Divendres 28 de novembre de 2025

Avui amb el diari

Edició dedicada a l’activitat del present i als projectes de futur del Port de Tarragona

TARRAGONA

Abans d’acabar l’any el Pont del Diable tindrà nous accessos i es reforestarà

Es crearan dos nous itineraris al voltant del monument de l’aqüeducte de les Ferreres i la zona es buidarà de pi blanc per introduir-hi espècies més resistents als incendis

Economia 9

La Cambra de Reus lliura els premis d’una economia «forta i resilient»

L’ens cameral lliura, en un acte a firaReus Events els guardons que reconeixen 15 empreses de les cinc comarques del seu àmbit territorial i cinc premis d’honor

Infraestructures

La Diputació assumirà el manteniment de la Via Verda entre Cambrils i l’Hospitalet

El conveni entre Adif, que reclama un arrendament pels terrenys que cedeix, i les administracions locals continua encallat l 11

L’enquesta de salut elaborada pels veïns, molt crítica amb els CAP i els hospitals Tarragona

l 4

Un gran espectacle de llum i música marca l’inici de la campanya de Nadal a Reus Festes

l 8

Transformació al Pont del Diable: nous accessos i plantació d’alzines contra els focs

Medi Ambient l Els treballs tenen l’objectiu d’evitar l’erosió de l’espai i del monument així com millorar-ne la preservació

Oriol Castro Sanz

L’entorn del Pont del Diable de Tarragona viurà una gran transformació pròximament.

L’Ajuntament ja ho té tot preparat per arranjar els accessos a l’indret i per dur a terme una restauració ambiental que millori la zona. D’una banda, es crearan dos nous itineraris al voltant de l’aqüeducte romà. «Els adequarem perquè siguin més accessibles. Hi haurà una senyalització més clara. També tancarem alguns altres senders», va explicar ahir Guillermo García, conseller de Medi Ambient, en la presentació dels treballs.

L’accés quedarà delimitat per tanques de fusta en aquells espais que han patit més l’erosió pel pas dels visitants. També s’instal·laran cartells informatius de les espècies vegetals i animals que es poden trobar en aquest entorn. Farem dos itineraris nous al voltant del pont, un que serà més curt i que passarà per sota del monument mentre que l’altre serà més llarg i anirà al seu voltant i per damunt», va indicar l’edil. «Hi ha molts caminets pel mig d’aquesta àrea protegida, de valor ecològic, que pretenem millorar-ne l’estat», va subratllar García.

Més enllà, els treballs donaran continuïtat als treballs de prevenció d’incendis duts a terme per l’Ajuntament des de 2022, ja que contempla la tala selectiva d’exemplars de

pi blanc i la seva substitució per alzines. «En un context de canvi climàtic i d’augment de temperatures, i sequeres persistents, aquest tipus d’actuacions es fan imprescindibles per mirar d’atenuar-ne els possibles efectes. A més, cal regular els accessos a un dels monuments més emblemàtics del municipi, que es troba ubicat en un espai forestal i que ha de reunir característiques tan diverses com l’accessibilitat al monument i la prevenció d’incendis», va assegurar García.

Massa pi

El pi és una espècia autòctona, però n’hi ha massa exemplars. Per això, de manera consensuada amb el departament d’Agricultura, Ramadaria i Pesca, Secció de boscos i gestió forestal de la Generalitat, es reduirà de forma selectiva la massa de pi blanc, espècie predominant a l’Anella Verda, mitjançant aclarides selectives i al mateix temps es potenciaran altres espècies més resilients als incendis com les alzines. «És una forma també de treure combustible a un hipotètic incendi», va dir el conseller.

En aquest sentit, recentment, l’estiu del 2021, ja es van

«Cal regular les entrades a un dels monuments més emblemàtics»

fer treballs forestals a la zona per tal de millorar la gestió d’eventuals incendis. L’entorn del Pont del Diable és un punt clau per a preparar els espais verds de la ciutat en aquest sentit i dificultar l’avanç del foc.

90 mil euros

El projecte executiu ha estat redactat per l’empresa Engisic Solucions i Consulting SL; i les obres s’han adjudicat a l’empresa Hulex Gestió Ambiental SL, per un import de 91.419,72 euros, IVA inclòs. El projecte ha sigut validat per la Comissió Territorial de Patrimoni de la Generalitat. «Aconseguir tots aquests permisos ha sigut el que ha impedit començar aquesta intervenció abans», va explicar García. La millora d’itineraris s’ha fet també seguint les indicacions del departament de patrimoni històric de l’Ajuntament, amb la finalitat d’anar en la mateixa direcció en el treball de conservació que requereix l’Aqüeducte de les Ferreres i el seu entorn, sempre mirant de garantir que un espai emblemàtic, «no acabi degradant-se». Amb tot, els treballs en aquest indret natural de la ciutat arrencaran pròximament i hauran d’estar enllestits abans d’acabar l’any. La intervenció no afectarà les visites de ciutadans i turistes. Uns visitants que aviat es trobaran amb millors accessos i un entorn més cuidat.

El projecte GreenBelt’26 arriba a la fase final

El projecte Tarragona-GreenBelt’26 arriba a la seva fase final després d’impulsar diferents intervencions en entorns naturals de la ciutat. «Hi ha molts municipis de tot l’Estat, però a Tarragona és històrica la inversió de 4,2 milions d’euros en els nostres espais naturals. Ha sigut un bon cop

sobre la taula», va explicar Guillermo García, conseller de Medi Ambient. L’edil va explicar que el balanç d’aquest projecte és «molt positiu». «Ha ajudat també a fer créixer el Departament», va indicar. En aquest sentit, García va destacar com un dels grans treballs la creació del Pla Gestor de l’Anella Verda. «Se’n parla molt poc, però és un document cabdal per la planificació de la ciutat de cara als pròxims 30 o 40 anys», va dir. Aquest programa està sub-

vencionat per la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO) en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), finançat per la Unió Europea — NextGenerationEU. Aquestes ajudes estan condicionades a complir amb uns terminis determinats. «Anem a molt bon ritme. Ha sigut molta càrrega de treball, però tothom ha posat de la seva part i estem satisfets», va expressar el conseller.

Els treballs, que començaran en les properes setmanes, persegueixen com a objectiu principal evitar l’erosió, que amb el pas dels anys, ha anat degradant algunes zones. Gerard Martí

Imatge dels veïns que es van concentrar ahir davant l’estàtua de Roger de Llúria per protestar contra

Veïns de la Rambla

Nova protesten contra la seva pacificació

Societat l Una cinquantena de persones es van concentrar ahir davant l’estàtua de Roger de Llúria

Marta Omella Blanco

Una cinquantena de veïns de la primera coca de la Rambla Nova es van concentrar ahir al matí davant l’estàtua de Roger de Llúria per protestar contra el projecte que manté aquest tram com a zona exclusiva per a vianants. La mobilització coincidia amb la vigília del primer aniversari de la prova pilot de pacificació, que en un inici havia de tenir una durada de poc més d’un mes, però que finalment s’allargarà fins a ser substituïda per una nova

mesura provisional. «Des que ens van tancar la Rambla som uns desgraciats», assegurava la María Luisa Aragonés. «Si em trenco una cama i surto de l’hospital enguixada, com arribo aquí? No tinc edat per anar fent la pota coixa», deia la Rosa Terrat.

La mesura, destacaven els residents, afecta sobretot a la gent gran. «La majoria de veïns som gent gran, perquè fa molts anys que vivim aquí, i amb això no s’hi ha comptat. Les persones amb cadires de rodes han d’anar fins al carrer

La prova pilot serà substituïda per una intervenció artística temporal

Girona per agafar un taxi. Això no hi ha dret», etzibava Contxi Macià. El malestar també s’esten al projecte temporal que l’Ajuntament executarà els propers mesos, amb un cost de 100.000 euros. La intervenció pavimentarà de color sèpia la calçada i hi pintarà 28 retrats de personatges històrics

vinculats a la ciutat. «És un despropòsit, gastar aquesta quantitat per un mural temporal que, a més, quedarà trepitjat. A més, això implica les terrasses es desplaçaran a la coca central, que és el principal espai de passeig pels ciutadans», explicava l’Eugènia Acosta.

Una decisió «unilateral» Tot plegat, els residents denuncien que les reunions amb el consistori han estat «inefectives». «És com complir un tràmit. Ens escolten però no ens donen cap solució. No hi ha escolta activa», afirmava la veïna. També recordava que aquest tram «no tenia trànsit real abans, era sobretot zona d’aparcament», i que ara «hi ha més soroll que abans», perquè «les terrasses han ampliat espai i els esdeveniments s’han multiplicat». Així, els veïns asseguren que la Rambla «té marge de sobres per fer conviure diferents usos» i reclamen que se’ls tingui en compte.

El 75% de la població creu que fa falta un altre hospital

Societat l La Plataforma Camp de Tarragona per la Sanitat Pública publica els resultats d’una enquesta a 700 tarragonins sobre els serveis de sanitat

Creu que a Tarragona hi ha prou hospitals públics per atendre tota la població?

Pensa que els Centres d’Atenció Primària (CAP) són suficients per cobrir les necessitats de Tarragona?

Tres de cada quatre tarragonins consideren que no hi ha prou hospitals públics per atendre tota la població. Aquesta és una de les diferents conclusions que mostra l’enquesta de la Plataforma Camp de Tarragona per la Sanitat Pública. L’entitat ha preguntat a 700 tarragonins sobre la seva visió sobre els serveis de sanitat a la ciutat i la seva experiència i ahir va fer públics els resultats. La majoria de ciutadans coincideixen a assenyalar que manca personal sanitari i exposen una saturació del sistema públic. Un 83% dels enquestats considera que no és fàcil aconseguir cita amb el seu metge de capçalera. La Plataforma indica que les visites d’atenció primària triguen dies o setmanes, i les d’especialistes o proves poden tardar mesos o fins i tot més d’un any. «Això agreuja patologies i força a recórrer a urgències o a la sanitat privada», denuncien. L’enquesta mostra que un 75% dels usuaris creuen que la sanitat privada està cobrint necessitats que hauria d’atendre la pública. Més enllà dels hospitals, un 79% dels tarragonins creuen que tampoc hi ha prou Centres d’Atenció Primària a la ciutat. En aquest sentit, la meitat dels ciutadans exposen que els CAPs no estan ben distribuïts als barris.

Creu que els CAP i hospitals estan ben distribuïts entre els diferents barris de Tarragona

Pensa que la sanitat pública a Tarragona disposa de prou personal per garantir una bona atenció?

Considera que és fàcil aconseguir cita amb el metge o metgessa de capçalera al sistema públic?

Creu que la sanitat privada està cobrint necessitats que hauria d’atendre la pública?

Els llums de Nadal s’encendran aquesta tarda en una festa a la plaça de la Font

Societat l Els carrers de la ciutat estrenaran dues col·leccions «exclusives»

Redacció

Tarragona es prepara per donar el tret de sortida al Nadal. La ciutat s’il·luminarà aquesta tarda a partir de les 18.30 h amb una gran festa des de la Plaça de la Font. Aquest canvi d’ubicació és una de les principals novetats de les festes d’enguany. L’acte comptarà amb un espectacle previ, juntament amb la participació de la Patge de la Llum, estrenada amb molt d’èxit l’any passat. La festa acabarà amb l’encesa de l’enllumenat de tota la ciutat per part

d’alumnes de dos centres educatius de Tarragona que estan d’aniversari, l’Escola de Pràctiques i l’Escola Marcel·lí Domingo, juntament amb l’alcalde Rubén Viñuales i una representació de la corporació municipal. A la festa no faltarà la música, els caramels, i fins i tot la pirotècnia. La ciutat estrenarà dues col·leccions úniques de llums que marcaran tendència: Holografic, que transformarà el Mercat Central en un escenari ple de reflexos i llum, i Gold Rain, que vestirà la Rambla Nova amb una pluja daurada.

El Port celebra l’arribada del Nadal al Serrallo amb diferents activitats

Societat l L'encesa de llums es farà demà a la tarda a la plaça de l'església

Redacció

El Port de Tarragona arrenca la programació ‘Nadal de Somni’ amb una celebració multitudinària al barri mariner del Serrallo. Demà, a partir de les 18.30 h, la plaça de l’església del Serrallo es convertirà en l’escenari d’una vetllada plena de llum, música i tradicions que marcarà l’inici de les activitats nadalenques al Port i al Moll de Costa.

L’acte s’obrirà amb la presentació oficial de l’encesa de l’Arbre de Nadal i de l’enllumenat del Port de Tarragona,

que donarà la benvinguda al veïnat i visitants. Tot seguit, el públic podrà gaudir de la tradicional Festa de l’encesa de l’arbre de Nadal del Serrallo, organitzada conjuntament pel Port de Tarragona i l’Associació del Veïnat del Serrallo. Els gegants i la Coral del Serrallo hi tindran un paper destacat, omplint la plaça d’emoció i ambient festiu mentre el barri i el Port s’il·luminen per donar la benvinguda al Nadal.

Paral·lelament, a la Pèrgola del Serrallo, l’Associació del Veïnat oferirà coca i xocolata calenta per a tothom.

Tarragona celebra aquest cap de setmana la gran Festa del Patrimoni

Cultura l El Camp de Mart acollirà actes que combinen art, història i espectacles per a tots els públics

Tarragona es prepara per viure un cap de setmana molt intens amb motiu del 25è aniversari de la declaració del conjunt arqueològic de Tàrraco com a Patrimoni Mundial de la Humanitat. La celebració, que ha tingut lloc al llarg de tot l’any sota el programa Tarraco25, arriba a la seva recta final amb la Festa del Patrimoni, que es celebrarà dissabte i diumenge al Camp de Mart amb un conjunt d’activitats culturals i patrimonials que combinen art, història i espectacles per a tots els pú-

blics. Un dels moments més destacats serà el mapping El futur ja té memòria, que es projectarà dissabte i diumenge a l’Amfiteatre amb cinc sessions cada dia. Aquest espectacle audiovisual, pioner a Espanya sobre un amfiteatre romà, ofereix un viatge poètic des de la grandesa de l’Imperi romà fins al món digital actual, posant especial èmfasi en la memòria femenina. L’entrada és lliure i gratuïta, i es recomana gaudir-lo des de l’esplanada davant del monument.

També destaca l’espectacle de dansa Tàrraco in Som-

nis, a la Sala del Sarcòfag del Pretori, on les ballarines de la companyia La Im.Perfecta interactuen amb joies i objectes inspirats en la història de la ciutat. Les funcions seran aquest vespre a les 19 h i 20.30 h, amb accés lliure amb invitació prèvia i degustació posterior a càrrec del Celler Dues Voltes.

Pels més petits La Festa del Patrimoni també inclou activitats per a famílies i públic general: tallers de jocs romans, mosaics, creació de logotips Tarraco25 i un taller anomenat Un mar de cultu-

Salut vol ampliar les trombectomies al Joan XXIII però «falta personal»

Ictus l Es deriven els casos nocturns i de cap de setmana a Bellvitge

ACN

La consellera de Salut, Olga Pané, va afirmar ahir que l’Hospital Joan XXIII és «una de les prioritats» del Departament en l’ampliació de l’horari de les trombectomies, i va defensar que l’objectiu és poder oferir aquest tractament

per a l’ictus tots els dies de la setmana, també els caps de setmana i en horari nocturn. Tot i això, va admetre que «falten professionals» per garantir una cobertura de 24 hores i que, per aquest motiu, els casos que es produeixen fora d’horari continuen derivant-se a Bellvitge. Segons

Pané, els pacients que requereixen una trombectomia en franges no cobertes són «pocs», aproximadament un cada tres dies, i aquesta baixa freqüència, sumada a la dificultat de disposar d’equips especialitzats permanentment, fa que «potser sigui més aconsellable agregar els

Aquest vespre hi haurà un espectacle de dansa a la torre del Pretori

res. A més, hi haurà visites guiades a les exposicions i els monuments, monòlegs

tractaments» fins que es puguin ampliar recursos. Tot i aquesta limitació, la consellera va subratllar que els resultats del Joan XXIII són «molt positius», amb una mortalitat al tercer mes de l’ictus del 16% en trombectomia i del 4% en trombòlisi, xifres clarament inferiors a la mitjana catalana, situada en el 21% i el 8% respectivament. Pané va insistir que aquest model «funciona», però va reiterar que la voluntat del Departament és avançar cap a una disponibilitat plena tan aviat com hi hagi professionals suficients.

històrics, titelles romanes i concerts amb la Banda Unió Musical de Tarragona. L’acte institucional amb l’entrega del Premi Tarraco i l’espectacle Soc part de tu tindrà lloc dissabte a les 18 h al Teatre Auditori del Camp de Mart. El diumenge, els elements del Seguici Festiu realitza-

ran una plantada al Passeig Arqueològic, tot combinant el patrimoni històric amb la tradició festiva de la ciutat. El portal de La Festa del Patrimoni del web de l’Ajuntament ofereix tota la informació detallada de les activitats. La ciutat es prepara per un gran fi de festa del seu patrimoni.

La gestió dels residus

centra el 33è Curs

Científic de Mare Terra

Medi Ambient l La jornada va reunir investigadors i professionals per analitzar els seus reptes i conseqüències

Les conseqüències ambientals, socials i econòmiques dels residus van protagonitzar ahir el 33è Curs Científic de Mare Terra Fundació Mediterrània, una trobada que va reunir investigadors, administradors i empreses a l’Escola de Natura Francolí. La trobada, impulsada amb el suport de la Universitat Rovira i Virgili, va oferir un espai de debat sobre els reptes actuals en economia circular, qualitat de l’aire i reducció d’emis-

sions. Es tracta de la segona edició celebrada a l’Escola de Natura, que enguany estrena un nou sensor per a mesurar la qualitat de l’aire.

La presentació de l’aparell va inaugurar la jornada, que va comptar amb la participació de 13 ponents experts. «És molt important abordar la gestió de residus en un territori com Tarragona, on es mouen milers de tones i on conviuen residus plàstics, metàl·lics i industrials», va afirmar Ángel Suárez, president de Mare Terra. «El tema és especial-

Es va presentar també el mesurador de l’aire de l’Escola Natura Francolí

ment rellevant enguany, amb la implantació obligatòria de la nova taxa de residus. Si no es fa pedagogia ambiental, la ciutadania no ho entendrà. La gent ha de saber que la brossa que genera té un cost i que aquest cos l’hem d’assumir», va afegir.

«Aquests espais serveixen

tant per explicar la nostra feina com per aprendre del que fan altres professionals», va comentar Albert Vilalta, enginyer i tècnic de residus. El ponent, treballador a Veolia, va exposar un projecte de recerca centrat en la descarbonització, que consisteix en un catalitzador que permet capturar CO₂ de les xemeneies industrials i transformar-lo en productes útils com etanol o isopropanol. «El CO₂ és un residu a l’aire que causa efecte hivernacle. El que fem és treure’l i, alhora, donar-li un valor perquè es pugui aprofitar» va detallar. Una part innovadora del projecte és l’ús d’hidroxiapatita procedent d’ossos animals triturats per fabricar el catalitzador. «Ens ha funcionat perfectament, i el potencial per a una aplicació industrial real és molt gran», va afegir.

«Ha estat una experiència molt dinàmica. Els mateixos ponents intervenien, preguntaven i compartien experiències», va celebrar Juárez.

Sant Salvador

acull el primer

Mercat d’Intercanvi de la Xarxa de Centres Cívics de Tarragona

Sostenibilitat l Obrirà demà a les 10 hores i romandrà fins a les 14 hores

Redacció

Demà el Centre Cívic Sant Salvador acollirà el primer Mercat d’Intercanvi de la Xarxa de Centres Cívics de Tarragona, que permetrà donar una segona vida a productes en bon estat. Des de les 10 h fins a les 14 h, els participants podran intercanviar roba, llibres, cromos i articles relacionats amb la música, com CDs, cassets, instruments o partitures. La inscripció per participar-hi és gratuïta i es pot formalitzar trucant al 977 52 11 33, enviant un correu a ccssalvador@tarragona.cat o presencialment

al mateix Centre Cívic Sant Salvador.

Paral·lelament al mercat, l’exterior del Centre Cívic acollirà diverses activitats obertes a la ciutadania, com xerrades sobre sostenibilitat, jocs tradicionals, exhibicions de ball i un taller de reutilització de materials. També es projectarà el documental Reendollats, el destí invisible de la nostra tecnologia, editat per l’Agència Catalana de Residus amb motiu de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus. L’acte d’inauguració tindrà lloc a les 11.45 h davant del Centre Cívic Sant Salvador.

Atropellen 3 infermeres davant el Joan XXIII

Successos l Quatre persones van resultar ferides ahir al matí al carrer Dr. Mallafré Guasch quan un cotxe va perdre el control, va xocar amb una motocicleta i va pujar a la vorera, atropellant tres infermeres de l’Hospital Joan XXIII. Dues víctimes van quedar ferides greus i les altres lleus. La Guàrdia Urbana investiga les causes de l’accident. Shaila Cid/ACN

Imatge de la inauguració de l’exposició, aquest dijous. Cedida

Paula Artés mostra a la Casa

Canals la seva obra ‘El cabal del riu’ dins el Festival SCAN

Fotografia l Mèdol — Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona i el Festival Internacional de Fotografia SCAN uneixen forces per presentar El Cabal del Riu, l’exposició fotogràfica de la creadora Paula Artés. En el marc del Festival SCAN, la mostra —d’entrada lliure— s’instal·la des d’ahir, dijous 27, fins al 13 de gener a la seu de Mèdol

(Casa Canals). Es tracta de la darrera exposició de Mèdol d’enguany en aquest espai, així com de l’última mostra de l’edició 2025 del Festival SCAN. La mostra se centra en el cas de la central hidroelèctrica Renace —situada al riu Cahabón, a Guatemala— que va afectar greument les comunitats indígenes Q’eqchi’ d’Alta Verapaz. Redacció

L’arquitectura degradada que marca el litoral mediterrani

Cultura l El fotògraf Txema Salvans ho exposa en una joieria dins l’SCAN

ACN

El fotògraf Txema Salvans reflexiona sobre la “colonització” del litoral mediterrani a través de les seves fotografies que copsen l’arquitectura ‘degradada’. Des de Girona fins a Algesires, Salvans ha fotografiat espais durant quinze anys per mostrar l’arquitectura de la zona mediterrània i com els humans l’han modificat. Ha documentat com les persones troben moments de gaudi en entorns aparentment degradats, fruit de la urbanització massiva i la transformació del territori.

L’exposició ‘Perfect Day’ és un assaig visual que proposa una reflexió crítica sobre la capacitat humana de trobar bellesa i sentit enmig del ‘desastre’.

La mostra es va inaugurar el darrer divendres en el marc del dotzè Festival Internacio-

Dues de les imatges que integren l’exposició de Txema Salvans. ACN

La mostra proposa una visió crítica de l’acció humana sobre el litoral

nal de Fotografia SCAN Tarragona.

Sense sentimentalismes i situant deliberadament la càmera entre l’aigua i els protagonistes, Salvans parla sobre el litoral mediterrani

sense que es vegi ‘mai’ el mar. «És un projecte molt enfocat a ensenyar l’arquitectura d’aquests llocs i com, d’alguna manera, l’espècie humana ha modificat aquests entorn», afirma el fotògraf.

de l’enllumenat festiu d’arreu de la ciutat.

