Llibret Falla Alborxí de Paterna 2026

VENÈCIA sense tu _València

FALLA JACINTO BENAVENTE - ALBORXÍ 2026

El present llibret es presentarà a la convocatoria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l´ús del valencià, i de l´Ajuntamente de Paterna “Domingo del Olmo“. Este llibret participa en la convocatòria del concurs de llibrets de falla promogut per la Junta Local Fallera de Paterna de l ́any 2026”.

També participa als Premis de Lletres Falleres 2026.

Edita: Falla Jacinto Benavente - Alborxí | Paterna

D.L.: V-222-2012

Direcció: Erika Torvisco

Anunciants: Javi Lozano

Llistats i documentació: Amparo Tebar

Col.laboracions:

Mar Escribano

Rocío Navarro

Yolanda Santisteban

Tomas Cano

Javi Lozano

Judith de la Poza

Disseny i maquetació:

JACINTO BENAVENTE - ALBORXÍ 2026

VENÈCIA sense tu _València

València sense tu és el títol del llibre d’enguany, i encara que puga semblar bucòlic i romàntic, no ho és. Quan ens van comentar l’esbós de la falla adulta i vam fer una tempesta d’idees per a unir la seua temàtica amb el contingut del llibre, ens va vindre a la ment aquella cançó que deia: ““Qué callada quietud, qué tristeza sin ti, qué distinta Venecia si me faltas tú”. L’autor de la lletra havia de trobar a Venècia molt sola si no estava la seua estimada en ella, però parlem de la mateixa Venècia on, res més trepitjar-la, trobes una ciutat impossible de recórrer per l’excés de turisme. Una ciutat que s’afona, ja no sols perquè els seus fonaments no poden retindre-la, sinó perquè és una de tantes ciutats on ja no viuen veïns i veïnes, sol turisme que arriba i es va sense importar-li gens ni mica el final de la història. Va València pel mateix camí? Possiblement.

Amb molta crítica, un polsim de mala llet i molt humor, hem volgut dissenyar aquest llibre amb imatges de València que contenen elements de Venècia, i imatges venecianes amb tocs valencians. Una fusió de totes dues ciutats que comparteixen més similituds de les que creem, i fins comencen amb la mateixa lletra. Ah, i una cosa: també amb accent obert, ambdues. Que no se’ns oblide.

En tots de cel i mar, amb tocs ocres i manuscrits, aquest llibre mostra el que seria una València veneciana, turistificada, massificada, sense veïnat, expropiada, utilitzada i afonada. Potser així obrim els ulls i deixem de romantitzar - amb un fons de cançó italiana - el turisme de masses. Perquè el turisme és bo, mou l’economia, subratlla València en el mapa i ens ve bé, però tot en la seua mesura justa, sense que se’ns vaja de les mans.

Quina callada quietud... sense gent! Quina tristesa sense fi... (o no)!

Que distinta València si em faltes tu, turista irrespectuós!

Disseny

APARTAT FALLER

84-Saluda co-Presidència

86-Saluda co-Presidència

88-Saluda co-Presidència

92-Saluda Fallera Major

96-Junta Executiva

100-Comissió Major

102-Fallers d’Honor i recompenses

104-Falla Gran

112-Saluda President Infantil

116-Saluda Fallera Major Infantil

120-Directiva Infantil i Comissió Infantil

122-Falla Infantil

124-Fallera Major de Paterna

126-Resum de l’any

134-Premis

135-Programa d’actes

137-Galeria comercial

APARTAT TEMÀTIC

6- València, ciutat ofegada. O, al menys, esvarosa.

8-València sense tu. Pròleg

14-Què seria de València sense els seus ponts

22-Què seria de Paterna sense el seu festival de cinema?

28-València sense... el turisme

34-València sense el seu protocol davant la Senyera

40-Falles: mascarada satírica. No tot és suro blanc

42-Què seria de les Falles... sense la cavalcada

46-Què seria d’Alborxí sense els seus majors

50-Què seria d’una societat sense el respecte

54-Què seria de les Falles sense els seus play-backs

62-Què haguera sigut de la societat valenciana sense la solidaritat

68-Què seria d’una comissió sense un llegat generacional

72-Què seria de Paterna sense la seua lluita

80-Epìleg

VALÈNCIA, CIUTAT OFEGADA

València és una ciutat reconeguda mundialment com de les millors per a viure. Podríem enumerar centenars d’aspectes positius d’aquesta, els quals la fan molt atractiva per al turisme i per a la gent que busca una segona residència. En aquests últims anys, València es troba ofegada, i a més en molts sentits. No sols ocorren desgràcies històriques pel canvi climàtic i les danes, també pateix una onada de turisme que a poc a poc l’està empitjorant. Perquè València viu del turisme sí, però hi ha una fina línia entre un turisme responsable i controlat, i aquell que provoca danys irreparables. Eliminació de comerços de barri, pujada de lloguers, construcció de lloguers residencials fins i tot en soterranis, centrificació i, en definitiva, pèrdua d’identitat i de qualitat de vida per als valencians i valencianes. València i Venècia són dues ciutats ofegades, cosides per ponts de Calatrava, i on, si no trepitgem fort i ens despistem, podem caure per sempre en la utopia de viure còmodament en un parc d’atraccions.

VENÈCIA sense tu _València

VENÈCIA SENSE TU. Pròleg Érika Torvisco València

Ací estic de nou, alguna cosa que vaig fer per a provar i viure la meua primera experiència, cosa que realment no havia fet en la meua vida “falleril” i de nou em trobe amb la responsabilitat de fer el llibret. Entre diversos canvis i diverses candidatures, tots coincidien en el mateix, oferir-me realitzar el llibret per a les falles 2026. Com si fora una cosa senzilla, clar que sí! ¡¡Un regal!! o perquè només els “triats” s’atrevixen amb això (siguem sincers)

No negaré que l’any passat, estava literalment atabalada, va ser un any carregat de novetats, sentiments, respecte, volia transmetre tant, he de reconéixer que vaig haver de tallar, no del tot òbviament, però perquè m’entengueu, estava disposada a tot. Dies de només escriure, aprofitar moments de descans en la teua vida personal, nits, vesprades, caps de setmana, perquè realment no pensava en una altra cosa que, en els déus, en els 12 déus que ens van regalar finalment una grandíssima alegria tant a la Falla com a mi personalment.

Portada del llibret de la Falla Alborxí de Paterna del 2025

tisfeta del treball realitzat, dic quasi, perquè sem pre hi ha alguns detalls o errors, que t’agradaria haver resolt o esmenat, però a grans trets, veure’l físicament, em va fer re cordar la mateixa sensació que compten els escrip tors, eixos de nivell “vip”, i és que diuen que la sen sació és com “parir a un fill” i ací estava el nostre Hermes, protagonista dels missatges, a aquell que ho llegira, perquè si, vaig con fiar que molts ho llegiren.

llibret, de sobte, sense do nar-me a penes compte, allí estàvem, en eixa llista on només aconseguixen el premi 80 falles de la Comunitat Valenciana i ací estava el nom de la nostra falla, la Falla Jacinto

Benavente Alborxi de Paterna en el lloc 62. En un acte ple de moments que per a mi eren únics com a directora d’un llibret, on vaig poder arreplegar el premi al costat de Gema i Rocio, abraçar als meus grans ajudants de Panalfallero, els qui també foren part essencial per a tan meravellós llibret, un dia on finalment entre pluja i vent huracanat, gràcies a la nostra Rocío “Deesa de la Tempesta”, per a portar eixa banderola al casal mentres tots estaven concentrats preparant la cavalcada, compartint-lo així amb tota la comissió.

Realment, va ser tan meravellosa ésa sensació, em rondaven tants pensaments i sentiments, idees al meu cap, havia tant d’agrair a eixe llibret, a totes les persones que em van ajudar, em van ensenyar, o van aportar alguna cosa durant la seua creació o al llarg de la meua trajectòria fallera, que realment els que em coneixen saben el que representava este repte. No negaré, que eixos dies, el meu telèfon caminava boig, amb tants missatges o felicitacions, que vaig agrair enormement, però part de la meua ment estava recordant com va

ser la seua creació. Totes les ocasions, que vaig haver de prioritzar el llibret a qualsevol esdeveniment, per a complir amb el compromís que se t’atorga o se t’oferix. On els teus temps lliures són per a ell, per al llibret. Sacrificis que valen sempre que a la teua comissió li agrade el que veu, encara que continue pensant que no es tracta només de veure-ho, si no de llegir-ho. En fi… i molt important ¡teníem premi!

Les mateixes sensacions estan apareixent en l’inici i creació d’este, el de les Falles 2026. En les primeres setmanes, realment es va incrementar el meu nivell d’aclaparament per saber de què seria enguany, nerviosa, amb nits on el meu cervell em despertava a meitat de la nit per a pensar en el llibret, en què escriure, a qui, o que transmetre. Finalment, aplega el moment de saber quin serà el monument, esbós i lema, ací està de nou Pere Baenas i el seu “Venècia”. Quan tenim la primera reunió, crec que encara part de la meua ment estava en “xoc” de l’any anterior, direu perquè no ha de ser tan complicat, clar que no, sobretot

perquè aquell repte dels Déus va ser finalment un goig i un tema més ampli perquè en cada un dels 12, podia parlar dels missatges que volíem transmetre, però Venècia, o el seu Carnestoltes, senyors i senyores, aixo es una altra història…

Per a qualsevol que li agrade escriure o pensar que ha de tindre un llibret, possiblement hi ha diferències, però realment poquetes, ja que per a la gran majoria un llibret ha de tindre un context, fil, redacció, en la mateixa

línia, aportant informació, història, critica, sàtira, maquetacio per supost, innovación, i tantes coses… vinculades als seus monuments, o els dos, és a dir, que si, senyors i senyores, tot molt senzill com deia abans. Venècia és coneguda a nivell mundial, per història i per moltíssimes coses, que et porten a pensar en ella, amb el Carnestoltes, amb els seus canals, el seu teatre, opera, i clar que sí, el seu turisme, a més de molts aspectes desconeguts de la ciutat.

Mentres m’asseia amb els meus grans companys de Panalfallero per a realitzar un primer “batut” d’idees, escoltava la ràdio en el cotxe i de sobte ací estava “un altre senyal” la cançó d’Hòmens G, si, senyors, escolte canals de ràdio de música dels 80-90, és el que té ser una senyora major…. Però tornem al fil, Venècia em recordava al meu amic Lozano amb la seua inoblidable actuació en un fi de festa, alguna presentació de la nostra falla i fins i tot algun monument d’an-

tany, hi ha tant que et ve a la ment quan comença el “desafiament” que arriba un moment que el teu cervell es col·lapsa, d’una banda , vols transmetre i investigar de tantes coses i d’altra banda , no vols entrar en la “avorrida” situació d’escriure per a complaure i si per a transmetre.

Quan vaig soltar el tema en la taula, eixien els temes indicats prèviament, també podria recordar-mos a una ciutat plena d’aigua, de góndoles amb parelletes i l’amor, em recordava a operes, sobretot al seu famós carnestoltes, què fàcil tot veritat?

Perquè si, mai és fàcil un projecte quan vols donar-lo tot realment ja que és l’única cosa que any rere any seguix avant i no és cremat com qualsevol altre assumpte de l’exercici faller, encara que en la majoria de vegades acaben agafant pols en alguna prestatgeria del casal, encara que per sort, hui dia a la biblioteca de Paterna es conserven els exemplars per al ciutadà del carrer.

Realment també soc conscient que “els fallers a vegades ens compliquem la vida d’una manera”, m’encanta filar encara més prim , a més tampoc tenia ganes de parlar d’alguna cosa que es coneix o que fora una guia turística… i de sobte sorgix una altra cançó molt famosa i antiga, allí ens trobem els tres escoltant i cantant una cançó amb més solera que els tres junts. Posiblement la majoria no la coneixerà, però personalment si, l’havia sentit moltes vegades cantada per la reina de la meua vida, la meua mare, així que ací estava “Venècia sense tu”. Tranquils jovenets i juniors “forever” si no la coneixeu enguany serà el moment… Ahi estaba, el tema que obriria diversos camins al llibret de les Falles de 2026, perquè què seria de nosaltres sense tantes coses que estem acostumats a veure, fer olor, gaudir? que seria de València sense…. Què seria de Paterna sense… què seria d’una Falla sense…. Esta cançó és la que posa en marxa

correcta o pel bon camí la ment creadora, en ella es parla d’una parella que visitava la ciutat quan l’amor entre els dos ja estava trencat. Una paradoxal visita a un escenari preciós i romàntic per a dos persones que ja no eren capaces d’apreciar-lo. Que trist Venècia una vegada que l’amor ha mort… Que trist i alhora que de joc em donava, no per l’amor, que sí, que l’amor està molt bé, però realment no som conscients de tot el que tenim i no agraïm, ja no parle solament de les persones, d’aquelles que perdem i no vam poder dir-los més et vull, parle o escric, en este cas, que existixen situacions, coses, crida’l com vulgues, que tenint-lo no som conscients que seria de nosaltres sense …

El joc estava en marxa, diverses coincidències entre Venècia i València, inclós el accent, similituds o visions, que et fan arribar al que es plasmarà en el Llibret de les Falles de 2026.

Ací estic de nou, esperant que estos pensaments, treballs i investigacions, puguen crear records en la teua memòria, que et facen despertar algun sentiment, puga cridar la teua atenció. Ací em trobe de nou escrivint, perquè almenys tu el lliges, perquè la Falla tinga la seua llibret i perquè la passió per la tradició per les Falles, em regalen de nou el poder ferlo per a tu, Que seria de València sense tu!

Lliurament dels premis de conselleria a l’ús i promoció del valencià en els llibrets de Falles

QUÈ SERIA DE VALÈNCIA SENSE ELS SEUS PONTS

Érika Torvisco

A Venècia hi ha un total de 436 ponts, en els seus orígens, els ponts de Venècia es construïen principalment de fusta i sense escalons, per a facilitar el pas dels cavalls, que s’utilitzaven com a mitjà de transport en l’època. Amb el temps, no obstant això, la necessitat de construccions més resistents i duradores va portar a la introducció de ponts de pedra i rajola, molts dels quals es caracteritzaven per tindre arcs i escalons.

Un dels primers ponts de pedra es va construir prop de l’església de San Zacarías, amb la resistent pedra de Istría, material que encara hui caracteritza a moltes de les grans construccions venecianes. Entre els ponts més famosos de Venècia els més visitats o característics Pont de Rialto, el més famós de tots, que travessa el Gran Canal amb el seu imponent arc. Originalment un pont de pontons va ser substituït per una estructura de fusta en 1250 i més tard per un pont de pedra en 1591. Despres trobem el Pont de l’Acadèmia: un dels quatre ponts que travessen el Gran Canal, conegut per la seua estructura de fusta (ara reconstruïda en metall) i la vista panoràmica que oferix de la ciutat. El Pont , este pont tancat, construït en estil barroc amb pedra de Istría, connecta el Palau Ducal amb les presons. Deu el seu nom als sospirs dels presos que el creuaven per a veure la ciutat per última vegada i finalment, el Pont de la constitució, l’últim pont construït sobre el Gran Canal, obra de l’arquitecte espanyol i valencià Santiago Calatrava. Inaugurat en 2008, és conegut per la seua moderna estructura d’acer i cristall. Així podríem seguir fins a un total de més de 400 ponts, atés que Venècia es caracteritza per la quantitat necessària de ponts a causa dels centenars d’illes que componen esta ciutat.

Si parlem de ponts, podem parlar d’alguns polèmics o coneguts, com pot ser el cas del Pont de la constitució, famós, o més prompte famosíssim, per sort o per desgràcia. Lo que es construïra, com un pont modern i característic, amb rajoles de cristall, de gran publicitat i envergadura, s’ha convertit en el pitjor malson per als Venecians i els turistes. El pont ha arribat a ocasionar innombrables lesions a causa dels materials utilitzats en este, arribant a tal punt, que a la ciutat s’haja aprovat una inversió de més de 2 milions d’euros, per a modificar eixos cristalls per pedres.

APARTAT

A València “capital”, el nombre de ponts que podem trobar no és tan elevat com en Venécia, ja que són 18 des de Mislata fins a Natzaret, partint en dos la ciutat de València i encara que òbviament no som la ciutat que més ponts te, ens acostem al podi a Espanya. Possiblement no eres del tot conscient d’ells o no conegues les històries de cada un dels ponts més emblemàtics de València, però considerant que no t’explicaré sobre els 436 ponts de Venècia, estic disposada al fet que conegues els 18 de la nostra ciutat i alguna sorpresa és possible que et pugues trobar.

Comencem fent nomenament a aquells ponts que considere d’importància per a tu i per a la nostra història.

Pont 9 d’octubre: Construït entre 1986 i 1989 per l’arquitecte Santiago Calatrava, quan encara no era pràcticament conegut. Com a anècdota el entorn baix el pont havia de ser un llac d’aigua, encara no realitzat. Potser ho recordes per les seues escultures de ferro que simulen, d’esquena, àguiles.

Pont de Campanar: Construït entre 1932 i 1937 unix l’Avinguda Pérez Galdós i l’Avinguda Maestro Rodrigo. Després de la riuada va ser reconstruït l’any 1958, com a anècdota l’any 1973 va ser ampliat sense respectar l’estètica ni característica d’este pont, llevant-li protagonisme i passant a ser un dels ponts que servixen com a circumval·lació de turismes, però realment un dels grans abandonats en els ponts històrics de València.

Pont d’Ademuz: també dit el de les Glòries Valencianes o les Corts Valencianes, va ser inaugurat en 1963, obra de l’enginyer Carlos Fernández Casado. Este pont dona l’entrada a la ciutat des de la comarca d’Ademuz a través de l’Autovia d’Ademuz i per això rep este nom. La seua construcció va ser realitzada dos anys després de la riuada l’any 1959, significatiu que la seua construcció anara per a evitar l’ocorregut, no obstant això, en 2007 es va construir un estany sota este pont per a crear una làmina d’aigua, suposadament per a impedir els campaments d’immigrants que s’havien creat, després de reallotjar els mateixos en els diferents albergs municipals.

Pont de les Arts: va ser projectat per Norman Foster en col·laboració amb Leonardo Fernández Troyano, fill de Carlos Fernández Casado, autor del pont de les Glòries Valencianes. El pont destaca pel seu suport central, que no sols sosté l’estructura, sinó que també alberga alts fanals blancs, creant una imatge particular. El pont és famós per la seua forma, que recorda a una pinta, i pel seu suport central que assembla un candeler.

Pont de Sant Josep: Este pont data de 1486 encara que l’actual és de 1607. En ell trobem l’escultura de San José sota el nom de “LES FALLES AL SEU SANT PATRÓ”. se situa sobre el pont l’escultura , obra d’Octavio Vicent datada en 1951 com a regal dels fallers al seu patró. El fet d’acollir l’escultura de Sant Josep que li dona nom fa que tots els anys l’assenyalada data del 19 de març reba l’ofrena de flors de les Falleres Majors de

València amb les seues corresponents corts d’honor. Les escultures que originalment ocupaven el pont des del segle XVII, eren Sant Lluís Beltrán i Sant Tomàs de Villanueva, obres de l’escultor genovés Jacobo A. Ponzanelli. Es van desmuntar en 1906 per a guardar-se en el Museu de Belles Arts fins que en 1942 que es van situar de manera definitiva en el Pont de la Trinitat. Este pont compta amb tretze arcs en pedra i està situat en el barri de Zaidía.

Pont dels Serrans: La construcció d’este pont data del segle XVI, construït en 1518, obra de Juan Bautista Corbera. Unix el Carrer Sagunt amb les Torres de Serrano, per les quals rep este nom. És el més antic dels existents que travessa el riu Túria i va ser el segon dels anomenats «ponts històrics» a ser reconstruït en pedra. El nom d’este els Serrans i de la porta de la muralla coneguda com les Torres de Serrans, li ve per ser l’accés de les gents que arribaven procedents de la comarca de la Regió muntanyenca, coneguts com els serrans. Des de l’any 2012 este pont és totalment per als vianants, a més de ser escenari de la Crida de València, és símbol d’anècdotes històriques, una de les més conegudes és l’expressió “a la lluna de València”, que es va originar perquè la porta de les Torres era l’última a tancar-se, i quedar-se entre les torres i el pont significava passar la nit a la intempèrie.

Pont de fusta: Construït per l’arquitecte José María Tomás Llavador, va acabar les seues obres en 2012. Este pont rep el nom de l’antic pont de fusta que la riuada es va emportar per davant i per l’antiga estació de fusta situada a un extrem. El pont estava estretament lligat a l’estació de tren “Pont de Fusta”, que donava servici a línies cap al Grau, Rafelbunyol, Bétera i Llíria. Actualment es dividix en dos, una part que permet el pas de vehicles i una passarel·la per als vianants de fusta. També se l’ha conegut com “El Pont dels Corregudes” a causa de la dificultat dels viatgers per creuar-lo per a no perdre el seu tren, especialment quan veien l’hora en el rellotge de l’estació o en els seus propis rellotges.

