Tarragona 5
El pressupost municipal del 2026 preveu destinar més de 660.000 euros a projectes de cooperació
Reus 8
Les obres de reforma del pàrquing veïnal clausurat d’Alcalde Joan Bertran començaran el mes vinent
Opinió 20 Josep Maria Buqueras. L’Habitatge. Viurem un sant tornem-hi?: «A Tarragona obren més immobiliàries que bars»
L’EMT redistribuirà i modificarà la majoria de les línies el pròxim juny, augmentant les freqüències de pas. La zona de Llevant és l’única on gairebé no es toquen els recorreguts
2 i 3
Acte de reconeixement i homenatge als reusencs deportats als camps de concentració nazis
Els usuaris de Tarragona eviten
Rodalies i omplen els Avant gratuïts
l 12 i 13
Reus presenta els actes per ser la Capital del Bàsquet Femení 2026
Esports l 18
Mobilitat l L’Ajuntament assegura que amb el nou disseny el 90% dels tarragonins tindran a cinc minuts de casa una parada
Oriol Castro Sanz
L’Empresa Municipal de Transports de Tarragona preveu canviar el disseny de les línies d’autobus aquest juny. La companyia va encarregar un estudi sobre la distribució dels vehicles a la ciutat i, després d’un any de treball, ha presentat la nova proposta. «L’última modificació de les línies es va fer el 1990. Volem que el servei sigui més accessible, eficient i fàcil d’entendre pels usuaris», va explicar ahir Sonia Orts, consellera de Mobilitat i presidenta de l’EMT, durant la roda de premsa de presentació.
Malgrat que el nombre de línies es redueix de 18 a 17, la reestructuració busca optimitzar els recorreguts i eliminar duplicitats. La proposta suposa un increment significatiu de les freqüències: de les 1.163 freqüències actuals de dilluns a divendres, es passarà a 1.283, és a dir, 120 més. Els dissabtes hi haurà 32 freqüències addicionals i els diumenges, 24 més. En total, Tarragona guanyarà 176 freqüències setmanals. «Suposa un pas endavant per disposar d’un sistema de transport públic més comprensible, amb millors connexions i un servei més regular, que reforça el pa-
El nou projecte es preveu aprovar al consell plenari del març
per del bus com a alternativa real al vehicle privat», va exposar Joan Manrubia, gerent de l’EMT. Les línies de bus cobreixen actualment 211 quilòmetres i a partir de l’estiu se’n cobriran 218. Ahir al matí, el projecte es va presentar als diferents grups municipals. A la tarda, es va donar compte al Consell d’Administració i avui es presentarà a les Federacions de Veïns de Tarra-
gona. «La nostra intenció és portar la nostra distribució al consell plenari del mes de març per a la seva aprovació», va assenyalar Orts. El govern municipal haurà de trobar els suports necessaris per tirar-ho endavant. «La resposta al projecte ha sigut bona. Han felicitat els tècnics», va dir la presidenta.
Reivindicacions incloses L’EMT defensa que en el nou disseny s’han inclòs «reivindicacions històriques» dels diferents barris de la ciutat. «Les diferents connexions a Sant Salvador. Les noves freqüències amb l’Hospital Joan XXIII i l’estació de tren. Crec que és una molt bona proposta», va dir Orts. La companyia busca optimitzar els recursos, mantenint els costos operatius. Així, es comptaran amb busos de reforç per situacions determinades en algunes línies. Els usuaris no paren de créixer i el servei busca readaptar-se a la demanda.
Centre, barris marítims
Llevant
Ponent
Sant Salvador
Sant Salvador i els barris de Ponent, els grans beneficiats del nou disseny
Mobilitat l A Sant Pere i Sant Pau, la línia 60 serà la de connexió directa amb el centre
Oriol Castro Sanz
El nou disseny de línies de l’EMT beneficiarà i millorarà sobretot les connexions de Sant Salvador i els barris de Ponent, uns entorns que necessitaven renovar la distribució de les parades i de les freqüències. L’estudi de reestructuració va ser adjudicat per l’EMT l’estiu de 2024 a l’empresa Aie Multicriteri–Mcrit, que va lliurar la seva proposta durant el 2025. A partir d’aquest document, l’EMT va constituir un grup de treball intern format per professionals de diferents àrees de l’empresa amb l’objectiu d’analitzar l’estudi i adaptar-lo a l’operativa quotidiana i a les prioritats de la ciutat. Així, els canvis s’han agrupat en quatre àmbits.
Més freqüència a L-85
A Sant Salvador, l’estudi encarregat per l’EMT va concloure que la part oest i l’est del barri tenien serveis separats i amb intervals de pas desiguals. Per tant, s’ha volgut coordinar millor les dues línies que hi passen. L-85 es convertirà en la línia principal per a la zona Est, millorant la cobertura i incrementant la freqüència de pas de 30 a 18 minuts. La línia L-5, que cobreix tot el barri, seguirà amb connexió directa a l’Hospital Joan XXIII i el nou intercanviador de Battestini, facilitant els transbords. A banda, se substituiran les parades ubicades a l’extrem est del barri i se situaran noves en zones amb més població. Amb tot, es passaran de 55 a 81 sortides diàries des de Sant Salvador.
Reorganització a Ponent Als barris de Ponent, la proposta preveu una reorganització profunda. L’estudi va concloure que la L-6, L-54 i L-34 tenen cobertures solapades i generen certa complexitat per als usuaris. D’igual forma, es va detectar la necessitat que la Floresta tingui connexió directa amb el seu CAP de referència, a la Granja. A la nova distribució, destaca la creació d’una nova
L-3, resultat de la fusió de les actuals L-3 i L-30, que oferirà una connexió més ràpida i regular amb el centre de la ciutat arribant fins a la Canonja. La línia L-6 es dividirà en dues branques, donant lloc a la nova L-60, mentre que la L-34 modificarà el seu recorregut per connectar directament la Floresta, Torreforta i el CAP de la Granja. També es reforça la L-54, que millorarà l’accés al nou Hospital Viamed.
Allargament L-13
Pel que fa als barris de Llevant, la principal novetat serà l’allargament de la L-13 fins a l’estació de tren, mentre que la L-8 mantindrà el recorregut actual. A partir del passat juny, en el marc de la implantació de la segona fase de l’EMT a l’intercanviador Battestini, la L-8 ja va variar la seva ruta, va deixar de passar pel carrer Pere Martell, 7 i Ramon y Cajal, 40. El nou recorregut comprèn des de la plaça Imperial Tàrraco direcció Rambla Nova fins a la parada Pau Casals. La proposta inclou aquesta modificació, que presenta set minuts d’estalvi al temps de viatge respecte el traçat anterior.
Per últim, al centre de la ciutat i als barris marítims, es crearà la nova L-20, fruit de la fusió de les línies L-21 i L-23, amb l’objectiu de millorar la regularitat i simplificar la xarxa. A més, la L-55 ampliarà el seu recorregut fins a l’estació de ferrocarril i augmentarà la freqüència de pas. Segons va exposar ahir l’EMT, està previst poder reforçar més la flota d’aquesta ruta per millorar la capacitat i l’eficiència del servei. Amb tot, arreu de la ciutat s’eliminaran unes deu parades i se’n crearan unes sis o set de noves. El bus nocturn i el de les platges continuaran igual. «A l’estiu creiem que és un bon moment per a fer aquests canvis i posar a prova el nou disseny de les línies», va indicar ahir Sonia Orts, consellera de Mobilitat i presidenta de l’EMT.
Patrimoni l El nou ens comença a caminar amb un pressupost anual de 8 MEUR entre el 2026 i el 2029
El Consorci del Patrimoni Romà de Tàrraco ja és una realitat. El Govern de Salvador Illa va aprovar ahir la creació del nou òrgan, així com els seus estatuts, i va autoritzar la participació de la Generalitat de Catalunya. Aquest instrument de gestió permetrà a les administracions unir esforços per preservar, investigar i difondre un conjunt arqueològic declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2000.
Els ens fundadors del consorci, que funcionarà com una institució autònoma, són l’Ajuntament de Tarragona, la Generalitat i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural (ACPC). Altres institucions, com la Diputació, el Ministeri de Cultura o l’Arquebisbat també hi participaran mitjançant diferents fórmules de col·laboració. El nou organisme també permetrà integrar altres entitats amb els mateixos objectius per sumar, generar, vehicular i optimitzar recursos i esforços —públics i privats—, i coordinar i impulsar les actuacions de les parts consorciades.
El Teatre Tarragona s’omple amb el Mapadeball
Societat l El Teatre Tarragona acull la primera edició al municipi del projecte Mapadeball, una iniciativa impulsada pel Mercat de les Flors i la Xarxa Transversal que té l’objectiu d’apropar el llenguatge del moviment i la dansa de creació contemporània a l’alumnat jove de Catalunya. L'institut Municipal d'Educació de Tarragona (IMET) i la conselleria de Cultura participen enguany en aquest projecte que involucra a més de 140 alumnes dels instituts Pons d'Icart i Sant Pere i Sant Pau. Redacció/Ajuntament de Tarragona
Imatge d’arxiu de l’Amfiteatre romà de Tarragona.
De fet, la consellera de Cultura, Sònia Hernández, ja va obrir la porta a la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i la Reial Societat Arqueològica de Tarragona (RSAT) formin part de l’òrgan
L’Ajuntament, la Generalitat i l’ACPC són els membres fundadors de l’òrgan
consultor. Des de l’executiu català, recorden que la creació del consorci respon a les recomanacions del Pla de gestió del patrimoni de la ciutat, elaborat el 2015 i revisat el 2017 i 2021, que aposta per un enfocament transversal i co-
ordinat del patrimoni romà, no només a la capital, sinó també als municipis d’Altafulla, Constantí i Roda de Berà. El pressupost del Consorci serà de 8 milions d’euros anuals entre 2026 i 2029, amb una aportació d’uns 3,6 milions
d’euros anuals per part de la Generalitat, uns 2,5 milions de l’Ajuntament de Tarragona i uns 100.000 euros de la Diputació de Tarragona. A més, caldrà sumar-hi els ingressos corrents generats pels mateixos monuments, amb una previsió d’entre 1,7 i 2 milions. El consorci també gestionarà les inversions previstes pel Ministeri de Cultura.
Òrgans de govern
El Govern va donar llum verda a la creació d’aquest ens, l’endemà que el ple municipal de l’Ajuntament de Tarragona aprovés definitivament el conveni a signar per constituir a la seva constitució. Ho va fer després d’estimar parcialment les al·legacions presentades pel comitè d’empresa territorial de Tarragona de l’ACPC per modificar la part dels estatuts que fa referència al personal. En total, està previst que la plantilla del consorci sigui d’uns 90 treballadors provinents de l’Ajuntament i la Generalitat, així com noves incorporacions. En els estatuts també es recull l’esquelet d’aquest instrument i el seu funcionament. Estarà regit pel Consell General, liderat pel President del Govern, que serà l’òrgan principal i estarà format per tretze membres; i hi haurà un comitè executiu presidit per l’alcalde de Tarragona. Aquest semestre, està previst que es produeixi la primera reunió dels òrgans de govern i l’aprovació del pressupost.
l Les accions impulsades des de la ciutat arriben a països com Colòmbia, l’Índia o Senegal
John Bugarin
L’Ajuntament de Tarragona ha reservat 664.500 euros en els pressupostos municipals d’aquest 2026 per a finançar projectes i convenis de cooperació. Ahir, l’alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales, va posar en valor l’augment sostingut de les aportacions fetes pel consistori en aquest àmbit durant els darrers anys, tot reconeixent que la voluntat del govern és continuar «millorant» aquestes xifres de cara al futur.
En aquest sentit, el batlle va detallar que contribució al Fons de Cooperació s’incrementarà en un 3% respecte al 2025, arribant fins als 515.000 euros. A aquests diners, cal sumar-li altres partides com els 48.000 euros per a accions de cooperació, els 75.000 euros per al conveni de collaboració amb Open Arms, els 8.000 euros per al conveni amb Setem o els 17.500 euros que es destinaran per a l’execució, seguiment i avaluació del Pla Local de Cooperació. Viñuales va assenyalar que la suma total d’aquests imports «representa a la butxaca dels tarragonins una aportació de 4,63 euros».
L’alcalde també va destacar que el pressupost de la conselleria de Cooperació aquest 2026 ascendeix fins als 66,500
euros, que suposa un augment del 26,79% respecte a l’any passat, quan va ser de 52.373,54. «L’Ajuntament, històricament, ha volgut mantenir aquest esforç, fins i tot en èpoques de crisi», va dir, mentre subratllava que «les vides humanes, els drets humans i la seva defensa són molt im-
L’Hospital Viamed inaugura una Unitat de Cirurgia Plàstica i Medicina Estètica
Sanitat l L'Hospital Viamed Tarragona ha posat en marxa la seva nova Unitat de Cirurgia Plàstica i Medicina Estètica, fruit de la incorporació del equip mèdic d'Ora Aurea Clinic, integrat per especialistes de reconegut prestigi internacional a l'àmbit de la cirurgia plàstica reparadora i estètica. Aquesta aliança suposa una fita a
l'estratègia de l'hospital per l'excel·lència mèdica, la innovació i el benestar integral del pacient, unint l'experiència d'un equip amb la seguretat, la tecnologia avançada i el confort de l'entorn hospitalari de Viamed Tarragona. La nova unitat està liderada pels doctors Jaume Masia, Koenraad Van Landuyt i Carlos Rodríguez. Redacció
El pressupost de la conselleria de Cooperació ha augmentat un 26,9%
portants».
Laura Aguadé, membre de Setem i del Consell Municipal de Cooperació, va detallar totes les accions impulsades des del 2017. En els últims vuit anys, s’ha treballat amb 69 projectes d’Acció Humanitària i Emergència a 30 països de tot el món i de la mà de 22
tes d’Educació per la justícia Global, s’han finançat 135 projectes, de la mà de 26 entitats.
Assolir el 0,7% «La cooperació no és un luxe», va apuntar Aguadé, qui va recordar que «l’any 1972, l’ONU va instar els països més desenvolupats a destinar el 0,7% del PIB als països del sud, en un context de descolonització que els va deixar empobrits». La representant de Setem explicava que va ser «un canvi de paradigma», ja que «no es parlava de caritat, sinó de justícia social». Així, va remarcar que existeix la voluntat política per part de l’Ajuntament per assolir aquest percentatge. «Sabem que encara no arribem a aquest 0,7%, però ens n’anem apropant», va apuntar Viñuales.
