Avui amb el diari
L’anuari que recull les notícies més destacades al món i al Camp de Tarragona durant el 2025
Camp de Tarragona 12
El plenari de Salou aprova la millora de les condicions econòmiques de 161 llocs de treball municipals
Opinió 20 Xavier Allué. Les malaties dels procers: «La recent malaltia i hospitalització de Salvador Illa ha sacsejat l’actualitat catalana»
Mobilitat
L’augment de la demanda ha fet que l’empresa municipal, Reus Transport, hagi decidit adquirir quatre nous vehicles híbrids, que s’incorporaran a la flota el pròxim setembre 22
Futbol 16 i 17
Aire fresc i jove per a la plantilla
El Nàstic presenta els tres fitxatges d’hivern i espera poder incorporar-ne encara algun més abans no tanqui el mercat
A l’abril començaran a arribar la nova maquinària i els nous vehicles del servei de neteja municipal Tarragona
l 2
Formació
Els alumnes denuncien les precàries condicions de l’únic cicle formatiu públic de teatre que es fa a Tarragona
l 4
El Carnaval d’aquest 2026 a Tarragona serà femení i hi haurà Concubí
Molinera denuncia noves amenaces i assegura que repetirà com a cap de llista el 2027
Altafulla l 13
Neteja l Viñuales diu que «ja es nota el canvi» amb el nou contracte, però «queda molt camí per recórrer»
John Bugarin
Tarragona continua avançant en la implantació del nou contracte de la brossa amb l’objectiu de transformar de manera progressiva el servei municipal de neteja viària i recollida de residus a la ciutat.
L’alcalde, Rubén Viñuales, explica que un dels canvis més notoris es produirà «a partir d’aquest abril», quan començarà a arribar la nova maquinària. La previsió, apunta el batlle, és que la flota actual de 120 vehicles es renovi al complet al llarg d’aquest 2026.
Gairebé 90 dies després que Urbaser agafés les regnes del servei, el govern municipal fa una primera valoració positiva. «No hem d’oblidar que el 80% dels problemes de la ciutadania era la gestió dels residus i la neteja de la via pública. Ara, quan anem a reunions amb veïns, ja no ens parlen d’aquest tema», explica Viñuales, tot reconeixent que «ja es nota el canvi, però sabem que queda molt camí per recórrer».
En aquest sentit, insisteix que «la cura de la via pública és una batalla compartida i no la podem fer sols com a Ajuntament». «La ciutada-
La flota actual de 120 vehicles es canviarà al complet al llarg d’aquest 2026
i recollida de residus el 5 de novembre del 2025. Gerard Martí
nia sap que això també va de civisme», apunta el primer edil, qui remarca que «podem netejar 100 vegades, però si s’embruta 101 vegades, sempre estarà brut». Tot i això,
Prop de 144.000 persones passen per
Societat l Els espais urbans i culturals del Port han acollit 260 actes
Redacció
El Moll de Costa tanca 2025 amb un balanç de 260 activitats realitzades i 143.936 participants en elles. En total, s’han programat 25 exposicions als Tinglados i Refugis, que han rebut a un total de 32.584 visitants. Els espais
exteriors del Moll de Costa han acollit 40 activitats, 13 de les quals de caràcter esportiu, cosa que referma el Moll de Costa no només com la ‘Rambla de la Cultura’ de Tarragona, sinó també com un dels epicentres de les activitats esportives. Pel que fa a la resta d’equipaments, el Mu-
seu del Port ha sumat un total de 27.996 visitants; l’Arxiu del Port, 571 en les 14 activitats culturals que va programar; i el Teatret del Serrallo, 5.644, en prop d’un centenar d’actes. Aquestes xifres confirmen els espais urbans del Port de Tarragona com un dels principals eixos d’activitat lúdica
l’alcalde es mostra satisfet amb la «corresponsabilitat» demostrada pels tarragonins en matèria de neteja.
Pel que fa al desplegament del nou contracte, Viñuales
i cultural de la ciutat.
El Moll de Costa ha acollit aquest 2025 diversos esdeveniments destacats. Un dels que ha aplegat més públic és la programació nadalenca, per la qual ha passat prop de 20.000 persones. Igualment, ha estat l’escenari de la segona edició del festival de cultura digital ‘Now Fest’. Més de 2.500 persones van passar pel Refugi 1 el 26 i 27 de setembre per a endinsar-se en un festival que va portar a Tarragona alguns dels noms més destacats de l’art digital de l’escena mundial.
voluminosos: «En el cas de les persones vulnerables o majors de 65 anys, pujarem a casa seva per recollir les andròmines que vulguin tirar». El nou model també preveu la implantació d’illes de contenidors emergents a la Part Alta, un sistema que permetrà que aquests recipients no estiguin sempre visibles a la via pública. A més, s’està avançant en la retirada dels contenidors soterrats, que es preveu que estiguin completament eliminats al març.
destaca que «és un canvi absolut de paradigma». Entre les principals novetats, ha destacat la implantació dels serveis porta a porta, tant en la recollida de la poda i els
Vehicles de lloguer «No podem negar que estem contents, però estem molt atents perquè no volem fer passos enrere, sinó cap endavant», afirma Viñuales, qui apunta que l’arribada de la nova maquinària, sobretot les d’aigua, suposaran una gran millora. Mentrestant, Urbaser ha incorporat «fins i tot més vehicles dels previstos al contracte», mitjançant lloguers i el trasllat de màquines que a concessionària tenia assignades a altres ciutats. A més, després de tres anys parada, s’ha tornat a usar la decapadora, que permet eliminar la brutícia del paviment amb aigua calenta a pressió. Durant aquest 2026, l’Ajuntament i l’adjudicatària del servei desplegaran totes les millores previstes al servei, com la renovació de 966 contenidors, la restauració de 1.893 més i la compra d’altres 2.939 per a la recollida comercial. Enguany, també es prioritzarà la lluita contra els coloms, apunta el batlle, qui avança que «en breu es comunicaran es comunicaran noves accions molt dràstiques».
És un dels principals eixos d’activitat lúdica i cultural de
Serveis Públics l En els pròxims mesos, la companyia actuarà a Buenos Aires per millorar la pressió d’aigua al barri
L’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona, Ematsa, tanca un «històric» pel que fa a les inversions executades. En total, s’han executat 6,2 milions d’euros en actuacions estratègiques per reforçar el cicle integral de l’aigua a la ciutat. El president de la companyia, Nacho Garcia, va destacar ahir en roda de premsa que «en un context marcat per l’escassetat hídrica i episodis de pluges intenses, Ematsa ha prioritzat la modernització de les xarxes, la millora dels recursos propis i la innovació tecnològica per minimitzar pèrdues i preservar cada gota d’aigua». Si bé Ematsa i la ciutat de Tarragona no van patir durant el període de sequera, per la seva connexió amb l’Ebre, l’empresa es continua preparant. En aquest sentit, s’ha activat la rehabilitació del Pou Renau II (0,17 milions d’euros), una captació històrica construïda als anys 80. «Gairebé, amb Renau III, podria abastar la meitat de la ciutat. És una infraestructura clau per a nosaltres», va exposar Daniel Milan, gerent d’Ematsa. A banda, s’ha impulsat la construcció de la nova Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) a Bonavista, amb una inversió d’1,5 milions d’euros. Aquestes infraestructures milloren el tractament de l’aigua i complementen el 85% del subministrament que
Imatge del gerent i el president d’Ematsa, Daniel Milan i Nacho García, al centre de control de la companyia. JCBorrachero
arriba des de l’Ebre. A més, s’han executat actuacions estratègiques a diversos punts de la xarxa per millorar el drenatge urbà. A la Part Baixa, s’han construït arquetes de grans dimensions que milloren l’accessibilitat a la galeria principal de la zona, facilitant la seva neteja perquè mantingui la seva màxima capacitat tot l’any. Amb aquest mateix objectiu, s’han habilitat dues
La companyia té un sistema per saber com reacciona la xarxa a aiguats
Seguretat l La Urbana tanca la campanya especial
La campanya de Nadal de la Guàrdia Urbana de Tarragona, amb el suport del Cos de Mossos d’Esquadra, s’ha tancat amb una reducció de l’11% dels delictes contra el patrimoni en comparació a la del 2024. Aquesta dada confirma
una evolució positiva i reflecteix que les actuacions policials estan donant resultats. Entre la campanya de 2023 i la d’enguany, la disminució acumulada en aquesta tipologia delictiva arriba al 29%, un indicador que reforça la bona direcció del treball realitzat. Aquest pla s’ha desenvolu-
pat entre el 28 de novembre de 2025, coincidint amb l’encesa de l’enllumenat nadalenc, i l’11 de gener de 2026, que és el primer cap de setmana de rebaixes.
874 identificats
Durant aquest període de temps s’han obtingut aquests
arquetes a la rambla Nova i carrer Pons d’Icart.
Evitar sediments
Al carrer Barcelona s’ha rehabilitat la galeria d’aigües residuals que ha permès incrementar la capacitat de la galeria al seu tram final abans de l’estació de bombament. Una altra actuació destacada, que es troba en execució, és la construcció d’una arqueta de
resultats: s’han identificat 874 persones; s’han efectuat 6 diligències, amb 4 detencions realitzades; s’han agafat 3 denúncies per furts en zones comercials in situ; s’han posat 203 denúncies per conductes incíviques, 14 per possessió d’armes o objectes perillosos, 81 per tinença/consum d’estupefaents i 57 per consum d’alcohol a la via pública. A banda, s’han portat a terme 59 controls d’alcoholèmia, en els quals s’han identificat 674 vehicles i també als conductors i ocupants, amb el resultat de 39 proves positives.
grans dimensions al carrer Barcelona amb carrer Apodaca. «Aquesta millora evitarà l’acumulació de sediments que limiten la capacitat i incrementant així la seva eficiència», va explicar García. Finalment, per tal de millorar les simulacions de la modelització, s’ha reforçat la sensorització amb la instal·lació de sensors a la plaça General Prim i al carrer Castaños per
controlar el nivell de l’aigua a la galeria de la Part Baixa i activar alarmes per inundació en cas que els nivells superin el llindar crític de la zona.
Assaigs d’aiguats
En aquests sentit, des d’Ematsa ja es treballa fent assaigs sobre possibles aiguats a la ciutat amb l’ajuda d’aquests sensors. «Podem preveure com funcionarà la xarxa amb un episodi com el de Santa Tecla de fa pocs anys», va explicar Milan. Gràcies a la renovació constant i al sistema de detecció de fuites, amb 110 sensors mòbils i 30 estacions remotes, el rendiment hidràulic s’ha mantingut en un 87,4%.
Laboratori referent
El treball del laboratori d’Ematsa és un dels elements clau per assolir aquesta fita. L’equipament s’ha reforçat amb equipament analític d’última generació, incloent-hi un segon cromatògraf LCMS per detectar compostos a concentracions mínimes, i nous analitzadors de mercuri i epiclorhidrina. En aquest sentit, el laboratori és referent al sud de Catalunya i més de 200 municipis hi analitzen les seves aigües. «El canvi de normativa, molt més exigent, ha fet que molts ajuntaments no puguin arribar a aquest nivell d’anàlisi», va indicar Milan. S’hi fan fins a 740 determinacions analítiques per garantir-ne la qualitat.
Educació l Alerten de manca de recursos, mentre la direcció defensa que actua dins la normativa
L’alumnat del Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècni ques d’Actuació de l’Institut Martí i Franquès de Tarrago na denuncia les «condicions precàries» en què assegura cursar els estudis. Exposen una manca de recursos i pro fessorat, incompliments d’ho rari i la pèrdua de projectes formatius externs. El cicle, que enguany compleix cinc anys, és l’únic ensenyament públic de teatre a la província. «Tenim dret a una educació artística pública, completa i de qualitat», afirma Ángela Ledesma, estudiant de segon i representant de l’alumnat. Segons explica, el malestar ve de cursos anteriors, però aquest any s’ha agreujat. As segura que han estat tres me sos sense classes de dansa per manca de professorat i que la substitució no va arribar fins després de presentar una queixa. El curs passat, afegeix, aquestes hores es van cobrir amb continguts aliens al cur rículum. «De vegades sol ens
posaven vídeos de YouTube. No era ni útil ni adequat per a la nostra formació», lamenta. Els alumnes també asse nyalen canvis d’horari «de
cidits de forma unilateral» i anunciats «a última hora». «Ens vam assabentar pocs dies abans d’iniciar el curs, quan molts de nosaltres ja te
Economia l Va reunir a més de 120 clients al Caixaforum de Tarragona
Redacció CaixaBank Wealth Manage ment va reunir ahir a més de 120 clients al CaixaForum de Tarragona en una jornada del cicle anual Perspectives, de dicada a analitzar l’evolució dels mercats, les previsions econòmiques i les tendències d’inversió per al 2026. La ses sió, titulada La funció social de les bombolles, va comptar amb la participació de Virgi nia Pueyo, directora comer cial a Catalunya, i Fernando Rodríguez, de l’equip d’estra tègia de l’entitat. Durant la trobada es va reflexionar sobre el paper de
les bombolles econòmiques com a motors de canvi i inno vació, amb especial atenció a l’impacte de la intel·ligència artificial generativa. Segons l’informe, tot i que poden pro vocar inversions excessives, aquestes acaben impulsant infraestructures que benefi cien el conjunt de la societat. En el cas de la IA generativa, està mobilitzant inversions descomunals, sobretot a par tir de l’aparició dels primers «grans models de llenguatge natural» com ChatGPT, que està impulsant infraestructu res que podrien transformar sectors com la generació i la
distribució elèctrica, generant grans oportunitats
En l’àmbit macroeconòmic, l’informe identifica tres grans tendències: als Estats Units, la inversió en IA està soste nint el creixement malgrat la inflació persistent; a Europa, l’expansió fiscal millora les perspectives a curt termini però persisteixen dèficits es tructurals; i a la Xina, el model basat en exportacions i trans ferència de rendes mostra signes de desgast en un en torn global més fragmentat.
Pel que fa a les inversions, CaixaBank Wealth Manage ment assenyala que el 2026
níem compromisos laborals», diu Ledesma. Tampoc con sideren que les instal·lacions siguin les adequades. «No és normal haver de fer classe
Es tracta de l’únic cicle de teatre públic a la demarcacio de Tarragona
amb l’anorac», explica la re presentant, que denuncia que sovint es queden sense aules perquè aquestes són ocupa des per activitats extraesco lars. «L’institut és prou gran com per a poder disposar d’un espai. A més, som classes reduïdes», exposa. També lamenten la cancel· lació de projectes finals fora del centre, com mostres o tallers en equipaments cultu rals de la ciutat. Sense aques tes pràctiques, apunten, «la nostra educació queda in completa». Tot plegat, diuen, la situació ha generat «una forta desmotivació» entre els estudiants. «Estem cansats de ser l’últim mico», assevera l’alumna. El grup ha traslladat formalment les seves queixes als Serveis Territorials d’Edu cació, tot i que encara no han
rebut resposta. També tenen previst reunir se amb sindi cats estudiantils i el Consell d’Educació de la Generalitat.
Homologar el títol Una altra de les principals reivindicacions és l’homolo gació del títol, necessària per accedir a beques o reconei xements acadèmics oficials. «Aquest any molts volíem presentar nos a les proves d’accés a l’Institut del Tea tre, però ens obliguen a fer la selectivitat perquè el cicle no està reconegut», detalla Ledesma. Per la seva banda, la direcció del centre defensa que el «títol sempre ha estat professionalitzador» i que la nova llei per als ensenya ments artístics es troba «en callada al Congrés». Sense aquest marc legal, recorden, no es poden concedir ajuts. Pel que fa al professorat, ex pliquen que les substitucions depenen de la borsa del De partament d’Educació i que, en especialitats molt concre tes, el procés pot allargar se. Sobre els horaris, remarquen que estan regulats per la nor mativa del Departament i que no es poden modificar lliure ment ni recuperar absències fora del marc legal. Així i tot, assenyalen que aquests s’es tan revisant per «garantir totes les hores de formació requerides». En relació amb les instal·lacions, afirmen que la calefacció funciona, tot i les dificultats en espais grans, i que s’han ofert alternatives que no sempre s’han acceptat.
serà «un any atípic però no tant», i conclou que, si bé les bombolles poden estar loca litzades en àmbits específics, ofereixen oportunitats per als
qui sàpiguen diversificar i ac tuar amb prudència. La diver sificació geogràfica i sectorial en renda variable, juntament amb un enfocament en actius
il·lícits, i pràctiques prudents en renda fixa, particularment a Espanya i Itàlia, estan entre les recomanacions estratègi ques més destacades.
Actes destacats
Diumenge 8: 19.30 h
Caixabank Tarraco Arena La Disfressa d’Or
Dimarts 10. 12 h
Plaça de la Font Presentació del Ninot i la Ninota
Dimecres 11 18 h Plaça de la Disbauxa Entrada de la Reina Carnestoltes XLIII, el seu Concubí XXX i els Sèquits
Divendres 13. 20.15 h
Plaça de la Font La Farra dels Ninots de la Colla La Bota.
Societat l Del 6 al 17 de febrer la ciutat tornarà a vibrar amb la festa més esbojarrada de l’any
Redacció
Tarragona serà un any més l’escenari de la gran festa de la disbauxa i el descontrol, amb un Carnaval que ha aconseguit fer-se únic i rellevant a tot el país. Amb la Disfressa d’Or, una seqüència ritual molt cuidada i elements tan característics com una Bóta i uns ninots artesanals; enguany s’hi suma una proposta molt ben rebuda per les entitats del carnaval com és el canvi de regnat: la comparsa guanyadora de l’any passat ha escollit regnar sent la Reina i la que va quedar en segon lloc serà el Concubí. Anna Belén Romero de la comparsa Sinhus i Dani Medina, d’Urban Style seran els màxims representants de la ciutat i del Carnaval 2026, amb una trentena de comparses participants des del tret de sortida, el dimecres 11 de febrer amb l’Entrada de la Reina Carnestoltes XLIII, el seu Concubí XXX i els Sèquits a la plaça de la Disbauxa a partir de les 18h, on rebran la vara de comandament i iniciaran el seu regnat, ple de disbauxa i diversió.
A la presentació en roda de premsa d’ahir, la consellera de Cultura, Sandra Ramos, va destacar la il·lusió de tornar a formar part de l’organització d’aquesta festa i va apuntar que «podem dir que el Carnaval de Tarragona ha esdevingut una festa de referència en l’àmbit local i iniciatives com la Disfressa d’Or o la plaça de
Enguany s’ha volgut reforçar l’aposta pels concerts i l’oferta musical
la Disbauxa, constitueixen un avenç significatiu en aquesta direcció». Així mateix Ramos, va lloar la bona rebuda del canvi de regnat i ha posat èmfasi en «que aquesta festa, com totes, la fan, la fan gran i canviant i millor, les entitats, en aquest cas les comparses, a qui vull agrair especialment tot el seu treball». El diumenge 8 de febrer, la Disfressa d’Or torna a la TAP, a la Caixabank Tarraco Arena
a les 19.30h. Les catorze comparses participants lluiran les seves millors gales en un desplegament inigualable, enguany serà presentat pel periodista Guillem Estadella i l’artista Gemma Polo. Les entrades segueixen a la venda a través del web. A hores d’ara ja se n’han venut 2.500, amb èxit de venda també de les comparses, que participen a un premi públic fidel per qui vengui mes entrades. El 6 de
Dissabte 14 18 h
Des de l’av. de Ramón y Cajal i cap a l’av. de Catalunya La Rua de l’Artesania
festa. Per tercer any consecutiu, la ciutat torna a comptar amb el Taller Valua, vinguts de València.
Bota romana
La tematització de la Bota d’enguany se centrarà en la Tàrraco romana. La Bota Tarraco Renovat MMXXVI, un monument efímer que enguany ens presenta la història emergint des de la pedra i elevant-se simbòlicament amb orgull, resistència i memòria col·lectiva. La Bota quedarà exposada al públic fins a la seva crema en l’enterrament de la Reina Carnestoltes i el seu Concubí, en un foc purificador que simbolitza el tancament d’un capítol i l’encesa d’un nou record com a ritual de transformació. I els Ninots seran els protagonistes també de la seva pròpia Farra, feta en honor seu el divendres al vespre. Després de la cercavila pels carrers de la ciutat per descobrir racons etnogastronòmics al ritme de la xaranga tarragonina TomaNota, a les 23h a la plaça de la Disbauxa tindrà lloc La FarraFest, una revetlla en directe a càrrec de l’orquestra D’Spoilers.
Reforç musical
febrer a les 19h de la tarda a l’Antic Ajuntament, es farà la presentació del llibre Jutjant el Rei Carnestoltes de La Colla La Bota. Aquesta entitat presenta el llibre de Jorge Pérez de la Torre, un recull dels judicis del Rei Carnestoltes a Tarragona des de la recuperació del Carnaval fins a l’actualitat (1984-2025). El Bastiment de la Bota i presentació dels Ninots, serà també un dels esdeveniments esperats d’aquesta
La consellera va apuntar que en aquest punt que «hem vist que és necessari reforçar l’aposta pels concerts, les revetlles i les festes temàtiques, que poden actuar com a motors d’atracció per a nous públics i com a espais de celebració ciutadana més espontània i oberta» i per això enguany proposem revetlla en divendres, que se suma a la de dissabte, la tradicional revetlla de Carnaval que començarà a les 23h, també a la plaça de la Disbauxa, enguany amb DJ Chus i DJ Christian, de la Discoteca Totem. El cartell que s’ha encarregat a l’artista del Camp de Tarragona Berta Artigal i representa l’esperit d’enguany, del Rei i la Concubina.
Marta Omella Blanco
Durant anys s’ha assumit que, a partir de certa edat, patir pèrdues d’orina és una cosa normal. Que passa, que toca resignar-s’hi i fer broma amb compreses o «petits escapes». Però aquesta idea, assegura Inesa Juciute, és tant estesa com errònia. «La incontinència urinària no és inevitable ni forma part natural de l’envelliment. Sovint són el símptoma d’un problema del sòl pelvià que, amb informació i tractament adequat, té solució», explica la fisioterapeuta especialitzada en sòl pelvià i salut de la dona. Aquesta normalització de les pèrdues d’orina, assegura, és només un exemple del gran desconeixement que encara envolta el sòl pelvià, que tot i ser essencial per al funcionament del nostre cos, continua sent un dels grans oblidats. Es tracta d’un conjunt de músculs i teixits situats a la base de la pelvis que tenen una funció clau: sostenir els òrgans interns, garantir la continència urinària i fecal i permetre un bon funcionament sexual. Intervé, també, en accions tan quotidianes com caminar, tossir o riure. «És una zona rodejada de tabús i estigma, i això provoca que moltes persones ignorin molèsties que acaben convertint-se en problemes, tot i ser evitables», indica la professional. També l’acompanyen molts mites i falses creences.
La fisioterapeuta especialitzada Inesa Juciute desmunta mites sobre el sòl pelvià
«Molts pensen que només poden tenir problemes les persones que han passat per un part, i això no és veritat.
Tampoc saben que els homes també poden patir molèsties, ja que s’associa a la salut de la dona», assenyala.
Malgrat el silenci i el desconeixement general, apunta, cada vegada troba més pacients que s’atreveixen a fer el
L’Associació Aurora treballa al riu Francolí per recuperar biodiversitat i memòria
Societat l La iniciativa combina educació ambiental i inclusió social
Redacció
El riu Francolí ha estat l’escenari d’un projecte de restauració ambiental i educació que ha permès millorar la biodiversitat del seu entorn i reforçar el vincle de la ciutadania amb aquest espai natural. La iniciativa, impulsada per l’Associació Aurora —entitat local ambiental i social que integra persones amb problemes de salut mental—, forma part d’un projecte colaboratiu amb altres entitats del territori català: Associació de Defensa i Estudi de la Fauna i Flora Autòctona (ADEFFA),
Asociación l’Aube, Asociación para la Conservación de los Ecosistemas Naturales (CEN), Associació de Propietaris Forestals del Lluçanès (APFLL), han dut a termé el projecte RIBÉRATE que ha comptat amb el finançament dels fons europeus Next Generation.
Les actuacions de conservació han inclòs l’eliminació d’espècies exòtiques invasores com la canya (Arundo donax) i el miraguà fals (Araujia sericifera), així com la plantació i manteniment de gairebé 500 plantes autòctones de ribera.
«Encara hi ha molt estigma, però una mica menys entre les noies joves»
pas. «Són sobretot noies joves que venen perquè senten molèsties o dolor durant les relacions sexuals. Algunes ja
han passat per altres consultes mèdiques sense obtenir respostes clares, perquè no sempre són fàcils de detectar. Moltes vegades es confonen també per problemes ginecològics, i són derivades», diu. En canvi, comenta, l’estigma encara es resisteix entre les dones d’una edat més avançades. «Costa acabar amb aquesta vergonya, tant que moltes prefereixen patir en silenci a buscar ajuda», afegeix. També continua molt present en els homes. «La majoria no sap que amb la fisioteràpia es poden corregir les disfuncions sexuals. Els pocs que venen a consulta arriben derivats de l’uròleg», explica. Tant els motius de les visites com els tractaments són increïblement diversos. «De vegades és tan senzill com treballar la postura, mentre que d’altres vegades tenen solucions més complexes. Per això cal estudiar cada cas amb cura i establir un pla individualitzat», afirma Juciute. En el dia a dia també hi ha gestos que ajuden a cuidar el sòl pelvià. «S’ha d’acabar amb la mentalitat del ‘fer pipí per si de cas’, ja que anar al lavabo sense tenir ganes pot provocar que la bufeta s’acostumi a omplir-se molt poc generant una necessitat d’orinar amb més freqüència», comparteix.
L’Ajuntament obre la licitació per la gestió del Casal d’Estiu de les Llars d’Infants
Infància l Es tracta de l'Estiuet Petita Infància que es durà a terme el mes de juliol
Redacció
L’Ajuntament de Tarragona ha obert la licitació per a la prestació del servei de l’Estiuet Petita Infància, el casal d’estiu de les llars d’infants municipals, que tindrà lloc al mes de juliol. Aquest casal d’estiu té com a finalitat garantir l’educació en el temps de lleure, un cop finalitzat el curs escolar. Així, durant el mes de juliol, es promouran activitats educatives i el servei també inclourà el serveis complementaris de menjador, repòs i acollida matinal per a infants d’1 i 2 anys.
«Tornem a oferir aquest casal d’estiu que ara esdevindrà l’Estiuet i, per primera vegada, oferirà servei durant tot el mes de juliol», ha manifestat la consellera d’Educació, Isabel Mascaró, qui ha recordat que Tarragona, com a ciutat amiga de la infància, ofereix aquest servei que respon directament a l’interès dels infants, garantint espais lúdics, de socialització i de continuïtat educativa. Mascaró també ha destacat que l’Estiuet també s’emmarca amb totes aquelles accions encaminades a contribuir en les necessitats de conciliació.
Tarragona inicia un nou cicle de la política cultural municipal amb la presentació del Pla Estratègic Tarragona Cultura 2033, un document que defineix les línies d’acció, els objectius i la visió que orientaran les polítiques culturals municipals dels pròxims vuit anys. L’acte, que va tenir ahir a la tarda, va comptar amb la presència de l’alcalde, Rubén Viñuales; la consellera de Cultura, Sandra Ramos i d’altres representants municipals.
També hi va intervenir l’Antropòloga social i Cultural, Montserrat Soronellas qui va fer l’explicació desenvolupada del pla; així com diversos agents culturals de la ciutat, que van detallar els vuit eixos d’acció i les línies estratègiques que marcaran aquest nou full de ruta, pensat per a situar la cultura al centre del benestar col·lectiu i impulsar una política pública oberta, transformadora i centrada en les persones.
L’alcalde va destacar que «aquest nou pas és doncs l’arrencada del Pla estratègic, una ocasió per compartir reptes, generar complicitats
i continuar construint una Tarragona que reconeix la cultura com un dret essencial». Aquest informe és el resultat d’un ampli procés participatiu, que al llarg dels darrers mesos ha involucrat més de 1.500 persones. Entre
Laboral l Denuncien que va contra la majoria sindical i inclou una retallada de plantilla
Redacció
CCOO ha denunciat que la prova pilot que Correus pretén implantar a la província de Tarragona no és un experiment aïllat, sinó l’avantsala d’un canvi estructural dissenyat en l’àmbit estatal per la Presidència i la Direcció de l’empresa per a aplicar-se en totes les carteries, unes 2.500 en tot el país, amb greus conseqüències laborals i de servei públic. El sindicat exposa que l’anomenat «Nou Model Operatiu» no busca eficiència operativa ni millorar el servei públic sinó estalviar costos per a arreglar els comptes
de l’empresa, i apunta que comportarà notables impactes laborals, tancaments de centres, trasllats i canvis de localitat i retallada d’ocupació. CCOO exigeix la paralització immediata de totes les proves pilot, l’obertura d’una negociació estatal real i que es demostri que el model actual de repartiment no és vàlid. Igualment, adverteix que, si Saura persisteix en aquesta «deriva» i intenta imposar la reconversió sense negociació, activarà la via judicial i la mobilització sindical enfront de la imposició d’una reestructuració «salvatge».
elles, professionals i agents del sector, entitats, col·lectius diversos, persones expertes, personal tècnic municipal i ciutadania a títol individual. Aquest procés ha permès recollir visions, necessitats i propostes que han donat for-
ma a un document ambiciós i compartit, que situa la cultura com un dret fonamental i un servei essencial.
A llarg termini El Pla ha estat concebut com un full de ruta viu, flexible i
Ítem l Ahir va tenir lloc l’inici de la XIII edició del Programa Explorer, patrocinat pel Banc Santander i impulsat per l’Ajuntament de Tarragona i la URV. Enguany, s’ha seleccionat a una vintena de persones que treballaran en una trentena de projectes. La majoria dels participants són estudiants universitaris, de màster i de cicles formatius. Redacció/Tarragona Impulsa Comença el XIII Programa Explorer
«Construïm una ciutat que reconeix la cultura com un dret essencial»
transversal, que supera els cicles polítics i aposta per una planificació cultural sostinguda, estable i orientada al futur. Elaborat amb la collaboració de diverses àrees de l’Ajuntament i amb aportacions externes, vol consolidar una política cultural transformadora, oberta i centrada en les persones. La seva estructura es vertebra en vuit eixos d’acció i dinou objectius específics que aborden la cultura des d’una perspectiva global i integradora.
Aquests eixos s’acompanyen de plans específics per àmbits, que inclouen la mediació cultural, la comunicació, cultura i educació, l’acció sociocultural, el foment de la lectura, la cultura popular i el patrimoni immaterial, les arts escèniques i la música, el patrimoni i la història, les arts visuals, la cultura popular i les polítiques de promoció cultural i acció transversal.
El Pla incorpora de manera explícita múltiples perspectives transversals que seran determinants en el desplegament de les polítiques culturals municipals. Entre elles, la perspectiva de gènere, la diversitat i interseccionalitat, l’accessibilitat, la sostenibilitat ambiental i social o la policentralització territorial, entre d’altres. A més, una de les apostes clau és la participació activa, tant en el disseny com en la implementació i avaluació de les polítiques culturals. Igualment, el nou document estableix mecanismes de participació continuada, com són les taules participatives, òrgans consultius, jornades de debat i les enquestes, que busquen reforçar el vincle amb el sector cultural i amb el conjunt de la ciutadania.
Taules participatives
Amb la voluntat de donar compliment al Pla Estratègic Tarragona Cultura 2033 i mantenir un procés obert, de diàleg i col·laboratiu, l’Ajuntament obre ara un nou cicle de taules participatives de cada àmbit o sector. Aquests espais de treball estan oberts a la ciutadania, agents culturals i entitats del territori, i esdevenen una oportunitat per continuar construint, de manera compartida, les polítiques culturals que marcaran el futur de la ciutat. Les pròximes taules participatives es faran el 29 de gener i 5, 12, 18 i 26 de febrer, a les 18 h, a la Sala Yxart del Teatre Tarragona.