Pont de la trinitat: Este és el pont més antic de la ciutat, construït entre 1401 i 1407, inicialment en fusta i reconstruït en pedra posteriorment. En ell trobem les escultures de Sant Lluís Bertrán i Sant Tomàs de Villanueva, que anteriorment es trobaven en el pont de San José. Este pont rep este nom ja que a escassos metres podem trobar el Monestir de la Trinitat. Com a anècdota se’l coneixia com el “Pont Dels Catalans” i era perquè els habitants de Lleida, després de la reconquesta, es van establir a prop, associant-se per això amb el pont.

Pont del real: Construït en 1595 i trobem dos escultures dedicades a Sant Vicent Ferrer i a Sant Vicent Màrtir en ell. Després de la riuada de 1957 es va augmentar la seua amplària i és el pont amb majors ornamentacions, pel fet que el seu objectiu principal era conduir al Palau Real. En esta zona també trobem els jardins del Real o el Museu de Belles Arts Sant Pio V. Com a anècdota històrica, consta que, en 1609, es van encarregar quatre escultures de marbre per al pont, representant a sants valencians, però un vaixell pirata les va robar abans d’arribar a València, o això es diu.

Pont de l’Exposició: Este pont va ser construït en 1909, amb motiu de la celebració de l’Exposició Regional de València, de la qual pren el seu nom. El pont original va ser destruït després de la gran riuada i en el seu lloc va ser construït el que es manté actualment. Entre 1991 i 1995 Obra de Santiago Calatrava destaca per un gran arc d’acer que ho sosté pels seus costats, conegut popularment com “La Pinta”

Pont de les flors: Este pont unix la plaça Amèrica amb el Passeig de l’Albereda. Inaugurat en 2002 és obra de Santiago Calatrava. És el més jove dels ponts de València. Rep el nom de pont de les flors pel fet que sempre hi ha flors en la seua estructura durant tot l’any i com a homenatge a l’himne de València. Al setembre de 2023, es va instal·lar una nova retolació que ho identifica com a “Pont de les Flors - alcaldessa Rita Barberá”. Posseïx un total de 10.500 jardineres. És el pont predilecte on dur a terme la tradicional batalla de les Flors o des d’on millor es veuen els castells de focs artificials en Falles.

Pont de la mar: Situat molt pròxim al pont de les flors, va ser construït entre 1592 i 1596 i reconstruït en pedra en 1589. Rep este nom per ser el camí cap al Grau, obra de Francisco Figuerola. Antigament el port estava situat allí i era on els vaixells mercants desembarcaven les mercaderies per a portar-les a la ciutat. En el trobem les escultures de Sant Pasqual Bailón i de la Verge dels Desemparats. Des de fa anys és completament per als vianants.

Pont d’Aragó: El pont deu el seu nom a l’antiga estació de ferrocarril València-Albereda, va ser construït en 1933 i unix la Gran Via Marqués del Túria amb la Plaça de Saragossa. En ell trobem 2 escultures a cada costat, que representen la saviesa, el llaurador, el pescador i a la dona valenciana. En la seua inauguració, va comptar amb un acte d’agermanament entre Saragossa i València, incloent-hi el lliurament d’unes tisores a l’alcalde de Saragossa per a tallar el llaç que tancava el pas al pont. Va ser un dels pocs ponts que van sobreviure a la gran riuada de 1957, que aquell 14 d’octubre es va emportar per davant el de l’Exposició, el Pont de Fusta i el de Campanar

Pont de l’àngel custodi: EL Pont construït entre 1941 i 1948 unix les avingudes Peris i Valero i Eduardo Boscá. Construït en formigó armat i amb grans fanals al llarg de tot el pont. L’elecció del nom “Ángel

Custodio” es deu a la seua proximitat a l’església del mateix nom, situada al carrer Salamanca. L’àngel Custodi és una figura molt representativa a València des de l’antiguitat, atés que va ser el protector de la ciutat de València.

Pont del regne: Construït en 1999 unix les avingudes Regne de València i Avinguda de França i és el més llarg de la ciutat amb 220 metres de longitud. Obra de Salvador Monleón Cremades, té com a característica les escultures de quatre guardians alats, de l’escultor Joan Martí, que criden considerablement l’atenció, ja que se tracta de quatre figures gòtiques, amb cos humà, cap felí i ales d’àguila, representant a l’àngel caigut, anomenades “els guardians del pont”. Encara que puga semblar que són d’història antiga, si bé és cert el seu constructor, les va triar per la seua passió cap a la ciutat de Gotham coneguda pels còmics de Batman.

Pont de Montolivete: Este pont va ser inaugurat en 2007 i presa el seu nom pel barri de Montolivet que queda a un costat. El primer tram, el que salva el vell llit sobre el riu Túria, és obra de José Antonio Fernández Ordóñez i Julio Martínez Calzón, amb un estil més sobri i que funcionalment complix la seua comesa i el segon tram, el que salva l’espai sobre la Ciutat de les Arts i les Ciències, més espectacular, obra de Santiago Calatrava, situat entre el

Hemisferic i el Palau de les Arts Reina Sofia. En la seua part central enmig del pont trobem una columna de tipus romà que es va construir on va situar l’altar del Papa Benet XV quan va visitar la ciutat de València en la V Trobada Mundial de les Famílies en 2006.

Pont de L’Assut d’Or. Construït en 2008 és el més actual i va ser obra de l’arquitecte Santiago Calatrava. El seu principal característica és un gran pal de 125 metres d’altura en forma d’arpa, constituïx el punt més alt de la ciutat, superant la torre del Miquelet, que mesura 63 metres d’altura. El nom és un homenatge al tipus d’estructures que permetien elevar el nivell de l’aigua del riu Túria per a regar les hortes de València

Pont de Drassanes (astilleros): Va ser construït en 1931 i unix l’últim tram de l’antic llit amb el port de València. A l’origen es va construir per a accedir al port de València. L’últim pont de tots que travessen el Túria i alliberava la mar és el de les Drassanes, construït en 1931, va ser realitzat per a accedir al port de València. Se li va dedicar al Príncep d’Astúries, com queda patent en les inicials gravades, però en arribar la II República es va canviar el seu nom a l’actual Servix d’unió del Port de València amb el pròxim barri de Natzaret.

La pasarela per als vianants que connecta la ciutat, des del barri de Sant Marcelino amb la pedania de La Torre, després del fatídic 29 d’octubre de 2024, va ser batejat com el Pont de la Solidaritat, creuant el riu Túria, encara que fins al nom porte a conflicte, per respecte als nostres sentiments, serà Pont i no Passarel·la com s’obstinen a batejar. Este pont va servir durant setmanes d’unió i comunicació entre milers d’afectats amb l’esperança i la solidaritat. Des d’este pont es van repartir elements essencials per a sobreviure, carregat d’ajuda, de tantes i tantes persones de totes les clases socials i llocs d’Espanya recorreguent eixe camí per a alleujar i ajudar a milers de persones. Sens dubte,

este pont encara que no conste amb tanta història, obres faraòniques, o inversió, és mereixedor de ser un símbol de força i unió col·lectiva, que li inclouen directament, després d’una desgràcia colossal, en un dels ponts més humans de la història recent de València.

Molts dels nostres ponts a València van ser creats per a ajudar a la ciutadania després de grans desgràcies, per la qual cosa la història d’ells és part de la nostra.

QUÈ SERIA DE PATERNA SENSE EL SEU FESTIVAL DE CINEMA?

Mar Escribano

Venècia, la ciutat sobre l’aigua, eixa ciutat que t’embolica amb la seua arquitectura renaixentista envoltada de canals per on els gondolers t’enlluernen amb el seu cant, eixa ciutat que s’ompli de llum i enigma en el seu icònic carnestoltes de màscares, i també eixe lloc on l’artesania dona lloc a l’elegància i la delicadesa gràcies al seu vidre de murano.

Tots en pensar en ella hem imaginat algun dels aspectes que he esmentat, però Venècia és molt més que això.

Venècia és art, dansa, música, teatre i cinema, Venècia és la finestra a la innovació artística, Venècia és reconeixement al treball del creador, Venècia té la Biennal.

Segurament la gran majoria estareu preguntant-vos que és la Biennal. El esdeveniment del qual us parle és sense lloc a dubte una de les majors exposicions d’art en la qual artistes ja coneguts i nous talents donen a conéixer el seu treball en la seua disciplina.

No obstant això, hui no parlarem d’este immens esdeveniment, si no d’una de les disciplines que abasta i que comporta a un dels festivals més coneguts del món

audiovisual. Dames i cavallers, els presente el Festival Internacional de Cinema de Venècia.

Este esdeveniment congrega a directors i directores, actors i actores i personificacions del món audiovisual, tant de llarga carrera com noves promeses en un lloc on poder donar a conéixer el seua art i on es reconeix el seu talent. Este festival se celebra des de 1932 per l’interés creixent de’Itàlia en la indústria cinematogràfica.

Durant el transcurs d’aquest esdeveniment se celebren diverses festes, entrevistes i reunions als participants i assistents perqu estos puguen donar a conéixer internacionalment el món del cinema i el treball i disciplina que això comporta. Les categories que presenta aquest festival per a donar a conéixer l’art cinematogràfic són molt variades, des de categories on es presenten a nous talents del sector impulsant-los cap al seu futur, fins a renovació de grans clàssics per a mantindre viva la cultura del cinema, introducció de treballs experimentals, i fins i tot des de 2016 implementació de la realitat virtual en la creació de nous projectes.

Per a reconéixer el valor artístic tant de les obres presentades com dels creadors i participants d’estes, el festival otorga premis en diferents categories basant-se en la valoració d’un jurat expert internacional i els espectadors. Entre estos premis cal destacar el premi “León de Oro”, aquest és el màxim guardó atorgat en aquest festival, reconeixent així a personalitats que per la seua trajectòria han destacat en el món audiovisual. Entre els guardonats amb aquest premi podem nomenar el director, guionista i productor Pedro Almodóvar.

Però, serem clars, Venècia no és l’única ciutat en donar a conéixer el panorama cinematogràfic i als artistas que lo composen, i és que just davant de nosaltres tenim un festival de cinema que promou el cinema espanyol i valencià i els artistas que en el participen. Per descomptat, parle del Festival de Cinema de Paterna “Antonio Ferrandis” complint els 10 anys al 2025.

Abans d’explicar-vos en què consistix aquest festival, vull explicar-vos a qui deu el seu nom. I és que, per si algú no ho sap Antonio Ferrandis fou un grandíssim actor reconegut al nostre país per la seua participació en el teatre i en el cinema. Ha sigut guardonat amb diversos premis de la indústria, com premi al millor actor, premis a la interpretació, i mencions especials com a “Fill predilecte de Paterna” i “Fill adoptiu de la ciudad de València i de Nerja”, ja que Antonio Ferrandis, es va guanyar el carinyo de companys de la indústria i de l’audiència al llarg de la seua carrera cinematogràfica. Per molts anys que passen, la gent sempre recordarà que del vaixell de Chanquete no ens mouran.

Una vegada situats en contexte, ens endinsarem en el Festival de Cinema de Paterna.

Aquest festival acull cada any a persones que d’un mode o un altre contribuïxen al cinema espanyol creant obres cinematogràfiques, participant en elles i enriquint la nostra cultura.

Durant la celebració d’aquest esdeveniment anual podem gaudir de diverses projeccions de pel·lícules de diferents categories i públics per a donar-les a conéixer, guardonar-les pel seu èxit o per a conmemorar sucessos importants de la societat, i amb tot allò promoure el cosum i donar valor al cinema nacional. Aquest festival no solamente està dirigit al públic adult, si no que oferix una àmplia selecció de títols per a tota la familia i activitats per als més menuts de la casa, acostant-los i incultant-los aquest art.

Clarament, celebrant-se a Paterna aquest esdeveniment, no podia no projectar-se el començament d’Orígens, una sèrie que mitjançant els seus capítols ens compta els inicis de Paterna com a Ciutat del Foc.

Però, en el festival no sols hi ha projeccions de pel·lícules, en aquest entorn s’oferixen xarrades sobre diferents àmbits i sucessos que d’una forma o una altra afecten a la nostra societat. Entre els temes tractats fins a l’actualitat estan el futur de la dona en l’àmbit audiovisual, el paper del col·lectiu LGTBI+ al nostre cinema, la immigració en el cinema valencià, el cambi climàtic, i després del terrible succés ocorregut el 29 d’octubre de 2024, les

conseqüències que la Dana comporte al món audivisual valencià. Dins del palmares inclos millor dirección jove o millor ficcio, d’igual forma que a Venècia es fa lliurament del “León de Oro” en el Festival de Cinema de Paterna es fa lliurament del “Premi Especial Antonio Ferrandis” a personalitats del cinema que amb la seua trajectòria han deixat empremta en l’àmbit cinematogràfic espanyol. Entre els guardonats amb aquest premi podem trobar a Hugo Silva, Emma Suarez, Carmen Machi i Belén Rueda, entre altres

Tot l’explicat transcorre en aproximadament una setmana, però no tot ocorre en estos dies. Durant els mesos

següents es projecten en les sales del cinema Kinepolis les preestrenes de pel·lícules nacionals que pròximament estan disponibles per al públic en general, promocionant així el seu llançament i donant-les un impuls cap al seu èxit. Ja siga a Venècia o a Paterna, les pel·lícules fan que els espectadors s’introduïsquen en les històries de les projeccions, gaudisquen de l’àmbit cultural i descobrisquen nous projectes i personatges als quals admirar.

Una vegada coneixem les històries d’aquestos esdeveniments tan importants per al panorama audiovisual, solament queda dir, posen els seus telèfons en silenci i gaudisquen de la pel·lícula.

VALÈNCIA SENSE... EL TURISME

Érika

Torvisco

València i Venècia són destins totalment diferents per al turisme, si bé és cert, els dos es troben sumits en problemes causats per la massivitat i falta de respecte al resident.

A València, encara que la fama de les Falles no acaba d’aconseguir la popularitat del Carnestoltes Venecià possiblement, sent que les Falles són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, possiblement la nostra festa més famosa no acaba de ser un atractiu turístic, potser perquè són inabastables per al turista, són centenars els monuments que es planten a València, també parlem d’una festa, que encara que a vegades es negue, està més dirigida als fallers dins dels seus casals. Fins i tot, podríem pensar que un atractiu turístic pot ser els seus dies de mascletás o focs artificials, encara que realment, poden ser causa negativa davant el soroll i aglomeracions que es viuen en eixos espectacles.

Està més que clar, crec jo, que las Falles són la nostra identitat en molts aspectes, tant de tradició com de cultura, per a la ciutadania i el “foraster”, que, en comparativa amb Venècia, el seu Carnestoltes és el que realça la festa cap al turista, sent el nostre més als fallers pot ser?

Quan volem trobar similituds en les dos ciutats, a través de les xarxes socials, trobem diferents atractius, València oferix una experiència turística diversa, amb un equilibri entre història, cultura, platges i modernitat.

Venècia, no obstant això, és un destí únic i romàntic, famós pels seus canals

i arquitectura, però també enfrontant desafiaments relacionats amb el turisme massiu.

El turisme massiu és sens dubte un problema que compartixen les dos ciutats, per part seua, València, es troba sumida en un autentic descontrol davant les vivendes de lloguer de curta estada, anomenades B&B, on la facilitat de la reserva en línia, juntament amb els preus, fan que es trobe sumit en un tema en busca de solució. El descontrol de persones sense identificar correctament, juntament amb les condicions econòmiques, fan plantejar si el turisme massiu que afronta la nos-

tra ciutat pot arribar a ser beneficiós per a la capital del Túria o simplement per a aquells que fan de la seua vivenda un negoci.

Venècia, realment es troba fent canvis per a resoldre este problema, la seua geografia, a més estava causant als seus residents en un autentic caos i desprotecció davant el turista del carrer. Van decidir aplicar taxes i regular la quantitat de persones, amb la finalitat d’evitar, la desprotecció i ampliar la seguretat de la ciutat, en la qual a més de l’afectació del canvi climàtic, en els seus canals, han posat de debò en perill la continuïtat de la ciutat.

En el seu interés de control i protecció a la ciutat, monitoren els fluxos turístics, recorreguent a dades de localització telefònica i càmeres de seguretat, mesures que alguns poden veure com a passos cap a una vigilància intrusiva, fins i tot es planteja la prohibició dels megàfons i s’ha limitat a 25 el nombre de persones per grup turístic.

Realment la seua eficàcia pràctica podría generar debats, però en un context on el turisme amenaça amb devorar una ciutat i qualsevol intent de restaurar l’equilibri entre els drets dels residents i els desitjos dels visitants es torna no sols legítim, sinó en mesures de solució urgent.

València, s’enfronta a un problema real i actual, davant el turisme massiu, no s’oposa al visitant que respecta l’entorn, la cultura i la convivència, sinó al model turístic que afavorix la saturació, l’encariment de la vivenda i la pèrdua d’identitat dels barris. Sobretot , davant l’auge dels anomenats apartaments turístics en zones cèntriques com Ciutat Vella , el Carmen o Ruzafa.

Quines serien les possibles solucions per a un turisme sa?

Ens trobem en una de les ciutats més sostenibles d’Europa, però alhora en una zona de “perill” per al respecte del que s’emporta construït en la capital del Túria. Un turisme sostenible implica al seu torn una nova forma de mobilitat més respectuosa amb el medi ambient, València d’una banda busca limitar l’arribada de creuers de grans dimensions al port degut a la gran quantitat de contaminants que emeten estos mitjans de transport que, al mateix temps, promouen un turisme de masses.

No obstant això, existix un debat obert sobre el futur del Port Marítim de València, d’una banda, diríem que són Dos ocells d’un tir, una permet salvaguardar la nostra mar i en l’altre es posa en risc, Què evitaria que la nostra mar, cada vegada més castigat, fora alleujat?

D’altra banda, a l’any 2023, la taxa turística que abans va ser implementada per l’anterior govern va ser eliminada d’una plomada, donant pas a no ingressar milions d’euros a les arques de la ciutat, llavors realment s’estan buscant solucions al turisme massiu i a controlar la nostra diversitat?

Respecte a este problema a Paterna, està elaborant una nova normativa municipal per a continuar avançant en la protecció de la vivenda de tots els barris de la ciutat enfront de l’especulació i manté activat el veto als pisos turístics. Des de juliol del 2024, l’Ajuntament, va aprovar la suspensió de la concessió de llicències a pisos turístics a la ciutat per un període de dos anys.

El problema possiblement no es basa en el turisme en si, si no en el turista o les formes que els altruistes i gent amb afany de negoci, fan que no siga respectada la nostra ciutat o comunitat.

Que seria de València, sense el seu turisme, l’actual, possiblement

no seria tan coneguda, que es respectaria més als veïns o habitants de la nostra terra, que els nostres costums o gastronomia no serien tan conegudes, encara que a vegades per a bé i altres tantes no per a tan bé. En definitiva, existix un problema que caldria afrontar amb solucions perquè el turisme en la Comunitat o a Paterna, siga per a mostrar el realment important, tradicions, infraestructures i història.

En intentar fer este article, he de confessar, que m’he trobat amb grans incongruències per part de la informació verificada, d’una banda, podem trobar com es vol preservar a la nostra terra, però, d’altra banda, el negoci és el que prima a qualsevol interessat, la qual cosa fa pensar, què seria de València sense el Turisme?

Realment no podem saber-ho ni imaginar-ho, però el que si ens agradaria és que les nostres tradicions, la nostra història i la nostra terra sempre foren respectades pels visitants, encara

que també és cert que, per desgràcia, a vegades, encara que en minoria, són els propis valencians els que manquen d’empatia cap a la nostra cultura.

En definitiva, ens queden més preguntes que respostes, en escriure i investigar referent al Turisme a València i fins i tot a Paterna, fan que este article cobre més sensació de temes pendents de solucionar que de la màgia que té el turisme en la nostra terra. Sincerament, estem sent testimonis, de com en alguns àmbits el turisme ocasiona diferents circumstàncies negatives en la vida quotidiana, per la qual cosa crec que veient que depenent dels governs que tenim, la balança vaja més cap a un costat o un altre, crec que els residents hauríem de ser l’ensenyança a un Turisme de qualitat.

El problema (amb el turisme) no és créixer econòmicament, sinó fer-ho sense tindre en compte l’enorme impacte que tenen les nostres activitats en el mon que ens envolta

VALÈNCIA SENSE EL SEU PROTOCOL DAVANT LA SENYERA Érika Torvisco

Al llarg dels temps, la nostra Senyera ha passat per diferents canvis, tots causats per autoritats, governs o temps efímers. La seua utilització és present en tota índole d’actes i no pot faltar en cap presentació fallera de Paterna, bé siga portada per un faller o fallera, o bé siga com a testimoni d’actes importants per a la nostra festa.

