Anuari 2025

L’any de la gran apagada elèctrica i de la conflictivitat política permanent

Resum l Les noves inversions industrials i culturals, la URV o l’Àrea Metropolitana són les grans notícies ‘de casa’

D.P.

L’any 2025 deixa moltes i molt variades imatges, però la més significativa és la que ens va deixar tot un dilluns del mes d’abril a les fosques sense saber encara ben bé per què. La imatge d’un país que no tenia clar què passava ni quant duraria –amb una sensació similar a la que ens havia deixat l’any 2020 amb la Covid-19– és la més rellevant d’una anualitat on l’oposició i el govern espanyols han mantingut la seva lluita barroera pel poder,

on Donald Trump ha aparegut en tots els conflictes internacionals existents, on l’extrema dreta ha anat guanyant poder a tot el Món (i sobretot a Europa) mentre els partits convencionals no feien res per evitar-ho i on el canvi climàtic continua avançant de forma inexorable sense que a ningú sembli importar-li gens. En l’àmbit tarragoní, la creació de l’Àrea Metropolitana del Camp i els diversos projectes mancomunats que apareixien donaven esperances

sobre la possibilitat de veure com finalment s’iniciava un treball en comú pel futur del conjunt del territori, però no. Finalment, els personalismes i la necessitat de ser més que el veí van demostrar que, probablement, tampoc aquesta vegada en surti res de bo. L’alegria, com gairebé sempre en els últims anys, ens la donava la URV, una universitat que, construïda amb modèstia i feina ben feta, ha acabat convertint-se novament en l’orgull de tot el territori que

l’ha vist néixer i créixer. Tampoc falten en aquest 2025 els anuncis d’inversions que fan pensar en un futur amb bones perspectives laborals i econòmiques, com ara l’Ecoplanta de Repsol, els projectes del Port –amb la possibilitat de rebre una planta d’automòbils– i altres que han anat acompanyant el dia a dia de les diverses comarques del Camp de Tarragona i el Baix Penedès, des de la Conca de Barberà al Baix Camp, passant pel Priorat o

l’Alt Camp. En l’àmbit català la notícia han estat les crisis ramaderes, amb la reaparició, gairebé tres dècades després, de la pesta porcina africana; així com el Banc Sabadell, després de sortir victoriós de l’OPA del BBVA. Els problemes dels

2025 és l’any en què Trump ha aparegut en tots els conflictes possibles

trens i Rodalies, malauradament, són els de sempre (o pitjors), mentre l’inici del judici a la família Pujol i la consagració de Rosalia com a fenomen mundial de la música, van ser els grans temes de la tardor. En el món de la política, tenim el que s’esperava: Junts trencant amb el PSOE, les dificultats del Govern de Salvador Illa per aprovar els pressupostos o les difícils negociacions per acordar un nou sistema per fer front a l’infrafinançament català.

resum de l’any 2025 | món

Israel arrasa Gaza i encén l’Orient Mitjà amb el beneplàcit de Donald Trump

Guerra l Israel va atacar el Líban, Iemen i Síria, a més de l’Iran i les seves instal·lacions nuclears, amb ajuda dels Estats Units

Redacció

Mentre la guerra entre Israel i Hamàs a Gaza continuava durant la major part de 2025, Israel va colpejar als seus adversaris en altres fronts com Líban, Iemen i Síria, atacant a grups com Hezbollah i els hutís, tots ells àmpliament considerats com els principals col·laboradors del règim de Teheran (i, per tant, també de Hamas) a la zona. Això va culminar amb els atacs d’Israel contra els alts comandaments militars de l’Iran, científics nuclears i objectius estratègics clau en un conflicte de 12 dies que va

aconseguir el seu punt àlgid quan Donald Trump va sumar els Estats Units a l’atac israelià amb bombarders i bombes búnquer en atacs contra les instal·lacions nuclears de l’antiga Pèrsia. El risc d’escalada del conflicte a la zona va fregar el d’una guerra oberta.

Mentre tot això passava la destrucció de Gaza no s’aturava i la situació de la franja va arribar a un punt inimaginable. Les autoritats israelianes van imposar un bloqueig a l’entrada de subministraments i les condicions de vida de la població es van tornar

encara més insuportables. L’empitjorament de les hostilitats va causar centenars de persones assassinades, encara més destrucció d’infraestructura civil i més desplaçaments massius de la població. Al voltant de 632.000 persones van ser desallotjades de nou des del 18 de març. Més de 30 ordres israelians de desallotjament forçós van empenyer a la població a un espai cada vegada més reduït, amb greus conseqüències físiques com a mentals. Les famílies es desplaçaven, però no hi havia cap lloc segur on anar. Al voltant del

A més de la destrucció, Israel va imposar la fam a la població de Gaza

81% del territori de la Franja es trobava en zones militaritzades per Israel o sota ordres

de desallotjament forçós. Però el sofriment més desesperant en aquells moments per a la població va ser la fam. Mig milió de persones corrien el risc de morir de fam i van ser les imatges de nens i nens morint de fam el que va fer que els Estats Units forcés a Israel a permetre l’arribada

d’aliments a la zona. Els informes de Nacions Unides indicaven que la situació alimentària en la Franja de Gaza va arribar a la fase 5 (catastròfica), el nivell més alt de l’escala, que indica el risc de fam, segons la Clasificación Integrada de la Seguretat Alimentària en Fases (CIF).

resum de l’any 2025 | món

La mort de Francesc fa papa el nord-americà Lleó XIV

Religió l Després de diverses crisis, el papa Francesc no va poder recuperar-se i l’Església va escollir el primer estatunidenc com a líder apostòlic

La mort de Francesc, el Papa dels pobres, que amb un valent missatge polític i social va intentar canviar l’Església, i l’elecció, disset dies després, de Lleó XIV, el primer pontífex estatunidenc, però també peruà, va ser un dels moments més destacats de l’any. Malgrat els seus 38 dies d’hospitalització, en els quals va sofrir fins a tres crisis que van fer témer per la seva vida, la mort de Francisco, el 21 d’abril, va ser una relativa sorpresa. Havia reaparegut el dia anterior per a saludar als fidels en la plaça de Sant Pere en el que semblava una recuperació, però que finalment es va tornar en el comiat de l’home que va dirigir l’Església durant 12 anys. Després de la mort del Papa Francesc, el cardenal Robert Francis Prevost, estatunidenc de naixement i amb nacionalitat peruana, va ser triat com León XIV. La seva arribada simbolitza un reacomodament d’influència a l’Església Catòlica cap a Amèrica, i combina continuïtat social amb gestos cap a sectors conservadors, com la missa tradicionalista. El papa Lleó XIV va iniciar el seu pontificat en una cerimònia d’entronització solemne al Vaticà. «Cal una Església unida que es converteixi en ferment d’un món reconciliat. En aquests temps, encara veiem massa discòrdia i mas-

Robert Francis Prevost va néixer a Chicago el 14 de setembre del 1955

sa ferides causades per l’odi, la violència, els prejudicis, la por al diferent i un paradigma econòmic que explota els recursos de la Terra i margina els més pobres», va expressar el pontífex en la seva homilia davant de més de 150 delegacions d’arreu del món. Prevost va recordar les víctimes en els conflictes de Gaza, Myanmar i Ucraïna. Robert Francis Prevost va

néixer a Chicago el 14 de setembre del 1955 i va ser elegit amb 69 anys. Va acabar els estudis secundaris al seminari menor de l’orde de Sant Agustí el 1973 i el 1977 es va llicenciar en matemàtiques a la Universitat de Villanova. Aquell mateix any es va unir a l’Orde de Sant Agustí i va fer els primers vots el setembre de l’any següent. Els vots solemnes els va fer el 29 d’agost del 1981. L’any següent va obtenir un títol de Màster en Divinitat d’Unió Teològica Catòlica a Chicago.

Prevost va ser ordenat sacerdot per l’orde de Sant Agustí a Roma el 1982. Va

obtenir la llicenciatura i el doctorat en dret canònic per la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs d’Aquino a Roma el 1984 i el 1987, respectivament. El 1985 es va incorporar a la missió agustiniana al Perú. El 1998, Prevost va ser elegit provincial de la província agustina de Chicago i va tornar als Estats Units, per acabar retornant al Perú el 2014, quan el papa Francesc el va nomenar administrador apostòlic de la diòcesi de Chiclayo i bisbe titular de Sufar. Finalment, el 2015 va ser nomenat bisbe de Chiclayo pel Papa i, posteriorment, cardenal.

L’estira i arronsa dels aranzels de Trump fan embogir l’economia mundial

Comerç l L'amenaça aranzelària va generar tensions i caigudes bursàries arreu del món

Redacció

L’any 2025 probablement serà recordat com un any decisiu per a les relacions comercials mundials, amb els Estats

Units elevant els aranzels en moltes parts del món, com a part de la política de Donald Trump en el que va descriure com «un acte d’ull per ull, dent per dent».

La imprevisibilitat dels aranzels, que en alguns casos semblaven servir de palanca, va crear un ambient de temor i incertesa sobre el futur dels mercats mundials. El 2 d’abril, Trump va imposar aranzels del 10% a gairebé tots els països del món, amb altres aranzels específics per a cada país previstos a partir del 9 d’abril, en un paquet irresistible que va batejar com a Dia de l’Alliberament. No obstant això, després que l’anunci fes trontollar-se als mercats

mundials, Trump va suspendre l’aplicació de la segona ronda d’aranzels per a obrir la porta a les negociacions.

A la fi de juliol, la Casa Blanca havia tancat acords amb vuit socis comercials, entre ells la UE, el Regne Unit, el Japó, Corea del Sud, Indonèsia, Filipines i Vietnam. els EUA i la Xina observen actualment una treva aranzelària, després de mesos d’escalada de tensions i amenaces de Washington i Pequín d’imposar aranzels de fins al 145% i el 125%, respectivament. A la fi de juliol, la Unió Europea va arribar a un acord comercial amb els Estats Units, pel qual es reduïen en un 15% els aranzels sobre les exportacions europees a aquest país. Però l’acord no es va produir sense contrapartides, ja que Brussel·les va prometre comprar armament i energia estatunidenques a canvi d’un tipus aranzelari més baix.

resum de l’any 2025 | món

La política migratoria crea el caos dins els EUA i tensa les seves relacions

Humanitat l El tracte es dona als expulsats indigna els països d'origen

Donald Trump va arribar a la presidència dels Estats Units amb una controvertida promesa: fer la principal deportació en la història del país. Per això va ordenar diversos operatius migratoris a càrrec de diferents agències governamentals, inclòs el Servei de Control d’Immigració i Duanes (ICE, per les seves sigles en anglès).

Després de dotze mesos a la presidència —i d’incomptables casos de detencions arbitràries i polèmics altercats— les xifres d’immigrants indocumentats que han estat deportats han incrementat

Immigrants enmanillats conduïts a un avió per deportar-los. EFE

de manera considerable. Tot i això, els números encara són lluny de l’objectiu d’un milió

de deportacions a l’any que es va marcar. Les agències han deixat de publicar dades sobre les seves operacions, la qual cosa ha sembrat el dubte sobre si més de 2,5 milions d’indocumentats han sortit del país, com indica la Casa Blanca. El Departament de Seguretat Nacional dels (DHS) va destacar la sortida de 605.000 persones deportades i 1,9 milions d’indocumentats que van sortir voluntàriament.

Per altra banda, els països d’origen dels immigrants deportats han mostrat la seva indignació pel tracte de delinqüents que se’ls ha donat per part dels agents de Trump.

La guerra d’Ucraïna s’eternitza mentre Putin i Trump flirtegen amb la pau com a excusa

Pla de pau l D’ençà Donald Trump va tornar a la presidència, el suport militar i humanitari directe o indirecte de Washington a Ucraïna s’ha suspès temporalment, la qual cosa ha convertit als Estats Units en un soci impredictible. Encara que Trump va anunciar que el suport militar s’havia reprès al juliol, sembla que no es pot comptar amb els Estats Units a llarg termini. No obstant això, els dos líders s’han reunit en termes més amistosos des de la ruptura inicial. Des de llavors, Washington ha pressionat per a aconseguir un acord de pau i a Ucraïna se li han ofert garanties de seguretat durant 15 anys, segons va revelar Zelenski al desembre, afirmant que estaven acordades en un 90%.

Enmig de tot això, la rebuda de Vladimir Putin amb honors i catifa vermella a Alaska va fer desconfiar dels veritables objectius de Trump. De fet, el pla de pau rus-estatunidenc de 28 punts ha estat refet diversos cops, revelant que era inicialment favorable a Moscou i les seves demandes maximalistes. Kíiv espera ara un major suport dels líders europeus. Redacció

El clima colpeja sense precedents amb incendis devastadors arreu del món

Crisi l Les condicions extremes es multipliquen arreu del món

Los Angeles i San Diego van viure els incendis més destructius de la seva història: més de 15.000 hectàrees arrasades i pèrdues superiors a 30.000 milions de dòlars. Però no només Califòrnia, sinó també altres estats i països d’arreu del món, van partir focs sense precedents. Així, Europa va registrar un rècord d’hectàrees cremades: l’emergència climàtica va deixar de ser un advertiment per a consolidar-se com a realitat. En el cas del comtat de Los

Angeles, el foc es va iniciar al gener amb una onada d’incendis devastadors. El foc, que va trigar a extingir-se unes tres setmanes, va afectar especialment els residents de Altadena i Pacific Palisades i va matar a una trentena de persones. En total, va haver-hi més de 15.000 hectàrees destrossades i pèrdues de més de 30.000 milions

Els focs van arrasar ciutats completes en l’entorn urbà de Los Ángeles

de dòlars (uns 25.500 milions d’euros) en immobles. Al seu torn, el foc va alimentar la lluita entre Donald Trump i el governador de Califòrnia, a qui va titllar d’incompetent. Per altra banda el governador Gavin Newsom li va criticar que propagués «desinformació» en lloc de centrar-se en ajudar.

De fet, només en la primera meitat de l’any 2025, ja havien cremat més de 100 milions d’hectàrees de terra a tot el món. Aproximadament la meitat d’aquesta superfície es va cremar en el continent africà.

resum de l’any 2025 | espanya

Una gran apagada elèctrica sense precedents atura tota Espanya i

encén les alarmes per al futur

Factors l Un «fenomen de sobre tensions» i una «reacció en cadena» van causar el tall de 12 hores

Redacció

Sens dubte, un dels moments que passaran a la posteritat d’aquest 2025 va ser l’apagada del 28 d’abril. Tot el país i fins i tot part de Portugal es va quedar sense llum durant hores. En algunes zones l’electricitat no va tornar fins més de 12 hores després.

Van ser moltes hores d’en-

cendre espelmes i d’incertesa però també d’acció davant de l’adversitat, amb les forces de seguretat mobilitzades i els serveis públics essencials funcionant. I va com portar una imatge més pròpia de dècades enrere, la de milers de ciutadans recorrent a un aparell oblidat que es va tornar, de sobte, essencial: el transistor.

Va ser una apagada que fins

a mesos després encara tenia les seves causes una mica difuses, encara que l’informe de l’Executiu va assenyalar com a culpables una sèrie de fallades en les connexions, vulnerabilitats i mancances del sistema; tot i que es va descartar el ciberatac i que fos culpa de les renovables. Sara Aagesen, ministra de Transició Ecològica i vicepresidenta tercera, ho

explicava gairebé dos mesos després en un informe avalat pel Consell Nacional de Seguretat.

Tot i la preocupació per tal d’evitar que es torni a repetir en un futur i la necessària presa de mesures protectores, la ministra va descartar definitivament el ciberatac i l’origen es va atribuir a una causa «multifactorial»,

identificant una sèrie de «vulnerabilitats» i «mancances» en el sistema elèctric. Aagesen va detallar que un «fenomen de sobre tensions» i una «reacció en cadena» va originar la gran apagada, l’origen de la qual es deu a una combinació de diversos factors.

D’una banda, la ministra va assenyalar que una de les

El Govern va atribuir la desconnexió a una causa «multifactorial»

causes és que el sistema no va tenir «la suficient capacitat de control de tensió». També va remarcar que les centrals de generació (retribuïdes econòmicament moltes d’elles, ha especificat) no estaven regulant bé i estaven mal programades. Una «mala planificació» o l’incompliment de la normativa d’alguns operadors, ha responsabilitzat. Els estudis indiquen que uns certs grups convencionals, com els cicles combinats, plantes nuclears i hidroelèctriques, presentaven un control de tensió inadequat respecte als paràmetres establerts per la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC).

Desconnexions indegudes En fallar el control de la tensió van començar les successives desconnexions de les plantes, com les de Granada, Badajoz i Sevilla, però s’ha revelat que es van produir més desconnexions a Segòvia, Huelva i Càceres. I és aquí on ha revelat que algunes desconnexions es van produir de manera «indeguda», encara que unes altres sí que van seguir els paràmetres per a protegir les instal·lacions. Després d’això es va produir un «desconnexió de llast» massiva en tot just 5 segons que va portar a una reacció en cadena imparable. Per tant, d’una banda es responsabilitza a una possible falta de programació, responsabilitat de Red Elèctrica de España (REE), així com a fallades en la forma de conducta amb la sobre tensió, on entren en joc les grans elèctriques.

El foc arrasa Lleó i mostra la voracitat dels incendis 2.0

Xifres rècord l Les 350.000 hectàreres afectades són les pitjors dades en 30 anys

El foc ha estat un drama sense precedents durant 2025. Amb més de 350.000 hectàrees calcinades, 336.000 a l’agost de forma molt concentrada a Galícia, Castella i Lleó i Extremadura, Espanya ha tingut el seu pitjor balanç d’incendis forestals en trenta anys.

Xifres que evidencien l’especial vulnerabilitat natural del territori, amb onades de calor recurrents i unes condicions climàtiques cada vegada més extremes. Però que també han tornat a posar sobre la taula el debat sobre la necessària prevenció i la necessitat de prendre moltes més mesurades per a afrontar l’emergència climàtica que continua devastant en forma de flames. En el cas dels grans incendis de Galícia i Castella i Lleó, al drama dels afectats pel foc s’hi va sumar la crisi política i la picabaralla generada per la manca de mitjans suficients per part dels cossos de bombers autonòmics, que havien patit en tots dos casos les retallades per part dels respectius governs autonòmics del Partit Popular.

La retallada d’efectius d’algunes comunitats va generar controvèrsia

La clau de les xifres de terreny calcinat ha estat la cada vegada major generació d’incendis 2.0 o de sisena genera-

ció, la propagació dels quals es converteix en especialment violenta a causa de la gran quantitat de combustible disponible i genera unes flames de tal intensitat que modifiquen fortament les condicions meteorològiques del seu entorn. Encara que tot incendi convencional altera sempre les variables meteorològiques

al seu voltant per la important quantitat de calor que allibera, en aquest cas l’energia generada és tan alta que pot arribar a formar uns «núvols de tempesta» coneguts com pirocúmuls, els quals poden, al mateix temps, transformar les condicions en el sòl, generar pluja o ‘rebentar’ en forma de forts vents.

Mazón dimiteix un any després de la Dana sense aclarir per què no va enviar l’avís

Política l El PP valencià i Vox van elegir un altre president sense convocar eleccions

Redacció

El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, va anunciar la seva dimissió al càrrec, però no va convocar eleccions anticipades. En una declaració institucional, un any després de la dana, Mazón va admetre «errors» amb la gestió de la dana d’un any abans, i va denunciar una «campanya brutal» contra ell.