Mobilitat l Reus Transport adquirirà quatre nous busos híbrids per fer front a l’augment de la demanda
Sergi Peralta Moreno
Cada dia més gent puja als autobusos urbans de Reus. Si l’any 2022 es van registrar 2,13 milions de viatges, el passat 2025 es va tancar amb 3,73 milions. L’increment ha estat del 75,12% en només tres anys. «Entenem que aquest augment sostingut pot continuar i, per tant, Reus Transport ha d’estar preparada per assumir aquest creixement que no és un problema, sinó una molt bona notícia», va apuntar la presidenta de l’empresa municipal, Marina Berasategui. Les línies 10 (barri Montserrat-barri Gaudí), 11 (barri Montserrat-Oques-Llibertat), 20 (Hospital-Immaculada) i 60 (Hospital-Oques) concentren prop del 89% del total de passatgers, un factor que l’Ajuntament considera que evidencia la necessitat d’ampliar la flota, per tal de garantir un servei còmode i fiable. Per tot plegat, Berasategui va anunciar l’adquisició de quatre nous autobusos híbrids, que permetrà arribar a la vintena de vehicles disponibles i, d’aquesta manera, reforçar el servei i les freqüències de pas i avançar en matèria de mobilitat sostenible i eficient. Els nous exemplars es prioritzaran per al reforç del transport escolar i, en concret, dels alumnes d’institut, si bé també s’empraran a les línies amb més passatgers. La presidenta de Reus Transport va subratllar que «ens centrem en un col·lectiu de 8.400 estudiants i el nostre objectiu és anar a donar-los la millor solució possible i que s’adaptin a millorar els hàbits de mobilitat respecte dels que s’estan registrant ara mateix». «Sobretot en públics joves és on hem de garantir el servei i que siguem una opció més que fiable i preferent
Els nous autobusos seran híbrids i arribaran amb l’inici del curs escolar
Transport l La seva prioritat serà reforçar la mobilitat dels alumnes de secundària
Sergi Peralta Moreno
Reus Transport durà a terme un «pas endavant pel que fa a la modernització i la sostenibilitat» amb la compra de quatre nous autobusos híbrids per reforçar el servei, els primers híbrids que s’incorporen a la flota. Es tracta de Mercedes-Benz Citaro Hybrid, vehicles dièsel-elèctrics, de pis baix, equipats amb tecnologia
d’aquests 8.400 alumnes que es mouen per la nostra ciutat per anar als seus centres educatius», va comentar Berasategui. «S’ha de fer bé i això
d’última generació per garantir un servei més segur, eficient i respectuós amb el medi ambient. Compten amb un sistema de seguretat de frenada automàtica, sensors de radar, càmeres d’alta precisió i rètols interiors digitals, mesures que ajuden a millorar la gestió del servei i l’experiència dels usuaris. Els autobusos estaran adaptats per a persones amb mobilitat reduï-
revertirà en menys cotxes en hores punta», va afegir. Així mateix, els nous busos garantiran una reorganització de les línies més tensiona-
Seran MercedesBenz i tindran una autonomia mínima de 18 hores seguides
da, amb espais per a cadires de rodes i seients reservats que permeten ajustar-ne la inclinació. A més, asseguren una autonomia mínima de 300 quilòmetres o 18 hores de servei ininterromput. El contracte se signarà aquesta mateixa setmana i permetrà l’arribada dels nous mitjans en vuit mesos, així que estaran llestos per a l’inici del curs escolar 2026-27, ja que la seva prioritat serà el reforç de la mobilitat dels estudiants de secundària. La inversió prevista és de 2,9 milions d’euros (IVA no inclòs), en règim d’arrendament per deu anys i incloent-hi el seu manteniment integral.
des per guanyar en eficiència, fiabilitat i puntualitat, mitjançant el reforç de freqüències o l’ampliació d’horaris en moments determinats de l’any.
Evolució viatges 2022
2,13 milions 2023
2,74 milions 2024
3,35 milions 2025
3,73 milions
ment» es detallarà com avança la incorporació de quatre minibusos elèctrics per al servei d’autobús a demanda, el Bus x tu, per arribar a la globalitat de la ciutat, tant les àrees residencials i les urbanitzacions de la perifèria com els centres d’activitat i treball.
Així mateix, l’empresa municipal mantindrà la bonificació del 50% dels títols de transport, una mesura que permet conservar els preus del 2025. La major part estarà finançada per l’Ajuntament de Reus i la resta, per l’Estat. Per al 2026, el Govern central compensarà directament els consistoris pel menyscapte derivat del descompte del 50% per als joves i el 20% per als altres usuaris. La política de manteniment de bonificacions queda alineada també amb la decisió de l’ATM del Camp de Tarragona, que igualment mantindrà els descomptes actuals.
«No és un canvi de dibuix de les rutes, sinó un reforç al servei», va aclarir la regidora.
D’altra banda, Berasategui va avançar que «pròxima-
Tot i l’entrada en vigor de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) el passat desembre, Berasategui va analitzar que el creixement sostingut prové «de fa més de tres anys».
Empresa l És el primer volum de la nova col·lecció Biblioteca MaserGrup d’Història Empresarial
Miquel Llaberia
El vermut ha estat durant els últims temps el símbol espirituós de la ciutat de Reus i un dels seus símbols a l’hora de donar-se a conèixer de portes a fora. Això ha estat gràcies essencialment a aquelles marques històriques que fa una bona pila d’anys treballen per oferir un producte excellent. Dins d’aquesta història és imprescindible tenir en compte Vermuts Miró, que l’any passat va celebrar els 111 anys. Per aquest motiu, des de MaserGrup i de la mà de la historiadora Isabel Martínez publiquen el llibre Vermuts Miró i la història del vermut a Reus. L’obra recull la història de la prestigiosa marca de vermuts des dels seus antecedents durant la segona meitat del segle XIX fins a l’any 2025. L’autora del llibre i encarregada de recopilar tota la informació necessària remarca la importància d’haver editat aquest llibre per part de la direcció: «Crec que és un encert pro-
posar-se investigar els origens amb l’objectiu d’evitar perdre la identitat. La memòria que tenim recollida en aquest volum ha de servir com a pa-
L’aerolínia Jet2 programa més de 220.000 seients cap a Reus aquesta temporada
Turisme l La principal novetat serà la seva nova ruta amb Londres-Gatwick
Sergi Peralta Moreno
L’aerolínia Jet2.com oferirà més de 220.000 seients per arribar a l’Aeroport de Reus durant la temporada del 2026, un 18% més que el 2025. Serà la primera vegada que la companyia britànica superi l’oferta de 200.000 places per connectar el Regne Unit amb la Costa Daurada. Entre el 30 de març i l’1 de novembre, Jet2 oferirà tretze enllaços directes a Irlanda del Nord, Escòcia i Anglaterra. La principal novetat serà la ruta amb Londres-Gatwick, que tindrà
una freqüència de tres vols setmanals durant la temporada alta. Això no obstant, no esdevindrà una realitat, per ara, el vol cap a Bournemouth, atesa la falta d’aeronaus Airbus A321neo que havien de renovar la flota, si bé el General Manager d’Aeroports i Organitzacions Turístiques de Jet2. com i Jet2holidays, Ricard Querol, va afirmar que «no hi ha cap dubte» que acabarà sumant-se a l’oferta. Així, amb 33.000 seients addicionals d’arribada, les propostes de Jet2 per a l’Aeroport de Reus durant la temporada 2026 són
lanca de futur perquè el llegat continuï viu». La història de Vermuts Miró, tot i que vinculada a Reus estretament amb Reus, té els seus orígens més
enllà de la comarca del Baix Camp, concretament, en «el celler d’un metge del Priorat», Emilio Miró Olivé, a la població de Cornudella del Mont-
El llibre destaca moments com l’adquisició per part de MaserGrup
sant. Ara bé, com bé apunta la historiadora, el llibre permet conèixer als noms principals darrere la trajectòria i les fites aconseguides per l’empresa com Emili Miró Salvat, entre d’altres.
La investigació ha comptat amb un ampli recull bibliogràfic de diferents arxius i fonts bibliogràfiques, però també amb el testimoni i entrevistes a una desena de persones estretament relacionades amb l’empresa o amb la família Miró. És el cas de Carles Prats, un dels darrers gerents de la marca, o l’exalcalde de Cornudella del Montsant, Salvador Salvadó.
Alhora, el llibre posa de manifest altres punts històrics rellevants no tan sols per la marca, sinó pel sector del vermut. Per exemple, en el paper
que va tenir per fer rejovenir la imatge davant la població el consum del vermut de cara a la dècada de 2010. Finalment, també aborda l’any 2020, data clau per l’adquisició de Vermuts Miró per part de MaserGrup, que ha protagonitzat un procés d’expansió comercial que ha situat a l’empresa com a principal productor de vermut a l’Estat. Un creixement que, segons valora la directora de Vermuts Miró, Montserrat Caelles, no hauria estat possible sense respectar l’essència i arrels que defineixen a la marca.
El llibre es pot adquirir a un preu de 15 euros a les llibreries Galatea, Gaudí i Abacus. Els beneficis de la venda dels exemplars es destinaran íntegrament a projectes d’investigació relacionats amb el sector del vermut. «Com que el llibre pretén aportar al món del vermut, volem destinar aquests beneficis a projectes, que encara hem de decidir, per la millora del sector del vermut», afirma Caelles.
Biblioteca MaserGrup
Aquest llibre suposa també l’inici de la nova col·lecció Biblioteca MaserGrup d’Història Empresarial, amb la intenció de preservar i donar a conèixer el patrimoni històric empresarial del territori, evitant que les seves històries quedin en l’oblit. Segons assegura la directora de Vermuts Miró, s’espera que el següent volum es publiqui l’any vinent.
Fotografia d’arxiu de passatgers pujant a un avió de Jet2 a l’Aeroport de Reus. ACN/Jet2
les següents: Belfast, Birmingham, Bristol, East Midlands, Edimburg, Glasglow, Leeds-
Bradford, Liverpool, LondresGatwick, Londres-Luton, Londres-Stansted, Manches-
ter i Newcastle. L’aerolínia va aprofitar per presentar els seus plans de desenvolupa-
ment a l’Aeroport de Reus per aquest estiu durant l’última edició de FITUR.
Miquel Llaberia
Les escoles són aquells espais que defineixen més a una població o a un barri. A través dels seus alumnes, les històries i la identitat de les famílies, amb els seus reptes o preocupacions, es traslladen a un espai on comencen a definir la seva vida. Per tant, que l’Escola Teresa Miquel i Pàmies arribi als 40 anys d’història aquest curs és un orgull per tots aquells que han format part de la seva història, com també ho és per la directora del centre, Miren Landete, que després de 30 anys de relació amb l’escola han forjat una gran estima: «Fa 30 anys el meu fill gran va anar al Teresa Miquel i Pàmies i, pocs anys després, vaig passar a ser part del claustre de l’escola». Una llarga trajectòria que permet a Landete recordar els orígens del centre que avui dia dirigeix des de ja fa 4 anys: «Quan van adjudicar al meu fill l’escola estava a l’avinguda Països Catalans, en la cantonada amb la carretera de Falset, en aules prefabricades». «Recordo que quan ens van dir que anava allí jo vaig dir: ‘I això és una escola?’. Quan penses en una escola t’imagines un edifici!», admet Landete amb una rialla, alhora que apunta que ràpidament va aprendre que «una escola no la fa un edifici, la fan les persones»: «L’escola la fan les persones que treballem allí, les famílies i els nens. Recordo que van ser uns anys molt bonics a les aules prefabricades». Ara ja fa 21 anys que l’Escola es va traslladar més cap al sud, concretament al passeig de Misericòrdia en el seu edifici actual. El que havia començat com una humil escola, actualment disposa de dues línies que, recentment, també ha obert un tercer grup
l Educació
L’Escola Teresa Miquel i Pàmies celebra aquest curs el seu 40è aniversari
de 6è i un de 4t per donar resposta a les necessitats d’una ciutat en creixement. En total, més de 400 alumnes assisteixen avui dia al centre.
Descobrir els orígens
Ara bé, aprofitant l’efemèride l’objectiu des del centre és donar a conèixer els orígens i
la història del centre: «Hi ha molta gent que ni tan sols sap que abans l’escola estava en un altre lloc». Precisament, el motiu d’obertura 4 dècades enrere d’aquest centre en la seva ubicació anterior va ser per oferir noves places en una zona de la ciutat en creixement: «L’Escola Prat
Religió l Dimarts es van distribuir noves imatges paròdiques
Sergi Peralta Moreno
El conflicte de la Puríssima Sang va escriure dimarts un nou capítol amb l’aparició d’imatges burlesques que imiten els comunicats dels grups terroristes, en què es descriu la junta cessada com a «Comando R.O.M.A.» i es
menciona que «el comissari els detindrà aviat». Precisament, la junta cessada ha denunciat i manifestat públicament el seu «total rebuig a tots aquests actes vandàlics en forma de pamflets, octavetes i cartes anònimes enviades a domicilis particulars que des de ja fa uns mesos
es venen repetint, siguin qui siguin els seus destinataris, amb l’única intenció d’ofendre, fer mal i perjudicar la imatge de persones, tant de la congregació com alienes a aquesta». Aquest sector també informa que procedirà a denunciar el succés «amb la voluntat que aquestes acci-
de la Riba en aquell moment ja no podia assumir més, per aquest motiu van decidir fer la nova escola». Ara bé, el curs 1985-1986 va començar el mes de setembre amb els primers alumnes de l’Escola Teresa Miquel i Pàmies situats a l’Escola General Prim, ja que l’escola no va començar
ons no quedin impunes i no es tornin a produir», una acció que, afirma, ja va dur a terme davant les autoritats amb els fets succeïts en el passat. Cal recordar que les befes han estat un instrument més del conflicte de la Sang en els últims mesos. Per exemple, mitjançant l’enviament de reiterats anònims a Javier Balañá, comissari delegat nomenat per l’arquebisbe de Tarragona, qui va arribar a rebre unes claus de joguina, atès que no pot accedir al Temple de la Sang, o el llançament d’octavetes a la plaça del Mercadal.
El centre ha aprofitat per reivindicar la figura de Teresa Miquel i Pàmies
En un inici el centre estava ubicat a l’avinguda Països Catalans
reusenca «molt avançada per la seva època». «Era una persona molt instruïda, que parlava francès i llatí, defensora de la llengua catalana i quan no es podia ensenyar la llengua ella ho feia a casa seva de forma altruista», reivindica la directora del centre que ret homenatge a la mestra. «Aprofitant la celebració dels 40 anys vaig poder conèixer la seva neboda, que l’havia conegut de manera molt estreta, i em va explicar que era una persona molt afectuosa i que s’estimava molt la llengua catalana, tot i que després durant les classes era molt recte!».
a funcionar fins al mes d’octubre: «Part del claustre de General Prim va passar a ser el claustre del Teresa Miquel i Pàmies».
Un altre element important en la seva història és, precisament, el seu nom, en honor a Teresa Miquel i Pàmies (19001988), una pedagoga i mestra
Celebració Per tal de celebrar l’efemèride el centre s’ha engalanat per l’ocasió amb decoració dedicada a l’aniversari i els alumnes han estudiat i aprofundit en la història de Teresa Miquel i Pàmies. A la vegada, el passat mes de novembre es va dur a terme l’acte oficial de celebració dels 40 anys en què van assistir autoritats, exalumnes, exprofessors, exdirectors i famílies de l’escola. A més, també pretenen editar un petit llibre aprofitant l’avinentesa: «La història d’una escola de Reus no deixa de ser història també de Reus. Amb aquest llibre volem explicar la història del centre, de la senyoreta Teresa Miquel i Pàmies i com ho hem celebrat».
L’Ajuntament canvia la data de la prova per les places d’auxiliar administratiu a l’11 d’abril
Societat l La prova es durà a terme a les 9 hores en un únic torn
Miquel Llaberia
L’Ajuntament de Reus ha modificat la data prevista per la prova escrita per la se lecció de 36 places d’auxiliar administratiu, atès l’elevat nombre de persones presen tades, unes 733. Tot i que es tava previst pel 16 de febrer en dos torns consecutius, finalment la primera prova es durà a terme a les 9 hores del dissabte 11 d’abril de 2026 a Fira Reus Centre de Fires i Convencions, en unitat d’ac te, tal com recull el decret emès des de l’Àrea de Serveis
Generals, Hisenda i Bon Go vern. Segons expliquen fonts del consistori, el nombre de participants ha suposat difi cultats per disposar d’un es pai amb el nombre de taules i cadires adequades per a dur a terme la prova. Com en qual sevol prova d’aquestes ca racterístiques, els interessats s’hauran de presentar amb el
L’examen es durà a terme a firaReus Events. Redessa
DNI i bolígraf per tal d’iniciar el procés selectiu. El canvi ar riba després que des de CSIF es presentés un recurs contra l’Edicte 269/2025 del 13 de ge ner de 2026. En aquest s’ex pressava que la prova seria en dos torns, fet que des del sin dicat consideraven un error, ja que donava avantatge als participants del segon torn.
Fotografia de la tuna de l’IES Lluís Domènech i Montaner. Diari Més
La tuna omple els carrers del centre de la ciutat de música, coreografies, festa i germanor
Tradició l Com és tradici onal per Sant Tomas d'Aqui no les tunes dels centres de Reus han tornat a portar la música i ritmes festius pels carrers de Reus. L'IES Domè nech i Montaner, el Col·legi La Presentació o l'Escola Maria Cortina han estat alguns dels centres que han passejat pels carrers i han tingut, també, l'oportunitat d'actuar a la sala
Redacció
L’Ajuntament de Reus repren drà el dilluns 2 de febrer el Pla Barri a Barri, el pla integral, in tensiu i coordinat de manteni ment de la via pública. A més, com a novetat d’enguany el Pla incorpora la col·laboració de l’empresa Reus Transport, que se suma a les actuacions
de millora i manteniment de l’espai públic. En aquest sen tit, Reus Transport assumirà tasques de neteja i actuacions de millora i manteniment de l’espai públic. En aquest sen tit, Reus Transport assumirà tasques de neteja i manteni ment de les marquesines de transport públic, la renovació
de plens de l'Ajuntament de Reus. Entre els ritmes des tacaven alguns clàssics com Clavelitos o Cielito Lindo que acompanyaven amb el so de guitarres, panderetes i acor dió. Una experiència que havia començat tres mesos abans, en què els alumnes han hagut de practicar les cançons i aprendre a tocar els instruments. MLB
Reus Transport s’afegeix a la iniciativa per cuidar la via pública
de la cartelleria informativa i altres actuacions que es consi derin necessàries per garantir un millor estat i funcionalitat d’aquests elements, contribu int alhora a la dignificació de l’espai públic i a la millora del dia a dia dels barris de Reus. El regidor de Via Pública de l’Ajuntament de Reus, Daniel Marcos, considera que el Pla Barri a Barri «és una resposta integral a les necessitats de la ciutat; una actuació intensi va a partir de la coordinació de tots els serveis municipals que intervenen en el manteni ment de la via pública per fer de Reus una ciutat més neta, més verda i més amable». Aquesta actuació implicarà diverses accions com millo res puntuals de l’asfaltatge, reparació de clots, millora de la intensitat de l’enllumenat o ampliació dels punts de llum, reparació, repintant i instal· lació de nou mobiliari urbà o repintat de senyalització ho ritzontal. També es duran a terme neteja de l’espai i tots els seus elements, a més de man teniment i esporga de l’arbrat, replantació de la vegetació de flors i plantes i manteniment de males herbes.
Pel que fa al Pla Barri a Bar ri de l’any 2025, el balanç va tancar amb un total de 4.500 actuacions dutes a terme. Les actuacions es van fer en 41 bar ris de la ciutat, que suposa una mitjana de 110 actuacions per barri. Entre aquestes 4.500 ac tuacions, en total 1.766 van ser de neteja, 883 d’espai públic, 1.231 d’espai verd i 620 d’ai gües. El Barri a Barri s’emmar ca al Pla Reus 10 d’accions per a la millora de la via pública.
Política l La legislació s’executarà al juliol i augmentarà la inversió en personal fins els 1,2 milions d’euros
Adam Díaz Garriga
El govern de Salou va celebrar aquest dimecres passat el primer Ple ordinari de l’any marcat per la polèmica regulació de les condicions laborals del cos d’agents de la Policia Local de Salou. Una demanda que, el passat 22 de gener, va treure a la llum la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), i que durant la sessió plenaria va manifestar-se en forma de protesta. Més d’una desena d’agents de policia van donar l’esquena en silenci davant l’equip de govern durant uns minuts reivindicant «l’incompliment sistemàtic de determinats drets». El pagament de les nocturnitats ha estat el punt clau de la protesta, un fet que CSIF i la Policia Local denunciaven per l’incompliment del «pacte» amb l’Ajuntament de fer-lo efectiu el passat 1 de gener del 2026.
El consistori, per la seva banda, va «desmentir rotundament» les acusacions, reiterant que «les negociacions no estan aturades» i que el CFIS «disposa de dia i hora per reunir-se amb l’alcalde de Salou, Pere Granados». Fonts del consistori també han con-
La Policia Local ha donat l’esquena al Ple durant uns instants per protestar sobre les seves condicions. Ajuntament de Salou
El consistori va aprovar la millora de condicions del 93,4% de la plantilla
firmat al Diari Més que, ni UGT ni CCOO, van mostrar-se a favor de la protesta, i la situen com «una iniciativa única del CSIF».
El regidor de Recursos Hu-
Serveis l Els treballs tenen un termini total previst de quatre mesos
Redacció
La Diputació de Tarragona ha anunciat el començament, el proper mes de feberer, de les obres de condicimnament en un tram de la carretera TV3146 que connecta Tarragona amb el Far de Salou. Concretament, els punts afectats se situen entre la nova rotonda
de connexió amb la C-31B i la rotonda del vial del futur accés de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del Port de Tarragona. En total la inversió prevista serà de 539.335 euros per la millora de tot el tram.
Durants els treballs, que tindran una durada apro-
ximada de quatre mesos, la Diputació ha advertit que «es podrien produir» restriccions puntuals al tànsit amb desviaments alternatius, que informaran en cada cas. D’acord amb la institució, l’objectiu és millorar la seguretat viària i garantir un accés eficient al Port i a la futura ZAL.
mans, Yeray Moreno, qui va ser assenyalat en els comunicats de CSIF per «rebutjar» els pagaments a principis d’any, anunciava durant la sessió plenaria les noves mesures
Les obres suposaran l’eixamplament de la calçada fins a una secció d’entre 7 i 10 metres, la renovació del ferm i les millores de drenatge en ambdós sentits. A més, es portaran a terme reposicions de murs i tancaments afectats, accions de revegetació i hidrosembra. Dins el pressupost també s’inclou la nova senyalització horitzontal i vertical, l’abalisament i la collocació de barreres de seguretat mentre es portin a terme els treballs, així les accions de seguretat posteriors que restin al tram.
a terme durant els últims dos anys i el regidor valorava «positivament» la millora econòmica «del 93,4% de la plantilla municipal». La va aprovar-se amb els vots favorables de Sumem per Salou–PSC i ERC, els vots en contra de Vox i l’abstenció del PP, USAP i la regidora no adscrita.
La nova Relació de Llocs de Treball (RLT) i Valoració de Llocs de Treball (VLT) permetran, segons el consistori, qualificar, quantificar i definit un total de 161 llocs de treball, creant criteris «objectius» que preveuen garantir una retribució «justa», una millor classificació de les places i «més transparència interna». En total, suposarà una inversió d’1,2 milions d’euros anuals, i el 6,6% de la plantilla restant disposarà d’un complement personal transitori (CPT) per evitar la pèrdua de poder adquisitiu. Moreno va insistir en que el procés per la regularització està en «la seva recta final administrativa» i que les noves VLT i RLT entraran en vigor l’1 de juliol. Una qüestió que, d’acord amb el CSIF, va generar una «profunda frustració entre els agents».
Primer ple
per als treballadors municipals. «És un dels dies més importants per a tot el consistori pel resultat d’un procés llarg i complex», destacava Moreno. Les negociacions s’han portat
Durant el primer ple de l’any, també van aprovar-se l’actualització de les noves tarifes de taxis urbans, que es faran públiques durant els pròxims dies. També va portar-se a terme la renovació del conveni entre la URV i el consistori per continuar acollint una seu del campus, així com un nou conveni de col·laboració per a la realització d’activitats per gent gran.
Resum l Les noves inversions industrials i culturals, la URV o l’Àrea Metropolitana són les grans notícies ‘de casa’
D.P.
L’any 2025 deixa moltes i molt variades imatges, però la més significativa és la que ens va deixar tot un dilluns del mes d’abril a les fosques sense saber encara ben bé per què. La imatge d’un país que no tenia clar què passava ni quant duraria –amb una sensació similar a la que ens havia deixat l’any 2020 amb la Covid-19– és la més rellevant d’una anualitat on l’oposició i el govern espanyols han mantingut la seva lluita barroera pel poder,
on Donald Trump ha aparegut en tots els conflictes internacionals existents, on l’extrema dreta ha anat guanyant poder a tot el Món (i sobretot a Europa) mentre els partits convencionals no feien res per evitar-ho i on el canvi climàtic continua avançant de forma inexorable sense que a ningú sembli importar-li gens. En l’àmbit tarragoní, la creació de l’Àrea Metropolitana del Camp i els diversos projectes mancomunats que apareixien donaven esperances
sobre la possibilitat de veure com finalment s’iniciava un treball en comú pel futur del conjunt del territori, però no. Finalment, els personalismes i la necessitat de ser més que el veí van demostrar que, probablement, tampoc aquesta vegada en surti res de bo. L’alegria, com gairebé sempre en els últims anys, ens la donava la URV, una universitat que, construïda amb modèstia i feina ben feta, ha acabat convertint-se novament en l’orgull de tot el territori que
l’ha vist néixer i créixer. Tampoc falten en aquest 2025 els anuncis d’inversions que fan pensar en un futur amb bones perspectives laborals i econòmiques, com ara l’Ecoplanta de Repsol, els projectes del Port –amb la possibilitat de rebre una planta d’automòbils– i altres que han anat acompanyant el dia a dia de les diverses comarques del Camp de Tarragona i el Baix Penedès, des de la Conca de Barberà al Baix Camp, passant pel Priorat o
l’Alt Camp. En l’àmbit català la notícia han estat les crisis ramaderes, amb la reaparició, gairebé tres dècades després, de la pesta porcina africana; així com el Banc Sabadell, després de sortir victoriós de l’OPA del BBVA. Els problemes dels
2025 és l’any en què Trump ha aparegut en tots els conflictes possibles
trens i Rodalies, malauradament, són els de sempre (o pitjors), mentre l’inici del judici a la família Pujol i la consagració de Rosalia com a fenomen mundial de la música, van ser els grans temes de la tardor. En el món de la política, tenim el que s’esperava: Junts trencant amb el PSOE, les dificultats del Govern de Salvador Illa per aprovar els pressupostos o les difícils negociacions per acordar un nou sistema per fer front a l’infrafinançament català.
Guerra l Israel va atacar el Líban, Iemen i Síria, a més de l’Iran i les seves instal·lacions nuclears, amb ajuda dels Estats Units
Redacció
Mentre la guerra entre Israel i Hamàs a Gaza continuava durant la major part de 2025, Israel va colpejar als seus adversaris en altres fronts com Líban, Iemen i Síria, atacant a grups com Hezbollah i els hutís, tots ells àmpliament considerats com els principals col·laboradors del règim de Teheran (i, per tant, també de Hamas) a la zona. Això va culminar amb els atacs d’Israel contra els alts comandaments militars de l’Iran, científics nuclears i objectius estratègics clau en un conflicte de 12 dies que va
aconseguir el seu punt àlgid quan Donald Trump va sumar els Estats Units a l’atac israelià amb bombarders i bombes búnquer en atacs contra les instal·lacions nuclears de l’antiga Pèrsia. El risc d’escalada del conflicte a la zona va fregar el d’una guerra oberta.
Mentre tot això passava la destrucció de Gaza no s’aturava i la situació de la franja va arribar a un punt inimaginable. Les autoritats israelianes van imposar un bloqueig a l’entrada de subministraments i les condicions de vida de la població es van tornar
encara més insuportables. L’empitjorament de les hostilitats va causar centenars de persones assassinades, encara més destrucció d’infraestructura civil i més desplaçaments massius de la població. Al voltant de 632.000 persones van ser desallotjades de nou des del 18 de març. Més de 30 ordres israelians de desallotjament forçós van empenyer a la població a un espai cada vegada més reduït, amb greus conseqüències físiques com a mentals. Les famílies es desplaçaven, però no hi havia cap lloc segur on anar. Al voltant del
A més de la destrucció, Israel va imposar la fam a la població de Gaza
81% del territori de la Franja es trobava en zones militaritzades per Israel o sota ordres
de desallotjament forçós. Però el sofriment més desesperant en aquells moments per a la població va ser la fam. Mig milió de persones corrien el risc de morir de fam i van ser les imatges de nens i nens morint de fam el que va fer que els Estats Units forcés a Israel a permetre l’arribada
d’aliments a la zona. Els informes de Nacions Unides indicaven que la situació alimentària en la Franja de Gaza va arribar a la fase 5 (catastròfica), el nivell més alt de l’escala, que indica el risc de fam, segons la Clasificación Integrada de la Seguretat Alimentària en Fases (CIF).
Religió l Després de diverses crisis, el papa Francesc no va poder recuperar-se i l’Església va escollir el primer estatunidenc com a líder apostòlic
La mort de Francesc, el Papa dels pobres, que amb un valent missatge polític i social va intentar canviar l’Església, i l’elecció, disset dies després, de Lleó XIV, el primer pontífex estatunidenc, però també peruà, va ser un dels moments més destacats de l’any. Malgrat els seus 38 dies d’hospitalització, en els quals va sofrir fins a tres crisis que van fer témer per la seva vida, la mort de Francisco, el 21 d’abril, va ser una relativa sorpresa. Havia reaparegut el dia anterior per a saludar als fidels en la plaça de Sant Pere en el que semblava una recuperació, però que finalment es va tornar en el comiat de l’home que va dirigir l’Església durant 12 anys. Després de la mort del Papa Francesc, el cardenal Robert Francis Prevost, estatunidenc de naixement i amb nacionalitat peruana, va ser triat com León XIV. La seva arribada simbolitza un reacomodament d’influència a l’Església Catòlica cap a Amèrica, i combina continuïtat social amb gestos cap a sectors conservadors, com la missa tradicionalista. El papa Lleó XIV va iniciar el seu pontificat en una cerimònia d’entronització solemne al Vaticà. «Cal una Església unida que es converteixi en ferment d’un món reconciliat. En aquests temps, encara veiem massa discòrdia i mas-
Robert Francis Prevost va néixer a Chicago el 14 de setembre del 1955
sa ferides causades per l’odi, la violència, els prejudicis, la por al diferent i un paradigma econòmic que explota els recursos de la Terra i margina els més pobres», va expressar el pontífex en la seva homilia davant de més de 150 delegacions d’arreu del món. Prevost va recordar les víctimes en els conflictes de Gaza, Myanmar i Ucraïna. Robert Francis Prevost va
néixer a Chicago el 14 de setembre del 1955 i va ser elegit amb 69 anys. Va acabar els estudis secundaris al seminari menor de l’orde de Sant Agustí el 1973 i el 1977 es va llicenciar en matemàtiques a la Universitat de Villanova. Aquell mateix any es va unir a l’Orde de Sant Agustí i va fer els primers vots el setembre de l’any següent. Els vots solemnes els va fer el 29 d’agost del 1981. L’any següent va obtenir un títol de Màster en Divinitat d’Unió Teològica Catòlica a Chicago.
Prevost va ser ordenat sacerdot per l’orde de Sant Agustí a Roma el 1982. Va
obtenir la llicenciatura i el doctorat en dret canònic per la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs d’Aquino a Roma el 1984 i el 1987, respectivament. El 1985 es va incorporar a la missió agustiniana al Perú. El 1998, Prevost va ser elegit provincial de la província agustina de Chicago i va tornar als Estats Units, per acabar retornant al Perú el 2014, quan el papa Francesc el va nomenar administrador apostòlic de la diòcesi de Chiclayo i bisbe titular de Sufar. Finalment, el 2015 va ser nomenat bisbe de Chiclayo pel Papa i, posteriorment, cardenal.
Comerç l L'amenaça aranzelària va generar tensions i caigudes bursàries arreu del món
Redacció
L’any 2025 probablement serà recordat com un any decisiu per a les relacions comercials mundials, amb els Estats
Units elevant els aranzels en moltes parts del món, com a part de la política de Donald Trump en el que va descriure com «un acte d’ull per ull, dent per dent».
La imprevisibilitat dels aranzels, que en alguns casos semblaven servir de palanca, va crear un ambient de temor i incertesa sobre el futur dels mercats mundials. El 2 d’abril, Trump va imposar aranzels del 10% a gairebé tots els països del món, amb altres aranzels específics per a cada país previstos a partir del 9 d’abril, en un paquet irresistible que va batejar com a Dia de l’Alliberament. No obstant això, després que l’anunci fes trontollar-se als mercats
mundials, Trump va suspendre l’aplicació de la segona ronda d’aranzels per a obrir la porta a les negociacions.