D’altra banda, l’alcalde va assenyalar que «les accions que duem a terme a Tarragona tenen efectes globals arreu del món, els projectes que es duen a terme a països com Colòmbia, l’Índia o Senegal, també tenen els seus impactes a Tarragona». Viñuales va acabar la seva intervenció amb un agraïment a les entitats que formen part del Consell Municipal de Cooperació, que es va constituir formalment l’any 1998: «Veiem com idees que pensàvem que no tornarien, tornen. Per això, és més important que mai continuar». «Nosaltres hi serem», va assegurar el batlle.
entitats. Pel que fa a Projectes de Cooperació Internacional, s’han finançat 181 projectes, de 30 països i en col·laboració amb 28 entitats, en temes d’agricultura, aigua i sanejament, educació, enfortiment de la societat civil, lluita contra la violència vers les nenes i les dones. Pel que fa a projec-
En aquest sentit, Laura Aguadé va alertar sobre els discursos d’odi i exclusió que creixen al món: «El discurs de ‘primer els de casa’ legitima la pobresa i divideix les persones entre pobres de primera, segona i tercera». «Posar la persona, els drets humans i la dignitat al centre de les polítiques és l’únic camí possible», va remarcar.
Entrevista l L’escriptor alemany afincat a Tarragona revisita, vint anys després, aquesta novel·la negra amb la seva pròpia traducció al castellà
Marta Omella Blanco
‘Azul de medianoche’ neix d’una experiència real?
Què el va portar a escriure aquesta història?
«La inspiració ve d’una persona que vaig conèixer quan vivia a Califòrnia. Era una noia d’Alaska que feia d’au pair i que somiava passar temporades pescant al mar del nord. A través d’ella vaig entrar en contacte, encara que fos de manera tangencial, amb tot un món de joves que vivien al carrer: surfistes, nois i noies de dotze, tretze o catorze anys, tots amb històries molt dures però també amb grans somnis. Em va impressionar molt aquest contrast entre aspiracions enormes i vides completament desestructurades».
Diria que aquests joves són, d’alguna manera, l’ànima del llibre?
«No són els protagonistes de la història com a tal, però el llibre està ple de petites biografies, de fragments de vides trencades. Algú va dir que la novel·la mostra ‘el costat fosc del somni americà’, i crec que és una definició molt encertada».
Ha conegut aquest costat fosc, durant els seus anys als Estats Units?
«He viscut gairebé tretze anys allà, he estudiat i treballat en diverses universitats, dins un món privilegiat on gairebé t’oblides que existeix una Amèrica profundament brutal. És un país de contrastos extrems: pots tenir un premi Nobel al despatx del costat i, alhora, una ignorància esfereïdora a pocs quilòmetres».
La novel·la també s’ha definit com una ‘road movie al límit de la realitat’. Què significa, per a vostè, aquest límit?
«Sovint pensem que la ficció exagera, però la meva experiència és que la realitat és molt més extrema que qualsevol novel·la. Aquí no hi ha dracs ni mons fantàstics: hi ha famílies destruïdes, violència masclista, abusos… El que fa el llibre és despullar aquesta realitat, mostrar-la sense filtres».
La protagonista canalitza el trauma a través de l’art, però també a través de la violència. Per què li interessava explorar aquesta relació?
Imatge de l’escriptor Herbert Genzmer amb la seva novel·la ‘Azul de medianoche’. Tjerk van der Meulen
«Vull impactar. No vull una lectura còmoda, vull que sigui una dutxa d’aigua freda».
«El que m’interessa, en realitat, és la creativitat. Sempre m’he preguntat per què algú escriu, pinta o compon mú-
Sostenibilitat l Cobrirà fins a un 20% de l'energia que consumeix
L’Hospital Universitari Joan XXIII ha adoptat la sostenibilitat com a eix estratègic i, en plena transformació de futur, instal·larà fins a 474 plaques solars a les cobertes dels edificis actuals per abastir-se de fins a un 20 % de l’energia que consumeix. La nova installació fotovoltaica, amb una potència nominal de 215 kW, ocuparà més de 1.000 metres quadrats i es desplegarà les properes setmanes. La nova instal·lació s’emmarca en el Pla de sostenibilitat i eficiència energètica de l’Hospital,
que té com a objectiu reduir la petjada ambiental de l’activitat assistencial, disminuir la dependència de fonts externes i avançar cap a un model energètic més responsable.
Autoconsum L’autoconsum renovable contribuirà a reduir emissions i a millorar l’eficiència global amb vistes a la gran transformació que suposa la construcció d’un hospital nou i el reordenament dels espais existents. «Aquest projecte s’emmarca en un pla de sostenibilitat que va alineat amb la transformació del model as-
sistencial i que preveu la millora de l’eficiència energètica i de la sostenibilitat al conjunt del model sanitari», explica David Edo, director de Serveis Generals a l’ICS Camp de Tarragona. L’Institut Català de la Salut ha adjudicat el projecte a l’empresa Lymet per 205.234 euros. L’energia solar, que es desplegarà també a la coberta del futur edifici principal, actualment en construcció, garanteix una font d’abastiment pròpia i disponible davant de situacions extraordinàries, com la gran apagada de l’any passat.
A més de la instal·lació fo-
sica, per exemple. Si jo no escric aquest llibre, no existeix. Aquesta és la clau: la creativitat és profundament indi-
vidual. En aquesta història, la protagonista transforma el seu trauma en una pulsió creativa extrema. És una fabulació, però em servia per explorar fins on pot arribar aquesta necessitat de crear». Al llibre apareix la figura d’Al Capone com a mite.
Quin paper hi juga?
«Al Capone representa un univers sense moral. És un criminal, però ha estat convertit en una icona. A la novella, el mite serveix per explicar com es pot justificar qualsevol cosa si construeixes bé el relat. I això, quan ho he rellegit ara, m’ha semblat inquietantment actual». Cert, el llibre el va escriure fa vint anys en alemany i ara l’ha traduït al castellà. Com ha estat aquesta experiència?
«Jo no diria que l’he traduït, sinó que l’he reescrit. Cada llengua té un món cultural diferent i el llibre canvia, és la mateixa història, però té un color diferent. El que més m’ha sorprès és com d’actual és. Quan el vaig rellegir, vaig pensar, ‘això és Amèrica avui’. És una novel·la relativament antiga però, alhora, completament contemporània. Més, fins i tot, que quan la vaig escriure».
És per això que va decidir publicar-la de nou?
«És el llibre preferit de la meva filla, va ser ella qui em va dir que havia de fer-ho, però crec que va tenir una bona idea». Què espera que senti el lector quan tanqui el llibre? «Vull impactar. No vull una lectura còmoda, vull que sigui una dutxa d’aigua freda, un cop de realitat. També m’agradaria que el text es transformés en imatges al cap del lector, com si veiés una pellícula. Si aconsegueixo això, ja em dono per satisfet».
tovoltaica, l’Hospital està desplegant, progressivament, un sistema de gestió energètica certificat amb la norma ISO 50001, que promou la millora
contínua en l’ús i el consum d’energia. El centre està implantant una xarxa detallada de monitoratge dels consums, que permetrà conèixer
en temps real on es concentra la demanda, establir una línia base i identificar desviacions i oportunitats de millora de cara al futur.
grama i obrir-lo a més establiments. A més, va afegir, «es continuarà treballant amb els participants d’aquest any. No els deixarem només amb l’informe, sinó que es farà un seguiment».
Tarragona tanca la prova pilot de Comerç al dia amb una «molt bona valoració». El programa de Tarragona Impulsa va arrencar el passat mes de juny amb l’objectiu d’assessorar el petit comerç de la ciutat per a millorar la seva competitivitat i ajudar-lo a adaptar-se a les noves demandes del mercat. Un total de nou establiments van poder participar en aquesta primera edició de la iniciativa, que va celebrar ahir la seva darrera sessió. «Hem aconseguit el que ens proposàvem, que era acostar-nos al comerç local i conèixer realment les seves necessitats», va explicar la consellera de Turisme, Promoció Econòmica i Comerç, Montse Adan.
«És la primera vegada que des de Tarragona Impulsa oferim un programa dirigit al sector comercial i adaptat als seus horaris laborals i necessitats. Això ha estat clau per la bona acollida de la iniciativa, que va esgotar les places ràpidament i alguns comerços es van quedar en llista d’espera», va destacar. El projecte combina sessions
«El comerç ja no és només posar una peça a l’aparador, avui dia ha d’oferir alguna cosa més», va apuntar Antonio Gómez, propietari de Personal Joieria, una de les botigues participants. En el seu cas, va destacar la necessitat de potenciar la identitat del local com a galeria d’art, a banda d’un taller de joieria. «El projecte ens ha ajudat a continuar sent comerços petits i de proximitat, però adaptats al segle XXI», va afirmar.
De qualitat i amb identitat Gómez també va aprofitar per reivindicar un comerç «de qualitat» a la ciutat, especialment al centre històric. «Un sol comerç no fa comerç. Aquest s’ha de retroalimentar i ha d’estar dirigit al ciutadà, no només al turista», va dir, tot defensant que els carrers de la Part Alta necessiten «qualitat, identitat i un nivell d’acord amb una ciutat patrimoni de la humanitat». Pel que fa a l’obertura comercial en diumenges i a la declaració de Tarragona com a municipi turístic, la consellera va reiterar la posició del govern municipal de no ampliar aquesta zona, ja que considera que perjudicaria el comerç de proximitat i beneficiaria principalment les grans superfícies. Comerç l Nou establiments de la ciutat han estat assessorats durant aquesta primera edició del projecte
grupals amb assessoraments individualitzats per elaborar informes personalitzats per a cada establiment. Aquests informes han abordat aspectes com la millora de la imatge, l’estratègia de venda, la comunicació i la promoció. L’acom-
Policial l L'individu portava 10 grams de Tussi i bosses hermètiques per a la seva venda
La Guàrdia Urbana va detenir ahir a la matinada un home de 20 anys a Bonavista com a presumpte autor d’un delicte contra la salut pública. Els fets van tenir lloc cap a dos quarts d’una, quan una patrulla va identificar dues persones després d’observar una actitud sospitosa. Els agents van localitzar un vehicle aturat al mig del carril de circulació, amb les portes del conductor i del copilot obertes. En veure el vehicle policial, els dos homes que es tro-
baven al costat del cotxe van pujar ràpidament a l’interior. En apropar-s’hi, la patrulla va detectar que tots dos presentaven símptomes d’anar sota els efectes de substàncies estupefaents, motiu pel qual se’ls va escorcollar. El conductor portava a la butxaca una bossa hermètica amb una substància en forma de pols i de color rosa, presumptament Tussi, amb un pes de 0,44 grams. Els agents van registrar el vehicle i van trobar un pot de vidre amb una gran quantitat de la mateixa substància amb un pes
Cada comerç ha rebut tres sessions individuals i un informe personalitzat
panyament professional l’ha dut a terme Mercè Clarel Vila, consultora de GiC Retail,SL amb experiència de més de 30 anys en el sector.
«Aquest assessorament és positiu per al comerç, però també per a nosaltres, per-
Imatge de les drogues intervingudes. Guàrdia Urbana de Tarragona
L’home presentava símptomes d’anar sota els efectes d’estupefaents
de 9,56 g. A més, en una safata van trobar un paquet precintat de bosses hermètiques, presumptament destinades a la dosificació i venda de la substància estupefaent.
què ens permet conèixer de primera mà les inquietuds i saber cap a quin model de ciutat comercial volem anar», va assenyalar la consellera. Per aquest motiu, va avançar, la voluntat del consistori és donar-li continuïtat al pro-
Arrenca demà el Cicle Gaudí amb la projecció del film ‘Una quinta portuguesa’
Cultura l La projecció del film ‘Una quinta portuguesa’ donarà demà el tret de sortida al Cicle de Cinema Gaudí. Tindrà lloc a les 18.30 h a l’Auditori Diputació, que acollirà també la resta de la programació. La pel·lícula, escrita i dirigida per Avelina Prat, explora les relacions humanes a través de la pèrdua, la trobada amb un mateix i l’acceptació
d’allò inesperat. Superant els 105.000 espectadors, el film ha estat una de les revelacions de l’any 2025. El títol és candidat a la Millor Pel·lícula en Llengua No Catalana als Premis Gaudí. L’entrada té un cost de 4,5 euros i es podrà adquirir a partir d’una hora abans de l’inici de cada sessió, al mateix Auditori. No es faran reserves. Redacció
Veïnal l Les obres al pàrquing actualment clausurat tenen una durada prevista d’entre cinc i sis mesos
Miquel Llaberia
Més d’un any després de la clausura del pàrquing d’Alcalde Joan Bertran per un suposat «risc de col·lapse estructural» finalment els veïns comencen a veure el llum al final del túnel i les obres de reforma s’espera que comencin aquest mes de febrer. Segons han explicat des de la comunitat de propietaris del passeig de prim dels números 27, 29 i 31, les 276 persones afectades per la situació podran tornar a utilitzar el pàrquing soterrat després d’unes obres que haurien de durar entre 5 i 6 mesos. Tot i que no ha transcendit la quantia darrera l’actuació ni detalls tècnics, des de la comunitat apunten que la xifra és elevada i que es pagarà íntegrament amb fonts propis entre tots els veïns. Segons confirmen des del consistori, la comunitat ha rebut ja la llicència d’obres.
«Es tracta d’una obra de gran envergadura, però els veïns ja estem farts d’esperar i l’únic que desitgem és poder tornar a fer servir el pàrquing», apunta el president de la comunitat, Josep García. Des de la clausura de l’espai el mes d’agost de 2024,
Fotografia d’arxiu de l’entrada del pàrquing d’Alcalde Joan
El pàrquing es va tancar l’agost de 2024 per possible risc d’ensorrament
els veïns «s’han hagut de buscar la vida». «Hi ha veïns que estan havent de pagar abonaments per una plaça pública a la Pastoreta o hi ha veïns d’edat avançada que se’ls ha
complicat molt la vida arran del tancament del pàrquing», explica García.
Tancament forçat Ara bé, un tancament el qual
el president de la comunitat critica, ja que «encara no ens han justificat que realment hi hagi un risc de col·lapse». L’anterior junta a l’actual, la qual es va decidir fer fora de
manera unànime el setembre de 2024 en assemblea, va demanar a un arquitecte que fes un informe de l’estat del pàrquing. Els resultats d’aquest arquitecte van ser que, suposadament, existia un risc de col·lapse estructural que va posar en coneixement a l’Ajuntament de Reus. En aquell moment el consistori va reclamar a la junta d’aleshores que solucionés una sèrie de qüestions, a les quals no va donar resposta i, com a conseqüència, es va procedir al tancament del pàrquing. Segons explica García, els estudis demanats per la junta actual i duts a terme per part de 7 arquitectes diferents «no demostren que hi hagi risc que s’ensorri el pàrquing». «És veritat, és un pàrquing amb més de 50 anys i hi ha una sèrie de filtracions i qüestions a resoldre, per això fem la reforma, però no parlem en cap cas que s’hagi de tancar tot el pàrquing perquè pot caure en qualsevol moment», assevera. Per aquest motiu, critica que per part de l’Ajuntament s’hagi mantingut un tancament total durant aquest temps mentre es treballava en la solució: «No hem vist per enlloc un informe que demostrés que estava justificat aquest tancament total. Potser es podria haver limitat l’accés o només tancar unes places concretes, però no tot el pàrquing». Així i tot, García comenta que a aquestes altures «l’únic que volem és tornar a fer servir el pàrquing. No ens agrada gens com s’ha gestionat tot plegat, ni per part de l’anterior junta ni de l’Ajuntament, però la prioritat és reobrir el pàrquing».