En la seua història, podem conéixer que va ser Pere IV d’Aragó, en l’Edat mitjana, qui va permetre a la ciutat usar la corona real sobre les seues armes per la resistència que València va oferir a Pere el Cruel de Castella. D’esta manera, la corona d’Aragó se sobreposaria a les barres roges i daurades de la bandera que Jaume I va entregar a la ciutat

La corona es col·locava indistintament bé al costat de la pròpia bandera sobre un fons blau o bé coronant el pendó en vertical.

Quan el Pendó de la Conquesta va començar a estar en un estat de deterioració important es va decidir substituir-lo per una nova senyera, esta amb la corona ja inclosa. A principis del segle XVI es comença a documentar l’ús de la franja blava sobre la qual s’inclouria la corona de Pere el Cerimoniós.

En el segle XIX, la Senyera Real es consolida com a símbol del País Valencià, però a finals, la bandera era alguna cosa diferent de com la coneixem ara, mostrant la corona a l’estil heràldic i al costat de les dos lletres L i el ratpenat, propis de la ciutat de València.

La bandera valenciana tricolor es va fer popular entre el bàndol republicà (fins es va alçar a Eivissa quan els republicans de València van prendre

la ciutat). Quan el bàndol franquista va guanyar, la Senyera Real es va usar com a trofeu de guerra al costat d’altres ensenyes com la ikurriña.

Va ser llavors quan la seua utilització va passar a ser testimonial i altament tutelat per la dictadura, que la va restringir a xicotets moments. No obstant això, en la dècada dels 60, Manuel Sanchís Guarner, acadèmic valencià, va convéncer a les autoritats franquistes perquè alçaren la prohibició del seu ús. En este punt crida l’atenció com en època franquista la senyera era obviada i poc respectada, igual que amb el pas dels anys, consten fets de grups parlamentaris suposadament contraris al franquisme, han modificat fins a la bandera a la seua utilització com la estrelada, vinculada al nacionalisme valencià.

Després de la dictadura, el Consell Preautonòmic del País Valencià, influïts en gran part pel nou valencianisme, va adoptar la quadribarrada sense corona i amb l’emblema de la Generalitat en el centre com a bandera. La coronada va quedar com a ensenya de la ciutat de València.

Això va portar una pugna entre partidaris d’un i un altre estil que va arribar a ser violenta quan Rafael Orellano, regidor de UCD, va idear una manera de calar foc a la senyera del Consell. Quan es va negociar l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana en 1981, es va aconseguir el consens entre tots els partits polítics participants (excepte el PCPV). De l’anomenat Pacte de Benicàssim va sorgir una nova bandera amb l’escut de la Generalitat sobre fons blau en comptes de la corona.

Finalment, el projecte de l’Estatut va ser modificat pel Congrés dels Diputats i va arribar a trencar el consens, canviant defini-

tivament la bandera per l’actual senyera coronada, consensuat pels dos partits majoritaris, PP i PSOE-PSPV. Este nou Estatut va ser aprovat a l’abril de 2006 pel Parlament Valencià per una majoria de 84 vots a favor i 5 en contra. En ell s’establix com a bandera, igual que en l’anterior, la Senyera Coronada Valenciana, en els mateixos termes que el cap a l’anterior.

El color blau es referix a l’esmalt dels antics Reis d’Aragó, i símbol de la reialesa. El blau de la Senyera representa a l’estirp real; la corona, al Regne i a la ciutat de València; i les barres, el favor i l’amor del monarca cap a un poble, al qual concedix les seues armes.

Els valencians tenim un conflicte amb els nostres símbols generalment, encara que per a la majoria és indiscutible que la senyera coronada amb franja blava és la que ens representa, ja que és la de l’històric Regne de València.

El rei Pere IV d’Aragó i II de València va crear un protocol i cerimonial molt especial per a la Real Senyera, que es ve observant des de llavors i que el professor i investigador Fermín Juanto Manrique resumix en estos tres punts:

La senyera no fa reverències, ni s’incline davant ningú, ni tan sols davant altres reis, com a signe de la sobirania i independència del Regne de València dins de la Corona d’Aragó.

La seua eixida, en el cas del Ajunt. de València, mai es realitza per la porta , sinó que solemnement és baixada verticalment des del balcó consistorial.

A més, la cura i la custòdia de la Real Capdavantera estan també reglamentats. Històricament, la seua custòdia requeia en el Maestre Racional, un alt funcionari encarregat de supervisar les finances i altres assumptes importants del Regne de València. No obstant això, per a cerimònies i commemoracions ciutadanes, la bandera era entregada al Justícia del Criminal, mentres que en moments de defensa del regne o situacions extraordinàries, passava a les mans del cap del Centenar de l’Emploma, una unitat militar creada específicament per a protegir la ciutat i la bandera.

Actualment, podem veure en les celebracions del 9 d’octubre el protocol establit i respectat al llarg dels temps, un recordatori etern de la sobirania i l’orgull del poble valencià, que, al llarg dels segles, ha mantingut la seua dignitat i la seua autonomia, reflectides en cada desplegament vertical del seu bandera.

És important, conéixer la seua història i respectar-la igual que els nostres avantpassats, per això, hem volgut realitzar este article, perquè creiem que a vegades és una desconeguda, hem d’inculcar i mostrar als esdevenidors, que la Real Senyera no és una bandera, és una institució, una cosa molt important per a la Valencianía.

Tenim el deure de preservar la nostra història i en el cas de la real senyera, el protocol fa d’ella una manera de respectar les nostres arrels, per aquells que van lluitar per ella, perquè fora el símbol que hui dia causa admiració i sentiments a aquells que la respectem com a senyal d’entitat.

Recordem sempre que la nostra Senyera és Real.

Poema a la Real Senyera del Regne de València (1932), per Josep Maria Bayarri Hurtado

Esta és la nostra Bandera. Contemplemla, valencians; de la Pàtria Valenciana la Senyera: baix ella tots som germans.

La Senyera valenciana alta, bella i sobirana, nostra glòria, nostra força i nostra fe; en l’ àmpla armonia humana dia a dia; Déu donar-nos-la volgué.

Roig de sanc i groc d’espigola, blau de cel; tricolor bandera amiga, grat recort i viu anhel.

Del passat maravellosa tradició, realitat esplendorosa; cada dia en mes passió, i esperança fervorosa per la pàtria salvació.

Elevem nostra bandera; honoremla en cants i mans que ella és la Pàtria sancera.

Baix ella tots soms germans, Defenem nostra Senyera: Cor i braços, valencians!!!

Poema a la Real Senyera Joan Vicent Chenoll i Gonzàlez, Lo Rat Penat (2020)

La nostra Real Senyera desfila sempre imponent fent que és posa en peu la gent que en la provessó l’espera. Així és respecta i venera nostra ensenya beneïda.

Per ella és dona la vida perque sempre estiga dreta, puix com va dir el poeta:

“… esquinçada sí, però mai vençuda!”

FALLES: MASCARADA SATÍRICA

Les Falles tenen una màscara. Com la festa veneciana, plena d’alegria i activitats tota una setmana. No obstant això, no podem veure el seu veritable rostre. Les falles s’han convertit en monuments plantats que busquen la primera ullada i la sorpresa, però estant buides de contingut. Sense crítica, sense sàtira, sense guió. Ja no són senzills - i fins a quasi casolans - escenaris on manifestar el que al poble el molesta i li afligeix, on representar també les seues gestes. Ara són tremends monticles de suro blanc que representen igual de poc per al valencià que per al turista, potser fins i tot adquireixen més valor per al de fora. La sàtira és l’element fonamental d’una falla, la seua intenció i el seu missatge. De la mateixa manera que la pintura i escultura italiana és famosa mundialment, hem de donar el valor que mereix al nostre art. Pintura, modelatge, risc, creativitat, originalitat... però amb una bona dosi de crítica i molt humor “socarrón”.

VENÈCIA sense tu _València

QUÈ SERIA DE LES FALLES... SENSE LA CAVALCADA Érika Torvisco

Es un dels elements més famosos que existixen en pensar en Venècia, segur que t’ha portat a la ment La Màscara, eixa peça que genera tanta bellesa i intriga alhora en els seus Carnestoltes Era tal la fascinació per les màscares, que va conquistar Venècia per l’any 1200, quan van començar a veure’s les primeres disfresses als carrers de la ciutat amb l’arribada de les dones de Constantinoble, que solien passejar per la ciutat amb el rostre cobert, suscitant l’interés dels venecians. Des de llavors, és un objecte tan volgut com estimat, prohibit i festejat a parts iguals, ja que garantien l’anonimat i aconseguia anivellar les classes socials, permetent burlar-se públicament de les autoritats i l’aristocràcia. Bàsicament, com alguna cosa tan nostre com les Cavalcades del Ninot.

Si parlàrem de màscares podríem parlar de tantes i tantes persones que, sense portar-les, les porten, però si hi ha alguna cosa que ens caracteritza és la burla i la sàtira, sobretot si pensem en la de Venècia, que era d’ús per a això, burlar-se dels quals governen.

La Cavalcada del Ninot, si del Ninot, uns et diran que no sa ben que és o simplement que és quan es disfressen en la falla, però so nom ve que, a l’origen, tenia com a objectiu portar els Ninots de les comissions a l’Expo sició del Ninot, d’on el públic tria el que s’indulta i es deixa en el Museu Faller, segurament això no el sàvies o tens constància d’una altra cosa, perquè per a això està el llibret, perquè ens rebates qualsevol informació ací publicada, ull, que no ens fem responsa bles d’això, és història, informació disponible i esbrinaments en altres casos.

Al que anàvem, la Cavalcada del Ninot té origen allà per l’any 1935, encara que originàriament fora el que hem indicat anteriorment, amb el temps, la Cavalcada va evolucionar, incorporant, carrosses, disfresses, balls, la qual cosa és que algun faller es va vindre a dalt,

els fallers som molt d’això, i va començar a millorar o canviar alguna cosa per a establir-ho com un acte més, i així ha sigut.

Hui dia, la Cavalcada del Ninot no sols és una mostra d’art i sàtira,

Paterna , amb la nostra Junta Local al capdavant, és un dels pocs pobles on es realitza este esdeveniment amb una completa participació, totes i cada una de les falles del nostre poble acudixen en massa fins al final del poble, o principi, segons per on entres a Paterna, a desfilar, criticar, i fins i tot, ser notícia en portada per algun moment “especial” anara de protocol o de bona conducta, que en el moment que escric este article no record o és que ja arribem a una edat, que el nostre cervell sap perfectament que és convenient oblidar.

Però no t’has preguntat Quant invertix una falla en una cavalcada? Perquè realment, això també serà desconegut, ací no entren temes de pressupost com els monuments, que es verifica el pressupost aportat, era així no?. Bo es verifique o no, la cavalcada, cada falla

fa el que pot o vol, com tot en la vida, en algunes ocasions encertat o no, però si d’alguna cosa hi ha unanimitat i “germanor” de la verdadera, és a ficar canya a ajuntament de Paterna, València, Govern, premsa, o tot el que siga notícia del moment. Super important, recordar, que després d’haver criticat al nostre il·lustríssim i benvolgudíssim ajuntament, haver-nos fet la foto o la gràcia amb totes les autoritats al seu pas per l’ajuntament, damunt! Tenim al final del recorregut un punt especial per al reciclatge, ¿es podrà ser més rebonico i apanyat? Doncs sí, després la gent no ho utilitza amb conscienciació, o tira coses de camí a la seua falla, si critiquem, hauríem de donar exemple, sobretot a eixos xicotets futurs, que veuen el que el teu Faller estàs fent. Bé, em vinc a dalt amb la xicoteta ira, torne a centrar-me.

Crec que la Cavalcada ha anat millorant al llarg dels últims anys, tant a València, on hi ha un desplegament descomunal que òbviament no vull comparar amb Paterna, però cura, que en les Falles de Paterna, alguns som de fer coses amb art, manualment, reciclant, treballant en equip, perquè, al cap i a la fi, per la qual cosa conec en Alborxi, preparar una cavalcada és ajuntar a tothom, posar-ho d’acord, o no, i preparar alguna cosa que tinga sentit amb el que el Ninot o Monument, d’eixe any vaja. Si senyors, Cavalcada del Ninot o del Monument, ¡no hi ha més que dir senyoria!

Des d’ací, vull transmetre a eixos “oblidats” delegacions de cavalcada, que cal continuar millorant i innovant, com van fer fa anys els que un dia van decidir que eixa desfilada de Ninots es convertira en Cavalcada, cal continuar invertint en això, deixar

participar als xiquets a crear les seues disfresses, fer crítiques amb sàtira valenciana de la de veritat, poesies que només un bon faller i valencià sàpia entendre, bo el jurat també… important, que el jurat sàpia que ve a puntuar i jutjar la Cavalcada del Ninot, on les Màscares, portes o no, són els fallers gaudint d’un dels esdeveniments de les nostres Falles.

A algunes persones les disfresses no els disfressen, sinó els revelen. Cada un es disfressa d’allò que és per dins

QUÈ SERIA D’ALBORXÍ

SENSE ELS SEUS MAJORS Érika

Durant l’any passat, alguns dels nostres déus, donaven protagonisme a diferents sectors d’una falla, per exemple, la comissió infantil o les dones. Entre tantes coses o persones, que venen a la ment en la confecció d’este llibret, no podem obviar, que venen a la nostra ment una infinitat de coses, persones o llocs, que en parar-te a pensar que seria de nosaltres sense ells fan vindre a la meua ment eixes persones, que hui dia continuen en les nostres “files” compartint moments especials amb les seues famílies, les seues amistats, comptant anys “fallerilment” parlant, sumant anys i aportant experiència a la Falla Alborxi.

Torvisco

És molt trist per a esta comissió, viure moments de comiat d’aquells que van formar part de records i vivències, que van forjar part de l’essència de la falla Alborxi Desgraciadament, cada any ens toca acomiadar a algú a qui coneixíem bé, a persones amb les quals hem compartit bons i mals moments, hem donat per fet que serien eternes, però la vida, eixa que ens sacseja de tant en tant és la mateixa que ens arrabassa a vegades massa prompte a persones que van deixar part de la seua ànima entre les parets del nostre casal. Este exercici lamentem la perduda

del nostre conegut León, Valeriano León, al qual des d’ací sempre recordarem la majoria i alguns dels quals van ser infantils en les cercaviles amb el seu amic Ernesto repartint alegria entre molts dels xiquets i xiquetes pels carrers del nostre poble.

Efectivament, escriure per a acomiadar o rendir homenatges a aquells una vegada marxen no és del tot satisfactori sincerament, per tant enguany, encara que s’ho meresquen des de sempre, havíem d’incloure algun homenatge, encara que anara, a les 7 persones que més longevitat apor-

ten a esta comissió, en este cas i enguany estes línies són per vosaltres, Eloy, Ernesto, Manolo, Paula, Puri, Bernardo i Vicenta.

Entre tots sumeu la barbaritat de 518 anys, ¡ai, mare! esmente la suma perquè, si no algu pot prendre represàlies contra mi en cas que publique la seua edat, encara que amb la que teniu cada un, hauríeu d’estar orgullosos de com ho porteu, cosa que en la seua majoria és així.

Realment, no volem entrar, en què heu fet cada ni un ni altres per la falla, ni quants anys sou “Alborxi-

lers”, ni tan sols esmentaré la vostra trajectòria, ni les vostres famílies, perquè per a això estan els homenatges de Junta Bojal, eixos que saps que et fan perquè eres el més major i el de més “xapa” de la falla, encara que per a aquells que tenim el plaer de conéixer-vos des que ereu mes jovenets que ara, el vostre homenatge és cada any gaudint de la vostra Falla i sumar vivències.

No es tracta d’un homenatge este, més voldríem agrair i assenyalar, que Sou dels quals deurien sempre estar.

Sempre esteu en el vostre lloc, en la mesura que siga possible, gaudint de veure, gaudint d’una bona conversa, gaudint d’anècdotes, sent fallers i falleres de

la vostra Falla Alborxi, més o menys anys, amb més o menys intensitat, ensenyant a altres persones el que sabeu, compartint savieses, és igual perquè o perquè, simplement aquells que heu passat els “setanta” us mereixeu estes línies perquè per a molts i moltes de nosaltres Alborxi sense els “Majors” no tindria l’essència que té, de cada un de vosaltres hem aprés alguna cosa i només em cal esperar que pugueu gaudir de la vostra falla i sobretot que continueu ensenyant o aconsellant als que venen per darrere.

Gràcies Eloy, Ernesto, Manolo, Paula, Puri, Bernardo i Vicenta. per sentir i haver ensenyat a les vostres generacions el significat que té ser de la Falla Jacinto Benavente Alborxi.

QUÈ SERIA D’UNA SOCIETAT SENSE EL RESPECTE Érika Torvisco

Entre el que podem saber com el Respecte, fins a la IA, ho reconeix com: El respecte a la diversitat és el reconeixement i la valoració de les diferències individuals i col·lectives de les persones, com la seua cultura, ètnia, gènere, orientació sexual, habilitats o creences, entenent que totes estes diferències són valuoses i enriqueixen a la societat. Implica acceptar i valorar la singularitat de cada ésser humà, promovent la inclusió i l’equitat per a construir una societat més justa i harmònica.

Entre tants pensaments o tantes idees, sobre què seria de nosaltres sense algú, no deixe de pensar que seria d’un barri sense la seua gent, els seus fallers i falleres, els seus xiquets i les seues xiquetes, essencials per al futur de qualsevol Falla.

En eixos pensaments, venen a la ment, tantes situacions i vivències, al llarg dels anys que m’agradaria que feren reflexionar sobre la importància que tot tipus de gent en un gran grup tan gran de persones és summament important per a ensenyar respecte, tradició i igualtat.

Ens trobem en un camp tan divers, cada una de les persones que compartixen una Falla, Associació, entitat, centres d’ensenyança, on pots trobar diferents personalitat,

diferents ideologies, diferents cultures, diferents creences religioses, diferents gustos, diferents classes, diferents preferències, diferències de qualsevol índole, però centrant-nos en una Falla, si d’alguna cosa poden tindre similitud o poden trobar el nexe d’unió, és a compartir passió pel seu escut, és igual el seu gènere o el seu estat, la qual cosa prima és persona respecta a persona, si arribats al punt, això no fora així, caldria plantejar que s’està fent malament per a posar solució immediata, ¿t’imagines com viuries en lloc, a la teua casa, en la teua falla, sense respecte?.

Fa un parell d’anys, la persona que habitualment confeccionava el llibret, va generar de manera pública a Paterna, un clic o un despertar amb un

vídeo que va generar opinions de tota mena, quan realment en veure o viure este tipus de situacions, hauríem de saber parar-lo a temps. Algo que, en la majoria de les ocasions, l’adult és l’únic responsable de corregir i solucionar, el “bulling” o l’assetjament, siga de l’índole que siga, que tanta repugnància hauria de generar als éssers humans.

Cap persona hauria de permetre mai que un xiquet o xiqueta menys pree o faça sentir dolor a un altre xiquet o xiqueta, perquè el que estem en senyant a l’inici de la seua edat és summament im portant per a la resta de les seues vides, respectar a les persones, prioritzar a les persones.

Hui dia, seguim en un camí que queda molt per confeccionar, continuem veient situacions que no som capaces de frenar, tenim a la nostra mà i en el nostre pensament infinitat de ferramentes i legislacions, amb un únic destí, deixar lliures a les persones sent la classe de persones que vulguen ser. Deixar als infantils que siguen infantils, deixar que visquen hui com vulguen

hui o com vulguen ser demà, deixar que puguen somriure i no plorar perquè els facen sentir malament, això, és el verdaderament important i que estem oblidant, Si, estem fallant com a societat perquè alguns sou incapaços de deixar a les persones que es coneguen per com són i no per qui volen que sigues.

Des d’una falla, podem i

persones, ensenya i assega’t orgullós de dir que La teua Falla, la Falla Alborxi ens respectem tots i totes, seria una cosa tan important i indispensable a aconseguir, eixe seria el premi més important per a una comissió, que la seua gent convisca respectant tot tipus de no es basa en fets

“salut mental” dels xiquets i xiquetes, fins i tot d’aquells que no són els seus fills i filles.

alguna situació que ací, és possible que

Per a bé o per a mal, que seria de les persones sense educació i sense empatia, el nostre món, el teu i el meu, el que compartim ara mateix dins d’esta comissió, podria veure’s truncat, encara que continuen existint persones que fan este tipus d’accions per desgràcia, vaja per davant que hem de ser més els que ajudem a posar fi a això, perquè si realment eres humà i realment t’agrada que et respecten dins i fora de la teua casa, sabràs com respectar a aquelles que t’envolten dins i fora de la teua Falla.

valguera més eixos

“El respecte és la base de l’entesa entre els éssers humans; hem d’aprendre a respectar perquè els altres ens respecten”

QUÈ SERIA DE LES FALLES SENSE ELS SEUS PLAY-BACKS

Judith de la Poza

Esta seria la visió d’una persona a la qual li entusiasma este món, alguna cosa que poden compartir bastants persones, perquè igual que per a alguns un llibret, un monument o una presentació són el més especial, per als “playbackeros” és més que un testament, un “frikismo faller”, en el bon sentit, on és important conéixer, o això intentem amb este article, la qual cosa comporta des de l’àmbit intern. El concepte que volem mostrar és per a aquells que no coneguen este món o no li donen la importància que, per a uns altres, puga tindre.