A la fi de juliol, la Casa Blanca havia tancat acords amb vuit socis comercials, entre ells la UE, el Regne Unit, el Japó, Corea del Sud, Indonèsia, Filipines i Vietnam. els EUA i la Xina observen actualment una treva aranzelària, després de mesos d’escalada de tensions i amenaces de Washington i Pequín d’imposar aranzels de fins al 145% i el 125%, respectivament. A la fi de juliol, la Unió Europea va arribar a un acord comercial amb els Estats Units, pel qual es reduïen en un 15% els aranzels sobre les exportacions europees a aquest país. Però l’acord no es va produir sense contrapartides, ja que Brussel·les va prometre comprar armament i energia estatunidenques a canvi d’un tipus aranzelari més baix.
Humanitat l El tracte es dona als expulsats indigna els països d'origen
Donald Trump va arribar a la presidència dels Estats Units amb una controvertida promesa: fer la principal deportació en la història del país. Per això va ordenar diversos operatius migratoris a càrrec de diferents agències governamentals, inclòs el Servei de Control d’Immigració i Duanes (ICE, per les seves sigles en anglès).
Després de dotze mesos a la presidència —i d’incomptables casos de detencions arbitràries i polèmics altercats— les xifres d’immigrants indocumentats que han estat deportats han incrementat
Immigrants enmanillats conduïts a un avió per deportar-los. EFE
de manera considerable. Tot i això, els números encara són lluny de l’objectiu d’un milió
de deportacions a l’any que es va marcar. Les agències han deixat de publicar dades sobre les seves operacions, la qual cosa ha sembrat el dubte sobre si més de 2,5 milions d’indocumentats han sortit del país, com indica la Casa Blanca. El Departament de Seguretat Nacional dels (DHS) va destacar la sortida de 605.000 persones deportades i 1,9 milions d’indocumentats que van sortir voluntàriament.
Per altra banda, els països d’origen dels immigrants deportats han mostrat la seva indignació pel tracte de delinqüents que se’ls ha donat per part dels agents de Trump.
La guerra d’Ucraïna s’eternitza mentre Putin i Trump flirtegen amb la pau com a excusa
Pla de pau l D’ençà Donald Trump va tornar a la presidència, el suport militar i humanitari directe o indirecte de Washington a Ucraïna s’ha suspès temporalment, la qual cosa ha convertit als Estats Units en un soci impredictible. Encara que Trump va anunciar que el suport militar s’havia reprès al juliol, sembla que no es pot comptar amb els Estats Units a llarg termini. No obstant això, els dos líders s’han reunit en termes més amistosos des de la ruptura inicial. Des de llavors, Washington ha pressionat per a aconseguir un acord de pau i a Ucraïna se li han ofert garanties de seguretat durant 15 anys, segons va revelar Zelenski al desembre, afirmant que estaven acordades en un 90%.
Enmig de tot això, la rebuda de Vladimir Putin amb honors i catifa vermella a Alaska va fer desconfiar dels veritables objectius de Trump. De fet, el pla de pau rus-estatunidenc de 28 punts ha estat refet diversos cops, revelant que era inicialment favorable a Moscou i les seves demandes maximalistes. Kíiv espera ara un major suport dels líders europeus. Redacció
El clima colpeja sense precedents amb incendis devastadors arreu del món
Crisi l Les condicions extremes es multipliquen arreu del món
Los Angeles i San Diego van viure els incendis més destructius de la seva història: més de 15.000 hectàrees arrasades i pèrdues superiors a 30.000 milions de dòlars. Però no només Califòrnia, sinó també altres estats i països d’arreu del món, van partir focs sense precedents. Així, Europa va registrar un rècord d’hectàrees cremades: l’emergència climàtica va deixar de ser un advertiment per a consolidar-se com a realitat. En el cas del comtat de Los
Angeles, el foc es va iniciar al gener amb una onada d’incendis devastadors. El foc, que va trigar a extingir-se unes tres setmanes, va afectar especialment els residents de Altadena i Pacific Palisades i va matar a una trentena de persones. En total, va haver-hi més de 15.000 hectàrees destrossades i pèrdues de més de 30.000 milions
Els focs van arrasar ciutats completes en l’entorn urbà de Los Ángeles
de dòlars (uns 25.500 milions d’euros) en immobles. Al seu torn, el foc va alimentar la lluita entre Donald Trump i el governador de Califòrnia, a qui va titllar d’incompetent. Per altra banda el governador Gavin Newsom li va criticar que propagués «desinformació» en lloc de centrar-se en ajudar.
De fet, només en la primera meitat de l’any 2025, ja havien cremat més de 100 milions d’hectàrees de terra a tot el món. Aproximadament la meitat d’aquesta superfície es va cremar en el continent africà.
Factors l Un «fenomen de sobre tensions» i una «reacció en cadena» van causar el tall de 12 hores
Redacció
Sens dubte, un dels moments que passaran a la posteritat d’aquest 2025 va ser l’apagada del 28 d’abril. Tot el país i fins i tot part de Portugal es va quedar sense llum durant hores. En algunes zones l’electricitat no va tornar fins més de 12 hores després.
Van ser moltes hores d’en-
cendre espelmes i d’incertesa però també d’acció davant de l’adversitat, amb les forces de seguretat mobilitzades i els serveis públics essencials funcionant. I va com portar una imatge més pròpia de dècades enrere, la de milers de ciutadans recorrent a un aparell oblidat que es va tornar, de sobte, essencial: el transistor.
Va ser una apagada que fins
a mesos després encara tenia les seves causes una mica difuses, encara que l’informe de l’Executiu va assenyalar com a culpables una sèrie de fallades en les connexions, vulnerabilitats i mancances del sistema; tot i que es va descartar el ciberatac i que fos culpa de les renovables. Sara Aagesen, ministra de Transició Ecològica i vicepresidenta tercera, ho
explicava gairebé dos mesos després en un informe avalat pel Consell Nacional de Seguretat.
Tot i la preocupació per tal d’evitar que es torni a repetir en un futur i la necessària presa de mesures protectores, la ministra va descartar definitivament el ciberatac i l’origen es va atribuir a una causa «multifactorial»,
identificant una sèrie de «vulnerabilitats» i «mancances» en el sistema elèctric. Aagesen va detallar que un «fenomen de sobre tensions» i una «reacció en cadena» va originar la gran apagada, l’origen de la qual es deu a una combinació de diversos factors.
D’una banda, la ministra va assenyalar que una de les
El Govern va atribuir la desconnexió a una causa «multifactorial»
causes és que el sistema no va tenir «la suficient capacitat de control de tensió». També va remarcar que les centrals de generació (retribuïdes econòmicament moltes d’elles, ha especificat) no estaven regulant bé i estaven mal programades. Una «mala planificació» o l’incompliment de la normativa d’alguns operadors, ha responsabilitzat. Els estudis indiquen que uns certs grups convencionals, com els cicles combinats, plantes nuclears i hidroelèctriques, presentaven un control de tensió inadequat respecte als paràmetres establerts per la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC).
Desconnexions indegudes En fallar el control de la tensió van començar les successives desconnexions de les plantes, com les de Granada, Badajoz i Sevilla, però s’ha revelat que es van produir més desconnexions a Segòvia, Huelva i Càceres. I és aquí on ha revelat que algunes desconnexions es van produir de manera «indeguda», encara que unes altres sí que van seguir els paràmetres per a protegir les instal·lacions. Després d’això es va produir un «desconnexió de llast» massiva en tot just 5 segons que va portar a una reacció en cadena imparable. Per tant, d’una banda es responsabilitza a una possible falta de programació, responsabilitat de Red Elèctrica de España (REE), així com a fallades en la forma de conducta amb la sobre tensió, on entren en joc les grans elèctriques.
Xifres rècord l Les 350.000 hectàreres afectades són les pitjors dades en 30 anys
El foc ha estat un drama sense precedents durant 2025. Amb més de 350.000 hectàrees calcinades, 336.000 a l’agost de forma molt concentrada a Galícia, Castella i Lleó i Extremadura, Espanya ha tingut el seu pitjor balanç d’incendis forestals en trenta anys.
Xifres que evidencien l’especial vulnerabilitat natural del territori, amb onades de calor recurrents i unes condicions climàtiques cada vegada més extremes. Però que també han tornat a posar sobre la taula el debat sobre la necessària prevenció i la necessitat de prendre moltes més mesurades per a afrontar l’emergència climàtica que continua devastant en forma de flames. En el cas dels grans incendis de Galícia i Castella i Lleó, al drama dels afectats pel foc s’hi va sumar la crisi política i la picabaralla generada per la manca de mitjans suficients per part dels cossos de bombers autonòmics, que havien patit en tots dos casos les retallades per part dels respectius governs autonòmics del Partit Popular.
La retallada d’efectius d’algunes comunitats va generar controvèrsia
La clau de les xifres de terreny calcinat ha estat la cada vegada major generació d’incendis 2.0 o de sisena genera-
ció, la propagació dels quals es converteix en especialment violenta a causa de la gran quantitat de combustible disponible i genera unes flames de tal intensitat que modifiquen fortament les condicions meteorològiques del seu entorn. Encara que tot incendi convencional altera sempre les variables meteorològiques
al seu voltant per la important quantitat de calor que allibera, en aquest cas l’energia generada és tan alta que pot arribar a formar uns «núvols de tempesta» coneguts com pirocúmuls, els quals poden, al mateix temps, transformar les condicions en el sòl, generar pluja o ‘rebentar’ en forma de forts vents.
Mazón dimiteix un any després de la Dana sense aclarir per què no va enviar l’avís
Política l El PP valencià i Vox van elegir un altre president sense convocar eleccions
Redacció
El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, va anunciar la seva dimissió al càrrec, però no va convocar eleccions anticipades. En una declaració institucional, un any després de la dana, Mazón va admetre «errors» amb la gestió de la dana d’un any abans, i va denunciar una «campanya brutal» contra ell.
L’encara president proposava per investir un altre líder amb el suport de PPCV i Vox. Mazón va fer públic el resultat del seu procés de reflexió després de tenir converses amb
el president del PP, Alberto Núñez Feijóo.
La possibilitat que Mazón dimitís un any després de la dana havia anat guanyant força després del funeral d’estat per les víctimes de la gota freda on va ser escridassat. «Em faig càrrec del dia d’ahir i no deixo de pensar-hi, en el que significa el dia d’ahir», va dir en el dia després del funeral. Una setmana abans més de 50.000 persones –segons el govern espanyol– van omplir el centre de València en una nova manifestació exigint la dimissió de Mazón.
L’agresió a un jubilat desemboca en una ‘cacera’ de migrants a la localitat de Torre Pacheco
Racisme l Els grups ultres van actuar durant dies amb impunitat contra el col·lectiu migrant
Redacció
La gestió de la immigració continua estant en el centre de la discussió política però enguany ve marcada no només per les discrepàncies entre el Govern i les comunitats autònomes per qüestions com el repartiment dels menors migrants. A principis d’estiu una agressió a un jubilat va desembocar en una onada de violència a Torre Pacheco cap als immigrants de la població. El jubilat agredit va declarar que els seus agressors parlaven en àrab i va començar una cacera sense
precedents contra joves, vells, homes i dones de procedència africana.
Grups ultres de tot el territori espanyol es van citar amb total impunitat a la localitat murciana per tal d’agredir a immigrants i les forces de l’Estat van haver d’acabar intervenint. Els disturbis van deixar desenes de ferits i alguns detinguts. L’odi i el racisme van provocar episodis d’autèntica ‘cacera’ de migrants que es van allargar durant dies mentre les televisions retransmetien les escenes de violència que protagonitzaven els grups ultres.
Redacció
El PSOE va arribar a 2025 fent mans i mànigues per espolsar-se el cas Koldo, que havia sacsejat al partit per la implicació de José Luis Ábalos. Al juny, però arribava el cop més dur en saber-se el presumpte paper de Santos Cerdán en la mateixa trama. A més, al final d’aquest mes el substitut d’Ábalos al capdavant de la maquinària socialista va acabar a la presó preventiva a Soto del Real, on va estar gairebé cinc mesos.
El paper de Santos-Cerdán
En una estructura circular pròpia d’una pel·lícula, 2025 acaba amb Santos Cerdán en llibertat i signant cada 15 dies en un jutjat i amb Ábalos i el seu exasesor Koldo García, a la presó a l’espera de la data de l’imminent primer judici a la trama, en el qual la Fiscalia demana 24 anys de presó a l’exministre, que, a més, és el primer diputat en exercici que entra en la presó. Més enllà dels indicis i de les proves que la judicatura assegura temir a través dels informes de la UCO de la Guàrdia Civil, ningú oblida la frase «el
Pedro Sánchez assegura que està disposat a esgotar la legislatura
que pueda hacer, que haga» de José María Anar contra el Govern i el PP aprofita cada moviment i cada nou cop
d’efecte judicial per atacar Pedro Sánchez, que ha dit per activa i per passiva que pensa esgotar la legislatura.
Malgrat les crisis que han afectat al Govern i al PSOE a compte dels casos de corrupció o d’assetjament, o a pesar també de la difícil relació amb els socis d’investidura, més crítics que mai, i els vots dels
quals són essencials per a tirar endavant les iniciatives de l’Executiu. De moment, el Govern no ha presentat els pressupostos, malgrat les múltiples promeses que ho faria, i no hi ha aparença que aquests comptes puguin tirar endavant quan arribin al Congrés. El dubte és si podrà agustantar un any i mig així.
La privatització de la salut, en evidència arran de la crisi dels cribatges de càncer a Andalusia
Retallades l Les mancances en el sistema de salut han estat un altre punt important enguany, especialment a Andalusia amb la crisi dels cribratges. De fet, les fallades en els cribratges de les mamografies han suposat la major crisi sanitària de la història recent d’Andalusia i s’han sumat a altres polèmiques igual de sonades
a Espanya com els registres d’objectors de l’avortament o el cas de l’hospital de Torrejón, on el seu CEO ordenava rebutjar pacients atenent criteris econòmics. El més flagrant van ser les fallades en el programa de cribratge de càncer de mama d’Andalusia que va afectar milers de dones, algunes d’elles fins i tot van arribar a morir. Redacció
El Suprem condemna el Fiscal General
Judicial l El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, va ser condemnat pel Tribunal Suprem a dos anys d’inhabilitació per un delicte de revelació de secrets després d’un perculiar judici on se l’acusava de revelar l’acord al que la parella d’Isabel Díaz Ayuso havia arribat pel seu cas de frau fiscal. Tot i no haver-hi proves directes se’l va conemnar igual. Redacció/ACN
Poc interès l L’acceptació de venda al banc biscaí no va arribar al llindar del 30%
L’OPA hostil que el BBVA va llançar al maig de 2024 aconseguir el control del Sabadell va quedar sense efecte el mes d’octubre passat, gairebé un any i mig després, en obtenir el suport de només un 25 % dels accionistes del banc català.
El BBVA esperava assolir el llindar mínim d’acceptació del 30 %, per la qual cosa en no arribar a aquest percentatge va decidir retirar l’oferta, donant via lliure al Sabadell per continuar la seva marxa en solitari.
En una comunicació a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), els dos bancs van comunicar que l’oferta havia estat acceptada per un 25,33% de les accions i del capital social, i un 25,47% dels drets a vot —considerant aquí que l’autocartera del Sabadell–. Al no aconseguir el mínim necessari d’un 30%, l’oferta automàticament decau i queda sense efecte.
El BBVA podia plantejar
César González-Bueno i Josep Oliu al final de la Junta General Extraordinària d’Accionistes. ACN
L’OPA sobre el Sabadell tenia una forta oposició social i empresarial
La Sagrada Família, la més alta del món
Creu de Jesucrist l La Basílica de la Sagrada Família es va convertir a l’octubre en l’església més alta del món després de la col·locació del primer element de la creu que coronarà la torre de Jesucrist. L’obra de Gaudí ha assolit els 162,91 metres d’altura, i supera per 1,38 metres la catedral de Ulm, a Alemanya, amb 161,53 metres, que tenia el rècord. Redacció/ACN
una segona oferta només si aconseguia entre un 30 i un 50% del capital del Sabadell. Els més de 200.000 accionistes del Banc Sabadell van tenir un mes per bescanviar els seus títols. L’oferta plantejada era d’una acció ordinària de nova emissió del banc per
cada 4,8376 accions del Sabadell. El BBVA va millorar a finals de setembre les condicions inicials, que era d’una acció ordinària del BBVA i 0,70 euros en efectiu per cada 5,5483 accions del Sabadell, però tampoc va resultar interessant a l’accionariat.
ERC i Comuns sostenen el govern d’Illa mentre Junts busca no enfonsar-se a causa d’Orriols
Intenció de vot l El partit de Puigdemont empataria amb Aliança Catalana
Redacció
En un any en el qual el PSC ha hagut de sobreviure al Govern sense pressupostos, el partit seguia mantenint a final de 2025 la confiança dels electors i guanyaria les eleccions al Parlament amb entre 38 i 40 escons, un resultat lleugerament inferior als 42 del 12-M. Esquerra avançaria Junts al segon lloc (22-23), amb una lleugera recuperació respecte als comicis de 2024. De fet, el partit pilotat per Carles Puigdemont pràcticament perdria la meitat dels 35 escons actuals i se situaria en els 19-20. Aliança Catalana
D’aquesta manera, es tanca el capítol final d’una opa que es va allargar més de 17 mesos. En aquest període el Sabadell va traslladar la seva seu de nou a Catalunya i es va vendre la filial britànica, TSB, moviment avalat amb un 99,6% dels vots.
L’operació de concentració bancària hauria pogut provocar la pèrdua d’entre 7.000 i 10.500 llocs de feina, dels quals entre 2.400 i 3.200 serien a Catalunya. En oficines, se’n podrien tancar entre 589 i 883 a l’Estat i unes 200 a Catalunya.
Condicions i sorpresa Més enllà dels números, l’OPA va despertar el rebuig de bona part dels agents socials, econòmics i polítics a l’Estat. A més, l’oferta estava condicionada pel govern espanyol, que va imposar que els dos bancs havien de mantenir la personalitat jurídica, patrimoni i autonomia de gestió durant almenys tres anys, ampliables a dos més.
El BBVA va admetre la seva sorpresa pel fracàs de l’opa i creu que la «falsa expectativa» d’una segona oferta a un preu més elevat va influïr en el resultat. Fonts de l’entitat van indicar que el rebuig dels accionistes a l’operació és «una clara oportunitat perduda», però que el banc gira full i mira cap al futur amb optimisme. Per altra banda, tots els agents socials, econòmics i polítics catalans es van mostrar satisfets pel fracàs de l’OPA.
Pederastia l La violació d’una menor tutelada per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) de la Generalitat ha situat aquest organisme en mig de la polèmica durant tot el 2025, primer per les irregularistats comeses en la supervisió de la menor i, després, perquè arran d’aquest cas es van destapar un grapat d’irregularitats i escàndols que esquitxen aquest ens del Departament de Drets Socials i Inclusió. L’escàndol original arrenca amb una xarxa de pederàstia encapçalada per l’agressor d’una nena de dotze anys tutelada per la DGAIA, la investigació del qual descobreix que l’ha violat de manera continuada i l’ha prostituït durant dos anys, juntament amb quinze homes més per fets similars. La segona part de tot plegat arriba quan es descobreix les irregularitats detectades en els contractes de les empreses que presten servei a la DGAIA. El sistema habitual de l’ens era contractar via concursos públics a empreses i entitats del tercer sector per a la gestió i prestació de serveis socials, però sense control de compliment dels contractes. Redacció
El MNAC, obligat a retornar les pintures de Sixena, tot i veure tècnicament inviable el trasllat
Patrimoni l Els tècnics no es veuen capaços de moure els murals sense malmetre'ls
es dispararia i empataria amb Junts (19-20). El baròmetre reflecteix un Vox a l’alça (13-14), que superaria un PP a la baixa (12-13). Els comuns calcarien el resultat de 6 escons, així com la CUP, que tindria opcions de mantenir els quatre actuals. Aquestes estimacions tranquil·litzen Salvador Illa, que, tot i tenir-ho complicat, vol aprovar uns pressupostos propis per aquest 2026 i encenen les alarmes a Junts. El partit de Puigdemont vol desmarcar-se de Sílvia Orriols, el seu principal maldecap electoral més enllà de Junqueras.
Redacció
El Tribunal Suprem va confirmar al maig la sentència de l’Audiència d’Osca que ratificava la propietat aragonesa de les pintures murals del Monestir de Sixena i va obligar el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a retornar-les. Més de vuit mesos després, el museu encara no ha arribat a fer efectiva la restitució, al·legant que ferho posaria en seriós risc els béns, considerats una de les joies del romànic espanyol. Més enllà de controvèrsia que va aixecar en el seu dia el cas de Sixena, donat que des
d’Aragó només s’han reclamat els béns culturals que les monges de Sixena van vendre a Catalunya, però no els que hi ha en altres punts de l’Estat o de l’estranger, la sentència també ha obert ferides entre els experts del MNAC i la Generalitat, donat que el Govern no ha fet costat a les tesis del museu i no ha defensat la impossibilitat del trasllat, argumentant que calia respectar la decisió del tribunal. Després de dimissions, peticions d’informes i denúncies, el MNAC es va declarar incapaç de fer el trasllat sense malmetre els murals.
Redacció
Jordi Pujol continua com acusat en el judici que ha començat aquets novembre a l’Audiència Nacional contra ell i la seva família per associació il·lícita, blanqueig de capitals, falsificació de document mercantil, contra la hisenda pública i frustració de l’execució. Així ho va decidir el tribunal després d’escoltar l’expresident de la Generalitat per videoconferència. El tribunal va decidir que pot seguir a distància el judici i que s’avaluarà de nou la seva salut quan hagi de declarar. L’expresident, de 95 anys, s’enfronta a nou anys de presó per amagar diners a Andorra i suposadament haver beneficiat els fills amb corrupteles quan presidia el Govern.
Jordi Pujol en directe va assegurar que està a disposició del tribunal. «Estic a la seva disposició per respondre el millor que sàpiga, però en molta forma no estic», va assegurar. Preguntat pel fiscal, també va dir que intentaria entendre els documents que li presentin, però sense poder-ho assegurar. Els forenses van ratificar el seu informe on recomanaven no jutjar Pujol, mentre que el de l’Audiència Nacional també van certificar que l’expresident
L’expresident s’enfronta a nou anys de presó per amagar diners a Andorra
no està bé de salut: «Parla molt però explica poc». L’advocat de l’expresident, Cristóbal Martell, va demanar el trasllat de la causa a l’Audiència de Barcelona en considerar que l’Audiència Nacional no és competent en aquesta causa, ja que els presumptes delictes no van produir-se a l’estranger, a Andorra, sinó a l’estat espanyol. A més, també va demanae la prescripció de dos delictes fiscals per al fill gran, del 2007 i 2008. Fonts de l’Audiència Nacional van indicar els magistrats tindran en compte l’evolució de l’Estat de salut de l’expresident.
L’ampliació de l’aeroport del Prat començarà el 2028 guanyant espai per a la terminal
Infraestructures l
Aena ha publicat aquest desembre la licitació per la redacció del nou pla director de l’aeroport del Prat, un pas més per posar en marxa l’ampliació de la infraestructura. El document admet que caldrà una «profunda anàlisi de repercussions» ambientals, ja que «gran part» de les actuacions es plantegen en
un espai que forma part de la Xarxa Natura 2000. Per aquest motiu, inclou un pla de mesures compensatòries. A banda de les mesures sobre les pistes, de cara a 2028 es preveu ja començar a ampliar la terminal guanyant espai a base d’avançar la façana pricipal per sobre de l’actual plataforma de vehicles de la zona de sortides. Redacció
Una temporada gairebé perfecta per a Hansi Flick al Barça i dels germans Márquez a MotoGP
Esports l L’entrenador del Barça, Hansi Flick, ha retornat l’equip al camí de l’èxit amb la consecució d’un triplet domèstic en la seva primera temporada (2024-2025). El tècnic ha sabut conjugar veterans com el polonès Robert Lewandowski amb joves com Lamine Yamal per reconstruir un equip que torna a illusionar l’afició i que continua
amb la seva bona ratxa. Per altra banda, els germans Marc i Àlex Márquez han fet història durant el 2025 en acabar campió i sotscampió de motociclisme a MotoGP després d’una temporada aclaparadora del primer d’ells amb la moto de l’equip oficial Ducati i de la millor temporada de l’Àlex a la categoria màxima. Redacció
Bioseguretat l La grip aviària, la dermatosi nodular, la llengua blava i la pesta porcina han afectat les explotacions catalanes al llarg de 2025
Redacció
El sector primari de Catalunya travessa un moment de màxima tensió. Mentre la ramaderia i les explotacions avícoles bregaven durant tot el 2025 amb brots de dermatosis nodular, el confinament obligatori d’ocells de corral per risc de grip aviària i la malaltia de la llengua blava, a l’entorn de Collserola esclatava al novembre la crisi que ha acabat de tancar el sector a bona part de Catalunya i que deixa en evidència la fragilitat de l’economia global: la pesta porcina africana.
D’aquesta manera, si hi sumem els problemes de la pesca i de la pagesia, ens trobem amb el que ja és una tònica massa habitual, el sector primari de Catalunya acumula problemes per tot arreu sense buscar-ho i gairebé sempre a partir de fets que s’originen fora de les seves explotacions i competències.
Durant el 2025 el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació va ampliar les restriccions per la grip aviària a totes les explotacions avícoles de Catalunya , una mesura que fins llavors només afectava zones d’especial risc i vigilància —1.201 municipis—. Així, va quedar prohibit mantenir ocells de corral i ocells captius a l’aire lliure, incloent granges professionals, explotacions ecològiques i criadors d’autoconsum orientats a la venda de carn o ous.
La pesta porcina detectada en senglars a Collserola va rematar l’any
Pel que fa a la Dermatosis Nodular Contagiosa (DNC) manté en alerta al sector ramader de Catalunya , on es van confirmar fins a 18 focus de contagi des que es va detectar el primer cas a Castelló d’Empúries a principis d’octubre. Més de 2.500 caps de bestiar boví han estat sacrificats i s’han aplicat restriccions de moviment per a 152.000 caps de bestiar, afec-
tant a centenars d’explotacions i provocant la suspensió de fires i mercats de bestiar en diverses zones.
La crisi ha va generar un clima de tensió social i política, amb peticions de dimissió al conseller d’Agricultura, Óscar Ordeig, i crítiques de sindicats i organitzacions com Unió de Pagesos per la falta de previsió davant l’expansió del virus, especialment des de França, país veí on els brots ja havien mostrat la seva perillositat setmanes abans d’arribar a terres catalanes. Per a contenir la malaltia, la Generalitat va iniciar un pla de vacunació que ha
aplicat més de 125.000 dosi en vaques reproductores i vedells, juntament amb un paquet d’ajudes econòmiques.
L’últim gran focus de crisi ha estat el de la pesta porcina, que a finals d’any afectava a una trenta d’animals salvatges, tots a l’entorn de Collserola, però que va originar importants pèrdues per la desconfiança del sector i el tancament d’algunes fronteres a productes porcins catalans. El tancament de l’entorn rural dels munciipis va durar diverses setmanes, però les conseqüències econòmiques s’allargaran durant tot el 2026.
El Govern proposa activar al màxim la construcció per fer front a
la crisi de l’habitatge
Edificabilitat l Illa vol aprofitar tot el terreny disponible per aixecar el màxim de pisos
Redacció
El president de la Generalitat, Salvador Illa, va proposar a l’octubre un acord de país per revisar l’edificabilitat als municipis catalans fins a assolir una xifra potencial de 210.000 habitatges en cinc anys per fer front a la crisi de l’habitatge a través de la collaboració publicoprivada.
«Construir més i construir més ràpid», va assegurar el president, el qual es proposa aconseguir-ho activant les promocions ja previstes pels plans urbanístics i que, a més, es revisin per tal d’encabir-hi més habitatges dels que hi ha previstos. Es tractaria de fer «un canvi de paradigma» per tal d’aconseguir que en aquests terrenys encara sense construir s’hi facin «tots els habitatges que hi caben».
Per aconseguir que
aquests plans s’activin es guiarien per criteris de «màxim respecte mediambiental i sostenibilitat», sense que això suposi renunciar a l’expansió de pobles i ciutats. Així, va indicar que es treballarà de forma immediata amb els alcaldes i serà imprescindible la col·laboració dels promotors privats.
La xifra global de 210.000 habitatges no són només promocions públiques, sinó el conjunt d’habitatges que es podrien arribar a construir en el conjunt del territori entre la públcia i la privada. Segons la projecció de l’executiu, gairebé la meitat d’aquests nous habitatges es reservarien a habitatge protegit dedicat a lloguer assequible. El govern calcula que entre aquest pla i el Pla 50.000 anunciat l’any 2024, s’arribarà al 15% d’habitatge protegit a Catalunya.
resum de l’any 2025 | camp de tarragona
Un any resumit a través d’algunes de les portades que ens va deixar el dia a dia
Els grans temes l L’any 2025 ha estat un any carregat d’esdeveniments i de grans temes, alguns recurrents –com els problemes amb els trens– i altres previsibles, com la batalla de campanars al voltant dels grans temes que afecten la gent més enllà de cada terme municipal. El Nàstic ha tornat a ser notícia, i no precisament en positiu. La mort del papa Francesc i l’elecció de Lleó XIV ha compartit portades amb la gran apagada elèctrica que va patir el país. El 2026, però, deixarem de parlar del contracte de la brossa de Tarragona i del ‘mamotreto.
Inversions l La disputa per l’estació intermodal contrasta amb projectes ferms com l’Ecoplanta
D.P.
La ‘família’ de l’encara no nata Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona ha quedat tocada aquest 2025 arran del trencament del consens que anys enrere s’havia assolit per tal d’ubicar l’estació de tren intermodal al terme de Vilaseca, molt a prop de l’aeroport de Reus, i en un nus viari on semblava que podien confluir
els interessos i els egos de totes les localitats involucrades, afectades o beneficiades. La sortida de Tarragona del consens per reclamar tenir una estació intermodal a la zona d’Horta Gran al·legant que és on hi ha més viatgers i usuaris no va agradar a Vila-seca, que hi va veure una tornada als vells temps de capitalitat i de concentració de serveis. Sigui
com sigui, Vila-seca va sortir d’un grup impulsor que, amb algunes suspicàcies, va seguir endavant i es va posar a caminar creant l’associació que l’ha d’impulsar.
Més enllà dels personalismes que, un cop més, podrien fer descarrilar la unió de tot el Camp de Tarragona, el que sembla no tenir aturador després de les licitacions de 2025
és la xarxa del Tram Camp, almenys en la primera fase que ha de connectar Cambrils, Salou i Vila-seca. La Generalitat ha demostrat celeritat i el tramvía ja avança, com també ho ha fet el consorci que ha d’encarregar-se del patrimoni de Tàrraco. Cap regal podia ser més benvingut coincidint amb els 25 anys de la declaració de la ciutat com a Patrimoni de la
Humanitat que disposar d’un organisme amb capacitat i pressupost per tal de mantenir i promocionar degudament els monuments romans de la ciutat i dels municipis que comparteixen la declaració. Un altre projecte que s’ha confirmat durant l’exercici de 2025 és la inversió de 800 milions d’euros per part de Repsol per aixecar l’Ecoplanta del
La ZAL del Port és una ferma candidata a acollir una planta automobilística
Morell, amb la qual la multinacional projecta produir combustible cent per cent renovable a partir de residus sòlids urbans. Després que durant l’any 2024 l’anomenat impost a les energètiques es convertís en una arma política contra el govern espanyol i acabés decaient, Repsol va complir i va confirmar el projecte que ha de convertir el complex tarragoní en un referent europeu en la fabricació de metanol verd. De fet, els primers contractes de subministrament ja es van signar el mateix 2025 i tot va endavant per tal de veure l’equipament fet realitat de cara a 2029.
No només del complex químic viuen les bones notícies sobre inversions industrials, donat que durant la tardor van transcendir les converses entre la Generalitat i el Port de Tarragona per tal de negociar l’arribada a la nova Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) d’una planta de fabricació de vehicles elèctrics. Les opcions són diverses, però una de les marques que es proposa per aixecar la factoria i disposar dels avantatges de tenir un moll i una estació ferroviària intermodal adossats a la planta és el gegant BYD, tot un referent i líder en sector de l’automoció xinesa, amb acords i tecnologia compartida amb grans marques mundials com ara la japonesa Toyota. Més enllà de Tarragona, entre altres projectes, el Grup Ametller aixecarà un hub agroalimentari a Mont-roig, mentre que Montblanc i l’Espluga treballen en un nou polígon logístic.
Economia l Preveuen produir fins a 240.000 tones anuals de metanol verd
Redacció
El Consell d’Administració de Repsol va donar el mes de gener de 2025 llum verda a la inversió a l’Ecoplanta, un projecte pioner a Europa per transformar residus urbans en combustibles renovables i productes circulars, convertint-se en una solució per a la reducció d’emissions de CO2 en el transport, al mateix temps que fomenta l’economia circular.