L’encara president proposava per investir un altre líder amb el suport de PPCV i Vox. Mazón va fer públic el resultat del seu procés de reflexió després de tenir converses amb

el president del PP, Alberto Núñez Feijóo.

La possibilitat que Mazón dimitís un any després de la dana havia anat guanyant força després del funeral d’estat per les víctimes de la gota freda on va ser escridassat. «Em faig càrrec del dia d’ahir i no deixo de pensar-hi, en el que significa el dia d’ahir», va dir en el dia després del funeral. Una setmana abans més de 50.000 persones –segons el govern espanyol– van omplir el centre de València en una nova manifestació exigint la dimissió de Mazón.

L’agresió a un jubilat desemboca en una ‘cacera’ de migrants a la localitat de Torre Pacheco

Racisme l Els grups ultres van actuar durant dies amb impunitat contra el col·lectiu migrant

Redacció

La gestió de la immigració continua estant en el centre de la discussió política però enguany ve marcada no només per les discrepàncies entre el Govern i les comunitats autònomes per qüestions com el repartiment dels menors migrants. A principis d’estiu una agressió a un jubilat va desembocar en una onada de violència a Torre Pacheco cap als immigrants de la població. El jubilat agredit va declarar que els seus agressors parlaven en àrab i va començar una cacera sense

precedents contra joves, vells, homes i dones de procedència africana.

Grups ultres de tot el territori espanyol es van citar amb total impunitat a la localitat murciana per tal d’agredir a immigrants i les forces de l’Estat van haver d’acabar intervenint. Els disturbis van deixar desenes de ferits i alguns detinguts. L’odi i el racisme van provocar episodis d’autèntica ‘cacera’ de migrants que es van allargar durant dies mentre les televisions retransmetien les escenes de violència que protagonitzaven els grups ultres.

El PSOE, acorralat per diversos escàndols de corrupció

Cas Koldo l La cúpula socialista, molt afectada per la detenció de Santos Cerdán

Redacció

El PSOE va arribar a 2025 fent mans i mànigues per espolsar-se el cas Koldo, que havia sacsejat al partit per la implicació de José Luis Ábalos. Al juny, però arribava el cop més dur en saber-se el presumpte paper de Santos Cerdán en la mateixa trama. A més, al final d’aquest mes el substitut d’Ábalos al capdavant de la maquinària socialista va acabar a la presó preventiva a Soto del Real, on va estar gairebé cinc mesos.

El paper de Santos-Cerdán

En una estructura circular pròpia d’una pel·lícula, 2025 acaba amb Santos Cerdán en llibertat i signant cada 15 dies en un jutjat i amb Ábalos i el seu exasesor Koldo García, a la presó a l’espera de la data de l’imminent primer judici a la trama, en el qual la Fiscalia demana 24 anys de presó a l’exministre, que, a més, és el primer diputat en exercici que entra en la presó. Més enllà dels indicis i de les proves que la judicatura assegura temir a través dels informes de la UCO de la Guàrdia Civil, ningú oblida la frase «el

Pedro Sánchez assegura que està disposat a esgotar la legislatura

que pueda hacer, que haga» de José María Anar contra el Govern i el PP aprofita cada moviment i cada nou cop

d’efecte judicial per atacar Pedro Sánchez, que ha dit per activa i per passiva que pensa esgotar la legislatura.

Malgrat les crisis que han afectat al Govern i al PSOE a compte dels casos de corrupció o d’assetjament, o a pesar també de la difícil relació amb els socis d’investidura, més crítics que mai, i els vots dels

quals són essencials per a tirar endavant les iniciatives de l’Executiu. De moment, el Govern no ha presentat els pressupostos, malgrat les múltiples promeses que ho faria, i no hi ha aparença que aquests comptes puguin tirar endavant quan arribin al Congrés. El dubte és si podrà agustantar un any i mig així.

La privatització de la salut, en evidència arran de la crisi dels cribatges de càncer a Andalusia

Retallades l Les mancances en el sistema de salut han estat un altre punt important enguany, especialment a Andalusia amb la crisi dels cribratges. De fet, les fallades en els cribratges de les mamografies han suposat la major crisi sanitària de la història recent d’Andalusia i s’han sumat a altres polèmiques igual de sonades

a Espanya com els registres d’objectors de l’avortament o el cas de l’hospital de Torrejón, on el seu CEO ordenava rebutjar pacients atenent criteris econòmics. El més flagrant van ser les fallades en el programa de cribratge de càncer de mama d’Andalusia que va afectar milers de dones, algunes d’elles fins i tot van arribar a morir. Redacció

El Suprem condemna el Fiscal General

Judicial l El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, va ser condemnat pel Tribunal Suprem a dos anys d’inhabilitació per un delicte de revelació de secrets després d’un perculiar judici on se l’acusava de revelar l’acord al que la parella d’Isabel Díaz Ayuso havia arribat pel seu cas de frau fiscal. Tot i no haver-hi proves directes se’l va conemnar igual. Redacció/ACN

resum de l’any 2025 | catalunya

El Banc de Sabadell manté la seva independència després del fracàs de l’OPA del BBVA

Poc interès l L’acceptació de venda al banc biscaí no va arribar al llindar del 30%

L’OPA hostil que el BBVA va llançar al maig de 2024 aconseguir el control del Sabadell va quedar sense efecte el mes d’octubre passat, gairebé un any i mig després, en obtenir el suport de només un 25 % dels accionistes del banc català.

El BBVA esperava assolir el llindar mínim d’acceptació del 30 %, per la qual cosa en no arribar a aquest percentatge va decidir retirar l’oferta, donant via lliure al Sabadell per continuar la seva marxa en solitari.

En una comunicació a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), els dos bancs van comunicar que l’oferta havia estat acceptada per un 25,33% de les accions i del capital social, i un 25,47% dels drets a vot —considerant aquí que l’autocartera del Sabadell–. Al no aconseguir el mínim necessari d’un 30%, l’oferta automàticament decau i queda sense efecte.

El BBVA podia plantejar

César González-Bueno i Josep Oliu al final de la Junta General Extraordinària d’Accionistes. ACN

L’OPA sobre el Sabadell tenia una forta oposició social i empresarial

La Sagrada Família, la més alta del món

Creu de Jesucrist l La Basílica de la Sagrada Família es va convertir a l’octubre en l’església més alta del món després de la col·locació del primer element de la creu que coronarà la torre de Jesucrist. L’obra de Gaudí ha assolit els 162,91 metres d’altura, i supera per 1,38 metres la catedral de Ulm, a Alemanya, amb 161,53 metres, que tenia el rècord. Redacció/ACN

una segona oferta només si aconseguia entre un 30 i un 50% del capital del Sabadell. Els més de 200.000 accionistes del Banc Sabadell van tenir un mes per bescanviar els seus títols. L’oferta plantejada era d’una acció ordinària de nova emissió del banc per

cada 4,8376 accions del Sabadell. El BBVA va millorar a finals de setembre les condicions inicials, que era d’una acció ordinària del BBVA i 0,70 euros en efectiu per cada 5,5483 accions del Sabadell, però tampoc va resultar interessant a l’accionariat.

ERC i Comuns sostenen el govern d’Illa mentre Junts busca no enfonsar-se a causa d’Orriols

Intenció de vot l El partit de Puigdemont empataria amb Aliança Catalana

Redacció

En un any en el qual el PSC ha hagut de sobreviure al Govern sense pressupostos, el partit seguia mantenint a final de 2025 la confiança dels electors i guanyaria les eleccions al Parlament amb entre 38 i 40 escons, un resultat lleugerament inferior als 42 del 12-M. Esquerra avançaria Junts al segon lloc (22-23), amb una lleugera recuperació respecte als comicis de 2024. De fet, el partit pilotat per Carles Puigdemont pràcticament perdria la meitat dels 35 escons actuals i se situaria en els 19-20. Aliança Catalana

D’aquesta manera, es tanca el capítol final d’una opa que es va allargar més de 17 mesos. En aquest període el Sabadell va traslladar la seva seu de nou a Catalunya i es va vendre la filial britànica, TSB, moviment avalat amb un 99,6% dels vots.

L’operació de concentració bancària hauria pogut provocar la pèrdua d’entre 7.000 i 10.500 llocs de feina, dels quals entre 2.400 i 3.200 serien a Catalunya. En oficines, se’n podrien tancar entre 589 i 883 a l’Estat i unes 200 a Catalunya.

Condicions i sorpresa Més enllà dels números, l’OPA va despertar el rebuig de bona part dels agents socials, econòmics i polítics a l’Estat. A més, l’oferta estava condicionada pel govern espanyol, que va imposar que els dos bancs havien de mantenir la personalitat jurídica, patrimoni i autonomia de gestió durant almenys tres anys, ampliables a dos més.

El BBVA va admetre la seva sorpresa pel fracàs de l’opa i creu que la «falsa expectativa» d’una segona oferta a un preu més elevat va influïr en el resultat. Fonts de l’entitat van indicar que el rebuig dels accionistes a l’operació és «una clara oportunitat perduda», però que el banc gira full i mira cap al futur amb optimisme. Per altra banda, tots els agents socials, econòmics i polítics catalans es van mostrar satisfets pel fracàs de l’OPA.

Pederastia l La violació d’una menor tutelada per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) de la Generalitat ha situat aquest organisme en mig de la polèmica durant tot el 2025, primer per les irregularistats comeses en la supervisió de la menor i, després, perquè arran d’aquest cas es van destapar un grapat d’irregularitats i escàndols que esquitxen aquest ens del Departament de Drets Socials i Inclusió. L’escàndol original arrenca amb una xarxa de pederàstia encapçalada per l’agressor d’una nena de dotze anys tutelada per la DGAIA, la investigació del qual descobreix que l’ha violat de manera continuada i l’ha prostituït durant dos anys, juntament amb quinze homes més per fets similars. La segona part de tot plegat arriba quan es descobreix les irregularitats detectades en els contractes de les empreses que presten servei a la DGAIA. El sistema habitual de l’ens era contractar via concursos públics a empreses i entitats del tercer sector per a la gestió i prestació de serveis socials, però sense control de compliment dels contractes. Redacció

El MNAC, obligat a retornar les pintures de Sixena, tot i veure tècnicament inviable el trasllat

Patrimoni l Els tècnics no es veuen capaços de moure els murals sense malmetre'ls

es dispararia i empataria amb Junts (19-20). El baròmetre reflecteix un Vox a l’alça (13-14), que superaria un PP a la baixa (12-13). Els comuns calcarien el resultat de 6 escons, així com la CUP, que tindria opcions de mantenir els quatre actuals. Aquestes estimacions tranquil·litzen Salvador Illa, que, tot i tenir-ho complicat, vol aprovar uns pressupostos propis per aquest 2026 i encenen les alarmes a Junts. El partit de Puigdemont vol desmarcar-se de Sílvia Orriols, el seu principal maldecap electoral més enllà de Junqueras.

Redacció

El Tribunal Suprem va confirmar al maig la sentència de l’Audiència d’Osca que ratificava la propietat aragonesa de les pintures murals del Monestir de Sixena i va obligar el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a retornar-les. Més de vuit mesos després, el museu encara no ha arribat a fer efectiva la restitució, al·legant que ferho posaria en seriós risc els béns, considerats una de les joies del romànic espanyol. Més enllà de controvèrsia que va aixecar en el seu dia el cas de Sixena, donat que des

d’Aragó només s’han reclamat els béns culturals que les monges de Sixena van vendre a Catalunya, però no els que hi ha en altres punts de l’Estat o de l’estranger, la sentència també ha obert ferides entre els experts del MNAC i la Generalitat, donat que el Govern no ha fet costat a les tesis del museu i no ha defensat la impossibilitat del trasllat, argumentant que calia respectar la decisió del tribunal. Després de dimissions, peticions d’informes i denúncies, el MNAC es va declarar incapaç de fer el trasllat sense malmetre els murals.

L’Audiència Nacional inicia el judici a la família Pujol

Forenses l Els informes desaconsellaven jutjar Pujol pel seu mal estat de salut

Redacció

Jordi Pujol continua com acusat en el judici que ha començat aquets novembre a l’Audiència Nacional contra ell i la seva família per associació il·lícita, blanqueig de capitals, falsificació de document mercantil, contra la hisenda pública i frustració de l’execució. Així ho va decidir el tribunal després d’escoltar l’expresident de la Generalitat per videoconferència. El tribunal va decidir que pot seguir a distància el judici i que s’avaluarà de nou la seva salut quan hagi de declarar. L’expresident, de 95 anys, s’enfronta a nou anys de presó per amagar diners a Andorra i suposadament haver beneficiat els fills amb corrupteles quan presidia el Govern.

Jordi Pujol en directe va assegurar que està a disposició del tribunal. «Estic a la seva disposició per respondre el millor que sàpiga, però en molta forma no estic», va assegurar. Preguntat pel fiscal, també va dir que intentaria entendre els documents que li presentin, però sense poder-ho assegurar. Els forenses van ratificar el seu informe on recomanaven no jutjar Pujol, mentre que el de l’Audiència Nacional també van certificar que l’expresident

L’expresident s’enfronta a nou anys de presó per amagar diners a Andorra

no està bé de salut: «Parla molt però explica poc». L’advocat de l’expresident, Cristóbal Martell, va demanar el trasllat de la causa a l’Audiència de Barcelona en considerar que l’Audiència Nacional no és competent en aquesta causa, ja que els presumptes delictes no van produir-se a l’estranger, a Andorra, sinó a l’estat espanyol. A més, també va demanae la prescripció de dos delictes fiscals per al fill gran, del 2007 i 2008. Fonts de l’Audiència Nacional van indicar els magistrats tindran en compte l’evolució de l’Estat de salut de l’expresident.

L’ampliació de l’aeroport del Prat començarà el 2028 guanyant espai per a la terminal

Infraestructures l

Aena ha publicat aquest desembre la licitació per la redacció del nou pla director de l’aeroport del Prat, un pas més per posar en marxa l’ampliació de la infraestructura. El document admet que caldrà una «profunda anàlisi de repercussions» ambientals, ja que «gran part» de les actuacions es plantegen en

un espai que forma part de la Xarxa Natura 2000. Per aquest motiu, inclou un pla de mesures compensatòries. A banda de les mesures sobre les pistes, de cara a 2028 es preveu ja començar a ampliar la terminal guanyant espai a base d’avançar la façana pricipal per sobre de l’actual plataforma de vehicles de la zona de sortides. Redacció

Una temporada gairebé perfecta per a Hansi Flick al Barça i dels germans Márquez a MotoGP

Esports l L’entrenador del Barça, Hansi Flick, ha retornat l’equip al camí de l’èxit amb la consecució d’un triplet domèstic en la seva primera temporada (2024-2025). El tècnic ha sabut conjugar veterans com el polonès Robert Lewandowski amb joves com Lamine Yamal per reconstruir un equip que torna a illusionar l’afició i que continua

amb la seva bona ratxa. Per altra banda, els germans Marc i Àlex Márquez han fet història durant el 2025 en acabar campió i sotscampió de motociclisme a MotoGP després d’una temporada aclaparadora del primer d’ells amb la moto de l’equip oficial Ducati i de la millor temporada de l’Àlex a la categoria màxima. Redacció

resum de l’any 2025 | catalunya

El sector ramader, collat per totes les crisis sanitàries

Bioseguretat l La grip aviària, la dermatosi nodular, la llengua blava i la pesta porcina han afectat les explotacions catalanes al llarg de 2025

Redacció

El sector primari de Catalunya travessa un moment de màxima tensió. Mentre la ramaderia i les explotacions avícoles bregaven durant tot el 2025 amb brots de dermatosis nodular, el confinament obligatori d’ocells de corral per risc de grip aviària i la malaltia de la llengua blava, a l’entorn de Collserola esclatava al novembre la crisi que ha acabat de tancar el sector a bona part de Catalunya i que deixa en evidència la fragilitat de l’economia global: la pesta porcina africana.

D’aquesta manera, si hi sumem els problemes de la pesca i de la pagesia, ens trobem amb el que ja és una tònica massa habitual, el sector primari de Catalunya acumula problemes per tot arreu sense buscar-ho i gairebé sempre a partir de fets que s’originen fora de les seves explotacions i competències.

Durant el 2025 el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació va ampliar les restriccions per la grip aviària a totes les explotacions avícoles de Catalunya , una mesura que fins llavors només afectava zones d’especial risc i vigilància —1.201 municipis—. Així, va quedar prohibit mantenir ocells de corral i ocells captius a l’aire lliure, incloent granges professionals, explotacions ecològiques i criadors d’autoconsum orientats a la venda de carn o ous.

La pesta porcina detectada en senglars a Collserola va rematar l’any

Pel que fa a la Dermatosis Nodular Contagiosa (DNC) manté en alerta al sector ramader de Catalunya , on es van confirmar fins a 18 focus de contagi des que es va detectar el primer cas a Castelló d’Empúries a principis d’octubre. Més de 2.500 caps de bestiar boví han estat sacrificats i s’han aplicat restriccions de moviment per a 152.000 caps de bestiar, afec-

tant a centenars d’explotacions i provocant la suspensió de fires i mercats de bestiar en diverses zones.

La crisi ha va generar un clima de tensió social i política, amb peticions de dimissió al conseller d’Agricultura, Óscar Ordeig, i crítiques de sindicats i organitzacions com Unió de Pagesos per la falta de previsió davant l’expansió del virus, especialment des de França, país veí on els brots ja havien mostrat la seva perillositat setmanes abans d’arribar a terres catalanes. Per a contenir la malaltia, la Generalitat va iniciar un pla de vacunació que ha

aplicat més de 125.000 dosi en vaques reproductores i vedells, juntament amb un paquet d’ajudes econòmiques.

L’últim gran focus de crisi ha estat el de la pesta porcina, que a finals d’any afectava a una trenta d’animals salvatges, tots a l’entorn de Collserola, però que va originar importants pèrdues per la desconfiança del sector i el tancament d’algunes fronteres a productes porcins catalans. El tancament de l’entorn rural dels munciipis va durar diverses setmanes, però les conseqüències econòmiques s’allargaran durant tot el 2026.

El Govern proposa activar al màxim la construcció per fer front a

la crisi de l’habitatge

Edificabilitat l Illa vol aprofitar tot el terreny disponible per aixecar el màxim de pisos

Redacció

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va proposar a l’octubre un acord de país per revisar l’edificabilitat als municipis catalans fins a assolir una xifra potencial de 210.000 habitatges en cinc anys per fer front a la crisi de l’habitatge a través de la collaboració publicoprivada.

«Construir més i construir més ràpid», va assegurar el president, el qual es proposa aconseguir-ho activant les promocions ja previstes pels plans urbanístics i que, a més, es revisin per tal d’encabir-hi més habitatges dels que hi ha previstos. Es tractaria de fer «un canvi de paradigma» per tal d’aconseguir que en aquests terrenys encara sense construir s’hi facin «tots els habitatges que hi caben».

Per aconseguir que

aquests plans s’activin es guiarien per criteris de «màxim respecte mediambiental i sostenibilitat», sense que això suposi renunciar a l’expansió de pobles i ciutats. Així, va indicar que es treballarà de forma immediata amb els alcaldes i serà imprescindible la col·laboració dels promotors privats.