Nadal és una època dominada pel cor. Alegria, esperança, amistat, generositat; el bonic és sentir i deixar-se sentir. El simple fet d’encendre les llums espargeix la seva màgia per cada racó, per diminut que sigui. I bona mostra n’era la plaça del Mercadal. Centenars i centúries de personetes van encerclar el magnànim avet central ahir al vespre. Anhelaven ser posseïts per l’esperit de les festes. De sobte: pum-pum. «Sentiu aquest batec tan fluix?», es preguntava als assistents. L’ànima de Nadal acabava de renéixer. Necessitava, però, un cop de mà: el batec a l’uníson de tots els presents. També, de les desenes de telèfons mòbils que enregistraven el moment, com petites lluernes que anunciaven l’eclosió posterior. I quan tots els cors es van trobar, l’estrella va il·luminar-se, els àngels van brillar, i Nadal va despertar. El xiuxiueig envaí la plaça del Mercadal. Hi hagué qui, ràpid i furiós, activà l’operació sortida. D’altres, romangueren. Faltava quelcom. I, sense fer esperar més, tothom ho va entendre: Mariah Carey. No és Nadal sense l’All I want for Christmas is you, amb què les pantalles s’apagaren per gaudir de l’ocasió i moure peus i malucs.

Però per ballar, es necessita espai.

Tradició l La campanya festiva d’hivern enceta amb l’encesa de l’arbre i de l’enllumenat decoratiu

La sincronia dels cors desperta Nadal

El dispositiu policial ho va garantir. La Guàrdia Urbana i els voluntaris de Protecció Civil van tancar l’accés al centre quan van veure que ja hi havia molta, moltíssima gent. A diferència de l’any passat, s’hi podia respirar i en cap moment els porxos s’arribaren a col·lapsar. A l’hora d’abandonar la zona, activaren un control de trànsit en tota regla. Sense testos d’alcoholèmia, guiaven el personal cap a la sortida i impediren entrar per carrers com Jesús, Carnisseries Velles o Galera. Calia buidar la pista abans. El tap d’ampolla anava filtrant per degoteig, de forma lenta, però sense pausa i amb control. L’encesa de l’arbre de Nadal va ser succeïda de seguida per la resta de la decoració preparada per al moment. Fallà el carrer de Llovera, que no va aconseguir enlluernar fins mitja hora més tard. Per sorpresa d’absolutament ningú, els ulls —i cames— van dirigir-se, en primer lloc, a la gran esfera de la plaça de la Llibertat. Ja es deia que era instagrame-

Control de trànsit

La Urbana va controlar els accessos al Mercadal per evitar aglomeracions

jable i s’encaparra de demostrar-ho sempre. De fet, hi ha qui aprofità per fer-hi guàrdia. Volia que sonés la música i s’inundés de colors, i esperaria el que calgués. Quan ressonà Aquí és Nadal i estic content, l’alegria s’inundà. A dintre, a fora, a la rotllana, de lluny, els cants i les ballarugues transmeteren festa. Era

un dijous, resten molts dies de feina i labor, però res importava en aquell moment. És Nadal i estic content. Això no obstant, la plaça de la Llibertat lluïa menys. Es trobaven a faltar els contes i les boles de neu. Hi ha el calendari d’advent gegant que portarà sorpreses, però els transeünts comentaven que es veia buit, malenconiosos de temps pretèrits. Amb els carrers de Llovera i de Monterols esplendorosos amb àuries fulles i estrelles, la música de D James convidava a passejar i a perdre’s entre els carrers, anar d’una punta a

l’altra, demanar un cafè —calent, per resistir el fred— i, potser, pujar al carrusel. Vergonya? Cap ni una. Nadal és una època de màgia compartida i només ocorre una vegada l’any. Cal gaudir el moment i no desaprofitar l’ocasió. No és un mantra aleatori, sinó que, ahir, semblava haver estat entès. Les cafeteries bullien d’activitat, amb cues que arribaven al carrer. Perquè per assaborir bé el moment, és menester aturar-se una estona i mirar què t’envolta. I si és amb unes gotes de beuratge per escalfar cos, cor i ànima, millor que millor.

Els cotxets conviuen amb la festa amb tranquil·litat i permetent el pas

Mobilitat l L'Ajuntament havia habilitat tres pàrquings de cotxets infantils per evitar col·lapses i que tothom pogués gaudir de la festa amb seguretat. Volia evitar que es repetissin imatges de saturació en què impedeixen el pas en cas de necessitat. Prohibits no ho estaven, i a la plaça del Mercadal n'arribà més d'una dotzena, però les aglomeracions, enguany, s'evitaren. SPM/GMR

Els Premis Cambra guardonen el teixit empresarial d’un territori «divers» i «interconnectat»

Empresa l Les categories premiades eren Empresa Familiar, Innovació i Sostenibilitat i Internacionalització

Miquel Llaberia

FiraReus Events va ser l’espai que va acollir ahir dijous 27 de novembre al vespre la gala de lliurament dels Premis Cambra 2025 on quinze empreses de les cinc comarques del territori de la Cambra de Comerç de Reus van ser distingides per la seva tasca, trajectòria i fites. Amb cinc minuts de

cortesia, la gala va donar el tret de sortida amenitzada pel ritme dels instruments de Terra Alta Sessions i dirigida pel periodista Jordi Gil. Durant aquesta, les diferents empreses guanyadores van recollir les seves distincions d’acord amb les tres categories establertes: Empresa Familiar, Innovació i Sostenibilitat i Internacionalització. El pre-

sident de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora, va destacar que «ens reunim per celebrar el talent i la força d’un territori». «Cadascuna de les comarques té la seva personalitat, que les fa úniques, però formem part d’un ecosistema. Som diversos, però caminem interconnectats», va afegir el president de la Cambra.

L’entorn de la Residència ICASS se sent «discriminat i maltractat»

Drets Socials l L'Associació Residència Gent Gran de Reus Reobertura 100% Pública va organitzar ahir a la tarda una reunió informativa per actualitzar la ciutadania sobre en quin punt es troba el futur de l'ICASS. Davant d'una quarantena de persones, un dels portaveus de les famílies, Tarsicio Ros, va reconèixer sentir-se «discriminats i, a

més, maltractats». «La nostra lluita és aconseguir que es respectin totes les lleis i normes que regeixen per a les nostres persones grans i les dependents», va clamar. «Els polítics no ho han tingut en compte», va afegir. En la trobada, va lamentar que encara no hi hagi una decisió ferma sobre què passarà amb l'immoble, si serà reformat

o si s'enderrocarà i es construirà de nou, després de més d'un any de la marxa dels residents, i va mencionar un greuge comparatiu respecte de la residència La Mercè de Tarragona. Mentrestant, fonts del Departament de Drets Socials i Inclusió comenten a Diari Més que «encara no hi ha novetats sobre la Residència ICASS». SPM

Pel que fa a la comarca amfitriona, el Baix Camp, les empreses guanyadores van ser Olis Solé, Gruas Constructora i Vidoria. De la Conca de Barberà, Prats Vilà Cansaladers, Plasfoc i Cargas Industrials de Pira. Des del Priorat, el Palauet del Priorat, Eco-pellets Siurana i Vinícola del Priorat. Quant a les Terres de l’Ebre, a la comarca de la Terra Alta es

va premiar a Carnisseria Moreno, Limplas i Salaet Food Packaging i, per acabar, a la Ribera d’Ebre es van guardonar a Mel Bonet, Museu del Ferrocarril i Flor de Camp. Per un altre costat, la convidada d’honor de l’esdeveniment empresarial va ser la comissionada especial per a la Competitivitat Industrial i PIME del Ministeri d’Indús-

Es van premiar tres empreses de cada comarca de la Cambra de Comerç

Premis d’honor

Premi d’Honor de Comunicació Indicador d’Economia

Premi d’Honor al Compromís Social Associació Jeroni de Moragas

Premi d’Honor d’Emprenedoria ReusPlim

Premi d’Honor a la Trajectòria Empresarial Eduardo Chicote

Premi d’Honor Llotja de Reus Josep Carbassa

tria i Turisme de l’Estat, Núria Aymerich, que va afirmar que amb els valors es transforma el nostre entorn. «La societat es transforma quan s’actua d’acord amb els valors. Tot el que hi ha darrere d’aquestes empreses que hem vist avui és compromís, treball i esforç», va reconèixer la comissionada. A més, Aymerich va ser l’encarregada d’entregar un dels cinc guardons d’honor dels Premis Cambra, concretament el Premi d’Honor a la Trajectòria Empresarial per Eduardo Chicote. Els altres guardons d’honor de l’edició d’enguany es van dedicar a Indicador d’Economia per la Comunicació, a l’Associació Jeroni de Moragas pel Compromís Social, a ReusPlim per l’Emprenedoria i, finalment, a Josep Carbassa el Premi d’Honor Llotja de Reus.

Miquel Llaberia

La Palma de Reus va tornar a acollir una nova edició del Mercat de Bescanvi Escolar els passats dies 25 i 26 de desembre, una jornada feta perquè els més joves aprenguessin a generar menys residus. Un total de sis centres amb alumnes de primària i secundària es van reunir durant aquells dos dies amb una premissa: portar un màxim de quatre objectes per persona que ja no fessin servir i els servissin de moneda de canvi per intercanviar pels objectes d’alumnes d’altres centres. “Demanem als nens motivació i que els centres facin una mica de treball previ al voltant d’aquesta temàtica», va explicar Gisela Pérez, coordinadora de projectes de Cel Rogent, empresa encarregada d’organitzar l’activitat.

En primer lloc, els alumnes van fer una ronda d’observació sobre els objectes que els joves d’altres escoles i instituts havien portat per decidir quins objectes els interessava intentar bescanviar. A continuació, els alumnes van dur a terme la ronda d’intercanvis, en què havien d’aconseguir convèncer els altres companys per bescanviar algun dels objectes que els interessava. “No només és l’aprenentatge ambiental amb la prevenció de residus, sinó també tot un saber desprendre’s d’allò que no necessitem i saber comunicar-se amb altres nens d’altres centres que no coneixen, és un aprenentatge comunicatiu i social», va afegir Pérez. En total, l’activitat va tancar amb 264 intercanvis entre els dos dies, que van suposar un estalvi de fins a 53 quilograms de residus.

Entre els infants assistents durant la primera jornada hi havia la Berta Vázquez,

l Sostenibilitat

Per què llençar-ho si ho pots donar?

L’Ajuntament de Reus va celebrar un cop més el Mercat de Bescanvi Escolar

alumna de cinquè curs del Col·legi La Presentació, que va comentar que per decidir els objectes que havia pres per intercanviar havia buscat aquells objectes “que ja no faig servir, estan en bon estat i, a la vegada, em fa pena llençar-los”. “No em va costar gens decidir-ho! No vaig necessitar

Política l Ara Reus ha ratificat Joan Carles Filella com a president del partit durant un any més. La renovació del càrrec, així com del comitè executiu, va decidir-se en l'assemblea general ordinària de dimecres. Redacció/Cedida Filella continuarà presidint Ara Reus

que els meus pares m’ajudessin», va apuntar orgullosa, a la vegada que afirmava que havia posat l’ull sobre un parell d’objectes d’alumnes de l’Escola Maria Cortina. “No tinc gaire vergonya, així que jo vaig i els dic que m’agrada el seu objecte, i si em diu que sí perfecte», va cloure. No obs-

tant això, no tots els alumnes demostraven aquesta confiança, tal com va reconèixer Belén Martín, tutora de cinquè de La Presentació: “Hi ha alguns nens que tenen una mica de dificultat social, aleshores intentem ajudar-los i guiar-los amb una activitat en què també aprenen a no gene-

Junts enceta un cicle de trobades per recollir les inquietuds i propostes de les entitats

Política l Junts per Reus ha posat en marxa la iniciativa Junts t’escolta, un conjunt de trobades amb diferents sectors de la ciutat. El cicle té com a objectiu copsar de primera mà les inquietuds, problemàtiques, prioritats i propostes del teixit social, econòmic, comercial, cultural i esportiu. Amb l’acció, es pretén obrir un espai de diàleg

directe i constructiu per obtenir una diagnosi rigorosa de l’actualitat que ajudi a fomentar un projecte de futur basat en les necessitats detectades. La primera reunió va estar centrada en l’esport. «No és una acció puntual, sinó un compromís d’escolta activa real i permanent», apunta la portaveu del grup municipal, Teresa Pallarès. DM

rar tants residus”.

Setmana Europea

El mercat va coincidir amb la celebració de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, fet que feia valdre el regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Reus, Daniel Rubio. “Men-

Es van dur a terme 264 intercanvis d’objectes entre alumnes de Reus

tre creixen aquests nens hi ha objectes com roba, joguines o llibres que deixen de fer servir. Aleshores, ajudem a sensibilitzar-los amb aquesta setmana», va reivindicar el regidor. Una manera de fer que, tal com defensa Rubio, fa que aprenguin a donar “una nova vida a un objecte abans que generar un nou residu» i on la regidoria ha posat èmfasi amb accions com la recollida solidària de joguines usades. “Tendim a llençar les coses molt de pressa, quan es poden donar amb algú que ho necessita o fer una senzilla reparació», va argumentar.

El PP celebra els avenços del Parc de Bombers i la platja de vies: «Tard, però benvinguts»

Política l El grup municipal del Partit Popular (PP) celebra els avenços que s'han viscut recentment referents a la futura cessió de la platja de vies d'Adif i l'ampliació del Parc de Bombers. La formació recorda que són «demandes històriques» i aplaudeix que «es comencin a materialitzar», si bé considera que la decisió «arriba amb retard».

«Tard, però benvinguts», comenten fonts del PP. El grup afirma que ha reiterat durant els darrers anys, així com en diversos plens municipals, la «necessitat de trobar una solució definitiva per als terrenys d'Adif» i «la urgència de definir l'emplaçament per al Parc de Bombers, que en aquest cas serà una ampliació de terreny». SPM

La Diputació preveu assumir el manteniment de la Via Verda per desencallar la seva construcció

Propostes l Els municipis participants reclamen incloure la urbanització del tram durant la Fase 1

Adam Díaz Garriga

El projecte de la Via Verda continua encallat després de més d’un any en què no s’han produït avenços en la signatura del conveni entre Adif i les administracions participants, entre les que figuren la Generalitat, la Diputació de Tarragona o els ajuntaments participants pel manteniment del tram. El motiu el va exposar el diputat tarragoní per part dels Comuns, Fèlix Alonso, al Congrés dels Diputats, criticant l’exigència d’Adif d’una «signatura prèvia» sobre les condicions del conveni que ha de desbloquejar la Fase 1 del projecte.

«Tenien pressa per retirar les vies i, en canvi, ara no tenen pressa per signar un conveni», recordava Alonso durant una bateria de preguntes davant el Govern estatal el passat mes d’octubre. El diputat feia referència al projecte iniciat l’any 2023 amb el desmantellament de les vies entre els municipis de Cambrils, Mont-roig del Camp (Miami Platja) i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. Durant el febrer de l’any 2024, van adjudicar-se les obres per gairebé 6 milions d’euros a Adif amb ajuda dels fons Next Generation.

L’entitat ferroviària es va comprometre a executar els treballs d’adequació per «eliminar l’efecte barrera de l’antic traçat ferroviari», constituïts a la Fase 1 del projecte. Ara, però, «exigeixen» que una de les administracions es faci càrrec del manteniment. La clau, segons han confirmat al Diari Més els tres municipis participants, passarà per la Diputació de Tarragona, qui mostra «un gran interès» per la proposta. «Amb la Diputació veiem una mica de llum», assegurava l’alcaldessa de Vandellòs i l’Hospitalet de

Imatge d’un dels trams on van enretirar-se les vies, ara fa dos anys.

Ajuntament de Mont-roig del Camp

Els consistoris diuen que col·laborar amb la Diputació «és la millor via»

Un dels problemes és l’arrendament que podria demanar Adif sobre el tram

l’Infant, Assumpció Castellví, que destacava el paper «de suport» de la institució en la futura «promoció turística» i els treballs de manteniment de la Via Verda. Castellví també indicava que, ara mateix,

existeixen diversos esculls que frenen el projecte. El principal és la demanda d’arrendament, pagant als municipis propietaris del tram, per part d’Adif. Una condició que els ajuntaments qualifiquen «d’impossible». Tot i això, l’alcaldessa valora positivament la reunió mantinguda aquesta setmana entre els municipis i la Diputació, i assegura que la intervenció de la institució tarragonina «és la millor via per fer-ho tot».

Entre les altres dificultats, també es planteja la demanda per part dels ajuntaments a Adif per cobrir la urbanització dels trams amb elements com bancs, enllumenats o instal-

Interès

La Diputació avança mentre Adif continua en silenci

La Diputació de Tarragona ha fet els primers passos per desencallar la situació davant el silenci d’Adif, que continua sense oferir solucions per desbloquejar les condicions actualment establertes. D’acord amb els tres consistoris, la institució tarragonina pretén «im-

lacions de gestió pluvial, així com dels ponts que encara creuen els trams. Una condi-

tadania fa anys que espera la recuperació d’aquest espai i, tot i que s’ha retirat la via, el territori continua igual», lamentava el diputat.

Des de Cambrils també han indicat que els municipis pretenen «anar de pressa» per signar els convenis. «Adif ha fet el que havia de fer, però també hem de mirar com ho assumim», explicaven, confessant que esperen una negociació «llarga i complicada». El consistori de Mont-roig del Camp, per la seva part, ha mantingut la línia, afirmant que no hi haurà moviments «fins que no es resolguin les seves al·legacions» sobre la urbanització del tram.

Reclamacions

La Via Verda, que tindrà 19,3 quilòmetres de longitud i acollirà turistes i veïns perquè puguin passejar i caminar. Aprofitarà el traçat del tram ferroviari que, des de l’any 2020, està en desús, i que durant l’any 2023 va enretirar les vies. Els següents treballs van ser adjudicats l’any 2024 a l’empresa ACSA, Obras e Infraestructuras.

pulsar» el projecte, especialment en «la promoció turística» i el manteniment, i manté un «gran interès» en el projecte. A més, d’aquesta manera es podria integrar la marca Costa Daurada al nom de la Via Verda. Una qüestió que els ajuntaments han destacat després de l’última reunió, on la Diputació va mostrar la seva implicació en «aquesta mena de projectes» que pretén gestionar.

ció que l’entitat ferroviària no ha acceptat, com va criticar al Congrés Fèlix Alonso. “La ciu-

Ara, municipis, entitats veïnals i administracions reclamen la finalització, almenys, de la Fase 1, per tal d’urbanitzar la via i mantenir un espai segur per on creuar a través d’aquesta. La primera fase preveu complementar-se amb una segona per atorgar un «caràcter urbà» al tram, així com altres treballs de prevenció de les espècies protegides, la restauració de punts d’interès i la plantació específica d’espècies, juntament amb l’eliminació de canyissars.

D’acord amb les previsions establertes durant l’última reunió, la Diputació de Tarragona tindrà una «important implicació» en el projecte, en qüestions d’inversió i de treballs posteriors, després del possible desbloqueig de la signatura del conveni sobre qui es farà càrrec del manteniment. Tot i que encara destaquen les problemàtiques vinculades a l’arrendament i a la «no oficialitat» de la col·laboració de la Diputació. Aquest aspecte, però, d’acord amb els consistoris, es preveu pròxim per desencallar la situació, malgrat que Adif encara no ha oferit explicacions.

Cambrils activarà la setmana vinent el sistema per reusar l’aigua sobrant

Estalvi l L’excedent del Molí de les Tres Eres, que s’abocava a la riera, s’utilitzarà ara per a la neteja viària i el reg municipal

Redacció

Les obres del sistema d’aprofitament d’aigües freàtiques del Molí de les Tres Eres ja estan a la recta final. L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, i la gerent de Comaigua, Tiphaine Anderbouhr, van visitar durant el matí d’aquest dimecres el dipòsit i tota la instal·lació que permetrà aprofitar l’excedent d’aigua que s’acumula a la bassa per a usos municipals no potables, especialment per la neteja viària i el reg de parcs i jardins del municipi.

Durant la visita, l’alcalde i la gerent van destacar que l’obra

és un exemple de sostenibilitat i economia circular perquè combina l’estalvi i reaprofitament d’aigua amb producció d’energia verda en servei d’autoconsum.

Per una banda, el sistema hidràulic permetrà aconseguir un estalvi anual de 20.000 m3 d’aigua potable, que seria l’equivalent al consum d’aigua d’un dia punta d’estiu de tot el municipi de Cambrils. Per l’altra, el projecte inclou una pèrgola amb plaques solars per produir l’energia que farà funcionar el sistema hidràulic i abastirà les instal·lacions del Museu

d’Història de Cambrils.

Les obres, que es van iniciar el 3 d’octubre, han consistit en la construcció d’un dipòsit de recepció de 20 m3 d’aigua freàtica excedentària, la installació d’un grup de pressió, un sistema de cloració i la construcció del punt de càrrega d’aigua pels vehicles que la utilitzaran.

L’actuació ha estat subvencionada amb 84.197 euros per la Direcció General de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, mitjançant la convo-

El rock de Jethro Tull sonarà al Parc del Pinaret de Cambrils el 4 d’agost

Cultura l Les entrades surten avui a la venda a preus de 50 i 55 euros

El sistema permetrà estalviar cada any 20.000 metres cúbics d’aigua potable

catòria de les subvencions a ens locals de Catalunya per al desenvolupament d’actuaci-

ons de mitigació i d’adaptació al canvi climàtic per als anys 2023, 2024 i 2025. Fins ara, la bassa d’acumulació d’aigua del Molí de les Tres Eres estava programada per abocar les aigües excedents a la riera d’Alforja, mitjançant el sobreeixidor existent. L’abocament es produïa

dins el recorregut de la riera pel nucli urbà de Cambrils, a l’alçada del pavelló d’esports. El nou sistema entrarà en funcionament la setmana vinent i permetrà que l’aigua sobrant tingui un ús útil i sostenible, reforçant l’aposta de Cambrils per una gestió responsable i eficient.