Les bases més importants, són la Idea, els costos tant personals com econòmics, com la rellevància dels Concursos.

La Crua Realitat o en títol que sonara més musical “The harsh reality”

D’On ve la IDEA:

Com a artistes sentim que ja està tot inventat i que és molt complicat innovar, crear una cosa nova, original i trencador. És difícil mantindre viva la creativitat i la inspiració. Per això a vegades cau una estrela del cel que cal agafar fort i no deixar-la escapar i una altra hem de buscar idees en musicals, persones o playbacks ja creats que admirem o vegem amb potencial. Ja siga, un al complet o mesclant varis fins a crear una cosa ‘nova’.

Nosaltres hem tingut algu nes idees que van apa réixer en un dia qualsevol de l’any i fins a dos anys després que es va do nar l’oportunitat i sentim que era el moment vam estar esperant, investi gant, nodrint-nos per a poder dur-lo a terme de la millor manera. Així vam fer ‘Febra del dissabte nit’, ‘Sufre mamón’ o la pre sentació de ‘El diamant’.

En la cavalcada de 2022, una vesprada de cartells en la falla amb l’Eivissa a tot volum i el Shazam en aleatori comencem a disparar els sentits i vaig recordar una pel·lícula que m’havia posat el meu pare

de xicoteta i que comptava visualment des de la perspectiva del cantant, la història de la cançó ‘Retorna’m a la meua xica’.

Altres vegades ens hem inspirat en sèries i pel·lícules i hem creat una història nova arran de totes eixes versions, amb cançons que s’acoblaren a l’ambient, estat d’ànim dels personatges, història, veus de xiquets que els vagen als personatges… etc. Així va eixir: “Nevermore”. Supose que la primera inspiració de la majoria dels delegats són els musicals de Broadway, antics, nous, més o menys famosos. Depén de l’enteniment, ambició, capacitats i gustos de cada un.

Nosaltres vam fer ‘Wicked’ amb molt pocs recursos a nivell musical, ja que era un musical de l’any 2003 i les cançons tenien molt pocs cors. Els cors són un requisit indispensable en un playback, ja que un dels punts que es valoren és: vocalització i si només tenen veu els protagonistes queda molt pobre. Vam voler ser originals, donar-li el nostre punt especial i portar els vestuaris més enllà i es van inspirar

en la novel·la original, en el musical original i també vam fer picades d’ullet en la composició del guió i banda sonora a la pel·lícula de ‘El mag de Oz’ de 1939.

Quan ja no sabem on buscar i inspirar-nos o volem aprendre a fer alguna cosa que ens crida l’atenció i no li descobrim el truc, ens nodrim de tooooots els concursos de playback que organitza València i els seus pobles de voltant. Hi ha gent que, amb molt de talent, molta experiència i molta creativitat que té, fan coses molt grans que ensenyar. En eixos casos i sobretot, en cas que siga una idea original d’una falla, agafem el que més ens agrada i li fem un volt al playback, per a incloure la nostra essència, millorar el que puguem i fer diferent el que ens agrade perquè cride l’atenció i siga trencador a la nostra manera.

Per a un artista (delegat), la inspiració, per al guió, pot vindre del lloc menys esperat. D’una situació real, llibre, conte, pel·lícula, sèrie… i sobretot, en este cas, normalment ve d’un musical. Les cançons van des de musicals, fins

a cançons de qualsevol artista versionades o no, bandes sonores de pel·lícules, sèries, versions de sèries musicals…etc

Els vestuaris i decorats, el mateix, podem trobar la inspiració en el dia a dia, en la cultura i arquitectura valenciana i en qualsevol de fora de la nostra terra, en musicals, cinematografia, persones peculiars i fins i tot comuns, la lliure imaginació i creativitat pròpies d’algú.

Les coreografies les podem trobar des de moviments naturals de l’ésser humà fent una acció quotidiana, balls més ‘playbackeros’, coreografies amb fonaments i tècnica pura d’estils des de comercial, urbà, flamenc, contemporani, etc, passos de creació pròpia, passos icònics de qualsevol musical famós o cançó de musical, pel·lícules musicals de xiquets o de totes les edats, videoclips.

Els Costos de la Fama…. “The cost and the money”

Tot depén del que vulga i puga invertir cada delegat, comissió i participant.

Dels ingressos o no que hi haja, del que s’haja inculcat en cada falla, de la predisposició de la gent… El temps… això que ens sobra als fallers

Comptant des que posem els papers sobre la taula per a trobar i concretar la idea, triar cançons, protagonistes, vestuaris, decorat, attrezzo, esquema del guió, maquillatges… en el nostre cas podem començar sobre abril i com tard maig. No deixem de buscar i planejar fins que està tancat al setembre i comencem de cap.

En total estem 9 mesos de preparació, en els quals assagem entre 4 o 5 mesos, 2-3 dies a la setmana. Ampliem assajos en nadal a quasi tots els dies d’eixes vacacions escolars i afegim un dia a la setmana quan és urgent acabar una cançó o repassar si algú ha faltat i va retardat. Durant la setmana assagem entre 1 i 2 hores cada dia i a més els delegats muntem la coreografia, fem decorat, creem guió, tallem cançons… els dies o hores que tinguem ‘lliures’ durant la setmana entre assajos, estudis i/o treball. Fàcil

li podem dedicar com a delegats 15-20 hores setmanals (nosaltres). Hi ha gent que menys i gent que més… pocs jajajjajaja.

La gent que ve a assajar faria entre 3 i 6 hores a la setmana més o menys. Nosaltres tenim entre 7 i 9 cançons sempre, a Paterna en poder fer els playbacks més llargs poden haver-hi més cançons de menys temps o més cançons de temps ‘normal’. Dels playbacks més llargs que s’han fet en paterna tindríem: Priscilla, Hui no em puc alçar, Els Miserables i El Gran Showman.

Hi ha hagut falles que han arribat a fer 1 hora ballant amb molt poc diàleg en el guió, és a dir… més de 10 cançons segur. Priscilla amb descans de monòleg i tot al mig. Per tant, eixe tipus de playbacks que està més prop d’un musical en el seu estil més pur porta quasi el doble de faena.

L’actuació en directe a València està entre 15-20 minutos, 10 per a muntar i desmuntar i si és individual: 10 minuts d’actuació. En Paterna no existixen

com a tal els playbacks individuals (3 persones), hi ha una categoria que abasta a tots els estils que podríem classificar i cada falla decidix la duració del playback i la quantitat de participants, tenint en compte que ha d’entrar en el temps estipulat per a tota la presentació, si no seran sancionats i els lleven punts a l’últim que ocorre, és a dir, els playbacks i si les presentacions són juntes… al major… El normal és que ens trobem un que dure entre 20-30 minuts, però com he dit abans, hem vist de tot perquè també hi ha gent capacitada o amb suficient ambició com per a intentar anar més enllà.

Tema econòmic

Depén dels primers factors que he dit i dels estatuts de cada falla. Ens trobem comissions en les quals tot l’ha de posar el faller i el decorat sí que corre a compte de la falla, comissions que aporten inversió per a vestuari i/o maquillatge i decorat… i la quantitat econòmica també depén del pressupost, fons i creences de la comissió. Alguns entren en el pressupost per a presentació i altres tenen un apartat directe per a playback.

Per a fer un playback a un nivell decent i competitiu, hauríem de portar mínim un vestuari ben fet, cosit a mesura i un decorat fet per la comissió. Els materials i teles seran d’uns 40-60 € per vestuari contant que les teles són decents i resistents per a ballar, més la costura a mesura, si no tenen a ningú a casa que puga fer-ho i això corre des dels 30-40€ fins…lo que te puguen demanar, depén del nom del costurer i dificultat del vestuari. Per a comprar un maquillatge comú i decent necessitem mínim pressupost. I per a fer el decorat, entre materials primaris, planxes, pintures, la qual cosa faça falta i detalls bàsics, ens podem plantar en centenars d’euros. D’ací pot augmentar cada falla el que vulga i siga capaç de fer.

Algunes falles invertixen en el playback de l’any següent part dels diners que trauen de participar en concursos i guanyar algun o alguns dels seus premis. Però anar a concurs implica una primera inversió, ja que cal crear l’espectacle des de zero, deixar un senyal d’inscripció fins que s’ha realitzat el concurs i et retornen la fiança, contractar (normalment) un autobús

que porte, mínim, als intèrprets, al lloc i un camió per a transportar el decorat.

Els Concursos…

A València podem trobar dos concursos més -

pujaran al grup A a l’any següent. I de l’A cada any baixen els 3 últims, participant en total en eixa categoria 9 comissions. Els premis, a part d’una banderola física, són monetaris, la quantitat varia depenent del lloc.

Central Fallera de València, conegut

” perque canal, des d’octubre a desembre

comissions censa-JCF de . Tenen 2 categories: individual i grup. Tant

en infantil. I en la categoria de grup

grup B. Si participes per primera directament en el B i ací podem trobar infinitat de

que queden entre els 3 primers en la final, on passen 8 en cada grup,

Tenim posició de la final: primer, segon i tercer. Premi a millor intèrpret femení, masculí, millor coreografia, vestuari i decorat.

I La Champions que organitza JCF i es fa en l’antic llit del riu, on les preseleccions, 3 nits de juliol. En este concurs participen tots els primers premis dels pobles fallers de valència i el primer premi del grup A del concurs de playbacks de JCF. És NOMÉS per a majors. Si algun primer premi rebutja la participació, cada poble té dret a seleccionar, de la manera que

vulga, a un altre participant de la seua Junta Local o retirar-se del concurs.

Dins de València trobem diversos concursos més durant l’any, organitzats per les juntes locals dels pobles o comissions dels pobles. En esta mena de concurs poden participar tant majors com infantils com la categoria individual. Trobem el de la Vila de Paterna organitzat per la falla Placa Dos de Maig, de Paterna. El de Benetússer organitzat per la Falla Placa de Lepant de Benetússer. Concurs de playbacks a Catarroja, que són un dels pobles que ara mateix serien un exemple per a seguir en tema playbacks, pel seu bon fer, la seua inversió, per com aposten les comissions i els seus fallers per esta activitat.

A Paterna tenim el nostre propi concurs, que es dividix a sorteig en 3 grups. Participa qui vol i no hi ha fiança. S’ha de manar la inscripció dins d’un termini tancat i només podrien retirar-se de concurs, sense conseqüències ni repercussió, amb 15 dies d’antelació. El premi no és monetari i enguany s’ha introduït per primera vegada el premi a millor intèrpret. Cada comissió realitza la seua actuació just després de la seua presentació, el mateix dia. I els premis es diuen directament, a la nit després de la cavalcada del ninot. No hi ha final.

A més, cada junta local té el seu propi concurs tancat del qual després adapten la creació per a anar als concursos de fora.

TOP MUSICALS MÉS RECREATS PER LES FALLES

En els últims temps, o almenys que recordem alguns, podem trobar musicals que han sigut interpretats de manera continuada per les diferents falles, és possible que ens falten dades, però en principi, els més famosos podríem dir que són Aladdin. El geperut de Notredame. La bella i la bèstia. Matilda. Hui no em puc alçar. El príncep d’Egipte. El gran showman. Grease. Hairspray. Mamma Mia. Mouling rouge. Annie. El rey Leon. Encara que bé és cert, que, per a evitar comparatives, existixen comissions que aposten per la “originalitat” o “invenció” del seu propi Musical.

Després d’esta aportació, d’alguna forma, volem mostrar el que pot semblar i el que realment és, a més de que, per a nombroses comissions, quedarien bastant afectades si els concursos de “playbacks” no existiren… per que en el mon faller existixen passions per les tradicions i passions pels playbacks, els dos compatibles.

Les quantitats indicades en este article són de manera orientativa, sobre la base d’un criteri mínim, però depén de cada comissió i cada delegació, el pressupost pot variar.

QUÈ HAGUERA SIGUT

DE LA SOCIETAT VALENCIANA

SENSE LA SOLIDARITAT Érika Torvisco

Entre els temes de Venècia, no podia faltar a la nostras ments els seus canals, la ciutat construïda en l’aigua, una cosa tan bella i turístic, per a qui este acostumat a veure-ho i viure-ho, però en este cas la diferència és abismal, València viu ofegada en moltes ocasions i la més recent no es pot oblidar.

Si es tractara este article d’una entrevista al protagonista d’este tema, podria començar tal que així:

Com et dius i quan arribaves a València?

El meu nom és DANA, em diuen així, perquè és com es coneix a una Depressió Aïllada en Nivells Alts, un fenomen meteorològic causat

per una massa d’aire fred que se separa del corrent principal en les capes superiors de l’atmosfera, provocant precipitacions molt intenses, tempestes fortes i localitzades, encara que abans se’m coneixia com “la gota freda”

En els últims temps, estic sent protagonista per causar grans desastres, por, horror, situacions descontrolades, encara que he de dir-vos, que jo sempre que arribaré sòl avisar amb temps, perquè no m’agrada no ser correctament rebuda.

A València, fa un any, o més prompte el 23 d’octubre , ja vaig avisar que m’estava preparant per a arribar en els següents dies directament a la província de València, a més em consta l’avís també el 25 d’octubre i finalment vaig arribar amb força el

29 d’octubre a les 07.36h del matí formant-me en el “nivell roig” que coneixeu els habitants de la terra, és a dir arribava segons la informació, per a arrasar.

No, aixo no és una entrevista, no és un article d’humor, ni volem donar voltes sobre un tema tan dolorós com este i abans de res és l’opinió de la directora d’este llibret, fet en tot el respecte que mereix.

Eixe dia, el 29 d’octubre de 2019, és impossible que cap puga oblidar en anys el viscut ni el perdut. Són diferents motius els que venen a la ment de qualsevol valencià en recordar eixe dia, primerament, per les 229 persones mortes o desaparegudes. A més, perquè eixe dia es va posar de manifest l’indefensos que

APARTAT temàtic

estem en factors causats per la meteorologia i per errors humans intolerables. La por, després d’eixe dia, és el protagonista de molts pensaments i malsons, davant qualsevol episodi de pluja, generat pel pànic al fet que torne a ocórrer, en milers de persones que van perdre als seus familiars, les seues cases, els seus negocis, els seus vehicles i les seues vides. Actualment molts dels menors que van viure en primera persona eixe fatídic dia, encara presenten diferents quadres d’ansietat, preocupació i por, que necessiten de manera urgent teràpia per a poder continuar les seues vides infantils que portaven fins llavors, encara que eixa ajuda terapèutica no puga arribar com deuria, davant la falta de servici social i d’especialitzats en la matèria.

Un any després continuem amb la sensació que no s’ha pres de debò a la societat valencià, després d’eixe capítol de la història de València que mai degué ser protagonista com a tal. No existix serietat i no solament perquè no es depuren responsabilitats, davant uno i darrere l’altre error, que eixe dia van causar directament perdudes, si no que posa de manifest la situació que se seguix apoderant de les nostras ments quan existix una alerta de pluja o quan simplement traiem el cap a la finestra, on podem veure, llocs i situacions que poc o res han canviat després d’un any.

Encara existixen moltes zones que no han canviat res o pràcticament poc, existixen centenars de persones que encara esperen ajudes per a poder recuperar part del perdut, comerços o empreses que mai més obriran les seues portes, gent gran que no pot eixir al carrer perquè no

tenen ascensor, per no parlar de les persones que hui dia, busquen encara familiars desapareguts, perquè no podem obviar que encara que les cifres oficials siguen 229, esta quantitat sabem que està calculada sobre la base d’uns criteris que poden escapar totalment de la realitat.

Realment, este article, no ve per a presentar a la Dana, ni ha de servir per a compartir la ràbia que moltes persones continuen tenint, volem traure sempre el millor del pitjor, de tot el viscut eixe dia i els dies posteriors, crec que és més que merescut, l’agraïment més especial a la “Solidaritat”.

Milers de Voluntaris de totes les ciutats d’Espanya, es van mobilitzar per a ajudar als pobles afectats, milers de valencians es van posar les botes per a tacar-se de fang, milers de persones que van ajudar amb el poc o molt tingueren a aquells que ho havien

perdut tot, pogueren menjar, beure, endreçar-se o posar-se roba neta.

Entre tanta desolació, podíem veure com arribava l’abraç i l’ànim, vam poder veure com centenars d’empreses, artistes, organitzacions, associacions, ajudaven a totes eixes persones que l’havien perdut pràcticament tot. Empleats netejant per a intentar traure del fang els seus negocis i comerços, entre aquells que podrien intentar salvar alguna cosa que tota la seua vida havien treballat per romandre en el mercat, per desgràcia molts d’ells no van tornar a obrir les seues portes.

Una incansable marea de joventut va reforçar amb gran ímpetu l’ajuda necessària als habitants de les zones afectades, eixa mateixa joventut a la qual en moltes ocasions s’ha titllat de menfotisme, centenars de milers de jóvens es van agafar raspalls i botes fins a un límit incalculable.

Entre aquells moments d’angoixa, de treball i de profunda emoció, l’esgotament mental només veia una mica d’entusiasme per l’orgull de pertànyer al poble de Paterna. Desde el nostre poble, les comissions falleres de Paterna es van organitzar per a ajudar i aportar una mica d’il·lusió a les falles que es trobaven en les zones damnifiqueuas per esta terrible situació. Empreses i comerços de Paterna, lligats o no al món faller, deixaven tot per ajudar als que estaven patint els pitjors moments de les seues vides, per donar-los un plat de menjar, una botella d’aigua, per arreplegar fang i netejar llot.

Vam ser testimonis del lliurament del nostre alcalde Juan Antonio Sagredo junt tot el personal de l’ajuntament, autoritats, entitats, policia, bombers, associacions, empresa municipal, en definitiva, tot el que fora necessari, per a assegurar-se de connectar directament l’ajuda als pobles amics. El nostre poble, Paterna es va convertir en la base militar que mai havíem imaginat en les dècades recents. Una cadena de gens després d’una altra,

arribant on s’havia d’ajudar , malgrat qualsevol tipus de informació, arribaven on aquells no van arribar, durant llargs dies i llargues setmanes.

Com he indicat prèviament, no serà a través d’estes línies que es faça el juí oportú, per a aixo es troben las seus judicials o jurídiques, encara que la societat valenciana ja ho haja dictaminat. Tampoc per a posar de manifest, encara que siga mínima l’existència de gent que es va aprofitar dels febles d’unes formes repugnants en eixos dies i els esdevenidors.

La frase que un any després continua ressonant al meu cap com en la resta de la societat valenciana és la “Poble Salva el Poble”, és cert, però té notes de tristor i preocupació. Demostra una vegada més que estem solos davant qualsevol problema en la nostras vidas, és igual qual siga el teu bàndol i la teua ideologia, només els voluntaris, veïns i amics, han sigut els que han retornat una mica de llum a aquells que van estar vivint en la foscor més absoluta fa un any.

Existix massa ràbia encara, molt més per demostrar, per construir i ni podem parlar de superar. Davant la ràbia no existixen paraules suficients, per a demostrar i construir no som només nosaltres el que podem fer-ho, però si escric com a persona que va viure això en primera persona, és perquè no s’oblide mai, serà part de la història negativa de la nostra ciutat i amb l’ajuda d’este element que és el llibret, deixarem constància perquè en el futur continuem recordant eixe fatídic 29 d’octubre de 2024.

Per que… mai tornem a veure la nostra volguda València ofegada

QUÈ SERIA D’UNA COMISSIÓ SENSE UN LLEGAT GENERACIONAL

Judith de la Poza

Dedicat a totes les generacions falleres, fundadors i continuadors de la festa fallera, de la

A la Z generacional, diferents visions i pensaments plasmats en colors amb únic camí, aquells que van construir la base, per a donar pas als que van vindre després a reforçar els fonaments de la falla, a les noves generacions que venen a seguir amb el llegat d’aquells que van sembrar la primera llavor. Qualsevol generació és capaç de mantindre amb treball i tenacitat, allò construït amb saviesa, fer-la créixer dins i fora de les nostres portes, és l’herència que us queda, donar pas a noves idees, nous projectes, però amb un únic fi, el de la continuïtat de la nostra Falla.

Com si del monument més gran del món es tractara els fundadors començarem a construir un llegat que pretendiem infinit. En la sabiesa del blau crearem els fonaments de fusta que sustenten en fermesa esta falla.

En valors, essència i un estil de vida, que per la nostra Vila, fora un exemple a seguir.

Aplanarem el camí i prepararem un refugi acomodat on el caliu de nostra volguda festa preservar, on transmetre l’orgull per ser paterner i valencià i on poder admirar el fruit de nostre treball i vore a nostres families, sempre, a casa ser i tornar.

Ens tacarem les mans, en confiança el catró pedra, caragolant per a que nostre somiat univers faller, un dia, fora una realitat. Ens unirem ben fort per els barris de Paterna, més si cap, apropar.