La xifra global de 210.000 habitatges no són només promocions públiques, sinó el conjunt d’habitatges que es podrien arribar a construir en el conjunt del territori entre la públcia i la privada. Segons la projecció de l’executiu, gairebé la meitat d’aquests nous habitatges es reservarien a habitatge protegit dedicat a lloguer assequible. El govern calcula que entre aquest pla i el Pla 50.000 anunciat l’any 2024, s’arribarà al 15% d’habitatge protegit a Catalunya.

resum de l’any 2025 | camp de tarragona

Un any resumit a través d’algunes de les portades que ens va deixar el dia a dia

resum de l’any 2025 | camp de tarragona

Els grans temes l L’any 2025 ha estat un any carregat d’esdeveniments i de grans temes, alguns recurrents –com els problemes amb els trens– i altres previsibles, com la batalla de campanars al voltant dels grans temes que afecten la gent més enllà de cada terme municipal. El Nàstic ha tornat a ser notícia, i no precisament en positiu. La mort del papa Francesc i l’elecció de Lleó XIV ha compartit portades amb la gran apagada elèctrica que va patir el país. El 2026, però, deixarem de parlar del contracte de la brossa de Tarragona i del ‘mamotreto.

resum de l’any 2025 | camp de tarragona

El tren trenca la unitat de l’Àrea

Metropolitana mentre la indústria reforça la seva aposta pel Camp

Inversions l La disputa per l’estació intermodal contrasta amb projectes ferms com l’Ecoplanta

D.P.

La ‘família’ de l’encara no nata Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona ha quedat tocada aquest 2025 arran del trencament del consens que anys enrere s’havia assolit per tal d’ubicar l’estació de tren intermodal al terme de Vilaseca, molt a prop de l’aeroport de Reus, i en un nus viari on semblava que podien confluir

els interessos i els egos de totes les localitats involucrades, afectades o beneficiades. La sortida de Tarragona del consens per reclamar tenir una estació intermodal a la zona d’Horta Gran al·legant que és on hi ha més viatgers i usuaris no va agradar a Vila-seca, que hi va veure una tornada als vells temps de capitalitat i de concentració de serveis. Sigui

com sigui, Vila-seca va sortir d’un grup impulsor que, amb algunes suspicàcies, va seguir endavant i es va posar a caminar creant l’associació que l’ha d’impulsar.

Més enllà dels personalismes que, un cop més, podrien fer descarrilar la unió de tot el Camp de Tarragona, el que sembla no tenir aturador després de les licitacions de 2025

és la xarxa del Tram Camp, almenys en la primera fase que ha de connectar Cambrils, Salou i Vila-seca. La Generalitat ha demostrat celeritat i el tramvía ja avança, com també ho ha fet el consorci que ha d’encarregar-se del patrimoni de Tàrraco. Cap regal podia ser més benvingut coincidint amb els 25 anys de la declaració de la ciutat com a Patrimoni de la

Humanitat que disposar d’un organisme amb capacitat i pressupost per tal de mantenir i promocionar degudament els monuments romans de la ciutat i dels municipis que comparteixen la declaració. Un altre projecte que s’ha confirmat durant l’exercici de 2025 és la inversió de 800 milions d’euros per part de Repsol per aixecar l’Ecoplanta del

La ZAL del Port és una ferma candidata a acollir una planta automobilística

Morell, amb la qual la multinacional projecta produir combustible cent per cent renovable a partir de residus sòlids urbans. Després que durant l’any 2024 l’anomenat impost a les energètiques es convertís en una arma política contra el govern espanyol i acabés decaient, Repsol va complir i va confirmar el projecte que ha de convertir el complex tarragoní en un referent europeu en la fabricació de metanol verd. De fet, els primers contractes de subministrament ja es van signar el mateix 2025 i tot va endavant per tal de veure l’equipament fet realitat de cara a 2029.

No només del complex químic viuen les bones notícies sobre inversions industrials, donat que durant la tardor van transcendir les converses entre la Generalitat i el Port de Tarragona per tal de negociar l’arribada a la nova Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) d’una planta de fabricació de vehicles elèctrics. Les opcions són diverses, però una de les marques que es proposa per aixecar la factoria i disposar dels avantatges de tenir un moll i una estació ferroviària intermodal adossats a la planta és el gegant BYD, tot un referent i líder en sector de l’automoció xinesa, amb acords i tecnologia compartida amb grans marques mundials com ara la japonesa Toyota. Més enllà de Tarragona, entre altres projectes, el Grup Ametller aixecarà un hub agroalimentari a Mont-roig, mentre que Montblanc i l’Espluga treballen en un nou polígon logístic.

Repsol invertirà 800 MEUR per convertir residus en combustible

Economia l Preveuen produir fins a 240.000 tones anuals de metanol verd

Redacció

El Consell d’Administració de Repsol va donar el mes de gener de 2025 llum verda a la inversió a l’Ecoplanta, un projecte pioner a Europa per transformar residus urbans en combustibles renovables i productes circulars, convertint-se en una solució per a la reducció d’emissions de CO2 en el transport, al mateix temps que fomenta l’economia circular.

La instal·lació, que s’ubicarà a Tarragona i en la qual està previst invertir-hi més

de 800 milions d’euros, es convertirà en la primera planta d’Europa que fabriqui metanol renovable i metanol circular a partir de residus, a través de la gasificació, el procés de valorització de deixalles més avançat del món. Aquesta tecnologia d’última generació, desenvolupada per Enerkem —tecnòleg del qual Repsol n’és soci-, dona una segona vida a residus que d’altra manera acabarien en abocadors o incinerats.

La nova planta tindrà capacitat per processar fins a 400.000 tones anuals de

residus sòlids urbans i convertir-los en 240.000 tones de combustibles renovables i productes circulars. El metanol renovable té el seu origen a les deixalles orgàniques, mentre que els productes circulars procedeixen dels no orgànics, com ara plàstics no reciclables.

La seva entrada en funcionament, prevista per al 2029, suposarà la creació de 340 llocs de treball directes, indirectes i induïts, d’alta especialització, i uns 2.800 durant la fase de construcció. L’Ecoplanta estarà integrada

La planta processarà fins a 400.000 tones anuals de residus sòlids urbans

al complex industrial de Repsol a Tarragona per aprofitar infraestructures ja existents i accelerar la transformació del centre en un pol multi energètic que continuï fabricant productes essencials per a la societat, com ara combustibles renovables i materials circulars. Aquesta inversió és una clara aposta de Repsol.

Una nova aplicació de mòbil unificarà les alertes de seguretat entre set municipis

Emergències l El servei vol millorar el temps de resposta dels cossos de seguretat

Redacció

Els ajuntaments de Cambrils, el Catllar, la Canonja, Constantí, Mont-roig del Camp, Tarragona i Reus van signar el gener de 2025 la creació d’una d’una aplicació de seguretat ciutadana compartida que permeti a la ciutadania comunicar-se de manera fàcil i immediata amb els cossos de seguretat per demanar ajuda en situacions d’emergència.

Els representants dels set consistoris van acordar la licitació del contracte pel subministrament, integració, implantació, suport i manteniment de l’aplicació mòbil i

el sistema de seguretat ciutadana.

El sistema digital de seguretat es materialitzarà amb una aplicació per a dispositius mòbils, gratuïta i de fàcil utilització que agilitzi les comunicacions entre la ciutadania i els cossos de seguretat i, en definitiva, permeti oferir una resposta més ràpida, eficient i efectiva en casos d’urgència. Igualment, el sistema ha de permetre una comunicació àgil entre els diferents cossos de seguretat i crear així una xarxa de cooperació interterritorial entre els diferents municipis.

Tarragona reobre el sacòrfag d’Hipòlit

Patrimoni l Després de més d'un any de treballs de millora i restauració, la volta del Sarcòfag d'Hipòlit de la torre del Pretori es va tornar a obrir el mes de gener a les visites. En total s'hi van invertir més d'1,3 milions d'euros, als que es van sumar els treballs de millora dels accesos al Pretori i la capçalera del Circ, així com de la il·luminació de la Volta Llarga.

resum de l’any 2025 | gener

El Hard Rock perd les ajudes fiscals i queda tocat de mort

Turisme l ERC, Comuns i CUP van portar el PSC a revertir els incentius

Redacció

El Parlament de Catalunya va aprovar el gener de 2025 el que podria ser l’estocada final al projecte del complex hoteler, d’oci i de joc del Hard Rock arran de la proposició de llei d’ERC i els Comuns per eliminar els beneficis fiscals atorgats projecte.

Gràcies als vots a favor de PSC, ERC, Comuns i CUP, i en contra de Junts, PPC i Vox, la llei reverteix la modificació fiscal del 2014, que permetia que els casinos del projec te paguessin només un 10% d’impostos sobre els ingres

sos del joc. Amb la nova re forma, aquest tipus impositiu pujarà fins al 55%. La modificació es va apro var després que el Consell de Garanties Estatutàries validés la seva constituci onalitat. De moment, però, des del Govern recorden que la decisió de si el Hard Rock continua endavant després del canvi fiscal està en mans dels inversors del projecte. La infraestructura, que es pre veia aixecar entre Vila seca i Salou, al costat de la zona de Port Aventura, compta amb el suport empresarial i turístic tarragoní, però amb l’oposi

El Conservatori de Música de la Diputació es traslladarà a la Tabacalera amb 11 MEUR

Cultura l L’Escola i Con servatori de Música de la Di putació de Tarragona es tras lladarà a la Tabacalera. Serà a l’ala dreta, a tocar del carrer Manuel de Falla, i ocuparà una superfície d’uns 6.000 m2. Els estudis preliminars han confirmat la viabilitat del trasllat i la funcionalitat de l’edifici i la Diputació espera que l’Ajuntament de Tarrago

na faci una cessió gratuïta de l’espai i el condicionament de l’entrada i el pati interior. El Conservatori deixaria així el carrer dels Cavallers per pas sar a ocupar 6.000 m2 de l’ala dreta, amb una inversió d’uns 11 milions d’euros. Aquesta planificació es traça amb la previsió de l’arribada de la Biblioteca Provincial al com plex tabaquer. Redacció

ció dels grups ambientalistes. La moció va arribar després que es fes pública la posibi litat que els promotors del Hard Rock demanessin com pensacions econòmiques a la Generalitat pels canvis legals. Tot i revertir les mesures de suport, el mateix Parlament va aprovar temps després

una moció de Junts que ins tava el Govern a apostar «de cididament» pel desenvolu pament del Centre Recreatiu Turístic de Vila seca i Salou, el Hard Rock. El text va es tar avalat pels vots a favor de Junts, PPC i Vox (60), i l’abs tenció del PSC i Aliança (44). Els grups d’ERC, Comuns i

L’hospital Sant Joan de Reus acollirà una unitat d’assajos clínics pionera a Catalunya

Medicina l L’hospital Sant Joan de Reus acollirà una Unitat d’Investigació Clí nica (UIC) pionera a Catalu nya que permetrà fer assajos clínics i de medicaments de manera coordinada amb di ferents centres assistencials de la demarcació de Tarra gona. Això permetrà apropar teràpies avançades a tots els pacients del territori.

El projecte el lidera l’Insti tut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i ha ob tingut un finançament de 4,3 milions d’euros atorgats per l’Institut Carlos III del ministeri de Ciència, Innova ció i Universitats. L’hospital hi destinarà un espai de 500 m2 que han d’entrar en fun cionament com a màxim el desembre del 2026. Redacció

CUP (29) hi van votar en con tra. La proposta del grup d’Al bert Batet afirma que el pro jecte generarà llocs de treball «de qualitat» i reduirà l’atur del sector serveis, i atraurà inversions del sector turístic de la Costa Daurada, de ma nera «consensuada» amb els agents socials, cívics i polítics.

Salou, nova Capital de la Cultura Catalana

Promoció l El Teatre

La Faràndula de Sabadell va ser l’escenari del traspàs ofi cial del títol de Capital de la Cultura Catalana, que l’any 2025 va passar de Sabadell a Salou. L’alcalde de Salou, Pere Granados, va recollir el testimoni amb «orgull i il· lusió», destacant que aques ta capitalitat «és un reconei xement al potencial cultural d’un municipi que treballa per superar la imatge asso ciada únicament al turisme de sol i platja». Granados va assegurar que Salou afron tarà aquesta fita col·lectiva amb un esperit obert, dinà mic i plural. El mandat de Salou com a Capital de la Cultura Catalana es basa en la combinació de tradició, innovació i projecció inter nacional. L’alcalde salouenc va detallar un calendari cultural «viu i en constant evolució», amb actes com la reobertura de la Torre Vella, el Festiuet o els 50 anys de la Festa del Calamar. Redacció

La nova unitat ha d’estar operativa abans de final de 2026. ACN

El Grup Ametller Origen invertirà 50 MEUR en un hub agroalimentari a Mont-roig

Alimentació l El Grup Ametller Origen invertirà 50 MEUR en un nou hub agroalimentari a Mont-roig del Camp que crearà més de 500 llocs de feina. El projecte ocuparà 100 hectàrees, de les quals se’n cultivaran 50, en uns terrenys que fins ara eren improductius i que es requalificaran en urbanitzables i industrial, amb usos agríco-

les. En total es construiran 50 hivernacles tecnificats en diverses fases. L’empresa preveu que els primers estiguin en marxa el 2027. La meitat de la finca es regarà amb l’aigua de la pluja mentre que per al reg de la resta d’hectàrees estudien connectar-se a la depuradora més pròxima i construir una futura dessaladora. Redacció

Clúa renuncia a l’alcaldia de Cambrils i la lliura a Oliver Klein

Política l El líder de

Redacció

El socialista Alfredo Clúa va presentar a finals de febrer la seva renúncia com a alcalde de Cambrils just dues setmanes després de l’expulsió del regidor de Junts, Enric Daza, del govern municipal. El xoc amb Daza per «falta de confiança» i la posterior sortida de dues regidores del partit juntaire, va deixar el govern de Clúa en una minoria de vuit regidors. Davant aquest escenari, els socialistes van iniciar converses amb la resta de partits per tancar acords, centrats en l’aprovació del pressupost de 2025. Les negociacions no han trobat el «suport necessari» i Clúa ha decidit «fer un pas enrere» per tal d’intentar salvar els comptes amb un nou equip. L’alcalde afirmava prendre aquesta decisió per «responsabilitat» i per evitar

Nou Moviment

Ciutadà va rebre el suport de PSC i PP

estar «apagant incendis» o «aferrant-me a la cadira». Clúa defensa que no es penedeix de les decisions que li han portat a aquest escenari i manifesta deixar la vara «amb orgull i tranquil».

La renúncia va deixar l’alcaldia en safata a Nou Moviment Ciutadà, amb sis regidors i Oliver Klein al capdavant. Un possible pacte entre NMC, el PSC i el PP donaria estabilitat al govern. Klein, per la seva

L’expulsió d’Enric Daza (Junts) va fer esclatar el pacte de govern d’Alfred Clúa

part es va mostrar «disposat per liderar aquesta nova etapa», afirmant que Cambrils necessita un «canvi de rumb». Un parell de setmanes després Klein era elegit alcalde amb els sis vots del seu partit i el suport del PSC i del PP, tancant d’aquesta manera la crisi política del municipi. El nou alcalde va anunciar que treballarà posant com a prioritat «reconstruir la confiança» amb els treballadors municipals i també amb la ciutadania. Molts dels funcionaris sindicats del consistori van acudir al ple d’ahir amb pancartes per denunciar les seves problemàtiques laborals.

resum de l’any 2025 | febrer

La Generalitat invertirà 94,2 MEUR en el Fòrum de la Justícia

Obres l Es van licitar a l’estiu i han d’arrencar aquest 2026

La Generalitat de Catalunya construirà cinc nous equipaments judicials fins al 2030 arreu del territori, d’entre els quals en destaca la nova Audiència de Barcelona i el futur Fòrum de la Justícia de Tarragona. L’administració catalana va indicar al febrer que invertirà 94,2 en l’equipament tarragoní, que s’endurà un 41% del pressupost total

Fira Reus Events genera un impacte econòmic de 37,2 milions d’euros

Economia l L’activitat de firaReus Events va generar un impacte econòmic de 37,2 MEUR a Reus i el territori durant el 2024, segons un estudi basat en 1.150 enquestes a expositors, visitants i proveïdors, vinculats a l’activitat firal. Els agents valoren positivament l’efecte tractor del complex. Redacció/Cedida

previst en el pla d’inversions 2024-2030 de la Conselleria de Justicia i Qualitat Democràtica. El futur Fòrum Judicial de Tarragona albergarà 41 jutjats i sis seccions i és un dels projectes més reclamants pel sector a casa nostra des de fa dècades.

El passat mes d’octubre, durant la seva primera visita institucional a l’Ajuntament de Tarragona, la consellera d’Economia i Finances de la

Generalitat, Alícia Romero, anunciava un increment de 20 milions d’euros en el pressupost d’aquest projecte, passant dels 70 previstos inicialment a més de 90. Finalment, la inversió a realitzar serà de 94,2 milions d’euros. Aquest sobrecost responia a una actualització per la pujada de preus general, així com a la reestructuració de l’equipament per a ampliar-lo i que no quedi petit un cop s’inauguri.

L’estiu de 2024 l’Il·lustre Collegi de l’Advocacia de Tarragona (ICAC) va presentar una reclamació davant la Síndica de Greuges, després que s’anunciés que el Fòrum Judicial no estaria enllestit fins al 2028, en lloc del 2026 com s’havia

anunciat el 2023. La primera fase del projecte es va acabar licitant el mateix estiu de 2025 i la voluntat del Govern és iniciar les obres durant el primer semestre del 2026, perquè estigui totalment operatiu a finals del 2028.

La segona etapa del Tour de França de 2026 sortirà des de la

ciutat de Tarragona

Esports l Tarragona acollirà la sortida de la segona etapa del Tour de França 2026. La ciutat esdevindrà l’epicentre mundial del ciclisme el 5 de juliol acollint un esdeveniment seguit per milions de persones com serà l’inici de la primera etapa en carretera oberta, un dia després del Grand Départ a Barcelona. L’etapa començarà a

pedalar des de la Via Augusta per completar un recorregut de 178 quilòmetres per municipis com Torredembarra, Altafulla, el Vendrell, Vilanova i la Geltrú i Sitges fins a arribar a Begues i, posteriorment, finalitzarà a Barcelona. Com en l’etapa inicial, el pas per Barcelona acabarà amb un circuit final amb la pujada al castell de Montjuïc. Redacció

El magatzem nuclear de Vandellòs I, en

tramitació

Residus l El Ministeri per a la Transició Ecològica va sotmetre a informació pública al febrer la construcció del Magatzem Temporal Individualitzat (MTI) de la nuclear Vandellòs I, ara en fase de latència després del segon nivell de desmantellament. La unitat es va tancar el 1989 per un accident. Segons el BOE, la subdirecció d’Energia Nuclear també informa de l’estudi d’impacte ambiental d’una instal·lació que Enresa (Empresa estatal de Residus Radioactius) confia tenir apunt l’any 2027. El magatzem ha d’acollir els residus especials del desmantellament i els quatre contenidors de combustible gastat que custodia França i que havien de retornar l’any 2017. Aquest retard costa 30 milions d’euros a l’any de fiança.

