Ítaca: Quaderns Catalans de Cultura Clàssica

Page 1

Quaderns Catalans de Cultura ClĂ ssica N. 22

Catalans de Cultura ClĂ ssica NĂșm. 222006

Quaderns

Comité internacional

Geza Alföldy (UniversitĂ€t Heidelberg), Eugen Cizek (Universitatea din Bucuresti), Bruno Gentili (UniversitĂ  degli Studi di Urbino), Pierre Vidal-Naquet (†) (EHESS, Paris), Catherine Darbo Peschanski (CNRS, Paris), Riccardo Di Donato (UniversitĂ  di Pisa)

Director

Carles Miralles (Universitat de Barcelona).

Consell de redacciĂł

Joan Bastardas (Universitat de Barcelona), Montserrat Jufresa (Universitat de Barcelona), Marc Mayer (Universitat de Barcelona), Jaume PĂČrtulas (Universitat de Barcelona).

Secretari: Xavier Riu (Universitat de Barcelona-xriu@ub.edu).

© 2007, Institut d’Estudis Catalans

Carrer del Carme, 47. 08001 Barcelona

Primera ediciĂł: desembre de 2007

Tiratge: 500 exemplars

Compost per FotocomposiciĂł gama, s. l.

Carrer ArĂ­stides Maillol, 9-11. 08028 Barcelona

ImprĂšs a Limpergraf, SL

ISSN: 0213-6643

DipĂČsit Legal: B. 49865-1998

Activitats

2005-2006

Aquest curs inaugurĂ rem les sessions cientĂ­fiques una mica tard, perĂČ amb un acte molt apropiat. El dia 4 de novembre tinguĂ© lloc, a la Facultat de Filologia de la UB, una Jornada Internacional d’Homenatge a Nicole Loraux, amb el tĂ­tol«La construcciĂł d’un passat en l’Atenes del s. V a.C.: Nicole Loraux (1944-2003) entre l’antropologia i la histĂČria». Fou una jornada plena de la categoria intel·lectual i humana de l’homenatjada, amb la presĂšncia i la intervenciĂł final del seu marit, Patrice Loraux. Els parlaments, que justament publiquem en aquest nĂșmero de la revista, foren:

L’autochthone, la terre et la femme, Claudine Leduc (UniversitĂ© Toulouse-Le Mirail).

Percorsi dell’ateniesità, Diego Lanza (Università degli Studi di Pavia).

Matar les dones; doldre’s les dones, Carles Miralles (Universitat de Barcelona).

Descifrando enigmas con Nicole Loraux, Ana Iriarte (Universidad del PaĂ­s Vasco).

AllĂČ que TirĂšsias sabia, Jaume PĂČrtulas (Universitat de Barcelona).

Une autre façon de faire de l’histoire, CathĂ©rine Darbo-PĂ©schanski (École des Hautes Études en Sciences Sociales, Centre Louis Gernet, Paris).

L’oblio nella memoria di Atene. La polis di Nicole Loraux, Riccardo di Donato (Università di Pisa).

L’Atenes dels escriptors d’ùpoca imperial, Francesca Mestre (Universitat de Barcelona).

Al cap d’uns quants dies, el 9 de novembre, escoltĂ rem una conferĂšncia de Lia GalĂĄn , professora de Literatura Llatina de la Universitat de La Plata, sobre «Aspectos del estoicismo en Fedra de SĂ©neca», a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans.

El desembre tinguĂ©rem la visita del professor Mario Vegetti, de la Universitat de Pavia, organitzada en col·laboraciĂł amb el Departament de Filologia Grega de la UB, que consistĂ­ en dues conferĂšncies. Una, el dia 12, a la nostra seu, sobre «Il mondo come artefatto: caos e cosmo nel Timeo de Platone»; l’altra, l’endemĂ , a la Facultat de Filologia de la UB, sobre «Il problema della persona nel pensiero antico».

iiActivitats

Activitatsiii

El dia 21 del mateix mes, Jaume Medina, professor de la Universitat AutĂČnoma de Barcelona i editor de la Rhetoria noua, el Liber de natura, el Liber quid debet homo credere de Deo i el Liber de mille prouerbiis, ens parlĂ  d’aquestes obres, escrites durant el viatge de Llull a Xipre, a «Ramon Llull a Orient (1301-1302): un viatge, quatre llibres».

Ja el gener, el dia 26, en paral·lel a un seminari de doctorat al Departament de grec de la UB, organitzat per Maite Clavo, sobre «Teatro e romanzo», Patrizia Pinotti, de la Universitat de Pavia, pronunciĂ  una conferĂšncia amb el tĂ­tol «Abitare le rovine. Il ritorno dell’antico sulla scena teatrale, il ritorno all’antico nel romanzo e nel cinema: alcuni esempi e qualche riflessione sulla migrazione delle storie e sul mutamento delle forme».

El mes de febrer tinguĂ©rem una conferĂšncia de Cecilia Angioni, de la Universitat de Trento, sobre l’estudi que prepara de l’Èsquil de Robortello. El tĂ­tol en fou «Robortello, editore di Eschilo», i tinguĂ© lloc el dia 9.

MĂ©s tard del mateix mes, els dies 14, 15 i 16, tinguĂ© lloc un seminari, a les sales del Museu Nacional ArqueolĂČgic de Tarragona (MNAT), sobre «El territori de TĂ rraco: vil·les romanes del Camp de Tarragona». Es tractĂ  d’un acte organitzat en col·laboraciĂł entre la Societat, el mateix MNAT, l’Institut CatalĂ  d’Arqueologia ClĂ ssica i la Universitat Rovira i Virgili, amb la voluntat d’oferir una informaciĂł actualitzada sobre les principals vil·les romanes del camp de Tarragona. AcordĂ rem desprĂ©s publicar els resultats en un llibre, que Ă©s en preparaciĂł. El programa, prou intens, fou el segĂŒent: 14 de febrer

La vil·la romana a les fonts literĂ ries llatines, JosĂ© MartĂ­nez. Aspectes iconogrĂ fics a les vil·les romanes, JesĂșs Carruesco.

L’ordenació Territorial de Tarraco: xarxa viària i divisió cadastral, Josep Maria Palet.

Estudi del poblament rural de l’ager Tarraconensis. Una aplicació a la cossetània oriental, Marta Prevosti.

Tarraco-Barcino: les vil·les romanes dels Munts (Altafulla) i el Moro (Torredembarra), Francesc Tarrats i Josep Anton Remolà.

15 de febrer

Visites a la vil·la romana dels Munts (Altafulla) i a la vil·la romana del Moro

Tarraco-Valentia: les vil·les romanes de Cal·lípolis (Vila-seca) i la Llosa (Cambrils), Josep Maria Macias i Ester Ramon.

Tarraco-Ilerda:les vil·les romanes de Centcelles (Constantí) i El Vilar (Valls), Josep Anton Remolà i Maria Adserias.

16 de febrer

Visita a la vil·la romana de Centelles (Constantí) i a la vil·la romana de la Llosa (Cambrils).

ivActivitats

Alhora que tenia lloc aquest seminari, el dia 15 tinguĂ©rem a l’IEC una taula rodona sobre el ParmĂšnides de Heidegger, traduĂŻt per Manuel Carbonell, amb la participaciĂł del traductor i de Pere LluĂ­s Font, de la UAB, LluĂ­s SolĂ  i Sala, poeta i dramaturg, Jordi Pigem, crĂ­tic i de Jaume PĂČrtulas qui actuĂ  com a moderador.

El mes segĂŒent, abril, el dia 6, ens parlĂ  el professor Roland G. Mayer, del King’s College de la Universitat de Londres, sobre «Cicero and the pursuit of Gloria».

Pel maig, els dies 2, 3 i 4, tingueren lloc un seguit d’Activitats entorn de la figura de Jean Bollack, coorganitzades amb Arnau Pons, el KRTU del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Institut FrancĂšs de Barcelona, i amb la col·laboraciĂł de la CĂ tedra d’Art i Cultura Contemporanis, la Universitat de Girona i el Museu de l’EmpordĂ :

2 de maig

11.30 h: ConferĂšncia «Poesia contra poesia. Celan i la literatura», a cĂ rrec de Jean Bollack, presentat per Arnau Pons, a la Universitat Pompeu Fabra. 19 h: Taula rodona sobre ParmĂšnides, a la nostra seu de l’Institut, amb la intervenciĂł de Jean Bollack, Luis Bredlow, Manuel Carbonell i Jaume PĂČrtulas. ActuĂ  de moderador Xavier Riu.

3 de maig

19,30 h: ConferĂšncia «Poesia i religiĂł: Celan, MallarmĂ©, FrĂ©naud», a cĂ rrec de Jean Bollack, presentat per Arnau Pons, a l’Institut FrancĂšs.

4 de maig

12.00 h: ConferĂšncia de Jean Bollack «L’hermenĂšutica crĂ­tica», a la Universitat de Girona, presentat per Maria-Josep Balsach.

El dia 11 del mateix mes, tinguĂ©rem a casa nostra el professor François Lissarrague, de l’École Pratique des Hautes Études en Sciences Sociales de ParĂ­s, que ens il·lustrĂ  sobre «Guerre et guerrier en GrĂšce ancienne: corps et armes».

TambĂ© aquest any cloguĂ©rem el curs amb un curs d’actualitzaciĂł, aquest cop sobre «Morals i moralistes de l’antiguitat», reconegut com a activitat de formaciĂł pel Departament d’Ensenyament. Les lliçons tingueren lloc a l’Institut d’Estudis Catalans del 3 al 13 de juliol, a raĂł de dues per dia. El programa fou:

3 de juliol

Moral, heroica i agonal, a cĂ rrec de Jaume PĂČrtulas. PlatĂł, a cĂ rrec de Jordi Sales.

4 de juliol

Les Ăštiques aristotĂšliques, a cĂ rrec de Miquel Candel. Els cĂ­nics, a cĂ rrec de Joan Josep Mussarra.

5 de juliol

Els estoics, a càrrec de Miquel Candel. Ètica i valors a les Vides Paral·leles de Plutarc, a càrrec de Francesca Mestre.

6 de juliol

CicerĂł, a cĂ rrec de Marc Mayer.

Els sofistes, a cĂ rrec de Josep Monserrat Molas.

10 de juliol

Epicur i l’epicureisme, a càrrec de Montserrat Jufresa.

PlotĂ­ i altres neoplatĂČnics, a cĂ rrec de Carles Garriga.

11 de juliol

SĂšneca, a cĂ rrec de Joan Josep Mussarra.

Marc Aureli, a cĂ rrec de Montserrat Jufresa.

12 de juliol

Sant Agustí i el final de l’antiguitat, a càrrec d’Òscar Bernaus.

Ètiques de l’humanisme, a càrrec de Àlex Coroleu.

13 de juliol

Ètica i tragÚdia, a càrrec de Carles Miralles.

A banda d’aquestes activitats, fou publicat el nĂșmero 20, corresponent a l’any 2004, de la revista Ítaca. Quaderns Catalans de Cultura ClĂ ssica

Activitatsv

Índex

Activitats

2005-2006.............................................................................................................................ii

La construcciĂł d’un passat en l’Atenes del segle V aC: Nicole Loraux (1943-2003) entre l’antropologia i la histĂČria

Nicole Loraux in memoriam. Carles Miralles.................................................................9

PoĂ©sie et politique dans le mythe de l’autochtonie athĂ©nienne. Claudine Leduc...13

Percorsi dell’ateniesità. Diego Lanza..............................................................................23

Tuer les femmes ; se plaindre, les femmes. Carles Miralles.........................................33

Descifrando enigmas con Nicole Loraux. Ana Iriarte..................................................41

Entre TirĂšsias i Estenebea. Jaume PĂČrtulas.....................................................................57

Une autre façon de faire de l’histoire. CathĂ©rine Darbo-Peschanski...........................81

L’oblio nella memoria. La polis di Nicole Loraux. Riccardo Di Donato.....................89

La rĂ©invention d’AthĂšnes par les Ă©crivains en grec de l’époque impĂ©riale. Francesca Mestre..................................................................................................................97

Resums/Abstracts ..............................................................................................................107

La construcciĂł d’un passat en l’Atenes del segle V aC: Nicole Loraux (1943-2003) entre l’antropologia i la histĂČria

Ítaca. Quaderns Catalans de Cultura Clàssica

Societat Catalana d’Estudis Clàssics

NĂșm. 22 (2006), p. 9-12

DOI: 10.2436/20.2501.01.1

Nicole Loraux in memoriam

Carles Miralles

Claudine Leduc, caminant «dans les pas de Nicole Loraux», s’atura una estona en la consideraciĂł de com treballava, els darrers anys de la seva vida —vol dir entre la tardor de 1994, en quĂš l’atac cerebral la deixĂ  postrada i ens orbĂ  per a sempre de la seva veu, i la primavera de 2003, en quĂš li arribĂ  el telos de la seva mort abans d’haver atĂšs la seixantena—; evoca com picava amb un sol dit els articles dels llibres que, sobre les seves conferĂšncies, anĂ  degotant en aquell perĂ­ode —llibres excel·lents, sorprenents si es contrasten amb el record d’aquella seva prostraciĂł d’aleshores—, i recorda com s’ocupava «de veiller Ă  la rĂ©alisation d’un projet, Ă©laborĂ© depuis longtemps avec Carles Miralles et prĂ©parĂ© lors des entretiens de Barcelona, Figures de l’intellectuel en GrĂšce ancienne». «Des de feia tant de temps?», vaig pensar en llegir-ho. I sĂ­, de fet n’havĂ­em tingut la primera idea a finals de 1986: el novembre ella havia fet un seminari a Barcelona, a la Societat Catalana d’Estudis ClĂ ssics, i jo havia estat a ParĂ­s el mes segĂŒent amb alguns objectius tambĂ© acadĂšmics —un tribunal de tesi i una lliçó al Centre Louis Gernet—; n’havĂ­em tingut la primera idea i havĂ­em començat a posar fil a l’agulla: constituciĂł d’un grup francĂšs i d’un grup catalĂ , un eix entre les figures del saber i els operadors culturals, un nucli obert entre els diversos llocs i moments de concreciĂł i manifestaciĂł d’aquestes figures i amb quins actors o professionals; anar-nos trobant, anar deixant que els primers esbossos, la lectura de textos, la conversa i l’anar-nos coneixent —o mĂ©s ben dit, l’entretien anessin obrint camins, delimitant espais, mentre caminĂ vem plegats. Durant els anys noranta, a ParĂ­s les reunions les fĂšiem al Centre. DesprĂ©s a la Maison des Sciences de l’Homme. Al principi el grup francĂšs era mĂ©s nombrĂłs —hi havien participat Marcel Detienne, que de feia temps havia tingut contactes amb el Departament de Grec de la Universitat de Barcelona, i Giulia Sissa, que havĂ­em convidat a prendre part en un curs organitzat a la MenĂ©ndez Pelayo de Barcelona sobre la dona a l’Antiguitat— i del catalĂ  tambĂ© n’havien format part persones del Departament el treball i la participaciĂł de les quals a les reunions tampoc no quallaren en aportacions concretes en el

10Carles Miralles

treball final, com per exemple Montserrat Camps. A Barcelona les sessions les fĂšiem sempre al Departament de la Universitat o a les aules de l’Institut d’Estudis Catalans. En fi, Montserrat Jufresa ja ha recordat en un altre lloc les iniciatives i el treball d’aquells anys, i n’ha expressat la voluntat i el sentit. Sigui’m perĂČ permĂšs d’assenyalar —en aquestes paraules no de justificaciĂł ni de presentaciĂł d’aquest nĂșmero d’Ítaca, sinĂł nomĂ©s escrites per a situar la iniciativa que l’originà— que, com que tot plegat va representar un cert moviment amunt i avall i els hel.lenistes tambĂ© solen dormir, menjar i Ă dhuc beure, la Nicole i jo vam demanar per al projecte, que es deia llavors «Figures du savoir en GrĂšce ancienne», una de les anomenades Accions Integrades França-Espanya, que vam tenir amb alguna intermitĂšncia entre 1989 i 1993; jo per la meva part, amb la gent del grup de Barcelona, vaig obtenir del Ministeri de Madrid subvenciĂł, entre 1991 i 1994, per a un projecte de recerca (PB90-0486) que es deia «Poeta, sabio e intelectual en Grecia antigua». Quan es va acabar aquesta subvenciĂł, la Nicole ja havia tingut l’atac perĂČ el llibre ja estava preparat. Vam haver de deixar pel camĂ­ el projecte de primer presentar-ho tot i discutir-ho en un congrĂšs o simposi, que hauria estat bĂ© i ens hauria fet possible obrir la discussiĂł a l’opiniĂł d’altres estudiosos, i faltava encara traduir al francĂšs els originals en catalĂ  i castellĂ  i va caldre prendre algunes decisions i fer algunes gestions a l’editorial. Jo tenia llavors una xarxa ‘Erasmus’ entre els participants de la qual hi havia la Sorbona i vaig poder aprofitar en aquells anys que evocava la Claudine algunes reunions a ParĂ­s per poder veure la Nicole i prendre les decisions i fer les gestions que deia. Per al bon Ăšxit de l’empresa va ser perĂČ imprescindible la dedicaciĂł, el lliurament que hi esmerçà Catherine Darbo-Peschanski. Una de les decisions, el tĂ­tol. A mi Figures du savoir, que a Barcelona trobĂ vem molt francĂšs, em feia goig. La Nicole, a Ășltima hora —ja n’havia donat indicis, perĂČ jo m’havia anat fent l’orni fins que n’escrivĂ­rem el prĂČleg—, es va decantar per Figures de l’intellectuel; trobava l’altre un pĂšl passat de moda, potser, i flairava que la qĂŒestiĂł dels intel·lectuals tenia l’horĂČscop mĂ©s de cara —el saber era menys concret, d’altra banda, que l’intel·lectual, que resultava mĂ©s provocatiu perquĂš designava una figura cabdal de la contemporaneĂŻtat i a ella situar-se en la inestabilitat de l’analogia o de la confrontaciĂł entre present i passat li era sempre grat. PerĂČ m’era molt difĂ­cil enraonar amb ella; quedaven els seus ulls, com et mirava quan havia aconseguit escriure la seva opiniĂł i esperava la teva resposta, perĂČ jo trobava tant a faltar la seva veu que em desanimava en la comunicaciĂł, m’entristia i se’m devia notar. AixĂČ no obstant, vaig acabar fent bona cara al canvi de tĂ­tol i, mentre anĂ vem escrivint el prĂČleg, em vaig mig convĂšncer i tot que era millor. Els Ășltims cinc anys de la seva vida, nomĂ©s vaig tornar a veure-la una vegada. La vaig trobar molt canviada, fĂ­sicament. Llegia molt, i llegia novel·les; de Dumas a Cervantes, recordo. Semblava impossible tot el que encara feia, la seva persistĂšncia. Recordo el seu afecte, i, en els seus ulls, tanta vida, encara i sempre.

A Barcelona, quan ens va anar passant l’efecte de la seva mort, en el record ja clos va anar situant-se aquell temps, mĂ©s de deu anys, de treballar en comuni-

Nicole Loraux in memoriam11

caciĂł, d’escoltar i reflexionar, d’anar estudiant i discutint plegats o en contacte. La certesa del que havĂ­em aprĂšs, de la manera com l’havĂ­em vist interrogar els textos, suggerir pistes, obrir camins o insinuar-los perquĂš els altres els cerquessin, va prendre consistĂšncia, mentre es fixava, esvaĂŻt, ombrĂ­vol, el record d’ella, de la dona que havia estat. La certesa que sense la seva obra els grecs no haurien arribat al segle XXI com hi han arribat, que els seus atenesos, sobretot, no haurien il·luminat igual, sense la seva acuĂŻtat, la situaciĂł de la nostra cultura, de la nostra polĂ­tica, aixĂČ ens va portar a creure imprescindible dedicar algun testimoni, nosaltres, de reconeixement a l’extraordinĂ ria estudiosa que va ser Nicole Loraux. Posar Barcelona en el centre d’un seu homenatge estĂ vem segurs que li hauria estat grat; i per a nosaltres era un deute —dels que ningĂș no ens reclamarĂ  mai perĂČ sabem que ens cal pagar. Posar Barcelona en el centre, perĂČ aplegar-hi amics, seus i nostres, de fora; amics i capaços d’entendre i valorar el que havia aportat, la raĂł per la qual trobĂ vem imprescindible dedicar-li aquell testimoni de reconeixement. Amb la col·laboraciĂł entusiasta de Montserrat Jufresa, i assabentat Patrice Loraux del projecte, vam posar fil a l’agulla. Montserrat Jufresa va deixar-me tota la iniciativa i tota la llibertat. PerĂČ em va ajudar decisivament amb la seva convicciĂł i el seu consell i des del punt de vista prĂ ctic i executiu. Fets els contactes, vistes les disponibilitats i ajustades les possibilitats, desprĂ©s d’alguna temptativa frustrada, finalment el dia 4 de novembre de 2005 se celebrĂ  a la Sala de Graus de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona una Jornada Internacional amb el tĂ­tol «La construcciĂł d’un passat en l’Atenes del segle V aC: Nicole Loraux (1943-2003) entre l’antropologia i la histĂČria». Hi van participar Claudine Leduc (Universitat de Tolosa Le Mirail), Diego Lanza (Universitat de Pavia), Carles Miralles (Universitat de Barcelona), Ana Iriarte (Universitat del PaĂ­s Basc), Jaume PĂČrtulas (Universitat de Barcelona), CathĂ©rine Darbo-Peschanski (École des Hautes Études en Sciences Sociales, ParĂ­s), Riccardo Di Donato (Universitat de Pisa) i Francesca Mestre (Universitat de Barcelona).

Tot i que l’ordre de les intervencions no responia a una voluntat de sentit i va ser en part accidental, i malgrat que, en algun cas, el text que ara es publica no coincideix del tot amb el que fou llegit aleshores, ha semblat que no era necessari imposar un ordre determinat, una lĂČgica d’explicaciĂł o desenvolupament, als treballs d’aquests vuit autors que ara publiquem en aquest nĂșmero d’Ítaca en memĂČria de Nicole Loraux. No acostem doncs per afinitat o proximitat temĂ tica aquestes veus sobre la feina o la influĂšncia de Nicole Loraux; en reproduir-les en l’ordre en quĂš es feren sentir aquell dia de novembre, en respectem les diferĂšncies, el ritme i el to de cada una. Hi va haver aquell dia el reconeixement de la feina feta perĂČ l’enyor i la nostĂ lgia de la seva persona, i l’agraĂŻment, em sembla, de tots els participants a Barcelona per haver fet possible la Jornada. Barcelona. Hi havia en el fons el mateix grup que havia tingut l’ocasiĂł de treballar amb ella i amb els del seu grup, anys enrere, perĂČ Barcelona volia dir ara sobretot Montserrat Jufresa, que fou l’ànima d’aquell dia.

També havia participat a la Jornada Patrice Loraux; la va cloure, de fet, amb

12Carles Miralles

una seva intervenciĂł, lĂșcida i sentida. N’hem esperat el text, que no ens ha arribat. Patrice havia participat en les trobades, a Barcelona i a ParĂ­s, de les Figures de l’intellectuel i hi havia contribuĂŻt destacadament. Va estar content, de la Jornada, i el que hi va dir quedarĂ  en el record dels participants. Rebi ara el nostre agraĂŻment mĂ©s cordial. Entre una cosa i una altra, quatre anys s’han escolat des de la seva mort. Se m’imposa el record de la Nicole dels anys vuitanta, pletĂČrica, enfeinadĂ­ssima, sota els cels canviants de ParĂ­s, la mĂ quina del seu enraonar i les seves mans, la seva mĂ  dreta que escrivia ara amb una ara amb una altra de les estilogrĂ fiques amb tintes de colors diferents que solia usar, la manera com tornava enrere perĂČ reprenia el camĂ­ i avançava, els seus silencis, a voltes. Entre una cosa i altra, tot ha canviat, des d’aquells anys, a ParĂ­s. Va morir primer ella, que era de la tercera generaciĂł, perĂČ ara ja han mort Vernant i Vidal-Naquet, els de la segona —aixĂČ de les generacions ho explica Di Donato en aquest mateix volum: m’hi remeto. Vidal-Naquet, el seu mestre, sempre atent, de mĂ©s lluny o de mĂ©s a prop, a la intel·ligĂšncia, a la subtilesa de Loraux. Un dia d’hivern de 1986, mentre ens feia de guia, a la meva dona i a mi, de metro en metro de ParĂ­s, cap al Teatre GĂ©mier, on s’hi representava Le Cyclope d’EurĂ­pides traduĂŻt per Nicole Loraux i François Rey, posat en escena per Bernard Sobel —una experiĂšncia ben interessant, de la qual vaig tractar anys desprĂ©s a Siracusa—, Pierre Vidal-Naquet va parlar-nos sense parar, cordialment i sincera, de la intel·ligĂšncia de Nicole Loraux, ponderant en ella el sentit de la histĂČria, la solidesa i la capacitat d’anĂ lisi. Aquella nit a teatre hi havia tambĂ© Marcel Detienne i Jean-Pierre Vernant, amb Vidal-Naquet i Loraux. Ha plogut molt a ParĂ­s, des d’aleshores; a ParĂ­s i a tot arreu. PerĂČ hi va haver un moment, llarg, en quĂš ParĂ­s va ser el centre del mĂłn, per als hel·lenistes, amb la segona i la tercera generaciĂł en solfa. DesprĂ©s tot es va moure, des del punt de vista de les vides, de les persones, perĂČ va quedar, per damunt del concret, una concentrada intensitat, una vibraciĂł certament no pas Ășnica ni sense diferĂšncies —que Loraux mateixa prou va assenyalar i ponderar, que ja llavors se sabia que existien— perĂČ sĂ­ unĂ nime, de conjunt.

Els textos aquĂ­ aplegats responen, doncs, a la voluntat d’homenatjar la memĂČria de Nicole Loraux. Per raons personals, de relaciĂł i de tracte d’ella amb un grup d’estudiosos de Barcelona, i perquĂš entre els hel·lenistes, a Catalunya, la freqĂŒentaciĂł de l’obra de Loraux, la seva manera de situar-se davant dels objectes d’estudi, sempre a partir d’una atenciĂł molt viva, indefallent, al text, als mots del text, ha estat i Ă©s molt unĂ nimement tinguda per profunda, per decisiva: per ella sabem mĂ©s d’Atenes, ben cert, perĂČ tambĂ© sabem mĂ©s, ara i aquĂ­, del que portem dins, els humans, en la ment i en el cor, de com era prematur, l’anunci de la mort i enterrament de les ideologies; sabem mĂ©s de coses que ella mostrava, ben cert, a partir d’Atenes i dels textos antics, perĂČ que ens configuren, a nosaltres ara; el capbussament de Loraux en GrĂšcia, en la tragĂšdia i el trĂ gic i en el femenĂ­, per exemple, Ă©s en les aigĂŒes d’ara mateix que va produir-se, i no en cap remot o intemporal llac o mar grec.

Ítaca. Quaderns Catalans de Cultura Clàssica

Societat Catalana d’Estudis ClĂ ssics NĂșm. 22 (2006), p. 13-22

DOI: 10.2436/20.2501.01.2

PoĂ©sie et politique dans le mythe de l’autochtonie athĂ©nienne

La problématique

Comment aborder le mythe de l’autochtonie athĂ©nienne sans se mettre dans les pas de Nicole Loraux1 et suivre fidĂšlement les brisĂ©es qu’elle a intrĂ©pidement installĂ©es ? Or la voie qu’elle a ouverte, explorĂ©e et labourĂ©e, ne recĂšle plus de replis : N. L. a tout dit2 ! La recherche est donc rĂ©duite au plagiat ou Ă  la quĂȘte d’une nouvelle entrĂ©e. Mais dĂ©nicher une porte Ă  fracturer exige beaucoup de courage et, mĂȘme si N. L. a toujours vigoureusement encouragĂ© les historiens — j’en suis ! — Ă  faire fi de leur frilositĂ© naturelle, il est difficile de s’atteler Ă  cette tache. En cherchant bien, quelques remarques sur la notion si controversĂ©e de mythe faites Ă  l’occasion d’un compte rendu de lecture du colloque organisĂ© Ă  Tromsoe par Synnove des Bouvrie sur « Myth andSymbol »3 m’ont encouragĂ©e Ă  faire preuve d’un peu d’audace4. A un moment oĂč des chercheurs, comme M. Detienne, thĂ©orisaient volontiers sur « l’autonomie du mythe », Nicole Loraux insistait sur ses liens avec l’histoire. Pour elle, le mythe est une forme discursive dotĂ©e de plusieurs temporalitĂ©s. Les palaia de la communautĂ©, les histoires d’autrefois5 sur les ĂȘtres surnaturels, relĂšvent d’une tradition immĂ©moriale. IndĂ©finiment rĂ©pĂ©-

1.Pour une liste complÚte des travaux de Nicole Loraux, « Dans les pas de Nicole Loraux », Les voies traversiÚres deNicole Loraux. Une helléniste à la croisée des sciences sociales, EspacesTemps/CLIO n° 87-88, 2005, pp. 8-27.

2.Notamment dans Les enfants d’AthĂ©na et NĂ© de la Terre.

3. Myth and Symbol I. Symbolic Phenomena in Ancient Greek Culture. Papers from the First International Symposium On Symbolism at the University of Tromsoe, june 4-7, 1998, Ed. by Synnove DES BOUVRIE, Bergen 2002, 332 p.

4.C. LEDUC, « Sur la ‘nature vĂ©ritable’ du mythe en GrĂšce ancienne », RHR, 221-4/2004, pp. 475-500.

