166-Relats guanyadors del Concurs Literari Agrupació Marítim
F ent el llibret
Buscar la substància de les coses és eliminar fulles i pètals, menysprear allò que no serveix, per a arribar al fons de l’assumpte, eixe nucli que de bo de bo importa.
El món està ple de mala herba, de coses que ens despisten i atrauen la nostra atenció per a donar-los un valor que no tenen. En tots els aspectes de la vida és així, i en les Falles, com en la vida mateixa, no anava a ser menys. És una festa que té de tot, potser massa, des de falses tradicions a còpies d’altres festivitats que poc o res tenen a veure amb aquesta terra. Hem perdut el rumb i el focus cap a la ruta que hem de seguir? Tal vegada.
Si parlem de centre, el nucli de les Falles és la falla, i la seua essència, a més d’aparéixer materialment en el cadafal, queda impregnada entre les fulles del llibret. Este parla de la falla, la descriu i mostra el seu sentit, i la falla en si parla de nosaltres, de la nostra vida, del que ens passa. Es podria dir que el llibret, en definitiva, parla de nosaltres, per tant, és la substància que queda d’esprémer amb les mans i el cor d’esta festa. Sàvia entre fulles, el nèctar de les lletres.
Amb un disseny de pètals, fulles i flors, al compàs de la falla adulta, jugant amb els seus colors i amb les formes geomètriques, hem confeccionat este llibret. L’objectiu és que el lector o la lectora tinga la sensació d’estar esprement la naturalesa més fluida i lliure, aconseguint un fruit líquid que és el que se li quedarà entre les mans.
DQuè
signifi
ca ser l’essència d’alguna cosa
Des de la filosofia clàssica, Aristòtil va ser qui va desenvolupar amb més precisió el concepte d’essència. Per a ell, l’essència és allò que fa que un ésser siga el que és. No és una qualitat externa ni un adorn.
“L’essència de cada cosa és allò que es diu d’ella per si mateixa.”
(Metafísica, Z, 4)
Per exemple, un arbre pot perdre les fulles, torçar-se, créixer o minvar… però continua sent arbre mentre conserva el seu ser vegetal viu i arrelat. Aquesta és la seua essència.
Fa poc més de dos anys que vaig arribar a València, concretament al barri del CabanyalCanyamelar. Vinc d’un lloc històric, únic al món: Roma. Estime Roma, però he descobert l’essència de ser valenciana i fallera observant com passa la vida en una xicoteta associació, a la qual ací anomenen falla.
Sergio Espallargas
Mestre d’Educació Infantil Pròleg
En altres paraules: si llevem tots els accidents —allò que pot canviar sense alterar la identitat—, el que queda és la seua essència.
Cada dia passe per davant de la seua seu per anar a la faena i, quan no treballe, aprofite per acostarm’hi i veure quina sorpresa em depararà el dia. La meua família em pregunta sovint per esta festa tan coneguda. M’he cansat d’explicar-los el més evident: els preciosos vestits de seda, les increïbles obres d’art que es planten i es cremen cada 19 de març, les vibrants mascletaes, la música pels carrers, les paelles com a plat intocable de cada setmana fallera i un sens fi de coses més
que tothom pot veure quan s’acosta la setmana gran... Però jo, que em considere una persona un poc mística, sempre em pregunte:
Quina és l’essència d’esta festa?
Com ja deia, passar per davant d’esta falla m’ha fet descobrir la resposta.
Alguns dies passe a mitja vesprada i sempre veig dos persones assegudes a una taula. No fallen, tots els dilluns i dijous estan dins. Crec que es dediquen a portar la loteria; deu ser molt important per dedicar-li tantes hores al llarg de l’any.
Molts dilluns passe de nit, en tornar de la faena, i sempre veig els llums encesos. A voltes m’he quedat uns minuts observant per la finestra; pareixen reunits i reunides tractant de preparar activitats i solucionar els problemes que sorgixen del dia a dia.
Aquestes reunions solen ser les més nombroses, però també és cert que moltes altres vesprades o nits es reunixen en grups més menuts. Sempre he pensat que, amb la quantitat de coses que fan, deuen repartir-se la faena per grups... si no, seria impensable traure-ho tot avant.
Altres vegades passe i hi ha gent ballant. Hi ha un grup que balla música tradicional valenciana, amb danses típiques, i un altre que, pel que sembla, prepara balls més moderns i coreogràfics. També hi ha un grup que no balla, però que parla. Deuen ser aficionats al teatre. És divertit. I no ho fan gens malament!
Substantia
A l’estiu sempre pots veure gent sopant a la porta de la seu, i quasi sempre acaben jugant alguna partida als jocs típics d’ací… al dominó, al truc o al parxís.
Entre tanta activitat, sempre hi ha gent fent coses que encara no entenc. He arribat a veure una dona mesurant persones d’espatla a genoll, altres carregant i descarregant beguda i material del local, uns davant de l’ordinador... Però el que mai falla, sempre, sempre i sempre, són els xiquets i les xiquetes. Sempre n’hi ha, gaudint del simple fet d’estar allí, en el que, des del meu punt de vista, sembla ser la seua segona casa, perquè la gent que hi ha per allí els tracta com si foren de la família.
M’agrada molt el que veig entre setmana... però el que em sembla increïble és el dels caps de setmana. Sempre que passe per allí, alguna cosa s’està coent.
Alguns dies fan festes populars al carrer, amb molta gent compartint moments divertits. Hi ha gent de tota mena. Gent que veig molt entre setmana, gent que només veig alguns caps de setmana i gent que apareix de tant en tant, però quan es troben, pareix que s’hagen vist cada dia.
L’essència de Blocs Platja són les seues falleres i fallers, la seua diversitat.
També hi ha gent que abans veia i ja no veig, i tot i això, tinc la sensació que continuen presents en el cor dels qui sí que hi són, perquè se’n parla amb alegria.
Altres dies hi ha gent i simplement està, perquè necessita estar-hi, perquè els agrada estar allí i reunir-se amb qui fa el mateix que ells: estar.
A voltes no hi ha ningú — poques, molt poques—, però després mire les xarxes socials i veig que estaven en un altre lloc. Fent la presentació de les seues falleres majors, presentant una mena de llibre sobre la falla, jugant a diferents jocs amb el que semblen altres associacions... La vida allí no s’atura mai.
Ajuntar-se amb altres associacions també és molt comú. Gent que compartix el mateix sentiment. Hi ha un dia que venen molts xiquets i xiquetes d’altres falles a esta xicoteta comissió, vestits amb diferents vestits i carrosses,
i fan una mena de concurs sobre tradicions de la zona. És preciós veure xiquetes i xiquets tan implicats en alguna cosa tan cultural.
En pocs anys, gràcies a poder observar les tasques d’este grup de persones, he pogut aprendre un poc sobre això de ser fallera. M’agrada. He descobert que ser fallera és ser família, i també crec que és una bona representació del que significa ser valenciana. Si em pregunten quina crec que és l’essència d’esta xicoteta comissió anomenada Blocs Platja, diria que la seua vertadera essència són les seues falleres i fallers, però sobretot, la seua diversitat.
La nostra falla és un espai on la diversitat no s’anomena, se celebra. On cada persona troba el seu lloc, aporta el que és i rep el que som tots. Hi ha tantes maneres de ser faller com persones a la nostra comissió. Alguns fan soroll, altres xiuxiuegen; uns ballen, altres observen; tots sentim. Ningú sobra, i en aquesta mescla està la nostra autèntica grandesa.
Benvingut i Benvinguda al nostre llibret
PSaluda repre-
Per fi van arribar les falles, la festa de la llum i del color, després de viure un exercici increïble, on hem conegut un munt de gent meravellosa, moltes més persones i millor del que ens podíem imaginar, ha arribat el moment d’estar al 100% en la nostra benvolguda falla.
Quan vam començar, sabíem que anàvem a viure coses increïbles i actes inoblidables, però el que nosaltres estàvem desitjant amb més ganes és que arribaren els actes de la nostra falla, la nostra proclamació, la nostra presentació o simplement un berenar o sopar on passem l’estona parlant rient i imaginant com seria el pròxim acte.
La realitat és que estar en el nostre casal i amb la nostra comissió significa estar a casa, estar en família. Enguany, hem experimentat més que mai la verdadera essència de Blocs Platja, concentrada en uns pocs metres quadrats del carrer Montán17.
I eixa essència de la qual parlem la creen les persones que estan dins dia rere dia, fent que el nostre somni siga possible, amb el seu treball la seua il·lusió i sobretot amb el seu amor.
I és precisament eixa essència, la que sentim en cada mirada, en cada abraç i en cada gest de la nostra gent, la que es reflectix en el nostre color. Entre tots els colors que emboliquen la ciutat en forma de castell o de flors per a nosaltres hi ha un molt especial, el blau reial, que caracteritza la roba que portem en tots els actes fallers.
Perquè quan vas pel carrer i, al lluny, veus una dessuadora, un polar o una parka amb el nostre color, desitges arribar fins a eixa persona, perquè saps
Representants Falla Blocs Platja 2026
que es dirigix al mateix lloc que el teu, a la teua segona llar, on tens una família enorme de més de 500 persones.
És igual l’edat que tinguen, o quant els conegues, perquè saps que tenen la mateixa passió que tu, i això és el més màgic que tenim, la nostra verdadera essència.
I si parlem d’essències… també hem de parlar de nosaltres.
Perquè enguany hem descobert que cada un porta dins una part de Blocs Platja, una manera especial de sentir la festa i de viure-la. Igual que cada perfum es compon de tocs o peces úniques que, en unir-se, creguen una cosa especial, nosaltres també estem fets de xicotets matisos que ens definixen, il·lusions, manies, nervis, riures i ganes de gaudir cada segon. I quan nostres quatre essències es
mesclen, naix una aroma inconfusible: el de l’amor per la nostra falla, Blocs Platja.
Hui us obrim una miqueta el nostre cor i us comptem quina és l’essència que aporta cada un de nosaltres a este somni que estem vivint junts.
L’essència d’Ari és pura alegria. Riallera, afectuosa i sensible, viu tot intensament i enguany així ho ha demostrat. Fallera des
que va nàixer, amb el mateix sentiment que tenia el seu iaio, que forma part de la història d’esta falla. Gaudix de la seua família, de les seues amigues, de ballar i, com no, de participar en cada activitat. I si hi ha playback… ací brilla com ningú. La seua essència és com eixe perfum dolç que plena de llum cada acte.
L’essència de David és energia i curiositat. Encara que no porta tants anys en la falla, viu cada moment amb la il·lusió d’un faller de bressol. Divertit, impacient i sempre fent mil preguntes, aprén, participa i gaudix de tot el que es fa en el nostre casal. Li encanta el futbol, viatjar amb la seua família i les nits de crispetes. La seua essència és eixa aroma fresca que ho contagia tot de bon humor.
L’essència de Maria és alegria i bondat, és una fallera major de les quals no es vol perdre res, passió per qualsevol acte que puga vindre i il·lusió per descobrir noves experiències. És una apassionada de la indumentària valenciana, dels balls regionals i de qualsevol cosa relacionada amb la cultura valenciana. La seua essència és eixa aroma apegalósa i dolça com la mel, que fa que els quatre sempre vulguem estar junts sense separar-nos ni un moment.
L’essència de Julio és serenitat i carinyo. En el seu tercer any com a president, continua buscant sempre el millor per a la falla, treballant
sense fer molt de soroll i envoltant-se de la seua gent. Sempre amb eixe somriure que sosté, acompanya i dona confiança. La seua essència és eixa aroma ferma i constant que dona forma a Blocs Platja dia rere dia, aportant tranquil·litat, proximitat i afecte a cada moment.
Enguany, que tant parlem d’essències… si parlem de la nostra falla, podríem parlar també de l’essència de la pólvora de cada mascletà del 19 de març, del so de la dolçaina i la xaranga en cada cercavila, o de l’aroma a xocolate del casal a primera hora del matí en les despertaes.
Però l’essència de Blocs Platja va molt més allà, l’essència per a nosaltres ha sigut i és eixe abraç abans d’un acte important, eixe riure que esclata i contagia a tot un grup d’amics, eixa mirada còmplice quan cada any arrepleguen a les falleres majors a les seues cases, eixa mà que t’agarra quan els nervis o l’emoció t’invadixen.
L’essència està en les persones que tens al costat, que fan que cada detall tinga sentit, que cada segon es convertisca en un record inoblidable i nosaltres, com a representants, hem tingut la sort de viure esta essència des d’un lloc privilegiat. De sentir-la en cada gest, de compartir-la entre nosaltres quatre i de veure com es reflectix en cada un dels quals formen esta gran família.
Cada un de nosaltres aporta la seua pròpia essència i quan ens unim, les nostres quatre essències es combinen amb la de tota la comissió, creant un reflex del què és Blocs Platja: unió, il·lusió i, sobretot, família.
Perquè la nostra essència, l’essència de la nostra comissió sou tots vosaltres: els que vau arribar fa 40 anys i els que acabeu d’arribar; els que prepareu playbacks i balls que enriquixen a la nostra falla, els que treballeu de manera incansable, la qual cosa prepareu esmorzars i actes de festejos, els que organitzeu les activitats dels nostres infantils, els que ajudeu, els que treballeu per a promoure la cultura, els que sempre teniu un somriure preparat. Tots els que formeu la nostra comissió. Vosaltres sou l’ànima i el cor que manté visca la nostra falla.
En este mes d’actes que ens porten fins a la setmana gran de la nostra festa, us convidem i animem a continuar somiant amb nosaltres, a viure cada acte d’estes falles com si fora l’últim, a omplir el barri amb la nostra alegria i a fer que esta ESSÈNCIA tan nostra arribe més lluny que mai.
Visca València, visquen les Falles i visca la falla Blocs Platja
Substantia
Nom: David Fernández Alemany.
Edat: 12 anys.
Estudis: 1r d’ESO.
Què és el que més t’agrada de Blocs Platja: El millor que té esta falla és la Comissió Infantil.
Quin és el teu somni com a President Infantil: Gaudir l’exercici faller al 100%.
Què t’agradaria canviar de les Falles: Que no foren tan curtes, afegiria molts dies.
Quina és la verdadera essència de Blocs Platja: La verdadera essència de la meua falla és que em sent a casa cada vegada que soc allí.
Que acte esperes amb més il·lusió: L’Ofrena, perquè és un acte molt emotiu i és molt bonic veure a la Mare de Déu plena de flors.
Com t’agradaria que et recorden quan finalitze el teu any de President Infantil: M’agradaria que em recorden com un President Infantil al que li agraden tots els actes i que participa en tot.
Co-
P
Nom: Ariadna Comeche Fernández.
Edat: 11 anys.
Estudis: 6é de Primària.
Què és el que més t’agrada de Blocs Platja: De la meua falla m’agrada tot, sobretot el Cant de l’Estoreta.
Quin és el teu somni com a Fallera Major Infantil: Desfilar en l’Ofrena com a Fallera Major Infantil de Blocs Platja.
Què t’agradaria canviar de les Falles: No canviària res, només afegiria uns quants dies més.
Quina és la verdadera essència de Blocs Platja: Que sempre estem tots per al que necessitem, com una gran família.
Què acte esperes amb més il·lusió: L’Ofrena, perquè el sentiment de desfilar per davant de la Verge és increïble i veure a la Mare de Déu plena de flors és molt bonic.
Com t’agradaria que et recorden quan finalitze el teu any de Fallera Major Infantil: M’agradaria que em recorden com una Fallera Major Infantil que no s’ha perdut cap acte i que ha gaudit molt enguany.
Coneixent a la
Ariadna Comeche Fer-
Nom: Maria Chuliá Zaragozá.
Edat: 23 anys.
Estudis: Mestra d’Educació Infantil.
Què és el que més t’agrada de Blocs
Platja: El que més m’agrada és la seua gent i el barri. Em fa sentir molt afortunada haver crescut en este barri i poder gaudir de les Falles en els nostres carrers dels blocs de la platja. Estar en Blocs és com estar en família i això em fa molt feliç.
Quin és el teu somni com a Fallera
Major: En realitat diria que el meu somni és ser Fallera Major, poder representar a la meua falla és tot un somni per a mi i una cosa que esperava amb moltes ganes. Però si haguera de destacar alguna cosa en concret diria que passar l’Ofrena com a Fallera Major, només d’imaginar-ho ja m’emociona.
Què t’agradaria canviar de les Falles: Crec que no canviaria cap cosa ara mateix, les Falles, com tot en la vida, van adaptant-se i modelantse segons avança el temps, però sempre mantenen la seua essència i això és el que més m’agrada. El foc, la pólvora i la tradició de la nostra terra, no canviaria cap, però sens dubte faria el possible perquè tot el que envolta la nostra festa es conservara en el temps.
Coneixent a la
Quina és la verdadera essència de Blocs Platja: La vertadera essència de Blocs Platja està en la seua gent. Cada persona que forma esta gran família, amb el seu esforç, la seua alegria i la seua manera de ser, dona essència a la nostra comissió. A Blocs hi ha persones molt diferents, però tots compartim el mateix sentiment: els guanyes de viure la festa junts, de créixer com a comissió, de riure i de celebrar cada moment com si fora únic. A Blocs Platja, la gent que la va compondre i el dia de hui la contínua component és qui escriu la nostra història i qui fa que la nostra comissió continue sent especial.
Que acte esperes amb més il·lusió: Espere amb moltíssima il·lusió tots els actes, crec que cadascun té una cosa especial que m’emportaré en el meu cor sempre, però de la falla em fa molta il·lusió viure l’Estoreta, ja que m’encanta veure-la i participar des de que soc fallera i tinc moltes ganes de viure-ho enguany com a Fallera Major. També tinc molta il·lusió de viure l’Ofrena, crec que serà un moment molt bonic i especial que recordaré tota la meua vida.
Com t’agradaria que et recorden quan finalitze el teu any de Fallera
Major: M’agradaria que em recorden com una fallera molt feliç i somrient, que em recorden per viure cada acte intensament i amb il·lusió, prop de la meua comissió i la meua gent.
Maria Chuliá Zaragozá
Junta Directiva
PRESIDENT JULIO MENA GIMENO
Secretari: Ximo Iglesias Cerdà
Vicesecretari: Vicente Sánchez Tapia
Mitjans de comunicació i xarxes socials: Alba Ferri Rodríguez
Àrea de Tresoreria
Vicepresident 1er: Sergio Espallargas Castillejos
Tresorer: Nacho Ruíz Aldana
Comptador: Rafael Gilva Cerveró
Vicecomptador: Mar Navarro Sifre
Compres: Joaquín Cotano Villalobos
Delegades de Loteries: Tere Tatay Navarro i Pilar Cabrera Mompó
Àrea de Cultura i Protocol
Vicepresidenta 2na: Raquel Rocher Fernández
Cultura: Fco Javier Greses Cardona
Llibret Blocs: José Javier Pardo Parrizas
Cant de L’Estoreta: Sergio Espallargas Castillejos
Grup de Balls: Sandra Rodríguez Cabrera
Grup de Teatre: Conchín Vidal Balaguer
Falles i Artistes: Diego Iglesias López
Col·laboradores: Patricia Fernández López, Mª José Seguí Rosalén, Inma Zaragoza Tortajada i Eva Fernández Roca.
Iglesias Cerda, Eva Iglesias Cerda, Joaquín Iglesias Cerda, Virginia Iglesias López, Diego Ingles Real, María José Iranzo Murillo, Sergio Jiménez Hontiveros, Jaime Lacomba Lluch, Adriana Laraudogoitia Gómez, Nacho Latorre Nueda, Nieves Lázaro Gómez, Máximo
Leiva Pérez, Nacho
Llamas Ajenjo, Elia
Llamas Gutiérrez, Ramon López Barbera, Cristina López Barrios, Sergio López Dasí, Ayesa López Dasí, Eva Lucia López Dasí, Mercedes López García, Adrián López Lafuente, Amparo López Pavía, Dolores López Sánchez, Erika Lorite García, José Andrés Luna Roig, Mercedes Luz Martínez, Carmen Maeztu Gómez, Nicolas Mandingorra Monleón, Isabel
Marco Álvarez, Joel
Marín Martin, Aroa
Marín Martin, Isaac
Marín Muñoz, Silvia
Mármol Romero, Andrea Marques Muñoz, Eva María
Márquez Rozas, Blanca
Márquez Rozas, Fernando
Martí Chuliá, Pepe
Martí Sabater, Juan
Martínez Castellar, Ana Pilar
Martínez Chirivella, Néstor
Martínez Chirivella, Rubén
Martínez Estarelles, Javier
Martínez Evangelio, Antonio Martínez Fernández, Gabriela Martínez Fernández, María Isabel Martínez Fernández, Paola
Martínez Fossati, María Lucia Martínez Gil, Manolo Martínez González, Pablo Martínez Martin, María Martínez Martín, Pau Martínez Ortí, Elías
Martínez Pla, María del Carmen Martínez Ramos, Natalia Martínez Rodríguez, José Antonio Martínez Torres, Rosa Mari Martínez Valero, Enrique Martínez Valles, María Teresa Martínez Zarco, Antonio Mas Adria, Alicia Masiá Pastor, Javier Masiá Pastor, Álvaro
Medina Vacas, Jorge Meléndez Moragón, Julio Mena Gimeno, José Vicente
Mena Gimeno, Julio Mercado Martínez, Raquel Minguet Martí, Neus
Mir Martínez, Samuel Molina Pla, María Milagros
Molla Pradas, Mari Carmen
Monleón Capilla, María José Monleón Capilla, Pilar
Monleón Encinar, Andrea Monleón Triviño, Ariadna
Montero Jiménez, Ramón
Montero Pascual, Mari Carmen
Montero Pascual, María Josefa
Montoro Capilla, Tesa
Montoro Ferrer, Juan Carlos
Mora Martínez, Elías
Moreno Albizu, Pilar
Moreno Alemany, Beatriz
Moreno Molina, Carmen
Moril Oliver, Raúl
Muñoz Iñiguez, Verónica
Muñoz Seguí, Daniel Muñoz Seguí, Guillermo
Nacher Moreno, María
Nacher Moreno, Miguel
Navarro Broch, José Vicente
Navarro Sifre, María del Mar
Nicolau Expósito, Paula Oliver Belenguer, Mari Carmen
Oliver Belenguer, Marisa
Oliver Salvador, Luis
Orta Carpi, Carolina
Ortolano Rufes, Sergio Juan Palanca Ríos, Vicenta
Pallardó Del Rio, María Cristina
Palomares Mompo, Víctor
Pardo Parrizas, José Javier
Pardo Sinoga, Mercedes
Paricio Aucejo, Mª José
Parras Sifre, Cesar
Peiró Ferrer, Jessica
Peiró Ferrer, Juan Manuel
Peraile Pastor, Amparo
Pérez Fornás, María Isabel
Pérez Lluch, Pascual
Pérez Martínez, Pablo
Pérez Sevilla, María
Peris Iglesias, Nerea
Peris Prieto, Beatriz
Picazo Celada, Miguel Ángel
Pilan Blanco, José Luis
Pilan Peiró, Manuel
Piles Martínez, Guillermo
Pitarch Martí, Antonio
Piza Rubio, María Carmen
Prieto García, Aitor
Prieto Trenco, Francisco Javier Puebla Pérez, Guillermo
Rabanaque Esteban, Julio
Redolar Cordellat, José Luis
Reig Fuentes, Silvia
Requena Bosch, Marta
Riera Gorris, Cristina
Riera Gorris, Pilar
Riera Torres, Pascual
Roca Escrich, David
Roca Escrich, Vicent
Rocher Comín, Antonio Rocher Fernández, Raquel Rocher Fernández, Roberto
Rodrigo Ballestar, Luis Rodríguez Albalat, Patricia
Rodríguez Arias, Naiara
Rodríguez Cabrera, Sandra Rodríguez Cebreiro, Francisco Rodríguez Garrapucho, Rosa María
Rodríguez Gómez, Marta
Rodríguez Rodríguez, Vicente
Romagosa Martínez, Adriana
Romagosa Martínez, Mar
Romaguera Leal, Adrián
Romero García, Esther Romero Peláez, Jorge
Roque Naval, Rafael
Rosalén Aguilar, Ana Rosalén Aguilar, Carlos José Rosalén Soriano, Carlos Rosalén Soriano, Pepita
Rubio Medina, Sabrina
Rubio Medina, Vanesa
Ruiz Alcón, Alejandra
Ruiz Aldana, Nacho
Sáez Chuliá, Claudia
Sáez Chuliá, Marina
Salazar Balaguer, Patricia Salazar Conde, Sukaina
San Benito Cebolla, Carmen
San Benito Lázaro, Juan Sánchez Adsuara, Irene
Sánchez Crespo, Estefanía
Sánchez Fernández, Desirée
Sánchez Mateo, Paula
Sánchez Mateo, Rafael
Sánchez Quirós, Miguel Ángel
Sánchez Serra, Ainhoa
Sánchez Serra, Pablo Ángel
Sánchez Tapia, Vicente
Sánchez-Barriga, Belén
Sánchez-Barriga Mena, Julio
Sánchez-Toril Canos, Adrián
Sánchez-Toril Pozuelo, José Luis
Sancho Rodríguez, Ainhoa
Sancho Ros, Juan Vicente
Santonja Heredia, José Miguel
Santonja Prats, Miguel Ángel
Sarrión Rivero, Rafael Luis
Segarra De Tena, Alberto
Seguí Rosalén, Juan José
Seguí Rosalén, María José
Sevilla Blanco, Encarna
Sevilla Rodríguez, Ana
Sevilla Rodríguez, Carlos
Sierra Dolz, Esther
Sierra Dolz, Laura
Sifre Martinez, Elvira
Sifre Martinez, Encarna
Suay Cuello, Alba María
Suay Cuello, Joaquín
Tarín Sola, Josefa
Tatay Navarro, Adela
Tatay Navarro, Maria Teresa
Torralba Manso, Carlos
Torres Garriga, Ainara
Torres Garriga, Gisela
Torres González, Jorge
Torres Pérez, Rosa
Torres Pérez, Juan Pedro
Trilles García, Rafael
Trujillo Velasco, Lorena
Valero Ballester, Abel
Valero Nieves, Adrián
Valverde Gómez, Fernando
Verdeguer Pastor, Aida
Verdeguer Pastor, Patricia Isabel
Vicedo Miralles, Miriam
Vidal Balaguer, Vicenta Concepción
Vidal Martínez, Marc
Villanueva Baus, Esther
Villanueva Baus, Sandra
Zaragozá Tortajada, Inma
Bunyol d’Argent
Charo Del Toro Navarro
Tamara Escoto Mengual
Antonio Expósito Lacarcel
José Ramón García Gutiérrez
Sergio García Ruíz
Álvaro García Sánchez
Amparo Hernández Gómez
Máximo Lázaro Gómez
Néstor Martínez Chirivella
Mª Carmen Martínez Pla
Guillermo Muñoz Segui
Juan Manuel Peiró Ferrer
Ainara Torres Garriga
Rosa Torres Pérez
Conchín Vidal Balaguer
Bunyol d’Or
Nacho Ruíz Aldana
Rafael Luis Sarrión Rivero
Recompenses MajorsJCF
Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer
Ana María Chuliá Gómez
Cristina Conde Fernández
Pilar Gorris Simarro
Fco Javier Greses Cardona
Sergio Iranzo Murillo
Antonio Martínez Evangelio
Antonio Pitarch Martí
Vicente Rodríguez Rodríguez
Adrián Romagosa Leal
Aida Verdeguer Pastor
Pascual Pérez Lluch (pòstum)
Bunyol d’Or i Brillants amb Fulles de Llorer
Mª Teresa Aubán Sendra
Estefanía Escrich Díaz
Raquel Garriga Grau
Mª Nieves Latorre Nueda
Beatriz Peris Prieto
Comissió Infantil
Amer Rubio, Hermes
Amer Rubio, Valentina
Ana Sánchez, Liam
Andrés Mercado, Minerva
Arnal Moreno, Candela
Arnal Moreno, Rodrigo
Arquiola Ferrer, Martí
Arquiola Ferrer, Pau
Aygües Romero, Alejandro
Aygües Romero, Paula
Bacete Sánchez, Elaia
Bacete Sánchez, Gala
Ballesta Galindo, Daniela
Ballesta Galindo, Leo
Belenguer Piles, Ashia
Belenguer Piles, Gael
Cabello Verdeguer, Alma
Carrión Muñoz, Daniela
Carrión Muñoz, Iker
Castillo Conde, Adriana
Chuliá Chirivella, Martina
Chuliá Embuena, Adrián
Chuliá Embuena, Nuria
Comeche Fernández, Ariadna
Comeche Pascual, Paula
Cotano Rodríguez, Joaquín
Domínguez Romagosa, Alejandro
Domínguez Romagosa, Mario
Domínguez Romagosa, Mateo
Doñate Giménez, Oscar
Espallargas Duato, Martina
Espallargas Duato, Noah
Falco Torres Idaira, Inmaculada
Fenollosa López, Eyrin
Fernández Alemany, Izan
Fernández Alemany, David
Fernández Alemany, Mia
Galera Iglesias, Aitana
Galera Iglesias, Mireia
Gallart Romero, Hugo
Gamir Peydro, Thiago
García-Otermin Venegas, Héctor
González Navarro, Carlos
González Reig, Joaquín
Grau Belenchón, Lucia
Guillen González, Mia
Herrera Luna, Theo
Hidalgo Sevilla, Ana
Hidalgo Sevilla, José
Hortal Grau, Aaron
Hortal Grau, Noa
Jiménez Chirivella, Alba
Laraudogoitia Carrión, Juan
Laraudogoitia Carrión, Vega
Laraudogoitia Carrión, Sofia
Lázaro Font, Catalina
Lázaro Font, Enzo
López Del Toro, Mateo
Luz Martínez, Natalia
Luz Martínez, Sofia
Maeztu Escoto, Lluna
Maeztu Escoto, Ximena
Marín Llopis, Isaac
Marín Llopis, Noha
Martínez Cambrils, Daniela
Martínez Mas, Silvia
Medina Del Río, Martina
Medina Del Rio, Lucia
Meléndez Riera, Erik
Mena Nicolau, Pablo
Mena Nicolau, Pepe
Mocholí Sánchez, Olivia
Monleón Encinar, Raúl
Montoro Capilla, Vera
Moreno Rubio, Martin
Moril Oliver, Celia
Muria Cruz, Arianna
Muria Cruz, Leo
Muria Cruz, Roma
Navarro Suay, Aday
Navarro Suay, Daniela
Ortega Guajardo, María
Peiró Salazar, Laura
Peiró Salazar, Sara
Pérez Velasco, Bruno
Pérez Velasco, Kilian
Pestana Valverde, Verónica
Picazo Domingo, Izan
Pilan Peiró, María Luisa
Piles Fernández, Valentina
Prieto Fornás, Enzo
Prieto Fornás, Zoe
Puebla Rodríguez, Lara Patricia
Puebla Rodríguez, Lea Victoria
Ramón Fornás, Noa
Rel Rosalén, María
Riera Bretones, Rousse Merie
Rivas Gil, Lucia
Rivas Gil, Pablo
Rocher Gómez, Carla
Rocher Gómez, Joan
Roque Minguet, Marc
Roque Minguet, Paula
Rosalén Tejedor, Miriam
Ruiz López, Celia
Ruiz López, Pablo
San Benito Cebolla, Bruno
Sánchez López, Lucas
Sánchez-Toril Canos, Álvaro
Santonja Heredia, Isabel María
Sarrión Baus, Rubén
Segarra Pardo, Carla
Seguí Latorre, Juan Gabriel
Sevilla Lis, Martin
Sevilla Pérez, Gabriela
Suay Trujillo, Adriana
Valero Martínez, Aitana María
Valero Martínez, Cayetana
Vidal Velasco, Valentina
Vidal Velasco, Vega
Nous bloquerins i bloquerines
1. Gabriela Sevilla Pérez 07-03-2025
Filla de María.
