Més Vila-seca#156

L’Ajuntament adjudica la primera fase de les obres del Centre Experiencial Cal·lípolis

LA PINEDA En dues setmanes començaran les obres de construcció de l’estructura del nou equipament, pensat per acollir activitats docents, culturals i de lleure. 15

Un Sant Antoni passat per aigua

FESTA MAJOR Tot i els episodis de pluja, el gruix de la festa ha tirat endavant. P4

«Preveiem créixer amb prop de 700 habitatges nous»

L’alcalde fa un repàs a les accions de transformació del municipi. P2

REIS D’ORIENT

«No volem créixer per créixer, però hem de solucionar els problemes d’habitatge»

Cristina Serret

Abans d’acabar l’any es va aprovar el pressupost més elevat de la història del municipi, gairebé 50 milions d’euros. Què representa aquesta xifra per Vila-seca i els seus habitants?

–Aquesta és una pregunta molt genèrica, i abordar-la té certa complexitat. El pressupost és una eina que ha de servir per desplegar totes les polítiques efectives i, sobretot, per dur a terme els compromisos adquirits. Per al 2026 hem aprovat el pressupost més gran de la història, però cal contextualitzar-lo: inclou subvencions directes per infraestructures importants el procés de transformació que veurem els pròxims quatre o cinc anys. Parlo de millores en equipaments esportius, la integració de l’àmbit tramviari i projectes beneficiats dels fons Next Generation, com els centres experiencials. Però quan fem un pressupost tan gran, no només pensem en projectes massius, sinó també en les necessitats del dia a dia, com ara augmentar el pressupost del servei d’atenció domiciliària, tan necessari per a la gent gran, o altres polítiques que afecten directament la ciutadania i que potser no tenen uns pressupostos tan impactants, però sí un impacte importantíssim en la ciutadania. Són, en definitiva, uns

pressupostos elaborats amb una mirada horitzontal amb la voluntat que arribin a tota la gent de Vila-seca.

–En aquest any 2026 quines transformacions es veuran ja al municipi?

–Aquest any veurem la finalització de les obres de la Rambla i del seu entorn, així com del passeig de la Pineda, amb una inversió pròxima als 8 milions d’euros, incloent-hi un nou frontal marítim projectes de restauració ambiental. Les obres haurien d’estar acabades abans de Setmana Santa. També tindrem intervencions importants, com la de la Xarxa Natura 2000, amb unes 40 hectàrees de recuperació ambiental, que formen part d’una visió de municipi sostenible i respectuós amb el medi ambient. Pel que fa a la transformació urbana, destaca el Centre experiencial, que generarà espais verds que connectaran amb el Parc de la Porta del Mar, les fases 1 a 5 de l’Estadi municipal, amb una inversió d’uns quinze milions d’euros. També s’avançarà en l’inici de les obres d’integració urbana relacionades amb el tramvia. En tres o quatre anys, pràcticament tots aquests projectes estaran executats i, si tot va bé, podrem començar la transformació urbana del barri del Colomí.

nostra ciutat no té la voluntat de créixer per créixer, però sí de donar solucions a les necessitats d’habitatge. L’àrea de la Canaleta i altres plans parcials que s’estan desenvolupant a Vila-seca, com el del costat de l’avinguda Ramon d’Olzina, permetran desenvolupar uns 700 habitatges. D’aquests, aproximadament la meitat tindran algun tipus de protecció seran assequibles per a col·lectius amb necessitats concretes. És una resposta directa a la dificultat dels joves famílies amb rendes més baixes per accedir a l’habitatge de lliure mercat. –En l’actualitat s’està treballant en el futur POUM. Aquesta projecció de nous habitatges implicarà la necessitat de nous serveis públics?

cessible, amb una mentalitat 8-80, que vol dir que ha de ser vàlida per a un nen de 8 anys però també per a una persona de 80, amb espais públics de qualitat i sense elitismes. Volem una ciutat de qualitat per als residents, que no deixi ningú enrere. –S’ha anunciat que Aquopolis no es tancarà el 2026 que es tornarà a licitar. Quina és la finalitat d’aquesta decisió?

Tornarem a licitar Aquopolis perquè volem treballar sense presses en un projecte de futur que ens faci competitius

sobre l’espai públic en temporada alta és molt elevada, i això genera costos que l’Ajuntament ha d’assumir. –Però el turisme ja genera ingressos, oi?

CEDIDES

–Parlem del creixement urbanístic: la Generalitat finalment s’ha compromès a impulsar l’Àrea Residencial Estratègica de la Canaleta, fet que permetria ampliar el parc d’habitatges del poble. Quina importància té aquest

Hem aprovat un pressupost històric que cobrirà grans projectes però també el dia a dia del ciutadà

projecte per al municipi? –Encara hem de conèixer la lletra petita i establir reunions concretes amb la Generalitat, però és evident que la crisi de l’habitatge és una realitat. La

–El POUM està en una fase inicial, que ens permet analitzar la situació actual i comparar-la amb altres municipis respecte als requisits o requeriments que diferents organitzacions recomanen que haurien de complir les ciutats. També estem immersos en un procés participatiu on la gent diu la seva sobre qüestions com mobilitat, cultura, espais verds creixement urbanístic. El creixement de la ciutat està marcat per la demanda. No podem impedir-lo, però sí modular l’oferta. La nostra visió és una ciutat sostenible, segura, ac-

–La finalitat és guanyar temps per desenvolupar la modificació urbanística definir les necessitats del nou projecte. Avui en dia Aquopolis és un projecte que funciona i, per tant, fins que tinguem un possible adjudicatari que garanteixi una determinada inversió, no hi ha pressa per canviar el sistema ni el model. El projecte futur ha de ser notablement millor, amb un impacte positiu per a la ciutat i sense generar un desenvolupament només per fer més habitatges o hotels. Hem de generar un valor afegit que ens faci competitius en els pròxims trenta anys. I tot això s’ha de fer sense presses. –Vila-seca ha descartat, de moment, aplicar un recàrrec a la taxa turística. Quins són els motius d’aquesta decisió? És definitiva?

–La taxa turística respon a una necessitat objectiva. El turisme ha evolucionat molt al llarg dels anys avui dia genera noves exigències que els municipis turístics han d’afrontar amb recursos propis. Parlem, per exemple, de més seguretat, de serveis a les platges, de manteniment de l’espai públic d’inversions per garantir una experiència turística de qualitat. Fa dècades no hi havia socorristes; avui tenim contractes de centenars de milers d’euros per garantir la seguretat a les platges. La pressió

Sí, però principalment aquests ingressos recauen en l’Estat i la Generalitat a través d’impostos sobre el consum. Els ajuntaments, en canvi, només obtenen ingressos directes limitats, com l’IBI dels edificis o alguns impostos indirectes vinculats a negocis restauració. No és suficient per cobrir totes les despeses que genera l’activitat turística. Si volem potenciar el destí turístic, desestacionalitzar-lo oferir uns serveis públics d’alta qualitat, necessitem inversions importants. La taxa turística ens permet tenir capacitat de recaptació pròpia per fer front a aquests reptes. És un instrument al qual no podem renunciar, però el 2026 la Generalitat ja aplicarà el seu increment, per això hem decidit no modificar-la aquest any. L’important és aplicar-la amb cura i diàleg, de manera gradual sostenible.

–L’Ajuntament ha participat recentment en reunions amb les entitats de defensa del transport públic per reclamar una resposta urgent del Ministeri sobre l’estació intermodal. Com valoreu la situació actual i quins passos es poden esperar a curt termini per desbloquejar aquest projecte?

–La situació és dramàtica. El model actual de transport ferroviari és caòtic i insatisfactori per als usuaris. Portem més de vint anys sense canvis significatius. La infraestructura a Catalunya és lenta de desenvolupar no hi ha suficient inversió en operativitat, vies nous trens. Necessitem un model millor, que funcioni per a la ciutadania. Podria ser gestionat per Adif o Ferrocarrils de la Generalitat, però ha d’incloure una estructura pròpia enfocada en l’usuari. Com a societat, no ens podem per-

Fa més de dos anys que esperem l’estudi informatiu i la resposta a les al·legacions de l’estació intermodal

metre continuar amb aquest servei deficitari, especialment quan ens comparem amb altres països d’Europa. L’estació intermodal és un exemple paradigmàtic: fa més de dos anys que esperem l’estudi informatiu la resposta a les al·legacions. Mentre en altres regions de l’Estat avancen amb estudis, projectes i obres, aquí encara estem en fases preliminars. La infraestructura ferroviària gestionada des de Madrid, que afecta el dia a dia dels ciutadans de Catalunya, presenta un servei deficient insuficient. Després de vint anys de promeses, tenim cada cop pitjor servei i mancances estructurals greus. Independentment de partits o ideologies, cal un model millor. Ferrocarrils de la Generalitat funciona perquè té un model que pivota sobre l’usuari aplica polítiques que es desenvolupen des de la proximitat.