5.Comme le dit M. DETIENNE (« Repenser la mythologie », La fonction symbolique. Essais d’anthropologie rĂ©unis par M. ISARD et P. SMITH, Gallimard, Paris 1979, pp. 71-82 ; L’invention de la mythologie, Gallimard, Paris 1981), la notion de mythe n’est pas sans sus-

tĂ©es pendant plusieurs siĂšcle et dans des lieux diffĂ©rents, elles ont Ă©tĂ©, lors de leurs Ă©nonciations successives, rĂ©organisĂ©es et resĂ©mantisĂ©es, selon le contexte gĂ©ographique, politique et culturel du moment, pour fonder le prĂ©sent. Tel qu’il est exposĂ© dans les documents Ă©crits et figurĂ©s du Ve et du IVe s., « le mythe de l’autochtonie » appartient Ă  l’akmĂš de la dĂ©mocratie. Comme dit N. L., « rien ne ressemble plus Ă  l’idĂ©ologie que le mythe lorsqu’il devient politique ». Pour le rĂ©gime instaurĂ© par la constitution de ClisthĂšne en 508/7, la rhĂ©torique autochtone « comptabilise bien des gains sur le terrain de l’imaginaire politique : enracinement de la dĂ©mocratie dans l’origine, certitude de participer Ă  la citĂ© la plus absolument conforme au modĂšle grec, exclusion de toute altĂ©ritĂ© — celle de l’étranger, 
celle des femmes
 »6. Il va de soi que j’adhĂšre totalement Ă  cette façon politique d’entrer dans « le mythe de l’autochtonie ». Mais je souhaiterais rappeler, pour avoir beaucoup lu les travaux de C. Calame7 sur la poĂ©sie rituelle archaĂŻque et classique, qu’à AthĂšnes comme ailleurs, les histoires traditionnelles sur les ĂȘtres surnaturels sont indissociables de la poĂ©sie rituelle. La religion Ă©tant consubstantielle de l’organisation militaro-politico-sociale de la citĂ©, de multiples locuteurs font certes rĂ©fĂ©rence aux palaia de la communautĂ© et les occurrences, ignorent les clivages des genres littĂ©raires. Mais tous les discours sur les palaia ne sont pas des discours religieux. Le seul qui fasse autoritĂ© est celui du poĂšte qui, inspirĂ© par la Muse, fonde la tradition dont il rĂ©organise et resĂ©mantise l’énoncĂ© selon le contexte de son Ă©nonciation. L’exĂ©cution du chant, lors d’une cĂ©rĂ©monie prĂ©cise et face Ă  un auditoire rĂ©uni Ă  cette occasion, est une performance religieuse, Ă©motionnelle, esthĂ©tique et sensuelle, comparable au symbolic phenomena des ethnologues anglo-saxons. Un exemple Ă©loquent de l’autoritĂ© du discours poĂ©tique : l’orateur Lycurgue, dont la piĂ©tĂ© est fort louangĂ©e, entend invoquer au tribunal l’exemple des filles d’ErechthĂ©e, pour obtenir la condamnation de LĂ©ocrate, un dĂ©serteur coupable d’avoir mis Ă  l’abri sa personne, sa famille et ses biens en dĂ©pit du dĂ©cret d’HypĂ©ride qui interdisait de quitter la citĂ© au lendemain de la dĂ©faite de ChĂ©ronĂ©e ; or il se garde d’y faire lui-mĂȘme rĂ©fĂ©rence. Il se place sous l’autoritĂ© d’Euripide et fait lire au tribunal un trĂšs long fragment de son ErechthĂ©e Si les histoires traditionnelles sont prĂ©sentes sous forme allusive dans toutes les sources langagiĂšres, leur langage est celui de la poĂ©sie rituelle. Or, comme le dit Aristote (PoĂ©tique 1459a), en poĂ©sie « ce qui est le plus important c’est d’exceller dans la mĂ©taphore ». Il ajoute : « bien faire les mĂ©taphores,

citer « un lĂ©ger trouble ». Le terme lui-mĂȘme est d’une utilisation encombrante lorsqu’il s’agit d’étudier la religion de l’autre dans la mesure oĂč il implique, tout au moins en français, fable, lĂ©gende, mystification et tromperie. Le recours au terme palaia — les histoires d’autrefois exprimĂ©es sous forme fictionnelle Ă  la diffĂ©rence des histoires d’aujourd’hui — que propose C. Calame me semble donc prĂ©fĂ©rable.

6.N. LORAUX, « Les bĂ©nĂ©fices de l’autochtonie », NĂ© de la Terre, Seuil, Paris 1996, p. 47.

7.C. CALAME, Le rĂ©cit en GrĂšce ancienne, Klincksieck, Paris 1986 ; Mythe et histoire dans l’AntiquitĂ© grecque. LacrĂ©ation symbolique d’une colonie, Payot, Lausanne 1986 ; PoĂ©tique des mythes dans la GrĂšce antique, Hachette, Paris 2000.

PoĂ©sie et politique dans le mythe de l’autochtonie athĂ©nienne15

c’est bien apercevoir les ressemblances ». Si le « voir comme » n’est pour Aristote que le trope de la mĂ©taphore nom (1457b6) — « la mĂ©taphore est le transport Ă  une chose d’un nom qui en dĂ©signe une autre » — il se rĂ©vĂšle, le cadre Ă©troit de la rhĂ©torique dĂ©passĂ©, le dĂ©clencheur de tout processus poĂ©tique. La comparaison, l’image, la mĂ©taphore, la mĂ©tonymie, la synecdoque, etc. supposent que des ressemblances ont Ă©tĂ© perçues entre un sujet et un objet, que l’effet d’analogie soit explicitĂ© ou non. Les poĂštes qui, de gĂ©nĂ©ration en gĂ©nĂ©ration, ont Ă©noncĂ© les histoires traditionnelles de la citĂ© ont vu et donnĂ© Ă  voir des reprĂ©sentations qui rĂ©sultaient de rapprochements implicites. Les exigences de la tradition sacrĂ©e les ont amenĂ©s Ă  reconduire les ressemblances perçues dans le passĂ©, celles du prĂ©sent leur en ont suggĂ©rĂ© de nouvelles. Le langage du poĂšte est celui qu’HĂ©raclite, selon une citation de Plutarque dans son traitĂ© Sur les oracles de la Pythie, attribuait Ă  l’oracle de Delphes (fr. 95). Le poĂšte ne falsifie pas la vĂ©ritĂ©, il ne la cache pas, il la signifie. C’est Ă  son auditoire — un auditoire culturellement formĂ©, au dire de Plutarque et de Pausanias qui dĂ©plorent la disparition d’une telle propension Ă  la poĂ©sie — d’entendre un langage mĂ©taphorique et Ă©nigmatique, de voir l’image proposĂ©e, de repĂ©rer l’effet d’analogie et d’en saisir la portĂ©e. Or, pour tenter de dĂ©coder les figures du « mythe de l’autochtonie », des figures dotĂ©es de temporalitĂ©s diverses et dont certaines Ă©taient, sans doute, devenues hermĂ©tiques mĂȘme pour un auditoire averti, pour essayer de retrouver les ressemblances sur lesquelles elles ont Ă©tĂ© construites, la recherche est aujourd’hui privĂ©e du chant du poĂšte qui signifiait Ă  son auditoire l’effet d’analogie. Nos sources sont, en effet, dĂ©pourvues de tout discours sacrĂ© sur le mythe de l’autochtonie. Il faut donc recourir Ă  la mĂ©thode comparative, telle que la prĂ©conise C. LĂ©vi-Strauss, en ouvrant les Mythologiques dans Le cru et le cuit (p. 12) : « Nous revendiquons pour notre usage toute manifestation de l’activitĂ© mentale ou sociale des populations considĂ©rĂ©es ». Soit deux figures du mythe de l’autochtonie. La dĂ©robade d’AthĂ©na : poursuivie par HĂ©phaĂŻstos qui veut la violer, la Vierge Ă©chappe Ă  son Ă©treinte. La maternitĂ© de la terre : GĂš qui a reçu le sperme d’HĂ©phaĂŻstos s’élĂšve en anodos au dessus du sol pour offrir l’enfant Ă  AthĂ©na. Le recours aux traitĂ©s de zoologie et de botanique d’Aristote et de ThĂ©ophraste8, qui font le point sur les connaissances de leur temps, permet, je crois, de retrouver Ă  partir de quels rapprochements implicites ces deux figures sont construites. La miraculeuse dĂ©robade d’AthĂ©na « est vue » comme celle de son attribut l’olivier au moment oĂč le soleil va accomplir sa tropĂȘ dans le ciel d’étĂ© lors du solstice. Le rĂŽle de GĂš dans la fabrication d’Erichthonios « est vu » comme celui de la femme dans la reproduction humaine. Que le « voir comme » ait saisi de telles analogies est en adĂ©quation avec une culture oĂč, pendant longtemps, le cosmos a Ă©tĂ© considĂ©rĂ© comme un ĂȘtre vivant et oĂč la catĂ©gorisation formelle des ĂȘtres vivants n’est ni dĂ©terminĂ©e, ni rigoureuse. Seul le statut Ă©tabli par Zeus lors de

8.Essentiellement, ici, Aristote, Histoire des animaux (HA) et Théophraste, Recherches sur les plantes (HP) et De causisplantarum (CP).

l’institution du grand sacrifice sanglant de consommation est dĂ©finitif9. La vie Ă©tablit des ressemblances formelles non seulement entre les animaux (hommes et bĂȘtes), mais aussi entre les animaux et les vĂ©gĂ©taux et la projection de la forme humaine s’avĂšre bonne Ă  penser le vivant. C’est Ă  cette conception de la continuitĂ© des ĂȘtres que s’en prennent, sans y Ă©chapper totalement, Aristote et ThĂ©ophraste. La dĂ©robade d’AthĂ©na et la maternitĂ© de la terre sont deux figures dont les rĂ©organisations tĂ©moignent de temporalitĂ©s diffĂ©rentes. S’il est possible d’insĂ©rer la seconde figure dans le contexte politique et culturel prĂ©cis de l’AthĂšnes dĂ©mocratique, il n’en est pas de mĂȘme de la premiĂšre, apparemment immĂ©moriale. Question : s’agit-il d’une de ces constructions de l’imaginaire qui, comme dit C. LĂ©vi-Strauss, se pensent « Ă  l’insu » de ceux qui les transmettent ?

La dĂ©robade d’AthĂ©na est vue comme la dĂ©robade de l’olivier.

La description complĂšte de l’eris d’AthĂ©na et d’HĂ©phaistos procĂšde du Ps. Apollodore (III 14.6) : « AthĂ©na Ă©tait venue trouver HĂ©phaĂŻstos pour qu’il lui confectionne des armes. Le dieu, abandonnĂ© par Aphrodite, se laissa aller Ă  dĂ©sirer AthĂ©na et il se lança Ă  sa poursuite quand elle prit la fuite. Quand il eut rĂ©ussi Ă  se rapprocher d’elle, Ă  grand-peine parce qu’il Ă©tait boiteux, il chercha Ă  l’étreindre. Mais elle, la chaste Vierge, ne se laissa pas faire, si bien qu’il Ă©jacula sur la jambe de la dĂ©esse ». L’eris Ă©tait cependant cĂ©lĂšbre dans le monde grec dĂšs le VIe s. puisque, d’aprĂšs Pausanias (III 18.3), elle a Ă©tĂ© reprĂ©sentĂ©e par BathyclĂšs de MagnĂ©sie sur le trĂŽne d’Apollon Ă  AmyclĂ©es. La question est de savoir quelle phase de la rencontre y Ă©tait mise en image, l’arrivĂ©e de la maĂźtresse de l’Acropole dans l’atelier du Forgeron ou la tentative de viol.

Les imagiers et les sculpteurs athĂ©niens Ă©vitent en effet de reprĂ©senter la fuite de la dĂ©esse et sa victorieuse dĂ©robade. Il n’y a qu’une seule occurrence — l’amphore de Bologne — qui peut ĂȘtre interprĂ©tĂ©e comme la fuite d’AthĂ©na devant un HĂ©phaĂŻstos brĂ»lant de dĂ©sir et encore son identification n’est pas du tout certaine. Or le modĂšle de la fuite amoureuse, comme l’a montrĂ© C. Sourvinou-Inwood, fait partie de leur rĂ©pertoire traditionnel : la jeune vierge effarouchĂ©e fuit en se retournant devant son violeur divin ... qui la rattrapera et lui fera un enfant. Pourquoi, dans ces conditions, a-t-on renoncĂ© Ă  mettre en image une tentative de viol sur l’Acropole ? Il s’agit, dit-on parfois, de ne pas reprĂ©senter la maĂźtresse de la citĂ© et le grand dieu du CĂ©ramique, les « parents » de l’autochtone, dans une situation libidineuse ! L’explication est rapide. Une censure pudibonde n’est pas dans les habitudes

9.En pays grec, Zeus n’est pas le crĂ©ateur du monde, mais son organisateur : La cuisine du sacrifice en pays grec, sous la direction de M. DETIENNE et J.-P. VERNANT, Gallimard, Paris 1979 ; N. LORAUX, « NaĂźtre mortel », Dictionnaire desmythologies, Y. BONNEFOY ed., Flammarion, Paris 1981 ; J.-P. VERNANT, « Pandora », Eve et Pandore. La crĂ©ation de lapremiĂšre femme, J.C. SCHMITT Ă©d., Gallimard, Paris 2001.

PoĂ©sie et politique dans le mythe de l’autochtonie athĂ©nienne17

de la religion grecque ! Le rĂ©cit d’Apollodore suggĂšre une autre hypothĂšse. AthĂ©na fuit comme fuient les parthenoi sur les vases des imagiers, mais elle rĂ©ussit, elle, Ă  se dĂ©rober Ă  l’étreinte du dieu. Comment ? Apollodore, sans doute parce que ses sources n’en disaient rien, ne prĂ©cise pas sa façon de se dĂ©gager. Si la dĂ©robade de la dĂ©esse reste inexpliquĂ©e, c’est qu’elle est indescriptible. Il s’agit d’un miracle qui s’opĂšre en un clin d’Ɠil, d’une manifestation de la puissance divine qui Ă©blouit et oblitĂšre la vision humaine. Un miracle qui ne s’inscrit pas dans la durĂ©e caractĂ©ristique du temps des hommes Ă©chappe aux ressources de leur langage pour le dĂ©crire. Il est indicible. La Vierge Ă©tant douĂ©e de mĂȘtis, il est permis de supposer que c’est la ruse qui lui permet de se dĂ©gager de l’étreinte du dieu, mais quelle ruse ? A AthĂšnes, HĂ©phaĂŻstos est un brĂ»lant qui, en tant que dieu des fours et des fournaises, patronne tous les arts du feu. AthĂ©na est la vierge Ă  l’olivier : pour fonder le territoire, la dĂ©esse glaukopis a frappĂ© le rocher de l’Acropole de sa lance et a fait jaillir l’arbre fondateur, l’elaia glaukĂȘ. Le prodige de la dĂ©esse qui se dĂ©robe Ă  l’étreinte du brĂ»lant Forgeron est vu, je crois, comme le prodige cosmique de son olivier qui, au moment du solstice, dĂ©robe sa feuillaison Ă  l’étreinte du brĂ»lant soleil d’étĂ©.

Cette interprĂ©tation suppose l’existence de ressemblances entre le feu d’HĂ©phaĂŻstos et le feu du Soleil. En pays grec, la province de pĂ»r, le feu, est le lieu d’intervention d’un grand nombre de divinitĂ©s. Zeus dĂ©tient la foudre qu’il a reçue des trois Cyclopes (ThĂ©ogonie, 141). Ces fils de la Terre et du Ciel la fabriquaient dans le ventre de la Terre oĂč ils avaient Ă©tĂ© liĂ©s par leur pĂšre. C’est en lançant du haut du ciel, un ciel de mĂ©tal solide conçu comme une voĂ»te ou une enclume d’airain, des « carreaux de foudre » que Zeus triomphe des Titans. La foudre est tellurique et minĂ©rale, apparentĂ©e aux laves et aux minerais en fusion. Le feu de Zeus se rĂ©fracte sur le foyer-autel d’ Hestia, la sƓur fidĂšle dont la naissance a prĂ©cĂ©dĂ© et suivi celle de l’organisateur du monde. C’est en touchant le menton de son divin frĂšre que la dĂ©esse a obtenu, en Ă©change de sa virginitĂ©, la timĂš de s’asseoir Ă  jamais immobile au milieu (meson) de la polis et de l’oikos. HĂ©lios, Soleil, est un titan qui, pendant la journĂ©e, traverse le ciel (Il. VIII 68), du pays des Éthiopiens Ă  Aea, celui de son fils AeĂ«tes, sur un char de feu (Hym. Dem., 62-89) tirĂ©s par quatre chevaux rapides dont les noms Ă©voquent le feu, la flamme et la lumiĂšre. Il « plonge le regard de ses rayons » sur toute la terre et voit tout. La nuit, il fait le trajet en sens inverse. Il s’abĂźme dans l’OcĂ©an, le fleuve qui ceinture la terre et touche Ă  l’HadĂšs, lovĂ© dans un chaudron / coupe / lit, en or et munie d’ailes, qu’a fabriquĂ© HĂ©phaĂŻstos (Mimnerme/AthĂ©nĂ©e). HermĂšs invente le feu domestique de la cuisine et du festin en faisant fleurir le feu Ă  partir du frottement trĂšs sexualisĂ© d’un bois mĂąle sur un bois femelle. HĂ©phaĂŻstos a installĂ© son atelier dans les profondeurs de l’Etna ou du mont MnĂ©syclos Ă  Lemnos oĂč il travaille pour les dieux. Son feu est celui de la fusion des minerais, de l’amalgame des alliages, de la cuisson Ă  trĂšs haute tempĂ©rature, du coulage, de la forge et du martelage. Le Forgeron rĂ©vĂšle ce qu’il est par le flamboiement incoercible de sa flamme jaillissante lors de sa lutte avec le

18Claudine Leduc

fleuve Scamandre. La fournaise d’HĂ©phaĂŻstos a, dans les poĂšmes homĂ©riques, des fonctions rituelles. Elle incinĂšre les cadavres sur les bords du Scamandre dans l’Iliade (XXI, 342-382) comme les chairs d’Achille dans l’OdyssĂ©e (XXIV 71). Elle est sacrificielle au chant II (416) de l’Iliade : c’est sur elle qu’on grille la fressure. Elle participe au chant IX (468) Ă  une procĂ©dure rituelle destinĂ©e Ă  retenir PhƓnix dans le palais de son pĂšre qui l’a maudit. Pendant neuf jours, ses parents font cercle autour de lui et grillent, sur deux grands feux d’HĂ©phaĂŻstos jamais Ă©teints, bƓufs, moutons et porcs. Entendent-ils ceinturer le jeune homme et le charger de liens symboliques aussi solides que ceux d’HĂ©phaĂŻstos ?

Un grand nombre de divinitĂ©s intervient donc dans la province de pĂ»r, mais il n’y a dans l’imaginaire hellĂ©nique que deux catĂ©gories de feu, le feu organique et le feu lithique et minĂ©ral. C’est ce que suggĂšre la geste du Porteur de feu, PromĂ©thĂ©e. AprĂšs la mise Ă  mort Ă  MĂ©conĂȘ du « bƓuf Ă©norme », la procĂ©dure du grand sacrifice sanglant de consommation qui doit dĂ©finir les statuts des dieux, des hommes et des bĂȘtes est interrompue. Zeus, furieux que PromĂ©thĂ©e ait eu la prĂ©tention de le gruger, cesse de lancer son feu sur les frĂȘnes, des arbres qui ont la spĂ©cialitĂ© d’attirer la foudre. CondamnĂ©s Ă  manger la viande crue, les hommes ne sont pas sĂ©parĂ©s des bĂȘtes. PromĂ©thĂ©e dĂ©robe le feu. Mais quel feu ? Dans la ThĂ©ogonie, il vole le feu de Zeus et le transporte dans une fĂ©rule. Le PromĂ©thĂ©e d’Eschyle (Prom., 7-9) a fait larcin « du feu brillant d’oĂč naissent tous les arts », l’apanage d’HĂ©phaĂŻstos. C’est un rayon de la roue du char du soleil que le titan dĂ©robe chez Servius (Ă  Virg., En. I 741 & Ecl. VI 42) qui se fait l’écho d’une troisiĂšme version. En revanche PromĂ©thĂ©e ne vole jamais le feu d’HermĂšs : celui-ci, liĂ© Ă  la matiĂšre organique et Ă  la copulation de deux morceaux de bois, s’inscrit donc dans une autre sphĂšre de l’imaginaire. Si dans sa geste les feux des autres dieux sont interchangeables, c’est qu’ils se ressemblent : ils viennent des profondeurs, sont inorganiques, minerais en fusion et mĂ©taux fondus. Il ne saurait ĂȘtre question d’analyser ici toutes leurs affinitĂ©s. Je signalerai seulement que Le Forgeron et la foudre ont le mĂȘme trajet dans l’espace. Zeus, dans l’Iliade, lance (riptĂŽ) HĂ©phaĂŻstos du haut du ciel comme il lance (riptĂŽ) la foudre. Comme la foudre, forgĂ©e par les Cyclopes dans les forges de l’Etna, monte vers le ciel, HĂ©phaĂŻstos remonte dans l’Olympe juchĂ© sur son Ăąne guidĂ© par Dionysos qui l’a enivrĂ© : les outres de vin qui permettent son ascension sont aussi les soufflets qui, dans la forge du dieu, activent la puissance de la flamme. ThĂ©ophraste (Dufeu, I 1-6) dit que pour rendre compte du feu, il faut commencer par regarder le soleil. Pour rendre compte de la façon dont AthĂ©na se dĂ©gage de l’étreinte du brĂ»lant HĂ©phaĂŻstos, il faut observer la façon dont sa chĂšre elaia se dĂ©gage de l’étreinte du brĂ»lant HĂ©lios. L’olivier, explique ThĂ©ophraste est un arbre bien adaptĂ© Ă  la sĂšcheresse et Ă  la fournaise de l’étĂ© grec. Ses racines fasciculĂ©es lui assurent un trĂšs large approvisionnement en eau. Sa feuillaison lui permet de lutter contre la cuisson solaire. Comme sa divine patronne, l’olivier est douĂ© de mĂštis. C’est de sa feuillaison dont il est ici question.

PoĂ©sie et politique dans le mythe de l’autochtonie athĂ©nienne19

PlacĂ©es en position alterne et munie d’un pĂ©tiole trĂšs court (HP I 10,7) et d’une seule nervure apparente, les feuilles de l’olivier sont petites, entiĂšres, oblongues (HP I 10.4), coriaces et persistantes (HP I 9.3). Comme tout limbe (HP I 10.2), leur limbe a deux faces qui n’ont pas le mĂȘme rĂŽle dans le travail de vĂ©gĂ©tation. La face supĂ©rieure est orientĂ©e vers le ciel, la face infĂ©rieure vers la terre. Toutes deux sont recouvertes par l’épiderme dont la fonction principale est de retarder l’évaporation. Cette mince membrane protectrice est de couleur et de structure diffĂ©rentes sur le dessus et le dessous de la feuille. En dĂ©pit de sa loupe, ThĂ©ophraste ne pouvait observer l’ajustement exact des cellules Ă©pidermiques. Mais il constate que la face supĂ©rieure est « relativement plus blanche et moins lisse », Ă©cailleuse dirions-nous, que celles des autres espĂšces. De la face infĂ©rieure, il ne parle pas, mais il est facile de constater qu’elle est encore plus claire — blanchĂątre —, veloutĂ©e au toucher et a des reflets brillants, quasi mĂ©talliques au soleil. Le microscope montre que ce velours est constituĂ© de poils Ă  plusieurs cellules rayonnantes, soudĂ©es en forme d’écaille Ă©toilĂ©e adhĂ©rant Ă  la feuille par son point central. Ce type de revĂȘtement est celui des espĂšces exposĂ©es Ă  la cuisson du soleil : en se matelassant de bourre, elles ajoutent Ă  l’obstacle de l’épiderme celui d’une toison, et se prĂ©munissent contre l’évaporation. Les feuilles des vĂ©gĂ©taux ne sont pas immobiles. Elles tournent sur leur pĂ©tiole en fonction de la lumiĂšre. Celles de l’olivier sont affectĂ©es d’un mouvement si spectaculaire au moment du solstice d’étĂ© que le phĂ©nomĂšne est signalĂ© dans tous les traitĂ©s de botanique et d’agriculture grecs et romains et bien sĂ»r par ThĂ©ophraste (HP I 10.1) : « C’est encore un phĂ©nomĂšne particulier qui se produit pour l’olivier, l’orme et le peuplier blanc : ils tournent (strephein), semble-t-il, la face supĂ©rieure de leurs feuilles aprĂšs le solstice d’étĂ© et on reconnaĂźt Ă  ce signe que le solstice est passĂ© ». En skirophorion, avant que le lever de Sirius annonce le dĂ©but de la canicule, les oliviers changent donc la direction de leurs feuilles et donnent Ă  voir leur face la mieux Ă©quipĂ©e contre l’étreinte du soleil. C’est Ă  ce moment lĂ  que l’elaia mĂ©rite le mieux son qualificatif de glaukĂȘ, d’arbre blanc Ă©tincelant d’éclats mĂ©talliques.

A AthĂšnes l’elaia glaukĂȘ plantĂ©e par la dĂ©esse glaukopis sur l’Acropole est le centre autour duquel s’est construit le territoire. Au moment oĂč le soleil change de direction dans le ciel (trepĂŽ), l’arbre sacrĂ© change la direction de ses feuilles (strephĂŽ) et devient d’une Ă©tincelante blancheur pour Ă©chapper Ă  sa cuisson. L’arbre fondateur Ă©tant ce qu’il est ce phĂ©nomĂšne ne peut que signifier la rĂ©volution cosmique qui s’est produite. Est-ce un hasard si AthĂ©na Ă©prouve le besoin de rĂ©affirmer, Ă  ce moment crucial, de l’annĂ©e sa prise de possession du territoire ? La procession des Skira se prĂȘte en effet Ă  une telle interprĂ©tation. Au moment oĂč l’arbre de l’Acropole blanchit et oĂč le soleil arrĂȘte sa marche vers le nord, la prĂȘtresse d’AthĂ©na, entourĂ©e des prĂȘtres de PosĂ©idon-ErechthĂ©e — le cofondateur du territoire — et d’HĂ©lios, descend de l’Acropole sous un parasol blanc et se rend au Skiron, un sanctuaire-frontiĂšre entre l’Attique et le territoire d’Éleusis que la dĂ©esse partage avec PosĂ©i-

don et le couple DĂ©mĂ©ter/KorĂȘ. Faut-il voir dans le parasol blanc une reprĂ©sentation symbolique de l’olivier sacrĂ© ?

Si, comme j’ai essayĂ© de le dĂ©montrer, la dĂ©robade d’AthĂ©na ressemble Ă  celle de son olivier, l’eris de la dĂ©esse s’intĂšgre dans toute une sĂ©rie de rapprochements qui peuvent ĂȘtre relevĂ©s entre la construction de la figure de la dĂ©esse et la perception de son elaia. Mais essayer de thĂ©oriser sur ces ressemblances, c’est s’interroger sur la relation entre la poĂ©sie et la rĂ©vĂ©lation du divin, ce qui dĂ©passe de beaucoup le propos de cette communication. Le rapprochement entre la maternitĂ© de la terre et celle de la femme s’inscrit lui dans le contexte politique et culturel de la citĂ© dĂ©mocratique.

La maternité de la terre est vue comme celle de la femme

Chacun d’entre nous a parfaitement en mĂ©moire le rĂŽle que Nicole Loraux attribue au couple GĂš/AthĂ©na dans la naissance de l’autochtone. La prĂ©sentation de ce couple sera donc brĂšve.

GĂš ? Suivant les occurrences, GĂš porte des noms diffĂ©rents (chthĂŽn, chĂŽra, aroura, patris) mais, comme l’a montrĂ© S. Georgoudi10, sĂ©mantiquement proches. Quel que soit le nom qui lui est attribuĂ©, GĂš, dans le mythe de l’autochtonie, est la terre civique. Elle est la nourrice qui porte les orges, les vignes et les oliviers de la citĂ©. Elle est la terre des pĂšres. Le systĂšme de transmission des biens Ă©tant ce qu’il est, ce sont les mĂąles de la citĂ© qui, de pĂšre en fils, dĂ©tiennent la terre civique. GĂš reçoit la semence d’HĂ©phaĂŻstos et offre l’enfant Ă  AthĂ©na : elle n’est pas gĂ©nitrice, mais nourrice. Sa maternitĂ© est donc vue comme celle que les traitĂ©s de zoologie attribuent aux zĂŽa femelles, donc Ă  la femme, en pays grec. La dĂ©finition que donne Aristote — le mĂąle engendre et la femelle est le rĂ©ceptacle qui nourrit sa semence — Ă©nonce en termes scientifiques l’opinion dominante. AthĂ©na ? Elle reçoit le petit garçon et le prend en charge dans son temple. Elle assume le rĂŽle du pĂšre social qui, dans une communautĂ© qui pratique trĂšs largement l’adoption, n’est pas nĂ©cessairement le gĂ©niteur. En soulevant l’enfant dans ses bras, comme le fait le pĂšre lors des Amphidromies, AthĂ©na dĂ©bute sa paidopoiĂȘsis, une reconnaissance de paternitĂ© Ă©chelonnĂ©e du cinquiĂšme jour de la vie de l’enfant Ă  son intĂ©gration dans le dĂšme paternel. C’est cette reconnaissance qui donne progressivement son statut Ă  l’enfant dans la famille et dans la citĂ©. GĂš qui nourrit le premier citoyen est « vue comme » la femme et AthĂ©na qui lui donne son statut « est vue comme » le pĂšre. Cette interprĂ©tation qui est dans la « logique » d’une culture oĂč c’est la projection de la forme humaine qui s’avĂšre bonne Ă  penser le vivant — et non le contraire — a suscitĂ© quelque Ă©tonnement dans la mesure oĂč elle culbutait des certitudes profondĂ©ment enracinĂ©es. Les spĂ©cialistes de la religion grecque, de Bachofen Ă  J.-

10.S. GEORGOUDI, « Gaia/GĂȘ : entre mythe, culte et idĂ©ologie », Myth and symbol
 cit., pp. 113-134.