La instal·lació, que s’ubicarà a Tarragona i en la qual està previst invertir-hi més
de 800 milions d’euros, es convertirà en la primera planta d’Europa que fabriqui metanol renovable i metanol circular a partir de residus, a través de la gasificació, el procés de valorització de deixalles més avançat del món. Aquesta tecnologia d’última generació, desenvolupada per Enerkem —tecnòleg del qual Repsol n’és soci-, dona una segona vida a residus que d’altra manera acabarien en abocadors o incinerats.
La nova planta tindrà capacitat per processar fins a 400.000 tones anuals de
residus sòlids urbans i convertir-los en 240.000 tones de combustibles renovables i productes circulars. El metanol renovable té el seu origen a les deixalles orgàniques, mentre que els productes circulars procedeixen dels no orgànics, com ara plàstics no reciclables.
La seva entrada en funcionament, prevista per al 2029, suposarà la creació de 340 llocs de treball directes, indirectes i induïts, d’alta especialització, i uns 2.800 durant la fase de construcció. L’Ecoplanta estarà integrada
La planta processarà fins a 400.000 tones anuals de residus sòlids urbans
al complex industrial de Repsol a Tarragona per aprofitar infraestructures ja existents i accelerar la transformació del centre en un pol multi energètic que continuï fabricant productes essencials per a la societat, com ara combustibles renovables i materials circulars. Aquesta inversió és una clara aposta de Repsol.
Una nova aplicació de mòbil unificarà les alertes de seguretat entre set municipis
Emergències l El servei vol millorar el temps de resposta dels cossos de seguretat
Redacció
Els ajuntaments de Cambrils, el Catllar, la Canonja, Constantí, Mont-roig del Camp, Tarragona i Reus van signar el gener de 2025 la creació d’una d’una aplicació de seguretat ciutadana compartida que permeti a la ciutadania comunicar-se de manera fàcil i immediata amb els cossos de seguretat per demanar ajuda en situacions d’emergència.
Els representants dels set consistoris van acordar la licitació del contracte pel subministrament, integració, implantació, suport i manteniment de l’aplicació mòbil i
el sistema de seguretat ciutadana.
El sistema digital de seguretat es materialitzarà amb una aplicació per a dispositius mòbils, gratuïta i de fàcil utilització que agilitzi les comunicacions entre la ciutadania i els cossos de seguretat i, en definitiva, permeti oferir una resposta més ràpida, eficient i efectiva en casos d’urgència. Igualment, el sistema ha de permetre una comunicació àgil entre els diferents cossos de seguretat i crear així una xarxa de cooperació interterritorial entre els diferents municipis.
Tarragona reobre el sacòrfag d’Hipòlit
Patrimoni l Després de més d'un any de treballs de millora i restauració, la volta del Sarcòfag d'Hipòlit de la torre del Pretori es va tornar a obrir el mes de gener a les visites. En total s'hi van invertir més d'1,3 milions d'euros, als que es van sumar els treballs de millora dels accesos al Pretori i la capçalera del Circ, així com de la il·luminació de la Volta Llarga.
Turisme l ERC, Comuns i CUP van portar el PSC a revertir els incentius
Redacció
El Parlament de Catalunya va aprovar el gener de 2025 el que podria ser l’estocada final al projecte del complex hoteler, d’oci i de joc del Hard Rock arran de la proposició de llei d’ERC i els Comuns per eliminar els beneficis fiscals atorgats projecte.
Gràcies als vots a favor de PSC, ERC, Comuns i CUP, i en contra de Junts, PPC i Vox, la llei reverteix la modificació fiscal del 2014, que permetia que els casinos del projec te paguessin només un 10% d’impostos sobre els ingres
sos del joc. Amb la nova re forma, aquest tipus impositiu pujarà fins al 55%. La modificació es va apro var després que el Consell de Garanties Estatutàries validés la seva constituci onalitat. De moment, però, des del Govern recorden que la decisió de si el Hard Rock continua endavant després del canvi fiscal està en mans dels inversors del projecte. La infraestructura, que es pre veia aixecar entre Vila seca i Salou, al costat de la zona de Port Aventura, compta amb el suport empresarial i turístic tarragoní, però amb l’oposi
Cultura l L’Escola i Con servatori de Música de la Di putació de Tarragona es tras lladarà a la Tabacalera. Serà a l’ala dreta, a tocar del carrer Manuel de Falla, i ocuparà una superfície d’uns 6.000 m2. Els estudis preliminars han confirmat la viabilitat del trasllat i la funcionalitat de l’edifici i la Diputació espera que l’Ajuntament de Tarrago
na faci una cessió gratuïta de l’espai i el condicionament de l’entrada i el pati interior. El Conservatori deixaria així el carrer dels Cavallers per pas sar a ocupar 6.000 m2 de l’ala dreta, amb una inversió d’uns 11 milions d’euros. Aquesta planificació es traça amb la previsió de l’arribada de la Biblioteca Provincial al com plex tabaquer. Redacció
ció dels grups ambientalistes. La moció va arribar després que es fes pública la posibi litat que els promotors del Hard Rock demanessin com pensacions econòmiques a la Generalitat pels canvis legals. Tot i revertir les mesures de suport, el mateix Parlament va aprovar temps després
una moció de Junts que ins tava el Govern a apostar «de cididament» pel desenvolu pament del Centre Recreatiu Turístic de Vila seca i Salou, el Hard Rock. El text va es tar avalat pels vots a favor de Junts, PPC i Vox (60), i l’abs tenció del PSC i Aliança (44). Els grups d’ERC, Comuns i
L’hospital Sant Joan de Reus acollirà una unitat d’assajos clínics pionera a Catalunya
Medicina l L’hospital Sant Joan de Reus acollirà una Unitat d’Investigació Clí nica (UIC) pionera a Catalu nya que permetrà fer assajos clínics i de medicaments de manera coordinada amb di ferents centres assistencials de la demarcació de Tarra gona. Això permetrà apropar teràpies avançades a tots els pacients del territori.
El projecte el lidera l’Insti tut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i ha ob tingut un finançament de 4,3 milions d’euros atorgats per l’Institut Carlos III del ministeri de Ciència, Innova ció i Universitats. L’hospital hi destinarà un espai de 500 m2 que han d’entrar en fun cionament com a màxim el desembre del 2026. Redacció
CUP (29) hi van votar en con tra. La proposta del grup d’Al bert Batet afirma que el pro jecte generarà llocs de treball «de qualitat» i reduirà l’atur del sector serveis, i atraurà inversions del sector turístic de la Costa Daurada, de ma nera «consensuada» amb els agents socials, cívics i polítics.
Promoció l El Teatre
La Faràndula de Sabadell va ser l’escenari del traspàs ofi cial del títol de Capital de la Cultura Catalana, que l’any 2025 va passar de Sabadell a Salou. L’alcalde de Salou, Pere Granados, va recollir el testimoni amb «orgull i il· lusió», destacant que aques ta capitalitat «és un reconei xement al potencial cultural d’un municipi que treballa per superar la imatge asso ciada únicament al turisme de sol i platja». Granados va assegurar que Salou afron tarà aquesta fita col·lectiva amb un esperit obert, dinà mic i plural. El mandat de Salou com a Capital de la Cultura Catalana es basa en la combinació de tradició, innovació i projecció inter nacional. L’alcalde salouenc va detallar un calendari cultural «viu i en constant evolució», amb actes com la reobertura de la Torre Vella, el Festiuet o els 50 anys de la Festa del Calamar. Redacció
La nova unitat ha d’estar operativa abans de final de 2026. ACN
El Grup Ametller Origen invertirà 50 MEUR en un hub agroalimentari a Mont-roig
Alimentació l El Grup Ametller Origen invertirà 50 MEUR en un nou hub agroalimentari a Mont-roig del Camp que crearà més de 500 llocs de feina. El projecte ocuparà 100 hectàrees, de les quals se’n cultivaran 50, en uns terrenys que fins ara eren improductius i que es requalificaran en urbanitzables i industrial, amb usos agríco-
les. En total es construiran 50 hivernacles tecnificats en diverses fases. L’empresa preveu que els primers estiguin en marxa el 2027. La meitat de la finca es regarà amb l’aigua de la pluja mentre que per al reg de la resta d’hectàrees estudien connectar-se a la depuradora més pròxima i construir una futura dessaladora. Redacció
Política l El líder de
Redacció
El socialista Alfredo Clúa va presentar a finals de febrer la seva renúncia com a alcalde de Cambrils just dues setmanes després de l’expulsió del regidor de Junts, Enric Daza, del govern municipal. El xoc amb Daza per «falta de confiança» i la posterior sortida de dues regidores del partit juntaire, va deixar el govern de Clúa en una minoria de vuit regidors. Davant aquest escenari, els socialistes van iniciar converses amb la resta de partits per tancar acords, centrats en l’aprovació del pressupost de 2025. Les negociacions no han trobat el «suport necessari» i Clúa ha decidit «fer un pas enrere» per tal d’intentar salvar els comptes amb un nou equip. L’alcalde afirmava prendre aquesta decisió per «responsabilitat» i per evitar
Ciutadà va rebre el suport de PSC i PP
estar «apagant incendis» o «aferrant-me a la cadira». Clúa defensa que no es penedeix de les decisions que li han portat a aquest escenari i manifesta deixar la vara «amb orgull i tranquil».
La renúncia va deixar l’alcaldia en safata a Nou Moviment Ciutadà, amb sis regidors i Oliver Klein al capdavant. Un possible pacte entre NMC, el PSC i el PP donaria estabilitat al govern. Klein, per la seva
L’expulsió d’Enric Daza (Junts) va fer esclatar el pacte de govern d’Alfred Clúa
part es va mostrar «disposat per liderar aquesta nova etapa», afirmant que Cambrils necessita un «canvi de rumb». Un parell de setmanes després Klein era elegit alcalde amb els sis vots del seu partit i el suport del PSC i del PP, tancant d’aquesta manera la crisi política del municipi. El nou alcalde va anunciar que treballarà posant com a prioritat «reconstruir la confiança» amb els treballadors municipals i també amb la ciutadania. Molts dels funcionaris sindicats del consistori van acudir al ple d’ahir amb pancartes per denunciar les seves problemàtiques laborals.
Obres l Es van licitar a l’estiu i han d’arrencar aquest 2026
La Generalitat de Catalunya construirà cinc nous equipaments judicials fins al 2030 arreu del territori, d’entre els quals en destaca la nova Audiència de Barcelona i el futur Fòrum de la Justícia de Tarragona. L’administració catalana va indicar al febrer que invertirà 94,2 en l’equipament tarragoní, que s’endurà un 41% del pressupost total
Fira Reus Events genera un impacte econòmic de 37,2 milions d’euros
Economia l L’activitat de firaReus Events va generar un impacte econòmic de 37,2 MEUR a Reus i el territori durant el 2024, segons un estudi basat en 1.150 enquestes a expositors, visitants i proveïdors, vinculats a l’activitat firal. Els agents valoren positivament l’efecte tractor del complex. Redacció/Cedida
previst en el pla d’inversions 2024-2030 de la Conselleria de Justicia i Qualitat Democràtica. El futur Fòrum Judicial de Tarragona albergarà 41 jutjats i sis seccions i és un dels projectes més reclamants pel sector a casa nostra des de fa dècades.
El passat mes d’octubre, durant la seva primera visita institucional a l’Ajuntament de Tarragona, la consellera d’Economia i Finances de la
Generalitat, Alícia Romero, anunciava un increment de 20 milions d’euros en el pressupost d’aquest projecte, passant dels 70 previstos inicialment a més de 90. Finalment, la inversió a realitzar serà de 94,2 milions d’euros. Aquest sobrecost responia a una actualització per la pujada de preus general, així com a la reestructuració de l’equipament per a ampliar-lo i que no quedi petit un cop s’inauguri.
L’estiu de 2024 l’Il·lustre Collegi de l’Advocacia de Tarragona (ICAC) va presentar una reclamació davant la Síndica de Greuges, després que s’anunciés que el Fòrum Judicial no estaria enllestit fins al 2028, en lloc del 2026 com s’havia
anunciat el 2023. La primera fase del projecte es va acabar licitant el mateix estiu de 2025 i la voluntat del Govern és iniciar les obres durant el primer semestre del 2026, perquè estigui totalment operatiu a finals del 2028.
La segona etapa del Tour de França de 2026 sortirà des de la
Esports l Tarragona acollirà la sortida de la segona etapa del Tour de França 2026. La ciutat esdevindrà l’epicentre mundial del ciclisme el 5 de juliol acollint un esdeveniment seguit per milions de persones com serà l’inici de la primera etapa en carretera oberta, un dia després del Grand Départ a Barcelona. L’etapa començarà a
pedalar des de la Via Augusta per completar un recorregut de 178 quilòmetres per municipis com Torredembarra, Altafulla, el Vendrell, Vilanova i la Geltrú i Sitges fins a arribar a Begues i, posteriorment, finalitzarà a Barcelona. Com en l’etapa inicial, el pas per Barcelona acabarà amb un circuit final amb la pujada al castell de Montjuïc. Redacció
El magatzem nuclear de Vandellòs I, en
Residus l El Ministeri per a la Transició Ecològica va sotmetre a informació pública al febrer la construcció del Magatzem Temporal Individualitzat (MTI) de la nuclear Vandellòs I, ara en fase de latència després del segon nivell de desmantellament. La unitat es va tancar el 1989 per un accident. Segons el BOE, la subdirecció d’Energia Nuclear també informa de l’estudi d’impacte ambiental d’una instal·lació que Enresa (Empresa estatal de Residus Radioactius) confia tenir apunt l’any 2027. El magatzem ha d’acollir els residus especials del desmantellament i els quatre contenidors de combustible gastat que custodia França i que havien de retornar l’any 2017. Aquest retard costa 30 milions d’euros a l’any de fiança.
Les obres tenen un termini d’execució de divuit mesos i un mes de proves de posada en funcionament. El nou MTI de Vandellòs I estarà format per tres edificis. El principal serà de formigó armat, de grans dimensions i una sola planta. Els altres dos serviran de suport durant l’operació d’emmagatzematge dels quatre contenidors de combustible gastat que custodia França. Redacció
Infraestructura l La reobertura es va completar després de cinc
Cinc mesos i dos dies després que el Camp de Tarragona es quedés sense trens de rodalies i regionals, el tall ferroviari que va desconnectar Tarragona i Barcelona per les obres del Corredor del Mediterrani al túnel de Roda de Berà es va reobrir el març de 2025.
La recuperació d’aquesta connexió no va permetre un retorn complet a la normalitat, ja que un problema als proveïdors va obligar a allargar els treballs al voltant de l’estació de Sant Vicenç de Calders. Per aquest motiu, els trens no van poder realitzar parades comercials a aquesta parada fins al maig. Paradoxalment, aquest retard a les obres va suposar una reducció del temps de viatge pels usuaris de la costa tarragonina, ja que les línies
regionals van tenir una parada menys.
La recuperació del servei ferroviari per la línia de costa va venir acompanyada d’una millora a les freqüències. Renfe va establir un interval de pas
màxim de 30 minuts durant tot el dia feiner en cada sentit entre Tarragona i Barcelona, una mesura que s’aplica a les línies R14, R15, R16 i R17.
Reus també es va veure beneficiada per aquesta nova
Urbanisme l Durant el mes de març l’Ajuntament de Valls va iniciar les obres de recuperació de la muralla de Sant Francesc, que contemplaven l’enderroc, consolidació, reinterpretació i urbanització a l’entorn de la Font de Sant Sebastià i l’espai entre els números 102 i 116. Tot plegat té un cost de 2,8 milions d’euros i la intervenció busca recuperar els vestigis de les
muralles del segle XIV, ocultes a l’interior dels edificis, a més d’urbanitzar la zona per crear un nou espai ciutadà i una nova porta d’entrada al centre històric.
Els treballs van començar amb l’enderroc d’una part dels edificis del carrer Sant Francesc i que des de fa anys estaven desocupats. A partir d’aquí es va treballar per a recuperar la muralla medie-
val, datada del segle XIV, que quedava amagada a l’interior dels immobles. Tot i tot hi ha trams la muralla ha desaparegut el mur, sí que hi ha una gran part ben conservada.
En paral·lel a la muralla, Valls també treballa en la rehabilitació de Ca Padró i tot el seu entorn per tal que pugui acollir la seu de l’Escola Municipal de Música Robert Gerard. Redacció
El final dels treballs del túnel de Roda de Berà va permetre reobrir les vies
distribució, ja que l’oferta de connexió amb Barcelona es va incrementar en tres nous trens per sentit. També es mantenia el servei d’Avant entre Tortosa, Camp de Tarragona i Barcelona amb un tren diari per sentit.
Dins d’aquesta nova distribució de trens també s’integren els combois de mercaderies, donat que aquests que podran circular de manera simultània gràcies al tercer fil. Malauradament pels usuaris, el mateix dia de la reobertura ja van començar el retards i l’endemà es van viure les primeres incidències en les línies. I així fins avui.
El Reus Deportiu guanya la Copa del Rei d’Hoquei i treu la ciutat al carrer
Esports l El Reus Deportiu Virginias es va coronar campió de la Copa del Rei d’Hoquei patins després de superar el Lleida Llista per 4-5 en una final vibrant amb remuntada i patiment inclòs. Els roig-i-negres van celebrar amb tota la ciutat el primer títol en vuit anys, després de la Copa d’Europa del 2017. Redacció/Juanjo Viña
Descarbonitzar l El projecte de magatzem de CO2 submarí TarraCO2, que l’empresa Repsol promou a uns 40 quilòmetres en línia recta del pol petroquímic de Tarragona, va confirmar la recepció d’un total de 205 milions d’euros provinents de la convocatòria de subvencions del Fons d’Innovació de la UE, creat per a posar en pràctica
tecnologies netes d’avantguarda en tota Europa. El magatzem, emmagatzemaria d’entrada 4 milions de tones de CO2, no té res a veure amb el fallit projecte Castor. En aquest cas es capturaria CO2 de la indústria química i es segellaria entre la roca del subsòl marí. La viabilitat del projecte queda pendent dels estudis del terreny. Redacció
Regulació l L’Ajuntament vol tenir el document en aplicació aquest 2026
Redacció
L’Ajuntament de Tarragona va començar a treballar al març en un pla que apunta als pisos turístics, pensant en una norma municipal per tal de reduir i limitar les seves llicències a la ciutat. L’objec tiu del govern municipal era treure a licitació la redacció d’un pla especial d’usos sobre aquesta activitat immobilià ria durant la segona part de l’any, amb l’objectiu de tenir el document regulador durant l’any 2025.
Segons el conseller d’Urba nisme, Nacho García, «serà el Pla que marcarà els límits res pecte als pisos turístics en les diferents zones de la ciutat. A Tarragona hi havia registrats uns 2.000 pisos turístics i al guns barris es veuen notable ment afectats per la pressió d’aquests negocis. «La mora
tòria de la Generalitat marca que en un període de 5 anys els Ajuntaments han de de senvolupar una norma sobre la situació a la ciutat i marcar què i on es pot fer i què no». En aquest sentit, l’executiu muni
cipal considera que el que mi llor encaixa és un Pla Especial. «S’ha d’analitzar amb cura. Hi ha zones de la ciutat que estan tensionades i s’hi ha de treballar. Però altres barris no tenen aquest problema.
La Part Alta, el Serrallo i la zona de Llevant són els barris més tensionats
Es tracta d’adequar la mesu ra a cada àrea», diu García. «Un únic pis turístic en un bloc d’habitatges pot arribar a generar problemes de con vivència. S’ha d’apostar per la ‘zonificació’ i donar solucions segons el context de cada bar ri», considera Montse Adan, consellera de Turisme. El pla forma part dels acords de govern entre el PSC i En Comú Podem de 2023, de manera que «el govern va tard amb l’execució d’aquest acord, però hem treballat el context i compartim la major part del principis rectors de l’encàrrec», explicava Jordi Collado, conseller d’ECP.
Els actes de celebració de Tarraco25 centren la programació
Patrimoni l Tot i que la celebració va començar el 30 de novembre de 2024, el pro grama especial Tarraco25 va ser el protagonista cultural de la ciutat durant tot un any. Des de l'arrencada a finals de 2024, amb espectacles de drons, exhibicions i exposici ons emmarcades en els mo numents Patrimoni de la Hu manitat que l'any 2020 van
rebre el reconeixement de la Unesco, l'activitat es va allar gar durant dotze mesos fins al 30 de novembre de 2025. Al llarg de tot aquest temps, la ciutat va viure immersa en un ambient romà aprofitant esdeveniments clàssics com el Tàrraco Viva o iniciatives especials al voltant dels 25 anys del reconeixement in ternacional. Redacció
L’Aeroport de Reus inaugura temporada esperant arribar a 1,3 milions de viatgers
Turisme l L’Aeroport de Reus va encetar la tempora da 2025 al març, amb bones perspectives tant d’operaci ons com de passatgers. Fins al novembre, sis aerolínies connectarien la capital del Baix Camp amb una trentena de destins diferents, a través de 44 connexions. La majoria de les propostes eren del Reg ne Unit i Irlanda. En l’àmbit
estatal, l’únic vol directe unia Reus amb Palma de Mallorca, de la mà d’Air Nostrum, amb dues freqüències setmanals. El Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona preveia que 1,3 milions de viatgers passin per les instal· lacions reusenques, una dada que permetria superar els 1,18 milions que es van registrar el 2024. Redacció
Política l Vila-seca abandona el grup per la posició tarragonina sobre la intermodal
Redacció
Tot semblava clar, pactat i decidit set anys després del primer gran pacte ferroviari del Camp de Tarragona, però la ubicació de la futura estació intermodal va generar una fragmentació dins el grup impulsor de l’Àrea Metropolitana. L’Ajuntament de Vila-seca va notificar a la Diputació de Tarragona a l’abril que abandonava «temporalment» el grup i les reunions planejades després de conèixer la intenció de l’Ajuntament de Tarragona de construir una estació intermodal, projecte detallat en el seu Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM).
Segons el consistori vilasecà, aquesta iniciativa xoca amb el projecte d’una estació intermodal dins el seu terme municipal. A la comunicació enviada a la Diputació denunciaven que la posició de Tarra-
gona «afecta el consens tècnic i polític creat a tot el territori sobre les infraestructures ferroviàries».
Després d’això, l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, emetia un comunicat defen-
sant que la proposta de l’intermodal a l’Horta Gran és «una reserva d’espai tècnica». Tot i això, l’alcalde tarragoní indicava que el projecte a Vilaseca és el d’una «estació al mig del no-res» i apuntava que
Neteja l El ple municipal de l’Ajuntament de Tarragona del mes d’abril va aprovar adjudicar el nou contracte de la brossa a l’empresa Urbaser. L’adjudicació es feia per un termini de deu anys i un import anual de 20.225.101,71 euros. La proposta va tirar endavant amb els 14 vots favorables del govern (PSC), Junts i consellers no adscrits, l’abstenció del PP i el «no»
d’ERC, Vox i ECP. Un any enrere el ple ja va arribar a un acord per adjudicar el contracte de la neteja a l’empresa GBI Paprec, la primera classificada de la licitació. La companyia francesa, però, va acabar sent exclosa del concurs després que el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic estimés el recurs de Urbaser, el qual reclamava que la guanyadora
havia incomplert les exigències mínimes del contracte. El procediment d’adjudicació havia quedat paralitzat fins aquesta primavera, quan el TSJ i el Jutjat Contenciós Administratiu va desestimar les mesures cautelars demanades per GBI Paprec contra la seva exclusió. Arran aquesta decisió, l’equip de govern va decidir portar al ple l’adjudicació a Urbaser. Redacció
venia de «principis dels 2000 per connectar els aeroports de Reus i Barcelona», però el projecte actual no complia aquesta funció. A més clamava per no fer una segona estació com la del Camp de Tarragona.
Recuperen el Plim, la històrica beguda reusenca de ‘fantasia de fruites’
Alimentació l La popular marca reusenca de refrescos Plim va tornar a la vida aquest 2025. La beguda nascuda a la ciutat a prop d’un segle es recuperava gràcies a l’acord entre el propietari, Matías Olesti, i la nova empresa Reusplim, SL, que es fa càrrec de tornar-la a fabricar i distribuir. Redacció/G.Martí
els treballs d’enderroc del ‘mamotreto’ de la platja del Miracle
Urbanisme l Tarragona va viure a l’abril un moment històric, amb l’inici dels treballs d’enderrocament de la plataforma del Miracle. Aquesta intervenció suposarà un canvi radical en la façana marítima de la ciutat i suposava una fita llargament esperada pels veïns i veïnes de la ciutat, que mai han acabat d’entendre la seva construció.
El desmantellament del ‘mamotreto’ del Miracle encarava una durada de cinc mesos, durant els quals les màquines excavadores van desmuntar peça per peça aquesta superestructura de formigó que es va inaugurar l’any 2001 i es va tancar al públic el 2013. En total es tratava de 12.000 tones de ciment que es feien desaparèixer. Redacció
L’antiga fàbrica Falbar de Falset acollirà un nou Centre d’Innovació Territorial
Sostenibilitat l La Diputació de Tarragona i el Ministeri per a la Transició Ecològica van fer a l’abril els primers passos per crear un Centre d’Innovació Territorial a Falset, el segon d’aquest tipus a Catalunya. L’equipament de la capital del Priorat donarà servei a les comarques del Camp de Tarragona i el Baix Penedès, a més aquest
serà complementat amb un altre «centre satèl·lit» al Montsià que donarà cobertura a les Terres de l’Ebre. Aquesta iniciativa pretén fomentar el desenvolupament sostenible i la innovació a les zones rurals, promovent l’emprenedoria local. Carlos Brull, alcalde Falset, afirma que es potenciarà el sector enoturístic, entre altres. Redacció
Redacció
BASF va anunciar el mes d’abril que aturava però no renunciava a la construcció de la planta de reciclatge de bateries de Tarragona i ho va supeditar a un futur increment de vendes de cotxes elèctrics. En la presentació del balanç econòmic del 2024 de la companyia, el director general del grup a Espanya, Carles Navarro, va explicar que si el projecte entrés en funcionament el 2028 com estava previst, no haurien tingut «prou volum de bateries per reciclar i la planta no hauria sigut rendible».
«Hem d’esperar un moment més propici perquè tinguem assegurada l’entrada de matèria prima i uns clients finals que vulguin aprofitar els metalls», ha afegit. Malgrat això, Navarro va exposar que es mantenia activa la subvenció
El projecte conserva un paquet d’ajusts de 100 MEUR per part de la UE
de 100 milions d’euros de la Unió Europea.
«Hem trobat molta comprensió per part de la UE. Tenim temps i estem raonablement tranquils», va manifestae, i va concretar que
aquest termini encara serà vàlid durant «anys». En canvi, va reconèixer haver perdut les ajudes atorgades per l’Estat i la Generalitat, que representaven uns 27 milions més. Tot i això, l’empresa confiava en poder-les recuperar si, finalment, l’empresa considera econòmicament viable dur a terme el projecte.
Amb tot, va dir que si bé la creació de la planta està «pausada», «Tarragona continua sent la ubicació escollida» pel seu «enorme número d’avantatges». «Comptem que segueixi sent així». La companyia va anunciar la inversió l’any 2024 i estima que es crearien 200 llocs de treball. La companyia també va anunciar que durant el 2025 invertiria 54 milions d’euros als diferents centres que té a l’Estat. D’aquests, «més de la meitat» eren a Tarragona.
Societat l Tarragona tindrà, per primera vegada, un cementiri públic i civil. L’alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales, ho va anunciar el mes d’abril assegurant que la construcció és «imprescindible». El cementiri tindrà «un caràcter laic» i «respectarà totes les confessions». Aquest s’ubicarà a la muntanya del Llorito, en uns terrenys mu-
nicipals de 140.000 metres quadrats, i es desenvoluparà en tres fases. Primer es construiran 270 nínxols a tres altures, 120 columbaris al prat, 80 columbaris a la paret i 20 sepultures a la gespa. A més, hi haurà una zona musulmana, així com un parc i espai de cinerari comú de 4.500 metres. En total, s’invertiran uns 1,8 milions d’euros. Redacció
Projecten crear un polígon industrial de 110 hectàrees entre
Empresa l L’empresa lleidatana Ponentia construirà un polígon industrial i logístic entre els termes municipal de Montblanc i l’Espluga de Francolí. El polígon serà una continuïtat del promogut per Cimalsa a Montblanc i copiarà la iniciativa que Ponentia està construint a Tamarite de la Litera, a la frontera amb Lleida. El nou
polígon tindrà una extensió d’unes 110 hectàrees en una zona considerada estratègica en l’àmbit viari i ferroviari. De fet, un dels trets més destacats de la iniciativa és la construcció d’una terminal intermodal ferroviària al polígon. L’empresa preveu fer una inversió inicial per al polígon i la terminal ferroviària d’entre 100 i 110 MEUR. Redacció
Protecció l Tots els dispositius d’avís sonor i d’alertes mòbils van funcionar correctament i tant el confinament com l’enquesta van tenir un bon seguiment
Les 55 sirenes de risc químic del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre es van activar correctament el 29 d’abril durant el simulacre impulsat des de Protecció Civil on el servei d’emergències també va posar en marxa el sistema d’alertes mòbils i un confinament de la població.
Una de les principals novetats que va tenir aquest simulacre amb altres anteriors va ser l’enviament massiu de l’enllaç d’una enquesta de valoració per comprovar els resultats de l’alerta. La consellera d’Interior, Núria Parlon, explicava que «per qüestions de protecció de dades no poden conèixer a quants mòbils ha arribat la notificació ni on estan ubicats aquests». Unes 2.000 persones van respondre l’enquesta, segons els càlculs de Protecció Civil, i vora el 90% de les persones que van contestar afirmaven tant haver rebut la notificació mòbil com haver sentit les sirenes. Cal destacar que aquesta prova englobava a unes 200.000 persones en total. Tot i això, des del Govern de la Generalitat assegurava que la resposta a les enquestes ha estat «molt més notable que en darreres ocasions».
Una altra de les grans novetats de la prova va ser el simulacre de confinament.
El simulacre unia per primer cop tots els avisos i el confinament
Seguint els passos que s’haurien de donar en cas de risc químic, des de Protecció Civil es va convidar la ciutadania a quedar-se a casa o als llocs de treball durant els quinze minuts que va durar la prova. A més, es van distribuir observadors per la demarcació on es va fer un confinament simultani. Entre els que van participar de la prova hi havia centres comercials, com Parc Central, PortAventura World, diversos hotels de Salou, els hospitals públics de Reus i
Tarragona i fins a 34 centres escolars. Els responsables de Protecció Civil afirmaven que el simulacre es va seguir «correctament» en aquests punts.
Ciutadania ‘sensibilitzada’
La consellera Parlon detallava que s’havien escollit les quatre de la tarda donat que «és un moment en què hi ha mobilitat a les carreteres i infants a les escoles». Parlon va remarcar que aquestes iniciatives ajuden a «evitar situacions reactives i malpensades» entre la població.
D’altra banda, Parlon afirmava que la ciutadania Camp de Tarragona està «sensibilitza-
Reus rep el títol de Ciutat de la Ciència i la Innovació pel seu ecosistema empresarial i social
Ciència l Reus és formalment des del mes de maig Ciutat de la Ciència i la Innovació. L’alcaldessa, Sandra Guaita, va recollir el guardó de mans de Teresa Riesgo, secretària d’Innovació del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, en un acte on també es van reconèixer els altres 21 nous municipis distingits. De la capital del Baix Camp,
es va destacar el seu «ecosistema d’innovació i empresarial», els centres d’investigació, nutrició i salut, i la «importància de la participació ciutadana». Guaita va expressar que «és un gran pas per a nosaltres», però va subratllar que «no és un ‘aquí s’acaba’; és un canviar la manera de treballar per millorar la vida de la nostra gent». Redacció
da» davant les emergències, un fet que s’ha incrementat arran de l’incident d’Iqoxe. També va assegurar que es continuaran fent exercicis i simulacres per «fomentar el coneixement d’autoprotecció» i que es faran proves com aquesta «cada any».
D’altra banda, des del 112 va rebre unes 34 trucades durant la prova de sirenes, un nombre similar al de la darrera edició. Des de Protecció Civil asseguren que aquestes són «poques trucades», allegant que això és «una prova que hi ha hagut una feina prèvia de coneixement de la població».
El Nàstic fa fora Dani Vidal i fitxa un vell conegut com Luis César per buscar l’ascens
Futbol l A falta de dos partits per començar el 'playoff' d'ascens, el Club Gimnàstic va acomiadar el seu entrenador, Dani Vidal. La raó exposada per la junta va ser «la dinàmica esportiva de l’equip», segons la directiva. Vidal finalitzava la seva etapa com a tècnic del primer equip després de 94 partits oficials repartits en tres temporades.