El Cós de Sant Antoni se celebrarà diumenge 8 de febrer

La tradicional cursa de cavalls es va ajornar a causa de la pluja, que també va obligar a cancel·lar o canviar de dia altres actes de la programació

Redacció

El Cós de Sant Antoni de Vilaseca se celebrarà finalment el diumenge 8 de febrer després de l’ajornament per la pluja de les tradicionals curses de cavalls, programades per diumenge 18 de gener. L’Ajuntament de Vila-seca, el Jockey Club Español de Carreras de Caballos i els diferents participants van donar el vistiplau a la nova data, que mantindrà el mateix horari previst inicialment, a les 12 del migdia. La decisió d’ajornar les curses es va prendre la vigília del 18 de gener, després d’analitzar les condicions del terreny i l’estat de la pista del circuit hípic. Així doncs, el circuit del Parc de la Torre d’en Dolça tornarà a ser l’escenari de la jornada i acollirà els mateixos participants que ja s’havien anunciat anteriorment. Hi participaran dinou cavalls pura sang anglesos, que competiran en les tres curses programades amb l’objectiu de mantenir el nivell esportiu l’ambient tradicional característic de les curses a Vila-seca.

Horari i curses

de Sant Antoni de l’any passat.

En la nova data es mantindrà l’horari previst, així com el nombre de participants

La jornada a la Torre d’en Dolça arrencarà a partir de les 11, quan s’instal·laran les Parades d’artesans, mentre que les curses de galop de cavalls pura sang anglesos començaran a les 12 h. La primera serà la Cursa Premi Parc de la Torre d’en Dolça, que té d’una distància de 1.700 metres. La segona cursa, Gran Premi Ajuntament de Vila-seca, tindrà una distància de 2.500 metres, mentre que la tercera i última, Premi Patronat Municipal de Turisme de Vilaseca, recorrerà una distància de 1.700 metres.

A causa del temporal es van suspendre actes com la Cursa de Pallassos o els Tres Tombs

El Cós de Sant Antoni es va veure afectat pel temporal Harry, que durant tot el cap de setmana del 17 18 de gener va deixar molta pluja a tot el Camp de Tarragona. A causa d’aquest temporal, també es van suspendre bona part dels actes de

la Festa Major d’Hivern de Vilaseca d’aquell cap de setmana, entre ells els tradicionals Tres Tombs, el Torneig social de Petanca, la Cursa de Pallassos –que enguany, per primera vegada, se celebrava dissabte a la tarda– i el Seguici, que estava previst per diumenge a la tarda. La decisió de suspendre el Seguici es va prendre el mateix diumenge, després d’una reunió de l’Ajuntament amb

L’Engrescada es consolida com a l’arrencada popular de la festa

Desenes de vila-secans es van sumar a la festa que marca el tret de sortida de la programació de Sant Antoni

Redacció

representants de les entitats del Seguici. El Correfoc Petit del Ball de Diables de Vila-seca, així com el Ball de Sant Miquel i Diables, que s’havia de celebrar divendres 16, es va ajornar fins a la setmana següent, quan es va poder desenvolupar amb normalitat.

Després de Harry, Ingrid Dijous 22 es preveia l’arribada de la borrasca Ingrid, que s’es-

perava que provoqués un intens temporal marítim, pluges abundants i vents molt forts, així com neu a cotes baixes en zones àmplies de la península. Això no obstant, la borrasca no va fer alterar significativament la resta de la programació de Festa Major. Els més afectats van ser els actes de dissabte 24 al matí, però n’hi va haver prou amb canviar les ubicacions on es van realitzar.

Només fa tres anys que la Colla Gegantera i Grallers de Vilaseca, en complicitat amb el Cavall Alat, van tenir la pensada d’organitzar l’Engrescada, una mena de tret de sortida popular per a la Festa Major de Sant Antoni. La idea, explicaven llavors, s’inspirava en el San Fermín de Pamplona i la tradicional invocació A San Fermín pedimos que els corredors entonen abans de l’encierro

En la versió vila-secana, la invocació a Sant Antoni és una melodia inspirada en l’Hereu

Riera, una cançó tradicional catalana, amb lletra escrita per Joaquim Vives. La cançó és un prec festiu popular al sant patró de Vila-seca, en què se li demana tenir una «gran festa», així com «bon temps companys per ballar».

Ben acompanyats

Enguany ha estat la tercera vegada que s’ha celebrat l’Engrescada, que s’ha consolidat ja com una arrencada oficial de la festa. Es va celebrar diumenge 11 de gener, i els gegants i el Cavall Alat van estar acompanyats

La invocació a Sant Antoni és una melodia inspirada en la cançó L’hereu Riera

de desenes de vila-secans, la majoria dels quals eren famílies amb canalla petita. La comitiva va sortir del Jardí del Castell per fer un petit recorregut pel nucli històric del poble fins a arribar al Portal de Sant Antoni. Allà, es va entonar la invocació al Sant Patró per demanar-li unes bones festes i, després de la

Ballada d’Honor al Sant, es va celebrar una Cercavila Engrescada pel centre del poble que va acabar al mateix carrer de Sant Antoni amb la ballada final. La festa va culminar amb un vermut engrescat que va servir per brindar per la Festa Major que tot just acabava de començar.

Símbol de la festa Durant tot el matí els responsables de l’Engrescada van estar repartint entre tots els assistents mocadors de la Festa Major i la lletra de l’himne, per tal que tots els presents poguessin participar en la festa i lluir la peça que la identifica. D’aquesta manera, els carrers es van omplir de mocadors blaus que, a partir d’ara, seran símbol festiu de Sant Antoni. Els organitzadors de la iniciativa es van mostrar molt satisfets amb l’evolució de l’Engrescada, que va començar com una activitat petita, però que en només dos anys s’ha fet gran.

El Ball de Pastorets i el Ball de Gitanes interpreten els seus primers versots

L’Esbat Dansaire Ramon d’Olzina va presentar els dos balls parlats en el marc de la Festa Major de Sant Antoni

Cristina Serret Alonso La Festa Major de Sant Antoni d’enguany ha deixat una novetat destacada en el calendari cultural de Vila-seca. L’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina ha fet un pas endavant en la recuperació i actualització de la tradició popular, representant els balls parlats del Ball de Gitanes del Ball de Pastorets. La proposta es va estrenar dissabte 10 de gener amb dues sessions: una a la Residència de la Gent Gran una altra a la plaça d’Estudi, acostant l’espectacle a públics diversos i reforçant el caràcter comunitari de la festa. «El nostre objectiu sempre és acostar la Festa Major a tothom. En aquest cas, vam pensar en qui tenia més dificultats per venir-nos a veure, que són la gent gran de la Residència, i vam decidir acostar-nos-hi nosaltres», explica Mar Melero, presidenta de l’entitat.

Crítica amb accent local

Els balls parlats es van presentar en forma de versots satírics i reivindicatius, escrits per un grup de joves de l’Esbart. Els textos van abordar temes d’actualitat com el mal funcionament dels trens de Rodalies, la situació de la llengua catalana o el paper de la cultura, recuperant així l’essència crítica i popular que tradicionalment ha caracteritzat aquest tipus de representacions. Els infants també van tenir veu pròpia. En el Ball de Gitanes, els més petits van aprofitar els seus parlaments per expressar inquie-

Els participants en la presentació que es va fer a la plaça d’Estudi.

tuds quotidianes, com la calor a les escoles durant els mesos més càlids o les dificultats de transport. «La rebuda va ser bona, tot que sempre hi ha qui ho rep amb entusiasme i qui es pregunta per què s’han dit certes coses», admet Melero. En qualsevol cas, la presidenta és clara: els balls parlats han arribat per quedar-se, es representaran cada Festa Major de Sant Antoni i, de cara al futur, amb la possibilitat d’adaptar-se a diferents edats. Aquesta estrena s’emmarca dins la celebració del 50è aniversari de l’Esbart.

CASTELLERS

Els Xiquets de Vila-seca enceten un 2026 ple de reptes i optimisme

La colla es marca com a gran objectiu portar el 3 de 7 a plaça després d’un any de consolidació

C.S.

Els Xiquets de Vila-seca han començat el 2026 amb bones sensacions. La primera actuació de l’any va ser per Sant Antoni al Celler, marcada per la pluja, però amb un balanç molt positiu. Albert Sintas, president de la colla, destaca que aquesta diada ha servit per confirmar el bon moment del grup després d’un 2025 prou positiu.

«És la primera actuació del 2026, després d’un any que vam acabar molt bé», explica Sintas. A la Festa Major, la colla va aconseguir una fita que no

assolia des d’abans de la pandèmia: completar una actuació amb tres castells un pilar. «Vam ser unes 80 persones i, tot haver d’actuar sota cobert perquè plovia, els castells van sortir molt bé», comenta satisfet.

Fer el salt

Aquest bon inici reforça l’optimisme de cara a la nova temporada. L’any passat, els Xiquets van completar tota la gamma de sis: 5 de 6, 7 de 6, 2 de 6 pilar de 5. Ara, l’objectiu és fer el salt als castells de set. «El 3 de 7

els Xiquets van actuar a l’interior del Celler.

és el repte pendent. L’any passat el vam haver de desmuntar per seguretat, però estava molt

ben assajat. Aquest any volem portar-lo a plaça», afirma. Per fer-ho possible, la colla

ja prepara el retorn als assajos. «Comencem el 6 de març a les 21 h, al local del costat del Ce-

ller, i tothom que vulgui està convidat a sumar-s’hi», anuncia el president.