PoĂ©sie et politique dans le mythe de l’autochtonie athĂ©nienne21

P. Vernant, ne cessent en effet de citer la cĂ©lĂšbre occurrence du MĂ©nĂ©xĂšne la femme imite la terre — et d’affirmer que dans l’imaginaire hellĂ©nique le mariage est assimilĂ© Ă  un labour conjugal. Nicole Loraux ayant dĂ©finitivement replacĂ© l’occurrence du MĂ©nĂ©xĂšne dans le contexte de l’ironie platonicienne, il est inutile de revenir sur cette question. Je me bornerai donc Ă  une hypothĂšse : la vision zoomorphique de la maternitĂ© de la terre civique est Ă  mettre en rapport avec l’insertion des palaia sur l’origine terreuse des AthĂ©niens, dans le contexte d’une dĂ©finition dĂ©mocratique de la citoyennetĂ©. C’est ce que suggĂšre, je crois, une comparaison entre les deux autochtones de la communautĂ©, CĂ©crops et Erichthonios.

Cécrops est, en effet, un autochtone, comme Erichthonios, mais il est moins son double que son prédécesseur, un prédécesseur encore incomplÚtement dégagé de la sauvagerie et de la bestialité.

Tous deux sont nĂ©s de la terre, mais leurs relations avec la terre sont trĂšs diffĂ©rentes. CĂ©crops n’a pas d’ascendance paternelle, de gĂ©niteur et de pĂšre social. La terre est sa gĂ©nitrice et sa pourvoyeuse de statut. D’aprĂšs certaines sources, son nom serait en rapport avec kekropĂȘ, un terme qui dĂ©signe une variĂ©tĂ© de cigale. Or les cigales sont elles aussi « nĂ©es du sol ». Aristote explique longuement pourquoi (HA V 30.566b). « Les femelles pondent dans des terres incultes en perçant un trou avec la pointe qu’elles ont Ă  l’arriĂšre. Elles pondent encore dans les roseaux qui servent d’échalas aux vignes et dans les tiges des scilles. Les Ɠufs ainsi pondus tombent dans la terre ». Ils peuvent y demeurer plusieurs annĂ©es. Les larves en grandissant deviennent des cigales-mĂšres, des nymphes. Lorsqu’ arrive l’époque du solstice d’étĂ©, les nymphes sortent de terre la nuit. Leurs enveloppes se dĂ©chirent, les cigales prennent leur vol et vont se poser de prĂ©fĂ©rence... sur les oliviers. La filiation cigalienne de CĂ©crops n’est pas celle de l’humanitĂ© civilisĂ©e. Pour qu’un enfant ait son statut d’ĂȘtre vivant, il faut qu’il ait une double naissance — biologique et sociale — et c’est le pĂšre qui le fait naĂźtre socialement. Erichthonios et CĂ©crops sont des fondateurs. D’aprĂšs Philochore (FGrH 328 F2 a-b), il a rĂ©gnĂ© 50 ans et on lui attribue de nombreuses mesures qui annoncent la civilisation, le mariage monogamique, le sacrifice, les 12 poleis ou tribus, la sĂ©pulture, l’écriture. Mais son Ɠuvre civilisatrice est incomplĂšte. C’est Erichthonios qui lui donne son telos en fondant la citĂ©. L’Ɠuvre de CĂ©crops est une Ɠuvre de transition entre la bestialitĂ© et l’humanitĂ©. Il est lui aussi un ĂȘtre de transition. Alors que toutes les reprĂ©sentations classiques de la naissance d’Erichthonios lui donnent un corps de petit d’homme, CĂ©crops lui est un diphues, moitiĂ© homme, moitiĂ© serpent. Pourquoi la terre est-elle vue comme une gĂ©nitrice, disons une « grande mĂšre », dans le mythe de CĂ©crops et comme une femelle animale dans celui d’Erichthonios ? Une occurrence de Thucydide (I 6.3) relayĂ©e par Aristophane dans les NuĂ©es (684-6) et les Cavaliers (1321-34) permet peut-ĂȘtre de rĂ©pondre Ă  cette question. « Il n’y a pas longtemps que les gens ĂągĂ©s (presbuteroi) des classes privilĂ©giĂ©s (eudaimonĂŽn) portaient encore de longues robes de lin et retenaient la touffe de leurs cheveux en y insĂ©rant des cigales d’or »,

proclamant ainsi leur autochtonie. « Des vieilleries » clame « le discours injuste » dans les NuĂ©es. Voire ! La cure de jouvence que le charcutier des Cavaliers fait subir au vieux DĂ©mos et de « laid le rend beau » suggĂšre que ce n’est pas seulement une affaire de mode. La cigale d’or que le charcutier met dans les cheveux de DĂ©mos signifie certes sa jeunesse et sa juvĂ©nile beautĂ©. Mais elle Ă©voque aussi le temps oĂč DĂ©mos ne s’était pas encore encanaillĂ© en incorporant au cĂŽtĂ© des kaloi kagathoi les plus pauvres de la communautĂ©, laids par dĂ©finition. L’autochtonie avant d’ĂȘtre celle de tous les citoyens a Ă©tĂ© celle des eudaimones. Elle a Ă©tĂ© aristocratique avant d’ĂȘtre dĂ©mocratique. Ceux qui pouvaient autrefois se proclamer « nĂ©s de la terre », c’était ceux qui devaient Ă  leur naissance d’en possĂ©der un lot. Or, avant la mise en place des institutions soloniennes, la dĂ©tention de la terre allait de pair avec l’insertion dans la polis, avec la politeia, la citoyennetĂ©. La terre civique prĂ©solonienne Ă©tait Ă  la fois nourrice et pourvoyeuse de statut, mĂšre et pĂšre.

OpĂ©rĂ©e dans le courant du VIe siĂšcle, avec les rĂ©formes de Solon et de ClisthĂšne, la dĂ©finition dĂ©mocratique de la citoyennetĂ©, fondĂ©e sur la naissance citoyenne et non sur la dĂ©tention d’un lot de la terre civique, exigeait une mise Ă  jour des palaia sur la relation du premier citoyen avec la terre. La terre civique, nourriciĂšre du petit Erichthonios comme de tous les enfants de la citĂ©, tend l’enfant Ă  AthĂ©na et c’est AthĂ©na qui lui donne son statut de citoyen. Le geste d’AthĂ©na qui prend l’enfant dans ses bras est le geste fondateur de la citoyennetĂ© dĂ©mocratique. Dans l’AthĂšnes de PĂ©riclĂšs, la terre imite la femme et son nourrisson, contrairement Ă  son prĂ©dĂ©cesseur CĂ©crops, un diphues Ă  l’Ɠuvre civilisatrice inachevĂ©e, est le fondateur d’ une polis parvenue Ă  son telos.

Sans doute y a-t-il d’autres figures du mythe de l’autochtonie fondĂ©es sur des rapports de ressemblance aperçues par les locuteurs tout au long de sa transmission. La ciste close d’Erichthonios pourrait sans nul doute relever d’une telle approche. Disons que ce sera pour une autre fois !

Ítaca. Quaderns Catalans de Cultura Clàssica

Societat Catalana d’Estudis Clàssics

NĂșm. 22 (2006), p. 23-32

DOI: 10.2436/20.2501.01.3

Percorsi dell’ateniesità

Il primo incontro con Nicole Loraux posso immaginarmelo ad Atene, nel piĂč bel sobborgo della cittĂ , il Ceramico, una mattina dell’autunno inoltrato del 431 a.C.: si svolgono i solenni funerali pubblici dei morti del primo anno di guerra, celebrati secondo l’antica ritualitĂ  ateniese con la riunione delle ceneri dei caduti in dieci casse di cipresso, una per ciascuna delle tribĂč nelle quali la cittĂ  era egualitariamente ordinata. Al compimento del rito, dopo l’inumazione, segue la parola, una parola che al rito s’ispira e autorevolmente lo conferma: «A me sembrerebbe sufficiente che uomini divenuti prodi con le azioni, con le azioni fossero manifestamente onorati».1 Le azioni ( ÏÎł ) dunque anteposte alle parole, con un potente effetto retorico all’aprirsi dello stesso discorso, di un discorso, va detto, che resta tra i piĂč celebri di quelli serbati alla nostra memoria. Parole di Pericle, figlio di Santippo, quasi suo inconsapevole testamento politico, oppure parole di Tucidide che dell’autoritĂ  di Pericle si serve per delineare i tratti caratterizzanti della sua cittĂ ? Con Nicole ci si trovava d’accordo su un punto: il problema di chi venticinque secoli dopo ascolta, cioĂš legge, quel discorso non Ăš se il testo di Tucidide corrisponda piĂč o meno a ciĂČ che Pericle realmente disse in quell’occasione, e neppure se e fino a che punto quella sapiente concatenazione di massime e di immagini raffigurino Atene quale realmente essa era, ma a che cosa servissero a Tucidide quando egli le scrisse o trascrisse: «Ainsi ce qui, au cimetiĂšre public, s’énonce Ă  l’occasion de la mort des citoyens d’AthĂšnes, mĂ©rite le nom d’idĂ©ologie de la cité».2

Provenienti da tradizioni culturali diverse, con diverse esperienze di vita e di letture e diversa consuetudine di approccio ai testi, ci era comunque comune

1.Thuc. 2.35

2.«Mourir devant Troie, tomber pour AthĂšnes: de la gloire du hĂ©ros Ă  l’idĂ©e de la cité»,inG. GNOLI et J.P. VERNANT (eds.), La mort, les morts dans les sociĂ©tĂ©s anciennes, CambridgeParis 1982, p. 27 ss. (citaz. p. 39).

avvertire la necessitĂ  di andare al di lĂ  del dettato tucidideo, di non fermarci alla tradizionale esaltazione dell’impareggiabile laus Athenarum, di giungere al senso operativo dell’Epitafio nel e per il contesto che ce lo tramandĂČ. Questo condiviso atteggiamento maturato in noi grazie a percorsi differenti ma complementari, fece sĂŹ che a Ischia nel dicembre 1977 piĂč che conoscerci ci si riconobbe. Convegno internazionale sull’ideologia funeraria nel mondo antico, organizzato insieme dall’ Istituto Orientale di Napoli e dal Centre de recherches comparĂ©es sur les sociĂ©tĂ©s anciennes di Parigi, che sarĂ  poi intitolato a Louis Gernet: Nicole Loraux, che poco meno di un anno prima aveva discusso la sua «thĂšse d’Etat», AthĂšnes imaginaire. Histoire de l’oraison funĂšbre et de sa fonction dans la citĂ© classique , ne presenta un estratto ancora inedito intitolandolo Mort civique et idĂ©ologie de la citĂ©. Fui semplice spettatore di quel convegno nel quale non si seppe purtroppo compire in modo fecondo il desiderato interscambio tra l’esperienza degli archeologi scopritori e interpreti di sepolture e di corredi tombali, e quella degli storici, lettori e interpreti di testi scritti, nĂ© tanto meno dette frutto l’ancor piĂč importante confronto di specialisti del mondo greco e studiosi del resto del mondo antico. Rammarico dunque per una rara e preziosa occasione perduta, rammarico peraltro che avvertii piĂč in me che negli oratori protagonisti. Ma qui mi importa ricordare l’incontro con Nicole. Come ho detto, fu un riconoscersi, l’incontrare chi giĂ  si sapeva solidale compagno d’indagine. Percorsi differenti, ho anche detto. Nicole aveva alle spalle una salda formazione istituzionale di storica e di filologa e una non meno salda e coerente educazione politica; da parte mia, nostra devo dire, perchĂ© la maggior parte delle piĂč recenti convinzioni le condividevo con l’amico Mario Vegetti, da parte nostra dunque c’era l’avvertita necessitĂ  di mettere a frutto con le dovute mediazioni nell’ambito dei nostri studi di antichistica, quanto la riflessione sulla recente anche diretta esperienza di impegno politico ci era venuta suggerendo. Nicole si giovava dell’approfondita conoscenza di un genere, l’orazione funebre in tutte le sue forme e le sue derivazioni, che la soliditĂ  di una lunga tradizione culturale aveva mantenuta viva in Francia e che un intelligente intuito l’aveva condotta a privilegiare come l’espressione peculiarmente ateniese della persuasione pubblica. Noi uscivamo da lunghe discussioni di un atipico seminario su uno scritto apparentemente bizzarro, ma proprio per questo denso di sorprese, la Costituzione di Atene dello PseudoSenofonte. Vi avevamo riconosciuto a torto o a ragione la contrapposizione di due opposte vie di raggiungimento del consenso, la persuasione e la coercizione, che ci riportavano alla drammatica alternativa per chi in quegli anni fosse impegnato nella lotta politica della sinistra extraparlamentare italiana. L’impiego della gramsciana categoria di egemonia appariva non inutile per cercare di spiegare, con tutte le mediazioni del caso, una storia di lotte come quelle dell’Atene di quinto secolo.

Esito comune di questi diversi approcci fu l’acquisire una fondamentale diffidenza per le parole, per quel che esse sembrano significare nella loro immediatezza comunicativa: il fallait se mĂ©fier des mots. Tucidide insiste in pagine

Percorsi dell’ateniesità25

divenute celebri nel mostrare come bastino pochi mesi di guerra e di pestilenza per trasformare nella cittĂ  anche il senso delle parole: «MutĂČ il valore abituale delle parole in rapporto ai fatti: la foga scriteriata fu chiamata coraggio solidale, l’attesa previdente viltĂ  dalle belle apparenze, l’equilibrio schermo della codardia e l’intelligente attenzione verso tutto inerzia generalizzata » (III 82.4). Quanto ingannevole tuttavia Ăš il sapiente intreccio delle connotazioni cui lo stesso uso tucidideo del lessico conduce, quanto suasivamente distorcenti gli effetti dei suoi discorsi e, soprattutto, dei suoi silenzi? Per leggere le sue pagine piĂč che mai ci valse l’insegnamento di un comune maestro, Moses I. Finley, che avrebbe trovato forma efficacemente epigrafica qualche anno dopo: «Il primo interrogativo che bisogna porsi a proposito di un qualsiasi documento Ăš quale sia la ragione o la motivazione per cui Ăš stato scritto»3

Nel 1979 Nicole Loraux scriveva: «Car prĂȘter attention au fonctionnement du discours, c’est aussi cela, ĂȘtre historien de la citĂ© grecque». E il discorso, quello posto sulla bocca di Pericle, ma anche quello con il quale Tucidide indugia a descrivere l’intera commemorazione funebre dei caduti appare direttamente funzionale all’affermazione di un’identitĂ  collettiva forte, quella dell’appartenenza a una cittĂ  in qualche modo privilegiata dalla grandezza cui l’hanno innalzata il suo assetto costituzionale (π λÎčτΔ α) e la condotta ( πÎčτ ΎΔυσÎčς) e i caratteri (τρ π Îč) dei suoi cittadini.

Svolgerne l’elogio ( παÎčΜ ς) significa perciĂČ confermare la necessitĂ  della sua gloria, ribadire una certezza di quel che si Ăš e che si fa di contro alla casualitĂ  mutevole degli avvenimenti. Una certezza, anzi un sistema coerente di certezze accettate e condivise dal senso comune, a garanzia di una solidarietĂ  tra i cittadini, che li preservi da ogni tentazione di divisione, di rivalitĂ , di violenza reciproca. Questa avevamo definito l’ideologia della cittĂ . L’ateniesitĂ , l’orgogliosa consapevolezza di essere ateniese si fonda su alcune credenze chiaramente espresse nel testo tucidideo:

a)gli Ateniesi abitano da sempre la loro terra (α Δ Îș ΜτΔς), l’hanno saputa difendere e rafforzare tramandandosela in ereditĂ  di generazione in generazione;

b)gli Ateniesi hanno il merito maggiore di aver saputo ricacciare i barbari venuti a soggiogare la Grecia; come altri dirĂ  in seguito, a salvare la libertĂ  dei Greci;

c)gli Ateniesi non hanno imitato le altre cittĂ , ma si sono dati una costituzione e un modello di vita del tutto originali, perciĂČ essi non hanno timore alcuno dello straniero, ma lasciano piena libertĂ  di accesso alla loro cittĂ ;

d)gli Ateniesi sanno trovare un giusto equilibrio in tutto quel che fanno: un giusto equilibrio tra gli interessi particolari dei privati e l’interesse generale della città, tra lo sviluppo delle attività della mente e l’esercizio fisico

3.Originariamente in un articolo apparso sulle Annales (1982, p. 697 ss.), ora compreso in M.I. FINLEY, Problemi e metodi di storia antica, trad.it., Bari 1987 (cito da p. 53).

necessario alla guerra, tra la serietà dell’impegno e le necessarie pause di svago.

Essi pertanto possono riconoscere alla loro cittĂ  la piena realizzazione dell’eguaglianza che non privilegia nessuno, ricco o povero, nel concorrere al governo della polis che possono a buon diritto definire λλ ÎŽ ς πα ΎΔυσÎčς, scuola della Grecia.

Sistema di credenze condivise, l’ideologia puĂČ essere, ed era spesso in quegli anni Settanta per maldigerite letture sbrigativamente liquidata come falsa coscienza. Il che indubitabilmente Ăš vero. Ma forse non sarebbe inutile chiedersi se una coscienza storica della contemporaneitĂ  non sia sempre in qualche modo falsa. Ogni rappresentazione di sĂ©, individuale o collettiva, quando sia operativa, si proietta al di lĂ  delle condizioni del momento; in essa quel che si Ăš e quel che si dovrebbe essere tendono inevitabilmente, e salutarmente, a sovrapporsi e a confondersi, perchĂ© il presente sembra giĂ  prefigurare quel che si ritiene poter essere il futuro. Tuttavia Ăš in questo che si realizza l’operativitĂ  stessa dell’ideologia, la sua duplice funzione sociale di rassicurazione e di stimolo. L’egualitarismo esaltato dal Pericle tucidideo Ăš il compirsi di una comunitĂ  civica perfetta. Atene di certo non lo era, ma quel che era poteva far immaginare quel che avrebbe dovuto essere, sembrava indicare un possibile percorso di sviluppo. Errore dunque pretendere di scambiare il discorso con la realtĂ , ma errore non minore non vedere tra discorso e realtĂ  altro che mistificazione e inganno.

PiĂč utile forse rivolgere l’attenzione alle condizioni che permisero quel discorso e, piĂč in generale, l’affermarsi dell’ateniesitĂ . Come ogni ideologia essa Ăš infatti riconducibile a specifiche circostanze storiche. Per noi, che, a dispetto di qualsiasi dichiarazione, siamo inevitabilmente tratti a pensare l’accaduto come necessario, Ăš oggi piuttosto difficile immaginare la sorpresa provocata allora dalla vittoria ateniese sulla fino a quel momento invitta potenza militare del Gran Re. Per l’Atene del quinto secolo quell’avvenimento imprevisto e imprevedibile segna l’impallidire se non il definitivo dileguare della minaccia persiana che da alcuni decenni andava addensandosi sempre piĂč prossima sulla Grecia. Lo scenario che si apre Ăš nuovo non soltanto per Atene, ma per molte altre poleis. La sorpresa viene perĂČ rapidamente superata, essa cede all’affermarsi di una certezza sempre piĂč diffusa: le vittorie militari di Maratona, di Salamina, di Platea non devono essere considerate fortunati episodi bellici, ma la necessaria conseguenza di una superioritĂ  naturale dell’uomo greco sul barbaro. A determinare questa certezza concorse una nutrita produzione letteraria: il racconto della guerra come ci Ăš narrata da Erodoto, la rappresentazione pluridecennale di Greci e barbari sulla scena tragica e persino quelle che potremmo definire annotazioni di antropologia ambientale del trattato ippocratico Arie, acque e luoghi. L’Asia non poteva non soccombere all’Europa, cioĂš alla Grecia, ma a sconfiggerla irrevocabilmente fu proprio Atene. PerciĂČ gli Ateniesi si possono a buon diritto considerare i migliori dei Greci o, se cosĂŹ si puĂČ dire, i Greci piĂč nobili e piĂč puri.

Percorsi dell’ateniesità27

A dar ragione a questa affermazione c’ù anche un’antica storia. Come la nobiltĂ  di un uomo dipende dai suoi antenati, dalla lunghezza e notorietĂ  del suo albero genealogico, cosĂŹ la nobiltĂ  di un popolo dipende dalla sua antichitĂ  e quindi dal legame con la terra che di tale antichitĂ  Ăš garanzia. E’ ciĂČ che spiega anche Aristotele nella Retorica4. Ma sul mito dell’autoctonia ateniese, sul quale Nicole Loraux ha a lungo lucidamente indagato, tornerĂČ tra poco. Prima importa perĂČ ricordare come, al pari di qualsiasi altra, l’ideologia della cittĂ  abbia funzionato non solo come potente sistema di persuasione collettiva, ma anche come non meno potente schermo delle contraddizioni che segnano le vicende di Atene. Se dunque Ăš funzione dell’ideologia nascondere le contraddizioni, Ăš ufficio dello storico riconoscerle e interpretarle.

Nell’Atene del periodo classico ù possibile individuare almeno due grandi nuclei di contraddizioni, entrambi affrontati nell’arco di due decenni da Nicole Loraux, che per ciascuno di essi ci ha lasciato analisi importanti, cui mi tocca soltanto accennare, sicuro che altri le affronterà con maggior competenza.

La prima contraddizione Ăš quella che possiamo riconoscere nell’opposizione unitĂ /divisione. In pressocchĂ© tutti i testi in prosa e in versi che a noi restano del quinto secolo si puĂČ scorgere, talvolta appena dissimulata, la profonda incrinatura che attraversa la superficie apparentemente compatta dell’unitĂ  civica. Questa incrinatura puĂČ restare latente, ma il pericolo della lacerazione Ăš, seppure sottaciuto, sempre incombente. La stasis Ăš connaturata alla polis e non c’ù provvedimento che riesca a scongiurarla una volta per tutte. CiĂČ Ăš chiaro nelle stesse grandi celebrazioni teatrali eschilee dell’ateniesitĂ  e trova costante riprova, sia pure schermata dal mito, nei drammi di Sofocle e di Euripide; della frantumazione del tessuto cittadino sono invece piĂč esplicite voci storici e oratori. Alla stasis come prospettiva dominante della polis Ăš dedicato l’ultimo libro di Nicole che raccoglie saggi di quasi un ventennio, a testimonianza di una ininterrotta lucida considerazione dei molteplici tratti che ne definiscono il carattere.

La seconda contraddizione si compendia nell’opposizione memoria/oblio, evidenziata dalle due espressioni π τρÎč ς π λÎčτΔ α e ÎŒ ΌΜησÎčÎșαÎșΔ Μ. Da una parte la cittĂ  ha bisogno di ricordare, di ricordare Solone e il suo rifiuto della tirannide, di ricordare un passato quanto mai remoto che va sfocando nel mito o con il mito del tutto s’identifica. Ad esso Ăš affidata la tradizione: il Pericle tucidideo non perde occasione di rappresentare come originaria ereditĂ  dei padri anche e soprattutto ciĂČ che Ăš il nuovo, il prodotto delle piĂč recenti riforme. Ma la cittĂ  ha anche bisogno di dimenticare, e ciĂČ che Ăš indotta a lasciar scivolare nell’oblio non Ăš poco. Assai prima della proibizione decretata per legge di ricordare il male subito dai Trenta (in realtĂ  l’inibizione ad adire in giudizio contro altri che non fossero gli stessi Trenta o i loro piĂč stretti accoliti), piĂč ampia e apparentemente meno giustificata damnatio me-

4.Arist., Rhet. 1360b31: «NobiltĂ  per un popolo e per una cittĂ  Ăš l’essere autoctoni o antichi».

moriae si era affermata senza bisogno di alcun decreto nell’Atene del quinto secolo.

Nel 1992 alcuni amici e colleghi antichisti di Cambridge organizzarono un convegno per celebrare i duemilacinquecento anni della riforma clistenica, nella quale riconoscere la nascita della democrazia. Ma quanto il nome di Clistene era davvero presente a coloro che vissero nell’Atene da lui costituzionalmente rimodellata? E’ proprio Nicole Loraux che, a conclusione di un’attenta riconsiderazione delle diverse questioni suscitate dalla riforma, ricorda come egli fosse ricordato come il «restauratore della democrazia» piuttosto che come il suo fondatore5. Non si tratta di una vera e propria damnatio memoriae come quella che colpĂŹ durevolmente i decenni della storia attica sotto Pisistrato e i Pisistratidi, che costĂČ il quasi completo silenzio sul principio della grande architettura ateniese, sulla solenne organizzazione delle Panatenaiche, sull’inizio dei concorsi tragici, in una parola sull’affacciarsi prepotente di Atene nel panorama culturale della Grecia. Tutto ciĂČ Ăš taciuto da Erodoto, che anzi riconosce la grandezza ateniese a partire dalla fine della tirannide: «Atene allora crebbe. E ciĂČ dimostra che gli uguali diritti ( ÏƒÎ·Îł ρ η) non sono cosa importante da un unico punto di vista, ma da tutti, se Ăš vero che gli Ateniesi assoggettati alla tirannide non furono migliori militarmente ad alcuno dei loro vicini, mentre, liberatisi dai tiranni, divennero di gran lunga i primi»6. Per i Pisistratidi valeva l’anatema della tirannide, per Clistene l’oblio assai piĂč blando dovette rispondere alla necessitĂ  di credere in un’Atene da sempre democratica, nella quale l’eguaglianza dei cittadini risalirebbe al tempo delle origini, allo stesso regno dell’eroe fondatore, nonchĂ© re, Teseo7. Il paradigma erodoteo non Ăš perciĂČ conforme all’ortodossia ateniese: nel comune senso della cittĂ  il vivere in democrazia, che trova nell’isegoria la sua piĂč compiuta espressione, appartiene da sempre alla patrios politeia, si puĂČ dire che sia connaturato con l’ideologia della cittĂ  ed Ăš segno del primato di Atene. La spiegazione di Erodoto resta quella di un non ateniese, e soprattutto di uno storico. L’affrancamento dalla tirannide Ăš infatti un avvenimento storico, contingente, che resta sotto il segno di un’inquietante casualitĂ , mentre quel che occorre alla cittĂ  Ăš la certezza della necessitĂ : Atene Ăš cosĂŹ e non potrebbe essere altrimenti, lo Ăš quindi da sempre. PerciĂČ il mito dell’autoctonia si afferma con forza nell’ideologia ateniese e permane centrale per tutta l’etĂ  classica. Nicole Loraux ha quindi colto nel segno ritornando piĂč volte ad esso per considerarne volta a volta i diversi aspetti e le varie implicazioni. Non sta a me ora ripercorrere i suoi complessi itinerari esegetici, che giĂ  coinvolgenti in Les enfants d’AthĂ©na, si vanno in seguito arricchendo di sempre nuove preziose osservazioni; quel che qui Ăš importante sottolineare Ăš la funzione egemone del racconto mitico sulla coscienza storica nell’integrazione

5.«Clistene e i nuovi caratteri della lotta politica», in I Greci, a c. di S. SETTIS, Einaudi, Torino 1996, II 1, p. 1083 ss. (citaz. da p. 1108).

6.Herod. 5.78; il brano Ăš ricordato da Nicole Loraux nel suo saggio.

7.Eur., Suppl. 403-8.

Percorsi dell’ateniesità29

che costantemente li lega. Chi ha letto Sahlins ricorda certamente come gli avvenimenti storici possano talvolta apparire metafore della realtĂ  mitica e da essa ricavare il loro piĂč pieno significato8. Le vicende della vita quotidiana degli uomini nella loro perenne variabilitĂ  trovano una garanzia di necessitĂ , cioĂš di senso, nella proiezione di vicende esemplari, sottratte alla casualitĂ  perchĂ© agite in una diversa dimensione.

Il mito di Erittonio, eroe indigete e fulcro delle pratiche cultuali della cittĂ , dĂ  conto della non casualitĂ  del rapporto tra la terra attica e gli uomini che la abitano, e ciĂČ Ăš tanto piĂč importante quanto piĂč la polis e la politeia, le regole di appartenenza alla polis, si definiscono sul legame di sangue piuttosto che sulla territorialitĂ .

Tre almeno sembrano le ragioni che possono spiegare l’importanza del mito nello studio dell’ideologia ateniese:

a)L’autoctonia evita la paura. Il carattere di autoctoni permette agli Ateniesi di pensare il loro primato al riparo da qualsiasi tentazione xenofoba: essi, come non manca di ricordare Tucidide, vivono in una città aperta ai viaggi e ai commerci, senza alcuna paura degli stranieri che la frequentano, godendo anzi dei prodotti che a loro giungono da ogni altro luogo.

b)L’autoctonia garantisce l’eguaglianza. Tutti figli della terra, gli Ateniesi sono tra di loro eguali: nessuno puĂČ vantare sull’altro una piĂč lunga ascendenza. La funzione ideologica del mito sotto questo punto di vista Ăš ben enfatizzata da Platone nella «nobile menzogna» della Repubblica: Ăš necessario, spiega Socrate, far credere agli abitanti della kallipolis che essi sono tutti fratelli di sangue, essendo tutti nati da un’unica madre, la terra. L’ironia platonica Ăš qui evidente, ma non meno evidente appare quel che rende l’ironia efficace, la forte suggestione che il mito dell’autoctonia doveva serbare al suo tempo.

c)L’autoctonia si fonda su un rapporto privilegiato con la divinità. Il legame con la divinità ù convincente sottrazione alla casualità dell’esistenza. Non deve essere un caso che il popolo d’Israele si stabilisca nella terra di Canaan: essa gli ù stata destinata dal suo dio; non ù un caso che il popolo ateniese abiti l’Attica cui la sua divinità lo lega indissolubilmente avendo fatto nascere dalla terra e accolto il suo capostipite.

Ma l’analisi del mito di Erittonio tracciata da Nicole Loraux non si limita a questo. Vengono messi in luce alcuni importanti tratti specifici della figura di Atena: oltre alla cittadinanza ateniese anche i rapporti tra i sessi che ne definiscono il carattere. Il triplice carattere della divinitĂ  eponima — vergine, guerriera e artigiana — e il saper riassumere in sĂ© le funzioni di padre, madre e nutrice, mostrano la particolaritĂ  di Atena nonchĂ© la ricchezza di significati che Ăš possibile attribuire al suo culto.