Els Jethro Tull, la llegendària banda britànica liderada pel carismàtic Ian Anderson, actuaran el 4 d’agost al Parc del Pinaret en l’únic concert que oferiran a Catalunya dins del Festival Internacional de Mú-

sica de Cambrils, en una cita que promet una de les nits més esperades de l’estiu. Les entrades es posen a la venda avui 28 de novembre a les 11 h, amb preus anticipats de 55 i 50 euros. El recital s’emmarca en el Curiosity Tour 1968-2026, una gira que repassa gairebé seixanta anys de trajectòria i

arriba després de la publicació de Curious Ruminant (2025), un disc amb nou temes de durada variada interpretats per la formació actual: Anderson, Jack Clark, Scott Hammond, John O’Hara i David Goodier, amb col·laboracions d’antics membres. Des del debut al Marquee Club el 1968 fins a la

La Festa de l’Oli Nou torna diumenge a Valls amb preus accessibles i 800.000 kg d’oliva

Collita l Aquest diumenge, Valls tornarà a despertar-se amb l’aroma del primer oli de la temporada en una nova edició de la Festa de l’Oli Nou de la Societat Agrícola, que enguany arriba amb una collita de qualitat, una producció prevista d’uns 800.000 quilos d’oliva i un preu més accessible. Entre les 10 i les 12 h, el trull obrirà portes perquè els visitants puguin veure en

directe el procés d’elaboració i el primer raig d’oli de la campanya 25/26, mentre a l’esplanada de la cooperativa se servirà l’esmorzar d’olivaire amb oli nou acabat de premsar per només 5 euros, amb un descompte de 2 euros en la compra d’una garrafa de 5 litres. Aquest any, el preu de la garrafa baixa fins als 42 euros, després dels 48 de l’any passat, amb l’objectiu

de mantenir l’oli verge extra d’arbequina (emparat per la DOP Siurana) al màxim abast del públic. D’11 a 12 h, la cantant Marina Vidal oferirà una actuació en directe, i durant el matí hi haurà inflables i activitats. L’organització preveu reunir unes 500 persones en una festa que consolida la tradició i el compromís del territori amb un producte de proximitat i de qualitat. Redacció

consagració amb obres com Aqualung o Thick As A Brick, Jethro Tull han mantingut un so únic que combina rock progressiu, folk i passatges gairebé simfònics, i que captivaran públics de totes les generacions. A Cambrils, interpretaran peces del nou disc i clàssics imprescindibles com Locomotive Breath, convertint el concert en una ocasió especial per als seguidors. El festival recorda que el concert de Joan Dausà del 9 d’agost ja ha venut més del 50% de l’aforament. Més informació al web festivaldecambrils.cat.

Operatiu a Salou amb tres arrestats per tràfic de drogues i defraudació elèctrica

Policial l Tres persones van ser detingudes aquest dijous al matí pels Mossos d’Esquadra en un dispositiu que es va iniciar durant la matinada a l’avinguda Via Roma de Salou. Es tracta de dos homes de 48 i 54 anys i una dona de 39. Aquests van ser arrestats com a presumptes autors d’un delicte contra la salut pública en l’àmbit del tràfic de drogues i per un delicte de

defraudació de fluid elèctric. L’operatiu va estar encapçalat per la Unitat d’Investigació de la comissaria de Tarragona i van efectuar una entrada i registre en un habitatge de la capital de la Costa Daurada, en el marc d’una actuació planificada i coordinada. En aquesta van descobrir que els ocupants de l’habitatge havien manipulat l’escomesa elèctrica per defraudar-ne el subministrament. Durant l’escorcoll es va intervenir un total de 23 grams de cocaïna en roca i 2 grams d’haixix i marihuana. També van localitzar bàscules de precisió, material per vendre la droga i 550 euros en efectiu fraccionats en bitllets de 50 euros, que reforcen la investigació en curs. La investigació continua oberta i no es descarten més detencions. Shaila Cid

Port de Tarragona

SANTIAGO J. CASTELLÀ President de l’Autoritat Portuària de Tarragona

«La ZAL és el terreny industrial més interessant que hi ha a Catalunya»

El president del Port admet negociacions d’alt nivell amb el sector del cotxe xinès, però creu que és aviat per donar noms

Prats

Justament quan compleix el seu primer any com a president de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT) Santiago J. Castellà parla amb passió d’estratègies de territori, espais logístics, trens i o nous molls mentre es prepara per posar en marxa alguns dels projectes més importants per al Port de Tarragona i el territori de les darreres dècades, com ara la terminal de Guadalajara-Marchamalo, la nova ZAL o ampliacions i obres per valor de més de 350 milions d’euros.

-Fa un any que és al capdavant de l’APT i el Port ha accelerat diversos projectes en aquest temps, com ara la terminal de Marchamalo o de la ZAL, tots dos vitals per al Port, però també per al Camp de Tarragona. -Sí, hem accelerat algunes coses i crec que en el que més hem accelerat és en el moll d’Andalusia, per a la seva sortida com a moll multipropòsit. En el consell d’administració de desembre aprovarem la seva sortida a concurs per tal que una sola naviliera generalista es faci càrrec, com a mínim, del 50% del moll amb l’exigència de portar containers. Estem convençuts que més d’una naviliera optarà per quedar-se tot el moll. Això és una bona manera d’explicar que estem en un moment excel·lent. El corredor del Mediterrani ens dona moltes possibilitats i ja tenim cinc trens setmanals que surten cap a Anvers i ara podrem tenir més trens; però la connexió del corredor del Mediterrani amb el corredor d’Henares, a través del port sec de Guadalajara-Marchamalo, ens dona moltes més possibilitats. De fet, hem accelerat la licitació perquè veiem que el mercat ens ho demana i ho necessita, per tant, espero que l’any que ve comencem a recuperar el tràfic de containers d’una manera intensiva.

-El moll d’Andalusia és una de les apostes més noves i ben equipades del Port.

-Ara mateix el moll es dedica sobretot a cotxes, amb les grans empreses d’estiba, els cotxes i el ferro i alguna cosa més. Podran continuar segurament, però és important que ho gestioni una naviliera que porti línies noves i sobretot que porti més de 100.000 TEUs de contenidors. És un moll molt atractiu, amb bastant calat i punts d’amarratge, però el principal atractiu és l’estació

intermodal de la Boella que queda a tocar, amb espai per emmagatzemar i també per treure ràpidament en container en ferrocarril cap al centre de la península o el centre d’Europa.

-Aquest moll queda aprop de la ZAL, de la qual se n’ha parlat molt darrerament per l’interès del gegant xinès de l’automoció BYD per posar-hi una factoria.

-La ZAL és l’altre gran projecte i certament hi ha molt d’interès, principalment des del món asiàtic, per installar-hi alguna indústria, i això, per qui tingui un moll, és un gran negoci. Si ve una indústria de l’automòbil portaran les peces en vaixell, que serà el més rendible. Per tant, qui agafi la terminal sap que tindrà un bon negoci. Segur que s’hi acabarà instal·lant alguna indústria potent a la ZAL, perquè és el terreny industrial més interessant que

hi ha actualment a Catalunya.

-Parlàvem de BYD...

-Nosaltres tenim protocols de confidencialitat i no podem dir noms d’empreses, però hi ha altres noms del sector de l’automòbil sobre la taula, de manera que l’interès és ampli, però també altres empreses que són d’altres sectors. Nosaltres creiem que hi ha algunes condicions, i en això coincidim amb la Generalitat, que són imprescindibles; una és la mà d’obra del territori, l’altra, que doni valor afegit també al territori i als seus centres de coneixement, i també que pugui interactuar amb la indústria del territori i puguin reforçar-se mútuament, i l’última,

que tingui una logística marítima.

-S’havia dit que si es destinava les més de 92 hectàrees de la ZAL a un sol inversor –com podria ser el cas– es podria accelerar el trasllat de la Laboral i destinar els seus terrenys a zona logística.

«Les obres de la terminal de Marchamalo estan llestes. Cal definir el model de gestió i l’any vinent podrà començar a operar»

-Nosaltres entenem que els terrenys de la Laboral, per lògica, han de ser del Port. Col·laborarem al màxim en la solució del trasllat de la Laboral que proposi l’Ajuntament.

Tindria molt de sentit que l’antiga CLH, ara Exolum, vingués a aquests terrenys. Nosaltres col·laborarem, però, de totes les maneres, entenem que per lògica és un terreny adequat per a activitats logístiques, amb les limitacions que

pugui tenir.

-El problema és trobar on ha d’anar la nova Laboral i, fins i tot, valorar si podria deixar de ser a Tarragona.

-Sobre això hi ha un grup de treball que ho està estudiant i treballa en diverses possibilitats, però és una decisió que depèn de la Generalitat i l’Ajuntament i nosaltres no hi entrarem. Diria que l’Ajuntament ja té bastant clar on voldria el complex, que és a Campclar.

-Tornem a Marchamalo, perquè el port sec de Guadalajara és una realitat i ja el teniu a punt.

-Marchamalo ha rebut l’acta de final d’obres a principi de novembre, de manera que es confirma que les obres s’han finalitzat dintre dels terminis i rebrem els ajuts dels fons Next Generation de la Unió Europea. Després hi ha altres actuacions que fa ADIF a les vies generals, però que ja no pertanyen al nostre projecte, per tal d’adaptar-les al tràfic que rebran. Mentrestant, el que hem fet és començar a treballar en els detalls de la licitació de la terminal per poder treure el concurs d’explotació en el primer trimestre de 2026, que s’hauria d’adjudicar a operadors de terminals.

-El model deu estar clar, deuen faltar només les bases…

-Només en certa manera, perquè ens agradaria que hi prengués part d’alguna manera també el Port de Barcelona, i ens agradarà potser que també algun altre port, com el de Bilbao, o actors logístics d’Aragó puguin tenir-hi un paper. Per tant, definir el model de gestió serà important per garantir totes les necessitats i oportunitats del Port de Tarragona, però també aprofitar totes les sinergies de tots els actors propers, especialment de la línia de l’Ebre.

-La clau de l’èxit de tot plegat és el tren i la conversió de tota la línia de Guadalajara a Tarragona en autopista ferroviària.

-Sí. Nosaltres estem a 100 km de Barcelona i ara estarem també a 60 km de Madrid. Prou allunyats del nus ferroviari de les dues ciutats, però amb moltes possibilitats d’aprofitar la seva força. Serà molt atractiu per a qualsevol producte que arribi a Tarragona estar immediatament en el corredor d’Henares i des d’empreses

papereres a empreses de cereals o de càrregues generals, totes podran tenir una oportunitat d’aprofitar-ho i beneficiar-se’n. És una gran necessitat i una oportunitat per a Catalunya i per a Espanya. Fins al punt que, en fer nosaltres la terminal, hem generat al voltant un moviment d’un espai logístic que ara es declara Zona Franca i que compta amb més d’un centenar d’empreses de logística molt importants.

-Quan es podran carregar els camions carregats als trens i que tot plegat cobri el seu màxim sentit?

-Això ho veurem en cinc anys i serà una gran oportunitat per a tots els actors econòmics. Si alguna línia té sentit ara de convertir en autopista ferroviària és aquesta entre Tarragona, Saragossa i Guadalajara. El ministeri va adjudicar l’estudi i ja s’ha passat de voler fer només alguns aparcadors de trens per cedir el pas de trens més ràpids a què ara ja hi hagi el convenciment de tothom que cal desdoblar tota la via. Per tant, s’ha entès que és una via principal, perquè és la via que mou més productes a tota Espanya.

-I aquí també hi entra Lleida… -A Lleida es treballa en el polígon i la intermodal de Quatre Pilans, que és molt important per la zona i ja hem dit a la Generalitat que ajudarem tot el que es pugui a activar Quatre Pilans. Entenem que el Port de Tarragona ha de ser actiu en generar riquesa al territori i això implica ser un actor actiu de la logística del país.

-Continuant amb el tren, haurem d’esperar encara dos anys per saber per quina opció es decanten els tècnics del ministeri per a la sortida de les mercaderies del Port.

-Ho tenim ben encarrilat. S’han fet els estudis interns amb molta qualitat, treballant amb l’enginyeria Ineco, vinculada al govern, i el seu criteri té molt de pes, i ara hi ha l’estudi informatiu. Estem convençuts que trobarem solucions per ordenar la sortida de forma satisfactòria.

-Solucions màgiques sabem que no n’hi haurà i afectarà segur a Vila-seca o a Tarragona

-Els dos alcaldes tenen una altíssima predisposició a trobar solucions i a entendre’s i estan convençuts que resoldre el transport de mercaderies per a la indústria és sinònim a donar riquesa al territori. Les solucions no són fàcils, però per això hi ha els enginyers del ministeri buscant totes les opcions, i segur que trobarem la millor. La predisposició és bona, de manera que com més discreció tinguem, millor. Els alcaldes tenen raó en demanar que com menys els limiti urbanísticament el pas de mercaderies, millor, i les seves pretensions són totalment raonables. No serà bona cap solució, per molt que es recomani tècnicament, si no té el consens dels municipis afec-

Port de Tarragona

tats. Com menys parlem públicament del tema, millor. Cal esperar.

-Els darrers mesos s’ha fet molta feina per acollir el hub català d’eòlica marina. Tot el sector està d’acord a apostar per Tarragona. -L’eòlica marina flotant és una bona opció per a Catalunya. Tarragona és l’únic port català que tindrà espais disponibles, fondària necessària i la distància correcta respecte als espais de França i d’Itàlia on es projecten els principals parcs eòlics marins de la Mediterrània. Per tant, és molt bona candidata. No parlem de posar aerogeneradors aquí, sinó de construir-los pels projectes que ja estan consensuats a França i Itàlia. No és el millor negoci pel Port que els molls estiguin dedicats a la construcció, però sí que és una bona aposta per tal que Catalunya estigui present en una sector bàsic per al futur. És el que ha de generar la part més important de la nostra electricitat sostenible i ajudarà a descarbonitzar Europa. Al mateix temps és el sector on actualment hi ha més coneixement i més transferència de coneixement i interessa tenir-hi present la indústria catalana.

«La sortida de les mercaderies des del Port no tindrà cap bona solució si no té el consens de tots els municipis afectats»

-Això va associat a la creació de nous espais portuaris i a noves grans inversions, com ampliar el moll de Balears. -Està tot molt ben planificat i està aprovat el pla d’inversions per part de Puertos del Estado. De fet, ja ho tenim tot preparat per començar les obres de la segona fase del moll de Balears. Són processos lents, amb molts informes i molta cura per a qüestions mediambientals, però està a punt de començar; com també està previst, posteriorment, l’inici del contradic. Aquesta és una obra profundament complexa, amb moltes qüestions a estudiar per part de diferents autoritats, de manera que ens caldran dos anys per poder tirar endavant el projecte.

-De quin calendari podríem parlar? -Si tot va bé, podríem parlar d’enllestir la segona fase de Balears a finals de 2028 i de començar el contradic de cara a 2029, però és molt fàcil agafar-se els dits fent previsions d’obres i més amb obres d’enginyeria marina tan complexes com aquestes, però hem accelerat l’execució dels nostres plans d’inversió i la musculatura dels equips del Port per tirar-ho endavant està en ple funcionament.

les visites seran guiades i es faran des d’un pla pedagògic, de recerca o d’investigació. A més, hi ha les restes arqueològiques de Cal·lípolis, de manera que hi haurà una part del parc amb una concepció eco-arqueològica per facilitar les activitats de recerca i de divulgació.

-Anem a la descarbonització, perquè aquestes setmanes seguiu apostant per posar plaques en més naus portuàries.

-Tots els magatzems del Port haurien de tenir plaques fotovoltaiques. Són espais amb poc consum i molt capacitat de generació i hem d’acabar de trobar el model per tal d’aprofitar-ho. Per a nosaltres i per a la industria del voltant és un gran actiu saber que hi ha una generació d’energia que pot ser competitiva. De moment el que estem fent és que, quan alguna empresa ens demana ampliar les seves concessions, se li inclou la necessitat de col·locar plaques fotovoltaiques. Tot i això, el projecte que tirem endavant ara mateix és un pas més per cobrir els sostres de tots els espais de l’APT.

-Més enllà de la generació d’energia fotovoltaica, era vital per a l’electrificació dels molls garantir el subministrament elèctric a tota la zona portuària i Red Eléctrica acaba d’anunciar una inversió per construir una nova estació de subministrament a la vora del Port.

-I lligat al contradic i a la ZAL hi ha els Prats d’Albinyana... -És una aposta importantíssima per nosaltres, davant del contradic, on hi ha d’haver permeabilitat entre l’aigua dolça i marina, i amb una riquesa de fauna i flora molt important. De fet, segurament és un dels espais més importants pel que fa a biodiversitat de tot Catalunya. Hem fet una gran inversió en la seva recuperació i en garantir el seu futur i és un orgull per al Port tenir un espai de Xarxa Natura 2000 com aquest. Quan expliquem que volem ser un port verd aquest espai ens explica moltes coses. La voluntat de regenerar espais que en èpoques d’industrialització han estat maltractats i d’incorporar-los al discurs i a la narrativa del Port, és importantíssim. Per tant, forma part d’aquest compromís del Port amb el territori. Volem liderar la transició ecològica i ser un agent actiu per ajudar al conjunt del territori en sostenibilitat i aquesta transició descarbonitzadora.

«Hem destinat molts esforços a recuperar els Prats d’Albinyana i és un orgull tenir un espai de Xarxa Natura 2000 com aquest»

-L’anunci de Red Eléctrica és una molt bona notícia, molt més important del que pot semblar, perquè ens garantirà poder tenir cobertes totes les necessitats d’energia que té el Port, la de la zona de la química i també tota la nova activitat que arribi a la zona de la ZAL. Era imprescindible per poder garantir el subministrament industrial de tot el nostre sector de cara al futur i així s’assegura també el futur de les inversions que estem pendents de realitzar i de rebre en aquest entorn.

-Un dels seus reptes com a president de l’APT és acostar més la ciutat al Port i fer del Moll de Costa un espai cultural. Com es troben els dos projectes?

-Serà accessible i es podrà visitar? -És un espai que estarà molt protegit. De fet, té el nivell més alt de protecció que té un territori, per tant, totes

-Les obres del Parc de Port es troben en la seva fase final i estem en el moment de reconstruir el projecte Port Ciutat per al Moll de Costa. Volem aconseguir que hi hagi una primera façana marítima a Tarragona que sigui dels tarragonins i de la ciutat, i que estigui caracteritzada per les activitats culturals. Hem de generar activitats de primer ordre, bones exposicions i generar activitat de pes, a més de l’activitat popular que ja tenim. Volem tenir un espai amb una oferta d’impacte i estem centrats en aconseguir-ho.

Port de Tarragona

noves infraestructures

La terminal de Marchamalo es converteix en el nou ‘moll’ del Port al centre peninsular

Permetrà gestionar fins a 100.000 contenidors anuals, ocupa 152.500 m2 i ha costat 28 milions d’euros

Redacció

Quan a principi d’aquest mes de novembre

Port Tarragona oferia la primera visita comercial a operadors logístics a les instal· lacions de la PortTarragona

Terminal Guadalajara–Marcha malo finalitzava un llarg trajec te per a un dels projectes més importants d’expansió que els darrers anys ha protagonitzat la institució tarragonina, però també l’inici d’una aventura econòmicament cabdal per al futur del port tarragoní.

Després de finalitzar se les obres de construcció el passat mes d’octubre, desenes d’ope radors ferroviaris i carregadors han conegut ja les oportunitats intermodals i de connectivitat entre el centre peninsular, la Mediterrània i Europa que ofe reix aquesta nova plataforma logística, així com els princi pals avantatges competitius que ofereix la nova terminal ferroviària en matèria d’inter modalitat, connectivitat i su perfície logística disponible.

La PortTarragona Termi nal Guadalajara Marchamalo és un projecte clau dins de l’estratègia de Port Tarrago na per consolidar se com a ‘hub’ logístic de referència a la Mediterrània. Amb la seva posada en marxa, es preveu un increment significatiu en el volum de mercaderies ges tionades, principalment pel que fa a càrrega general i càr rega conteneritzada, així com una millora en la connectivitat entre la zona centre, la façana mediterrània i el continent eu ropeu i un important impuls al ferrocarril que contribuirà a la progressiva descarbonització del transport i la logística.

Plataforma de 152.500 m2

La nova terminal està con cebuda com una plataforma ferroviària moderna, flexible i eficient. Ocupa una super fície de 152.500 m2 dins del complex logístic de Puerta Centro–Ciudad del Transpor te, un pol logístic de 4 milions de metres quadrats en el qual ja hi ha establertes empreses líders de sectors com la logísti

En les primeres visites co mercials fetes a Marchamalo per part dels agents logístics, es va fer un incís especial a la connexió de Port Tarragona amb el tercer fil, prevista pel 2026 i les oportunitats que aquesta ofereix no només pel Port sinó per a tota la logística que s’articuli des de la terminal Guadalajara–Marchamalo. En aquest sentit, es va posar en relleu el fet que el Port serà el node ferroviari més al sud de la península amb doble ample europeu i ibèric, cosa que el posiciona com a nus estratègic de la xarxa TEN-T. Tot plegat, situa el port tarragoní com un enclavament amb un posicionament clau a l’hora de gestionar els tràfics d’origen marítim i d’origen ferroviari europeu, que vagin cap al centre peninsular, però també a l’hora de gestionar els tràfics d’exportació del centre de la península cap a la resta d’Europa, via tren, i del món, en vaixell.

Inversió de 28 MEUR

ca, l’automoció, la química o la distribució.

La terminal té capacitat per a gestionar 100.000 UTIs (conte nidors de tren) anuals. Compta amb un total de sis vies, tres d’elles operatives de 750 me tres i tres vies més per a recep ció i expedició, així com doble

accés ferroviari, des de Madrid i des de Saragossa.

La terminal de Guadalajara Marchamalo es troba ubicada al Corredor d’Henares, una de les zones més dinàmiques de tot l’Estat, amb una població de més de 6 milions d’habi tants en un radi de 60 quilòme

tres. La terminal està dins de l’àrea d’influència de Madrid, però fora de la seva conurbació (de la xarxa de rodalies), que està altament congestionada, cosa que facilita una logística eficient.

Les mercaderies es podran transportar des de la nova ter

minal i fins al Port tarragoní en només 6 hores, un temps altament competitiu. A més, la via que connecta ambdós enclavaments logístics s’utilit za gairebé en exclusiva per a mercaderies, cosa que facilita l’operativa. Així mateix, cal destacar que Port Tarragona és el port mediterrani més pròxim per a una vintena de províncies de l’in terior de tot el terç nord peninsular, entre elles Gua dalajara i la zona nord de Madrid. Un dels grans atractius de la nova plataforma logística són les sinergies que pro piciarà entre el Corredor d’Hena res, el Corredor de l’Ebre i el Corredor Mediterra ni, que facilitaran el trànsit de mercaderies entre la península i la resta d’Europa, gràcies a la coordinació de Port Tarragona.

Les mercaderies es podran transportar des de la nova terminal i fins al Port en només 6 hores

La terminal és un projecte clau per consolidar Tarragona com a ‘hub’ logístic de referència

La PortTarragona Terminal Guadalajara–Marchamalo ha suposat una inversió de més de 28 milions d’euros i el projecte ha comptat amb el suport de la Unió Europea a través dels fons Next Generation, inclosos en el Pla de Transformació i Resiliència (PERTE). En con cret, l’Autoritat Portuària de Tar ragona ha rebut 14.273.000 euros per dur a terme aquesta inici ativa. Aquests fons, dissenyats per impulsar la recuperació econòmica dels estats membres de la UE, tenen com a objectiu promoure pro jectes que afavo reixin la transició ecològica, la transformació di gital i la resiliència econòmica, alineant se amb les prioritats estratègiques de la Unió Euro pea per a una recuperació sos tenible.

Port de Tarragona

El projecte de restauració ambiental dels Prats d’Albinyana entra en la seva recta final

La zona humida entre la ZAL i la Pineda recuperarà la seva flora aquest desembre per a la seva

Redacció

El Port de Tarragona continua avançant en el seu projecte de restauració ambiental i recuperació de la biodiversitat de la zona humida dels Prats d’Albinyana, un espai natural portegit inclòs dins de la Xarxa Natura 2000 situada entre la ZAL portuària i la Pineda.

