Cultura 9
Meteorologia 13
La Diputació decideix que el nou auditori de Reus es faci ampliant l’espai que ocupa el palau Bofarull
L’episodi de fort vent registrat des de la nit de diumenge provoca 300 sortides dels Bombers al Camp de Tarragona
Opinió Jordi Bertran. Caos en la mobilitat: «Els mateixos maquinistes verbalitzen la diferència de tracte en el manteniment d’infraestructures»
Crisi ferroviària
La indignació ha estat la nota comuna entre els usuaris que han tornat a patir la desinformació i els retards en el servei de Rodalies i els regionals
Destitueixen el director operatiu de Rodalies i el responsable de manteniment d’Adif després que el Govern reclamés l’assumpció de responsabilitats
Tarragona 6 i 7
Preparant un dels millors museus del país
El futur Museu Diocesà preveu obrir el 2031. Actualment, exposa només 300 peces de les més d’11.000 que custodia en el seu fons
Mobilitat l Catalunya va reprendre el servei ferroviari en una jornada marcada
Marta Omella / ACN
Nova represa del servei ferroviari, nova jornada de caos. L’estació de Tarragona es llebava ahir d’una manera que ja sembla rutinària: amb retards, desinformació, i poca afluència d’usuaris que quedaven, un dia més, indignats. La primera incidència va tenir lloc amb l’arrencada del servei, al centre de control d’Adif, situat a l’estació de França. L’avaria va provocar una suspensió temporal dels trens, que es van tornar a posar en marxa passades les set del matí. Un restabliment que va durar només uns minuts, ja que poc abans de dos quarts de vuit es va tornar a anunciar la suspensió del servei. Uns minuts més tard, la circulació es reprenia de nou.
El primerAvant gratuït surt tard i amb un 3% d’ocupació
A l’esquerra, viatgers esperen a l’estació del Camp de Tarragona; a la dreta, en Ramon Puig i l’Ana, usuaris a Reus Tarragona. Mar Rovira / Eloi Tost
Mobilitat l Els usuaris que van optar per l'estació del Camp també es van veure afectats
Mar Rovira / ACN
Mentre es resolia aquesta incidència, els viatgers tarragonins valoraven si esperar o buscar altres mitjans per a poder completar els seus trajectes. «No tinc alternativa, el bus és molt més car. Cada dia vaig i vinc de Tarragona a Barcelona, així que espero que millori la situació», explicava Raúl Ramos. Un abonament mensual de Rodalies costa 60 euros, mentre que el bus entre Tarragona i Barcelona val quasi 16 euros cada trajecte. A quarts de vuit, ja amb la incidència resolta, arribava un tren en destinació Barcelona procedent de Reus. Mentre els usuaris pujaven, per megafonia s’anunciava que el comboi no sortiria fins a nou avís a causa d’una nova avaria tècnica, en aquest cas a Vilanova. Davant d’aquesta situació, l’Ana, una usuària habitual del ferrocarril, canviava de parer. «He decidit abandonar el tren perquè no sabem quant temps està parat. Faré teletreball», exposava. A la tarda, l’escenari no havia millorat, amb molts usuaris esperant a fer el viatge de tornada d’una anada que
El caos ferroviari d’ahir al matí també va afectar la circulació de trens de l’alta velocitat a l’estació del Camp de Tarragona amb retards d’entre dues i una hora en alguns dels trens. La Iraida Caballé, de Reus, va optar per l’alta velocitat perquè és la «més ràpida», tot i que reconeixia que potser hauria d’haver triat l’autobús. Havia comprat el bitllet
de les 14.06 h i a l’aplicació de Renfe i a les pantalles li indicaven que el comboi no sortirà fins a les 15.17 h. «Esperava que almenys amb l’AVE no hi hagués tants problemes, però també n’hi ha», lamentava, treballant amb el seu portàtil a la falda des de l’estació mateix. Caballé viu a Amsterdam, i havia d’anar a Barcelona per trobar-se amb clients. Davant el desgavell de les primeres hores del servei de Mitjà Distància i
ja havia estat «desastrosa». «Ha estat etern. Normalment és un trajecte de 40 minuts, però entre retards i parades he acabat arribant tard a
Rodalies, va optar per l’alta velocitat, tot i tenir l’estació a uns 30-40 minuts. A més, va haver d’anul·lar la trobada amb un client i una reunió programada per avui ha passat de ser presencial a telemàtica. «El client m’ha dit que l’haurem de fer en línia perquè a l’empresa els han demanat que facin teletreball tota la setmana perquè no es poden arriscar a no anar o arribar tard. Caos, caos tota la setmana», denunciava.
classe», explicava la Nayara Núñez, veïna de l’Ametlla de Mar i estudiant d’Educació Infantil a Tarragona. «Fa més d’una hora que espero, i segu-
rament s’allargarà. He decidit confiar, perquè no volia faltar més dies, però ara no sé com tornaré a casa», deia. «No ens han posat cap servei alterna-
El primer Avant gratuït de reforç entre Lleida i Barcelona va sortit ahir amb més d’una hora i mitja de retard i amb 18 usuaris a bord, la qual cosa suposa un 3% d’ocupació, ja que té 581 places. El tren havia de sortir de Lleida a les 7.25, però finalment ho va fer a les 8.57 hores. El retard es va generar al tren que havia de sortir de Barcelona a les 6 del matí i que no ho va fer fins una hora més tard, amb mitja dotzena de viatgers. El Govern va implementar dos trens addicionals per sentit amb parades a Lleida, Camp de Tarragona i Barcelona per facilitar la mobilitat dels usuaris afectats pels talls a les línies de Regionals. Els serveis, però, es van anunciar diumenge a última hora i molts d’ells no en tenien constància. El servei de reforç s’implementarà durant un mes prorrogable.
tiu, o agafo el tren o em quedo tancada a casa. El bus que em queda més a prop de casa em deixa al poble del costat, a una distància que no puc fer caminant», lamentava la jove. La Paola Ruiz i en Jonathan Ulises, veïns d’Altafulla, afirmaven que fa dies que la situació és «insostenible». «Aquest matí hem esperat més d’una hora per agafar el tren i finalment hem hagut d’anar en bus. Els informadors et diuen que sí, que el tren ja passarà, i al cap d’un moment tornen i diuen que no», relatava la parella, que es desplaça cada dia a Torredembarra, on treballen i estudia la seva filla. «Hem vingut dues hores abans perquè no sabem quanta estona ens tocarà esperar, i no podem deixar a la nena sola» asseguraven. «Ja he hagut de faltar a la feina dues vegades.
Una avaria a l’estació de França va causar dues aturades a primera hora
Alguns usuaris es queixaven de la manca d’informació a les estacions
La primera me la van deixar passar, però la segona ja em van insinuar que m’hauria de buscar la vida per arribar sigui com sigui. Si em fan fora qui em pagarà el sou, Renfe?», assenyalava Ruiz.
L’estació de Tarragona també acollia diversos usuaris de l’R15 que van haver de ser desplaçats des de l’estació de Reus després que es cancel·lessin els regionals de l’R-15. L’autobús per portar els usuaris des de Reus fins a Tarragona era l’autocar que havia de fer el servei alternatiu entre la capital del Baix Camp amb Riba-roja d’Ebre al voltant de les vuit del matí, ja que aquest tram es troba sense servei ferroviari des de divendres per afectacions a la via.
En Ramon Puig és un dels passatgers que va patir el desgavell. Va sortir de casa seva a Juneda poc abans de les 5 per anar a la feina, a Barcelona. «A Vinaixa hi havia quatre busos grans i un de petit i ningú sabia el que havíem de fer, ens han portat fins a la PlanaPicamoixons i enviat a Reus. Ara, em diuen que anirem a Tarragona i d’allà agafarem un tren», deia resignat. Altres usuaris, com la Marta Corts, no va tenir cap altra alternativa que demanar als seus pares que la recullissin de l’estació de Reus perquè la portessin fins a la del Camp de Tarragona a buscar un AVE per arribar a Girona, on fa les pràctiques de la carrera. «La meva intenció era marxar ahir, però es van cancel·lar tots els trens per poder arribar a treballar avui a les pràctiques, a les 8 h, ja vaig avisar que arribaria bastant tard, però ara mateix m’imagino que ja no arribaré», apuntava.
Mobilitat l Es van registrar avaries a l'Espluga de Francolí, l'R15 i un incendi a Cunit
Agències
Diverses incidències van afectar ahir la circulació de trens a la demarcació de Tarragona. Una de les línies afectades va ser l’R15 entre Tarragona i Reus, que va quedar tallada per una manca de tensió a la catenària a partir de les dues del migdia. Per aquest motiu, els busos establerts per cobrir alternativament el trajecte de la línia R15 (que uneix Barcelona amb Tarragona, Reus, Móra la Nova i Riba-roja) fins a l’estació de Reus es van allargar
també fins a la de Tarragona, efectuant totes les parades intermèdies.
La circulació de Rodalies a Cunit també va quedar aturada, en aquest cas a causa d’un incendi al migdia a prop de les vies. El servei es va poder restablir després que el foc quedés apagat. També es va veure afectada una via de l’alta velocitat a l’Espluga de Francolí, que va patir una ruptura, fet que va obligar Adif a reduir la velocitat dels trens a 80 quilòmetres per hora durant un tram del recorregut.
Manifestació
Protesta l Les plataformes d'usuaris preparen una manifestació contra el caos de Rodalies. Serà a Barcelona el 7 de febrer. Les entitats convocants volen que s'hi adhereixin també entitats civils i econòmiques. «La situació és lamentable, és un llast pel desenvolupament social i econòmic del país», va exposar Adrià Allo, portaveu de Dignitat a les Vies. ACN/Cedida
Política l Ahir a la tarda van cessar el director operatiu de Rodalies i el responsable de manteniment d’ADIF
ACN
El secretari d’Estat de Transports, José Antonio Santano, va avançar ahir un pacte amb la Generalitat per ampliar el Pla de Rodalies i va assegurar que «ha d’arribar fins als 8.000 milions». L’actual inversió establerta fins al 2030 és d’uns 6.300 milions d’euros, dels quals ja s’han executat uns 2.500 milions. Santano va explicar que «aviat» se’n donaran més detalls. Per altra banda, el mateix Santano va exigir el cessament del director operatiu de Rodalies i del responsable de manteniment d’Adif. Santano va reconèixer que ambdues empreses «no han estat a l’altura» davant de la crisi ferroviària.
La decisió del cessament va arribar després que el Govern exigís «de manera immediata» que Renfe i Adif «assumeixin responsabilitats». De fet, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, va demanar «les responsabilitats que els pertoquin, i que signifiquin canvis instantanis, immediats, acompanyats de noves inversions».
Segons Santano, són conscients de la «situació i malestar de la ciutadania catalana» i considera que Renfe i Adif «tenen una responsabilitat per assumir». «Sense assumir responsabilitat no podrem avançar i mirar amb tranquillitat el futur. Cal un punt d’inflexió», va reblar.
Paneque va demanar decisions immediates
Abans del cessament, Paneque va titllar d’«intolerable» la situació de Rodalies i va exigir que hi hagués conseqüències. «Entenc perfectament l’enuig de les persones, que el Govern no només comparteix, sinó que també sent aquest enuig i aquest dolor en veure aquesta situació. També estem indignats, no pot ser, no és tolerable. No pot ser que es pugi a un tren per anar a la
Les destitucions van arribar després de les exigències de Paneque
feina i que s’aturi en la primera estació», va subratllar. «És una indignació», va continuar, «per totes les inversions no fetes, que han deixat una infraestructura absolutament vulnerable, històricament vella i afeblida». Paneque va afegir que les inversions que s’han iniciat en els últims anys «no han estat ni tan sols suficients per salvar la mínima dignitat d’una infraestructura oblidada i tractada d’aquesta manera».
La consellera va alertar que el Govern no es conforma amb «solucions provisionals», i per això va demanar «en nom dels catalans la màxima responsabilitat, la màxima diligència i l’aplicació de totes les garanties a les empreses responsables». «Volem, necessitem i mereixem solucions de veritat a aquesta situació que és del tot inconcebible i intolerable. Volem que els catalans puguin utilitzar el servei ferroviari amb totes les garanties. Rodalies ha de funcionar cada dia», va concloure.
DE L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA
Representants de la Plataforma per la Sanitat Pública del Camp de Tarragona van assistir a la sessió ordinària del ple municipal celebrada ahir a l’Ajuntament de Tarragona. Diari Més/Gerard Martí
Salut l Els grups municipals han aprovat per unanimitat les mocions defensades per ERC, ECP i Junts
Clam unànime a l’Ajuntament de Tarragona per reclamar que el servei de trombectomia de l’Hospital Joan XXIII estigui operatiu les 24 hores, els 365 dies de l’any. Ahir, el ple municipal va deixar de banda les discrepàncies habituals per fer front comú i reclamar al Govern de la Generalitat «un pla executiu amb recursos, calendari, formació acreditada i estabilització de plantilles» per poder ampliar un servei que és vital.
Actualment, aquest tractament només està obert de 8 a 20 h en dies laborables. A les nits i els caps de setmana, els pacients que el requereixen han de ser traslladats fins a Bellvitge. Això suposa un gran risc, ja que el temps que es triga a actuar és clau per evitar lesions cerebrals i seqüeles. Els 27 consellers que con-
formen el plenari van donar suport a la moció presentada per ERC i ECP, en nom de la Plataforma per la Sanitat Pública del Camp de Tarragona, i a la de Junts; les quals instaven a eliminar un «greuge territorial» que afecta directament la salut de la ciutadania de tota la demarcació.