8.M. SAHLINS, «Metafore storiche e realtĂ  mitiche», in Storie d’altri, trad.it., Guida, Napoli 1992, p. 5 ss.

All’attenzione per Atene, per le norme che ne reggono il funzionamento e i tratti che ne caratterizzano la rappresentazione, si aggiunge quasi subito nell’indagine di Nicole Loraux il meno comune interesse per coloro cui Tucidide riserva la pressochĂ© afasica funzione del compianto: le madri, le spose, le figlie, in una parola quelle che dovrebbero definirsi, ma non lo sono, le cittadine di Atene.

Di Atene viene svolta un’attenta disamina anatomica, ne sono descritti gli spazi privati e pubblici, e di ciascuno Ăš considerato il valore simbolico: il Ceramico, l’agora, il teatro e l’acropoli sono ricondotti alle ritualitĂ  specifiche che vi si svolgono, che da queste traggono e a queste conferiscono senso. E’ l’intera cittĂ  nelle diverse articolazioni della sua vita, della quotidianitĂ  e della festa, che cosĂŹ rivive nelle pagine di Nicole Loraux, e in questa cittĂ  la presenza non secondaria delle donne. Le donne delle cerimonie cittadine cosĂŹ come delle occasioni a loro riservate, ma anche le donne quali vengono rappresentate sulla scena, nella commedia e nella tragedia. Non parlerĂČ qui delle molte e importanti indicazioni offerte dai saggi di Nicole sul teatro tragico, la specificitĂ  del lamento o della morte femminile; mi limito ad alcune osservazioni che si possono leggere nel suo saggio dedicato alla Lisistrata aristofanea9, perchĂ© la sua lettura della Lisistrata mi riporta al ricordo di uno dei nostri incontri. Per coincidenza fortuita (o forse non fortuita, chi puĂČ saperlo?) si ebbe ad occuparci di Aristofane, e della Lisistrata in particolare, negli stessi anni. Anche in questo caso i sentieri percorsi erano stati sensibilmente diversi.

Alle donne in Aristofane era stato dedicato nel 1979 un fascicolo dei Cahiers de Fontenay, che comprendeva i saggi di tre giovani antichiste: MichĂšle Rossellini, Suzanne SaĂŻd e DaniĂšle Auger. Al centro della loro riflessione stava il complesso rapporto tra la condizione della donna greca, la commedia e ciĂČ che veniva sintetizzata come l’ «utopie comique». Nicole Loraux, la cui Inventiond’AthĂšnes ancora in corso di stampa Ăš richiamata nella breve premessa di Pierre Vidal-Naquet, si rivolge ad Aristofane piĂč o meno nello stesso tempo e in una prospettiva non molto diversa: la conquista femminile dell’acropoli messa in scena da Aristofane segna il paradosso di una presa del potere delle donne nella cittĂ , il passaggio dal dominio di Afrodite, cui esse appaiono per natura legate, al dominio di Atena. Il grande quadro evocato dall’autrice si estende perĂČ assai oltre la commedia aristofanea per abbracciare il lungo itinerario dalla «race de femmes» del mito esiodeo alle contraddizioni dell’eros in etĂ  classica. Nonostante il saggio si concluda con un richiamo al riso e alla necessitĂ  di capire come e di che ridessero gli Ateniesi, la considerazione della comicitĂ  ha in esso un ruolo tutto sommato secondario. Era invece proprio la figura del buffone, la sua presenza scenica, declinata in questo caso al femminile, il centro dei miei interessi essenzialmente storico-teatrali quando mi rivolsi alla Lisistrata

9.«L’acropole comique», Ancient Society 1980, p. 119 ss., ora in Les enfants d’AthĂ©na, Paris 1981, p. 157 ss. etc.

Percorsi dell’ateniesità31

Letto il saggio di Nicole, pur non condividendone alcuni passaggi importanti, anzi probabilmente proprio per questo, la invitai a Pavia a parlare agli studenti ai quali stavo leggendo la commedia. Chi ricorda il fascino della parola di Nicole puĂČ immaginare l’interesse che ella seppe destare in un tempo in cui gli studenti universitari italiani masticavano ancora un po’ di francese. La dovizia di questioni che la sua esposizione disseminava fu importante, ben piĂč importante del calcolo della condivisione delle risposte che si potessero proporre. La topografia dell’acropoli si apriva ai nostri occhi, il trionfo della «razza delle donne» si intrecciava e arrivava a identificarsi con la vittoria delle Ateniesi, la dominante presenza di Atena e il particolare rapporto con il femminile illuminava nuove prospettive. Dietro il discorso di Nicole si poteva vedere un vigile, accorto uso di strumenti antropologici, storico religiosi, psicoanalitici, tutti dominati e finalizzati alla piĂč profonda comprensione del testo aristofaneo e delle circostanze storiche nelle quali esso era nato.

Fu questo maturo dominio di nozioni e categorie di altre discipline a preservare Nicole Loraux dal duplice pericolo del classicismo e dell’anticlassicismo. Ma la sua ricchezza intellettuale la tenne anche sempre al riparo dalla semplificazione che insidia non di rado il nostro mestiere: confondere l’accordo con la stima. Il dissenso, quando ci fu, non fu mai per noi motivo di disistima, al contrario, esso riuscì spesso di stimolo a comprendere meglio per necessità di polemica le ragioni dell’altro, fu aiuto sempre per l’arricchimento reciproco.

A preservarla da questa semplificazione stava certo la sua grande onestĂ  intellettuale, ma anche, credo, una sua piĂč specifica qualitĂ : la costante percezione del tempo che ci separa dai Greci e la consapevolezza che non si tratta di un tempo vuoto. Nei venticinque secoli trascorsi i Greci sono stati continuamente letti e riletti, studiati e ristudiati, adoperati, consumati, e il nostro accostarci ad essi non puĂČ prescindere dalle interpretazioni che si sono succedute e da cui noi siamo culturalmente condizionati.

A testimoniare questa consapevolezza richiamerĂČ due scritti che, stando alle date di pubblicazione, appartengono allo stesso anno, il 1979, anche se per tema e per approccio possono apparire diversi e distanti: La formation de l’AthĂšnes bourgeoise e Thucydide n’est pas un collĂšgue. Il primo, scritto con Pierre Vidal-Naquet, Ăš l’attenta e documentata riflessione su quanto l’immaginario settecentesco concorse a formare l’analogia tra il quinto secolo ateniese e il secolo dei lumi, un’analogia che si venne progressivamente consolidando nel senso comune degli antichisti, con i conseguenti fraintendimenti: l’aristocrazia greca equiparata alla nobiltĂ  di sangue dell’ancien rĂ©gime e una presunta nuova classe di imprenditori come una sorta di terzo stato. Nel secondo saggio, una relazione presentata al convegno Lucien Goldmann et la sociologie de la littĂ©rature aujourd’hui, pubblicato in anteprima nei Quaderni di Storia, Nicole, considerando Tucidide, rivolge l’attenzione alla propria figura di storica e a quanto lo storico moderno sia diverso dallo storico antico per gli strumenti che adopera e per la sua stessa funzione sociale.

I due interventi si rivelano cosĂŹ due facce di una medesima riflessione su quanto e come l’immagine dell’antica Atene si sia venuta trasformando nel corso della storia e come sia illusorio pretendere di stabilire un rapporto diretto che azzeri il lavoro interpretativo del nostro passato. Riconoscere questo lavoro interpretativo Ăš indispensabile per non restarne inconsapevolmente prigionieri nel momento in cui si crede di poter agevolmente e per cosĂŹ dire naturalmente attingere direttamente i classici. Si tratta dunque di rivolgere quelle che Moses I. Finley ebbe a definire le «domande giuste» all’antichitĂ , guardandoci dall’«insolente familiarità» con l’antico lamentata da Nietzsche. Non pretendere di riconoscersi con facilitĂ  in testi remoti appartenenti a un differente quadro antropologico e che non possono essere addomesticati e ricondotti al nostro senso comune, ma d’altra parte non confondere l’oggetto del nostro studio con le stratificazioni delle sue esegesi. Il che con parole piĂč semplici significa: lavorare sui testi, non sulla bibliografia; una bibliografia che spesso si nutre di sĂ© riproponendo non di rado fraintendimenti interpretativi di lunga data, talvolta ereditati dagli stessi antichi. La giovane Nicole Loraux, nell’ «Avant-propos» del suo primo libro, dichiarando il suo debito di riconoscenza per quello che oggi si chiama Centre Louis Grenet, seppe formulare quello che mi appare la migliore regola che uno storico dell’antichitĂ  possa suggerire a un suo scolaro: «s’efforcer d’arracher l’antiquitĂ© Ă  tous les questionnaires préétablis».

Ítaca. Quaderns Catalans de Cultura Clàssica

Societat Catalana d’Estudis Clàssics

NĂșm. 22 (2006), p. 33-40

DOI: 10.2436/20.2501.01.4

Tuer les femmes ; se plaindre, les femmes

Carles Miralles

Une bonne partie de l’écriture de Nicole Loraux tourne autour de la tragĂ©die et des femmes. Il s’agit, certainement, d’une façon de lire, d’un travail de recherche. Mais avec des rĂ©sultats d’écriture. En la lisant, il est inĂ©vitable de constater qu’il y a en elle une volontĂ© marquĂ©e d’expression correspondant aux stratĂ©gies du discours qu’elle produit, Ă  sa façon de choisir et ranger ses mots, en les tissant, en les tramant avec les mots des textes qu’elle montrait, expliquait et mettait en rapport entre eux. La recherche cristallisait en Ă©criture. Lecture attentive, matĂ©riaux de l’observation, Ă©tudes et recherches bibliographiques, tout trouvait sa place et sa forme dans le discours qu’Ɠuvrait l’acte d’écrire. Non pas sans sujet, cependant. C’était Nicole Loraux qui Ă©crivait, et ce qu’elle Ă©crivait Ă©tait le rĂ©sultat d’un travail sur des textes — et des travaux que ce travail gĂ©nĂšre — mais c’était en fin de comptes un Ă©crit Ă  elle, marquĂ© par la sorte de femme qu’elle Ă©tait, par son obstination, ses politiques du mĂ©tier, par ses obsessions, par les contacts et les opinions de certains de ses collĂšgues ; oui, mais surtout par son inquiĂ©tude, un terme qui commence Ă  devenir dĂ©suet et que je tiens Ă  utiliser pour signifier que son discours sur la tragĂ©die et les femmes — comme tant d’autres qu’elle articula magnifiquement — rĂ©pond Ă  sa volontĂ© de s’en occuper d’une certaine façon, Ă  un intĂ©rĂȘt qu’elle sentait, lĂ©gitimement, battre en accord avec des intĂ©rĂȘts intellectuels en vigueur, des intĂ©rĂȘts gĂ©nĂ©raux et non pas spĂ©cifiques aux chercheurs de l’AntiquitĂ©. Comme tel, son discours Ă©tait non seulement dirigĂ© Ă  ces chercheurs, mais Ă  tous ceux qui sentaient, comme elle, ce battement de l’intelligence de son temps. En rapport avec cela, il faut surtout considĂ©rer le rĂ©sultat de l’écriture, et non seulement l’étude. Le discours de Loraux sur la tragĂ©die et les femmes prend place dans le panorama des idĂ©es de son temps, et ce discours, personnel, Ă  volontĂ© marquĂ©e d’expression et non strictement acadĂ©mique, est tout Ă  fait cohĂ©rent avec cette place qu’il occupe dans ce panorama des idĂ©es, et non seulement dans le champ clos des spĂ©cialistes. Sans concessions de facilitĂ©, le rĂ©sultat des recherches s’insĂ©rait

dans des collections appelĂ©es « Textes du XXĂšme siĂšcle » ou « La Librairie du XXĂšme siĂšcle », ou bien il arrivait qu’elle le nommait elle-mĂȘme « essai » (La voix endeuillĂ©e. Essai sur la tragĂ©die grecque, Paris 1999). L’étude, la recherche, aboutissaient, sans perdre dans le chemin les difficultĂ©s qu’ils avaient suscitĂ©es, Ă  l’essai.

La premiĂšre caractĂ©ristique de ses textes du XXĂšme siĂšcle, sur la tragĂ©die et les femmes, est que les mots qui les constituent Nicole Loraux les a tissĂ©s avec les mots de la tragĂ©die ; ceux qu’elle a choisis, scĂšnes, personnages, aspects de ce qu’ils disent ou font, les mots du texte qu’elle montrait, analysait, pensait et repensait, Ă  fin qu’ils deviennent la trame de son discours. TrĂšs souvent les lecteurs des tragĂ©dies prĂ©occupĂ©s par des problĂšmes contemporains ou pour approcher les tragĂ©dies aux contemporains, ont soumis ces textes au lit de Procruste de telle ou telle thĂ©orie ou doctrine. Ne pas appliquer Ă  ce qui est lu des thĂ©ories, ou « quelques grandes lois universelles » pouvant sembler Ă©videntes, mais y trouver, peu Ă  peu, « la langue — grecque, mais surtout tragique » et la dire en français, en langue d’aujourd’hui, en l’expliquant, peu Ă  peu, ou bien en la traduisant. En l’expliquant plutĂŽt qu’en l’interprĂ©tant : « Ă  la pulsion interprĂ©tative, on prĂ©fĂ©rera le lent cheminement dans le mot Ă  mot du signifiant tragique »1 — elle le disait particuliĂšrement mais on peut bien le citer en gĂ©nĂ©ral. Lire avec attention, observer avec perspicacitĂ© et poser des questions, les questions pertinentes.

Elle doit assumer que le texte a une « profondeur », en employant un terme qu’elle prend Ă  Jean-Pierre Vernant2 afin de pouvoir fonder une attention, la nĂŽtre, bien diffĂ©rente de celle des athĂ©niens au théùtre, mais capable, avec d’autres moyens — la lecture, l’étude —, d’arriver Ă  reconstruire sur le texte Ă©crit une perception du texte oral tel que, en mots Ă  nouveau de Vernant, elle fasse « transparent Ă  tous ses niveaux, dans la polyvalence et les ambiguĂŻtĂ©s », ce que Vernant nomme « le langage du texte » mais que Loraux nomme plutĂŽt « la langue tragique » ou « le signifiant tragique ». Loraux part donc de cette Ă©paisseur, de cette profondeur du texte tragique. Les paroles de quelqu’un, ce qu’il dit, peut prĂ©cĂ©der ce qu’il pense. Au sens oĂč quelqu’un peut dire des vĂ©ritĂ©s qu’il ne comprend pas ou qu’il ne comprend pas encore. « La langue d’HĂ©lĂšne devance sa pensĂ©e »3, signale-t-elle. Elle se rĂ©fĂšre Ă  l’usage par l’hĂ©roĂŻne de l’HĂ©lĂšne d’Euripide, dans le vers 353 de cette tragĂ©die, du syntagme phĂłnion aiĂłrema, « cette intraduisible et contradictoire “suspension sanglante” que les traducteurs occultent comme ils le peuvent, parce que, pensent-ils, le propre de la pendaison est que le sang n’y coule pas » ; cet oxymoron, Loraux le prend comme une expression d’un certain choix d’HĂ©lĂšne, au sens oĂč pour celle-ci « il n’est de mort pensa-

1. Façons tragiques de tuer une femme, Hachette, Paris 1985, p. 69.

2. Façons
 cit., p. 10 n. 3 (p. 103 : « Je comprends ce terme de J.-P. Vernant, “Tensions et ambiguĂŻtĂ©s dans la tragĂ©die grecque”, Ă  J.-P. VERNANT et P. VIDAL-NAQUET, Mythe et tragĂ©die en grĂšce ancienne, Paris 1972, p. 35 »).

3.Façons... cit., p. 43.

Tuer les femmes ; se plaindre, les femmes35

ble que sanglante » et que ces mots « rĂ©cusent la pendaison dans l’instant mĂȘme oĂč elle en Ă©voque l’éventualitĂ© ». Le texte impose ainsi sa loi, mais, en revanche, le discours sur lui peut enlever les mots qu’il choisit de l’endroit oĂč ils se trouvaient afin de les comparer Ă  eux mĂȘmes ou Ă  d’autres ; afin d’organiser un systĂšme de sens qui, sans considĂ©rer comme un obstacle la situation concrĂšte de chacune de ces localisations textuelles — mais sans forcĂ©ment s’en passer —, fasse apparaĂźtre des implications plus profondes, fasse Ă©merger des aspects qui, Ă  l’endroit de chaque mot, et avant les rapports Ă©tablis, n’étaient pas Ă©vidents Ă  premiĂšre vue. C’est-Ă -dire un travail dans la profondeur du texte, non pas depuis la surface des textes, mais du dedans des mots.

Quant aux textes tragiques, Vernant et Vidal-Naquet dans l’horizon immĂ©diat, lĂ -bas mĂȘme. Plus loin, l’immersion dans les mots de Louis Gernet ; plus prĂšs, mais parallĂšlement, le travail de ceux qui s’y immergent historiquement et sont capables de projeter sur la rĂ©alitĂ© des textes oĂč ces mots apparaissent un sens ancien, une racine, que le mot contient et rĂ©vĂšle et cache : cache Ă  celui qui y voit seulement un nom ; rĂ©vĂšle Ă  celui qui est capable de faire Ă©merger un sens depuis cette autre profondeur. L’estime qu’elle montra pour l’Ɠuvre de Nagy se situe ici. Dans le prologue de la version française, en partie d’elle-mĂȘme, de The Best of the Achaeans (orig. 1979)4, elle Ă©crivait : « Or, il retrouve — et cette dĂ©couverte est pour Gregory Nagy le corps de son entreprise toute entiĂšre — que le nom d’Achille, dĂ©chiffrĂ© comme dĂ©signant celui qui apporte de la souffrance (ĂĄkhos) Ă  son peuple en armes (le lùós des achĂ©ens), condense dĂ©jĂ  en lui ce long rĂ©cit qu’est l’Iliade, comme s’il Ă©tait des noms qui, par soi, contiennent en germe l’épopĂ©e ». En 1988, Loraux Ă©crivait quelques mots comme prĂ©face Ă  sa traduction, avec François Rey, d’HĂ©cube et le Cyclope d’Euripide5. Il s’agit d’un exercice typiquement lorausien, car elle s’efforce de trouver un point en commun entre ces deux drames — et elle le trouve magnifiquement dĂšs le dĂ©but — mais ce que je veux souligner maintenant c’est autre chose. Dans sa lecture d’HĂ©cube, elle nomme trois noms : PolyxĂšne, Polydore, Polymestor. Elle les appelle « des noms croisĂ©s » et elle dit qu’ils sont « signifiants comme les grecs aiment que soient les noms ». En masculin, elle souligne que « le TrĂšs Accueillant » est un « euphĂ©misme » d’HadĂšs, elle le met donc en rapport avec le sacrifice, avec la mort de PolyxĂšne, mais l’accueil, l’hospitalitĂ© qu’il y a dans son nom « annonce aussi que beaucoup d’hospitalitĂ© — celle d’HĂ©cube jadis envers Polymestor — sera rĂ©compensĂ©e par la trahison ». Et, encore, ouverte Ă  tout mettre en rapport : « il en va de mĂȘme avec Polydore, dont le nom garanti qu’il apporte beaucoup de dons », mais celle qui Ă©tait grande, excessive, Ă©tait l’avarice de l’hĂŽte, c’est pourquoi « l’hospitalitĂ© — cet Ă©change, pour un Grec modĂšle de tous les autres — s’est muĂ©e en guet-apens ». Dans le texte

4.G. NAGY, Le meilleur des AchĂ©ens, traduit de l’anglais par Jeannie Carlier et Nicole Loraux. PrĂ©face de Nicole Loraux, Paris 1994, p. 10. 5.Euripide, HĂ©cube. Le Cyclope, Théùtre de Gennevilliers-Théùtre/Public, Paris.

rien n’indique le besoin de mettre en rapport la grande hospitalitĂ© qu’il y a Ă©tymologiquement dans le nom de PolyxĂšne avec l’hospitalitĂ© d’HĂ©cube visĂ -vis de Polymestor ; seul le nom de Polydore pourrait ĂȘtre considĂ©rĂ©, selon le texte, parlant (Loraux allĂšgue Ă  ce sujet les vers 1228-1229). Mais elle compose avec les trois noms un systĂšme signifiant ; comme si elle disait : les spectateurs percevaient ces sens qu’elle met en lumiĂšre, devant les lecteurs, les spectateurs qui ne s’en aperçoivent plus, et en consĂ©quence ils pouvaient Ă©tablir des correspondances qui sont effectivement Ă  la base des mots. Des correspondances, j’ai Ă©crit, et je pense maintenant qu’il ne serait peut-ĂȘtre pas inconvĂ©nient si ce mot suscitait chez quelqu’un, comme il l’a fait chez moi, le souvenir d’un poĂšme cĂ©lĂšbre de Baudelaire. Il arrive que, des profondeurs du texte Ă  celles de l’ñme — soit-elle Ăąme collective ou individuelle —, il se produit un glissement, parfois, au-delĂ  de l’anthropologie et de la psychologie historique, vers la psychanalyse. Tuer les femmes c’était plutĂŽt une affaire d’anthropologie — du sacrifice, avec ou sans sang, Ă  la violence — ou de psychologie historique — de comment les grecs percevaient le corps de la femme ; de l’effet de la diffĂ©rence des femmes dans la façon dont elles se font tuer ou elles se tuent. Le deuil, la lamentation, la voix continuellement endeuillĂ©e des femmes, cela prend chez Loraux un tour et un dĂ©veloppement qui ne semble pas Ă©trange Ă  la psychanalyse. Un article de 1986 intitulĂ© « Le deuil du rossignol » peut ĂȘtre considĂ©rĂ© le noyau dur de Les mĂšres en deuil (Paris 1990), un livre risquĂ© dans sa conception et oĂč son Ă©criture atteint peut-ĂȘtre son degrĂ© plus notable d’intensitĂ©. Cet article parut dans le numĂ©ro 34 de la Nouvelle Revue de Psychanalyse 6 et ce ne fut pas la seule fois que Loraux publia dans cette revue. Des points qui pour elle Ă©taient centraux, si Antigone aimait ou n’aimait pas la mort par exemple, elle les ruminait en ayant mastiquĂ© peu Ă  peu la tragĂ©die de Sophocle qu’elle s’efforça tant Ă  lire7, mais non sans rapport avec la psychanalyse8. La scĂšne du Richard III de Shakespeare qui fait le dĂ©part de Les mĂšres en deuil lui rĂ©veilla le phantasme de Freud, qu’elle conjura non sans ironie9

Ainsi, dans les tragĂ©dies il y a plein de mots, de toutes sortes, des mots de la langue ; certains, lexique de spĂ©cialitĂ©, ou terminologie, des mots qui ont un sens dans le vocabulaire des institutions, des pratiques comme le sacrifice ; d’autres, des mots du lexique commun, que l’on pourrait trouver dans n’importe quel texte, verbe ou substantif. « Tous ces mots de la langue, la tragĂ©die les emploie et les dĂ©tourne pour en faire la trame d’un discours trĂšs au-

6. Les mĂšres en deuil, Paris 1990, p. 97 n. 149 (p. 147).

7.Sophocle, Antigone, Paris 1997.

8.Voir par exemple sa façon de s’approcher Ă  Lacan et de s’en sĂ©parer Ă  plusieurs endroits. Par exemple Ă  propos d’Antigone, N. LORAUX, « Le point de vue du mort », PoĂ©sie 57, 1991 et « Mort : el punt de vista des de l’Hades » dans G. DUBY (dir.), Els ideals de la MediterrĂ nia dins la cultura europea, Barcelona 1995, p. 295, oĂč elle cite J. Lacan, SĂ©minaire VII. L’Éthique de la psychanalyse, Paris 1986, p. 326.

9. Mùres
, p. 16 et n. 7 (p. 124).

Tuer les femmes ; se plaindre, les femmes37

dible qui, sous le rĂ©cit, parle encore et toujours de la diffĂ©rence des sexes »10 Surtout quand l’objet du sacrifice est une femme ; quand le sujet du verbe — qui peut ĂȘtre si inoffensif (« neutre », dit elle) comme aller ou partir, ou plus spĂ©cifiquement, comme se plaindre, ou plus cruel, comme se suicider — est une femme ; quand le substantif est un nom d’une partie du corps fĂ©minin — depuis la gorge au foie, par exemple. Ces sens se trouvent « sous le rĂ©cit », dans la profondeur dont nous parlions donc, et configurent ainsi dans les tragĂ©dies un discours qui y est « trĂšs audible », et en plus agrĂ©able Ă  l’écoute, mais Ă  condition que quelqu’un les fasse Ă©merger — « sous le rĂ©cit » oĂč ils se trouvaient — et nous les prĂ©sente en rĂ©ponse Ă  une stratĂ©gie et Ă  un dessein. Dans les divers discours de la rĂ©alitĂ©, et trĂšs spĂ©cialement dans les discours politiques que Loraux connaissait si bien, la vertu de la femme est de ne pas y ĂȘtre, ou de n’avoir pas trop gĂȘnĂ©, de n’avoir pas fait trop de bruit11 ; au contraire, dans les mythes de la tragĂ©die, il est certain que souvent on rappelle aux femmes qu’en elles le silence est vertu, mais c’est parce qu’elles y sont dĂ©cisives : elles y parlent assez et dĂ©cident du cours des Ă©vĂ©nements ; on les tue ou elles s’y tuent, sans cesse elles se plaignent. Comme elle prĂ©tendait, chercher sous le rĂ©cit doit rĂ©vĂ©ler un discours sur la diffĂ©rence des sexes. Et, en mĂȘme temps, dessiner une dimension particuliĂšre, spĂ©cifique, de la tragĂ©die grecque, qui est en rapport centralement avec cette diffĂ©rence. Car y chercher cette diffĂ©rence, lui fit soulever des questions qu’elle tenait ellemĂȘme pour risquĂ©es — « essentielles, difficiles », qui « doivent demeurer ouvertes » —, et qui illuminaient des aspects conflictuels de la tragĂ©die ; non pas la vieille vision du conflit tragique que nous devrions trouver, gƓthĂ©ennement, au cƓur de chaque tragĂ©die, mais la conception mĂȘme de la tragĂ©die comme « un genre en conflit »12. Et, en plus, avoir mis au cƓur du dĂ©bat la question du caractĂšre politique de la tragĂ©die, dans des termes pas du tout conventionnels. L’antipolitique de la tragĂ©die est un point de vue qui lui permet, moyennant le deuil — des femmes — avec lequel elle focalise la tragĂ©die, opposer nettement ce genre de poĂ©sie dramatique Ă  la citĂ©, Ă  l’idĂ©e que la citĂ© se fait d’elle-mĂȘme. Cela est en rapport avec le conflit rencontrĂ© dans la dĂ©finition que je viens de rappeler. Elle disait : « pour aller droit Ă  l’essentiel, je dirai qu’est antipolitique tout comportement qui dĂ©tourne, refuse ou met en danger, consciemment ou non, les rĂ©quisits et les interdits constitutifs de l’idĂ©ologie de la citĂ©, laquelle fonde et nourrit l’idĂ©ologie civique. Par « idĂ©ologie de la citĂ© », j’entends essentiellement l’idĂ©e que la citĂ© doit ĂȘtre — et donc par dĂ©finition est — une et en paix avec elle-mĂȘme »13 Dans ce chemin qui au bout nous mĂšnera du citoyen au spectateur, Loraux sentit peut-ĂȘtre de loin la fulguration dionysiaque de Nietzsche, mais plus

10. Façons
 cit., p. 13.

11« Notes sur un impossible sujet de l’histoire », Les cahiers du GRIF 37-38, 1988, p. 113 = « Notas sobre un imposible sujeto de la historia », Enrahonar 26, 1996, p. 14.

12. La voix endeuillée, Gallimard, Paris 1999, p. 120.

13. La voix
 cit., p. 45-46.

prĂšs encore, pour parler de l’émotion et de l’individuel, elle a dĂ» sentir la compagnie de Diego Lanza, et cela, concrĂštement, depuis la contribution de ce chercheur au numĂ©ro 3 de la revue MĂštis14. À la fin et en conclusion de son essai sur la tragĂ©die, elle Ă©crivait, en effet, sur la catharsis de la tragĂ©die — c’est-Ă -dire sur la purification de chaque spectateur —, laquelle chaque annĂ©e, lors des Dionysies, « par l’évocation du deuil, contre la prescription de l’oubli par la citĂ©, elle bouleversera le spectateur, elle l’incitera Ă  dĂ©passer son appartenance Ă  la communautĂ© civique pour saisir son appartenance, plus essentielle encore, Ă  la race des mortels. Car tel est bien Ă  jamais le dernier mot de ce que chante, au spectateur plus qu’au citoyen, la voix endeuillĂ©e de la tragĂ©die »15.