Les obres tenen un termini d’execució de divuit mesos i un mes de proves de posada en funcionament. El nou MTI de Vandellòs I estarà format per tres edificis. El principal serà de formigó armat, de grans dimensions i una sola planta. Els altres dos serviran de suport durant l’operació d’emmagatzematge dels quatre contenidors de combustible gastat que custodia França. Redacció

resum de l’any 2025 | març

Els trens tornen a circular entre Tarragona i Barcelona

Infraestructura l La reobertura es va completar després de cinc

mesos d’obres

Cinc mesos i dos dies després que el Camp de Tarragona es quedés sense trens de rodalies i regionals, el tall ferroviari que va desconnectar Tarragona i Barcelona per les obres del Corredor del Mediterrani al túnel de Roda de Berà es va reobrir el març de 2025.

La recuperació d’aquesta connexió no va permetre un retorn complet a la normalitat, ja que un problema als proveïdors va obligar a allargar els treballs al voltant de l’estació de Sant Vicenç de Calders. Per aquest motiu, els trens no van poder realitzar parades comercials a aquesta parada fins al maig. Paradoxalment, aquest retard a les obres va suposar una reducció del temps de viatge pels usuaris de la costa tarragonina, ja que les línies

regionals van tenir una parada menys.

La recuperació del servei ferroviari per la línia de costa va venir acompanyada d’una millora a les freqüències. Renfe va establir un interval de pas

màxim de 30 minuts durant tot el dia feiner en cada sentit entre Tarragona i Barcelona, una mesura que s’aplica a les línies R14, R15, R16 i R17.

Reus també es va veure beneficiada per aquesta nova

Valls comença les obres per a la recuperació urbanística de la Muralla de Sant Francesc

Urbanisme l Durant el mes de març l’Ajuntament de Valls va iniciar les obres de recuperació de la muralla de Sant Francesc, que contemplaven l’enderroc, consolidació, reinterpretació i urbanització a l’entorn de la Font de Sant Sebastià i l’espai entre els números 102 i 116. Tot plegat té un cost de 2,8 milions d’euros i la intervenció busca recuperar els vestigis de les

muralles del segle XIV, ocultes a l’interior dels edificis, a més d’urbanitzar la zona per crear un nou espai ciutadà i una nova porta d’entrada al centre històric.

Els treballs van començar amb l’enderroc d’una part dels edificis del carrer Sant Francesc i que des de fa anys estaven desocupats. A partir d’aquí es va treballar per a recuperar la muralla medie-

val, datada del segle XIV, que quedava amagada a l’interior dels immobles. Tot i tot hi ha trams la muralla ha desaparegut el mur, sí que hi ha una gran part ben conservada.

En paral·lel a la muralla, Valls també treballa en la rehabilitació de Ca Padró i tot el seu entorn per tal que pugui acollir la seu de l’Escola Municipal de Música Robert Gerard. Redacció

El final dels treballs del túnel de Roda de Berà va permetre reobrir les vies

distribució, ja que l’oferta de connexió amb Barcelona es va incrementar en tres nous trens per sentit. També es mantenia el servei d’Avant entre Tortosa, Camp de Tarragona i Barcelona amb un tren diari per sentit.

Dins d’aquesta nova distribució de trens també s’integren els combois de mercaderies, donat que aquests que podran circular de manera simultània gràcies al tercer fil. Malauradament pels usuaris, el mateix dia de la reobertura ja van començar el retards i l’endemà es van viure les primeres incidències en les línies. I així fins avui.

El Reus Deportiu guanya la Copa del Rei d’Hoquei i treu la ciutat al carrer

Esports l El Reus Deportiu Virginias es va coronar campió de la Copa del Rei d’Hoquei patins després de superar el Lleida Llista per 4-5 en una final vibrant amb remuntada i patiment inclòs. Els roig-i-negres van celebrar amb tota la ciutat el primer títol en vuit anys, després de la Copa d’Europa del 2017. Redacció/Juanjo Viña

Europa finança amb 205 milions el magatzem submarí de CO2 que projecta Repsol

Descarbonitzar l El projecte de magatzem de CO2 submarí TarraCO2, que l’empresa Repsol promou a uns 40 quilòmetres en línia recta del pol petroquímic de Tarragona, va confirmar la recepció d’un total de 205 milions d’euros provinents de la convocatòria de subvencions del Fons d’Innovació de la UE, creat per a posar en pràctica

tecnologies netes d’avantguarda en tota Europa. El magatzem, emmagatzemaria d’entrada 4 milions de tones de CO2, no té res a veure amb el fallit projecte Castor. En aquest cas es capturaria CO2 de la indústria química i es segellaria entre la roca del subsòl marí. La viabilitat del projecte queda pendent dels estudis del terreny. Redacció

Pla especial per frenar els pisos turístics a Tarragona

Regulació l L’Ajuntament vol tenir el document en aplicació aquest 2026

Redacció

L’Ajuntament de Tarragona va començar a treballar al març en un pla que apunta als pisos turístics, pensant en una norma municipal per tal de reduir i limitar les seves llicències a la ciutat. L’objec tiu del govern municipal era treure a licitació la redacció d’un pla especial d’usos sobre aquesta activitat immobilià ria durant la segona part de l’any, amb l’objectiu de tenir el document regulador durant l’any 2025.

Segons el conseller d’Urba nisme, Nacho García, «serà el Pla que marcarà els límits res pecte als pisos turístics en les diferents zones de la ciutat. A Tarragona hi havia registrats uns 2.000 pisos turístics i al guns barris es veuen notable ment afectats per la pressió d’aquests negocis. «La mora

tòria de la Generalitat marca que en un període de 5 anys els Ajuntaments han de de senvolupar una norma sobre la situació a la ciutat i marcar què i on es pot fer i què no». En aquest sentit, l’executiu muni

cipal considera que el que mi llor encaixa és un Pla Especial. «S’ha d’analitzar amb cura. Hi ha zones de la ciutat que estan tensionades i s’hi ha de treballar. Però altres barris no tenen aquest problema.

La Part Alta, el Serrallo i la zona de Llevant són els barris més tensionats

Es tracta d’adequar la mesu ra a cada àrea», diu García. «Un únic pis turístic en un bloc d’habitatges pot arribar a generar problemes de con vivència. S’ha d’apostar per la ‘zonificació’ i donar solucions segons el context de cada bar ri», considera Montse Adan, consellera de Turisme. El pla forma part dels acords de govern entre el PSC i En Comú Podem de 2023, de manera que «el govern va tard amb l’execució d’aquest acord, però hem treballat el context i compartim la major part del principis rectors de l’encàrrec», explicava Jordi Collado, conseller d’ECP.

Els actes de celebració de Tarraco25 centren la programació

cultural de l’any

Patrimoni l Tot i que la celebració va començar el 30 de novembre de 2024, el pro grama especial Tarraco25 va ser el protagonista cultural de la ciutat durant tot un any. Des de l'arrencada a finals de 2024, amb espectacles de drons, exhibicions i exposici ons emmarcades en els mo numents Patrimoni de la Hu manitat que l'any 2020 van

rebre el reconeixement de la Unesco, l'activitat es va allar gar durant dotze mesos fins al 30 de novembre de 2025. Al llarg de tot aquest temps, la ciutat va viure immersa en un ambient romà aprofitant esdeveniments clàssics com el Tàrraco Viva o iniciatives especials al voltant dels 25 anys del reconeixement in ternacional. Redacció

L’Aeroport de Reus inaugura temporada esperant arribar a 1,3 milions de viatgers

Turisme l L’Aeroport de Reus va encetar la tempora da 2025 al març, amb bones perspectives tant d’operaci ons com de passatgers. Fins al novembre, sis aerolínies connectarien la capital del Baix Camp amb una trentena de destins diferents, a través de 44 connexions. La majoria de les propostes eren del Reg ne Unit i Irlanda. En l’àmbit

estatal, l’únic vol directe unia Reus amb Palma de Mallorca, de la mà d’Air Nostrum, amb dues freqüències setmanals. El Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona preveia que 1,3 milions de viatgers passin per les instal· lacions reusenques, una dada que permetria superar els 1,18 milions que es van registrar el 2024. Redacció

L’estació intermodal trenca la unitat de l’Àrea Metropolitana

Política l Vila-seca abandona el grup per la posició tarragonina sobre la intermodal

Redacció

Tot semblava clar, pactat i decidit set anys després del primer gran pacte ferroviari del Camp de Tarragona, però la ubicació de la futura estació intermodal va generar una fragmentació dins el grup impulsor de l’Àrea Metropolitana. L’Ajuntament de Vila-seca va notificar a la Diputació de Tarragona a l’abril que abandonava «temporalment» el grup i les reunions planejades després de conèixer la intenció de l’Ajuntament de Tarragona de construir una estació intermodal, projecte detallat en el seu Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM).

Segons el consistori vilasecà, aquesta iniciativa xoca amb el projecte d’una estació intermodal dins el seu terme municipal. A la comunicació enviada a la Diputació denunciaven que la posició de Tarra-

gona «afecta el consens tècnic i polític creat a tot el territori sobre les infraestructures ferroviàries».

Després d’això, l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, emetia un comunicat defen-

sant que la proposta de l’intermodal a l’Horta Gran és «una reserva d’espai tècnica». Tot i això, l’alcalde tarragoní indicava que el projecte a Vilaseca és el d’una «estació al mig del no-res» i apuntava que

Tarragona adjudica finalment el contracte del servei de la neteja a l’empresa Urbaser

Neteja l El ple municipal de l’Ajuntament de Tarragona del mes d’abril va aprovar adjudicar el nou contracte de la brossa a l’empresa Urbaser. L’adjudicació es feia per un termini de deu anys i un import anual de 20.225.101,71 euros. La proposta va tirar endavant amb els 14 vots favorables del govern (PSC), Junts i consellers no adscrits, l’abstenció del PP i el «no»

d’ERC, Vox i ECP. Un any enrere el ple ja va arribar a un acord per adjudicar el contracte de la neteja a l’empresa GBI Paprec, la primera classificada de la licitació. La companyia francesa, però, va acabar sent exclosa del concurs després que el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic estimés el recurs de Urbaser, el qual reclamava que la guanyadora

havia incomplert les exigències mínimes del contracte. El procediment d’adjudicació havia quedat paralitzat fins aquesta primavera, quan el TSJ i el Jutjat Contenciós Administratiu va desestimar les mesures cautelars demanades per GBI Paprec contra la seva exclusió. Arran aquesta decisió, l’equip de govern va decidir portar al ple l’adjudicació a Urbaser. Redacció

venia de «principis dels 2000 per connectar els aeroports de Reus i Barcelona», però el projecte actual no complia aquesta funció. A més clamava per no fer una segona estació com la del Camp de Tarragona.

Recuperen el Plim, la històrica beguda reusenca de ‘fantasia de fruites’

Alimentació l La popular marca reusenca de refrescos Plim va tornar a la vida aquest 2025. La beguda nascuda a la ciutat a prop d’un segle es recuperava gràcies a l’acord entre el propietari, Matías Olesti, i la nova empresa Reusplim, SL, que es fa càrrec de tornar-la a fabricar i distribuir. Redacció/G.Martí

Comencen

els treballs d’enderroc del ‘mamotreto’ de la platja del Miracle

Urbanisme l Tarragona va viure a l’abril un moment històric, amb l’inici dels treballs d’enderrocament de la plataforma del Miracle. Aquesta intervenció suposarà un canvi radical en la façana marítima de la ciutat i suposava una fita llargament esperada pels veïns i veïnes de la ciutat, que mai han acabat d’entendre la seva construció.

El desmantellament del ‘mamotreto’ del Miracle encarava una durada de cinc mesos, durant els quals les màquines excavadores van desmuntar peça per peça aquesta superestructura de formigó que es va inaugurar l’any 2001 i es va tancar al públic el 2013. En total es tratava de 12.000 tones de ciment que es feien desaparèixer. Redacció

L’antiga fàbrica Falbar de Falset acollirà un nou Centre d’Innovació Territorial

Sostenibilitat l La Diputació de Tarragona i el Ministeri per a la Transició Ecològica van fer a l’abril els primers passos per crear un Centre d’Innovació Territorial a Falset, el segon d’aquest tipus a Catalunya. L’equipament de la capital del Priorat donarà servei a les comarques del Camp de Tarragona i el Baix Penedès, a més aquest

serà complementat amb un altre «centre satèl·lit» al Montsià que donarà cobertura a les Terres de l’Ebre. Aquesta iniciativa pretén fomentar el desenvolupament sostenible i la innovació a les zones rurals, promovent l’emprenedoria local. Carlos Brull, alcalde Falset, afirma que es potenciarà el sector enoturístic, entre altres. Redacció

BASF atura però no renuncia a la planta per reciclar bateries

Automòbil l La inversió està supeditada a l’increment del parc de cotxes elèctrics

Redacció

BASF va anunciar el mes d’abril que aturava però no renunciava a la construcció de la planta de reciclatge de bateries de Tarragona i ho va supeditar a un futur increment de vendes de cotxes elèctrics. En la presentació del balanç econòmic del 2024 de la companyia, el director general del grup a Espanya, Carles Navarro, va explicar que si el projecte entrés en funcionament el 2028 com estava previst, no haurien tingut «prou volum de bateries per reciclar i la planta no hauria sigut rendible».

«Hem d’esperar un moment més propici perquè tinguem assegurada l’entrada de matèria prima i uns clients finals que vulguin aprofitar els metalls», ha afegit. Malgrat això, Navarro va exposar que es mantenia activa la subvenció

El projecte conserva un paquet d’ajusts de 100 MEUR per part de la UE

de 100 milions d’euros de la Unió Europea.

«Hem trobat molta comprensió per part de la UE. Tenim temps i estem raonablement tranquils», va manifestae, i va concretar que

aquest termini encara serà vàlid durant «anys». En canvi, va reconèixer haver perdut les ajudes atorgades per l’Estat i la Generalitat, que representaven uns 27 milions més. Tot i això, l’empresa confiava en poder-les recuperar si, finalment, l’empresa considera econòmicament viable dur a terme el projecte.

Amb tot, va dir que si bé la creació de la planta està «pausada», «Tarragona continua sent la ubicació escollida» pel seu «enorme número d’avantatges». «Comptem que segueixi sent així». La companyia va anunciar la inversió l’any 2024 i estima que es crearien 200 llocs de treball. La companyia també va anunciar que durant el 2025 invertiria 54 milions d’euros als diferents centres que té a l’Estat. D’aquests, «més de la meitat» eren a Tarragona.

Tarragona construirà el seu primer cementiri públic a la zona del Llorito

Societat l Tarragona tindrà, per primera vegada, un cementiri públic i civil. L’alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales, ho va anunciar el mes d’abril assegurant que la construcció és «imprescindible». El cementiri tindrà «un caràcter laic» i «respectarà totes les confessions». Aquest s’ubicarà a la muntanya del Llorito, en uns terrenys mu-

nicipals de 140.000 metres quadrats, i es desenvoluparà en tres fases. Primer es construiran 270 nínxols a tres altures, 120 columbaris al prat, 80 columbaris a la paret i 20 sepultures a la gespa. A més, hi haurà una zona musulmana, així com un parc i espai de cinerari comú de 4.500 metres. En total, s’invertiran uns 1,8 milions d’euros. Redacció

Projecten crear un polígon industrial de 110 hectàrees entre

Montblanc i l’Espluga

Empresa l L’empresa lleidatana Ponentia construirà un polígon industrial i logístic entre els termes municipal de Montblanc i l’Espluga de Francolí. El polígon serà una continuïtat del promogut per Cimalsa a Montblanc i copiarà la iniciativa que Ponentia està construint a Tamarite de la Litera, a la frontera amb Lleida. El nou

polígon tindrà una extensió d’unes 110 hectàrees en una zona considerada estratègica en l’àmbit viari i ferroviari. De fet, un dels trets més destacats de la iniciativa és la construcció d’una terminal intermodal ferroviària al polígon. L’empresa preveu fer una inversió inicial per al polígon i la terminal ferroviària d’entre 100 i 110 MEUR. Redacció

resum de l’any 2025 | maig

Simulacre de risc químic amb sirenes, ES Alert i confinament

Protecció l Tots els dispositius d’avís sonor i d’alertes mòbils van funcionar correctament i tant el confinament com l’enquesta van tenir un bon seguiment

Les 55 sirenes de risc químic del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre es van activar correctament el 29 d’abril durant el simulacre impulsat des de Protecció Civil on el servei d’emergències també va posar en marxa el sistema d’alertes mòbils i un confinament de la població.

Una de les principals novetats que va tenir aquest simulacre amb altres anteriors va ser l’enviament massiu de l’enllaç d’una enquesta de valoració per comprovar els resultats de l’alerta. La consellera d’Interior, Núria Parlon, explicava que «per qüestions de protecció de dades no poden conèixer a quants mòbils ha arribat la notificació ni on estan ubicats aquests». Unes 2.000 persones van respondre l’enquesta, segons els càlculs de Protecció Civil, i vora el 90% de les persones que van contestar afirmaven tant haver rebut la notificació mòbil com haver sentit les sirenes. Cal destacar que aquesta prova englobava a unes 200.000 persones en total. Tot i això, des del Govern de la Generalitat assegurava que la resposta a les enquestes ha estat «molt més notable que en darreres ocasions».

Una altra de les grans novetats de la prova va ser el simulacre de confinament.

El simulacre unia per primer cop tots els avisos i el confinament

Seguint els passos que s’haurien de donar en cas de risc químic, des de Protecció Civil es va convidar la ciutadania a quedar-se a casa o als llocs de treball durant els quinze minuts que va durar la prova. A més, es van distribuir observadors per la demarcació on es va fer un confinament simultani. Entre els que van participar de la prova hi havia centres comercials, com Parc Central, PortAventura World, diversos hotels de Salou, els hospitals públics de Reus i

Tarragona i fins a 34 centres escolars. Els responsables de Protecció Civil afirmaven que el simulacre es va seguir «correctament» en aquests punts.

Ciutadania ‘sensibilitzada’

La consellera Parlon detallava que s’havien escollit les quatre de la tarda donat que «és un moment en què hi ha mobilitat a les carreteres i infants a les escoles». Parlon va remarcar que aquestes iniciatives ajuden a «evitar situacions reactives i malpensades» entre la població.

D’altra banda, Parlon afirmava que la ciutadania Camp de Tarragona està «sensibilitza-

Reus rep el títol de Ciutat de la Ciència i la Innovació pel seu ecosistema empresarial i social

Ciència l Reus és formalment des del mes de maig Ciutat de la Ciència i la Innovació. L’alcaldessa, Sandra Guaita, va recollir el guardó de mans de Teresa Riesgo, secretària d’Innovació del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, en un acte on també es van reconèixer els altres 21 nous municipis distingits. De la capital del Baix Camp,

es va destacar el seu «ecosistema d’innovació i empresarial», els centres d’investigació, nutrició i salut, i la «importància de la participació ciutadana». Guaita va expressar que «és un gran pas per a nosaltres», però va subratllar que «no és un ‘aquí s’acaba’; és un canviar la manera de treballar per millorar la vida de la nostra gent». Redacció

da» davant les emergències, un fet que s’ha incrementat arran de l’incident d’Iqoxe. També va assegurar que es continuaran fent exercicis i simulacres per «fomentar el coneixement d’autoprotecció» i que es faran proves com aquesta «cada any».

D’altra banda, des del 112 va rebre unes 34 trucades durant la prova de sirenes, un nombre similar al de la darrera edició. Des de Protecció Civil asseguren que aquestes són «poques trucades», allegant que això és «una prova que hi ha hagut una feina prèvia de coneixement de la població».