Consens general
«Un ictus no entén d’horaris», va assenyalar el conseller no adscrit Javier Gómez, mentre que la consellera Elvira Vidal va indicar que aquestes mocions «impliquen posar-nos d’acord perquè la igualtat sanitària arribi a Tarragona». Per la seva banda, Jordi Collado (ECP) va defensar que salvar una vida no admet dubtes ni ajornaments, tot i que va advertir que el servei 24 hores no pot recaure sobre l’esquena dels professionals: «És imprescindible cuidar-los perquè el sistema funcioni».
Hi coincidia Gemma Fusté (ERC), qui també remarcava que «la vida d’una persona de Tarragona val exactament el mateix que la de qualsevol
d’altre punt del país».
«No pot ser que les possibilitats de recuperació d’un pacient depenguin del seu codi postal», va remarcar Jordi
Sendra (JxCat), que va instar els grups a «pressionar junts» per revertir la situació. Maria Mercè Martorell (PP) també va donar suport a les moci-
Insten a eliminar un «greuge territorial» que afecta tots els tarragonins
ons, però va retreure als darrers Governs de la Generalitat no haver prioritzat un servei que «hauria evitat morts i seqüeles». «La diferència entre viure amb dignitat o no, sovint són minuts», va dir el conseller de Salut, Mario Soler (PSC), qui va assegurar que el govern municipal té la voluntat de defensar els drets de tots els tarragonins i «l’estat del benestar».
Accepten part de les demandes dels futurs treballadors del Consorci del Patrimoni
Laboral l S'ha aprovat definitivament el conveni a signar per a constituir el nou organisme
J. B.
El ple municipal va estimar ahir part de les al·legacions presentades pel president del comitè d’empresa territorial de Tarragona de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural (ACPC), Pere Gellebí Borràs, contra els estatuts del nou Consorci del Patrimoni romà de Tàrraco. La proposta de modificació, que fa referència al procés d’integració del personal de l’ACPC al futur
ens, ha estat analitzada per l’advocat Pedro Sánchez, que recomana un nou redactat parcial dels estatuts. En concret, s’incorpora una precisió a la disposició transitòria primera sobre el disseny organitzatiu del Consorci, especificant el personal que s’hi haurà d’adscriure, les seves categories, funcions, costos i condicions aplicables. Així mateix, es reformula la disposició cinquena per deixar clar que
el personal provinent de les entitats públiques consorciades se subrogarà com a personal laboral del Consorci, passant a situació d’excedència voluntària respecte de l’entitat d’origen i amb ple respecte als drets reconeguts a l’article 44 de l’Estatut dels Treballadors. En canvi, s’ha rebutjat la petició de suprimir l’article 26.4, el qual determina que «les retribucions del personal del Consorci no poden superar, en cap cas,
les establertes per a llocs de treball equivalents a l’Administració d’adscripció, l’Ajuntament de Tarragona». «Ningú empitjorarà les seves condicions laborals i les seves feines seguiran sent les mateixes», va dir ahir el conseller de Patrimoni, Nacho García. Un cop resoltes les al·legacions, es va aprovar definitivament el conveni a signar entre la Generalitat, l’ACPC i l’Ajuntament per constituir el Consorci.
Jordi Dies com a director general de Territori
El consell plenari va donar compte del nomenament de Jordi Dies Monclús com a director general de Territori. Aquesta plaça, que es considera d’alt càrrec, forma part de la nova estructura gerencial anunciada i impulsada pel Govern Municipal per millorar l’eficiència de l’administració.
El Director General de Territori tindrà com a funcions específiques la direcció de l’àrea de Territori i la Gerència del Servei Municipal d’Habitatge i Actuacions Urbanes. Jordi Dies va inici-
ar la seva carrera professional en el sector immobiliari i des del 2008 ha treballat a SMHAUSA, primer com a Director de l’oficina del Plans Integrals de Barris de Tarragona i des del 2009 com a gerent. També ha ocupat la gerència de l’Agrupació d’Empreses Municipals de Tarragona (des del 2013 fins l’actualitat), de l’Empresa Municipal de Desenvolupament econòmic (del 2014 al 2024), i de l’Empresa Municipal de Transports de Tarragona i l’Empresa Municipal d’Aparcaments de Tarragona (del 2020 al 2021). Entre les seves tasques, hi haurà la confecció del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM).
Serveis l El consell plenari va votar ahir a favor d'extingir la concessió a RJ Autocares
John Bugarin
L’Ajuntament de Tarragona ha posat fi a la concessió actual del trenet turístic, després que el ple aprovés ahir extingir definitivament el contracte amb RJ Autocares. L’empresa, que gestionava el servei des del 2022, deu més d’1,8 milions d’euros al consistori corresponents als cànons dels darrers quatre anys. «Anirem a totes perquè els retorni», va assegurar el conseller de Patrimoni, Nacho García Latorre, qui va afirmar que «són diners que deuen a la ciutadania i ha de revertir en el seu benefici». El tercer tinent d’alcalde va recordar que aquest «malson» per al departament de Béns i el de Mobilitat va començar el 2020, quan l’empresa «es va comprometre a triplicar l’import de la li-
Imatge d’arxiu del trenet turístic, gestionat per RJ Autocares des del 2022. TarragonaTurisme
citació» que es va impulsar aquell any per adjudicar la gestió del trenet. L’edil va destacar la «indefensió» patida per l’Ajuntament tarragoní
davant una empresa que ha pogut continuar treballant, tot deure gairebé dos milions d’euros. El conseller no adscrit Javier Gómez, va instar
a fer una «persecució a tots els nivells» contra la firma; mentre que el portaveu d’ECP, Jordi Collado, va insistir en la «internalització» del servei».
Urbanisme l El PSC s'ha abstingut i ha defensat les actuacions dutes a terme aquest mandat
J.B.
El Partit Popular va presentar una moció per exigir el «desenvolupament prioritari» de Sant Salvador. El text, defensat per la seva portaveu, Maria Mercè Martorell, instava a solucionar els problemes d’aigües residuals a la seu de
l’associació de veïns, incrementar de la presència policial, millorar l’enllumenat o el reforç del transport públic, entre altres. També reclamava «accelerar» l’elaboració del Pla Integral per al barri «abans d’acabar l’any», amb una participació activa dels veïns. La proposta va rebre el
suport de totes les formacions, a excepció del PSC, que es va abstenir. L’alcalde, Rubén Viñuales, va justificar la posició del govern reconeixent que Sant Salvador «ha de millorar i molt», però defensant les actuacions que s’han dut a terme aquest mandat. El batlle va esmentar millores
en equipaments, enllumenat, transport públic, neteja o asfaltatge. Igualment, va retreure a ERC i el PP que exigeixin redactar el Pla Integral de Sant Salvador i invertir a la zona d’Interblocs, quan «van votar en contra dels pressupostos que permeten executar aquestes millores».
Patrimoni l L’Arquebisbat farà el projecte enguany i reclama finançament de les administracions
el Museu Diocesà», va afirmar Muñoz.
El nou Museu Diocesà de Tarragona té fixat l’horitzó d’obertura l’any 2031 i reque rirà una inversió aproximada de cinc milions d’euros. Així ho va explicar ahir Andreu Muñoz, tècnic de Cultura de l’Arquebisbat de Tarragona, durant una trobada amb periodistes en què va fer ba lanç dels últims cinc anys de transformació del museu i va exposar els principals reptes de futur del projecte. Muñoz va situar l’any 2031 com una data clau, ja que coincidirà amb el 700 aniversari de la consagració de la Catedral de Tarragona per part de l’ar quebisbe Joan d’Aragó, una efemèride que va qualificar de «transcendència extraor dinària» tant des del punt de vista eclesiàstic com històric i patrimonial. «És l’horitzó en què volem que estigui acabat
El projecte del nou museu s’emmarca dins d’una visió més àmplia de conjunt patri monial, vinculada a la inicia tiva L’acròpolis de Tarragona i les arrels d’Europa, que pre tén connectar i donar un relat unitari a la Catedral, el Mu seu Diocesà i el Seminari, tot explicant més de 2.000 anys d’història. «Ha de ser un dels millors museus del país. Per què pot, perquè s’ho mereix i perquè toca», va expressar Muñoz.
El Museu Diocesà custodia prop d’11.000 peces, tot i que actualment només n’exposa unes 300. En aquest sentit, va destacar la importància d’haver abordat com a priori tat la creació de nous espais de reserves, ja que les anteri ors instal·lacions no reunien les condicions adequades de conservació, seguretat ni cli
matització. «S’ha fet un gran treball que cal destacar», va dir l’arquebisbe Joan Plane llas. El conjunt d’aquestes actuacions ha suposat una
inversió d’uns 800.000 euros, dels quals prop de 260.000 han estat aportats directa ment per l’Arquebisbat. La resta han comptat amb el
suport del Departament de Cultura de la Generalitat, així com de l’Ajuntament i la Dipu tació de Tarragona. Segons va explicar Muñoz, està previst
«Ha de ser un dels millors museus del país. Perquè pot i toca»
El museu custodia 11.000 peces, tot i que n’exposa unes 300
que aquests espais es puguin obrir puntualment al públic mitjançant visites guiades per a grups reduïts, adreça des sobretot a especialistes, investigadors, estudiants i col· lectius vinculats al món cul tural. L’objectiu és mostrar un patrimoni que habitualment no és accessible, però que té un valor artístic i històric de primer nivell. «Pràcticament és un museu dins del museu», va assenyalar Muñoz.
Busquen col·laboració De cara al futur, Muñoz va re marcar que l’Arquebisbat no pot assumir en solitari el cost del nou museu i va fer una crida al suport de les adminis tracions i al mecenatge privat. «Tenim el projecte, la il·lusió i les potencialitats, però neces sitem que ens acompanyin», va concloure, tot defensant que el nou Museu Diocesà pot esdevenir un referent cultural, educatiu i turístic de primer ordre a escala nacio
nal i internacional. En aquest sentit, fonts de l’Arquebisbat assenyalen que, a banda del suport de les administracions catalanes i del mecenatge privat, també s’intentarà obtenir finançament de l’Estat. En aquest sentit, expliquen que es confia poder comptar amb la intermediació del president de la Generalitat, Salvador Illa, per traslladar el projecte a l’administració estatal i explorar possibles vies de col·laboració. Des de l’Arquebisbat es defensa que el nou Museu Diocesà «no és només un projecte eclesiàstic, sinó una iniciativa de país».
Treball de cinc anys
Durant els darrers cinc anys, el museu ha desenvolupat un pla estratègic que s’ha desplegat en diverses fases. La primera ha consistit en la reordenació del discurs museogràfic i la renovació de diverses sales, amb l’objectiu de construir un relat diacrònic que expliqui la història de l’Església de Tarragona des de l’època romana fins al segle XXI. Entre les actuacions destacades hi ha la renovació de les primeres sales del claustre, la reforma de la Pinacoteca Gòtica i la museïtzació de la capella de Santa Tecla la Vella.
Planellas: «La Sang a Reus està segrestada. És flipant!»
L’arquebisbe de Tarragona va adreçar ahir el conflicte amb la Congregació de la Sang a Reus de forma concisa i dura: «Aquests senyors han segrestat una entitat catòlica. Quin sentit té tot això? És flipant!», va expressar Joan Planellas. L’arquebisbe va recordar que l’article 4 dels estatuts vigents de la congregació, que daten del 1950, estableixen que han de tenir «respecte i obediència a l’autoritat de l’Església».. «A més, és parròquia. I no hi puc entrar», va lamentar Planellas. L’arquebisbe va assegurar que la propera
Setmana Santa es podrà celebrar igualment gràcies a l’agrupació d’associacions, i que actes com les Set Paraules es faran a la Prioral com és habitual i no hi haurà problema. «Estic molt content, he tingut per part de moltes confraries molt grates notícies perquè s’han adonat del que està passant», va afegir. Amb tot, Planellas va dir que si la situació a la Sang no canvia s’haurà de veure com participa als actes. Tot i això, es va mostrar «tranquil» perquè considera que ha fet el que tocava. Per la seva banda, des de la junta cessada van comunicar ahir que les obres a l’edifici estan a punt d’acabar i que preveuen celebrar els actes de Setmana Santa amb normalitat.
Habitatge l Els deu bisbats estan a l’espera de la recuperació d’Illa per a fer el pas: «És una responsabilitat social»
Oriol Castro Sanz
L’Església catalana signarà un conveni amb la Generalitat per cedir pisos per a habitatge social. L’arquebisbe Joan Planellas així ho va confirmar ahir en la celebració de la festa de Sant Francesc de Sales amb periodistes, on va explicar que l’acord marc estaba previst signar-lo avui, però s’ha ajornat per la baixa mèdica del president Salvador Illa, qui vol rubricar-lo personalment.
El conveni és fruit d’un treball iniciat l’estiu passat amb diàlegs entre els deu bisbats catalans i la Generalitat. Al mes d’octubre, durant la reunió ordinària de bisbes, es va concretar l’acció amb contactes directes amb el Departament de Justícia, que ha gestionat les negociacions amb altres departaments. «S’ha anat preparant un conveni marc», va explicar Planellas, que ha recordat que, posteriorment, caldrà concretar cada cas particular. L’arquebisbe va indicar que a la ciutat de Tarragona l’oferta de pisos és limitada, d’uns tres o quatre. «No hi ha aquí un gran patrimoni», va advertir. A nivell diocesà, s’ha elaborat una llista oberta de béns susceptibles d’entrar en el conveni, que inclou cases que s’haurien d’acondicionar i solars. «Cada bé és molt diferent», va assenyalar Planellas, «s’ha de veure cada cas com es materialitza, en quins terminis i què es fa».