La voix que Sartre avait escamotĂ©e dans Les Troyennes. C’est pour cela qu’on rentre dans La voix endeuillĂ©e par la porte de cette Ɠuvre de Sartre. Afin de rendre Ă©vident que cette voix de deuil est irrenonçable dans Les troyennes d’Euripide et dans la tragĂ©die grecque en gĂ©nĂ©ral, parce qu’elle est condition du tragique16. Mais cela formule la derniĂšre approximation que je vais me permettre, dans ce papier, Ă  la tragĂ©die et aux femmes de la tragĂ©die selon Nicole Loraux. Il est Ă©vident que la distance entre le théùtre d’AthĂšnes et nous est un fondement de sa lecture ; que son Ă©criture s’efforce de faire apparaĂźtre le spĂ©cifiquement grec de la tragĂ©die. Que, au contraire, elle a toujours Ă  l’esprit l’actualitĂ©, ce qui reste en vigueur, aujourd’hui, de la tragĂ©die ; mais encore, la vigueur, aujourd’hui, du discours sur les femmes grecques. Et dans Les mĂšres en deuil on y rentre par Shakespeare, de mĂȘme que dans La voix endeuillĂ©e, comme je viens de le rappeler, on y rentre par Sartre. « Nous ne saurions », Ă©crivait Loraux, « plus nous sentir immĂ©diatement grecs », c’est pourquoi, pour nous « Shakespeare pourrait bien constituer le lieu obligĂ© de toute enquĂȘte sur une passion dramatique »17. Ici le texte de Richard III nous paraĂźt une mĂ©diation si non obligĂ©e, au moins pertinente. Elle n’est Ă©videmment pas nĂ©cessaire, mais quand nous aurons parcouru le discours qui en part, les mĂšres de la tragĂ©die grecque nous ramĂšneront Ă  Shakespeare en passant maintenant par Freud18. Certes il aura fallu se rappeler qu’il y avait un temple de la MĂšre des dieux Ă  l’agora d’AthĂšnes ; certes le discours qui part des mĂšres shakespeariennes est grec, un tissu tramĂ© de mots grecs. Mais, cette mĂ©diation, n’interfĂšre pas-t-elle dans notre comprĂ©hension de l’objet : la tragĂ©die, les femmes ?

MĂȘme en soulignant que son travail Ă©tait sur le mot Ă  mot des textes originaux, Loraux s’intĂ©ressa beaucoup Ă  la mise-en-scĂšne des tragĂ©dies, ce qui implique avoir Ă  les dire, ces mots sur lesquels elle travaillait comme hellĂ©niste, en une autre langue. Elle traduit, comme je l’ai rappelĂ©, pour la scĂšne.

14.D. Lanza, « Les temps de l’émotion tragique. Malaise et soulagement », MĂštis 3, 1988, pp. 15-39. Cfr., du mĂȘme, le livre La disciplina dell’emozione, Milan 1997.

15. La voix
 cit., p. 137.

16. La voix
 cit., p. 25.

17. Mùres
 cit., p. 18.

18. Mùres
 cit., pp. 117-119.

Tuer les femmes ; se plaindre, les femmes39

Et elle se rĂ©fĂ©ra plus d’une fois Ă  des mises-en-scĂšnes concrĂštes : et c’est d’une mise-en-scĂšne de Richard III que provient l’attention qu’elle prĂȘta Ă  la scĂšne d’oĂč dĂ©marre son discours sur les mĂšres ; on dirait parfois qu’elle lui fallait passer par Les troyennes surtout pour trouver le soi-mĂȘme et se sĂ©parer du soi-mĂȘme qui avait vu cette piĂšce de Sartre en 1965. Elle s’expliquait ainsi : « en choisissant une telle entrĂ©e en matiĂšre, je voudrais suggĂ©rer qu’à l’horizon de cette recherche il y a un intĂ©rĂȘt soutenu pour la question de la rĂ©ception du genre tragique » . Puisque, en fait, c’est d’ici d’oĂč dĂ©marre, dans son expĂ©rience, dans la nĂŽtre, le dĂ©placement du citoyen au spectateur — le dĂ©placement chez elle, chez chacun de ses lecteurs, de l’hellĂ©niste Ă  l’intellectuel, au spectateur d’aujourd’hui. De façon bien prĂ©cise : « c’est Ă  partir de notre actualitĂ© et de ses questions que nous interrogeons la tragĂ©die ancienne ». D’habitude nous signalons dans ce dĂ©placement deux termes : les grecs et nous. Elle en dĂ©tecte, en rapport avec cela mĂȘme, trois : « les textes tragiques tout Ă  la fois Ă©tudiĂ©s comme textes et resituĂ©s dans leur contexte historique », un ; « la rĂ©ception actuelle de la tragĂ©die », un autre ; et, le troisiĂšme, « la rĂ©ception, ancienne, que nous tentons de construire — et que peut-ĂȘtre tout simplement nous imaginons — Ă  partir des textes oĂč elle est supposĂ©e s’inscrire en creux »19. C’est-Ă -dire, les grecs et nous et le discours que nous construisons aujourd’hui en essayant de nous situer dans une rĂ©ception au plus prĂšs possible de l’original. Entre la tragĂ©die et nous, Shakespeare ou Sartre ou Freud ou Barthes sur Racine20 nous aident de temps en temps Ă  mesurer la distance ; parfois ils nous en approchent, parfois ils nous en sĂ©parent, mais ils en marquent toujours la distance, repĂšres dans l’espace, dans le temps entre la tragĂ©die et nous — et aussi espace et temps Ă  nous. Quelles garanties peut offrir un tel exercice ? Le problĂšme pour construire avec garanties notre discours dans le creux des vieux textes des tragĂ©dies ressemble Ă  celui de dire aujourd’hui, dans les tragĂ©dies que nous mettons-en-scĂšne, les mots des originaux. Quand nous traduisons, il y a « un mode Ă©minemment exigeant de la fidĂ©litĂ© distanciĂ©e » puisque, Ă  la limite, « la matĂ©rialitĂ© littĂ©rale » ne peut pas ĂȘtre traduite21. Une fidĂ©litĂ© Ă  distance ; conscients de la distance, en questionnant le mot Ă  mot d’une tragĂ©die — comment y entrer avec fidĂ©litĂ©, avec profondeur, et situer progressivement notre discours dans le creux des vieux mots —, nous essayons de comprendre les tragĂ©dies Ă  partir d’elles-mĂȘmes et de nous en tenir Ă  distance pour pouvoir les dire, aujourd’hui.

Les livres, les Ă©tudes, les essais de Nicole Loraux, Ă©crits avec fidĂ©litĂ© aux textes et conscience historique de la distance, sont devenus non seulement des outils pour le mĂ©tier des chercheurs du monde grec, mais aussi des jalons dans la pensĂ©e contemporaine, dans la rĂ©ception aujourd’hui, au cƓur de nos inquiĂ©tudes, de nos convictions et de nos sentiments, de la tragĂ©die

19. La voix
 cit., p. 10.

20. Façons
 cit., p. 12 et n. 7 (p. 103).

21. La voix
 cit., p. 24.

grecque ; des femmes qui y tuent les mĂąles, qui s’y tuent et s’y plaignent, Ă  cause des mĂąles, alors Ă  AthĂšnes et non pas Ă  l’Agora, dans la fĂȘte du dieu, comme aujourd’hui dans nos théùtres et nos festivals, sous la protection du dieu de Nietzsche et, Ă  la fin, dieu aussi des femmes incessamment, continuellement en deuil, de Nicole Loraux22.

22. La voix
 cit., p. 107.

Ítaca. Quaderns Catalans de Cultura Clàssica

Societat Catalana d’Estudis Clàssics

NĂșm. 22 (2006), p. 41-56

DOI: 10.2436/20.2501.01.5

Descifrando enigmas con Nicole Loraux

En el volumen que las revistas Clio y Espace-temps dedicaron conjuntamente a presentar Les voies traversiÚres de Nicole Loraux, la Profesora Montserrat Jufresa tuvo a bien nombrarme como «alumna directa» de Nicole en territorio ibérico1. Y quiero aprovechar la invitación de la propia Montserrat a tomar parte en el homenaje que aquí celebramos, para agradecerle aquel gesto suyo.

Aunque no creo haber estado a la altura de las circunstancias, concibo la experiencia de haber sido discĂ­pula de Nicole Loraux como un raro privilegio del que me fue dado disfrutar, precisamente, en una Ă©poca que osarĂ© calificar —evocando a Nietzsche por primera vez en esta charla— de «crepĂșsculo de los maestros»2. Nicole sabĂ­a pensar y sabĂ­a generar pensamiento en su entorno. Su mayĂ©utica me parece de un estilo vivamente lacaniano cuando recuerdo la rotundidad con la que atajaba los cĂĄndidos comentarios de sus acĂłlitos mĂĄs inexpertos. Y la misma viveza forjĂł su reconocida trayectoria de investigadora.

Sin lugar a dudas, la figura a la que hoy rendimos homenaje fue una maestra de fin de siglo. Lo sigue siendo, de hecho, a travĂ©s de una obra que perpetĂșa tanto la inteligencia —lĂșcida y sensible donde las haya— con la que supo interpretar la Historia de la ciudad griega a la luz de la contemporĂĄnea y viceversa, como la fulgurante capacidad de sĂ­ntesis que convierte cada una de sus frases en motor de reflexiĂłn.

No me extenderé mås en las excepcionales virtudes de la investigadora y pedagoga Nicole Loraux, que han sido admirablemente recogidas por diversos

1. Les voies traversiÚres de Nicole Loraux. Une helléniste à la croisée des sciences sociales, Espaces Temps/ Clio, Histoire, Femmes et Sociétés, 2005, pp. 192-193.

2.El melancĂłlico y persistente rumor sobre la desapariciĂłn de los maestros en los ĂĄmbitos universitarios e intelectuales de los Ășltimos tiempos ha sido tratado en el monogrĂĄfico que la revista Le genre humain (37, 2002) dedicĂł al tema Le disciple et ses maĂźtres, bajo la direcciĂłn de L. BANSAT-BOUDON y de J. SCHEID

colegas y alumnos suyos en el volumen al que acabo de referirme. Pero me es del todo grato evocarlas hoy aquí como preámbulo al objetivo, más concreto, de reconstruir, con la perspectiva de la distancia temporal, el desarrollo del tema que centró mi diálogo —o sea, mi relación— con Nicole Loraux.

Recuerdo bien la mañana de septiembre, soleada y fresca, en la que visitĂ© por primera vez la antigua casa de Auguste Comte, que a finales de los años 1970 servĂ­a de sede al Centre des Recherches ComparĂ©es sur les SociĂ©tĂ©s Anciennes en rue Monsieur le Prince, el corazĂłn del barrio latino3 En busca de un tutor de estudios que validara mi inscripciĂłn pedagĂłgica en la École des Hautes Études, habĂ­a concertado una entrevista con una muy joven Nicole Loraux, reciĂ©n nombrada Profesora Asistente de la CĂĄtedra de Sociologie de l’antiquitĂ© grecque dirigida por Pierre Vidal-Naquet. En unos tĂ©rminos tan imprecisos y entrecortados que todavĂ­a hoy me admira la aceptaciĂłn de mi candidatura, propuse investigar sobre las figuras femeninas de la OrestĂ­a pensando en Clitemnestra y en Electra, claro estĂĄ, pero tambiĂ©n en las coĂ©foras, las Erinias y Casandra. Nicole me desaconsejĂł el tema por encontrarlo demasiado amplio, pero recogiĂł inmediatamente el nombre de la Ășltima figura, en la que yo misma me habĂ­a detenido —probablemente bajo la influencia de una inspirada charla sobre la problemĂĄtica de la glossolalia impartida por AgustĂ­n GarcĂ­a Calvo en el exilio. Una hora escasa de entrevista bastĂł para que acordĂĄramos inscribir con el tĂ­tulo Cassandre dans la tradition littĂ©raire la tesina que serĂ­a presentada en la primavera de 1980. Posteriormente, Casandra protagonizarĂ­a tambiĂ©n dos capĂ­tulos centrales de la ThĂšse de 3Ăšme. Cycle, defendida en el otoño de 1986 en el Centro que, por aquel entonces, ya habĂ­a adoptado el nombre de Louis Gernet.

La sugerente profetisa oriental no siempre se mantuvo en el primer plano de nuestros intereses; pero, de forma mĂĄs o menos explĂ­cita, fue un punto de referencia esencial en el prolongado debate que Nicole y yo mantuvimos sobre los modos de expresiĂłn atribuidos a las antiguas griegas, sobre el lugar de la palabra —que no lĂłgos— femeninaen el amplio ĂĄmbito polĂ­tico habilitado por aquella civilizaciĂłn. Una problemĂĄtica que conectaba con las dos grandes preocupaciones de mi maestra: el estudio de la oraciĂłn fĂșnebre como «instituciĂłn discursiva» y el de la divisiĂłn de los sexos en la ideologĂ­a polĂ­tica.

Con este referente intelectual sobra decir que, para mĂ­, hablar de Casandra, del desciframiento de sus enigmas, supone menos tratar de aquella investigaciĂłn en sĂ­, que del brillante contexto intelectual en el que se forjĂł. AsĂ­ que, en adelante, evocarĂ© los aspectos de la heroĂ­na que fuimos subrayando como minĂșsculos indicativos de los mĂ©todos histĂłricos de aproximaciĂłn a la antigua Grecia y al ĂĄmbito femenino de la Historia que operaron con tanta

3.MĂĄs tarde conocido como Centre Louis Gernet y, actualmente, integrado en el seno del INHA de rue Vivienne.

Descifrando enigmas con Nicole Loraux43

eficacia en las todavĂ­a burbujeantes —intelectualmente hablando— dĂ©cadas de los setenta y de los ochenta.

Años 1970: La voz inarticulada y el «miserabilismo»

El rasgo mĂĄs llamativo de la leyenda de Casandra es sin duda la especificidad de su palabra oracular; palabra verĂ­dica y sistemĂĄticamente desoĂ­da por decisiĂłn de Apolo, su propio inspirador. Esta fue, por lo tanto, la caracterĂ­stica de la profetisa a la que atendĂ­ en el inicio de mi anĂĄlisis. Y lo hice basĂĄndome en los dos primeros textos que recrean dicha caracterĂ­stica: las escenas que Casandra protagoniza respectivamente en el AgamenĂłn de Esquilo y en Las troyanas de EurĂ­pides. Ya fuera guiada por el impulso de buscar los orĂ­genes, dominante en todo joven historiador, o fascinada por la lectura del primer volumen de Mythe et TragĂ©die, muy exitoso en aquel momento, elegĂ­ muy pronto estas dos escenas trĂĄgicas como lĂ­neas maestras para mi trabajo. Esta primera aproximaciĂłn a la palabra apeithĂ©s4 de Casandra estuvo muy mediatizada por los anĂĄlisis tradicionales que hacĂ­an hincapiĂ© en la futilidad de toda profecĂ­a de la hija de PrĂ­amo5, asĂ­ como por los investigadores mĂĄs estructuralistas del Centro Louis Gernet 6, a saber, Luc Brisson —autor de un reconocido trabajo sobre el profeta Tiresias7— y Marcel Detienne quien, con respecto a nuestra figura, habĂ­a sentenciado:

Incapaz de persuadir, la AletheĂ­a de Casandra estĂĄ condenada a la norealidad; su Verdad de profetisa se ve amenazada desde los cimientos8

Desde esta perspectiva marcada por Detienne, subrayĂ© la consideraciĂłn de la palabra de Casandra como vana e inĂștil, hasta que la profetisa no pareciĂł tener mĂĄs verbo que el condenado de antemano a la incomprensiĂłn que Apolo le permitĂ­a. En un primer momento, dicha perspectiva me distanciĂł del contenido de unas profecĂ­as a priori inalcanzables para los mortales. El impacto causado por la presencia y la dimensiĂłn sonora de la voz de Casandra, parecĂ­an requerir una atenciĂłn mĂĄs urgente. Y observĂ© el «parlante silencio» que la cautiva troyana exhibe a su llegada a Argos, asĂ­ como la dimensiĂłn mĂĄs fĂ­sica de su voz. Designada como Ăłps o como phonĂ© 9, la voz de

4. Cassandre dans la tradition littĂ©raire, DiplĂŽme de l’EHESS, ParĂ­s 1980, «Introduction», pp. 15-48.

5.Entre los que hay que destacar el de J. DAVREUX, Le légende de la prophétesse Cassandre, Lieja 1942.

6.Para la distancia que J.-P. VERNANT toma con respecto a esta metodología, ver «Raisons du mythe», in Mythe et société en GrÚce ancienne, Paris 1974, sobre todo, p. 237 ss.

7. Le mythe de Tiresias. Essai d’analyse structurale, Leiden 1976.

8.M. DETIENNE, Les maßtres de vérité, Paris 1973, p. 62.

9. Cassandre dans la tradition littéraire, cit., p. 49 ss.

Casandra era, en sĂ­, un sĂ©ma —concluí—, un signo a interpretar como el propiciado por el canto de los pĂĄjaros a los que, de hecho, los trĂĄgicos la asimilaban explĂ­citamente10

La idea inicial de que en el teatro åtico todos los oråculos se presentaban como igualmente incomprensibles para los humanos11, pronto fue perfilada por una comparación inevitable: mientras los célebres adivinos Anfiarao y Tiresias12 poseían el saber de interpretar, serenamente, el canto de las aves, Casandra era poseída por el dios al que no había querido entregarse. Una vez establecida esta diferenciación jerarquizada entre el måntis y la profeta enthéos, el problemåtico lazo que mantenía a Casandra unida al vengativo Apolo, la dependencia que la hacía comportarse «no como agente sino como paciente», comenzó a adquirir importancia como elemento que, mås allå de su estatus de profetisa inspirada, determinaba su ambigua condición social:

Casandra emite sus oråculos enthéos, poseída por la divinidad y aunque sea su estatus de doncella el que suscita el deseo que inspira a diversos varones, esa posesión la inmoviliza en un estatus de parthénos13

AsĂ­, la dependencia de Apolo se revela crucial, no sĂłlo para explicar la dimensiĂłn discursiva de Casandra sino tambiĂ©n —sobretodo, podrĂ­a decirse— para dar cuenta de la compleja relaciĂłn con el ĂĄmbito masculino que revela el conjunto de su leyenda: poseĂ­da por Apolo —el dios al que enfurece—, prometida al desafortunado Otrioneo, violada por Áyax durante el saqueo de Troya y entregada como esclava al invasor AgamenĂłn —quien proyectaba instalarla como una segunda esposa en su hogar—, Casandra devino un Ăștil instrumento de acceso a las categorĂ­as sociales griegas —en la lĂ­nea de las reflexiones de Vidal-Naquet14 entorno a la esclavitud—, asĂ­ como sobre los diversos estatus a los que una griega podĂ­a acceder dependiendo de la relaciĂłn que estableciera con respecto al hombre15 —en la lĂ­nea, por lo tanto, de los estudios referidos al matrimonio que llevaba a cabo Vernant16. Diversos estatus cuya delimitaciĂłn desdibuja constantemente la Casandra de la tragedia, designada como doncella mediante los tĂ©rminos kĂłre, parthĂ©nos y nĂșmphe, pero tambiĂ©n como mujer realizada, gunĂ©17 . Por encima de la dimensiĂłn verbal de la profetisa prevalecĂ­a una feminidad que se me antojaba intachable, «apolĂ­nea» en el sentido literal y en el figura-

10. Cassandre dans la tradition littéraire, cit., p. 52 ss.

11. Cassandre dans la tradition littéraire, cit., p. 9.

12. Cassandre dans la tradition littéraire, cit., pp. 36-39 y 173.

13. Cassandre dans la tradition littéraire, cit., p. 13.

14.Sugerente por el tratamiento dado a LicofrĂłn resultĂł para mĂ­ el artĂ­culo «Les esclaves inmortelles d’AthĂ©na Ilias» (1975) que P. VIDAL-NAQUET recogiĂł en Le chasseur noir. Formes de pensĂ©e et formes de sociĂ©tĂ© dans le monde grec, Paris 1981, p. 249 ss.

15.«Cassandre épouse légitime», Cassandre dans la tradition littéraire, cit., pp. 114-144.

16.J.-P. VERNANT, «Le mariage», in Mythe et société en GrÚce ancienne, Paris 1974, p. 57 ss.

17. Cassandre dans la tradition littĂ©raire, cit., p. 93 ss. y 115 ss. Para esta estructuraciĂłn de los estatus femeninos, vĂ©ase DETIENNE, Les jardins d’Adonis, Paris 1972, p. 151 ss.

Descifrando enigmas con Nicole Loraux45

do. Una feminidad cuyo caråcter impoluto era acentuado por la resistencia del personaje a integrarse en el universo masculino a través del matrimonio.

Inevitablemente, comparĂ© a Casandra con vĂ­rgenes resistentes a Apolo, como Dafne y CreĂșsa, con vĂ­rgenes vĂ­ctimas de guerra, como Yole o su hermana PolĂ­xena y, por supuesto, con vĂ­rgenes que, habiĂ©ndose unido al dios del orĂĄculo, obtuvieron sin problemas el don de profetizar, como HerĂłfila o Manto. En definitiva, el entramado de mitemas que iba estructurando asimilaba la partheneĂ­a de Casandra —eterna futura esposa, siempre soltera—, a la de Pandora, el nombre por excelencia de la feminidad en paĂ­s griego.

Como telĂłn de fondo de la firmeza con la que subrayĂ© la pertenencia de Casandra al gĂ©nos gunaikĂłn y aquella marginalidad con respecto al universo masculino acorde con su condiciĂłn de bĂĄrbara extranjera en territorio griego, es fĂĄcil detectar la preocupaciĂłn que Nicole Loraux mostraba en sus seminarios por los mitos de autoctonĂ­a18. Unas reflexiones que en 1981 verĂ­an la luz bajo el tĂ­tulo Les enfants d’AthĂ©na. IdĂ©es athĂ©niennes sur la citoyennetĂ© et la division des sexes. Mientras que, la lĂ­nea de investigaciĂłn sobre «Las representaciones atenienses de la muerte en femenino»19 —que Nicole empezĂł a hilvanar en 1978—, me indujo a detenerme extensamente en el momento final de la vida de Casandra.

Bajo el auspicio de la primera publicación de Nicole sobre la problemåtica del kléos femenino20, atendí con recelo a la dimensión activa hasta la violencia de los propósitos que Esquilo y, mås tarde, Eurípides pusieron en boca de Casandra, haciéndole afrontar su muerte con la valentía de un guerrero. En efecto, la dimensión viril del lógos con el que los trågicos dotaron también a la profetisa era patente. Al decir de la esposa y asesina de Agamenón, este soberano muere tanto por haber sacrificado a su hija Ifigenia, como por haber vuelto de la guerra con Casandra como favorita. Y la profetisa corrobora esta versión de los hechos, orgullosa de intervenir directamente en la muerte del destructor de su patria.

A lo largo del trabajo, fui evocando la pulsiĂłn vengativa que despunta en Casandra21, pero sin llegar a estudiarla directamente. Simplemente, como reconociendo la necesidad de abordar mĂĄs adelante la problemĂĄtica, aludĂ­ a dicha pulsiĂłn en el pĂĄrrafo conclusivo del trabajo:

Asediada por el dios, cuya presencia siente en su propio cuerpo como un peso que le cae encima o como una luz que la dota de resplandor,

18.Me refiero a los seminarios impartidos por Nicole Loraux en rue Monsieur le Prince entre 1976 y 1978: «Mythes d’autochtonie. IdĂ©es grecques sur la naissance des hommes et idĂ©ologie de la citoyenneté» y «L’imaginaire de la citĂ©: mythes d’autochtonie, discours sur les origines de la polis».

19.Título del seminario impartido por Nicole Loraux en el CRCSS, entre la primavera de 1978 y el otoño de 1979.

20.«La gloire et la mort d’une femme», SorciĂšres 18, 1979, pp. 51-57.

21. Cassandre dans la tradition littéraire, cit., pp. 127, 138, 140, etc.

Casandra ve y dice lo irremediable [
] delirando extáticamente, por ser la presa indefensa que es, delirando báquicamente, como la Erinia que es, la profetisa repite, infatigable, la Verdad ante un auditorio al que no puede persuadir [
]22

Sólo años mås tarde volvería a interesarme por esta Casandra vengativa y hasta bélica que los autores trågicos presentan en escena23 distorsionando, de esta manera, principios muy modernos que yo creía arraigados en el origen de los tiempos; así, el que asociaba la actitud pacifista a la feminidad, en la línea que Chrysta Wolf defiende con su célebre re-creación del mito de la profetisa. En el contexto del clasicismo griego, estas cualidades contradictorias se explicaban como indicio de la naturaleza profundamente trågica del personaje24. Pero, en lugar de percibir esta tensión constante entre opuestos como motor de la singularidad de la Casandra trågica, optaba una y otra vez por «feminizarla» subrayando, por ejemplo, la condición de ågalma, de objeto precioso, que le correspondía al ser presentada como parte integrante del botín de guerra25

En lĂ­neas generales, consagrĂ© esta Ășltima parte del trabajo 26 a reintegrar a la profetisa en su oĂ­kos originario. PrivilegiĂ© la dimensiĂłn de hija fiel que regresaba al regazo paterno, en detrimento de su instinto vengativo y hasta guerrero. Al igual que en el caso de AntĂ­gona27 —figura por excelencia a la hora de darle a su muerte el sentido de un reencuentro con los suyos en el MĂĄs Allá—, los esponsales de Casandra sĂłlo eran concebibles en el Hades. La virginal profetisa me parecĂ­a justo lo suficientemente activa como para aceptar que la mataran, como para dotar de sentido a su propia muerte, al igual que su hermana PolĂ­xena hace momentos antes de ser ritualmente degollada sobre la tumba de Aquiles:

Para estas doncellas, la muerte ocupa el lugar del matrimonio. En su caso, el traslado iniciĂĄtico que debĂ­a haberlas introducido en la morada extranjera de un esposo, les hace retornar definitivamente al seno de su propia familia28

El largo monólogo del Agamenón en el que Casandra repasa su triste vida y ensalza su gloriosa muerte tras haberse despojado de las insignias proféticas,

22. Cassandre dans la tradition littéraire, cit., p. 173.

23.«Les traits fĂ©minins de la mĂ©moire», in La GrĂšce ancienne et l’anthropologie de l’antiquitĂ©, MĂštis IX-X, 1994-95, pp. 315-326. En los Cursos de Verano de 2001 de la UNED (todavĂ­a en prensa) me centrĂ© en una «Casandra bĂ©lica».

24.Para la importancia de la nociĂłn de ambigĂŒedad en la perspectiva analĂ­tica inaugurada por J.-P. Vernant y P. Vidal-Naquet, vĂ©ase «AmbiguitĂ© et renversement», in J.-P. VERNANT y P. VIDAL-NAQUET, Mythe et tragĂ©die I, Paris 1976, p. 27 ss.

25. Cassandre dans la tradition littéraire, cit., «La mort de Cassandre», pp. 123-147.

26. Cassandre dans la tradition littéraire, cit., «La mort de Cassandre», pp. 144-169.

27. Cassandre dans la tradition littéraire, cit., p. 161 ss.

28. Cassandre dans la tradition littéraire, cit., p. 167.

Descifrando enigmas con Nicole Loraux47

me indujo a establecer una clara lĂ­nea divisoria entre los dos comportamientos discursivos que pueden detectarse en la profetisa:

La delirante Casandra —decía yo— se revela perfectamente capaz de controlar el discurrir de sus oráculos para reflexionar sobre los mismos. Así, palabra divina y humana se presentan, en una misma figura, delimitadas con nitidez en tiempos diferentes. La existencia de Casandra se desarrolla alternativamente en un plano divino, dado que participa del saber apolíneo, y en un plano humano, dada su condición de mortal29.

Ahora bien, convencida de que la «auténtica Casandra» emergía al distanciarse de Apolo, di prioridad a las cualidades de la hija de Príamo como rasgos indicativos del particular universo imaginado por los griegos para la «raza de las mujeres».

La mĂĄxima teĂłrica de Vernant30, segĂșn la cual «el mito estĂĄ presente en la sociedad y la sociedad en sus mitos», me habĂ­a conducido por el entramado mĂ­tico que conformaba la leyenda de Casandra a la luz de la organizaciĂłn social griega o, mĂĄs exactamente, a la luz de la transformaciĂłn de las estructuras familiares desde la Ă©poca homĂ©rica hasta la clĂĄsica. El problema residĂ­a en que, desde el observatorio habilitado por la idea de una insalvable oposiciĂłn entre los sexos, la reveladora correspondencia entre «mito y sociedad» se tradujo en una imagen de nuestra heroĂ­na que pronto percibĂ­ como excesivamente rĂ­gida.

Desde dicho observatorio, la «autĂ©ntica Casandra» se definĂ­a por el hecho de ser conducida a la fuerza31, ya fuera al sacrificio, a la uniĂłn sexual o a profetizar inĂștilmente. La hija de PrĂ­amo se perfilaba como una virgen patriĂłtica, sometida al orden patriarcal desde su estatus de eterna parthĂ©nos. Se trataba de una Casandra cuyo victimismo percibo ahora como un signo del enfoque de la joven teorĂ­a feminista de los Ășltimos años setenta. Dicho en otros tĂ©rminos, aquella manera de inscribir a Casandra en un universo estrictamente privado, dominada por varones de los que se encontraba irremediablemente aislada, se corresponde con una etapa historiogrĂĄfica bien concreta: la de la Historia de la mujer; etapatambiĂ©n conocida como «miserabilista» por la persistente —militante— denuncia del anonimato al que la mujer fue sometida por parte de la disciplina histĂłrica32.

29. Cassandre dans la tradition littéraire, cit., «Introduction», p. 12.

30.J.-P. VERNANT, Mythe et société, Paris 1974, p. 245 ss.

31. Cassandre dans la tradition littéraire, cit., p. 163.

32.Para una perspectiva historiogrĂĄfica, vĂ©ase, «Contra una Historia asexuada de la antigua Grecia», conferencia impartida en la Universidad Complutense de Madrid el 16 de mayo de 1990, aunque no se publicĂł hasta años mĂĄs tarde: MÂȘ J. RODRÍGUEZ, E. HIDALGO y C.G. WAGNER (eds.), Roles sexuales. La mujer en la historia y la cultura, Madrid 1994, pp. 3-13.