I açí estem hui, on en paciència ens ha fet perseverar nostra lleialtat on la calma de l’experiència sempre estarà llesta per a recolçar i on l’emoció d’un sol cor, el del nostre poble faller, podem abraçar.

Aprenguerem a estimar la festa que ens acredita com a bons fills de fundadors i a defensar nostre color. Per modelar-la i donar-li volum, sols necessitavem atenció, al ritme que nostre món rendia evolució.

De l’alegria, originalitat i predisposició del groc, anavem sobrats i així s’heu contagiàrem a tots els veïns de la contornà

Aconseguint que les Falles i Alborxí, a qualsevol casa o cantó foren capaços d’arribar. Cambiant el pensament de nostra societat, promovent desde el principi…la vertadera inclusivitat.

Els joves que un dia s’atreviren a inhibir i questionar lluitarem a contracorrent per a que nostre amor, en llibertat, ens deixaren declarar. Ens nutrirem de les vivencies dels pobles amics per a nostres idees ser capaços de desenvolupar de manera brillant. Com la força d’un raig de sol quan l’alba dona pas a un nou dia, on reflectir-se hem sigut espill. Després d’uns quants anys… crec que hem demostrat que feiem bé en avisar que el món es preparara. I podem dir sense dubte, que en passió forem capaços d’esculpir el llegat d’una festa que mai s’apaga, on sentir-se viu és el sinónim de fer falla.

En l’esperança del verd i la força d’un huracà portarem la revolució als nostres casals. Som els nets de fundadors, els fills dels que tingueren la valentia d’aventurar-se en la cultura d’un poble que la seua sang va acollir i transformar, som els valencians als que un dia un faller ens oferí la mà i l’agarrarem en força sense dubtar per a fer i que està tradició ens fera, com a persona i com a poble, inmensament més grans.

¡Que a les falles cabem tots és un fet que hem aconseguit demostrar!

Hem escatat i empaperat. Inclusive, ja és una realitat!

Trencar creençes i patrons generacionals que ens mantenien estancats és la comesa que per a evolucionar, la vida, ens va infundar.

Voliem deixar petxada, tornar-li a este patrimoni tot el que ell ens ha regalat. Hui tenim l’honor de fer-nos escoltar, donar-li vida i seguretat a nostre llegat de fer falla on la veu de la tradició i la de la innovació es donen la mà i axí, en la vivacitat que ens caracteritza, rendir-vos en pas ferm, homenatge en deler.

Fundadors, hereus, vostres somnis són els nostres… HUI són triomfs que per, fi, tots a una veu, podem celebrar!

Roig, el roig de la passió que ens vareu inculcar, que implantareu a l’ADN de la nostra sang. El Roig del foc, una flama intensa que vibra en força i emoció de generació en generació.

Roig, el roig d’una pinzellada decidida donant-li l’últim detall al remat el dia de la plantà.

El roig intens d’uns pasos que xafen en seguretat, per sentir-se recolzats i impulsats pels braços que els arroparen, des del primer dia, en esta comissió.

Ens heu ensenyat que tots els colors d’un monument són importants i imprescindibles

Ens heu implicat, fet partíceps i exprimit sense límits el nostre potencial.

La metxa d’este món crema a tota velocitat, però estem llestos per a fer que la mascletà retombe cap al més enllà.

Ha arribat l’hora de que el blanc i el negre es donen la mà per revelar la gama de colors que enriquix aquesta escala.

Tradició i innovació, passat i futur, novetat i experiència…

Alborxí, reflexa el teu fulgor morat per cada racó de Paterna!

Estem preparats per, en el teu nom, continuar NOSTRA GRAN FESTA FALLERA!

QUÈ SERIA DE PATERNA SENSE LA SEUA LLUITA Érika Torvisco

Este article ha sigut presentat al concurs de Millor Escrit en Valencià de la Junta Local Fallera de Paterna

L’origen de les màscares venecianes es remunta a l’Edat mitjana, quan la gent va començar a reunir-se i celebrar junts disfressant-se amb màscares i robes cridaneres.

A poc a poc, es va anar popularitzant i institucionalitzant amb la República de Venècia, aconseguint la seua màxima esplendor durant el Carnestoltes de Venècia.

També van ser utilitzades per la República de Venècia com una manera de donar eixida a les tensions de la gent sense deixar que es convertiren en episodis extrems. Això es deu al fet que, segons les lleis venecianes, ningú que portara una màscara podia ser arrestat si actuava d’acord amb el personatge de la màscara.

Existixen desenes de màscares famoses a Venècia, que representen a personatges de la Comèdia de l’Art, el Arlequin, Pantalone, Polichinela, Doctor Balanzone, Escribano, Mattaccino, Colombina, Pierrot, Bauta, Moretta, entre elles podem trobar similituds amb l’actualitat o el món faller, segurament en conéixer-les podreu trobar vosaltres mateixos les seues similituds amb alguna cosa o algú conegut.

L’Arlequí, reconegut pel seu vestit d’acolorits rombes en un principi representava la ingenuïtat, però amb el temps es va convertir en un personatge astut i burleta que no aconseguia eixir mai de la seua misèria. La seua màscara és reconeguda pel seu capell de bufó.

La màscara Pantalone, representa a la usura i la gasiveria. Pantalone és un vell que en temps representava als mercaders que per la seua fortuna s’acaben convertint en nobles. Se li sol enfrontar a arlequí en un curiós joc d’oposats quasi especulars. La seua màscara és aquella de color vermellós, mala cara i arrugat i nas aguilenc, en este cas podríem veure-li similituds amb la classe política o els organismes que espremen i calciguen, en alguns casos, a autònoms, comerços.

La màscara de Polichinela, filosòfic, somiador i aventurer sempre adopta una posició optimista davant la vida, la qual cosa es trau de molts problemes. És reconegut perquè sempre va de blanc i en la seua cara ressalta una màscara amb un nas unflat i roig com la d’un borratxo.

Les màscares de Doctor Balanzone: representa als savis ignorants que atresoren coneixements enciclopèdics, però, a l’hora de la veritat, no saben res de res. La màscara del doctor fa semblar a la que la porta un bigotut que, sovint porta unes ulleres que semblen esvarar-li pel nas. Molt semblant a esta, es troba la d’Escribano, la figura de l’escrivà és la d’aquell que vol ser savi, però és un superficial que s’aprofita d’aquells que li contracten. La seua màscara és mofletuda i luxosa.

La de Mattaccino, també se’l coneix com a “hondero” pel fet que porta una fona. Representa al tronera vividor. Se’l reconeix pel seu barret de plomes. Si li veieu tingueu molt compte amb ell: li agraden les bromes pesades, com alguns en el nostre casal.

La Colombina, este personatge és la pizpireta criada de Pantalone. Amant d’Arlequí, seria alguna cosa així com una dona fatal d’aspecte innocent, però conspiradora en la

realitat. La seua màscara és delicada (recorda a un antifaç) però vistosa: està decorada amb plomes o colors brillants.

Pierrot, un altre criat de Pantalone, enamorat i sensible que mai aconseguix l’amor de Colombina. Podria ser una espècie de “revers deprimit” d’arlequí. La seua màscara ens recorda al personatge que vulgarment coneixem com a “pallasso llest”: blanca i amb ulls vorejats de negre, amb una llàgrima dibuixava que cau de la comissura d’un ull fins a la galta.

Curiosament, les màscares més famoses no representen a personatges de la Comèdia de l’Art, sinó que van nàixer com una evolució d’ells. Encara que també tenen el seu significat, com Bauta, la seua màscara és la més recognoscible i famosa del carnestoltes. És aquella que es prolonga sota el nas fins a tapar la boca, la podràs recordar de pel·lícules com V de Vendetta. Representa la intriga i el

secret, complementada amb una túnica amb caputxa, denunciava l’hermetisme de l’Església. En un principi va ser exclusivament masculina, però va acabar sent una màscara unisex. Era ideal per a les trobades galants, les conspiracions i l’engany.

Moretta, elaborada a França cobria completament el rostre i era d’ús exclusivament femení. Representava la virtut a conservar, encara que a vegades servia per a dissimular a la persona que cometia algun pecat perquè cobria el rostre ín tegrament. Es tracta d’una màscara “muda” perquè per a subjectar-la calia mossegar un botó de fus ta o nacre situat a l’altura de la boca.

ser típica del carnestoltes fins que va tindre lloc una tragèdia. En 1630 Venècia va patir una epidèmia de pesta que va delmar a la població. Aquells que tractaven als malalts, per a evitar la contaminació i suportar la pudor dels cossos morts, es vestien amb llargues vestidures negres i màscares amb els ulls coberts de vidre i llargs nassos en les quals es ficaven mocadors perfumats. Esta imatge terrible i tràgica acaba formant part del món de les màscares venecianes amb una curiosa variació: el llarg nas es va convertir en un pic semblant al dels corbs. Una imatge que no necessita més explicacions.

Crida poderosament l’atenció en crear este article la Màscara de la Pesta, malgrat que és una de les més conegudes, no era típica del carnestoltes fins que va tindre lloc una tragèdia. Eixa imatge terrible i tràgica va acabar formant part del món de les màscares venecianes, igual que el Carnestoltes que simula la festa, també simulant melancolía.

Vivim en un món, on cada dia, eixes similituds amb les màscares poden marcar les nostres vides, a vegades ens vestim d’Arlequin ingenus i bufons per a afrontar els nostres problemes amb l’acudit o la broma, no obstant això , uns altres preferixen utilitzar a Bauta, sense obrir el seu interior, hermetisme, per a ocultar els inconvenients del dia a dia.

Cada un de nosaltres triem que màscara i que actitud volem mostrar per a afrontar un nou dia, per a moments durs, complicats, però el que , si tenim segur, és que no hi ha màscara que oculte el

que uns ulls o una veritat poden expressar o traure a la llum, i és que volem aprofundir en allò que creem havia d’aparéixer en este llibret.

En les últimes setmanes i les diferents notícies, que van començar en una comunitat autònoma fins a esguitar a unes altres, creant alarma social amb tota la raó, plantegen la carència massiva de comunicacions i cites, com és en el cas de la prevenció del càncer de mama.

Entre tanta informació, no sols s’ha descobert desenes d’errors en les comunitats a Espanya, si no, que València, arrossega la barbaritat de més de 90.000 comunicacions per a la prova no emeses a les dones valencianes.

És terrible pensar, que existixen tantes persones sense la seua prova preventiva, però més alarmant és saber que molts dels cancers detectats en estes proves no són confirmats fins diversos mesos després.

Actualment, el programa cobrix a les dones d’entre 45 i 69 anys, el problema s’agreuja per a aquelles que no estan dins d’eixa edat, atés que en els últims anys existix un augment de casos en persones jóvens, que no han aconseguit eixa edat.

En moments, on la xacra del càncer cada dia és més protagonista, per una malaltia que està acabant amb la nostra societat, on sempre tens algú a prop patint-ho o coneixes a algú que no va poder continuar vivint per això, és més detestable i horrible, pensar que, de nou, estem a l’empar de retallades, lluites de colors o formacions, que posen en joc la vida de més de 90.000 valencianes.

A l’hora de parlar d’això, la frivolitat en els mitjans, la falta de respecte, sumen a més un estat d’odi, on no puc deixar de veure les màscares més mesquines i menyspreables d’alguns que porten la màscara de Pantalone tant estèticament com insensiblement,

posant en joc la vida de milers de dones per prioritzar qualsevol cosa abans i retallar en sanitat.

La importància de la prevenció és indispensable, per a poder tractar als afectats amb celeritat. Cada dia que passa, la malaltia viatja lliure pel nostre organisme imparable, podent sacsejar fortament tot el que es trobe al seu pas, per això, des d’ací, volem animar a realitzar-se una autoexploració mensual i no sols en dones, ja que també existixen casos, encara que en minoria, d’homes amb càncer de mama.

Entre tanta falta d’eficàcia en el cribrat, dolor i ràbia, personalment, vull pensar que existix la possibilitat d’ajudar en el que , si

podem controlar com a societat. A Paterna, tenim diferents associacions que treballen, sense ànim de lucre, per la investigació i ajuda per als afectats en esta malaltia, una d’elles la Junta Local del Càncer de Paterna, una de les més importants i recaptadores de la comunitat.

Empreses, Comerços, ciutadans del nostre poble, ajuden al fet que esta associació puga aportar per a la investigació i en tractaments més efectius per a combatre el càncer.

L’any 2016 la nostra comissió va realitzar la I Carrera en col·laboració amb l’Ajuntament, on la recaptació va ser per a la Junta Local del Càncer de Paterna, possiblement va ser l’inici d’alguna cosa que posteriorment va portar al

fet que actualment i anualment se celebre la RunCàncer a Paterna, entre les seues diferents accions.

La nostra ciutat, és sinònim de solidaritat i això és una realitat, no sols ho vam poder veure en la Dana, si no amb esta associació que agraïx sempre a la població l’ajuda i col·laboració en cada Gala Benèfica, encara que sabem que no sempre és suficient.

La Junta Local del Càncer de Paterna presidida per Pilar Martínez, cada any treballa per a enfortir l’ajuda benèfica per a esta malaltia. Ens semblava una cosa essencial que Pilar ens comentarà diferents aspectes de l’associació tant a nivell d’interés com de les notícies publicades en els últims mesos.

Quina és la missió principal de l’organització?

La missió principal no és una altra que recaptar fons per a la investigació del Càncer i tractaments.

Què et va inspirar personalment a involucrar-te en esta causa?

He patit la malaltia, per la qual cosa vaig voler involucrar-me a ajudar a altres persones.

Com poden les persones involucrar-se o ajudar a part de les contribucions econòmiques?

Les persones o la societat, ens poden ajudar en cada esdeveniment que organitzem, ja que és de summa importància l’ajuda de qualsevol índole per a donar suport a la causa.

Quin consideres que és el programa o projecte més exitós dels últims anys?

Dels diferents esdeveniments que realitzem, sens dubte, els més exitosos han sigut sempre la Gala del càncer que celebrem anualment i es realitza una rifa, on tots els assistents, juguen els seus cartons, emportant-se premis aportats per col·laboradors, i en els últims anys, s’ha sumat la Run Cancer, on centenars de participants de Paterna i voltants sumen aportacions per a la nostra lluita.

Quina edat opineu que hauria d’iniciar-se el cribratge en mamografies? Personalment, opine que a partir de la majoria d’edat, els 18 anys, ja que cada vegada són més les jóvens que travessen esta malaltia.

Quina opinió té la Junta Local del càncer sobre la falta de cites en el cribratge i les notícies de més de 90000 retards a València?

A més de semblar-nos com menys indignant, no s’hauria de permetre tanta demora, buscant mitjans per a resoldre-ho com més prompte millor.

Quins considera que són els majors inconvenients actualment en la lluita contra la malaltia?

Sens dubte, les llistes d’espera, els temps entre detecció i tractaments, cada vegada hi ha més pacients en espera de començar o resoldre el seu problema.

Quins són els objectius de la Junta Local per a l’any 2026?

Com sempre, el nostre major interés i anim, seria cada any superar les recaptacions, recaptar el màxim possible per a ajudar tot el que siga a la nostra mà.

Algun missatge o petició. Acabar amb la malaltia, tant de bo, algun dia, acabem amb ella entre tots.

Este article, va dedicat expressament a totes eixes persones, que patixen esta malaltia, dins i fora de la nostra comissió, però especialment a les quals coneixem i veiem com viuen esta situació en la nostra falla, on en algunes ocasions, busquen refugi, alleujament o diversió per a afrontar cada dia la dura realitat. Este article pot ser un dels més difícils que he hagut d’escriure, encara que gens comparable amb viure-ho de prop, familiars, amistats, que deuen afrontar eixa malaltia durament, lluitar, encara que eixa paraula no siga la més descriptiva al meu entendre, intentant sobreviure a alguna cosa que encara queda molt per aconseguir. La Falla Jacinto Benavente Alborxi està amb cada un de vosaltres i sempre estarem a disposició tant per a Aspanion Paterna com per a la Junta Local del Càncer de Paterna, tant de bo, cada un dels vostres projectes es vegen complits.

EPÍLEG

València sense tu, com iniciem, està basat en diferents aspectes que considerem de rellevància i importància en este llibre, aspectes importants a no oblidar i aspectes importants a millorar, hem començat per una visita pels diferents ponts emblemàtics de la nostra ciutat en comparació amb els ponts de Venècia, creient que realment són desconeguts en alguns casos, així com la seua història o creació.

Sens dubte, el cinema és part de Venècia, amb la biennal, però hem volgut transmetre i donar a conéixer la rellevància del Festival de Cinema de Paterna, cada any més important a nivell de reconeixement.

El turisme mostra la problemàtica actual tant de València com de Venècia, on la masivitat i qualitat es posen de manifest en la importància de millores a establir en les dos ciutats.

La senyera, és i serà la nostra bandera, la qual ha anat canviant al llarg dels anys, per això ha sigut una de les nostres eleccions perquè creiem que València, Paterna, o qualsevol ciutat de la nostra comunitat han de saber l’existència del seu protocol independentment de la història o ideologia existent.

En l’apartat satíric, posem de manifest en este llibre la importància de sectors o persones del món faller, tant amb la mítica i històrica cavalcada del ninot, així com els concursos de playbacks, sense oblidar-nos de la importància dels majors en qualsevol comissió fallera i les diferents generacions que componen al llarg de la seua trajectòria la Falla Jacinto Benavente Alborxi.

En un àmbit més social, que creem ha de ser protagonista en qualsevol llibre, transmetem la importància del Respecte , així com el reconeixement de la solidaritat valencia-

na, donant rellevància a la lluita contra el càncer en este cas de Paterna.

València sense tu, ha sigut creat amb il·lusió i respecte, encara que podria parlar de moltíssimes coses importants per als fallers, paterners i valencians, hem volgut posar l’accent en diferents temes, però amb un sol punt d’unió, pensar que sense cada un d’ells la vida seria molt distinta, posem on posem el nostre accent, València i Venècia, les dos compartixen similituds i problemes, que requerixen de major exponencial i major interés.

Canviem Venècia per València en la cançó i ens quedarà el final d’este llibret…

Què distinta València si em faltes tu Quina tristesa hi ha en tu, no sembles igual Només queda un adeu, que no puc oblidar Hui València sense tu, què trista i sola està.

Arribar fins ací, un any mes, requerix de sacrifici i lliurament, per això vull agrair als qui animen a això, als qui gaudixen d’un llibret faller, als qui aporten i enriquixen la seua gestió, els creadors sempre volem superar eixa barrera de la por i dels dubtes en la confecció d’este element i és que al final alguna cosa o algú dona forces per a això, si has sigut la teua un d’ells o elles, GRÀCIES

Gràcies Mama i Charly, per invertir el meu temps en això, confiant en mi.

VENÈCIA sense tu _València

SALUDA CO-Presidència

FALLA JACINTO BENAVENTE - ALBORXÍ 2026

Hola fallers i falleres d´Alborxi, des d’estes línies us volia agrair el suport i confiança en la meua persona, com en la dels meus companys a l’hora de poder dirigir esta magnífica comissió.

Any rere any comencem amb il·lusions renovades però sempre amb un mateix objectiu, ser cada dia mes grans, en fallers, en col·laboradors, en anunciants, etc.… tot això ens portara a ser una falla referent al nostre poble, una falla admirada per moltes persones, que any rere any ens trien per a formar part de la nostra família alborxilera, el cens cada any creix i això és senyal que alguna cosa està funcionant, però és cosa de tots, tots hem de continuar remant cap a la mateixa direcció.

No em vull oblidar d’eixes persones que formen la directiva, els vicepresidents/as i els delegats/as, cada un aporta el millor de si perquè tot funcione al costat de les persones que formen les seues delegacions, tot este conjunt és la clau de l’èxit.

Només em queda per dir que gaudim en harmonia la setmana vinent fallera, que vinguem al casal a gaudir i que cada un se senta participe d’això, el casal és la casa de tots els fallers i ara mes que mai podem dir que és nostre.

Una salutació.

ELOY BARQUERO GAGO

SALUDA CO-Presidència

FALLA JACINTO BENAVENTE - ALBORXÍ 2026

Una de les coses més boniques que té ser president, és el fet de poder escriure estes paraules per a la teua comissió. Hui em dirigisc a vosaltres amb la idea i desig que tots passem junts unes falles com ens mereixem.

Com sempre, la directiva ha fet un treball espectacular, que juntament amb l’esforç i sacrifici de la resta de la comissió, s’ha pogut formar un equip de deu.

Després d’estos mesos, hem de gaudir de les Falles i de tot el que això representa, juntament amb la família, amb els amics i amb els nostres infantils que fan que siguem una de les comissions falleres més grans del municipi, i un referent per als més xicotets.

Hem de continuar sent fidel als nostres principis i pensaments, que un any més continuem creixent.

Agraïsc especialment als meus companys de batalla, Pedro i Eloy, que sempre han estat amb mi en tot moment i tantes discussions hem tingut tot l’any, símptoma que hem estat treballant i barallant per la falla, acabant per formar una autèntica pinya.