Sobre les motivacions d’aquest acord, l’arquebisbe va subratllar el paper de l’Església davant la crisi d’habitatge. «Es tracta de la responsabilitat social que implica la situació en què estem», va afirmar. Planellas va fer una crida perquè altres entitats, grans tenidors, bancs i caixes col·laborin també per pal·liar el problema, advertint dels riscos de no gestionar adequadament la immigració: «L’experiència la tenim
L’arquebisbe Joan Planellas durant la trobada amb periodistes. G. Martí
Planellas fa una crida a bancs i grans tenidors perquè ajudin
amb el que va passar a França fa 40 anys, a Marsella o París, amb els guettos que es van
generar per no haver encarat adequadament el tema de l’habitatge». En aquest sentit, l’arquebisbe tarragoní va carregar contra els partits d’ultradreta i els seus discursos d’odi. «Agafen l’Evangeli a la carta. Com qui demana un plat a un restaurant. Això és inacceptable», va reblar.
Salut l La denervacó renal ajuda a reduir la tensió i la necessitat de medicació en pacients seleccionats
L’Hospital Joan XXIII ha fet un nou pas en el tractament de la hipertensió arterial amb la incorporació de la denervació renal. És una tècnica innovadora indicada en pacients amb hipertensió arterial refractària o resistent, és a dir, que no es controla de forma adequada amb el tractament farmacològic habitual. Es tracta del primer cop que aquest procediment s’aplica a la demarcació de Tarragona. La hipertensió arterial és un dels principals factors de risc de les malalties cardiovascu-
lars i cerebrovasculars, com l’infart de miocardi o l’ictus. Tot i això, hi ha pacients que, malgrat prendre múltiples fàrmacs, no aconsegueixen controlar adequadament els índexs de tensió arterial. En aquests casos, coneguts com a hipertensió refractària, la denervació renal pot ser una opció terapèutica adjuvant. El cap del Servei de Cardiologia, José Luis Ferreiro, explica que «la denervació renal consisteix a fer unes petites ablacions per radiofreqüència dins de les artèries renals que redueixen l’activitat del sistema nerviós simpàtic, fet
que contribueix a disminuir la tensió arterial». Aquestes ablacions interrompen les fibres nervioses simpàtiques que envolten les artèries dels ronyons, responsables d’enviar senyals que mantenen elevada la tensió arterial. En reduir aquesta innervació, disminueix l’activació del sistema neurohormonal implicat en la regulació de la tensió. En alguns pacients, aquesta tècnica també permet reduir el nombre de fàrmacs necessaris per controlar-la.
Mínimament agressiu
La denervació renal és un
«Escriure tant sobre la mort ha estat una forma de tenir-la controlada»
l’amistat, l’amor i la família. Tot plegat, a través de la seva pròpia història, però també la d’altres d’escriptors que es van suïcidar. «Escriure tant sobre la mort ha estat una forma de tenir-la controlada», sosté, «perquè parlant i escrivint sobre les coses podem generar nous conjurs que trenquin les històries que ens condemnen».
La denervació renal és una tècnica innovadora i un servei pioner
procediment mínimament agressiu, molt segur, que té una durada aproximada
d’entre 30 i 40 minuts. Actualment, està indicada per a pacients molt seleccionats i es preveu que a l’àrea de referència de l’Hospital Joan XXIII se’n puguin beneficiar entre cinc i deu pacients l’any, una xifra que podria augmentar en el futur a mesura que la tècnica continuï evolucionant
Concedeixen una
Cultura l Reflexiona sobre els vincles familiars a partir del suïcidi del seu pare
Eli Don / ACN
L’escriptor tarragoní Pol Guasch ha publicat Relíquia (Anagrama), una obra que reflexiona sobre els vincles familiars a partir del suïcidi del seu pare. Deu anys després de
la seva mort, Guasch acudeix a la literatura per parlar de la seva absència i capturar una presència que s’escapa dels discursos mèdics, científics o socials.
Al llibre reflexiona sobre el dol, la pèrdua, la memòria,
Després de publicar Napalm al cor i Ofert a les mans, el paradís crema, Pol Guasch torna aquesta setmana a les llibreries amb una proposta molt íntima i que parteix de la voluntat de l’escriptor de voler parlar sobre el suïcidi del seu pare. Es tracta d’un relat molt personal que busca fugir del «victimisme» i «l’autocompassió» per poder explicar la situació emocional.
La fórmula escollida per l’escriptor per reconstruir la biografia del seu pare implica recuperar alguns dietaris que va escriure, però es nodreix
i se’n consolidin els resultats. La posada en marxa d’aquesta tècnica ha estat possible gràcies al treball conjunt dels serveis de Cardiologia i Nefrologia, que han elaborat un protocol per identificar quins pacients poden beneficiar-se d’aquesta tècnica.
Recerca l L’Agència per la Competitivitat de l’Empresa de la Generalitat de Catalunya ha atorgat l’acreditació TECNIO al centre d’innovació Descobriment i Optimització de Processos Sostenibles de la Universitat Rovira i Virgili. Aquesta estructura de nova creació integra tres grups de recerca de la Universitat. L’acreditació TECNIO identifica els equips
La URV plora
la mort de Joan Alcina, catedràtic en Filologia Llatina
Obituari l Joan Francesc Alcina Rovira, catedràtic emèrit de Filologia Llatina de la Universitat Rovira i Virgili, ha mort a l’edat de 77 anys. Alcina va desenvolupar la seva trajectòria a la URV i va donar al CRAI tot el seu fons bibliogràfic. Va ser un expert en la poesia llatina del Renaixement. Redacció/URV
que destaquen per les seves capacitats tecnològiques i pel seu potencial per innovar i contribuir significativament a la transferència de coneixement al teixit productiu català, especialment en àmbits estratègics com el digital, la transició energètica i el sector industrial. Amb aquest reconeixement, el centre DOPS, dirigit per la investigadora del Departament de
Química orgànica de la URV Montserrat Diéguez Fernández, passa a formar part del mapa d’agents tecnològics del país amb més impacte potencial en la transformació de la indústria química i dels seus processos. Neix com una plataforma que combina tres àmbits de recerca decisius pel futur de la indústria química com la química verda o sostenible i la catàlisi. Redacció
Equipaments l A partir d’ara, s’elaboraran els estudis previs per concretar els detalls del projecte
Sergi Peralta Moreno
La Diputació de Tarragona ja ha decidit l’enclavament per al seu nou auditori. S’alçarà annex al Palau Bofarull, tindrà entrada pel carrer de Salvador Espriu, requerirà l’adquisició d’entre dues i cinc finques, superarà els 400 seients i ocuparà una superfície màxima de 4.500 metres quadrats (m2). «La ubicació és la ideal», va valorar la presidenta de l’ens supramunicipal, Noemí Llauradó. El calendari orientatiu «optimista» calcula que l’equipament es posaria en servei entre el 2031 i el 2032.
A partir d’ara, s’elaboraran els estudis previs, que permetran concretar els detalls
i l’envergadura de l’obra i les parcel·les que s’hauran de comprar, si bé amb dues el projecte «que tenim al cap» ja podria convertir-se en una realitat, segons va assegurar la presidenta de l’organisme. D’aquests tràmits dependrà, per exemple, que s’apropi la xifra de l’aforament a 450 ocupants o que quedi entorn dels 400. El concurs de projectes es preveu convocar entre el 2027 i el 2028 i l’actuació sobre el terreny començaria de cara al 2029. En paral·lel, l’Ajuntament de Reus treballarà per detectar si s’ha de dur a terme una modificació urbanística. «Estem molt contents de poder anunciar un equipament que serà referent en l’àmbit de la música
Els càlculs més optimistes apunten a 2031 o 2032 per a la posada en servei
simfònica i que ens ajuda a reforçar el focus cultural i artístic de la ciutat de Reus», va expressar Llauradó. «Estem contents que qualsevol administració vulgui invertir a casa nostra perquè, al final, això reverteix a la ciutat», va afegir l’alcaldessa de la capital del Baix Camp, Sandra Guaita. La presidenta de la Diputació va destacar que l’auditori ha de donar cobertura a les «necessitats» de l’alumnat i el professorat de l’Escola i Conservatori de Música de
la Diputació a Reus, així com a la resta de centres de la província. Així mateix, pres-
tarà servei a «tots aquells esdeveniments, espectacles, orquestres i agrupacions
També es preveu ampliar l’Escola i Conservatori de Música de Reus
simfòniques que requereixin unes condicions —aforament, acústica, etcètera— que ara a la demarcació no trobem». «Vetllarem molt per les característiques de l’acústica, perquè puguem fer concerts d’alt nivell, que es tracti de l’auditori referent que mereixen Reus, la Diputació de Tarragona i la demarcació», va afegir.
D’aquesta manera, queden descartades alternatives que s’havien posat sobre la taula, com un solar a tocar del Centre Cívic Llevant, al barri Horts de Miró, o l’edifici del Vapor Vell. La presidenta de la Diputació va mencionar que les altres possibilitats no acabaven «de quadrar» amb els requisits d’una administració pública o l’altra. La situació compleix els condicionants de ser cèntrica i a prop de les instal·lacions de l’Escola i Conservatori de Música. A més, s’espera que els tràmits urbanístics que s’hagin de completar siguin «dels més factibles». «Seria un tràmit bastant fàcil», va assegurar Llauradó.
Addicionalment, les dirigents van remarcar la voluntat que tingui continuïtat i obertura independent pel carrer de Salvador Espriu, aprofitant, com a mínim, un solar i una finca abandonada que hi ha al voltant. L’auditori «millorarà substancialment la façana d’aquell carrer» i hi «donarà projecció». Cal recordar que aquesta via va ser objecte de reforma amb la transformació del raval de Santa Anna i el seu entorn.
La construcció de l’auditori anirà acompanyada per l’ampliació de l’Escola i Conservatori de Música de la Diputació a Reus. Actualment dividida en dos espais, el Palau Bofarull i el carrer de Sant Jaume, la idea és «centrar les aules entre els carrers de Llovera i de Salvador Espriu». Llauradó va explicar que els centres formatius estan «atapeïts» perquè hi ha «molts alumnes que volen venir a estudiar». El moviment ajudarà, de retruc, a guanyar operativitat per a l’Escola d’Art i Disseny.
Patrimoni l L’entitat ho ha presentat als Pressupostos Participatius de 2025 de Reus
Miquel Llaberia
Els Campaners de Reus insisteixen en la reclamació de dur a terme una actuació d’adequació del campanar de la Prioral de Sant Pere i, alhora, recuperar tres de les campanes de la Prioral desaparegudes l’any 1936 amb l’esclat de la Guerra Civil; les campanes de Sant Pere, Sant Jaume i Jesús. Júlia Moyano, dels Campaners de Reus, destaca que la recuperació d’aquestes campanes és una inversió que reclamen des de fa temps per tal de «recuperar la sonoritat que tenia abans el campanar». «Seria la manera de recuperar molts dels tocs històrics que, des que falten les campanes, no s’han pogut repetir», afegeix. A més, el projecte de recuperació hauria d’incloure, a banda de les campanes, els jous, els batalls i tots els mecanismes manuals i automàtics associats als tocs.
Actualment, els campaners s’encarreguen de dur a terme diversos tocs relacionats amb el calendari festiu i cultural de la ciutat, com en les Festes Majors de Sant Pere i Misericòrdia, per Setmana Santa o per Tots Sants. No obstant això, tal com apunta Moyano hi ha «alguns tocs que ja no es poden fer». A més, per tal de recuperar aquesta sonoritat «també caldria fer un mante-
niment i afinar algunes de les campanes que actualment hi ha». Tot un projecte que, en una estimació inicial presentada per Campaners de Reus preveuen que tingui un cost al voltant dels 149.118,22 euros. «És el que hem pogut calcular, si de veritat es tirés endavant veuríem quin podria ser el
El projecte preveu un pressupost aproximat de 150.000 euros
Educació l L'Institut Roseta Mauri ha estat el primer centre de secundària a Catalunya en reobrir el menjador en combinació amb activitats educatives i lúdiques. Aquesta acció s'ha dut a terme en el marc del Pla Educatiu d'Entorn. Actualment, la majoria d'instituts no disposen de servei de menjador i aquesta reoberta pretén mostrar el
compromís de l'Ajuntament de Reus, el Consell Comarcal del Baix Camp i el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya en la millora del servei. En total, hi participen 25 alumnes de 1r i 2n d'ESO del centre. L'alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, destaca que «ser la primera ciutat de Catalunya en recuperar el servei de menjador
en un institut ens omple d'orgull i és fruit de l'aposta d'aquest govern municipal per l'educació com a eina per treballar l'equitat i la cohesió social». Per la seva banda, la directora dels serveis territorial a Tarragona del Departament d'Educació, Montserrat Fortuny, fa valdre l'esforç necessari per complir amb aquesta iniciativa. Redacció
preu exacte final», afirma. Per un altre costat, aprofiten per reclamar que es dugui a terme una actuació d’adequació que també inclouen en el pressupost. «S’hauria d’arreglar l’estructura de la Petra Clàudia, ja que les bigues, que són de fusta, no estan molt bé». Un desgast natural
tenint en compte que l’espai està obert a les inclemències climatològiques. Per aquest motiu, també demanen que es recuperin els porticons de fusta que en el passat permetien tancar el campanar, per tal de conservar millor les campanes. Actualment, el campanar de la Prioral disposa de les
campanes de Misericòrdia i Sant Pau al primer pis i la Petra Clàudia i la de Sant Bernat, o dels gegants, al segon pis.