Años 1980: entre gender y masculino/femenino

Ya en los años 70, Nicole —incesantemente analĂ­tica— preferĂ­a hablar de «divisiĂłn de sexos», manteniĂ©ndose asĂ­ a cierta distancia —siempre por delante, me sigue pareciendo hoy— de las teorĂ­as forjadas al amparo de la ferviente militancia que recogĂ­an mayores Ă©xitos. Y me advertĂ­a de la ambigĂŒedad sexual presente en la Casandra heroica. En aquellas advertencias percibo ahora el germen del concepto de «operador femenino» que —de forma paralela, aunque del todo independiente, al concepto anglosajĂłn de gender 33— fue perfilĂĄndose a lo largo de los ochenta34, hasta la publicaciĂłn de Las experiencias de Tiresias. Como es sabido, estas nuevas perspectivas dejaban de considerar el universo femenino de forma aislada para estudiarlo a partir de su interrelaciĂłn con el masculino. Un giro que transformĂł los estudios sobre las mujeres hasta el punto de que muchas de sus vertientes dejarĂ­an de identificarse con el tĂ©rmino «feminismo». En Estados Unidos y en Francia los trabajos entorno a las nociones de femenino y de masculino estaban desplazando a la Historia Social y este giro de noventa grados resultaba difĂ­cil de asimilar de la noche a la mañana: durante un tiempo, mi querencia a ensalzar la dimensiĂłn «exclusivamente femenina», puramente dolorosa, de Casandra invalidĂł las indicaciones de Nicole. Años mĂĄs tarde, ella convertirĂ­a la queja de Casandra en eje de la innovadora lectura de la tragedia que propuso en La voix endeuillĂ©e 35 Ă©sta es, al menos, la idea que sostendrĂ© en el apartado final de esta charla—, pero antes darĂ© brevemente cuenta de lo enriquecedor que me resultĂł aceptar las orientaciones de Nicole durante la realizaciĂłn de la tesis que titulamos «Palabra enigmĂĄtica, palabra femenina».

El objetivo de este nuevo proyecto consistĂ­a en considerar el ĂĄmbito femenino desde la perspectiva de su estrecha relaciĂłn con el masculino, abordando la problemĂĄtica del modo de expresiĂłn asociado a las mujeres en/y por un contexto polĂ­tico que no consideraba institucionalmente su opiniĂłn.

Al partir, en esta segunda etapa de desciframiento de enigmas con Nicole Loraux, de la percepciĂłn de Casandra como uno de los principales paradigmas griegos de feminidad, me intrigaron unos versos del AgamenĂłn que sugerĂ­an una especial afinidad entre la elaboraciĂłn de su verbo y el tejido, el trabajo femenino por excelencia. Me refiero a la imagen esquilea de la profetisa anunciando a los ciudadanos de Argos que va a dejar de expresarse enigmĂĄ-

33.Plasmado, en lo que al åmbito de la Historia se refiere, por J. SCOTT en su celebérrimo artículo «Gender: A Useful Category of Historical Analysis», American Historical Review 91, 1986, pp. 1053-1075.

34.Concepto presentado como «IntroducciĂłn» a Les expĂ©riences de Tiresias. Le fĂ©minin et l’homme grec, ParĂ­s 1989. VĂ©ase, al respecto, mi artĂ­culo «CiudadanĂ­a y andreĂ­a en la obra de N. Loraux», in D. PLÁCIDO (ed.), La construcciĂłn ideolĂłgica de la ciudadanĂ­a: identidades culturales y sociedad, Editorial Complutense, Madrid 2006, pp. 223-228.

35.N. LORAUX, La voix endeuillée. Essai sur la tragédie grecque, Paris 1999.

Descifrando enigmas con Nicole Loraux49

ticamente, como si lo hiciera a través de un velo de novia (kålumma). Observada junto a otras fuentes que atribuían a la mujer la elaboración de un lenguaje intrincado, esta imagen me condujo a sostener que los griegos concibieron el enigma como


 un entramado de palabras que acaba conformando una imaginería verbal, al igual que el entrelazamiento de hilos compone las aguas y dibujos de un tejido; así, Prometeo revela el futuro de Io sin trenzar enigmas, en un lenguaje claro y la Esfinge que trenza sus enigmas en el monte Ficio será explícitamente comparada a la mujer que realiza su trabajo en el interior del oíkos36 .

En el escenario trĂĄgico ateniense, Casandra es una de las muchas figuras que encarna esta correlaciĂłn establecida por el pensamiento griego entre el trabajo tĂ­picamente femenino y un tipo de lenguaje que, por su forma enigmĂĄtica, no se ajusta ni al tipo de discurso ensalzado en la vida polĂ­tica de Ă©poca clĂĄsica —el diĂĄfano lĂłgos— ni al ideal masculino que, en esa misma Ă©poca, reclamaba la actitud silenciosa en la mujer:

La circunspección exigida a las mujeres en la vida política resulta problemática y los trágicos vuelven una y otra vez sobre la cuestión ofreciendo a la palabra femenina un lugar en la escena. Pero, a menudo, dicha palabra se deja oír para expresar su imposibilidad de ser libre y directa [
] Entre el silencio que se le impone y el lógos que se le niega, siempre queda para la mujer la posibilidad de expresarse enigmáticamente37

En pleno auge del periodo democrĂĄtico, los atenienses imaginaron el enigma como el lenguaje caracterĂ­stico del ser alejado de las clarificadoras instituciones que era la mujer de la Ă©poca. Una caracterĂ­stica tan inquietante como antidemocrĂĄtica, pues aquellos mismos atenienses sĂłlo asociaron la expresiĂłn enigmĂĄtica al poder polĂ­tico en el caso de la tiranĂ­a, la forma de gobierno que denostaban. Tal y como me permitiĂł mostrar la representaciĂłn trĂĄgica de la Esfinge —designada como el tirano de Tebas por Esquilo—, asĂ­ como los tiranos histĂłricos Trasibulo y Periandro, a quienes HerĂłdoto presenta como diestros manipuladores de la expresiĂłn enigmĂĄtica, Ășnicamente el tirano impone en el centro de la escena polĂ­tica un lenguaje que intercepta la comunicaciĂłn entre los ciudadanos en lugar de propiciarla38. Inquietante en el escenario polĂ­tico —por su asociaciĂłn con la mujer y con el tirano, dos seres considerados al tiempo como parte de la polis y extraños a ella—, el

36.A. IRIARTE, Las redes del enigma. Voces femeninas en el pensamiento griego, Madrid 1990, pp. 126 y 129.

37. Las redes del enigma, cit., p. 125.

38. Las redes del enigma, cit., p. 133 ss.

enigma tambiĂ©n lo es en el escenario religioso como signo del inconmensurable poder divino. AsĂ­, los enigmas de Casandra conmueven hasta el terror a los indefensos mortales que los escuchan, pues les anuncian un destino ineludible sin llegar a revelĂĄrselo con claridad39 Definitivamente, en el paĂ­s de los astutos griegos el radio de acciĂłn del enigma resultaba ser mĂĄs amplio de lo previsto y sus diversas manifestaciones parecĂ­an imponerse como otros tantos hilos conductores. Pero, fue de nuevo Casandra quien me procurĂł el denominador comĂșn entre ellos al «revelarme» la concepciĂłn griega del enigma como traducciĂłn al lenguaje hablado de las visiones mediante las que Apolo toma posesiĂłn de su persona. El prĂłlogo que Nicole me regalĂł para la publicaciĂłn de la tesis comenzaba, precisamente, aludiendo en los siguientes tĂ©rminos a la visionaria que yo describĂ­a:


en el canto de Casandra las visiones son las que se expresan y se muestran a travĂ©s de los gritos. [En su caso], «significar» (phrĂĄdzein), es «dar a entender/a ver»; y los gritos siniestros son la traducciĂłn que Casandra hace de lo que se le aparece: la visiĂłn del asesinato de AgamenĂłn. Pero el corifeo no sabe recrear imĂĄgenes a partir de gritos y palabras. El corifeo quiere comprender como comprende lo que dicen los oradores en la asamblea del pueblo [
] ÂżSe ha dado cuenta Casandra? En todo caso, Ă©sta prosigue anunciando que va a hablar (lĂ©go: «recurro al lĂłgos»)40

En efecto, la voz trĂĄgica de Casandra no sĂłlo nos permite contactar con el universo polĂ­tico propiamente dicho de forma negativa, es decir, por estar excluida de Ă©l como mujer o por adoptar regularmente un modo de expresiĂłn del que tambiĂ©n usa el tirano. Casandra es incapaz de persuadir cuando el dios la posee, pero una vez superado el trance la princesa oriental consigue expresarse en un clarĂ­simo lĂłgos. Si la primera fase de mi estudio habĂ­a mostrado la capacidad de la figura de Casandra para transgredir los lĂ­mites entre los diversos estatus femeninos, en esta segunda fase, la profetisa se revelaba capaz de compaginar los modos de expresiĂłn mĂĄs opuestos, deslizĂĄndose de la significativa «callada por respuesta» al puro grito —significantes ambos, dada la condiciĂłn profĂ©tica de quien los profiere—, de Ă©ste al intrincado enigma y, finalmente, al discurso; al claro lĂłgos que pronuncia ante los ciudadanos de Argos desde la posiciĂłn elevada que le procura el carromato que la ha transportado hasta el palacio de los Atridas. De tal manera que, en el espejo invertido de la polis ateniense que es el escenario trĂĄgico, la imagen de una mujer oriental llega a evocar la del orador interviniendo en la asamblea41. Sin lugar a dudas, considerar la complejidad de Casandra sin prejuzgar incompa-

39.Para la perspectiva mĂĄs desenfadada del enigma en boca de Cleobulina, una sabia que despliega sus habilidades en el nĂșcleo mismo de la civilizaciĂłn, vĂ©ase C. DARBO-PESCHANSKI, «Plaisirs de l’énigme, plaisirs du savoir», MĂštis N.S. 1, 2003, pp. 35-45.

40. Las redes del enigma, cit., p. 10

41.Como resalté en «Le chant interdit de la clairvoyance», in M. GOUDOT (ed.), Cassandre, Paris 1999, pp. 48-49

Descifrando enigmas con Nicole Loraux51

tibilidades entre los diferentes registros de su voz —como en otro tiempo habĂ­a hecho con sus diferentes estatus sociales— habĂ­a implicado asimilar de una vez por todas que, en territorio griego, la relaciĂłn entre los sexos se pensĂł bajo el doble signo de la oposiciĂłn y del entrelazamiento42 o —como nos enseñó a pensar Nicole— bajo el auspicio de l’interrelation.

ÂżApolĂ­nea o dionisĂ­aca Casandra?

Aprender las lecciones de Nicole Loraux sobre «ese juego tan griego entre polaridad y ambigĂŒedad» en la Atenas clĂĄsica, posibilitĂł desplazamientos tan inesperados como los que me condujeron del universo femenino del telar, al polĂ­tico de la tiranĂ­a, del dominio apolĂ­neo de la Pitia, al ctĂłnico de la esfinge o del ĂĄmbito del mĂĄs oscuro de los lenguajes, al diĂĄlogo directo —y masculino por excelencia— que los ciudadanos establecĂ­an en la asamblea.

Quedaba pendiente, no obstante, una dualidad en la conformaciĂłn de la figura teatral de Casandra que no conseguĂ­a explicar hasta el punto de que, constatada en la tesina, la dejĂ© de lado en la tesis. A saber, que la profetisa inspirada por Apolo —por el dios de la identidad— parecĂ­a mĂĄs bien una fiel de Dioniso —dios de la alteridad—; es decir, parecĂ­a oscilar entre dos polos que la lectura del Fedro, pero tambiĂ©n de El nacimiento de la tragedia me habĂ­a acostumbrado a percibir como opuestos.

En el Agamenón de Esquilo43 Casandra se identifica como perfectamente apolínea, pero el término que mejor conviene a su comportamiento es manía. En cuanto al éxtasis de «la virgen de Febo» en Las troyanas, es puro «delirio båquico». Así, un término específico de esta obra para designar la voz de Casandra es mélpos, que alude al canto acompañado de la danza propia del culto de Dioniso. La Casandra de Eurípides, agitando en estado de trance su larga melena destrenzada es una auténtica bacante coronada con el laurel apolíneo. Una ménade mucho mås próxima a las Erinias con las que Esquilo la identifica como figura de la memoria vengativa, que a las apolíneas Musas44 Tras estudiar la comunidad de cultos que Apolo y Dioniso comparten en Delfos y atender también a la relación que los textos griegos plantean entre los temas de manía y de mantiké, una relectura de las dos piezas trågicas implicadas en la problemåtica me permitió afirmar que los åmbitos apolíneo y dionisíaco, «se mezclaban constantemente en el personaje de Casandra»45. Con respecto a la propia profetisa, esta constatación sólo me permitió subrayar de nuevo la fascinante complejidad, la complejidad trågica, que la constituía. En cuanto a las divinidades implicadas, la doble vertiente de la Casan-

42. Las redes del enigma, cit., p. 12.

43. Cassandre dans la tradition littéraire, cit., p. 69 ss., sobre todo pp. 84-85.

44.Tal y como tuve ocasiĂłn de subrayar, años mĂĄs tarde, en el congreso de 1992 celebrado en Atenas por el Centre L. Gernet: «Les traits fĂ©minins de la mĂ©moire», in La GrĂšce ancienne et l’anthropologie de l’antiquitĂ©, MĂštis IX-X, 1994-95, p. 324.

45. Cassandre dans la tradition littéraire, cit., p. 85.

dra teatral me llevó a sugerir —en la línea de la reflexión sobre usía y manía presentada por Víctor Gómez Pin46— que los límites que separaban el radio de acción de Apolo del de Dioniso no siempre estuvieron tan bien determinados como para no confundirse.

Mås de una década después, la feliz coincidencia de los dioses mås antagónicos del Panteón griego en el personaje de Casandra daría mucho que pensar a Nicole. Vamos a comprobarlo recorriendo brevemente La voix endeuillée al hilo de las significativas apariciones de la profetisa de Apolo47.

La voz de la bacante de Apolo

El ensayo que lleva por tĂ­tulo La voix endeuillĂ©e —consagrado a mostrar que la expresiĂłn oral del duelo es uno de los principales sous-textes del texto trĂĄgico—, aparece claramente presidido, a mi modo de ver, por la figura de Casandra. AsĂ­ lo revela, ante todo, el que dicho ensayo se inicie con dos versos que EurĂ­pides puso en boca de la profetisa. El primero de ellos:

ÂĄPues sĂ­ que son dignos de elogio quienes iniciaron esta guerra!48.

El segundo:

El deber del sabio es, en verdad, evitar la guerra49

A estos versos de Las troyanas les siguen dos citas de Nietzsche. Con ellas Nicole Loraux inicia el diålogo, «a menudo interrumpido por los helenistas actuales», con El nacimiento de la tragedia y con «la intuición fundamental de Nietzsche sobre las miras musicales del lenguaje trågico»50. Diålogo éste entre el filósofo y la historiadora en el que se sustenta el ensayo que recorreremos de la mano de Casandra. La primera de dichas citas evoca genéricamente a «La mujer como fuente de mal, de la guerra de Troya, etc. ». En cuanto a la segunda, mås enigmåtica, clausura uno de los parågrafos en los que Nietzsche sintetiza la célebre escisión generada por la lucha entre lo apolíneo y lo dionisíaco en la historia de la antigua Grecia:

46.V. GÓMEZ PIN, De usía a manía, Barcelona 1972.

47.N. LORAUX, La voix endeuillĂ©e. Essai sur la tragĂ©die grecque, Paris 1999. Cfr., para Casandra como primer ejemplo de la inquietante complicidad entre el luminoso sonido apolĂ­neo y la flauta dionisiaca, N. LORAUX, «Dionysos, Apollon, d’une mĂȘme voix», PoĂ©sie, 1994, pp. 87-95.

48.Traducción de la versión en francés propuesta por N. Loraux para el verso 383 de Las troyanas

49.Traducción de la versión en francés propuesta por N. Loraux para el verso 400 de Las troyanas

50.En términos de J. ALAUX, «Nicole Loraux et le théùtre», Espaces Temps/ Clio, Histoire, Femmes et Sociétés, 2005, p. 71.

Descifrando enigmas con Nicole Loraux53

[En el periodo del arte dĂłrico] se ofrece a nuestras miradas la sublime y alabadĂ­sima obra de arte de la tragedia ĂĄtica y del ditirambo dramĂĄtico como meta comĂșn de ambos instintos, cuyo misterioso enlace matrimonial se ha enaltecido, tras prolongada lucha anterior, en tal hijo — que es a la vez AntĂ­gona y Casandra51.

En realidad, este pasaje recoge, como otros varios, la idea una y otra vez planteada en El nacimiento de la tragedia, de la coincidencia entre lo apolĂ­neo y su contrario, lo dionisĂ­aco, como origen de la tragedia ĂĄtica52. La diferencia estriba en que en este caso Nietzsche habilita a Casandra para representar algĂșn aspecto esencial de la tragedia. AlgĂșn aspecto de la tragedia que el propio Wilamowitz se confesĂł incapaz de descifrar, pues al parecer, el filĂłlogo enfrentado con Nietzsche prometiĂł adecuada recompensa a quien aclarara la frase « hijo que es a la vez AntĂ­gona y Casandra»53

A mi modo de ver, es del todo comprensible que sea esta enigmĂĄtica frase la elegida por Nicole Loraux para dar paso al tipo de anĂĄlisis de la tragedia ĂĄtica propuesto en La voix endeuillĂ©e; al anĂĄlisis que trata de superar el estudio de la tragedia como simple texto para abordarla como teatro, es decir, considerando ante todo el efecto emotivo que le causan al pĂșblico ateniense determinadas voces opuestas a la polĂ­tica54: «Desde Casandra, anunciando que va a cantar su propio treno, hasta AntĂ­gona avanzando hacia su tumba» el gĂ©nero trĂĄgico, a travĂ©s de sus portavoces, casi siempre femeninos, erige el canto fĂșnebre en la mĂșsica constitutiva de su especificidad55. Tal es la tesis de La voix endeuillĂ©e. Pero procedamos respetando el orden del texto. Inmediatamente despuĂ©s de las citas que inauguran La voix endeuillĂ©e tal y como hemos señalado, Casandra serĂĄ invocada en la crĂ­tica retrospectiva a la adaptaciĂłn sartriana de Las troyanas que compone la IntroducciĂłn del ensayo que nos ocupa56. En dicha crĂ­tica, los ejemplos mĂĄs claros del sacrificio de la lĂ­rica de EurĂ­pides que —segĂșn el anĂĄlisis de Nicole Loraux— Sartre realiza en aras de un mensaje estrictamente polĂ­tico, confluyen en la profetisa extĂĄtica. Por ejemplo, como elemento esencialmente trĂĄgico se evoca la emociĂłn lĂ­rica del canto en el que dicha profetisa expresa lo feliz que le hace convertirse en una esposa mĂĄs funesta que Helena para el rey AgamenĂłn, o sea el conmovedor estĂĄsimo de la Casandra de EurĂ­pides que el filĂłsofo existencialista transforma en cortante diĂĄlogo57. Asimismo, el tratamiento que

51.F. NIETZSCHE, El nacimiento de la tragedia (1872),Alianza Editorial, Madrid 1980, p. 60.

52.Véase, por ejemplo, pp. 40-41 de la edición citada de El nacimiento de la tragedia.

53.F. NIETZSCHE, El nacimiento de la tragedia, cit., p. 265 n. 75. Para una defensa explícita de Nietzsche, en contra de Wilamowitz, ver el apartado de los agradecimientos en La voix endeuillée, cit., p. 138.

54. La voix endeuillée, cit.,p. 10. Cfr. mi reseña en Gerión 18, 2000, pp. 633-634.

55. La voix endeuillée, cit., pp. 89-91.

56.«La tragédie grecque: théùtre engagé ou oratorio? », La voix endeuillée, cit.,pp. 9-27.

57. La voix endeuillée, cit., p. 18. Para la supresión por parte de Sartre del célebre verso que Eurípides pone en boca de Casandra, «El deber del sabio es, en verdad, evitar la guerra», véase La voix endeuillée, cit., p. 13.

Sartre da a la figura de Casandra es presentado como indicio de la tendencia del filĂłsofo a psychologiser el texto de Las troyanas:

La manĂ­a de Casandra, insistentemente situada por EurĂ­pides bajo el signo de Dioniso (170), le parece a Sartre simple locura [
]; el enunciado «Si no fuera Apolo quien te provoca el delirio» (408), provisto de una considerable dimensiĂłn paradĂłjica, pues plantea la cuestiĂłn cara a Nietzsche de las relaciones entre Apolo y Dioniso, se convierte en una transposiciĂłn racionalista («si estuviera en sus cabales»)58

Pues bien, mås allå del hecho de que Sartre convierta a la compleja Casandra de Las troyanas en una simple loca, este comentario nos permite constatar que, desde el inicio de La voix endeuillée, Casandra se presenta como la figura que mejor refleja la complejidad de la relación existente entre Apolo y Dioniso; complejidad en la que llegarå a detectarse la esencia misma del género trågico.

A partir de la IntroducciĂłn, la profetisa serĂĄ evocada con regularidad59, siendo los dos capĂ­tulos que preceden a la ConclusiĂłn los que mĂĄs espacio le dedican. AsĂ­, el capĂ­tulo V, titulado El canto sin lira, «en el que el lector descubre que la tragedia juega con las prohibiciones y oposiciones del discurso cĂ­vico»60, hace despuntar a Casandra como figura emblemĂĄtica del gĂ©nero trĂĄgico por ser calificados sus lĂșgubres orĂĄculos de canto ajeno al dios que los inspira. Y es que, desde la perspectiva de Nicole, el teatro ĂĄtico reivindica como propio el sonido de la flauta (aulĂłs), asociada al lamento, y se autodefine como ĂĄluros por oposiciĂłn al canto de Apolo.

El coro del AgamenĂłn constata que la naturaleza de Apolo [dios de la poesĂ­a lĂ­rica] es incompatible con el treno [
]; de hecho, los ancianos componentes del coro se sorprenden por el tono lĂșgubre de las invocaciones de Casandra a quien ella denomina «mi destructor» (apĂłllon emĂłs)61

La fuerza creativa de este antagonismo entre el sonido lírico y el alírico treno quedarå explícita en el capítulo VI: «donde el lector entiende la voz enlutada de la tragedia que, entre canto y grito, mezcla y turba las identidades cívicas»62. Bajo el título Dioniso, Apolo,este capítulo precisa que lo que los trågicos tratan de expresar, mås allå de la aparente incompatibilidad entre los dos dioses en cuestión, es una desconcertante complicidad entre el lenguaje lu54Ana

58. La voix endeuillée, cit., p. 15.

59.Ademås de las referencias concretas aportadas y por aportar en el presente texto, Casandra es citada en las påginas 14, 15 y 18 del capítulo «La tragédie grecque: théùtre engagé ou oratorio?», así como en las påginas 122, 124, 125 y 131 de la Conclusión.

60.La voix endeuillée, cit., p. 82 ss.

61. La voix endeuillée, cit., p. 91.

62. La voix endeuillée, cit., p. 100 ss.

Descifrando enigmas con Nicole Loraux55

minoso y el lamento cantado. Y, como se argumenta en el apartado «Plañidera de Loxías y bacante de Apolo», la extåtica Casandra encarna mejor que cualquier otra figura trågica dicha complicidad.

El mencionado apartado se inicia con la comparaciĂłn entre las dos apariciones de Casandra en el corpus trĂĄgico: la del AgamenĂłn (en el 458 a.C.) y la de Las troyanas (en el 415 a.C.). Ejercicio Ă©ste que Nicole invita a percibir como un rĂĄpido recorrido por «la breve historia del teatro griego»63; y que yo conocĂ­a bien, pues —como he dicho al principio— desde los inicios de mi trabajo sobre Casandra trĂĄgica relatĂ© las analogĂ­as y oposiciones existentes entre la escena original de Esquilo y la que optĂ© finalmente por considerar una rĂ©plica, con clara voluntad de inversiĂłn, por parte de EurĂ­pides64. Nicole, por el contrario, contrapone las dos escenas elaborando la lista de las identificaciones, de las coincidencias, que se dan entre ellas. Una lista presidida por el canto-lamento que la profetisa extĂĄtica, al tiempo apolĂ­nea y bĂĄquica, exterioriza en ambas piezas.

En el juego de patronazgos divinos que envuelven a Casandra, el canto sin lira sigue siendo el que hacen oĂ­r los momentos mĂĄs lĂ­ricos65

Emisora del canto a-lírico que Apolo inspira en el åmbito dionisíaco del teatro, Casandra se erige en la Ariadna del recorrido «por la configuración trågica de la mezcla de voces» propuesto en el libro que tratamos66. Una vez mås, Nicole imparte la lección de que la clave del pensamiento estå en la aceptación de la complejidad, de la conflictiva paradoja como motor de reflexión.

Con la perspectiva de la distancia temporal, podría decirse que, en lo que a la multifacética Casandra se refiere, Nicole y yo trabajamos a destiempo: cuando ella privilegiaba «La interferencia trågica» del teatro con respecto a la política67, a mí me interesaba el lamento de Casandra. De dicho lamento, me fue alejando el interés por el sentido de sus ainígmata a lo largo de la tesis. Y coincidiendo con el año de lectura de la misma, Nicole inauguró su anålisis de la tragedia como espacio del pénthos, de las emociones, al publicar «El duelo del ruiseñor»68.

Este renovado enfoque metodolĂłgico, me devolviĂł una imagen iluminante de aquel lamento de Casandra que al inciar la tesina me parecĂ­a irremedia-

63. La voix endeuillée, cit., p. 112.

64.Para un enfoque desde la perspectiva de las analogías entre las dos escenas ver Cassandre dans la tradition littéraire, cit., pp. 80-86. Cfr. la perspectiva presentada finalmente en Las redes del enigma, cit.,p. 109.

65. La voix endeuillée, cit., p. 119.

66. La voix endeuillée, cit., p. 111.

67.Me refiero, claro estĂĄ, a su conocido artĂ­culo «L’interfĂ©rence tragique», publicado por primera vez en Critique 317, 1973, pp. 908-925. Para una buena relaciĂłn cronolĂłgica de los temas tratados por N. Loraux a lo largo de toda su carrera, vĂ©ase Cl. LEDUC, Espaces Temps/ Clio, Histoire, Femmes et SociĂ©tĂ©s, 2005, pp. 9-18.

68.«Le deuil du rossignol», Nouvelle Revue de Psychanalyse 35, 1986, pp. 335-354.

blemente oscuro, sĂłlo ctĂłnico. Para descifrar los diferentes cĂłdigos de dicho lamento, Nicole supo considerar la desconcertante imagen de una bacante apolĂ­nea; desde su conocimiento del pensamiento griego de la divisiĂłn, percibiĂł que la clave del impacto trĂĄgico de la profetisa inspirada reside en la «agitaciĂłn», en la «discordia», o sea en el Ă©kstasis generador de saber que la habita. De esta manera, Nicole obtuvo, para el caso del Ă©k-stasis profĂ©tico, beneficios semejantes a los derivados de su interĂ©s por la stĂĄsis —la «discordia», la «guerra civil»— como mecanismo de uniĂłn cĂ­vica. Aunque ella nunca llegĂł a hacer explĂ­cita esta asociaciĂłn; y la echo en falta para seguir descifrando enigmas de este tipo en compañía.

Ítaca. Quaderns Catalans de Cultura Clàssica

Societat Catalana d’Estudis Clàssics

NĂșm. 22 (2006), p. 57-79

DOI: 10.2436/20.2501.01.6

Entre TirĂšsias i Estenebea1

Jaume PĂČrtulas

IDurant una sĂšrie de mesos, al llarg dels anys 2001, 2002 i 2003, vaig dedicar moltes hores a la traducciĂł al castellĂ  de Les ExperiĂšncies de TirĂšsias de Nicole Loraux2. Tothom sap que un traductor Ă©s — abans, i potser mĂ©s, que qualsevol altra cosa — un lector privilegiat: algĂș que no tĂ© mĂ©s remei que llegir a poc a poc, tirant endavant i endarrera, repassant, comparant uns passatges amb uns altres que els clarifiquen o els matisen, o que de vegades sembla, a primer cop d’ull, que hi entren en contradicciĂł. Si la feina Ă©s portada a terme honradament, hom hi acaba guanyant una familiaritat considerable amb el llibre en qĂŒestiĂł; a un li sembla, al capdavall, que coneix d’una manera bastant aproximada com ha estat construĂŻt. Aquest Ă©s el meu tĂ­tol — altres en tindran d’altres, evidentment mĂ©s substancials — per a parlar, en aquesta sessiĂł de memĂČria i d’homenatge, de l’amiga desapareguda, que jo vaig conĂšixer bĂ©, encara que no pas en profunditat. Si he estat cridat a prendre la

1.Aquests apunts tenen com a punt de partença la meva intervenciĂł en l’acte In memoriam de Nicole Loraux, en el Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona, el 4 de novembre de 2005; perĂČ he dubtat força abans de decidir-me a publicar-los. Un text que tenia el seu sentit en l’àmbit oral, entre un grup d’amics, units pel dol i el record de l’absent, probablement no hi guanyarĂ  gran cosa, al convertir-se en un text publicat. He acabat cedint a la insistĂšncia (amable com sempre) de Montserrat Jufresa, a qui vull donar les grĂ cies cordialment; i, al capdavall, he acabat ampliant aquestes notes bastant mĂ©s d’allĂČ que la seva destinaciĂł inicial m’havia aconsellat. Altrament, ara he pogut recĂłrrer al valuĂłs conjunt d’estudis, homenatges i memĂČries personals aplegats a Les voies traversiĂšres de Nicole Loraux. Une hellĂ©niste Ă  la croisĂ©e des sciences sociales, Clio. Histoires, Femmes et SociĂ©tĂ©s & Espaces/Temps, 87-88, Paris 2005, que, en el moment de la primera redacciĂł, Ă©s clar, no podia conĂšixer.