Successos l Els forts vents registrats el passat diumenge 25 de gener van provocar la caiguda de diversos arbres de grans dimensions a l'interior del Cementiri General de Reus. Davant d'aquesta situació i per criteris de prudència, l'Ajuntament de Reus va decidir tancar temporalment el recinte per tal de garantir la seguretat dels usua-
ris. Les zones afectades per la caiguda dels arbres han quedat degudament delimitades i, mentre es duen a terme les tasques de retirada dels arbres i la revisió de possibles danys en les instal·lacions, únicament s'hi mantenen els serveis d'inhumació, que es realitzen amb l'acompanyament dels assistents. La previsió és que durant la jornada
d'avui dimecres 28 de gener es puguin retirar els arbres caiguts i reobrir el cementiri un cop es comprovi que el recinte compleix totes les condicions de seguretat necessàries. El cementiri no ha estat l'únic espai afectat per la caiguda d'arbres, ja que altres immobles o vehicles per la ciutat també van patir danys per aquest motiu. R. Pizarro
Via Pública l S’han incorporat les illes de plaça del Baluard, raval de Santa Anna i carrer de l’Hospital
Miquel Llaberia
L’Ajuntament de Reus va anunciar fa una setmana la incorporació de tres noves illes emergents a la plaça del Baluard, al raval de Santa Anna i al carrer de l’Hospital, que substitueixen els contenidors soterrats. D’aquesta manera, la ciutat sumarà ja onze punts de recollida d’escombraries d’illes emergents, el qual és un sistema que consisteix en remolcs de recollida selectiva que només s’instal·len en franges horàries concretes, de 19 a 23 hores. En concret, per a llançament de residus de paper i cartó, orgànica, vidre, resta i envasos actualment hi ha disponible la plaça del Teatre, carrers de la Presó, l’Hospital i Salvador Espriu, la placeta dels Argenters i la travessera de Sant Antoni. Pel que fa a illes amb possibilitat de llençar també l’oli usat i tèxtil hi són a la plaça del Baluard i a raval Santa Anna. Alhora, la incorporació d’aquests nous punts ha comportat l’eliminació dels contenidors soterrats del raval del Pallol. Una vegada es retirin més contenidors soterrats, la mesura arribarà, també, a Llovera, Sant Llorenç i Boule. Per tal d’acompanyar l’expansió d’aquest nou model de recollida d’escombraries s’ha posat en marxa una campanya informativa que s’allargarà fins aquest 30 de gener amb un equip de sis educadors ambientals que resoldran els dubtes d’aquest nou sistema i acompanyaran a la ciutadania en el canvi de model Els punts informatius estan actius de dilluns a divendres en horari de 10 a 14 hores i de 17 a 21 hores. Per un altre costat, els informadors també vetllaran per explicar la normativa d’ús de les illes emergents, detectar possibles usos incorrectes i elaborar un recull de les incidències, queixes i propostes al voltant del sistema. L’objectiu de les illes emergents és proposar
Mapa d’illes emergents a Reus
Residus: paper I cartró, orgànica, vidre, resta, envasos lleugers
una alternativa al sistema de contenidors soterrats, especialment a la zona centre de la ciutat, on les dificultats tècniques, de manteniment i d’ús fan necessari un nou model més eficient i adaptable a l’entorn urbà.
El regidor de l’àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Reus, Daniel Rubio, va subratllar que es tracta d’un nou sistema «que sabem que funciona i que, a més, ens ha reduït l’impacte visual, les males olors i la molèstia al centre». Per la seva banda, l’edil de Via Pública de l’Ajuntament de Reus, Daniel Marcos, va apuntar que les illes emergents que hi ha
Residus: paper I cartró, orgànica, vidre, resta, envasos lleugers, oli usat i tèxtil
Reus treballa per aconseguir millorar els índex de recollida selectiva
actives han generat «un efecte molt positiu», també en termes de l’índex de recollida selectiva. «Això, a més, fa que tinguem punts molt més nets i un impacte a la via pública reduït per aquesta illa que aterra en un horari molt concret», va valorar Marcos. Una de les darreres experiències en aplicar-se una illa emergent va ser al carrer de Salvador Espriu, que es va incorporar fa un any. «Ha tingut una bona acceptació per part dels comerços i residents», va comentar Rubio, com a mostra que el model ha arribat per a quedar-se.
Recollida selectiva
Per un altre costat, l’Ajuntament de Reus està immers en la lluita per aconseguir augmentar l’índex de recollida selectiva, actualment per sota del 50% i lluny dels objectius marcats per la Unió Europea. Per aquest motiu, des del consistori s’han implementat diversos sistemes de recollida d’escombraries en diverses zones de la ciutat. El primer quadrimestre de l’any 2025 es va instal·lar el sistema de recollida porta a porta al barri Montserrat, que va permetre disparar el percentatge d’un 20% a un 85%. Una mesura, però, que Rubio va assenyalar que és «cara» i només viable en àrees concretes i, per aquest motiu, el seu possible creixement futur estarà acotat segons uns criteris. Per un altre costat, també es va implementar el sistema de recollida d’escombraries amb contenidors intel·ligents en les urbanitzacions de Sant Joan, Blancafort, Mas Carpa i Xalets Quintana i continua el foment de l’ús de les deixalleries amb el descompte de la taxa de la brossa per aportacions, amb un màxim de 20 euros. «Reus té tots els sistemes de recollida i, si demà les bosses d’escombraries es recollissin per drons, Reus seria una de les primeres ciutats que en tindria, perquè ens agrada innovar i saber la realitat d’un sistema», va reivindicar. «Els sistemes que estem provant sabem que funcionen, que la gent els acull de manera correcta i, per tant, hem d’evolucionar-los», va afegir l’edil de Medi Ambient i Sostenibilitat.
Mai més. Va ser el concepte més repetit de la tarda: mai més s’ha de repetir un episodi tan negre de la història de la humanitat com va ser l’Holocaust; un episodi en què, precisament, la humanitat va mancar i en què es van intentar deshumanitzar milers i milions de persones, recloses en un gèlid número. El nazisme no cercava únicament l’extermini de vides, sinó també de la memòria. Avui dia, però, el crit de mai més continua vigent i és «més que necessari». Gaza, Ucraïna, els discursos d’odi. «El mai més malauradament no hem aconseguit que sigui present», asseverà la regidora de Bon Govern, Transparència i Participació, Montserrat Flores, en l’acte d’homenatge i record a les víctimes de l’Holocaust, coincidint amb l’alliberament del camp d’AuschwitzBirkenau.
Fins al moment, s’han localitzat 36 deportats de Reus, i els seus noms i cognoms van ser llegits i recordats per alumnat d’institut. «Quan recordem el que va passar als camps de concentració i la humiliació a què volien portar les persones, esborrant la seva identitat i posant un número al seu braç, el que volem fer humilment és reivindicar que aquestes persones tenien nom, cognoms, una història, una vida», relatà l’alcaldessa de la ciutat, Sandra Guaita.
L’Arxiu Municipal i l’historiador Joan Navais han compilat la seva informació personal per dignificar les seves vides i evitar que caiguin en l’oblit. És el cas de Joan Moncusí Pellicé. Nascut el 1905, fou assassinat a Gusen el novembre del 1941. «Sempre havíem sabut que existia en Joan Moncusí Pellicé, el seu nom i que havia mort a Gusen, però durant molts anys la seva història havia quedat incompleta», explicaren els seus familiars. El seu germà, per por, no en volia parlar. El silenci va deixar una memòria trencada que, ara,
Memòria l L’Arxiu Municipal homenatja les víctimes de l’Holocaust amb un acte solemne
Sergi Peralta Moreno
s’ha pogut restablir. «Avui, el nom Joan Moncusí Pellicé no és només una absència; és memòria i també és dignitat», clamava la família. Abans d’acabar l’acte, el pres 31.236, immers en el seu últim recorregut en tren, cercant un bri d’aire i una gota d’aigua, afirmava que mai havia sentit plorar tant com l’últim any. Una mare lamentava la mort dels seus dos fills als camps de concentració, 6.592 i 6.593, o, millor dit, Joan i Pere. «El cos aguanta, però l’ànima va
Més que un número
La recerca ha permès restablir la història i memòria dels deportats
marxar amb vosaltres; és el món a l’inrevés», clamava. Joan —un altre— va ser deportat deixant enrere una dona embarassada, qui va haver de viure reclosa en la clandestinitat. Eren tres escenes representades per la companyia de teatre La Gata Borda, inspirades en les vides dels deportats pel terror nazi. L’espectacle complet, titulat Escoltar el fum, es representarà els dies 7 i 8 de febrer al Teatre Bartrina.
Religió l El conflicte de la Sang ha escrit un nou capítol, amb l'aparició per la ciutat d'imatges burlesques que imiten els comunicats dels grups terroristes. En els missatges, els portaveus, vestits amb cucurulles, s'identifiquen com a Comando Roma, que correspon amb les inicials dels integrants de la junta de la Reial Congregació cessa-
da per l'Arquebisbat de Tarragona. En l'anònim, es llegeix que els «delinqüents» tenen «segrestat el Temple de la Sang» i demanen un «rescat» a l'arquebisbe. A més, s'apunta que «el comissari els detindrà aviat i l'agrupació de confraries podrà realitzar tots els actes de Setmana Santa, com el bisbe garanteix». L'acció se suma a un seguit de befes
que s'estan observant els últims mesos, com els reiterats anònims que ha rebut el comissari delegat Javier Balañá, amb unes claus de joguina incloses, o el llançament d'octavetes a la plaça del Mercadal ridiculitzant Balañá. «La befa no crec que sigui un valor gaire catòlic», va expressar el comissari delegat en entrevista amb Diari Més SPM
d’institut va llegir els noms dels reusencs deportats pel
Sergi Peralta Moreno
Emili Pons és un home assidu als camps de futbol i als seus bars. Hi va, seu, observa el seu voltant. No és un home qualsevol. Antropòleg i investigador predoctoral, els estadis i les relacions que s’hi generen entorn la gespa centren la seva tesi. «M’estic adonant que, quan vaig als camps de futbol, no és tot el que la gent pensa —insults, agressivitat—, sinó tot el contrari», afirma.
El bar i el públic acostumen a tenir en l’imaginari col·lectiu una noció negativa, vinculada amb abusos verbals i comportaments inadequats. Amb la seva experiència, Pons destaca que, negativa, no n’ha sentit cap de paraula. «No hi ha enfrontament perquè la gent va allà a passar-s’ho bé», afirma. Això es tradueix, també, en el fet que, quan acaba l’entrenament, la primera conversa entre pares i fills no acostuma a centrar-se en el resultat, la victòria o la derrota. Subratlla que aquestes eren unes observacions inicials i que «no vol dir que no hi hagi insults», si bé «el que sí que m’estic emportant és que la gent necessita un lloc per passar-s’ho bé, per desconnectar, per deixar anar els problemes, i quan va al camp de futbol a portar els nens ho aconsegueix».
Pons hi ha descobert un comportament «espatarrant». «És cor», relata. Re-
Emili Pons analitza les relacions socials entorn els estadis en la seva tesi doctoral
corda mares desitjant que el seu fill tingui un futur en el futbol, o que gaudeixi de més minuts sobre el terreny de joc. D’altres, parlant de maldecaps que han viscut. I això és perquè, més enllà de l’activitat esportiva, els camps i els seus bars s’han convertit en un racó singular de reunió per al veïnat del barri. «És un centre neuràlgic de relacions personals», analitza l’investigador, que ha detectat que entre els assistents s’ajuden, per exemple, si saben que algú ha deixat el cotxe mal aparcat i s’apropa la policia local. Un dels punts d’estudi és quina mena de connexions s’estableixen allí, ja que «hi acaba passant pràcticament tothom», des dels nens que acaben d’entrenar als pares que prenen quelcom per fer temps. «Es pot comparar la relació social dins del camp de futbol amb la societat? Jo diria que hi ha molts punts en comú», planteja l’antropòleg. Amb la seva anàlisi, ha recorregut cinc camps de futbol
CSIF demana a l’Ajuntament fer l’examen per auxiliar administratiu en un torn
Societat l La prova teòrica es durà a terme el 16 de febrer en dos torns consecutius
Miquel Llaberia
El CSIF presenta un recurs contra l’Edicte 269/2025 del 13 de gener de 2026 de l’Ajuntament de Reus en què s’aprovava la llista provisional de persones admeses i excloses del procés de selecció per a la provisió en propietat de 36 places d’auxiliar administratiu de la plantilla de personal funcionari de l’Ajuntament de Reus. En aquest, es convoca a les persones aspirants admeses a la realització de la primera prova de la fase d’oposició el 16 de febrer de 2026 a FiraReus Events en dos
torns, a les 9 hores pels aspirants que el primer cognom comenci per la A fins a la L i a les 11 hores pels que comenci amb la M fins a la Z.
Segons denuncien des del sindicat, el fet de dur a terme la prova en dos torns diferents no garanteix «el dret d’accedir en condicions d’igualtat a les funcions i càrrecs públics», ja que les persones del segon torn gaudeixen d’un avantatge respecte al primer. Per aquest motiu, reclamen la suspensió del procediment fins que no es doni una solució a la problemàtica
municipals, ubicats en cinc zones diferents. Tot i que la tesi continua en marxa, i els estadis s’ubiquen en realitats
i barris diferents, un factor coincident és que «en tots es reuneixen». L’idioma o la nacionalitat de cadascú és indi-
Fotografia d’arxiu de firaReus Events, on es desenvoluparà la prova. GMR
La prova forma part del procés de selecció de 36 places
plantejada que, segons ells, hauria de ser fer la prova amb tots els aspirants en un únic torn, encara que siguin repartits en instal·lacions diferents de Reus.