També agrair a les nostres falleres majors, Noe i Michelle, les que ens han representat en tots els actes i han deixat el nom de la falla en tot l’alt, gràcies de veritat, sempre en el meu cor. I com no, del president infantil, Xavi, qui semblava que no anava a fer mai el pas, i per fi l’ha donat, sent un minipresi més amb nosaltres tres.

No pot faltar eixe agraïment també als nostres col·laboradors, anunciants, fallers d’honor, veïns i amics, que només podem afegir que la Falla Jacinto Benavente Alborxi i Voltants de Paterna és ací per al que necessiteu.

Vixca Alborxi  i Vixquen els falles.

Javier Vicente lozano cabeza

SALUDA CO-Presidència

FALLA JACINTO BENAVENTE - ALBORXÍ 2026

Estimats fallers i falleres, col·laboradors, amics i veïnat.

És un honor de nou poder dirigir-me a tots vosaltres en este cas com a Copresident d’esta gran comissió, una nova aventura que compartisc amb Javi i el meu germà Eloy .

Una vegada aconseguit les expectatives que ens marquem en anys anteriors de consolidació i creixement ,de nou el projecte es basa en un eix principal, el Faller , toca seguir amb els nostres valors com a festa i fer-la extensiva al nostre barri d’Alborxi , la nostra comissió porta el nom del barri en cada processó, en cada acte de Junta Local , en cada presentació de les Falles de Paterna i som una referència en el món de les Falles del nostre poble.

A més, des del 15 de Març omplim la nostra plaça amb dos Falles que agrada veure i són de les més visitades de Paterna ,d’ací ve que també invertim i apostem a portar als millors Artistes Fallers perquè planten en la nostra plaça Alborxi , vos convide que vingueu a veure-la un altre any mes.

Tot este treball és impossible sense la nostra directiva pel seu lliurament i col·laboració i sobretot a tota la co-

missió per tornar a confiar una altra vegada mes en nosaltres, esta vegada en conjunt.

Als meus dos companys Javi i Eloy dir-vos que els tres fem eixe còctel especial, encara que amb caràcters diferents que fàcil ens posem d’acord i això és perquè pensem sempre en el benefici de la Falla i no en el benefici nostre , a més per a mi és molt especial, compartir enguany la Presidència amb vosaltres .

Damunt Javi compartix presidència enguany amb el seu fill Xavi i et dic jo per experiència que vaig poder compartir amb la meua filla Leire l’exercici 2023/2024 que és una cosa que no oblidaràs mai, l’orgull d’un pare que veure que el teu fill és el President Infantil de la nostra Falla, no té preu . Agrair a fallers, falleres, fallers d’honor . col·laboradors, anunciants i veïns el suport i aportació i la gran labor que feu per la festa de Falles .

És el meu desig al costat dels meus companys Javi i Eloy , el nostre President Infantil Xavi i les nostres Fallera Major Noe i la nostra Fallera Major Infantil Michelle que gaudim d’unes bones Falles en Germanor i harmonia , vos saluda el Copresident.

PEDRO BARQUERO GAGO

SALUDA Fallera Major

FALLA JACINTO BENAVENTE - ALBORXÍ 2026

Mai hauria imaginat que el meu somni de representar a esta gran falla, Jacinto Benavente Alborxi, es complira als meus 25 anys. 25 anys plens de passió fallera i dedicats a la meua gran família fallera. Família que m’ha vist créixer , plorar, somriure i aprendre d’esta gran cultura com són les falles.

Em va parar a pensar-ho i no puc estar més orgullosa de ser valenciana i pertànyer a este gremi que a poc a poc s’està perdent però que jóvens com jo estem intentant traure a flotació, l’artesania és una cosa que va dins de la meua, adore el meu treball.

Amb cada puntada que done, el meu orgull i sacrifici van en conjunt, formant així la indumentària emblemàtica que millor ens caracteritza, els nostres vestits, guardats com el nostre millor tresor.

Alborxi, és una forma de vida per a mi i per a la gent que dia rere dia m’envolta, Alborxi ha sigut la meua infància i ara la meua maduresa. Alborxi està completada per gent treballadora, gent de sempre i gent de barri. No sempre hem sigut mirats però no importa el color si l’escut i la unió està en el cor.

noelia part bleda

Durant tota la meua vida he vist a la meua família formar-se com a fallers i valencians dins de les parets del casal, i és una cosa que he heretat i que estime.

Encara recorde vindre del col·legi i fer els deures abans d’assajar en les taules marrons amb les potes d’acer negre que abans teníem, o jugar a la biblioteca que abans teníem mentres la meua mare pagava la loteria o simplement jugar amb les meues amigues abans de berenar. Records que espere algun dia poder transmetre i reviure amb els meus futurs fills.

Gràcies a tots els fallers, amics i sobretot als meus familiars per fer d’això una cosa meravellosa.

I gràcies en especial a la meua iaia Paula Bleda Cañamero per viure en el portal del costat del casal i fer-lo tan especial.

Espere que este any i les Falles 2026 siguen tan especials com serán per a mi i els meus companys de somnis Michelle, Xavi, Pedro, Eloy y Lozano.

¡Bones Festes Falleres!

Junta Executiva

FALLA JACINTO BENAVENTE - ALBORXÍ 2026

PRESIDENTS:

ELOY BARQUERO GAGO / PEDRO BARQUERO GAGO / JAVIER VTE LOZANO CABEZA

VICE PRESIDENT 1º: ADRIÁN VERGAZ ORTIZ

VICE PRESIDENT 2º: MARCOS VILLALOBOS MARTÍNEZ

VICE PRESIDENT 3º: ANA FABUEL FERNANDEZ

VICE PRESIDENT 4º: ESTIBEN MARQUEZ PALACIOS

SECRETARIA: AMPARO TEBAR QUER

VICE-SECRETARIA: ROCIO NAVARRO MONTORO

SECRETARIA ACTES: M.ª JOSE MONTORO COLL

BIBLIOTECARI/ARXIVER: NEREA BERTOLÍN GONZALEZ

DELEG. ECONOMÍA: DANIEL VELLISCA SANTACRUZ

DELEG. LOTERIA: ANA FABUEL FERNANDEZ

DELEG. FESTEJOS: PURI RECAMALES SALOR

DELEG. INFANTILS: VICTOR LEÓN TELLEZ

DELEG. QUOTES: CONCHI ANDREU MORENO

DELEG. ESPORTS: ALEJANDRO OLMEDA ESTEVE DELEG. PROTOCOL : MAR ESCRIBANO LOPEZ / ROCIO NAVARRO MONTORO / ERIKA TORVISCO MUÑOZ

DELEG. RRPP Y XARXES SOCIALS: ROCIO NAVARRO MONTORO / ARIADNA MARTÍNEZ LUCENA

DELEG. CAVALCADA: JUDITH DE LA POZA TOMÁS DELEG. MÚSICA I SO: KEVIN MARQUEZ PALACIOS / ADRIÁN LEÓN BRAVO DELEG. IL·LUMINACIÓ: VLADIMIR SIXTO GÓMEZ

DELEG. FOCS: DIEGO RECAMALES GARRIDO DELEG MONUMENTS: ELOY BARQUERO GAGO / PEDRO BARQUERO GAGO / JAVIER VTE LOZANO CABEZA

DELEG. FALLA: ELOY BARQUERO GAGO DELEG. LLIBRET: ERIKA TORVISCO MUÑOZ / ROCIO NAVARRO MONTORO / MAR ESCRIBANO LOPEZ DELEG. PRESENTACIÓ: ADRIÁN VERGAZ ORTIZ / JUDITH DE LA POZA TOMAS/ NOELIA

QUER MURGUI / LORENA MARTINEZ GARCIA / IRENE GARCIA MARTINEZ

DELEG. JUNTA LOCAL: ADRIÁN VERGAZ ORTIZ

DELEG. MERCHANDISING:

Mª ANGELES CAMPAYO RODRIGO / VANESSA JIMENEZ DOMINGO/ANGELICA BARQUERO GAGO

DELEG. OFRENA: ANGELICA BARQUERO GAGO / ISAMAR MORENO CARRASCO

DELEG. FI DE FESTA: ADRIAN VERGAZ ORTIZ / JUDITH DE LA POZA TOMÁS / NOELIA QUER MURGUI

DELEG. FESTES: VICENTE IRANZO VALERO

DELEG. CARRER ENGALANAT:

ALBERTO GARCÍA BENLLOCH / LORENA MARTÍNEZ GARCÍA

SUBDELEGACIONS

INFANTILS:

LAURA PARRA CABANILLAS

ANA GARCÍA TÉLLEZ

SARA GUALDA ROMERO

VANESSA ARJONA GARCIA

Mª JESUS MAJANO CABANILLAS

RRPP I XARXES SOCIALS: MIGUEL ÁNGEL CALVO ARECES

JUDITH DE LA POZA TOMÁS

NOELIA QUER MURGUI

ARIADNA MARTÍNEZ LUCENA

FESTES:

NURIA BLEDA JIMENEZ

MARIA DEL OLMO RECAMALES

ELOÍSA GÓMEZ CASTRO

Mª CARMEN LÓPEZ DE LA CRUZ

CRISTINA ADRIAN JIMENEZ

ADRIÁN LEÓN BRAVO LOPEZ

JORGE ALEJANDRO BERNAL BLAY

RUBEN OLMEDA ESTEVE

ALEJANDRO OLMEDA ESTEVE

FOCS:

JUAN JOSE RECAMALES SALOR

ELIO JOSE TEBAR QUER

MARCOS VILLALOBOS MARTINEZ

VICENTE IRANZO VALERO

KEVIN MARQUEZ PALACIOS

ELENA CUESTA PÉREZ

ALEJANDRO OLMEDA ESTEVE

MONUMENTS:

ANGÉLICA BARQUERO GAGO

ISAMAR MORENO CARRASCO

DANIEL VELLISCA SANTACRUZ

MARCOS VILLALOBOS MARTÍNEZ

TOMÁS CANO BORT

IZÁN URREA BAYO

COMISSIÓ Major

FALLA JACINTO BENAVENTE - ALBORXÍ 2026

Brillants:

Purificación Salor Fernandez

Vicenta Montón Zarzo

Ana Fabuel Fernandez

Yolanda Santisteban Recamales

Amparo Tebar Quer

Tere Parra Raya

Erika Torvisco Muñoz

Lupe Bleda Cañamero

Angelica Barquero Gago

Gema Andreu Moreno

Eloy Barquero Guerra

Manuel S. Quer Bartual

Ernesto Andreu Novella

Pedro Fco. Barquero Gago

Javier Vte Lozano Cabeza

Juan José Recamales Salor

Bernardo Recamales Castro

Tomás Cano Bort

Eloy Barquero Gago

Fulles:

Mª Angeles Campayo Rodrigo

Mª Carmen López De La Cruz

Lorena Gonzalez Montón

Ana Bailén Serrano

Mª Carmen Del Rey Contreras

Puri Recamales Salor

Ramona Torres Heredia

Loli Moreno Lopez

Inma Fernandez Gonzalez

Mª José Lopez Segovia

Mariella Cantero Del Rey

Paula Cañamero Garcia

Adela Espinosa Pérez

Maria Del Olmo Recamales

Lourdes Villalobos Martínez

Eva Bleda Cañamero

Fernanda Campos Navarro

Daniel Montaner Martínez

Victor M. León Téllez

Juan Ramón Valles Mateo

Marcos Villalobos Martinez

Daniel Corral Ruiz

Jose R. Biot Moreno

Or:

Conchi Andreu Moreno

Cristina Jimenez Villa

Lorena Martin Lopez

Laura Parra Cabanillas

Patricia Sinisterra Lopez

Nuria Bleda Jimenez

Ana Mª Carrasco Tolosa

Isabel García Valera

Isamar Moreno Carrasco

Juani Capella Guerrero

Loli Miquel Montaner

Vanessa Jimenez Domingo

Beatriz Lucena Laguarda

Judith De La Poza Tomas

Ana García Téllez

Ana Sanchez Parra

Mª Jesús Majano Cabanillas

Reme Carrasco Beneyto

M.ª Jose Montoro Coll

Susana Palomo Lopez

Lorena Moreno Lopez

Lidia Navarro Dubal

Elio Jose Tebar Quer

J. Pablo Martinez Muñoz

Estiben Marquez Palacios

Daniel Vellisca Santacruz

Francisco Ortells López

Vladimir Sixto Gómez

Adrian Vergaz Ortiz

Jorge Lopez Herrera

Borja Sanchez Navarro

Argent:

Rocio Navarro Montoro

Carla Part Bleda

Paula Gómez Miquel

Araceli Urrea Sanchez

Mar Escribano López

Noelia Quer Murgui

Beatriz Bayo Carabal

Natalia Santamaria Armiñana

Kevin Marquez Palacios

Vicente Iranzo Valero

Juan Manuel Urrea Sanchez

Alejandro Tárrega Lopez

Coure:

Lorena Martinez Garcia

Irene Martinez Garcia

Nerea Bertolin Gonzalez

Naiara Escribano López

Beatriz Castilla Rodriguez

Rocio Clemente Bautista

Elena Cuesta Pérez

Cristina Navarro Mestre

Noelia Part Bleda

Adriana Valles Garfella

Eva Bosch Ruiz

Eloísa Gómez Castro

Amparo Llavata Perez

Inmaculada Lopez Gutierrez

Veronica Martinez Romero

Noa Mª ºmiñarro Castells

Laura Rodriguez Lucena

Irene Villalobos Palomo

Cristina Adrian Jimenez

Nieves Tomás Ripoll

Sara Lopez Castilla

Maria Lopez Castellano

Mº Dolores Espejo Jimenez

Loli Gomez Lorente

Asia Marco German

Mamen Dura Coll

Elvira Cañizares Perez

Cristina Cañizares Perez

Paqui Carrasco Jimenez

Veronica Carrascosa Lopez

Paula Corral Sanfelix

Nerea Lara Bleda

Leyre De La Cruz Andreu

Vanessa Arjona García

Laura Calleja Soriano

Carmen Frías Pascual

Alicia Ceballos Frias

Maika Esteve Navarro

Sara Gualda Romero

Nuria Hortal Calero

Jiona Ji Hong

Maria Bailén Serrano

Lorena Recuero Serrano

Helena Ruiz Morán

Carolina Martínez Liébana

Ariadna Martínez Lucena

Leire Barquero Navarro

Gisela López López

Nuria Alcazar Capella

Nerea Agustí Villalba

Dolores Ariza Escobar

Andrea Barquero Aparicio

Lola Campos Rabadan

Mª Jose Campos Rabadan

Dolores Campuzano Alcolea

Ana Lucia Flores Cordero

Vanessa Garcia Martínez

Veronica Garcia Martínez

Ivon Gasco Duran

Aitana Gazquez Giner

Adela Gómez Marín

Ariadna Guillém García

Monica Javaloyes Sarrión

M.ª Del Mar Legido Perdices

Nora Macarro Fernandez

Sofia Matthews Espejo

Celia Puertas Torres

Maria Rodriguez Moya

Carmen Sanfelix Ayllon

Vanessa Sánchez Castellano

Amelia Marmol Sanchez

Neus Sixto Recamales

Gloria Vidal García

Tania Muñoz León

Adrián León Bravo Lopez

Santi Gonzalez Molina

Alejandro Mas Sanchis

David Puertas Torres

Manuel Martinez Montón

Vicente López Castell

Juan Miguel Egea Descalzo

Asier Sixto Recamales

Cristian Montaner Moreno

Juan Manuel Cuecos Campayo

Jeison Andres Mosquera Garces

Izan Urrea Bayo

Jorge Alejandro Bernal Blay

Jose Luis Navarro Montoro

Jose Luis Navarro Boluda

Miguel Angel Calvo Areces

Jose Fco. Rodriguez Soriano

Carlos Ruiz Peris

Manuel Martinez Rivera

Manuel Lopez Brey

Diego Recamales Garrido

Vicente Lara Bleda

Jose Valero Navarro

Luis Torrijos Alemany

Nick Matthews

Alejandro Olmeda Esteve

Ruben Olmeda Esteve

Santiago Olmeda Zazo

Alejandro De La Cruz García

David De Castro Domínguez

Alberto García Benlloch

Sergi García Iñurria

Daniel Urbán Martínez

Sergio Pinilla Fernandez

Fco. Jose Aguilar Gonzalez

Antonio Aguilar Marin

Alejandro De La Cruz Garcia

Erik Gallardo Campos

Rafael Gallardo Clemente

Alberto Gil Campuzano

Oscar Guillem Rojas

Helios Guzman Andreu

Justo Vicente Hernandez Lopez

Thiago M. Iglesias De Haro

Néstor Martínez Lucena

Pablo Ojopi Parra

Sergi Ortiz Sanchis

Fco Javier Torralba Vilar

José Valero Navarro

Mario Alvarez Escobar

Ines Rodriguez Bosch

Fallers Honorifics:

Joaquín Hernández Lahuerta

Manuel Martí Alexandre

Francisco Torvisco Diaz

Paqui Segovia Rodriguez

President D’honor :

Eloy Barquero Guerra

FALLERS d’Honor

FALLA JACINTO BENAVENTE - ALBORXÍ 2026

COL·LABORADORS

BARBARA CABANAS LOPEZ

JESÚS CANCHO GARCIA

FALLERS D’HONOR

VICENTE JOSE GIL GALLARDO

RAFAEL GONZALEZ CHECA

ANGELES GAGO TENORIO

CONCHA FRANCO SALDAÑA

DAVID FORTEA PIÑA

ANDREA LOPEZ ESTEVE

M. ISABEL SEGURA GARCÍA

JUAN ANTONIO SAGREDO MARCO

PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ

Vicente José Mompó Aledo

MIGUEL ANGEL DE LA CRUZ DEL VALLE

SERGIO DEMIRA JIMÉNEZ

ANA GARFELLA CAMPOS

BORJA DAVID GIMENEZ NAVARRO

VERONICA HORTAL CALERO

MARTHA YANETH MOSQUERA GARCES

PAQUI PERICHE CHINILLACH

DANIEL RAYA CRUZ

DAVID REYES GARCIA

FRANCISCO ROMERO GONZALEZ

BELÉN SANZ ORTIZ

LUISA TORRES HEREDIA

PAQUI PERICHE CHINILLACH

RECOMPENSES Majors DE LA COMISSIÓ

ARGENT INMACULADA LOPEZ GUTIERREZ

Mª JOSE MONTORO COLL

LAURA RODRIGUEZ LUCENA

NURIA BLEDA JIMENEZ

OR

KEVIN MARQUEZ PALACIOS

PABLO MARTINEZ MUÑOZ

BORJA SANCHEZ NAVARRO

ALEJANDRO TÁRREGA LOPEZ

BEATRIZ BAYO CARABAL

FULLES

BEATRIZ LUCENA LAGUARDA

VLADIMIR SIXTO GÓMEZ

ARGENT

M.ª DOLORES CAMPOS RABADAN

SANTIAGO GONZÁLEZ MOLINA

VICENTE IRANZO VALERO

INMACULADA LOPEZ GUTIERREZ

LORENA MARTINEZ GARCIA

ALEJANDRO MAS SANCHIS

ELENA CUESTA PÉREZ

JOSE LUIS NAVARRO BOLUDA

DAVID PUERTAS TORRES

LAURA RODRIGUEZ LUCENA

MARIA BAILEN SERRANO

ADRIÁN LEÓN BRAVO LOPEZ

OR JORGE LOPEZ HERRERA

KEVIN MARQUEZ PALACIOS

PABLO 9 MARTINEZ. MUÑOZ

ALEJANDRO TÁRREGA LOPEZ

BEATRIZ BAYO CARABAL

FULLES

EVA BLEDA CAÑAMERO

BRILLANTS

LUPE BLEDA CAÑAMERO

GEMA ANDREU MORENO

ANGELICA BARQUERO GAGO

ELOY BARQUERO GAGO

DE JUNTA CENTRAL DE JUNTA

ESMALTADA

ALBERTO GARCIA BENLLOCH

ELOÍSA GÓMEZ CASTRO

NURIA HORTAL CALERO

Mª AMPARO LLABATA PEREZ

NOA MARIA MIÑARRO CASTELLÓ

CRISTIAN MONTANER MORENO

JOSE LUIS NAVARRO BOLUDA

JOSE LUIS NAVARRO MONTORO

JOSE FRANCISCO RODRIGUEZ SORIANO

CARLOS RUIZ PERIS

IZAN URREA BAYO

IRENE VILLALOBOS PALOMO

EVA BOSCH RUEDA

JUAN MANUEL CUECOS CAMPAYO

VERONICA MARTINEZ ROMERO

ELIO JOSE TEBAR QUER

ARGENT

ANA CARRASCO TOLOSA

ANA GARCÍA TÉLLEZ

PAULA GÓMEZ MIQUEL

LIDIA NAVARRO DUBAL

NOELIA PART BLEDA

CARLA PART BLEDA

PATRICIA SINISTERRA LOPEZ

ARACELI URREA SANCHEZ

BEATRIZ BAYO CARABAL

REME CARRASCO BENEYTO

OR

ISABEL GARCÍA VALERA

VANESSA JIMENEZ DOMINGO

CRISTINA JIMENEZ VILLA

ISAMAR MORENO CARRASCO

Mª DOLORES MIQUEL MONTANER

SUSANA PALOMO LOPEZ

LOURDES VILLALOBOS MARTINEZ

JUANI CAPELLA GUERRERO

LAUREADA

AMPARO TEBAR QUER

ELOY BARQUERO GAGO

ANGELICA BARQUERO GAGO

LUPE BLEDA CAÑAMERO

GRAN Falla

FALLA JACINTO BENAVENTE - ALBORXÍ 2026

LEMA:VENÈCIA

Torna a manar la nostra tradició l’ambient de festa s’apodera la plantà ja queda propera i reclama de tots l’atenció.