Una exposició de fotografies recull el procés de creació del Cavall Alat

Nani Nolla va fotografiar Antoni Mas en tots els passos de construcció de la popular figura del Seguici i ara n’exposa una selecció al Castell

Cristina Serret Alonso

La Sala Kies del Castell de Vila-seca –espai que antigament ocupaven les cavallerisses– acull, des del passat dijous 22 de gener, l’exposició de fotografies De la ferralla al vol. La creació del Cavall Alat de Vila-seca, obra d’Antoni Mas L’autora d’aquest treball és la fotògrafa Nani Nolla, que va acompanyar el ferrer du-

rant tots els mesos de disseny i construcció del Cavall Alat en el seu taller situat al carrer Comte de Sicart de Vila-seca.

Una obra mestra d’enginyeria Aquesta figura emblemàtica del seguici local es va presentar en societat per Sant Antoni de 2019. Es tracta d’una peça confeccionada amb acer inoxidable, de 2,40 metres d’altura,

amb les potes, la cua, el cap, la boca i les orelles articulats. «Per la manera com està concebut, és una obra d’enginyeria increïble», subratlla la Nani. La fotògrafa explica que, en veure treballar l’Antoni, de seguida li va venir al cap la seva mare, que era modista: «De la mateixa manera que ella, per fer una peça de roba, feia el patró i després el tallava cosia,

l’Antoni Mas feia el dibuix a continuació el tallava el soldava». La mare i el ferrer, afegia la Nani, també coincidien en la manera d’afrontar el bloqueig creatiu: «Quan l’Antoni sentia que estava col·lapsat, es quedava dret, callat, contemplant la peça, durant uns quants minuts. Això, la mare, també ho feia», explica amb un punt d’emoció.

L’emoció de l’artista

El recull de la Nani mostra tot el procés de construcció del Cavall, des dels primers esbossos sobre el paper fins a la primera ballada al Castell «en una nit que feia molt de fred». Precisament aquest moment el va recollir en una de les instantànies més emotives de l’exposició, on es veu l’Antoni Mas amb una cara de felicitat absoluta

en veure que la seva obra ja és en mans dels vila-secans.

Les fotografies mostren el ferrer des de molts angles, però molt poques vegades se’l veu posant per a la imatge. «Em deia Tu ves fent, i si en algun moment veus que he de parar, m’ho dius», recorda la Nani. L’única instantània en què Mas va posar de manera conscient va ser per a la que la fotògrafa anomena

El treball de la Nani mostra detalls de la peça que potser havien passat desapercebuts

L’exposició recull des dels primers esbossos fins a la presentació del Cavall per Sant Antoni

Tu em vas crear en què es veu el ferrer plantat sota el Cavall en una posició en què sembla que tots dos s’estan mirant als ulls. Gràcies al treball de la Nani es poden descobrir detalls anatòmics que potser han passat desapercebuts per als qui alguna vegada han vist el Cavall Alat, com el fet que dins de la boca hi té dents, o la perfecció que s’amaga a l’interior de les peülles de la bèstia. També s’hi desvelen detalls curiosos, com

els engranatges que fan de la peça una figura articulada o la signatura que l’artista va gravar al cul del cavall.

Un miler de fotografies L’exposició que es pot veure al Castell de Vila-seca és un recull de prop de quaranta-cinc fotografies, però la Nani en va arribar a disparar més d’un miler. «N’hem descartat moltes que m’han trencat l’ànima», admet. També explica que treballar en aquest projecte ha estat «un gran repte fotogràfic» però també un goig personal. «L’Antoni anava treballant i, de tant en tant, s’aturava m’explicava alguna de les seves historietes». També li ha servit per constatar com és d’estimat el ferrer al poble: «Com que treballa amb la persiana aixecada, ara entrava un, ara l’altre…. Hi

va haver dies que la vam haver d’abaixar, perquè era un continu de passar gent. El seu taller és un centre de vida».

Dos professionals de l’art L’escultor ferrer Antoni Mas és autor entre altres de La Torre dels Vents de Tarragona, les escultures de l’església d’Ordino a Andorra, l’Àliga de Tarragona, del disseny de les vidrieres de diverses esglésies, entre elles la de Sant Esteve de Vila-seca i de l’Esperit Sant de la Pineda. La fotògrafa Nani Nolla, va estudiar fotografia analògica a l’Escola Superior d’Imatge de Disseny de Barcelona el 1990 va assistir a cursos universitaris amb fotògrafs de renom com ara el brasiler Sebastián Salgado. Actualment, Nolla forma part del col·lectiu de fotografia Photokm0.

L’exposició s’havia d’inaugurar de manera oficial el dijous 22, però a causa de l’accident ferroviari es van decretar tres dies de dol es van suspendre tots els actes protocol·laris, fet que va alterar lleugerament el programa previst. No obstant això, la tarda del 22 l’Antoni Mas i la Nani Nolla van obrir les portes de la Sala Kies per rebre tots els visitants –que no van ser pocs– que es van acostar a veure l’exposició.

De la ferralla al vol. La creació del Cavall Alat de Vila-seca, obra d’Antoni Mas es podrà visitar de manera gratuïta fins al 29 de març.

Imatges de les potes del cavall i els esbossos que Antoni Mas va dibuixar per fer-les.

La Societat El Fènix rememora i celebra els 150 anys d’història

Aquesta Festa Major han inaugurat una exposició fotogràfica i han recuperat el tradicional Ball de Coques

Redacció

La Societat Recreativa i Cultural El Fènix va obrir portes a Vila-seca l’any 1875. A dia d’avui, els actuals socis sòcies es troben immersos en la celebració

del 150 aniversari d’aquesta entitat, nascuda per nodrir la vida cultural i social al municipi. En el marc d’aquesta celebració es va inaugurar, el passat 20 de gener, una exposició fo-

togràfica que recull l’evolució de l’entitat des dels orígens fins a l’actualitat, fent memòria gràfica dels moments clau, les persones que l’han fet possible i el seu paper en la vida social

cultural de Vila-seca. L’exposició es pot visitar encara, de dimarts a dissabte, de 10 a 13 h de 17.30 a 19 h. A més, El Fènix ha recuperat el tradicional Ball de Coques, festa que es va ce-

lebrar la tarda del diumenge 25 de gener, amb l’actuació musical del duet Ruben’s. La celebració continuarà aquest pròxim dissabate amb el Sopar de Gala, que ha de servir per cele-

brar de manera solemne aquest segle mig de trajectòria.

Carnaval al Fènix

L’agenda d’El Fènix té una altra cita destacada el 15 de febrer, dins la programació del Carnaval. Aquell diumenge la seu de l’entitat serà l’escenari de les Passarel·les infantils de Carnaval, que es faran a partir de les sis de la tarda. Cal recordar que El Fènix, junt amb dues societats històriques més, l’Ateneu Pi Margall i Las Vegas, van ser les pioneres de recuperar el Carnaval després del franquisme.

El Tinglado 2 del Moll de Costa

acull l’exposició inèdita ‘Mestres de l’escultura del segle XX’

Es tracta d’una producció exclusiva, comissariada pel Julio Niebla i encarregada per l’Autoritat Portuària, que només es podrà veure al Port fins al 15 de febrer

Redacció L’exposició ‘Mestres de l’escultura del segle XX’ que es pot visitar al Tinglado 2 del Moll de Costa de Tarragona presenta una acurada selecció d’obres d’escultors rellevants en el panorama nacional i internacional, des de les avantguardes del segle XX fins als artistes contemporanis de l’inici del segle XXI. Inclou escultures d’artistes de renom com Léger, Miró, Oteiza, Gabino, Perejaume, Carr, entre altres. Un total de 39 escultures conformen aquesta proposta inèdita, que està produïda per Kugi comissariada pel galerista Julio Niebla, per encàrrec de l’Autoritat Portuària. ‘Mestres de l’escultura del segle XX’ és l’última de les exposicions programades per al 2025 al

Moll de Costa i es podrà visitar fins al 15 de febrer. Amb aquesta exposició exclusiva, que només es podrà veure al Port, es dona el tret de sortida a una nova etapa del Moll de Costa en la qual es combinaran les habituals propostes

Inclou obres de Léger, Miró, Oteiza, Gabino, Perejaume o Carr, entre altres artistes

vinculades al món cultural local català amb muntatges d’artistes de renom mundial.

L’exposició presenta «una representació del que ha succeït a l’escultura durant el segle XX principis del XXI», explica el seu comissari, el ga-

lerista Julio Niebla. En aquest sentit, detalla que «el fil narratiu de la mostra és ensenyar a l’espectador com escultors de vàries generacions d’un mateix segle prenen camins diferenciats a l’hora de crear». I afegeix que «lluny de voler ser una ortodoxa retrospectiva de l’escultura d’un segle, és una proposta personal, on, com a comissari, he fet una selecció acurada d’aquells artistes obres que m’ajuden a explicar aquest fil narratiu».