El Nàstic fa fora Dani Vidal i fitxa un vell conegut com Luis César per buscar l’ascens

Futbol l A falta de dos partits per començar el 'playoff' d'ascens, el Club Gimnàstic va acomiadar el seu entrenador, Dani Vidal. La raó exposada per la junta va ser «la dinàmica esportiva de l’equip», segons la directiva. Vidal finalitzava la seva etapa com a tècnic del primer equip després de 94 partits oficials repartits en tres temporades.

En el comunicat, el club va agrair el seu treball, compromís i professionalitat durant les catorze temporades a la casa, des dels seus inicis a l’Infantil B i fins arribar a la banqueta del primer equip. El Nàstic va acabar la lliga i el play-off d’ascens dirigit per un vell conegut: Luis César, que tornava a la casa per tercer cop. Redacció

resum de l’any 2025 | maig

El Camp de Tarragona tindrà per fi un estudi de mobilitat

Diàleg l La consellera Paneque va indicar que es treballava amb el territori

Redacció

La Generalitat de Catalunya estudiarà i redefinirà mobilitat del Camp de Tarragona. Ho farà després de planificar i licitar les obres del futur tramvia que travessarà les comarques tarragonines, i en ple debat sobre el pas de les mercaderies, les connexions ferroviàries de Tarragona ciutat i la ubicació de l’estació intermodal, també licitada. En el ple del Parlament del mes de maig la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va assegurar que «en els pròxims mesos licitarem un estudi específic per planificar la mobilitat al Camp de Tarragona».

La consellera Paneque va fer l’anunci de l’estudi de mobilitat durant la resposta a una interpel·lació del grup parlamentari de Junts, centrada en les infraestructures i mobilitat de la demarcació i en la connectivitat integral de l’Estació d’Alta Velocitat Camp de Tarragona. El diputat tarragoní, Jordi Bertran, va exposar les deficiències d’aquesta estació en clau connectivitat i serveis.

Des de Junts es va instar el Govern a crear busos llançadora des de Reus i Tarragona fins a l’estació del Camp i sense parades intermèdies, crear una taula de coordinació entre l’Autoritat del Transport de Tarragona, Adif, Renfe i les operadores d’autobusos per

Un autobus espera a l’estació d’ADIF de Tarragona. El treball estudiarà les connexions necessàries. Gerard Martí L’anunci del Govern coincidia amb l’elaboració del Pla Director de l’ATM

sincronitzar freqüències o reformular el projecte del TramCamp perquè arribi a l’estació, entre altres demandes.

Paneque va destacar que el president Illa «té el compromís perquè Tarragona tingui els serveis que mereix a l’altura de la població i el PIB». En aquest sentit, va indicar que «el Camp de Tarragona, en els diferents nivells instituci-

onals, està immers en una reflexió estratègica sobre la seva mobilitat, impulsada pels mateixos municipis i liderada per la Diputació. Estem treballant colze a colze en aquest marc», va recalcar Paneque.

D’altra banda, tot just en aquell moment de 2025 l’Autoritat Territorial de la Mobilitat del Camp de Tarragona havia de presentar el Pla Director de la Mobilitat, que finalment es va retardar. Tot i això, es van licitar els primers estudis per a definir-lo i la resta havien de de licitar-se abans de final d’any.

Els tràmits del Pla Director

Prades es converteix en la destinació predilecta per a l’esclipsi solar de 2026

Astronomia l Prades va començar a rebre la primavera de 2025 les primeres reserves per un dels esdeveniments astronòmics del segle: l’eclipsi total de sol que s’espera per al 12 d’agost de 2026. El fenòmen serà visible des de diferents punts de la Península Ibérica, però la demarcació de Tarragona serà un dels llocs més privilegiats per viure aquest fenomen i Prades una de le zones on es podrà seguir milor.

El sol quedarà completament ocult per la lluna durant 1 minut i 32 segons. Molts aficionats de l’astronomia van avançar la reserva i des del Parc Astronòmic de les Muntanyes de Prades es preparen un seguit d’activitats per

complementar l’oferta dels visitants, com sopars sota les estrelles i música en directe. Si bé a les Terres de l’Ebre es podrà observar fins a gairebé dos minuts d’eclipsi, des de Prades es reivindica que la zona té experiència turística i capacitat de càrrega per acollir a tots els interessants.

En aquest sentit, apunta que l’interior del Camp de Tarragona es troba en una posició millor que la d’altres províncies espanyoles. Les bones previsions turístiques ja es comencen a notar també des dels allotjaments, tot i que el fenomen coincidirà amb la temporada alta, un moment en el qual ja acostumen a estar plens. Redacció

de l’ATM van començar el mes de febrer de l’any 2022, quan el seu Consell d’Administració va acordar iniciar els treballs per a elaborar-lo. L’objectiu era aprovar-lo inicialment aquest any i el calendari es va complir fins al segon punt del programa, quan el mes de novembre de 2023 es van realitzar diverses sessions vinculades al procés participatiu de la ciutadania. Teòricament, entre 2024 i 2025 s’havien d’extreure conclusions, així com establir objectius, escenaris, indicadors i propostes, però finalment tot plegat es va retrassar.

30 anys d’èxit de la Fira del Vi de Falset

Enologia l Falset va celebrar amb xifres de rècord els 30 anys de la seva Fira del Vi, un certamen dedicat a la divulgació i promoció de la cultura vinícola de les dues denominacions que conviuen a la comarca, la DOQ Priorat i la DO Montsant. Més de 15.000 visitants i de 64.000 degustacions van certificar el bon estat de forma de la fira falsetana. Redacció/Gerard Martí

PortAventura celebra els 30 anys i confirma que no es ven

Turisme l El parc acumula 100 milions de visites i 1.800 milions d’inversió

Redacció

PortAventura World va celebrar a finals de primavera el 30è aniversari en un acte amb centenars de representants d’institucions amb les quals s’ha relacionat durant les seves tres dècades de vida. A més, el president de PortAventura, Arturo Mas-Sardà, va aprofitar per confirmar que el parc no està en venda després que s’especulés sobre aquesta possibilitat.

Per la seva banda, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va assenyalar que el complex d’oci és una «història d’èxit». PortAventura es va envoltar d’administracions, d’empreses i institucions diverses per agrair el treball compartit durant tota la seva història. Mas-Sardà va dir que és un projecte que va començar «fa més de 30 anys, gairebé 40» i va reconèixer que a

l’inici va ser «bastant difícil», però que va tirar endavant. El president de PortAventura va xifrar l’impacte en 100 milions de visites al llarg de la història del parc. «Després de tres dècades d’activitat i 1.800

milions d’euros d’inversió, ens hem convertit en una de les destinacions d’oci familiar més emblemàtiques d’Europa». Mas-Sardà també va explicat que els treballadors de les instal·lacions representen

La Generalitat aposta per Tarragona com a hub per fabricar l’eòlica marina mediterrània

Energia l El Port de Tarragona va rebre al juny tot el suport de la Generalitat per tal de convertir-se en un hub per la construcció, muntatge i logística de l’energia eòlica marina flotant. El Govern va donat suport al projecte i «està totalment compromès perquè Tarragona esdevingui un nucli crucial en el desplegament d’aquesta eòlica marina flotant a la Mediterrània

occidental», va afirmar la consellera de Territori Sílvia Paneque.

L’Autoritat Portuària destinarà 300.000 metres quadrats de les seves installacions a aquesta activitat. Concretament, al Moll de Balears i al futur contradic de Ponent. El president de Port ha explicat que s’han posat en contacte amb una vintena d’empreses, amb nou de les

quals ja han signat acords de confidencialitat.

El Port de Tarragona es prepara per ser un punt estratègic del sector de l’energia eòlica marina flotant i convertir-se en un actor clau del muntatge i transport de grans aerogeneradors marins per tal que s’instal·lin en els diversos parcs eòlics que hi ha previstos en altres punts del Mediterrani. Redacció

Illa va destacar l’entesa entre institucions per crear projectes de país

un 3,5% de la població activa de la demarcació de Tarragona. «Més de 24.000 persones de 60 nacionalitats diferents treballen directament o indirectament cada temporada». Illa va reconèixer que als inicis PortAventura va generar «controvèrsia», però ha valorat positivament l’entesa entre institucions. En aquest sentit, va destacar la creació del Centre Recreatiu i Turístic Vila-seca–Salou, «una eina que va ser clau». Així, el cap de l’executiu va demanar els alcaldes dels dos municipis, Pere Granados i Pere Segura, que segueixin treballant amb aquell «esperit».

L’espai Mammuthus i la prehistòria, el nou referent de la Canonja

Història l Després de mesos de treball, la Canonja va inaugurar un dels nous referents museogràfics del Camp de Tarragona, l'Espai Mammuthus, un modern centre d'interpretació de les restes arqueològiques del jaciment de la Boella, on destaquen un mamut i altres animals prehistòrics. Redacció/ACN

Els jugadors

La Real Sociedad B deixa el Nàstic a tocar del miracle de l’ascens a la Segona divisió

Futbol l Després d'un final de temporada dramàtic amb canvi d'entrenador inclòs, el Gimnàstic de Tarragona va tenir a tocar de nou l'ascens després d'un 'play-off' ple d'alts i baixos. Els tarragonins no van començar gaire fins a casa amb el Múrcia i van haver de remuntar a domicili en el partit de tornada. Un cop superada la primera

prova tampoc van tenir un bon dia en el primer partit de la final contra la Real Societat B, que va guanyar a Tarragona. Malgrat això, el Nàstic es va posar la roba de fer feina i es va fer fort a Zubieta, on va estar a punt d'obrar el miracle. Finalment l'ascens es va escapar per culpa d'un penal a la pròrroga. Un altre anys sense ascens . Redacció

Arrenca el servei funerari consorciat de FuneCamp

Servei públic l La nova empresa buscarà oferir el millor servei a preus justos

Redacció

La nova funerària supramunicipal FuneCamp va entrar en funcionament el passat 21 de juny a Salou, Vila-seca, Constantí i Reus. L’empresa pública compta amb les sales de vetlles dels tres municipis, a més del tanatori i el crematori reusencs. De moment el servei funcionarà amb els treballadors dels serveis funeraris de la capital de Baix Camp i, gradualment, a mida que es puguin afegir nous municipis al servei, s’anirà ampliant la plantilla.

El servei bàsic costarà 1.800 euros i el mitjà 2.800 euros, el que representa un 30% menys que els preus de les funeràries privades del territori. Els alcaldes dels quatre municipis han destacat que la «prioritat» de FuneCamp serà «de servei» i no «comercial». També han valorat positivament la «visió metropolitana» del projecte.

Les empreses privades amb les quals el servei entra en competència van intentar retrassar l’entrada en servei de l’empresa a través de la via judicial, en considerar que realitza competècia deslleial

Les empreses d’Asfuncat vigilaran que no es violi la Llei de competència

amb diners públics. Finalment, davant la ratificació per part de la Justícia, FuneCamp es va posar en marxa.

Tot i això, des de l’Associació d’Empreses de Serveis Funeraris de Catalunya (Asfuncat) van anunciar que estaran atents al desenvolupament i la viabilitat econòmica de la nova empresa supramunicipal per tal d’assegurar-se que no incompleixen la llei. Consideren que la incorporació de nous operadors dins del mer-

cat és una situació «normal», però no si la competència és d’una empresa pública, oferint serveis per sota del seu cost i pagant els costos amb diners públics. Des de l’Ajuntament de Reus van assegurar que no s’ofereixen serveis sota cost, si no que l’objectiu de FuneCamp és el del servei i no el de guanyar diners.

Tarragona cedeix un espai a la Tabacalera a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica per 50 anys

Equipaments l Tarragona va fer un pas més per revitalitzar la Tabacalera i en el ple del mes de juny es va aprovar la concessió del magatzem número 6 al Consorci de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) perquè pugui construir-hi la seva nova seu. La cessió serà per un període de 50 anys i amb un cànon gratuït. Amb tot,

l’inici de les obres no es preveu fins al 2026 i els treballs s’allargarien fins al 2028, segons les primeres estimacions. La inversió total ascendirà fins als 5,3 milions d’euros, un cost que assumirà la Generalitat. La seu de l’ICAC és la plaça d’en Rovellat i amb aquest moviment podria triplicar el seu espai i arribar als 3.000 m2. Redacció

L’estació de busos de Reus es quedarà on és

Transports l Després de la polèmica amb els veïns, la transformació del barri del Carrilet va fer un pas endavant amb la presentació d’una proposta consensuada entre administracions i la comunitat veïnal per a la futura estació d’autobusos, que serà semisoterrada, s’ubicarà sota l’emplaçament actual i s’allargarà cap a la plaça del Canal. Redacció/Cedida

resum de l’any 2025 |

La construcció d’habitatges a Tarragona es desploma un 96%

Obres l La bona línia recuperada l’any 2024 es va frenar de cop l’any passat

Redacció

Durant el primer trimestre de 2025 la promoció de nous pisos va caure un 96% a Tarragona ciutat, on només se’n van iniciar 8. Per altra banda, a Reus, els primers tres mesos en van començar 41 i en el mateix període de l’any anterior només s’havien començat dues promocions. A Valls i Falset no va arrencar cap construcció, mentre que a Montblanc se’n van iniciar dues, segons dades de l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE).

El sector trencava així la tendència del 2024, quan es van començar a construir 411 habitatges a la ciutat de Tarragona, un 135% més que el 2023. Un total de 103 pisos es van acabar, un 222% més que l’any anterior. Pel que fa a la demarcació, l’any 2024 es van iniciar 1.439 immobles, un

La situació del sector de la construcció va experimentar una

L’any 2024 es van començar a construir 411 habitatges a la ciutat

32% més. En conjunt, durant 2024 es va reprendre el «nivell de producció», segons explicava Marc Torrent, director de l’APCE. L’entitat considera les xifres globals una «bona notícia». «Hem de proveir d’habi-

P3 Logistic Parks inicia la urbanització del seu macrocomplex logístic a Mas Sunyer de Reus

Empresa l L’empresa P3 Logistic Parks, especialitzada en l’adquisició, la gestió i la promoció de magatzems, va començar a l’estiu les obres d’urbanització del sector H-12 Mas Sunyer, just davant de la zona de Jardiland. Aquest era el pas previ a la fase de construcció, que ha de permetre alçar-hi una nau logística, amb magatzem i oficines, de grans dimensions, equivalent

a quinze camps de futbol. L’actuació arriba més tard del previst, atès que, segons es va detallar el 2023, l’objectiu era encetar els treballs constructius la segona meitat del 2024 i que finalitzessin a mitjan 2025. En la presentació del projecte, el director general de P3 a Espanya, Javier Mérida, va destacar que, amb el desenvolupament, es busca satisfer la demanda existent

de sòl a Catalunya per a la distribució regional i internacional.

Un dels factors determinants per a la companyia va ser la ubicació estratègica de l’enclavament, atès que en la seva rodalia es trobaran infraestructures com l’Aeroport de Reus, l’estació intermodal, l’alta velocitat, el Port de Tarragona o les carreteres T-11, AP-7 i A-7. Redacció

Les obres del Fòrum de la Colònia descobreixen noves restes romanes

Patrimoni l Els treballs arqueològics previs a la transformació del recinte del Fòrum de la Colònia van descobrir noves restes romanes. Els investigadors van trobar una cisterna, sitges i objectes quotidians com àmfores o monedes a les cases properes al Temple Capitolí del conjunt monumental. «Acaben d’encaixar tot el puzle del Fò-

rum. Tota la informació que estem recollint ens permetrà conèixer la totalitat de la seva extensió i les seves dates constructives», va explicar Josep Francesc Roig, director facultatiu de les excavacions. En aquest sentit, s’ha pogut determinar que el temple tenia les mateixes dimensions que el Temple de Júpiter Capitolí de Roma. «Ells se sen-

tien romans i s’hi volien assemblar el màxim possible», va dir Roig. Les excavacions també van deixar al descobert restes del sistema de clavegueram, que quedava per sota de la cota del carrer. Amb els treballs es pretén que els visitants puguin distingir les diferents capes superposades gràcies a l’ús de graves i elements explicatius. Redacció

Aena preveu invertir 30 milions en millores a l’aeroport de Reus, a més de fer-lo més sostenible

Transports l Aena té previst invertir al voltant de 27 MEUR a l’Aeroport de Reus entre el 2025 i el 2026 per «continuar millorant les instal·lacions». Les actuacions principals seran la millora de la capacitat portant de la plataforma, la renovació de l’edifici de la torre de control, la remodelació del bloc del servei d’extinció d’incendis i

la construcció d’un parc solar fotovoltaic amb una potència nominal de 12,5 MW, una operació que «reforçarà el compromís de l’Aeroport amb la sostenibilitat i la descarbonització», tal com detallen fonts de la companyia. A més, en el pla global d’aeroports també s’hi inclouen diverses obres de millora a la terminal reusenca. Redacció

La Generalitat treu a licitació la primera fase de les obres del Fòrum de la Justícia

tatge lliure, assequible i social al conjunt de la ciutadania». En referència a la compravenda d’habitatge, el 2024 es van registrar 1.078 transaccions d’immobles nous i 4.256 d’usats al Tarragonès.

Obre amb polèmica el complex comercial Family Parc

Comerç l El centre comercial Family Parc, amb botigues de Family Cash, Jysk i MGI Tiendas, va obrir el mes juliol a Campclar després de dies de polèmica amb BIC Iberia, que va denunciar que el complex és dins de la seva zona de seguretat química. Tots els informes eren favorables. Redacció/T.V.d.Meulen

Equipaments l La Generalitat va fer, just començar l’estiu, el pas definitiu per complir una de les seves grans promeses pendents a Tarragona: la construcció del nou Fòrum de la Justícia. L’administració catalana va treure a licitació la primera fase de les obres d’aquest equipament, centrada en el moviment de terres i l’estruc-

tura del futur edifici, el qual s’ubicarà al costat del Centre Penitenciari Obert, en un solar del carrer Arquebisbe Josep Pont i Gol. Els treballs arrencarien el febrer del 2026 i el termini màxim d’execució serà de quinze mesos. En fases posteriors arribaran els treballs per completar el complex, pressupostat en més de 94 MEUR. Redacció

Final de la guerra de la neteja: Urbaser es queda el servei

Adjudicació l El Tribunal de Contractes desestima el recurs d’FCC i GBI Paprec

Redacció

El Tribunal Català de Contractes del Sector Públic va desestimar l’últim dia de juliol els recursos especials presentats per FCC i GBI Paprec contra l’adjudicació del Lot 1 del contracte de neteja de la ciutat de Tarragona a l’empresa Urbaser. Així es tancava la guerra de la neteja i l’Ajuntament tenia via lliure per tal d’adjudicar el servei a Urbaser, empresa que va quedar segona classificada en el concurs iniciat l’any 2023 per un termini de deu anys i un import anual de 20.225.101,71 euros. «Aquesta decisió dona la raó a l’Ajuntament de Tarragona que va aprovar l’adjudicació a Urbaser per Consell Plenari el passat 24 d’abril de d’abril de 2025», celebrava el consistori en el comunicat.