Els bars dels estadis són «centres neuràlgics» i punts de reunió dels barris
ferent, ja que «la gent va allà amb el cor». «Tots tenen el seu bar i cadascú s’identifica amb el seu club, tenen sentiment de pertinença», comenta Pons. Així mateix, menciona que els bars esdevenen un pilar fonamental de l’economia de les entitats esportives. Mestre de formació i antropòleg, Pons va observar que «el lloc on es reunia la gent en els camps de futbol era el bar». Va iniciar la seva investigació amb un treball de màster, centrant-se en els clubs dels barris de Sant Salvador, a Tarragona, i Mas Pellicer, a Reus. Junt amb els directors de la tesi doctoral, van adonar-se que no hi ha estudis en profunditat de l’antropologia dels camps de futbol. Pons va rastrejar una sèrie d’entitats regionals d’arreu de Catalunya, des de Pradell a l’Arboç i la Barceloneta, «i tots tenen bar». «És el seu centre neuràlgic», valora. «Aquí hi ha alguna cosa», va sospitar. Dit i fet. La tesi s’elabora des de la ciència de l’antropologia social, el treball de camp i l’etnografia, amb l’observació i l’entrevista com a peces per donar respostes. S’engloba en el programa de Doctorat en Antropologia i Comunicació de la URV, sota la direcció dels professors Jordi Roca, Luis Cantarero i Gaspar Maza. En la recta final, Pons recapta informació com la percepció sobre el concepte de bar o l’economia dels clubs.
fio»
Transport l Els trens d’alta velocitat del Camp de Tarragona van acumular retards de 10 minuts des de primera hora
ACN / Mar Rovira
Els usuaris de l’estació del Camp de Tarragona feien fila per accedir a les andanes per agafar l’Avant i els AVE a primera hora del matí d’aquest dimarts, amb retards de poc més de deu minuts. Durant una jornada on progressivament s’ha reanudat part del servei a tota Catalunya, la desconfiança ha estat el principal sentiment dels usuaris, que han optat per l’alta velocitat per arribar als seus llocs de treball o destinacions sense problemes.
Una de les viatgeres és la Júlia Camprubí que ha agafat per primera vegada l’AVE pel caos ferroviari dels darrers dies, aprofitant l’abonament de quatre bitllets gratuïts. “Sempre anava amb Rodalies, però no me’n fio, sempre hi ha una cosa o una altra», ha assegurat. “Necessito anar a Barcelona», ha afegit la Júlia Vellvé, una altra passatgera. Confessa que per «sort» només es desplaça dos dies fins a Barcelona i, per tant, l’afectació és menor en comparació amb els usuaris que es mouen cada dia. “És una mica caòtic, la gent està cansada, desgastada, sí cada setmana he de fer el mateix i venir a l’AVE, em suposarà un gran esforç», ha afegit. En el mateix grup d’amics, hi ha la Gal·la Benet i Joaquim Queralt, de Montblanc. En el seu cas, tenen
Manteniment
Des de l’Espluga advertien de l’estat de la via
La Plataforma d’Usuaris Avant Catalunya alertava «fa temps» de «vibracions anòmales» al tram on es va trencar la via a l’Espluga de Francolí. La ruptura detectada va obligar Adif a reduir la velocitat a 80 quilòmetres per hora durant un tram. El Departament de Territori assegurava que el tram es revisava «diàriament».
l’opció d’anar des de la vil·la montblanquina fins a Barcelona amb el regional, però com que no se’n refien baixen cada dia a l’estació del Camp de Tarragona. «Poder arribar a l’hora, és el mínim que demanem, senzillament això. Ni més ràpid ni amb més qualitat, i per això fem l’esforç de venir fins aquí amb cotxe, per després poder arribar cap a Barcelona», ha dit Benet. Per la seva banda, Queralt explica que viu a Barcelona entre setmana i que els diumenges se n’hi torna. «Però aquesta setmana ho he vist impossible», ha assegurat.
Els dos joves asseguraven que hi hagut més moviment de persones aquest dimarts al matí en comparació amb altres dies a l’estació del Camp de Tarragona. De fet, han explicat que el pàrquing estava «pràcticament ple». «Hi ha més gent, segur», han remarcat. Així mateix, comprenen que s’hagi reduït la velocitat per la ruptura detectada a la via d’alta velocitat a l’altura de l’Espluga de Francolí. “Entenc que vagi més a poc a poc, és més fiable un tren d’alta velocitat, ja que més o menys t’assegures arribar relativament a l’hora», ha asseverat el jove.
La portaveu de la Plataforma Dignitat a les Vies, Anna Gómez, explicava que és carregós haver d’agafar dos transports per arribar fins a l’estació del Camp de Tarragona, però que aquest dimarts va decidir a fer-ho. “Veig a la gent com si ens haguessin fotut una pallissa i anem expectants, cansats, és un ambient molt estrany», indicava.
Protestes a Barcelona
Així mateix, explicava que diverses entitats i plataformes ciutadanes convocaran una manifestació el pròxim 7 de febrer a les cinc de la tarda a Barcelona per denunciar el caos ferroviari. “Sortirà de l’estació de França, a les oficines d’Adif i anirem fins a la plaça Sant Jaume», tancava.
Adif assenyala 30 punts crítics on s’han de fer reparacions «urgents» aquesta setmana
Incidències l El president d'Adif, Pedro Marco de la Peña va oferir declaracions aquest dimarts després d'un estudi a contracorrent realitzat sobre les vies catalanes, establint 30 punts crítics sobre els que s'hauran de realitzar «actuacions urgents». En total, nou d'aquests punts se situen a Tarragoma, amb
les línies R14 i R15 com a principals afectades. D'acord amb de la Peña, les situacions actuals a les línies de Catalunya són «totalment excepcionals» a causa de l'acumulació d'aigua. La previsió és que durant aquesta setmana es finalitzin totes les inspeccions per poder reestablir les línies el pròxim
dilluns.
El director de construcció d’obres d’Adif, Ángel Contreras, indicava que s’han desplaçat 150 tècnics a Catalunya per dur a terme les actuacions. «Portem 116 inspeccions», assegurava Contreras, advertint que «és un pla viu, en el que poden sorgir més reparacions». ADG
Imatge d’un abonament gratuït de Rodalies. ACN
Renfe habilita els abonaments gratuïts de Rodalies i Regionals fins al 24
Mobilitat l Renfe ha posat en funcionament els abonaments gratuïts de 10 viatges de Rodalies i Regionals i quatre nous serveis especials d’Avant entre BarcelonaSants, Camp de Tarragona i Lleida-Pirineus, també de franc mentre es restableix la circulació habitual de trens. Els bitllets de Rodalies i Regionals, que no són nomina-
tius, seran vàlids fins al 24 de febrer o fins a consumir els 10 viatges i es poden adquirir a les taquilles i màquines d’autovenda. En el cas de Rodalies, amb un mateix títol poden viatjar diverses persones. Mentre que en els Regionals, l’operadora ha matisat que no servirà per als Avant Barcelona-Lleida ni per als Avant Exprés Barcelona-Tortosa.
Seguretat l La proposta contempla 53 nous trens i línies millorades pel 2030
Jordi Bataller / Blanca Blay
L’actualització del pla de Rodalies 2020-2030 s’ha presentat aquest dimarts i eleva la inversió fins als 8.037 milions d’euros, un 26% més i 1.691 milions extra respecte al pla vigent. El nou pla incrementa substancialment els recursos del programa de reposició d’actius i manteniment de la infraestructura en 1.200 milions fins als 2.243 (s’hi destinaven 1.018 milions originalment) i incorpora un setè programa nou de vies d’estacionament i de tallers valorat en 637 milions, per afrontar l’increment de la flota en 53 nous trens. «Som conscients que el pla no solucionarà els problemes d’un dia per l’altre. Però és una aposta clara per Rodalies i representa un canvi de ritme colossal», va afirmar la consellera de Territori,
Sílvia Paneque. El nou pla posa sobre la taula una inversió de més de 1.340 milions d’euros en el període 20262030 en mantenir i modernitzar la infraestructura. De fet, incorpora un total de 287 noves actuacions encaminades a garantir «les condicions òptimes de la infraestructura», des de túnels, vies, trinxeres, ponts, viaductes, terraplens i talussos fins a sistemes de seguretat, telecomunicacions i energia. Destaquen actuacions en infraestructura per valor de 284 milions (25 actuacions en ponts i 11 en túnels); 158 milions en instal·lacions de seguretat; 115 milions en actuacions en via; 225 milions en actuacions d’energia; 43 milions en actuacions a passos a nivell; i 444 milions en millora de les instal·lacions de Protecció Civil i seguretat en túnels.
El Govern invertirà
76 milions més en la Intermodal del Camp de Tarragona
«Un segon objectiu implica donar més qualitat en el servei en l’àmbit de la informació i l’atenció als usuaris amb millora del temps real, la comunicació de les incidències i l’accessibilitat a les estacions», ennumerava la consellera de Territori. Per al període 2026-2030 es preveu una inversió de 25 milions d’euros en millorar la informació a les estacions i de 740 milions d’euros en modernitzar, remodelar i construir noves estacions, entre els quals 76 milions d’euros es destinaran per a l’estació Intermodal del Camp de Tarragona.
«I un tercer objectiu exi-
geix millorar la capacitat del sistema, afavorir la seva integració urbana i la construcció de vies d’estacionament i tallers», reflexionava en veu alta Paneque.
De fet, es tracta de l’altra gran inversió d’aquesta actualització del pla de Rodalies, amb prop de 517 milions d’euros per noves vies d’estacionament. A Tarragona, s’innvertirà a Sant Vicenç de Calders únicament. En parallel, es destinaran 120 milions d’euros per modernitzar o edificar nous tallers, on també s’hi inclouran Sant Vicenç de Calders i Vilanova i la Geltrú. «Amb aquest pla s’atenen qüestions fonamentals per aconseguir les Rodalies que mereixen», va manifestar la consellera, precisant que l’actual portaveu de Renfe, Antonio Carmona, assumirà les funcions provisionalment.
Les mercaderies tornen a l’R15 mentre els busos alternatius circulen gairebé buits
Serveis l Durant aquest dimarts s'ha renovat el serveis quasi sense usuaris
ACN / Anna Ferràs
Entre el caos ferroviari, l’R15 ha estat una de les poques vies catalanes que ha obert el servei durant aquest passat dimarts, permetent el pas de mercaderies. El retorn de les càrregues per la línia entre Reus i Riba-roja d’Ebre també va estar motiu d’indignació, mentre s’ha mantingut també el servei alternatiu en aquesta via amb autobusos, que anaven pràcticament buits.
Cap viatger ha pujat o baixat en la que és la principal terminal de la línia ferroviària nord ebrenca. La crisi de Rodalies ha evidenciat la degradació que pateix l’R-15,
El Govern català
la
on s’acumulen dues dècades de desinversió i “deixadesa”. L’any passat, va ser una de les que més incidències va acumular. Des de Trens Dignes denuncien que el pla inversor del Govern “s’acaba a Tarragona”.
De la mateixa manera, el col·lectiu considera “absolutament inacceptable” la demora de prop de tres hores d’algun dels combois Avant d’aquest dilluns. Els usuaris també han exigit que els quatre trens gratuïts Avant amb parada a Lleida, Camp de Tarragona i Barcelona-Sants –dos per sentit– que ha posat Renfe per reforçar el servei “no generin retards als serveis actuals”.
Mobilitat l La portaveu del Govern i consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha anunciat aquest dimarts que el calendari amb el que treballa l’executiu per a solucionar el caos d’aquests darrers dies a Rodalies contempla que dilluns vinent ja hi hagi ‘normalitat’ al servei, tal i com funcionava «abans de la crisi». En roda de premsa, la
consellera ha avançat que es preveu mantenir els talls i els ‘efectius’ substitutius «fins divendres, amb el mateix sistema que ara mateix», i que «el cap de setmana es podran anar reprenent els trams» tallats. El Govern compta que ja dilluns es desenvolupi el servei sense plans alternatius en els punts que s’estan analitzant. ACN
Successos l Durant l’actuació hi va haver un detingut per tràfic de drogues
Redacció
Els cos de Mossos d’Equadra de Valls va intervenir el passat divendres en un taller il·legal a l’Alt Camp, en una operació conjunta amb efectius de la Unitat Regional de Medi Ambient. Durant l’actuació es van detectar diverses irregularitats i es va procedir a la detenció d’un dels clients presents, un home de 25 anys, com a presumpte autor d’un delicte contra la salut pública per tràfic de drogues.
La inspecció al taller es va dur a terme al voltant de les 11.00 del matí. Els agents van identificar dos treballadors i, seguidament, es va comprovar que tots dos estaven en situació administrativa
irregular i no disposaven de contracte de treball ni estaven donats d’alta a la Seguretat Social. D’altra banda, l’establiment tampoc comptava amb la lliçència d’activitat ni cap contracte amb un ens autoritzat per la gestió de residus. En aquest sentit, els mossos van detectar a l’interior del local olis usats, filtres i altres elements d’automoció sense el corresponent etiquetatge i separació tal i com obliga la normativa vigent. A banda de l’absència de legalització de l’activitat que hi duien a terme, els agents també van observar infraccions en matèria de seguretat. L’inadequat emmagatzematge de materials potencialment inflamables se sumava a la falta d’extintors
Valls l La plaça i l’Església de Sant Francesc, escenaris de la convocatòria
El Festival Pati Interior celebra la seva segona edició a Valls amb la voluntat de consolidar-se com un espai de trobada entre artistes i públic, apostant per les arts escèniques, la creació contemporània i la cultura de proximitat. Enguany, el certamen amplia escenaris i incorpora com a novetat l’Església de Sant Francesc, sumant-se així a la Plaça de Sant Francesc com a epicentre d’una jornada cultural oberta a tots els públics. Després de l’èxit de la primera edició, el festival manté una programació diversa i accessible, pensada per transformar l’espai públic en un lloc de descoberta, convivència i participació cultural. Com a avantsala del festival,
el passat dissabte 24 de gener es va celebrar una jornada prèvia amb un taller de serigrafia conduït per l’artista Clara Santó, en què les participants van poder estampar la seva pròpia bossa amb el logotip del festival. L’activitat va cloure amb un vermut a càrrec de La Bajoca, reforçant l’esperit comunitari de la proposta.
La programació principal tindrà lloc dissabte 7 de febrer i s’iniciarà a les 11.30 h amb ‘Mice’, de la companyia Martini & Manzani. L’espectacle, adreçat a tots els públics, combina circ, teatre físic, pallasso i acrobàcia per construir un univers poètic i humorístic a partir del joc escènic i una gran estructura visual. A les 13.00 h, la plaça acollirà ‘El gos perdut’, una
i altres mesures bàsiques. A més, tampoc van mostrar cap document que acredités el manteniment de la maquinària i els equips que feien anar.