Un segle d’escultura

La mostra s’ha plantejat com un camí de descoberta que el públic seguirà per a conèixer com ha evolucionat l’escultura en els últims 100 anys. En l’inici d’aquest camí, els espectadors es trobaran amb un gran

panell explicatiu que mostrarà els principals escultors de la història així com tècniques escultòriques i altres informacions de context que mostren l’evolució de l’escultura fins a arribar a l’inici del segle XX. «Quan creo un projecte expositiu, li dono gran importància a la part didàctica. És un aspecte essencial més enllà del

simple gaudi estètic. La intenció és que el visitant aprengui alguna cosa de tot allò que ha vist». Seguidament, comença el recorregut cronològic pels segles XX i XXI, que s’ha organitzat per grups d’escultors. A més de mostrar les seves creacions, inclou informació sobre cada escultor i el moviment artístic que l’ha fet més reco-

negut en cada cas. La disposició de l’espai s’ha fet de manera que el públic no entri a la sala vegi tot el contingut, sinó que l’ha de recórrer per a descobrir-lo. Així mateix, a la plaça entre el Tinglado 1 i 2 s’han col·locat dues escultures de gran format. Són Agamenón III, d’Amadeo Gabino (2000), i Sata, de Marcel Martí (2005).

El Ball de Diables es mostra satisfet per la celebració d’un Correfoc ‘atípic’

Tot i l’amenaça de pluja es van mantenir la Tabalada i el Correfoc Adult

Redacció

El temporal de pluges que va afectar el Camp de Tarragona el cap de setmana del 16 al 18 de gener va alterar la programació de la Festa Major, incloent La Nit del Foc, que enguany s’havia de celebrar dissabte 17 de gener. Tot i les previsions, el Ball de Diables de Vila-seca, amb el suport de l’Ajuntament de Vila-seca, va decidir mantenir programada la Tabalada el Correfoc Adult, amb la participació d’una bèstia quatre balls de diables, avançant horaris. La pluja va respectar els primers 45 minuts de la cercavila, que van permetre actuar amb certa normalitat. No obstant això, els darrers 20 minuts de l’actuació es van veure afectats per un repunt de la pluja que, amb una intensitat creixent, va marcar el final del Correfoc. Per aquesta raó es van fer els lluïments finals de cadascun dels balls de diables, però es va decidir cancel·lar els lluïments conjunts típics a la Pplaça de l’Estudi.

Una aposta encertada Des del Ball de Diables de Vilaseca s’ha manifestat que, «tot i

haver sigut un Correfoc atípic per programa, per horari, per ritme, per públic, per condicions meteorològiques i pel seu final», la valoració és molt positiva: «Considerem que l’aposta per mantenir la programació del Correfoc va ser encertada va permetre que la diada de Sant Antoni no quedés sense cap acte de carrer». Els de Vila-seca firmen, també, que els va deixar pel record «l’èpica dels diables ballant sota les espurnes la pluja; així com el record d’un dia excepcional, d’aquells que no s’obliden, i que tant de bo no es repeteixin».

El Concurs Albert Iturria ret homenatge a la pagesia local

Paula Charles es va emportar el primer premi en la categoria d’adults, i Idaire Trabalon i Èlia Ulldemolins els d’infantil

Cristina Serret Alonso

La tretzena edició del Concurs de fotografia Albert Iturria s’ha convertit, de manera intencionada, en un homenatge a la pagesia local i a les persones que mantenen viva la tradició i el negoci agrícola en una època en què aquesta opció de vida és minoritària. Així ho explicava Manuela Moya en la cerimònia d’entrega de premis que es va celebrar el dissabte 17 de gener al Castell de Vila-seca: «La temàtica d’enguany és molt especial per a nosaltres, perquè hem volgut posar el focus en la pagesia». El concurs, afegia la regidora, «és una manera d’assegurar-nos que queda ben documentada la feina dels pagesos, que és una de les activitats més arrelades al nostre municipi».

Sobretot, les persones Així doncs, aquesta tretzena edició s’ha estructurat amb la voluntat de preservar i posar en valor el patrimoni agrícola i humà de Vila-seca. Amb el títol Pagesia vila-secana: conreus, parades, persones, s’ha convidat els participants a

El concurs és una manera d’assegurar que queda ben documentada aquesta feina al municipi

captar amb la seva càmera les realitats quotidianes del camp: els cultius, les feines agrícoles i, sobretot, les persones que hi dediquen la vida. En definitiva, el concurs d’enguany ha volgut ser una crida a la memòria, a la sensibilització al reconeixement d’una activitat que avui dia és tan essencial com malauradament desatesa.

Primer premi ‘Nous pagesos’ Paula Charles

Per primera vegada les fotografies seran exposades al Castell no a l’Ajuntament

Jurat guanyadors El jurat d’aquest tretzè Concurs fotogràfic Albert Iturria va estar format per la regidora Manuela Moya; els regidors Josep Toquero Josep Forasté; la filla del fotògraf homenatjat, Sílvia Iturria, i la fotògrafa professional Sílvia Amador. Aquest jurat va determinar que Paula Charles s’emportés el Primer

premi, dotat amb 700 euros, per una de les fotografies de la sèrie Nous pagesos. El segon, dotat amb 350 euros, el va guanyar Cristina Antillés amb una de les fotografies de la sèrie

Arrels de llum, el tercer premi, dotat amb 175 euros, es va lliurar a Xavi Barrullas per la fotografia El gest antic de collir En la categoria infantil, van ser premiades amb material escolar per import de 50 euros les fotografies d’Idaire Trabalon Èlia Ulldemolins. Després d’anunciar els guanyadors del concurs i fer-los

entrega dels premis, es va procedir a inaugurar l’exposició, que consta d’un total trenta-set fotografies. Enguany, per primera vegada, les fotografies del concurs s’exposen al Castell de Vila-seca després de dotze anys sent exposades a la Sala Polivalent de l’Ajuntament. «Sempre intentem trobar el millor encaix per a les exposicions pensem que aquest és un molt bon lloc», va assegurar Moya. L’exposició del 13è Concurs de fotografia Albert Iturria es pot

Segon premi ‘Arrels de llum’ Cristina Antillés

Tercer premi ‘El gest antic de collir’ Xavi Barrullas

A dalt la XLIII Trobada Gegantera a sota, la XV Trobada d’elements festius Amics dels Gegants.

Els gegants grans i petits de Vila-seca ballen sense por del mal temps

La XVa Trobada d’elements festius ‘Amics dels Gegants’ es va celebrar dins del Mercat, mentre que la XLIII Trobada gegantera es va celebrar a l’aire lliure

Cristina Serret Alonso

Dissabte 24 de gener es va despertar amb pluges, molt de fred i fortes ratxes de vent. En vista que les previsions meteorològiques no apuntaven a una millora, els responsables de la XVa Trobada d’elements festius ‘Amics dels Gegants’ van decidir convocar tots els participants sota cobert. Concretament, al Mercat Municipal.

Allà s’hi van concentrar una bona colla de gegantons capgrossos, capitanejats per la Colla dels Petits Pintors, i per un

bon nombre de pares i mares que van voler acompanyar la canalla en una jornada festiva dissenyada a la mida dels més petits.

Cercavila sota sostre

Entre els participants hi havia el gegantó Tonet, així com tota la colla de gegants capgrossos dels Petits Pintors. A més, es van sumar a la festa diversos elements festius confeccionats a casa per les famílies locals. Acompanyats dels Grallers de Vila-seca, els Amics dels Ge-

gants van fer una petita cercavila per un dels passadissos laterals del mercat, perfectament escortats per un públic nombrós que va aplaudir retratar la canalla de manera constant. Després d’un parell d’anades i tornades, els petits van fer les ballades finals, que van culminar amb el Ball dels Gegants de Vila-seca. Tot seguit, es van repartir les bosses dels gegants entre els portants també un petit esmorzar de xocolata desfeta que va contribuir a calmar el fred.

Davant les previsions, la Colla de Gegants Grallers de Vila-seca havien previst una actuació més curta si es donava el cas que l’endemà, dia en què

Després de les ballades dels petits els portadors van rebre una bossa d’obsequi i un esmorzar

se celebrava la XLIII Trobada Gegantera, plogués o es mantingués el fort vent de dissabte. Això no obstant, les condicions

URBANISME

Adjudicades les obres del Cal·lípolis, que començaran en dues setmanes

El recinte constarà d’una estructura de 2.000 metres quadrats amb diferents espais i refugis climàtics

Adam Díaz

El Centre Experiencial Cal·lípolis de la Pineda començarà a cobrar vida en aproximadament dues setmanes, després que l’Ajuntament aprovés aquest dimecres en Junta de Govern l’adjudicació de la primera fase d’obres. Durant el mes de febrer, els treballs avançaran la construcció de l’estructura de l’edificació dels primers matisos del Centre, amb un pressupost total de 8.232.000 d’euros. L’empresa constructora serà RCR Aranda Arquitectes, un taller creatiu fundat l’any 1988 a Olot especialitzat en edificis sostenibles adaptats al paisatge natural.

La segona fase correspondrà a les obres d’urbanització externa de tot l’equipament i la museïtzació del Centre, que també s’adjudicaran pròximament. L’edifici, de 2.000 metres quadrats, es distribuirà en dues plantes, amb espais polivalents per acollir activitats docents, culturals lleure que «contribueixin a la millora del valor paisatgístic i mediambiental del front de la Pineda».

El nou edifici estarà rodejat per una gran pineda de gairebé 300 arbres, que s’estendrà al llarg de tot el solar fins a arribar

El projecte inclou la construcció d’aparcaments de vehicles i bicicletes

a la zona marítima. La intenció és que l’edificació ofereixi diferents refugis climàtics, tot i que pretén restringir el trànsit exclusivament per veïns, transport públic i usuaris del centre. El seu

ús com espai municipal integrarà un àmbit d’aparcament per vehicles, busos i bicicletes. El projecte també preveu el manteniment de la duna natural que es general al davant del litoral marítim per «reduir l’impacte visual» de l’estació de bombeig.