FCC Medio Ambiente, feia dos anys que es trobava en situació de continuïtat, atès que tenia el contracte caducat des del 2023. De fet, FCC feia més de sis dècades que era l’encarregada d’aquest servei. L’any 2002 va renovar el contracte l’alcalde Joan Mi-

quel Nadal (CIU) per 10 anys, i durant el mandat de Josep Fèlix Ballesteros (PSC) es va tornar a renovar per una dècada, fins l’any 2023. De fet, durant el mandat de Ricomà (ERC), ja es va voler aprovar un nou

L’acord permetia adjudicar finalment el contracte i actualitzar el servei

plec del servei. El ple de l’Ajuntament de Tarragona va adjudicar aquest contracte milionari primer a la francesa GBI Paprec, i després a Urbaser. Tot plegat, amb possibles casos d’espionatge, retrets polítics i un serial judicial de recursos per part de les empreses, a més del protagonisme inevitable del TCC i el TSJC. El 21 de juny, atenent a la resolució del tribunal en favor d’Urbaser, el ple de l’Ajuntament va aprovar tramitar-ne l’adjudicació. Mesos després, el TSJC va desestimar les mesures cautelars reclamades per GBI Paprec.

Atribueixen a l’onada de calor la mort de 12 persones en 8 dies a la demarcació tarragonina

Salut l Catalunya va registrar 43 morts atribuïbles a les altes temperatures entre el 22 i el 30 de juny de 2025, segons dades del sistema de monitoratge de la mortalitat diària per totes les causes (MoMo) de l’Institut Carlos III. Són les primeres del període estival (des del 15 de maig), i a aquestes alçades de l’estiu igualen les més altes fins ara, del 2022.

Els 43 morts de juny a Catalunya igualaven els de la Comunidad de Madrid en aquest període, i superen lleugerament els 34 registrats a Galícia. Per demarcacions, a Barcelona se n’han atribuït 19, mentre que a Girona 9, a Lleida 3, i a Tarragona, 12. La sèrie històrica comença el 2015 i vuit de cada deu són de persones de 65 anys o més. Redacció

Tres tarragonines entren al llistat de les 100 dones referents del sector TIC català

Tecnologia l Tres tarragonines van entrar en el llistat de les 100 dones referents al sector TIC de Catalunya, elaborat per l’Instituto Más Mujeres amb el suport de la Generalitat. Es tracta de Laura Martínez Cantón, nascuda a Tarragona, que és Enginyera de Camins de formació, ha desenvolupat la seva trajectòria dins la consultoria

tecnològica; Àurea Rodríguez López, que és directora corporativa d’Eurecat i autora del llibre ‘El liderazgo de las hormigas’; així com Susana Prado Garcia, establerta des de fa anys al Camp de Tarragona. Enginyera informàtica de formació i directora regional d’Inetum a Catalunya i presidenta del 22@Network BCN. Redacció

resum de l’any 2025 | agost

L’apagada va costar 95 MEUR a les PIMEs tarragonines

Empresa l Una enquesta revela que un 72% van patir afectacions directes

Redacció

L’impacte econòmic de l’apagada elèctrica del mes d’abril sobre la petita i mitjana empresa tarragonina va ser d’uns 95 milions d’euros. Així ho va revelar una enquesta elaborada per l’Observatori de la Pime de Catalunya. «No només va ser el tall de llum, sinó també el tall d’aigua i Internet. Més de la meitat de les empreses de Tarragona consultades van perdre vendes o facturació», recalcava el vicepresident de la Comissió d’Energia de Pimec, Pere Guerra.

L’estudi es va basar en 898

respostes vàlides de 904 empreses catalanes enquestades, i a Tarragona la majoria van ser del sector industrial. A nivell català, l’afectació arribaria als 878 milions d’euros. Segons l’enquesta, el 72,7% de les empreses va declarar haver patit afectacions directes a la seva activitat de manera total, mentre que un 22,5% ho va fer de manera parcial.

Més de la meitat va veure reduïda la seva jornada laboral, i els principals impactes econòmics identificats són: pèrdues de facturació en gairebé un 60%, reducció de la producció en un 57,8%, avaries

a maquinària i equipaments en un 13,3% i malbaratament de mercaderies i matèries primes en un 11,1%.

Entre les pimes de Tarragona que van veure condicionada la seva activitat per problemes de desplaçament o interrupcions logístiques, el 81% va haver de finalitzar

La sequera va matar 1.800 hectàrees d’avellaners al Camp de Tarragona

Agricultura l Els pagesos del Camp de Tarragona van començar a arrencar a l’agost els avellaners morts per la sequera dels últims tres anys. Unió de Pagesos calcula que hi podrien haver 1.800 hectàrees afectades. Alguns pagesos hauran d’arrencar fins a un 60% dels arbres de les seves finques. Segons la Generalitat, una

trentena de pagesos de la demarcació van demanar els ajuts destinats a la recuperació dels cultius llenyosos, majoritàriament avellaners, tot i que es tracta d’un cultiu molt sensible a la sequera. La majoria dels arbres estaven secs des de finals de 2023 però han esperat unes ajudes d’Agricultura que no es van publicar fins al juny de 2025.

En total són 33 pagesos tarragonins els que s’hi han acollit, tot i que els ajuts encara no s’han resolt i, per tant, no tots en podran ser beneficiaris. Està destinat a professionals del sector que han patit una pèrdua de més del 30% de la producció els darrers anys, i cobrirà al 100%, les actuacions d’arrencada i posterior replantació. Redacció

Dos incendis obliguen a evacuar 1.700 usuaris d’un càmping al Vendrell

Successos l Dues persones ateses pel SEM i 1.700 persones evacuades. Aquest ha estat el balanç de dos incendis que es van declarar en un càmping al Vendrell en plena temporada alta. L’avís es va rebre a les 03.17 hores i 10 dotacions terrestres es van traslladar fins al càmping Vendrell Platja. Segons els Bombers es van produir dos

incendis al mateix recinte. El primer s’hauria originat en una caravana per un possible curtcircuit. Aquest es va desenvolupar i va afectar unes 12 caravanes en 16 parcel·les. Minuts després es produït un segon incendi una mica allunyat del primer, el qual va afectar 2 caravanes i 1 turisme en dues parcel·les. En total van cremar 17 parcel·les amb afectació di-

versa a caravanes, autocaravanes, tendes de campanya i material divers. Els Mossos es van encarregar de dur a terme la investigació per conéixer les causes de cada foc, ja que es van produïr en zones allunyades. Fonts policials van apuntar que els incendis s’haurien produït «de forma accidental per sobretensió de la xarxa». Redacció

anticipadament la jornada laboral dels seus treballadors, el 47,6% no va poder fer entregues als clients i el 38,1% no va rebre els proveïments previstos. A més, el 23,8% va haver de suspendre reunions programades, la qual cosa va afectar la gestió interna. «El sentiment general és

que va ser un caos. És urgent conèixer les causes de tot plegat i que es depurin responsabilitats a Red Eléctrica», afegia Guerra. La manca de tecnologia també va ser un factor determinant. Segons l’estudi, el 91,1% que van perdre dades no tenien còpies de seguretat.

Miami Platja, rècord de calor del Camp de Tarragona: 40,7 º

Temperatura l El Camp de Tarragona ha estat un dels epicentres de l'onada de calor que ha arribat a Catalunya aquest estiu. El litoral i prelitoral sud del país han anat acumulant les temperatures més altes, amb localitats que han sobrepassat els 40 graus. Moltes localitats del territori han registrat temperatures que rondaven —i fins i tot superaven en alguns casos— els 40 graus. Un dels grans protagonistes ha estat Miami Platja, que ha registrat la temperatura més alta del territori, amb 40,7 graus, tot un rècord de calor a casa nostra. Redacció

En marxa les obres del centre universitari Euses

Educació l El passat agost l’Escola Universitària de la Salut i l’Esport (EUSES) va començar a realitzar els treballs arqueològics previs a la construcció d’un centre universitari i de formació professional al mòdul 5 de l’antiga fàbrica de la Tabacalera. Amb aquesta actuació es recopilarà tota la informació necessària per acabar d’elaborar el projecte executiu. «És un edifici complex per la seva catalogació», apunta Xavier Nadal, director d’EUSES a les Terres de l’Ebre, qui explicava que «s’estan complint els terminis marcats en la licitació». Redacció

resum de l’any 2025 | agost

El nou hospital Viamed de Tarragona comença a atendre pacients

Salut l El centre vol convertir-se en un referent de l’atenció mèdica en l’àmbit privat, té 96 habitacions i 11 quiròfans

Redacció

L’Hospital Viamed Tarragona va iniciar oficialment a l’agost la seva activitat amb l’arribada dels primers pacients. El nou centre hospitalari comença el seu recorregut amb la voluntat de convertir-se en un referent de l’atenció mèdica en l’àmbit privat al territori.

El centre, ubicat al costat de l’Anella Mediterrània i de la ciutat esportiva del Nàstic, és de fàcil accés des de la T-11 il’A-7 i disposa d’una superfície total de 15.000 metres quadrats. A més, ofereix una estructura moderna i funcional, pensada per garantir el confort dels pacients. El servei d’urgències 24 h

s’organitza en circuits diferenciats per a adults i pediatria, cosa que permet una atenció més personalitzada, àgil i segura. També compta amb més de 40 consultes externes dedicades a les diferents especialitats, una àrea d’hospitalització amb 96 habitacions individuals, i un servei complet de diagnòstic per la imatge. El bloc quirúrgic està format per 11 quiròfans, juntament amb la Unitat de Cures Intensives. La primera jornada de l’hospital va estar marcada per la recepció dels primers pacients, el desplegament del personal sanitari i l’activació de les activitats programades: consultes, cirurgies, ra-

Arrenquen les obres de col·locació de la torratxa reconstruïda de la Casa Navàs

Reus l Durant el mes d’agost va començar el muntatge de les diverses estructures que conformaran la nova torratxa de la Casa Navàs de Reus, que va quedar destruïda l’any 1938 a causa d’un bombardeig de la Guerra Civil. La reconstrucció està finançada pel grup empresarial MaserGrup i l’objectiu és restaurar l’aspecte original de l’edi-

fici de Domènech i Muntaner. Ha estat un procés difícil i que s’ha realitzat amb la màxima cura, a causa de la seva esbeltesa i la precisió mil·limètrica que requereixen els diferents materials que la conformen. Els blocs de pedra de la torratxa han estat esculpits pel mestre picapedrer de la Selva del Camp, Florenci Andreazini. Redacció

El centre disposa d’una superfície total de 15.000 metres al costat de Campclar

diologia, anàlisis clíniques. Els primers pacients van ser rebuts personalment pel director gerent de l’Hospital Viamed Tarragona, Josep Magí Morera, i el director mèdic de l’hospital, Miguel Guerrero, juntament amb professionals de l’equip mèdic i assistencial. La direcció va voler ser present en aquest moment simbòlic per donar-los la benvinguda, agrair-los la confiança dipositada i lliurar-los un petit detall commemoratiu.

La jornada ha estat especialment significativa per a Viamed Salud, que inicia una nova etapa reforçant el seu compromís amb el territori i l’atenció sanitària de qualitat, propera i centrada en les persones.

En paraules del director gerent, Josep Magí Morera:

«Aquest hospital neix amb una visió clara: oferir una assistència integral que comprengui tot el procés de salut del pacient, des de la prevenció fins al tractament especialitzat. Hem creat un entorn on el pacient pot sentir-se plenament acompanyat i segur a cada etapa».

L’Àrea Metropolitana

tindrà un àmbit de 30 municipis

Territori l La futura Àrea

Metropolitana del Camp de Tarragona englobarà 30 municipis, amb una població total d’uns 460.000 habitants. Aquesta és la idea amb la que està treballant l’empresa Daleph, que confecciona el full de ruta del projecte. La consultora elabora una estratègia amb dimensió metropolitana i un pla d’acció per a la seva implementació. Més enllà dels vuit municipis que conformen el Grup Impulsor (Tarragona, Reus, Cambrils, Salou, Valls, Vilaseca, la Canonja i Constantí), el concurs obria la porta a ampliar fins a 22 poblacions més: Altafulla, Castellvell, el Catllar, els Pallaresos, la Pobla de Mafumet, Riudoms, la Selva, Torredembarra, Vinyols i els Arcs, Almoster, les Borges, Montbrió, el Morell, Perafort, la Secuita, Alcover, els Garidells, la Masó el Milà, el Rourell, Vallmoll i Vilallonga. La consultora els va afegir tots. Redacció

Repsol blinda el projecte de l’Ecoplantra comprant l’empresa que aporta la tecnologia

Inversió l Repsol Química va rebre aquets estiu l’aprovació del Tribunal Superior del Quebec per convertir-se en propietària operativa de l’empresa Enerkem, la seva sòcia tecnològica per al projecte de l’Ecoplanta del Morell i que es trobava en situació d’insolvència financera. El passat mes de maig va començar un procés de reestructuració de l’empresa sota la protecció de la Llei CCAA canadenca que ha estat aprovat pel tribunal. El passat 30 de juliol, la cort superior va donar el vistiplau a la transacció que converteix Repsol Química en propietària de New Enerkem, el nom de la nova organització, juntament amb Monarch Alternative Capital i Eyre Street Capital Partners. Redacció

resum de l’any 2025 | setembre

La Generalitat i l’Ajuntament lideren el consorci de Tàrraco

Patrimoni l El Ministeri, la Diputació i l’Arquebisbat col·laboraran en la gestió

Redacció

El setembre passat es va posar a caminar el nou Consorci de Gestió del Patrimoni romà de Tarragona, que estarà presidit pel president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, i unificarà la gestió del conjunt patrimonial de Tàrraco. Els ens fundadors seran l’Ajuntament, la Generalitat i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, mentre que la Diputació, el Ministeri de Cultura i l’Arquebisbat s’hi integraran mitjançant un conveni.

Els representants de les administracions van presentar el Consorci, que actuarà com una institució autònoma, com un ens blindat als futurs canvis polítics. S’establirà un Consell General, presidit pel president de la Generalitat, i un Comitè Executiu, que liderarà l’alcalde de Tarragona. A banda, s’instituirà un Consell Assessor i de Participació Local, on tindran cabuda els altres ajuntaments que formen part del conjunt de Tàrraco: Altafulla, Constantí i Roda de Berà, així com experts i la societat civil.

En total, la plantilla del

Consorci serà d’unes 90 persones, que treballaran des de la ciutat. 52 provinents de l’Ajuntament, 28 provinents de la Generalitat i 9 noves incorporacions, totes elles previstes pel 2026. Així, els espais patrimonials de Tàrraco s’unificaran i tindran una mateixa forma de treballar en àmbits com la promoció,

L’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona defineix el seu cronograma per arrencar el 2026

Territori l La consultora Daleph redacta un full de ruta inicial dividit en cinc fases

Redacció

La creació de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona avançava amb pas ferm i el passat mes de setembre es va definir el seu cronograma. El diputat delegat de Projectes Europeus de la Diputació de Tarragona, Vale Pino, va anunciar que a l’octubre es constituïria i que al febrer de 2026 «començarem a parlar del sistema de governança». Tot això es va donar a conèixer abans de la primera sessió plenària de definició de l’Estratègia Metropolitana del Camp de Tarragona, on la consultora Daleph, encarre-

gada de confeccionar el full de ruta, va assenyalar que l’elaboració es dividirà en cinc fases. La primera era d’anàlisi i diagnosi, corresponia a l’arrencada i es basava en la recopilació de dades —canvi climàtic, mobilitat, etc.— per poder extreure reptes i problemàtiques comuns. Després continuarà per diferents processos participatius que cercaran la implicació de «tothom», des d’institucions fins als agents socials i econòmics i la ciutadania. Amb la informació compilada, caldrà redactar l’estratègia i a preparar el pla d’acció.

la conservació i la recerca científica.

Després de tot el procés de gestació, s’espera que a partir del gener del 2027 el Consorci ja treballi de facto. Cal destacar que la Generalitat aportarà dos milions d’euros anuals per inversió en el patrimoni, mentre que el consistori n’aportarà 1,2 milions pel ma-

Santa Tecla celebra els cent anys de l’Amparito

Festes l La Festa Major de Santa Tecla de 2025 va deixar, com cada any, moments únics i inesborrables a tots aquells que la van poder gaudir en directe, però un dels actes més impactants d'aquesta edició va ser la massiva interpretació que es va fer del pas doble 'Aparito Roca' en el seu centenari. L'himne no oficial de les festes tarragonines va omplir de músics amb tota mena d'instruments la plaça de la Font en homenatge al mestre Jaume Teixidor Dalmau . Redacció/G.Martí

El Ministeri de Cultura invertirà 20 MEUR en la Biblioteca Provincial

Cultura l L'Ajuntament cedirà 10.000 metres quadrats al Ministeri per el nou equipament

Redacció

teix motiu i també passarà a l’ens la recaptació del Museu d’Història, que és d’un milió d’euros anuals. Pel que fa al Ministeri, la seva col·laboració econòmica no està marcada, però fins al 2027 aportarà uns 4 milions d’euros anuals en diferents projectes a la ciutat, com la reforma de la Necròpolis.

El Ministeri de Cultura va aprofitar la presentació del Consorci de Tàrraco per anunciar que destinarà 20 milions d’euros per a la construcció de la futura Biblioteca Provincial a la Tabacalera. Si bé encara no hi ha un projecte fet, l’Estat ha mostrat el seu compromís amb el nou espai cultural a la ciutat. «Estem parlant d’una aposta per reforçar la capitalitat cultural de Tarragona. És i ha de ser reconeguda com una de les grans capitals culturals d’Espanya», va expressar el

ministre de Cultura, Ernest Urtasun. El primer pas l’ha de fer l’Ajuntament, amb el ple cedint 10.000 metres quadrats de la Tabacalera a l’Estat. L’objectiu és que la licitació de la redacció del projecte executiu es faci a curt termini i de cara a 2026 es redacti. Posteriorment, s’haurà d’aprovar i, després, licitar-ne les obres. Amb aquest projecte la ciutat comptarà amb un equipament a mida, tenint en compte que l’actual seu de la Biblioteca Pública de l’Estat del carrer Fortuny té només 1.800 m2.

El Misteri de la Selva torna a Roma pel Jubileu

Cultura l La representació del Misteri de la Selva, l'obra de teatre del segle XIV sobre l'Assumpció de la Verge Maria que anualment es representa a la Selva del Camp, va realitzar aquest setembre una posada en escena especial a Roma amb motiu del Jubileu 2025. La peça es va poder veure a l'església de Santa Maria Sopra Minerva, on més d'un centenar de selvatans es van traslladar per donar vida a l'obra. El Misteri de la Selva és la peça teatral més antiga que es conserva íntegra en català i s'interpreta majoritàriament cantada 'a cappella' en català antic. Redacció

Licitades per 133 MEUR el gruix d’obres del TramCamp

Mobilitat l La mateixa tardor es van licitar també les obres del centre de control

Redacció

La Generalitat va licitar a finals de setembre les obres del gruix de la primera fase del futur tramvia del Camp de Tarragona per un import de 132,9 milions d’euros, va indicar el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica.

Els treballs abasten 12 quilòmetres, entre Cambrils i Vila-seca, i inclouen una plataforma per a dues vies, parades amb andanes laterals de 40 metres de longitud i una línia aèria de contacte alimentada per cinc subestacions elèctriques, amb trams específics sense catenària.