Des del nostre encreuament que anomenem com a plaça el centre del veïnat l’enllaça als dies de falles novament.

Alborxí veus la falla que envoltes s’inspira en allò típic de Venècia realitat i fantasia que s’aprecia amb l’esplendor del carnestoltes.

També trobarem clares referències i com a pista és el nostre lema al·ludir a la Mostra de Cinema per basar les nostres experiències.

ARTISTA:

PERE BAENAS

Pel·lícules en Venècia rodades i carnestoltes fan de “a propòsit” perquè no siga sols un supòsit captar les maldats plantejades.

Veuràs per les nostres escenes cinema de la ciutat dels canals amb “xungues” velles i actuals i algunes paraules obscenes.

Per tota la falla enguany serà la tendència basar-se en les obres rodades en Venècia i estos exemples seran els essencials:

El Talento de Mr. Ripley (Anthony Minghella, 1999)

El Príncipe de los Ladrones (Richard Klaus, 2006)

Casanova (Federico Fellini, 1976)

El Placer de los Extraños (Paul Schrader, 1990)

Todos Dicen I Love You (Woody Allen, 1996)

Otelo (Orson Welles, 1952)

Estes que són tan especials i altres moltes es fan protagonistes d’este carnestoltes.

VERSADOR: Tomas Cano Bort

Remat i Centre de la falla

Va dalt de la falla i desemmascarada quedant sols coberta amb el ventall la Colombina empolainada al detall llueix palmito i sorprén traspuntada encara que amb xarxes sense pietat anant espectacularment disfressada deixarà un poc oculta la seua identitat així sols s’insinua com a reina del ball.

En l’altra banda va el violinista a Niccolò Paganini vol simular Venecia Sin Ti hem d’escoltar de la mà d’este virtuós artista.

Les bandes sonores del cinema s’escoltaran al llarg d’esta Mostra melodies que són un emblema, però de sobra coneixent-vos sé sense oblidar que la falla és Nostra queda clar que en la plaça també sonarà la Venecia dels Hombres G.

Queda en el centre al descobert la cara guapa de la prudència sense excessos demana paciència i en la diplomàcia troba l’encert.

Prefereix silenci demanar-nos a què de crítics ens passem condicions bàsiques ficarem i en alguna cosa tallar-nos (o què?).

Volem expressar i no fer pena en la góndola s’ha de pujar per a recórrer cada escena que la falla ens ha de contar.

La història comença en eixe moment en què es promociona un baratet viatge fet per als iaios és un bon homenatge que s’ofereix des de l’ajuntament.

Anem a Venècia, feu ja les maletes eixirem des d’ací volant en un avió volen tots apuntar-se, quina emoció! encara duguen-los a cos coletes.

Visente i Marujín basada en The Tourist (Florian Henckel von Donnersmarck, 2010)

Paterna de matinada, les quatre Visente al llit, que d’un bot s’alça es vesteix i en mocassins es calça ni fa son, ni fa fred fora del catre.

El nostre ajuntament espavilat un Last Minute fa poc anuncia en bon preu ho ha enganxat, qui és el guapo que renúncia?

Per fer este esforç està voluntari una vida junts hi ha que celebrar: Viatge de bodes per a recordar en el seu cinquanta aniversari.

A la porta d’una cova ara oficineta s’ha de fer una molt llarga cua qui faça tard la té però ben crua; estàs sense viatge, i en bajoqueta.

Giovanni el Gondoler basada en Io, Don Giovanni (Carlos Saura, 2009)

Més simpàtic ja no pot ser més templat i més atent ni més hàbil i prudent ni més idiomes conéixer.

Giovanni molt bon professional no es pot mostrar preocupat encara estant prou apurat per este model vacacional. En tantes ciutats es queixen veïns però hi ha molta feina i empreses els assumptes no són les certeses de coses positives i de fets roïns.

On está el límit de la massificació? tantes ciutats viuen del turisme i tants veïns preveuen un abisme; impossible l’equilibri o la solució.

Visente sí que va arribar a temps Venècia podran ara conéixer un premi de vida és de meréixer Marujin i ell estan molt contents.

Mireu-los en góndola que pagats deixen que Giovanni els passege ara no pensen si estan malalts ni en allò de la tensió o el fetge són per l’experiència aclaparats.

Però mentre Venècia visiten que passa? que per cada cantó sí reconeixeran i de vegada en quant ells pensaran en “putadetes” que passen per casa.

Per a reconéixer-les no sigues “mantero” canalla afanyat, observa, llig i pega la volta a la falla.

I és igual ací que allà, en Benidorm, Sevilla o Barcelona que sense el motor del turisme; Espanya estaria bona!

L’Arlequí Indecís basada en Casino Royale (Martin Campbell, 2006)

Al casino se la jugarà nostre indecís quan facen les pròximes eleccions lluny d’anar alegre en moltes il·lusions anirà de mala gana en cap d’encís.

Este arlequí trist no és cap extremista i veu en gran pesar de desafecció la política esta de la polarització estar als extrems hui? és surrealista!

S’ho “curra” l’actual classe política que du la ideologia als anys trenta l’ambient d’ara està que rebenta. Algú farà un poc d’autocrítica?

Molt resignat, votarà amb eixa careta no per amagar la cara fes-me cas sinó per dur molt ben tapat el nas; la politica d’ara li dona angoixeta.

Sense recolzar a estos rancis extrems no hi ha ningú que li emocione mesurant per uns altres barems votarà a qui menys agonia li done.

Així que el resultat de tots els indecisos serà contar cartes de la baralla gens tindrà de romàntica batalla quasi com jugar-se el futur a la ruleta no hi haurà càlculs que siguen precisos serà una aposta total cada papereta.

Públicament, no dirà res, és que és millor que calles la crítica no està ben vista ni als “ripios” de les falles.

Canviar de Careta Pel Banderí basada en El Mercader de Venecia (Michael Radford, 2006)

Parlant de política i molt banyant-se que sort tenim les falles del poble els polítics de manera “molt noble” col·laboren en la festa implicant-se.

El setze passaran per la falla al matí si veuen una crítica que sea favorable faran una acció molt més que lloable com és premiar-nos amb un banderí.

Així de manera tan desinteressada i amb no massa haver invertit poden deixar cada falla marcada amb el bonic logo del seu partit.

El públic per cada premi concedit podrà veure cada falla polititzada; Xica! puix cal estar molt agraït.

Sentin-lo enguany per les altres falles ja pots vacil·lar, no cal que et calles nosaltres tindrem les de guanyar tots els partits ens han de premiar.

Però la raó d’haver fet esta crítica tan “molleta” i subtil no és per guanyar el premi, és més per guanyar el pernil.

Doctor Balanzone basada en Muerte en Venecia (Luchino Visconti, 1971)

Com en Venècia majestuosa ciutat una illa de la falla és un cementeri jutgen esta escena amb tètric criteri per la manifesta sinistra veracitat.

En la citada pel·lícula d’esta escena una pandèmia de mort devastava tota Venècia en silenci quedava sent escenari de desolació plena.

Ací hem volgut poder representar la mort de desitjos i de promeses no queden ja ni les despeses de projectes que ens van agradar.

Aiii, promeses electorals buides pel poble molt ben acollides són la salseta de la campanya el titular, el joguet, la “patranya...” la festa en el cos, local “xarraeta” un calfament per a la boqueta portada de diari sí que apanya.

Prometre el mateix vint vegades Què? On vegeu el problema? Si no qualla per a estes eleccions a les pròximes, açò és debades! voleu que vos faça un esquema? puix xe! no toqueu els collons.

Ens farà terror l’escena esta amb tombes d’idees ja mortes ocurrències nascudes tortes intenció bona o deshonesta?

La propaganda és una pandèmia puix hi ha alguna mentida funesta ajusticiada pel metge de la pesta amb mort complix la seua parèmia.

Il·lusionar és fàcil, oblidar és humà, creure és sols voler en castellà podem recórrer a: “prometer hasta el meter.”

Aigües de Paterna basada en Indiana Jones y la Última Cruzada (Steven Spilberg, 1989)

Són molts anys que estem feliços des que Aigues de Paterna s’encarrega de forma moderna d’una gestió sense coladissos.

Al poble l’aigua és de “puta mare.” Renta, veuràs el rastre pels cristalls camí de puresa que deixa la calç. Esta blancor es neteja compare!

Ara anirem a la dutxa o al bany si al cos sents un poc de picor tu sigues valenta i tira-li valor en la pell forta no hi ha dany.

Beure-te-la això sí que és valentia mai s’ha provat que roín siga és aigua, no la teua enemiga encara que no la bega ni ta tia.

Osmosis, filtre o la més popular d’este rànquing som els líders Paterna és poble de botellers aigua mineral has de comprar.

Sempre que has mirat la factura veus les taxes amb cara de fava paguem el litre a preu de cava és el luxe, és categoria i l’altura.

Aigües de Paterna, açò ja és un fet; Vosaltres sou les Aigües de Freixe-Net!

I per si tot açò fora poquet ni són impostos ni té trellat aquelles factures que malgrat vingueren a preu de Moët.

Tranquils, en vídeos i cartes et valdrà com a disculpa que de tot l’alcalde és innocent i no té la culpa.

El iaio conegué la Font del Gerro i encara és un pilar que suporta amb ferma voluntat de ferro a la futura generació absorta.

Voldria protegir-los pensa a voltes de tot l’absurd d’este carnestoltes.

Sensació final:

Si esta explicació poc vos diu en la falla es diran més coses potser seran més enginyoses o menys que en este aperitiu.

Algun xafardeig es guarda per a març descobrir-lo volem només advertir-lo per algun friqui moscarda.

Quan la falla arribe a la plaça haurà eixit d’un temple faller mític i històric és este taller on crea un artista de raça.

Orgullosos, estem mira per on d’haver tornat a treballar i en este Sant Josep plantar de Pere Baenas la segon.

Si revisen fotos d’altre poble i troben per ahí altra Venècia seran els ulls del qui aprecia no fer com que veu doble.

Qui la diferencie sí que demostra ser observador i un bon aficionat puix la de Paterna en voluntat clar està que hem fet “La Nostra.”

Que este art i esta festa no es mesura per les pantalles així que vine per Alborxí per a passar bones falles!

SALUDA President

FALLA JACINTO BENAVENTE - ALBORXÍ 2026

Hola a tots i totes, soc Xavi Lozano Jiménez i amb estes línies vull expressar tot el meu amor a la millor comissió de totes, a la de la falla Jacinto Benavente Alborxí.

Enguany he coincidit amb els millors companys que em podrien acompanyar en este viatge inoblidable per a mi, amb Michelle, Noe, Eloy, Pedro i amb el meu pare, Lozano.

També vull donar les gràcies a totes les persones que m’han donat suport a ser el President Infantil d’esta comissió, a la meua família, i sobretot a la meua mare i a la meua germana que sempre han sigut ací en els pitjors moments.

I també gràcies als infantils d’Alborxi, on tinc el plaer de poder representar i que durant este any m’han donat tantes alegries en cada una dels berenars i actes on he estat.

Segur que les falles del 2026 són les millors!

Un abraç molt fort del vostre president

XAVI LOZANO JIMÉNEZ

SALUDA Fallera Major

FALLA JACINTO BENAVENTE - ALBORXÍ 2026

Infantil

Xiquets i xiquetes!

És un honor per a mi escriure-us des d’esta posició que va arribar d’una forma molt natural, una vesprada qualsevol vaig arribar a un berenar convidat per una amiga, quan vaig entrar en el casal ja vaig saber que era el meu lloc, de ser una desconeguda he passat a ser la Fallera Major Infantil per a les pròximes Falles. Este somni el compartisc feliç i agraïda per la sort d’haver sigut la triada i estic que el passarem genial tots junts perquè una fallera major no és res sense la seua comissió infantil.

Tot va començar com us comptava abans, però volia traslladar un poc el que m’unix a este barri i a esta

falla, ja que la meua àvia va nàixer en este barri, els meus besavis venien llet i fruita, a més la meua mama s’ha criat amb molts fallers i falleres d’esta comissió per la qual cosa, des d’abans si més no que fora fallera estava predestinada a pertànyer a la Falla Jacinto Benavente Alborxi.

Aprofite per a agrair als qui em porten de la mà i em guien en este meravellós somni, a Xavi, Noe, Pedro, Eloy i Lozano, sense oblidar-me de la meua comissió, en el qual espere que enguany quede gravat com ho farà en el meu cor.

Us esperem els infantils de Alborxi en la gran setmana fallera i us desitge una Felices Falles 2026.

MICHELLE ÁLVAREZ FRÍAS

Directiva

Infantil

FALLA JACINTO BENAVENTE - ALBORXÍ 2026

PRESIDENT: XAVI LOZANO JIMENEZ

VICE- PRESIDENT: ALEJANDRO VILLAR NAVARRO

SECRETARI: ANDREU MARTÍNEZ TEBAR

CONTADOR: IÑIGO GIL SANTAMARIA

TRESORER: JIMENA GIL SANTAMARIA

DELEGAT DE LOTERIES: MIGUEL ANGEL EGEA NAVARRO

DELEGAT DE CUOTES: ALEX FERNANDEZ

DELEGAT DE FESTEJOS: GUILLEM MONTANER TARIN

DELEGAT DE FESTES: ALVARO MAS BAILÉN

DELEGAT DE INFANTILS: CLAUDIA TEBAR PASCUAL

DELEGAT DE ESPORTS: JUANJO RAMOS TROYANO

DELEGAT DE PROTOCOL: RAUL DE LA CRUZ LARA

DELEGATS DE R.R.P.P.: MATEO NUÑEZ MARTÍN

DELEGAT DE PRESENTACIÓ: CARLA GARFELLA LOPEZ

DELEGAT DE FI DE FESTA: ALEJANDRA VERGAZ TELLEZ

DELEGAT DE FOCS: ALMA ARENAS RECUERO

DELEGAT DE JUNTA LOCAL: ELOY BARQUERO MOSQUERA

DELEGAT DE MERCHANDISING: VALERIA HENARES

DELEGAT DE CAVALCADA: VALERIA FABADO

DELEGAT DE SO: MILENA AMIGO MENDEZ

DELEGAT DE PASSACARRERS: THIAGO SANCHEZ MUÑOZ

DELEGAT DE ATREÇ: ALBERTO VILLALOBOS PALOMO DELEGAT DE LLIBRET: ALBA PEINADO MONCHO

CASALER: JOSE ANTONIO LASTRA CARRASCO ABANDERAT: JULEN LÓPEZ CASTILLA OR VALERIA RECAMALES GARRIDO VERA DE LA CRUZ ANDREU

YAIZA MARTINEZ CALLEJA

CAROLINA MARCO BARQUERO AINARA LOZANO JIMENEZ ANA BARQUERO NAVARRO

MARC URREA BAYO

XAVI LOZANO JIMENEZ

ADRIAN LEON PARRA

HUGO LEON PARRA

DANIEL RAYA MAJANO

JAUME MARTINEZ TEBAR

AITOR LARA CANO

ARGENT

ELUNEY GONZALEZ ESPINOSA

NAYRA ROJAS LARA

IRIS ESPIGARES LLAVATA

CARLA GARFELLA LOPEZ

NORA CORRAL SAN FELIX

NORA TORRIJOS MARTINEZ

YAIZA SANCHEZ COBOS

PAULA RAYA MAJANO

ALEJANDRA VERGAZ TELLEZ

CELIA EGEA NAVARRO

JÙLIA MONTANER TARIN

ANDREU MARTINEZ TEBAR

ELOY BARQUERO MOSQUERA

JULEN IRANZO BLEDA

PAU VELLISCA MORENO

JULEN LOPEZ CASTILLA

MIGUEL A. EGEA NAVARRO

YAGO ESPIGARES LLAVATA

JULEN GOMEZ RODRIGUEZ

HECTOR LASTRA CARRASCO

JOSE ANTONIO LASTRA CARRASCO

ERIK SANCHEZ COBOS

DARIO TORRIJOS MARTINEZ

NOAH VERGAZ TELLEZ

ALBERTO VILLALOBOS PALOMO

COURE

MICHELLE ALVAREZ FRIAS

PAULA PINTOR GARCIA

PAULA MORILLO CAÑIZAREZ

MARTA MORILLO CAÑIZAREZ

YLENIA RICO DURA

DANIELA MARTINEZ SEGURA

ALBA GUZMAN GASCO

CLAUDIA GUZMAN GASCO

MIA LASTRA CARRASCO

MARIA URBAN SINISTERRA

LOLA GOMEZ SANTISTEBAN

DUNIA GONZÁLEZ SÁNCHEZ

SARA ALAMOS GUALDA

VERA GRANDE CARRASCO

NOA SANCHEZ CARRASCOSA

EMILY GABRIELA PARRA VUOLO

NICOLE VALENTINA PARRA VUOLO

CLAUDIA PINEL GONZALEZ

VALERIA PINEL GONZALEZ

MARTINA RECAMALES CLAUDIO

CLARA VALERO ARJONA

ADRIANA TARREGA MARÍN

MILENA AMIGO MENDEZ

ALMA ARENAS RECUERO

LORI ARSENE

ESTEFANÍA CORDOBA MARAVILLA

EVA TORRALVA LEGIDO

CLAUDIA TEBAR PASCUAL

LEIRE CARBONELL SANZ

VALERIA FABADO RODRIGUEZ

LARA GOMEZ CAÑIZARES

OLAYA GUERRERO SANCHEZ

ALBA GUZMAN GASCO

CLAUDIA GUZMAN GASCO

VALERIA HENARES GOMEZ

MIREIA LOPEZ RODRIGUEZ

MIA MARCILLO MATEU

BIANCA MARTÍN-POZUELO GARCIA

CLAUDIA MARTÍN-POZUELO GARCIA

ALBA PEINADO MONCHO

ALMA PEREZ BAILEN

SOFIA SERRALLE MAJANO

IZAN TEBAR PASCUAL

JOEL MATTHEWS ESPEJO

THIAGO SANCHEZ MUÑOZ

ERIC SANCHEZ MUÑOZ

HUGO MARTINEZ SEGURA

MARIO PINTOR GARCIA

LEO VELLISCA MORENO

MARCOS PINILLA GUALDA

ALEX FERNANDEZ MORENO

BRAYAN FERNANDEZ MORENO

HELIOS GUZMAN GASCO

ALVARO MAS BAILEN

GUILLEM MONTANER TARIN

HUGO SANCHEZ CARRASCOSA

ALEJANDRO VILLAR NAVARRO

MATIAS AMIGO MENDEZ

RAUL DE LA CRUZ LARA

ADRIAN LARA CANO

MATEO NUÑEZ MARTÍN

EVAN CONTRERAS MARTINEZ

NOEL CONTRERAS MARTINEZ

IÑIGO GIL SANTAMARIA

JIMENA GIL SANTAMARIA

ROBERTO GIL SANTAMARIA

HELIOS GUZMAN GASCO

ALEJANDRO GUZMAN ROSAL

BRUNO HERNANDEZ ARIZA

JOAQUIN HERNANDEZ ARIZA

JUAN JOSE RAMOS TROYANO

ALEJANDRO SERRALLE MAJANO

TONI PINEL GONZALEZ

MINIFALLERS

DANIEL URBAN SINISTERRA

ADRIÁN MAS BAILÉN

CATALEYA DE LA CRUZ LARA

IRAIDE REYES RODRIGUEZ

Falla

Infantil

FALLA JACINTO BENAVENTE - ALBORXÍ 2026

LEMA: ALS NÚVOLS

Una festa en el cel sembla este projecte, i una cosa així és el que ens trobem, mes a dalt dels núvols que veiem des de la terra, trobem un recés de pau en el qual tindran lloc una escenes quotidianes, les quals estem acostumats a veure a les nostres cases, però esta vegada ho veurem en un entorn diferent, i és que “Als Núvols” ens farà un repàs de totes eixes coses que imaginem que ocorren allà a dalt, que a vegades és part de la nostra imaginació.... o no!.

Esta falla també farà un recordatori a totes aquelles mascotes que descansen en un lloc etern, i que encara que no estiguen amb nosaltres, continuen miolant o bordant-nos, en veure’ns arribar.