2. Daniela Martínez Cambrils 13-04-2025
Filla de Nicolás i Tamara. 1 2 3 4 5 6 7 8
Filla d’Antonio i Mamen
3.
Lara Patricia Puebla Rodríguez 17-04-2025
Filla de Guillermo i Patricia
4. Carla Rocher Gómez 01-05-2025
Filla de Roberto i Juani
5. Aitana María Valero Martínez 21-05-25
Filla de Abel i MªTeresa
6. Martí Arquiola Ferrer 24-09-2025
Fill d’Adrián i Pilar
7. Gala Bacete Sánchez 25-09-2025
Filla d’Ángel José i Estefanía
8. Ximena Maeztu Escoto 09-10-2025
Distintiu d’Argent
Héctor García-Otermin Venegas
Lluna Maeztu Escoto
Lucía Medina del Río
Valentina Piles Fernández
Lea Victoria Puebla Rodríguez
Cayetana Valero Martínez
Recompenses infantils
Distintiu d’Or
Nacho Ruíz Aldana
Rafael Luis Sarrión Rivero
artista_ Víctor Hugo Giner Blasco
disseny_ Diego Iglesias López versador_ Pablo Gutiérrez Llamas
Escena central
F
La Mare Terra és la que ens dona i ens castiga, la que ens cuida i la que ens fustiga, la que ens ensenya i la que ens corregix. L’origen del que vam ser i del que som hui.
Només el neci ignora l’essència de les coses.
El primer a demanar la paraula per a parlar, el primer a negar-li-la als altres amb formes odioses repartix lliçons recolzat en la barra d’un bar.
Prescindint de la substància que ens nodrix perdem la nostra identitat, la nostra condició, eixa que conformen tots els que porten València i la seua festa en el cor.
Ninot d’Exposició
Es pot caure fàcilment en la temptació de creure que la falla es fa i es planta sola. Obliden que la solidaritat ja s’aprén a l’escola que en la nostra festa és vital la col·laboració.
Pirotècnics, fallers, músics, floristes, artistes, operaris i indumentaristes protagonitzen el miracle de cada any, per a això posen tot el seu afany.
Qualsevol fallera és imatge de les Falles a les quals representa amb dignitat i responsabilitat. Amb el temps, la festa canvia i es transforma, però sense perdre en cap moment la seua genuïnitat.
Essència del barri
Les Falles es troben en cada barri, en cada carrer, en cada racó, eixa essència tangible i intangible que es transmet en cada generació.
Testimonis de canvis graduals que alteren les seues vides, turisme a qualsevol preu o lloguer turístic sense control. Qui va preguntar a la gent sobre això?
Iaios, pares i fills sempre han aportat en silenci, des de l’anonimat, i donant exemple amb el seu esforç o el seu intel·lecte. Són la naturalesa i l’ànima de la festa, la substància i el cor de la terra.
No fa molt, un dels nostres ens va deixar, se’n va anar sense fer soroll, sense molestar. Vicente coneixia el barri i la seua falla des de xicotet, cuidava dels monuments com un ninoter. Si ho necessitaves, allí estava, si faltava algun, allí es ficava.
York i Duque es pregunten mentre ploren, què fa ací el nostre Salvatore?
Pudor a merda
La desgràcia va castigar amb ferotgia on més mal feia. Un rastre de tristesa i amargor va deixar amb lletres de dolor.
Encara sort que estaven els polítics, sempre ells molt crítics amb el bàndol contrari s’és molt arbitrari, amb el seu, mai hi ha horari sense perdre de vista l’erari.
Sedaví, Paiporta, Alaquàs, Alfafar… Tots els recordem, els polítics també?
Quina diferència amb València i la seua gent! No defrauden ni res, sempre pots comptar amb ells, siguen dones, xiquets, jóvens o vells.
La gent es va sentir abandonada. Els polítics tenien coses més importants que fer, menjars i lliuraments de premis prioritzaven, ningú va entendre res.
Crítica política nacional
La classe política ni està, ni li l’espera, pobrets, sempre amb les seues misèries. A alguns els han agafats amb la butxaca plena, l’honrat i digne, està en perill d’extinció.
Sempre juguen amb avantatge
El polític està per a altres coses de més interés,
artista_
Víctor Hugo Giner Blasco
disseny_
Diego Iglesias López
versador_
F
Pablo Gutiérrez Llamas
Pangea
La Terra, la nostra casa, la nostra llar plena de semblances, de contrastos, de matisos. Abans que el gall fera fallida els matins abans que l’òbila governara les nits la terra ferma no tenia fi.
Pangea la van anomenar. Va ser testimoni de canvis, d’evolucions i d’extincions.
El temps ha passat com una deessa que ens protegix sota el seu abric ens ha acollit amb un mantell de seda que tix.
Ecosistema Tropical
Arribem al regne de la humitat on la calor és el denominador comú de la roba xopada i de la suor no pot escapar ningú.
L’estació humida irromp amb força ingenus pensem que la calor arriba a la seua conclusió que la brisa fresca ens salvarà, però tan sols és una il·lusió.
Hereu d’un antic passat similar les teues formes ens ho fan present que va haver-hi un temps en el qual només tu eres el rei regent.
Ecosistema Desèrtic
Misteri i embruixament juguen amb els mateixos daus on miratges i il·lusions exigixen la seua quota. Residència habitual de Fata Morgana on la línia entre la certesa i la falsedat es difumina a cada pas.
Governen els extrems dia i nit, antagònics per se, justifiquen l’antònims que volen ser. Termes com calor, aridesa o sufocació aconseguixen desconegudes dimensions.
Ecosistema Tundra
No és lloc per a febles, desnerits o covards al contrari, allí es forgen els més espavilats. Aire a terres llunyanes, fredes i inhòspites que ignoren el significat de confortabilitat que repel·lixen per desconeguda, la comoditat i que desconfien de cants de sirena i veus pacífiques.
Pluges que escatimen al màxim la seua presència sobre un sòl permanentment congelat, molses i líquens guarden la seua aparença.
Ecosistema Rural
D’on venen les peres, les castanyes i les ametles. Com també les taronges, les verdures i les pomes. Blat, llet i llana hortalisses com la col, la ceba i el carabassó.
On tots volen anar per a desconnectar de la gran ciutat. El temps té un altre ritme, cavalcant al pas, creua el llarg istme que separa el camp de la capital.
Ecosistema La Prada
Els seus sòls fèrtils s’estenen per terrenys benèvols. Font natural de recursos versàtils llar de gira-sols, pastures i trévols.
El bisó gruny, el cavall renilla, el cérvol brama i l’àguila xiscla. Mentres la pastura i un cresol de flors, conformen una simfonia de colors, d’aromes i olors que convida a gaudir i a deixar-se portar, sense fugir.
EL’exercici dia
Amb l’exercici dia a dia
mostrem la verdadera substància de Blocs Platja, l’essència de la Comissió, les activitats, concursos i esdeveniments en els quals participen els fallers i falleres al llarg de l’exercici, bategar del dia a dia que impulsa a Blocs a ser el que és, una Comissió que no sols es limita a la Setmana Fallera, sinó que viu i gaudix l’exercici faller de principi a fi.
Abril
El dissabte 5 celebrem
Assemblea General, on va ser reelegit president per tercer any consecutiu, Julio Mena Gimeno.
Maig
Van assistir a l’Ofrena a Sant Vicent les nostres Falleres Majors Paula i Vero, acompanyades per Domy, convidades pels amics de l’Altar Platja.
El divendres 9 de maig el Grup de Balls va participar en la Dansà amb motiu de la festivitat de la Verge dels Desemparats, participant Inma Zaragozá, MªJosé Seguí, María Chuliá i Raquel Rocher.
El dissabte 10 de maig realitzem el taller de Sant Joan. Els infantils van fer el monument, berenant i van gaudir pintant-lo amb molt d’art.
Part del Grup de Balls van participar en la Dansà de la Verge dels Desemparats, assistint Juanvi Sancho, Sandra Rodríguez i Tere Capilla. El diumenge 11 la Delegació de Festejos en companyia dels seus col·laboradors va fer el primer esmorzar del nou exercici.
Els nostres representants, Vero, Paula i Julito, al costat del nostre faller Domy, van desfilar per última vegada al costat dels seus companys del Sector en la Processó a la Mare de Déu dels Desamparats, la nostra mareta, va ser una vesprada molt emotiva.
En el Casal la vesprada del divendres 16 es va celebrar l’elecció dels representants per al 2026, Fallera Major Infantil, Ariadna Comeche Fernández, President Infantil, David Fernández Alemany i Fallera Major, Maria Chuliá Zaragozá.
Celebrarem el dia de l’Apuntà el diumenge 18, amb un quint i tapa en la plaça al matí i per a menjar arròs amb fesols i naps.
El dissabte 24 els integrants del nostre Grup de Balls Tere, Raquel, Ainhoa, Sandra, Claudia i Javi van acudir a la Dansà dels Taverners, on va tindre lloc la benedicció de castanyoles i el baptisme dels novençans.
El diumenge 25 inaugurem els campionats interns, començant amb el Campionat Intern de Truc.
Guanyadores: Adela i Mari Carmen. Segones: Jessi i Patricia. Tercers: Alex i Nico.
Per a menjar, es va celebrar el primer concurs culinari. Es va emportar el premi al millor plat, Mª José Montero amb el seu arròs al forn.
El dissabte 31 celebrarem en el Casal l’Acte de Comiat dels nostres Representants 2025, Paula, Vero i Julito.
Juny
Celebrem per primera vegada una Acampada Blocs a Set Aigües, una experiència per als fallers i falleres participants, on no van faltar els riures i el bon ambient, dies de germanor i comboi.
El diumenge 15 el nostre Grup de Balls va participar en el primer Sarau organitzat pel Grup de Danses la Senyera com a fi de curs, en el Centre Cultural del Carme.
Es va celebrar el Campionat de Dards de l’Agrupació, participant Guillermo Puebla, Abel Valero, Joaquín Cotano i Julio Mena.
Celebrarem el Concurs de menjars de pasta i els premiats van ser:
Guanyadora: Pilar Cabrera. Segon: Celio Crespo. Tercer: José Javier Pardo.
Millor presentació: Irene Sánchez.
També férem el Concurs de Dards intern, sent guanyador Abel Valero, segon Julio Mena i tercer Guillermo Puebla.
Es va fer lliurament d’un detall a la nova fallera, Aitana María Valero Martínez.
El dissabte 21 celebrem Sant Joan, començant el dia amb un quint i tapa, plantant la foguera feta pels nostres infantils i gaudint en els unflables d’aigua. Després de menjar-nos la paella, Furor per als majors i berenar per als infantils, abans de la cremà de la foguera. A la nit, en el sopar es van descobrir les fotos dels representants que presidixen el nostre Casal i finalitzem la jornada amb una discmóvil.
Juliol
El diumenge 13 les nostres Falleres Majors 2025, Vero i Paula, van ser candidates en la Preselecció a Fallera Major de València del Sector CanyamelarGrau-Natzaret. Estem molt orgullosos del bé que vau representar a la nostra Comissió.
El dilluns 21 la nostra Fallera Major, Maria va acompanyar a arreplegar el guardó a José Espallargas i Javier Martínez, guanyadors del Campionat de Truc del Sector CanyamelarGrau-Natzaret, enhorabona, campions!!!
El dissabte 26 alguns integrants del nostre Grup de Balls, Juanvi, Sandra, Ainhoa i Tere van participar en les festes de Santa Anna de Bellús.
Setembre
El diumenge 7 realitzem el primer esmorzar després de l’estiu, acompanyat del Concurs de Molky en La Marina.
Campions: Adrián Arquiola, Abel Valero i Nicolás Maeztu.
Segons: Daniel Muñoz, Guillermo Puebla i Juanjo Seguí. Tercers: María Chuliá, Guillermo Muñoz i Raquel Rocher.
El dissabte 13 celebrarem la Proclamació de les nostres Falleres Majors i President Infantil per al 2026 en el Centre Cultural l’Escorxador del Cabanyal. Després Sopar de Proclamació en el Casal.
El dissabte 20 es va fer el Taller de Neó per al nostres infantils, on van pintar calcetins amb pintura fluorescent, van berenar gofres amb xocolate i nata i van gaudir de jocs musicals.
El dissabte 27 varem acudir al Campionat de Dibuix de l’Agrupació Falles del Marítim, on nostra fallereta Olivia va participar amb el seu estupend dibuix.
El diumenge 28 el nostre Grup de Balls va participar en la Mostra de Tradicions organitzada per la Falla J.J.DominePort.
Octubre
El cap de setmana del 4 i 5 realitzem el mig any faller.
El dissabte 4 comencem el dia amb un esmorzar en el riu i a continuació férem una visita al Museu de l’Artista Faller. Al tornar, sopar i nit de jocs en el Casal.
Eixe mateix dissabte nostre falleret Joaquín Cotano va participar en el Campionat d’Escacs de l’Agrupació Falles del Marítim.
El diumenge 5 comencem el matí amb el quint i tapa i a continuació el Concurs de Paelles, on els premis van ser els següents:
1r Premi: Ana Chuliá.
2n Premi: Paula Fernández.
3r Premi: Paloma.
Pitjor paella: Marina Sáez.
Acabem el cap de setmana amb jocs d’equip i vam donar la benvinguda a dos nous fallers, Martí i Gala.
Maria, al costat de José Diego, van acudir a la Processó a la Verge del Rosari al costat de les seues companyes del Sector Canyamelar-GrauNatzaret.
De l’11 al 18 tingué lloc la Setmana Cultural, on es van celebrar diferents activitats i concursos, xarrades, ponències, concurs de cultura, esmorzar, berenar per als més veterans, indumentària i tradició, contes infantils i llegendes valencianes, sopar de cabasset, taula redona i finalitzarem amb l’acte de clausura on es van entregar els diferents premis i distincions dels concursos celebrats.
El dissabte 18 els nostres fallers Rubén i Álvaro van participar en el Campionat de Parxís Infantil de l’Agrupació Falles del Marítim, aconseguint un merescut quart lloc.
El diumenge 19 es va celebrar l’Homenatge a la Senyera organitzat per l’Agrupació Falles del Marítim. Els nostres representants 2026, Maria, Julio, Ari i David, al costat dels nostres fallers Beni i Álvaro, portant estendard i senyera, van desfilar al costat de les falles de l’Agrupació en este bonic acte on vam poder gaudir de la participació del nostre Grup de Ball.
Dimecres 22 els nostres fallers, Domy, Beni i Ayesha, van participar en el Concurs de Playbacks Individuals de Junta Central Fallera
El dissabte 25 els nostres fallers Ari, Celia, Julio, Silvia i Lucia, acompanyats per la nostra Fallera Major Maria, van participar en el Campionat de Pic i Pala de l’Agrupació Falles del Marítim.
Novembre
Celebrem Halloween on els nostres representants, Ari, David, María i Julio, al costat de la nostra Comissió Infantil, van passar una vesprada increïble en el qual van desfilar pel barri disfressats i demanant caramels, van gaudir d’un taller de beuratges i d’un sopar d’allò més terrorífic.
El dimecres 5 el nostre grup de Playbacks
Major va participar en el Concurs de Playbacks de Junta Central Fallera en la modalitat B i els nostres representants i comissió no van dubtar a acompanyar-los.
El dissabte 8 el nostre estimadíssims Calblocs ens van organitzar un menjar estupend amb un tardeo remember inoblidable.
El diumenge 9 el Grup de Ball va participar en la dansà organitzada per la falla Barri de la Llum.
Álvaro i Celio van participar en el Campionat de tenis de taula organitzat per Junta Central Fallera.
Els nostres representants, Maria, David i Ari, van acudir a la Ràdio d’Onda Fallera el dimarts 11, on van ser entrevistats.
El divendres 14 a la vesprada vam ser seu del Concurs de Cultura Infantil de l’Agrupació Falles del Marítim, on Ari, Lucia, David, Rubén i Joaquín ens van representar, i a la nit celebrem el Concurs de Cultura Major Jose Ombuena, participant María, Julio, Nico, Pilar i Raquel.
El dissabte 15 els nostres infantils van gaudir d’una vesprada molt dolça, ja que junts preparem el famós pastís de la iaia que ens va quedar genial i com va quedar una estoneta, ballarem al ritme de la música.
El diumenge 16 realitzarem el Campionat intern de Ramiro on el podi va quedar així
Campió: Jose Espallargas.
Segona: Conchín. Tercer: Rubio.
A més, ferem concurs gastronòmic de truites i coques de llanda.
Truites.
Primer: Celio Crespo.
Segona: Pilar Ferrer.
Tercera: Sara Ahuir.
I la pitjor, Pepe i Pilar Ferrer. Coques de llanda.
Primera: Fina Ferriz.
Segona: Raquel Baus.
Tercera: Tamara Escoto.
El diumenge 23 els nostres representants, Ari, David i Maria, van exposar en el Casal el seu secret major guardat, la seua indumentària valenciana que lluiran en les festes falleres.
La nostra Fallera Major, Maria, va acudir al costat de Raquel al lliurament de premis del concurs organitzat pel Turista Faller per a les Falles 2025 millor decorades, en el qual la nostra comissió va tindre l’honor de participar.
El dissabte 29 es va fer la primera presa de contacte prèvia al 75 Aniversari amb els que són i van ser els nostres representants majors en Blocs, fent una presentació dels components de la Coordinadora, els actes previstos i un sopar de germanor per a Falleres Majors i Presidents.
El diumenge 30 després d’un genial esmorzar per a infantils i majors ens vam posar a la feina amb el muntatge del Betlem, els nostres infantils van gaudir col·locant totes les peces del Betlem al costat de familiars i amics.
Eixe mateix matí, el nostre Grup de Balls va participar en els Balls al Carrer organitzat per l’Agrupació Falles del Marítim.
Desembre
El dissabte 5 es va celebrar en el nostre Casal el Mercadet Solidari per a sufragar les teràpies del xiquet Màxim Cervera, afectat per la síndrome 5P, demostrant la solidaritat de la Falla Blocs Platja.
Programa d’actes
Les activitats i actes proposats poden patir canvis d’horari, modificacions o cancel·lacions, depenent de les normatives i recomanacions de Junta Central Fallera i l’Ajuntament de València.
S’actualitzarà la informació a través dels canals de comunicació de la Comissió.
il·luminació dels nostres carrers, omplint d’ambient faller els racons del barri.
Dissabte 7
de març
Diumenge 1 de març
Comencem el mes faller per excel·lència amb un esmorzar popular a les 9.00h. En acabar, sobre les 11.30h, eixirem des del Casal a vorer la mascletà a la plaça de l’Ajuntament acompanyats de Xaranga.
Divendres 6 de març
A les 19:15h donarem pas als més menuts perquè peguen foc a la minicordà infantil, obrint amb pólvora la setmana fallera.
En finalitzar, a les 20:00h, passacarrer, Anirem a arreplegar a les nostres Falleres Majors amb música de tabal i dolçaina i gaudirem del Gup d’Albaes, mostra tradicional del cant valencià.
A les 11:00h comencem el cap de setmana amb un passacarrer per la nostra demarcació i acompanyarem als nostres representants a la inauguració de la Barraca, seu festera a la setmana fallera, on tindrà lloc la nostra particular Crida.
Així podem donar pas a l’entrega de recompenses Infantils i Majors atorgades per Junta Central Fallera junt amb les insígnies als nous fallers i falleres de la Comissió, Finalitzem el matí amb la signatura del LlibretBlocs26 per part dels nostres representants.
A les 17.00h ens concentrarem en la nostra Barraca tots els majors disfressats per realitzar diferents jocs majors i realitzarem la pujada d’Anronio al més alt perquè ens cuide durant la Setmana Fallera.
A les 19:00h serà el torn del Passacarrer de Disfresses Majors amb la nostra XARANGA TATEKETE pels carrers dels Blocs.
Per concloure el dia, sopar de cabasset a la nostra Barraca, on es podrà encomanar un entrepà de pernil i formatge per 2.50€, cal agafar forces i donar-lo tot a Festa Pre Falles, amb la Macro H dj Rubén Simón
Diumenge 8 de març
A les 12.00h Festival de Paelles Majors en la nostra Barraca, on la Falla ficarà la llenya. Recordeu que és imprescindible apuntarse prèviament i deixar dipòsit reservant lloc.
Al finalitzar el dinar, donarem els tradicionals Premis Llima i Taronja.
A la vesprada es repartiran el Premis dels Concursos de Festejos celebrats al llarg de l’exercici i gaudirem de jocs populars.
Dimecres 11 de març
A les 21:00h sopar de cabasset previ a la reunió informativa i organitzativa dels Grups de Treball que hem creat els fallers i falleres de la Comissió per a treballar durant la Setmana Fallera.
Divendres 13 de març
Des de les 18.00h tindrem una vesprada infantil, amb jocs i activitats per als més menuts de la Comissió.
A partir de les 21.00h sopar de cabasset a la Barraca i després, tots i totes a gaudir de la Gran Nit de Playbacks, on els més artistes de la Comissió ens mostraran tot l’art que atresoren.
Dissabte 14 de març
Al matí farem entrega del LlibretBlocs26 als comerços, anunciants i col·laboradors del nostre barri, agraint el seu suport i col·laboració.
A la vesprada, a les 17:00h, els més menuts i menudes a trencar les pinyates infantils plenes de sorpreses.
I en acabar, acompanyarem a ARI I DAVID en la recepció de les falles del Sector Canyamelar-GrauNatzaret a l’esplanada de la nostra Barraca, on tindrà lloc la Replegà del Ninot Infantil.
A les 20.30h Sopar de Plantà Infantil en la nostra Barraca ofert pels nostres representants infantils ARI i DAVID.
Seguidament, es farà entrega dels Chupetins, Bloquerins i Bloquerines 2026 per part de la Delegació d’Infantils.
A continuació, acompanyarem a ARI i DAVID a plantar el ninot infantil en la nostra falla, concloent la Plantà de la Falla Infantil.
Al finalitzar els nostres infantils, tots aquells que el desitgen podrem sopar de cabasset a la Barraca.
I quan estiga tot recollit, a ballar amb el Grup «sin complejos» i no t’oblides de baixar amb el teu millor complement,
Diumenge 15 de març
Comencem amb la recepció del Jurat de la Falla Infantil.
A les 10.00h Xocolatà, on els xiquets i xiquetes podran agafar forces.
Seguidament, els infantils de la falla celebraran el Concurs de Dibuix on demostraran les seus dotes més artístiques.
Cap a les 12.30h començarà la tradicional mascletà a mà infantil on els més menuts faran tremolar a tots els Blocs.
A les 14.00h dinar de cabasset a la Barraca.