Les primeres obres estaven previstes per començar el mateix mes de setembre i la línia es completaria pròximament amb la licitació de les obres de encreuament sota la línia ferroviària Vila-

seca-Tarragona. «El Govern avança en una actuació que transformarà la mobilitat de la segona àrea metropolitana de Catalunya, que ha de permetre incrementar l’ús del transport públic i és estratè-

gica per a la descarbonització del transport», va afirmar la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque. A aquests treballs calia afegir-hi la urbanització i

configuració d’un eix per facilitar la mobilitat a peu i amb bicicleta a Cambrils, Salou i Vila-seca, que executarà cada Ajuntament amb un finançament de 26,5 milions d’euros de la Generalitat.

Així mateix, Ferrocarrils de la Generalitat va licitar la mateixa tardor les obres del centre operatiu de Vila-seca, amb una inversió de 24,7 milions d’euros, on s’hi inclouen el taller, les cotxeres i les oficines per a la gestió i control del tramvia i una subestació elèctrica. Ja va adjudicar a l’estiu el contracte d’adquisició de set tramvies.

La primera fase del tramvia del Camp de Tarragona entrarà en funcionament el primer trimestre del 2028 i inclourà 14 quilòmetres de longitud i 14 estacions –tres seran intercanviadors-, amb una inversió total de 287 MEUR.

L’església ha estat tancada i amb el pany canviat pels insurgents. Arxiu

La Sang de Reus deixa l’Agrupació de Setmana Santa i obre una crisi amb l’Arquebisbat

Religió l La Reial Congregació de la Puríssima Sang de Reus va decidir al setembre deixar l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa després «dels enèsims despropòsits, calúmnies, difamacions i maledicències efectuades» vers la Sang «al llarg dels anys». L’Arquebisbat no es va mostrar d’acord amb la decisió, que va definir

com a un «despropòsit» i a partir d’aquí es va obrir una guerra que va acabar amb la junta destituïda per l’arquebisbe, el nomenament d'un delegat, els membres declarats en rebel·lió, l’església tancada i una picabaralla sense final que s’ha allargat durant mesos i no ofereix perspectives de resoldre’s per la via del diàleg. Redacció

El Parc Natural Muntanyes de Prades arrencarà el 2026

Medi Ambient l La posada en funcionament s’espera poder fer abans de l’estiu

Redacció

El secretari de Transició Ecològica de la Generalitat, Jordi Sargatal, va fixar per mitjans del 2026 l’entrada en funcionament del parc natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i la Serra de la Llena. Sargatal va afirmar a l’octubre que des del Departament de Territori pretén que l’arrencada sigui «arribant a l’estiu» i ha confiat en que finalment els 24 municipis que està previst que integrin l’espai natural acabin formant-ne part. Cornudella de Montsant (Priorat) ha estat el més crític i ha rebutjat entrar-hi, però Sargatal creu que part del terme hi acabarà sent, encara que només sigui la zona que ja està protegida com a Xarxa Natura 2000 i que s’englobarà al parc. A més, va assegurar que s’agilitzaran els tràmits per fer rompudes.

Sargatal va manifestar que la Generalitat té el «compromís» de resoldre qüestions de personal en diferents parcs naturals de Catalunya i que per al de les Muntanyes de Prades ja estan estudiant

quanta gent necessitaran, així com el pressupost que caldrà destinar-hi. Un dels càrrecs que s’haurà d’escollir és la direcció. El secretari ha avançat que el procés «està canviant» i que es buscarà un perfil «que

La URV situa 50 investigadors entre els més influents del món

Coneixement l La universitat lidera el rànquing català i espanyol

Redacció

La Universitat Rovira i Virgili (URV) ha situat 50 investigadors i investigadores entre els més influents del món, segons el rànquing elaborat per la Universitat d’Stanford amb dades de 2024, convertint-se per primera vegada en la primera universitat de Catalunya i de l’Estat espanyol pel que fa a l’índex d’influència respecte al personal docent i investigador permanent.

La classificació de Stanford té en compte dues perspectives: l’activitat de tota la carrera acadèmica i l’impacte del darrer any. En la primera, 39 investigadors de la URV figuren entre els 230.333 investigadors del món; en la segona, corresponent a 2024, n’hi ha 32 de 236.313. A partir d’aquestes dades, la URV lidera les llistes catalanes i espanyoles pel que fa a l’impacte acumulat durant tota la trajectòria investigadora. En canvi, en cita-

La Universitat de Stanford ha elaborat el rànquing amb diversos paràmetres CRai de la URV al Campus Catalunya. Cedida

cions del darrer any, ocupa la quarta posició a Catalunya i la cinquena a Espanya. Stanford ha tingut en compte diversos

factors. D’aquesta manera, els 50 investigadors de la URV inclosos als rànquings reflecteixen l’impacte relatiu de la recerca de la institució. Entre ells, 21 apareixen tant en la llista de tota la trajectòria com en la del darrer any, i 7 estan entre els vint investigadors més influents del seu camp a tot l’Estat.

La Generalitat confia esvair els dubtes i que tots els municipis s’hi sumin

pugui conèixer la realitat socioeconòmica de la zona» i que a banda dels coneixements tècnics sigui capaç «de casar el món de la conservació» amb el dia a dia de l’entorn. Respecte els dubtes i crítiques que s’han expressat des de diferents sectors relacionats amb la creació del nou òrgan, ha assegurat que la voluntat és «arribar a un consens» perquè «el parc sigui un agent que funcioni». Sargatal es va mostrar comprensiu amb els dubtes que hi pugui haver i a la vegada ha recordat que en altres indrets on hi havia dubtes, amb el temps, s’han esvaït.

El futur del centre passa per l’enderroc i fer-lo de nou.

La Generalitat no veu factible arranjar la residència ICASS i la vol aixecar de nou

Benestar social l La Generalitat considera que l’enderroc i la nova construcció de la Residència de Gent Gran de Reus, popularment coneguda com a ICASS, és «la millor de les opcions» per donar continuïtat a l’equipament. Fonts del Departament de Drets Socials i Inclusió afirmen que se’n prioritza una nova perquè «serà

La danesa Normal invertirà 20 MEUR en un centre amb 300 operaris al Pla de Santa Maria

Logística l Serà el primer d’aquestes característiques de la marca a l’Estat

Redacció

L’empresa danesa Normal obrirà un centre logístic al Pla de Santa Maria. La multinacional invertirà 20 milions d’euros i crearà 300 llocs de treball en un espai de més de 40.000 metres quadrats. D’aquests, 1.500 metres quadrats seran d’oficines i també hi haurà zones d’emmagatzematge en fred per a productes sensibles a la temperatura, entre d’altres aplicacions.

Aquest serà el primer centre d’aquestes característiques que la firma escandinava obre a l’Estat, amb l’objectiu de reforçar la distribució dels seus productes a Espanya, Portugal i el sud de França. La cadena ofereix productes multi marca de cura personal, higiene dental i maquillatge.

El Departament ha destacat que l’elecció del Pla de Santa Maria respon a les se-

Imatge d’una de les botigues de la cadena Normal. Cedida

ves bones connexions i proximitat amb el sud de França, així com per la capacitat d’incorporar talent qualificat. De fet, «el nou centre serà el principal hub logístic de la companyia per al sud d’Europa i consolida el Camp de Tarragona com a ubicació estratègica en aquest àmbit», han indicat.

un equipament de més qualitat, adequat a la nova normativa i amb espais ajustats a unitats de convivència que permetrà tenir una millor atenció als usuaris». La proposta ja s’ha fet arribar al govern de l’Estat, propietari dels terrenys on es troba. L’altra possibilitat era rehabilitar-la, però la inversió superaria el cost de fer-la nova. Redacció

L’alberg de la Ciutat del Repòs estarà enllestit per a 2027

Joventut l L’alberg de joventut de la Ciutat Residencial de Tarragona s’obrirà al públic el 2027. Les obres de reforma de l’espai, construït als anys 50 i abandonat des de fa més d’una dècada, van començar a l’estiu de 2025 i s’espera que estiguin enllestides a finals de 2026. La primera fase inclou l’edifici principal on hi haurà el menjador, una zona de les antigues cases que serviran per acollir fins a 204 persones i la creació d’una àrea esportiva. Tot plegat són 45.000 m2 d’una superfície total de 75.000, amb un pressupost de 15 MEUR. La resta s’espera que es desenvolupar en una segona fase. La consellera de Drets Social, Mònica Martínez Bravo, va manifestar que serà «la joia de la corona» de la Xanascat. Els veïns dels barris residencials de la zona van protestar pel perfil de públic que pugui utilitzar l’equipament. Redacció

resum de l’any 2025 | octubre

El gegant xinès BYD es planteja fabricar cotxes a Tarragona

Economia l La inversió podria acabar ocupant la totalitat d’espai de la ZAL

Redacció

La marca de cotxes xinès BYD es planteja obrir una fà brica a Tarragona. Ewl mes de novembre es va saber que el gegant asiàtic valora instal· lar se en terrenys del Port, dins de la Zona d’Activitat Logística. Fonts del Port de Tarragona expliquen que la zona que s’ha posat a dispo sició casa amb «l’estratègia d’industrialització de la Ge neralitat de i una inversió relacionada amb l’economia sostenible, com per exemple el sector de l’automòbil elèc tric» i que «estaria alineada amb els interessos del Port dins de l’objectiu d’augmen tar i diversificar els seus trà fics».

En aquest sentit, el Port col·labora amb la Generalitat a través d’Acció per captar in versions que contribueixin a la reindustrialització del país, mitjançant contactes amb institucions i empreses xine ses, principalment. Amb tot, el Port està a l’espera que la companyia prengui una deci sió definitiva sobre on vol fer la seva nova fàbrica de cotxes

elèctrics. L’altra ubicació amb la qual competeix Tarragona és Astúries, en una zona tam bé portuària que donaria ac cés directe a l’exportació dels vehicles. Més enllà, Hongria i Turquia també serien altres

XARXA SANTA TECLa

BYD és el principal fabricant de cotes xinès i un referent tecnològic del sector

opcions de l’empresa asiàtica. La inversió podria acabar ocupant la totalitat d’espai de la ZAL, prop d’un milió de mestres quadrats de terreny. BYD es va fundar el 2003 i en els darrers anys ha ex perimentat un gran creixe ment, arribant a ser el primer fabricant d’automòbils de Xina i un referent tecnolò gic. La companyia va vendre 3.024.417 vehicles a nivell mundial el 2023, set vegades més en comparació amb la xifra de 427.302 vehicles del 2020. L’augment va ser degut en part a la creixent populari tat dels vehicles de nova ener gia a la Xina.

45 milions d’euros per a l’ampliació i millora de l’Hospital del Vendrell

El centre duplicarà la seva capacitat en els pròxims anys i donarà resposta al creixement demogràfic que registra el Baix Penedès

El 14 d’octubre de 2025 és una de les dates assenyalades en l’important projecte d’ampliació i reforma de l’Hospital del Vendrell, propietat de la Xarxa Santa Tecla. El Govern de la Generalitat de Catalunya va autoritzar el Departament de Salut a concedir una subvenció directa de 45 milions d’euros a la Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona, mitjançant la subscripció d’un conveni, per finançar l’ampliació i la reforma del centre de referència al Baix Penedès, una de les comarques que ha experimentat més creixement demogràfic al país en les últimes dècades.

El projecte d’ampliació i reforma disposa d’un horitzó d’execució pluriennal i dona continuïtat als treballs iniciats a finals de 2024, amb inici de l’estructura d’ampliació aquest pri-

mer semestre de 2026 després dels moviments de terres. El projecte contempla mantenir l’activitat assistencial de l’hospital durant les obres, amb reordenacions puntuals dels circuits per garantir la seguretat i el confort de pacients i professionals.

Les despeses per finançar l’ampliació i reforma de l’Hospital del Vendrell es faran a càrrec a pressupostos d’exercicis futurs, amb un abast pluriennal de 2025 fins a 2030.

Una ampliació dissenyada per créixer on més cal

L’Hospital del Vendrell, integrat al sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT) i propietat de la Xarxa Santa Tecla, és un equipament de referència a la vegueria del Penedès que dona cobertura assistencial al Baix Penedès i àrees d’influència de la Regió Sanitària Penedès. L’ampliació augmenta en

Un de

cada

quatre pisos turístics inspeccionats a Tarragona no complia la normativa vigent

Habitatge l L’Ajunta ment de Tarragona va inha bilitat 32 habitatges turístics la passada tardor després de revisar 200 pisos des del 15 d’abril fins al 7 d’octubre. La inspecció, feta de manera aleatòria i a partir de dades del Registre de Turisme de la Generalitat i del Departament d’Activitats municipal, va per metre detectar pisos que, tot

i disposar de llicència, s’utilit zaven com a habitatges habi tuals i no com a allotjaments turístics. L’administració pot procedir a la baixa d’una acti vitat si no s’ha exercit de ma nera efectiva. En aquest cas, 52 expedients van ser incoats per inactivitat, dels quals 32 ja han estat revocats, 14 estan en es tudi d’al·legacions i la resta en procés de notificació. Redacció

Repsol inicia al complex de Tarragona la producció industrial de gasolina 100% renovable

Energia l Repsol va anun ciar haver aconseguit una nova fita tecnològica, en pro duir gasolina d’origen 100% renovable a escala industrial. La fabricació es duu a terme al complex de Tarragona, a la companyia en l’avantguarda en transició energètica. La fita és el resultat coordinat dels equips tarragonins amb altres àrees de la Companyia

i consolida el centre com a referent industrial i tecnolò gic, suposant un pas més cap a la seva transformació amb focus en la descarbonització de processos i productes, la circularitat i la digitalització. Repsol reafirma amb aquest assoliment la seva aposta per Tarragona i per mantenir un complex industrial sostenible i competitiu. Redacció

13.000 m2 la superfície del centre per reforçar les àrees amb més impacte assistencial: consultes externes; hospitalització, hospital de dia, diagnòstic per la imatge i farmàcia; urgències; àrea quirúrgica i urbanització exterior. El projecte original de l’edifici ja preveia aquesta ampliació futura, fet que permet optimitzar l’execució i minimitzar afectacions a l’activitat ordinària.

L’ampliació de l’Hospital del Vendrell preveu incorporar 19 despatxos per a consultes externes; 19 boxs per als nivells I, II i III; 1 consulta de triatges i 2 consultes per als triatges de nivell IV i V a urgències; 2 llits per a la unitat de semicrítics, crítics i reanimació postquirúrgica; 4 places per a hospital de dia. També afegirà al bloc quirúrgic 2 quiròfans polivalents, 2 quiròfans de CMA, 2 sales d’endoscòpia i 20 boxs de CMA i endoscòpia, a més de 40 llits addicionals d’hospi-

talització i de 36 llits d’atenció intermèdia en una primera fase. A més de l’ampliació, el projecte inclou la reforma de vestidors, dormitoris i menjador laboral, espais d’emmagatzematge i logística, farmàcia hospitalària i esterilització, així com l’ordenació de l’espai exterior, que millorarà l’accessibilitat i incrementarà les places d’aparcament.

Altres projectes de la Xarxa Santa Tecla al territori El 2025 ha estat un any cabdal per a la Xarxa Santa Tecla, amb la imminent inauguració de la nova residència la Muntanyeta Bonavista de Tarragona,

un espai de referència per a l’atenció a persones amb alta discapacitat, i l’ampliació del taller ocupacional de la mateixa fundació al barri de Sant Pere i Sant Pau. També destaca la futura obertura de la Residència Santa Tecla Rambla Nova, al conegut edifici dels Caputxins. Un altre equipament que ha avançat molt és el nou Tanatori del Cementiri de Tarragona, impulsat per la Xarxa Santa Tecla i Mémora. Aquest 2025 també ha estat un any assenyalat amb els seus 50 anys com a centre docent universitari i els 25 anys com a organització pionera en l’atenció integral sanitària i social a Catalunya.

resum de l’any 2025 | novembre

Urbaser assumeix la neteja i la recollida de brossa a Tarragona

Serveis l Els treballadors han estat subrogats i gradualment es renovaran equips

Redacció

El 5 de novembe de 2025 Urbaser es va fer càrrec de la neteja i recollida de brossa a Tarragona. Era un moment molt esperat per l’Ajuntament, que esperava resoldre així les mancances del servei i les consegüents queixes dels veïns. «Per fi Tarragona tindrà el contracte que es mereix. Posarem al dia la neteja i la recollida de residus a la ciutat. El nou contracte permetrà un servei més eficient, més transparent, amb major control i més sostenible. És a dir una ciutat més neta, que és el que volem tots», va expressar Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona, en la presentació del contracte i de la campanya de comunicació que l’acompanyarà. La flota que va començar a rentar la cara a la ciutat avui estava formada per 135 vehicles, dels quals 90 s’aprofitaven, de moment, de l’antiga flota. 45 eren vehicles nous. Urbaser posarà una part d’equips propis d’altres municipis i una altra part seran de lloguer. «Tenim un any per anar fent canvis. Es faran noves instal·lacions. Els nous

L’Ajuntament espera que ara es resolguin les mancances de neteja de la ciutat

vehicles més pesants tenim fins a un any i mig per incorporar-los», va explicar Xavier Mauri, delegat d’Urbaser a

Reus tindrà set

plantes

Tarragona. Pel que fa a l’antiga flota, cal destacar que fins a 33 vehicles han anat directament per a fer-ne ferralla. «Tot això significarà un canvi substancial. Suposava el 80% de les queixes de la ciutat. Des d’ara es notarà la millora», va indicar l’alcalde.

Urbaser subroga un total de 290 persones, amb «un

de bateries per emmagatzemar energia

Renovables l Les plantes seran entre la N-340, la ITV i la SE Bellisens

Redacció

Reus acollirà un ambiciós projecte de set plantes d’emmagatzematge d’energia elèctrica. Promogut per l’empresa Isabel Development 4 SL, el sistema de bateries permetrà gestionar la producció d’energia produïda per fonts renovables, maximitzar el seu rendiment i contribuir a la flexibilitat del sistema. A més, permetrà «evitar o que es redueixi el risc que es produeixi una apagada», detalla el professor del Departament d’Enginyeria Mecànica i membre del CREVER-Grup de Recerca d’Enginyeria Tèrmica Aplicada de la URV, Joan

Imatge d’un parc de bateries similar als projectats. Cedida

Carles Bruno. Cada installació tindrà una potència instal·lada de 4,5 MW.

La Generalitat va atorgar a l’estiu les autoritzacions de les plantes, denominades Bellissens 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8, que s’alçaran a tocar de la carretera N-340, la seu de la ITV i la subestació elèctrica SE Bellissens.

Les bateries ajudaran a emmagatzemar la producció en hores de molta producció i poc consum, «per poder-la utilitzar quan sigui necessari» i, a la vegada, «regular millor la xarxa». El professor del màster del Vehicle Elèctric de la URV, Carlos Olalla, destaca que és «una molt bona notícia» perquè «al país no en teníem cap d’operativa».

El Vendrell urbanitzarà la Rambla per tal d’eliminar-hi la circulació de vehicles

Obra pública l La ciutat esperava des de fa temps la pacificació de l'entorn de la Rambla

Redacció

La històrica Rambla del Vendrell preveu eliminar definitivament la circulació de vehicles per tal d’adaptar-se als vianants, un projecte actiu des de fa tres anys. La darrera tardor va arribar el moment d’executar les primeres obres, dividides per fases, que reurbanitzaran i adequaran el tram lateral del passeig entre l’avinguda Jaume Carner i el carrer Otó Ferrer, tot contemplant la canalització subterrània de les instal·lacions existents, que actualment són aèries, per reduir l’impacte visual i millorar la seguretat. El

primer tram que s’adaptarà a les persones pretén «millorar íntegrament l’espai públic, afavorint la mobilitat sense vehicles». L’accés només estarà permès a excepcions, com camions d’emergència, de bombers o de manteniment viari. L’espai es contempla com una ampliació del Passeig de la Rambla vendrellenca. L’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, explicava que el tram inicial peatonalitzat al lateral de la Rambla «és un primer pas» i que la reurbanització de l’espai més proper a la Biblioteca Municipal «pacificarà molt» la zona.