Pressupostos participatius Per tal de traslladar i donar a conèixer aquesta iniciativa des de l’entitat han aprofitat l’actual edició de Pressupostos Participatius de Reus per presentar el projecte i demanar el suport dels ciutadans. Per aquest motiu, van presentar el projecte en aquest procés participatiu el qual, juntament amb la resta de propostes, s’està analitzant per part dels tècnics de l’Ajuntament de Reus abans de passar a votació. «Ho hem presentat aquí perquè pot ser un començament per buscar recursos o fer alguna cosa», comenta Júlia Moyano. Ara bé, apunta que en el cas que tirés endavant, s’hauria de veure «amb quin pressupost comptem i què podem arribar a fer». Per exemple, segons calculen en el projecte la recuperació de la campana de Sant Pere, amb tots els elements necessaris, tindria un cost aproximat de 36.000 euros. «Són preus aproximats, que més o menys hem calculat cercant informació. Quan sapiguem que ho podem tirar endavant determinaríem millor el pressupost», expressa.
I la de Misericòrdia?
Per un altre costat, Moyano admet que en cas de tirar endavant la recuperació de les campanes s’obriria la pregunta de si mantenir o no la campana de Misericòrdia, la qual va ser pujada l’any 1941. «No ho sé què es faria, és un debat que hi ha de vegades. És l’única campana que no forma part de les originals i, per tant, no forma part de la sonoritat original del campanar», assenyala Moyano.
Equipaments l Més de 43.000 persones han passat per l’espai
Sergi Peralta Moreno
El Centre Cívic Gregal ja ha bufat la seva primera espel ma. L’equipament va celebrar ahir a la tarda la seva particu lar festa d’aniversari, un any després de la seva inauguració formal. Ho va fer acompanyat de desenes d’usuaris que l’han convertit en la seva segona casa. «El centre cívic és un lloc on fer la nostra llar més gran», va expressar el forner Xavier Pàmies Sistaré. «Ha de ser el cor del barri», va afegir.
Família, socialització, con vivència, trobada, coneixença, descoberta, xarxa, Reus... Són conceptes que es van emprar durant l’acte per definir què ha significat el Gregal. En els seus primers dotze mesos de vida, més de 43.000 persones han passat per les seves instal· lacions, que han acollit 153 ac tivitats. «És bonic que cada ve gada tinguem més demanda», va assegurar la regidora de Relacions Ciutadanes, Mar Es coda. «Aquí han passat moltes coses i s’ha generat comuni tat», va apuntar l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita. El Servei d’Orientació i Atenció al Benestar Emocio nal (SOABEM), el Nexes o el Consorci per a la Normalit zació Lingüística (CPNL) són
tres exemples de les iniciatives que hi desenvolupen les seves propostes. Pilar i Yassine són participants de les tertúlies de català. «Soc marroquí, no m’agrada el Barça, però Ca talunya m’agrada molt i tinc molt de gust de conèixer la cultura catalana», va reconèi xer Yassine. Pilar va assumir el repte que, quan es jubilés, parlaria català de forma segui da o «quan volgués». «Acaba ré fent ho», va afirmar ahir a la tarda davant dels assistents. En el seu cas, ha participat, també, de classes d’iniciació a l’italià, així com de sessions de taitxí. «Aquest primer any ha estat superfabulós, cada dia he vingut a buscar el diari», destacava.
Montse, monitora de ioga de l’associació de veïns Reus Nord, remarcava que «només tinc coses positives per dir». Tampoc va faltar a la cita el Ta ller Baix Camp, representant per Ferran Vidilla, que ha po gut dur a terme al centre cívic petits tallers de sensibilització i demostració.
Xavier Pàmies: «El Gregal és un lloc on fer la nostra llar més gran»
La Comunalitat Reus Sud celebra quatre anys dissabte amb una jornada oberta
Societat l La Comuna litat Reus Sud celebrarà els seus quatre anys de trajectò ria dissabte amb la jornada Construïm SobiraniESS, una trobada oberta a la ciutada nia en què es compartirà la feina feta en els darrers me sos. L’acte tindrà lloc al Giny i combinarà espais de debat, cultura, assemblea i convi vència. La jornada s’iniciarà amb una presentació del projecte Hernani Burujabe i inclourà dues taules rodones i una mostra de varietats ar tístiques durant l’espectacle de cloenda, que tindrà per tí tol L’eix de la resistència i que comptarà amb la participació de TEBAC, QueCorriLaire, Amaluna i Teatre del Marge. S’acabarà amb un dinar co munitari. Redacció
Empresa l El Círcol va acollir el passat dilluns 26 de gener al vespre una xerrada del director comercial global de Fermator, Eduard Amigó
L’expressió «Reus, París i Londres» és el recordatori de quan la capital del Baix Camp era un referent internacional en l’àmbit comercial. Ha passat molt de temps des d’aleshores i el món en el qual vivim és molt més complex i competitiu, però aquest esperit emprenedor i atrevit continua en l’ADN reusenc. És el cas de Fermator, empresa dedicada a la fabricació de portes d’ascensors l’any 1977 en un galliner a la carretera de Constantí i que l’any 2024 va facturar 360 milions d’euros. Estan a les portes del 50è
Miquel Llaberia Baselga
aniversari, el seu director comercial global, Eduard Amigó, reedita la frase amb monuments on avui els seus ascensors funcionen gràcies a Fermator: «Reus, Torre Eiffel i Big Ben». Durant la xerrada que va oferir Amigó ahir dilluns 26 de gener al vespre a El Círcol, amb una sala plena de gom a gom, va fer un repàs de per què una empresa de portes d’ascensor, una matèria que fins i tot ell reconeixia que en un inici no semblava gaire apassionant, podia guardar les claus de l’èxit empresarial i múltiples anècdotes. «Els ascensors
Fotografia de la xerrada d’Eduard Amigó, director comercial global de Fermator, a El Círcol. Gerard Martí
han permès que les ciutats creixin», va reflexionar el director comercial, recordant que bona part dels països actualment demanen que s’instal·lin aquests elements en edificis amb un mínim de pisos d’alçada. Per tant, un aspecte clau en el desenvolupament urbà on des de Fermator ho han tingut clar, no havien d’anar a remolc de la innovació, sinó liderar-la. Exemples d’aquesta filosofia, recordava Eduard Amigó, va ser quan l’any 1995 l’empresa va
L’empresa va facturar durant l’any 2024 uns 360 milions d’euros
presentar un nou sistema de motor d’accionament d’obertura de la porta de l’ascensor que substituïa el sistema mecànic per un d’electrònic, més senzill i pràctic. Però si una cosa va deixar clara és que el que va per davant de tot és la gent, tot re-
cordant quan el temporal Filomena va destruir la fàbrica que l’empresa tenia a Falset i centenars de llocs de treball van quedar sobtadament penjant d’un fil molt prim: «Tot i que potser no era l’opció econòmica més viable, es va decidir reconstruir la fàbrica». Innovació i empatia a la qual se suma un últim concepte; ambició: «Tenim el 20% del mercat mundial i és una cosa per estar satisfets, però sempre penso que encara queda un altre 80%».
Comerç l Es preveu que obrin al Pallol i al carrer del Vidre respectivament
Redacció L’oferta gastronòmica de Reus continua creixent entorn del centre amb pròximes obertures. En aquest cas, es preveu que el passeig comercial El Pallol aculli, al costat del restaurant Sibuya, el res-
taurant de menjar ràpid Què Bo És. Aquesta franquícia, instal·lada des de fa anys al centre comercial de Les Gavarres a Tarragona, ofereix tota mena d’esmorzars i brioixeria fins a entrepans, hamburgueses i plats combinats.
En els darrers mesos ha crescut l’oferta gastronòmica al centre
A més, també disposa d’una oferta dolça variada. Per un altre costat, també està previst que s’obri al carrer del Vidre número 7 un restaurant tailandès, Thaiger Thai. La seva carta inclourà propostes com el Pad Thai, el curri vermell o l’ànec cruixent tailandès. També ofereix altres propostes clàssiques com els rotllets de llagostins i formatge o dònuts de llagostins amb salsa sweet chilli. El restaurant va obrir per primera vegada a Màlaga i ara es trasllada a la capital del Baix Camp per donar més varietat a la proposta gastronòmica de la ciutat. D’aquesta manera, el centre de Reus continua acollint tota mena de noves obertures de locals gastronòmics que es renoven i ocupen. En els darrers mesos, dins de l’entorn de ravals, ja han obert negocis com La Espiga, el Farinus, el Vivari o El Mestral, el Ditaly, Midtown o la pastisseria La Golossa.
Successos l La majoria de les intervencions dels Bombers han estat per arbres caiguts
Shaila Cid/ACN
Durant el passat diumenge i dilluns la demarcació de Tarragona ha viscut episodis de fortes ratxes de vent que han causat desperfectes arreu del territori. Segons dades del Meteocat, diumenge es van registrar una ratxa de vent màxima de 107,3 km/h al Perelló i 105 km/h a Constantí i Miami Platja.
Bombers de la Generalitat van atendre, durant les 20 hores de diumenge fins a les 9 hores del matí del dilluns un total de 317 avisos per vent al Camp de Tarragona i 10 a les Terres de l’Ebre, la majoria
per arbres caiguts que bloquejaven la calçada o que van causar diferents desperfectes. Finalment, ahir al migdia, Protecció Civil va desactivar l’alerta per forts vents rebent prop de 900 trucades al 112 arreu de Catalunya. Entre els serveis destacats hi va haver la caiguda d’un arbre de grans dimensions al CAP de Picamoixons, el qual va provocar despreniments a la zona de les escales i va bloquejar l’accés. També van fer sortides per un arbre a l’AP-7 a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant que van obligar a tallar la circulació durant una estona diumenge a les vuit del
vespre.
També van fer actuacions a Vilallonga del Camp; al Morell per un arbre caigut en una masia de la TP-7225; a la carretera T-343 a l’Argentera i a la TV-2236.
Durant ahir al matí, de les 07 hores fins a les 09 hores, els Bombers van atendre 80 serveis, 60 dels quals al Camp de Tarragona. Un dels arbres caiguts tallava l’accés al centre escolar de La Salle a Tarragona. També es va fer un altre servei al Camí del Burgar de Reus, a Sant Salvador i al Camí de la Rominguera d’Alcover. Tots aquests avisos han sigut per arbres caiguts que
dificultaven la mobilitat i els Bombers van actuar per evitar danys majors. A més, només a la ciutat de Reus, va haver-hi 44 avisos, molts per arbres caiguts que van provocar desperfectes en el mobiliari urbà, com és el cas de la caiguda d’un mur al carrer Closa de Mestres, així com en diferents vehicles estacionats. Va ser una nit moguda per als serveis d’emergències a la ciutat, que van haver d’actuar per retirar contenidors de la calçada, així com diferents desperfectes més enllà d’arbres caiguts.
Els Bombers de la Generalitat van actuar fins al migdia
d’aquest dilluns en diferents punts del territori, afegint problemes al cablejat al carrer dels Albigesos del Vendrell i al carrer de les Quetgles de Cambrils, on han hagut de retirar un arbre de grans dimensions.
El nombre d’actuacions totals es va elevar ahir a 317 al Camp de Tarragona per les fortes ratxes de vent. Una de les actuacions més destacades va ser que el vent va aixecar diverses plaques metàlliques de la gasolinera Repsol de Cornudella de Montsant. Segons va explicar Bombers, van retirar les plaques aixecades i van alertar perquè els
Constantí i Miami
Platja van registrar ratxes màximes de 105 km/h
propietaris reparin la resta, ja que estaven soltes i en perill.
La major part a Tarragona Des de l’inici de l’episodi i fins a les 13 hores d’aquest dilluns, el telèfon d’emergències 112 va rebre un total de 888 trucades que han generat 549 incidents, sobretot relacionades amb l’arbrat en zona urbana, risc de caiguda d’elements urbans o la presència d’obstacles a la calçada. La major part d’incidències es van concentrar a la demarcació de Tarragona (67,7%), i les comarques amb més trucades van ser el Baix Camp i l’Alt Camp.
D’altra banda, la regió metropolitana sud i la nord van registrar 36 i 20 avisos respectivament. Pel que fa a Lleida i Girona només hi ha hagut 4 i 5 actuacions, mentre que la regió d’emergències centre n’ha rebut 8. No s’espera que aquesta setmana el vent torni a ser protagonista.
Gastronomia l El consistori va oferir una taula rodona sobre les necessitats de la restauració al municipi
La 24a edicó del congrés Madrid Fusión va ser l’aparador de Cambrils per promocionar la seva nova marca gastronòmica BOCA («Bo i de Cambrils»). El municipi hi participarà fins el 28 de gener amb un estand propi juntament amb el Patronat de Turisme i Saborea España com a única representant catalana entre les 17 destinacions seleccionades. Segons l’Ajuntament de Cambrils, les jornades gastronòmiques tenen l’objectiu de consolidar la seva denominació com Capital Gastronòmica de la Costa Daurada. «Ens fa il·usió presentar un projecte que és viu i que anirà evolucionant», esmentava la regidora de Turisme, Patricia de Miguel.
La localitat també va organitzar una taula rodona per debatir les idees més destacades i els principals objectius de la nova marca gastronòmica. Alguns dels participants van ser Ángel Pérez, director comercial del grup Pòsit, Claudia Masdeu; secretaria de la Confraria de Pescadors de Cambrils; Pau Serra, president de la Cooperativa Agrícola de Cambrils i Fernando Sarasa, director comercial de la Cooperativa.
Entre els punts de diàleg, va mencionar-se un nou sistema, encara en procés, que s’impulsarà des de la Cooperativa Agrícola per que els restaurants «sumin punts» quan utilitzin productes locals. «Qui gasti mes productes de quilòmetre zero, sumarà un punt i els establiments podran optar a un distintiu», explicava Serra. «També promocionarem l’oleoturisme, perquè les persones coneguin les diferents característiques de l’oli des de que es comença a collir», va subratllar Pau Serra.