A més, per afavorir el creixement del nou arbrat, es recuperarà la duna original i pal·liar els efectes nocius de les ventades

directes del mar. La proposta contempla dos objectius principals, que se centraran en la sostenibilitat de la zona i el reconeixement de la vil·la romana de Cal·lípolis. El disseny del centre s’enfocarà en la seva integració paisatgística i millora del valor mediambiental de la zona de la Pineda, amb un conjunt de «volums» formes arquitectòniques aixecades so-

bre una plataforma de 90 centímetres de sòl, coberts per una capa envoltant vegetal en forma de cúpula en gran part del perímetre. Els espais, interiors exteriors, tindran dues rampes accessibles tres escales que connectaran amb els espais urbans: el front marítim, el Parc dels Prats, el carrer Amadeu Vives i la nova Pineda.

Dilluns 9 de febrer, nou dia per a tramitar el DNI i el passaport a Vila-seca

El dilluns 9 de febrer els veïns veïnes de Vila-seca podran renovar el seu document nacional d’identitat passaport al municipi. La Comissaria Provincial de Tarragona ha confirmat la presència d’un equip mòbil de tramitació del DNI al Centre Cívic La Formiga, situat al carrer de la Riera 57, en horari de 9.30 a 12.30 h. Aquest tràmit el podran fer les persones que s’hagin de renovar el DNI o el passaport, també en els casos de documents perduts o sostrets. El document renovat se’l podran endur el mateix dia del tràmit, i està orientat sobretot, a totes aquelles persones amb dificultat per a desplaçar-se fins a una de les comissaries de la Policia Nacional. Cal recordar que per a inscriure’s, la ciutadania haurà de sol·licitar-ho primer adreçant-se al telèfon 977 309 300, extensió 3104 (de dilluns a divendres, en horari de 9.30 a 13.30 h).

meteorològiques no van ser tan adverses com dissabte la trobada es va poder celebrar amb normalitat. D’aquesta manera, a primera hora es van fer les

La Trobada Gegantera no va patir cap canvi a causa de les condicions meteorològiques

Matinades de Grallers des del Mercat Municipal i posteriorment la plantada dels gegants. Les colles convidades eren

les de la Riera de Gaià, Botarell, les Borges del Camp, Lliçà d’Amunt, Salou, Móra la Nova, Flora “Associació la muralla de Tarragona”, Montbrió del Camp, el Serrallo Calafell.

Cercavila, ballada i records

La cercavila va arrencar des del mateix Mercat va recórrer els carrers del centre històric del poble fins a arribar a la plaça de l’Església, on els gegants locals convidats van fer la ballada final i es va fer la tradicional entrega dels records.

Vila-seca es promociona a FITUR com a destí familiar i de turisme esportiu

El municipi ha estat present a la fira juntament amb altres destinacions de la Costa Daurada

Redacció

Vila-seca va ser present a FITUR, la Fira Internacional de Turisme que té lloc del 21 al 25 de gener a IFEMA Madrid. El municipi es va promocionar en el marc del Conveni Corner de la Diputació de Tarragona, en un estand de l’Agència Catalana de Turisme juntament amb altres destinacions de la Costa Daurada.

En aquesta edició van viatjar a Madrid tant el personal tècnic del Patronat Municipal de Turisme com l’alcalde Pere Segura, el qual va participar en di-

ACTUALITAT

verses trobades institucionals i professionals. «La presència a FITUR és una oportunitat per reforçar el posicionament de la destinació en un mercat cada vegada més competitiu, donar a conèixer un model turístic basat en la qualitat la sostenibilitat, i establir aliances que permetin continuar generant oportunitats econòmiques i de desenvolupament per al municipi», ha manifestat.

Turisme esportiu

En aquesta edició Vila-seca ha volgut posar en valor la seva

Representants de la Costa Daurada a la Fira de Turisme de Madrid, FITUR.

S’ha presentat com un destí per al ciclisme, tant professional com amateur

aposta pel turisme esportiu, amb una especial incidència en el ciclisme. La destinació, certificada en cicloturisme des del 2019 per l’Agència Catalana de Turisme, ha tingut una

presència molt destacada en esdeveniments ciclistes de primer nivell, com la Volta Ciclista a Catalunya, on Vila-seca serà final d’etapa. Aquest posicionament reforça la imatge del municipi com un escenari idoni tant per a competicions professionals com per a la pràctica del ciclisme amateur, gràcies a les seves infraestructures, el clima i l’entorn natural.

En paral·lel, Vila-seca ha presentat la seva oferta turística basada en el turisme familiar, cultural, gastronòmic i d’experiències, amb un èmfasi especial en la sostenibilitat i la innovació. L’objectiu principal de la seva participació és consolidar-se com una destinació de referència i establir aliances amb operadors turístics per captar nous visitants internaci-

onals, especialment de mercats emergents.

Una cita estratègica

La Fira Internacional de Turisme FITUR és un punt de trobada clau per a professionals destinacions de tot el món, una plataforma única per donar visibilitat a l’oferta turística de Vila-seca establir sinergies amb operadors institucions internacionals.

La FiM Vila-seca obre l’acreditació professional per a l’edició 2026

La fira es reforça com a espai estratègic de connexió professional

Redacció

La FiM Vila-seca, que se celebrarà del 7 al 10 de maig de 2026, ja ha obert les inscripcions a la convocatòria PRO de l’edició 2026, adreçada a professionals del sector musical que vulguin formar part d’una fira de proximitat, cuidada i

d’alt impacte, pensada per generar relacions sòlides projectes amb recorregut.

Passi professional L’acreditació a la FiM dona accés a totes les activitats, recursos, àrees contactes professionals, així com als showcases

actuacions amb prioritat d’accés, localitats reservades cua ràpida. Està pensada per a artistes i professionals del sector de la cultura.

Les inscripcions professionals per a la FiM Vila-seca 2026 ja es poden formalitzar a través del web de la fira.

INFRAESTRUCTURES

Vila-seca i les entitats de defensa del transport s’uneixen per la intermodal

Demanen al Ministeri que resolgui amb urgència les al·legacions pendents i aprovi definitivament l’estudi informatiu de mobilitat

Redacció / ACN

El passat 15 de gener l’Ajuntament va acollir una reunió de treball amb representants de la plataforma Dignitat a les Vies de l’associació per la Promoció del Transport Públic (la PTP), centrada en el futur de l’estació intermodal i en la necessitat que el Ministeri de Transports doni resposta, com més aviat millor, a les al·legacions presentades.

Van participar en la trobada l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, la regidora de Serveis al

territori, Cristina Cid, el regidor de Mobilitat, David Rodríguez; així com Anna Gómez Adrià Alló, en representació de Dignitat a les Vies, Adrià Ramírez, de la PTP.

Resolució urgent Fonts de l’Ajuntament expliquen que durant la reunió es va constatar un ampli consens a l’hora de reafirmar que l’estació intermodal de Vila-seca és la ubicació idònia una oportunitat històrica que el territori no es pot permetre deixar es-

capar. Tots els participants van subratllar la necessitat que el Ministeri resolgui amb urgència les al·legacions pendents i aprovi definitivament l’estudi informatiu, com a pas imprescindible per desbloquejar un projecte estratègic que interconnectarà Rodalies, Corredor Mediterrani i el TramCamp a l’epicentre entre Tarragona, Reus, Cambrils, Salou Vilaseca, millorant la mobilitat interna del Camp de Tarragona i la seva connexió amb la resta del país.

En aquest sentit, es va posar de manifest que l’eix central del projecte han de ser les persones usuàries del tren, garantint un servei eficient, fiable pen-

En la reunió es va constatar un ampli consens sobre la ubicació de l’estació

sat per a les necessitats reals de mobilitat quotidiana. També es va remarcar que altres qüestions que el Minis-

teri manté «en estudi», com ara la sortida de les mercaderies del Port de Tarragona el pas alternatiu de les mercaderies pel Camp de Tarragona, poden trobar perfectament una solució compatible a mitjà llarg termini amb la intermodal tot satisfent el conjunt del territori i millorant la capacitat global del servei ferroviari.

Els usuaris, al centre Abans d’acabar la reunió, l’Ajuntament de Vila-seca i les plataformes Dignitat a les

Vies la PTP van reiterar el seu compromís de continuar treballant de manera coordinada per defensar els interessos del territori garantir que les decisions en matèria ferroviària es prenguin amb responsabilitat, visió de futur posant sempre les persones usuàries del tren al centre. Amb un pressupost de 85 milions d’euros, el projecte de l’estació Intermodal va rebre, almenys, al·legacions dels ajuntaments de Vila-seca, Reus Tarragona.

Joan Pera enceta la nova temporada dels Amics del

Teatre

al Centru de Vila-seca

La programació s’allargarà fins al juny i inclou cinc espectacles, entre els quals una nova comèdia de La Tramoia

El monòleg Una estona amb Joan Pera arribarà al teatre del Centru el dissabte 7 de febrer a les 19.30 h. L’estimat actor que posa la veu entre altres a Woody Allen i Rowan Atkinson protagonitzarà l’espectacle inaugural de la temporada 2026 dels Amics del Teatre de Vila-seca. Amb el seu peculiar humor sorneguer, l’icònic actor hi repassa anècdotes de la seva dilatada trajectòria, en què ha compartit vida escenaris amb altres mites com Joan Capri, Mary Santpere o Paco Morán. Pera combina les representacions del seu últim èxit teatral, Un sogre de lloguer amb aquesta proposta de petit format que l’està acostant a escenaris d’arreu del país.