A les 17.30h concentració a Ca Anronio per a anar tots a acompanyar a MARIA a la Replegà del Ninot Major amb la companyia de la XARANGA TATEKETE.
Porta el teu barret més guai i en el sopar, si el teu és el que més ha agradat, t’emportaràs una sorpresa.
A les 21.30h, aproximadament, Sopar de Plantà Major, on podrem gaudir dels Carbronissims i Figues de la nostra Comissió.
Concloent l´acte, acompanyarem a la nostra Fallera Major MARIA a la Plantà del Ninot Major de l´exposició a la Falla Gran i contribuirem a participar en la Nit de l’Alba llançant a les 24h els focs d´artifici que Junta Central Fallera ens oferix.
Dilluns 16 de març
A les 8.00h primera despertà acompanyada de la nostra XARANGA TATEKETE i tindrem la recepció del Jurat de la Falla Gran.
A les 11.00h majors i infantils realitzarem un Passacarrer amb les nostres Falleres Majors i Presidents per a visitar a les Falles veïnes del Sector.
Al finalitzar, cap a les 14.00h, anirem tots a dinar, arròs amb fesols i naps, fet pel nostre cuiner de confiança, TISARRA.
i corrent tots els infantils, molt bé engalanats amb el vestit regional, ens concentrarem per anar a la recollida del premi de la Falla Infantil que de segur enguany tenim.
En cas de no tindre premi, a les 17.30h farem en la nostra barraca jocs infantils i majors, no t´ho pots perdre.
Cap a les 20.30h, sopar infantil, pizza oferida per la Falla de la PIZZERIA IL VULCANO.
I al finalitzar, serà el torn del Sopar de la Fallera Major, oferit per MARIA.
Al sopar, tots d’etiqueta, porta el teu millor dress code Total Look
A continuació, gran fi de festa amenitzada per la Macro Disc Mòbil H.
Dimarts 17 de març
A les 8.00h segona despertà acompanyada de la nostra
XARANGA TATEKETE.
Cap a les 9.30h, concentració de la Comissió Major al Casal per anar a arreplegar els nostres esperats premis de la Falla Gran i LlibretBlocs26.
Al llarg del matí es podran replegar els rams de flors per a l´Ofrena al Casal.
Cap a les 14.00h, dinar de cabasset a la Barraca.
A la vesprada nit, tots i totes arreglades al nostre Casal per anar a l´Ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats (es confirmarà horari).
Al tornar de l’Ofrena, música a la nostra Barraca. confirmarem horari de començament)
Dimecres 18 de març
A les 8.00h tercera despertà acompanyada de la nostra
XARANGA TATEKETE.
A partir de les 11.00h tots a acompanyar a les nostres Falleres Majors al Passacarrer per la nostra barriada.
Cap a les 14.00h, dinar a la Barraca oferit per la Falla. Els infantils dinaran macarrons amb tomaca i els majors Guisat de bou, realitzat pel nostre cuiner de confiança, TISARRA.
A les 17:30 Gala de disfresses infantils amb discomòbil organitzada per ANIFANTASTIC EVENTOS.
A les 20.30h Sopar Infantil oferit per la Falla, hamburguesa de pollastre i formatge.
En fer-se de nit, agarrarem forces i tindrem sopar a la Barraca, Torrà, on la Falla oferirà una peça d´embotit i cansalà.
Si et dona peresa no et canvies, vine al sopar i el que sorgisca amb el teu millor pijama. Si resulta que el teu vestit de nit és el més elegant, t’emportaràs una sorpresa.
Com a cloenda, tots junts gaudirem de l’Orquestra Fènix fins entrada la matinada.
Dimecres 19 de març
A les 8.00h ultima despertà acompanyada de la nostra XARANGA TATEKETE.
A les 11.30h Passacarrer de Sant Josep arreplegant a les nostres Falleres Majors ARI i MARIA per a recórrer els carrers dels Blocs i anirem de Passacarrer per la platja.
A la volta posarem a la porta de la Barraca per a la típica foto familiar.
A les 15:00h Mascletà de Sant Josep a càrrec de PIROTÈCNIA TURÍS.
Tot seguit, en deixar la plaça ben neta, anirem tots junts a dinar a la nostra Barraca paella realitzada per PAELLES GEGANTS GUIRAL.
Al finalitzar el dinar farem un Brindis per les Falles 2026, les quals segur que haurem gaudit.
A les 16.30h Parc Infantil i els majors aprofitarem per al desmuntatge de la Barraca entre tant prompte com es puga.
A les 20.00h tindrà lloc un dels moments més emotius de les nostres festes, la Cremà de la Falla Infantil.
Abans de cremar la nostra falla gran podrem sopar de cabasset a la nostra barraca i en deixar-ho tot ben net, a les 22.00h per finalitzar la setmana fallera, passarem a la Cremà de la Falla Gran.
ABRIL
Quan la Delegació de Comptes tinga preparat el tancament d’exercici, es farà al nostre Casal última reunió de l’exercici 2025-2026 i seguidament primera reunió de l’exercici 20262027. (es confirmarà data i horari).
Apartat temàtic
LL’epicentre, la veritable essència de les Falles és la pròpia falla. No ens oblidem. Les falles no serien esta festa - potser la que més economia interna mou a nivell espanyol - sense la falla. La resta és superficial, encara que molts actes s’hagen convertit en falses tradicions.
Al seu torn, la falla beu del nèctar dels artistes fallers. De la fusta, la pintura, el suro i les mans que escaten. De la crítica i la sàtira del seu guió, de les idees que flueixen del cap de la persona que la il·lustra. També de les anteriors
generacions que van treballar per a la festa, que es van desllomar per ella. Sense totes eixes persones, les comissions falleres serien tan sols un grup de gent que es reuneix per a celebrar, sense res a celebrar.
Tot llibret arreplega l’essència dels seus monuments, la temàtica i el significat, la seua crítica. Per això un llibret ha de parlar de falles, a pesar que hi haja molts altres temes interessants que abordar. Però cal parlar de falles, clar que sí. L’essència de les Falles.
Substantia
L’essència de les Falles 1.
QFusteria fallera
Iván Esbrí Associació d’Estudis Fallers (AdEF)
Quan es parla d’essència dintre del génere de la falla, es parla del ninot. El suposat que les falles van tenir el seu origen en el si del Gremi de Fusters, cita que els artesans feien acopi de restes de borumballa i retalls en pires en la porta del taller i, que d’entre estes, destacava el parot -o estai o estot-: un pal de fusta acabat en forma d’escaire del qual penjaven els cressols d’oli per a enllumenar els obradors. I sobre el parot, algú va veure l’acudit de vestir-lo en robes velles, caretes de cartó i cartells satírics, tot amb cert solatge carnavalesc.
Al marge de les hipòtesis entorn a l’origen de les Falles, els testimonis que es conserven a nivell descriptiu i gràfic sitúen al ninot com a principal protagonista de la falla, com a essència de la mateixa encaramat sobre un cadafal de 1’90 metres.
Ninot i cadafal necessiten una ànima, una essència interior, que es confecciona de fusta, material que ha traspassat els temps i s’utilitza mínim des del segle XVIII i que es defineix com a tradicional en el mode de construir les falles junt amb el cartó pedra, sense descurar la cera i téxtils; o hui el poliestiré expandit.
Taller de falles, ca. anys 1940s. Arxiu Iván Esbrí.
La fusta, doncs, donà carta de natura a la falla en l’àmbit estructural, per a la seua estabilitat. Aquells cadafals, no més alts de dos metres, tenien forma quadrada o rectangular, amb els quatre cantons actuen de pilastres i cabirons travessers delimitant l’estructura per baix i per dalt, com un tancat o corral. A estos es nugava una teranyina de fil de palomar que era folrat de tela o paper i es pintava profusament amb tota mena de motius ornamentals i cartells.
I els ninots, més del mateix: un esquelet de cabirons feia de cames, tronc i braços, als quals s’acoblaven els caps i mans de cera i es farcien d’arpillera, palla o paper per a donar consistència a la roba. Els ninots eren col·locats damunt del cadafal en una disposició teatral, de sainet.
Tota armadura interna d’una falla o ninot requereix una peça imprescindible per al
Substantia
seu correcte enllestit: el sacabutx, un cos en forma de prisma quadrangular amb una cavitat o secció femella per a permetre el casament d’un mascle, este un cabiró o fusta, puntal que fa forta la unió de les peces.
Peanya amb sacabutx. Foto Iván Esbrí.
Tota armadura interna d’una falla o ninot requereix una peça imprescindible per al seu correcte enllestit: el sacabutx
El sacabutx va anar adquirint major importància a mesura que la falla va créixer en altura, fenomen que es va donar a partir dels anys 19201930 s de la mà dels artistes fallers Carlos Cortina, Regino Mas i Modesto González, els quals trencaren amb la disposició huitcentista del cadafal en favor de bases i repeus baixos i l’alçat vertical de la falla per superposició de peces.
Així, es feu igualment necessari per a l’estabilitat vertical de la falla el cavallet: una peanya que suportava el bastidor i la torre -innovadora també a partir dels 1930-, com a estructura central; i aquesta, al seu torn, subjectava els flocs -armadures eixints- i les dogues i costelles, estos perfils horitzontals i verticals que donaven forma als volums principals.
Dos coloms, una branca, Pere Baenas-Escif, Falla Municipal, 2024. Foto Iván Esbrí.
Les dogues i costelles es folraven de vareta: llistó de fusta introduït en les falles als anys 1930, i ja sobretot a partir de la dècada dels 1940, per a resoldre la construcció dels grans volums, la forma dels quals la donava tela de galliner sobre la que s’impregnava l’arpillera, el tèxtil, paper o cartó encolats.
La precisió del seu treball als anys 1970 amb les dogues i costelles i l’ús de varetes de tan sols 2 cm d’ample per 3 mm de gros per a definir les formes, és atribuïda al fuster Antonio García “Tonín”, qui va aplicar tècniques de maquetisme apreses com a aficionat aeromodelista (Ariño et alii, 1993). Així, entraria el concepte de fusteria artística entenent per esta el fet de deixar a la vista tot el treball fet amb la vareta.
Les estructures grans folrades de vareta no exclusivament es destinaven a fer falles. També eren una ferramenta que servia de suport per a posar en brut les masses de fang per a ser esculpides i traure motle de les peces, ja que a
La fusteria artística és aquella que deixa a la vista tot el maquetisme i el treball fet de vareta
l’hora d’obrar grans volums altra via era acoblar el cartó a la torre, reforçant-lo amb els flocs.
Per a la construcció de les armadures, els artistes fallers es decanten per cabirons i varetes de xop, lledoner, d’om i de pi suec per la flexibilitat, resistència i quasi absència de nucs en estes fustes.
Armadura interna d’una falla. Foto Iván Esbrí.
Falla en construcció, taller de Josep M. Izquierdo “Poetadelfoc”, 2016. Foto Iván Esbrí.
El Museu de l’Artista Faller del Gremi d’Artistes Fallers, mostra l’evolució del ninot des del suposat parot fins a la figura en suro, passant pels ninots de cera i roba. Com també el procés de modelatge en fang, molde, buidatge en cartó pedra; la talla del suro; i la fusta protagonista, amb un bust de vareta de Mario Moreno “Cantinflas”, de Miguel Delegido, i la famosa “falla didàctica” de Miguel López Monserrat, representant l’artesà de l’emblema del Gremi. Fusteria
Destaquen dins de la història de la fusteria fallera Vicent Belenguer, Salvador Bernardo, Vicent Noguera, Vicent Sena, Pasqual Palos (segle XIX; Mas i Vitores, 2012); Carlos Cortina; els germans Antonio i José Fontelles; Julio Esplá (Alacant); Alfredo García Tormo; Juan Monleón Blasco; León Lleó; Rigoberto Zarzo “Pajarito”; Josep Pasqual “Pepet”; els germans Antonio i Ramón Ferrer; David Cortés; Vicente Torres “el Gigi”; Paco Ibáñez; Pepe Henche; Manuel Oliver; Mario Lleonart; Vicent Vendrell; Juanjo García; Gabriel Sanz; Paco Pellicer; Manolo García i el seu fill Manolo García Lleonart, entre altres.
Per altra banda, el desenvolupament de l’activitat creativa del taller faller ha donat fruit de la seua evolució un ampli catàleg d’instruments. Alguns són autèntiques joies representatives del patrimoni artesanal i tècnic de la construcció de falles en remuntar-se el seu ús fa cent anys, aleshores per part dels menestrals de l’escultura, la fusteria, pintura mural, el joguet o de la confecció de palmitos als quals la realització de cadafals fallers, començava a copar part de la seua labor professional en els anys 1920 del segle XX.
Bon exemple és, just, la ferramenta de fusteria: serres de cinta -fixes- i de disc -amb fulla circular-, totes dos maquinària pesant de serrar front aquella manual i més lleugera com els xerracs o serres de fuster i les serres braceres amb la seua característica forma d’arc.
Com les diferents mides de broques, filaberquins, cicells i gúbies; tornavisos manuals per enroscar/desenroscar i de banc per subjectar peces -funció que fan també els gats-; tenalles i martells d’ungla per clavar o retirar claus i de cota per clavar falques; la garlopa o raspall de fuster- i les raspes -escofines-; i la planxa, un ferro pla i gruixut per atibar -reomplir buits, fixar fustes- que rep el seu malnom pel paregut amb les velles planxes domèstiques.
Quan tocava fer l’armadura als ninots, calia anar amb compte de no oblidar de reforçar els claus de casament entre el cabiró i el cartó pedra amb llandetes: tires xicotetes pots de llanda reciclats que actuaven a manera de topall per a evitar que el cap del clau traspassara el cartó.
En alguns moldes -d’escaiola o fibra de vidre - se’ls acoblava un llit -cavallet, penya- de cabirons molt pràctic de cara a la seua manipulació i emmagatzematge en dotar-los d’estabilitat. Per a un menester semblant, s’utilitza la porritera o perxa: una peanya rectangular, feta en fusta, que dona subjecció a un seguit de cilindres o prismes quadrangulars disposats en bateria, per on s’inserixen els puntals que els ninots porten a la base, com en el sistema de casament de les armadures amb els sacabutxos.
Per últim, destacar pràctics i resolutius -si no curiosos- útils per al transport de la ferramenta com el carro -una mena de cambreraper a fer més fàcil la manipulació dels ninots i dels grans volums; la burreta -cavallet de potes abatibles-; la garrutxa -corriola-; la banqueta -peanya-; les escales; i, per últim, no oblidar el simbòlic parot, amb una pereta per fer llum directa i evitar ombres.
Burretes, taller de Josep M. Izquierdo “Poetadelfoc”, 2016. Foto Iván Esbrí.
“Falla didàctica”, Miguel López
Monserrat, Museu
Artista Faller. Foto Iván Esbrí.
Consultes
Escales de fusta, taller de Josep M. Izquierdo “Poetadelfoc”, 2016.
Foto Iván Esbrí.
Serra de cinta, taller de Josep M. Izquierdo “Poetadelfoc”, 2016. Foto Iván Esbrí.
-ARIÑO VILLARROYA, A.; BORREGO PITARCH, V.; HERNÁNDEZ MARTÍ, G. M. (1993): Los escultores del fuego. Aproximación a la historia del Gremio Artesano de Artistas Falleros de Valencia, València, Diputació de Valencia. -ESBRÍ ANDRES, I. (2016): “El taller de falles, un contenidor cultural”, Revista d’Estudis Fallers, 21, pp. 48-58.
-MAS ZURITA, E.; VITORES MAS, J. (2012): “Els terrissers del foc: Sena, Noguera i Palos. Fusters en les falles de la segona meitat del segle XIX”, Revista d’Estudis Fallers, 17, pp. 56-64. p-63
DI en despertar, el mateix decorat però amb un guió completament distint les mateixes cares, els mateixos camins ara tot és igual però res és el mateix
Patagònia - Xoel López
Intempestiu
Amparo Doñate Garrido
Tècnica en
Gestió Cultural
Des de xicoteta, mai em va costar comprendre el màgic. El místic em semblava una cosa quotidiana perquè ho vivia una vegada a l’any. Una nit a l’any: la nit de Sant Josep.
Hi havia alguna cosa en eixa vetlada que em resultava pròxim al sagrat. Jo, sensible i intensa, veia en la culminació de la meua festa favorita una revelació. Cada any, el ritual definitiu es desplegava davant els meus ulls: el foc devorant la falla, purificant, renovant. La nit era fosca, freda, amb un silenci expectant, cansat de tants dies de festa, i alhora impacient pel clímax, nerviós, tibant.
El 19 de març era l’eix del calendari. Encara que la festa s’havia dilatat amb el temps, avançantse cada vegada més, hi havia una veritat incontestable: eixa nit donava sentit a tot. Fallers, veïns,
curiosos (ara turistes…) tots esperaven l’instant en què les flames consumien el vell i el dolent. La falla cremava amb preparació calculada, però quan el foc naixia, escapava a qualsevol control. Es tornava animal indomable. I tots, sobretot la Fallera Major amb gest compungit, compreníem que allò era una espècie d’últim sopar col·lectiu, de nit final.
En tot just uns minuts, el sòlid es rendia a les cendres. I l’endemà, la ciutat començava el dia com si res: el rastre esborrat, una vida nova. El gastat símil de l’au fènix.. Eixe ritual repetit era sempre igual, però mai idèntic.
Fins que va arribar 2020. I no va haver-hi foc. Ni en 2021 tampoc. La nit sagrada es va desdibuixar, substituïda per un sofà i una sèrie qualsevol, passant amb el dit fotos de falles passades en la pantalla del mòbil, amb nostàlgia, estranyesa i incomoditat. Quan van proposar unes falles de setembre, sonava a pegot, un pedaç extemporani. Un guió fora de lloc.
Substantia
Cada any, el ritual definitiu es desplegava davant els meus ulls, el foc devorant la falla, purificant, renovant.
Cremà falla Ajuntament 2020, a porta tancada.
Una
flor a l’hivern sembla un error. Unes falles al setembre, un absurd. Però la flor, i el foc, somriuen.
Però l’intempestiu va ocórrer: les falles van cremar al setembre i la màgia va tornar intacta. Les sensacions eren les mateixes, fins i tot més intenses. El guió va canviar, però el decorat era el mateix. Igual, però distint. Pispes més curtes, pells més brunes, carpes més obertes, temperatures menys suportables. Un sol més brillant, dies més llargs i nits molt molt curtes, acabades a les 00.00 h. Un pessic de por entre nosaltres que es va anar relaxant amb el pas dels dies. Fins i tot un punt d’improvisació que relaxava el timing faller habitual.
Vaig viure això amb una intensitat i una felicitat en la qual no vaig poder trobar paraules adequades. No sabia com encaixar alguna cosa que, en realitat, no hauria d’haver encaixat tan bé.
Han passat els anys i vaig trobar la resposta a eixa sensació en una paràbola zen, d’eixes que lliges en sobres de sucre, o en llibres supervendes sobre monjos que embenen els seus “Ferraris i altres”, filosofia barata:
Un monjo va preguntar: “Mestre, quan és el moment adequat per a il·luminar-se?”.
El mestre va assenyalar una prunera que floria en ple hivern.
Així que ací estava. El perfecte no depén del calendari humà, de la força dels costums o d’un segell interposat. Una flor a l’hivern, un foc al setembre. L’autenticitat es dona en el seu instant, encara que semble inoportú.
L’intempestiu és el revelador: una campana que sona a destemps, un deixeble que s’il·lumina amb una frase trivial, un arbre que florix quan ningú l’espera. L’inesperat trenca la lògica, però revela la veritat. Sorprén, connecta.
La falla i la flor a l’hivern, les dos ensenyen que el fora de lloc pot ser el més perfecte. Que l’extraordinari no s’ajusta a uns paràmetres, però ocorre amb la força de l’inevitable.
Una flor a l’hivern sembla un error. Unes falles al setembre, un absurd (vaja si ho van semblar).
Però la flor, i el foc, somriuen. Perquè potser no era una paràbola zen, era una frase de Gandalf.
Arribem exactament quan devíem.
E
La líniaprima
Pablo Gutiérrez Llamas
Estudiant de Física i Conservatori
En un món cada vegada més globalitzat, tradicions i costums que abans ens eren, més o menys, alienes o llunyanes han entrat a formar part de les nostres vides com si sempre hagueren conviscut amb nosaltres.
Poc importa l’essència i el sentit que tenen en els seus llocs d’origen. Nosaltres les incorporem de la forma i la manera que resulte més atractiva per als nostres interessos. En un exercici hedonista que busca satisfer els nostres impulsos i desitjos, inherents al concepte que cada un concebem d’entendre la vida.
Sense desmeréixer l’enriquiment cultural que ens proporciona assimilar estes tradicions, és indubtablement qüestionable el fons real que ens aporta, en estar vinculades exclusivament a servir com a excusa per a fins recreatius allunyats de qualsevol didàctica.
El món faller no ha pogut escapar a este corrent que, impulsada per una voràgine lúdica, fagocita tot allò que siga susceptible d’ampliar i amplificar la festa.
Tanmateix, significa això que les Falles hagen d’iniciar un procés ortodox a la recerca de la genuïnitat que les porte a fugir d’esta tendència? Com tot en la vida, l’espectre no es limita al blanc o al negre, sinó que està obert a una gamma quasi infinita de grises.
Finalment, tot es reduïx al concepte que tinguem de les Falles. Anant al sentit nuclear de la qüestió, si s’ha de caminar per la senda que conduïx a l’exclusivitat a coartar tota expressió impròpia de l’àmbit faller o, per contra, que les diverses falles siguen capaces, com fins ara, de conjugar tant l’essència de la mateixa festa com d’arreplegar tota manifestació cultural i artística, servint d’espill en sentir majoritari. Una falla, com a associació, reunix un
Substantia
variat conglomerat de persones procedents o no, de la mateixa barriada. Així, esta associació funciona com a vincle d’unió entre els diversos membres. Els qui durant un any, conviuen, compartixen i treballen, facilitantse així les relacions entre els distints components. Acaba així una falla convertint-se en un mitjà d’expressió dels seus partícips, transcendint més enllà de ser únicament un vehicle en el qual mantindre i conservar les tradicions falleres.
Esta transcendència i estos vincles són els que permeten a les falles aconseguir una dimensió que escapa a qualsevol ortodòxia. Es desenrotllen així tota classe de manifestacions culturals, esportives o artístiques que res tenen a veure amb l’univers faller.
A ningú se li ocorreria qüestionar-les i formen ja part del calendari de tota associació fallera sabent distingir perfectament este tipus d’activitats, de les enfocades a la cura i exalçament de les nostres tradicions.
D’igual forma, la celebració de diversos festejos de solera forana en res soscava la nostra festa. Manifestant-se dins d’un determinat àmbit allunyat de la solemnitat i del lloc primordial que ha de conservar la nostra dins dels objectius de l’associació. I potser és esta, precisament, la prima línia que no s’ha de creuar: situar tot en el lloc al qual pertany. Col·locar unes tradicions importades més enllà del lloc que els correspon
Es desenrotllen així tota classe de manifestacions culturals, esportives o artístiques que res tenen a veure amb l’univers faller.
en el desenvolupament de les activitats d’una associació destinada, com és lògic, a conservar i mantindre el nostre folklore, desvirtuaria la nostra pròpia festa.
De moment, este equilibri es manté. Delimitant-se els llocs que han d’ocupar dins de tot l’any d’activitats estes festes, sense sobrepassar ni menyscabar l’essència i manifestació de les nostres tradicions. Es mantenen així les falles com a mitjà d’expressió i testimoni de les persones que les componen. Arreplegant els seus desitjos, gustos i inquietuds, dins d’un cert orde. Salvaguardant la mateixa naturalesa de les Falles com a festa valenciana.
La prima línia / L’essència
Festes dins de comissions falleres: Oktoberfest, festes ibicenques, fira d’abril i Halloween
Presentació Congrés Faller
P
L’essència del Congrés Faller:
un
cappas al fu-
tur sense perdre les nostres arrels
Pepe Pastor Gimeno
Membre de la Taula de l’Avantprojecte del Reglament Faller
Parlar del Congrés Faller és parlar d’essència. D’aquesta essència que definix a les Falles com una festa viva, participativa i en constant evolució. Perquè les Falles no són només tradició: són també diàleg, reflexió i compromís col·lectiu. I això, precisament, és el que ha de representar el Congrés Faller.
El Congrés Faller naix amb una idea clara: reunir a tot el món faller per a pensar junts com volem que siga la nostra festa hui i en els anys que venen. Des de les comissions més grans a les més humils, des de les falleres majors als delegats de cultura o infantils... tots i totes tenim alguna cosa a aportar, perquè si alguna cosa caracteritza a les Falles, és que la seua força ve del treball conjunt i de l’amor compartit per una mateixa tradició.
La Mesa de l’Avantprojecte del Reglament Faller, de la qual he format part, juntament amb altres
24 persones, elegides per l’Assemblea de Presidents/tes el juny de 2022, ha treballat, tal com ens va demanar la mateixa, reunits setmanalment durant pràcticament dos anys, per a donar forma a aquest Avantprojecte que busca renovar, modernitzar i actualitzar… sense oblidar.
Una vegada entregat l’Avantprojecte, es posa en marxa el Congrés Faller, l’organització del qual va ser elaborada per la Mesa d’Organització composta per altres 15 persones elegides igualment per l’Assemblea de Presidents, que definix com s’organitzaran els debats, qui participaran i de quina manera es prendran les decisions que marcaran el futur del món faller.
El Congrés Faller s’estructura en ponències temàtiques, on s’analitzen i debaten els diferents aspectes del nostre Reglament. L’objectiu
és clar: construir un reglament que reflectisca l’essència de tots i totes, a través de la gestió, participació, diàleg i consens de tots els congressistes que formen part d’este, perquè la diversitat és la nostra major riquesa, i escoltar totes les veus és la millor manera de mantindre viva la nostra identitat. És un exercici de convivència i respecte, de posar en comú idees diferents amb un mateix propòsit: fer més grans les Falles.
Cada vegada que una veu s’escolta o que una idea es transforma en acord, estem recuperant l’essència més pura de l’esperit faller: treballar junts per una festa millor. El Congrés Faller no és un punt final, sinó un punt de partida. Un recordatori que les nostres Falles continuen vives perquè sabem adaptar-nos, debatre i somiar sense perdre les nostres arrels.
I aquesta és, sens dubte, la vertadera essència del món faller: unir passat i futur en una mateixa flama.
I
El sentiment de la indumentària
Mª Carmen Oliver Fallera de Blocs Platja valenciana de la dona
Imagineu com se sentien les dones valencianes al voltant del segle XVIII quan es vestien per anar a treballar al camp?
De segur que era dur, però sempre he pensat que la indumentària és una forma d’expressió, i en aquella època les seues faldes, el seu davantal, la seua manteleta i el seu monyo amb les seues agulles per a poder sostindre-ho, ja deien i ja parlaven de la força de la dona, el sacrifici de treballar per a poder dur suport a casa, però…. Sempre amb elegància i porte, aquesta ha segut l’essència i la substància de la indumentària valenciana a la dona.
Força, poder, bellesa, femineïtat, solemnitat…. Tantes i tantes afirmacions vos diria del sentir de la dona valenciana quan va acompanyada del seu vestir faller, que és necessari que anem per parts, espere que disfrute-ho tant del viatge com jo ho estic fent, mentre detalle l’escàner del que és la substància de la indumentària valenciana a la dona.