En el comunicat, el club va agrair el seu treball, compromís i professionalitat durant les catorze temporades a la casa, des dels seus inicis a l’Infantil B i fins arribar a la banqueta del primer equip. El Nàstic va acabar la lliga i el play-off d’ascens dirigit per un vell conegut: Luis César, que tornava a la casa per tercer cop. Redacció
Diàleg l La consellera Paneque va indicar que es treballava amb el territori
Redacció
La Generalitat de Catalunya estudiarà i redefinirà mobilitat del Camp de Tarragona. Ho farà després de planificar i licitar les obres del futur tramvia que travessarà les comarques tarragonines, i en ple debat sobre el pas de les mercaderies, les connexions ferroviàries de Tarragona ciutat i la ubicació de l’estació intermodal, també licitada. En el ple del Parlament del mes de maig la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va assegurar que «en els pròxims mesos licitarem un estudi específic per planificar la mobilitat al Camp de Tarragona».
La consellera Paneque va fer l’anunci de l’estudi de mobilitat durant la resposta a una interpel·lació del grup parlamentari de Junts, centrada en les infraestructures i mobilitat de la demarcació i en la connectivitat integral de l’Estació d’Alta Velocitat Camp de Tarragona. El diputat tarragoní, Jordi Bertran, va exposar les deficiències d’aquesta estació en clau connectivitat i serveis.
Des de Junts es va instar el Govern a crear busos llançadora des de Reus i Tarragona fins a l’estació del Camp i sense parades intermèdies, crear una taula de coordinació entre l’Autoritat del Transport de Tarragona, Adif, Renfe i les operadores d’autobusos per
Un autobus espera a l’estació d’ADIF de Tarragona. El treball estudiarà les connexions necessàries. Gerard Martí L’anunci del Govern coincidia amb l’elaboració del Pla Director de l’ATM
sincronitzar freqüències o reformular el projecte del TramCamp perquè arribi a l’estació, entre altres demandes.
Paneque va destacar que el president Illa «té el compromís perquè Tarragona tingui els serveis que mereix a l’altura de la població i el PIB». En aquest sentit, va indicar que «el Camp de Tarragona, en els diferents nivells instituci-
onals, està immers en una reflexió estratègica sobre la seva mobilitat, impulsada pels mateixos municipis i liderada per la Diputació. Estem treballant colze a colze en aquest marc», va recalcar Paneque.
D’altra banda, tot just en aquell moment de 2025 l’Autoritat Territorial de la Mobilitat del Camp de Tarragona havia de presentar el Pla Director de la Mobilitat, que finalment es va retardar. Tot i això, es van licitar els primers estudis per a definir-lo i la resta havien de de licitar-se abans de final d’any.
Els tràmits del Pla Director
Astronomia l Prades va començar a rebre la primavera de 2025 les primeres reserves per un dels esdeveniments astronòmics del segle: l’eclipsi total de sol que s’espera per al 12 d’agost de 2026. El fenòmen serà visible des de diferents punts de la Península Ibérica, però la demarcació de Tarragona serà un dels llocs més privilegiats per viure aquest fenomen i Prades una de le zones on es podrà seguir milor.
El sol quedarà completament ocult per la lluna durant 1 minut i 32 segons. Molts aficionats de l’astronomia van avançar la reserva i des del Parc Astronòmic de les Muntanyes de Prades es preparen un seguit d’activitats per
complementar l’oferta dels visitants, com sopars sota les estrelles i música en directe. Si bé a les Terres de l’Ebre es podrà observar fins a gairebé dos minuts d’eclipsi, des de Prades es reivindica que la zona té experiència turística i capacitat de càrrega per acollir a tots els interessants.
En aquest sentit, apunta que l’interior del Camp de Tarragona es troba en una posició millor que la d’altres províncies espanyoles. Les bones previsions turístiques ja es comencen a notar també des dels allotjaments, tot i que el fenomen coincidirà amb la temporada alta, un moment en el qual ja acostumen a estar plens. Redacció
de l’ATM van començar el mes de febrer de l’any 2022, quan el seu Consell d’Administració va acordar iniciar els treballs per a elaborar-lo. L’objectiu era aprovar-lo inicialment aquest any i el calendari es va complir fins al segon punt del programa, quan el mes de novembre de 2023 es van realitzar diverses sessions vinculades al procés participatiu de la ciutadania. Teòricament, entre 2024 i 2025 s’havien d’extreure conclusions, així com establir objectius, escenaris, indicadors i propostes, però finalment tot plegat es va retrassar.
Enologia l Falset va celebrar amb xifres de rècord els 30 anys de la seva Fira del Vi, un certamen dedicat a la divulgació i promoció de la cultura vinícola de les dues denominacions que conviuen a la comarca, la DOQ Priorat i la DO Montsant. Més de 15.000 visitants i de 64.000 degustacions van certificar el bon estat de forma de la fira falsetana. Redacció/Gerard Martí
Turisme l El parc acumula 100 milions de visites i 1.800 milions d’inversió
Redacció
PortAventura World va celebrar a finals de primavera el 30è aniversari en un acte amb centenars de representants d’institucions amb les quals s’ha relacionat durant les seves tres dècades de vida. A més, el president de PortAventura, Arturo Mas-Sardà, va aprofitar per confirmar que el parc no està en venda després que s’especulés sobre aquesta possibilitat.
Per la seva banda, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va assenyalar que el complex d’oci és una «història d’èxit». PortAventura es va envoltar d’administracions, d’empreses i institucions diverses per agrair el treball compartit durant tota la seva història. Mas-Sardà va dir que és un projecte que va començar «fa més de 30 anys, gairebé 40» i va reconèixer que a
l’inici va ser «bastant difícil», però que va tirar endavant. El president de PortAventura va xifrar l’impacte en 100 milions de visites al llarg de la història del parc. «Després de tres dècades d’activitat i 1.800
milions d’euros d’inversió, ens hem convertit en una de les destinacions d’oci familiar més emblemàtiques d’Europa». Mas-Sardà també va explicat que els treballadors de les instal·lacions representen
Energia l El Port de Tarragona va rebre al juny tot el suport de la Generalitat per tal de convertir-se en un hub per la construcció, muntatge i logística de l’energia eòlica marina flotant. El Govern va donat suport al projecte i «està totalment compromès perquè Tarragona esdevingui un nucli crucial en el desplegament d’aquesta eòlica marina flotant a la Mediterrània
occidental», va afirmar la consellera de Territori Sílvia Paneque.
L’Autoritat Portuària destinarà 300.000 metres quadrats de les seves installacions a aquesta activitat. Concretament, al Moll de Balears i al futur contradic de Ponent. El president de Port ha explicat que s’han posat en contacte amb una vintena d’empreses, amb nou de les
quals ja han signat acords de confidencialitat.
El Port de Tarragona es prepara per ser un punt estratègic del sector de l’energia eòlica marina flotant i convertir-se en un actor clau del muntatge i transport de grans aerogeneradors marins per tal que s’instal·lin en els diversos parcs eòlics que hi ha previstos en altres punts del Mediterrani. Redacció
Illa va destacar l’entesa entre institucions per crear projectes de país
un 3,5% de la població activa de la demarcació de Tarragona. «Més de 24.000 persones de 60 nacionalitats diferents treballen directament o indirectament cada temporada». Illa va reconèixer que als inicis PortAventura va generar «controvèrsia», però ha valorat positivament l’entesa entre institucions. En aquest sentit, va destacar la creació del Centre Recreatiu i Turístic Vila-seca–Salou, «una eina que va ser clau». Així, el cap de l’executiu va demanar els alcaldes dels dos municipis, Pere Granados i Pere Segura, que segueixin treballant amb aquell «esperit».
L’espai Mammuthus i la prehistòria, el nou referent de la Canonja
Història l Després de mesos de treball, la Canonja va inaugurar un dels nous referents museogràfics del Camp de Tarragona, l'Espai Mammuthus, un modern centre d'interpretació de les restes arqueològiques del jaciment de la Boella, on destaquen un mamut i altres animals prehistòrics. Redacció/ACN
Els jugadors
Futbol l Després d'un final de temporada dramàtic amb canvi d'entrenador inclòs, el Gimnàstic de Tarragona va tenir a tocar de nou l'ascens després d'un 'play-off' ple d'alts i baixos. Els tarragonins no van començar gaire fins a casa amb el Múrcia i van haver de remuntar a domicili en el partit de tornada. Un cop superada la primera
prova tampoc van tenir un bon dia en el primer partit de la final contra la Real Societat B, que va guanyar a Tarragona. Malgrat això, el Nàstic es va posar la roba de fer feina i es va fer fort a Zubieta, on va estar a punt d'obrar el miracle. Finalment l'ascens es va escapar per culpa d'un penal a la pròrroga. Un altre anys sense ascens . Redacció
Servei públic l La nova empresa buscarà oferir el millor servei a preus justos
Redacció
La nova funerària supramunicipal FuneCamp va entrar en funcionament el passat 21 de juny a Salou, Vila-seca, Constantí i Reus. L’empresa pública compta amb les sales de vetlles dels tres municipis, a més del tanatori i el crematori reusencs. De moment el servei funcionarà amb els treballadors dels serveis funeraris de la capital de Baix Camp i, gradualment, a mida que es puguin afegir nous municipis al servei, s’anirà ampliant la plantilla.
El servei bàsic costarà 1.800 euros i el mitjà 2.800 euros, el que representa un 30% menys que els preus de les funeràries privades del territori. Els alcaldes dels quatre municipis han destacat que la «prioritat» de FuneCamp serà «de servei» i no «comercial». També han valorat positivament la «visió metropolitana» del projecte.
Les empreses privades amb les quals el servei entra en competència van intentar retrassar l’entrada en servei de l’empresa a través de la via judicial, en considerar que realitza competècia deslleial
Les empreses d’Asfuncat vigilaran que no es violi la Llei de competència
amb diners públics. Finalment, davant la ratificació per part de la Justícia, FuneCamp es va posar en marxa.
Tot i això, des de l’Associació d’Empreses de Serveis Funeraris de Catalunya (Asfuncat) van anunciar que estaran atents al desenvolupament i la viabilitat econòmica de la nova empresa supramunicipal per tal d’assegurar-se que no incompleixen la llei. Consideren que la incorporació de nous operadors dins del mer-
cat és una situació «normal», però no si la competència és d’una empresa pública, oferint serveis per sota del seu cost i pagant els costos amb diners públics. Des de l’Ajuntament de Reus van assegurar que no s’ofereixen serveis sota cost, si no que l’objectiu de FuneCamp és el del servei i no el de guanyar diners.
Tarragona cedeix un espai a la Tabacalera a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica per 50 anys
Equipaments l Tarragona va fer un pas més per revitalitzar la Tabacalera i en el ple del mes de juny es va aprovar la concessió del magatzem número 6 al Consorci de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) perquè pugui construir-hi la seva nova seu. La cessió serà per un període de 50 anys i amb un cànon gratuït. Amb tot,
l’inici de les obres no es preveu fins al 2026 i els treballs s’allargarien fins al 2028, segons les primeres estimacions. La inversió total ascendirà fins als 5,3 milions d’euros, un cost que assumirà la Generalitat. La seu de l’ICAC és la plaça d’en Rovellat i amb aquest moviment podria triplicar el seu espai i arribar als 3.000 m2. Redacció
L’estació de busos de Reus es quedarà on és
Transports l Després de la polèmica amb els veïns, la transformació del barri del Carrilet va fer un pas endavant amb la presentació d’una proposta consensuada entre administracions i la comunitat veïnal per a la futura estació d’autobusos, que serà semisoterrada, s’ubicarà sota l’emplaçament actual i s’allargarà cap a la plaça del Canal. Redacció/Cedida
Obres l La bona línia recuperada l’any 2024 es va frenar de cop l’any passat
Redacció
Durant el primer trimestre de 2025 la promoció de nous pisos va caure un 96% a Tarragona ciutat, on només se’n van iniciar 8. Per altra banda, a Reus, els primers tres mesos en van començar 41 i en el mateix període de l’any anterior només s’havien començat dues promocions. A Valls i Falset no va arrencar cap construcció, mentre que a Montblanc se’n van iniciar dues, segons dades de l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE).
El sector trencava així la tendència del 2024, quan es van començar a construir 411 habitatges a la ciutat de Tarragona, un 135% més que el 2023. Un total de 103 pisos es van acabar, un 222% més que l’any anterior. Pel que fa a la demarcació, l’any 2024 es van iniciar 1.439 immobles, un
La situació del sector de la construcció va experimentar una
L’any 2024 es van començar a construir 411 habitatges a la ciutat
32% més. En conjunt, durant 2024 es va reprendre el «nivell de producció», segons explicava Marc Torrent, director de l’APCE. L’entitat considera les xifres globals una «bona notícia». «Hem de proveir d’habi-
Empresa l L’empresa P3 Logistic Parks, especialitzada en l’adquisició, la gestió i la promoció de magatzems, va començar a l’estiu les obres d’urbanització del sector H-12 Mas Sunyer, just davant de la zona de Jardiland. Aquest era el pas previ a la fase de construcció, que ha de permetre alçar-hi una nau logística, amb magatzem i oficines, de grans dimensions, equivalent
a quinze camps de futbol. L’actuació arriba més tard del previst, atès que, segons es va detallar el 2023, l’objectiu era encetar els treballs constructius la segona meitat del 2024 i que finalitzessin a mitjan 2025. En la presentació del projecte, el director general de P3 a Espanya, Javier Mérida, va destacar que, amb el desenvolupament, es busca satisfer la demanda existent
de sòl a Catalunya per a la distribució regional i internacional.
Un dels factors determinants per a la companyia va ser la ubicació estratègica de l’enclavament, atès que en la seva rodalia es trobaran infraestructures com l’Aeroport de Reus, l’estació intermodal, l’alta velocitat, el Port de Tarragona o les carreteres T-11, AP-7 i A-7. Redacció
Patrimoni l Els treballs arqueològics previs a la transformació del recinte del Fòrum de la Colònia van descobrir noves restes romanes. Els investigadors van trobar una cisterna, sitges i objectes quotidians com àmfores o monedes a les cases properes al Temple Capitolí del conjunt monumental. «Acaben d’encaixar tot el puzle del Fò-
rum. Tota la informació que estem recollint ens permetrà conèixer la totalitat de la seva extensió i les seves dates constructives», va explicar Josep Francesc Roig, director facultatiu de les excavacions. En aquest sentit, s’ha pogut determinar que el temple tenia les mateixes dimensions que el Temple de Júpiter Capitolí de Roma. «Ells se sen-
tien romans i s’hi volien assemblar el màxim possible», va dir Roig. Les excavacions també van deixar al descobert restes del sistema de clavegueram, que quedava per sota de la cota del carrer. Amb els treballs es pretén que els visitants puguin distingir les diferents capes superposades gràcies a l’ús de graves i elements explicatius. Redacció
Aena preveu invertir 30 milions en millores a l’aeroport de Reus, a més de fer-lo més sostenible
Transports l Aena té previst invertir al voltant de 27 MEUR a l’Aeroport de Reus entre el 2025 i el 2026 per «continuar millorant les instal·lacions». Les actuacions principals seran la millora de la capacitat portant de la plataforma, la renovació de l’edifici de la torre de control, la remodelació del bloc del servei d’extinció d’incendis i
la construcció d’un parc solar fotovoltaic amb una potència nominal de 12,5 MW, una operació que «reforçarà el compromís de l’Aeroport amb la sostenibilitat i la descarbonització», tal com detallen fonts de la companyia. A més, en el pla global d’aeroports també s’hi inclouen diverses obres de millora a la terminal reusenca. Redacció
La Generalitat treu a licitació la primera fase de les obres del Fòrum de la Justícia
tatge lliure, assequible i social al conjunt de la ciutadania». En referència a la compravenda d’habitatge, el 2024 es van registrar 1.078 transaccions d’immobles nous i 4.256 d’usats al Tarragonès.
Obre amb polèmica el complex comercial Family Parc
Comerç l El centre comercial Family Parc, amb botigues de Family Cash, Jysk i MGI Tiendas, va obrir el mes juliol a Campclar després de dies de polèmica amb BIC Iberia, que va denunciar que el complex és dins de la seva zona de seguretat química. Tots els informes eren favorables. Redacció/T.V.d.Meulen
Equipaments l La Generalitat va fer, just començar l’estiu, el pas definitiu per complir una de les seves grans promeses pendents a Tarragona: la construcció del nou Fòrum de la Justícia. L’administració catalana va treure a licitació la primera fase de les obres d’aquest equipament, centrada en el moviment de terres i l’estruc-
tura del futur edifici, el qual s’ubicarà al costat del Centre Penitenciari Obert, en un solar del carrer Arquebisbe Josep Pont i Gol. Els treballs arrencarien el febrer del 2026 i el termini màxim d’execució serà de quinze mesos. En fases posteriors arribaran els treballs per completar el complex, pressupostat en més de 94 MEUR. Redacció
Redacció
El Tribunal Català de Contractes del Sector Públic va desestimar l’últim dia de juliol els recursos especials presentats per FCC i GBI Paprec contra l’adjudicació del Lot 1 del contracte de neteja de la ciutat de Tarragona a l’empresa Urbaser. Així es tancava la guerra de la neteja i l’Ajuntament tenia via lliure per tal d’adjudicar el servei a Urbaser, empresa que va quedar segona classificada en el concurs iniciat l’any 2023 per un termini de deu anys i un import anual de 20.225.101,71 euros. «Aquesta decisió dona la raó a l’Ajuntament de Tarragona que va aprovar l’adjudicació a Urbaser per Consell Plenari el passat 24 d’abril de d’abril de 2025», celebrava el consistori en el comunicat.
FCC Medio Ambiente, feia dos anys que es trobava en situació de continuïtat, atès que tenia el contracte caducat des del 2023. De fet, FCC feia més de sis dècades que era l’encarregada d’aquest servei. L’any 2002 va renovar el contracte l’alcalde Joan Mi-
quel Nadal (CIU) per 10 anys, i durant el mandat de Josep Fèlix Ballesteros (PSC) es va tornar a renovar per una dècada, fins l’any 2023. De fet, durant el mandat de Ricomà (ERC), ja es va voler aprovar un nou
L’acord permetia adjudicar finalment el contracte i actualitzar el servei
plec del servei. El ple de l’Ajuntament de Tarragona va adjudicar aquest contracte milionari primer a la francesa GBI Paprec, i després a Urbaser. Tot plegat, amb possibles casos d’espionatge, retrets polítics i un serial judicial de recursos per part de les empreses, a més del protagonisme inevitable del TCC i el TSJC. El 21 de juny, atenent a la resolució del tribunal en favor d’Urbaser, el ple de l’Ajuntament va aprovar tramitar-ne l’adjudicació. Mesos després, el TSJC va desestimar les mesures cautelars reclamades per GBI Paprec.
Atribueixen a l’onada de calor la mort de 12 persones en 8 dies a la demarcació tarragonina
Salut l Catalunya va registrar 43 morts atribuïbles a les altes temperatures entre el 22 i el 30 de juny de 2025, segons dades del sistema de monitoratge de la mortalitat diària per totes les causes (MoMo) de l’Institut Carlos III. Són les primeres del període estival (des del 15 de maig), i a aquestes alçades de l’estiu igualen les més altes fins ara, del 2022.
Els 43 morts de juny a Catalunya igualaven els de la Comunidad de Madrid en aquest període, i superen lleugerament els 34 registrats a Galícia. Per demarcacions, a Barcelona se n’han atribuït 19, mentre que a Girona 9, a Lleida 3, i a Tarragona, 12. La sèrie històrica comença el 2015 i vuit de cada deu són de persones de 65 anys o més. Redacció
Tres tarragonines entren al llistat de les 100 dones referents del sector TIC català
Tecnologia l Tres tarragonines van entrar en el llistat de les 100 dones referents al sector TIC de Catalunya, elaborat per l’Instituto Más Mujeres amb el suport de la Generalitat. Es tracta de Laura Martínez Cantón, nascuda a Tarragona, que és Enginyera de Camins de formació, ha desenvolupat la seva trajectòria dins la consultoria
tecnològica; Àurea Rodríguez López, que és directora corporativa d’Eurecat i autora del llibre ‘El liderazgo de las hormigas’; així com Susana Prado Garcia, establerta des de fa anys al Camp de Tarragona. Enginyera informàtica de formació i directora regional d’Inetum a Catalunya i presidenta del 22@Network BCN. Redacció
Empresa l Una enquesta revela que un 72% van patir afectacions directes
Redacció
L’impacte econòmic de l’apagada elèctrica del mes d’abril sobre la petita i mitjana empresa tarragonina va ser d’uns 95 milions d’euros. Així ho va revelar una enquesta elaborada per l’Observatori de la Pime de Catalunya. «No només va ser el tall de llum, sinó també el tall d’aigua i Internet. Més de la meitat de les empreses de Tarragona consultades van perdre vendes o facturació», recalcava el vicepresident de la Comissió d’Energia de Pimec, Pere Guerra.
L’estudi es va basar en 898
respostes vàlides de 904 empreses catalanes enquestades, i a Tarragona la majoria van ser del sector industrial. A nivell català, l’afectació arribaria als 878 milions d’euros. Segons l’enquesta, el 72,7% de les empreses va declarar haver patit afectacions directes a la seva activitat de manera total, mentre que un 22,5% ho va fer de manera parcial.
Més de la meitat va veure reduïda la seva jornada laboral, i els principals impactes econòmics identificats són: pèrdues de facturació en gairebé un 60%, reducció de la producció en un 57,8%, avaries
a maquinària i equipaments en un 13,3% i malbaratament de mercaderies i matèries primes en un 11,1%.
Entre les pimes de Tarragona que van veure condicionada la seva activitat per problemes de desplaçament o interrupcions logístiques, el 81% va haver de finalitzar
Agricultura l Els pagesos del Camp de Tarragona van començar a arrencar a l’agost els avellaners morts per la sequera dels últims tres anys. Unió de Pagesos calcula que hi podrien haver 1.800 hectàrees afectades. Alguns pagesos hauran d’arrencar fins a un 60% dels arbres de les seves finques. Segons la Generalitat, una
trentena de pagesos de la demarcació van demanar els ajuts destinats a la recuperació dels cultius llenyosos, majoritàriament avellaners, tot i que es tracta d’un cultiu molt sensible a la sequera. La majoria dels arbres estaven secs des de finals de 2023 però han esperat unes ajudes d’Agricultura que no es van publicar fins al juny de 2025.
En total són 33 pagesos tarragonins els que s’hi han acollit, tot i que els ajuts encara no s’han resolt i, per tant, no tots en podran ser beneficiaris. Està destinat a professionals del sector que han patit una pèrdua de més del 30% de la producció els darrers anys, i cobrirà al 100%, les actuacions d’arrencada i posterior replantació. Redacció
Successos l Dues persones ateses pel SEM i 1.700 persones evacuades. Aquest ha estat el balanç de dos incendis que es van declarar en un càmping al Vendrell en plena temporada alta. L’avís es va rebre a les 03.17 hores i 10 dotacions terrestres es van traslladar fins al càmping Vendrell Platja. Segons els Bombers es van produir dos
incendis al mateix recinte. El primer s’hauria originat en una caravana per un possible curtcircuit. Aquest es va desenvolupar i va afectar unes 12 caravanes en 16 parcel·les. Minuts després es produït un segon incendi una mica allunyat del primer, el qual va afectar 2 caravanes i 1 turisme en dues parcel·les. En total van cremar 17 parcel·les amb afectació di-
versa a caravanes, autocaravanes, tendes de campanya i material divers. Els Mossos es van encarregar de dur a terme la investigació per conéixer les causes de cada foc, ja que es van produïr en zones allunyades. Fonts policials van apuntar que els incendis s’haurien produït «de forma accidental per sobretensió de la xarxa». Redacció
anticipadament la jornada laboral dels seus treballadors, el 47,6% no va poder fer entregues als clients i el 38,1% no va rebre els proveïments previstos. A més, el 23,8% va haver de suspendre reunions programades, la qual cosa va afectar la gestió interna. «El sentiment general és
que va ser un caos. És urgent conèixer les causes de tot plegat i que es depurin responsabilitats a Red Eléctrica», afegia Guerra. La manca de tecnologia també va ser un factor determinant. Segons l’estudi, el 91,1% que van perdre dades no tenien còpies de seguretat.
Miami Platja, rècord de calor del Camp de Tarragona: 40,7 º
Temperatura l El Camp de Tarragona ha estat un dels epicentres de l'onada de calor que ha arribat a Catalunya aquest estiu. El litoral i prelitoral sud del país han anat acumulant les temperatures més altes, amb localitats que han sobrepassat els 40 graus. Moltes localitats del territori han registrat temperatures que rondaven —i fins i tot superaven en alguns casos— els 40 graus. Un dels grans protagonistes ha estat Miami Platja, que ha registrat la temperatura més alta del territori, amb 40,7 graus, tot un rècord de calor a casa nostra. Redacció
En marxa les obres del centre universitari Euses
Educació l El passat agost l’Escola Universitària de la Salut i l’Esport (EUSES) va començar a realitzar els treballs arqueològics previs a la construcció d’un centre universitari i de formació professional al mòdul 5 de l’antiga fàbrica de la Tabacalera. Amb aquesta actuació es recopilarà tota la informació necessària per acabar d’elaborar el projecte executiu. «És un edifici complex per la seva catalogació», apunta Xavier Nadal, director d’EUSES a les Terres de l’Ebre, qui explicava que «s’estan complint els terminis marcats en la licitació». Redacció
Salut l El centre vol convertir-se en un referent de l’atenció mèdica en l’àmbit privat, té 96 habitacions i 11 quiròfans
Redacció
L’Hospital Viamed Tarragona va iniciar oficialment a l’agost la seva activitat amb l’arribada dels primers pacients. El nou centre hospitalari comença el seu recorregut amb la voluntat de convertir-se en un referent de l’atenció mèdica en l’àmbit privat al territori.
El centre, ubicat al costat de l’Anella Mediterrània i de la ciutat esportiva del Nàstic, és de fàcil accés des de la T-11 il’A-7 i disposa d’una superfície total de 15.000 metres quadrats. A més, ofereix una estructura moderna i funcional, pensada per garantir el confort dels pacients. El servei d’urgències 24 h
s’organitza en circuits diferenciats per a adults i pediatria, cosa que permet una atenció més personalitzada, àgil i segura. També compta amb més de 40 consultes externes dedicades a les diferents especialitats, una àrea d’hospitalització amb 96 habitacions individuals, i un servei complet de diagnòstic per la imatge. El bloc quirúrgic està format per 11 quiròfans, juntament amb la Unitat de Cures Intensives. La primera jornada de l’hospital va estar marcada per la recepció dels primers pacients, el desplegament del personal sanitari i l’activació de les activitats programades: consultes, cirurgies, ra-
Arrenquen les obres de col·locació de la torratxa reconstruïda de la Casa Navàs
Reus l Durant el mes d’agost va començar el muntatge de les diverses estructures que conformaran la nova torratxa de la Casa Navàs de Reus, que va quedar destruïda l’any 1938 a causa d’un bombardeig de la Guerra Civil. La reconstrucció està finançada pel grup empresarial MaserGrup i l’objectiu és restaurar l’aspecte original de l’edi-
fici de Domènech i Muntaner. Ha estat un procés difícil i que s’ha realitzat amb la màxima cura, a causa de la seva esbeltesa i la precisió mil·limètrica que requereixen els diferents materials que la conformen. Els blocs de pedra de la torratxa han estat esculpits pel mestre picapedrer de la Selva del Camp, Florenci Andreazini. Redacció
El centre disposa d’una superfície total de 15.000 metres al costat de Campclar
diologia, anàlisis clíniques. Els primers pacients van ser rebuts personalment pel director gerent de l’Hospital Viamed Tarragona, Josep Magí Morera, i el director mèdic de l’hospital, Miguel Guerrero, juntament amb professionals de l’equip mèdic i assistencial. La direcció va voler ser present en aquest moment simbòlic per donar-los la benvinguda, agrair-los la confiança dipositada i lliurar-los un petit detall commemoratiu.
La jornada ha estat especialment significativa per a Viamed Salud, que inicia una nova etapa reforçant el seu compromís amb el territori i l’atenció sanitària de qualitat, propera i centrada en les persones.
En paraules del director gerent, Josep Magí Morera:
«Aquest hospital neix amb una visió clara: oferir una assistència integral que comprengui tot el procés de salut del pacient, des de la prevenció fins al tractament especialitzat. Hem creat un entorn on el pacient pot sentir-se plenament acompanyat i segur a cada etapa».
tindrà un àmbit de 30 municipis
Territori l La futura Àrea
Metropolitana del Camp de Tarragona englobarà 30 municipis, amb una població total d’uns 460.000 habitants. Aquesta és la idea amb la que està treballant l’empresa Daleph, que confecciona el full de ruta del projecte. La consultora elabora una estratègia amb dimensió metropolitana i un pla d’acció per a la seva implementació. Més enllà dels vuit municipis que conformen el Grup Impulsor (Tarragona, Reus, Cambrils, Salou, Valls, Vilaseca, la Canonja i Constantí), el concurs obria la porta a ampliar fins a 22 poblacions més: Altafulla, Castellvell, el Catllar, els Pallaresos, la Pobla de Mafumet, Riudoms, la Selva, Torredembarra, Vinyols i els Arcs, Almoster, les Borges, Montbrió, el Morell, Perafort, la Secuita, Alcover, els Garidells, la Masó el Milà, el Rourell, Vallmoll i Vilallonga. La consultora els va afegir tots. Redacció
Repsol blinda el projecte de l’Ecoplantra comprant l’empresa que aporta la tecnologia
Inversió l Repsol Química va rebre aquets estiu l’aprovació del Tribunal Superior del Quebec per convertir-se en propietària operativa de l’empresa Enerkem, la seva sòcia tecnològica per al projecte de l’Ecoplanta del Morell i que es trobava en situació d’insolvència financera. El passat mes de maig va començar un procés de reestructuració de l’empresa sota la protecció de la Llei CCAA canadenca que ha estat aprovat pel tribunal. El passat 30 de juliol, la cort superior va donar el vistiplau a la transacció que converteix Repsol Química en propietària de New Enerkem, el nom de la nova organització, juntament amb Monarch Alternative Capital i Eyre Street Capital Partners. Redacció
Redacció
El setembre passat es va posar a caminar el nou Consorci de Gestió del Patrimoni romà de Tarragona, que estarà presidit pel president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, i unificarà la gestió del conjunt patrimonial de Tàrraco. Els ens fundadors seran l’Ajuntament, la Generalitat i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, mentre que la Diputació, el Ministeri de Cultura i l’Arquebisbat s’hi integraran mitjançant un conveni.
Els representants de les administracions van presentar el Consorci, que actuarà com una institució autònoma, com un ens blindat als futurs canvis polítics. S’establirà un Consell General, presidit pel president de la Generalitat, i un Comitè Executiu, que liderarà l’alcalde de Tarragona. A banda, s’instituirà un Consell Assessor i de Participació Local, on tindran cabuda els altres ajuntaments que formen part del conjunt de Tàrraco: Altafulla, Constantí i Roda de Berà, així com experts i la societat civil.
En total, la plantilla del
Consorci serà d’unes 90 persones, que treballaran des de la ciutat. 52 provinents de l’Ajuntament, 28 provinents de la Generalitat i 9 noves incorporacions, totes elles previstes pel 2026. Així, els espais patrimonials de Tàrraco s’unificaran i tindran una mateixa forma de treballar en àmbits com la promoció,
Territori l La consultora Daleph redacta un full de ruta inicial dividit en cinc fases
Redacció
La creació de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona avançava amb pas ferm i el passat mes de setembre es va definir el seu cronograma. El diputat delegat de Projectes Europeus de la Diputació de Tarragona, Vale Pino, va anunciar que a l’octubre es constituïria i que al febrer de 2026 «començarem a parlar del sistema de governança». Tot això es va donar a conèixer abans de la primera sessió plenària de definició de l’Estratègia Metropolitana del Camp de Tarragona, on la consultora Daleph, encarre-
gada de confeccionar el full de ruta, va assenyalar que l’elaboració es dividirà en cinc fases. La primera era d’anàlisi i diagnosi, corresponia a l’arrencada i es basava en la recopilació de dades —canvi climàtic, mobilitat, etc.— per poder extreure reptes i problemàtiques comuns. Després continuarà per diferents processos participatius que cercaran la implicació de «tothom», des d’institucions fins als agents socials i econòmics i la ciutadania. Amb la informació compilada, caldrà redactar l’estratègia i a preparar el pla d’acció.
la conservació i la recerca científica.