La situació de la pesca cata-
L’equip de govern, el Grup Pòsit i del Patronat de Turisme davant l’estand de Cambrils i Saborea España. Diari Més
(D’esquerra a dreta) Patricia de Miguel, regidora; Pau Serra, president de la Cooperativa i Claudia Masdeu, secretaria de la Confraria. Diari Més
La Cooperativa oferirà distincions als establiments per l’ús de productes locals
El Centre d’Interpretació de la Pesca de Cambrils obrirà portes al març
lana va ser un altre dels temes destacats de l’esdeveniment, oferint des del sector pesquer de Cambrils una reflexió sobre les problemàtiques actuals que genera la normativa
europea. «L’època actual està sent molt dura», ressaltava Claudia Masdeu. «Portem temps lluitant, no perque les vendes no siguin bones, sinó perque les normtives actuals
La frase
«L’època del sector pesquer esta sent molt dura» — Claudia Masdeu, Secretaria de la Confraria de Pescadors
«L’oleoturisme permet conèixer l’oli des de que es cull»
— Pau Serra, President de la Cooperativa Agrícola
«Fa il·lusió presentar un projecte viu i que evoluciona»
— Patricia de Miguel, Regidora de Turisme
no son aplicables», destacava la responsable.
Visibilitat
Des de la Confraria, Masdeu també feia referència a la necessitat del «visibilitzar» la situació pesquera en congresos com Madrid Fusión i el treball «a dues bandes» del sector: «El segell de BOCA i el de Peix de Llotja impliquen que els restaurants demostrin un mínim de consum de peix de llotges de tota Cagtalunya», indicava la secretaria. Durant la jornada, també es va oferir una experiència de realitat virtual «pedagògica» per viure un dia de treball dels pescadors de Cambrils. «Es tracta de tindre la possibilitat de conèixer la realitat, l’esforç i la qualitat amb que es treballa», afirmava Masdeu. Entre les novetats, també es va tractar la inauguració del Centre d’Interpretació de la Pesca, que ja ha finalitzat els treballs i s’obrirà al mes de març. La secretaria va confirmar que contindrà «un aula gastronòmica i demostracions culinaries variades» per donar la possibilitat d’explicar al públic «la identitat i la realitat del sector a Cambrils».
Gastronomia l Cambrils va ser una de les localitats destacades en la degustació gastronòmica i en els tallers de la primera jornada
Experimentar sabors sempre és un gust si parlem de la Costa Daurada. El producte de proximitat marítim torna a viatjar a la capital de l’Estat en una nova edició de Madrid Fusión amb una proposta de sabors propis i l’oli d’oliva verge extra, el vi i el producte de llotja com a protagonistes. El restaurant El Pòsit va ser el representant gastronòmic de Cambrils per aquest 2026 després d’anys d’ausència, amb la xef Mercè Prado com a imatge de la primera jornada.
L’establiment, guardonat amb el Premi Nacional de Sostenibilitat, va apostar pel seu pop blanc com a producte estrella en el Menú Gastronòmic organitzat per Madrid Fusión, dedicat a crítics gastronòmics, autoritats i mitjans de comunicació. Entre les valoracions, l’umami lliurat per la xef cambrilenca se situava dels
primers en el rànquing amb el seu pop acompanyat amb patata i una salsa allioli elaborada amb oli d’oliva de la demarcació. «És una manera de portar el producte real de Cambrils a altres llocs», explicava la xef Mercè Prado. «El pop es cuina en sec i es bull en el seu propi caldo», explicava la professional, esmentant que «l’allioli és el toc clau del plat».
Adam Díaz Garriga
Un sol tast va ser suficient per transportar a Madrid l’experiència del producte de proximitat de Cambrils, acompanyat d’un vi blanc suau de la marca Appropòsit. «El vi, tot i que no és de Cambrils, mostra la qualitat de les DOP de la nostra terra», destacava el director comercial del grup Pòsit, Ángel Pérez. El plat va presentar-se entre una selecció de nou elaboracions d’arreu de l’Estat, entre les quals es trobaven l’aspirant a la millor tapa del 2026 i la tapa
El plat
Cambrils va destacar amb un plat de pop amb patata i salsa allioli
guardonada com la millor del 2025. Des de la llotja, la sardina també va cobrar protagonisme durant el Taller de Sardines en escabetx de Cabernet Sauvignon i cítrics, impartit per la xef Prado. Sota l’atenta mirada del públic, la professional va demostrar el procés
Tres dies d’intensitat a Madrid per promocionar el producte de Cambrils
de com es tracta el producte de qualitat. De la mar a la taula. Tot i que, novament, afegint sabors nous en una divertida classe magistral que també va rebre «bona nota» per part de la desena de participants que van poder tastar l’elaboració. La jornada va poder rematar-se amb un tast d’olis de diferents tipus a l’estand de Cambrils, oferint informació sobre la gastronomia del municipi i la seva variada oferta provinent de les llotges catalanes.
Cultura l Cambrils continuarà promocionant-se a Madrid Fusión fins al 28 de gener, participant en la segona ronda de la degustació gastronòmica amb el mateix plat i en diferents tallers aquest dimarts, entre ells Oro líquido y tradición, una col·laboració que barrejarà l’oli de Cambrils amb papes arrugàs de Fuerteventura. També oferiran la Aula del Vino, amb el productor i sommelier Sergi Montalà aquest dimecres per tancar l’esdeveniment. ADG/Diari Més
Infraestructures l El pantà de Riudecanyes, a la comarca del Baix Camp, es troba pràcticament a punt de sobreeixir després dels episodis de pluja dels últims dies. La Comunitat de Regants ha avisat el CECAT d’aquesta possibilitat, un cop l’aigua ha assolit ja la cotat 219,30, d’una màxima de 219,50. La previsió, si es manté la quantitat d’aigua que hi continua entrant, és que acabi sobreeixint al llarg de les pròximes hores. La intensitat dels cops de vent durant aquest dilluns al matí també ha ajudat a generar onades i desembassar aigua a la riera. Per aquest motiu, els regants han demanat el CECAT que avisi els municipis aigües avall (Riudecanyes, Montbrió del Camp, Cambril i Mont-roig del Camp) perquè tanquin punts baixos i accessos al curs fluvial. Ajuntaments com el de Riudecanyes ja han emès un ban informant la població i demanant «màxima precaució» davant l’elevat nivell del pantà i de la possibilitat de desembassaments o entrades sobtades d’aigua a la riera, «fins i tot de manera inesperada» per l’efecte del vent i les onades. El consistori ha aconsellat no acostar-se a la llera ni als punts baixos, evitant-hi qualsevol activitat, i ha declarat tancats tots els guals, accessos i zones inundables davant un possible augment sobtat del cabal i el risc que pot suposar per a les persones. L’alerta pel fort vent es va desactivar al voltant de les 16 hores d’ahir. Redacció
Les energies verdes al Baix Penedès
Energia l El Departament de Territori, preveu implantar 515,5 MW d’energia solar fotovoltaica i 155,6 MW d’eòlica en l’horitzó de l’any 2050 als catorze municipis de la comarca del Baix Penedès. Així s’ha explicat durant la presentació del Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER). Redacció
Economia l Al conjunt de Catalunya supera els 570 milions d’euros de finançament
Redacció
A la demarcació de Tarragona, l’activitat de MicroBank va mantenir el 2025 una evolució clarament positiva. Durant l’exercici es van registrar 5.802 operacions, que van generar un volum de finançament proper als 52,6 milions d’euros, amb un import mitjà per operació de 9.068 euros. Aquestes xifres reflecteixen un creixement sòlid, amb increments propers al 8,13% en finançament i al 10,12% en nombre d’operacions.
A Catalunya, MicroBank, el banc social de CaixaBank, va tancar el 2025 amb un balanç molt positiu de la seva activitat, reflectit en un fort increment tant del nombre d’operacions com del volum de finançament amb impacte social. En concret, l’entitat va formalitzar-ne 62.237 operacions per un valor superior a 572 milions d’euros, amb un import mitjà de 9.190 euros per operació. Aquestes xifres suposen un augment del 22,87% en finançament i del 23,99% en el nombre d’operacions respecte a l’exercici anterior, consolidant l’evolució favorable de l’activitat de MicroBank a la comunitat autònoma.
El finançament a famílies, amb 53.618 microcrèdits concedits a Catalunya i un augment del 27,39% respecte a l’exercici anterior, va concentrar el gruix del volum de finançament amb 362 milions d’euros en 2025.
D’altra banda, MicroBank va concedir 7.897 microcrèdits a Catalunya per a la posada en marxa i la consolidació de petits negocis per un valor total de més de 179,5 milions d’euros l’any passat, cosa que representa un increment del 23,69% de finançament respecte al 2024.
Petits negocis
A més dels microcrèdits concedits a particulars, l’àmbit d’activitat que va experimentar un creixement més gran el 2025 està vinculat al finançament per a la posada en marxa i consolidació de petits negocis, amb especial atenció a l’emprenedoria femenina. MicroBank va concedir 30.506 microcrèdits a Espanya per a aquesta finalitat per un valor de finançament total de 662,4 milions d’euros l’any passat, cosa que representa un increment del 19% de finançament respecte del 2024. L’import mitjà d’aquests microcrèdits es va situar el 2025 en 21.713 euros. En 2025 també destaca el compromís de l’entitat per afavorir la transició ecològica del sector agrari, amb el llançament del microcrèdit agroinversió sostenible que ha assolit prop d’1,8 milions d’euros en finançament.
MicroBank va augmentar un 10,12% les operacions a Tarragona
la
Turisme l El municipi reforça la seva estratègia de marca amb una campanya en un autobús urbà
Redacció
Salou continua desplegant la seva estratègia de projecció turística i de marca amb una nova acció promocional a Barcelona, després de l’impacte aconseguit recentment amb una campanya publicitària a Madrid. El municipi fa així un pas més en la seva voluntat de posicionar-se com una destinació diversa, amb una identitat pròpia que va molt més enllà del tradicional binomi de sol i platja.
Si a la capital espanyola
Salou va optar per una campanya centrada en el seu litoral daurat, les platges i les cales —amb un protagonisme destacat per a la Platja Llarga, reconeguda pels lectors del diari 20 Minutos com la millor platja d’Espanya—, a Barcelona el missatge canvia de registre i posa el focus en la cultura, la identitat i el relat de ciutat. Una aposta que respon a la voluntat del municipi de mostrar totes les seves cares i d’enfortir un model turístic més equilibrat i sostenible. La nova acció promocional
L’Obrador d’Oriol Rossell aconsegueix la Fava d’Or 2026 entre les millors pastisseries
El Vendrell l L’Obrador d’Oriol Rossell ha estat reconegut aquest any amb un dels guardons més destacats de la pastisseria catalana: la Fava d’Or 2026, un nou premi atorgat dins dels guardons Fava de Cacau, celebrats a Sant Vicenç dels Horts. El certamen ha incorporat per primera vegada la Fava d’Or, un reconeixement concedit a
partir de la votació individual de cadascuna de les pastisseries incloses en el llistat de les 50 millors de Catalunya. El resultat ha estat un triple empat: Morreig (Barcelona), Carrió (Barcelona) i L’Obrador. A més d’aquesta distinció, L’Obrador ha estat novament inclòs en el llistat oficial de les 50 millors pastisseries de Catalunya. Redacció
La campanya barcelonina ressalta el vessant cultural de Salou
es materialitza en un autobús de línia urbana que recorre el trajecte entre el centre de Barcelona i la zona d’Alfons Comín, un dels corredors amb més densitat de passatgers de la ciutat. El vehicle, plenament vinilat, exhibeix una imatge visualment potent i un eslògan directe i am-
biciós: “Salou, som cultura. Si no coneixes Salou, no coneixes Catalunya”. Un missatge que interpel·la directament el públic barceloní i els milers de persones que utilitzen diàriament el transport públic, convidant-los a redescobrir el municipi des d’una perspectiva diferent.
A diferència de la campanya desenvolupada a Madrid —que va tenir com a suport un autobús turístic de l’empresa Hop-On Hop-Off—, l’acció de Barcelona subratlla de manera explícita el vessant cultural de Salou. El municipi ostenta actualment la distinció de Capital Catalana de la Cultura.
Les campanyes de Madrid i Barcelona s’emmarquen dins d’una estratègia global de promoció que té com a objectiu consolidar Salou com un referent turístic a escala estatal i catalana. Una estratègia orientada a reforçar la visibilitat de la marca, a projectar una imatge renovada del municipi.
Futbol l El club vol un jugador experimentat i està pendent de la situació d’Aleix Coch mentre que Nacho és gairebé impossible
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic arrenca l’última setmana de gener amb certa tranquil·litat en els entrenaments després de la victòria, però en plena ebullició als despatxos. La direcció esportiva, ara encapçalada per Sergi Parés, ultima el mercat d’hivern per trobar un central experimentat i líder que pugui suplir a un César Morgado que sembla lluny de poder tornar. D’altra banda, qui va mostrar brots verds va ser Hugo Pérez en el seu debut el passat dissabte. El duel contra l’Ibiza va ser enganyós per valorar la defensa del Nàstic. Sobretot perquè el conjunt balear va tenir ocasions clares de gol per emportar-se la victòria, fent patir a l’equip sobretot per les bandes. Amb tot, el fitxatge Hugo Pérez va deixar bones sensacions.
Amb només mitja setmana d’entrenaments, Pérez va entrar directe a l’onze. Durant el duel, es va mostrar confiat i resolutiu en els duels, així com decidit amb la pilota. Queda veure la seva evolució, en tant que no va poder acabar el partit. Parralo va gestionar els minuts del central perquè no ha tingut continuïtat durant la temporada i
Pérez va entrar directe a l’onze titular amb només mitja setmana de treball
entrar de cop amb la màxima contundència pot tenir risc de lesió. De totes maneres, sem-
bla que amb el nivell mostrat no tindrà problemes en ser titular indiscutible.