2.Tasca que fou portada a terme juntament amb Cristina Serna: Las experiencias de Tiresias. (Lo masculino y lo femenino en el mundo griego). TraducciĂłn de Cristina Serna & Jaume PĂČrtulas. El Acantilado, Barcelona 2004. (L’ediciĂł original, com Ă©s ben sabut, fou publicada a Paris, el 1989, a la col·lecciĂł «Essais» de Gallimard).

paraula, Ă©s en raĂł, suposo, d’aquesta familiaritat ‘des de dintre’ amb Les ExperiĂšncies de TirĂšsias. No tindria gaire solta afirmar, naturalment, que aquest sigui ‘el millor llibre’ de Nicole Loraux; en qualsevol cas, Ă©s el que, personalment, conec mĂ©s bĂ© i un dels que mĂ©s m’estimo — de preferĂšncia a la seva Tesi doctoral sobre el Discurs fĂșnebre a la ciutat (que contĂ© in nuce bona part de la seva producciĂł posterior) i als brillants desenvolupaments sobre els mites de l’autoctonia atenesa; de preferĂšncia, fins i tot, a La citĂ© divisĂ©e, probablement la seva obra mestra, i, en qualsevol cas, la que ella preferia3. Algunes vegades he pensat que, si la malaltia i la mort no haguessin interromput d’una manera tan cruel i prematura la carrera de Nicole (i en un moment particularment dolç) aquell tors estrany, esplĂšndid, perĂČ en cert sentit inacabat, que Ă©s La veu endolada hauria constituit una aportaciĂł encara mĂ©s memorable. Tal com Ă©s ara, La veu endolada em fa enyorar allĂČ que hauria pogut Ă©sser l’obra definitiva — una obra de la qual els altres escrits ‘menors’ de Nicole Loraux sobre la tragĂšdia grega tambĂ© donen un tast, i un tast, per cert, extraordinari. Sigui com vulgui, la ‘meva’ Nicole radica (a banda d’algunes converses ocasionals, per bĂ© que no pas episĂČdiques, almenys per a mi, i a les quals ja al·ludirĂ© al final d’aquesta intervenciĂł) en el TirĂšsias; i Ă©s a aquest llibre que vull dedicar la primera part de la meva intervenciĂł.

IIConvĂ© remarcar que Les ExperiĂšncies de TirĂšsias no van Ă©sser pas compostes d’una sola tirada, com una obra unitĂ ria; com bona part dels llibres de Loraux — i com la gran majoria de la producciĂł acadĂšmica actual, no cal insistir-hi —, varen sorgir de la integraciĂł i la fusiĂł d’un conjunt de capĂ­tols, publicats cada un d’ells de manera prĂšvia en diverses revistes, Actes i miscel·lĂ nies4. PerĂČ contrĂ riament a allĂČ que s’esdevĂ© manta vegada (tambĂ© en alguns llibres de la mateixa Nicole), les dates de composiciĂł (o almenys de publicaciĂł) dels diversos capĂ­tols que s’hi integren varen escalonar-se al llarg d’un perĂ­ode de temps mĂ©s aviat breu i concentrat; la majoria foren publicats entre 1981 i 1982. Constatem que la mateixa Nicole pensava que pa-

3.Claudine Leduc ha fer bĂ© d’emfasitzar que Nicole, al dedicar La CitĂ© divisĂ©e «pour la troisiĂšme fois» a Patrice Loraux, el seu marit, insistia: «il sait bien que c’est mon livre par excellence». Vide (dins el volum col·lectiu citat al començament) Cl. LEDUC, «Dans les pas de Nicole Loraux», pp. 8-18 (concret. p. 18).

4.Les remarques que segueixen m’han resultat fĂ cils de portar a terme, grĂ cies al fet que Nicole Loraux (d’acord amb una prĂ ctica excel·lent, perĂČ que no tothom observa sempre, ni de bon tros) ofereix de manera sistemĂ tica, al final de cada capĂ­tol, la referĂšncia i les dades de la primera publicaciĂł. L’Ășnica excepciĂł a aquesta regla la constitueix el capĂ­tol x «Et l’on dĂ©boutera les mĂšres» (pp. 219-231 = 387-406 de la trad. castellana), que, tanmateix, bĂ© deu correspondre, almenys grosso modo, a «DĂ©bouter le fĂ©minin ou la ruse du mythe», Psychanalystes xiii, 1984, pp. 3-16 (non vidi). Les meves observacions han resultat encara simplificades, mercĂšs a l’Ăștil — per bĂ© que incompleta — bibliografia de Nicole Loraux publicada a les pĂ gines 21-27 de l’obra col·lectiva citada supra

58Jaume PĂČrtulas

Entre TirĂšsias i Estenebea59

gava la pena de cridar l’atenciĂł sobre tots aquests particulars: «  chapitres [
] conçus dans la foulĂ©e du mĂȘme projet peu Ă  peu, comme il se doit dans le temps [
] Ă©crits comme s’appelant les uns les autres, ils tĂ©moignent d’une recherche et de beaucoup d’interrogations ouvertes [
] Quatre d’entre eux ont Ă©tĂ©, dans une premiĂšre version, destinĂ©s Ă  des revues de psychanalyse ou centrĂ©es sur la psychanalyse »5. La cosa contrasta, almenys fins a cert punt, amb la dataciĂł dels treballs aplegats a La citĂ© divisĂ©e (1997), que s’escalonen entre 1980 i 1994 — “quinze annĂ©es d’études”, tal com precisa l’autora a la darrera pĂ gina del llibre6. En el cas de Les ExperiĂšncies de TirĂšsias, les dates que podrĂ­em qualificar de mĂ©s ‘excĂšntriques’ sĂłn les del capĂ­tol iii («La belle mort spartiate», 1977); del capĂ­tol ix («Socrate, Platon, HĂ©raklĂšs. Sur un paradigme hĂ©roĂŻque du philosophe», 1985) i de la conclusiĂł («En guise de conclusion: Le naturel fĂ©minin dans l’histoire», tambĂ© del 1985). Cal recordar, emperĂČ, que el capĂ­tol sobre la ‘Bella mort’ constitueix la prolongaciĂł directa de la Tesi doctoral de Nicole sobre l’OraciĂł fĂșnebre atenesa (estĂ  dedicat a Pierre Vidal-Naquet, que en fou el director); i, sobretot, que es relaciona directament amb la temĂ tica i els interessos del volum col·lectiu que el Centre Louis Gernet va publicar el mateix any 19827. Pel que fa a la cloenda de Les ExperiĂšncies de TirĂšsias, encara mĂ©s que tancar el llibre, allĂČ que intenta — almenys des del meu punt de vista — Ă©s obrir-lo vers les recerques futures. Aquest carĂ cter relativament compacte de Les ExperiĂšncies de TirĂšsias Ă©s reblat — i aquesta remarca potser resulta encara mĂ©s significativa — pel fet que allĂČ que, en l’estructuraciĂł definitiva del llibre, va esdevenir el primer capĂ­tol («Le lit, la guerre»), i tambĂ© el darrer («Ce que vit TirĂ©sias»), que serveixen per a organitzar poderosament, entre l’un i l’altre, tot el conjunt, siguin, des del punt de vista cronolĂČgic, prĂ cticament consecutius. Un altre capĂ­tol tambĂ© clau en l’estructuraciĂł global de l’obra («HĂ©raklĂšs: le surmĂąle et le fĂ©minin») fou publicat a continuaciĂł, el mateix 1982, d’una manera gairebĂ© immediata. Des d’un punt de vista distint, hem vist fa un moment que la mateixa Nicole trobava important d’assenyalar la diversitat d’indrets on aquests textos foren inicialment publicats: revistes d’antropologia i de ciĂšncies humanes (L’Homme, Le Genre Humain, Le Temps de la RĂ©flexion
); d’histĂČria antiga (Ktema, els Annali de l’Orientale de NĂ pols, Pallas
); i molt particularment de psicoanĂ lisi (Revue Française de Psychanalyse, Psychanalystes, Nouvelle Revue de Psychanalyse o L’Écrit du Temps). Altres formes normals de publicaciĂł acadĂšmica — com ara el volum col·lectiu sobre un argument

5.Cfr. Les ExpĂ©riences
, p. 23 (= p. 36 de la traducciĂł castellana). 6.Altres reculls, com el pĂČstum La tragĂ©die d’AthĂšnes. La politique entre l’ombre et l’utopie (Seuil, Paris 2005) apleguen treballs de dates molt mĂ©s separades encara; perĂČ en aquest darrer cas, la cosa tĂ© sobretot a veure, Ă©s clar, amb les dramĂ tiques circumstĂ ncies de llur gestaciĂł final.

7.G. GNOLI & J.-P. VERNANT (eds.), La mort, les morts dans les sociĂ©tĂ©s anciennes. Cambridge University Press & Editions de la Maison des Sciences de l’Homme, 1982. Nicole Loraux hi tĂ© una contribuciĂł del tot paral·lela a la que discutim ara («Mourir devant Troie, tomber pour AthĂšnes: de la gloire du hĂ©ros Ă  l’idĂ©e de la cité», pp. 27-43).

60Jaume PĂČrtulas

determinat o el Festschrift — tambĂ© hi sĂłn representats; perĂČ hi manquen del tot les revistes que hom podria titllar, de manera tirant a convencional, de ‘Filologia clĂ ssica’ o d’‘Estudis clĂ ssics’.

AixĂČ ens mena a subratllar que el fecund diĂ leg entaulat pel conjunt de l’obra de Nicole Loraux — i per Les ExperiĂšncies de TirĂšsias en particular — amb la psicoanĂ lisi constitueix (al meu entendre, almenys) un dels seus elements mĂ©s caracterĂ­stics i alhora mĂ©s interessants. La defensa que Loraux es pren la molĂšstia de fer de la temĂ tica i de les intuĂŻcions freudianes, contra els prejudicis i les reticĂšncies (de vegades ben meditats; perĂČ encara mĂ©s sovint apriorĂ­stics) de la gran majoria dels classicistes de professiĂł, resulta una de les parts del llibre mĂ©s coratjoses i mĂ©s reveladores, encara que no estic gens segur que sigui una de les que retingui d’entrada l’interĂšs d’un hel·lenista que s’hi atansi amb presses. En efecte, la mateixa Nicole formulĂ  amb precisiĂł per quĂš havia apel·lat a l’arsenal conceptual i crĂ­tic de la psicoanĂ lisi, i quĂš n’esperava: «  en ce qui concerne les choix de mĂ©thode, ai-je conçu la rĂ©fĂ©rence Ă  la psychanalyse comme un supplĂ©ment de libertĂ©. Moins comme l’emprunt de thĂšses ou comme la volontĂ© de les appliquer coĂ»te que coĂ»te que comme une invitation Ă  construire. Construire pour satisfaire la pulsion de comprendre et pour atteindre l’objet en sa spĂ©cificitĂ©. Construire des opĂ©rations de pensĂ©e grecques au sujet de la condition, indissociablement psychique et corporelle, d’ĂȘtre sexué »8

III

Aquest interĂšs vivĂ­ssim per la psicoanĂ lisi potser podria sobtar, almenys a primer cop d’ull, en una hel·lenista formada en el Centre Louis Gernet. Hom recordarĂ  que, en el primer Mythe et TragĂ©die, Jean-Pierre Vernant s’havia basquejat per administrar un correctiu sever a les lectures freudianes de l’Èdip rei, amb un article que va esdevenir de seguida cĂšlebre (en part, tambĂ©, grĂ cies al seu tĂ­tol deliberadament provocatiu): «ƒdipe sans complexe»9. Des de llavors, perĂČ, ha plogut moltĂ­ssim. Les lectures psicoanalĂ­tiques de la tragĂšdia han

8.Cfr. Les ExpĂ©riences
, p. 25 (= p. 38 de la traducciĂł castellana). Breus apunts sobre l’interĂšs de N. Loraux per la psicoanĂ lisi a Cl. LEDUC, op. cit., pp. 13-14, 15. Penso que J. Alaux va donar proves de perspicĂ cia — i va fornir una bona indicaciĂł a la recerca futura — dreçant un llistat de totes les contribucions ‘menors’ (de moment no aplegades en volum) de N. Loraux a L’Écrit du Temps. Alguns tĂ­tols, com ara «Matrem nudam» o «L’empreinte de Jocaste» (ambdĂłs de 1986), resulten particularment significatius. Vide J. ALAUX, «Nicole Loraux et le théùtre: sous le signe de Dionysos», en el volum citat supra (n. 1), p. 67 n. 17. 9.Aparegut prĂšviament, com Ă©s ben sabut, a Raison presente iv, 1967, pp. 3-20. Vernant hi polemitzava durament amb un treball anterior de D. ANZIEU, «Oedipe avant le complexe ou de l’InterprĂ©tation psychanalytique des mythes», Les Temps Modernes 245, 1966, pp. 675-715. El treball de Didier Anzieu fou reprĂšs a AA. DD. Psychanalyse et culture grecque, Les Belles Lettres, Paris 1980, pp. 9-52. En el mateix volum tambĂ© hi figura una rĂšplica al treball de Vernant: N. NICOLAÏDIS, «Proto-Oedipe et Oedipe ƓdipisĂ©. Une ‘mutation’ surmoĂŻque. À propos de Oedipe sans complexe de J. P. Vernant» (pp. 159-182).

Entre TirĂšsias i Estenebea61

anat esdevenint — en mans d’una sĂšrie d’estudiosos, d’AndrĂ© Green a Georges Devereux i, desprĂ©s, una nĂČmina dilatada de nordamericans — cada vegada mĂ©s matisades i complexes; la vella temĂ tica psicoanalĂ­tica ha entrat en una interacciĂł indiscutiblement fecunda amb tota una sĂšrie de problemes nous, suscitats sobretot per l’antropologia d’orientaciĂł estructural i pels Women Studies. Ja fa força anys que un estudiĂłs de la tragĂšdia tan vinculat a l’«Escola de Paris» com el nordamericĂ  Charles Segal suggeria la conveniĂšncia de sotmetre els herois trĂ gics — un HipĂČlit, un Penteu; tambĂš un Èdip? — simultĂ niament al divan i a la graella; dit altrament, suggeria l’oportunitat de combinar la interpretaciĂł estructural i la interpretaciĂł psicoanalĂ­tica10. Encara que aquest programa no Ă©s susceptible d’entusiasmar tothom, ni de bon tros, ha estat portat a terme amb determinaciĂł i energia. El mateix Jean-Pierre Vernant, sempre preocupat per evitar, per un costat, les retĂČriques ‘humanĂ­stiques’ i, per l’altre, totes les interpretacions ready made, preconcebudes, — i tambĂ© els formalismes estĂšrils — i decidit a ancorar «el moment histĂČric» de la tragĂšdia en els processos evolutius de la polis, tambĂ© acabarĂ  reconeixent que, al capdavall, la condiciĂł indispensable per a retrobar Freud i el freudianisme en la figura d’Èdip, o en els problemes de la immanent culpabilitat humana, era sobretot que l’estudiĂłs fos personalment ‘freudià’11. De ‘freudiana’ (en el sentit de pregonamaent interessada en les teories, conceptes i mĂštodes de la psicoanĂ lisi, i en la seva capacitat de contribuir de manera fructuosa a la comprensiĂł de les societats humanes, tant de les pretĂšrites com de les presents), Nicole Loraux certament ho era. Fa un moment al·ludĂ­em (vide supra, n. 8) a la seva intensa contribuciĂł a una sĂšrie de publicacions d’aquesta orientaciĂł, sobretot les dirigides per M. Moscovici i J.-M. Rey; i, en el mateix volum d’homenatge que ja hem citat mĂ©s d’una vegada, una interessant contribuciĂł de J.-M. GaudilliĂšre explica l’activa participaciĂł de Nicole, fins i tot durant els anys de la seva malaltia, en un cert «Groupe du 30 juin», dedicat a l’estudi dels transtorns i turbulĂšncies psĂ­quiques, tant en la prĂ ctica clĂ­nica com en les literatures antigues i modernes12. Per altra banda, resulta evident que Sigmund Freud i la seva aventura intel·lectual i humana — particularment la dels seus darrers anys, ja en l’exili londinenc — assumĂ­

10.Cfr. Ch. SEGAL, «Pentheus and Hippolytus on the Couch and on the Grid: Psychoanalytic and Structuralist Readings of Greek Tragedy». Publicat per primera vegada el 1979 a Classical World (lxxii), aquest article fou reimprÚs de manera gairebé simultània a Interpreting Greek Tragedy (Cornell University Press, 1986, pp. 268-293) i, en traducció francesa, a La musique du Sphynx. Poésie et structure dans la tragédie grecque, La Découverte, Paris 1987, pp. 152-182. La versió francesa, publicada a la col·lecció dirigida per P. Vidal-Naquet, és dedicada a Marcel Detienne, Nicole Loraux, Jean-Pierre Vernant i el mateix Pierre Vidal-Naquet.

11.Trobo aquesta lĂșcida (i possiblement desenganyada) remarca en una entrevista amb Martine Millon intitulada «ƒdipe, notre contemporain?», recollida a Entre mythe et politique, Seuil, Paris 1996, pp. 439-468.

12.He de confessar, tanmateix, que aquestes pĂ gines — ja sigui per la seva brevetat, ja sigui pel fet d’estar redactades per un especialista en una temĂ tica tan diferent — m’han semblat mĂ©s il·lustratives de la inmensa curiositat intel·lectual i humana de Nicole que no pas de la seva contribuciĂł a una millor intel·lecciĂł de la tragĂšdia grega.

de vegades, en determinats treballs de Nicole Loraux, un paper singular, de provocaciĂł i d’estĂ­mul — com si es tractĂ©s d’un heroi cultural, gairebĂ©13. MĂ©s endavant, tinc la intenciĂł de tornar als arguments de matriu mĂ©s o menys psicoanalĂ­tica que ocupen un espai tan considerable en Les ExperiĂšncies de TirĂšsias; ara de moment, em limitarĂ© a assenyalar que bons coneixedors de l’obra de Nicole han destacat la importĂ ncia crucial d’un article seu publicat l’any 1991 al nĂșmero tres de la revista Le Cheval de Troie, i intitulat «L’homme MoĂŻse et l’audace d’ĂȘtre historien»14. No cal emfasitzar fins a quin punt aquesta fĂČrmula — «l’audĂ cia d’ésser historiador» — resulta caracterĂ­stica de Nicole; perĂČ el fet que la utilitzĂ©s en connexiĂł amb el darrer Freud — quan aquest, exiliat i malalt, s’embarcava en una de les seves empreses intel·lectuals mĂ©s estranyes i incompreses, la de donar raĂł amb el seu utillatge propi d’un fenomen histĂČric tan enorme com Ă©s l’origen del monoteisme — tambĂ© resulta ben significatiu. AfegirĂ© que Ă©s ben bĂ© del mateix Freud de qui es tracta, no pas dels seus epĂ­gons i continuadors, de Lacan per exemple; amb alguns d’aquests Loraux apunta discrepĂ ncies greus, de la mateixa manera que tambĂ© polemitza amb una certa aspror amb Michel Foucault15. Les discrepĂ ncies entre Loraux i Foucault resulten, almenys per a mi, un tema apassionant; perĂČ jo no sabria desenvolupar-lo ara amb la profunditat i l’extensiĂł adequades, tant per manca de temps com per manca de competĂšncia. Unes quantes expressions de la mateixa Nicole, de desacord enĂšrgic, poden bastar-nos per a ubicar rĂ pidament el tema; perĂČ amb aixĂČ no n’hi ha prou per a discutir-lo amb el rigor que convindria. Loraux critica sobretot Foucault (com tants altres ho han fet, abans i desprĂ©s d’ella) per la tria esbiaixada i forçada de les seves fonts. Hom pot trobar sempre, ve a dir Nicole Loraux, un autor grec que mantingui allĂČ que con-

13.I. PAPADOPOULOU-BELMEHDI, en un article molt lĂșcid («Histoire des hommes, histoire des femmes dans l’Ɠuvre de Nicole Loraux», Les voies traversiĂšres... cit [n. 1], pp. 49-64) analitza amb subtilesa la utilitzaciĂł per part de Nicole de determinats conceptes clau purament freudians, com ara ‘oubli’, ‘refoulement’ o ‘dĂ©ni’. Vull citar aquĂ­ un parell de frases seves literals (pp. 61-2 n. 96): «La rencontre de l’historienne avec la psychanalyse, loin de se rĂ©sumer Ă  un “acte d’adhĂ©sion” Ă©tablit une pratique ‘aux frontiĂšres’ des disciplines, que l’on peut rĂ©employer sans nĂ©cessairement adhĂ©rer au prĂ©alable d’un dialogue avec Freud [
] On peut mĂȘme dire que le travail aux interstices des discours met en Ă©vidence des dynamiques que des concepts empruntĂ©es Ă  la psychanalyse mettent en lumiĂšre ».

14.Penso particularment en C. DARBO-PESCHANSKI; cfr. «La belle complexité» (Les voies traversiĂšres... cit [n. 1], pp. 30-37); i, mĂ©s recentment encara, «La tragĂ©die d’AthĂšnes. La politique entre l’ombre et l’utopie», Diogenes liii, 2006, pp. 153-158. Cfr. tambĂ© J.-M. GAUDILLIÈRE (en el volum mencionat tantes vegades, p. 78). A propĂČsit de Sigmund Freud, MoisĂšs i Èdip, tots ells com a ‘exiliats’, cfr. ex. gr. E. GÓMEZ MANGO, “Une parole exilĂ©e”, Nouvelle Revue de Psychanalyse xxxvi, 1987, p. 209 ss.

15.A propĂČsit dels punts de desacord entre Loraux i Foucault, cfr. PAPADOPOULOU-BELMEHDI (art. cit. [n. 13], pp. 52-53). La sĂ­ntesi de M. ARTHUR-KATZ, «Sexuality and the Body in Ancient Greece», Metis vi, 1989, pp. 155-179 m’ha resultat particularment Ăștil a l’hora de redactar alguns dels parĂ grafs que venen a continuaciĂł; sobre Foucault en concret, cfr. les pp. 160-163 de l’article d’Arthur-Katz. De la mateixa autora, tambĂ© resulta recomanable “Ideology and the Status of Women in Antiquity”, in R. HAWLEY & B. LEVICK (eds.), Women in Antiquity, Routledge, Londres & Nova York 1995.

Entre TirĂšsias i Estenebea63

vĂ© per al nostre raonament, «si on choisit bien ses sources»16. Aquesta tria de les fonts per part de Foucault, una mica esbiaixada, descurada i com aleatĂČria, tĂ© com a conseqĂŒĂšncia (sempre segons Loraux) el desdibuixament dels matisos i les diferĂšncies, dintre de la mateixa cultura grega, a benefici d’un discurs generalitzador; i la desnaturalitzaciĂł de les discrepĂ ncies, fins i tot de discrepĂ ncies radicals, entre distintes Ăšpoques, diferents ambients socials, autors concrets, gĂšneres literaris i de reflexiĂł, etc. TambĂ© el principi foucaultiĂ  del «isomorphisme entre relation sexuelle et relation sociale» mereix reserves per part de Loraux, sobretot si no Ă©s formulat i manejat amb totes les cauteles necessĂ ries. Hom pot estar d’acord, evidentment, amb l’afirmaciĂł, tantes voltes reiterada per Foucault, que la nociĂł de sexualitat en el sentit que la fem servir nosaltres, ‘els moderns’, no Ă©s pas grega, sinĂł un constructe força recent; perĂČ jo diria que Loraux tambĂ© tĂ© raĂł d’afirmar que, en qualsevol Ăšpoca de la histĂČria, allĂČ que els individus i els grups socials pensen a propĂČsit del sexe forma part tambĂ© de la seva ‘sexualitat’ (es defineixi aquesta com es vulgui)17. Afirmar seriosament que els grecs no pensaven la diferenciaciĂł sexual, o que minimitzaven la diferenciaciĂł entre els diferents objectes del desig sexual fins a ignorar-la prĂ cticament resulta una mica ultrat. Loraux encara rebla aquestes remarques observant que, si hom es decidia a substituir la polaritat mascle/femella per l’oposiciĂł actiu/passiu (tal com Foucault postula), ens trobarem que, per als grecs, ni ‘masculí’ pot recobrir ‘actiu’ ni ‘femení’, ‘passiu’ d’una manera perfecta; se’n falta un bon tros.

IV

Les ExperiĂšncies de TirĂšsias (almenys tal com jo les llegeixo) s’articulen a partir del teixit complex — i, alhora, extraordinĂ riament lliure — de dos temes molt fecunds, ambdĂłs de matriu freudiana: a) El carĂ cter parcial, no pas conclusiu — i, en bona part, culturalment construĂŻt — dels processos de la diferenciaciĂł sexual; aquests procesos possibiliten, entre tantes altres coses, que els hel·lenistes puguem parlar de trets pregonament femenins en els ΜΎρΔς, per mĂ©s que aquests senyoregin gairebĂ© sense contrapartides una polis on les ÎłÏ…ÎœÎ± ÎșΔς han d’aconformar-se amb un paper del tot marginal; permeten tambĂ©, paral·lelament, de parlar d’una certa masculinitat, espĂșria i terriblement amenaçadora (per als Grecs, s’entĂ©n), de les ÎłÏ…ÎœÎ± ÎșΔς; b) L’altre tema

16.Tot al llarg d’aquesta pĂ gina, comento, parafrasejo o resumeixo formulacions de Loraux que van apareixent en el capĂ­tol introductori de Les ExperiĂšncies de TirĂšsias («L’opĂ©rateur fĂ©minin», pp. 7-26 (= pp. 9-40 de la traducciĂł castellana). En particular, cfr. pp. 9, 10-11, 13-14, 23-24.

17.TambĂ© he de confessar, a despit de la meva profunda admiraciĂł per la HistĂČria de la sexualitat, que trobo que no resulta inĂștil recordar de tant en tant que la dicotomia mascle/femella tambĂ© s’inscriu en la biologia, no nomĂ©s en les especulacions dels analistes. Per molt que hom s’hi esforci, les dicotomies inventades per aquests darrers no sabrien recobrir-la ni substituir-la, almenys de manera completa.

64Jaume PĂČrtulas

Ă©s el de la complexitat i la riquesa realment vertiginosa de les imaginacions i fantasies que cada sexe es complau a desenvolupar i mantenir a propĂČsit de l’altre: vull dir allĂČ que els ΜΎρΔς fantasiegen a propĂČsit de les ÎłÏ…ÎœÎ± ÎșΔς, sobretot. Car no cal pas insistir que la natura mateixa de les fonts fa que es pugui parlar infinitament mĂ©s de les fantasies gregues masculines sobre la feminitat que no pas de les contrĂ ries: recuperar la veu de les dones gregues resulta una tasca extraordinĂ riament complicada, impossible sovint.

Les pĂ gines mĂ©s enlluernadores (i les mĂ©s compromeses, probablement, tambĂ©) de Les ExperiĂšncies de TirĂšsias — sobretot per a un pĂșblic no estrictament especialista — sĂłn les que l’autora consagra a analitzar els trets femenins que, d’una manera nomĂ©s aparentment paradoxal, embolcallen la figura de l’ Μ ρ. Em refereixo a tot allĂČ que una certa mena de feminitat aporta secretament als ΜΎρΔς, allĂČ que Ă©s possible que els ΜΎρΔς envegin de vegades, tambĂ© secretament. Fins i tot el filĂČleg mĂ©s estricte i rigorĂłs no deixarĂ  d’admirar l’acribia, la subtilesa de Loraux a l’hora d’analitzar termes grecs que signifiquen esquinçar, estripar, tallar, clavar, ferir: ÎŽÎčα ω, ΎηÎč ω, Ύα ω, τ ΌΜω, π ÎłÎœÏ…ÎŒÎč, Ύατ ΌαÎč. I ÎŽ Μη, sobretot ÎŽ Μη: el mateix mot que serveix per expressar el dolor lacerant del part antic i el de la llança que esqueixa la carn suau ( παλ Μ ρ α), la carn tĂšbia ( ΔρΌ ρ ) del combatent18. Que l’ Μ ρ grec senti, d’una manera o d’una altra, un cert engelosiment pel plaer que sent la dona en l’acte sexual no vol pas dir, segons Loraux, que no pugui envejar tambĂ© (d’una manera mĂ©s secreta i desesperada) el seu dolor, l’ ÎŽ Μη, el dolor fecund dels seus parts. Aparentment, l’home grec no sembla pas del tot ben construĂŻt: HĂšracles, el supermascle, no estaria gaire lluny de desitjar apropiar-se tambĂ© del dolor esquinçant de la maternitat. I aixĂČ per no parlar del mateix Zeus, pare dels dĂ©us i dels homes, per al qual els dolors del part (Atenea, DionĂ­s
) no sĂłn una cosa desconeguda, precisament. Si un motiu tĂ­picament freudiĂ  ha suscitat tota mena de sarcasmes, sarcasmes que sovint han arribat a la irrissiĂł, no pot haver estat altre que la massa famosa ‘enveja del penis’. Loraux no s’estĂ  pas de recordar-ho, precisament quan afirma que no tĂ© cap por de suscitar reaccions semblants (o encara pitjors) parlant d’una hipotĂštica, arriscadĂ­ssima ‘enveja masculina de l’embarĂ s i del part’19. Confesso que la cosa em va deixar, d’entrada, força escĂšptic i incrĂšdul; perĂČ en fi, a l’hora de la veritat tots som, o hauriem d’ésser, filĂČlegs, i els textos i contalles que Nicole Loraux addueix estan sobre la taula, ens interpel·len i reclamen una exegesi adequada. Ignorar-los directament no sembla la cosa mĂ©s honesta ni mĂ©s de bon mĂštode.

DesprĂ©s de totes aquestes consideracions, no cal pas precisar, suposo, per quins motius el nom de TirĂšsias figura en la portada del llibre, com a epĂČnim

18.Cfr. Les Expériences
, pp. 112-23 (= 201-221 de la traducció castellana).

19.Aquest tema havia estat desenvolupat, de manera diacrĂČnica i amb gran riquesa de contalles i testimonis, per un llibre molt curiĂłs: R. ZAPPERI, L’homme enceint. L’homme, la femme et le pouvoir, PUF, Paris 1983. L’original italiĂ  Ă©s de 1979; la versiĂł francesa, posterior de quatre anys, porta un ‘PrĂ©face’ de Jacques LE GOFF. Loraux el cita alguna vegada, sobretot per a precisar discrepĂ ncies d’enfocament i de metodologia.