Executiva executora

La següent proposta de la temporada dels Amics del Teatre arribarà al cap d’un mes: el dissabte 7 de març, i també a les 19.30 h. Es tracta de L’Executiva un musical protagonitzat per l’actriu cantant de Montroig Núria Esquius. L’obra es basa en un relat de José Luis Sánchez, sobre una executiva que es converteix en executora quan descobreix que els candidats que ha anat seleccionant al llarg de la seva carrera s’han convertit en directius sense escrúpols.

L’Executiva és un thriller musical tragicòmic que tracta sobre la justícia i l’ètica en el món professional. La dramatúrgia la signa Emili Corral i la posada en escena beu del món del còmic el cinema de suspens. La protagonista, la mont-rogenca Núria Esquius, va començar la carrera com a

cantant d’òpera, per acostar-se després al musical. Darrerament, ha treballat amb Dagoll Dagom, fent de mare de Saïd a Mar Cel. En aquest espectacle

Jordi Varela l’acompanya al piano, amb música en directe.

Passat Sant Jordi, el 25 d’abril, tornarà a Vila-seca la companyia Clownic, que en els seus orígens cobria el Tricicle en les gires. Integrada per actors del Baix Camp, aquesta formació de teatre gestual s’ha anat fent un nom propi. El camí en solitari el va iniciar el 2011 amb l’espectacle Ticket Després vindrien Jobs Tourist or no tourist i Hotel Flamingo Amb aquesta darrera producció van visitar Vila-seca fa uns quatre anys.

A l’abril actuarà Clownic, companyia de teatre gestual que cobria El Tricicle en les seves gires

Ara Clownic –companyia formada pels actors Edu Méndez, Carles Bigorra i Gerard Domènech– presenta Tomàs, l’extraordinari home normal un espectacle en què exploren un nou gènere: la tragicomèdia, amb voluntat d’aprofundir sobre la condició humana, però sense perdre el sentit de l’humor. Aquesta història la protagonitza el Tomàs, un home com tants d’altres, que s’acaba de traslladar a un nou pis de lloguer, quan perd la feina veu com la seva vida es capgira de dalt a baix. L’obra és una muntanya russa emocional, plena de personatges entranyables que reivindica allò extraordinari que s’amaga a la quotidianitat.

Els Amics del Teatre tancaran la temporada amb dues comèdies de companyies del territori habituals en la programació teatral de Vila-seca: la Teca de Cambrils la Tramoia, que juga a casa. La Teca actuarà el diumenge 24 de maig presentarà El carrer de les Petxines, 14 una versió lliure de l’obra homònima de l’actor director tarragoní Vicente Cañón. És una comèdia sobre les trifulgues del veïnat d’aquest edifici. Hi apareixen temes socials com la problemàtica de l’accés a l’habitatge, la precarietat laboral i el classisme. Tot passat pel sedàs de la sàtira i les situacions més esbojarrades.

Cloenda amb accent local La Tramoia tancarà la temporada amb una doble representació el cap de setmana del 27 i 28 de juny. La companyia vilasecana tot just acaba de decidir l’obra que produirà aquesta temporada. Es tracta de Fuita, un dels primers textos de Jordi Galceran, un dels referents de la dramatúrgia catalana autor de grans èxits com El mètode Gronholm Amb Fuita la Tramoia manté l’aposta per la comèdia que tan bons resultats ha aconseguit amb Rumors L’obra relata la història d’un polític caigut en desgràcia, que quan està a punt de marxar voluntàriament d’aquest món, rep una visita inesperada que ho capgira tot. Totes les representacions es faran al Teatre El Centru. El preu de les entrades és de 15 a 20 euros (8-10 euros per als socis) amb l’opció de comprar un abonament per a tota la temporada per 55 euros.

Pera oferirà un monòleg

d’anècdotes teatrals. A sota, la Cia La Teca. A dalt i a baix a la dreta, ‘Tomàs’, de Clownic. A sota, ‘L’executiva’ de Núria Esquius.

Èxit de l’Escola de Dansa Camí de Mar al Premi Beca

Roseta Mauri de Reus

Les ballarines de Vila-seca van aconseguir grans resultats en el certamen que organitza l’Associació de professors de dansa de Tarragona

El grup de dansa contemporània de l’Escola Camí de Mar de Vila-seca (Ass. Veïns de la Formiga) va aconseguir la primera posició exaequo en la categoria júnior grup petit del XII Premi Beca Roseta Mauri de Reus, celebrat al Teatre Bartrina de Reus organitzat per l’Associació de Professors de Dansa de les Comarques de Tarragona. D’altra banda, en la categoria individual, les alumnes de Vila-seca van aconseguir una segona i tercera posició. Van participar en el certamen Abril Espasa, Claudia Huera, Emma Luque, Iris Graset, María Utrera, Marta Ferré Sofia Bernal, amb el guiatge de la professora Marie Lou Renom a la directora Roser Prats.

Cap de setmana de ball El Premi Beca Roseta Mauri és un concurs on l’alumnat pot gaudir de la dansa durant dos caps de setmana a través de classes magistrals de les diferents especialitats, així com d’un concurs coreogràfic a l’escenari.

URV

l’escola

Així ho indica l’edició d’enguany del

Una parella de vila-secans es fan virals amb la seva xurreria

Tenen el negoci a La Canonja però les seves publicacions han arribat a l’altra banda de l’oceà

Daniel Cabezas / Shaila Cid

La Xurreria Ivette, situada al costat del poliesportiu de La Canonja, s’ha convertit en un fenomen a les xarxes socials. Els propietaris del negoci han aconseguit més de 40.000 seguidors a TikTok i, fins i tot, alguns dels seus vídeos han arribat gairebé a un milió de visualitzacions. Al capdavant del negoci hi ha Gerard Duran i Cristina Bianca Ionica, una parella establerta a Vila-seca. La seva proposta combina la venda de xurros altres productes com xurros farcits, porres, creps, gofres, calvitos, hot dogs, patates fregides, xocolata desfeta, cotó fluix de sucre i snacks. Tot, amb un tracte proper i un ambient distès que ha seduït usuaris de tot Espanya.

Tradició xurrera familiar «La professió de xurrer ve de família, de quan jo era petit. La meva família es dedicava al negoci i jo vaig agafar els regnes d’una xurreria fa uns 9-10 anys», explica Gerard Duran. El Gerard la seva dona encara no es creuen l’èxit que tenen a les xarxes socials. Van començar a fer directes aquest estiu passat, després que el Gerard veiés que altres negocis ho feien a

Bianca Ionica Gerard Duran davant de la seva xurreria a la Canonja.

Van començar a fer directes després de veure que altres negocis similars també ho feien

Tik Tok. Així tot, va haver de convèncer a Cristina, que al final va acabar accedint a la nova

Han rebut visites de seguidors de fora que han aprofitat les vacances per conèixe’ls

aventura de començar a explicar com era el seu dia a dia a les xarxes socials.

«Al començament només teníem 300-400 viewers a Tik Tok i, a poc a poc, vam anar augmentant fins als 2.400 actuals», confessa Duran, que afegeix que «la gent que ens veu cada dia és una bogeria». Durant els directes hi ha gent

connectada de molts llocs del Camp de Tarragona, però la seva naturalitat i gràcia han fet que es converteixin en tot un fenomen que ha arribat a Barcelona, Madrid, Sevilla i, fins i tot, ha traspassat fronteres amb persones connectades des

del Perú o l’Argentina. Durant els directes, quan no tenen clients, aprofiten per interactuar amb la gent que els escriu comentaris. Tot i que disposen d’un equip de tres moderadores que els ajuden a gestionar els comentaris poc respectuosos o que inclouen algun insult, «sempre hi ha algun hater que diu la seva». asseguren que entenen que els «haters entren dins del joc de les xarxes socials». Per això intenten contestar de la forma més educada possible o contestar amb l’humor que els caracteritza. No obstant aix, tots dos estan molt contents de la seva «família virtual», a la que anomenen els seus «xurris».

La seva comunitat virtual es tan extensa que han rebut visites des de diferents punts d’Espanya, la més recent una parella de Madrid que es troba de vacances a la zona. També els van visitar uns seguidors de Lleida que havien sigut pares feia pocs dies, gent de Burgos i, fins tot, des de Paris- una família que mirava els directes des d’allà va decidir anar a veure’ls quan estaven de vacances per la Costa Daurada.

Una nota excel·lent

La popularitat de la xurreria també té el seu reflex a Google, on el negoci té una valoració mitjana de 4,8 sobre 5.

La interacció constant amb els usuaris durant els directes, responent preguntes mostrant el procés d’elaboració, han estat clau per guanyar-se la simpatia d’aquells que encara no han pogut visitar la xurreria.