Per a poder situarvos, us deixe unes imàtgens antigues de dones valencianes abillades amb les seues robes… què sentiu quan les veu? Doneu-li llum verda a la vostra imaginació i fins i tot, disfruteu molt del nostre passat:
Substantia
La femineïtat i per suposat, la coqueteria, estava sempre present gràcies a les seues gales.
Aplegaven els dies de festa i també la dona valenciana canviava de vestimenta. Esta vegada es posava les seues millors gales per a poder sentir que l’alegria es feia present amb ella, cuidava més del seu pentinat i s’adornava amb les millors pintes, pendents i joies, i no ens oblidem del davantal, doncs en estes ocasions vestia amb un molt més elegant. A la fi, la femineïtat i per suposat, la coqueteria, estava sempre present gràcies a les seues gales.
Al pas dels anys, la indumentària valenciana ha anat refinant-se, actualitzant-se i adaptant-se a l’evolució que la pròpia dona ha tingut en la història i societat.
Quan una fallera està pentinantse se sent part de la història valenciana, emoció i orgull per recordar aquella dona que treballava al camp i aquella que també disfrutava de la vida, al seu temps.
Dona
valenciana treballant al camp
La fallera ho viu envoltada de la mare, germana, iaia, amigues o la seua perruquera a la qual, sense voler, li conta els seus més profunds secrets i sentiments. I per suposat, quan li posen les pintes, no existix el dolor, es transforma en disfrute, connexió i presencia amb la festa fallera.
Actualment, quan una fallera és posa les seues calces i els seus pololos sap i sent que alguna cosa especial va a viure, la seua pell ja sent l’orgull que serà símbol de la seua cultura i les seues arrels.
Quan l’ahuecador es deixa caure al cos, la fallera recorda i connecta amb les seues antepassades dones llauradores
del segle XVIII i recorda que ja no treballa al camp, però no les oblida, doncs gràcies a elles, som el que som…
Aquest volum li dona poder i autoritat femenina, per a engalanar-se i lluir la part més apreciada i valorada d’este ritual cultural, la falda de fallera i com no, el seu company, el corpinyo.
Quan la falda s’obri i es cau amb tota la seua força, la fallera sap que llavors comença tot… De sobte, la seua postura s’estira i no pots més a sentir orgull de la seua cultura, reviure moments de la seua infància, que es repetixen any trans any, en tot este ritual d’indumentària valenciana.
Dones valencianes. Indumentària ahir i ara
El sentiment de la indumentària
Quan obrim els braços per a poder abraçar al corpinyo, sorgix la transformació, ara sí, alguna cosa poderós ens envolta i ens omple d’una emoció i bellesa, que sols una fallera pot entendre.
Aplega el moment de posar-se les sabates, aquesta joia valenciana que tant estimem, és el punt final d’este ritual:
Amb elles ens sentim elegants, les sabates totes engalanades, ens deixen posar-se en marxa, representar i viure l’emoció fallera i donar els passos avançats, forts i poderosos que moltes dones no pogueren marcar al seu camí.
Açó que vos estic contant, sols ho
entenen les persones que han sigut i/o són falleres, però FALLERES amb majúscules, que senten l’emoció i la vibració de allò que significa i representa tot este ritual i protocol faller.
Des de ací, invite a totes les dones de la Terreta o d’altres llocs que puguen viure i sentir el que és l’essència de ser dones que mantenen, impulsen i són models de la nostra història, la història valenciana.
I com no, amb record de totes aquelles que deixaren la seua petjada en la nostra terra, amb el seu treball, esforç, presència i la seua sempre bellesa i solemnitat valenciana… Per totes elles.
AA més de la temàtica, el nucli diferenciador d’un llibret amb un altre és la pròpia essència en si mateixa. Què és una falla? Una falla és un grup de persones que fan barri, és el propi barri, la seua gent, els seus veïns i veïnes. L’entorn, el sòl que es trepitja, els carrers que es gaudeixen. És el paisatge, les fragàncies en l’aire, les sensacions i sentiments impregnats en cada rajola. El color, sí, també el color.
Un llibret parla - o hauria de parlar, no tots ho fan, desgraciadament - de la seua comissió i del seu barri. Perquè al cap i a la fi, la falla que plantem escenifica els detalls de la vida de les persones, i les ajusta al que es viu just ací, entre els seus
carrers. No tots els barris són iguals: el que es viu en el Cabanyal, amb la mar de fons, els seus blocs blancs, les façanes marineres de colors i la seua gent, és diferent d’això de la resta de barris de la ciutat. Per consegüent, el que viu el seu veïnat, la qual cosa experimenta, encara que amb moltíssimes semblances a la resta, és particular. Com el pati de la meua casa, deia la cançó infantil.
En aquesta categoria parlarem de l’essència del barri, un xicotet extracte o suc, esprement les sensacions que en ell es viuen. Eixa aroma, a salnitre i peix, a fervor, humilitat i afecte, és únic. Irrepetible
Substantia
L’extracte del barri 2.
“Valencia es la tierra de las flores, de la luz y del amor” (‘València’, José Padilla, 1924)
EValència, olor a flors
Javier Mozas
Associació d’Estudis Fallers (AdEF) i delegat d’Arxiu-Biblioteca de la JCF
El mestre Padilla només immortalitzà en l’himne oficiós “Valencia”, una afirmació que venia repetint-se des de feia segles. La nostra ciutat sempre ha segut coneguda pels seus vergers de flors, volguts per gaudir-los en passejos, i sobre tot desplegar tota la seua imatge de poder burgés i noble. Hui en dia el Cap i Casal continua sent una referència a escala mundial per les seues flors, com ho demostra la recent Capital Verda Europea 2024.
JARDINS PER A LA HISTÒRIA
El jardí valencià conegut més antic és l’origen del barri de Russafa, de l’àrab رصافة, Ruṣāfatu, que significa jardí. Abd Allah al-Balansí construí en el segle IX una bella finca d’oci a uns 2 km de la Balansiya musulmana, a imitació del que el seu pare construí en Córdoba. Diversos poetes com Al-Russafi, Ibn Hariq i Ibn Jaqan cantaren les seues virtuts.
El pas dels segles establí jardins per la ciutat. Al segle XVI, el gravat d’Anthonie Van der Wijngaerde (1563) ens mostra diversos horts: l’hort de Frígola (hui on el Museu de Belles Arts), el jardí de Cavanelles (al raval de Sant Vicent), i els horts de convents com el de la Trinitat o la Saidïa.
Els jardins del Palau del Reial sembla tindre el seu origen a l’època del rei àrab Abd al-Aziz (XI). Des del segle XIV, el palau amplià la seua importància en ser seu de la cort reial. El seu jardí va ser font de subministrament de plantes a altres ciutats, expandint els aromes valencians. Gessamins per al jardí del Palau Major de Barcelona, tarongers i murters al palau de Nàpols, diversos cítrics i fruiters per Aranjuez, així com per a Sevilla. Durant la Guerra del Francès, el Palau Reial i el seu jardí foren arrasats per la seua posició estratègica, sent repoblat d’arbres pel mariscal francés Suchet. El conjunt té 2.769 exemplars d’arbres i 167 espècies botàniques, amb exemplars excepcionals com les Washingtonias filiferes, la gran Jacaranda mimosifolia i el Podocarpus macrophyllus.
Vista de l’Albereda. Alexandre de Laborde, 1806.
El jardí més antic de València es l’origen del barri de Russafa Substantia
A la seua porta s’estengué l’Albereda, un passeig freqüentat inicialment per nobles i burgesos. Consta ja en 1530 el primitiu Passeig del Prado, que amb el pas del temps s’amplià per les contínues replantacions d’arbres i el seu traçat amb l’antic camí del Mar (1677), el Camí Nou del Grau (1862) o l’avinguda de la Serradora (1996). Els dos torreons, les fonts i les escultures abrigaven este passeig idíl·lic.
La Universitat Literària de Valencia fundà el Jardí Botànic en 1567 per a docència de Botànica i Medicina. L’actual jardí va ser inaugurat en l’any 1802 a l’antic Hort de Tramoyeres, al camí de Quart extramurs, amb projecte de Cristóbal Sales. En l’actualitat té més de 3000 espècies de plantes i arbres provinents dels cinc continents.
Els viatgers com Udal ap Rhys (1749) venien a la ciutat abstrets “dels passejos dels tarongers i llimoners, i la bellesa del lloc es correspon molt bé amb la dels seus voltants i avingudes, que mereix el seu epítet de València la bella, o la bella”.
Laborde (1816) també llançà elogis “Per qualsevol punt que s’ix de València, es troben delicioses passejades, siga als camins reials, siga als diversos creuers que formen les sendes als camps de l’horta. Però entre els que l’art ha volgut embellir, es distingixen els de l’Assut, de Monte Olivete, i sobretot l’Albereda, que sense contradicció és el més magnífic que hi ha a Europa.”
El segle XIX ens portà espais verds producte de l’enderroc de cases i l’ampliació de la ciutat. Diversos edificis i carrers desaparegueren per ordre del mariscal francès Suchet (1811-1813) per donar pas a la Glorieta i el Parterre, destacant les impressionants magnòlies, araucàries i ficus.
El Jardí del Túria compta amb 12km de llargaria i 160m d’amplària
“Al costat del passeig de carruatges s’estén el parterre, on les dames passegen un moment la seua indolència: és ple de roses i anemones, i la llarga cua de les senyoretes, fregant les flors, escampa els seus molls perfums, com una aromàtica estela.”
[Valérie de Gasparín, 1866]
A poc a poc, han anat sorgint altres jardins a la ciutat que li han donat el seu característic color verd, estenent els aromes de les plantes i arbres per tots els barris. Les Alameditas de Serrans, encarregades pel corregidor Baró de Hervás en 1830 als arquitectes de la Reial Acadèmia de Sant Carles. El Jardí de Monforte que construí José Vich, baró de Llaurí i va ser reformat per Juan Bautista Romero en contractar l’arquitecte Sebastián Monleón (1859). El comerciant José Ayora alçà el seu particular palauet i Jardí d’Aiora a Peregrín Mustieles (1900). El vell llit del riu Túria (1979) que vertebra la ciutat de nord a sud com a vertader pulmó verd de més de 100 hectàrees, un dels parcs urbans més extens d’Espanya.
I també tenim xicotets pulmons amb els diferents parcs municipals dispersats pels diferents barris, com els de Benimar a Nazaret, Benicalap, Oest, Orriols, Marxalenes, Rambleta i el Parc Central. I últimament en els quatre parcs de disseny d’este segle XXI. El Jardí de Polífilo (2000) amb una extensió de 39.399 metres quadrats, inspirat el seu disseny en el conte ‘El somni de Polífilo’ de Francesco Colonna. El Jardí de les Hespèrides (2001) sobre projecte de l’arquitecte Antonio Gallud Martínez i els seus col·laboradors Carlos Campos González i Miguel del Rey Aynat, amb una superfície de 4.762 metres quadrats inspirada en l’antiga llegenda grega d’Hèrcules i el mite de les Hespèrides. El Parc de Capçalera (2004) de l’empresa Rain Forest i jardineria de Manuel Colominas, amb una superfície total de 334.000 metres quadrats, inclòs el famós Bioparc. I per últim, el Parc Central, segons disseny de l’arquitecta Kathryn Gustafson (2018) amb una superfície de la primera fase de 110.260 metres quadrats.
Glorieta segle XX i Glorieta 1880.
A més dels jardins municipals com a tal, la ciutat de València compta amb més d’un centenar de solars convertits en espais enjardinats per tots els barris de la ciutat. A continuació, oferim un quadre indicatiu, amb les dades principals trobades per als espais verds dels barris del Marítim.
Jardí d’Aiora
Arquitecto Guastavino
Calabuig (pl.) 600
Doctor Lluch 3-VI-1987 19.000
Jubilados (Dr. Lluch-Teatre) XII-2022
Font Podrida XII-2022 3.300
Hombres de la Mar (pl.)
Jesús Medinaceli (pl.) 1.900
Juan José Síster 6.000
Juan Verdeguer II-1985
Las Nave-Ibiza
Lorenzo de la Flor VI-1985
Neptuno, paseo 26.000
Padre Porta 700
Pez 1.400
Remonta
Río Pisuerga
Serrería-Justo Vilar 2.100
Xavier Casp 5.000
Virgen del Castillo (pl.)Blocs Platja 13-2-2023
Riu Túria abans de la creació del Jardí actual
FLORS EN FORMA DE CREUS. LA FESTA DE LES CREUS DE MAIG
Ací en València, com en algunes altres localitats, la festa del 3 de maig es celebra de manera peculiar decorant els carrers i places amb artístiques creus decorades amb flors. L’origen el trobem en la tradició que Santa Elena, mare de l’emperador Constantí I el Gran, trobà la Creu on va ser crucificat Jesús al Calvari en l’any 320. Després de la destrucció del Sant Sepulcre de Jerusalem i el robatori de la Vera Creu pels perses, l’emperador Heraclio la recuperà i retornà el 3 de maig de l’any 630.
Sembla que la celebració de la festa a terres valencianes era una cosa més particular i interior de les esglésies que no una manifestació festiva exterior. La primera notícia de la festa de les creus de maig a la ciutat de València la trobem en una notícia de premsa de 1917. L’inici de l’actual concurs partí de la proposta de Francesc Almarche, president de Lo Rat Penat, li proposà en 1925 a l’Alcalde la idea, qui l’acceptà per organitzar el concurs a partir de l’any següent. Associacions, entitats, organismes, parròquies i comerços foren els primers a col·locar una creu adornada íntegrament de flors naturals. Només hi ha referència d’uns pocs anys que es perd la pista. Tornà en 1940, però prendrà el vol en 1949 amb l’organització per Lo Rat Penat.
Fou en 1949 i 1954 quan una comissió fallera, Félix Pizcueta-Cirilo Amorós, guanyà dos anys consecutius el concurs. Este fet motivà que les comissions falleres participaren cada vegada més fins a l’actualitat. Les últimes dècades s’han incorporat associacions de veïns, entitats culturals, germandats i corporacions de Setmana Santa, altars vicentins i altres festivitats, formant un entramat de més d’un centenar de participants.
En les últimes dècades, una de les Creus de Maig més destacades del concurs és la que planta la comissió fallera plaça de la Creu- Els Àngels, d’este sector CanyamelarGrau-Natzaret. Amb una participació des de principis de la dècada dels anys 70, ha guanyat diversos primers premis i extraordinaris ‘Paco Domingo’.
Jardins de Monforte
FLORS COM A MUNICIÓ. LA BATALLA DE FLORS
La Batalla de Flors és un dels actes més destacats de la Fira de Juliol de València, per la vistositat de les carrosses i la mateixa lluita floral, la gran participació de persones i perquè marca la fi del conjunt d’actes programats per al mes de juliol.
El seu creador va ser Pascual Frígola Ahís Xaemar y Beltrán, baró de Cortes y president de l’associació valencianista Lo Rat Penat. En les seues visites estiuenques a la ciutat francesa de Niça conegué un festeig molt vistós i popular que celebraven des de l’any 1876 com a part del seu Carnaval. Este consistia en una desfilada de carros i carrosses ricament adornades que, durant el seu recorregut, els seus ocupants i el públic es llançaven clavells convertits en munició, com si fora una batalla. El baró de Cortes va traslladar la idea a l’Ajuntament de València, que va acceptar reproduir el festeig per primera vegada en juliol de 1891.
D’esta manera, la nostra ciutat va convertir-se en la segona ciutat del món -i la primera
d’Espanya- en celebrar la Batalla de Flors. Poc després, per influència d’una o altra, el festeig s’expandí a finals del segle XIX a altres països del món, com Pasadena (Estats Units d’Amèrica), Cannes (França), Barranquilla (Colombia) o Mérida (Mèxic). I també a altres municipis d’Espanya com Vigo (1892), Santa Cruz de la Palma (1895), El Ejido o Marín, Múrcia (1899), Ourense (1906), Laredo (1908), Córdoba (1915), Ciudad Real o Jerez.
La Batalla de Flors es realitzava inicialment l’últim dia del programa de festejos de la Fira. Posteriorment s’establí com el 31 de juliol i, no fa moltes dècades, definitivament per ara a l’últim diumenge del mes. Sempre s’ha celebrat al passeig de l’Albereda. Els projectils emprats al principi foren pètals, fulles, serpentines i confeti, sent substituí definitivament pel clavelló.
Primer, desfilaven en landós models Pitter, Victòria o Milord, adornats profusament amb una gran varietat de plantes i flors. A poc a poc, se’ls incorporà altres elements decoratius per representar
NOTA: A pesar que sempre València ha sigut reconeguda pels seus jardins, ocupa el lloc 29 entre les ciutats espanyoles amb més zones verdes per habitant, amb un total de 4,18m2/hab.
un monument o un paisatge. Després s’incorporaren les carrosses, construïdes pels mateixos artistes que construïen falles, recobertes de gordelló i flors.
D’esta manera, la noblesa i l’alta burgesia valenciana mostrava la seua millor indumentària, lluitant per emportar-se el millor premi. Al costat d’ells, prompte s’afegiren carruatges patrocinats per les institucions, associacions i altres entitats com l’Ateneu Mercantil, Lo Rat Penat o el mateix alcalde.
El primer premi era atorgat els primers anys per la Regina Regent, fins a 1902 que accedí el rei Alfons XIII i canvià el nom, sumant-se al poc els premis Infanta Isabel i el Príncep d’Astúries. Des de l’any 1914, el premi més important porta el nom del seu creador, el Baró de Cortes, amb categoria d’Extraordinari. A partir de l’any 1965, les carrosses es dividiren en dos categories A i B, a més de carrosses lleugeres, landós i cotxes lleugers. En 1991 es canviaren les denominacions de les categories a Especial A i B, i Ordinària A i B.
Batalla de Flors. Primer premi 2025
ELa demarcació és la substància
Daniel Tomás Puig Bloguer
El conjunt arquitectònic construït entorn de la plaça Verge del Castell de València està format per diferents projectes arquitectònics desenrotllats de manera independent al llarg de la dècada de 1940 i poden considerar-se part d’un conjunt coherent per la seua composició i ordenació urbana.
Són part de la planificació urbana del primer franquisme en l’àrea del Marítim, que requeria de noves vivendes i elements dotacionals després dels estralls causats per la Guerra Civil.
Este conjunt està integrat per:
1) El Grup de vivendes “Verge del Castell”, format per tres blocs de cases de renda reduïda impulsades per Regions Devastades i dissenyades pels arquitectes Corner, Pons i Torralba entre 1943 i 1946.
2) El Grup de Vivendes
“Ramón Laporta” (hui canviat de nom com Les Sufragistes per l’aplicació de la Llei de Memòria Democràtica i per a la Convivència de la CV), promoguts durant la segona mitat de la dècada dels 40 per l’Obra Sindical de la Llar, segons projecte de Luis Costa que consta de tres blocs de cases de renda reduïda i estan adaptats a l’esquema del grup anterior.
3) L’antic Grup Escolar
“Enrique Terrasa”, obra també de Regions Devastades, reconegut com a centre escolar “amb caràcter definitiu i nacional” en 1943 (BOE 27-12-1943), hui CEIP Les Arenes.
El conjunt independent de projectes és coherent per la seua composició Substantia
Mapa del nostre barri
El grup “Verge del Castell” és un cas poc usual dins de la tendència general de la política de vivenda de promoció pública de la dictadura perquè, a diferència de la majoria, l’obra té bons acabats, les vivendes són de major grandària (112,26 m² construïts i 93,70 m² útils) i la façana principal del cos central té cert aire monumental.
Està format per tres blocs que configuren tres pomes tancades de forma rectangular, si bé en el bloc central (Fase III) es produïx una reculada de la façana principal que s’allunya de l’alineament dels blocs laterals per a donar lloc a una plaça enjardinada, la plaça Verge del Castell.
A causa d’esta configuració, cada un dels blocs compta amb patis enjardinats en el seu interior, als quals s’accedix tant des de la façana
principal com des de la posterior. En el bloc central, l’accés principal es produïx a través d’un vestíbul amb cinc arcs amb voltes de rajola vista sobre arcs pintats de color clar.
Els laterals N i O compten amb planta baixa i quatre altures. En canvi, els laterals S i E rebaixen una altura per a aprofitar al màxim el sol. La poma situada més a l’E (Fase II) està incompleta.
La presència de cornises, arcs i elements encoixinats de les façanes recorden a l’academicisme característic del règim franquista, encara que de port menor a causa de la pròpia naturalesa de l’edifici.
La composició és eclèctica, amb draps esquerdejats i pintats i bandes de rajola a cara vista, balcons de serralleria i alguns detalls d’inspiració popular, com el recurs a la ceràmica.
Segons la descripció del projecte original, les façanes exteriors van estar pintades amb tons grisos, almagras, pallosos i algun detall en blanc; la fusteria tenia un to gris fosc.
Este grup està dedicat a la Verge del Castell de Cullera. Existix una llegenda associada a esta imatge, segons la
Fotografies dels grups arquitectónics del barri
qual un pastor d’Utiel que pasturava el seu ramat en la barrancada de l’ermita de Santa Marta va escoltar un soroll procedent d’una penya, prop d’una cova. En acostarse, va trobar amb dos imatges de la Verge. A una d’elles li faltava un braç i esta va ser la que va entregar al clergat de Cullera. L’altra, la completa, se la va emportar a la seua parròquia d’Utiel. En obrirse el culte en els dos temples l’endemà, es va comprovar que s’havien canviat de poble, de manera que la completa havia tornat a Cullera i la incompleta va aparéixer en la parròquia del pastor utielano. La imatge de la Verge del Remei, patrona d’Utiel ,és de xicotetes dimensions i s’assembla molt a la Verge del Castell de Cullera, que és de major grandària. El més probable és que les dos foren esculpides pel mateix imatger.
El grup anomenat en origen
“Ramón Laporta” deu el seu nom al governador falangista de València entre els anys 1943 i 1950. Va ser cap provincial de FET i de les JONS, membre del Consell Nacional d’estes, i procurador en les Corts franquistes.
Este grup té algunes similituds estètiques i de composició amb el grup “Verge del Castell”, com pot veure’s en l’alineació de les pomes, la presència de patis interiors i alguns elements de la façana. No obstant això, els acabats són de menor qualitat i les pomes són de grandària més reduïda i de manera variable.
Els blocs consten de planta baixa i tres altures. Les façanes estan decorades amb motlures horitzontals a mode de sòcols, frontons fets fallida sobre les entrades i, en la façana principal del bloc central, dos franges verticals de rajoles cara vista.
Són vivendes a dos crugies, agrupades dos per planta i huit per escala. La fase III va haver de modificar-se per la presència d’un ramal de la via fèrria, per la qual cosa esta poma deixa de ser tancada.
El Grup Escolar “Enrique Terrasa” (hui CEIP “Les Arenes”) deu el seu nom al mestre falangista i d’Acció Catòlica, dirigent del SEU (Sindicat Espanyol Universitari) i de Falange, que va ser probablement víctima d’una «saca» de presos i afusellat entre els dies 11 i 12 de setembre de 1936 després de romandre intern en la presó model de València des del 5 d’agost del mateix any. El seu cadàver mai va aparéixer.
El centre ocupa tot el flanc nord de la plaça Verge del Castell. Es tracta d’un edifici en forma de “L” amb dos crugies, planta baixa i tres altures. Al llarg de la façana principal es desenrotlla un esquema compositiu consistent en la disposició d’alineacions d’obertures que varien les seues característiques en funció de la planta en la qual es troben: obertures simples i falsejat de bandes horitzontals en la baixa; obertures revoltades amb repeu alternats amb balcons en la primera; i una successió d’obertures estretes, quasi a mode de lògia, en la superior.
Plaça Verge del Castell
CEIP Les Arenes
La façana compta amb un cos central sobreeixit amb parament de rajola cara vista i obertures i portes revoltats, sobre el qual s’alça una rematada amb obertura circular i frontó fet fallida. Sobre la porta d’accés principal està escrit el nom
GRUP ESCOLAR “ENRIQUE
TERRASA”. En la cara oest de l’edifici l’altura es limita a dos plantes de composició més senzilla que la principal.
Tot el conjunt està protegit pel Pla Especial del CabanyalCanyamelar, amb protecció parcial.
BL’essència del caos o l’essència sonora, les aromes i olors del barri
José Javier Pardo
Faller de Blocs Platja
Bo, jo vaig arribar a este barri fa sis o set anys, i em van cridar l’atenció moltes coses, coses que no havia fet olor ni escoltat mai en molts altres barris en els quals vaig viure.
Primer de tot, esta és la meua percepció vivint on viu, no senta càtedra ni ha de ser l’opinió de tots els que viviu ací, i espere que ningú se senta ofés pel que us escriuré.
Comencem pels sons, múltiples i que en altres barris no se senten...
Este barri té una gran varietat de fauna alada, tant migratòria com resident, entre la resident tindríem la gran quantitat de coloms, els que el mateix es carreguen una font dedicada a Sorolla que et donen la tabarra en una terrassa intentant menjar-se els cacauets i tot el que caiga de la taula. El “Huhu,nHuhu Huhu” persistent és un poc molest als matins.
La neteja del barri no és la mateixa que als barris del centre de València Substantia
Una altra d’estes són les gavines, que estes a vegades, semblen bebés plorant, i que no són xicotetes, “estes poden emportar-se a un bebé en el bec”, mengen de tot i són també bastant sorolloses, i de tire són bastant agressives. Quan estaven fent la remodelació del “Enrique Terrasa” uns obrers estaven pujant en una bastida d’estos pneumàtics, i es veu que tenien elles un niu en la teulada, i els atacaven. Estos es van haver d’anar d’allí.
L’altra i més sorollosa de les aus són les cotorres, hi ha moltíssimes i molt sorolloses que neguen el barri, estes no són ni agressives ni res per l’estil, però si que són
molestes pel seu soroll. Després estan les migratòries, com les oronetes i els estornells. Les oronetes solen volar molt baix, llevat que vaja a ploure, que llavors volen molt alt, no són molt sorolloses, però li donen al barri un so peculiar també, i els estornells, estos que venen a milers i quan els tiren del centre de València venen ací buscant caloreta, estos són més molestos que els altres, però quan ix el sol i calfa s’en van.
De tire, el 14 de març, dia plujós i fred, estant en la cuina, va entrar a casa refugiant-se de la pluja i fred, Pitxi, una cadernera, el qual se’m va posar en el muscle
i deia Pitxi, Pitxi, i dic... es dirà Pitxi, i dic... benvingut, li vam posar menjar i beguda damunt d’un armari, i ací es va quedar. Quan va passar el mal temps, va començar a eixir, eixia al pati i tornava a menjar i beure. Un dia el vaig veure al carrer d’Omet, damunt d’un fanal cantant-li a un colom, i vaig pensar, és molt gran per a tu, però clar, una cadernera el té complicat per a trobar parella, però el que no m’esperava és que un dia va vindre a la finestra on li posava el menjar i beguda, i havia vingut amb una parella, com que me la va presentar ja no van tornar més. Moralitat... (ocellet que vola entre reixa no troba parella).
Més sons que se senten en el barri... el port.