Després que durant l’estiu finalitzés l’execució de la llacuna principal i el moviment de terres corresponent, el projecte encara la recta final i aquest mes de desembre està previst que es realitzin les tasques de plantació de les espècies vegetals que es volen recuperar. Aquest serà un dels moments clau per a la renaturalització de l’espai, donat que es preveuen plantar al voltant de 14.000 plantes de 24 espècies vegetals autòctones. Aquestes tasques, que s’allargaran durant diverses setmanes i començaran per l’illa central de la llacuna, per continuar posteriorment per la mota nord i la resta de zones delimitades.

La fase final de la renaturalització arriba després de mesos de complexos moviments de terres, donat que, a mida que s’anava completant l’excavació, calia ser escrupulós per tal de permetre l’assentament de cada fase i esperar que les condicions del terreny fossin òptimes.

Seguiment d’especialistes

Des que es va iniciar el projecte fa un any, les obres han comptat amb la presència diària d’un equip ambiental d’especialistes. Aquesta supervisió exhaustiva ha estat clau no només per minimitzar l’impacte de les obres, sinó per redescobrir i potenciar la riquesa natural de l’entorn.

Gràcies a l’inventari faunístic s’ha constatat la presència d’espècies d’alt valor ecològic com la papallona monarca, la bívia, l’anguila o l’escarbat blau. La tasca de l’equip ambiental ha permès la recuperació i trasllat segur de més de 800 exemplars de fauna, així com la preservació ‘in situ’ de

zones amb alt valor botànic, com fenassars humits i àrees de salicorniars. Aquest seguiment continuat ha permès adaptar el projecte original a

la realitat de l’ecosistema existent. S’han redimensionat les motes i ajustat les partides de plantació per ser més eficients, però, sobretot, s’han fet noves

propostes per a la millora de la biodiversitat. Entre aquestes propostes destaquen la creació d’un nou estanyol per afavorir espècies protegides com el far-

tet, la construcció d’una bassa específica per a la reproducció d’amfibis i l’habilitació d’un canal dissenyat expressament per al pas d’anguiles.

Els Prats d’Albinyana formen part de la Xarxa Natura 2000 dins la Sèquia Major de Vila-seca. El projecte inclou gairebé 38 hectàrees amb l’objectiu de retornar-los el seu caràcter de zona humida de gran valor ecològic. L’actuació més destacada és la construcció de la llacuna central de més de 107.000 m2, al mig de la qual es forma una illa de 2,7 ha. L’illa servirà de refugi per a aus aquàtiques, afavorint la seva nidificació i oferint protecció

La llacuna té una extensió de 107.700 m2 i inclou una illa de refugi de gairebé 27.000 m2

Es preveuen plantar al voltant de 14.000 plantes de 24 espècies vegetals autòctones

davant depredadors. El projecte també inclou la creació d’un bosc de ribera amb àlbers, freixes, aladerns, oms i pins, que millorarà l’hàbitat per a les aus o ratpenats. La capacitat de regeneració natural s’ha evidenciat amb la translocació de més de 700 exemplars d’animals en poc més de mig any, incloent 18 espècies d’especial interès. Per altra banda, a mesura que s’ha anat obrint llacuna, han anat apareixent espècies d’avifauna que a dia d’avui es poden observar de forma habitual a l’entorn de l’obra com el camallarg, la Daurada grossa, el Bernat pescaire o el capó reial.

Port de Tarragona

DESCARBONITZACIÓ PORTUÀRIA

El Port prepara les naus on crearà el seu principal parc fotovoltaic al moll de Castella

La preparació dels espais costarà 280.000 euros i la inversió en el parc fotovoltaic serà de prop d’1 milió d’euros

Redacció

Port Tarragona avança en la instal·lació de la nova planta de generació d’energia solar del moll de Castella, la més gran que ha impulsat fins al moment l’Autoritat Portuària. L’APT té oberta la licitació per a adjudicar els treballs de millora de les cobertes de les naus que acolliran aquesta instal·lació fotovoltaica. L’actuació que es durà a terme deixarà preparades les tres edificacions per a la posterior col·locació de les plaques solars.

Els treballs tindran un cost de prop de 280.000 euros i es preveu que tinguin una durada de 2 mesos. Tant aquesta actuació prèvia com la creació de la futura planta fotovoltaica reben finançament del Programa Operatiu del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).

Els treballs que ara s’estan licitant inclouen la millora de l’envolupant de la coberta, la substitució de la xapa superior de la coberta, la substitució dels policarbonats de les claraboies i la preparació general de tota la superfície de la coberta per a acollir la futura planta fotovoltaica. La intervenció s’ha pressupostat per un import de 279.830,06 euros (IVA exclòs). Es preveu que el temps d’execució de les obres sigui de dos mesos.

La major superfície de coberta Les edificacions on s’intervindrà són els sostres de les naus A, B i C del moll de Castella, ubicades entre el vial nord del moll, que toca al riu Francolí, i el Centre d’Acreditacions. Actualment aquests espais acullen els tallers i magatzems de l’Autoritat Portuària i del Centre d’Estudis Marítims i d’Activitats del Port de Tarragona (CEMAPT). Aquestes naus disposen de la major superfície de coberta del conjunt d’edificis de titularitat de l’APT, motiu pel qual es convertiran en la planta fotovoltaica més gran promoguda per l’Autoritat Portuària.

La nova instal·lació foto-

voltaica, que suposarà una inversió de prop d’1 milió euros, ocuparà una superfície total de 4.500 m2 i aportarà 600 nous kW de potència nominal; 200 kW per cada nau. La planta funcionarà en règim d’autoconsum amb excedents. L’energia generada cobrirà part de la demanda elèctrica derivada de l’activitat diària del Port i ajudarà a reduir la dependència de fonts convencionals. Tant la intervenció per a la millora de les cobertes com la futura planta fotovoltaica del moll de Castella reben finançament europeu per part del Programa Operatiu del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). Concretament, el fons cobreix el 40% de la inversió d’ambdues actuacions, mentre que el 60% restant va a càrrec de l’APT. El suport dels fons FEDER reforça la importància d’aquesta inversió com a exemple de

transició energètica en l’àmbit portuari. Cal destacar que el projecte, tant per inversió com per capacitat productiva, suposa un avenç important dins de l’estratègia de sostenibilitat i descarbonització de Port Tarragona. Aquesta s’articula al voltant de quatre àmbits: energies renovables i combustibles alternatius, electrificació, biodiversitat i coneixement. Així mateix, amb aquesta actuació el Port contribuirà al compliment dels objectius del Pacte Verd Europeu i del Pla Nacional d’Energia i Clima. Els esforços del Port per a promoure un mix energètic

La nova planta fotovoltaica costarà prop d’1 milió d’euros i ocuparà un espai de 4.500 m2

El projecte suposa un avenç important en l’estratègia de sostenibilitat i descarbonització

verd es complementen amb l’aposta que està duent a terme la resta de la comunitat portuària per a implementar instal·lacions fotovoltaiques. A hores d’ara, les empreses concessionàries tenen instal·lada una potència de fotovoltaica de 2,7 MW. Així mateix, estan projectades noves instal·lacions que sumarien 4,1 MW més.

L’aposta de l’APT per a la descarbonització de les instal·lacions es completen amb la seva tasca per a la reducció dels consums d’energies d’origen no renovable, tant en els seus edificis com en els seus serveis.

Un intens treball previ de producció en edificis de serveis en detall

L’Autoritat Portuària fa temps que aposta en matè ria d’autosuficiència ener gètica. Tant és així que les cobertes de diversos edificis administratius, culturals i de serveis de l’Autoritat Portuà ria han esdevingut un petit pol de generació d’energia neta. Concretament, hi ha instal·lacions fotovoltai ques al Refugi 1 i 2 del Moll de Costa, a l’edifici admi nistratiu de l’APT, a l’edifici del Club de Rem, al Punt de Control Fronterer, a la seu de l’Agència Tributària, al Centre d’Acreditacions, a les pèrgoles de l’aparcament de la terminal de creuers i a l’edifici de la Policia Portu ària. Totes aquestes instal· lacions produeixen 0,7 MW d’energia renovable. Ara bé, l’Autoritat Portuària no s’atura aquí i es treballa en les instal·lacions fotovol taiques per a les cobertes dels Tinglados 1, 2, 3 i 4 (320 kWh) i de l’Edifici d’Entitats del Moll de Costa (15kWh). A més, també es vol instal·lar plaques a l’aparcament de vehicles adjunt a l’edifici ad ministratiu (200 kWh). To tes aquestes instal·lacions, a més de les de les naus del Moll de Castella, sumarien 1,2 MW més, de manera que la producció total d’energia neta de l’Autoritat Portuària s’aproparia als 2 MW.

projectes hidràulics

Port de Tarragona

Llaberia Group reforça la seguretat i la sostenibilitat al

Port de Tarragona

L’empresa amplia la xarxa contra incendis i implanta un nou sistema de reg ambiental a la zona de carbó

Les instal·lacions del Port de Tarragona és actualment es cenari d’unes actuacions tèc niques de gran abast que exemplifi quen la capacitat de Llaberia Group per desenvolupar solucions integrals en entorns industrials i logístics d’al ta exigència.

Les actuacions que es porten a terme i que estan liderades per la companyia amb seu a Montbrió del Camp, inclouen una ampliació de la xarxa contra incendis i la implanta ció d’un nou sistema de reg ambi ental a la zona de manipulació de carbó, amb l’objectiu d’incrementar la seguretat i reduir l’impacte ambi ental de les operacions portuàries.

En el marc d’aquest projecte, s’es tan instal·lant prop de dos quilòme tres de noves canonades de 125 mm i 250 mm de diàmetre, dissenyades per garantir una major capacitat i pressió en el subministrament d’ai gua en tota aquesta zona portuà ria. Aquesta millora permetrà una resposta més eficient en situacions d’emergència i, alhora, donar suport a usos complementaris dins de tot el recinte.

La instal·lació d’hidrants i boques d’incendi equipades (BIEs) reforça rà significativament la seguretat de la infraestructura i la protecció dels treballadors i instal·lacions.

Un dels punts més innovadors d’aquest projecte que desenvolupa Llaberia Group és la integració d’un

sistema de reg automatitzat dins la mateixa xarxa contra incendis. Aquest sistema ha estat dissenyat específicament per mantenir humi des les piles de carbó emmagatze mades, amb la finalitat de controlar l’emissió de pols en suspensió i re duir l’impacte ambiental.

D’aquesta manera, s’aconsegueix millorar la qualitat de l’aire i les con dicions laborals de les persones que treballen a la terminal, alhora que

es prevé la combustió espontània del materi al, un risc freqüent en aquest tipus d’instal· lacions.

Aquest projecte que s’executa al Port de Tarragona és un exem ple perfecte del tipus d’actuacions que Llaberia Group pot oferir en altres ports i zones industri als, combinant seguretat, eficiència i

sostenibilitat.

Amb més de 40 anys d’experiència en el disseny i execució de xarxes hidràuli ques, l’empresa del Baix Camp reafirma el seu compromís amb la innovació i el desen volupament d’infraestructures que contribueixen a un futur més segur i respectuós amb el medi ambient.

El reg automatitzat millora la qualitat de l’aire i evita la combustió espontània del material ~ CONTINGUT PATROCINAT ~

Port de Tarragona

ALBERT RODA CEO d’Inspectia & Control Services

«La tecnologia dron ens permet obrir noves oportunitats per als serveis en el sector portuari»

Inspectia ofereix un servei de control volumètric d’estocs i documentació visual d’operatives

Inspectia continua ampliant la seva activitat al Port de Tarragona amb serveis de control d’estocs i producció audiovisual, i treballa en noves solucions tecnològiques que podrien transformar la gestió d’actius en l’àmbit marítim i logístic. El seu CEO, Albert Roda, parla sobre el present i el futur de l’ús de drons en un entorn portuari.

-Quins serveis esteu desenvolupant actualment al Port de Tarragona?

-El nostre treball al port se centra, sobretot, en el control volumètric d’estocs i en la documentació audiovisual d’operatives. Són serveis que ja estan plenament integrats i que aporten regularitat, precisió i una informació molt valuosa a les empreses que hi operen. La digitalització de dades és cada vegada més rellevant i el dron ens permet aconseguir-la amb rapidesa i seguretat.

-Com està evolucionant el control d’estocs amb drons?

-És un procés que ha madurat molt. Els models 3D i la fotogrametria ens permeten aportar dades fiables en molt poc temps i reduir riscos per al personal operatiu. Les empreses valoren que la informació arribi de manera objectiva i repetible. En un entorn tan actiu com el port, on els moviments són constants, tenir una

visió actualitzada dels estocs és clau per gestionar recursos i planificar operatives.

-Hi ha altres solucions que ja utilitzeu en entorns industrials i que serien aplicables al Port de Tarragona?

-Sí, estem treballant amb tecnologies que han funcionat molt bé en altres sectors i que encaixen perfectament en una infraestructura portuària. Un exemple són les inspeccions en alçada i les lectures de marques calats amb dron, que permeten re-

visar punts de difícil accés sense necessitat de baixar per escales provisionals, muntar estructures o aturar una activitat. També treballem amb bessons digitals, que faciliten el monitoratge continuat d’instal·lacions i ofereixen una eina de planificació molt potent. Són solucions que encara no hem implementat al Port de Tarragona però que

«En un entorn tan actiu com el port, tenir una visió actualitzada dels estocs és clau per planificar i gestionar recursos»

estem segurs que aportaran un alt valor afegit als usuaris potencials.

-Heu començat un projecte relacionat amb el transport de mercaderies amb dron. En quin punt es troba?

-És un projecte molt ambiciós i que requereix temps, estudis tècnics i una inversió considerable. Actualment estem en fase de proves,

analitzant recorreguts, pesos, procediments i protocols de seguretat que permetin fer-lo viable en un entorn com el port. L’objectiu és avançar cap a un sistema que a curt termini, pugui optimitzar moviments interns de manera segura i eficient.

-Aquest any heu presentat tres marques noves vinculades als vostres serveis. Quin és el motiu d’aquesta reorganització?

-Inspectia ha crescut notablement en els darrers anys i ens adrecem a sectors amb necessitats molt diferents. Per això hem decidit crear marques especialitzades que permetin identificar clarament cada línia de treball. Això ens dona més coherència, més capacitat d’expertesa i una comunicació molt més clara amb el client. Cada sector té les seves particularitats i segmentar-nos ens ha permès reforçar-les.

-Com pot beneficiar aquesta especialització als clients del Port de Tarragona?

-El port és un ecosistema molt complex i tenir una marca orientada específicament als serveis industrials i de dades permet una atenció més precisa i adaptada. Facilita la gestió, millora els processos de comunicació i reforça la qualitat. Els clients saben exactament qui som, què fem i quin equip tècnic hi ha darrere de cada projecte.

-Quins reptes tecnològics creieu que marcaran els propers anys en l’àmbit portuari?

La digitalització continuarà sent la línia principal. Tot el que ajudi a obtenir informació de manera ràpida, segura i verificable acabarà tenint un paper fonamental. Les eines basades en dron permeten automatitzar processos i reduir costos, però sobretot aporten dades que abans eren difícils d’aconseguir. El Port de Tarragona té una oportunitat molt gran d’incorporar tecnologies que ja estan transformant altres sectors industrials, logístics i altres.

Port de Tarragona

NOVES TECNOLOGIES

Puertos del Estado organitza a Tarragona la primera jornada sobre l’ús de drons al sistema portuari

Tarragona, la Corunya, Barcelona o València van exposar les seves experiències

Redacció

Puertos del Estado ha organitzat a l’Autoritat Portuària de Tarragona la primera jornada sobre l’ús de drons en el sistema portuari de titularitat estatal amb l’objectiu d’oferir orientació als ports sobre el procés d’implantació i ús de drons. La jornada va fomentar l’intercanvi d’experiències i bones pràctiques i va permetre identificar reptes de futur. Dinou Autoritats Portuàries van participar en l’esdeveniment, que també va comptar amb representants de SENASA, INECO i de l’Instituto Tecnológico de Galicia.

La jornada sobre l’ús de drons en el sistema portuari s’emmarca en el grup de tre-

k Tribuna

José Luis

Aymat

Director de FEAT (Federació

d’Empreses

d’Autotransport de Tarragona)

ball impulsat per la Direcció d’Explotació de Puertos del Estado per a elaborar la Guia sobre l’Ús i Regulació d’Aeronaus No Tripulades (UAS) per les Autoritats Portuàries, amb l’assistència tècnica de INECO. El document permetrà impulsar l’ús segur i coordinat de drons en els entorns portuaris. Actualment, deu Autoritats Portuàries utilitzen dispositius no tripulats de manera operativa, aplicant-los a àmbits tan diversos com la vigilància i seguretat, la inspecció d’infraestructures, el control ambiental o el monitoratge d’operacions portuàries. D’aquestes, les autoritats portuàries de Tarragona, Corunya, Barcelona, Gijón, Vilagarcía i València van compartir en el marc d’aquesta

jornada les seves experiències i projectes més destacats.

L’Autoritat Portuària de Tarragona, com a amfitriona de la trobada, va ser l’encarregada d’obrir les exposicions de casos d’èxit. El port tarragoní és pioner en l’ús de drons. En aquest sentit, cal destacar que ha estat el primer port estatal habilitat amb una unitat de drons. Aquesta unitat va començar el seu recorregut el 2021, amb la formació dels pilots i, des de setembre de 2023, es realitzen operatives de vol recurrents. Actualment, l’APT compta amb 20 pilots formats per a operar en categoria

Maleïda autopista i maleïts camions

Un cop més, els camions són els dolents de la pel·lícula de por, en que s’ha convertit la circulació per les autopistes catalanes. Ningú reconeix que no s’ha invertit durant molts anys pràcticament res en la xarxa principal, mentre que el nombre de vehicles, de particulars i de transport, han augmentat molt.

Si la situació és complicada arreu, a les Terres de l’Ebre és dramàtica. Una autopista de dos carrils ha de canalitzar l’immens flux de vehicles

El port tarragoní és pioner en l’ús de drons i va ser el primer port habilitat amb una unitat específica

oberta i específica i amb una flota de 8 drons equipats amb l’última tecnologia en càmeres de visió normal i tèrmica. Així mateix, disposa d’un sistema d’enviament d’imatges de dron a temps real al Centre de Control Portuari (CCP), a la sala d’emergències i a dispositius mòbils, que està integrat en el sistema de videovigilància del recinte portuari. A més, Port Tarragona s’ha convertit en un banc de proves de projectes d’innovació finançats pels fons Ports 4.0 relacionats amb l’ús avançat de drons en entorns portuaris.

que fan servir el corredor Mediterrani. Aquest corredor és un eix estratègic de nivell europeu, i la AP7 ha de suportar-ho sense cap alternativa doncs la N-340, en comptes de ser convertida en autovia A-7, va ser desfeta i prohibida al trànsit de camions, fins i tot per serveis locals. Algú s’atreveix a dir que sense peatges circulem gratis, quant només en impostos per compra de vehicles i carburant, els usuaris vàrem aportar més de 19.000 milions d’euros l’any passat a unes arques públiques que semblen in-

saciables.

Els transportistes diem prou! Nosaltres estem treballant quan circulem, i portem arreu tot el necessari perquè la gent pugui viure dignament. No podem acceptar ser culpabilitzats i criminalitzats per una situació de la que som víctimes, com la resta d’usuaris, que paguem una fortuna en impostos específics per circular, i que hem de suportar discursos de moltes autoritats i polítics, que haurien d’avergonyir-se de la seva incompetència!

Port de Tarragona

CAMPANYA NADALENCA

El Port dona la benvinguda al Nadal amb l’encesa de llums i un ‘mapping’ al Serrallo

Aquest dissabte 29 de novembre es donarà el tret de sortida al cicle ‘Nadal de Somni-La màgia de la llum’

Redacció

El Port de Tarragona encendrà oficialment la seva il·luminació nadalenca aquest mateix cap de setmana. Concretament, serà el dissabte, dia 29, quan arrenqui la temporada de Nadal amb una celebració al cor del barri mariner del Serrallo. L’acte, que començarà a les 18.30 h a la plaça de l’església de Sant Pere, marcarà l’inici de la campanya ‘Nadal de Somni–La màgia de la llum’, el programa d’activitats que dinamitzarà el Moll de Costa i l’entorn portua-

ri durant les festes.

L’esdeveniment d’aquest dissabte estarà presidit per Santiago J. Castellà, president de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT), acompanyat per representants de l’Associació de Veïns del Serrallo, entitat coorganitzadora de la festa tradicional de l’encesa. La periodista Paula Jansà serà l’encarregada de conduir l’acte.

Música, dansa i projeccions audiovisuals

La programació de la tarda arrencarà amb el protagonisme de les entitats del barri: els Ge-

gants i la Coral del Serrallo seran els primers a posar la nota festiva i tradicional abans del moment culminant de l’encesa.

Enguany, la llum pren un protagonisme especial amb l’espectacle ‘La llum omple de màgia el Nadal’, a càrrec de la companyia Scènic Dansa-Vedruna Dansa. L’actuació narra la història d’un mag que retorna l’esperit nadalenc a una família, combinant coreografia i narrativa visual.

Acte seguit, es procedirà a l’encesa oficial de l’Arbre de Nadal i de l’enllumenat dels

COMUNITAT PORTUÀRIA

espais portuaris. Com a novetat visual, la façana de l’església de Sant Pere es transformarà gràcies a un espectacle de mapatge titulat ‘La màgia de la llum–Nadal de Somni’, que promet ser una de les grans atraccions visuals de la nit.

APPORTT, la projecció i la dinamització que reforcen cada dia l’activitat del port

Redacció

L’Agrupació per a la Promoció del Port de Tarragona (APPORTT) s’ha consolidat com un motor clau en l’impuls econòmic i logístic del territori. Integrada per gairebé 100 socis entre empreses, institucions i actors vinculats a l’activitat portuària i al territori, l’entitat

treballa per a enfortir la competitivitat del Port de Tarragona i potenciar la seva projecció nacional i internacional.

APPORTT actua com un espai de col·laboració públic-privada, promovent sinergies, fomentant la innovació i donant suport a iniciatives que afavoreixen el creixement sostenible de l’activitat i tant en el Port com al

llarg de tot el territori tarragoní. La seva labor contínua contribueix a situar al Port de Tarragona com un referent estratègic del Mediterrani, tant en l’àmbit industrial com en el comercial. Des de la seva creació, l’any 1992, ha treballat per posar el seu granet de sorra en visualitzar el port com un actor d’activitat econòmica atractiu.

La vetllada inclourà un espectacle de dansa, la Coral del Serrallo i una xocolatada

Per tancar la celebració i reforçar el vincle amb el barri marineri tot el seu veïnat, l’Associació de Veïns oferirà un berenar amb coca i xocolata calenta per a tots els assistents a la zona de la Pèrgola del Serrallo, el qual estarà amenitzat amb

música en directe. Tot i que l’encesa de llums marca l’inici visual de les festes, el Port de Tarragona ha preparat un programa més complet que desgranarà al detall, amb totes les activitats culturals, familiars i d’oci previstes per a les pròximes dates nadalenques en una roda de premsa el pròxim dimecres 4 de desembre.