Pendents d’Aleix Coch
El Nàstic busca un nou central i Aleix Coch és en el punt de mira. El tarragoní és el símbol que l’equip necessita: un jugador foguejat a la cate-
goria, de la casa i capaç d’impregnar de valors al vestuari. Amb tot, segons ha pogut saber Diari Més, és una situació que, avui dia, és complicada. Tot i que ha perdut la titularitat, Coch és un home de confiança per al tècnic de l’Algeciras. A més, aquí entra també l’aspecte econòmic.
El club andalús no pot fitxar aquest mercat d’hivern per deutes econòmics. L’entitat assumeix que no pot fitxar, així que no està predisposada a deixar sortir una peça que no podria suplir. Amb tot, les urgències del mercat d’hivern poden canviar d’un dia per un altre i el Nàstic no renuncia a
Cap de setmana amb ple de victòries grana
El Nàstic va tancar un bon cap de setmana amb ple de victòries en els seus principals equips. La Pobla de Mafumet va guanyar per 0-1 al camp de l’Atlètic Sant Just amb un gol de Pol Cid i es col·loca en quarta posició. El Juvenil A entrenat per Joan Oriol va golejar per 1-4 al Gimnàstic Manresa. El triomf va ser clau en la seva lluita per la permanència i va servir per sortir del descens. Finalment, el Femení va vèncer per 1-2 al Fontsanta-Fatjó per 1-2 per trencar una mala dinàmica de partits.
res. Més difícil està la situació de Nacho González. Tot i el seu rol discret –es va quedar sense jugar dissabte–, el tècnic de l’Ibiza Miguel Álvarez va destacar en roda de premsa que coneix l’interès grana pel jugador, però que el club i ell mateix no està disposat a deixar-lo marxar.
Futbol l El davanter roig-i-negre va marcar un doblet i va ser un dels pocs jugadors destacats de l’encontre
El Reus FC Reddis va viure diumenge un dels partits més grisos de la temporada contra el Castellón B. Així ho va reconèixer el tècnic Marc Carrasco, qui en roda de premsa va apuntar que va ser un bany de realitat on l’equip no va estar encertat. Amb tot, qui va permetre un raig d’esperança i va ser un jugador cridat a ser important aquesta segona volta: Kenneth Soler.
Si el Reus, malgrat el dia gris, va poder posar-se per davant en dues ocasions va ser per l’encert del vendrellenc. Diumenge, Soler es va tornar a posar la responsabilitat dels gols a l’esquena i, en la seva tercera titularitat, va sumar un doblet. El primer rematant de cap una centrada a l’àrea petita, mentre que el segon va ser amb la decisió i qualitat d’un jugador experimentat en categories superiors.
Xavi Jaime va ser l’assistent del primer gol i també del se-
gon. El capità reusenc va pispar-li una pilota a la defensa del Castellón i va cedir el mà a mà per al vendrellenc. Davant del porter, el jove jugador no va dubtar i, amb la màxima seguretat, es va col·locar el cos per batre a l’arquer del filial orellut en el mà a mà i posar el que va significar el 2-1. Amb Miquel Ustrell com a soci més avançat, Soler ha donat ar-
Soler es va retirar amb molèsties i està pendent de proves que indiquin l’abast
guments en una demarcació amb necessitats com és la davantera roig-i-negra. Amb la sortida d’Homet, el club necessita i busca activament un
El Pàdel de Tarragona celebra a Salou una diada provincial plena d’emoció
punta i, mentrestant, Soler resol els problemes que pot. El tècnic roig-i-negre va tenir paraules per a ell en la roda de premsa postpartit indicant que «porta tres partits de titulars i ha fet tres gols, això ho diu tot. És un jugador important i un gran fitxatge del mercat d’hivern».
Pendents de les molèsties
Kenneth Soler també va protagonitzar un dels ensurts. Al minut 60, va notar molèsties i a demanar el canvi. El jugador va abandonar el camp amb una forta ovació dels seus, però també coixejant i amb cert aire de preocupació. Carrasco va comentar en el postpartit que «és un problema muscular. No sabem el temps que el perdrem. Encara falta veure les proves mèdiques perquè indiquin l’abast».
Urgències
La Segona RFEF no espera a ni ningú i el Reus es prepara per al duel al camp del Girona B amb feina per fer als despatxos. Arrenca la darrera setmana del mercat de fitxatges d’hivern i el Reus continua buscant un davanter. Aquesta és la demarcació més difícil de suplir a meitat de la temporada, una posició que, com va dir Carrasco, «és el que vol mitja Espanya». Amb nou davanter o sense, amb Kenneth recuperat o no, Carrasco va subratllar que «no em preocupa, perquè diumenge contra el Girona B sortirem amb 11 jugadors».
Fotografia de família després de la remuntada. Cedida
El CV Sant Pere i Sant Pau Femení assoleix una gran remuntada contra el Xàtiva
Voleibol l Les d'Edu Sánchez van aixecar un 0-2 al pavelló del barri
Arnau Montreal Quesada
El CV Sant Pere i Sant Pau Femení continua amb la dinàmica positiva. Les jugadores d’Edu Sánchez van demostrar el passat dissabte que segueixen en un bon moment després d’assolir una gran remuntada contra el Volei Xàtiva. Les tarragonines no van tenir el seu millor inici de partit. El conjunt valencià es va posar 0-1 per la via ràpida; un 15-25 que va sorprendre tothom al pavelló. El xoc va reverberar en el segon set on el duel es va posar 0-2 a tocar de la derrota.
Amb la lliçó apresa, les tarragonines van fer un pas endavant per revertir la situació. En canvi de xip va ser brutal i les de Sánchez van connectat de cop per remuntar per la via ràpida i sense deixar cap rèplica: 25-13 per l’1-2, 25-15 per igualar el partit i un contundent 15-3 per certificar una victòria que les manté imbatudes. Una reacció que diu molt d’unes jugadores tarragonines que estan motivades per aconseguir quelcom més, però que gairebé són sorpreses per un mal inici.
Justícia l S'ha compromès a impulsar noves places de funcionaris i habilitar més espais
ACN
El conseller de Justícia, Ra mon Espadaler, va celebrar aquest dilluns al matí la pro posta de decret del govern espanyol que preveu crear 91 places de jutge i magistrat a Catalunya durant aquest 2026. Per al conseller és una xifra “molt rellevant” que permetrà reduir la congestió als jutjats, tenint en compte que en els darrers deu anys només s’han creat 65 places. Això suposa un increment del 10,5% i suposarà passar de 870 a 961 jutges i magistrats.
Política l El president espanyol compareixerà a petició pròpia l’11 de febrer
ACN
A més, la nova llei d’eficiència judicial permet no haver de dotar d’un mínim de funcio naris a cada nova plaça judi cial, tot i que Espadaler va as segurar que crearan les noves places i habilitaran els espais necessaris. El conseller va dir que es tindran en comp te quatre criteris per decidir la ubicació definitiva de les 91 noves places: la congestió, la jurisdicció, el territori i el nivell del jutjat, sigui de pri mera instància, provincial o TSJC. Aquesta és una «opor tunitat única de posar al dia» l’administració de justícia.
Rutte demana «més flexibilitat» a la CE per ajudar Ucraïna amb aportacions dels Estats Units
Món l Vol que Brusel·les elimini el tracte preferencial a la indústria europea
ACN
El secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, ha dema nat “més flexibilitat” a la Co missió Europea en l’entrega del macropréstec de 90.000 milions d’euros a Ucraïna acordat pels estats. Brussel· les condicionava el lliura ment del préstec a la compra d’armament europeu sempre que fos possible. En aquest sentit, el dirigent neerlandès vol que la Comissió elimini aquest tracte preferencial perquè considera insufici ents les capacitats defensives actuals dels països europeus. «Europa està construint la
seva indústria de defensa, però ara mateix no pot pro veir el suport que necessita Ucraïna; [...] sense el flux d’ar mament dels Estats Units, Ucraïna no pot continuar lluitant», ha indicat. «Si el préstec tira endavant, animo que la prioritat sigui cobrir les necessitats d’Ucraïna», ha assenyalat el secretari ge neral de l’OTAN en una com pareixença davant el comitè d’Afers Exteriors i el subco mitè de Seguretat i Defensa del Parlament Europeu, on ha subratllat la importància de fixar unes garanties de se guretat robustes per a Kíiv.
El president del govern espa nyol, Pedro Sánchez, com pareixerà a petició pròpia al Congrés dels Diputats el pròxim 11 de febrer, segons ha avançat la Moncloa en un comunicat. La compareixen ça servirà per abordar la po sició de l’Estat en els diversos fòrums internacionals «així com per informar sobre els últims accidents i la situa ció actual del servei ferrovi ari». El president espanyol va sol·licitar motu proprio la compareixença el passat di vendres al matí. El PP també ha demanat la compareixen ça de Sánchez al Congrés, i aquest dilluns va registrar una altra iniciativa ahir per forçar el president espanyol a donar explicacions davant el ple del Senat, tot i que fonts de l’executiu apunten que no hi assistirà.
El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va demanar ahir la dimissió del ministre de Transports, Óscar Puen te, per la seva gestió de l’ac cident ferroviari d’Adamuz (Còrdova). «No pot seure demà a la taula del Consell
Feijóo
diu que la zona zero de la corrupció és al Ministeri de Transports
de Ministres», va dir en una entrevista a la COPE, on va assegurar que el president Pedro Sánchez no pot ces
L’oficialitat del català a la UE torna a quedar-se fora de la primera reunió de ministres
Política l El govern espanyol manté obertes les negociacions amb Alemanya
ACN
L’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea ha tornat a quedar se fora de la reunió del Consell d’Afers Ge nerals de la UE que se celebra aquest dilluns a Brussel·les. El punt sobre les llengües no apareix en l’agenda i fonts di plomàtiques han confirmat que no es tractarà durant la trobada de ministres d’Afers Europeus. L’estatus de les tres llengües no es discuteix a Brussel·les des del juliol. L’executiu de Sánchez man té obert diàleg bilateral amb Alemanya des de l’octubre per intentar esvair els dubtes
del govern Friedrich Merz, que ha liderat l’oposició a l’oficialitat del català. Tot i això, per ara, Madrid no ha contactat amb la nova presi dència del Consell de la UE, que ostenta Xipre, per abor dar la qüestió. Fonts del mi nisteri d’Exteriors expliquen que el ministre José Manuel Albares va tractar l’estatus de les tres llengües cooficials de l’Estat amb l’ambaixador de Xipre a Espanya durant una reunió divendres. En una entrevista fa dues setmanes, Albares va afirmar que les converses per l’oficialitat del català a la UE «avancen».
sar lo «per mala gestió o per mentir» perquè això implica ria que ell també hagués de dimitir. «Necessita un talla focs, i qui millor que el polè mic Puente», va apuntar, tot alertant que «el Ministeri de Transports és la zona zero de la corrupció sanchista». D’al tra banda, Feijóo s’ha ofert a aprovar l’increment de les
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Feliz Cumpleaños Yanela!! Cada día más guapa y más grande. Que pases un día estupendo lleno de regalos y de gente que te quiere. Tus titos Rosana y Toni.
pensions si es deslliga d’altres mesures que el govern espa nyol portarà avui al Congrés. La presidenta de la Comu nitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, es va sumar a les crí tiques i va demanar la dimi sió de Sánchez. «Novament delega la seva responsabilitat en escuts.; mai no recau en el president», va lamentar.
Felicitats, Anna!!! Avui ja tens un anyet més. Els teus pares i tota la família et desitgem un molt bon dia.
k Tribuna k
El concert de la Franz Schubert Filharmonia al Teatre Tarragona, sota la direcció de Tomàs Grau, va oferir una vetllada marcada pel contrast i la vitalitat, amb un programa dedicat a Leonard Bernstein i Philip Glass.
L’Overture de Candide va obrir el concert amb energia i esperit teatral, establint des del primer moment un clima directe i comunicatiu. A continuació, el Concert per a violí i orquestra núm. 1 de Philip Glass va aportar un canvi notable de registre, amb una escriptura reiterativa i hipnòtica que va generar un espai sonor continu, sostingut pel violí solista de Letícia Moreno, que va articular el discurs musical amb claredat, continuïtat expressiva i un fraseig atent al caràcter hipnòtic de l’obra. En aquest context, van destacar les intervencions del clarinet, l’oboè, la flauta, la percussió i l’arpa, que van aportar color i matisos al discurs musical, amb una pulsació rítmica marcada pel joc entre el tres i el dos, molt present al llarg de l’obra. El treball conjunt de les diferents seccions va contribuir a mantenir la cohesió i la tensió musical al llarg de tota la partitura.
Després d’aquesta obra, Letícia Moreno va oferir un bis íntim amb La nana, de Manuel de Falla, pertanyent al cicle Siete canciones populares españolas, acompanyada per l’arpista Esther Pinyol, en un moment de gran delicadesa i sensibilitat que va crear un diàleg molt cuidat entre el violí i l’arpa.