De dia i de nit sols oir-se constantment “ninoninoninonino”, supose que són les grues del port quan apilen o descarreguen els contenidors, este so quan portes temps vivint fa call i desapareix, llevat que pares atenció i tornes a escoltar-ho. Els creuers, vaixells, vaixells en general, que quan salpen tiren de sirena de vent, o com s’anomene, i quan estan amarrats no paren els motors pués necessiten estos per a tindre electricitat, etc.
Són un poc molestos, però normalment no fan molt soroll de nit.
Altres sons que se senten en el barri són cap a les dos de la vesprada fins a les cinc del matí el “*pumbapumbapumbapumba” del Marina Beach, i tenim clar que tots tenim dret a diversió, igual que tots tenim dret al descans, però, ens hem acostumat al fet que este siga un barri turístic i que siga més important el dret dels turistes (i residents) a divertir-se que el dret dels i les residents a descansar, les xarangues els caps de setmana que van pel passeig de Neptú amb aniversari i comiats de solter i soltera, i la gent que torna cap a les tres a cinc a casa després d’anar de festa pel carrer d’Omet, bàsicament tenim tot el dia i la nit sorolls en el barri.
Un so que en pocs barris pots sentir és la mar, aquest m’encanta, despertar-te al matí sentint la mar és unes de les sensacions que més m’agraden. Normalment, se sent quan fa o farà mal temps, perquè encara que este siga (quan la mar arrasa quedat a casa), ací quan sents la mar és perquè fa mal temps.
I el que més em va cridar l’atenció en este barri va ser la quantitat d’idiomes distints que pots arribar a sentir en només 200 metres, ja siga en el passeig de Neptú, o en Just Vilar, és com una torre
És una pena veure com el valencià está desapareixent, sent el barri de València on més es parlava.
de Babel, però sense torre, i eixos igual que les aus, són de temporada, a l’estiu, se sent francés, italià, anglés, alemany, i ja passat l’estiu ve més gent de l’est i sents idiomes com a rus i idiomes més de gent que per a ells esta temperatura és el paradís per a ells.
No em desagrada el turisme, ni em molesta que la gent opte per comunicar-se en un idioma com l’anglés, perquè quasi tots els turistes, d’on vinguen l’anglés el dominen, i personalment m’agrada practicar anglés (perquè per a això ho vaig estudiar) i una llengua que estudies, si no la practiques acaba per oblidarse... i és el que està passant en este barri amb el valencià que també he anat controlant on es parla més i això és una pena, veure que un idioma vaja desapareixent en un barri on era més usat de València. I bo, passem a les olors i aromes del barri, ehhh...
Si que he de ser un poc crític, per que el barri no fa olor de roses precisament, la deixadesa de l’ajuntament per a neteja del barri no és ni des de lluny el que pot ser en el centre de València o altres barris, l’olor de les clavegueres és molt forta, els contenidors estan saturats i la gent també cal dir que és poc cívica, i
d’estos hi ha molts turistes i també algun foran.
L’esplanada, Omet i Just Vilar, sobretot en cap de setmana fa olor d’orina, i no entenc com en les zones d’oci no posen urinaris com s’ha posat als jardins del Túria.
L’altre dia unes veïnes es queixaven perquè no hi havia policia en el barri i que a la nit i els turistes es pixaven al carrer.
També és veritat que la gent que té gossos (que estos solen ser forans), no arrepleguen les cosetes que solten les seues mascotes, però de tant en tant quan ve l’aire fort de l’est pots fer olor de mar, salnitre, que encara que se’t fique a casa i embrute un poc aquesta olor no es paga amb diners. Encara que quan ve del sud-est, o siga, del port, s’ompli la casa de fum de les toveres dels vaixells... i no és molt agradable.
I estes són els meus sentits olfactori i sensitiu quant al barri, ja us dic que cada un pot tindre distints i que esta és solament la meua opinió, si has arribat fins ací, gràcies per llegir el llibret, este que molts enyoren i desgraciadament pocs es lligen.
Una abraçada a totes i tots.
HL’ essència d’un barri vora la Mediterrània
Juan Vte. Sancho Ros
Falle de Blocs Platja
Hi ha llocs que es recorden pels seus monuments, altres per la seua història, i uns pocs, els més especials, i per això se sent en caminar pels seus carrers. A la costa de València, molt a prop de la Mediterrània, existix un barri l’essència del qual no està en els mapes turístics ni en les guies de viatge. El seu valor no es mesura en xifres ni en rànquings. Es percep, simplement, en respirar.
Este barri, de cases baixes i façanes de colors càlids, es desperta cada dia amb el murmuri constant de les ones i l’olor inconfusible de la mar salada. Els carrers tenen noms que sonen a història, a tradició marinera, a generacions que han viscut entre xarxes, bicicletes, pa acabat de fer i converses a mitja veu. Ací, la rutina té sabor a esmorzar compartit, a peix fresc, a gelat artesà en caure la vesprada.
Un dels majors tresors d’este barri és la seua gent. No hi ha pressa en les salutacions, ni indiferència en les mirades. Els veïns es coneixen, es cuiden, s’esperen. Les iaies s’asseuen en les portes amb les seues cadires plegables, saluden els xiquets pel seu nom, recomanen als turistes on menjar “com a casa”. Els joves, molts d’ells nascuts ací, altres arribats per elecció, mantenen viva l’energia del barri amb els seus projectes, els seus tallers, els seus cafés amb art.
Un matí qualsevol, mentre el sol es colava entre els balcons amb roba estesa, Marta —una veïna de tota la vida— passejava amb la seua bossa del mercat. En arribar a la plaça principal, es va trobar amb una parella de turistes que, mapa en mà, miraven confosos al seu voltant.
—Perdone —va dir la dona en anglés, amb accent francés—, ¿este és el camí cap a la platja?
Marta va somriure com qui ja ha viscut esta escena mil vegades i va respondre en un anglés senzill però càlid.
—Yes, yes. Just go straight, then left at the little bakery.
You’ll smell the sea before you see it.
La parella va somriure amb alleujament.
—This place is... how do you say... very peaceful.
Els carrers tenen noms que sonen a història, a tradició marinera (...) Substantia
Marta va assentir, orgullosa.
—Yes. It’s peaceful. And friendly.
I després d’una breu pausa, va afegir:
—You know, here, the people smile even if they don’t know you.
—We noticed! —va riure el turista— Everyone says “hola”!
—That’s the essence —va dir Marta, assenyalant amb el cap els carrers al seu voltant—. It’s not just the sea, it’s the people.
La parella va agrair l’ajuda i se’n va anar caminant a poc a poc, com qui vol absorbir cada detall del lloc. Marta, mentre els observava allunyar-se, va pensar en la sort que tenia de viure allí, en un barri on cada cantonada té una història, on les finestres s’obrin al so de la mar i les portes, a qui truca.
A la vesprada, la plaça s’ompli de vida. Els xiquets corren amb cubs de platja encara plens d’arena, els majors juguen a les cartes sota l’ombra, i els aromes de les cuines es barregen en l’aire: arròs al forn, fideuà, algun bescuit casolà. L’olor de mar no desapareix mai. Està en les parets, en les tovalloles que pengen als balcons, en el cabell dels que tornen de nadar.
Els turistes tornen, alguns de pas, altres es queden més del que havien planejat. Alguns fins i tot tornen any rere any. No pels hotels, que ací no abunden, ni per la moda,
que no dicta res en este racó. Tornen perquè senten alguna cosa que no es pot explicar bé amb paraules.
Un d’ells, un jove alemany, va dir un dia:
—Ací he dormit millor que en cap lloc. No sé si és la mar, el silenci, o que la gent et mira com si fores un més.
I tenia raó. En este barri no hi ha espectacle, hi ha veritat. No es busca impressionar, es viu amb naturalitat. L’essència no està en el que es veu, sinó en el que es transmet.
Quan cau la nit, les llums càlides dels fanals dibuixen ombres suaus en les façanes. Se senten rialles a les terrasses, plats que es recullen, passos tranquils. La brisa que arriba de la mar porta amb si la frescor justa per tancar el dia amb calma.
No tots els barris tenen essència. Alguns només tenen edificis. Este, en canvi, té ànima. Té memòria, olor, so i cor. És un lloc que no necessita dir que és especial. N’hi ha prou amb viure’l.
En este barri no hi ha espectacle, hi ha veritat.
L’essència
no està en el que es veu, sinó en el que es
transmet.
L
La substància de les nostres festes:
entre el foc, el fum i la passió
Vicente Sánchez Tapia (Beni)
Germandat del Santíssim Crist dels Afligits
La paraula Setmana Santa que tantes vegades repetim, engloba diversos aspectes com són religiosos, antropològics i socials.
La Setmana Santa és una Festa Religiosa que precedix a la Pasqua de Resurrecció sobre la base de la nostra Litúrgia.
Al nostre Poble Mariner com en tants més, comença el divendres anterior al Diumenge de Rams, dedicat a la Mater Dolorosa.
Seguidament, celebrem el Diumenge de Rams o de Palmes fins al Dissabte Sant. Les processons venen a ser uns ritus religiosos que ens recorden a la peregrinació de la nostra vida on existix un principi i una fi.
Substantia
Fotografies antigues
Setmana Santa Marinera.
Arxiu: Junta Major SSM.
Durant la meua vida
Festera he pogut navegar per una mar de passions molt diferents. Vaig començar molt jovenet en la nostra Falla en la Secretaria, en una època on no teníem més que màquines d’escriure com a tecnologia punta.
Anys més tard, vaig pertànyer a l’Altar de Sant Vicent Ferrer del nostre barri, l’únic dels Poblats Marítims durant una dècada i mitja on vaig aprendre una sèrie de valors molt positius en la meua vida i em vaig iniciar en el Teatre on vaig aprendre el poc que sé i seguidament vaig ingressar en el Món de la Setmana Santa Marinera que per a mi és una festa preciosa, la qual fa gaudir de la felicitat plena.
Festes, entre Falles i Festes de Fe o d’Església, on has de canviar el xip per complet en ser molt diferents de les nostres festes josefines.
La meua adaptació a estes festes l’he sabuda gestionar perfectament fruint de la nostra festa autòctona dels nostres barris, la Setmana Santa Marinera i que la fan única en tota Espanya i em sent molt orgullós de pertànyer.
Festa composta per 3 municipis i quatre esglésies i que comencem per presentar-vos a l’Església de Santa Maria de la Mar de l’any 1333 del barri de VilaNova del Grau amb el seu Crist “El Negret” de 1411 (sembrant fe i pietat a la nostra platja arribares).
Més al nord, arribem al Canyamelar, el nostre barri, que li ve el seu nom pel seu cultiu de canyes de mel, amb la seua Església del Rosari del segle XVIII i amb el seu Patró el Santíssim Crist dels Afligits de 1929 i com no mes al Nord l’Església dels Àngels del Cabanyal Segle XVIII-XIX on el seu Patró és el Santíssim Crist del Salvador, tan venerat pels seus veïns natius del Cabanyal.
NOTA:
En 2022, una de les novetats és que en la parroquial de Santa María de la Mar les dones s’incorporen com a Granaders en la corporació del Grau.
En 1942 es crea la Parròquia de Sant Rafael Arcàngel, que al temps es fusiona amb Crist Redemptor fins als nostres dies, situada al carrer de la Reina pertanyent al Cabanyal i processionant amb el Santíssim Crist del Salvador i l’Empar en la nostra benvolguda Setmana Santa Marinera.
Alguns pregunten per què ixen els Granaders que són el cos custodi armat de les nostres Doloroses com són la Verge dels Dolors del Grau, a Santa Maria de la Mar, la Verge de la Soledat del Canyamelar de l’Església del Rosari i la Verge dels Dolors del Cabanyal, de l’Església dels Àngels, totes elles, com vaig dir, custodiades pel Cos Armat de Granaders, que els seus orígens daten de principi del segle XIX quan arriben les hosts de Napoleó als nostres barris sota el mandat del General Francés Suchet i veient als nostres encaputxats processionar amb tanta passió i fe en la nostra Setmana Santa pels nostres pobles o barris, este General va quedar tan impactat que quan van marxar els militars francesos dels nostres barris van deixar els seus vestits militars, demanant el General que es custodiaren nostres Doloroses amb la indumentària que havien deixat els militars gals.
I així va ser fins als nostres dies, que custodiem a les nostres Doloroses amb la indumentària de Granaders d’aquella època.
El modernisme a la fi del segle XIX alça cases boniques als nostres carrers rectilinis, desapareixent barraques i cabanyes, més arrelades al Cabanyal i on famílies burgeses i adinerades prenen estances en els nostres barris com Vicente Blasco Ibáñez i Joaquín Sorolla amb les seues cases d’estiueig en la Malvarosa o com les famílies Ribelles Guillen, vivint en el nostre benvolgut Cabanyal o el mateix Robillard, perfumer francés i fins a una Infanta d’Espanya.
Personatges que van poder gaudir en aquella època dels nostres Penitents, Saions, Pretorians, Longins, Granaders, Samaritanes, Doloroses i Magdalenes.
En 1925 es crea la Major de Setmana Santa que és la creadora d’agrupar en Actes Col·lectius a totes les nostres Germandats, Confraries i Corporacions per a venerar a un únic Crist mort i ressuscitat.
Sota l’advocació triada, els Penitents són els més nombrosos, processionant en
La
Indumentària de Granader
processó de penediment amb un hàbit talar, cíngol, caputxa i vara.
Personalment, el que escriu us pot assegurar que sent un verdader plaer quan em retrobe jo mateix i m’ompli de pau cobrir-me el cap amb el meu capirot o caputxa, també cridat per nosaltres el capell i m’inhibira del món exterior.
El paper de les nostres dones ha sigut vital per a la nostra Setmana Santa Marinera, ha sigut importantíssim, ja que han cobert places que abans estaven cobertes per homes i que gràcies a les nostres dones han evitat que la nostra festa decaiguera, perque elles cobrixen el paper de Doloroses, Magdalenes, Imatges, Penitents i fins i tot hui tenim dones en germanors armades com són Granaders, Longins i Pretorians.
Vull comentar-vos que la figura de l’imatger és importantíssima com en qualsevol Setmana Santa d’Espanya, ja que s’ha dedicat a construir les imatges i els nostres
passos amb els quals processionem celebrant la mort i resurrecció del nostre Pare Jesús, com van ser Mariano Benlliure Gil, Pio Mollar, Damián Pastor, Carmelo Vicent Suria, al qual pertany la Imatge del Santíssim Crist dels Afligits, Patró del Canyamelar i que enriquixen la nostra Setmana Santa Marinera.
Des de la meua experiència, us puc assegurar que qualsevol processó dins dels nostres barris, amb la nostra gent, amb els amics i amigues i els nostres familiars, és un plaer que no té preu.
Gaudir cada primavera d’esta Festa Gran dels nostres barris mariners m’obliga a convidar-vos al fet que algun dia la gaudiu des de dins, encara que siga una vegada en la vida, perquè us assegure que no us defraudarà i no us deixarà indiferents.
Per al meu fruir d’esta travessia festera entre Falles i Setmana Santa Marinera de València, lluitar per elles és una part molt important de la meua vida.
EL’ essència dels Poblats Marítims
Neus Iborra Montón
i Marc Vidal Martínez
Fallers de Blocs Platja
Els poblats marítims de València, com el Cabanyal, el Canyamelar i el Grau, són un espai únic on la ciutat es troba directament amb la mar Mediterrània. Este entramat urbà, nascut de la tradició marinera i pesquera, encara conserva la petjada d’un mode de vida estretament vinculat a la mar. Els seus carrers rectilinis, cases modernistes amb façanes de taulells i records de l’activitat portuària narren un passat en el qual la comunitat vivia orientada cap a l’horitzó blau.
Esta connexió íntima amb la mar es reflectix en l’essència de la cançó “Mediterráneo” de Joan Manuel Serrat, un himne a la identitat, la nostàlgia i el sentiment de pertinença cap a una mar que és més que geografia; és cultura i memòria. Escoltar la cançó del cantautor català és, en certa manera, apuntar-se al
Substantia
que significa créixer i viure en barris com el Cabanyal o el Canyamelar, veient la mar com a refugi, arrel i destí inevitable.
Una cosa similar ocorre amb la pintura de Joaquim Sorolla, qui va saber capturar en els seus llenços la llum única de la costa valenciana i la vida quotidiana de la seua gent. Les seues escenes de barques a la platja, xiquets jugant en la riba o pescadors en plena labor transmeten una visió alegre i lluminosa d’un Mediterrani en constant moviment. Esta mirada pictòrica ens oferix un retrat artístic del qual els Poblats Marítims van ser i, en part, continuen sent: un lloc on la vida es relaciona estretament amb la mar de manera dialogada.
D’esta manera, la música i la pintura es convertixen en ponts culturals que ajuden a comprendre millor la identitat d’este racó valencià. Els poblats marítims no sols són un espai urbà amb valor històric i arquitectònic, sinó també un símbol de la cultura mediterrània que Serrat canta i que Sorolla pinta. A través dels dos, podem redescobrir un paisatge que combina memòria, tradició i bellesa, recordant-nos que el
Mediterrani no és només una mar, sinó una manera de viure i sentir.
El barri és una visió alegre i luminosa d’un
Mediterrani
en constant moviment
Una definició de la paraula essència com aquest ram d’arrels que, en escapar-se i entrellaçar-se, acaben formant un dibuix més gran i que està ple de vida: la falla. En aquest gran llenç col·lectiu conviuen els records de vivència amb familiars i amics, les nits de llum i música, i els sentiments que cada faller porta gravats en el cor. És una memòria compartida que, any rere any, patix una renovació amb la mateixa força amb la qual esclata la pólvora.
Com canta Serrat, “potser perquè la meua infantesa continua jugant a la teua platja”, també els fallers
arrosseguem en la festa tot el que hem viscut en el barri: el soroll de la despertà, la presència constant de la mar i el caliu d’una comunitat que es reconeix a cada moment plantat.
I igual que Sorolla pintava la llum dels xiquets corrent en la riba de la mar Mediterrània, les Falles projecten la llum de la nostra identitat, fent visible el que no es pot tocar: la memòria i l’amor per una tradició que ens definix.
La infància és un territori de records sensorials: olors, llums i emocions que mai desapareixen. En la cançó “Mediterráneo”, Serrat descriu la mar com a arrel i refugi, com l’aroma de la infantesa” que roman en la memòria com un perfum inesborrable. Aquest mateix perfum sembla emanar dels llenços de Joaquim Sorolla, on els xiquets corren descalços per la riba, se submergixen en l’aigua transparent o juguen amb la innocència dels qui descobrixen el món sota la llum mediterrània.
Encara recorde aquestes vesprades d’estiu de la meua infància. Quan el sol baixava un poc, els meus amics i jo
anàvem a jugar a la platja. Passàvem hores jugant en la sorra i el més important rient.
Serrat canta a un Mediterrani íntim, ple de nostàlgia i pertinença. Els seus versos ens retornen a este temps de la infància en el qual la mar no era un paisatge llunyà, sinó el centre de la vida quotidiana. I és este mateix Mediterrani el que Sorolla captura amb el seu pinzell: no una mar grandiosa i abstracta, sinó un pròxim, viscut i compartit per xiquets que semblen moure’s en un escenari de felicitat lluminosa.
L’essència està marcada pel sentiment, este sentiment que ens evoca records i que estos tots junts fan memòria. En escoltar la cançó i contemplar els quadres, l’experiència es completa: la música de Serrat dona veu al que Sorolla va pintar amb llum. Els dos coincidixen a mostrar que la infància mediterrània és inseparable de la mar, dels seus reflexos i de la seua aroma.
La brisa salada que evoca el cantautor és la mateixa que sembla agitar els
La
infància és un paradís mediterrani que mai desapareix per complet.
vestits blancs dels xiquets que plasma Sorolla; la nostàlgia del perdut en la cançó és la mateixa que ens desperta en contemplar un llenç en el qual els jocs infantils es tornen eterns.
Personalment, en veure una pintura del pintor valencià, em recorda a la meua infància i a la meua casa. El mateix succeïx amb la cançó “Mediterráneo”, que m’evoca les vesprades d’estiu jugant a la platja i a la meua família, que sempre ha viscut al Mediterrani. Serrat i Sorolla ens presenten dos llenguatges diferents que aborden el mateix tema: la infància com un paradís mediterrani que mai desapareix per complet. Es guarda en la memòria com un tresor i ens recorda d’on venim.
Hui, els Poblats Marítims viuen un temps de canvis profunds. Barris com el Canyamelar o el Cabanyal, antany humils i plens de vida marinera, s’estan convertint ràpidament en escenaris d’un turisme massiu creixent que transforma la seua vida i ànima. Les antigues cases de pescadors, caracteritzades per les seues façanes de taulells, conviuen amb apartaments turístics, bars de moda i visitants que recorren els carrers a la recerca d’una postal mediterrània. Però esta postal, paradoxalment, sembla esborrar a poc a poc l’essència que la va fer nàixer.
Al mig d’estos canvis, el barri s’està trobant davant un repte essencial: conservar el que li fa únic, la qual cosa no es veu en una fotografia, però que es respira en cada carrer i cada mirada. I és precisament en les seues tradicions, com les Falles, on encara perviu esta essència que no es pot vendre ni substituir.
L’essència de les Falles pot explicar-se a través dels cinc sentits, perquè és una experiència que ens envolta completament. És l’olor de la pólvora que anuncia que el poble està despert; és el so de la música valenciana que, cada vegada que ressona, ens estarrufa la pell i ens recorda
“Correguen per la platja”
(Joaquin Sorrolla, 1908)
qui som, esta essència és olorar les flors a la plaça de la Verge cada vegada que ofrenem.
Sentir esta essència és vestirse amb la indumentària tradicional i reconéixer-se en cada puntada, en cada seda i en cada mantell. És mirar els monuments fallers i descobrir, any rere any, l’art i el talent dels artistes que donen forma als nostres records i la nostra sàtira. Essència és, en definitiva, tot el que ens fa sentir i estimar una festa que naix del poble i torna al poble.
Però esta essència no és eterna si no la fem nostra cada dia. El barri canvia, les maneres de viure també, i és fàcil que la pressa del present deixe arrere el que ha definit durant generacions. Per això enfront dels nous temps, mantindre viva la tradició és també un acte de resistència i orgull.
L’aroma de la infantesa” al qual es referia Serrat a “Mediterráneo” s’esvaïx entre el bullici de les terrasses i l’homogeneïtzació del paisatge urbà. El que abans era un barri de comunitat i ofici, amb xarxes esteses al sol i portes obertes al veïnat, s’està transformant en un espai de pas, on la vida quotidiana cedix davant el ritme del consum i la mirada del visitant.
Els quadres de Sorolla, que capturaven l’autenticitat dels xiquets jugant en l’arena o dels mariners treballant al costat de la riba, semblen hui escenes d’un altre temps. On el pintor va capturar la llum natural de la costa i l’alegria espontània del poble, l’actualitat oferix una imatge més artificial i fragmentada. La llum continua sent la mateixa, però la mirada que la contempla ha canviat: on abans hi havia pertinença, ara hi ha nostàlgia; on hi havia arrelament, ara hi ha desplaçament.
Els poblats marítims són hui un reflex d’una tensió contemporània: la del progrés enfront de la memòria. La turistificació, l’especulació i la globalització amenacen d’esborrar la petjada d’un mode de vida mediterrani que va donar sentit a generacions. Recuperar l’esperit que va cantar Serrat i va pintar Sorolla no significa rebutjar el present, sinó aprendre a habitar-lo sense perdre la llum ni l’ànima que van fer d’este barri un símbol. Perquè només si conservem la seua autenticitat, el Mediterrani continuarà sent, com deia Serrat, “la raó de la meua vida i la meua sort”.
LLa substància d’una comissió fallera és la falla. Però també és el barri, és la seua gent. Una família que tix llaços afectius a vegades més importants i forts que els de sang. Una falla és comunicació, és respecte, ajuda i afecte. És on els xiquets i les xiquetes comencen a comprendre que només es poden entendre els humans si parlen i escolten, si conjuminen forces.
I tot això, per a fer falla i per a fer cultura.
En aquest apartat mostrarem tot el que Blocs fa per a fomentar la cultura dins de la seua comissió. Apartats culturals de sempre (com a l’Estoreta, grup de balls, teatre etc.) a noves activitats com un concurs de microrelats intern. A més, òbviament, este llibret, el qual s’acarona i es cuida des de principi a fi, per a convertir-ho en una eina d’expansió de la festa i de la seua llengua, el valencià.
Nèctar de família, nèctar de falla, sustància: cultura.
Substantia
Nèctar de família 3.
XXXV Lo Cant de L’estoreta
EEl diumenge 3 de febrer va tindre lloc la XXXV edició del concurs Lo Cant de l’Estoreta del Marítim, organitzat per l’Associació Cultural Falla Blocs Platja.
Van participar quasi 150 infantils de 6 comissions falleres, sent els propis infantils els qui narraven les seues pròpies comparses.
El veredicte del jurat va ser el següent:
Personatge:
1r Falla José María Haro-Poeta Mas i Ros (Maria Cambrils)
2n Falla Enginyer Manuel Soto-Av. França (Lope de Vega)
3r Falla Progrés-Teatre de la Marina (Pepe Ombuena)
5é Falla Progrés-Teatre de la Marina (La paraula és Patrimoni)
Premi Extraordinari “Actualitat del Marítim” al millor tema sobre actualitat, a “l’Estació del Marítim” de la falla Arquitecte AlfaroFrancesc Cubells.
Premi Extraordinari “Pepe Chiral” a la millor lectura de guió, a la falla Conserva-Berenguer Mallol.
Premi Extraordinari “Pepe Ombuena” al millor tema del Marítim, patrocinat per la Joia Indumentaristes, a la figura ‘Tio Bola’, de la falla Arquitecte Alfaro-Francesc Cubells, entregat el premi per Mireia i Begoña Ombuena, filles del nostre benvolgut amic Pepe Ombuena.
També es va entregar un xicotet estendard a la guanyadora del concurs del cartell anunciador, Vega Badía Ombuena, de la falla Progrés-Teatre de la Marina.
Tots els participants infantils van tindre un obsequi.
Per a amenitzar l’acte, el Grup de Balls Blocs Platja, ens va oferir una mostra de Balls regionals tradicionals valencians al moment previ al lliurament dels premis.
EGrup de balls
El Grup de Balls de l’Associació Cultural Falla Blocs Platja va creixent exercici rere exercici, mantenint viva la tradició dels balls al carrer, buscant l’essència i la substància d’identitat valenciana.
El Grup de Balls està conformat pels fallers i falleres Juan Vicente Sancho Ros, Sandra Rodríguez Cabrera, Patricia Fernández López, Ainhoa Sancho Rodríguez, Inma Zaragozá Tortajada, Mª José Seguí Rosalén, María Chuliá Zaragozá, Raquel Garriga Grau, Rosa Mari Martínez Pérez, Raquel Rocher Fernández, Tere Capilla Tatay, Vero Embuena Carañana, Marta Arenas Serra, Alfonso Mirapeix Caballero, Laura Martínez Sabater, Javier Mozas Hernando.
Tots els dimarts a la nit de 21h a 22h, els fallers i falleres del Grup de Balls, es reunixen en el Casal per a assajar els balls i jotes que ens mostraran en les diverses actuacions, danses i saraus en què participen.