Port de Tarragona

NOUS ESPAIS PÚBLICS

El Parc del Port passa a la fase final i farà de l’entrada portuària una gran zona verda

El vial del Rellotge s’ha tancat a la mobilitat rodada per convertir-lo en un passeig i el trànsit s’unifica pel vial del Mar

Des de final del mes de setembre es troba en marxa la tercera i última fase del Parc del Port, centrada en la transformació de l’entorn de les seus de l’Autoritat Portuària en una gran zona verda pensada per al gaudi de les persones.

Els treballs han fet que es tanqués definitivament el pas dels vehicles rodats pel vial del Rellotge i per la plaça del davant de l’APT per convertir-ho en un passeig. Així mateix, aquesta fase ha comportat la supressió definitiva de totes les places d’aparcament existents tant al vial com al davant de les seus de l’APT per a poder crear una gran plaça.

Un altre dels canvis urbanístics destacats que es durà a terme en aquesta tercera fase és l’obertura d’una gran escalinata al mur del dic de Llevant,

que permetrà connectar el Parc del Port i la nova plaça de l’APT amb l’Escala Reial i el Moll de Costa.

Així mateix, en aquesta darrera fase es plantaran totes les espècies vegetals que conformaran el Parc del Port. Està previst que es plantin més de 200 arbres i 14.500 herbàcies i arbustives. Totes plantes i arbres seran autòctones, resistents al clima mediterrani i a la proximitat amb el mar. Així mateix, es crearan sistemes de drenatge sostenible per a gestionar l’aigua de pluja ajudaran a mitigar els efectes del canvi climàtic.

Un nou pulmó verd Gràcies a tot això, el Parc del Port es convertirà en un nou pulmó verd per Tarragona. L’espai permetrà donar continuïtat a l’Anella Verda per la costa i esdevindrà un refugi climàtic únic per les seves di-

mensions i característiques a la façana litoral de la ciutat. A més, la reforma d’aquest espai, que afecta a una àrea de 30.000 m2, augmentarà les zones verdes al voltant de les seus del Port, passant dels 7.000 m2 actuals als 11.500 m2 un cop finalitzades les obres. Aquesta transformació permetrà fomentar la biodiversitat urbana i crear un paisatge més verd i agradable per a la ciutadania. El nou parc s’ha pensat com un espai obert a tota la ciutadania. Així doncs, s’ha buscat que els seus usos siguin intergeneracionals, de manera que tothom, des d’infants fins a gent gran, passant per joves i adults, pugui fer-ne ús i s’hi senti còmode. Així mateix, cal destacar també que l’urbanisme del Parc del Port s’ha projectat tenint en compte una perspectiva de gènere, eliminant les zones fosques i els espais que puguin generar

sensació d’inseguretat.

El Parc del Port es convertirà en un nou espai on realitzar activitats culturals, lúdiques i esportives a l’aire lliure i a tocar del mar. Amb aquest projecte, que suposa una inversió de 3,25 milions d’euros (IVA inclòs), Port Tarragona contribueix a la millora del benestar i la salut de la ciutadania, oferint un espai verd i saludable on gaudir del temps lliure.

El final de la segona fase i l’inici de les obres d’aquesta tercera fase del parc han suposat un notable canvi circulatori per tota l’àrea compresa al voltant de l’APT, sobretot en l’accés al vial del Mar, que ara realitza mitjançant una nova intersecció d’entrada i sortida en forma de T amb al vial de circumvallació de la costa. Així doncs, les

antigues rotondes s’han suprimit per a guanyar superfície per a la creació de la zona verda i reduir la presència de vehicles a la zona.

Més vianants i ciclistes

El nou espai a l’aire lliure vol ser un centre lúdic i esportiu i s’hi destinen 3,25 milions d’euros

Amb l’objectiu de pacificar el trànsit i donar preferència als vianants i ciclistes, el vial ara és de plataforma única. La vorera de vianants es troba en la part més pròxima al mar, cosa que facilita l’accés a la zona comercial del Port Esportiu i a les instal·lacions del Reial Club Nàutic de Tarragona. S’ha collocat un paviment amb relleu

al límit entre la vorera i el vial per a vehicles per a marcar la transició.

En la part central del vial del Mar, s’hi troben els dos carrils per a vehicles a motor. Aquests espais permetran l’accés a les instal·lacions de l’Autoritat Portuària i al dic de Llevant als vehicles autoritzats.

Una escalinata connectarà el parc i la plaça de l’APT amb el Moll de Costa i l’Escala Reial

En la part més interior de la calçada, hi ha el carril bici, que ara s’enllaça amb el carril bici del Km0. Fins ara, el carril bici en el tram del vial de Mar transcorria a continuació de la vorera i això obligava als ciclistes a creuar el vial per a poder-se incorporar al carril bici del Km0. Amb la reordenació de la mobilitat, es dona continuïtat a tot el carril bici de la façana marítima de la ciutat, sense necessitat de fer creuaments.

Port de Tarragona

transició verda

Port Tarragona lidera l’estratègia per fer de Catalunya un hub d’eòlica marina flotant

El primer Fòrum CATFLOWE va fer palès el potencial del sector a Catalunya i el rol del port tarragoní per ser l’epicentre

Redacció

La transició verda i el salt cap a una Europa descarbonizada passa per la creació de grans parcs eòlics al mar capaços de produir grans quantitats d’energia neta. El Green Deal de la UE preveu multiplicar la capacitat de l’eòlica marina dels 12 GW existents el 2020 fins als 300 GW de cara a 2050.

Fins al moment, el mar del Nord i el Bàltic són les principals localitzacions per a situar aquests parcs i, de fet, ja compten amb centenars de turbines marines fixes en funcionament. Però per a poder complir els objectius europeus, el Mediterrani ha de convertir-se en un nou epicentre per a la generació d’eòlica marina.

Ara bé, les característiques orogràfiques i meteorològiques que presenta el el Mediterrani són un hàndicap per al desenvolupament de parcs eòlics amb turbines fixes. I és que la seva profunditat i el seu règim de vents impedeixen que els aerogeneradors fixos siguin una opció viable. Aquest context ha implicat el sorgiment d’un nou sector: el de l’eòlica marina flotant. Es tracta d’un sector emergent i innovador, que engloba àmbits distints que van des de l’aeronàutica, ciència dels materials o energia, fins a la construcció o la logística.

Tarragona, aposta de país Catalunya aspira a ser un dels principals actors en el desenvolupament de l’eòlica marina flotant en el Mediterrani Occidental. En aquest sentit, Port Tarragona està jugant un rol clau, liderant aquesta aposta. L’enclavament portuari tarragoní s’està posicionant per a convertir-se en un hub per a la construcció, muntatge i logística de l’eòlica marina flotant en aquesta àrea del Mediterrani. La seva estratègia va fer un important pas el mes de juny passat, quan la Generalitat de Catalunya va oficialitzar el seu suport a aquest projecte, convertint-lo en una aposta de país. Però ha estat en aquest

mes d’octubre quan s’ha pogut veure la capacitat de lideratge del port amb la celebració del primer Fòrum CATFLOWE–Catalan Floating Offshore Wind Energy.

El Tinglado 1 del Moll de Costa va ser l’escenari d’aquest esdeveniment, que va comptar amb més de 200 assistents

i la participació de 15 conferenciants, tots ells vinculats directament amb el desenvolupament de l’eòlica marina flotant. Des d’alts càrrecs de la Generalitat, com la directora general d’Energia, Marta Morera, o la directora del ICAEN, Anna Camp, passant per representants d’associacions i lobbi-

es europeus com WindEurope, fins a directius d’empreses relacionades amb tota la cadena de valor d’aquesta nova activitat, entre les quals destaquen companyies com Navantia Seaenergies, BASF, X1Wind, Sener, Molins o RocBenergy, entre altres.

L’esdeveniment va perme-

tre exposar les fortaleses de Tarragona com a futur hub d’aquest sector i mostrar com l’estratègia de Port Tarragona s’ha dimensionat fins a ser un projecte de país. El president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Santiago J. Castellà va indicar que «oferim proximitat respecte als futurs parcs eòlics, tenim uns molls amb el calat necessari, experiència en operatives d’alta complexitat amb grans estructures, unes condicions climàtiques òptimes i nous espais, com l’ampliació del Moll de Balears, que ja teníem previst construir, però que ara posem a la disposició del sector eòlic». En aquest sentit, el màxim responsable del port tarragoní va incidir en el fet que “com a port tenim capacitat per a jugar en totes les lligues possibles: com a port constructor, en el muntatge i la integració d’elements, com a port logístic i també com a port per al futur man-

teniment dels aerogeneradors flotants”.

Tarragona ofereix proximitat als futurs parcs, molls amb calat, bon clima i espais per al muntatge

Aliances per a avançar El CATFLOWE va evidenciar l’existència d’unes cinquanta empreses a Catalunya vinculades amb el desenvolupament d’aquest sector emergent. Així mateix, es va remarcar la necessitat de comptar amb un calendari clar sobre el desplegament dels parcs eòlics marins a Espanya, perquè les empreses puguin avançar en les seves inversions i el port pugui accelerar les seves inversions en nous espais. Al mateix temps, la celebració del fòrum va posar l’accent en la importància de promoure aliances per a aconseguir arribar als objectius fixats més ràpid. En aquest sentit, els conferenciants van assegurar que jornades com aquesta han fet pública la il·lusió que desperta d’un sector que té ben demostrades les seves capacitats.

Port de Tarragona

BALANÇ D’ACTIVITAT

El tràfic portuari creix un 10,5% al setembre i trenca la tendència dels darrers mesos

Els líquids a doll són el grup tractor, amb 1,56 milions de tones mogudes, mentre que el que més creix són els sòlids a lloure

Redacció

El Port de Tarragona ha registrat un creixement del tràfic portuari total del 10,5% amb 2,67 milions de tones mogudes durant el passat mes de setembre. Els líquids a doll són el grup trac tor d’aquest setembre amb 1,56 milions de tones mogu des, mentre el que més creix són el sòlids a lloure amb un increment del 29,1% gràcies a mercaderies com els cereals, pinsos i farines.

Aquest increment general ha estat impulsat pel bon com portament dels sòlids a lloure i de la càrrega general, així com també per la recuperació del turisme de creuers, que ha crescut un 19,4% en nombre de passatgers.

Analitzant els tres grans grups de tràfics, tots mostren signes de recuperació, des tacant especialment el dina misme dels sòlids i la càrrega general. El creixement més gran es registra en el grup de sòlids a lloure, amb un increment del 29,1%. Aquest augment es deu principalment a l’extraordina ri comportament del tràfic de cereals, pinsos i farines, que ha crescut un 85,1% al setembre, reforçant el paper del Port de Tarragona com a porta d’entra da agroalimentària de referèn cia al Mediterrani. Els líquids a doll, el de major volum al Port, ha experimen tat un creixement del 5,0%, impulsat per un notable aug ment del 20,5% en productes químics i biocombustibles.

També s’han registrat incre ments en els altres produc tes petrolífers (+3,1%) i en el cru (+0,1%), consolidant la tendència positiva del sector energètic i petroquímic.

Per la seva part, la càrrega general tot i que registra un decrement respecte al setem bre de 2024 mostra alguns punts positius. En les dades acumulades de gener a setem bre de 2025 la càrrega general creix un 15% respecte a l’any anterior.

Agroalimentaris i siderúrgics lideren

En l’anàlisi detallada del mes per grups de mercaderies, el setembre ha estat excepcional per a diversos productes, re gistrant creixements que han contribuït al resultat d’aquest

període. En comparació amb el mes de setembre de l’any 2024, durant el mateix perío de d’aquest any destaquen els materials per a la construcció, amb un increment del 126,8%, liderats pel ciment i el clínquer, amb un augment de 30.485 tones.

També en dades acumulades, els pro ductes siderometal· lúrgics registren un creixement que ar riba al 63,2%, amb 581.144 tones mogudes, im pulsat pel mineral de ferro amb un augment de 519.027 tones i els productes siderúrgics (+13,3%). Altres tràfics amb un comportament molt favorable en l’acumulat de l’any són les fustes i el suro (+104,8%), el

paper i la pasta (+23,4%) i els automòbils (+3,8%).

L’increment de l’activitat portuària també es reflecteix en les entrades i sortides del recinte portuari, amb un aug

Els resultats de setembre han estat impulsats pels sòlids a lloure, la càrrega general i els creuers

El creixement més gran es registra en el grup de sòlids a lloure, amb un increment del 29,1%

ment del 6,6% en el moviment total de vehicles als accessos del Port durant el mes de se tembre.

Aquestes xifres arriben a fal ta de comptabilitzar les dades del darrer trimestre de l’any i després que l’any passat Port

Tarragona tanqués l’exercici amb un moviment de 32,33 milions de mercaderies. Els bons resultats en els seus trà fics estructurals, com són el cru de petroli, que va registrar màxim històric, i els cereals, que van as solir el seu segon mi llor any, així com el creixement de més del 80% dels pro ductes químics, van consolidar uns vo lums per sobre dels 31 milions de tones i van permetre que 2024 entrés al rànquing dels deu millors anys pel que fa als tràfics del port tarragoní. Les dades van refermar Tarragona com el sisè port, per volum de mercade ries mogudes, del conjunt del sistema estatal.

Port de Tarragona

ciutat creuerista

Els creuers i Tarragona: cap a la descarbonització i la frontera intel·ligent

El Port vol tenir electrificat el moll de Balears abans de 2030 per tal que els creuers estiguin amarrats sense contaminar

L’activitat creuerística a Port Tarragona està experimentant una transformació fonamental impulsada per dos pilars estratègics: la sostenibilitat ambiental i la modernització de la seguretat i la gestió de passatgers. Aquestes inversions, cofinançades per la Unió Europea, no només asseguren el compliment de les normatives internacionals, sinó que també posicionen el port tarragoní com un recinte avançat, preparat per liderar la transició cap a un turisme de creuers més ecològic i eficient per a les pròximes dècades. Port Tarragona ha adoptat una ambiciosa estratègia de descarbonització, emmarcada en el full de ruta anomenat #EcoPort2030, amb l’objectiu clar d’assolir la neutralitat climàtica. Aquesta visió holística inclou quatre grans àmbits d’actuació: l’electrificació, les energies renovables i els combustibles alternatius, la biodiversitat i protecció del medi ambient, i la sensibilització i el coneixement.

La peça central d’aquesta estratègia d’electrificació és la instal·lació d’un sistema OPS (Onshore Power Supply) al Moll de Balears. Aquest projecte ha rebut un important impuls econòmic de la Unió Europea a través del mecanisme CEF-T (Connecting Europe Facility for Transport), amb l’Agència Europea de Clima, Infraestructures i Medi Ambient (CINEA) que aportarà prop de 6,6 milions d’euros (exactament 6.594.600 euros).

El sistema OPS

La inversió total per a la implementació de l’OPS s’estima en prop de 22 milions d’euros, dels quals el 30% serà finançat per la UE, i el 70% restant a càrrec de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT). Aquest projecte, que ha rebut una alta puntuació en la convocatòria CEF-T, evidencia la seva maduresa i alineament amb les prioritats del Pacte Verd Europeu i els objectius de reducció d’emissions del programa Fit for 55.

BALANÇ DE TEMPORADA

Complint amb les estimacions

El Port de Tarragona ha tancat la temporada de creuers 2025 complint amb les previsions establertes a l’inici de l’any i confirmant la maduresa de la destinació. Durant aquests vuit mesos, el Moll de Balears i la terminal de Tarragona Cruise Port han acollit creuers de diferents tipus, destacant el fet que 16 d’ells han atracat a les nostres instal·lacions per primera vegada, una dada que referma

Un cop el sistema OPS estigui operatiu, els creuers que facin escala al Moll de Balears podran endollar-se a la xarxa elèctrica terrestre. Això permetrà apagar els motors auxiliars dels vaixells durant la seva estada al Port, la qual cosa comportarà una reducció dràstica de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i d’altres contaminants atmosfèrics com el NOx, el SOx i les partícules en suspensió. Addicionalment, l’electrificació contribuirà sig-

l’atractiu creixent de la Costa Daurada dins els itineraris internacionals.

Aquesta temporada ha estat marcada també per la consolidació de les aliances estratègiques, especialment amb MSC Cruceros, que per quart any consecutiu ha apostat per Tarragona com a port base. L’operativa de la companyia, principalment amb l’MSC Splendida i els seus itineraris setmanals de diven-

nificativament a la disminució dels sorolls i les vibracions en els espais socials propers al Port, com el Km0.

Tècnicament, l’OPS del Moll de Balears estarà preparat per oferir 20 MW de potència disponible, permetent la connexió simultània de fins a dos creuers (un de gran i un de mitjà, o dos de mitjans, o un de molt gran). L’execució de les sis grans actuacions que componen el projecte, des del subministrament d’energia des de

dres, ha funcionat amb la regularitat esperada, aportant el gruix principal del volum de passatgers. Aquest balanç final avala l’estratègia de creixement sostenible amb unes xifres que mantenen una línia ascendent però controlada, lluny de la massificació d’altres grans ports de la Mediterrània, i que prioritzen la qualitat de l’experiència turística i l’impacte positiu al territori.

la subestació elèctrica externa fins a la connexió final, es preveu que tingui una durada de 20 mesos. Entre aquestes actuacions complexes es troben la instal·lació d’una línia subterrània de 3,1 km, la construcció d’una nova estació transformadora, i una connexió submarina de 640 metres mitjançant perforació horitzontal dirigida (HDD) per creuar la bocana. Amb aquest calendari, Port Tarragona preveu tenir el sistema OPS plenament operatiu

abans de l’any 2030, avançant-se als terminis establerts pel reglament FuelEU Maritime de la UE.

Seguretat i agilitat fronterera Paral·lelament a l’esforç ambiental, Port Tarragona està invertint en la modernització i optimització de la seguretat i la gestió de fluxos de passatgers a la terminal de creuers. Recentment, l’Autoritat Portuària de Tarragona ha adjudicat a Inetum España S.A. la instal·lació i manteniment dels nous equips automatitzats per al control fronterer.

La inversió total per alimentar d’electricitat els creuers des de terra s’estima en prop de 22 MEUR

El nou control de passaports substituirà el segellat manual per registres biomètrics

Aquesta actuació és fonamental per implementar el nou Sistema Europeu d’Entrades i Sortides (Entry Exit System / EES) i el Sistema Europeu d’Informació i Autorització de Viatges (ETIAS). L’entrada en vigor de l’EES obliga a totes les fronteres exteriors dels Estats membres

de la UE, inclosa la terminal de creuers de Port Tarragona, a adoptar sistemes automatitzats de control per a les persones de tercers països. El nou sistema suposa una modernització substancial, ja que substituirà el segellat manual dels passaports per registres automatitzats basats en dades biomètriques. Aquests equips recopilaran empremtes dactilars i realitzaran la identificació de trets biomètrics facials, a més d’altres dades com nom, cognoms, passaport i data i lloc d’entrada o sortida. La inversió total per a l’adquisició, instal·lació i manteniment dels nous equips, que inclouen sis quioscos de registre, tauletes de verificació i una cabina doble amb punts de control manual, és de 337.960,34 euros (IVA inclòs). Aquesta despesa està cofinançada per la Unió Europea mitjançant l’Instrument per a la Gestió de Fronteres i Visats (IGFV). A banda d’adequar-se a la nova normativa i modernitzar la vigilància, la implementació de l’EES a Port Tarragona té un benefici directe per als viatgers: s’evitaran les congestions en els fluxos de passatgers i es reduiran els temps d’espera excessius tant per als viatgers d’embarcament com per als de desembarcament. Aquesta modernització s’emmarca en una estratègia comuna i homogeneïtzada amb la resta de ports d’interès general de l’Estat espanyol. Les accions simultànies en sostenibilitat, a través de l’electrificació del Moll de Balears, i en seguretat i eficiència, mitjançant la implantació de sistemes de control fronterer biomètric, reforcen la posició de Port Tarragona com una ‘Ciutat de creuers’ moderna, compromesa amb el medi ambient i amb l’objectiu d’oferir un servei portuari capdavanter.

Port de Tarragona

Santiago Castellà, nou president del Barcelona Catalunya Centre Logístic

Redacció

El president de Port Tarragona, Santiago J. Castellà, assumeix la presidència de l’associació Barcelona Catalunya Centre Logístic (BCL). Fins al moment, BCL havia estat presidida, en alternança, pel Port de Barcelona o pel Consorci de la Zona Franca. Ara, fruit d’una nova etapa de relacions estratègiques entre els ports de Barcelona i de Tarragona, ambdues Autoritats Portuàries han acordat compartir el període de presidència de l’organització, de manera que, Port Tarragona se suma com a tercer organisme en poder ostentar la presidència d’aquesta associació dedicada a promoure la competitivitat logística de Catalunya. El canvi de presidència es va aprovar el passat 14 de novembre, en l’assemblea general de BCL. Els representants dels ports de Barcelona i Tarragona van presentar la proposta al Comitè Executiu de l’associació, que va donar-ne suport. Posteriorment, la decisió ja ha estat ratificada pel conjunt de socis. D’aquesta forma, el president del Port de Barcelona José Alberto Carbonell, cedeix la presidència a Santiago J. Castellà, que ja havia estat escollit membre del Comitè Executiu en la darrera assemblea celebrada el passat mes de març. L’Assemblea de BCL ha acordat modificar els seus estatuts per a afegir una quarta vicepresidència, que assumirà Carbonell. La nova presidència marca un canvi de tendència que evidencia el pes que està guanyant Port Tarragona dins del panorama logístic, amb projectes com la ZAL o la terminal de Guadalajara-Marchamalo, així com la necessitat de promoure aliances i sinergies per a consolidar el lideratge de Catalunya com a regió de referència en el mapa de la logística d’Europa i de la Mediterrània.

Treball conjunt

«El Port de Barcelona i el Port de Tarragona obrim una nova etapa amb la voluntat compartida de promoure una visió de

col·laboració més àmplia i que inclogui altres infraestructures logístiques cabdals per al país», explica el president del Port de Barcelona, José Alberto Carbonell. En aquesta línia, Carbonell ha afegit que «entre els ports de Barcelona i Tarragona ens separen només 54 milles nàutiques, però ens uneix una voluntat ferma de treballar conjuntament com si fóssim una sola infraestructura al servei del sistema logístic català i mediterrani».

perimentant el port tarragoní: «Tarragona és la segona àrea metropolitana de Catalunya i és l’àrea que aportarà més oportunitats de creixement a l’economia catalana. Moltes d’aquestes oportunitats estan relacionades amb el sector logístic i amb el desenvolupament d’infraestructures i projectes estratègics del Port de Tarragona. L’arribada de l’ample europeu al Port, la posada en funcionament de la nostra terminal intermodal de Guadalajara–Marchamalo, l’impuls a la terminal ferroviària de la Boella, la pròxima licitació de la terminal multipropòsit per a contenidors i càrrega general del Moll d’Andalusia i la ZAL obriran un nou escenari que canviarà moltes lògiques de la logística actual, fent que Tarragona guanyi més pes i esdevingui un veritable hub logístic de referència al nordest peninsular». El

Per la seva part, el president de Port Tarragona i nou president de BCL, Santiago J. Castellà, ha agraït «al Port de Barcelona, al Consorci de la Zona Franca i a la resta de socis per facilitar aquesta nova etapa de major col·laboració que situarà Catalunya a l’avantguarda de la logística». Castellà ha assegurat que «Barcelona és la ciutat que ens projecta al món com a regió mediterrània, mo-

derna i competitiva. El seu potencial, i el de tota Catalunya, serà encara més gran si es promouen sinergies amb la resta de territoris. En aquest sentit, la col·laboració entre els ports de Barcelona i Tarragona per a alternar la presidència de BCL

ens permetrà impulsar una estratègia conjunta que beneficiï el conjunt del sistema logístic català i mediterrani».