El Nàstic destitueix Luis César i contracta Cristóbal Parralo per ocupar

la banqueta

augment de la plantilla per a determinats serveis, que s’anirà incorporant progressivament». Un d’aquests nous serveis serà un equip específic pel pla Pam a Pam de neteja intensiva. Fins ara, es derivaven treballadors d’altres àrees. El contracte és de 20.225.101,71 euros a l’any IVA inclòs.

Santa Tecla, 50 anys d’hospital

universitari

Salut l El Seminari de Tarragona va acollir l’acte central dels 50 anys de l’Hospital de Santa Tecla com a centre universitari. La trobada va homenatjar a la primera promoció de Medicina que l’any 1975 hi van fer pràctiques. L’acte, presidit el director de la Xarxa Santa Tecla, Joan Maria Adserà, va comptar amb la consellera Núria Montserrat; l’arquebisbe Joan Planellas; el rector de la URV, Josep Pallarès; i darrers alcaldes de la ciutat, amb Rubén Viñuales al capdavant. Redacció/G.Martí

Futbol l Luis César va deixar de ser entrenador del Nàstic de Tarragona la primera setmana de novembre després de la derrota per 0-3 contra l’Atlético Madrileño al Nou Estadi i, amb ell, també va ser cessat Juan Vizcaíno, segon entrenador del club grana. Així es tancava la tercera etapa de Luis César a la banqueta del Nàstic, després

de 10 jornades on acumulava 4 victòries, 2 empats i 4 derrotes. La temporada pasasda va estar aprop de l’ascens, però en cap moment l’equip va mostrar-se especialment competitiu. Per al seu relleu a la banqueta el Nàstic va triar a un ex jugador blaugrana com Cristobal Parralo, expert en la categoria i també en els ascensos. Redacció

resum

Riudoms i Reus inauguren el programa de l’Any Gaudí

Homenatge l Les dues localitats es van repartir l’estrena d’un any d’activitats

Redacció

L’Any Gaudí es va inaugurar conjuntament a Riudoms i a Reus, amb un programa que primer va viure una primera part als carrers riudomencs i, posteriorment, es va traslladar a Reus.

Al migdia, i amb presència del president de la Generalitat, Salvador Illa, es va oferir un espectacle itinerant per diferents punts de Riudoms que va repassar els orígens de l’arquitecte. Amb ballarins, músics, equilibristes i personatges vestits amb motius gaudinians, la companyia la Puça Espectacles ha ofert un seguit d’escenes de la vida d’Antoni Gaudí, des de la seva infantesa fins al punt culminant del seu procés creatiu passant per la vida a la casa familiar.

De cara a la tarda l’atenció va traslladar a Reus amb un es-

pectacle de gran format vestit a partir d’un mapping projectat a la façana del santuari de Misericòrdia. L’espectacle, creat també per la Puça Espectacles, combinava art, tecnologia i emoció a través de

CONSORCI D’AIGÜES DE TARRAGONA

música en directe, pirotècnia, el mapping, la dansa, les acrobàcies i un autòmat gegant de quatre metres d’alçada. La proposta va oferir un recorregut simbòlic pels orígens, la infantesa i la connexió ter-

L’aigua digital

El Consorci d’Aigües de Tarragona avança en el seu procés de digitalització per esdevenir un ens més eficient, resilient i sostenible

Gairebé una trentena d’indústries i 70 municipis de la demarcació de Tarragona reben aigua potable del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT). L’ens, que aquest 2025 ha commemorat 40 anys de la seva constitució, es troba immers en un procés de transformació. L’objectiu: digitalitzar-se. Gràcies a un ambiciós pla de treball, valorat en 23 milions d’euros —dels quals 9,5 milions provenen de fons europeus—, el Consorci està construint un ecosistema digital que no només permetrà dotar de més seguretat tota la infraestructura encarregada del subministrament d’aigua als principals municipis i

indústries del territori, sinó que també contribuirà a millorar-ne la qualitat i a mitigar l’impacte operatiu en l’entorn.

Un clar exemple d’aquest procés és la recent inauguració de sis variadors de freqüència, una infraestructura valorada en gairebé dos milions d’euros, que permet optimitzar el consum energètic de les bombes que impulsen l’aigua des de les installacions del CAT a l’Ampolla fins a municipis com la Ràpita, Torredembarra o Valls.

EL CAT està construint un ecosistema digital que oferirà més seguretat i qualitat

El santuari de Misericòrdia, venerat per Gaudí, va acollir els actes a Reus

ritorial del geni reusenc, així com pel camí que el va portar a convertir-se en una figura universal de l’arquitectura. L’elecció del Santuari de Misericòrdia no és casualitat, donat que Gaudí tenia una forta devoció per la Mare de Déu de Misericòrdia i fins i tot va projectar una reforma de la façana del temple, de la qual se’n conserva un esbós original al Museu de Reus. Aquests eren els primers d’un seguit d’actes arreu de Catalunya que serviran per commemorar el centenari de la mort de l’artista i que impulsa el Departament de Cultura.

Óscar Puente, en una visita als tallers de manteniment de l’AVE. ACN

Transports

anuncia una nova línia AVE Lleida-Barcelona sense passar per Tarragona

Transports l El ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, va anunciar un nou pla d’inversió perquè els trens d’alta velocitat arribin als 350 km/h. Puente va precisar que es començarà per la línia Barcelona-Madrid i això permetrà reduir el trajecte entre les dues ciutats «a menys de dues hores». La manera

d’aconeguir-ho també serà creant un nou ramal directe entre Lleida i Barcelona sense passar per Tarragona, seguint el traçat primigeni que es va estudiar per a l’AVE per la Panadella, quan ni tan sols s’havia projectat l’estació del Camp de Tarragona. L’augment de velocitat seria possible amb unes noves travesses aerodinàmiques. Redacció

El 2025 ha estat un any especialment destacat per al Consorci en matèria de qualitat de l’aigua. No només s’ha inaugurat l’ampliació del seu laboratori, LQAIGUA, sinó que també han entrat en funcionament nous equipaments analítics que permeten certificar amb més celeritat que l’aigua que raja per les nostres aixetes és de la millor qualitat possible. Un any més, el Consorci ha pogut acreditar l’eficiència de la seva xar-

xa de canonades, que suma més de 410 quilòmetres d’extensió. Un nou estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya ha certificat que més del 99,8 % de l’aigua que transita per aquest entramat arriba al seu destí final, amb una taxa de fuites gairebé imperceptible. L’aigua és un recurs vital. Transparent, però no invisible. No és màgia que l’aigua ragi quan obrim les nostres aixetes, és el fruit del compromís del Consorci d’Aigües de Tarragona amb l’excel·lència i la millora continuada.

La pesta porcina amenaça les explotacions tarragonines

Ramaderia l El sindicat Unió de Pagesos defensava la feina ben feta dels ramaders

Redacció

L’alerta per la pesta porcina africana (PPA) va centrar l’atenció de mitja Catalunya durant el mes de desembre. La principal comarca d’afectació, el Vallès Occidental, es van concentrat en pal·liar els casos detectats a través de mesures preventives en un radi de 20 quilòmetres i d’eliminació dels casos actius, però en altres, com el territori del Camp de Tarragona, la principal preocupació era l’impacte econòmic que podia desencadenar la crisi.

D’acord amb Unió de Pagesos, la Generalitat no va dur a terme mesures preventives per a les granges porcines tarragonines, que sumen un total de 684 distribuïdes per tota la demarcació. «Des del 1994, el sector ha fet les coses ben fetes, i la malaltia no ha entrat per les granges, sinó per la fau-

Malgrat no estar directament afectada, es preveia una crisi de preus La demarcació disposa d’un

na», explicava Rossend Saltiveri, responsable del Sector Porcí d’Unió de Pagesos. En relació amb la repercussió que tindrà al mercat el representant assenyalava com a objectiu principal «minimitzar l’im-

Oposició social i veïnal a la instal·lació d’un parc eòlic al Baix Camp

Energia l El projecte preveu aerogeneradors entre Montbrió i Riudecanyes

Redacció

Les darreres setmanes de l’any es va materialitzar l’oposició al projecte per instal·lar un parc eòlic entre Montbrió del Camp i Riudecanyes, al Baix Camp. Un ector de veïns sumava forces abans de finalitzar el termini per presentar al·legacions al projecte vinculat a la Generalitat i a les empreses Tesera Energia SL i Mevak Energia.

La plataforma ‘Aturem els molins’ va presentar 2.500 signatures contra la proposta, que planteja la instal·lació de sis aerogeneradors entre els dos municipis i afectaria amb la línia de connexió energètica a deu municipis amb la finalitat «d’abastir» al polígon petroquímic de la Pobla de Mafumet.

L’entitat va recollir les queixes veïnals i institucionals, liderant amb els ajuntaments afectats les principals crítiques al projecte per frenar

La plataforma, presentant les signatures i al·legacions a Montbrió. ACN

Els afectats s’oposen als generadors i a la línia d’evacuació aèria projectada

la seva construcció. Parallelament, l’Ajuntament de Constantí, el grup de la CUP al Camp de Tarragona i l’associ-

ació mediambiental GEPECEdC van presentar al·legacions per mostrar el seu desacord amb la posada en marxa de la iniciativa. D’aquesta manera, se sumen a ajuntaments com els de Mont-roig del Camp, Vinyols i els Arcs, Riudoms, Botarell o Vila-seca, que també van fer pública la seva oposició a l’impacte del projecte.

Cunit es planteja fer una consulta per deixar de ser de la província

de Tarragona

pacte econòmic». S’esperava que la província, que compta amb un cens de 585.758 porcs, patís una «davallada en la demanda» i, per conseqüència, «en la baixada dels preus de mercat».

Tarragona,

Territori l L’alcalde de Cunit, Jaume Casañas (Impulsem), és partidari de plantejar una consulta ciutadana per valorar que el seu municipi abandoni la província de Tarragona i s’integri a la de Barcelona, concretament a la comarca del Garraf. Amb prop de 16.000 habitants, limita amb Cubelles (Garraf), pertany a l’àrea sanitària del

a punt per a

l’entrada en funcionament de la Zona de Baixes Emissions

Circulació l L'activació es fa de dilluns a divendres laborables, de 7 a 19 h

Redacció

La Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Tarragona va entrar finalment en vigor el 31 de desembre de 2025. La mesura afecta els vehicles que no disposin de distintiu ambiental i té per objectiu principal reduir la contaminació urbana a la ciutat. L’activació es realitza de dilluns a divendres laborables, entre les 7 i les 19 hores, i s’aplica principalment a la Part Alta, l’Eixample i els Barris Marítims. Per garantir un període d’adaptació, els residents empadronats a Tarragona poden circular amb vehicles sense distintiu durant tot el 2026 sense cap restricció. Progressivament s’aniran aplicant noves restriccions fins l’1 de gener del 2028, quan els vehicles amb etiqueta B deixaran de tenir lliure accés a la ZBE. A més, es van definir excepcions i autoritzacions específi-

Un dels cartells que avisen de l’entrada en la ZBE. Gerard Martí

ques per a col·lectius de rendes baixes, serveis essencials, vehicles de persones amb mobilitat reduïda i altres casos particulars. La ZBE compta amb 45 càmeres de lectura de matrícules i amb sensors ambientals. També s’han fet els treballs de pintura a l’asfalt per indicar-ho als conductors.

Garraf i el seu hospital de referència és el Sant Camil de Sant Pere de Ribes (Garraf). «Cada vegada sento més Cunit com a Barcelona i menys de Tarragona. El futur de Cunit passa pel Garraf», indicava. Per això, considerava la possibilitat de fer una consulta ciutadana que serveixi per «obrir un debat participatiu entre els veïns». Redacció

L’A-27 i la N-240, connectades per entrar a Montblanc

Carreteres l L’enllaç entre l’A-27 i l’N-240 a Montblanc ja és una realitat després de dos anys d’espera des de l’obertura del túnel de Lilla. Els vehicles poden accedir directament al nucli de montblanquí per la nacional, evitant les rotondes de Lilla. L’alcalde de la capital de la Conca de Barberà, Marc Vinya, celebrava l’obertura, però creu que no s’avança amb «prou rapidesa».

Així, reclamava celeritat per desencallar el projecte de connexió, el qual ja està redactat, però està pendent de l’aprovació de la declaració d’impacte ambiental. Les obres es preveuen que tinguin un cost de 50 milions. L’obertura de l’enllaç entre l’autovia i la nacional donarà «comoditat» als vehicles que vulguin accedir al municipi de Montblanc, però es reclama la connexió directa de l’autovia amb l’autopista. Redacció

resum de l’any 2025 | desembre

Red Eléctrica reactiva la MAT entre l’Aragó i Catalunya

Infraestructures l El projecte ja s’ha arxivat dos cops en el passat

Redacció

El projecte de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) que havia de connectar Catalunya i Aragó i va quedar aturada es va tornar a reactivar a finals de 2025 per tercera vegada. Una proposta polèmica, que la plataforma ‘No a la MAT Aragó-Catalunya’ va denunciar arran de les noves accions de Red Eléctrica Española (REE), empresa pública impulsora de la línia. La plataforma va anunciar noves mobilitzacions i va criticar que el projecte, que ha d’aportar 400 kV de potència, hagi

reaparegut «sota el paraigua de l’anomenat interès públic general», una condició que, segons la plataforma, permetrà a Red Elèctrica «accelerar l’expropiació i ocupació de sòl en benefici d’interessos privats» al llarg de més de 200 quilòmetres.

La plataforma explicava que aquest és el tercer intent «d’imposar» el corredor energètic, després de les últimes publicacions dels anys 2012 i 2022. La MAT AragóCatalunya afectaria en total a 19 municipis del Camp de Tarragona, entre les comarques del Priorat, Baix Camp,

Tarragonès i Alt Camp, i en l’encreuament de tota la línia, juntament amb els terrenys que travessarà per l’Aragó, Terra Alta i Ribera d’Ebre, a més d’una trentena de localitats. Els primers projectes proposats per REE no van dur-se a terme per les accions i mobilitzacions ciutadanes,

El Pla de Barris dona 67,3 MEUR a Reus, Tarragona, Calafell, Tortosa i Amposta

Ajuts l Un total de 20 municipis de Catalunya han estat els escollits per rebre els ajuts del Pla de Barris i Viles 20252029 de la Generalitat, entre ells hi ha Tarragona, Reus, Calafell, Amposta i Tortosa. Els projectes triats sumen un pressupost de 412 MEUR, dels quals 232,71 MEUR els aportarà la Generalitat, una xifra superior a la prevista inicial-

ment. Els projectes de millora urbana beneficiaran directament 273.519 i veïnes residents en les Àrees d’Especial Atenció (AEE) escenari de les accions de transformació. Entre els projectes seleccionats hi ha el de la Part Baixa de Tarragona (25 MEUR), el de Reus Sud (24.9 MEUR) i el de Calafell, amb el barri de Cal Bolavà (20.5 MEUR). En

tots tres casos es rebran 12,5 MEUR de subvenció.

A les Terres de l’Ebre, els municipis afavorits són Amposta amb un projecte de 25 MEUR per millorar els barris fluvials el Grau i el Pla d’Empúries; mentre que Tortosa ha apostat per un projecte sobre la Ciutat Històrica amb un pressupost de 25 MEUR. Tots dos rebran 15 MEUR. Redacció

fins i tot després que Forestalia, una empresa privada especialitzada en instal·lacions energètiques, tractés de renovar el projecte tres anys enrere. L’última proposta va ser aturada l’any passat, després que el Ministeri de Transició Ecològica mostrés la seva disposició per arxivar-lo.

El Grup d’Estudi i Protecció d’Ecosistemes Catalans (GEPEC-EdC) va presentar al·legacions, juntament amb diversos municipis i entitats ecologistes durant l’última proposta, i han assegurat que «tornaran a sumar-se» per «demanar la retirada total de la MAT».

L’ACA presenta vuit alternatives per a la presa del Catllar

Ecosistemes l El projecte de transformació de la presa del Catllar ha tornat a reactivar-se després que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) presentés el passat desembre un «primer estudi preliminar» d’alternatives. La institució va informar a Repsol, empresa concessionària, els regants, entitats ambientalistes i ajuntaments del tram final del riu Gaià, sobre les possibilitats que, actualment, contempla sobre el recinte, entre les quals figuren vuit possibilitats. Les dues opcions que destaquen són rebaixar la presa o retirar-la totalment o parcial, tot i que el cost de totes les operacions plantejades seria el principal inconvenient. Una de les alternatives més ben valorades per les entitats ambientalistes és la reducció de la presa, que «milloraria visualment l’ecosistema», segons assegurava l’alcaldessa del Catllar, Alba López. Redacció

La millora de la Part Baixa

Coneixement l L'oferta completarà els estudis de Ciències de la Salut

Redacció

La Universitat Rovira i Virgili (URV) va iniciar a final d’any el procés que ha de culminar amb la inclusió en la seva oferta docent, el curs 2027/28, d’una nova titulació: el grau en Farmàcia. La programació dels nous estudis ha estat aprovada pel Consell de

cinc anys d’ensenyament teòric i pràctic, amb un total de 300 crèdits, 30 dels quals són de pràctiques tutelades a farmàcies o hospitals. Els departaments implicats en el nou grau seran els de Ciències Mèdiques Bàsiques, Medicina i Cirurgia, Química Física i Inorgànica, Química Analítica i Química i Orgànica, Bioquímica i Biotecnologia i Gestió d’Empreses. Això ampliarà l’oferta a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut amb la perspectiva del trasllat al campus Bellissens. La URV impulsa un nou grau de farmàcia de cara al curs 2027/2028

Govern, que també ha donat llum verda a la convocatòria de priorització de 21 places de promoció de catedràtic o catedràtica, tant d’universitat com contractat, i a un pressupost de gairebé 152.000.000 d’euros, un 4,12% més alt que el de l’any passat, que en aquest cas haurà de ser apro-

vat pel Consell Social. El grau en Farmàcia té com a objectiu formar experts en tots els aspectes dels medicaments, de conformitat amb les directives europees referents a la professió farmacèutica i proporcionant la formació necessària per a exercir-la. La durada dels estudis és de

El sector hoteler reforça la desestacionalització, però torna a reclamar el Hard Rock

Turisme l La Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme (FEHT) va reobrir al desembre el debat sobre el macroprojecte del Hard Rock. L’entitat empresarial destacava com un dels objectius prioritaris recuperar la proposta, criticada els últims anys pel seu impacte ambiental i el seu model turístic. «No el donem per perdut i,

si hi ha sort, podem tornar a parlar del Hard Rock com a projecte estratègic per a la nostra destinació». La FEHT considera el projecte «bàsic» per tal de reforçar el procés de desestacionalització que s’ha anat assolint i reforçant al llarg dels darrers anys. Per altra banda, l’entitat també es proposa treballar per recuperar el turisme rus. Redacció