Al llarg de l’exercici han participat en nombrosos actes i esdeveniments:
9/05 Dansà Mare de Déu dels Desemparats.
10/05 Dansà Verge dels Desemparats dels grups de ball de la ciutat de València convidats per l’altar del Tossal.
24/05 Dansà dels Taverners a Tavernes Blanques.
15/06 Sarau de folklore de fi de curs organitzat pel grup de balls La Senyera en el Centre Cultural del Carmen.
26/07 Dansà a Bellús en honor a Santa Ana.
28/09 Festival de tradicions organitzat per la falla JJ Domine-Port.
11/10 Inauguració de la Setmana Cultural Blocs.
18/10 Clausura de la Setmana Cultural Blocs.
19/10 Homenatge a la Senyera organitzat per l’Agrupació Falles del Marítim.
9/11 Dansà organitzada per la falla Barri de la Llum a Xirivella.
16/11 Balls al Carrer organitzat per Junta Central Fallera.
30/11 Festival Balls al Carrer organitzat per l’Agrupació Falles del Marítim.
En tots els esdeveniments en els quals participa el nostre Grup de Balls, el seu repertori és ampli i variat, ballant el Fandango d’Ayora, O d’Aielo, Seguidilles de Requena, Jota d’Alfarb, Jota de Vinaròs, Bolero Pla de València, Copeo d’Ontinyent, Ball de quadres de Beniganim...
i ja sabeu, no us quedeu mirant, veniu i participeu amb nosaltres !!!
EGrup de play-backs
Este exercici l’Associació Cultural Falla Blocs Platja ha comptat amb el treball i el bon fer dels Grups de Playback de la Comissió, que han demostrat l’alt grau desenrotllat en les actuacions pels seus components.
Participants: Domingo Galera Sánchez, Cristina López Barberá, Claudia Maria Gorris Mateo, Ayesha López Dasí, Yadira Guillén López, Elena Chirivella Palanca, Irene Sánchez Adsuara, Noelia Baus Chisbert, Maria Teresa Capilla Tatay, Tesa Montoro Capilla, Vicente Sánchez Tapia, Encarna Sevilla Blanco, Mª Ángeles Blanco Fort, Fina Ferriz Ramírez, Mari Carmen Gimeno Moreno, Amparo Grau Morte, Carmen Catalunya Gordillo.
Playback Major
El Grup Major de Playback ha preparat l’actuació “La Flor i la Calavera”, on en un xicotet poble de Mèxic, on les llegendes es confonen amb la boira del començar el dia i les tombes florixen al novembre, hi ha una història que tots coneixen… o creuen conéixer.
Cada Dia de Morts, una misteriosa “mariachi” —ja de l’altre costat— recorre el cementeri cantant a vius i morts per igual. Ella és la narradora d’esta història, una veu fantasmal que guia al públic entre records, emocions i cançons.
La protagonista és Isabel, una vilatana que s’enamora profundament d’una “catrina”. Un amor impossible… o etern. En la seua desesperació per reunirse amb ella, Isabel suplica a la Santa Mort que li permeta creuar a l’altre costat. Però la Santa, tan temuda com incompresa, no és un ser cruel: és compassiva, és justa… i és irreversible.
“La Flor i la Calavera” és un musical que celebra la vida, honra a la mort i ret homenatge a l’amor verdader. Una història que parla de dos dones que s’estimen més enllà del temps, del cos i del juí.
Una rondalla poètica que combina el folklore mexicà, la música tradicional i el teatre contemporani per a recordar que ni tan sols la mort pot apagar el que ha nascut de l’ànima.
El dimecres 5 de novembre va tindre lloc la seua actuació a la Sala Canal, dins del Concurs de Playback de Junta Central Fallera, en la modalitat B.
Playback Individual
També es va assajar i va preparar en modalitat de Playback Individual amb l’actuació “Fallera per un dia”, on en el cor de València, on els carrers fan olor de pólvora, flors i promeses no complides, existix una història que mai ha sigut contada… fins ara.
La Mare de Déu dels Desamparats —la Geperudeta, la de tots— guarda un secret entre les seues mans entrellaçades. No sempre va ser una imatge de devoció. Va ser, primer de tot, un acte d’amor. Un escultor, trencat per la traïció de Visanteta, la dona que estimava, la va tallar amb l’ànima ferida… I en eixe gest, la va fer eterna.
Però el dolor també va quedar atrapat en la fusta. I el dia de la seua primera processó, quan havia de beneir els carrers, l’escultor va intentar trencar-la. Llavors va ocórrer el miracle. La Mare de Déu va cobrar vida… no per a castigar, sinó per a sanar.
Ara, segles després, vol complir el seu propi somni: baixar del seu altar, vestir el vestit de valenciana, ballar al ritme de la dolçaina i recórrer el carrer de la Pau com una fallera més. Només per un dia. Només per a saber què se sent en portar un ram de clavells fins a la seua pròpia ofrena.
“Ser fallera per un dia” és un musical íntim, valent i profundament valencià. Un homenatge a la fe, a les Falles, a l’amor i a les dones que, encara que semblen de pedra, somien amb volar.
El dijous 23 d’octubre va tindre lloc la seua actuació a la Sala Canal, dins del Concurs de Playback de Junta Central Fallera, en la modalitat individual.
Els dos grups, individual i grupal, van participar el divendres 12 de desembre en el Concurs de Playback de l’Agrupació Falles del Marítim.
Components del Grup de Playback han sigut nominats als premis de Junta Central Fallera:
Millor intèrpret masculí: Domingo Galera.
Millor intèrpret femení: Cristina López.
En modalitat grup, millor intèrpret femení: Claudia Gorris.
Enhorabona als tres per estes merescudes nominacions !!!
Agraïments
Muntadors i Llums: Vicente Atochero Dolz, Salva Guillen Díaz, Carlos Couchoud Peris, Quique Asunción Venancio, Dani Muñoz Seguí.
Equip Tècnic: Eva Lucía López Dasi, Alba Guillen López, Macu Adsuara Cervera, Loli Díaz Aleixandre, Mercedes López Dasi.
Bloquers i bloqueres pel món
AAmb la arribada de l’estiu donarem eixida al concurs fotogràfic Bloquers pel món, on els nostres falleres i fallers mostraren que els Blocs estem tot l’any a qualsevol racó del món.
Animar-vos i a l’any que ve tots a participar!!!
EEncara que les falles grans, per la seua grandària, criden a primera vista més l’atenció que les xicotetes, no hem d’oblidar l’apartat infantil. Eixos xiquets i xiquetes són el futur de la festa, aprendran tot el que els ensenyem, seguiran els nostres passos. D’aquí ve que siga tan important la seua educació, com els ensenyem a veure la vida i les coses, encara que ells i elles després generen la seua pròpia opinió.
Per això, des de la comissió de Blocs, hem tingut sempre en compte l’apartat infantil del llibret, a més de les activitats culturals i didàctiques al llarg de l’any. En este apartat tornarem a lligar la temàtica que dona nom tant a la falla gran com a aquest llibre, amb l’apartat infantil.
D’esta manera, quan òbriguen i interactuen amb el llibre, apreciaran el seu valor, s’acostumaran a la publicació. I un bon dia, seran ells i elles els qui el coordinen.
Substantia
Els millors perfums venen en flascons xicotets 4.
EInfància i essència:
descobrir el que ens
únics
Sandra Gómez Mestra d’Educació Infantil
Els xiquets i les xiquetes necessiten saber i sentir que són únics i irrepetibles, que cada un porta dins una essència que el fa especial.
La recerca de la mateixa essència és un camí d’autoconeixement i llibertat que comença des de la infància. És en esta etapa quan es descobrixen les primeres pistes del que ens fa ser qui som, allò que ens impulsa, ens motiva i ens fa sentir feliços.
Cada infant és un món per descobrir. La seua essència, allò que el fa únic i irrepetible, comença a prendre forma des dels primers moments de la seua vida. A mesura que els xiquets i les xiquetes creixen, la curiositat, el joc i la imaginació es convertixen en els instruments principals per començar a entendre qui són, què els agrada, què els apassiona.
Substantia
La recerca de la seua essència és un viatge que comença de manera natural, però que necessita el suport d’un entorn que els ajude a conéixer-se i a reconéixer les seues habilitats, virtuts i desitjos.
Este camí cap a l’autoconeixement és fonamental no només per a la formació de la personalitat, sinó també per a la creació d’una societat més rica i diversa, on cada persona, amb el seu potencial únic, té alguna cosa valuosa que aportar.
La importància de descobrir la pròpia essència
La recerca de l’essència personal comença quan els xiquets i xiquetes es relacionen amb el seu entorn. Els primers jocs, les primeres interaccions amb el medi pròxim, amb altres infants, amb els adults, són els primers passos en este camí de descobriment.
El joc és una de les eines més poderoses per a explorar el món interior de cada infant, però no qualsevol classe de joc és vàlid per a este propòsit. El joc que afavorix la recerca de l’essència és aquell que li permet crear, experimentar,
expressar-se i, sobretot, reflexionar sobre les seues pròpies emocions i interessos.
Els
La recerca de l’essència personal comença quan es relacionen amb el seu entorn.
infants poden sentir motivació per la música, per l’art, pel moviment, per les lletres, per la natura… I altres tants interessos com persones hi ha. Cada infant és únic i els seus interessos han de ser respectats sense condicions. És important que els jocs i les joguines que els oferim siguen lliures d’estereotips de gènere. Un xiquet pot gaudir del ballet igual que una xiqueta pot ser apassionada per les construccions o les ciències. El camí cap a l’autoconeixement passa per la llibertat d’explorar allò que els fa vibrar, sense que ningú els limite.
I en este camí, és fonamental que tant famílies com mestres estiguem atents a estes manifestacions i les acompanyem.
Tots tenim un talent: descobrir les intel·ligències múltiples
Quan parlem de l’essència de cada infant, és rellevant reconéixer, tal com ho posa de manifest Howard Gardner, en la seua teoria de les intel·ligències múltiples, que cada persona té un conjunt de capacitats i habilitats que formen la seua personalitat. Tothom té un talent que mereix ser descobert i alimentat.
Gardner proposa que existixen diversos tipus d’intel·ligència: la lingüística, la lògicamatemàtica, la musical, l’espacial, la corporal, la interpersonal, la intrapersonal, i la naturalista.
Esta visió ampliada ens ajuda a entendre
que l’essència de cada infant, la seua intel·ligència, no es limita a les competències purament acadèmiques com les llengües o les matemàtiques.
Hi ha xiquets que poden tindre una gran habilitat per entendre els altres, per resoldre problemes de manera creativa, o per mostrar empatia i cura cap als animals I la natura. L’essència d’un infant pot trobar-se en la manera com s’expressa, com es relaciona amb el món i com connecta amb les seues pròpies emocions.
Esta mirada ens recorda que la riquesa de la humanitat està en la diversitat de talents i maneres de ser. Cada infant aporta alguna cosa única, i és responsabilitat nostra ajudar-los a descobrirho i a créixer amb confiança en la seua pròpia essència.
El paper de les famílies en la recerca de l’essència
Les famílies tenen un paper fonamental en la recerca de l’essència dels seus fills I filles. Com a adults, moltes vegades tendim a projectar els nostres propis somnis i expectatives sobre els xiquets I les xiquetes, però és important recordar que cada infant té el seu propi camí, la seua pròpia personalitat.
Aleshores, quina és la nostra tasca com a adults? El nostre paper comença per observar atentament, de manera respectuosa i lliure. Acompanyar sense limitar significa reconéixer i validar tot allò que els agrada.
La nostra responsabilitat és crear entorns segur i estimulants, on els infants puguen explorar lliurement, experimentar amb diferents rols i descobrir les seues habilitats sense por a ser jutjats. Quan es respecta la seua elecció, els xiquets i
xiquetes aprenen que el seu valor no ve marcat pel que esperen d’ells, sinó per qui són realment.
Algunes de les estratègies que resulten interessants són:
- Validar emocions: quan un infant està trist, frustrat, escoltar-lo i reconéixer els seus sentiments sense jutjarlo. Una frase com “Entenc que t’has enfadat, i està bé sentirse així” li dona seguretat i ajuda a gestionar les emocions.
- Nomenar virtuts i habilitats: fer-los veure què saben fer bé, més enllà de les notes. “M’agrada com has ajudat a la teua amiga a resoldre el problema” reforça l’autoestima i els ajuda a descobrir les seues capacitats.
- Reforçar la llibertat i la igualtat: deixar que els infants trien les seues activitats i joguets, trencant estereotips de gènere i demostrant que cada elecció és valuosa.
Amb estes pràctiques, els xiquets i xiquetes aprenen que la seua veu interior té valor, que poden confiar en les seues decisions i que la seua essència és respectada i estimada. Així, es construïx una base sòlida de confiança, afecte i autoestima.
L’essència d’un infant pot trobar-se en la manera com s’expressa, com es relaciona amb el món.
Contes infantils que alimenten l’essència
Els contes són una eina poderosa per acompanyar els infants en el descobriment de la seua essència. A través de les històries, poden identificar-se amb personatges, comprendre emocions i aprendre a reconéixer les seues virtuts i habilitats. Algunes recomanacions són:
• El gran llibre dels superpoders, de Susanna Isern: cada pàgina mostra a infants habilitats i talents únics, ajudant-los a reconéixer que tots tenim “superpoders” que ens fan especials. Al llarg del llibre es reconeixen molts tipus de talents.
• La joia interior, d’Anna
Llenas: el llibre mostra com cuidar esta joia, ser autèntic i valorar-se tal com és. Una lectura ideal per a famílies que volen fomentar autoestima, autoconeixement i respecte per la individualitat dels seus fills.
• La font amagada. El conte per retrobar-te, de Miriam Tirado: és un viatge per descobrir la seua felicitat interior i la seua essència única. Este conte ajuda a reconéixer les emocions, celebrar la singularitat de cada xiquet i recordar-los que dins de cadascun hi ha una font de talents i alegria pròpia.
Reflexions finals
La recerca de l’essència és, en definitiva, un viatge que comença amb el naixement, i que ens acompanya tota la vida.
En este viatge, cada xiquet és un univers únic, amb un conjunt de talents i virtuts pròpies. La nostra tasca, com a educadors i famílies, és crear espais on esta essència puga florir i brillar, ajudant-los a descobrir els camins que els permetran ser la millor versió de si mateixos.
El joc, l’exploració i l’acompanyament en un entorn afectiu i respectuós són les claus per a ajudar als xiquets i xiquetes a trobar-se a si mateixos i desenvolupar tot el seu potencial.
L
Proposta didàctica:
situació d’aprenentatge essència“som ”
Sergio Espallargas Mestre d’Educació Infantil
La proposta didàctica plantejada per al nostre llibret es basa en una macro situació d’aprenentatge. Per què macro? Perquè abasta un període d’edat massa ampli, ja que el grup objectiu són els xiquets i xiquetes de 0 a 14 anys. Però, per a posar-nos en context, explicarem prèviament que és una S.A.
Què és una Situació d’Aprenentatge?
Tal com Fernández J. V. (2023) cita en Situacions d’aprenentatge: concepte, disseny i desenrotllament, una Situació d’Aprenentatge (SA) és una proposta educativa completa que organitza experiències, reptes i activitats perquè els xiquets i xiquetes aprenguen de manera significativa, contextualitzada i competencial.
No és una activitat aïllada, sinó un procés estructurat que connecta el que l’alumnat ja sap amb nous aprenentatges a través d’accions reals i amb sentit per a la seua vida quotidiana.
Les SA plantegen un repte o finalitat clara, inclouen diverses activitats adaptades als ritmes i necessitats de l’alumnat, i culminen en un producte final que dona coherència i sentit a tot el procés (una creació artística, una exposició, una investigació, una obra audiovisual, etc.).
En el marc de la LOMLOE i el currículum de la Comunitat Valenciana, les Situacions d’Aprenentatge busquen desenrotllar les competències clau i les competències específiques de cada etapa mitjançant metodologies actives, participació significativa i un enfocament inclusiu basat en el Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA).
Substantia
En una SA ben dissenyada sempre trobem:
Un context significatiu. Un tema, problema o experiència real pròxima als xiquets i xiquetes.
Una intenció educativa clara. Què es busca aconseguir i per què té sentit abordar-ho.
Un repte o producte final. El resultat tangible que demostra l’aprés.
Activitats seqüenciades i coherents. Vivencials, cooperatives, sensorials i ajustades a diferents nivells d’autonomia.
Inclusió. Múltiples maneres de participar, expressar-se i accedir als aprenentatges.
Acompanyament i avaluació formativa. Observació, rúbriques, autoavaluació i recollida d’evidències reals del procés.
En resum, una Situació d’Aprenentatge és una experiència global, activa i emocionant, dissenyada perquè cada xiquet i xiqueta puga participar des de les seues capacitats, aportar la seua mirada i construir aprenentatges amb sentit.
Evidentment esta situació d’aprenentatge no es durà a terme en un context educatiu, sinó en un lúdic-social, per la qual cosa el gran objectiu és que el lector (les famílies) tinga un coneixement bàsic sobre com és treballar de manera globalitzada i activa.
A més, no es durà a terme una avaluació per part de l’adult cap a l’infant, sinó que es convida a l’adult ha fer una reflexió sobre esta manera d’entendre l’educació, sense oblidar que el gran objectiu perseguit és aprendre utilitzant la millor ferramenta que disposem per a això, el joc.
SITUACIÓ D’APRENENTATGE
MULTINIVELL “SOM ESSÈNCIA”
1. JUSTIFICACIÓ PER QUÈ?
Les falles són cultura, identitat i memòria compartida, és a dir, les falles són essències: Olors, colors, sons, històries, records que definixen no sols a la nostra comissió, sinó a nosaltres com a fallers i falleres. A partir d’esta SA es pretén que xiquetes i xiquets de la nostra comissió investiguen, representen i comuniquen sobretot allò que per a ells és l’essència de la seua falla, a partir de la seua pròpia experiència en esta.
Es tracta d’una proposada multinivell i inclusiva, totalment adaptable i dissenyada per a oferir diferents formes de participació atesa l’edat, la maduresa i l’estil d’aprenentatge de cada xiquet/a de la comissió.
L’objectiu final és el de recopilar un relat col·lectiu, emocional i tangible d’allò que fa únic el nostre projecte faller.
2. OBJECTIUS PER A QUÈ?
- Descobrir, interpretar i valorar les essències culturals, emocionals i socials de l’associació.
- Expressar-se de manera creativa mitjançant diferents llenguatges —plàstic, oral, corporal i audiovisual— per a comunicar emocions, records i significats relacionats amb la nostra cultura fallera.
- Desenrotllar actituds de convivència, cooperació, respecte i participació activa dins de la comissió infantil, generant un producte final compartit que reflectisca la diversitat i riquesa del grup.
Estos objectius generals tenen relació amb els ODS (objectius de desenrotllament sostenible) també coneguts com a Agenda 2030, els quals constituïxen un conjunt de 17 objectius globals interconnectats dissenyats i entesos com “un pla per a aconseguir un futur millor i més sostenible per a tots”. Els ODS directament relacionables amb esta SA són:
ODS 4
ODS 10
ODS 11
Educació de qualitat
Reducció de les desigualtats
Ciutats i comunitats sostenibles
ODS 16 Pau, justícia i institucions sòlides
3. COMPETÈNCIES CLAU.
AMB QUIN FÍ?
L’últim element curricular a tindre en compte en esta adaptació de SA són les competències clau, les quals, segons el Decret 100/2022 del Consell sobre el currículum en l’etapa d’infantil, són acompliments que es consideren imprescindibles perquè els xiquets i xiquetes puguen progressar amb garanties d’èxit en l’itinerari formatiu, i afrontar els principals reptes i desafiaments globals i locals.
És a dir, les competències clau són el bàsic que un infant ha de saber manejar per a tirar avant en la vida. Allò
imprescindible que li permeta avançar amb solvència en el seu aprenentatge, els desafiaments que este li presenta dia a dia, ja siga a l’escola, o en el seu entorn més pròxim o llunyà. En esta situació d’aprenentatge les competències clau que es potenciaran són:
1. Competència en comunicació llingüística.
2. Competència personal, social i d’aprendre a aprendre.
3. Competència en consciència i expressions culturals.
4. Competència emprenedora.
5. Competència digital.
Donada la finalitat lúdica d’esta situació i el públic objectiu, no s’especificaran aquells elements curriculars que haurien d’aparéixer en esta, que, donades les seues característiques requerixen d’uns coneixements més tècnics per a la seua comprensió, com ara les competències específiques, els sabers bàsics, els criteris d’avaluació, els indicadors del perfil d’eixida, els elements relacionats amb el DUA (disseny universal per a l’aprenentatge) i l’atenció individualitzada.
4. DESENROTLLAMENT DE LES ACTIVITATS. COM?
A. Activitats de Motivació
El laboratori de les essències
Objectiu
Descobrir que és una essència a través dels sentits
1. Taules multisensorials i falleres
La proposta es basa a preparar safates (o taules sensorials) amb temàtica fallera, és a dir, amb tots aquells elements que puguem gaudir amb els nostres sentits i al seu torn ajuden els xiquets i xiquetes a experimentar. Es pot posar arròs, teles o fils, arena, flors del taronger i tot allò que se li ocórrega a l’adult. es poden afegir xicotets recipients per a emplenar (com si fora pólvora), culleres, pinces, pots de metall, etc.
anys
1. Aroma a falla
Esta proposta és una variant de l’anterior. En este cas es tracta d’oferir diferents tipus de material diferent de temàtica fallera perquè xiquets i xiquetes exploren lliurement. Podem oferir, pedres, botons grans, cintes, llana, palitos de fusta, llavors grans…). Es pretén que l’infant explore lliurement, sense instruccions. Que compare, òmpliga, buide, cree…Amb l’objectiu d’estimular el pensament lògic. El més important és entendre que no s’estan fent coses bé o malament, sinó que s’estan fent coses.
A partir de la prèvia elaboració de pots aromàtics amb diferents olors, cítrics, lavanda, fusta…crearem una experiència olfactòria, en la qual tots els xiquets i xiquetes podran conéixer i gaudir d’una gran varietat d’olors, per a després associar-los amb la festa, afavorint així el llenguatge emocional, la la observació, la discriminació sensorial i l’expressió.
2. Art creatiu A què fa olor la nostra falla?
Després de l’activitat anterior, s’oferix als xiquets i xiquetes la possibilitat de fer una composició artística lliure sobre allò que han sentit. Tot ha de ser sobre paper, ja que després estes creacions s’inclouran en el producte final.
6-10 anys
1. Taller de perfums fallers. Pretenem en esta activitat crear en pots o bossetes aromàtiques el nostre propi “perfum faller”, combinant colors, textures o elements que representen el que per a ells és l’essència de la festa. Una vegada creat, li posarem nom i explicarem perquè ens recorda a la festa fallera.
2. Donant nom als nostres perfums fallers
Una vegada creat el perfum, cada xiquet o xiqueta crea una xicoteta fitxa descriptiva, en la qual s’inclouen els ingredients i una frase que descriga l’aroma. “Fa olor de festa”, “Té color d’alegria”, “Sona com la mascletà”, fins i tot es pot acompanyar d’un dibuix si així es desitja.
11-14 anys
1. Creació de la marca-olor de la falla
Cada xiquet o xiqueta crearà el seu verdader perfum de la falla. Per a això, a més de la seua creació, amb tota mena d’elements naturals (esta vegada ho farem amb espècies o herbes aromàtiques a gust del consumidor).
Per a això, cada xiquet o xiqueta crearà un eslògan i una història del seu perfum, tractant de convéncer a tots perquè el seu perfum és “el perfum” de la falla.
Una vegada creats, es crearà una exposició i una posada en comú de tots els perfums, fent si volen, els companys i companyes, preguntes sobre el perfum.
A.
Activitats de Motivació
El laboratori de les essències
Objectiu
Descobrir que és una essència a través dels sentits
El gran objectiu d’esta activitat és crear una sèrie d’aromes que entre totes ens recorden a la nostra falla.
B. Activitats de Desarrotllament i assimilació
Relats d’essència
Objectiu
Comprendre i expressar què significa ser essència per a falleres i fallers
3-5 anys
1. Conte: “La Falleta que volia trobar la seua essència”
L’activitat es basa en la lectura d’un conte faller, sobre un personatge que ha de recórrer el barri buscant quina és la verdadera essència de les falles. La música, les olors, els colors, la festivitat, la indumentària…l’objectiu és fer el conte el més participatiu possible, ajudant xiquetes i xiquets al personatge a aconseguir el seu objectiu.
2. Roda d’expressió inclusiva
Què és la falla per a mi?
6-10 anys
Partint del pictograma com a element clau i visual d’esta activitat, xiquets i xiquetes han de triar aquells “pictos” que més representen el que és la falla per a ella o ell. Ha d’haver-hi “pictos” que representen cada moment faller, des d’una xocolatà fins a una despertá, cremà o mascletà. Després hem de documentar amb imatges que és el que cada un/a ha triat per a representar la seua falla. Amb totes les imatges es pot jugar a buscar diferències, semblances i entendre com veuen els xiquets i xiquetes que és la seua falla.
1. Entrevista als nostres majors
L’activitat es basa a realitzar entrevistes als nostres majors, dels i les que més podem aprendre de la història de la nostra falla i de les pròpies falles. Amb una idea i dos preguntes clares, Quin és per a tu l’essència de la nostra falla?” i “Quin record guardes amb més carinyo?” ho expressarem en forma de xicotets relats, dibuixos o fins i tot gravacions. Després, amb tota la informació, contrastarem que és la nostra falla per als nostres i nostres majors.
2. Creació del mural sobre les nostres essències
Per a complementar l’activitat anterior, tots i totes junts crearem un gran mural amb dibuixos, colors, símbols o paraules que van aparéixer en totes les entrevistes, generant un gran panell visual que represente a la nostra falla.
B. Activitats de Desarrotllament i assimilació
Relats d’essència
Objectiu
Comprendre i expressar què significa ser essència per a falleres i fallers
11-14 anys
Micro reportatges: “Essència és…”
Crearem un vídeo curt o micro reportatge on tots els xiquets i xiquetes de la falla han de completar la frase…”essència és…” A esta gravació li pot acompanyar imatges i vídeos de les elaboracions dels grups d’edat més xicotets. Una vegada elaborat este vídeo es fa una tertúlia dialògica reflexiva on falleres i fallers compartiran què és allò que han descobert sobre l’essència de la comissió, dels seus majors
D’enllaç
acomodaició.
Producte final
Creació artística
“El mapa de les essències”
Objectiu
Dissenyar una peça col·lectiva que integre les aportacions de tots els fallers i falleres infantils que han participat de la SA.
0-3 anys
El nostre espai artístic faller
En un espai ampli i lliure d’objectes es crearà un espai artístic en el qual falleres i fallers crearan l’expressió més artística de la nostra essència fallera. Amb pintura i material no convencional (taps, trossos de tela, flors, fruites, i aquells elements que es puguen reutilitzar del nostre casal) es permetrà als xiquets i xiquetes que realitzen estampacions lliurement sobre paper. El gran objectiu de l’activitat no és estètic, sinó creatiu i lúdic. Esta obra mestra s’utilitzarà per a crear un ambient final sobre “la nostra essència fallera”
3-5 anys
Dibuixos fallers
Amb la condició de crear eixe desitjat producte final (el nostre espai d’essència fallera), facilitem als nostres xiquets i xiquetes de 3 a 5 anys material fungible (ceres, retoladors, cola…) perquè creuen, sobre paper o amb paper, elaboracions falleres (petards, dibuixos de moments, ninots, focs artificials…) tot allò que gaudisquen fent i que puguen connectar amb l’experiència que els ha generat esta situació d’aprenentatge fallera.