Així mateix, Santiago Castellà ha posat en valor l’oportunitat que suposa per al sector logístic i empresarial tarragoní

que Port Tarragona ostenti la presidència d’una associació de referència en l’àmbit logístic com BCL.

A més, ha ressaltat la coincidència en el temps d’aquesta nova etapa de BCL amb el moment de canvi que està ex-

Port de Tarragona

LAURA MOLERO Gerent d’Instal·lacions Marines de Repsol

«Diu molt d’una empresa veure que aposta tant pels seus treballadors com ho fa Repsol»

Aquesta enginyera tarragonina s’encarregarà de gestionar el pantalà i els equips associats

D.P.

Repsol ha tornat a sortir elegida com la millor empresa on treballar a Tarragona i la tarragonina Laura Molero és un exemple significatiu de com és passar bona part de la vida laboral dedicada a la companyia des de diversos càrrecs al complex tarragoní, i més encara quan acaba de ser promocionada a gerent de l’àrea d’Instal·lacions Marines.

-De què parlem quan parlem d’Instal·lacions Marines en el complex de Repsol a Tarragona?

-Són tres àrees. La més coneguda és el pantalà, que és on atraquen els vaixells per fer operacions de càrrega i descàrrega, i després hi ha l’àrea de tancs d’emmagatzematge i la de desllastat on hi ha els equips per fer la vaporització o liqüació d’etilè i recepció de propilè.

-És a dir que, bàsicament, sou la porta d’entrada de la matèria primera cap al complex.

-Nosaltres estem connectats amb la refineria a través del ‘rack’ de canonades, i ens ocupem de les operacions tant d’importació de producte com d’exportació. Són 17 quilòmetres de canonades des del pantalà fins a la refineria i la nostra funció és gestionar el moviment de producte per mar, tant d’entrada com de sortida del complex.

La borgenca

Rosa Pàmies-Vilà liderarà les PAU

Educació l Rosa Pàmies-Vilà, natural de les Borges del Camp el 1984, ha estat nomenada coordinadora de les proves d’accés a la universitat de Catalunya. Enginyera industrial i doctora en Enginyeria Biomèdica, assumeix el càrrec amb una llarga trajectòria docent, investigadora i de gestió universitària, centrada en el servei educatiu. Redacció

-Ets tarragonina de naixement, concretament del barri de la Granja. Treballar a Repsol era un objectiu des de jove?

-Com a persona de Tarragona, Repsol és una empresa que sempre havia vist i havia viscut de prop, però no m’havia plantejat treballar-hi. De fet, jo vaig estudiar Enginyeria Agro-

alimentària i vaig estudiar algunes assignatures d’Enologia aprofitant que es feia al mateix edifici d’Enologia del carrer Ramon i Cajal. Tot i no ser enòloga, això em va deixar la passió pel vi i em va portar a treballar a un celler de Batea, però el que a mi em cridava més l’atenció era la part d’enginyeria. Va ser per això que,

per introduir-me en nous camps, de manera que s’han sumat el meu neguit per descobrir i aprendre amb una companyia que no posa mai barreres. Que una empresa aposti tan clarament per ampliar els coneixements dels seus treballadors com Repsol diu molt de com és aquesta empresa. Sempre m’he sentit molt ajudada i tant l’empresa com els companys sempre han estat molt col·laboratius.

-I com arriba el seu pas a Installacions Marines?

quan vaig saber que hi havia uns cursos per entrar d’operador de planta a Repsol, m’hi vaig presentar.

-I l’aposta va sortir bé… -Bé, em va agradar molt i vaig entrar. I ja fa 26 anys! Vaig començar a treballar com a operadora de planta amb 22 i ara en tinc 49, de manera que ja sóc un perfil ‘sènior’.

No era molt habitual en aquell moment trobar operadores de planta que fóssim noies, però l’empresa estava en un moment en el qual hi havia un canvi generacional important i suposo que tot va ajudar a fer-ho possible.

-I d’allí, a planta.

«Mai he percebut una discriminació per ser dona. Aquí no m’he trobat mai cap sostre de vidre ni cap bretxa salarial»

-Vaig estar 10 anys com a tècnica d’operacions a tràfecs. Allà es donaven instruccions per tal que cada torn sabés què havia de fer el següent, des de tràfic entre tancs, entregues a clients, expedicions marítimes o entregues dins mateix del complex… Tot aquest temps em va donar molta especialització i em vaig formar especialment en aquest camp, però també em va donar molts coneixements de tot el complex de Tarragona. El Màster de Gestió de Manteniment va ser el punt de partida per sortir de l’àrea de confort i ampliar la visió d’altres àrees de l’empresa.

-Com la majoria dels que vam entrar llavors, vaig començar al que se’n deia ‘trasiegos’ o tràfic, que és la zona de tancs. Després vaig passar a la sala de control i a continuació vaig poder canviar a ser supervisora d’operació, on preparava els equips per a Manteniment.

-El canvi ha estat considerable. Com ha anat aquesta evolució?

-Aquí hi ha una cosa primordial i és que, si tens inquietuds, Repsol sempre dóna oportunitats. Sempre hem rebut formació contínua i jo sempre he estat una persona inquieta que he aprofitat qualsevol promoció

-Fa 26 anys com a operadora de planta o ara com a gerent d’Installacions Marines, no té la sensació d’estar obrint pas a noves generacions de noies en el camp de l’enginyeria?

-He de reconèixer que el canvi ha estat exponencial. En els anys en els quals vaig arribar hi va haver una entrada gradual de noies i amb el temps la situació s’ha normalitzat totalment. De fet, he de dir que mai he percebut una discriminació per ser dona. Aquesta sempre ha estat una empresa exemplar en aquestes coses, amb igualtat d’oportunitats o igualtat de sous sempre. Aquí no m’he trobat mai cap sostre de vidre ni cap bretxa salarial ni d’oportunitats.

El Parc Químic de Seguretat celebra 25 anys de servei als polígons tarragonins

Prevenció

Els polígons i la zona portuària de Tarragona fa un quart de segle que disposen d’un servei de prevenció i protecció especialitzat, el Parc Quimic de Seguretat (PQS), impulsat per l’Associació d’Empreses

Químiques de Tarragona (AEQT). L’acte de commemoració, celebrat simbòlicament a l’eix de la indústria química de la demarcació, la Pobla de Mafumet, ha recordat els 25 anys del servei, aportant novetats sobre la previsió de futur de l’entitat. La majoria, enfocades en les «possibles noves inversions» que podrien produir-se per «ampliar la plantilla» i poder «repetir el seu model d’actuació» en altres polígons, segons ha indicat el gerent del Parc Químic, Ángel Lozano.

Durant la celebració, també s’han presentat el nou logotip del Parc Químic de Seguretat i la nova denominació operativa de la brigada de bombers industrials, ara BRIQAT (Brigada de Rescat, Intervenció Química i Aplicacions Tecnològiques), que reflecteix l’ampliació de competències del cos durant les últimes dècades i la seva orientació «creixent cap a la tecnologia aplicada».

Des de l’entitat, que treballa en col·laboració amb Protecció Civil, s’ha destacat l’abast d’actuació actual, que ha demostrat «millores progressives» al llarg dels 25 anys.

STR

Ara mateix, el Parc Químic compta amb 52 professionals preparats per a les intervencions en els tres parcs on actua l’entitat: Al polígon sud de Tarragona i al Port de Tarragona, amb qui col·laboren des de l’any 2006. «El nostre servei ha d’actuar en menys de 10 minuts», explicava Lozano, en relació amb el decret de la Llei de Bombers que estableix els àmbits i els mètodes d’ac-

El Parc també ha destacat el treball de manteniment, prevenció i formació

es mobilitza per denunciar la «falta de protecció» de Repsol

Protestes l Els treballadors reclamen desencallar les negociacions

Redacció

El Sindicat de Treballadors (STR) ha portat a terme una mobilització aquest passat dijous per reclamar mesures a Repsol davant la «falta de protecció dels drets» provocada per l’Acord Marc. D’aquesta manera, STR ha indicat que «Repsol no va per

bon camí» i «deixa de banda els seus interessos». La manifestació ha aplegat centenars de militants sota el lema L’STR, l’últim escut dels teus drets

El secretari de Comunicació del Sindicat de Treballadors, Jordi Margalef, ha explicat que «les negociaci-

ons estan estancades des de gener, a les reunions que hem assistit hem observat que no hi ha una defensa activa dels drets i interessos dels nostres companys, sinó una mena d’escenificació on es donen per bons els plantejaments de l’empresa». Entre els punts defensats

tuació.

Un decret signat l’any 1996 que, precisament, va provocar la creació del Parc Químic de Seguretat quatre anys després, tot just a l’inici de segle, coincidint amb les obligacions dels polígons de mantenir un equip especialitzat en incidents relacionats amb la indústria química i amb funcions de prevenció. «La idea no és treballar de manera reacti-

durant la mobilització, denuncien que «no es progressa adequadament» i estableixen una «manca de voluntat de l’empresa i d’altres forces sindicals» en l’impuls del rejoveniment de la plantilla per la via de les jubilacions voluntàries i el pas a contractes indefinits dels què estan en situació de temporalitat. A més, reclamen la «manca de suport» per obtenir el dret a la jubilació anticipada dels treballadors. Una iniciativa proposada l’any 2022, que durant el passat mes de setembre va arribar al Congrés.

va, sinó proactiva, treballant amb la prevenció», ha insistit el gerent del PQS.

Servei polivalent Avui dia, després d’any de progrés, Parc Químic de Seguretat «no només executa actuacions d’emergència», ha assegurat la presidenta del Parc Químic, Ana Belén Cifuentes. «També es porten a terme formacions amb les em-

preses, perquè, amb el temps, els criteris de seguretat són més exigents», explicava Cifuentes, que destaca «l’aposta» de l’entitat per «preparar a les empreses en un futur».

Actualment, el Parc Químic ofereix servei a 33 empreses associades i al Port de Tarragona, i també destaquen els treballs de «manteniment, simulacres, actuacions sanitàries i formacions de prevenció», d’acord amb Lozano. Ara, la formació «està innovant i ha millorat els equips i el pla de futur», assegura el gerent, que preveu també la millora de la qualitat de les «eines» per oferir un servei «més eficient». «Els professionals treballen 24 hores distribuïdes en quatre torns per fer intervencions ràpides, també tenim brigades de rescat industrial i serveis de resposta de prevenció marina o per detectar fugues i olors al territori», explicava el gerent, indicant que el Parc Químic ja se situa com un servei «consolidat», que actua com «una navalla suïssa» en molts àmbits d’actuació als polígons de la demarcació.

Cifuentes també ha subratllat la transformació tecnològica que marcarà la pròxima etapa de l’entitat: «En els anys vinents no podem mantenir-nos impassibles. Hem d’aprofitar aquesta oportunitat i preparar-nos per afrontar nous desafiaments, adaptant-nos per ampliar la nostra capacitat de resposta», ha afirmat.

Salou viu el cap de setmana fort de la 50a Festa del Calamar

Marí l Avui, divendres 28 de novembre, Salou enceta un dels caps de setmana més intensos de la Festa del Calamar, que enguany celebra el seu 50è aniver sari amb un programa que mira tant al mar com a la memòria col·lectiva del municipi. Les Jornades Gas tronòmiques del Calamar, actives des d’avui i fins al 14 de desembre, porten els restaurants a reivindicar el producte amb menús es pecials i plats pensats per posar lo en valor, tal com recull el programa oficial de la celebració. Paral·lelament, el concurs de pesca conti nua aquesta tarda i demà, amb sortides a les 15.15 h i arribada a les 18.30 h al Club Nàutic, on es validen les captures en aquesta edició tan assenyalada i plena d’ex pectació. Demà arribarà un dels moments més seguits: la degustació popular de calamar a l’Espigó del Moll, prevista per a les 13 h, amb un preu simbòlic que manté l’esperit accessible i comu nitari de la festa. Ja de cara a la setmana vinent, dilluns 1 de desembre s’inaugura rà l’exposició 50 anys de la Festa del Calamar al Hall del Teatre Auditori de Salou, un recorregut visual i emotiu per la història d’aquesta tra dició marinera que es podrà visitar fins al 19 de desem bre i que vol reforçar el vin cle amb el passat col·lectiu. La Festa del Calamar simbo litza l’orgull d’un poble que mai no ha deixat de mirar al mar, i Salou la celebra com una herència viva que uneix generacions. Redacció

El Consell del Tarragonès promou el lloguer d’habitatge buit a la comarca

Mediació l La borsa ofereix garanties als llogaters vers possibles desperfectes o impagaments

Redacció

El Consell Comarcal del Tar ragonès vol contribuir a aug mentar el parc d’habitatges en lloguer a la comarca. Con cretament, vol animar a tots aquells propietaris que dispo sen d’habitatges buits i que ro manen tancats a què els posin en lloguer d’àmbit social. Moltes vegades, els propi etaris tenen reticències a po sar els seus pisos en lloguer per possibles desperfectes que puguin patir o, fins i tot, impagaments per part dels inquilins. Amb la voluntat de revertir aquesta situació, des de l’Oficina Local d’Habitatge del Consell Comarcal del Tar ragonès s’han estat impulsant durant els darrers mesos reu nions amb els alcaldes i alcal desses, així com amb tècnics municipals d’aquesta àrea per tal de fer difusió de la borsa de mediació de lloguer social que gestiona l’ens supramu nicipal.

A més, des del Consell es fa cilitarà properament als con sistoris materials informatius com cartells i tríptics per tal que aquests puguin estar a disposició dels usuaris, con tribuint així a què més gent conegui aquesta borsa i les garanties que ofereix.

La gestió d’aquesta borsa, és fruit d’un conveni del Con sell Comarcal del Tarragonès amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i que es renova cada 3 anys.

El Consell Comarcal del

El servei dona suport en contractes, assegurances o en cas d’impagaments

Tarragonès ofereix doncs a través d’aquesta borsa garan ties per tal que els propietaris puguin llogar amb tranquil· litat. En definitiva, la gestió que es fa des del Consell és fer de mediadors entre propieta ris i llogaters. Els propietaris d’immobles privats posen a disposició el seu habitatge a la borsa i el Consell els hi pro porciona un llogater que ha

d’estar inscrit a la mateixa. D’aquesta manera es busca que als diferents municipis de la comarca es generi movi ment al parc d’habitatges buit. Entre altres gestions, el Consell ofereix acompanya ment gratuït en la redacció i signatura del contracte; as segurança gratuïta de la llar així com de cobrament dels lloguers fins a 6 mesos d’im pagaments; assessorament tècnic i jurídic; visites de se guiment a l’habitatge durant la durada del contracte, etc.

Pel que fa a l’habitatge, aquest ha de disposar de la cèdula d’habitabilitat vigent i haurà de fixar un preu per

sota del preu de mercat. S’hi poden adherir habitatges de qualsevol tipologia i superfí cie (pisos, cases unifamiliars, etc.).

Pel que fa al llogater, aquest ha d’estar inscrit a la borsa de mediació per al lloguer social; ha de tenir una entrada de di ners fixa (nòmina, prestació, etc.); ha de poder assumir la despesa del lloguer; i ha de tenir uns ingressos màxims de 4 vegades l’índex de renda de suficiència de Catalunya (IRSC).

Actualment hi ha 23 con tractes vigents a tota la co marca a través d’aquesta bor sa: 11 a Salou, 4 a Constantí, 4

a Torredembarra, 2 a la Pobla de Mafumet, 1 a Vilallonga del Camp i 1 més a Perafort. Les persones inscrites a la borsa són 88, de les quals 23 són els contractes abans esmentats i les altres 65 restants es tracta de sol·licituds d’habitatges en municipis on actualment no hi ha cap habitatge a la borsa. Les persones que necessitin més informació es poden diri gir a l’Oficina Local d’Habitat ge del Tarragonès, ubicada al carrer de les Coques 3 de Tar ragona, de dilluns a divendres de 10 a 13 hores. També poden trucar al 977 244 500 o bé envi ar un correu electrònic a habi tatge@tarragones.cat

Imatge d’arxiu de l’edició del 2024 del Trompetaires Beer Fest. Xarxes

Un dissabte per gaudir: el Trompetaires Beer Fest torna a la plaça Tívoli del Vendrell

Festa l La segona edició comptarà amb quatre concerts gratuïts i cervesa artesana

Redacció

L’Associació Trompetaires del Vendrell, referent cultural i musical del municipi per la seva tasca de dinamització artística i festiva, celebra aquest dissabte 29 de novembre la segona edició del Trompetaires Beer Fest, una jornada que omplirà la plaça Tívoli de música en directe, cervesa artesana i ambient popular.

La cita neix amb la voluntat de consolidar-se com un punt de trobada al calendari local, després de la gran acollida de l’edició passada, i aposta

per un model d’esdeveniment obert a tothom, gratuït i pensat perquè veïns i visitants gaudeixin d’un dia complet de convivència. El cartell musical, variat i pensat per a totes les edats, començarà a les 12 h amb The Acoustic Brothers, seguirà a les 19 h amb Kame Hame, continuarà a les 23 h amb La Rockeria Cover Band i tancarà la festa a la 1 h Winnie de Punk. Al llarg de tota la jornada hi haurà servei de barra, tastos de cervesa artesana i espais de marxandatge perquè tothom pugui viure una jornada festiva.

Clara Estrems:

«Viatjar em fa millor persona, més tolerant amb altres maneres de pensar»

Entrevista l Viatgera incansable i jurista de formació, ha recorregut més de setanta països sola i en comparteix les vivències al blog ‘Les sandàlies d’Ulisses’

R.V.

La valenciana Clara Estrems és jurista de formació -va estudiar Dret i va opositar per a procuradora- i viatgera per passió. Li agrada viatjar sola, i ho ha fet per tots els continents, inclosa l’Antàrtida. En els seus passaports hi ha tants segells que ha perdut el compte dels països que ha visitat, encara que diu que són més de setanta. Ara té una agència de viatges i explica les seves experiències en el blog de viatges Les sandàlies d’Ulisses

Per què viatja?

«És una pregunta molt complexa. Tinc una resposta que és una mica egoista: perquè a mi em fa millor persona, més tolerant amb altres maneres de pensar. En cada viatge soc una millor versió de mi mateixa. Quan tornes, veus que tot està igual, però tu ja no ets la mateixa, ets millor. Els prejudicis adquireixen nous significats. Em quedo amb el millor d’altres cultures, i això m’ajuda a obrir els ulls al meu entorn pròxim». Com se sent una dona viatjant sola pel món?

«No m’agrada definir-me com una dona que viatja sola, perquè això hauria de ser una cosa normal. No és un acte heroic, almenys, no ho és major que tornar a casa sola passades les deu de la nit en qualsevol ciutat espanyola. Clar que té les seves particularitats, que no són, en absolut, negatives. A mi se m’obren moltes portes, més que a un home. Les dones que viatgem soles despertem en la gent aquest instint protector que els fa preocupar-se perquè tu estiguis bé. Es baixen les barreres defensives de la gent».

I no s’avorreix una viatjant en solitari, no se sent sola?

«Jo gaudeixo molt de la meva companyia, soc la persona amb la qual més convisc i amb la qual més he de

La viatgera Clara Estrems, en una fotografia d’arxiu. Cedida

Benestar social

«Les dones que viatgem soles despertem un instint protector en la gent»

conviure, per a tota la vida! Jo em caic molt bé, com m’avorriré amb mi mateixa? Intento fer les coses sola pel meu caràcter, necessito espai per a mi. Prefereixo viatjar sola, és un regal per a mi, no he d’estar pendent de ningú més. No tinc parella ni nens. Porto molt bé la solitud. Vinc del món d’opositar, de passar sola en una habitació vuit hores al dia set dies a la setmana. La solitud és també una possibilitat de conèixer a moltes persones que d’una altra forma no coneixeries».

Recorda el seu primer viatge sola?

«La veritat és que no ho recordo perquè no va suposar una fita per a mi. Els meus pares em van enviar a estu-

diar a Irlanda un estiu amb una família. Em va agradar tant que em volia quedar més temps, encara que no em van deixar. Però allò va obrir en mi les ganes de viatjar i de conèixer món».

Ha visitat molts països àrabs.

«M’encanta l’Orient mitjà, els països del Golf Pèrsic. Allí he estat millor tractada que en altres països. Els àrabs són molt hospitalaris, i ho són de cor, és una hospitalitat sincera. Ara que he estat allí tinc la tranquil·litat que en un país àrab no em faltarà de res. És una societat molt segura. I molt respectuosa respecte a les barreres físiques; per exemple, no et donen la mà si no la hi dones tu. Encara que vulguin fer-ho, respecten la teva decisió».

Ha arribat a algun lloc on amb gust s’hagués quedat a viure?

«En molts llocs. A Oman, per exemple. La primera vegada que el vaig visitar, a meitat

del viatge ja em vaig adonar que ser allí havia fet de mi una millor persona. També vaig viure dos anys a Polònia, i de tant en tant torno perquè tinc bons amics. Aniria al Marroc tots els mesos». I a on no tornaria?

«A Miami, és l’únic lloc en el qual he arribat a témer per la meva vida. M’agrada caminar i, malgrat que em van advertir que no ho fes, jo vaig pensar que no em passaria res i em vaig ficar en un barri molt conflictiu i insegur. Encara sort que una xòfer d’autobús em va veure i em va convidar a pujar, tot i que jo no tenia diners. “M’és igual, puja, no et deixaré sola aquí”, em va dir. És un lloc que no em va aportar res a nivell humà».

Té algun viatge pendent?

«Molts. A nivell paisatgista, m’agradaria anar a Groenlàndia; i a nivell humà i històric, a Síria. Tinc amics sirians, són gent encantadora i amb una gran calidesa humana». Per viatjar què és més necessari, el temps o els diners?

«Totes dues coses. Sense temps no pots viatjar. No tenir pressa és important per poder gaudir del viatge. Però si no tens molt temps, els diners t’ajuden evitant esperes, per exemple, a l’hora d’agafar transports». Viatja amb un destí predeterminat o es deixa portar?

«Acostumo a marcar els meus destins, planificar quines coses vull veure i visitar en cada lloc al qual vaig, però també em deixo portar per la gent del lloc». Imagino que acumularà milers d’anècdotes. Alguna especial?

«Em va meravellar la gent de l’Iran, a nivell humà, són molt hospitalaris. Vaig tenir el plaer de compartir el Ramadà amb una família iraniana. Aquesta va ser una de les millors experiències de la meva vida. La connexió amb les persones és un regal».