CEDIDA

EXPOSICIONS

Marcos Jiménez inaugura la seva primera exposició de pintura

El jove artista va convertir la seva experiència d’assetjament en un projecte artístic

Cristina Serret Alonso

La Biblioteca de Vila-seca va acollir una exposició de pintura tant íntima com colpidora. Es tracta d’El Procés un treball que signa el jove artista Marcos Jiménez Torres, de només 15 anys, que presentava la seva primera mostra pública. Aquesta la conformen cinc obres que recorren diferents etapes vitals de la seva adolescència. Es tracta de La Resurrecció Vidre, La sortida Mirades de soledat i El pes

Un procés dolorós

Cada quadre es correspon a un moment concret del procés emocional de l’autor, marcat per experiències difícils viscudes durant l’etapa de l’ESO, incloent-hi situacions de patiment conflicte amb companys d’institut. D’aquesta manera

El Procés no només mostra el talent emergent d’un jove pintor, sinó també el poder de l’art com a eina de supervivència emocional construcció personal després d’haver viscut una

SOCIETAT

situació d’assetjament escolar en la qual el Marcos no es va sentir ajudat per l’institut. A l’exposició, cada obra es presentava acompanyada d’un text escrit pel mateix autor, que ajudava el visitant a endinsar-se en el significat de cada peça. Amb aquests escrits, a més, el Marcos volia explicar com es va sentir en cada moment i oferir consells amb la intenció d’ajudar altres joves que puguin estar passant per un procés similar. L’exposició culminava amb un impactant autoretrat, finalitzat pocs dies abans de la inauguració, on l’artista es representava com una au renaixent de les seves pròpies cendres, en clara al·lusió al fènix. És una imatge de transformació i esperança que sintetitza el sentit de tota la mostra.

L’exposició estava formada per cinc obres que recorren diferents etapes vitals de l’autor

L’exposició es va poder visitar a la Biblioteca de Vila-seca.

El jove artista acompanyat dels seus pares.

El Marcos va iniciar-se en el dibuix durant la pandèmia de manera totalment autodidacta, començant amb il·lustracions de Manga. Amb el temps, arran de recomanacions de professionals de la salut mental, va recuperar la pintura com a espai de refugi emocional. Aquest retorn va coincidir amb la seva incorporació a una escola de pintura de Salou, on va començar a perfeccionar la seva tècnica i a experimentar amb disciplines com l’aquarella l’oli. La inauguració d’El Procés va comptar amb la presència d’Andreu Faro, que va voler acompanyar el jove pintor en aquest primer pas. Fruit de la descoberta artística, en l’actualitat el Marcos, que artísticament es fa anomenar Marck Artist (a Instagram @marck.artist65), cursa el batxillerat artístic a Reus.

SOCIETAT

S’adrecen a persones nouvingudes

Redacció

El passat dimecres 28 de gener va tenir lloc a Vila-seca l’inici d’una nova edició del programa Rutes d’Acollida per a persones nouvingudes, equivalent al Mòdul C del Servei d’Acollida.

En aquesta ocasió el programa es desenvoluparà els dies 28 de gener, 10, 17 24 de febrer, el 3 i el 10 de març, en horari de 10.30 a 13h, al Centre Cívic Cultural el Colomí.

Les Rutes d’Acollida són ses-

sions formatives adreçades a persones nouvingudes al municipi amb interès a conèixer les oportunitats els serveis que se li ofereixen i promoure, d’aquesta manera, vincles de cohesió i pertinença.

Els participants també fan visites a diferents serveis del municipi, com són la Biblioteca, l’oficina de Drets Socials i Participació, el Centre de Formació d’Adults l’Oficina d’Atenció Ciutadana, entre d’altres.

Aquestes sortides ajuden les persones nouvingudes a familiaritzar-se amb un entorn que els és desconegut amb els professionals que hi treballen. D’aquesta manera, si en algun moment necessiten algun recurs o suport, saben on adreçar-se a qui consultar. A més, els permet conèixer els seus drets i els serveis disponibles al seu abast, com poden ser la Biblioteca municipal o el Banc d’aliments. Hi poden participar les persones nouvingudes

al Ciutadà.

al municipi o al barri, especialment aquelles que acaben d’arribar i necessiten conèixer l’entorn, els serveis i els re-

cursos disponibles. Per a més informació i inscripcions, cal adreçar-se a l’oficina de l’Àrea de Drets Socials Participació,

ubicada al carrer Major 12; trucar al telèfon 977 39 00 24 o enviar un correu electrònic a acollida@vila-seca.cat

Solidaritat ciutadana amb les víctimes del descarrilament a Gelida

Dimecres 21 de gener es va celebrar a les portes de l’Ajuntament de Vila-seca un minut de silenci en record mostra de condol per les víctimes dels aiguats i del descarrilament mortal d’un tren a Gelida, esdevinguts el dia

anterior, dimarts 20 de gener. Regidors regidores del consistori, així com tècnics municipals, van acompanyar les veïnes i els veïns que es van voler sumar a aquest acte de condol i solidaritat. Redacció

Minut de silenci en solidaritat amb les víctimes de l’accident d’Adamuz

El passat dilluns 19 de gener l’Ajuntament de Vila-seca va convocar un minut de silenci en mostra de condol per les víctimes de l’accident ferroviari d’Adamuz en solidaritat amb les seves famílies totes les persones afecta-

des per la tragèdia del dia anterior. L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura i diversos regidors i tècnics municipals van acompanyar a les veïnes i veïns que van participar en aquest minut de silenci. Redacció

a conèixer i les opinions que mereixen ser expressades. Tot el que consideris important per Vila-seca i que la gent del municipi no es pot deixar perdre. Fes-ho arribar al nostre correu electrònic: mesvilaseca@mestarragona.com

10 h. Pistes de tenis de l’Estadi Municipal Torneig de Tenis de Sant Antoni

18 h. Castell de Vila-seca Pla Educatiu d’Entorn per a famílies. Visita guiada al Castell Inscripcions a vila-seca.cat

19 h. Auditori Josep Carreras Concert benèfic “Canonades” a favor de l’Associació Amics de Rwanda Organitzat per la Coral Nova Unió.

FEBRER

DIUMENGE

1

Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1312-2015

12 h. Celler de Vila-seca Teatre. Sòmion Entrades a entrades.vila-seca.cat

19 h. Auditori Josep Carreras Concert. Javier García Aranda Anastasia Frasiniuk: Música al tauler Entrades a entrades.vila-seca.cat

DIMECRES

4

Biblioteca de Vila-seca Exposició de pintura: “L’amistat” de Silvia Roldán Fins al 18 de febrer.

18 h. Biblioteca de Vila-seca Presentació del llibre “Magda i Miquel”, poemari d’Albert Guiu

DIJOUS 5

NUCLI URBÀ DE VILA-SECA

Del 5 al 11 de gener Escobar

Del 12 al 18 de gener Jansà

Del 19 al 25 de gener Magriñà

Del 26 de gener a l’1 de febrer J. Domingo

Del 2 al 8 de febrer Tuset

Del 9 al 15 de febrer S. Domingo

Del 16 al 22 de febrer Escobar

Del 23 de febrer a l’1 de març Jansà

Del 2 al 8 de març Magriñà

Del 9 al 15 de març J. Domingo

Del 16 al 22 de març Tuset

Del 23 al 29 de març S. Domingo

Del 30 de març al 5 d’abril Escobar

Del 6 al 12 d’abril Jansà

19 h. Celler de Vila-seca Cinema. Pequeña Miss Sunshine, de Valerie Faris i Jonathan Dayton Entrades a entrades.vila-seca.cat

DIVENDRES

6

17 30 h. Biblioteca de Vila-seca Club de lectura en família “Corre, corre, carbasseta”, d’Eva Mejuto

20 h. Auditori Josep Carreras Concert Tarta Relena: És pregunta” Entrades a entrades.vila-seca.cat

DIUMENGE

8

9 30 h. La Pineda

14a Cursa Solidària La Pineda Platja

11 h. Celler de Vila-seca CoPetit Celler – CineXic: Zibila el poder de les ratlles

11 h. Circuit Hípic del Parc de la Torre d’en Dolça Tradicional Cós de Sant Antoni

19 h. Auditori Josep Carreras Concert d’Enrique Lop i Judith Sánchez: Lorca Falla, dues veus a l’Alhambra

Del 29 de juny al 5 de juliol Jansà

Del 6 al 12 de juliol Magriñà

Del 13 al 19 de juliol J. Domingo

Del 20 al 26 de juliol Tuset

Del 27 de juliol al 2 d’agost S. Domingo

Del 3 al 9 d’agost Escobar

Del 10 al 16 d’agost Jansà

Del 17 al 23 d’agost Magriñà

Del 24 al 30 d’agost J. Domingo

Del 31 d’agost al 6 de setembre Tuset

Del 7 al 13 de setembre S. Domingo

Del 14 al 20 de setembre Escobar

Del 21 al 27 de setembre Jansà

Del 28 de setembre al 4 d’octubre Magriñà

Del 5 a l’11 d’octubre J. Domingo

DIVENDRES

13

19 25 h. Des de la plaça de l’Església Vella Carnaval Carnaval. Cercavila fins a la plaça d’Estudi on es farà el lliurament del 12è Concurs de Cartells de Carnaval la Capa d’Or 2026. Discurs lliurament de les claus a SSMM Carnestoltes, tot amenitzat per la Txaranga Band Tocats.