ARTISTA: PEPE GÓMEZ

Una flama ens dona la benvinguda i il·lumina tot el pal·li que cobrix la falla, i és que sempre hi ha alguna cosa que brilla en els nostres cors i en la nostra ànima, alguna cosa que manté viu el record i sobretot manté visca la nostra festa fallera, també veurem en la nostra falla, com els núvols cobren vida i ens expliquen quants tipus de núvols hi ha, perquè s’originen les tempestes, i trobarem, en clau d’humor el cicle dels núvols, que és “estar en els núvols”, o descobrirem al fet que fan olor els núvols, veurem els qui habiten en elles, perquè si el cel esta ple de núvols, entre elles, hauran milions d’éssers, que en un passat van viure el seu pas per la terra, com el cas de la gran Frida Kahlo, una gran artista que ens ve a delectar amb la seua visió d’art.

Esperem que no et quedes en els núvols este març i t’acostes a veure esta falleta, en la qual podràs descobrir un munt de coses, sobre el cel, els núvols i els seus hostes.

T’esperem Als Núvols !

Fallera Major

Temps arrere, vaig conéixer a una dona forta la qual la meua admiració omplia, perquè era ella la del carisma, la que amb un somriure alegrava al mon sancer, i és que en eixe somriure franc demostrava ser una d’eixes dones sense por de res.

Hui torne a veure a aquella dama exitosa, valenta i apassionada. Dona empoderada i tenaç, que vol conquistar el món trencant barreres i lluint audaç.

En un camí d’arena i pols acompanyat, al ritme de pasdoble “Campanera”, com cantaria la que en el cel vela i com trotarien del iaio els cavalls.

La Paterna fallera, a tu Rocio, s´encomana puix eres el sentiment que en ella mai mor, per tindre eternament gravat al cor la gloria de la dona valenciana.

La veu que d´este poble, emana en flama per la dolça, modesta, plàcida i clement per la Rocio d’ànima intel·ligent que porta al cor dites i calma.

Bonica fallera, que com poques sentint a la Mare, la Verge i Patrona, bateja al seu cor, demanant que a València l´ampare oferint deler amb Ofrena de flors.

I aci està per a lluir el que per dret li correspón. Perquè no hi ha més diamant ni més valor ni més orgull que regale una vida que sigues tu, Rocio, l´elegida de Paterna, nostra Fallera Major

Escrit per: Yolanda Santisteban Recamales.

ROCÍO NAVARRO MONTORO Paterna

LAURA RODRÍGUEZ LUCENA Cort d’Honor

RESUM DE L’ANY

ABRIL

Abril va arribar després de donar finalitzat un bon exercici faller, amb l’elecció presidencial, que enguany va recaure en Lozano, Pedro i Eloy. Sense donar temps a molta celebració, es va celebrar nostra tradicional Apuntá amb jocs, premis, activitats, on xiquets i no tan xiquets, van gaudir de la seua casa donant la benvinguda a noves incorporacions. El nou projecte anava donant forma amb la firma per segon any consecutiu amb el nostre volgut Pere Baenas.

MAIG

Comencem maig celebrant el dia de la mare, on els nostres infantils van crear amb les seues mans i el seu art detalles per a les mamis, a més de gaudir d’un berenar. Este mes, va acollir la celebració del concurs de paelles de JLFP, en un dia de Germanor, sol i molts riures.

Mentrestant, acabava amb èxit la busca d’artista faller infantil, amb la firma per

al monument infantil de Pepe Gómez amb la nostra comissió.

Maig el mes de la nostra Verge dels Desemparats, on de nou, es va convertir en una jornada atípica, a causa de l’amenaça de pluja, però la Falla intentant ajudar com sempre a la confraria, almenys donava pas a un acte emotiu a la nostra església.

Este mateix mes coneixíem a les candidates a Falleres Majors de Paterna on les nostres falleres Rocío i Laura, posaven totes les seues il·lusions.

Arribava la fi de maig i amb l’el comiat de Rocío com a Fallera Major de les falles 2025 al costat de la seua presidenta Gema, marcava una nit plena de nervis i il·lusió que no defrauden mai, la fi de les vivències d’una fallera per a donar principi als somnis d’una altra, Noelia escoltava la seua cançó Alegria, que li obrien innombrables moments per davant. Nit que gaudim amb Pere Baenas tant en el suculent sopar com en la firma de

contracte del monument que veurem plantat en la nostra plaça.

JUNY

Els representants del 2025 acudien a l’homenatge organitzat per Junta Local, un acte emotiu on es va reconéixer la dedicació, esforç i carinyo cap a la festa fallera. Dies després, acudixen al seu últim acte els quatre, en el tradicional besamans de la Verge dels Desemparats.

Arribava el final i comiat d’un any meravellós per a Valeria i Julen, on els sentiments van donar pas a l’alegria i sorpresa, de Xavi que era nomenat president Infantil i Michelle com la fallera major infantil, en un marc ple de color, alegria i diversió on els nostres infantils el van passar en gran.

Juny acabava amb la tradicional festa de Sant Joan, l’aigua, les bromes, els jocs, els riures, les paelles, el tardeo, el sopar, un dia “hipermegalargo” de compartir la comissió un dia inoblidable.

JULIOL

Mai hauríem imaginat, ¡¡bo ara tots diran Jo ja ho sabia!! que podria convertir-se en més intensa i emotiva el Comiat i Elecció de la Fallera Major. Comiat d’Alba com a cort infantil on havia viscut un any ple al costat de les seues companyes, i ací estava ella, Ana, la nostra Ana, donant el fermall d’or, a una fallera major entregada que mai deixe de ser la nostra Ana. Mentres era ella la que deixava el seu càrrec, encara que sabem que el món faller continuarà sent la seua major passió, Laura i Rocío, gaudien d’un acte realitzat amb molta manyaga, nervis, passió, els seus números el 7 i el 9, les dos pletòriques, somrients, felices, nervioses, on finalment escoltàvem el nom de Rocío com a Fallera Major de Paterna per a les falles 2026. Laura ja formava part de la cort d’Honor. El relleu d’Ana anava a ser la seua amiga Rocío, les dos de la nostra comissió, Què més es podria demanar? Perquè era claríssim, finalitzar la nit amb una

tempesta descomunal de pluja i trons, per a celebrar que nostra Roci era la màxima representant del món faller de Paterna.

Per a buidar-nos de tantes emocions gaudim d’un dia de diversió en Aquopolis, on a més de lluir els nostres cossos serrans, ens remullem tot el dia pel que poguera vindre. Juliol acabava amb l’acte de proclamació de les falleres majors de Paterna Celia i Rocío, juntament amb les seues corts d’honor.

AGOST

El mes del descans, s’aprofita tant per a això com per a continuar treballant en el nostre casal, com m’agrada dir, NOSTRE, ara tot el que fem per a adequar és sol i únicament per al nostre patrimoni, ¿Quina era la següent prioritat? L’Aire condicionat, encara està per avaluar en grans masses, però creiem que serà un ben amortitzat en breu mentres alguns perrean o es freguen amb els pilars. Este mes també simbòlic

pel Tridu i la processó, que els nostres representants, este any més “còmodament” van gaudir pel poble per a finalitzar el dia de la processó de la festa gran de Paterna al Crist de la Fe.

SETEMBRE

Setembre un mes cargadito d’actes i moments, els nostres representants acudien a la processó de la Cañada el primer cap de setmana, posteriorment la Germanor Fallera se celebrava en un cap de setmana d’unió, activitats, on el color morat sempre és present. Finalitzant eixe cap de setmana amb el Centenari del nostre Crist de la Fe celebrat massivament pel poble de Paterna. Els següents caps de setmana serien inoblidables per a les Falleres Majors de Paterna en les seues presentacions, Laura lluiria la seua banda com a cort d’honor i Rocio a més d’atresorar la seua preuada banda, anava a viure una infinitat d’emocions a càrrec de la seua mantenidora Yolanda Santisteban,

també fallera de la nostra falla, finalitzant així eixe cap de setmana, amb un vi d’honor on els nostres representants el van donar tot junt amb alguns membres de la nostra comissió. Finalment, setembre ho acomiadàvem amb la Demaná de Noelia i Michelle, entre familiars i amistats, donant el seu carinyo a les nostres falleres majors per a les Falles 2026.

OCTUBRE

Que millor començar el mes que amb el que més els agrada als nostres infantils, la nit de cinema i pijames, on els pares són lliures i els nostres infan-

tils gaudixen sense deixar pegar ull en tota la nit. Els nostres màxims representants a més compartien l’acte institucional d’insígnies d’or de la Vila de Paterna NOVEMBRE

El mes havia de donar començament fent un poc de por, amb la nit d’Halloween, però havíem deixat una cosa pendent, la firma de contracte del nostre monument infantil, Pepe Gómez en companyia de Michelle i Xavi, mostraven a la comissió infantil el monument que es plantarà en la nostra

plaça. Ells al costat de Noelia i Lozano, acudixen eixe mateix mes a la setmana cultural organitzada per JLF. El mes a més compta amb la visita als monuments municipals, on els nostres representants gaudixen del dia amb els companys d’altres comissions, per a finalitzar amb la firma de contracte l’últim cap de setmana de novembre.

Premis

JOCS organitzats per Junta Local Fallera de Paterna

Enguany la nostra comissió, en l’edició d’este llibret, ha anat sumant triomfs en els jocs organitzats per la Junta Local Fallera de Paterna, on participen la majoria de les falles del nostre poble. Volem donar l’enhorabona a tots els participants i premiats, per aportar més importància a la Falla Alborxi.

primer lloc escacs infantils

primers lloc dames

tercer lloc truc B

tercer lloc truc D

primer lloc parxís E

segon lloc parxís B

tercer lloc parxís infantil

primer lloc rummikub A

primer lloc bitles

tercer lloc dards A

segon lloc dards B

primer lloc dards C

segon lloc pàdel C

segon lloc pàdel D

primer lloc frontó

Programa

d’actes

FALLA JACINTO BENAVENTE - ALBORXÍ 2026

DESEMBRE

13/12/2025 Visita al monument Infantil

20/12/2025 Visita al monument Major 27/12/2025 Menjar de Nadal

GENER

10/01/2026 Presentació Major i Infantil

17/01/2026 Vi d’Honor Major

22/01/2026 Presentació d’Esbossos i Cartell Junta Local 25/01/2026 Vi d’Honor Infantil

FEBRER

07/02/2026 Festa de la Cervesa

17/02/2026 Presentacio del llibret de Junta Local 20/02/2026 Mascletá Manual Junta Local

21/02/2026 Presentació del L libret de nostra falla i ninots per a l’exposició

22/02/2026 Homenatge al Major Junta Local 25/02/2026 Lliurament de ninots a l’exposició

28/02/2026 Inauguració exposició del Ninot Junta Local i lectura de premis, Cridà i festa amb djs

MARÇ

06/03/2026 Primera Nit de Albaes

07/03/2026 Cavalcada del ninot

08/03/2026 Despertà de Junta Local

13/03/2026 Segona Nit de Albaes

Sopar pre-falles d’aixella i Karaoke

14/03/2026 Menjar pre-falles i tardeo amb alguna sorpresa

Tercera nit de Albaes

15/03/2026 Dia de la planta, menjar per a Infantils i Majors, després de dinar realitzarem la tradicional estoreta velleta. Per la nit tradicional fesola.

16/03/2026 Per el mati jocs, després anirem tots junts a la mascletá i seguidament a la lectura de premis a l’ajuntament.

A la vesprada concentració per a anar a arreplegar els premis obtinguts (horari per confirmar)

A la nit sopar i després música oferida pels Djs residents de la falla.

17/03/2025 Per el mati jocs.

A la vesprada anirem a l’ofrena (horari per confirmar)

A la nit sopar i seguidament festa de disfresses

18/03/2026 Per el mati jocs.

A la vesprada ofrena del barri (horari per confirmar)

A la nit sopar i festa jove

19/03/2026 Tradicional esmorzar popular

Menjar Sant Jose “ Tardeo” en la carpa

Nit de la crema, primer cremarem la falla Infantil i seguidament el monument major (horaris per confirmar)

En finalitzar i arreplegar tot de la plaça, brindis en el casal

Des del dia 16 al 18 de Març, tots els dies menjars i sopars per als fallers i falleres censats. Els horaris de concentració seran comunicats per Xarxes Socials – Whatsapp.

GALERIA COMERCIAL

La comissió vol agrair a totes aquells col·laboradors i col·laboradores el seu suport perquè, any rere any, puguem donar llum a aquest llibret.

NOTA IMPORTANT: Amb la finalitat de respectar els anuncis que ens proporcionen les entitats col·laboradores, però també PRESERVAR l’idioma (la nostra llengua) del llibret, el valencià, us vam mostrar un índex llistat, a mode de guia comercial, d’aquests. D’aquesta manera, tots els anunciants poden trobar-se, independentment de la seua imatge gràfica, en la mateixa llengua de tot el llibret.

ESDEVENIMENTS BPM

Discomóvil, Lloguer So, il·luminació i Djs

@eventosbpmvlc

EL PALAU

Flors i Plantes

Av. Corts Valencianes 10 Paterna

CLINICA MALAGÓN

Clínica de Podologia

Carrer del Mestre Ramón Ramia Querol, 55, 46980 Paterna

FARMACIA PRIMER de MAIG

Farmacia

Av. del Primer de Maig, 31, 46980 Paterna,

HURFRON

Instal·lacions Elèctriques i telecomunicacions

Reis Catòlics 18 Paterna

EL FERRE

Ferreteria Industrial Plaça d’Elx, 41, 46988 Paterna

M&M EQUIPAMENT

Uniformitat tàctica militar-policial-especialitat medallista

Av. Blasco Ibáñez, 81, B, 46980 Paterna,

OLCA

Administració de Loteria núm. 2

Metge Ballester 16 Paterna

GRUP CEMALU

Tancaments metàl·lics - Serralleria

Comarca de l´horta 9 - P.I. Coscollar

Aldaia

ACEVAL

Ferreteria Industrial - Serralleria

Carrer 2-A Nave 6 - Parc tactica

ACUARIO CREATIVE

Agencia Creativa, comunicació i disseny

Carrer del Cid 19 Paterna

FARMACIA ALBORXI

Farmacia

Plaza Alborxi

GALPES APLICACIONS

Experts en aplicacions i pintura general @apligalpes

BAR VELASCO

Bar - El més important del dia l’Esmorzar

Av. del Primer de Maig, 81, 46980 Paterna

ESTIL FALLER

Indumentària Valenciana

Plaza dos de maig 4 Manises

ANDREU BARBERA

Fabricant de Portes Metàl·liques i projectes

Paterna

TRUITA GEGANT

Truites gegants per a tota mena d’esdeveniments info@tortillagigante.es

SUMA PATERNA

Supermercat

Carrer de Sant Agustí, 31 Paterna

PODOAVANZA

Podologia clínica i biomecànica

Av. del Primer de Maig, 61 Paterna

FERRETERIA ALBORXI

Ferreteria

Mare de deu de Montiel, 30 Paterna

COINBROKER

Corredoria d’assegurances

Mare de deu de Montiel, 32 Paterna

Joieria Francisco Riera i Fills

CARAMBA FALLERA

Joieria

Mare de deu de Montiel, 18 Paterna

FORN ALBORXI

Forn - Artesania tradicional

Reis Catòlics 22 Paterna

TALLERS SALVADOR PUCHAU I FILLS

Taller de vehicles

Verge del Pilar 36 Paterna

M&H BAR CAFETERÍA

Bar cafeteria

Mestre Ramon Ramia Querol 79 Paterna

BAR LA MANCHA

Bar cafeteria, futbolí i billar

Carrer de Jacinto Benavente, 41 Paterna

TRANSTERRA

Transport urgent

Pl. Avilés, 5 Paterna

FERROVAL

Ferreteria

Av. 1º Maig, 64 Paterna

ESCOLA GATZARA TABALET

Escola de Tabal i dolçaina

GATZARA (Paterna)

Paterna

ALUDECO

Tancaments metàl·lics

Carretera de Manises s/n Paterna

XURRERIA LOLITA

Xurros, porres, bunyols de carabassa, xocolate i mes

Av. Tomás i Valiente s/n El Bobalar

FOTÒGRAF CARLOS ROMIN

Estudi de Fotografia

Carrer Sant Roc, 12 Paterna

SUEÑA ENTRE TELAS

Botiga de teles

C/ d’Escolano, 20, Ciutat Vella

AUTO MECANICA PAU

Taller de reparació d’automòbils

Carrer 29, 219, 46470 Catarroja

EL TIMóN BAR

Restaurant

Carrer del Llicsó s/n Valterna

PENDEJO EVENTS

Servicis audiovisuals

Mare de deu de Montiel 19 Paterna

VALMAR

Rehabilitacions i servicis

Mare de deu del Pilar 17 Paterna

LA CASONA DE LOS COMUNEROS

Allotjament de turisme rural

Costanilla 4 - Villalar de los Comuneros

PIZZERIA QUESADA

Pizzeria

Cid Campeador 15 Paterna

TELEPIZZA

Pizzeria

Av. de Vicent Mortes Alfonso, 18 Paterna

JOSE DUAL

Perruquer d´hòmens

Madre de deu de Montiel 3 Paterna

BODEGA FERNANDEZ

Frutes, verdures, supermercat

Mariana Colas 35 Paterna

EL FARFALAR

Indumentària Valenciana

Tir de Colom 13 Paterna

VALMESTPRO

Agència immobiliària

Av. d’Ausiàs March, 40, Quatre Carreres

MGS SEGUROS

Assegurances per a particulars i empreses @elrunnerdeseguros

SEFERGON

Senyalització horitzontal en tot tipus de vies i aparcaments

C. Belgrado, parc. 19 - nave 3 - Mas de Tous Pobla Vallbona

LOCA DE LOS GATOS

Cafetería

Plaça Major 13 Paterna

CENTROCIEN

Basar

Mestra Mariana Colas 41 Paterna

BAR MALLORCA

Bar cafeteria

Sant Joan Bosco 44 Paterna

ARTESANIA JOVE

Botiga d’artesanies

Dr. Oloriz 15 Valencia

ADMINIS.LOTERIA TOBARRA

Administració de Loteria núm. 1

Carrer Major 133 - Tobarra Albacete

BAR LEVANTE

Bar

Mare de deu de Montiel 28 Paterna

CAFE BAR EL PASEO

Bar Cafetería

Santa Lucia 21 Paterna

BAR SOLERA

Bar

Mare de deu de Montiel 2 Paterna

LA PARRILLA MALI

Bar Restaurant

Ovidi Montllor 6 Aldaia

CAFE BAR LA SORT

Bar

Av. Primer de Maig 62 Paterna

PELUQUERIA Y ESTETICA SANCHIS

Perruqueria i estètica

Germanias 5 Catarroja

CAFE BAR CANAIMA

Bar

Mare de deu de Montiel 14 Paterna

Atraccions infantils

ESPINOSA NAVARRO

Atraccions infantils

lepaco78@hotmail.es

ESTELEC

Instal·lacions elèctriques xarxes i telefonia

Xativa 20 Bajo Montcada

MARIA ESTILISTAS

Perruqueria

Sant Agustí 29 Paterna

TALLERES STONS

Planxa i pintura de l’automòbil

Aviación 43 Manises

IMPRIME Y CORTA

Impressió - Expressió gràfica

Vicent Lerma 8 Paterna

ALIMENTACIÓ RODENAS

Botiga d’alimentació

Carrer Tenor Alonso, 56 Godellaa

SOLUCIONES ÚNICAS PARA PROYECTOS ÚNICOS

Hospital Clínico

Veterinario CEU

Cardenal Herrera

El hospital Veterinario más moderno de España, especializado sobre todo en animales de gran tamaño.

Más de 4.500 m2 de instalaciones, con espacios adecuados para la práctica clínica e investigación, y que cuenta con todas las áreas de especialización.

Puertas Doble Hoja NEO de grandes dimensiones, con abertura superior para integrarse en el sistema automático de transporte interior de grandes animales.

Puertas correderas OFFICE SLIDE Doble Hoja.

Puertas para sala de rayos TURIA RX de Doble Hoja

Acuario Creative

CERRAJERÍA Y FERRETERÍA

DUPLICADO DE LLAVES

PUERTAS, MOSQUITERAS Y REJAS

671 68 25 03

C/2A NAVE 6 POL. IND. TÁCTICA (PATERNA)

ALOJAMIENTO DE TURISMO RURAL

12 personas

C/ Costanilla, 4 - Villalar de los Comuneros 47111 , Valladolid

TELFS: 607 896 911 - 639 846 563

e-mail: navivasa@gmail com

martinlarragneguy@mgs.es

PRESENTACIÓN

CAFÉ BAR CANAIMA

DESAYUNOS TAPAS

BOCADILLOS

TOSTADAS

EMPANADAS

AREPAS

CONTACTO

Telefono: 611 30 73 10

BEBIDAS

REFRESCOS

CERVEZAS

ZUMOS

PATATAS BRAVAS

TORREZNO

CALAMARES

TEQUEÑOS

UBICACIÓN

Dirección: Mares de Deu de Montiel n14

FIRMES I DEDICATÒRIES