L’Hércules de Beto Company es presenta a un duel d’equips en ascens

Futbol l El tècnic de Valls visitarà el Nou Estadi després d’estrenar-se amb victòria el passat dissabte

Arnau Montreal Quesada

El Nàstic de Tarragona i l’Hércules d’Alicante es donen cita al Nou Estadi per protagonitzar un duel d’alt voltatge. Dos projectes que estan cridats a lluitar per l’ascens de la categoria que, ara mateix, es troben en procés de creixement amb nous entrenadors a la banqueta. De fet, només hi ha un punt de diferència entre els dos equips a la taula. El xoc de dos històrics que ara, amb això, salpebren un duel que es presenta d’alta intensitat. Beto Company torna al Nou Estadi en el que serà el segon duel a la banqueta alacantina. El vallenc ja va estrenar-se com a entrenador en terreny tarragoní en el duel de Copa Catalunya amb l’Andorra que va acabar amb victòria

L’Hércules encara no sap el que és guanyar un partit a domicili LA

Unai Ropero i Jeremy de León són les principals amenaces del conjunt alacantí

visitant. Ara, ho farà amb un equip que no ha tingut el seu millor inici de temporada,

El Nàstic de Tarragona s’apunta al Black Friday perquè el Nou Estadi s’ompli fins a la bandera

Futbol l L'afició del Nàstic no ha fallat mai al seu equip i ha omplert cada duel amb bones entrades i la d'aquest diumenge no s'espera que sigui menys. El duel es disputarà a les 16 h, un dels millors horaris d'una categoria que, normalment posa dificultats. De fet, el Nàstic ja ho va patir en el darrer duel a casa contra el Marbella a les 14.15 hores.

L'entitat grana ho ha aprofitat per apuntar-se al Black Friday i presentar ofertes als socis. Cada abonat pot comprar des de la web del Nàstic fins a quatre entrades al preu de cinc euros cadascuna, sempre la mateixa la zona del camp de l'abonament. S'espera un bon ambient en un partit on l'Hércules també ha fet una crida als seus. Redacció

malgrat que té una plantilla plena de jugadors perillosos. Qui no estarà serà la seva

estrella. Oriol Soldevila, el Jaume Jardí del conjunt alacantí, es va trencar el lligament creuat i es perdrà la resta de la temporada. Aquest va ser un obstacle més d’un equip que falla, precisament, en la seva capacitat golejadora. Slavy i Fran Sol són els seus dos ariets, però només el primer s’ha

L’àrbitre

José David Martínez xiularà el partit

L’encarregat de dirigir el partit de dissabte serà José David Martínez Montalbán. Un `arbitre experimentat a la categoria i que va xiular dos encontres al Nàstic la temporada passada, els dos partits a casa. Una de freda, la derrota per 2 a 3 contra la Cultural Leonesa, amb polèmica inclosa, i una de calenta, la victòria per 4 a 1 davant el Real Unión. També va xiular la victòria al Johan Cruy en la 23-24.

estrenat amb un gol i va ser la setmana passada. Tots dos són jugadors d’experiència contrastada, Slavy va sumar 7 gols en 18 partits el curs passat i 13 amb l’Unionistas fa unes temporades. D’altra banda, Sol és un veterà amb el gol a la sang, però que encara no ha vist porta. Com a curiositat, aquest va ser, també, la segona opció dels alacantins després que el Nàstic els prengués a Cedric el darrer

Beto Company, el tècnic vallenc que té passat grana i tornarà al Nou Estadi

Futbol l Va entrenar el Juvenil A del Nàstic i la Pobla de Mafumet

Arnau Montreal Quesada

Albert Beto Company (Valls, 1979) tornarà al Nou Estadi diumenge amb l’Hércules. Mai es va estrenar al temple grana, però sí que guarda relació amb l’equip en haver crescut com a entrenador al club. Company va entrenar el Juvenil A del Nàstic i també

al filial, la Pobla de Mafumet fins al 2020.

Company es va formar al territori, entrenant al Reus B i la UE Rapitenca mentre compaginava les banquetes amb el seu treball a l’Ajuntament d’Amposta. L’any passat el seu destí va canviar en convertir-se en el segon entrenador de l’Andorra. A mitja tempo-

rada va agafar les regnes de l’equip i va assolir l’ascens a l’equip de Gerard Piqué, que no va comptar amb ell per a aquesta temporada. Company va ser un dels favorits de l’afició per substituir Luis César, tot i que no va arribar a entrar en la disputa. Ara, torna al Nou Estadi amb l’Hércules.

mercat de fitxatges.

El que sí que funciona són les bandes. Unai Ropero i Jeremy de León han demostrat ser unes bales i un maldecap per als laterals rivals. A més, també se sumen a l’atac els laterals, amb l’exgrana Javi Jiménez per l’esquerra que també tornarà al Nou Estadi. La resta de noms van figurar l’any passat també entre els destacats de la categoria, com Bolo, fill de l’exjugador grana, que lidera la defensa i Ben Hamed com a equilibrador al mig del camp.

Punt dèbil i incògnita

El gran punt dèbil de l’Hércules que arrossega des de l’època de l’exentrenador Rubén Torrecilla són els partits fora de casa. El conjunt alacantí encara no sap el que és guanyar lluny del seu estadi. De fet, només han sumat un punt dels 18 possibles que es va aconseguir a l’últim minut al camp de l’Antequera. Lluny del Rico Pérez només han marcat quatre gols i n’han rebut onze. La temporada passada no va ser millor, perquè només van guanyar tres duels i van ser el segon pitjor equip a domicili.

Amb el canvi d’entrenador, sempre hi ha la incògnita del canvi. L’aposta de Beto Comany sempre és lluitar i guanyar protagonisme en tots els partits, així que s’espera un Hércules proactiu que es trobarà un Nàstic que també necessita demostrar més.

Després de l’empat contra el Villarreal B, els grana volen tornar al camí de la victòria i mostrar l’evolució cap al futbol agressiu i valent promès per Parralo.

El tècnic de l’Hércules, Beto Company. Cedida

El Reus evita pensar en la Copa i se centra en els tres punts a la lliga

Futbol l Marc Carrasco fa valer la mentalitat fèrria del partit a partit per treure del cap les distraccions a la plantilla

El Reus FC Reddis té en una setmana un dels partits més importants de la temporada contra la Real Sociedad a la Copa del Rei. Jugar contra un Primera Divisió atrau totes les mirades i més quan l’Estadi Municipal es vestirà de gala omplint-se de gom a gom. Abans, però, toca jugar l’encontre més crucial del curs al camp del cuer, el Porreres.

«Ara mateix la Copa del Rei em queda molt lluny. Només penso en el partit contra el Porreres, en com l’he

de preparar per guanyar-lo», destacava el tècnic Marc Carrasco en el postpartit contra el Barbastro. Des de l’inici de l’escalada a Segona Federació, ascens rere ascens, no s’ha pogut treure al tècnic roig-i-negre un altre objectiu que no fos guanyar el següent partit. Carrasco ha impregnat la mentalitat fèrria de partit a partit al seu grup durant anys com una de les claus del seu èxit. Aquesta fórmula ha funcionat a la perfecció i, ara, té la prova de foc ideal.

Més enllà dels cants de sirenes de la Copa del Rei, el Reus

Fermín Cacho visita la Cambra de Tarragona: «Estic sempre reinventant-me»

Atletisme l Fermín Cacho, exatleta i medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona i plata a Atlanta, va ser una de les persones convidades a la II Jornada Encuentros 45+, organitzada avui a la Cambra de Tarragona. Amb el títol genèric El poder de reinventar-se, la jornada, adreçada bàsicament a persones d’entre 45 i 60 anys, pretén que els

assistents adquireixin les eines i recursos essencials per trobar una nova feina, gràcies als consells i experiències dels diferents ponents. «Cal lluitar, marcar-se objectius i tornar a estimar-se a un mateix. L'autoestima, la paciència i la motivació són claus per enfrontar-se als canvis en la vida», va dir Fermín Cacho. Redacció

Els reusencs visiten el camp del Porreres, el cuer de la categoria

dos equips han sumat els tres punts a Ses Forques. El més recent va ser el Castellón B i, l’altre, el Barbastro. Rivals de més entitat, com la UE Sant Andreu, van acabar pecant l’excés de confiança amb una derrota.

La necessitat també és un factor clau per a un conjunt balear que ha partit canvis. Fa un mes, Jaume Mut va entrar a la banqueta per substituir a Miquel Soler en una roda de premsa de presentació on el president balear insistia a assolir quelcom més que salvar-se.

Recuperar efectius

El Reus Deportiu s’encomana a la Bombonera per tornar al camí de la victòria

sí que té un duel clau a la lliga. Després de les derrotes contra el Porreres i l’SD Ibiza, els roigi-negres van tornar a sumar a casa amb un empat contra el Barbastro. Aquell partit, però, va ser difícil d’empassar tant pels aficionats com per l’equip reusenc, que busca tornar a sumar de tres per tallar la dinàmica negativa de resultats en sec. Per fer-ho, hauran de vèncer el Porreres, el cuer de la categoria, aquest diumenge.

El conjunt balear s’estrena a la categoria i, tot i que ser el fanalet vermell sembla que sigui fàcil de batre, només

El Reus també respira perquè recupera pólvora. Dani Homet i Ricardo Vaz són les novetats d’un equip que comença a veure la llum després de patir una crisi de baixes. El portuguès torna a estar disponible després de complir el seu partit de sanció, mentre que Homet ho fa un mes després de patir una lesió contra l’Europa a la Copa del Rei. Els roig-i-negres recuperen dos soldats a l’atac que donaran més descans a una demarcació que ha estat especialment afectada.

A la infermeria encara hi ha jugadors, Xavi Molina i Xavi Jaime continuen el seu procés de recuperació mentre que Marc Carrasco es prepara per suplir les baixes amb la versatilitat dels seus jugadors.

De moment, el Reus manté la concentració per tornar al camí de la victòria diumenge a les 12 hores. Després ja hi haurà temps per començar a somiar amb la Copa.

Hoquei l Els roig-i-negres acumulen quatre derrotes seguides entre lliga i Champions

Arnau Montreal Quesada

El Reus Deportiu torna a la Bombonera per recuperar bones sensacions. No ha sigut un mes de novembre fàcil per als roig-i-negres i el volen acabar de la millor manera tornant a sumar una victòria contra el Noia després de quatre derrotes consecutives.

Els de Jordi Garcia s’han barallat amb les potències de la categoria i van conseguir lluitar contra totes. El Barça va assaltar el Palau d’Esports en l’estrena de la Champions i només uns dies després els reusencs van haver de visitar Riazor per jugar contra el Liceo. Aquell va ser un duel combatiu, però que va decantar-se en els darrers minuts per als locals. Posteriorment, l’Igualada els esperava, de nou a domicili, i va replicar el cop que es va donar a la Supercopa amb un 3-2 difícil de pair.

Finalment, el passat dijous, a la Champions, els roig-inegres van entrar a la gola del llop per lluitar contra un dels finalistes de la darrera edició i van acabar caient per un penal polèmic a les acaballes del partit.

Totes aquestes ferides se sumen a un equip que vol rescabalar-se i el Noia es presenta com el millor objectiu. El conjunt de Sant Sadurní d’Anoia, un clàssic lluitador de la part alta en les anteriors temporades, arriba enguany més dèbil després de la retirada de Jordi Bargalló. Una temporada després de perdre un dels clàssics jugadors de la categoria, els penedesencs es troben a la meitat de la taula en plena lluita per classificar-se de cara a la Copa del Rei. El Reus, en canvi, vol tornar a sumar bones sensacions abans de tornar a la Champions amb un duel clau contra el Trissino.

Presó provisional per a Ábalos i Koldo per risc «extrem» de fuga

Tribunals l El Suprem atribueix la decisió a la proximitat del judici, les penes «molt greus» i els contactes internacionals

Agències

Vuit dies després que la Fiscalia Anticorrupció demanés 24 anys de presó per a ell, el Tribunal Suprem va decretar ahir dijous presó provisional, comunicada i sense fiança per a l’exministre José Luis Ábalos i per al seu exassessor Koldo García, en considerar que el risc de fuga és «extrem», «màxim» i «intens». El jutge Leopoldo Puente sosté que la mesura és l’única manera d’assegurar la celebració d’un judici que veu «molt pròxim», amb indicis de diversos delictes greus i penes sol·licitades que no serien recurribles. També apunta que Ábalos hauria manejat

quantitats importants de diners en metàl·lic i disposar de contactes internacionals que facilitarien una eventual fugida. Tots dos estan investigats per organització criminal, suborn, tràfic d’influències, ús d’informació privilegiada i malversació en relació amb la compra de mascaretes durant la pandèmia. Durant les vistes, Ábalos —«ensorrat i pàl·lid», segons fonts jurídiques— i Koldo van assegurar que no pensen fugir i van recordar que haurien pogut fer-ho els darrers set dies, però no ho han fet. Les defenses van adduir motius personals, com el dret de visites al fill menor en el cas d’Ábalos, tot i que el jutge

El magistrat apunta indicis sòlids de suborns, malversació i tràfic d’influències

considera que no dissipen el risc. El fiscal Alejandro Luzón va remarcar que va ser la «pertinença» al govern el que va permetre els presumptes delictes i va recordar que cap poder esquiva l’acció penal. Abans de conèixer-se la decisió, Ábalos havia qualificat la petició de la Fiscalia d’«incomprensible» i «política», però el jutge ho rebutja. La jornada va incloure també el retard d’una hora i mitja de la vista de Koldo perquè

PP i Vox investeixen Pérez Llorca president de la Generalitat Valenciana

Política l Acord total entre PP i Vox. Ahir, les Corts

Valencianes van investir Juanfran Pérez Llorca com a nou president de la Generalitat amb el vot favorable de l’extrema dreta, que va celebrar que el PP hagués assumit pràcticament totes les seves reivindicacions. El líder de Vox, Santiago Abascal, ja havia deixat entreveure

al matí el suport, i al migdia el partit confirmava que el discurs del candidat popular incorporava «el 100%» de les seves exigències. Pérez Llorca va iniciar la intervenció amb una al·lusió a les víctimes de la DANA i va defensar que no hi havia cap acord tancat, tot i les nombroses concessions a Vox en matèria fiscal, sanitària, educativa i migratòria.

Junts, PP i Vox rebutgen els objectius d’estabilitat i deixen en l’aire els comptes del 2026

Política l El Congrés va tombar ahir els objectius d’estabilitat pressupostària amb els vots en contra de PP, Vox i Junts, mentre que ERC hi va donar suport per facilitar la negociació dels pressupostos i Podem i Compromís es van abstenir. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va advertir que el rebuig reduirà el marge de les

comunitats, amb un impacte superior als 1.000 milions per a Catalunya entre 2026 i 2028. Els objectius, que inclouen un dèficit del 2,1% i un sostre de despesa de 212.026 milions, són necessaris per presentar els comptes. PP i Vox van criticar «més deute i més impostos», mentre que ERC va reclamar complir els acords de finançament. Agències

la seva advocada era citada a l’Audiència Nacional, on s’instrueix una causa paral·lela per les possibles influències de Víctor de Aldama. Aquesta resolució arriba un mes després que el magistrat proposés jutjar Ábalos, Koldo i Aldama per indicis «sòlids» que apuntarien a entregues de diners

a canvi d’actes contraris als seus deures públics. La decisió va provocar la resposta del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que ha convocat una manifestació diumenge a Madrid per «protestar contra els corruptes», en una crida que diu, és «en defensa d’Espanya».

Felicitacions

Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

Per molts anys papa! Els anys no passen per a tu. T’estimem molt, les xinxetes.

Demà feu 100 anys entre els 2. Us desitgem el millor per més anys junts.

Va lloar el pacte de legislatura del 2023, va criticar el Pacte Verd Europeu i va reclamar retornar els menors migrants no acompanyats. També va marcar distàncies mínimes amb els seus socis en qüestions com el finançament o l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. L’oposició, però, el va acusar de ser «el testaferro de Mazón». Agències

Los Vikimbos felicitan a Yoldi Vader y que la fuerza del Catipol te acompañe.... Con retraso jajaja

k Carta dominical k

Advent o l’esperança que no enganya

Uk Editorial k

L’enquesta

de la realitat

L’enquesta presentada per la Plataforma del Camp de Tarragona per la Sanitat Pública, amb la participació de més de 800 veïns, pot arribar a ser molt matisable. La metodologia hauria de ser més professional, el cribratge previ dels enquestats per assegurar proporcionalitat de tota mena (geogràfica, socioeconòmica, etc.) i el nombre d’enquestes podria ser més elevat i, en conseqüència, fos més fidel al retrat social que es vol aconseguir. Tot això és cert, però l’enquesta no fa altra cosa que confirmar allò que fa temps que es percep als ambulatoris i hospitals de la ciutat: el sistema sanitari pú-

blic travessa una crisi profunda, sostinguda i estructural. La falta de recursos, la precarietat laboral i una inversió insuficient en tecnologia i infraestructures estan erosionant un dret fonamental que molt sovint se salva per la professionalitat del personal que s’hi dedica. Les retallades dels anys de crisi encara s’arrosseguen com una cicatriu que no es tanca perquè al sistema cada vegada s’hi suma una població que creix en nombre i que al mateix temps, també ha de vetllar per un percentatge molt elevat d’envelliment. La sanitat pública no és un privilegi: és un dret que cal defensar amb determinació.

k Tribuna

k

Tarragona i la poeta Montserrat Abelló Soler

EPer l’Advent, tot ens crida a l’esperança, i no pas una esperança esquifida, frívola o d’enganyifa

s imagineu què passaria si un company que coneix els vostres trencacolls us anunciés seriosament que Déu mateix us vindrà a trobar? Pensaríeu que s’ha tornat beneitó? I si insistís dient que sí, que Déu coneix a fons la vostra situació i que li dol no veure-us feliços? I imagineu-vos, per un moment, que arribés a convèncer-vos que el Senyor del cel i de la terra és a punt de venir per a fer-vos costat resoltament. No li prepararíeu l’estada i li aplanaríeu el camí? Això és l’Advent. Per estrany que pugui semblar-nos, l’Església n’està convençuda, i així ens ho anuncia. Aquest és el punt d’inflexió amb el qual el cristianisme es diferencia de les altres religions: l’Encarnació del Verb, Déu fet home en l’home Jesús. Per dir la veritat, hem de parlar de vingudes diverses de Jesús: Així, podem parlar de la primera vinguda en el misteri de l’Encarnació, és a dir, en el primer Nadal de la història; també, de la vinguda última que anhelem i esperem a la fi de la història, i, a més, de la vinguda que fa als nostres cors quan l’acceptem i l’acollim com el nostre Salvador. D’aquí que l’Església, en el temps d’Advent que avui iniciem, ens ajuda primer a esperar-lo, i després, en el temps de Nadal i Epifania, a acollir-lo. Ell és «l’esperança que no enganya» (Rm 5,5), com ens recorda l’Any Jubilar d’enguany. Per l’Advent, tot ens crida a l’esperança, i no pas una esperança esquifida, frívola o d’enganyifa. No, es tracta d’una esperança sòlida, engrescadora, àmplia com l’horitzó, una esperança en un cel nou i una terra nova, plens de sentit, de justícia i de pau, d’una vitalitat amarada d’estimació. De la mà dels profetes d’Israel —Isaïes i Joan Baptista—, dels salmistes i dels «pobres del Senyor», sobretot de Maria i de Josep, aquesta esperança ens portarà fins a la deu mateixa d’aquesta vitalitat nova: el Messies, Senyor i Salvador. I nosaltres, què hem de fer? Per tal de ser autèntica, aquesta esperança ha de portar-nos a preparar els camins del Senyor canviant profundament la nostra manera de pensar i d’actuar. Si us hi fixeu bé, la mateixa comunitat cristiana ens en dona les pistes: escoltar la Paraula de Déu, viure intensament la litúrgia d’aquests diumenges i intensificar la pregària. Seguint la predicació de Joan Baptista, treballar incansablement per la solidaritat i la justícia. Fer-se amic dels quatre grans personatges de l’Advent: Isaïes, Joan Baptista, Maria i Josep. Recordem que l’Advent és el temps de Maria per excellència. I, per què no? Aprofitezm els bons costums del nostre país: preparem el pessebre i les nadales, posem la imatge de Jesús infant en un lloc destacat de la casa, celebrem els «Reis», cercant en totes aquestes coses el millor sentit. Malgrat que l’Advent sigui tan breu, la llavor d’esperança creixerà, perquè «l’esperança no enganya». I aleshores Jesús ens podrà dir a cau d’orella: «Mira, soc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi» (Ap 3,20).

l llegat literari femení a Tarragona es fa visible en moltes activitats i accions que tenen el focus en les escriptores que han estat i estan vinculades a la ciutat. La mirada de l’espai i la percepció a partir de temes socials o íntims ens fa reflexionar i veure l’entorn des d’una perspectiva diferent. Les Jornades Abelló, la Biblioteca Montserrat Abelló de l’institut Antoni Martí Franquès (IAMF) des del 2019, el mural fet per Samantha Bosque situat a la casa natal del número 23 del carrer Apodaca inaugurat el 2024, els parcs literaris de la ciutat, les rutes literàries, el quadre retrat a la sala dels tarragonins il·lustres, el premi honorífic a la trajectòria en l’àmbit de la traducció literària que l’Ajuntament va instituir des del 2022, els plafons amb poemes i traduccions que va fer la poeta situats a l’EOIT i a l’IAMF (dos dels sis centres educatius que participen en el grup de treball de Veus de Dona a Tarragona), els treballs de recerca de Mònica Pérez o Avril Martínez, el premi Baldiri Ara llengua al projecte titulat «Endinsa’t al cor de les paraules» presentat pels departaments de llengua catalana i literatura i el de visual i plàstica de l’IAMF que es va materialitzar el curs passat amb molts actes al centre i a la ciutat, entre d’altres són algunes mostres de la vigència de la poeta a la ciutat. És important anar cultivant la memòria d’unes paraules plenes d’actualitat perquè el silenci és l’oblit; és el desconeixement del nostre patrimoni.

Montse Bové Montcusí Catedràtica de català a l’institut Martí i Franquès, membre de Veus de dona a Tarragona i membre de l’APELLC (Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes)

d’un llarg exili per Londres i Xile. La conversa va evidenciar els límits de la paraula feminisme en un context de repressió política i d’invisibilització de la dona. L’alumnat assistent va poder donar un altre sentit als silencis i les paraules poètiques mentre Mireia Bofill afirmava que la condició de dona va ser primer que la del terme feminista que col·loquem a determinades actituds i que més aviat són les paraules les que creen estats de pensament; de fet, deia que «les dones poetes són importants per a donar visibilitat a temes, dels quals, si no fos per elles, no se’n parlaria.» Celeste Alias va contrapuntar l’acte amb diverses adaptacions musicals dels poemes de l’autora per intensificar el missatge a fi que serveixi com un esperó que vagi «contra el caire del temps».