20 h. Auditori Josep Carreras Concert d’Ignasi Terraza Quintet: Long-Play A 45. Concert a benefici de PortAventura Dreams Village Entrades a entrades.vila-seca.cat

DISSABTE

14

18 45 h. Carrer de Tarragona Inici de la Rua de Carnaval 2026

23 30 h. Pavelló Municipal d’Esports de Vila-seca Gran Ball de Carnaval

DIUMENGE

15

NUCLI URBÀ DE LA PINEDA Massot-Alustiza

Tots els dissabtes de l’any Obert tot el dia (matí tarda) Diumenges festius Obert el matí

Del 2 al 6 d’abril Obert tot el dia (matí tarda)

17 h. Societat El Fènix Passarel·la infantil, amb xocolatada i animació

DIMARTS 17

19 h. Des de la plaça de l’Església Vella Sortida del seguici mortuori, acompanyat per la Txaranga Band Tocats, per al Desconsolat Enterrament de la Sardina, que tindrà lloc a la plaça d’Estudi Tot seguit, lliurament dels premis de la Rua de Carnaval 2026.

DIJOUS 19

19 h. Celler de Vila-seca Cinema. Cicle Gaudí: Romería, de Carla Simón

DIVENDRES

20

17 30 h. Biblioteca de Vila-seca Taller Nascuts per Llegir: “Moixaines, cançons de falda cantarelles” a càrrec de Montse Dulcet

20 h. Auditori Josep Carreras Concert del Trio Freixas: Tres trios

Música i escacs es donen la mà a l’Auditori Josep Carreras en el concert “Música al tauler”

Aquest diumenge 1 de febrer, l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca proposa una experiència cultural singular que uneix dues disciplines aparentment allunyades però profundament connectades: la música els escacs. Gràcies a la col·laboració del Club

d’Escacs de Vila-seca, a partir de les 17.15 h l’Espai Xavier Montsalvatge de l’Auditori acollirà partides ràpides simultànies d’escacs, obertes a tothom que hi vulgui participar, tant persones amb experiència com aquelles que simplement tinguin curiosi-

tat per aquest joc d’estratègia. Aquesta activitat s’emmarca dins el concert “Música al tauler”, que tindrà lloc a les 19 h, que explora els vincles entre música escacs, dues disciplines que comparteixen estratègia, creativitat, tensió bellesa. Durant el concert,

es projectaran imatges de partides d’escacs històriques vinculades a músics i compositors. La proposta convida el públic a viure l’Auditori d’una manera diferent, combinant joc, escolta descoberta en un format original i estimulant.Redacció

18 h. Centre Cívic i Cultural el Colomí Pla Educatiu

DIVENDRES

17 h. Conservatori de Música Pla Educatiu d’Entorn per a famílies: Musicoteràpia

DISSABTE

20 h. Auditori Josep Carreras Concert de l’Ensemble O Vos Omnes: Sacred & Secret

DIUMENGE 22

10 h. Jardí del Castell Pla Educatiu d’Entorn per a famílies: Festa del Seguici

DIMECRES

20 h. Celler de Vila-seca Teatre. El Principi d’Arquímedes

Director General: Marc Just

Redacció: Cristina Serret.

Fotografia: Gerard Martí.

Edició de publicitat: Núria Arbonès.

Distribució: Joan Cañada, Marta López.

Administració: Núria Clos

Director: Carles Magrané

Directora comercial: Noemí Gay

Manel de Falla, 12 baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

Publicitat: María José Ferré, Maria Molleda. [publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

C/Llovera, 18 1r, 1a 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47 www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes mesvilaseca@mestarragona.com

Del 13 al 19 d’abril. Magriñà

Del 20 al 26 d’abril J. Domingo

Del 27 d’abril al 3 de maig Tuset

Del 4 al 10 de maig S. Domingo

De l’11 al 17 de maig Escobar

Del 18 al 24 de maig Jansà

Del 25 al 31 de maig Magriñà

De l’1 al 7 de juny J. Domingo

Del 8 al 14 de juny Tuset

Del 15 al 21 de juny S. Domingo

Del 22 al 28 de juny Escobar

Del 12 al 18 d’octubre Tuset

Del 19 al 25 d’octubre S. Domingo

Del 26 d’octubre a l’1 de novembre Escobar

Del 2 al 8 de novembre Jansà

Del 9 al 15 de novembre Magriñà

Del 16 al 22 de novembre J. Domingo

Del 23 al 29 de novembre Tuset

Del 30 de nov. al 6 de desembre S. Domingo

Del 7 al 13 de desembre Escobar

Del 14 al 20 de desembre Jansà

Del 21 al 27 de desembre Magriñà

Del 5 de juliol al 27 de setembre Diumenges i festius

SERVEI D’URGÈNCIES (NIT) De l’1 al 31 d’agost

NUCLI URBÀ DE LA PLANA Farmaciola Escobar De dilluns a divendres (11 a 13 h)

A L’ÚLTIMA

Cristina Serret No és vila-secà, ni tan sols tarragoní. Però quan Josep Anton Llinàs (Castelló de la Plana, 1945) parla de Vila-seca, ho fa amb la naturalitat de qui hi ha deixat una part important de la seva trajectòria professional —i també personal. Arquitecte de prestigi, responsable de projectes tan emblemàtics com la Biblioteca Municipal i l’Ajuntament de Vila-seca, Llinàs ha sigut també el pregoner de la Festa Major d’enguany. Un reconeixement que, segons ell mateix admet, el va sorprendre, però que resumeix una relació de més de quaranta anys amb el municipi. La vinculació amb Vila-seca té el seu origen a finals dels anys setanta, en un moment històric singular. «Eren els primers anys de la democràcia, hi havia entusiasme per la cosa pública, pels equipaments», recorda. El seu primer encàrrec va ser la Biblioteca Municipal. Li va arribar a través del Col·legi d’Arquitectes de Tarragona, mentre treballava amb Alejandro de la Sota en la reforma del Govern Civil. Aquell projecte va esdevenir molt més que una obra: va ser una experiència collectiva marcada per la il·lusió d’un poble que estrenava nous temps.

«L’ARQUITECTURA PÚBLICA HA DE TENIR CARÀCTER DE CELEBRACIÓ»

L’arquitecte Josep Anton Llinàs va ser el pregoner de la Festa Major 2026

fugis, llocs «que ofereixen alguna cosa més que funcionalitat».

El projecte de la Casa de la vila Després d’aquell primer projecte, la relació amb Vila-seca es va consolidar. Llinàs va assumir diverses obres públiques durant una dècada: carrers, places, intervencions urbanes. El punt culminant arribaria amb l’Ajuntament, el projecte més rellevant que va fer al municipi. Aquí el context ja era diferent: més tècnic, menys utòpic, però igualment compromès. L’alcalde Josep Poblet li va demanar conservar part de l’edifici original per mantenir la continuïtat històrica. Llinàs va transformar la plaça prevista en un pati interior: un espai de transició, de canvi d’estat abans d’entrar a la casa consistorial. Aquesta, explica, és una idea recurrent en la seva arquitectura: crear llocs intermedis que humanitzen el recorregut.

Una trajectòria de premi

Més que un edifici, un símbol «La biblioteca no era només un edifici; era un símbol», explica. Encara avui, quan la visita, conserva la memòria d’aquell ambient d’esperança. Arquitectònicament, va convertir una limitació –una paret mitgera d’un edifici antic– en oportunitat: la va utilitzar com a “esquena” de l’edifici i va crear un accés lateral precedit per una plaça arbrada, un espai intermedi que prepara el visitant abans d’entrar al «temple de la cultura». Per Llinàs, les biblioteques són espais pràctics, però també re-

Format a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, Josep Antoni Llinàs ha desenvolupat una trajectòria professional i acadèmica de primer nivell, reconeguda àmpliament dins i fora del nostre país. La seva obra ha estat distingida amb nombrosos guardons, entre els quals diversos Premis FAD, el Premi Nacional d’Arquitectura i Espai Públic i, recentment, la Medalla d’Or de l’Ar-

quitectura atorgada pel Consejo Superior de los Colegios de Arqui-

tectos de Espanya. Explica que rebre l’encàrrec de fer el pregó de Festa Major «va ser una sorpresa» i admet, que, acostumat a parlar davant d’estudiants o col·legues, adreçar-se a un auditori com el del pregó el va inquietar una mica. Per això el va preparar amb molta cura i el va acabar pronunciant sense llegir-lo, buscant una comunicació més propera. «Crec que vaig complir», diu amb modèstia.

Per Llinàs, l’obra pública ha d’anar més enllà de la simple utilitat. Defensa una arquitectura cívica amb vocació celebrativa, edificis que representin la comunitat com abans ho feien les esglésies. «L’arquitectura pública ha de commemorar la presència del que és col·lectiu», afirma. Aquesta voluntat, però, sempre conviu amb les regles que imposa la realitat: l’entorn, els pressupostos, els gustos canviants. Llinàs admet que, en la seva professió, els encàrrecs acaben generant vincles personals duradors, basats en la confiança i el tracte continuat al llarg del temps, fet aplicable també a Vila-seca. Quan parla del futur de l’arquitectura, ho fa amb convicció: assegura convençut que «els arquitectes han d’oferir sempre alguna cosa més» que la solució d’un problema tècnic. Convertir construcció en arquitectura és, per a ell, «un regal a la societat».