Detenció
Poc abans de finalitzar la inspecció, després de diverses hores, es va identificar un client que venia a recollir el seu vehicle. Un cop fetes les comprovacions pertinents, els agents van confirmar que el vehicle que l’home pretenia endur-se no estava al seu nom i en l’escorcoll van localitzar dues bosses amb gairebé dos grams de MDMA i més de mig gram de metamfetamina. Així mateix, duia un total de 220 euros en bitllets fraccionats. Per tot plegat, el van
acabar detenint per un delicte de tràfic de drogues. L’home, que comptava amb 14 antecedents policials, alguns relacionats amb delictes contra la salut pública, va quedar en llibertat unes hores després amb l’obligació de presentar-se davant l’autoritat judicial en els pròxims dies.
La detenció va ser improvisada per part dels agents dels Mossos d’Esquadra i després d’efectuar la denúncia sobre el taller, es preveu que extingueixi tota activitat i també passi tots els processos judicials pertitents per donar compte de les activitats irregulars dutes a terme durant el temps que va estar obert.
Durant el 2023, va ocorrer un fet similar a Riudoms amb
El festival és una iniciativa de la Comunalitat de
Dissabte passat es va fer un acte previ, amb un taller de serigrafia i un vermut
peça de dansa del col·lectiu homònim que aposta pel contacte directe amb l’espectador i reflexiona sobre temes com la llibertat, la soledat i el destí humà, qüestionant què ens diferencia realment dels animals.
El festival es tancarà a les 17.00 h a l’Església de Sant
El taller no comptava amb un registre administratiu regulat per al negoci
el desmantellament d’un altre taller irregular en condicons similars. Altres casos anteriors també se situen a les
Terres de l’Ebre, en localitats com Amposta o Tortosa, en intervencions del mateix cos de l’autoritat catalana. L’any passat, a l’Aldea també es va trobar un taller amb irregularitats, principalment en la situació contractual dels treballadors de l’establiment i la regulació administrativa.
El violinista Javier García, un dels músics escollits. Ajuntament de Vila-seca
Francesc amb ‘Third Space’, una performance de la creadora Meritxell de Soto que fusiona DJing i coreografia. La proposta investiga els límits entre la pista de ball, el concert i l’escena, convertint l’espai religiós en una experiència sensorial immersiva. Al llarg de tot el matí, la Plaça de Sant Francesc esdevindrà també un espai de convivència amb una fira d’artesania i creació local organitzada per La Draperia, així com servei de barra i foodtrucks amb opcions dolces i salades.
Cultura l L'Auditori Josep Carreras serà testimoni de luxe per una jornada que presentarà una «experiència singular», unint les disciplines de la música clàssica i els escacs. A partir de les 17.15 h d'aquest pròxim diumenge, l'Espai Xavier Montsalvatge acollirà partitures ràpides simulatàniament amb partides d'escacs obertes al públic.
L'activitat s'emmarca dins el concert Música al tauler, que tindrà lloca a les 19.00 h, on es mostraran imatges de partides històriques de la disciplina d’estratègia. El violinista Javier García Aranda actuarà al concert amb la pianista Karla Martínez, intèrpret i professora amb una llarga trajectòria internacional. Redacció
Serveis l El nou pla preveu solucionar definitivament el problema de goteres al Pavelló Municipal
Adam Díaz Garriga
L’Ajuntament de Cambrils prepara un nou Pla d’Inversions Esportives que preveu aplicar-se a partir d’aquest 2026 per millorar les principals instal·lacions esportives del municipi. Els principals factors seran l’increment de la seguretat, la sostenibilitat i l’adaptabilitat dels equipaments, suposant una inversió total de 2,6 milions d’euros. La principal novetat serà l’avenç en la construcció del nou Poliesportiu Municipal a la Zona Esportiva Nord. El consistori ha confirmat la finalització de la redacció del projecte executiu de l’obra, que es preveu licitar durant el segon trimestre d’enguany. El pla també inclourà la renovació de la gespa artificial i treballs complementaris als
camps 2 i 3 de futbol del municipi. També s’il·luminarà la Zona Esportiva Nord, on se situen els camps de futbol, la
pista d’atletisme o el camp de tir amb arc. Pel que fa a la zona est, el consistori preveu la construcció d’un nou Bike
Altafulla l L'escola millorarà el confort tèrmic i la il·luminació natural
Redacció
L’Ajuntament d’Altafulla planteja les primeres accions per la millora de l’Escola la Portalada amb l’aprovació inicial d’un projecte de 96.355 euros. Els objectius del consistori són millorar el confort tèrmic, la ventilació i la il·luminació natural dels espais de la bi-
biloteca, l’aula de música i de psicomotricitat, augmentant l’adaptació als alumnes. Els treballs de reforma se centraran en la modernització de les instal·lacions, que presentaven mancances en els equipaments, iniciant amb un primer lot que inclourà la substitució de fusteries
Torredembarra consolida l’Espai en família amb un calendari «estable»
Societat l Torredembarra consolidarà aquest primer trimestre de l'any el calendari per l'Espai en família, que torna a l'estabilitat fins al juny. Després de valorar positivament la primera edició, el consistori ha confirmat que les activitats començaran novament el 31 de gener. Dos dissabtes al mes (excepte al juny, que seran tres), les fa-
mílies podran participar en propostes com contacontes, tallers. creatius, gimcanes i jocs de construcció El consistori preveu descentralitzar les activitats en els diferents espais del municipi, com l’Espai Jove, la Biblioteca de Baix a Mar, el Parc de Cal Llovet, Parc de Frederica Montseny, a Cal Bofill o a la plaça Antoni Roig. Redacció
de l’aula de psicomotricitat per millorar la ventilació, i la creació d’una balconera a l’aula de música. El segon lot presentarà la intervenció en les cobertes per eliminar «ponts tèrmics», filtracions i vegetació acumulada. I en els tercers i últims períodes de treballs, s’instal-
Park des de zero per ampliar la diversitat d’equipaments esportius. La pista d’atletisme també serà una de les zones
laran dobles vidres de baixa emissivitat tèrmica a la biblioteca i les aules d’acollida per «optimitzar la temperatura interior».
«No només solucionem problemes estructurals, sinó que transformem espais clau», explicava la coalcaldessa i regidora d’Educació, Alba Muntadas, fent esment que el principal objectiu ha estat «l’eficiència energètica». El projecte utilitzarà materials com alumini reciclat per reduir les emissions i facilitarà l’adaptació climàtica dels infants.
L’Ajuntament ha detectat filtracions noves en tres espais diferents del pavelló
afectades, ja que s’hi instal·larà una grada metàl·lica. Entre les accions, també s’inclouen la instal·lació d’una carpa poliesportiva al Mas Clariana i de plaques solars al Pavelló Municipal per abastir-lo amb llum sostenible, a més de diverses millores als vestuaris.
Goteres
Una de les principals accions també se centraran en la solució de les goteres al Pavelló Municipal, que des de fa sis mesos arrossega episodis de desperfectes en casos de pluges fortes. L’últim cas va ser
a l’octubre, quan després de mesos d’obres (amb endarreriments), el sostre va tornar a presentar filtracions d’aigua i les entitats esportives van denunciar l’estat del sòl. L’Ajuntament assegura que en els últims mesos ha reclamat «fins a cinc vegades» les tasques de reparació, però fonts properes a les entitats asseguren que el sostre no ha parat de filtrar aigua.
També es va reclamar a l’empresa, Grup Xavier Babot, els danys ocasionats per determinar responsabilitats. Les últimes goteres, detectades la setmana passada i que van obligar a suspendre diversos partits i entrenaments dels clubs cambrilencs, ja han estat reparades. D’altra banda, el consistori ha detectat goteres també al Pavelló 2, el gimnàs municipal i a la Sala de ciclisme. Part de la inversió de millora es destinarà a millorar les cobertes de les instal·lacions del pavelló, executant-les durant aquest estiu.
Davant l’espera de millores, la regidora d’esports, Gemma Balanyà destacava que «representa un pas endavant per modernitzar infraestructures clau», concretament els pavellons.
Serveis l El transport escolar també acull més de 400 alumnes en l’últim any amb una gran demanda
Redacció
La Conca de Barberà ha tancat el 2025 consolidant un augment de l’ús del transport públic en les 11 línies operatives que han ofert servei. En total, 9.878 usuaris han fet ús del transport entre els municipis de la comarca, situant l’augment en un 17%. Una xifra que, segons el Consell Comarcal de la Conca de Barberà, consolida el servei com a «peça clau» per a la mobilitat diària dels habitants.
El servei connecta els principals nuclis de població de la comarca a través de les línies
habituals i segons la demanda, una situació que es repeteix en localitats com Montblanc, l’Espluga de Francolí i Santa Coloma de Queralt. Precisament, les línies «a la demanda» han estat les més reforçades i les que més van patri l’augment l’any passat. La línia 2 (LillaMontblanc) va ser la més destacada amb un increment del 157%. També han crescut les línies 7 (Ollers-Montblanc) en un 102% i la línia 11 (Santa Coloma de Queralt-Montblanc), amb un 44% més d’usuaris durant el 2025.
Altres rutes com la 6 (Senan-L’Espluga de Francolí) o la
5 també han augmentat el seu nombre d’usuaris, sense superar el 33%. Des del mes de juny, la comarca va ampliar el servei en diferents línies i horaris després de detectar la necessitat de demanda en un estudi conjunt de diversos municipis amb la Direcció General de Transports per Carretera.
Transport escolar
La comarca també ha reiterat la importància del servei de transport escolar, que durant el 2025 ha ofert 24 rutes. Uns 423 alumnes s’han beneficiat de les línies que portaven fins a les escoles, operades per 10
Política l També va definir-se la reactivació del projecte del Sarral
Adam Díaz Garriga
El Consell Comarcal de la Conca de Barberà va consolidar aquest passat dilluns la seva aprovació sobre el nou model de finançament entre l’Estat i Catalunya. La moció va afirmar-se durant l’últim Ple ordinari per reafirmar el
seu suport, així com també es va denunciar l’acord entre Mercosur i l’Unió Europea. Entre els punts tractats en el Ple, també va reactivar-se la contractació de les obres del projecte de subministrament a la Conca de Barberà des del ramal de Sarral i Forès fins al depòsit municipal. Un pro-
jecte aturat des del 2024 que va sortir a licitació sense èxit i que ara ha delegat les competències per tractar d’impulsar-lo a causa de la necessitat de la comarca sobre l’abastiment d’aigua amb el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT). El projecte preveia la primera fase amb un pressupost total
Imatge
La línia entre Lilla i Montblanc va incrementar el seu servei en un 157%
empreses de transport. D’entre els alumnes assistits, 286 són d’escolarització obligatò-
de més de 5,7 milions d’euros amb una nova canonada de gairebé 17 quilòmetres que abastirien un desenes de municipis de la Conca de Barberà per evitar sequeres o talls d’aigua.
Les obres resten aturades a l’espera d’un nou contracte, que s’havia de licitat a inicis d’enguany i finalitzat al 2027, però encara no hi ha estimacions pel nou procés.
Altres punts acordats també van ser l’increment de l’1,5% de caràcter fix i un 0,5% variable del personal laboral del Consell Comarcal.
ria i 137 de no obligatoris, amb un cost total del servei de més 956.000 euros.
Enguany, el Consell Comarcal ha anunciat que es mantindran els ajuts individuals per als desplaçaments. Durant el 2025 es van atorgar totes les sol·licituds presentades, amb un import total de 12.333 eu-
ros, assolint la cobertura total de les institucions escolars del municipi entre Montblanc, l’Espluga de Francolí i Santa Coloma de Queralt. La previsió és que aquest 2026, les xifres es mantinguin després d’un any qualificat com «positiu» per al sector del transport municipal.
Sostenibilitat l L’embassament de Riudecanyes s’ha omplert i ha assolit el 100% de la seva capacitat, 5,322 hectòmetres cúbics (hm3) embassats i una cota de 219,5 metres, segons informa la Comunitat de Regants del pantà. Actualment, l’embassament està sobreeixint i aboca un cabal d’uns 0,75 metres cúbics per segons a la
riera de Riudecanyes, aigües avall de la presa. L’obertura dels desguassos de fons de la presa de Riudecanyes es farà dijous entre les vuit i les onze del matí, com s’ha comunicat d’acord amb el que estableix el Pla Inuncat. La Comunitat de Regants ha fet la comunicació al Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT), als
tècnics de guàrdia d’Hidrologia i al servei de Gestió de l’Aigua de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Els municipis de Riudecanyes, Montbrió del Camp, Mont-roig del Camp i Cambrils rebran comunicacions de la maniobra i se’ls recomana que es mantinguin tancats els punts baixos i accessos a la llera de la riera de Riudecanyes a avall. ACN
Futbol l Qualsevol altre fitxatge sènior haurà d’arribar amb una baixa i, de moment, els que han de sortir no estan predisposats
El Nàstic de Tarragona es troba en plena recta final del mercat de fitxatges d’hivern amb la intenció de reforçar-se amb un jugador més com a mínim a la defensa i, en segon pla, un reforç a la davantera, però té el mateix maldecap del primer dia desbloquejar la rampa de sortida. El conjunt grana està en la mateixa situació de fa unes setmanes. Per poder fitxar un jugador sènior, ha d’alliberar una fitxa, mentre que encara en conserva una de jugador sub-23. Fins ara, l’entitat ha sortit del pas donant de baixa a David Juncà i Wilfrid Kaptoum, a més d’Álvaro García per la lesió de llarga durada, per poder inscriure a Aitor Gelardo, Ander Zoilo i Hugo Pérez, dos dels quals que ha debutat amb la samarreta grana.
Juncà i Kaptoum han alliberat la fitxa, però continuen cobrant a l’entitat
Des de l’inici del mercat, tres jugadors van aparèixer a la rampa de sortida i un més es va sumar en el camí. Aquests van ser David Juncà, Wilfrid Katpoum, Christos Almpanis i Sergio Santos. De moment, tots aquests mantenen el torcebraç amb l’entitat i no volen sortir. En el cas de Juncà i Kaptoum, aquests ja tenen la baixa, però continuen en el club cobrant i entrenant com un jugador més.
Les entrades de l’Alcorcón-Nàstic ja estan disponibles a la web a un preu de 15 euros
Futbol l Les entrades del duel d'aquest cap de setmanes entre l'Alcorcón i el Nàstic ja estan disponibles de forma online. Tot i que el club no ha organitzat cap desplaçament, sí que ha habilitat al lloc web de l'entitat les entrades per a tots els nastiquers que vulguin desplaçar-se pel seu compte per donar suport a l'equip. Les entrades són
exclusivament online i estan a un preu pactat entre els clubs de 15 euros i s'hauran de recollir a les taquilles del Municipal de Santo Domingo el mateix dia de partit Més d'un nastiquer ja ha confirmat a les xarxes socials que hi seran presents en un partit en el qual l'horari no acompanya, sent un diumenge a les 20.30 hores. Redacció
Això suposa una llosa sobre un Nàstic que va equilibris com un funambulista amb l’economia del club. De fet, el passat mes de desembre, a la junta general d’accionistes, ja es va exposar el desviament negatiu d’uns 610.000 euros.