11-14 anys
6-10
anys
Frases breus, icones i collage amb materials fallers
Pretenem amb esta activitat crear composicions visuals utilitzant frases i iconografia. A partir de paraules i icones crearem un collage amb les imatges, frases i textures que, fallers i falleres infantils de 6 a 10 anys, creuen.
Compartim digitalment
els nostres micro vídeos
Cada faller o fallera d’esta franja d’edat que ha preparat un xicotet vídeo farà una publicació oficial. A partir de l’ús de codis QR s’enllaçarà estos vídeos. Este codi estarà pegat en una cartolina pròpia de cada xiqueta o xiquet que quedarà decorada lliurement, donantli la importància del projecte final. Es pretén d’esta manera treballar una competència digital bàsica i un bon ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.
Una vegada acabat el projecte, a mode de reflexió, el xiquet o xiqueta pot redactar un breu text sobre què significa per a ella o el formar part d’esta comissió fallera, incloent-se lliurement en la cartolina al costat del QR, o gravant un nou vídeo final del projecte. L’objectiu és ser creatius en esta proposta
C. Activitats de D’enllaç acomodaició.
Producte final
Creació artística
“El mapa de les essències” Objectiu
Dissenyar una peça col·lectiva que integre les aportacions de tots els fallers i falleres infantils que han participat de la SA.
5. TANCAMENT. DE QUÈ HA
VALGUT?
L’avaluació final d’esta proposta que cal remarcar que no té fins didàctics es planteja com una gran posada en escena comuna a partir de la qual tots soci/a, major i infantil pot reflexionar i sentir-se reflectit. Donada que esta proposta d’aprenentatge es pot dur a terme en qualsevol falla, l’autor deixa una sèrie de propostes de tancament, amb l’objectiu que qualsevol delegació infantil puga realitzar-la en la seua comissió.
Realitzar una presentació del mural en un acte infantil, fent partícip a tota comissió infantil en la posada final.
Es pot també realitzar un visionat dels vídeos elaborats pels fallers i falleres més majors, així com crear un vídeo amb imatges del procés, en el qual puguen aparéixer tots i totes les participants.
Dur a terme una lectura col·lectiva en algun acte sobre aquelles coses més gracioses o emotives que han anat sorgint. És molt interessant aci dirigir este acte cap al faller/a adult, sent els xiquets i xiquetes els encarregats de realitzar eixes lectures, sent així ells/as la part important d’esta activitat, i així sentir-se.
Proposar als participants infantils que decidisquen entre tots quin material els agradaria que apareguera en el *llibret de la falla i fer-los partícips amb això de l’elaboració d’este.
6. CONCLUSIÓ
Som essència és una proposta educativa que té com a gran objectiu fer participe a la comissió infantil de la seua història fallera. No és una proposta educativa sinó lúdica, per això s’ometen molts elements curriculars importants, però pot servir per a entendre d’una altra forma la participació dels xiquets i xiquetes en la nostra comissions.
Donades les necessitats i possibilitats d’extensió del *llibret en el qual es publicarà s’ha limitat a una o dos activitats per grup d’edat i fase de la situació d’aprenentatge, però es tracta d’una situació d’aprenentatge flexible i oberta a adaptacions a cada falla, ja que ningú més que els propis fallers i falleres de la seua pròpia comissió sap millor com esta funciona.
S’entén a més com una possibilitat fantàstica per a fer partícips als infantils d’una cosa tan important com el llibret de la seua pròpia comissió, no simplement eixint en les imatges, sinó sentint-se part creadora d’este.
Com va dir John F. Kennedy, “Els xiquets són el recurs més important del món i la millor esperança per al futur.”
Cuidem dels nostres i nostres infantils per a, en un futur, tindre una falla encara millor.
Q
El món de Jaume
Pablo Gutiérrez Llamas
Aquest llibret participa en el I Premi Eva Sapiña organitzat per l’A.C. Falla La Bega de Cullera.
Quan el so del despertador va fer fallida el silenci que governava a l’habitació, Jaume portava despert feia ja un temps. No suposava un fet aïllat, al contrari, era la tònica comuna que acompanyava el seu pretés descans nocturn durant els últims mesos.
Havia començat el dia gris, desagradable i plomís, en perfecta consonància amb el seu habitual estat d’ànim. Els carrers li van rebre amb indiferència i fins i tot amb un aparent cert rebuig, apagant-se les escasses llums que encara romanien enceses mentres caminava. El gebre del matí havia dotat d’una pàtina brillant les calçades, combinant-se alhora amb tonalitats blanquinoses que apareixien de manera dispersa, tenyint-les d’un aspecte buit i gèlid. Les voreres apareixien esguitades d’arbres, les copes dels quals es coronaven amb una amalgama de
fulles que emetien un odiós brunzit en ser bressolades pel vent. El que irritava sobre manera a Jaume, qui tractava d’accelerar el pas perquè la travessia fins al col·legi fora el més efímera possible.
Les veus de fons anunciaven la proximitat de l’escola. Jaume no volia arribar i el seu pas semblava correspondre més a un caminar en el que s’és portat a espentes. Com si una mà invisible ho conduïra i l’obligara a arribar al seu destí.
L’entrada a l’aula la va realitzar com de costum, capcot i intentant abstraure’s de qualsevol senyal alié que poguera distraure-li del seu objectiu, que no era un altre que arribar al seu pupitre. Per a això es concentrava en els dibuixos de les rajoles, les formes irregulars de les quals i indefinides no col·laboraven a l’hora d’aconseguirho. Irremeiablement, va escoltar aquelles rialletes que rutinàriament procedien del fons de la classe i que sempre acompanyaven la seua entrada.
El matí va anar transcorrent, únicament interrompuda per l’hora de l’esbarjo, en la qual Jaume defugia qualsevol companyia.
Malgrat els intents de Clara i Pau, els seus millors amics del col·legi, que sempre li buscaven intentant compartir experiències, jocs i confidències.
La seua meta era, exclusivament, evitar als autors dels riures que acompanyaven cada dia la seua entrada a l’aula. Aquells que li perseguien a la recerca de ferli la vida impossible. Aquells que
li assetjaven amb la finalitat de perjudicar-lo. Aquells l’única diversió dels quals era veure-li patir.
Com tot el que està malament tendix a empitjorar, la vida de Jaume va seguir uns rumbs on cada vegada més es tancava en si mateix, sense compartir el seu problema, no fentho visible als altres.
El timbre que anunciava el final de les classes, va actuar com un ressort que va conduir a Jaume a eixir precipitadament del col·legi sense acomiadar-se dels seus amics. En una actitud inversa a l’anada, la tornada a casa es va produir de forma accelerada. Recorrent el camí en un vist i no vist.
Una vegada a casa, li incomodaven les preguntes que se li formulaven sobre com li havia anat en classe o què tal estava. Intentant passar de puntetes i evitant aprofundir, donant únicament respostes lacòniques i escarides.
Els seus pares no eren aliens al canvi que havia experimentat el caràcter de Jaume. Portava l’apatia com una motxilla ben carregada de tristesa, de la qual només apuntava una irritabilitat no dissimulada que deixava entreveure un problema latent. La ferida del qual amenaçava amb gangrenar-se.
No obstant això, l’interés i la preocupació d’estos, no s’havia traduït a trobar l’origen del problema. Turmentant-los sobre manera, però mantenint davant el seu fill una postura de tranquil·litat impostada que no reflectira el seu estat real.
Ja avançada la vesprada, Jaume es va disposar a acostar-se fins a la seua falla. Allí esperava trobar-se amb Ximo, Vicent i Atenea, els qui conformaven el seu altre conjunt d’amistats de confiança.
El solo el fet de saber que s’anava a veure amb ells, ja va avançar un lleuger indici de somriure en la seua expressió. Després d’un concís gest de comiat es va encaminar cap a la seua destinació. Els carrers havien canviat. La llum inundava ara qualsevol racó, ressaltant els colors i dotant a cada element d’una infinitat de tonalitats que havien romàs fins a eixe moment ocultes, component una simfonia l’harmonia de la qual convidava a recrear-se en cada detall. L’atmosfera gelada que es respirava al matí, havia donat pas a un ambient càlid i el vent s’havia transformat en una agradable brisa que temptava amb substituir el seu camí per un plaent passeig sense rumb fix.
Jaume va entrar amb pas ferm en el casal. Allí ja li esperava la seua quadrilla amb els quals immediatament es va posar a acabar el mural que portaven ja un temps preparant per a la festa infantil que se celebraria el següent cap de setmana.
El clima de companyonia imperava per damunt de tot. Qualsevol que s’acostara a tirar una mà, era ben rebut. En un ambient en el qual el rebuig, l’enveja i l’odi no tenien cabuda. Els riures funcionaven com a denominador comú dins d’una atmosfera on paraules com, respecte i amistat, sobrevolaven de manera impalpable.
L’hora de tornar a casa es va precipitar a velocitat de vertigen i amb ella, el record del que li esperaria l’endemà. Després d’acomiadar-se dels seus amics, va iniciar amb marxa lenta el retorn.
El sol a penes lluïa ja. Els colors que anteriorment engalanaven els carrers per onsevulla, havien començat a marcir-se. Alhora que bufava un vent amb ràfegues, enutjós i fresc que començava a resultar incòmode.
Jaume va esvarar el llençol que suportava l’edredó, cap als peus del llit, deixant al descobert el llençol de baix. En un conjunt que reflectia motius relacionats amb el seu equip de futbol favorit. Per davant quedava tota la nit, en la qual s’alternaven episodis de vigília amb somni.
Conformant un estat d’entreson que durava fins al matí següent. El sopar, quasi sencera, que havia deixat en el plat, no contribuïa de cap manera a pal·liar esta situació.
El matí següent es va desenrotllar com de costum. Els intercanvis de classe eren aprofitats per aquells que contínuament li buscaven per a assetjar-li, exercint una pressió sobre ell que es feia insostenible i el lapse de l’esbarjo es convertia en el moment propici perquè culminaren les seues malifetes.
Clara i Pau no sempre eren ací. El fet de compartir col·legi, però no classe i, per tant, no coincidir sempre amb el mateix horari d’esbarjo, atorgava el moment propici a aquells indesitjables d’aprofitar la situació. Els seus amics li solien aconsellar que li ho diguera als professors,
que el centre havia de saber-ho i que havia de procedir d’igual forma amb els seus pares, mantenint-los al corrent del que estava succeint.
No obstant això, Jaume havia optat sempre per callar. Per intentar ignorar el que estava succeint, creient erròniament que obviar els problemes és la millor solució que se’ls pot donar. Va entrar així en un bucle en el qual l’assetjament que patia era directament proporcional a la nul·la resposta que donava a l’assumpte. Acreixent-se exponencialment la situació.
A la vesprada, va tornar de nou a la seua falla. Este fet, rutinari per a la resta, representava per a ell un hiat relaxant en el seu univers de vida. L’ambient de convivència que es desenrotllava en eixe món, convidava a la participació en tota mena d’activitats. D’esta manera, ser faller suposava la porta d’entrada a un entorn diametralment oposat al qual venia patint.
No sols estaven els seus amics de la falla, xavals de la seua edat als quals no els faltava l’enginy per a improvisar jocs i motius per a distraure’s, si no que no era rar trobar-se amb altres xiquets d’altres comissions, amb els quals mantenia relació d’amistat forjada a base de convivència en el món faller. En eixe sentit, sempre li havia cridat l’atenció la de persones que es coneixen en este cercle. Conformant una sort de gran família on els adults acompanyen, formen i eduquen als menors en l’amor per la festa per excel·lència d’esta terra. Ensenyant-los la tradició i l’essència que conté, els valors que
se li associen i emplaçant als més xicotets al seu futur destí com a garants de preservar esta tradició. Conferint-los un estatus de privilegi no exempt de responsabilitat.
Abans de tornar a casa aquella vesprada, Jaume va ser coneixedor d’un fet que canviaria la sendera amarga pel qual transcorria part de la seua vida. A punt d’acomiadar-se dels seus amics, Atenea es va dirigir a ell amb veu suau, però decidida.
- He estat parlant amb Clara – va pronunciar sense baixar la mirada-. M’ha contat el que està ocorrent en la teua classe.
- No, no és res – les paraules de Jaume sonaven a qualsevol cosa menys a convincents.
- Escolta, no pots actuar com si no passara res. La inacció davant els qui et turmenten, només els beneficia a ells. Eixa actitud redunda en el teu perjuí, has d’actuar. Sé del que et parle – el semblant de Atenea va canviar. Després d’una breu pausa que es va allargar més del previsible, va prosseguir-. Fa una mica més d’un any em va ocórrer alguna cosa semblant a mi, amb dos companyes de classe. Afrontar el problema, comunicant-li’l als meus pares i als professors, va fer que poguera tirar avant emergint del pou en el qual m’afonava.
Jaume no havia sigut conscient, però Ximo i Vicent estaven sent testimonis de la conversa i assentien amb el cap. Sense saber què dir, va emmudir i es va acomiadar dels tres.
La reflexió sobre el succeït va
acompanyar a Jaume fins a la seua casa. Una vegada allí, els seus pares li estaven esperant amb cara de circumstàncies. Les notes havien arribat eixa mateixa vesprada i eren fidel reflex de la situació. Unes qualificacions pèssimes en les quals destacava la mediocritat i les crides, per part dels professors, a la falta d’atenció que mantenia en classe.
Com un castell de naips que s’esfondra, les columnes que sostenien l’aparent actitud de Jaume es van desplomar. El seu plor va fer aflorar la realitat que portava temps tractant d’ocultar. Va fer partícips als seus pares dels bons consells que havia rebut dels seus amics, al costat del recolzat i acollit que s’havia sentit en la falla.
Un matí més, Jaume va iniciar el camí al col·legi. Assimilant el seu consegüent viacrucis particular. Tot va transcórrer com de costum fins a l’hora de l’esbarjo. Allí la mala sort va voler que es trobara en un moment donat tot sol amb els seus assetjadors, els qui ràpidament li van envoltar en actitud amenaçadora. Encara que la seua reacció va ser immediata, retrocedint i intentant fugir pegat a la zona arbrada del pati, el seu intent va ser en va i el número en el qual li superaven, va provocar que quedara voltat i sense possibilitat d’escapar.
Emparats en la soledat que els proporcionava eixa part del pati d’esbarjo, el grup d’assetjadors va començar a proferir insults cap a ell. Li van fer saber que totes les humiliacions a les quals havia sigut sotmés no eren suficients i que, hui, era el dia en què rebria la
pallissa que portaven temps volent propinar-li. Iniciant amb posat decidit el propòsit d’abalançar-se sobre ell.
No obstant això, van quedar estranyats davant el semblant de Jaume, qui romania amb la mirada posada en un punt fix darrere d’ells.
- Quina cara de borinot és eixa? – Va encertar a dir el capitost-. No pensaràs que et tenim por?
- A ell potser no, però al que jo represente hauries de tindre-ho.
La veu va sonar segura i en un to greu. Com d’algú que imposa respecte sol amb la seua paraula. Havia sorgit des d’eixe punt en el qual Jaume havia estat depositant la seua mirada.
La quadrilla de miserables es va girar sobre la seua esquena. Qui s’havia pronunciat en semblants termes, portava un uniforme de camisa i pantalons blaus indi fent joc que manifestava un planxat exquisit. Llis, impol·lut, en el qual la busca d’una mínima arruga haguera pogut considerar-se una ofensa. Gorra amb visera, cartutxera en la cintura, porra i unes botes brillants, fruit d’una acurada sessió de betum. Així i tot, el que més destacava era una placa lluenta sobre el pit esquerre, en el centre del qual amb lletres ben burinades i atorgant el relleu precís, figurava la paraula: policia.
No estava sol, al costat d’ell es trobaven els seus pares i els professors. A la fi, ja tots eren conscients del problema que havia vingut patint Jaume. Els primers
des del dia de les notes, els segons informats pels seus pares i els seus amics, els qui havien pres la iniciativa d’explicar-li’l a uns i a uns altres.
Jaume es va fondre en un abraç amb els seus pares, mentres la quadrilla d’indesitjables abandonava el lloc, acompanyats pel policia i els professors. La marxa no impedia escoltar les reprimendes que infligien els professors a la colla d’assetjadors. En un caminar en el que l’autoritat ben concebuda s’havia obert pas davant l’opressió.
Aquella experiència li va servir a Jaume per a alguna cosa més que per a allunyar les tenebres que fins no feia molt, regien part de la seua vida. Va aprendre que l’amistat és un valor intangible que cal abraçar, fomentar i cuidar. Que els amics es mesuren per la qualitat dels mateixos i no pel seu nombre. Que els problemes no es resolen sols, si no que s’afronten amb valentia i decisió. Que els llaços que s’establixen dins del món faller i el seu entorn, abasten més enllà del merament previsible. Convertint-se en llocs on s’acarona la solidaritat, on es cultiva el respecte i on es defén la igualtat.
L’univers de Jaume va continuar expandint-se. Els carrers que dibuixaven el camí fins al col·legi continuaven sent les mateixes, però als seus ulls, ja no van tornar a començar el dia matins plomissos i insípids. Al contrari, tot al seu pas li rendia homenatge, infonent-li unes ganes irrefrenables de menjar-se el món.
AI Concurs relats curts
A continuació, us mostrarem els relats curts participants del I Concurs de Relats Curts de la Falla Blocs Platja. Agrair a totes les persones que ens han enviat les seues creacions i animem a la resta de fallers i falleres a participar en aquest concurs que tan bon acolliment ha tingut.
Falla Blocs Platja
La iaia Amparo
Raquel Rocher
A Blocs Platja, la vertadera essència es nota en les persones que, dia a dia, mantenen viva la nostra tradició. Per a mi, esta essència es reflectix en les famílies que formen part d’esta comissió, on la història i la cultura es transmeten de generació en generació. En este relat, vull compartir una part molt propera de la meua vida: la meua iaia.
La iaia Amparo té 87 anys, va nàixer al barri del Carme i, de menuda va ser fallera de Na Jordana. Amb molt orgull encara ens conta històries del seu barri. Amb el temps es va casar amb el meu iaio Fernando, nascut a Madrid i junts van formar la seua família al Canyamelar, en el Carrer Navaixes, des d’on es podia veure i olorar la mar.
Va tindre quatre filles, totes falleres, i set nets, dos xics i cinc xiques. A quasi totes les seues netes ens ha pentinat de valenciana alguna vegada. Recorde perfectament les seues mans, fermes però plenes de tendresa, col·locant les rodetes amb paciència, i com ens estrenyia amb les palmes de les mans una vegada posats perquè “s’acoblaren bé al cap”. Deia que així quedaven perfectes, encara que a nosaltres sempre ens feia riure... i un poc de mal. I el dia de l’Ofrena, amb la mateixa cura, també ens col·locava la mantellina, assegurant-se que tot estiguera perfecte.
Ara ja està major, i encara que les forces no són les mateixes, continua gaudint com sempre. Li encanta eixir, ballar amb la joventut i viure la festa com si el temps no passara.
En Falles, la seua casa sempre ha sigut i continua sent el punt de trobada. Allà es respira alegria, tradició i aquell olor de bunyols que encara hui, només de pensar-ho, em porta records de dies plens de soroll, rialles i família.
Ella ens deixa un llegat molt important. Eixa manera de celebrar la vida amb música, foc i emoció. Perquè si alguna cosa ens ha ensenyat la meua iaia Amparo, és que les Falles no sols es viuen… també s’hereten.
Ara, amb tres besnets que fan gran la família, m’agradaria que algun dia senten el mateix amor per la festa que ella. Perquè els xiquets són el futur de les nostres tradicions, i seria bonic que en ells continuara la flama que els meus iaios Amparo i Fernando van encendre fa ja tants anys al Canyamelar, en aquell carrer Navaixes on l’oloreta de la mar sempre acompanyava els dies de festa.
Gràcies a ells, hui som fallers de Blocs Platja, i cada març, quan arriba la festa, recordem que tot va començar amb ells, amb l’amor, la família i la passió per les Falles que ens han deixat com a herència més gran.
La vertadera essència de Blocs
Quan parlem d’essència, la RAE la definix com “allò que constituïx la substància permanent i invariable de les coses, la qualitat fonamental que les definix”. No obstant això, l’enfocament que li vull donar a estes línies s’acosta més a la seua definició del llatí, “Essentia”, que significa SER.
I quina és la vertadera essència de Blocs Platja?
La majoria respondríem sense pensar i de primeres que la nostra essència és la cultura enaltida en el Cant de l’Estoreta, altres pensarien en la gran Setmana Fallera, i fins i tot algun parlaria de la nostra història, dels nostres quasi 75 exercicis fallers en 80 anys d’existència.
Però per a mi, la vertadera essència està dins d’algunes poques persones que encarnen l’amor per la festa; però no per la festa en el seu sentit general, sinó per la seua festa, pels seus blocs, per la seua Falla Blocs Platja.
Tenim més de 500 fallers, i de tota mena i edat: aquells que només ens visiten en Falles, aquells que venen a totes les festes, els que no es perden un acte, i fins i tot uns pocs que només es queixen. Però darrere de tots ells, hi ha uns pocs que no són presidents ni falleres majors, ni probablement ho han sigut ni tampoc ho seran. Aquells que encarnen la vertadera essència de blocs.
I just mentre escric estes breus línies, hui hem perdut una persona que enaltia esta vertadera essència que definix a Blocs, i us parle de Vicente Rodríguez.
Julio Mena
Ens deixen molts records, continuem utilitzant els taulers que tu vas fer 20 anys després, i en la porta del casal veiem l’escut fet per tu.
Però no començaré ara a contar totes les coses que has fet per esta falla, perquè aleshores no acabaria.
Em vull centrar en esta essència que marca la diferència entre unes persones i altres. Encara que no et quedaven forces, tu sempre estaves; encara que la salut no t’ho permetera, tu sempre estaves. No et permeties a tu mateix perdre’t un esmorzar, encara que el menjar no t’entrara, perquè la teua gent de Blocs era el primer.
Sempre treies forces per a veure brillar a les teues xiques, que enguany arreplegaran per tu els brillants com probablement a ti t’haguera encantat que fora. Mai vas demanar protagonisme, mai vas demanar ser portada de res i mai vas tindre una mala paraula.
I esta és la vertadera essència de Blocs: estes persones que sempre que les veus et generen alegria, estes persones que saps que sempre estaran quan les necessites.
Molts podran contar milers d’anècdotes, com la de la Cavalcada del Ninot, però el que vull amb este xicotet relat és que realment es queden amb la teua essència, amb la teua alegria i amb la teua bondat.
Brilla des de dalt i no et saltes un esmorzar.
Des d’ací baix et trobarem a faltar.
Papà
Llegir o escriure..., he ací el dilema quan et sents completament desbordat, saturat per una infinitat de problemes a vegades tan insignificants que ni tu mateix saps perquè et trobes en eixa sense raó que passa per la teua ment sense motiu aparent.
Havia de mostrar en un breu però suculent text una cosa referent a eixos herois que guardem en la nostra memòria i que cada vegada que pensem en ells se’ns esvalota el cor.
Un d’ells va ser sense lloc a dubte el meu pare.
Un home peculiar on n’hi haja, una miqueta intens i cabut, però amb un cor d’or.
Podria escriure moltes coses sobre ell, però em cenyiré al seu pas per nostra, vostra, el seu benvolguda Blocs.
Ell va voler que fora d’esta gran comissió res més nàixer i em feren fallera d’honor… que gran privilegi!
va ser delegat d’infantils i alguns altres càrrecs, em va inculcar l’amor a l’olor de pólvora i la devoció per la nostra geperudeta.
Ell i molts altres superherois es reunien en el Sidney a crear falla.
Estefanía Escrich
“El rullo” no va tindre una infància fàcil, eren 5 germans i el major, el meu avi malalt jove i el meu pare va tindre q treballar des de molt xicotet (de pintor, en la paperera…), encara que també van estar a punt de fitxar-ho per a escolà... jajaja.
Em van quedar moltes coses per preguntar-li i el per contestar i més encara des que es va quedar sense la seua veu, jo per desgràcia recorde vagament moltes coses, però record perfectament el bé que ho passàvem en el Paris.
Els nostres menjars familiars en la Cova de Mero…els nostres dies de pasqua amb els amics... els nostres estius en Santa Cruz…molts bons records que superen amb escreix les possibles fallades que poguera tindre o els disgustos que alguna vegada poguera causar (era d’armes prendre l’oncle…jiji)
Tant de bo poguera explicarvos el de primera mà tot ho significaven els blocs per a ell, tant és que ens deixava quedarnos de xicotetes a casa de la iaia Maria perquè estiguérem en el barri i no anar-nos al Grau. Estimava este barri tant o més que jo.
Com ell sempre deia …. “De Blocs o de cap”
Les xiquetes i els xiquets, l’estoreta i el seu cant Sergio Espallargas
El matí refrescava; era un matí típic de la València de 1887, en el mes de març. Feia falta una miqueta d’abric, però amb els primers rajos de sol s’entrava en calor ràpidament. L’olor de pa acabat de fornejar era una cosa que ja apassionava Giuseppe des que vivia a Itàlia; per això, totes les matinades, des que va arribar a València, li agradava fer una xicoteta volta pels carrers del centre per a gaudir de l’aroma dels forns i, si era possible, tastar algun tros de pa que algun forner li oferira amablement.
Giuseppe era un xiquet de nou anys, procedent d’Itàlia. Feia a penes dos setmanes que havia emigrat a València amb la seua família, tractant de trobar una vida millor. Esta nova etapa li agradava molt. Vivia en una ciutat amb molt d’encant, molt més tranquil·la que Roma, d’on venia; el clima era molt agradable i la gent, molt amable i alegre. Li encantava sentir per la finestra els seus veïns parlar en valencià i visitar el riu amb la seua família.
Aquell matí hi havia molts xiquets i xiquetes pel carrer, cosa que el va sorprendre, perquè no acostumava a veure tants tan prompte. Corrien alegrement pels carrers, carregaven mobles vells i cantaven una cançoneta molt apegadissa.
Giuseppe, encuriosit per aquell rebombori, va decidir córrer darrere d’un grup de xiquets i xiquetes de més o menys la seua edat, per a veure què feien.
El que va observar no va deixar de sorprendre’l. Aquell grup de xiquetes i xiquets caminava feliç pel carrer, parant-se davant les cases i baixos, on cantaven una cançó. Quan acabaven, alguns veïns eixien a la porta i els donaven trastos vells
de fusta que recollien contents, encara que, segons Giuseppe, poca utilitat podien tindre vist l’estat en què estaven.
Quan ja tenien una bona quantitat de trastos, el grup va deixar de cantar i tots junts van anar a una caseta del carrer per a guardar-los. Una vegada guardats, continuaren jugant i rient-se junts a peu de carrer. Just en aquell moment, mentre Giuseppe admirava tot allò, una xiqueta s’hi va acostar.