Després de tot el procés de gestació, s’espera que a partir del gener del 2027 el Consorci ja treballi de facto. Cal destacar que la Generalitat aportarà dos milions d’euros anuals per inversió en el patrimoni, mentre que el consistori n’aportarà 1,2 milions pel ma-
Santa Tecla celebra els cent anys de l’Amparito
Festes l La Festa Major de Santa Tecla de 2025 va deixar, com cada any, moments únics i inesborrables a tots aquells que la van poder gaudir en directe, però un dels actes més impactants d'aquesta edició va ser la massiva interpretació que es va fer del pas doble 'Aparito Roca' en el seu centenari. L'himne no oficial de les festes tarragonines va omplir de músics amb tota mena d'instruments la plaça de la Font en homenatge al mestre Jaume Teixidor Dalmau . Redacció/G.Martí
Cultura l L'Ajuntament cedirà 10.000 metres quadrats al Ministeri per el nou equipament
Redacció
teix motiu i també passarà a l’ens la recaptació del Museu d’Història, que és d’un milió d’euros anuals. Pel que fa al Ministeri, la seva col·laboració econòmica no està marcada, però fins al 2027 aportarà uns 4 milions d’euros anuals en diferents projectes a la ciutat, com la reforma de la Necròpolis.
El Ministeri de Cultura va aprofitar la presentació del Consorci de Tàrraco per anunciar que destinarà 20 milions d’euros per a la construcció de la futura Biblioteca Provincial a la Tabacalera. Si bé encara no hi ha un projecte fet, l’Estat ha mostrat el seu compromís amb el nou espai cultural a la ciutat. «Estem parlant d’una aposta per reforçar la capitalitat cultural de Tarragona. És i ha de ser reconeguda com una de les grans capitals culturals d’Espanya», va expressar el
ministre de Cultura, Ernest Urtasun. El primer pas l’ha de fer l’Ajuntament, amb el ple cedint 10.000 metres quadrats de la Tabacalera a l’Estat. L’objectiu és que la licitació de la redacció del projecte executiu es faci a curt termini i de cara a 2026 es redacti. Posteriorment, s’haurà d’aprovar i, després, licitar-ne les obres. Amb aquest projecte la ciutat comptarà amb un equipament a mida, tenint en compte que l’actual seu de la Biblioteca Pública de l’Estat del carrer Fortuny té només 1.800 m2.
El Misteri de la Selva torna a Roma pel Jubileu
Cultura l La representació del Misteri de la Selva, l'obra de teatre del segle XIV sobre l'Assumpció de la Verge Maria que anualment es representa a la Selva del Camp, va realitzar aquest setembre una posada en escena especial a Roma amb motiu del Jubileu 2025. La peça es va poder veure a l'església de Santa Maria Sopra Minerva, on més d'un centenar de selvatans es van traslladar per donar vida a l'obra. El Misteri de la Selva és la peça teatral més antiga que es conserva íntegra en català i s'interpreta majoritàriament cantada 'a cappella' en català antic. Redacció
Mobilitat l La mateixa tardor es van licitar també les obres del centre de control
Redacció
La Generalitat va licitar a finals de setembre les obres del gruix de la primera fase del futur tramvia del Camp de Tarragona per un import de 132,9 milions d’euros, va indicar el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica.
Els treballs abasten 12 quilòmetres, entre Cambrils i Vila-seca, i inclouen una plataforma per a dues vies, parades amb andanes laterals de 40 metres de longitud i una línia aèria de contacte alimentada per cinc subestacions elèctriques, amb trams específics sense catenària.
Les primeres obres estaven previstes per començar el mateix mes de setembre i la línia es completaria pròximament amb la licitació de les obres de encreuament sota la línia ferroviària Vila-
seca-Tarragona. «El Govern avança en una actuació que transformarà la mobilitat de la segona àrea metropolitana de Catalunya, que ha de permetre incrementar l’ús del transport públic i és estratè-
gica per a la descarbonització del transport», va afirmar la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque. A aquests treballs calia afegir-hi la urbanització i
configuració d’un eix per facilitar la mobilitat a peu i amb bicicleta a Cambrils, Salou i Vila-seca, que executarà cada Ajuntament amb un finançament de 26,5 milions d’euros de la Generalitat.
Així mateix, Ferrocarrils de la Generalitat va licitar la mateixa tardor les obres del centre operatiu de Vila-seca, amb una inversió de 24,7 milions d’euros, on s’hi inclouen el taller, les cotxeres i les oficines per a la gestió i control del tramvia i una subestació elèctrica. Ja va adjudicar a l’estiu el contracte d’adquisició de set tramvies.
La primera fase del tramvia del Camp de Tarragona entrarà en funcionament el primer trimestre del 2028 i inclourà 14 quilòmetres de longitud i 14 estacions –tres seran intercanviadors-, amb una inversió total de 287 MEUR.
L’església ha estat tancada i amb el pany canviat pels insurgents. Arxiu
La Sang de Reus deixa l’Agrupació de Setmana Santa i obre una crisi amb l’Arquebisbat
Religió l La Reial Congregació de la Puríssima Sang de Reus va decidir al setembre deixar l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa després «dels enèsims despropòsits, calúmnies, difamacions i maledicències efectuades» vers la Sang «al llarg dels anys». L’Arquebisbat no es va mostrar d’acord amb la decisió, que va definir
com a un «despropòsit» i a partir d’aquí es va obrir una guerra que va acabar amb la junta destituïda per l’arquebisbe, el nomenament d'un delegat, els membres declarats en rebel·lió, l’església tancada i una picabaralla sense final que s’ha allargat durant mesos i no ofereix perspectives de resoldre’s per la via del diàleg. Redacció
Redacció
El secretari de Transició Ecològica de la Generalitat, Jordi Sargatal, va fixar per mitjans del 2026 l’entrada en funcionament del parc natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i la Serra de la Llena. Sargatal va afirmar a l’octubre que des del Departament de Territori pretén que l’arrencada sigui «arribant a l’estiu» i ha confiat en que finalment els 24 municipis que està previst que integrin l’espai natural acabin formant-ne part. Cornudella de Montsant (Priorat) ha estat el més crític i ha rebutjat entrar-hi, però Sargatal creu que part del terme hi acabarà sent, encara que només sigui la zona que ja està protegida com a Xarxa Natura 2000 i que s’englobarà al parc. A més, va assegurar que s’agilitzaran els tràmits per fer rompudes.
Sargatal va manifestar que la Generalitat té el «compromís» de resoldre qüestions de personal en diferents parcs naturals de Catalunya i que per al de les Muntanyes de Prades ja estan estudiant
quanta gent necessitaran, així com el pressupost que caldrà destinar-hi. Un dels càrrecs que s’haurà d’escollir és la direcció. El secretari ha avançat que el procés «està canviant» i que es buscarà un perfil «que
Coneixement l La universitat lidera el rànquing català i espanyol
Redacció
La Universitat Rovira i Virgili (URV) ha situat 50 investigadors i investigadores entre els més influents del món, segons el rànquing elaborat per la Universitat d’Stanford amb dades de 2024, convertint-se per primera vegada en la primera universitat de Catalunya i de l’Estat espanyol pel que fa a l’índex d’influència respecte al personal docent i investigador permanent.
La classificació de Stanford té en compte dues perspectives: l’activitat de tota la carrera acadèmica i l’impacte del darrer any. En la primera, 39 investigadors de la URV figuren entre els 230.333 investigadors del món; en la segona, corresponent a 2024, n’hi ha 32 de 236.313. A partir d’aquestes dades, la URV lidera les llistes catalanes i espanyoles pel que fa a l’impacte acumulat durant tota la trajectòria investigadora. En canvi, en cita-
La Universitat de Stanford ha elaborat el rànquing amb diversos paràmetres CRai de la URV al Campus Catalunya. Cedida
cions del darrer any, ocupa la quarta posició a Catalunya i la cinquena a Espanya. Stanford ha tingut en compte diversos
factors. D’aquesta manera, els 50 investigadors de la URV inclosos als rànquings reflecteixen l’impacte relatiu de la recerca de la institució. Entre ells, 21 apareixen tant en la llista de tota la trajectòria com en la del darrer any, i 7 estan entre els vint investigadors més influents del seu camp a tot l’Estat.
La Generalitat confia esvair els dubtes i que tots els municipis s’hi sumin
pugui conèixer la realitat socioeconòmica de la zona» i que a banda dels coneixements tècnics sigui capaç «de casar el món de la conservació» amb el dia a dia de l’entorn. Respecte els dubtes i crítiques que s’han expressat des de diferents sectors relacionats amb la creació del nou òrgan, ha assegurat que la voluntat és «arribar a un consens» perquè «el parc sigui un agent que funcioni». Sargatal es va mostrar comprensiu amb els dubtes que hi pugui haver i a la vegada ha recordat que en altres indrets on hi havia dubtes, amb el temps, s’han esvaït.
El futur del centre passa per l’enderroc i fer-lo de nou.
La Generalitat no veu factible arranjar la residència ICASS i la vol aixecar de nou
Benestar social l La Generalitat considera que l’enderroc i la nova construcció de la Residència de Gent Gran de Reus, popularment coneguda com a ICASS, és «la millor de les opcions» per donar continuïtat a l’equipament. Fonts del Departament de Drets Socials i Inclusió afirmen que se’n prioritza una nova perquè «serà
Logística l Serà el primer d’aquestes característiques de la marca a l’Estat
Redacció
L’empresa danesa Normal obrirà un centre logístic al Pla de Santa Maria. La multinacional invertirà 20 milions d’euros i crearà 300 llocs de treball en un espai de més de 40.000 metres quadrats. D’aquests, 1.500 metres quadrats seran d’oficines i també hi haurà zones d’emmagatzematge en fred per a productes sensibles a la temperatura, entre d’altres aplicacions.
Aquest serà el primer centre d’aquestes característiques que la firma escandinava obre a l’Estat, amb l’objectiu de reforçar la distribució dels seus productes a Espanya, Portugal i el sud de França. La cadena ofereix productes multi marca de cura personal, higiene dental i maquillatge.
El Departament ha destacat que l’elecció del Pla de Santa Maria respon a les se-
Imatge d’una de les botigues de la cadena Normal. Cedida
ves bones connexions i proximitat amb el sud de França, així com per la capacitat d’incorporar talent qualificat. De fet, «el nou centre serà el principal hub logístic de la companyia per al sud d’Europa i consolida el Camp de Tarragona com a ubicació estratègica en aquest àmbit», han indicat.
un equipament de més qualitat, adequat a la nova normativa i amb espais ajustats a unitats de convivència que permetrà tenir una millor atenció als usuaris». La proposta ja s’ha fet arribar al govern de l’Estat, propietari dels terrenys on es troba. L’altra possibilitat era rehabilitar-la, però la inversió superaria el cost de fer-la nova. Redacció
L’alberg de la Ciutat del Repòs estarà enllestit per a 2027
Joventut l L’alberg de joventut de la Ciutat Residencial de Tarragona s’obrirà al públic el 2027. Les obres de reforma de l’espai, construït als anys 50 i abandonat des de fa més d’una dècada, van començar a l’estiu de 2025 i s’espera que estiguin enllestides a finals de 2026. La primera fase inclou l’edifici principal on hi haurà el menjador, una zona de les antigues cases que serviran per acollir fins a 204 persones i la creació d’una àrea esportiva. Tot plegat són 45.000 m2 d’una superfície total de 75.000, amb un pressupost de 15 MEUR. La resta s’espera que es desenvolupar en una segona fase. La consellera de Drets Social, Mònica Martínez Bravo, va manifestar que serà «la joia de la corona» de la Xanascat. Els veïns dels barris residencials de la zona van protestar pel perfil de públic que pugui utilitzar l’equipament. Redacció
Redacció
La marca de cotxes xinès BYD es planteja obrir una fà brica a Tarragona. Ewl mes de novembre es va saber que el gegant asiàtic valora instal· lar se en terrenys del Port, dins de la Zona d’Activitat Logística. Fonts del Port de Tarragona expliquen que la zona que s’ha posat a dispo sició casa amb «l’estratègia d’industrialització de la Ge neralitat de i una inversió relacionada amb l’economia sostenible, com per exemple el sector de l’automòbil elèc tric» i que «estaria alineada amb els interessos del Port dins de l’objectiu d’augmen tar i diversificar els seus trà fics».
En aquest sentit, el Port col·labora amb la Generalitat a través d’Acció per captar in versions que contribueixin a la reindustrialització del país, mitjançant contactes amb institucions i empreses xine ses, principalment. Amb tot, el Port està a l’espera que la companyia prengui una deci sió definitiva sobre on vol fer la seva nova fàbrica de cotxes
elèctrics. L’altra ubicació amb la qual competeix Tarragona és Astúries, en una zona tam bé portuària que donaria ac cés directe a l’exportació dels vehicles. Més enllà, Hongria i Turquia també serien altres
XARXA SANTA TECLa
BYD és el principal fabricant de cotes xinès i un referent tecnològic del sector
opcions de l’empresa asiàtica. La inversió podria acabar ocupant la totalitat d’espai de la ZAL, prop d’un milió de mestres quadrats de terreny. BYD es va fundar el 2003 i en els darrers anys ha ex perimentat un gran creixe ment, arribant a ser el primer fabricant d’automòbils de Xina i un referent tecnolò gic. La companyia va vendre 3.024.417 vehicles a nivell mundial el 2023, set vegades més en comparació amb la xifra de 427.302 vehicles del 2020. L’augment va ser degut en part a la creixent populari tat dels vehicles de nova ener gia a la Xina.
El centre duplicarà la seva capacitat en els pròxims anys i donarà resposta al creixement demogràfic que registra el Baix Penedès
El 14 d’octubre de 2025 és una de les dates assenyalades en l’important projecte d’ampliació i reforma de l’Hospital del Vendrell, propietat de la Xarxa Santa Tecla. El Govern de la Generalitat de Catalunya va autoritzar el Departament de Salut a concedir una subvenció directa de 45 milions d’euros a la Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona, mitjançant la subscripció d’un conveni, per finançar l’ampliació i la reforma del centre de referència al Baix Penedès, una de les comarques que ha experimentat més creixement demogràfic al país en les últimes dècades.
El projecte d’ampliació i reforma disposa d’un horitzó d’execució pluriennal i dona continuïtat als treballs iniciats a finals de 2024, amb inici de l’estructura d’ampliació aquest pri-
mer semestre de 2026 després dels moviments de terres. El projecte contempla mantenir l’activitat assistencial de l’hospital durant les obres, amb reordenacions puntuals dels circuits per garantir la seguretat i el confort de pacients i professionals.
Les despeses per finançar l’ampliació i reforma de l’Hospital del Vendrell es faran a càrrec a pressupostos d’exercicis futurs, amb un abast pluriennal de 2025 fins a 2030.
Una ampliació dissenyada per créixer on més cal
L’Hospital del Vendrell, integrat al sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT) i propietat de la Xarxa Santa Tecla, és un equipament de referència a la vegueria del Penedès que dona cobertura assistencial al Baix Penedès i àrees d’influència de la Regió Sanitària Penedès. L’ampliació augmenta en
cada
Habitatge l L’Ajunta ment de Tarragona va inha bilitat 32 habitatges turístics la passada tardor després de revisar 200 pisos des del 15 d’abril fins al 7 d’octubre. La inspecció, feta de manera aleatòria i a partir de dades del Registre de Turisme de la Generalitat i del Departament d’Activitats municipal, va per metre detectar pisos que, tot
i disposar de llicència, s’utilit zaven com a habitatges habi tuals i no com a allotjaments turístics. L’administració pot procedir a la baixa d’una acti vitat si no s’ha exercit de ma nera efectiva. En aquest cas, 52 expedients van ser incoats per inactivitat, dels quals 32 ja han estat revocats, 14 estan en es tudi d’al·legacions i la resta en procés de notificació. Redacció
Repsol inicia al complex de Tarragona la producció industrial de gasolina 100% renovable
Energia l Repsol va anun ciar haver aconseguit una nova fita tecnològica, en pro duir gasolina d’origen 100% renovable a escala industrial. La fabricació es duu a terme al complex de Tarragona, a la companyia en l’avantguarda en transició energètica. La fita és el resultat coordinat dels equips tarragonins amb altres àrees de la Companyia
i consolida el centre com a referent industrial i tecnolò gic, suposant un pas més cap a la seva transformació amb focus en la descarbonització de processos i productes, la circularitat i la digitalització. Repsol reafirma amb aquest assoliment la seva aposta per Tarragona i per mantenir un complex industrial sostenible i competitiu. Redacció
13.000 m2 la superfície del centre per reforçar les àrees amb més impacte assistencial: consultes externes; hospitalització, hospital de dia, diagnòstic per la imatge i farmàcia; urgències; àrea quirúrgica i urbanització exterior. El projecte original de l’edifici ja preveia aquesta ampliació futura, fet que permet optimitzar l’execució i minimitzar afectacions a l’activitat ordinària.
L’ampliació de l’Hospital del Vendrell preveu incorporar 19 despatxos per a consultes externes; 19 boxs per als nivells I, II i III; 1 consulta de triatges i 2 consultes per als triatges de nivell IV i V a urgències; 2 llits per a la unitat de semicrítics, crítics i reanimació postquirúrgica; 4 places per a hospital de dia. També afegirà al bloc quirúrgic 2 quiròfans polivalents, 2 quiròfans de CMA, 2 sales d’endoscòpia i 20 boxs de CMA i endoscòpia, a més de 40 llits addicionals d’hospi-
talització i de 36 llits d’atenció intermèdia en una primera fase. A més de l’ampliació, el projecte inclou la reforma de vestidors, dormitoris i menjador laboral, espais d’emmagatzematge i logística, farmàcia hospitalària i esterilització, així com l’ordenació de l’espai exterior, que millorarà l’accessibilitat i incrementarà les places d’aparcament.
Altres projectes de la Xarxa Santa Tecla al territori El 2025 ha estat un any cabdal per a la Xarxa Santa Tecla, amb la imminent inauguració de la nova residència la Muntanyeta Bonavista de Tarragona,
un espai de referència per a l’atenció a persones amb alta discapacitat, i l’ampliació del taller ocupacional de la mateixa fundació al barri de Sant Pere i Sant Pau. També destaca la futura obertura de la Residència Santa Tecla Rambla Nova, al conegut edifici dels Caputxins. Un altre equipament que ha avançat molt és el nou Tanatori del Cementiri de Tarragona, impulsat per la Xarxa Santa Tecla i Mémora. Aquest 2025 també ha estat un any assenyalat amb els seus 50 anys com a centre docent universitari i els 25 anys com a organització pionera en l’atenció integral sanitària i social a Catalunya.
Serveis l Els treballadors han estat subrogats i gradualment es renovaran equips
Redacció
El 5 de novembe de 2025 Urbaser es va fer càrrec de la neteja i recollida de brossa a Tarragona. Era un moment molt esperat per l’Ajuntament, que esperava resoldre així les mancances del servei i les consegüents queixes dels veïns. «Per fi Tarragona tindrà el contracte que es mereix. Posarem al dia la neteja i la recollida de residus a la ciutat. El nou contracte permetrà un servei més eficient, més transparent, amb major control i més sostenible. És a dir una ciutat més neta, que és el que volem tots», va expressar Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona, en la presentació del contracte i de la campanya de comunicació que l’acompanyarà. La flota que va començar a rentar la cara a la ciutat avui estava formada per 135 vehicles, dels quals 90 s’aprofitaven, de moment, de l’antiga flota. 45 eren vehicles nous. Urbaser posarà una part d’equips propis d’altres municipis i una altra part seran de lloguer. «Tenim un any per anar fent canvis. Es faran noves instal·lacions. Els nous
L’Ajuntament espera que ara es resolguin les mancances de neteja de la ciutat
vehicles més pesants tenim fins a un any i mig per incorporar-los», va explicar Xavier Mauri, delegat d’Urbaser a
plantes
Tarragona. Pel que fa a l’antiga flota, cal destacar que fins a 33 vehicles han anat directament per a fer-ne ferralla. «Tot això significarà un canvi substancial. Suposava el 80% de les queixes de la ciutat. Des d’ara es notarà la millora», va indicar l’alcalde.
Urbaser subroga un total de 290 persones, amb «un
Renovables l Les plantes seran entre la N-340, la ITV i la SE Bellisens
Redacció
Reus acollirà un ambiciós projecte de set plantes d’emmagatzematge d’energia elèctrica. Promogut per l’empresa Isabel Development 4 SL, el sistema de bateries permetrà gestionar la producció d’energia produïda per fonts renovables, maximitzar el seu rendiment i contribuir a la flexibilitat del sistema. A més, permetrà «evitar o que es redueixi el risc que es produeixi una apagada», detalla el professor del Departament d’Enginyeria Mecànica i membre del CREVER-Grup de Recerca d’Enginyeria Tèrmica Aplicada de la URV, Joan
Imatge d’un parc de bateries similar als projectats. Cedida
Carles Bruno. Cada installació tindrà una potència instal·lada de 4,5 MW.
La Generalitat va atorgar a l’estiu les autoritzacions de les plantes, denominades Bellissens 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8, que s’alçaran a tocar de la carretera N-340, la seu de la ITV i la subestació elèctrica SE Bellissens.
Les bateries ajudaran a emmagatzemar la producció en hores de molta producció i poc consum, «per poder-la utilitzar quan sigui necessari» i, a la vegada, «regular millor la xarxa». El professor del màster del Vehicle Elèctric de la URV, Carlos Olalla, destaca que és «una molt bona notícia» perquè «al país no en teníem cap d’operativa».
El Vendrell urbanitzarà la Rambla per tal d’eliminar-hi la circulació de vehicles
Obra pública l La ciutat esperava des de fa temps la pacificació de l'entorn de la Rambla
Redacció
La històrica Rambla del Vendrell preveu eliminar definitivament la circulació de vehicles per tal d’adaptar-se als vianants, un projecte actiu des de fa tres anys. La darrera tardor va arribar el moment d’executar les primeres obres, dividides per fases, que reurbanitzaran i adequaran el tram lateral del passeig entre l’avinguda Jaume Carner i el carrer Otó Ferrer, tot contemplant la canalització subterrània de les instal·lacions existents, que actualment són aèries, per reduir l’impacte visual i millorar la seguretat. El
primer tram que s’adaptarà a les persones pretén «millorar íntegrament l’espai públic, afavorint la mobilitat sense vehicles». L’accés només estarà permès a excepcions, com camions d’emergència, de bombers o de manteniment viari. L’espai es contempla com una ampliació del Passeig de la Rambla vendrellenca. L’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, explicava que el tram inicial peatonalitzat al lateral de la Rambla «és un primer pas» i que la reurbanització de l’espai més proper a la Biblioteca Municipal «pacificarà molt» la zona.
El Nàstic destitueix Luis César i contracta Cristóbal Parralo per ocupar
augment de la plantilla per a determinats serveis, que s’anirà incorporant progressivament». Un d’aquests nous serveis serà un equip específic pel pla Pam a Pam de neteja intensiva. Fins ara, es derivaven treballadors d’altres àrees. El contracte és de 20.225.101,71 euros a l’any IVA inclòs.
Santa Tecla, 50 anys d’hospital
Salut l El Seminari de Tarragona va acollir l’acte central dels 50 anys de l’Hospital de Santa Tecla com a centre universitari. La trobada va homenatjar a la primera promoció de Medicina que l’any 1975 hi van fer pràctiques. L’acte, presidit el director de la Xarxa Santa Tecla, Joan Maria Adserà, va comptar amb la consellera Núria Montserrat; l’arquebisbe Joan Planellas; el rector de la URV, Josep Pallarès; i darrers alcaldes de la ciutat, amb Rubén Viñuales al capdavant. Redacció/G.Martí
Futbol l Luis César va deixar de ser entrenador del Nàstic de Tarragona la primera setmana de novembre després de la derrota per 0-3 contra l’Atlético Madrileño al Nou Estadi i, amb ell, també va ser cessat Juan Vizcaíno, segon entrenador del club grana. Així es tancava la tercera etapa de Luis César a la banqueta del Nàstic, després
de 10 jornades on acumulava 4 victòries, 2 empats i 4 derrotes. La temporada pasasda va estar aprop de l’ascens, però en cap moment l’equip va mostrar-se especialment competitiu. Per al seu relleu a la banqueta el Nàstic va triar a un ex jugador blaugrana com Cristobal Parralo, expert en la categoria i també en els ascensos. Redacció
Homenatge l Les dues localitats es van repartir l’estrena d’un any d’activitats
Redacció
L’Any Gaudí es va inaugurar conjuntament a Riudoms i a Reus, amb un programa que primer va viure una primera part als carrers riudomencs i, posteriorment, es va traslladar a Reus.
Al migdia, i amb presència del president de la Generalitat, Salvador Illa, es va oferir un espectacle itinerant per diferents punts de Riudoms que va repassar els orígens de l’arquitecte. Amb ballarins, músics, equilibristes i personatges vestits amb motius gaudinians, la companyia la Puça Espectacles ha ofert un seguit d’escenes de la vida d’Antoni Gaudí, des de la seva infantesa fins al punt culminant del seu procés creatiu passant per la vida a la casa familiar.
De cara a la tarda l’atenció va traslladar a Reus amb un es-
pectacle de gran format vestit a partir d’un mapping projectat a la façana del santuari de Misericòrdia. L’espectacle, creat també per la Puça Espectacles, combinava art, tecnologia i emoció a través de
CONSORCI D’AIGÜES DE TARRAGONA
música en directe, pirotècnia, el mapping, la dansa, les acrobàcies i un autòmat gegant de quatre metres d’alçada. La proposta va oferir un recorregut simbòlic pels orígens, la infantesa i la connexió ter-
El Consorci d’Aigües de Tarragona avança en el seu procés de digitalització per esdevenir un ens més eficient, resilient i sostenible
Gairebé una trentena d’indústries i 70 municipis de la demarcació de Tarragona reben aigua potable del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT). L’ens, que aquest 2025 ha commemorat 40 anys de la seva constitució, es troba immers en un procés de transformació. L’objectiu: digitalitzar-se. Gràcies a un ambiciós pla de treball, valorat en 23 milions d’euros —dels quals 9,5 milions provenen de fons europeus—, el Consorci està construint un ecosistema digital que no només permetrà dotar de més seguretat tota la infraestructura encarregada del subministrament d’aigua als principals municipis i
indústries del territori, sinó que també contribuirà a millorar-ne la qualitat i a mitigar l’impacte operatiu en l’entorn.
Un clar exemple d’aquest procés és la recent inauguració de sis variadors de freqüència, una infraestructura valorada en gairebé dos milions d’euros, que permet optimitzar el consum energètic de les bombes que impulsen l’aigua des de les installacions del CAT a l’Ampolla fins a municipis com la Ràpita, Torredembarra o Valls.
EL CAT està construint un ecosistema digital que oferirà més seguretat i qualitat
El santuari de Misericòrdia, venerat per Gaudí, va acollir els actes a Reus
ritorial del geni reusenc, així com pel camí que el va portar a convertir-se en una figura universal de l’arquitectura. L’elecció del Santuari de Misericòrdia no és casualitat, donat que Gaudí tenia una forta devoció per la Mare de Déu de Misericòrdia i fins i tot va projectar una reforma de la façana del temple, de la qual se’n conserva un esbós original al Museu de Reus. Aquests eren els primers d’un seguit d’actes arreu de Catalunya que serviran per commemorar el centenari de la mort de l’artista i que impulsa el Departament de Cultura.
Óscar Puente, en una visita als tallers de manteniment de l’AVE. ACN
Transports
Transports l El ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, va anunciar un nou pla d’inversió perquè els trens d’alta velocitat arribin als 350 km/h. Puente va precisar que es començarà per la línia Barcelona-Madrid i això permetrà reduir el trajecte entre les dues ciutats «a menys de dues hores». La manera
d’aconeguir-ho també serà creant un nou ramal directe entre Lleida i Barcelona sense passar per Tarragona, seguint el traçat primigeni que es va estudiar per a l’AVE per la Panadella, quan ni tan sols s’havia projectat l’estació del Camp de Tarragona. L’augment de velocitat seria possible amb unes noves travesses aerodinàmiques. Redacció
El 2025 ha estat un any especialment destacat per al Consorci en matèria de qualitat de l’aigua. No només s’ha inaugurat l’ampliació del seu laboratori, LQAIGUA, sinó que també han entrat en funcionament nous equipaments analítics que permeten certificar amb més celeritat que l’aigua que raja per les nostres aixetes és de la millor qualitat possible. Un any més, el Consorci ha pogut acreditar l’eficiència de la seva xar-
xa de canonades, que suma més de 410 quilòmetres d’extensió. Un nou estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya ha certificat que més del 99,8 % de l’aigua que transita per aquest entramat arriba al seu destí final, amb una taxa de fuites gairebé imperceptible. L’aigua és un recurs vital. Transparent, però no invisible. No és màgia que l’aigua ragi quan obrim les nostres aixetes, és el fruit del compromís del Consorci d’Aigües de Tarragona amb l’excel·lència i la millora continuada.
Redacció
L’alerta per la pesta porcina africana (PPA) va centrar l’atenció de mitja Catalunya durant el mes de desembre. La principal comarca d’afectació, el Vallès Occidental, es van concentrat en pal·liar els casos detectats a través de mesures preventives en un radi de 20 quilòmetres i d’eliminació dels casos actius, però en altres, com el territori del Camp de Tarragona, la principal preocupació era l’impacte econòmic que podia desencadenar la crisi.
D’acord amb Unió de Pagesos, la Generalitat no va dur a terme mesures preventives per a les granges porcines tarragonines, que sumen un total de 684 distribuïdes per tota la demarcació. «Des del 1994, el sector ha fet les coses ben fetes, i la malaltia no ha entrat per les granges, sinó per la fau-
Malgrat no estar directament afectada, es preveia una crisi de preus La demarcació disposa d’un
na», explicava Rossend Saltiveri, responsable del Sector Porcí d’Unió de Pagesos. En relació amb la repercussió que tindrà al mercat el representant assenyalava com a objectiu principal «minimitzar l’im-
Energia l El projecte preveu aerogeneradors entre Montbrió i Riudecanyes
Redacció
Les darreres setmanes de l’any es va materialitzar l’oposició al projecte per instal·lar un parc eòlic entre Montbrió del Camp i Riudecanyes, al Baix Camp. Un ector de veïns sumava forces abans de finalitzar el termini per presentar al·legacions al projecte vinculat a la Generalitat i a les empreses Tesera Energia SL i Mevak Energia.
La plataforma ‘Aturem els molins’ va presentar 2.500 signatures contra la proposta, que planteja la instal·lació de sis aerogeneradors entre els dos municipis i afectaria amb la línia de connexió energètica a deu municipis amb la finalitat «d’abastir» al polígon petroquímic de la Pobla de Mafumet.
L’entitat va recollir les queixes veïnals i institucionals, liderant amb els ajuntaments afectats les principals crítiques al projecte per frenar
La plataforma, presentant les signatures i al·legacions a Montbrió. ACN
Els afectats s’oposen als generadors i a la línia d’evacuació aèria projectada
la seva construcció. Parallelament, l’Ajuntament de Constantí, el grup de la CUP al Camp de Tarragona i l’associ-
ació mediambiental GEPECEdC van presentar al·legacions per mostrar el seu desacord amb la posada en marxa de la iniciativa. D’aquesta manera, se sumen a ajuntaments com els de Mont-roig del Camp, Vinyols i els Arcs, Riudoms, Botarell o Vila-seca, que també van fer pública la seva oposició a l’impacte del projecte.
Cunit es planteja fer una consulta per deixar de ser de la província
pacte econòmic». S’esperava que la província, que compta amb un cens de 585.758 porcs, patís una «davallada en la demanda» i, per conseqüència, «en la baixada dels preus de mercat».
Tarragona,
Territori l L’alcalde de Cunit, Jaume Casañas (Impulsem), és partidari de plantejar una consulta ciutadana per valorar que el seu municipi abandoni la província de Tarragona i s’integri a la de Barcelona, concretament a la comarca del Garraf. Amb prop de 16.000 habitants, limita amb Cubelles (Garraf), pertany a l’àrea sanitària del
a punt per a
l’entrada en funcionament de la Zona de Baixes Emissions
Circulació l L'activació es fa de dilluns a divendres laborables, de 7 a 19 h
Redacció
La Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Tarragona va entrar finalment en vigor el 31 de desembre de 2025. La mesura afecta els vehicles que no disposin de distintiu ambiental i té per objectiu principal reduir la contaminació urbana a la ciutat. L’activació es realitza de dilluns a divendres laborables, entre les 7 i les 19 hores, i s’aplica principalment a la Part Alta, l’Eixample i els Barris Marítims. Per garantir un període d’adaptació, els residents empadronats a Tarragona poden circular amb vehicles sense distintiu durant tot el 2026 sense cap restricció. Progressivament s’aniran aplicant noves restriccions fins l’1 de gener del 2028, quan els vehicles amb etiqueta B deixaran de tenir lliure accés a la ZBE. A més, es van definir excepcions i autoritzacions específi-
Un dels cartells que avisen de l’entrada en la ZBE. Gerard Martí
ques per a col·lectius de rendes baixes, serveis essencials, vehicles de persones amb mobilitat reduïda i altres casos particulars. La ZBE compta amb 45 càmeres de lectura de matrícules i amb sensors ambientals. També s’han fet els treballs de pintura a l’asfalt per indicar-ho als conductors.