D’aquesta manera, carregar amb el sou de dos jugadors
que no estaran disponibles la resta de la temporada és un pes difícil de suportar i també limitant per invertir en reforços.
Pel que fa a Christos Almpanis, el jugador cedit per l’Andorra, tot i tenir ofertes, també ha insistit en quedar-se a l’equip. A diferència de Jun-
Covestro renova el compromís amb el Nàstic de Tarragona per fomentar l’esport local
Futbol l Covestro i el club Gimnàstic de Tarragona perllonguen un any més una relació de gairebé quatre dècades arribant als 39 anys. L'acord consolida la presència de Covestro al Nou Estadi Costa Daurada i posa en relleu la importància que la companyia concedeix als valors del treball en equip, la perseverança i la millora
constant, principis compartits tant per l'àmbit esportiu com per l'empresarial. La signatura de la renovació va tenir lloc a les instal·lacions del club en un acte celebrat el passat 21 de gener que va comptar amb el director general de Covestro España, Andrea Firenze, i el president executiu del Nàstic Lluís Fàbregas. Redacció
cà i Kaptoum, Parralo sí que va apostar per donar minuts i oportunitats a l’extrem grec, però el fort cop al cap que va rebre en el partit contra el Teruel l’ha mantingut fora de joc des de llavors.
Finalment, el cas de Sergio Santos va ser especial. El futur del lateral dret grana es va
obrir com una possible via per alliberar una fitxa després de rebre l’interès de l’Alcorcón. Això sí, aquesta és possibilitat que no té per què concretar-se.
La realitat ara mateix marca que el Nàstic té una lluita en dos fronts. Primer, per negociar amb els jugadors la resolució dels seus contractes i, de l’altra, buscant amb urgència peces fonamentals per ajudar a millorar l’equip. Entre aquesta lluita, l’equip continua treballant amb el neguit que provoca els moviments. En un segon pla, es troba la situació de César Morgado, que, de moment, és baixa per temes de salut i no queda clar el moment que podrà reincorporar-se amb la resta del grup.
El 2 de febrer
El compte enrere ja està en marxa. El mercat d’hivern tancarà a la mitjanit del pròxim dilluns 2 de febrer i la meitat de la categoria busca, amb cada vegada més desesperació, les peces adequades. Les cartes sobre la taula del Nàstic estan clares. El més important és incorporar un central i, si sorgeix l’oportunitat adequada, un reforç a la part de dalt.
De moment, hi ha hagut tres entrades. Ara falta aclarir les sortides.
Bàsquet l Els de Muñiz van guanyar l’average al Mataró i ratifiquen les bones sensacions amb resultats
Arnau Montreal Quesada
L’OCA Global CB Salou obre un camí a la permanència. El conjunt de Jesús Muñiz va trencar el gel al seu pavelló del Milà sumant el primer triomf en el duel directe per la salvació amb l’UE Mataró. Una victòria que treu, de moment, els salouencs del descens directe i, a més, assoleix l’average per superar en cas d’empat als del Maresme. El més important, va ser un triomf per ratificar les bones sensacions amb resultats, tot un xoc anímic. «Va ser un partit del qual sortim reforçats, però hem de tenir presents que portem una llosa de derrotes importants i hem d’estar concentrats», destacava el tècnic Jesús Muñiz. És una realitat que amb l’aterratge d’homes com Charles Knowles, Danrad Knowles i Álex Llorca l’equip havia fet un pas endavant amb sensacions, però sempre es topava amb la mateixa pedra: la desfeta a l’últim quart. Partits contra el Huesca, Benicarló i Llíria es van escapar de les mans dels salouencs en
els últims instants. «La por per no perdre va fer que no prenguéssim bones decisions i això diu molt de la fortalesa mental que vam tenir diumenge», subratllava Muñiz. De fet, va estar a punt de repetir-se a història, perquè el partit va anar del +16 al –1 en els darrers minuts, però aquesta vegada l’equip salouenc no va caure i va segellar una vic-
Reus presenta el projecte de la Capitalitat del Bàsquet
Femení 2026
Bàsquet l Durant l'any es promouran tallers de tecnificació i tornejos
Reus va presentar ahir el projecte de la Capitalitat del Bàsquet Femení 2026. El tret de sortida es va fer en un acte ahir en el Pavelló Olímpic Municipal i, durant l’any la ciutat serà el referent del bàsquet femení de Catalunya amb diferents projectes de visibilització, promoció i generació de referents d’aquest esport. La Capitalitat del Bàsquet Femení, impulsada per l’Ajuntament de Reus i la Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ), es desplega en quatre línies estratègiques per
potenciar l’esport a la ciutat. Primer, en la línia formativa, es promouran tallers de tecnificació amb entrenadores referents per perfeccionar la tècnica i tàctica de les jugadores. Segon, es contempla la participació en tornejos i lligues femenines de diferents nivells, incloent-hi competicions de 3x3 i actes com les 12 hores de bàsquet. A més, la ciutat organitzarà tornejos com el Campionat d’Espanya de Minibàsquet 2026. Tercer, es promocionarà el bàsquet a l’escola com eina de salut física i mental, inte-
tòria que val or per assolir la permanència.
Són persones En l’esport, a vegades s’oblida que els jugadors són també persones. Quan les coses no surten i s’encadena derrota rere derrota es crea una llosa mental que afecta el nivell de cadascú. A vegades, la victòria que trenca el gel és un
revulsiu per a un grup implicat que treballa per salvar la categoria. De fet, es va veure la implicació de cada jugador, començant amb Traoré celebrant amb ràbia un rebot defensiu clau i acabant amb una celebració coral al centre de la pista després de concretar el triomf.
«L’equip està treballant molt bé, la predisposició és
Ara mateix, el Salou ha sortit del descens directe i està a 4 triomfs de la salvació
màxima i, ara hem d’aprofitar la fortalesa mental que hem guanyat ara que el grup s’ha estabilitzat després de tants canvis», apuntava Muñiz. A banda de fitxatges, també és clau la millora dels que s’han quedat. «Hem establert rols nous. Això fa que jugadors s’alliberin i puguin créixer, com és el cas de Pol Saló i Edgar Moure», destacava. Diumenge, els salouencs tenen un duel clau contra el Molina Bàsquet, el tercer en la lluita pel descens. Com contra el Mataró, el Salou ja els va guanyar a l’anada, així que un triomf diumenge arribaria amb un nou average guanyat. El conjunt murcià també s’ha reforçat i des del club salouenc es vol la màxima concentració, sense caure en una pressió extra. Fa mesos que el Salou ha obert el camí a la permanència i, diumenge passat, va fer el primer pas. Ara, toca continuar endavant.
Snowboard l L'almosterenca Núria Castán assoleix la cinquena posició en la segona prova del Freeride World Tour que va tenir lloc dilluns a Val Thorens, França. La rider va ser l'última en sortir i va realitzar una gran línia, però dos errors van penalitzar la seva puntuació i la van relegar a la cinquena posició de la carrera i del rànquing general. Castán va apuntar que «les condicions han sigut molt canviants. Tot i sortir l'última he fet la línia que volia, però he tingut la mala sort que, després de fer el primer drop més gran hi havia un clot i m'he desestabilitzat». «He millorat el meu riding respecte a Baqueira, però estic trista perquè no ha estat suficient perquè he comès els dos errors». La pròxima carrera és el Mundial FIS de Freeride, que se celebrarà de l'1 al 5 de febrer amb Castán com a representant de la selecció espanyola. Després, se celebrarà la tercera cursa del Freeride World Tour del 22 al 28 de febrer a Geòrgia; del 5 al 10 de març, la quarta a Fieberbrunn, Àustria; els riders que superin el tall competiran del 15 al 22 de març a Alaska, i la gran final se celebrarà del 28 de març al 5 d’abril a Suïssa. Redacció
grant la pràctica esportiva en rutines quotidianes saludables. Finalment, en la línia
divulgativa, s’inclouran campanyes de sensibilització per visibilitzar el bàsquet femení i
trencar estereotips de gènere. Ahir, Reus va prendre el relleu de Llinars del Vallès en
un acte amb representants institucionals i els clubs de referència de la ciutat.
Política
l La cambra tampoc va aprovar una moratòria de desnonaments a famílies vulnerables
El ple del Congrés ha rebutjat per 171 vots a favor (PSOE, Sumar, ERC, Bildu, PNB i Podem) i 178 en contra (PP, Vox, Junts i UPN) el decret del govern espanyol que contenia la revalorització del 2,7% de les pensions al 2026 i altres mesures com una moratòria de desnonaments a famílies vulnerables. Junts ha votat en contra acusant l’executiu de pretendre fer «xantatge» vinculant les pensions a altres qüestions que no hi tenen res a veure. «Nosaltres diem sí a les pensions, no a les ocupacions, i no poden obligar-nos a deixar tirades les persones que pateixen les ocupacions i els impagaments», ha afirmat la portaveu Míriam Nogueras. Per contra, el ministre Bolaños ha advertit que un ‘no’
al text equival a «fer mal» a milers de persones. Els vots de Junts eren imprescindibles per evitar una
derrota de l’executiu espanyol, que necessitava el suport de tots els socis. El govern de Pedro Sánchez haurà
Societat l El Govern ha aprovat un decret de 20 MEUR
Agències
Aquest dimarts el Consell de Ministres ha aprovat un decret de 20 milions d’euros per anticipar ajudes i indemnitzacions per les víctimes dels dos accidents, el d’Adamuz i el de Gelida. Les famílies rebran 216.000 euros per cada vícti-
ma mortal. Els ferits cobraran entre 2.400 i 84.000 euros, en funció de la gravetat. Són xifres que després hauran de millorar les asseguradores de Renfe, Adif i Iryo. Dels 20 milions, 10 són ajudes i 10 més són avançaments. «No consentirem que hi hagi víctimes que estiguin deu anys espe-
rant una indemnització», ha assenyalat el ministre. Així, dels 216.000 per cada víctima mortal, 72.000 euros correspondran a una indemnització a fons perdut, 72.000 euros més com a bestreta de l’assegurança de responsabilitat civil i 72.000 euros més a conseqüència de l’assegu-
Societat l El PSOE i Podem van arribar a un pacte per regularitzar mig milió d'immigrants a Espanya. Segons va afirmar la secretària general de la formació, Irene Montero, l'acord preveu que l'executiu estatal aprovi la regularització de forma «immediata». El govern espanyol va confirmar, en aquest sentit, que ahir el Consell de Ministres va aprovar l’inici de
la tramitació d’un reial decret per tirar endavant la regularització extraordinària, «amb l’objectiu de garantir drets i donar seguretat jurídica a una realitat social existent». «Podem està per garantir drets, i papers són drets», va afirmar Montero. La mesura, segons Montero, pot afectar mig milió de persones en situació irregular a Espanya. El govern espanyol, per
la seva banda, va assegurar que el reial decret és fruit de l’acord amb Podem i d’una «suma de voluntats que posen al centre les persones». També va indicar que la iniciativa reprèn el mandat d’una iniciativa legislativa popular que va recollir més de 700.000 signatures, la presa en consideració de la qual va tenir 310 vots a favor i 33 en contra al Congrés. ACN
de buscar ara una via alternativa amb un nou decret per aprovar l’actualització de les pensions. La votació ha arri-
rança obligatòria. A banda, el jutge de l’Audiència Nacional (AN) Antonio Piña ha acordat aquest dimarts obrir diligències prèvies d’investigació contra el ministre de Transports, Óscar Puente, arran d’una denúncia de l’Associació Llibertat i Justícia, que l’acusa d’un delicte d’homicidi imprudent per l’accident ferroviari d’Adamuz (Còrdova), on van morir més de 40 persones. Amb aquest pas, Piña demana a la Fiscalia que informi si el tribunal ha d’investigar Puente, que hauria de ser jutjat al Suprem.
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Felicidades, gorda! Ya no recuerdo los que haces o hacemos juntos, lo que sí sé es que nos hace feliz que los hagas junto a mi y nuestros dos hijos, te queremos mucho, disfruta de tu día!
teixos amos». «Que se sàpiga, que potser els fa vergonya i no ho fan», ha tancat.
Nous xocs
Junts ha votat en contra acusant l’executiu de fer «xantatge»
bat després d’un debat dur en què el ministre Bolaños ha advertit Junts que votar ‘no’ al decret òmnibus de «l’escut social» és «fer mal a pensionistes, a persones que no poden pagar l’aigua i un habitatge, a desocupats, i a víctimes de la dana i dels incendis forestals». ERC ha criticat durament el vot de Junts. El portaveu dels republicans Gabriel Rufián, ha acusat el grup de Nogueras de respondre a interessos de la patronal. En una publicació a X, ha recordat que Junts ha votat «amb PP i Vox perquè tenen banderes diferents però els ma-
Des de la tribuna, Bolaños ha volgut redoblar la pressió. Un vot a favor del text, segons el ministre, és «votar sí a augmentar les pensions, garantir el subministrament d’aigua i energia a persones amb baixos recursos, a evitar desnonaments a gent que no té on anar, i establir exempcions fiscals a desocupats, víctimes de la dana i afectats pels incendis forestals de l’últim estiu». El vicesecretari d’Hisenda del PP, Juan Bravo, ha acusat el govern espanyol de ser «incapaç» de governar i de «faltar al respecte» al Congrés i als ciutadans barrejant matèries en un reial decret òmnibus i utilitzant els pensionistes com a «ostatges». Ara, segons Bravo, el govern espanyol té un mes per fer un altre decret i aprovar l’actualització. El ministre de Consum, Pablo Bustinduy, ha acusat PP, Vox i Junts d’actuar amb «crueltat» davant els més desafavorits. «Intentar justificar aquest vot és indigne», ha afirmat el ministre.
Hoy es tu día y cumples 18 primaveras. Nunca dejes de luchar y conseguir tus sueños. Es un orgullo verte crecer, no cambies. Te queremos. El equipo.
Avui celebrem
k Tribuna k
Fa vuit dies que al Priorat i a la Ribera d’Ebre no hi circula cap tren. Vuit dies amb la línia R15 interrompuda entre Reus i Riba-roja d’Ebre, amb l’estació de Marçà-Falset sense servei i amb moltes persones del territori buscant alternatives per poder continuar amb el seu dia a dia. En aquest temps, estudiants en plena època d’exàmens, treballadors que es desplacen al Camp de Tarragona o a Barcelona i famílies del Priorat han viscut de primera mà les dificultats que genera la manca d’un servei ferroviari regular i fiable.