Lk Editorial k
a decisió de la Diputació de Tarragona d’ubicar el nou auditori annex al Palau Bofarull posa fi a mesos de debat sobre on i com havia de créixer un equipament cultural clau per a Reus. Un equipament que la Diputació va anunciar per sorpresa després de saber-se que l’escola de música i el conservatori de Tarragona –també de la Diputació– passarien a ocupar part de la Tabacalera. En el cas de Reus, dues opcions competien. D’una banda, la Casa d’Oficis, una ubicació que no comptava amb el vistiplau d’ERC, partit que lidera la Diputació amb Noemí Llauradó al capdavant i que governa Reus en coali-
ció amb el PSC i Ara Reus. De l’altra, una alternativa defensada pels socialistes que tampoc acabava de convèncer l’ens supramunicipal. El desenllaç evidencia la capacitat —i la voluntat— de trobar una sortida de consens: créixer a partir del que ja existeix. L’elecció del Palau Bofarull i el carrer de Salvador Espriu resol diversos fronts. Evita friccions polítiques, minimitza les complexitats urbanístiques i, sobretot, permet una operació de regeneració del centre basada en la recuperació de finques i solars abandonats. No és menor que un projecte cultural d’aquest abast serveixi també per dignificar l’entorn urbà.
Els usuaris de rodalies, els de la mitja distància per la via convencional i per la de l’alta velocitat, i els de l’AP7 fa temps que denuncien les afectacions que pateixen. La immensa majoria de persones no pertanyen a cap formació política. Simplement utilitzen les vies de comunicació i el transport públic per anar a treballar o a estudiar.
Jordi Bertran Diputat per Junts al Parlament de Catalunya
rodalies; qui, en plena crisi extrema, acumula més incidents, continuï sense assumir cap responsabilitat.
La percussió, molt present al llarg de l’obra, va sostenir l’impuls rítmic fins al final
El concert es va tancar amb les Danses Simfòniques de West Side Story, on van brillar els solistes de l’orquestra, amb moments especialment rellevants com la cadència de la flauta pel seu discurs musical, les intervencions del saxòfon, el piano i el vibràfon, el paper rellevant dels metalls —trompeta, trombons i tuba— i el diàleg entre la viola i l’arpa. La percussió, molt present al llarg de l’obra, va sostenir l’impuls rítmic fins al final.
El colofó final va ser un bis amb la represa del Mambo, que va acabar de confirmar la complicitat entre l’orquestra i el públic en un final enèrgic i celebrat.
D’altra banda, els usuaris de l’alta velocitat en trajectes de llarga distància han publicat les vibracions extremes que, amb assiduïtat, percebien en punts diversos de la xarxa estatal. Després hem sabut que els maquinistes també havien comunicat les incidències tant a les operadores com a la gestora de la infraestructura, ADIF.
Seguidisme
En canvi, la Generalitat fa un any i mig que s’escuda en unes suposades inversions de l’Estat per intentar minimitzar l’abast d’aquestes queixes i constatacions. Usuaris, opinadors, experts i electes n’han expressat dubtes raonables perquè, amb dades a la mà, una cosa és el que Madrid promet i una altra, molt diferent, el que executa, especialment en el cas català.
Ara també sabem que els mateixos maquinistes verbalitzen la diferència de tracte en el manteniment d’infraestructures entre Catalunya i altres territoris, sobretot en la xarxa de rodalies i de mitja distància. De 2015 a 2022, Renfe i Adif només van executar el 35,1% de les inversions previstes. El primer semestre de 2024, el 16,7%.
Tragèdia cruenta
Des del diumenge 19, la queixa ha esdevingut tragèdia. I no pas una tragèdia escènica, sinó real i cruenta: 46
morts i 330 ferits. Ademuz i Gelida marquen amb sang les vies d’ADIF, empresa de gestió de les infraestructures ferroviàries de l’Estat. I afloren dubtes profunds sobre la seva credibilitat. L’extrema dreta ho aprofita per erosionar la confiança en les institucions democràtiques.
No és el camí. Ara bé, no és raonable que qui no ha executat les inversions aprovades, amb 50.000 milions pendents de l’Estat en infraestructures, el 75% dels quals a la xarxa ferroviària; qui ha negat les vibracions denunciades per usuaris i maquinistes; qui amaga que també es produeixen en territori català; qui no és capaç de certificar per escrit que les línies són segures; qui menteix anunciant el restabliment de
A Tortosa s’incendia un tren; a Sant Guim, una màquina de revisió xoca amb una roca enmig de la via; a Alumbres, un tren ho fa amb una grua; a Tarragona, un mur del moll cau sobre la línia de mercaderies... Són incidents que donen la raó als usuaris i als maquinistes i que fan créixer els dubtes sobre el servei i, sobretot, sobre qui el gestiona.
Ara també sabem que els mateixos maquinistes verbalitzen la diferència de tracte en el manteniment d’infraestructures entre Catalunya i altres territoris, sobretot en la xarxa de rodalies i de mitja distància
Les darreres jornades sense rodalies i amb la principal autopista de Catalunya i de la Mediterrània occidental tallada haurien de provocar algun cessament o dimissió. Però mentre un ministre s’atreveixi a parlar del “suflé emocional” dels maquinistes i la Generalitat no lideri la mobilitat a Catalunya, oblidant la ciutadania que l’escull, les coses aniran de mal en pitjor. Cal un traspàs integral — infraestructura i operativitat— i 100% català de rodalies i mitja distància. Amb la mateixa pluja, Ferrocarrils de la Generalitat no ha col·lapsat.
k Tribuna k
España se ha convertido en el país de las inauguraciones eternas y del mantenimiento inexistente. Se cortan cintas, se anuncian lluvias de millones y se multiplican los titulares triunfalistas, mientras el ferrocarril real —el que usan millones de ciudadanos cada día— circula cada vez más despacio sobre una red castigada y peligrosamente mal atendida.
Hemos construido un modelo basado en el escaparate político: más kilómetros de alta velocidad, más fotos oficiales, más propaganda. Pero hemos dejado morir lo que no da votos: el mantenimiento. Y detrás de este abandono hay algo aún más grave: la expulsión del criterio técnico de los centros de decisión.
En la última década, coincidiendo con un relevo generacional masivo, Renfe y Adif han sufrido una auténtica colonización política. Las jubilaciones de ingenieros y técnicos con décadas de oficio no se han reemplazado por perfiles de igual experiencia, sino por cuadros dóciles, de afinidad partidista, sin ‘horas de vía’. Se ha sustituido el conocimiento por la obediencia. La ingeniería por el relato. Hoy, en demasiados despachos donde se decide el futuro de la infraestructura ferroviaria, el perfil técnico ha sido relegado por el perfil político. Decir ‘esto es peligroso’ o ‘esta vía está degradándose’ se ha convertido casi en un acto de deslealtad. Solo hace falta observar el colectivo que esta pie de vía, me refiero a los maquinistas, en sus enfrentamientos con el gobierno. El resultado es una cadena de mando sumisa a la propaganda y ciega ante la realidad física del acero, el balasto y la fatiga de materiales. Este deterioro no es casual. Es consecuencia directa de una gestión donde importa más salir en la foto que entrar en el taller. Y lo más grave: una parte del sindicalismo ha renunciado a su papel de garante de la seguridad, aceptando una complicidad silenciosa mientras se degrada la red y se estira la infraes-
Rafa Luna Exdiputat i senador del PP
tructura hasta límites irresponsables. Los incidentes no son mala suerte. Son síntomas. Cuando se abandona el mantenimiento preventivo, cuando se supervisan mal las soldaduras y cuando se gobierna a golpe de titular, aparecen fallos estructurales que el ojo no experto no ve, pero que la física no perdona. Cuando el carril cede y aparece el temido ‘escalón’, no hay propaganda que detenga un tren.
tado en reparar sabotajes es un euro robado al mantenimiento real. Esto no es incivismo: es un impuesto revolucionario contra el contribuyente y contra la seguridad.
El Gobierno presume de inversiones históricas. Pero la contabilidad oficial cuenta otra historia. Según la Intervención General del Estado, en el primer semestre de 2024 solo se ejecutó en Cataluña alrededor del 20% de lo presupuestado. No es una excepción: los informes de la Cambra de Comerç muestran que, históricamente, Adif solo ejecuta entre el 30% y el 60% de lo que promete. Traducido: de cada 100 euros anunciados, a la vía llegan, con suerte, 40.
La seguridad ferroviaria no se garantiza con consignas, ni con relatos, ni con propaganda
En Catalunya, el ferrocarril lleva años secuestrado por una narrativa interesada: todo es culpa de Madrid. Cada incidencia alimenta el victimismo. Pero hay un dato que el independentismo y sus terminales políticas prefieren ocultar: desde 2010, la Generalitat tiene las competencias sobre horarios, precios y planificación del servicio de Rodalies.
Desde entonces, la gestión ha sido un ejemplo de cómo no se administra una infraestructura crítica: más política, más queja y menos mantenimiento. Se ha preferido explotar el deterioro como arma arrojadiza contra el Estado antes que afrontarlo con rigor técnico. El resultado son las limitaciones de velocidad constantes: el verdadero cáncer de la red.
A esto se suma una pasividad incomprensible frente al vandalismo. Catalunya concentra casi el 50% de todos los actos vandálicos ferroviarios de España. Solo en 2023, limpiar grafitis en Rodalies costó 11,6 millones de euros: más de 32.000 euros diarios quemados en pintura. Más de 2.300 intrusiones en un año. Cada euro gas-
Mientras tanto, España destina al mantenimiento ferroviario entre un 40% y un 50% menos por viajero-kilómetro que la media europea. Hemos construido una red de lujo y la mantenemos con presupuesto de saldo.
El modelo se completa con una inflación directiva obscena. Las plantillas operativas apenas han crecido un 9% en siete años, mientras el tráfico ha aumentado cerca de un 50%. Se exige a la misma estructura que mantenga una red que soporta casi el doble de uso. Es una ecuación suicida. Eso sí: los despachos, los cargos y las direcciones generales no dejan de multiplicarse.
La seguridad ferroviaria no se garantiza con consignas, ni con relatos, ni con propaganda. Se garantiza con profesionales, con mantenimiento y con decisiones impopulares pero responsables.
Hemos convertido un sistema crítico para millones de personas en una agencia de colocación política y en un decorado de cartón piedra. Y conviene recordarlo: cuando el carril cede, no hay ministerio, ni Generalitat, ni campaña publicitaria capaz de detener las leyes de la física.
k Tribuna k
Les recents declaracions de la presidenta de la Cambra de Comerç, la Sra. Laura Roigé, defensant l’obertura del comerç en festius per ‘aprofitar’ l’arribada de creueristes, no són més que una versió actualitzada del conte de la lletera. Una fantasia comptable que, tot i haver estat contestada per diversos estaments de la ciutat, amaga sota la catifa les externalitats més preocupants d’aquest model turístic.
Més enllà del debat sobre la conciliació laboral i el benefici real per al petit comerç, hi ha una part de la factura que ningú vol signar: la contribució directa d’aquesta indústria a l’empitjorament de la crisi climàtica i la vulneració de drets. No parlem de teories abstractes. L’informe tècnic del Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona - URV (juliol 2024) és una lectura necessària per a qui vulgui sortir de la bombolla del bonic relat oficial.
Les dades de contaminació atmosfèrica són especialment alarmants. En la campanya de mesurament de NOx que vàrem realitzar entre setembre i octubre de 2024, els resultats a Tarragona no deixen marge al dubte: en tots els punts de recollida, les concentracions de NO2 superen tant el marc de referència de l’OMS com el futur límit europeu que entrarà en vigor el 2030. Estem hipotecant la salut del veïnat per un turisme de pas.
A aquest aire de mala qualitat cal sumar-hi la pressió sobre els recursos hídrics. Resulta gairebé insultant que, en ple any de sequera extrema com va ser el 2023, amb només 57 escales es carreguessin més d’11 milions de litres d’aigua als vaixells. És aquest el model de sostenibilitat que se’ns vol vendre?
Si realment la prioritat és la caixa de la ciutat —com apunta el discurs de la Cambra—, no cal inventar noves servituds per als treballadors del comerç. Només caldria aplicar amb valentia la taxa turística, actualment paralitzada. Estem parlant d’uns ingressos potencials que haurien superat els 8,5 milions d’euros durant el 2025. Tarragona no pot viure d’esquena a la crisi climàtica ni a la salut dels seus ciutadans. El progrés econòmic no pot ser un ‘tot s’hi val’ basat en xifres inflades i un aire irrespirable. Abans d’obrir les persianes en diumenge, potser hauríem de començar per tancar l’aixeta del malbaratament i netejar l’aire que ens envolta.
Amadeo López Millán
Tarragona no pot viure d’esquena a la crisi climàtica ni a la salut dels seus ciutadans
Membre d’Stop Creuers Tarragona
k Dels lectors
Tarragona ciudad gruyère
He leído con mucha pena, que en Tarragona tenemos 415 solares llenos de hierbas y escombros la mayoría, sin darles utilidad ninguna. Me pregunto cómo es posible que, faltando tantas viviendas, no haya promotores con el ánimo de contribuir al bien común a parte del suyo. Aquí debe haber alguna cosa que desconocemos, pero tenemos medianamente claro y asumido que, quienes fallan, son los que están al frente de que Tarragona no se convierta en una ciudad con tantos solares vacíos.
Agilidad en las concesiones y permisos, sin abusar de los precios con concederlos, ayudar a que las cosas vayan siguiendo su cauce, sin esperas, ni entorpecimientos por paro de obras. En fin, que tengan ganas de que Tarragona no se quede con el nombre de “ciudad gruyere” y que todos los partidos políticos vayan a una en las mejoras, en lugar de tirarse los trastos como hacen siempre. Una pena, leer noticias como esta, de verdad.
María Elisa Aragonés Domènech Tarragona
Necrològiques
Tarragona
Francisca Sánchez Torrente.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 11:00 h al Tanatori.
Carles Miquel Pérez.
Ha mort als 73 anys. El seu funeral serà avui a les 17:00 h al Tanatori.
Reus
Dolors Martell Castellnou.
Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 15:30 h al Tanatori..
Marcelino Pons Prats.
Ha mort als 86 anys. El seu funeral serà avui a les 13:00 h al Tanatori..
Bartolomé Moral Sandoval.
Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 11:00 h al Tanatori..
Esqueles
Durant l’acte va actuar el conjunt Instrumental de Nivell Elemental de
977 21 11 54
Societat l El passat dissabte 24 de gener l’Ajuntament de Constantí va oferir el tradicional acte de benvinguda als infants que han nascut aquest darrer any al municipi. L’activitat es va realitzar a la Biblioteca Municipal, va consistir en l’entrega d’un detall i obsequi
de reconeixement a cadascuna de les famílies amb fills nascuts durant el passat 2025. Durant aquest últim any han nascut i s’han inscrit i empadronat a Constantí un total de 81 infants, dels quals 36 són nenes i 45 nens. Redacció/Cedida
Societat l Golf Costa Daurada ha renovat l’acord de col·laboració amb Santi Pàmies Joiers, reforçant així una sòlida relació de confiança que es manté en el temps i que permet, entre d’altres coses, continuar oferint avantatges exclusius als socis del Club. L’acord estableix que Santi Pàmies Joiers oferirà fins a un 15 per cent de des-
compte en la compra de dispositius tecnològics Garmin, dissenyats per a esportistes i aficionats que volen controlar el seu joc, seguir l’activitat física i optimitzar cada entrenament amb la marca líder del mercat. Per aprofitar aquesta promoció només cal adreçar-se a la joieria i acreditar la condició de soci del Golf Costa Daurada. Redacció
Avui felicita als que es diuen:
Àngela, Julià i Enric
L’horòscop
ÀRIES
21/03 al 19/04
Viuràs una situació intensa a nivell material que potenciarà canvis a la teva vida. Les sorpreses estaran a l’ordre del dia seran positives. Cuida la dieta.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Hi haurà un creixement de les teves vivències internes. L’amor els sentiments pesaran molt al teu cor. Et guanyaràs l’afecte d’algú important.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Algú t’atraurà captarà tota la teva atenció. Et sentiràs com en un núvol això serà font d’experiències interessants. L’atzar estarà amb tu.
10:30 180 Graus
20/04 al 20/05 TAURE
T’estàs prenent a la lleugera les relacions. Sense adonar-te’n estàs sembrant gelosies i enfrontaments. Els contactes socials s’ampliaran.
VERGE
23/08 al 22/09
La teva irritabilitat serà la causa de distraccions que et faran perdre oportunitats; centra’t en un objectiu i lluita per ell. En l’àmbit social guanyaràs.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Bona jornada si has de tractar amb superiors, caps o amb el públic en general. La imatge que donis potenciarà l’admiració de molts.
21/05 al 20/06 BESSONS
Naixeran en tu emocions fortes a partir del coneixement d’una persona. Et sentiràs més vital amb ganes de menjar-te el món. Endavant.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Bon dia per estabilitzar el teu món emotiu les relacions en general. La teva capacitat de comunicació serà profunda comptaràs amb tota la sort.
20/01 al 18/02 AQUARI
Si vols la jornada en pau, no t’enfrontis de manera directa als problemes que sorgeixin amb la parella o amb amics. Escolta els consells.
21/06 al 22/07 CRANC
Jornada complicada per resoldre els teus assumptes amb facilitat. Pèrdues de temps errors d’altres alteraran el teu humor; tingues calma.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Et passarà una situació nova atractiva. L’amor es farà sentir molt això t’elevarà espiritualment. Una sorpresa farà canviar plans.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Contactaràs amb superiors que acceptaran les teves idees plans, encara que d’una manera més lenta del que esperes; tranquil·litat temps.
10:00 Efecte Mosaic
11:30 Cercle central (r)
12:00 Aixeca pica
12:30 Connecta 10
Comarques
13:00 Teló de fons
13:30 Cercle central (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Gastromòbil 2026
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 +Bàsquet
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 +Bàsquet
18:30 Connecta 10 Comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Fot-li
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Fot-li (r)
El temps
10:30 Notícies 12. Edició vespre. (r)
11:00 Notícies 12. Edició esports. (r) 11:30 Com ho veus?
12:00 Aventurístic
12:30 La tertúlia del Dorsal12
13:00 Com ho veus?
13:30 La Tertúlia del Dorsal12
14:00 Notícies 12. Edició migdia 14:30 Com ho veus?
15:00 La Tertúlia del Dorsal12
15:30 Aventurístic
16:00 Notícies 12. Edició migdia. (r)
16:30 Efecte Mosaic
18:00 + Bàsquet
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20:30 Cuina amb caràcter
21:00 Ciutadella
21:30 Teló de fons
22:00 Notícies 12. Edició vespre
22:30 Cuina amb caràcter
23:00 Ciutadella
23:30 Teló de fons
00:00 Notícies 12. Edició vespre
Mots encreuats
HORITZONTALS: 1. Viuré en aquest país o no. Petó girat. 2. Municipi de l’estat de Bahia del Brasil. Cobreix d’una capa de cola. 3. Persones de ciutat. Així sigui, diuen els cristians. 4. Dia sense el matí.Animals fabulosos.Té bona salut. 5. Una mica d’aire. Nau amb tres rengleres de rems. Cap de noi. 6. Un gra de sucre. Tinc una convicció segura. Rabiosa. 7. Planta de les agavàcies. Allargament d’una síl·laba breu. 8. Dau amb un punt. Monjo benedictí de Maur. Assenyala pluja amb soroll. 9. Fer servir l’escombra. Anàtid que torna de l’est. Lletra grega girada. 10. No està cuit. Un tros de pedra. Va fer de botifler. 11. Faci cessar de cremar. Nit sense lluna. 12. Així el tinguem cada dia. Dit de l’artèria principal del cor. Una de tres i de quatre.
VERTICALS: 1. Heu de fer quelcom. Continent. Òrgan pensant, en principi. 2. Camina cavall! S’apropia sense dret d’aguna cosa. 3. Àvia dels infants. Dos-cents. Fa servir. 4. Aquí des del sud. Maquinació secreta. Gat sense cua. 5. Posseiré una propietat.
Aplego formant un riu, un torrent. 6. Vocal principal. Poseu rígid el vostre cabell. Escoltar la música de la ràdio. 7. Passar el rosari i demanar quelcom a Déu. Persona d’escassa vàlua en un concepte o altre. Una del tren. 8. Dos punts de l’entrada. El que sem- pre es fica en tot el que diuen o pensen els altres. Final. 9. Criada major d’una casa. Fibra tèxtil natural blanca i girada. 10. ...I serem. Suc del raïm espremut. Senyora curta desordenada. 11. LLL. Objecte pertanyent a l’antiga Síria. 12. Fruit comestible en baia del bananer. Impregnat d’opi.
Màxima Mínima
Previsió pel Camp de Tarragona
TARRAGONA:
Domingo Saigi, Pere Rambla Nova, 54 Telèfon 977 228 120
Ciutat, Rosa M- Molero, Helena
Urb.La Granja, Gran Canaria, 11
Telèfon 977 543 189
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Pellicer, cb
Av. Mediterrani, 1 Telèfon 977 757 623
SALOU:
Arque Mule, Montserrat Passeig Miramar, 72 Telèfon 977 381 264
VILA-SECA:
Domingo Roige, Joan Tarragona, 1 Telèfon 977 394 084
CAMBRILS: Valls Cucurella, MireiaLobaco Valls, Cristina Rambla Jaume I, 17 Telèfon 977 369 003
VALLS: Fernandez-Delgado Salinas, Amalio Peixateria, 9 Telèfon 977 600 490
EL VENDRELL:
Juste Diez de Pinos, Jose Luis Les Flors, 74 Telèfon 977 664 422
Solucions
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
VENDO LOCAL CÉNTRICO en TARRAGONA 85 m2. Económico. Tel: 619.512.783
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
INSTALACIÓN ANTENA DE TELEVISIÓN COMUNITARIA sin amplificador, sin electricidad. Tel. 614.041.375
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB.
Precipitacions
A la meitat oest durant el matí s’espera precipitació dispersa, i de més extensa a partir de la tarda, quan també podrà arribar a altres indrets del territori. En general, serà d’intensitat feble, tot i que localment serà moderada al Pirineu i Prepirineu occidental. S’acumularan quantitats de precipitació minses, si bé al Pirineu i Prepirineu occidental seran poc abundants i puntualment abundants a cotes mitjanes i altes. La cota de neu voltarà els 1.800 metres durant el matí; al llarg de la tarda anirà baixant i s’acabarà situant al voltant dels 1.300 metres al Pirineu i Prepirineu occidental, i dels 1.500 metres a la resta del terç nord.
TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS.
Tel: 691.586.879
ALTRES
HERBALIFE COACH. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 –644.243.887
HOTEL, DOMICILIOS. Relájate, desconecta y disfruta!!! Tel: 613.458.067
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186
TAROT
LECTURA de TAROT. Limpiezas energéticas a personas o casas cargadas. Corto envidias y mal de ojo. Tel: 689.832.964
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
JÚLIA MASAJES RELAJANTES. TAMBIÉN fantasias por teléfono. Reus. Tel: 634.777.389
Música La banda publica el seu quart treball, ‘Adeu’, que compta amb les coŀlaboracions de Carol Rovira, Halldor Mar, Trezor, White Pèrill, Illa Carolina i Franky and the Modes
Fer-nos ballar per dins i per fora. Aquesta és la idea que guia la banda de pop electrònic en català Minova, que des de 2012 obre camí en un terreny que aleshores poca gent explorava al país. Ara, el 2026, presenten Adeu, el seu quart disc, que defineixen com el més madur de tots els que han fet. «Parlem de nosaltres, de vivències passades i presents. És el Minova de sempre, però amb un vestit nou», explica Esteve Puig, cantant, compositor i lletrista de la banda. També assegura que la maduresa del disc no és només sonora, sinó que també és vital: «M’he fet més gran, he après a
produir millor, a fer sonar millor les cançons i a explicar-me amb més precisió». La sonoritat del disc combina el pop amb sons electrònics actuals com el SynthWave, el FutureBass, el TropicalBeat, l’ElectroFunk o el Nu-Disco. També han incorporat l’autotune, un recurs fins ara impensable en el seu univers musical. A la vegada, el treball també destil·la un esperit disco que remet als vinils de Bonnie M o a les produccions de Giorgio Moroder que sonaven a casa de l’Esteve. «Aquest so em ve per influència dels meus pares i penso que té una dimensió fresca i lluminosa que entra molt bé». En aquest
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
sentit, Puig admet que li agrada molt «la relació de contraris», no només amb el so, sinó també amb les lletres, en el sentit que les cançons «poder ser divertides, però també fan pensar, perquè parlen de la vida».
Adeu també destaca per la seva dimensió col·laborativa. Carol Rovira, Halldor Mar, Trezor, White Pèrill, Illa Carolina i Franky and the Modes sumen veus i matisos a un projecte concebut des de l’amistat i la proximitat. «Volíem un disc personal, així que tenia sentit envoltar-nos de gent propera, amb qui compartim camí», diu Puig. El músic també explica que Minova sempre ha defensat una idea clara: la música electrònica és expressió, no només festa: «Quan vam començar, molts pensaven que era només xumbaxumba. Però és una manera de
comunicar, com ho pot ser la música clàssica, amb instruments diferents». El seu paper, diu, és ser la banda que hauria volgut escoltar amb tretze anys. Minova no tenia previst portar Adeu als escenaris: el disc va ser concebut com un projecte d’estudi. Però la bona acollida dels primers senzills i l’interès creixent els ha fet replantejar la idea. «Ara estem preparant promoció per a festivals, sales i promotors. Tenim moltes ganes de tocar en directe, no només aquest disc, sinó també les cançons que ens han definit fins ara», explica Puig.
La fórmula musical
La sonoritat d’Adeu combina el pop amb els sons electrònics més actuals
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
El vigilant del Camp
Contra el que ens pugui fer pensar la degradació general del país i desficacis com el de la RENFE, hi ha coses que en aquest país no només no empitjoren dramàticament sinó que inclús milloren. I jo, que voleu que us hi digui, estic en un punt que m’estimo més obviar les primeres i concentrar-me en les últimes. El pa n’és un exemple palmari. Després d’una època llarga i fosquíssima, que ha anat des de la popularització de l’infame pa de benzinera a la desaparició de desenes de fleques tradicionals, el cert és que ara, potser per primer cop en la Història d’aquest producte essencial que ha marcat l’esdevenir d’Occident, tenim accés constant a pans excepcionals a preu raonable. Diria que els forns que han sobreviscut a la purga de la modernitat i la globalització n’han sortit reforçats. Me n’he adonat després d’una temporada de comprar pans de mig quilo al Forn Sistaré de Reus, emparats per la IGP Pa de Pagès Català. És un pa sense defectes, però el que més sorprèn és la regularitat, gairebé insòlita en un producte artesanal. Aprofito una trobada fortuïta per donar l’enhorabona per la feina ben feta a un dels responsables, el Xavier Pàmies Sistaré, i em correspon, de torna, amb un llengüet, que devoro a queixalades. Potser feia trenta anys que no me’n fotia cap, perquè al capdavall, el llengüet sempre ha sigut el ‘pa de la canalla’. Els doblecs característics, la crosta fina i la molla blanca i tendra tenen un poder evocador que ni dos quilos de magdalenes de Proust. Aviat tornaran a engegar la campanya del llengüet/llonguet solidari i, sense que serveixi de precedent, us animo a participar-hi. Us transportarà a una època en què els trens tampoc funcionaven, però érem més feliços.
Miquel Bonet
Escriptor
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