Garraf i el seu hospital de referència és el Sant Camil de Sant Pere de Ribes (Garraf). «Cada vegada sento més Cunit com a Barcelona i menys de Tarragona. El futur de Cunit passa pel Garraf», indicava. Per això, considerava la possibilitat de fer una consulta ciutadana que serveixi per «obrir un debat participatiu entre els veïns». Redacció
L’A-27 i la N-240, connectades per entrar a Montblanc
Carreteres l L’enllaç entre l’A-27 i l’N-240 a Montblanc ja és una realitat després de dos anys d’espera des de l’obertura del túnel de Lilla. Els vehicles poden accedir directament al nucli de montblanquí per la nacional, evitant les rotondes de Lilla. L’alcalde de la capital de la Conca de Barberà, Marc Vinya, celebrava l’obertura, però creu que no s’avança amb «prou rapidesa».
Així, reclamava celeritat per desencallar el projecte de connexió, el qual ja està redactat, però està pendent de l’aprovació de la declaració d’impacte ambiental. Les obres es preveuen que tinguin un cost de 50 milions. L’obertura de l’enllaç entre l’autovia i la nacional donarà «comoditat» als vehicles que vulguin accedir al municipi de Montblanc, però es reclama la connexió directa de l’autovia amb l’autopista. Redacció
Infraestructures l El projecte ja s’ha arxivat dos cops en el passat
Redacció
El projecte de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) que havia de connectar Catalunya i Aragó i va quedar aturada es va tornar a reactivar a finals de 2025 per tercera vegada. Una proposta polèmica, que la plataforma ‘No a la MAT Aragó-Catalunya’ va denunciar arran de les noves accions de Red Eléctrica Española (REE), empresa pública impulsora de la línia. La plataforma va anunciar noves mobilitzacions i va criticar que el projecte, que ha d’aportar 400 kV de potència, hagi
reaparegut «sota el paraigua de l’anomenat interès públic general», una condició que, segons la plataforma, permetrà a Red Elèctrica «accelerar l’expropiació i ocupació de sòl en benefici d’interessos privats» al llarg de més de 200 quilòmetres.
La plataforma explicava que aquest és el tercer intent «d’imposar» el corredor energètic, després de les últimes publicacions dels anys 2012 i 2022. La MAT AragóCatalunya afectaria en total a 19 municipis del Camp de Tarragona, entre les comarques del Priorat, Baix Camp,
Tarragonès i Alt Camp, i en l’encreuament de tota la línia, juntament amb els terrenys que travessarà per l’Aragó, Terra Alta i Ribera d’Ebre, a més d’una trentena de localitats. Els primers projectes proposats per REE no van dur-se a terme per les accions i mobilitzacions ciutadanes,
Ajuts l Un total de 20 municipis de Catalunya han estat els escollits per rebre els ajuts del Pla de Barris i Viles 20252029 de la Generalitat, entre ells hi ha Tarragona, Reus, Calafell, Amposta i Tortosa. Els projectes triats sumen un pressupost de 412 MEUR, dels quals 232,71 MEUR els aportarà la Generalitat, una xifra superior a la prevista inicial-
ment. Els projectes de millora urbana beneficiaran directament 273.519 i veïnes residents en les Àrees d’Especial Atenció (AEE) escenari de les accions de transformació. Entre els projectes seleccionats hi ha el de la Part Baixa de Tarragona (25 MEUR), el de Reus Sud (24.9 MEUR) i el de Calafell, amb el barri de Cal Bolavà (20.5 MEUR). En
tots tres casos es rebran 12,5 MEUR de subvenció.
A les Terres de l’Ebre, els municipis afavorits són Amposta amb un projecte de 25 MEUR per millorar els barris fluvials el Grau i el Pla d’Empúries; mentre que Tortosa ha apostat per un projecte sobre la Ciutat Històrica amb un pressupost de 25 MEUR. Tots dos rebran 15 MEUR. Redacció
fins i tot després que Forestalia, una empresa privada especialitzada en instal·lacions energètiques, tractés de renovar el projecte tres anys enrere. L’última proposta va ser aturada l’any passat, després que el Ministeri de Transició Ecològica mostrés la seva disposició per arxivar-lo.
El Grup d’Estudi i Protecció d’Ecosistemes Catalans (GEPEC-EdC) va presentar al·legacions, juntament amb diversos municipis i entitats ecologistes durant l’última proposta, i han assegurat que «tornaran a sumar-se» per «demanar la retirada total de la MAT».
L’ACA presenta vuit alternatives per a la presa del Catllar
Ecosistemes l El projecte de transformació de la presa del Catllar ha tornat a reactivar-se després que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) presentés el passat desembre un «primer estudi preliminar» d’alternatives. La institució va informar a Repsol, empresa concessionària, els regants, entitats ambientalistes i ajuntaments del tram final del riu Gaià, sobre les possibilitats que, actualment, contempla sobre el recinte, entre les quals figuren vuit possibilitats. Les dues opcions que destaquen són rebaixar la presa o retirar-la totalment o parcial, tot i que el cost de totes les operacions plantejades seria el principal inconvenient. Una de les alternatives més ben valorades per les entitats ambientalistes és la reducció de la presa, que «milloraria visualment l’ecosistema», segons assegurava l’alcaldessa del Catllar, Alba López. Redacció
La millora de la Part Baixa
Coneixement l L'oferta completarà els estudis de Ciències de la Salut
Redacció
La Universitat Rovira i Virgili (URV) va iniciar a final d’any el procés que ha de culminar amb la inclusió en la seva oferta docent, el curs 2027/28, d’una nova titulació: el grau en Farmàcia. La programació dels nous estudis ha estat aprovada pel Consell de
cinc anys d’ensenyament teòric i pràctic, amb un total de 300 crèdits, 30 dels quals són de pràctiques tutelades a farmàcies o hospitals. Els departaments implicats en el nou grau seran els de Ciències Mèdiques Bàsiques, Medicina i Cirurgia, Química Física i Inorgànica, Química Analítica i Química i Orgànica, Bioquímica i Biotecnologia i Gestió d’Empreses. Això ampliarà l’oferta a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut amb la perspectiva del trasllat al campus Bellissens. La URV impulsa un nou grau de farmàcia de cara al curs 2027/2028
Govern, que també ha donat llum verda a la convocatòria de priorització de 21 places de promoció de catedràtic o catedràtica, tant d’universitat com contractat, i a un pressupost de gairebé 152.000.000 d’euros, un 4,12% més alt que el de l’any passat, que en aquest cas haurà de ser apro-
vat pel Consell Social. El grau en Farmàcia té com a objectiu formar experts en tots els aspectes dels medicaments, de conformitat amb les directives europees referents a la professió farmacèutica i proporcionant la formació necessària per a exercir-la. La durada dels estudis és de
El sector hoteler reforça la desestacionalització, però torna a reclamar el Hard Rock
Turisme l La Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme (FEHT) va reobrir al desembre el debat sobre el macroprojecte del Hard Rock. L’entitat empresarial destacava com un dels objectius prioritaris recuperar la proposta, criticada els últims anys pel seu impacte ambiental i el seu model turístic. «No el donem per perdut i,
si hi ha sort, podem tornar a parlar del Hard Rock com a projecte estratègic per a la nostra destinació». La FEHT considera el projecte «bàsic» per tal de reforçar el procés de desestacionalització que s’ha anat assolint i reforçant al llarg dels darrers anys. Per altra banda, l’entitat també es proposa treballar per recuperar el turisme rus. Redacció
Política l El batlle denuncia més amenaçes: «Vigila cuando vuelvas a casa después del pleno»
Shaila Cid
L’alcalde d’Altafulla, Jordi Molinera, ha avançat al Diari Més que es tornarà a presentar com a candidat de L’EINAERC per a les properes eleccions del 2027. El batlle assegurava que està content amb la feina que ha fet al capdavant del consistori i per això «tenim ganes de seguir». Molinera, actualment, governa en minoria però afirma que no han perdut «cap votació». «Estar en minoria no significa no poder fer coses», ha afegit el batlle. Molinera es troba al capdavant de l’Ajuntament d’Altafulla des de fa dos mandats. Després de les eleccions del 2019, Molinera va ser coalcalde amb Alba Muntadas. Poc després de la seva entrada al govern l’any 2023, va començar a rebre amenaçes, ja denunciades en diversos tràmits legals, per xarxes socials de manera anòmima. Des del passat mes d’octubre del 2025, des del consistori s’han desmentit diverses acusacions sobre el govern d’Es-
querra referides a presumptes soborns, ja desmentits, assegurant que era «una campanya de desgast», així com multitud d’amenaçes més.
L’últim missatge el va rebre mentre estava al Ple municipal, el passat dilluns dia 27 al vespre. El text, procedent d’un número de telèfon del Regne
Municipal l La iniciativa aprovada al plenari és de Xarxa Vendrellenca
Adam Díaz Garriga
L’Ajuntament del Vendrell impulsarà un estudi per mesurar l’impacte acústic de les infraestructures ferroviàries al municipi. La proposta va aprovar-se el passat dilluns en sessió plenaria després d’una moció conjunta presentada per Primer el Vendrell, Fem Vendrell. Som Poble-ERC i Comuns amb una àmplia majoria. La idea inicial, impulsada per l’entitat veïnal Xarxa Vendrellenca, preveu l’anàlisi sobre la salut dels habitants de la localitat de l’impacte sonor a causa de la proximitat i «l’acumulació d’infraestruc-
tures viàries i ferroviàries» al municipi. L’estudi preveu una elaboració conjunta amb la Universitat Rovira i Virgili i la Diputació de Tarragona. El portaveu de Junts per Catalunya, Luis Miguel Navarrete, destacava punts com «el nus ferroviari de Sant Vicenç de Calders, l’estació de Rodalies del nucli urbà, la línia d’alta velocitat (AVE) que creua la localitat, l’R2 o la carretera N-340» com a principals focus d’anàlisi. El grup municipal també feia referència a «diversos estudis», com l’elaborat per la URV a Tarragona, que determinen que les in-
fraestructures de transports «poden provocar efectes negatius sobre la salut». Entre aquestes, es mencionaven «alteracions de la son, hipertensió, estrès o disminució del benestar general». Navarrete ressaltava que actualment «no existeix cap estudi específic» en la zona del Baix Penedès, que permeti «mesurar aquestes afectacions i aplicar mesures correctores o de prevenció».
Mesures
Per altra banda, Adif va anunciar al passat mes de novembre del 2025 la planificació
Unit, posava: «Vigila cuando vuelvas a casa despues del pleno». El batlle lamenta que «missatges com aquest són habituals a la política alta-
Jordi Molinera recull amenaçes greus des de la seva entrada al mandat d’Altafulla
fullenca» i denuncia que ha viscut més d’una situació on s’ha vist implicat algun altre membre del seu entorn familiar, inclosos els seus fills.
Cinc anys «d’infern»
L’assetjament que pateix Jordi Molinera es remunta a fa cinc anys. El desencadenant, segons explica el batlle, va ser quan van guanyar les eleccions. «A algú no li ha fet gràcia», motiu pel qual haurien iniciat una «campanya d’assetjament» contra ell. Tot i això, assegura que no és l’únic que ha rebut amenaces ja que hi ha «membres de la formació republicana, treballadors públics, veïns del municipi i del teixit associatiu que també han estat víctimes». Molinera confessava que «personalment, ja no m’afec-
ta» perquè són molts anys de lluita i assegura que els autors dels anònims «no aconseguiran que dimiteixi».
L’únic que tem és que les amenaces algun dia acabin traspassant les xarxes. L’alcalde va interposar una denúncia quan va començar l’assetjament, la qual continua activa. Per això, guarda tots els missatges que rep, per aportar més proves i per intentar que les autoritats identifiquin als autors i si cal prendre noves accions. De moment, el sistema judicial no ha actuat, tot i que ell si té sospites de les persones que hi poden haver-hi al darrera. Molinera va decidir publicar a les xarxes socials el missatge «perquè la gent vegi que continuo rebent amenaces». «He rebut amenaces de números de telèfon procedents de Nigèria, des de comptes de correus falsos, missatges on em diuen que miri sota el cotxe abans de pujar i inclús, vídeos on apareix una persona amb la cara tapada i proferint amenaces», afirma. «Això queda fora de la llibertat d’expressió», confessa. Actualment, el batlle té una denúncia on se l’acusa d’haver contractat un servei d’advocats per part de l’Ajuntament d’Altafulla per la seva defensa en un procediment judicial. Molinera assegura que les amenaces «li venen per ser l’alcalde», per la qual cosa «necessito eines per poder-me defensar com a tal» i ha afegit que està a l’espera.
del model de les pantalles acústiques previstes a municipis com el Vendrell. Adif
de la millora d’infraestructures al Vendrell, precisament per reduir l’impacte acústic. Entre les accions previstes, l’entitat ferroviària proposava
la instal·lació de proteccions d’entre 2 i 5 metres d’altura en un tram de 3,7 quilòmetres per evitar l’impacte a tot el nucli urbà. Una línia que tam-
bé cobriria municipis com Calafell, Torredembarra, Roda de Berà, Creixell i la ciutat de Tarragona, tot i que encara no s’han licitat els treballs.
Cultura l La gala de premis acollirà un total de 91 colles i entregarà 12 premis aquest dissabte
Redacció
La 19a edició de la Nit de Castells batrà el rècord de participació enguany amb 91 colles assistents d’arreu de la demarcació. La gala, que se celebra aquest dissabte vinent a partir de les 21.00 h, podrà seguir-se a través de retransmissió per les televisions locals i lliurarà dotze premis en categories diverses, decidits per sis jurats diferents. El Centre Cultural de Valls serà el punt de cita de gairebé totes les colles que formen part del panorama casteller a Tarragona, en una nova edició de
la Nit de Castells. A més de la immensa majoria de colles convencionals, hi haurà presència també gairebé total de les universitàries i, fins i tot, de tres colles de l’exterior. Tres dels dotxe premis que es presentaran ja tenen finalistes, que es lliuraran durant la gala. Destaquen el Moment casteller del 2025, la Colla revelació del 2025 i la Plaça de la temporada 2025. En la primera entrega, opten als premis tres dels moments més «impactants» de l’any passat: El 4de10 amb folre i manilles descarregat per la Colla Vella
dels Xiquets de Valls en la Diada de Santa Úrsula; el 2de9 sense manilles carregat per la Colla Joves Xiquets de Valls, també per Santa Úrsula o el 3de8 de la Colla Jove de Castellers de Sitges, descarregat pel Memorial Pepe Rodríguez. Entre les escollides com Colla revelació del 2025, només una de les colles serà de la demarcació de Tarragona: optaran al premi els Nois de la Torre, la Colla Jove de Castellers de Sitges i els Castellers de Sarrià. Finalment, a l’últim premi, que premiarà «la millor Plaça», la Plaça de la Vila
Gastronomia l La tapa presentada utilitzava gamba de Tarragona
Adam Díaz Garriga
El restaurant 4 Makis de Torredembarra va infiltrar-se entre les tres millors elaboracions de l’Estat al Campionat d’Hostaleria d’Espanya: Tapes i Pinxos. La seva tapa va ser l’única representant tarragonina durant la competició, amb una elaboració basada
en un Fals niguiri de calamar i gamba vermella de Tarragona. Entre els 36 establiments participants d’arreu de l’Estat, els torrencs van finalitzar com a tercers en la classificació del grup de tarda, només superat per Asturias i la Rioja. «Ha estat una experiència increïble», explicava el presi-
També les colles o els espectadors podran votar durant alguns dels premis
del Catllar; de la Vall del Castell de Vilafranca i la Plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú seran els únics sel·leccionats.
Més premis
Els premis també premiaran els Ambaixadors de Castells, la Imatge de la temporada TAC 12-La Xarxa, referint-se a l’espectacularitat del castell captat; la fotografía, amb el premi Pere Català Roca i els Premis Especials 1 i 2, que destacaran fenòmens o tendències que hagin contribuit a solidificar el món casteller. Altres, però, destaquen per que completaran «l’essència» de la gala de premis: el premi Descarregat distingirà a la o les colles que s’hagin destacat per la seva seguretat durant la temporada del 2025. Una iniciativa que es complementarà amb el premi Estrena de pis, referit a la o les colles que, durant l’any passat incrementessin el seu rècord històric en un pis més en els seus castells, a més de descarregar-los.
També serà guardonada la Trajectòria, reconeixent la figura emblemàtica del món casteller que hagi destacat per la seva sòlida i activa trajectòria fent castells. El jurat, en aquest cas, serà el Consell Assessor de la Revista Castells. Pel que fa a la resta de votacions, destaca en guardons com el Premi imatge, l’ús de la votació popular o lde es propies colles. En el premi Revelació, les colles que la darrera temporada van assolir construccions superiors al 3de9 podran decidir els guanyadors.
més antiga de l’Àliga,
Cultura l Un estudi ha recuperat la versió de la figura destruïda l'any 1936
Redacció
Valls viurà el proper dilluns 2 de febrer l’estrena de l’Àliga de la ciutat, coincidint amb la Mare de Déu de la Candela. L’estrena de la nova figura culmina el procés engegat amb motiu dels 325 anys de la primera referència documentada de l’Àliga a Valls, en un projecte que inclou, a més de la nova peça, una exposició que ja es podrà visitar a la Biblioteca Popular a partir d’aquest dissabte 31 de gener i que repassa aquesta tradició festiva a la ciutat.
El projecte de recuperació de l’Àlig serà fidel a la peça d’estil barroc que va ser destruïda el 1936 i forma part del projecte de recerca, estudi i recreació històrica que van impulsar l’Ajuntament i la comissió participativa de Ritual i Seguici Cerimonial, integrada per representants de diferents entitats culturals de
la ciutat. La figura ha estat realitzada pel taller Statuari, de l’imatger català Carlos Morillo, conservador-restaurador de béns culturals i especialista en mètodes constructius antics d’imatgeria festiva. A partir d’un estudi s’han definit les proporcions i s’ha elaborat una maqueta prèvia que ha permès construir l’estructura interna de la figura mitjançant un sistema de costelles de fusta. L’estrena serà just després de la representació completa de la Moixiganga de Valls, quan es durà a terme la benedicció de la nova figura i la seva entrada solemne al temple. A l’interior de Sant Joan, i un cop acabat l’ofici i els actes tradicionals de benedicció de les Candeles i la processó, la nova Àliga exhibirà el seu primer ball solemne, de manera extraordinària en honor a la Mare de Déu de la Candela.
dent del grup Galera, gestor de 4 Makis, Jorge Piera. «És el primer cop que hi anàvem i lluitarem per tornar-hi», destacava el president, afirmant que la tapa presentada «no deixa indiferent a ningú». L’establiment va poder participar després de guanyar el premi a la Millor tapa de Tar-
ragona, atorgat per l’Associació d’Empresaris i Hostalers de Tarragona el passat octubre. «De Catalunya només erem nosaltres», ressaltava Piera. Mikel Astorga i Joan Tomàs, van ser els xefs encarregats de portar a terme l’elaboració dels plats per part de 4 Makis. Des de l’AEHT també s’ha valorat positivament l’experiència, que preveu tornar a repetir-se enguany per part de l’entitat hostalera. «No es va poder guanyar, però valorem molt l’experiència», indicava Piera, fent una crida a provar la tapa presentada.
Adam Díaz Garriga
És sabut per tothom que els gegants d’arreu de Catalunya es caracteritzen pel seu aspecte diplomàtic i institucional, destacant per l’ambient que els rodeja i la tradició que carreguen a l’esquena. El Mico de la Canonja, però, és un exemple de diversitat i de com la figura gegantina catalana pot tindre carisma i encetar la festa només amb els seus moviments. Ara fa deu anys, un grup d’amics, reunits al sofà de casa, van decidir crear una figura festiva amb l’aspecte d’un mico i presentar-lo per Santa Tecla a la Baixadeta de Tarragona com una de les figures no oficials de la desfilada. L’experiència va ser tan positiva que, sis mesos després, el 31 de gener del 2016, el Mico va presentar-se a la Canonja.
Les seves ulleres grogues i la seva vestimenta extravagant van crear un element que, fins ara, ha perdurat al municipi. Després de presentar-se com entitat l’any 2019, la figura va adquirir una imatge renovada dos anys després i, l’any 2024, va rebre companyia: la Mica de la Canonja.
Pel seu desè aniversari, l’Associació Juvenil del Mico de la Canonja suma més de 200 joves a l’entitat. «Hem contribuït al fet que la gent conegui el poble i apropar al jovent a la cultura i al municipi, fem reforç comunitari», explicava el president de l’entitat, Joel López. El responsable és un dels pocs fundadors del Mico restants a l’entitat, que en els últims deu anys s’ha renovat gairebé al complet. «La junta ha canviat i hi ha un relleu, és important que vagin entrant perquè tothom entengui l’entitat de principi a final», esmentava López.
l Cultura popular
L’Associació Juvenil Mico de la Canonja celebra el 10è aniversari de la figura amb onze actes durant el 2026
El bon moment social que viu l’entitat es va reflectir en la presentació de l’aniversari que es va dur a terme el 17 de
Cambrils reforça la connexió amb el mercat irlandès a la Holiday Worls Show de Dublin
Turisme l Cambrils ha participaten el congrés internacional Holiday World Show de Dublin amb l'objectiu, segons el Patronat de Turisme, de reforçar la connexió amb el mercat turístic irlandès. Durant els passats 23, 24 i 25 de gener, més de 1.000 experts van participar a l'esdeveniment i 25.000 persones van passar pel recinte.
Les jornades cambrilenques van centrar-se en promocionar l'experiència gastronòmica, a més del turisme esportiu com el golfo el ciclisme. La regidora de Turisme, Patricia de Miguel, destacava que «és un mercat de gran recorregut» i que espera «poder transformar l'interès aprofitant la connectivitat amb l'aeroport de Reus». Redacció
gener, en desenes de persones van participar en l’esdeveniment per celebrar la vida dels animals canongins. Allà
es va presentar el nou logotip de l’entitat, que defineix l’objectiu de l’entitat: «Deu anys, i en volem més». «Tenim un
L’Associació té 200 participants i preveu renovar la junta amb jovent canongí
Els actes inicien el dia 31, coincidint amb la primera aparició del Mico l’any 2016
president. L’entrada de jovent que en un futur mantingui la junta és el principal repte de l’entitat, concretament, segons López, «que entenguin l’essència».
gran nombre de socis i hem sabut gestionar un projecte que creix amb l’objectiu que es mantingui», afirmava el
Durant l’esdeveniment, la figura es va veure renovada amb un vestuari nou per part dels seus acompanyants, que a partir d’aquest 2026 lluiran un conjunt de color blau cel «impactant». El Mico portarà la festa als carrers de la Canonja durant tot l’any, iniciant el pròxim 31 de gener amb un primer acte commemoratiu: «El retorn del Mico antic». Una cercavila en homenatge als començaments de l’entitat i a aquell grup d’amics que coincidirà amb la primera aparició de la figura l’any 2016. En total, onze actes conformaran el 10è aniversari, reformulant alguns d’aquests, com el «Sarau del Mico», la trobada anual de cultura popular de l’entitat, on es comptarà amb gegants manotes representatius del territori català. El 8 de febrer serà la pròxima data, amb l’arribada del Carnestoltes a la localitat, on també participarà el Mico disfressat per l’ocasió. La venda de xocolatines, piruletes i gimcanes familiar.s ompliran la programació anual per a la celebració, que finalitzarà els dies 12 i 13 de desembre coincidint amb el Dia Mundial del Mico per tancar el cercle festiu al municipi.
Futbol l El Nàstic espera poder incorporar algun jugador més aquest mercat, però vol extreure «la millor versió» del grup
Montreal Quesada
«Al desembre es poden millorar i arreglar coses, però el que realment ens dona el sentit és la gent que tenim aquí. L’objectiu principal és treure la millor versió dels jugadors que tenim, perquè són els que han de tirar això endavant», va destacar el secretari tècnic Sergi Parés. Clar i català: no es poden fer miracles al gener, però sí que afegir nous engranatges que ajudin al millor funcionament del grup.
De moment, han entrat Zoilo, Pérez i Gelardo i el club no tanca la porta a aconseguir un o dos reforços més abans que el mercat es tanqui oficialment a la mitjanit del 2 de febrer. «Estem oberts fins a l’últim moment per millorar la plantilla», va subratllar al mateix temps, Parés. Entre els objectius, el secretari tècnic grana va apuntar cap a un reforç «a la part ofensiva de l’equip» i també un altre en defensa.
De moment, els plans de sumar reforços en la rereguarda han quedat frustrats. L’últim és el del retorn d’Aleix Coch, que el club el dona per descartat. «És un jugador que ens ha interessat perquè és de la casa. La nostra aposta sempre ha sigut poder incorporar gent del territori, però té contracte amb l’Algeciras i no pot sortir, així que ho descartem». Com va assenyalar Diari Més, el club andalús no pot fitxar
cap jugador aquest gener per deutes econòmics, així que no deixarà sortir a cap jugador que no pugui suplir.
Un altre dels fitxatges frustrats és el de Josep Calavera. El migcampista, ara l’Hércules, va estar en l’agenda grana segons va apuntar Parés. «És una persona del territori i amb uns atributs importants, però va decidir anar a un altre club ja sigui per una oferta econòmica més alta o d’altres motius». A més, va afegir que «el que queda clar és que volem gent del territo-
ri amb nosaltres o jugadors que apostin i tinguin clar que volen estar aquí, com Hugo Pérez».
En aquest sentit, Parés destacava que el club està a l’espera de com es desenvolupa el mercat i no descarta que la solució sigui poder reconvertir Óscar Sanz o Mángel Prendes. A més, el secretari tècnic també va recordar que qualsevol altra incorporació sènior hauria d’anar de la mà d’una nova sortida, una operació que, ara mateix, també és difícil d’aconseguir. D’altra
El fitxatge d’Aleix Coch és descartada i el Nàstic busca un altre defensa
Cristóbal Parralo, amb «la confiança absoluta» del Consell d’Administració
Futbol l Tant Fàbregas com Parés ratifiquen el tècnic
Arnau Montreal Quesada
Passi el que passi aquest diumenge conra l’Alcorcón, Cristóbal Parralo continuarà sent entrenador del Nàstic.
Així ho van assegurar tant el secretari tècnic Sergi Parés com el president executiu
Lluís Fàbregas ahir en roda de premsa. «Parralo té l’absoluta confiança per part del Consell d’Administració», va subratllar Fàbregas després de ratificar les paraules del seu secretari tècnic. Sergi Parés va alçar la veu per assenyalar que «estem intentant donar-li una estabilitat al projecte i Cristóbal és un
entrenador contrastat i amb recorregut. En el seu anterior club va assolir l’ascens i la permanència a Segona en el primer any. A més que va estar en una etapa llarga que això diu molt d’ell, que no mira pel dia a dia sinó també que mira pel club».
Si el Nàstic no hagués guanyat contra l’Ibiza, el futur de Parralo al Nàstic hauria tingut un gir, una situació que, segons apunten, no es repetirà aquest cap de setmana. Pel que fa a la classificació, l’equip es manté a dos punts del descens i a quatre del play-off d’ascens. Fàbregas va destacar que des del club
s’aposta per la visió optimista: «tenim la confiança del que es fa en el dia a dia i una prova per consolidar-ho és aquest diumenge contra un rival directe. L’objectiu és no perdre a Alcorcón i després tenim dos partits seguits a casa. Entenem que si aconseguim això, es pot posicionar l’equip en una zona més estable i tranquil·la».
Diumenge, el Nàstic visita un duel angoixant contra l’Alcorcón, equip que també es troba en la mateixa situació a la taula. Des de l’entitat esperen que el triomf contra l’Ibiza propulsi l’equip en una ratxa ascendent.
banda, queda una fitxa sub-23 per omplir.
Confiança en el grup
El secretari tècnic va voler enviar un missatge de confiança
per a l’actual plantilla. Parés va reconèixer la irregularitat vista fins ara i va apuntar amb la dificultat en la cohesió d’un grup nou i jove que s’ha vist engolit en una mala dinàmica
El secretari tècnic del Nàstic, Sergi Parés, amb el president executiu del Nàstic Lluís Fàbregas. Gerard Martí
i sota el pes que suposa jugar en un equip com el Nàstic. De fet, va destacar com a exemple la bona primera part contra l’Ibiza, però com l’angoixa i la por a perdre va afectar el rendiment de l’equip a la segona. Sigui com sigui, Parés va destacar que «l’objectiu principal és treure la millor versió dels jugadors que tenim aquí».
Des del club s’espera que la victòria contra l’Ibiza sigui el primer pas d’una ratxa ascendent, mentrestant, s’ha d’intentar cohesionar sense dinamitar-ho tot des de dins. «Quan l’equip agafi una línia de vent a favor, volarà, nosaltres hem d’ajudar que això passi afegint tranquil·litat i confiança al projecte».
César Morgado
Si el Nàstic necessita reforços en defensa és per la situació de César Morgado. Fa un mes, el club grana va anunciar que pateix una lesió vascular al peu, una situació de salut més difícil de calibrar que un cop en una cama o qualsevol altra lesió habitual en l’esport. De moment, el secretari tècnic Sergi Parés va indicar
César Morgado «ha de parar dos o tres mesos» pel problema de salut
que «ha de parar dos o tres mesos».
De moment, el club va mantenir la cautela, sense valorar l’opció de prescindir la seva fitxa com ja es va fer amb Álvaro García: «Hem d’estar pendents de l’evolució. A nivell mèdic ens ho acabaran d’aclarir, perquè això no és com qualsevol altra lesió habitual, depèn de la seva evolució».
Els moviments
El Nàstic vol algun reforç més, però, de moment, ahir va presentar els tres que ja s’han fet: Aitor Gelardo, Ander Zoilo i Hugo Pérez. L’objectiu per reforçar l’atac de l’equip té dues vies i una passa també per confirmar la sortida de Christos Almpanis per poder gaudir d’una nova fitxa. De moment, amb els tres presentats, l’equip prepara un duel clau contra l’Alcorcón.
Futbol l El Nàstic va presentar ahir els tres fitxatges d'hivern Aitor Gelardo, Hugo Pérez i Ander Zoilo. Els tres jugadors representen un aire fresc i dos d'ells ja han debutat amb la samarreta grana. Gelardo arriba com un dels escuders de Parralo «l'any passat vaig extreure el meu millor rendiment gràcies a ell». Pérez va apuntar que «em vaig sentir bé i vinc a aportar el màxim». Finalment, Zoilo va destacar que «soc un lateral amb molt de recorregut i no se'm supera fàcilment en defensa». AMQ/Gerard Martí
Les frases
«Tinc una bona relació amb Parralo. L’any passat vaig oferir el millor rendiment gràcies a ell»
—Aitor Gelardo
«Em vaig sentir bastant bé dissabte. Sumo confiança i continuaré creixent per tenir més ritme»
—Hugo Pérez
«Soc un lateral amb recorregut, ajudo en atac i en defensa no se’m supera fàcilment»
—Ander Zoilo
El Nàstic, pendent que David
Juncà i Wilfrid Kaptoum acceptin les ofertes que tenen
Futbol l El club espera que se solucioni el seu cas abans de tancar el mercat
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic de Tarragona espera desencallar la situació particular de David Juncà i Wilfrid Kaptoum abans que tanqui el mercat. El secretari tècnic grana, Sergi Parés, va destacar ahir en roda de premsa que «tots dos jugadors tenen ofertes sobre la taula i estem pendents que les acceptin».
Per a Parés, les dues sortides no són desitjades, però «ens hem vist obligats una
mica per millorar la situació». Ara mateix, ni Juncà ni Kaptoum poden jugar cap partit oficial amb l’equip, però segueixen en nòmina i treballant amb normalitat en els entrenaments. Segons apuntava el secretari tècnic, tant Juncà com Kaptoum eren conscients de la decisió de deixar-los al marge «ho han sabut des del principi del mercat». Així que tenien aquest temps per buscar noves ofertes. El club grana va poder alliberar les seves fitxes per donar entrada a Hugo Pérez i Ander Zoilo, però estan a l’espera d’alliberar-se definitivament de la càrrega dels dos salaris. Tant Juncà com Kaptoum tenen contracte amb el club fins al final de la temporada, tot i que l’entitat grana espera poder posar punt final abans de dilluns a mitjanit.
Poliesportiu l Deu entitats del territori s’adhereixen a la iniciativa de l’Associació Contra el Càncer de Tarragona
Redacció
Un total de deu clubs esportius del territori es posaran un any més el braçalet verd per unir-se a la campanya de sensibilització, prevenció, suport i recaptació de fons de l’Associació Contra el Càncer a Tarragona.