«Les dones poetes són importants per a donar visibilitat a temes, dels quals, si no fos per elles, no se’n parlaria»

Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Les Jornades Montserrat Abelló que s’organitzen des de la comissió Abelló de l’IAMF amb l’ajut de l’APELLC, el Departament de Filologia Catalana de la URV i la Casa de les Lletres i el su-

port d’Espais Escrits i el Departament d’Educació són un esdeveniment per visibilitzar la figura i l’obra de l’escriptora de cara a l’alumnat i, alhora, a la ciutadania. La trajectòria literària convida a reflexionar sobre temes i postures davant la vida. En la cinquena jornada sota el títol «Contra el caire del temps», que va tenir lloc el 30 d’octubre passat, Mireia Bofill i Abelló, traductora, activista cultural i filla de la poeta, en un diàleg amb la poeta tarragonina Isabel Ortega recordava la relació de la seva mare amb l’editorial LaSal i el feminisme a partir dels anys seixanta del segle passat, moment en què va tornar a Catalunya, després

La tasca de fotogínia o visibilització és fonamental en una societat com la nostra on sovint queda encapsulada, minoritzada, silenciada la veu femenina. Cal explicar el relat des d’un altre angle i això és el que el professorat que integra la comissió Abelló ha volgut compartir a fi de mostrar que el canvi encara és possible. Tal com diu Abelló: «No t’esmunyis contra el vent.// I encara que el cor t’esclati/ mira tothom cara a cara,// i sentiràs com et reneix/fort i altiu un nou coratge.»

k Tribuna k

Pressupost 2026: diàleg i consens

Per tercer any consecutiu l’Ajuntament de Tarragona tindrà, tindrem, un pressupost que entrarà en vigor l’1 de gener, la qual cosa ens permetrà anar per feina des del primer dia de 2026.

Som un govern municipal en minoria i sempre hem tingut clar el mandat de la ciutadania que es deriva d’un consistori molt divers i fragmentat: Dialogar i pactar.

El pressupost de 2026 és, clarament, un pressupost fruït del diàleg i del consens que ha obtingut un recolzament inclús més alt que la majoria absoluta (14) i, en concret, el recolzament de 16 consellers i conselleres. El meu sincer agraïment als consellers d’En Comú Podem i Junts per Catalunya, així com als consellers Gómez, Duque i la consellera Vidal.

Durant mesos de feina intensa s’han fet propostes molt treballades i elaborades, posant com a prioritat l’interès i millora de Tarragona i s’ha defugit d’interessos partidistes o tàctics. La ciutadania ho demanda i, efectivament, ha primat la voluntat d’entesa i la generositat de posar Tarragona com a principal i única prioritat. La ciutadania ho demanda: Fets i resultats i defugir de soroll i debats estèrils. El pressupost de 2026 és un molt bon pressupost, equilibrat, realista i pragmàtic. Un pressupost que mira més enllà de les xifres econòmiques i que es centra en satisfer les necessitats prioritàries i reals que demanda la ciutadania.

Un pressupost consolidat que ascendeix a quasi 236 milions €, que suposa un 1,5% més que l’any anterior, amb unes inversions que ascendeixen a 19,5 milions €, amb tributs congelats

k Dels lectors

Pessebre nadalenc al Museu Bíblic

Vaig assistir a la presentació del pessebre que es mostrarà al Museu Biblic i que aquest any presenta un model totalment diferent dels anteriors.

Es tracta d’una maqueta de la ciutat de Betlem, i els seus voltants, tal com es creu, podria haver estat. Les miniatures de les figures que apareixen són una delícia de com estan de ben fetes. Dins la població es distingeix

Isabel Mascaró Curràs

4a Tinenta d’Alcalde d’Hisenda i Educació de Tarragona

per segon any consecutiu, amb reducció continua del deute que ens situa en una ràtio de deute viu del 57,07% (el 2024 vam baixar del 75% i vam sortir de la tutela financera), a la vegada que s’ha millorat la capacitat inversora de l’Ajuntament de Tarragona. Feina contínua i constant que ha possibilitat la millora de la situació econòmica.

Ara bé, el que realment importa de les bones xifres econòmiques assolides és que es posen al servei de la ciutadania. El pressupost de 2026 situa les persones al centre i prioritza donar resposta a les principals demandes de la ciutadania.

La inversió de 19,5 milions € prioritza millorar la vida quotidiana i més de la meitat del pressupost d’inversió es destina a millores de l’espai públic, serveis i barris.

k Tribuna k

El Vendrell ens mou

El Vendrell viu un moment clau. Som una ciutat que ha crescut i que continua avançant amb la força de la seva gent. Aquesta energia col·lectiva, aquesta empenta tranquil·la que ens identifica, és el que fa del Vendrell una ciutat viva i amb futur.

Tenim per a 2026 un pressupost molt bo, fruit del consens i per tant, pensat amb Tarragona i un pressupost realista i pragmàtic, pensat per a Tarragona

En aquest sentit, cada euro d’inversió és una aposta per la igualtat i la cohesió: Adquisició de 10 nous autobusos per al transport públic, 1,5 milions € per a l’asfaltat de carrers, refugis climàtics infantils, més d’1 milió per a la pintura de totes les escoles públiques, 2,4 milions € per a la Part Baixa amb actuacions en habitatge, eficiència energètica i millora de la seguretat, 200.000 € per al pla de xoc del barri de Sant Salvador, 250.000 € per a la transformació del Mercat del Fòrum, 500.000 € per a la renovació de camps de futbol, 250.000 € per a subvencions a comunitats de propietaris per a rehabilitació d’edificis o 1,5 milions € per a la compra d’habitatge destinat a lloguer social.

Efectivament, les xifres econòmiques es tradueixen en partides per a projectes concrets, destacant tres grans eixos: Reforç i millora dels serveis públics, impuls de la transformació urbana i millora dels barris.

La despesa corrent prioritza el servei de neteja pública, el transport públic i la mobilitat, urbanisme i patrimoni, medi ambient i conservació de l’espai públic, la seguretat ciutadana, els serveis socials, cultura i esports, turisme i promoció econòmica i l’educació. Prioritzem serveis públics de qualitat i treballem per reforçar-los.

una caseta blanca en que es troba a la part baixa, el pessebre amb el Nen Jesús, la Verge i Sant Josep. Tot en miniatura. Una gran obra fet amb molt d’afecte i devoció.

La presentació va anar a càrrec de l’arqueòleg Andreu Muñoz, director del Museu Bíblic, que com sempre va delectar a la concurrència amb les seves expertes explicacions de com va anar succeint tot fins a concretar com es presenta actualment el naixement de Jesús.

Tenim per a 2026 un pressupost molt bo, fruit del consens i per tant, pensat amb Tarragona i un pressupost realista i pragmàtic, pensat per a Tarragona, per donar resposta a les necessitats reals de la ciutadania.

Després de mesos de feina i negociacions intenses, per tercer any consecutiu aprovem el pressupost que entrarà en vigor el dia 1 de gener la qual ens permetrà posar fil a l’agulla i seguir treballant des del primer dia de 2026, com sabem fer, amb gestió responsable, de manera continuada i constant, i sense soroll ni estridències.

Visita obligada als amants dels pessebres.

María Elisa Aragonés Domènech Tarragona

Processó sí o sí

Finalment i contra tot pronòstic, la processó ‘extraordinària’ del Sant Enterrament per commemorar aquella primera d’abril de 1550 ha acabat sortint al carrer un insòlit mes de novembre. Molta gent que era a la

plaça del Rei coneixia l’esdeveniment, però molta altra no se’n sabia avenir d’un espectacle com aquest amb comentaris de tota mena en ple ambient prenadalenc i a pocs dies de l’encesa dels llums. Matar Crist abans de néixer. Joan Aragonès Tarragona

Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com

El Vendrell ens mou perquè és una ciutat viva, mediterrània i humana. Ens mou la seva cultura, ens mou el seu comerç, ens mou l’esport, ens mou la seva gent. Aquesta és la força que ens defineix com a comunitat: la convicció que el progrés neix del que som i del que fem junts.

El Vendrell és, per naturalesa, la capital regional del Penedès. Liderem amb serenitat i cooperació, exercint la nostra responsabilitat amb una mirada oberta i moderna. Ser capital vol dir escoltar, connectar i impulsar, posant al centre les persones i la qualitat de vida.

Som una ciutat mediterrània, oberta i vital. Ens defineixen la llum, la convivència i l’equilibri entre el mar i la terra. La cultura, el comerç i l’esport són els nostres grans motors. Des de Pau Casals fins als creadors i entitats actuals, La cultura continua sent el nostre fil conductor: allò que ens uneix, ens emociona i ens projecta.

El comerç de proximitat és la vida dels carrers, la millor expressió d’una ciutat viva i acollidora. Apostem per un model comercial mediterrani, sostenible i a cel obert, que dona oportunitats a les persones i força al territori.

L’esport, reconegut amb la designació del Vendrell com a Ciutat Europea de l’Esport 2026, és un altre dels nostres orgulls. És salut, cohesió i projecció.

Som una ciutat mediterrània, oberta i vital. Ens defineixen la llum, la convivència i l’equilibri entre el mar i la terra

Tot això configura un relat positiu i compartit. El Vendrell ens mou és una crida a creure en el que som i a explicar-ho amb orgull. Perquè parlar bé del Vendrell és la millor manera de fer-lo avançar.

Ser capital del Penedès vol dir exercir aquesta funció amb naturalitat: ser referent, generar confiança i mostrar el millor de nosaltres mateixos. I ho fem des de la proximitat, des del respecte i des de la convicció que el Vendrell té molt per oferir.

El futur no s’espera, es construeix. Al Vendrell ho fem junts, pas a pas, amb orgull i amb la mirada posada endavant.

Quan parlem bé del Vendrell, el fem avançar.

Jero Merino

Regidor de Promoció de Ciutat a l’Ajuntament del Vendrell

Necrològiques

Tarragona

Isabel Quevedo Juarez.

Ha mort als 56 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori.

Reus

Juan Antonio Torras Benavente.

Ha mort als 65 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h al Tanatori.

Emeterio - Ángel Fernández Perea.

Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.

Josefina Castellà Vallespí.

Ha mort als 95 anys. El seu funeral serà avui a les 18.30 h al Tanatori.

Cambrils

Albert Piñol Grifoll.

Ha mort als 72 anys. El seu funeral serà avui a les 11.30 h al Tanatori Mémora.

Els Veterans de Pàdel del Golf Costa Daurada celebren l’any amb marisc i amistat

Oci lWarren, el xef del Restaurant Flamingo, va preparar dues espectaculars paelles de marisc per posar el punt final a la temporada dels Veterans de Pàdel, que van celebrar el seu tradicional dinar de cap d’any. Les paelles van ser rebudes amb

elogis i van reforçar el bon ambient d’un grup format per més de mig centenar de jugadors del Golf Costa Daurada. Coordinats per Manolo Corbacho, juguen cada dilluns, dimecres i divendres i ja preparen un Torneig de Veterans. Redacció/Cedida

Avui felicita als que es diuen:

Ruf, Mansuet Caterina

L’horòscop

ÀRIES

21/03 al 19/04

En el teu món emocional apareixerà la possibilitat d’entrar en una relació seriosa amb una persona que t’omplirà àmpliament.

LLEÓ

23/07 al 22/08

Serà una jornada plàcida tranquil·la mentre no t’interfereixis en la vida dels altres. La relació amb els amics serà tensa, però això et divertirà.

SAGITARI

22/11 al 21/12

A mesura que avanci el dia t’aniràs carregant d’una energia molt especial que alterarà el teu humor et farà molt susceptible.

TV local

10:30 180 Graus

11:30 Fot-li (r)

20/04 al 20/05 TAURE

Encara que tinguis la sensació d’oblit per part d’altres persones, no li donis importància: és una situació passatgera. Centra’t en el teu res més.

VERGE

23/08 al 22/09

Els teus reflexos seran òptims, els necessitaràs durant tota la jornada. Molta activitat dins l’ambient familiar retrobament amb algú estimat.

22/12 al 19/01 CAPRICORN

La teva activitat avui serà màxima en tots els terrenys: ningú podrà aturar-te ni fer-te ombra. Aprofita la jornada per solucionar problemes.

12:00 Aventurístic

12:30 Connecta 10 comarques

13:00 Aixeca pica

13:30 Fot-li (r)

14:00 Notícies migdia

14:30 Aventurístic

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 L’orsai

16:00 Notícies migdia (r)

16:30 Efecte mosaic. Tarda

18:00 L’orsai

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 180 Graus

20:00 Notícies resum

20:30 Qüestió de fons

21:00 Notícies resum (r)

21:30 Qüestió de fons (r)

22:00 Notícies resum (r)

22:30 Qüestió de fons (r)

23:00 Notícies resum (r)

23:30 Qüestió de fons (r)

El temps

BESSONS

21/05 al 20/06

Compte amb les despeses o te’n penediràs. Els capricis poden esperar, però les necessitats que puguin arribar més endavant, no.

BALANÇA

23/09 al 22/10

No t’enfadis gaire si a la nit algú et demana un favor. El matí es presenta esgotador la nit molt moguda ardent. L’alegria en l’amor et farà veure la vida millor.

20/01 al 18/02 AQUARI

Pot sorgir un viatge inesperat que alterarà tots els teus plans, sobretot els familiars. Tranquillitza’t organitzaho tot amb paciència.

21/06 al 22/07 CRANC

Les responsabilitats semblen caure sobre tu. No tinguis por, perquè avui tindràs la capacitat suficient per fer això molt més. Endavant.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

Sempre has esperat el moment per cridar l’atenció d’aquella persona que tant t’empipa cada dia. Avui és el dia, però vigila com ho fas.

19/02 al 20/03 PEIXOS

Tot que la primera meitat del dia sigui bastant avorrida, la tarda i la nit et reserven sorpreses molt agradables, plenes de novetats emocions.

10:00 Efecte mosaic

10:30 Notícies 12. Edició vespre. (r) 11.00 Saló de Plens

11.30 In situ

12.00 Com la nit el dia. On tour

12:30 Saló de Plens

13.00 In situ

13.30 Com la nit el dia. On tour

14:00 Notícies 12. Edició migdia 14:30 Notícies 12. Edició esports

15:00 In situ

15.30 Saló de Plens

16:00 Notícies 12 16:30 Efecte Mosaic. Tarda 18:00 L’Orsai

18:30 Connecta 10Comarques. Resum 19:00 180º

20:00 Notícies 12. Edició vespre

20:30 Premis Mañé Flaquer 2025

21:30 SPi+TV

22:00 Notícies 12. Edició vespre

22:30 Notícies 12. Edició esports

23.00 Eix27

23:15 Gaudeix la Festa

23:30 SPi+TV

00:00 Notícies 12. Edició vespre

Mots encreuats

HORITZONTALS: 1. Parts d’un títol, d’un valor mobiliari. Comunicació escrita. 2. Terreny desproveït d’humitat. Fragment d’un conjunt més gran. 3. Tres parts d’un cuplet. Alterada la quietud d’algú. 4. Salze. Conjunt de rames. 5. Dues lletres d’un avís. Rèptil saure amb cresta a l’esquena. Utilització. 6. Tendència estètica en representar la realitat tal com és. Crits de dolor. 7. Arçot. Han begut massa vi i licors. El fons de la casa. 8. Enmig del tub. Conjunt d’objectes sense triar. Herba dalladora d’un prat. 9. Espai ple de llacs. Gat sense cap. 10. Va obtenir l’alliberament d’algú pagant un preu molt alt. Escoltaria la bona música. 11. Home sense cap. Prefix d’ambo. Un cor molt desordenat. 12. Que té el nas curt i girat. Lavativa.

VERTICALS. 1. Provocareu un gran desori al carrer. Té el cabell clar. 2. Clavaves les ungles com ungat. Un lemur sense cua. 3. Empesa amb filat de plana. Convertim un prat en terreny aprofitable. 4. Moda sense límits. Semblant a una flor de lliri blanc. Vocal. 5.Tregui la pols a tot el pis.Arbust de les anacardiàcies. 6. Senyal d’ajuda desordenada. Féssim servir l’ordi- nador. 7. Apartat per deixar passar un camió. Anyell. 8. Un tros de carn. Encarregat dels bans. És roïna sense límit. 9. Mesura a pams. Sigui creatiu. Una mica de fe. 10. Badia per arrecerar-hi naus. Fa servir als Estats Units. Licor de canya de sucre. 11. Va passar un llibre del francès al català. No és eclesiàstica. 12. Quasi atot. Atacar bruscament un edifici o una fortalesa.

Màxima Mínima Estat del cel

Previsió pel Camp de

Farmàcies

TARRAGONA:

Sanz Sanz, Fermi Rambla Nova, 55 Telèfon 977 221 430

Ciutat, Rosa M- Molero, Helena

Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 977 543 189

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751

Piqué, Joaquim - Piqué, Tania Pça. Mercadal, 8 Telèfon 977 127 084

SALOU:

Coret Herrera, Rosa, Miquel Enric Sinies, 3 Telèfon 977 380 788

VILA-SECA: Escobar Poblet, Francesc Requet de Fèlix, 54 Telèfon 977391672

CAMBRILS:

Teresa Esqué Englund Avda. Vidal Barraquer, 3 Telèfon 977 791 702

VALLS: Galimany Sole, Roman - Murillo Galimany, Adelina Pl. Portal Nou, 4 Telèfon 977 600 597

EL VENDRELL: Parra Trillas, Pere-Parra Ballesta, Maria Carmen Sant Xavier, 23 Telèfon 977 660 275

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

Fins a migdia el cel quedarà mig o localment molt ennuvolat pel pas de bandes de núvols alts i mitjans d’oest a est. A partir de llavors quedarà enteranyinat per núvols alts. Independentment, al vessant nord del Pirineu estarà molt ennuvolat o cobert les primeres hores del dia i de nou al final del dia.

Temperatura

La temperatura mínima serà entre lleugerament i moderadament més alta, la pujada serà notable al quadrant nord-oest. La temperatura màxima pujarà lleugerament, moderadament a punts del terç nord- Amb tot la màxima a punts de l’interior es mantindrà estable.

VENDO LOCAL 50 m2. Sant Pere i Sant Pau -Edificio Ecuador A- Tel: 639.606.126 WhatsApp

REFORMES

FACHADAS y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83 EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES.

PASSO CINTES DE

VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186

Al sopar de PERSONES I TALENT escolliran el 3 de Cors i el Gos.

HERBALIFE COACH. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 –644.243.887

MASSATGES

MASAJES CAMILLA. Libera tensiones, cuerpomente. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087 MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215 MASAJES REUS. Tel. 698.788.062

MAESTRO KINA Africano medium con 20 años de experiencia. Especialista en amores, recuperar pareja o amante, negocios, deporte, divorcios y mal de ojo, limpieza, seguridad, Impotencia sexual... ¡¡RESULTADO INMEDIATO y GARANTIZADO!! ¡Llama!! 638.320.349

MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548 SALIDAS. RELAJATE Dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453 MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12

Art Del 27 de novembre al 5 de desembre se celebra la cinquena edició de la Setmana de l’Art a Catalunya, amb diverses activitats organitzades en municipis tarragonins

Les galeries i museus, més oberts que mai

Fundada el 1978, Galeries d’Art de Catalunya (GAC) és la primera associació del sector a Catalunya i també de l’Estat espanyol. EL GAC té com a objectiu la difusió, el suport i la promoció de les Arts

Visuals al nostre país. En el marc de les seves actuacions organitzen, des de fa ja quatre edicions, la Setmana de l’Art a Catalunya, un projecte dissenyat per acostar l’art modern i contemporani a la ciutadania. En el cas de les comarques de Tarragona, s’han programat un seguit d’activitats i visites pensades perquè els ciutadans coneguin o redescobreixin els espais de difusió artística que tenen a tocar de casa.

La Setmana de l’Art a Catalunya 2025 es farà del 27 de novembre al 5 de desembre i tindrà com a lema El groc et crida. L’art t’espera, perquè els seus impulsors han volgut jugar amb el simbolisme d’aquest color en el món de l’art. Una de les propostes d’aquesta setmana és l’ArtBus Galeries Reus-New Art Centre, que es farà dissabte 29. Es tracta d’un recorregut per les galeries Antoni Pinyol i Anquin’s de Reus i el New Art Centre de la mà d’un guia expert en art i cultura, i amb el suport d’un autobús privat. També forma part del programa l’activitat Miró i el vi, una visita guiada amb tast de vins a la Fundació Mas Miró de Mont-roig del Camp. Diversos museus i galeries locals han preparat també visites guiades a les seves exposicions. És el cas per exemple de les mateixes galeries Anquin’s

Marge de confiança

De consum i responsabilitat

El Black Friday s’ha convertit en una litúrgia global del consum. Allò que va néixer com un dia puntual de rebaixes als Estats Units avui és una setmana —o fins i tot un mes— de descomptes constants que semblen inevitables. Però darrere dels cartells vermells i dels percentatges temptadors, s’amaga una pregunta incòmoda: quant ens costa realment aquest «estalvi»? D’entrada, el Black Friday va molt més enllà de la simple compra. És un model cultural que associa felicitat amb acumulació i urgència amb necessitat. Aquest mecanisme psicològic, perfectament estudiat pel màrqueting, alimenta un consum impulsiu que sovint acaba en calaixos plens d’objectes oblidats o, pitjor encara, en residus prematurs.

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Cristina Serret Alonso

i Antoni Pinyol de Reus. La primera proposa una visita guiada a l’exposició Teixint Horitzons, de l’artista visual Marta Fàbregas i de l’escultora Béatrice Bizot, i que és una proposta de diàleg entre les soulimage de Fàbregas i les escultures de Béatrice Bizot. La galeria Antoni Pinyol, per la seva banda, proposa una visita a l’exposició Geometries en moviment, de Manuel Alcalá, en què l’autor compartirà amb el públic el procés creatiu i els conceptes que inspiren les seves obres. Altres exposicions que es poden visitar aquest dia són La pulsió del temps, de Joaquim Chancho al Castell de Vila-seca o Photobooks. Plou sobre paper

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

mullat al Museu D’art Modern de Tarragona.

El programa complet i les reserves estan disponibles a la web de La Setmana de l’Art (https:// www.setmanadelart.cat).

Director General: Marc Just

Director:

Carles Magrané Unda

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora comercial: Noemí Gay

L’ArtBus unirà les galeries Anquin’s i Antoni Pinyol amb el New Art Centre Una ruta artística

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [redaccio@mestarragona.com]

Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

Edició de publicitat: Núria Arbonès

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Aquí és on el Black Friday entra en conflicte directe amb un altre aspecte d’interès creixent: la sostenibilitat. Vivim en un context d’emergència climàtica, en què se’ns demana reduir residus, reutilitzar i consumir de manera responsable. Tanmateix, durant aquests dies es baten rècords d’enviaments, d’embalatges de plàstic i de devolucions massives —moltes de les quals ni tan sols es tornen a posar a la venda, sinó que es destrueixen. El Black Friday -d’altra banda- accentua les desigualtats come cials, i mentre les grans plataformes poden assumir descomptes agressius, el petit comerç local -clau per a la cohesió social i la vida dels barris- sovint queda ofegat, incapaç de competir en preu o condicions. Així, lluny de demonitzar les rebaixes o de cu pabilitzar qui aprofita una bona oferta, potser el repte és un altre: recuperar el criteri. Pensar si allò que comprem és necessari, conèixer-ne l’origen i valorar-ne les conseqüències. Potser, al capdavall, l’acte més conscient del Black Friday no és comprar més, sinó comprar millor.

Dra. Mar Camacho

Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré

[publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.