Davant d’aquesta situació, des de l’Ajuntament de Falset vam decidir habilitar un autobús especial amb parades a Reus, Tarragona i Barcelona-Sants, amb l’únic objectiu de garantir una mínima continuïtat en la mobilitat dels nostres veïns i veïnes. Ho vam fer des d’un sentit de responsabilitat institucional i de servei públic, conscients que aquesta no és una competència municipal, però també que hi ha moments en què cal prioritzar les necessitats de les persones.
Aquest episodi posa de manifest una realitat que el territori fa temps que reivindica: les mancances estructurals de la línia R15 s’han convertit en un mal endèmic, marcat per la insuficiència d’inversions, la limitació de freqüències horàries, el desgast de la infraestructura i una manca de manteniment sostingut que dificulta garantir un servei estable i previsible. Més enllà de les incidències puntuals, el repte és de fons i requereix una mirada a mitjà i llarg termini.
Per això, aquesta apel·lació no neix de la voluntat de confrontar, sinó de contribuir de manera constructiva a la millora del servei.
Aquest episodi posa de manifest una realitat que el territori fa temps que reivindica: les mancances estructurals de la línia R15 s’han convertit en un mal endèmic
El Priorat, com la resta de comarques del país, necessita una mobilitat pública digna, segura i accessible, que permeti garantir la igualtat d’oportunitats, l’accés a l’educació, al treball i als serveis, i reforci la cohesió territorial.
Des del món local, continuarem fent sentir aquesta veu amb esperit de col·laboració institucional, demanant compromisos clars per al restabliment del servei amb garanties, el desplegament d’alternatives eficients quan calgui i un pla d’inversions que permeti superar, de manera definitiva, una situació que fa massa temps que condiciona la vida quotidiana de la nostra gent.
k Editorial k
L’actualització del pla de Rodalies 2020-2030 ha posat de manifest una veritat incòmode: els 1.691 milions d’euros addicionals anunciats aquest dimarts no són un regal, sinó el reconeixement d’un error de càlcul inicial. Quan el secretari d’Estat de Transports, José Antonio Santano, ironitza dient que «si hem de demanar disculpes per ampliar en 1.800 milions el pla, ho farem», està admetint implícitament que la inversió original era insuficient des del principi. La pregunta és obvia: per què calia esperar una crisi com la viscuda aquesta setmana per reconèixer que les Rodalies necessitaven
8.037 milions i no pas 6.346? La xarxa no s’ha deteriorat de sobte; les dècades de desinversió que reconeix la consellera Sílvia Paneque eren públiques i notòries. Triplicar la inversió en manteniment i reposició d’actius revela que les necessitats reals s’amagaven darrera d’un pla que mai no va ser realista. Les 287 noves actuacions en infraestructura, els 637 milions per a tallers i vies d’estacionament, o els 53 trens nous de la flota no són capricis sobrevinguts. Són necessitats elementals per a un servei digne que haurien d’haver estat contemplades des del primer moment.
k Tribuna k
L’habitatge. Viurem un sant tornem-hi?
Ala primera dècada del segle XXI vam viure l’anomenada ‘bombolla immobiliària’, tothom comprava pisos. Va ser una bogeria. Semblava que les entitats financeres estiguessin regalant els diners. Ara l’empresa estatal d’habitatge, batejada com ‘Casa 47’, és la darrera iniciativa del govern, per crear un gran parc públic d’immobles destinats al lloguer, per afrontar un dels principals problemes que castiguen a la societat espanyola, com és l’accés a una residència digna. Isabel Rodríguez, ministra d’Habitatge ha anunciat que s’invertirà 1.300 milions per any a partir de 2026 i durant deu anys.
Josep M. Buqueras
President executiu de la Fundació Trencadís
finques; la dinàmica del mercat, que prioritza la inversió sobre l’ús i per haver permès que els habitatges socials es van desprotegir i varen passar al mercat lliure.
estrangers i la manca de pisos de lloguer, fa que la demanda vagi cap a la compravenda.
L’assessor immobiliari del segle XXI respon bàsicament a un perfil professional del tipus autònom, digital i connectat a la xarxa. La digitalització i l’increment del treball independent defineixen l’actual professió immobiliària a Espanya, on prop del 43% dels professionals del sector són freelance, és un mercat que exigeix major agilitat, coneixement tecnològic i capacitat de connexió global.
Els experts asseguren que és imprescindible un gran acord per tal de garantir una política d’habitatge estable i és necessari un canvi cultural que consideri el parc públic un bé comú essencial. La col·laboració pública-privada resulta actualment imprescindible, s’han d’agilitzar els procediments perquè aflorin nous sols i que la burocràcia administrativa sigui molt més àgil.
A la Costa Daurada tenim compradors estrangers i la manca de pisos de lloguer, fa que la demanda vagi cap a la compravenda
L’objectiu és arribar a la classe mitjana. La realitat és que ara persones amb un treball estable i un salari digne, un no pugui pagar un lloguer o el lloguer es mengi el salari. Aquest col·lectiu té condicions desafortunadament pitjor que temps enrere. Això és el que vol canviar el govern i que el 60% de la població espanyola pugui accedir als habitatges nous. Actualment, el preu dels habitatges es descontrola, La demanda és força creixent i existeix manca d’oferta, tot plegat significa que els preus de mercat estan desorbitats, amb increments de més del 10% interanual, segons les dades facilitades per l’Asociación Española de Análisis de Valor, que representa a les empreses taxadores. La crisi de l’habitatge protegit obliga a repensar les regles del joc, ja que la realitat ve condicionada per diversos factors: la falta de planificació; els canvis demogràfics, que han generat més població, i llars més petites; la localització dolenta i l’estat de moltes
A Tarragona obren més immobiliàries que bars. Alguns professionals tornen al sector després de quinze anys, per l’increment de la compravenda (un 18%), la inversió estrangera i un efecte de la pandèmia. A la província, des del 2020 el nombre d’agències ha crescut un, hi ha 4.749 locals on es fan les operacions vinculades a la compravenda de pisos. A la Costa Daurada tenim compradors
Abans era una professió centrada exclusivament en la intermediació immobiliària, ara és una activitat integral que combina l’acompanyament personalitzat, anàlisi estratègica i orientació en inversió. El mercat immobiliari espanyol és competitiu i atomitzat, però també dinàmic i ple d’oportunitats pels que sàpiguen adaptar-se, Lideraran el sector els professionals que siguin capaços d’abraçar la tecnologia, la collaboració i l’autonomia. Ara estem davant d’un professional independent, integrat en una xarxa global i tecnològicament capacitat.
La qüestió és, estem ara davant d’un altra bombolla immobiliària, que va propiciar el govern del Partit Popular, liderat per José María Aznar? Esperem que no. Viurem un nou Sant tornem-hi?
k Tribuna
k
Recordeu aquella famosa frase que deia: «és l’economia, estúpid»? Es va popularitzar durant la campanya electoral de Bill Clinton el 1992 i servia per retreure a Bush (pare) que calia centrar les polítiques en qüestions quotidianes i deixar de mirar tan cap enfora. Us sorprendrà un article de la CUP parlant dels Estats Units, exemple fotogràfic de l’imperialisme que destrueix nacions i del liberalisme que trenca societats, però és que avui venim a parlar d’economia i ordenances municipals i aquesta frase ens és molt oportuna per posar sobre la taula unes quantes coses (a més, ja era hora que des de l’esquerra ens apropiéssim dels símbols de les dretes i els resignifiquéssim, no?).
I és que el govern de Reus (format pel tripartit PSC, ERC i ARA), capitanejat pel regidor d’Hisenda, senyor Manel Muñoz, porta des del mes d’octubre passat esventant com són de ‘justos’ i ‘socials’ els pressupostos i les ordenances d’aquest 2026 -intuïm que no els qualifiquen com d’esquerres perquè sinó als membres d’ARA Reus els agafaria un tic a l’ull. Doncs, aquest cop, els pressupostos i les ordenances, és a dir, la guia pràctica que fa aterrar tots els anuncis grandiloqüents, els delaten: no són d’esquerres ni socialment justos. De fet, si es miren amb atenció, s’assemblen perillosament als del govern de Pellicer (de la no tan antiga Convergència). Perquè el PSC, lluny d’aprofitar les ordenances com una eina de redistribució de la riquesa, de lluita contra l’emergència climàtica i de garantia de drets bàsics, opta per una lògica purament recaptatòria que castiga la ciutadania mentre deixa intactes els privilegis econòmics dels de sempre. I sí: la manera com distribueixes i utilitzes l’economia diu molt de tu. Posem-ne exemples:
El primer, la taxa de recollida d’escombraries. Aquesta es calcularà principalment en funció dels metres quadrats de l’habitatge. I això és absurd, perquè llavors és igual quants residus generis, o com de bé o malament reciclis. És absurd i contrari al que prescriu la Unió Europea: el pagament ha de ser per generació, això significa que es penalitza qui més contamina i es premia qui contribueix més al reciclatge. En definitiva, tot i el canvi de colors a l’alcaldia, l’Ajuntament continua cec davant les necessitats mediambientals.
Mònica Pàmies
Regidora de la CUP a l’Ajuntament de Reus
Continuem: la gestió de l’aigua. Recordem que l’aigua és un dret bàsic i l’empresa Aigües de Reus és 100% municipal. I això hauria de ser suficient per aplicar taxes ‘justes’ i ‘socials’, oi? Doncs no. El govern local no pren en consideració l’emergència social ni l’emergència climàtica. Les sequeres dels darrers mesos d’estiu i les advertències científiques de les sequeres extremes que vindran no s’han tingut en compte, tampoc, en les ordenances de 2026 i es continua aplicant una tarifa que no s’adequa. Que passarà, doncs? Que es continuarà permetent que s’omplin les piscines privades amb aigua d’ús de boca a preus raonables, mentre que els pagesos es queden sense aigua per regar; tampoc no es fa res per acordar una factura justa en els habitatges on viuen fins a tres persones i no s’arriba al mínim de consum del preu fix establert -per tant, sempre paguen més del que consumeixen, cosa que no incentiva el no malbaratament- i tampoc eliminen el topall de fons social de 100.000 € l’any. Un topall que exclou persones i famílies d’un bé essencial en una empresa municipal 100% pública. No té cap sentit. Seguim amb habitatge i fiscalitat, en què l’IBI continua sense incorporar criteris socials suficients. Això sí, el govern local s’ha encarregat de vendre la bona nova que els pressupostos del 2026 inverteixen més en qüestions socials. Com es pot parlar de més inversió pressupostària quan els graus d’execució són tan baixos? Dades oficials: partides com habitatge i urbanisme, medi ambient o infraestructures, tenen un grau d’execució inferior al 35% (26,80%, 32,78%, 18,92%, respectivament), alhora que en sanitat i educació no se supera el 60% d’execució. Sí, la majoria de casos de NO compliment en execucions són en partides socials. I a això cal sumar-hi una redistribució d’impostos que no canvia res a qui retribueix. Cap canvi
aquest 2026: continuen beneficiant el mateix model i les mateixes persones: el de la ciutat per als turistes, les empreses i els rics. Per a la majoria de la població reusenca res no millora.
k Tribuna k
AContinuen beneficiant el mateix model i les mateixes persones: el de la ciutat per als turistes, les empreses i els rics. Per a la majoria de la població reusenca res no millora
En altres ordenances, el govern demostra la mateixa manca de sensibilitat social. Es volia cobrar 10,02 € pel cens de gossos, gats i fures, tot i que el tràmit és telemàtic i no comporta cap retorn per a la ciutadania. La CUP vam esmenar-ho (com moltes altres qüestions) i, gràcies a això, els animals adoptats NO pagaran el cens. Tot i això, l’Ajuntament continua sense facilitar les plaques identificatives, cosa que fa revertir-ne el cost en les famílies i genera greuges comparatius evidents . Per acabar, volem evidenciar una qüestió que pot semblar circumstancial, però que al nostre parer demostra molt sobre la voluntat d’aquest govern: ben bé totes les bonificacions continuen sent pregades. Això vol dir que només s’apliquen si la ciutadania les sol·licita explícitament. Quants dels habitants de Reus saben aquesta condició? Quants disposen del temps i/o del coneixement per poder fer-ne la sol·licitud? Una trampa que només serveix per deixar enrere les persones amb menys recursos. Nosaltres ho tenim clar: les ajudes han de ser automàtiques, universals i garantides. Ens sap greu començar l’any anunciant que res no canvia. Tot i que en les respostes a les al·legacions de la CUP, el regidor Muñoz reconeix que el nostre seria un sistema molt més just i que fomentaria la fórmula que qui més té més paga, el no malbaratament de recursos i l’ecologisme, des de govern diuen que no disposen de les eines administratives i de gestió per executar-lo. Ara l’excusa és local per una mancança autonòmica i espanyola, en un govern PSC-PSOE [no sé si aquí hi quedaria bé una coma, depèn del sentit...] a TOTES les institucions. La realitat: manca de voluntat política.
En resum, que molt soroll per no res o molta fressa i poca endreça. I que n’estem fartes de grans anuncis que només fan de Reus una ciutat aparador, on no es cobreixen les necessitats bàsiques de totes, més centrada a servir qui ens visita que no pas qui hi vivim.
Tarragona ens agrada parlar de ‘capital mediterrània’ i de ‘marca’, però hi ha un indicador molt més honest que qualsevol eslògan: què fem amb els diners quan el problema no és “nostre” en el sentit més egoista. Per saber-ho podem comprovem si la cooperació internacional és un ornament del pressupost o és una política pública. I aquest mandat Tarragona és referent perquè augmentant el pressupost cada any, amb 515.000 € de fons per a cooperació i un conveni estable amb Open Arms. Dues mesures acordades per En Comú Podem amb el govern municipal. A més, com a ciutat, comptem amb un equip tècnic capaç d’entendre que això va de continuïtat, criteri i drets humans, no de fotos. Recursos que les entitats de la ciutat, especialment la Coordinadora d’ONGs de Tarragona, han batallat durant anys, com amb la crisi del totxo que hi havia qui reclamava eliminar la partida perquè era “innecessària” «La solidaritat és la tendresa dels pobles», deia Óscar Romero. Però la tendresa sense estructura es queda en intenció. I les intencions no obren pous ni protegeixen defensores amenaçades. Mantenir aquesta partida vol dir convertir valors en drets: vol dir poder contribuir a obrir pous al Senegal, garantir educació a l’Índia o protegir activistes dels drets humans a Colòmbia. Dit planer: val la pena estirar el govern del PSC cap a l’esquerra si això significa recursos reals per a vides reals.
En un Mediterrani que sovint és postal fins que el mires amb els ulls nets, i llavors és frontera i fossa, el conveni amb Open Arms és una declaració: Tarragona no vol ser espectadora. I això també és política local de drets humans: perquè el que passa al mar ens interpella com a ciutat mediterrània. I si arribem als instituts i obrim focus, la cooperació, a més de contribuir a millorar la vida de la gent, impacta en la percepció del món que tenen els nostres joves.