—Hola. Em diuen Empar. I tu, qui eres? T’agraden els nostres trastos per a la falla? Per què no vens amb nosaltres a jugar?
Giuseppe, que encara no dominava el castellà, va respondre tímidament, intentant fer-se entendre:
—Hola. Em diuen Giuseppe i vinc de Roma. Sí, m’agrada molt. Però… què és una falla?
—Una falla és una construcció que fem els xiquets i xiquetes de València amb els trastos vells que ens donen les veïnes i veïns. Els amuntonem de manera bonica, ens entretinguem fent construccions genials amb els trastos i finalment… els cremem!
Giuseppe, en sentir que després de fer tot allò ho cremarien, es va sorprendre. I va decidir preguntar a Empar el motiu.
—Les falles són una tradició a València —li va contar Empar—. Tots els anys, al març, celebrem esta festivitat a la nostra ciutat. Ens reunim amb els veïns, tirem petards, fem una ofrena a la nostra patrona, la Mare de Déu dels Desemparats, entre moltes altres coses. Jo, per exemple, tots els 19 de març me’n
I Concurs Relats Curts/
vaig amb el meu iaio a menjar bunyols de carabassa mentre mirem les falles que han fet els xiquets.
Giuseppe va quedar meravellat amb tot el que li contava Empar, i va voler saber-ne més:
—I què és el que heu fet hui tots els xiquets pel carrer?
—Hui hem fet el Cant de l’Estoreta —va dir Empar—. Per a reunir els trastos vells que després es convertiran en falles, primer els demanem als veïns. Per això, els xiquets i xiquetes del barri ens ajuntem i anem casa per casa cantant una cançó. Vols escoltar-la?
—D’acord —va dir Giuseppe.
—Per ací hi ha una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep, el tio Pep! Més que siga la tapadora del comú, número u! —entonà Empar amb molta alegria, com si estiguera demanant trastos al veïnat envoltats d’amigues i amics.
—Quan la cantem, els veïns i veïnes ixen al carrer i ens regalen els trastos vells que ja no utilitzen, per a poder cremar-los el dia de Sant Josep.
—Com tots els anys ens donen tants trastos —continuà contant Empar—, portem una estoreta per a carregarlos tots. No li ho digues a ningú, però sempre ens toca manllevar-la prestada d’algun veí, ji ji ji. Com has vist, uns quants xiquets i xiquetes l’arrosseguen mentre tots cantem. Per això es diu el Cant de l’Estoreta! És molt divertit!
Giuseppe es va quedar callat, sense saber com dir-li a Empar que no havia entés del tot aquella frase. Empar, al poc, va caure en compte i,
amb un somriure, li digué:
—Perdona, que encara no saps valencià, no hi havia caigut! T’ho explique: el cant de l’estoreta vol dir el cant de la catifa. Ho entens?
Giuseppe va somriure, i tots dos es miraren contents. Estava molt feliç, perquè sabia que Empar seria la seua primera amiga a la ciutat. Se li va ocórrer dir-li que volia aprendre valencià, així que si ella li l’ensenyava, ell li podria ensenyar una mica d’italià. Empar ho va acceptar encantada.
Com que Giuseppe encara tenia curiositat, va voler saber més sobre allò que Empar comptava amb tanta alegria.
—I per què els cremeu? També això forma part de la festa? —va preguntar.
—Per als valencians, la cremà de la falla és com un ritual de renovació —va dir Empar—. Es crema tot després de dotze mesos de treball per a demanar un any millor. Hui hem fet una part més de les falles. Encara que es diu que antigament eren els aprenents artesans qui arreplegaven els trastos vells per a cremar-los junt amb el parot, hui en dia és tradició que siguem nosaltres, els xiquets i xiquetes del barri, els qui els arrepleguem per a construir les falles.
—Vols vindre amb mi i amb els meus amics a acabar d’amuntonar els trastos per a la nostra falla?
Giuseppe va acceptar, i junt amb Empar i la resta de xiquets i xiquetes del barri va gaudir del Cant de l’Estoreta i, per descomptat, de la celebració de les Falles aquell any i molts més.
Relat Guanyador
Ser de Blocs
Mª Carmen Oliver
Escoltant el pasdoble Amparito Roca, recorde amb molt de carinyo tots els anys viscuts i gaudits a la meua benvolguda Falla… la música valenciana sempre m’ha vinculat a la Terreta, a la meua família, als meus amics bloquers i com no, a Blocs, a la Falla, al racó de València on tinc les meues arrels, les meues històries, la meua gent i gran part de la meua vida allí gaudida.
Ser de blocs no és qualsevol cosa, ser de Blocs és saber que l’amistat i la germanor no entenen d’edat, que en este barri mariner tots estem units pel color d’un estendard i d’una Senyera.
Ser de Blocs és anar tots junts en una mateixa direcció, que no és una altra que defendre i gaudir la cultura valenciana i la festa fallera. Els matins, amb la seua despertà, son un moment important per a eixir al balcó de ca Üiso i MCarmen i veure al meu pare al costat de l’equip mascleter, gaudint del so que tant caracteritza a Blocs, el so dels masclets acompanyats per la banda musical, la xaranga… sempre present en la nostra Falla.
I no ens oblidem de la Cordà que abans fèiem a Blocs, un poquet de por passàvem… havia de tindre controlats tots els patis del carrer, per a entrar corrent cada vegada que escoltava aquest so tan especial dels borratxos… Però el que més m’emociona i m’ompli en Blocs, és la Mascletà del dia 19, Sant Josep, em deixa sempre sense paraules, m’emociona, em fa vibrar i em recorda que som grans, que si volem, fem el soroll més gran de tot el nostre entorn, perquè junts, l’aconseguim.
Ser de Blocs és sentir que eres valencià, però al costat de la mar, on la Falla s’impregna d’aquesta energia, que només es viu quan has nascut
al barri del Cabanyal. Tots nosaltres tenim un sentiment molt especial i és sentir-te orgullós de pertànyer a este barri, a esta Falla… a Blocs.
Vindre al barri, vindre a la Falla, és contar la teua vida a les persones que et vas trobant en cada cantonada, és no arribar puntual a la quedada amb els teus pares o amics, perquè sempre et para algú, o pares tu ¡ja sabem de que parle¡ és saber que mai arribaràs a l’hora prevista… però quins grans moments!!! T’escolten i tu escoltes, t’adones d’alló que passa al barri i si no, algú trobaràs que t’ho farà saber, però el més important de tot, és sentir que formes part d’una gran família, d’una gran comunitat d’amics, on sempre ha regnat la germanor i el sentiment d’ajuda i de fer Falla, i sobretot, voler que cada una de les persones que formen part de Blocs se senten part d’un grup, de la nostra cultura valenciana, de la nostra festa, de les nostres arrels.
Em considere afortunada i molt rica perquè tinc a molta gent estimada en la Falla i tots ells de diferents edats, i això m’agrada, m’agrada molt, perquè de tots i cadascú, aprenc alguna cosa, els veterans perquè tenen molt a ensenyar i explicarnos, els xicotets perquè sempre ens aporten frescor i curiositat i la meua gent, el
meu Orgull Faller, els meus amics, perquè sempre és bé veure’ns, contar-nos la vida, riure’ns, plorar-nos i ballarnos, entre una paella, sopar de sobaquillo, esmorzar faller o qualsevol acte que ens reunisca i….no ens oblidem de la nostra lleteta….sempre als nostres cors.
Tirant la vista darrere, em venen moments amb persones que van deixar grans moments a la nostra Falla i per descomptat, volia que estigueren presents, ací, hui, amb nosaltres, al meu relat, ells en general i cadascú en particular, van a aportar lo millor mentre van estar amb nosaltres, en Blocs. Finalment, vull donar les gràcies a tres persones molt importants per a mi, la meua germana Marisa, per ser companya de viatge en aquest camí de falla, ja són uns quants viscuts, eh teta?
Però que bonic serà recordar sempre el nostre any com a Falleres Majors, les dos juntes al costat de Ximo, el nostre presi, quins moments mes especials vàrem gaudir¡ I com no, menció especial als meus pares, Üiso i MCarmen, perquè ells em regalaren la vida i perquè me la feren més bonica, apuntant-me al seu costat, compartint Falla, la Falla, Blocs Platja. Per molts anys gaudint de vosaltres i de les falles, al nostre piset compartit, al nostre barri. Visca València i visca la nostra Falla, Blocs Platja!!!
Una promesa, una vida i una falla Ayesha López
Crec que forme part de la Falla Blocs Platja des que tinc ús de raó. Tot li ho dec al meu iaio Miguel, que ja estava quan tot començava.
Ell es va apuntar cap a l’any 1953, quan ma mare tenia uns tres anys. En aquell temps, la comissió es deia Falla Blocs Regions Devastades i Adjacents, i les reunions es feien al Bar Miguel, on els veïns es trobaven amb il·lusió i ganes de festa.
La meua il·lusió sempre ha sigut que el meu iaio m’haguera tret en la presentació o haver passat al seu costat pel carrer de la Pau.
Però ens va deixar quan jo només tenia cinc anys… massa prompte per poder viure aquells moments amb ell.
Vaig estar diversos anys sense ser fallera, i cada any que passava fora d’esta gran família era un poc trist i dolorós.
He viscut moltes experiències, des de ser fallera rasa en els meus anys més joves fins a participar i col·laborar en distintes delegacions, des d’infantils fins a festejos.
Mai m’ha agradat presentar-me com a fallera major. Crec que per a això cal tindre planta i saber estar com a representant de la falla.
Però, a l’hora de vestir-me amb el més bonic dels vestits de tota Espanya, mai em perd un passacarrer, encara que m’alce tard o el cansament pese.
Soc fallera de sang, perquè açò no és només festa: és tradició i amor per la nostra terra.
De totes les coses que ens regalen les Falles, em quede amb una: l’Ofrena.
Eixe dia és màgic. Passar pel carrer de la Pau amb els focus il·luminantho tot i alçar la mirada cap a la nostra Geperudeta…
És indescriptible. És el moment de donar-li les gràcies per allò que li hem demanat i complir la promesa de dur-li un ramell de clavells.
Enguany 2025 serà especial per a mi. Fa quatre anys em van detectar un tumor maligne, i això posava en perill el meu somni de ser mare i la meua vida
Recorde que em vaig agenollar davant de la nostra Mare de Déu, amb llàgrimes als ulls, i li vaig demanar que em cuidara, que tot isquera bé i que el meu bebé nasquera sa.
Ella m’escoltà, ho sé, perquè em va protegir durant tot el procés.
Per això, després de quatre anys, compliré la meua promesa: passaré per davant de la Mare de Déu amb la meua filla Eyrín, que ja té quatre anys.
Gràcies a ella i a la nostra Geperudeta, estem ací, feliços i vivint.
He tornat a la Falla Blocs Platja, perquè si la meua filla ha d’aprendre la tradició i els costums d’esta gran família, havia de ser ací.
En cap altre lloc seria igual, perquè cada passacarrer, cada ofrena, cada abraçada entre ninots i pólvora em recorden qui soc.
Perquè esta falla no és una falla qualsevol. És Blocs Platja.
És la meua essència, ma casa i la meua història.
L’essència és la nostra entitat
L’essència d’una cosa és el fet invariable i permanent que constituïx la seua naturalesa. La nostra entitat sorgix de la mar i el nostre barri és creat a partir de la implantació del port, d’ací el caràcter i distinció del faller de Blocs dins del marítim.
En este escrit m’agradaria destacar la importància i repercussió de la nostra comissió de Falla en l’Agrupació de Falles del Marítim que té el seu naixement en l’exercici 1974-1975 i Blocs Platja és una de les fundadores.
Va ser en l’Ateneu Marítim de València l’11 de novembre de 1974 on es va celebrar la reunió que va convocar Sr. Vicente Salvador Ferris, per a la unió de les falles per a afrontar en col·lectivitat els molts problemes que té
Ximo Iglesias
la festa i amb l’objectiu de trobar avantatges econòmics. A la reunió va acudir la nostra comissió de falla, sota la presidència de Juan Brull Navarro, juntament amb les 21 comissions, fent un total de 22, totes pertanyents al Districte Marítim i després de sentir, comentar i discutir la proposta de Sr. Vicente Salvador Ferris, s’acorda unànimement constituir, l’Agrupació de Falles del districte marítim.
Cal dir que al llarg de l’exercici va haverhi l’annexió de 9 comissions finalitzant l’any de fundació de l’Agrupació Falles Marítim amb un total de 31 comissions, com dic, totes pertanyents al Districte Marítim.
La quota d’inici va ser de 200 pessetes (1,20 €) per dret
d’inscripció i una quota de 100 pessetes (0,60 €). Es van redactar els primers estatuts presentant-se en el ple de Junta Central Fallera el 24 de gener de 1975 passant-se a l’estudi legal quedant aprovats el 26 de maig del mateix any. Es confecciona un escut, després de la presentació de diversos esbossos, es va triar Escut de l’Agrupació el presentat per l’artista faller José Carretero, que tot siga dit, va ser l’artista que va fer a la nostra comissió la Falla Gran en els exercicis 1972-73, 1973-74, 197475 i 1975-76.
11 són els fallers que han pertangut a la nostra Agrupació, actualment Federació Falles Marítim, aportant el seu gra d’arena i l’essència de blocs.
Exercici Nom Càrrec
1977-78
1978-79
1994-95
1995-96
1996-97
1997-98
1998-99
1999-00
1999-00
1999-00
2000-01
2001-02
2002-03
2003-04
2000-01
2001-02
2002-03
2003-04
2003-04
2004-05
2008-09
2009-10
2010-11
2011-12
2005-06
2015-16
2016-17
2017-18
2018-19
2019-20
2020-21
2021-22
2016-17
2017-18
2018-19
2019-20
2020-21
2021-22
2022-23
2023-24
2024-25
Felix Llobet Figuerola ViceComptador
Felix Llobet Figuerola Comptador
Alberto Carpi Villanueva Vicepresident
Alberto Carpi Villanueva Vicepresident
Alberto Carpi Villanueva Delegat Festejos
Alberto Carpi Villanueva Delegat Cultura
Alberto Carpi Villanueva Delegat Festejos
Alberto Carpi Villanueva Vicepresident
Sagrario Villena Parrilla Secretaria
Mayte Ruíz García Vicesecretaria
Mayte Ruíz García Vicepresidenta
Mayte Ruíz García Secretaria General
Mayte Ruíz García Secretaria General
Mayte Ruíz García Secretaria General
Vicente Sánchez Tapia Vicepresident
Vicente Sánchez Tapia Vicepresident
Vicente Sánchez Tapia Vicepresident
Vicente Sánchez Tapia Vicepresident
José Vte Navarro Broch Delegat Festejos
José Vte Navarro Broch Delegat Festejos
José Vte Navarro Broch Delegat Festejos
José Vte Navarro Broch Delegat Festejos
José Vte Navarro Broch Delegat Festejos
José Vte Navarro Broch Vicepresident
Maribel Pérez Fornas Vicepresidenta
Ximo Iglesias Cerdá Vicesecretari
Ximo Iglesias Cerdá Vicesecretari
Ximo Iglesias Cerdá Vicesecretari
Ximo Iglesias Cerdá Vicesecretari
Ximo Iglesias Cerdá Vicesecretari
Ximo Iglesias Cerdá Vicesecretari
Ximo Iglesias Cerdá Vicesecretari
Javier Greses Cardona Delegat Xarxes i Web
Javier Greses Cardona Delegat Xarxes i Web
Javier Greses Cardona Delegat Xarxes i Web
Javier Greses Cardona Delegat Xarxes i Web
Javier Greses Cardona Mitjans Comunicació
Javier Greses Cardona Mitjans Comunicació
Beatriz Peris Prieto Delegada Festejos
Beatriz Peris Prieto Delegada Festejos
Beatriz Peris Prieto Delegada Festejos
Diego Galera Peris Delegat Festejos
2025-26
Beatriz Peris Prieto Delegada Festejos
Diego Galera Peris Delegat Festejos
En el transcurs des dels seus inicis fins als nostres dies, l’Agrupació de Falles del Marítim, la més nombrosa de tota València, ha destacat per la seua activitat i solidaritat, però amb el naixement dels “Premis Pepe Chiral” en l’exercici 2013-2014, en pro de la defensa i conservació de la nostra tradició i cultura, manifesten els valors, qualitats i personalitat que són l’essència de la nostra festa.
Blocs Platja, parlant d’essència, no podia estar al marge i una vegada més, amb la creació de l’actual vaixell almirall que identifica a la nostra comissió, germina en 1991 i a proposta del nostre faller Ramón Llamas Gutiérrez, el concurs de “El Cant de l’Estoreta del Marítim”, únic en el Districte Marítim i amb uns fonaments que té tot el que promulga els premis Pepe Chiral, tenint el seu recompensa l’any 2015, després de la presentació de candidatura com a grup o col·lectiu per la nostra entitat, donant la decisió el jurat mereixedors del 5é premiat i 1r com a col·lectiu a “El Cant de l’Estoreta del Marítim” per durant 25 anys defendre en el concurs, els nostres costums i tradicions valencianes, cada primer diumenge de febrer.
I Concurs Relats Curts/ Frascons
La nostra comissió de falla va rebre la Insígnia d’Argent de l’Agrupació en l’exercici 1988-1989 i la Insígnia d’Or de l’Agrupació en l’exercici 2001-2002 i actualment són sis els fallers, Alberto Carpi Villanueva (1996-97), Mayte Ruíz García (2000-01), José Vicente Navarro Broch (2008-09), Ximo Iglesias Cerdà (2013-14), Vicente Sánchez Tapia (2015-16) i Javier Greses Cardona (202122) que estan en concessió de la Insígnia d’Argent atorgada per la nostra Agrupació però només un en concessió de la Insígnia d’Or, l’atorgada al nostre faller Ximo Iglesias Cerdà en l’exercici 2021 2022.
“Essència” del llatí “Essentia” significa “Ser”, la Falla Blocs Platja prop de complir 75 anys, naix dins del Marítim en la mar naturalesa, zona important, de valors i personalitat on els seus fallers es caracteritzen pel treball, esforç, compromís i unitat qualificatius que són l’essència de la nostra entitat, que com no pot ser d’una altra manera, va exercir i exercix la seua influència en la nostra Agrupació i el nostre Marítim.
A
Relats guanyadors del Concurs Literari
Agrupació Marítim
A continuació, us mostrarem dos relats de dos fallers de la nostra comissió que han sigut premiats en el Concurs literari de l’Agrupació Marítim. Enhorabona a Sergio i a Betlem, estem molt orgullosos i orgulloses de vosaltres.
Els fils de la mar i de la seda
Sergio Espallargas
El sol començava a pondre-se darrere de les teulades de les casetes del Poble Nou de la Mar, tenyint el cel d’un taronja intens que es reflectia a la superfície tranquil·la de l’aigua. Els carrers de terra del barri bullien de vida: els pescadors tornaven a port amb les barques carregades de peix, mentre els xiquets i xiquetes corrien descalços perseguint-se, riguen i cridant. En l’aire flotava l’olor de sal, peix fresc i llenya cremant als forns on es preparaven els sopars.
Joana vivia en una d’aquelles casetes blanques, una casa senzilla, però acollidora, amb un xicotet pati a on s’estenia la roba. Era la filla gran d’una família humil de pescadors, i amb només deu anys ja ajudava en tot el
Guanyador Concurs Relats Major
Agrupació Falles del Marítim 2025
que podia. Aquella vesprada, després d’haver acabat de col·laborar amb sa mare en les tasques domèstiques, va decidir anar al moll, un lloc que sempre li havia semblat màgic.
Mentre caminava pel port, amb els peus nus tocant la terra càlida, va veure una figura que li va cridar l’atenció. Era una xiqueta asseguda sobre una caixa de fusta, a prop d’una barca que mai havia vist. La xiqueta portava un vestit blau cel que brillava sota els últims destalls del sol, i els seus trets eren molt diferents dels de la gent del barri: tenia la pell fina i clara, els ulls allargats i el cabell negre com el carbó.
Joana, que sempre havia sigut molt curiosa, es va apropar sense dubtar.
—Hola! No t’he vist mai per ací. Qui ets? —li va preguntar amb un somriure tímid però sincer.
La xiqueta la va mirar amb un somriure, i després de pensar uns instants, li va contestar:
—Em diuen Mei. Vinc amb el meu pare. Ell treballa amb un mercader que ha arribat hui al port. Vinguem de la Xina, un lloc molt llunyà.
Joana va obrir molt els ulls. Havia sentit parlar de la Xina, però molt poquet
—Xina? Mai havia sentit parlar d’este lloc. Està molt lluny?
Mei va assenyalar l’horitzó amb un dit.
—Molt. Hem travessat mars i terres durant mesos per aplegar ací.
Pepe, xiquetel que va recuperar el so
Pepe era un xiquet de deu anys, va nàixer un 19 de març en un xicotet poble de Galícia anomenat Carabanteiros, quan tenia 5 anys es va vindre a viure a València, concretament als poblats marítims, ja que al seu pare li havia eixit un treball molt important i havien d’estar prop del port.
Pepe estava content de la seua nova casa, ja que era la del seu avi José Vicente que el sí que era valencià de naixement. Pepe era un xiquet ple d’energia i amb un somriure que il·luminava qualsevol racó, era faller de la seua comissió de fet era el president infantil aquest any.
La seua passió eren els petards. Cada any, el dia de la Crida, la seua habitació es convertia en un xicotet arsenal
Belén Sánchez-Barriga
Guanyadora Concurs Relats Juvenil
Agrupació Falles del Marítim 2025
de coets, serpentines i petards de totes les grandàries i colors. No obstant això, enguany una cosa estranya estava succeint.
Els petards que Pepe havia comprat per a les Falles no feien soroll. Va encendre un darrere l’altre, però només veia el centelleig i sentia la lleugera vibració, però cap so acompanyava l’explosió. Al principi va pensar que era una broma pesada dels seus pares, però prompte es va adonar que no era així. Els seus amics de l’agrupació tenien el mateix problema.
La notícia va córrer com la pólvora pels carrers de València. Els fallers, sorpresos i preocupats, van començar a investigar. Els experts en pirotècnia no trobaven cap explicació. Les comissions falleres
es van reunir per a discutir la situació.
Alguns van suggerir que podria ser una broma de mal gust, uns altres que es tractava d’un sabotatge, i els més supersticiosos parlaven d’una maledicció.
Pepe, intrigat pel succeït, va decidir investigar pel seu compte. Amb l’ajuda del seu avi, un vell faller amb una memòria prodigiosa va començar a buscar en els arxius de la falla i els llibres de relats històrics de l’Agrupació de Falles del Marítim. Va descobrir que, en el passat, ja havien ocorregut fets estranys relacionats amb la pirotècnia, però res tan misteriós com això.
Una vesprada, mentre passejava pel centre històric de València, Pepe es va trobar amb
amb una llarga barba blanca i una mirada sàvia, li va contar una llegenda sobre un drac que habitava sota la ciutat. Segons la llegenda, el drac s’enfadava quan es produïen sorolls forts i, com a venjança, silenciava els petards.
Pepe, encara que dubtava de la veracitat de la llegenda, va decidir explicar-li-la als seus amics, però ningú li va creure.
La nit del 18 de març a les 23.30, just quan quedaven 30 minuts per a l’aniversari i el sant de Pepe la seua comissió va començar a desfilar pel carrer de la pau amb destinació a la Verge, Pepe tenia
desfera l’encanteri del drac per sempre i que mai més li tornara a passar a la ciutat de València.
Just quan estava eixint de la plaça en direcció a l’antiga casa dels caramels, Pepe va escoltar un rugit profund que va sacsejar la plaça. Del fons de la font va sorgir una enorme serp de foc que es va elevar cap al cel.
En aquest moment, un fort baluern va sacsejar la plaça. Els petards havien tornat a fer soroll. Els xiquets, emocionats, van començar a llançar a l’aire tots els petards que tenien. El cel de València es va il·luminar amb una pluja de colors i el
Els fallers, en veure l’espectacle, es van unir a la celebració. La cremà d’aquest any va ser la més sorollosa i espectacular de la història. I Pepe, el xiquet que havia desencadenat el misteri dels petards silenciosos, es va convertir en un heroi per a tots els valencians.
Des de llavors, cada any, abans de les Falles, els xiquets de València recorden la llegenda del drac i agraïxen a Pepe per haver retornat el so als seus petards. I Pepe, amb un somriure en la cara, continua gaudint de la màgia de les Falles i de l’alegria dels valencians.
De part de tot l’equip de llibret de Blocs Platja, i de tota la comissió, volem donar les gràcies a tots els col·laboradors i col·laboradores que fan possible, any rere any, esta publicació.
Galeria comer-
Llistat de col·laboracions
Automoció
- Taller Reparcenter
- Maral Automoció
- Auto desballestament
Alcàsser
Alimentació
- Suma Supermercats
- Coaliment
- Triamar
- Carnisseria Mari Paz Institucions
- Ajuntament de València
- Diputació de València
Roba i tèxtil
- Taller de Helmo
- Artesania Llobe
- Amb doble R
- Fémina Corseteria
Hostaleria
- Hotel Miramar
- Bar Savana
- La Revoltosa
- Els Olivars
- Nas de Suro
- Hotel Neptú
- Il Vulcano pizzeria
- Coso de la mar
Finances
- Caixa Popular
Salut i benestar
- Òptica Marítim
- Neptú Perruqueria
- Audiòfons València
- Correcher Espai Dental
- Nadal Villena
Tecnologia
- Futurmovil
Loteries
- Loteria La Verge
- El cabezón afortunat Instalacions i obres
- JD Chuliá reformes
- Grup Tormo innova
- Yespidec
- Insdagar
I un poc de tot
- Sole Vida Florista
- Bernature
- La Festa
- Pirotècnia Torís
- Reprografia La Marina
- Diego Iglesias
SE COMPRA TODA CLASE DE VEHÍCULOS
VENTA DE PIEZAS REVISADAS
TASACIÓN MÁXIMA
C/TC/Trraginers n aginers nº8 P º8 Pol. El Alter ol. El 46290, Alcácer (V (Valencia)alencia)
960 70 42 88
671 36 31 33
alcaceralcacerautodesguace@gmail.com
Restaurante a pie de playa con vistas al mar y cocina mediterránea.
Salones privados, servicio de organización de eventos para celebraciones, comidas y cenas de empresa.
“Especialistas en electricidad, electrónica y climatización de turismo y vehículo industrial”
Calle Azagador de la Torre, nº10. 46910 Sedaví, Valencia CONSULTAS: 96 374 27 13 - 607 450 417
LÉEME. QUEREMOS AYUDARTE
EL TALLER DE HELMO
BORDADOS, ROPA LABORAL
PERSONALIZACION DE PRENDAS
ARREGLOS Y COMPOSTURAS CONFECCIÓN
VICENTE BRULL, 75 Bajo Der.- 46011 -Canyamelar
Telf. 650 937 256 - 961 141 965
49 AÑOS DE EXPERIENCIA
L'Associació Cultural Falla Blocs Platja ha rebut el suport de l’Ajuntament de València i la Regidoria de Falles per a desenvolupar les seues activitats al llarg de l’exercici faller 2025-2026.
L'Associació Cultural Falla Blocs Platja ha rebut el recolzament de la Diputació de València per a les Falles 2026