Els Braçalets Verds per l’esperança és una de les accions
centrals d’un programa extens amb diferents activitats que s’allargarà durant tot el mes de febrer i com a punt central el dia 4, el Dia Mundial contra el Càncer. En solidaritat amb les persones malaltes i les seves famílies, un total de deu equips del territori jugaran els seus partits d’aquest cap de setmana i el següent
amb el braçalet verd de l’esperança.
Aquesta edició compta amb la participació del Gimnàstic de Tarragona, el CF Pobla de Mafumet, el Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau, l’Associació Deportiva Torreforta, el Club Bàsquet Tarragona, el Club Bàsquet Valls, el Reus FC Reddis, el Reus
Futbol l Diumenge, el municipal pobletà viurà l'intens derbi provincial
Montreal Quesada
La Pobla de Mafumet i la UE
Valls viuran aquest diumenge un derbi provincial d’alta volada. Els dos equips tarragonins xoquen en una igualtat màxima i amb la il·lusió igualada d’assolir l’ascens. Tots dos equips són molt difícils de guanyar. De fet, només acumulen 3 derrotes fins ara. A més, es troben igualats a 25 punts en tercera i quarta posició, places de play-off d’ascens a Tercera Federació.
La clau de l’encontre, segons el tècnic de la Pobla de Mafumet, Xavi Vilagut és «treure com més aviat millor
la pressió del fet que sigui un partit especial i tenir personalitat amb la pilota en els metres finals». El Valls arriba al Municipal de la Pobla com l’equip més golejador mentre que la Pobla és el que menys encaixa. En aquest xoc, Vilagut espera que el resultat sigui «un partit tancat i molt equilibrat entre els dos equips». De fet, així va ser a la primera volta amb un resultat de 0-0.
El tècnic de la UE Valls, Àlex González, va definir el derbi com un «David contra Goliat» i va deixar la pressió del favorit al filial del Nàstic. «El Valls és un equip humil de
Lluiran el braçalet verd en els partits d’aquest cap de setmana i el següent
Deportiu, el TGN Bàsquet, els Lleons Creixell Flag, el Club Joventut Ulldecona, el Club de Futbol Ulldecona i l’Escola de Futbol Base Ulldecona.
El president de l’Associació Contra el Càncer a Tarragona, Fede Adán, va destacar que «el Mes del Càncer és una oportunitat per fer visible la malaltia, però també per reforçar la prevenció, la recerca i el suport a les persones afectades. La implicació del teixit esportiu, empresarial i social del territori és clau per continuar avançant».
A banda de la iniciativa en el qual participen deu clubs del territori, també es duran a terme més activitats durant el mes de febrer. A més, es realitzaran altres accions de proximitat arreu del territori, com taules informatives a Reus i la il·luminació de diversos edificis emblemàtics de municipis com Ulldecona i Torredembarra, per reforçar el caràcter territorial del Mes del Càncer.
L’Associació Contra el Càncer a Tarragona lidera projectes i ofereix serveis gratuïts destinats a millorar la qualitat de vida de les persones afectades per la malaltia i les seves famílies. A més, impulsa la recerca oncològica a la província.
Constantí es convertir+a dissabte en un gran tatami amb la 4a Marató
Poliesportiu l Unes 300 persones participaran en una competició única a l'Estat
Redacció
Constantí acollirà aquest dissabte la 4a Marató de Jujutsu brasiler ReRolas, una prova única a l’Estat que posa al límit la resistència física i mental de les persones que pujaran al tatami i que oferiran un espectacle continu i ininterromput al poliesportiu municipal.
En aquesta edició, hi participaran 300 competidors, els quals s’enfrontaran tots alhora amb combats encadenats en un espai de més de 1.000 m². Des de les 9 h fins a les 15 h, els lluitadors
participaran en 50 combats de 5 minuts, amb 2 minuts de descans entre cadascun. Seran sis hores de pura adrenalina, tècnica, tàctica i sobretot, molta resistència. A la competició hi participaran personalitats i creadors de contingut especialitzats de jujutsu brasiler que compartiran l’experiència amb els seus seguidors, com per exemple Tito Beltrán, que compta amb més de vint-icinc mil seguidors a Instagram, entre altres. L’entrada és gratuïta per a tothom i les portes s’obriran a les 9 hores.
poble i poc tenim a veure amb una estructura professionalitzada com és un filial com la Pobla», va apuntar. A més, va afegir que «això no és excusa, crec que som un equip igual de competitiu que la Pobla i l’objectiu és donar una bona imatge i ser forts diumenge».
L’any passat, tots dos equips van arribar a aquest mateix partit en una situació completament diferent. Tant Valls com la Pobla es van jugar el coll per evitar el descens a Primera Catalana i, ara, són clars contendents a l’ascens a Tercera Federació. Com va destacar González, «és un partit per gaudir-lo».
Reus rep la Fase de Gimnàstica
Artística escolar dissabte
Poliesportiu l Reus rebrà aquest cap de setmana la 1a Fase de Gimnàstica Artística Femenina d'Edat Escolar. Gairebé 500 gimnastes d'arreu del territori català s'aplegaran aquest cap de setmana al pavelló Olímpic en dues jornades intenses on es treballaran diferents aparells com el Salt, les Barres Asimètriques i la Barra d'Equilibri. Des de l'Ajuntament es preveu una afluència d'un miler de persones a les graderies de la instal·lació municipal. Les categories B3 i C3 donaran el tret de sortida dissabte i diumenge es clourà amb la categoria D4P. Redacció
Política l El conseller apunta a canvis en els trens, les vies i la gestió i diu que s’han triplicat les inversions
El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha admès que la crisi de Rodalies que va començar fa just una setmana ha estat «llarga i complexa», però ha defensat la «resposta responsable» del Govern davant d’unes jornades marcades per la falta del servei. En una compareixença a petició pròpia al Parlament, on ha intervingut en lloc del president, Salvador Illa, que segueix hospitalitzat, ha demanat als grups un “gran acord de país” per abordar el full de ruta de Rodalies. «Confio que en un moment com aquest sabrem deixar de banda les discrepàncies», ha dit, alhora que ha apuntat als trens, a les vies i a la gestió com els tres eixos principals. En aquest context, ha assegurat que ens els últims sis anys s’han triplicat les inversions.
En la seva primera compareixença al ple del Parlament per abordar l’aturada del servei de Rodalies, Dalmau ha la-
mentat que ha estat una crisi «llarga», «viva» i «canviant amb efectes nous que impedien reprendre el servei amb normalitat». Davant d’això,
El Parlament dona llum verda al seu pressupost amb els vots a favor de PSC, ERC i Junts
Política l La cambra avala els comptes del Consell de Garanties Estatutàries
El Parlament ha donat llum verda al seu pressupost per al 2026 amb els vots a favor de PSC, ERC i Junts. PPC, Vox, Comuns i AC hi han votat en contra. El pressupost ascendeix a gairebé 65 milions d’euros, una xifra que suposa un lleuger increment (1,59%) respecte al del 2025. Ara el pressupost es remetrà al Govern perquè el pugui incorporar al projecte de llei de pressupostos de la Generalitat. Així doncs, si no hi ha nous comptes per al 2026 no es podrà aplicar tampoc el previst
per al Parlament. La cambra també ha avalat els comptes dels ens estatuaris: el de Consell de Garanties Estatutàries, que puja a 3,6 milions, el de la Sindicatura de Comptes, de 16,2 milions, i el del Síndic de Greuges, que s’eleva als 8 milions. Fonts de la Mesa van explicar aquest dimarts que el pressupost de la cambra per aquest any és continuista i que preveu un increment d’1 milió d’euros respecte al del 2025. Les mateixes fonts van apuntar que hi ha una tendència a l’alça des del 2019, però lluny de la de 2008.
ha assegurat que la Generalitat ha prioritzat «el dret a la mobilitat dels catalans i catalanes» i el seu «dret superior» a la seguretat. «No en tinc cap
dubte que vostès haurien fet el mateix que hem fet nosaltres», ha defensat Dalmau davant de l’arc parlamentari, alhora que ha recordat que el
Ábalos renuncia a l’acta de diputat i permet que el PSOE recuperi un escó al Congrés
Política l L’exministre admet que no pot mantenir l’escó per la seva situació processal
ACN
Dos mesos després del seu ingrés a la presó per ordre del Tribunal Suprem, l’exministre José Luis Ábalos ha decidit finalment renunciar a la seva acta de diputat al Congrés. En un escrit a X, explica que després que el Suprem hagi rebutjat el seu últim recurs, entén que «no pot mantenir-la» en la seva actual situació processal. Ábalos estava inscrit al grup Mixt des que el PSOE el va expulsar de les seves files, i no podia votar des que el Suprem va decidir empresonar-lo. La renúncia
permet que el PSOe recuperi un escó a la cambra baixa. Després del seu empresonament preventiu, Ábalos va perdre els seus drets com a diputat. La Mesa del Congrés li va aplicar l’article 21.2 del Reglament de la cambra que estableix que “els diputats i diputades quedaran suspeses en els seus drets i deures parlamentaris” quan la cambra concedeixi un suplicatori, hi hagi un auto de processament en ferm i es trobin en situació de presó preventiva. Un cop corri la llista, les majories de la cambra tornaran a la situació anterior.
ERC ha demanat al Govern que reclami que l’Estat assumeixi el cost econòmic
estat una «resposta responsable a una situació excepcional».
Amb tot, ha estès la mà als partits polítics per fer «plegats» un pacte de país per traçar el full de ruta per a la refundació del sistema de Rodalies. «Tenim les vies més antigues d’Espanya, els trens més antics de l’Estat i un sistema de gestió obsolet que no respon a les necessitats del territori», ha lamentat Dalmau, que ha assenyalat a aquests tres eixos com a prioritats de l’acord.
Govern ha posat en marxa el sistema alternatiu de transport «més gran i complex que mai s’hagi activat a Catalunya». A parer seu, aquesta ha
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Muchas felicidades, campeón por tus 11 años! Que sigas cumpliendo tus sueños, tu familia que te quiere mucho.
Renfe fora Junts ha reclamat al Govern que aturi l’actual traspàs de Rodalies, pactat amb ERC, perquè no acabi sent «un traspàs en fals». Així ho ha exigit Mònica Sales, després de la compareixença del conseller. La dirigent juntaire ha demanat tant als socialistes com als republicans que rectifiquin i posin en marxa una nova negociació amb el govern espanyol perquè el servei passi a ser «100% català». Per la seva banda, ERC ha demanat al Govern que reclami que l’Estat assumeixi el cost econòmic i les responsabilitats del caos de Rodalies. Consideren que la prioritat han de ser els trens i no l’ampliació del Prat.
Anna, que siguis molt feliç ara i sempre. T’estimem molt. Els teus avis.
k Editorial k
La presentació del Pla Estratègic Tarragona Cultura 2033 marca un punt d’inflexió en la política cultural municipal i mereix una valoració positiva, tant pel seu contingut com pel procés que l’ha fet possible. En un context en què la cultura sovint ha estat tractada com un complement, aquest document situa clarament la cultura com un dret fonamental i un servei essencial, vinculant-la directament al benestar col·lectiu i a la cohesió social. Un dels principals encerts del Pla és el seu caràcter participatiu. La implicació de més de 1.500 persones —entre professionals, entitats, experts i ciutadania— no és només una
dada quantitativa destacable, sinó una mostra d’escolta i de construcció col·lectiva. Aquesta metodologia reforça la legitimitat del document, allunyat de decisions unilaterals i de mirades excessivament institucionals. També és rellevant la seva vocació de llarg termini. Pensar la cultura més enllà dels cicles polítics, amb una planificació flexible però estable, és una aposta necessària per garantir continuïtat, coherència i impacte real. Els vuit eixos d’acció i els dinou objectius específics ofereixen una visió global i integradora, capaç d’abraçar tant la creació contemporània com el patrimoni, la cultura popular, l’educació i l’acció sociocultural.
k Tribuna k
La salut, i el seu nèmesi, la malaltia, és un condicionant de la vida de la gent. Quan la malaltia afecta els poderosos, als dirigents electes o no, no només condiciona la vida personal sinó que repercuteix sobre la vida dels governats i, eventualment la mateixa història dels països i les gents. Mirant de prop, és notori que els problemes de salut de Cèsar August durant les seves campanyes militars al nord de la península, van fer que es quedés a Tàrraco durant un llarg període, fent de la colònia la capital de l’imperi. Durant aquesta estada a Tàrraco es van dissenyar i construir les principals edificacions de l’acròpolis tarraconina que avui dia encara gaudim. Els bons oficis del metge Antoninus Musa i, diuen, que menjar enciam, el van ajudar a recuperar-se. Si no hagués estat malalt, molt probablement la Colonia Urbs Triumphalis no hauria estat igual.
La pobre salut de Carles II d’Àustria i que morís sense descendència fou el factor desencadenant de la guerra de Successió que, amb la derrota dels austriacistes el 1714, va causar la pèrdua dels drets de Catalunya com a nació.
Altres efectes poden ser favorables. Els historiadors nord-americans relacionen que els problemes de salut dels presidents durant el segle XX van promoure l’estudi i recerca mèdiques específiques. Les dificultats neurològiques del president Franklin D. Roosevelt considerats com a poliomielitis, van estimular el descobriment de la vacuna pòlio pocs anys després. Els infarts de miocardi del president Dwight
Xavier Allué Tarragona
Eisenhower foren determinants per l’interès en la patologia coronària. L’atenció als infants prematurs i, més concretament, els afectats de la síndrome de distres respiratori, dit de la membrana hialina, va créixer per la mort del darrer fill de Jackie Kennedy, que a penes va sobreviure uns dies. I va repercutir sensiblement en la recerca de mètodes de tractament i prevenció del SDR neonatal.
sures preventives, causant d’un bon nombre de morts neonatals fins fa no gaire.
Matemàtiques acadèmiques i pràctiques
La recent malaltia i hospitalització del Molt
Honorable President Salvador Illa, a qui desitgem una prompta i completa recuperació, ha sacsejat l’actualitat catalana
La recent malaltia i hospitalització del Molt Honorable President Salvador Illa, a qui desitgem una prompta i completa recuperació, ha sacsejat l’actualitat catalana. Cert, en part, per la inusual raresa del patiment. Poca gent, fins i tot, pocs metges, té consciència del que és una osteomielitis dels ossos del pubis. La identificació del germen causal, l’estreptococ agalactiae tampoc forma part de coneixement comú. Es tracta d’un microbi considerat oportunista que es troba en la flora intestinal de gairebé tothom i que, habitualment, no causa patologia. Els pediatres, però, el tenim molt present per ser causant de sèpsia en el període neonatal i, fins que s’han adoptat me-
La informació sobre les malalties dels pròcers i la seva evolució sovint esdevé una certa agitació pels informants i els informadors. De vegades per la seva consistència però, i sobretot, per la seva transcendència pública o històrica. Memorable és el que va representar la llarga agonia del dictador Franco, relatada per informacions diàries, dites ‘partes’, signades per un reguitzell de més d’una dotzena de professionals que semblava que competien per figurar en la llista. Tan nombrosa que va acabar per resumir-se a un ‘el equipo médico habitual’. El model ridícul va ser reproduït quan a la informació sobre l’epidèmia de la Covid-19 l’oferiren militars uniformats i ignorants.
La informació sovint oblida el dret a la intimitat els pacients, amb formats de roda de premsa presidides per ‘autoritats’ no professionals, quan la paraula o el text pel metge responsable hauria de ser suficient. I, sobretot, que eviti tecnicismes i eufemismes que generen confusió a la gent.
El que podem i desitgem esperar, és tenir informació rellevant i fidedigne, és a dir, digne de confiança i fidelitat. Quan calgui, però. I pot ser que, en un àmbit transatlàntic, la presidència de Donald Trump estimuli la recerca i el coneixement de les malalties mentals.
El departament d’educació i FP vol desdoblar les matemàtiques a l’últim curs de l’educació obligatòria (ESO), on l’alumnat podrà elegir entre unes matemàtiques ‘acadèmiques’ (per un Batxillerat científic o tecnològic) o unes matemàtiques més ‘pràctiques’ (per un Batxillerat social, humanístic o artístic, o per l’FP). Amb tot, abans, a la primera etapa de la vella EGB les matemàtiques es desglossaven en matemàtica conceptual, de càlcul i aplicada; i a la reforma educativa d’inicis dels anys 80 el Batxillerat s’ideà com una ‘prolongació’ de l’educació obligatòria amb matèries comunes de llengua, matemàtiques, ciències socials, ciències naturals, ètica i educació física, però afegint filosofia i sense tecnologia (un error, ja que aquesta permetria adquirir una FP de base) ni matèries artístiques i, per no ‘reiterar’ estudis, algunes d’aquestes no es cursaven segons l’itinerari de Batxillerat, estudiant-se més àmpliament a la part específica (no s’estudiaven llengües de la part comuna si s’escollia l’itinerari de llengües, ni la part comuna de ciències naturals ni matemàtiques en l’itinerari de ciències naturals i de la salut, no s’estudiava la part comuna de ciències socials en l’itinerari de ciències humanes i socials, etc). Així mateix, abans i ara, al Batxillerat les matemàtiques com a matèria específica es divideixen en matemàtiques (més ampliades i complexes) i matemàtiques aplicades a les ciències socials (més senzilles i pràctiques).
Aquest desdoblament a l’últim curs de l’ESO
sembla una bona idea, també defensada pel sindicat de Professors de Secundària ASPEPC i prou sectors docents com una oportunitat per l’alumnat que vol aprofundir en les matemàtiques i per la resta adquirir un mínim de competència matemàtica per entendre el món que els envolta, així com una solució per suavitzar el ‘drama’ de les matemàtiques en arribar al Batxillerat. Veurem. Toni Yus Piazuelo Tàrrega
1986: España entra en la CEE Los españoles entramos en la Comunidad Económica Europea el primero de enero de 1986. Han pasado cuarenta años y España ha avanzado mucho. Ese momento histórico ha tenido muchas luces, pero también ha tenido sombras que parece que no queremos recordar. Hay que recordar que el tratado que se firmó en junio de 1985, era el tratado que Francia y Alemania habían impuesto a un Felipe González dócil y obediente. Un Felipe González que aceptó desmantelar sectores industriales como la siderurgia, los astilleros, la minería, el campo español o el sector lácteo, entre otros muchos. Un tratado que costó el trabajo a miles y miles de españoles. Para entrar en la CEE, España tuvo que aceptar relaciones diplomáticas con Israel. Yo personalmente, me acordé de Felipe González cuando descubrí a finales de 1987, que la letra pequeña del Tratado de Adhesión a la CEE, decía que la libre circulación de españoles para trabajar por la CEE empezaba en abril de 1992. Otra estafa más del falso
Andrés J. Moreno
Vila-seca
Solidaritat l El Consell Regulador de la DOP Siura na va lliurar dimarts 688 eu ros al Banc dels Aliments de les comarques de Tarragona. El lliurament del xec solidari es va celebrar al Mercat Cen tral de Tarragona i va comp tar amb la participació de la consellera de Comerç de l’Ajuntament de Tarragona i presidenta de Mercats de
Tarragona, Montse Adan; el president de la DOP Siu rana, Antoni Galceran, i el president del Banc dels Ali ments de les comarques de Tarragona, Josep Maria So lanes. La col·laboració entre el Consell Regulador de la DOP Siurana i el Banc dels Aliments de les comarques de Tarragona es va iniciar l’any 2014. Redacció
Reus acollirà el primer congrés estatal dedicat a la
Societat l Els dies 5 i 6 de març de 2026 Reus aco llirà el primer congrés de l’estat dedicat a la sexualitat de les persones amb disca pacitat intel·lectual. Amb el lema ‘Camins recorreguts, reptes per a compartir’, Fun dació Villablanca organitza aquest I Congrés Nacional de Sexualitat i Discapacitat Intel·lectual amb l’objectiu de compartir bones pràcti
ques i projectes de referèn cia a l’entorn de la salut sexual de les persones amb discapacitat intel·lectual. El Congrés neix com un es pai de reflexió necessari per a professionals, entitats, serveis i famílies, perquè puguin posar en comú els coneixements adquirits per garantir que les perso nes amb discapacitat intel· lectual puguin gaudir dels
seus drets sexuals i afectius amb seguretat, inclusió, dig nitat i respecte. El Congrés comptarà amb la participa ció d’experts reconeguts i se celebrarà presencialment a FiraReus tot i que també ofereix una modalitat vir tual per facilitar ne l’accés a professionals de tot el ter ritori. Les inscripcions es poden fer al web sassdicon gres.cat. Redacció
Tarragona
Salvador Grau González.
Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà avui a les 16:00 h al santuari
Ntra. Sra. de loreto.
Cinta Tutusaus Badia.
Ha mort als 95 anys. El seu funeral serà avui a les 11:00 h al Tanatori.
Reus
Pilar Balsells Margalef.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 12.00 h al Tanatori.
José López Hernandez.
Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori.
Josefina Juncosa Salvadó.
Ha mort als 96 anys.
Genoveva Padilla Sánchez.
Ha mort als 67 anys. El seu funeral serà avui a les 13.00 h al Tanatori.
Juana Sánchez Valle.
Ha mort als 95 anys. El seu funeral serà demà a les 15.30 h al Tanatori.
Salou
Josefa Cabezas de la Rosa.
Ha mort als 61 anys. El seu funeral serà avui a les 10.00 h al Tanatori.
Vila-seca
Juan Carlos Jarque Dobon.
Ha mort als 74 anys. El seu funeral serà avui a les 15.00 h a l’església Protestant de Salou.
Avui felicita als que es diuen: Pere Nolasc, Valeri o Valer
L’horòscop
ÀRIES
21/03 al 19/04
T’envoltarà gent amb qui et sentiràs una mica incòmode, ja que més que ajudar-te a passar-ho bé s’acostaran a tu per interessos poc clars.
LLEÓ
23/07 al 22/08
La teva vida experimentarà un gran canvi et sentiràs amb ganes d’abastar més. El moment és bo, no t’aturis. Els astres estan al teu favor, avança.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Intenta trencar amb la monotonia l’avorriment. Aconseguiràs el teu objectiu si actues amb diplomàcia sense ferir susceptibilitats.
TV local
TAURE
20/04 al 20/05
No siguis dogmàtic en les teves afirmacions. La sensibilitat dels qui t’envolten és molt alta serà fàcil ferir-los. Compte amb les bromes.
VERGE
23/08 al 22/09
La teva necessitat d’intercanvi amorós estarà avui obstaculitzada. Voldràs imposar-te això et portarà a un desgast excessiu cansament.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
La Lluna d’avui pot jugar-te algun ensurt. Controla les emocions i intenta divertir-te sense excessos; el teu organisme no està per abusos.
CANAL REUS TV
10:30 180 Graus
11:30 La Comarcal (r)
12:00 Recórrer
12:30 Connecta 10 Comarques
13:00 Caminant per Catalunya
13:30 La Comarcal (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Aixeca pica
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 L’Orsai
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 L’Orsai
18:30 Connecta 10 Comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Fot-li
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Fot-li (r)
El temps
BESSONS
21/05 al 20/06
Et sentiràs molt melancòlic i amb ganes de compartir moments íntims per descarregar tensions emocionals. T’inclinaràs per un joc amorós.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Has de continuar en la mateixa línia d’actuació, sense presses ni cridar l’atenció. És preferible passar desapercebut jugar les teves cartes en secret.
20/01 al 18/02 AQUARI
El dia serà intens en tots els aspectes. La teva facilitat per conquerir el teu magnetisme seran excel·lents; pots aconseguir un gran amor.
CRANC
21/06 al 22/07
Imposar-te serà un error. Usa la diplomàcia la temprança. Arriben diners i solucions ràpides a vells assumptes. El teu magnetisme està en alça avui.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
No subestimis els qui t’envolten, i menys els que t’ajudaden. Seria un error criticar els altres. Valora i seràs valorat; avui tot el que donis et tornarà.
PEIXOS
19/02 al 20/03
Reflexiona sobre les teves accions. La llar la família seran un obstacle per concretar objectius. Relaxa’t i espera millors moments.
10:00 Efecte Mosaic
10:30 Notícies 12. Edició vespre. (r)
11:00 Hospital de proximitat
11:30 Com la nit el dia
12:30 Hospital de proximitat
13:00 Com la nit el dia
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14.30 Com la nit el dia
15:30 Hospital de proximitat
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 L’Orsai
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre.
20.30 Saló de Plens
21.00 In situ
21.30 Com la nit el dia. On tour
22:00 Notícies 12. Edició vespre. 22:30 Saló de Plens
23.00 In situ
23.30 Com la nit el dia. On tour
00:00 Notícies 12. Edició vespre.
HORITZONTALS: 1. Una que entreté distraient, divertint la gent o els infants. 2. Pertanyent a sant Francesc d’Assís. El Negre, per exemple. 3. Punxa. Una del cel. Una altra. Comença a seure. Ciutat de Mesopotàmia. 4. Faria més vacances. Inici d’ahir. 5. Tenen l’ovulació i estan girades. Existeixen. 6. Traca sense final. Número d’anys de més d’un. Límit d’edat. 7. Part del cos. Líder. Element metàl·lic. 8. Una de sis. Entrada en un espai. Rostre. 9. Mil. Posada al mig d’un lloc. 10. A prop del foc. Udol sense final. 11. Primer número de tres xifres. Tenen mil centímetres. 12. Atzar al qual hom confia. Parts d’una muntanya. Soc sense cor. VERTICALS: 1. Un acte terrorista islamista. Comença un cas. L’acaba. 2. Fabricants de neules.Agradable. 3. Corda fixada al cap d’una vara. Una de sal. Part d’una planta que puja al revés. 4. Mitja rama. Ocell. Ratlla ortogràfica. 5. Beguda amb anhídird carbònic. 6. Mitja tira. Gran danès que puja. No és enter per una. Carboni. 7. Aixequi per baix amb força. No acostuma a beure. 8. Límits d’una nota. Retir sense final. Orem sense una. 9. Una mica de gel. Número. Sacs desmuntats. Dues de tres. 10. Fum sense inici. El tronc d’una gata. Està a punt per menjar. 11. Cub de l’u al sis. Persones amb poc esperit. 12. Just tocant. És quasi una taca. Individu de l’antiga Campània.
Previsió pel Camp de Tarragona
TARRAGONA:
Mas Cavallé, Silvia Merceria, 22 Telèfon 977 238 622
Llopart Catala, GloriaSierra Llopart, Jordi
Bl. S.Simó, D Telèfon 977 200 015
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Marina Rius - Maria
Jose Garcia Plaça del Nen de les Oques, 8 Telèfon 977313 336
SALOU:
Coret Herrera, Rosa Sinies, 3 Telèfon 977 380 788
VILA-SECA: Domingo Roige, Joan Tarragona, 1 Telèfon 977 394 084
CAMBRILS:
Borràs Cabacès, Blanca Av. Diputació, 79 Telèfon 977 361 041
VALLS:
Rull Ferre, Grabiel Abat Llort, 24 Telèfon 977 608 717
EL VENDRELL:
Mestres Català, Mª Carme Prat de la Riba, 2 Telèfon 977 666 084
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Precipitacions
Fins a primera hora de la tarda s’espera precipitació a punts de la meitat oest del país. A partir de llavors, és probable precipitació a punts del Pirineu i Prepirineu occidental, i no es descarta algun plugim als Ports. Serà d’intensitat feble, i acumularà quantitats entre minses i poc abundants. La cota de neu s’iniciarà al voltant dels 1.200 metres, per pujar progressivament fins als 1.600 metres, tot i que serà més baixa a les valls del Pirineu i Prepirineu.
85 m2. Económico. Tel: 619.512.783
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN
classificats TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y
de TAROT. Limpiezas energéticas a personas o casas cargadas. Corto envidias y mal de ojo. Tel: 689.832.964
677.754.548 HOTEL, DOMICILIOS. Desconecta Y disfruta!!! Tel: 613.458.067
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
MASAJES. Reus.
Aquest dijous 29, a les vuit del vespre, el nou
Cafè Teatre del Centre de Lectura de Reus celebrarà la seva reobertura amb una proposta que fusiona arts visuals, poesia i música en directe. Es tracta de l’acció poèticomusical Pluja d’idees, que reunirà Les Versàtils —Antònia Farré i Carme Andrade—, la pintora Fina Veciana i la professora de música i musicoterapeuta Mar Martori.
Restauració Aquest dijous El Cafè Teatre
Moments del Centre de Lectura de Reus acollirà l’acció poètica ‘Pluja d’idees’
La invitació a exposar a les parets del nou cafè va arribar a la pintora Fina Veciana des del mateix local. «Volien que l’artista fos de Reus. El temps era just i vaig apostar per la intuïció: he triat obres que dialoguen amb l’espai. Són peces ja existents, però cada context els dona una nova lectura», comenta. L’exposició, a més, vol obrir portes a futures creacions específiques per al restaurant. «El Jordi, el xef, fa plats que gairebé són poemes», afirma Veciana.
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Camí de ronda
És possible que el col·lapse del mur de contenció que va causar l’accident ferroviari de Gelida de fa una setmana es degués al seu deteriorament, que el va fer vulnerable a l’acció de l’aigua. Si fos així, seria una il·lustració prou eloqüent de les conseqüències del nostre estil de vida, basat en una combinació de consum de recursos i immediatesa de les compensacions, tot plegat encaminat a alimentar la pulsió pel creixement de l’economia com a criteri que defineix el nostre horitzó social. Fins i tot si no fos així, no es pot negar que l’estat de deteriorament de la xarxa ferroviària és una il·lustració d’això.
ments Restaurant, explica l’origen de la iniciativa: «Soc de Reus i de jove vaig passar moltes hores en aquest edifici. Tornar-hi ara com a cuiner és una manera de donar nova vida a un espai que forma part de la meva història».
La seva és una proposta basada en la cuina de mercat i de temporada. «Oferirem esmorzars de forquilla, menú de migdia a 16,50 euros, servei de cafeteria i una carta cuidada que canviarà segons l’estació. Més endavant iniciarem també menús gastronòmics», avança.
Aquest deteriorament, més enllà dels greuges en relació amb la inversió pública desigual —que també hi són—, en el fons, respon a un model de producció que no es basa en la duració, perquè això implica comprometre la necessitat de consum futura. Així, les infraestructures, obres pensades per tenir una duració mil·lenària en el món precapitalista —pensem en el Pont del Diable com a referent local—, esdevenen també ràpidament peribles, com la roba en el món de la fast fashion, els dispositius electrònics sotmesos l’obsolescència programada, o el menjar en la societat del malbaratament alimentari.
La performance que acompanyarà la inauguració es construeix com una conversa escènica entre les protagonistes. Poemes relacionats amb els quadres i amb els diferents moments d’un àpat s’aniran intercalant amb la música en directe. «No és un assaig obert, és una conversa performativa on poesia,
pintura i música s’entrellacen davant del públic», resumeixen Les Versàtils.
Mar Martori, per la seva banda, serà l’encarregada de teixir el fil sonor de la vetllada. «Camino per la vida acompanyant amb música la poesia d’ànimes amigues i les seves versàtils idees», diu. El seu piano crearà atmosferes que connectaran cada poema amb cada obra pictòrica.
L’espai del Cafè, a més, ha estat completament reformat. «Hem sanejat tot el local, hem creat una barra per donar un servei més dinàmic i apostem per treballar amb petites cooperatives per potenciar el producte i els vins del territori», explica el xef.
El Moments va obrir portes el 22 de desembre i ara es presenta oficialment a la ciutat. El restaurant obre de dilluns a dissabte, migdia i vespre, i vol integrar-se en la programació cultural del Centre de Lectura i el Teatre Bartrina. Cristina Serret Alonso
Aquesta acció acompanya l’inici d’un nou projecte gastronòmic al Centre de Lectura. El xef Jordi Simón, un dels tres socis del Mo-
Abans, les coses es feien per durar molt. Ara, les coses es fan per durar poc. Per tant, ni cal mirar-s’hi massa a fer-les, ni perdre massa temps en mantenir-les o reparar-les. Només cal que tinguin bon aspecte. Aquest estil de vida depredador i irresponsable es filtra a tot arreu, de manera que ja no només és injust i insostenible, sinó que és directament perillós. La feina ben feta és cada vegada més una raresa en una societat com la nostra. Les conseqüències comencen a estar a la vista: tot el que fem se’ns desfà a les mans.
Jordi
Jaria-Manzano Professor de Dret constitucional (URV)
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
El més vist www.diarimes.com
L’alcalde l’Altafulla denuncia noves amenaces: ‘Vigila cuando vuelvas a casa’ Societat
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí
S’espanta en veure els Mossos en un hotel i llença bosses de marihuana per la finestra Salou
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Sant Salvador i els barris de Ponent, els grans beneficiats del nou disseny de línies de l’EMT Tarragona