La tendresa sense estructura es queda en intenció. I les intencions no obren pous ni protegeixen defensores amenaçades
Quan el món és fosc, la resposta no pot ser replegar-nos, ni normalitzar la barbàrie. Ha de ser l’alegre rebel·lia dels pobles organitzats. I aquí ressona el lema de la vicepresidenta de Colòmbia, Francia Márquez: «fins que la dignitat es torni costum». Per En Comú Podem la cooperació no és un luxe, és una prova de civilització. I Tarragona, si vol ser ciutat amb mirada llarga, ha de defensar-la i reforçar-la.
Necrològiques
Tarragona
Nieves Laguna Ruiz.
Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 11.00 h al Santuari
Ntra. Sra. de Loreto.
Reus
Virgilio Arcediano Sanchez.
Ha mort als 78 anys. El seu funeral serà demà a les 13.00 h al Tanatori Municipal de Reus.
Pilar Balsells Margalef.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà demà a les 12.00 h al Tanatori.
Vila-seca
Juan Carlos Jarque Dobon.
Ha mort als 74 anys. El seu funeral serà demà a les 15.00 h a l’església Potestant de Salou.
Salou
Josefa Cabezas de la Rosa.
Ha mort als 61 anys. El seu funeral serà demà a les 10.00 h al Tanatori Municipal de Salou.
Els representants de l’empresa a la demarcació amb una part de l’equip de Diari
Societat l La delegació de Coca-cola a Tarragona va desplaçar-se ahir fins a la redacció del Diari Més per celebrar Sant Francesc de Sales, patró dels periodistes, amb l'equip de professionals d'aquest mitjà. La visita ja s'ha convertit en tota una tradició que es repeteix
any rere any, i que serveix per compartir impressions sobre l'actualitat i gaudir d'un refrigeri. A més, l'empresa va voler obsequiar els professionals de Diari Més amb una llibreta, begudes i llaminadures, premiant així la seva dedicació i la seva tasca. Redacció
Avui felicita als que es diuen:
Tomàs, Flavià i Tirs
L’horòscop
21/03 al 19/04 ÀRIES
Es produiran canvis que t’aportaran expectatives de futur. Hi haurà sorpreses familiars que variaran els plans. Bon moment professional.
LLEÓ
23/07 al 22/08
La butxaca se’n ressentirà durant la jornada per unes despeses excessives. Posa atenció al descans i als àpats. La parella necessita més amor.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Et sentiràs amb un gran nivell de vitalitat, cosa que t’empenyerà a viure experiències intenses en l’àmbit social afectiu. Avui cautivaràs.
20/04 al 20/05
La teva afectivitat es veurà molt accentuada, així com la necessitat de noves aventures. En els viatges visites trobaràs l’equilibri.
VERGE
23/08 al 22/09
Les obligacions no agraden, però no en podràs escapar. La família i els teus éssers estimats requeriran la teva ajuda; no els fallis encara que costi.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
La relació amb els propers serà tensa, però tot desapareixerà si et mostres més optimista; diverteix-te. Desconfia dels nous coneguts.
REUS TV
10:30 180 Graus
11:30 Fot-li (r)
12:00 Teló de fons
12:30 Connecta 10
Comarques
13:00 +Bàsquet
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Caminant per Catalunya
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Recórrer
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Recórrer
18:30 Connecta 10
Comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 La comarcal
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 La comarcal (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 La comarcal (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 La comarcal (r)
El temps
21/05 al 20/06
Bon dia per potenciar el teu món afectiu fins tot buscar una nova parella. Les teves ganes d’aventures les podràs compartir amb molts.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Relaxar-te lluny dels llocs habituals serà el millor remei per eliminar les tensions acumulades. En l’amor hi haurà sorpreses interessants.
20/01 al 18/02 AQUARI
Sentiràs una mica d’intranquil·litat seria recomanable que busquis gent divertida o llocs fora del comú on trobaràs la felicitat l’equilibri.
21/06 al 22/07 CRANC
Notícies sucoses ampliaran el teu futur. La teva imatge personal continua en augment fins a generar enveges que hauràs de gestionar.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
El teu món sentimental podria veure’s limitat si continues amb una actitud dominant; mostra’t més flexible trobaràs la solució.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Avui els teus nervis estaran a flor de pell. Tot el que diguin els altres t’arribarà molt endins. La parella ho comprendrà tot t’ajudarà a prosperar.
10:00 Efecte Mosaic
10.30 Notícies 12. Edició vespre. (r) 11:00 Teló de fons
11:30 Ciutadella
12:00 Cuina amb caràcter
12:30 Teló de fons
13:00 Ciutadella
13:30 Cuina amb caràcter
14.00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Cuina amb caràcter
15:00 Ciutadella
15:30 Teló de fons
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Recórrer
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20.30 Com la nit el dia
21:30 Hospital de proximitat
22:00 Notícies 12. Edició vespre
22:30 Com la nit el dia
23:30 Hospital de proximitat
00:00 Notícies 12. Edició vespre
HORITZONTALS: 1. Recollir els desvalguts. Prefix d’endarrere. 2. Unitat de dosi absorbida de radiacions. Mullats a causa de la calor. Utilització d’alguna cosa. 3. Una mica de res. Conjunt d’eines. Acció de tustar. 4.Arbret de les crisobalanàcies. Surts de cacera. Una del riu. 5. Escorces de la surera. Agafaré l’avió per anar a New York. 6. C. La negra, la blanca, la groga... Autèntic. 7. Comandant otomà. Paleses, amb molt d’èxit. 8. Fa de nou alguna cosa. Moure la barca. 9. Perdrieu el temps en coses que s’ho valen. Mitja rata. 10. Cap de l’anterior. Mesures anglosaxones. La germana de la mare. 11. Vivenda dels antics esquimals. Tenen coratge per fer quelcom. Una de nou. 12. Antiga ciutat de Mesopotàmia. Unió d’estats. Propietari del gos. VERTICALS: 1. Exposar-se a un perill. El Segre, per exemple. 2. Està en forma. Remenem la cua. Dues del gris. 3. Crear quelcom. Que dura un any. 4. Una del lloc. Humor serós. Petó. 5. Nas molt desordenat. Treu-re algú d’un perill. Extrem del mal. 6. Mata de les papilionàcies. Comenci a sortir el sol. 7. Estimaveu, però ja no. Tingui coratge pel sud. 8. Una ret foradada pel mig. Posare un botó a la camisa. No malalt. 9. Es fa volar en dia de vent. Factura per pagar. 10. Una del terrat. Feiem servit l’ordinador. Tres dins de la cuina. 11. Invasor d’Ukraïna.Anirà a missa a passar el rosari. Mil. 12.Ven ostres al mercat del peix. Lletra de l’alfabet àrab. Miri, no m’interessa.
Màxima Mínima
Estat del cel
TARRAGONA:
Salomo Tuset, Esther Canyelles, 6
Telèfon 977 232 722
Ciutat, Rosa M- Molero, Helena
Urb.La Granja, Gran Canaria, 11
Telèfon 977 543 189
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Piqué Calafell, Joaquim
Av. President Macià, 21-23
Telèfon 977 945 735
SALOU:
Calatayud Boquera, M. Dolors
Vía Roma, 17-19
Telèfon 977 382 761
VILA-SECA:
Domingo Roige, Joan Tarragona, 1
Telèfon 977 394 084
CAMBRILS:
Barcelona Marti, Frederic Avda. Independencia, 1 Telèfon 977 360 466
VALLS:
Climent Pons, Lourdes
Anselm Clavé, 35 Telèfon 977 600 763
EL VENDRELL:
Lopez Alfonso, Cristina Benvingut Socias, 60 Telèfon 977 660 333
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Al llarg del matí la nuvolositat augmentarà de sud a nord i el cel anirà quedant progressivament entre mig i molt ennuvolat. A partir de mitja tarda minvarà d’oest a est per tornar a augmentar al final del dia.
Temperatura
La temperatura mínima serà entre lleugerament i moderadament més baixa tret de punts de l’Empordà on serà semblant o lleugerament més alta. La màxima també serà més baixa, entre moderadament i acusadament.
CÉNTRICO en TARRAGONA. 85 m2. Económico. Tel: 619.512.783
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
DE
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186
TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879
LECTURA de TAROT. Limpiezas energéticas a personas o casas cargadas. Corto envidias y mal de ojo. Tel: 689.832.964
HOTEL, DOMICILIOS. Desconecta Y disfruta!!! Tel: 613.458.067
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
JÚLIA MASAJES RELAJANTES. TAMBIÉN fantasias por teléfono. Reus. Tel: 634.777.389
Sgons la tradició popular, Sant Blai és el protector del mal de gola. És per això que el 3 de febrer, coincidint amb l’onomàstica del sant, a molts pobles i ciutats del país es beneeixen aliments a les capelles o esglésies amb la creença que, les persones que després se’ls mengin, quedaran ben protegits del mal de gola i la tos, dues afeccions característiques dels mesos d’hivern.
A Falset, aquesta celebració té un caràcter col·lectiu i festiu, que s’emmarca en una tradició que ve de lluny. Així ho explica Anton Vidal, president del Centre d’Estudis Falsetans: «Als anys vuitanta ens van parlar de la festa que s’havia fet antigament, i vam anar a buscar informació. Llavors, vam trobar la referència en una revista amb data del 1909, publicada per la Colònia falsetana a Barcelona, on es parlava del Coc de Sant Blai». A partir d’aquí, el Centre d’Estudis es va posar a treballar per recuperar aquella festa que la gent gran del poble comentava recordant Un gran coc que el portaven pels carrers…
Tradicions Falset es prepara per celebrar la Festa de Sant Blai amb la tradicional cercavila i sorteig del Coc beneït
‘Sant Blai gloriós, cureu-nos la gola i el mal de tos’
banda Vila de Falset, fins al barri de Malanyet, on hi ha la capelleta del Sant. Un cop allà, es ballen sardanes i, tot seguit, es dona pas al moment culminant, de la festa: la rifa del Coc. El guanyador tindrà el privilegi de ser acompanyat fins a casa per la banda de música i també per tots els veïns i veïnes que, generosos, s’oferiran a donar-li un cop de mà per menjar-se’l. Després de la rifa, a més, s’oferirà a tothom un tast de bunyols acompanyat d’un traguet de vi.
L’Antoni explica que d’anècdotes amb la rifa n’hi ha de tots colors: «El més habitual és que qui guanya el Coc l’acabi repartint. Fins i tot alguna vegada ha passat que l’afortunat n’ha hagut d’anar a encarregar més perquè, a base de repartir-lo, ell mateix se n’ha quedat sense». Així i tot, el president del CEF també admet que en alguna ocasió també s’han trobat que l’afortunat guanyador del sorteig s’ho ha callat i ha acabat recollint el trofeu l’endemà, amb total discreció.
Per atzar, acabava l’anterior Golfus citant l’atzar. I l’atzar ha volgut que tingui una vinculació amb la tragèdia de l’AVE a Còrdova. Potser un dia en parlaré en detall, perquè és una història personal a afegir a les moltes provocades pels múltiples desastres simultanis dels trens. El col·lapse ferroviari és una mort per fallada multiorgànica.
Una mort anunciada. Així com l’atzar deixa de ser misteriós quan se’n saben els fets que hi conflueixen, el caos tràgic d’AVE i Rodalies té causes que es veien venir. Com ara que l’estat espanyol té la xarxa més gran del món després de la Xina, un “honor” que hauria de ser d’Estats Units, Rússia o l’Índia. I la que porta menys passatgers del món.
Des de llavors, cada 3 de febrer Falset celebra La Festa de Sant Blai. El protagonista indiscutible és el Coc, una coca amb recapte de grans dimensions elaborada amb ceba, pebrot, llangonissa i olives. Aquest coc es prepara amb peces d’uns seixanta centímetres que es col·loquen un darrere l’altre fins a tenir la llargada desitjada. «Avui dia el coc fa uns dotze o tretze metres de llargada, però n’havia arribat a tenir fins a vint-i-cinc. Ara no el fem tan llarg perquè ens dificultava molt el transport pel carrer», explica l’Anton. La menja és transportada sobre uns suports que traginen els nens i nenes de sisè curs de l’escola de Falset. «Ara ja tenim unes estructures de fusta, però al començament de tot de recuperar la festa el posàvem al damunt d’una escala en horitzontal, amb sacs entremig dels escalons». Tant han perfeccionat el suport del Coc que fins i tot els permet maniobrar si han de girar pels carrers i les cantonades.
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
La Festa de
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
Sant Blai de Falset comença a les 11 del matí amb una primera benedicció de Guinaldos –és a dir, aliments com fruita o dolços–, a l’Església de Santa Maria. La festa grossa, però arrenca a dos quarts de dues del migdia, quan es fa la Solemne benedicció dels Guinaldos, del Coc i dels Bunyols de vent.
A les set del vespre, el Coc és transportat en comitiva pels carrers del poble, precedit per la
Sant Blai no té altar ni capella a l’església de Falset. No obstant això, al poble la seva festivitat es viu de manera molt activa i és un dels dies importants en el calendari de celebracions. Tradicionalment, el que es portava a beneir per Sant Blai era fruita, pastes dolces i altres aliments de rebost. El Coc que es rifa el 3 de febrer l’elabora una pastisseria local. En el transcurs dels anys han estat diversos els establiments de Falset que s’han encarregat de confeccionar aquesta menja. Així, hi han participat els forns Carlets i Santa Càndia. En les celebracions més recents els responsables de preparar-lo han estat els forners de la pastisseria López.
A bombo i plateret
El guanyador de la rifa és acompanyat fins a casa per la banda de música
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Que hi hagi una xarxa megalòmana es deu a dos presidents espanyols, de dos colors, com el llom del Ral d’Avinyó (una mica com l’estació del Camp, que també va ser una cagada en dos temps). Un, Felipe González, que va començar la casa per la teulada, iniciant-ne la construcció per la línia Sevilla-Madrid. Li feia pudor de socarrim que Pujol i els empresaris catalans demanessin un tren de gran velocitat amb França: “¡éstos se quieren ir!”. I li feia por que a Andalusia no hi arribés mai l’AVE. Vista l’evolució del personatge i els resultats, els empresaris andalusos ara mateix preferirien el corredor mediterrani, que no existeix, i el PSOE i sobretot el PSC li han vist el llautó a Felipe. L’altre, Aznar, que volia cosir l’estat amb vies d’acer. Des de Madrid, esclar. I aquest càncer o pop tentacular ha deixat sense aire i sense diners la xarxa de rodalies. I d’aquí plorem tots. De la cobdícia, la corrupció i d’un model d’estat. Les vies trencades o les esllavissades només són l’estocada mortal.
Carles Marquès i Virgili
Periodista i escriptor
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