Entre TirĂšsias i Estenebea65

i com a emblema; per altra banda, la mateixa autora es pren la molĂšstia de precisar que no es refereix, o no es refereix bĂ sicament, ni a l’endevĂ­ ni al mitjancer, analitzats per Luc Brisson20. En canvi, sĂ­ que es refereix — encara que no pas d’una manera exclusiva — al personatge que, havent vist nua la dea Pal·las Atenea, contemplĂ , com diu Nicole amb un singular neologisme, ‘l’incontemplable’, i fou orbat en conseqĂŒĂšncia21.Per a Loraux, TirĂšsias Ă©s, sobretot, l’Ășnic Ă©sser vivent del qual els Grecs tingueren notĂ­cia que, malgrat Ă©sser un Μ ρ en la plenitut dels seus atributs, poguĂ© parlar autoritzadament del plaer femenĂ­, quan li ho va reclamar el pare dels dĂ©us i dels homes, en discĂČrdia amb Hera, en la seva funciĂł — convĂ© no oblidar-ho, i l’autora hi posa tot l’ùmfasi possible —, de dea del matrimoni. TirĂšsias poguĂ© parlar-ne perquĂš havia conegut, com a dona, el plaer d’una dona; poguĂ© parlar-ne, doncs, amb tant coneixement de causa com podia parlar del plaer del seu mateix sexe de partença, si Ă©s que ho puc dir d’aquesta manera. La majoria dels que exercim la docĂšncia hem constatat que, quan hom explica aquesta contalla als estudiants (en una classe de mitologia, per exemple), sol produirse un curiĂłs quid pro quo; almenys es produĂŻa quan jo impartia aquesta assignatura. Molts estudiants, desprĂ©s de riure o de somriure una mica, donaven per suposat que la discussiĂł conjugal entre Zeus i Hera versava sobre una qĂŒestiĂł, per dir-ho aixĂ­, quantitativa; l’especificitat del plaer, molt mĂ©s difĂ­cilment comunicable, o incomunicable del tot, no entrava habitualment en els seus cĂ lculs. Val a dir que, en aquest malentĂšs, els estudiants podien prevaldre’s de la inĂšpcia d’alguns intĂšrprets; i tambĂ© (tot i que aixĂČ, ells, naturalment, no tenien per quĂš saber-ho) de l’autoritat de FlegĂł de Tral·les, aquell singular paradoxĂČgraf d’ùpoca romana que ens ha fornit la versiĂł mĂ©s extensa de la contalla; perĂČ no cal pas dir que la lectura reconstruĂŻda per Nicole Loraux resulta infinitament mĂ©s complexa i matisada22.

V

Les ExperiĂšncies de TirĂšsias — com, en general, tota la producciĂł de Nicole Loraux — ha sigut objecte d’una cĂ lida recepciĂł en els cercles dels Women Studies, a NordamĂšrica en particular23. Aquest fet potser reclama tambĂ© algu-

20.Cfr. L. BRISSON, Le Mythe de TirĂ©sias. Essai d’analyse structurale, E. J. Brill, Leiden 1976.

21.Cfr. Les Expériences
, pp. 253-271 (= 444-475 de la traducció castellana).

22.FlegĂł de Tral·les (Mir. iv 3-4) fa constar molt explĂ­citament: «TirĂšsias 
 va declarar que, del plaer, un home n’obtenia la desena part; una dona, les altres nou desenes». Loraux discuteix aquesta variant de la contalla a Les ExpĂ©riences
, pp. 16-18 (= 25-27 de la traducciĂł castellana).

23.El llibre fou traduit per Paula Wissing i publicat per la Princeton University Press el 1995; dos anys mĂ©s tard ja en sortia la reimpressiĂł en paperback. Entre les recensions que va rebre, convĂ© assenyalar la de D. M. Schaps a Bryn Mawr Classical Review (96.9.12) i la de Madeleine M. Henry a The American Historical Review cii, 1997, p. 788. Pel que fa a la recepciĂł en general de l’obra de Nicole als USA, vide P. Pucci, “Leçons Ă©tatsuniennes” (en el volum ja citat, pp. 179-185).

66Jaume PĂČrtulas

nes observacions i comentaris. Recordo bĂ© que, quan va aparĂšixer la versiĂł castellana del llibre, un ressenyador que es volia agut va fer un comentari molt curiĂłs, tirant a provocatiu: venia a dir, mĂ©s o menys, que els «estudis de gĂšnere» constitueixen, quan s’apliquen a una cultura remota, prestigiosa i idealitzada com la de la GrĂšcia antiga, una variant indissimulada de la simple ficciĂł24. No voldria resultar malpensat, perĂČ entre ratlles em va semblar llegir, a mĂ©s a mĂ©s, que Nicole Loraux era, per a aquell crĂ­tic, una feminista atĂ­pica, pel fet d’ésser una feminista preparada i intel·ligent25. Resultaria fĂ cil formular la sospita que, per a determinats crĂ­tics, bona part de les feministes no ho sĂłn pas, d’intel·ligents
 Sigui com sigui, convĂ© recordar que allĂČ que aquell crĂ­tic insinuava, encara que formulat d’una manera una mica ultrada, no deixa de tenir certa solta: l’error de bastants ‘estudis de gĂšnere’ rau en l’entossudiment a escollir com a temes de recerca arguments que, per raons metodolĂČgiques, no resulten possibles. Per a estudiar histĂČricament un tema, no n’hi pot haver pas prou que aquest tema sigui interessant, important, transcendental, tant per a l’investigador com per al pĂșblic al qual s’adreça: cal, a mĂ©s a mĂ©s, que hi hagi un mĂ­nim d’evidĂšncies, de la naturalesa que sigui, sobre les quals hom pugui treballar — evidĂšncies que facin possible de parlar-ne, i de dir-ne coses amb sentit26. En cas contrari, es tracta d’un no-tema, com tants n’hi ha que pul·lulen actualment per la literatura acadĂšmica i assagĂ­stica, i contribueixen a la seva inflaciĂł. Aquesta Ă©s una condiciĂł que se sol negligir manta vegada; i probablement aquesta Ă©s tambĂ© una de les raons per les quals els ‘estudis de gĂšnere’ han caigut en diversos impasses i els costa tant de sortir-se’n. Ara bĂ©, si mai hi ha hagut una estudiosa conscient d’aquests paranys, i que els hagi esquivat d’una manera brillant, aquesta haurĂ  estat certament Nicole Loraux. La majoria de lectors de Les ExperiĂšncies de TirĂšsias recordaran de seguida que Nicole, des de la primera pĂ gina, en el primer parĂ graf de la IntroducciĂł,

24.Potser serĂ  millor citar literalment les seves paraules (cfr. E. Lynch, “PsicoanĂĄlisis de la Grecia antigua”, El PaĂ­s/Babelia, 25 de setembre de 2004): “Al parecer, nadie estĂĄ muy seguro de su propia ‘identidad de gĂ©nero’ y ya se sabe que, cuando se habla o se escribe sobre la antigĂŒedad, es muy difĂ­cil contener la imaginaciĂłn. De hecho, aunque a menudo yo disfruto con los trabajos de los estudiosos clĂĄsicos [
] soy de los que piensan que el inmenso corpus de comentarios sobre el mundo antiguo [
], todo eso en realidad forma parte de la literatura fantĂĄstica
”.

25.Torno a citar (ibidem): “Se puede suscribir — o no — el enfoque de los llamados ‘estudios de gĂ©nero’ o dudar de que este modelo de anĂĄlisis histĂłrico y social estĂ© en verdad orientado a esclarecer algo y no mĂĄs bien dedicado a revolver una y otra vez viejos agravios entre hombres y mujeres, o de hombres contra mujeres, y viceversa. [
] Digo esto para advertir al lector que he considerado este libro de Nicole Loraux con las reservas del caso
”.

26.Sobre els Women Studies i les literatures clĂ ssiques, em limitarĂ© a remetre (escollint entre una bibliografia realment oceĂ nica) a N.S. RABINOWITZ & A. RICHLIN (eds.), Feminist Theory and the Classics, Routledge, Nova York & Londres 1993; l’aplec d’estudis de F.I. ZEITLIN, Playing the Other. Gender and Society in Classical Greek Literature, The University of Chicago Press, 1996; i tambĂ© una singular temptativa de posar en connexiĂł el feminisme i la psicoanĂ lisi: Page DUBOIS, Sowing the Body. Psychoanalysis and Ancient Representations of Women, The University of Chicago Press, 1988. Vide tambĂ© la bibliografia citada supra, a la n. 15.

Entre TirĂšsias i Estenebea67

comença a formular la cosa, en el to tallant i una mica provocatiu que solia Ă©sser el seu en aquests casos: «Ceci n’est pas un livre sur les femmes, mĂȘme s’il y est souvent question des femmes grecques, bien avant que les derniers chapitres ne se consacrent Ă  Ă©tudier quelques figures fĂ©minines paradoxales. C’est un livre sur l’homme ou sur le fĂ©minin. DejĂ , il me faut m’expliquer sur ce ou »27. I Ă©s que, tal com postil·la Ioanna Papadopoulou: «dans la pensĂ©e de Nicole Loraux on ne peut pas isoler un objet ‘femmes’, si le but est, non pas de faire de la polĂ©mique, mais de parler de sa mĂ©thode »28. Penso que convĂ© destacar que aquestes cauteles i precaucions no eren pas de tipus ideolĂČgic, sinĂł molt directament i concretament de mĂštode. Nicole era (a banda de molt i molt intel·ligent: aixĂČ, tothom ho dĂłna per descomptat) una historiadora, de preferĂšncia a qualsevol altra cosa. A molts ens consta com li agradava definir-se aixĂ­, i en el volum que ja hem citat tantes voltes n’hi ha nombrosos i autoritzats testimoniatges. Una historiadora, i no pas una crĂ­tica literĂ ria, a despit de la seva excepcional sensibilitat lectora i de l’esplĂšndida capacitat per al matĂ­s, de quĂš les seves traduccions dels trĂ gics — concebudes, com hom sap, per a l’escena — solen donar prova; ni tampoc (no almenys primĂ riament) una filĂČloga, per bĂ© que el seu ofici fos segur i sense defallences; ni una antropĂČloga tampoc, tot i l’ambient del Centre Louis Gernet parisenc, i d’haver-hi llegit tants llibres d’antropologia; ni de cap manera una filĂČsofa especulativa, encara que li agradĂ©s de discutir de filosofia amb Patrice Loraux, el seu marit i interlocutor constant; ni una sociĂČloga, ni una psicoanalista, etcĂštera — res de tot aixĂČ, sinĂł precisament una historiadora, forjada en l’aspra escola dels mestres de la disciplina; i una historiadora que sabia tot allĂČ que hom deu a les tĂšcniques, mitjans, possibilitats i recursos d’aquesta disciplina. AllĂČ que no era, Ă©s clar, Ă©s una historiadora en el sentit limitadament positivista del mot; havia decidit (influĂŻda en part pels historiadors de les mentalitats, suposo) de renovar les seves temĂ tiques d’una manera força drĂ stica. I com que, en el llibre que ara ens ocupa, s’havia llançat a analitzar les idees gregues sobre la diferenciaciĂł dels sexes, incorporava al seu utillatge una sĂšrie de conceptes, temes i procediments de Sigmund Freud.

VI

Aquest carĂ cter metodolĂČgicament molt meditat de les opcions fonamentals de Nicole davant del vast argument de «la histĂČria de les dones» traspua, pen-

27.I. PAPADOPOULOU-BELMEHDI menciona tambĂ© aquestes frases reveladores; cfr. el volum cit. [n. 1], p. 52. Per la seva banda, Pascal PAYEN, en aquest mateix volum, rebla igualment el clau: «Il sera donc question du fĂ©minin, de ‘l’operateur fĂ©minin’, non des femmes, ni d’une histoire des femmes, ce qui n’ira pas sans polĂ©mique [
] C’est en refusant la position militante ou polĂ©mique de la cause des femmes aussi bien que les thĂ©matiques des Gender Studies ». (Vide P. PAYEN, «Dans cet entre-deux du prĂ©sent et du passĂ©: une Ă©criture de l’histoire?», Les voies traversiĂšres... cit. [n. 1], pp. 38-48; les citacions corresponen a la p. 44).

28.Cfr. I. PAPADOPOULOU-BELMEHDI, «Histoire des hommes...» cit. [n. 1], p. 51.

68Jaume PĂČrtulas

so, en la cura amb la qual va elaborar, a diverses represes, la nociĂł que aquesta mateixa histĂČria constituĂŻa, molts cops, un tema impossible, un ÎŽ Ματ Μ. Per a determinats perĂ­odes de la histĂČria grega, per a determinats contextos i ambients, escriure una «histĂČria de les dones» era una tasca del tot impossible: «Non esistono infatti una figura piĂč difficile da catturare, o una vita piĂč chiusa nel segreto della sua quotidianitĂ  della figura e della vita di una donna greca senza storia, e il problema diventa ancora piĂč scottante quando si tratta di una comune donna di Atene »29. Els textos de Loraux on aquest concepte, i l’argumentaciĂł corresponent, es desenvolupen d’una manera mĂ©s articulada i mĂ©s completa deuen Ă©sser — penso — l’article intitulat «Notes sur un impossible sujet de l’histoire»30; la conclusiĂł de Les ExperiĂšncies
 («Le naturel fĂ©minin dans l’histoire», pp. 273-300 = 479-529 de la traducciĂł castellana) i, sobretot, l’admirable introducciĂł sobre «Algunes il·lustres desconegudes» en el volum col·lectiu, editat per la mateixa Nicole a l’editorial italiana Laterza, Grecia al Femminile, que acabem de citar. NingĂș no dirĂ , tanmateix, que una fĂ cil resignaciĂł formĂ©s part de la panĂČplia intel·lectual i personal de Nicole Loraux; de manera que, si per un costat renunciĂ  a escriure una histĂČria ‘contĂ­nua’, seguida, de les dones gregues — una tasca per a la qual els materials manquen sense remei —, per l’altre s’esforçà, d’una manera tan enĂšrgica com subtil, a ‘fer parlar’ les magres evidĂšncies que encara queden a la disposiciĂł d’un historiador competent i metodolĂČgicament preparat. RecuperĂ , d’aquesta manera, vestigis d’aquella «histĂČria impossible», com si fossin els fragments d’un mirall trencat; hom podria parlar, potser, manllevant la terminologia de l’historiador italiĂ  Carlo Ginzburg, de ‘indicis’, o de ‘spie’. AixĂ­, en el llibre que suara esmentĂ vem, revisitĂ  la peripĂšcia de la desventurada Melissa, la muller del tirĂ  Periandre de Corint, el qual va occir-la en circumstĂ ncies molt fosques; o va reflexionar, a propĂČsit d’AspĂ sia de Milet, l’amant de PĂšricles, sobre la figura impossible d’una «dona intel·lectual» a l’Atenes del segle V aC. — mentre les seves col·laboradores s’ocupaven de boiroses figures de sacerdotesses, de cortesanes, etc. PerĂČ fou sobretot la tragĂšdia Ă tica la que li va fornir el terreny mĂ©s adequat per a portar a terme aquesta mena d’exploracions. En la concepciĂł de Loraux, la paraula trĂ gica fou la paraula antipolĂ­tica (no pas apolĂ­tica) per excel·lĂšncia31; aixĂČ volia dir, entre altres coses, que una sĂšrie de veus severament silenciades pel discurs oficial de la π λÎčς troben en el teatre trĂ gic un respirall; i entre aquests discursos que traspuen en l’escena trĂ gica cal

29.Cfr. «Qualche illustre sconosciuta», in N. LORAUX (ed.), Grecia al Femminile, Editori Laterza, Roma & Bari 1993. (Anys desprĂ©s, el 2003, Les Belles Lettres va publicar la versiĂł francesa d’aquest llibre, aparegut inicialment en italiĂ ). Ioanna PAPADOPOULOU-BELMEHDI addueix tambĂ© aquest passatge revelador; i discuteix (art. cit. [n. 1], pp. 50-53) el tema clau de la posiciĂł de Nicole Loraux enfront dels Women Studies amb mĂ©s extensiĂł i profunditat que jo no sabria pas fer-ho ara.

30. Les Cahiers du GRIF xxxvii/xxxviii, 1988, pp. 113-124. Aquest article fou reeditat, amb petites modificacions, en una versió castellana de R. Rius Gatell, a Enrahonar. Quaders de Filosofia xxvi (1996): 13-24, que és la versió que tinc a la vista ara.

31.Més avall haurem de tornar-hi; vide infra, pp. 71-73.

Entre TirĂšsias i Estenebea69

comptar-hi — almenys en un cert sentit, i d’una determinada manera — el de les dones. No cal insistir fins a quin punt llur presĂšncia regular en escena contrasta amb la part migradĂ­ssima (mĂ©s ben dit, nul·la) que la π λÎčς atenesa els reserva en la vida oficial. Nicole Loraux, Ă©s clar, se situava a anys llum de les lectures ingĂšnues que cerquen en els mots de Fedra, de Clitemnestra o de Medea anacrĂČnics manifestos de feminisme; per no parlar de les envellides exploracions en la ideologia de llur autors, que tan sovint han caigut en l’extravagĂ ncia. Les histĂČries de Fedra, de Clitemnestra o de Medea sĂłn histĂČries de culpa, de fracĂ s i de derrota; sembla difĂ­cil de posar seriosament en dubte que — per als mateixos trĂ gics; i no parlem ja del pĂșblic del teatre de DionĂ­s — llur derrota Ă©s culpable, llur fracĂ s, merescut. PerĂČ, si comprenc bĂ© la juguesca de Nicole, allĂČ que la interessava sobretot Ă©s que, a travĂ©s d’aquestes veus i d’aquestes figures, el pĂșblic — fonamentalment o exclusivament masculĂ­ — del teatre (Ă©s a dir, la ciutat d’Atenes en pes) havia de confrontar-se — amb sentiments molt complexos, en definitiva, com AristĂČtil sabia bĂ© — amb quelcom que el discurs oficial, polĂ­tic, ignorava, negava; amb quelcom, en definitiva, refoulĂ©. I no sembla casual que, arribats en aquest punt, haguem recaigut, d’una manera mĂ©s o menys involuntĂ ria i instintiva, en el llenguatge de la psicoanĂ lisi.

VII

M’agradaria de contrastar un moment aquests breus apunts amb una lectura de la tragĂšdia de Fedra, a l’HipĂČlit d’EurĂ­pides, que Nicole Loraux va donar a conĂšixer, en un 1979 que ja resulta força llunyĂ  — abans de les seves publicacions mĂ©s reconegudes i significatives en el camp de la tragĂšdia grega; abans, de fet, d’haver publicat cap llibre32. Nicole, amb brillant acuĂŻtat crĂ­tica, va saber individuar en l’afany de glĂČria, en una veritable set de glĂČria, el nus inextricable que afoga Fedra, desprĂ©s que ha sucumbit al mal d’amor que li infligeix Afrodita. Fedra nomĂ©s pot preservar la seva bona fama si mantĂ© en silenci el seu desig, el seu amor; perĂČ una glĂČria passada sota silenci Ă©s quelcom contradictori. Ara bĂ©, si un hom analitza correctament la cosa, allĂČ que implica una contradicciĂł sense remei Ă©s la nociĂł mateixa de «la glĂČria d’una dona» — allĂČ a quĂš Fedra aspira amb tantĂ­ssima passiĂł; perquĂš, en realitat, una dona nomĂ©s podria desitjar, com a tota glĂČria (evidentment contra-

32.«La gloire et la mort d’une femme», SorciĂšres xviii, 1979, pp. 51-57; reeditat, en una versiĂł castellana de R. Rius Gatell, a R. RIUS (ed.), Sobre la guerra y la violencia en el discurso femenino (1914-1989), Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2006, pp. 181-192, que Ă©s la que tinc a la vista en el moment de redactar aquestes ratlles. La data d’aquest estudi primerenc em permet de destacar, de passada, la solidesa dels postulats intel·lectuals i exegĂštics de Nicole Loraux, i la coherĂšncia del seu desplegament posterior. En els parĂ grafs que segueixen, no he assajat pas d’anar mĂ©s enllĂ  de la lectura de Nicole, Ă©s clar, perĂČ sĂ­ que he mirat d’explicitar-la una mica mĂ©s; de manera que no m’he privat pas, de tant en tant, de fer servir els meus propis termes.

70Jaume PĂČrtulas

dictĂČria), que mai no es parli d’ella, ni per a mal ni tampoc per a bĂ©33. Fedra estima la glĂČria, la seva glĂČria, amb tot l’apassionament d’un Μ ρ heroic; i no se’n podrĂ  sortir de cap manera. Amb rĂ pida concisiĂł, Nicole Loraux va assenyalant els passatges clau, on aquest grumoll de contradiccions es manifesta amb tota claredat, als ulls de la seva protagonista mateixa: 
 doncs, vaig començar des d’aleshores a callĂą, a recloure el mal. Car en la llengua no hi ha fe [
]

No, que no em passi que Ă©s ocult si obro bĂ© i si faig res d’infame ho testifiquin molts. Sabia que la cosa i que el meu mal sĂłn vils, i que era dona, a mĂ©s, no ho ignorava pas, que se’ns detesta
34

Fedra Ă©s ben conscient que les seves aspiracions a una noble fama, guanyada a base d’endurar el flagell d’Afrodita, no sĂłn compatibles amb la polĂ­tica de mantenir el silenci35; perĂČ que trencar aquest silenci i explicar el seu mal no li aportarĂ  cap mena de glĂČria, sinĂł mĂ©s aviat tot el contrari, una infĂ mia sense remei. Aquesta consciĂšncia traspua clarament en la mena de garbuixos en els quals, sota les incitacions de la dida, es va entortolligant; i aixĂČ tampoc no simplifica gens la posiciĂł de la reina:

FEDRA: 
 És cosa que m’honora, amb tot [τÎčÎŒ Μ ρΔÎč]

LA DIDA:ÂżI sent honrĂłs ho amagues, tot i els precs que et faig?

FEDRA: És que medito com fer noble el que Ă©s tan lleig.

LA DIDA: Doncs bĂ©, si parles Âżno te’n creixerĂ  l’honor? [τÎčÎŒÎčωτ ρα]

FEDRA: Pels dĂ©us, aparta’t, deixa anar la meva mĂ !36

33.No cal insistir que, en els termes mateixos d’aquesta formulaciĂł, resulta fĂ cil rastrejar-hi l’estudiosa que, al llarg d’aquells mateixos anys, es dedicava a dilucidar els mecanismes ideolĂČgics de l’OraciĂł fĂșnebre atenesa, de la de PĂšricles en particular.

34.EurĂ­pides, HipĂČlit, vv. 393-395; 403-407. Faig servir, aquĂ­ i en els passatges segĂŒents, la versiĂł de Carles Riba a ClĂ ssics Curial (Barcelona 1977). Els mots grecs emfasitzen que el llenguatge que empra Fedra Ă©s el de «la clara fama»: «ocultar les coses belles» (λαΜ ΜΔÎčΜ Îșαλ ); “testimonis de les accions vergonyoses” (α σ ρ Ύρ σ ).

35.Aquesta fou la seva actitud inicial, tal com reconeix Afrodita (vv. 38-40: “gemegant amb els fiblons / d’amor clavats, la pobra es va deixant morir /en el silenci); i tal com la protagonista mateixa recorda (vv. 393-394: “vaig començar / des d’aleshores a callñ, a recloure el mal”). L’anàlisi de la utilització, al llarg de la tragùdia, de termes que signifiquen ‘callar’ i ‘parlar’ i nocions properes constitueix un aspecte particularment vistent, i particularment brillant, del treball de Nicole.

36.Vv. 329-333. AllĂČ que l’honora Ă©s resistir el flagell d’Afrodita, naturalment. El vers 331 (al qual les remarques de Loraux donen molt de relleu i importĂ ncia) resulta difĂ­cil de traduir:

α. És a dir , “a partir de quelcom vergonyĂłs [ = el meu amor, la meva passiĂł], m’arranjarĂ© per a portar a terme una acciĂł bella [= la meva endurança, potser la meva mort?]. La precisa traducciĂł de Nicole val alhora per una exegesi i per una parĂ frasi dilatada: “amb la vergonya construim l’honor”. PerĂČ com la mateixa Nicole explica perfectament, Fedra, aixĂČ, no sabria com realitzar-ho sense publicitar tota la histĂČria (Ă©s allĂČ que li declara la nodrissa); i la histĂČria en si resulta, per a qualsevol grec, objectivament infame.

Îș τ Μ Îł ρ α σ ρ Μ σ λ Όη αΜ ΌΔ

Entre TirĂšsias i Estenebea71

No resulta pas sorprenent que, quan la imprudĂšncia de la dida esbomba davant d’HipĂČlit la passiĂł de la seva noble mestressa, aquesta no es planyi de cap manera pel refĂșs del xicot, sinĂł mĂ©s aviat per la pĂšrdua del seu honor, que la desespera: «No has pogut [callar], tu! — xiscla a la dida — I ara ja no morirĂ© honrada »37. Tanmateix, Fedra — grĂ cies al fet d’ésser una heroĂŻna dels temps del mite, no pas una silenciosa muller atenesa del segle V aC. — assolirĂ  aquella glĂČria que tant va cobejar, i precisament al costat d’HipĂČlit, encara que no es tracti exactament del tipus de fama que ella delejava, la d’haver estat una esposa i una mare exemplars — sinĂł una glĂČria força mĂ©s ambigua. En efecte, Àrtemis, en la seva σÎčς ex machina, fent servir uns mots que semblen un eco dels que la seva rival Afrodita emprava en el prĂČleg a propĂČsit del silenci de Fedra, anuncia que la fama d’aquest amor no s’extingirĂ  mai:


 No, en l’obscuretat caigut, l’amor que Fedra t’ha tingut no morirà
38

Trobo veritablement significatiu que Nicole analitzĂ©s amb tanta finesa la tensiĂł entre les ganes de parlar de la dissortada Fedra i la seva necessitat de callar; hi veig un cert paral·lelisme amb els problemes metodolĂČgics que ella, com a historiadora, afrontava. Hom no pot pas forçar unes fonts tan reticents a parlar, i a donar unes impossibles clarĂ­cies sobre l’existĂšncia de les silencioses dones gregues; perĂČ, de la mateixa manera que la histĂČria de Fedra, mĂ©s enllĂ  del seu suĂŻcidi, va poder eternitzar-se en un culte que, a despit de tot, vinculava el seu nom i el de l’esquiu HipĂČlit, determinats moments de la histĂČria de les dones antigues potser podran assolir, grĂ cies al treball tossut de la historiadora, el qualificatiu que emprava Àrtemis al final del mateix HipĂČlit: Îș Μ ΜυΌ ς

VIII

Aquestes darreres remarques em fan adonar que no seria ni coherent ni honrat acabar el meu paper sense tornar a parlar una mica mĂ©s de la concepciĂł, tan cara a Nicole Loraux, de la tragĂšdia com a antipolĂ­tica — una concepciĂł a la qual ja hem al·ludit abans d’una manera massa breu (vide supra, pp. 6869). Es tracta d’una nociĂł central, d’una idea-força en el pensament de Nicole; l’havia anat madurant llargament i devia treballar-hi encara, quan li sobrevinguĂ© el daltabaix de la malaltia. Potser es podria sintetitzar d’aquesta manera: la veu trĂ gica es presenta com una poderosa alternativa al discurs

37.Vv. 687-688. Noti’s la força del terme Δ ÎșλΔΔ ς, encara una volta. 38.Vv. 1429-1430. El grec fa aixĂ­:

Observi’s la poderosa oposiciĂł Μ

/ σÎčÎł : la terminologia de «la clara fama» continua, i es mantĂ© amb tot el seu vigor.

Îș Μ ΜυΌ ς πΔσ Μ ρως Ία Ύρας Δ ς σΔ σÎčγη σΔταÎč
Όα

72Jaume PĂČrtulas

‘polĂ­tic’ — com una alternativa, concretament, al λ Îł ς πÎčτ Îč ς, que la mateixa Nicole havia analitzat en termes memorables. Potser pot resultar Ăștil i cĂČmode d’entendre els punts de vista de Nicole Loraux com una mena de contrapartida polĂšmica — polĂšmica fecunda, creativa — respecte a determinades perspectives sobre la tragĂšdia que havien predominat en la crĂ­tica dels dos decennis anteriors; em refereixo bĂ sicament als punts de vista que hom pot sintetitzar amb el tĂ­tol d’un llibre molt conegut de Christian Meier, segons el qual la tragĂšdia grega Ă©s un art polĂ­tic39 . Al mateix temps, Nicole operava una mena de revisiĂł — des d’una perspectiva ‘descentrada’, penso que podrĂ­em dir — de l’estudi clĂ ssic de Diego Lanza i Mario Vegetti sobre L’ideologia della cittĂ 40

La veu endolada del 1999 (que recull, com tothom recordarĂ , unes conferĂšncies impartides alguns anys abans als USA, a Cornell i a Harvard) emfasitza d’una manera especial (tot aixĂČ ho dic d’una manera massa breu i sumĂ ria, i conscient dels riscos de simplificar que la cosa comporta) que no hi ha res tan difĂ­cil de col·lectivitzar — no vull pas dir en el sentit de ‘compartir’, sinĂł en el sentit d’‘integrar en la raĂł polĂ­tica’ — com el dolor, el sofriment. I no sĂłn precisament el sofriment i el dolor uns components essencials de la tragĂšdia?41 A partir d’aquesta constataciĂł, Nicole trenĂ  un assaig molt bell sobre la tragĂšdia com la cosa antipolĂ­tica per excel·lĂšncia. Molt bell, perĂČ que ens fa enyorar mĂ©s, encara; com hem dit abans (vide supra, p. 58) es tracta d’un tors inacabat. Nicole ja havia estudiat en profunditat (en la seva admirable Tesi sobre l’OraciĂł fĂșnebre, i tambĂ© desprĂ©s) com la polis atenesa experimentĂ  la necessitat polĂ­tica de substituir el plany tradicional de les dones (tan representatiu de l’ordre de coses gentilici i aristocrĂ tic) pel gĂšnere especĂ­ficament cĂ­vic del λ Îł ς πÎčτ Îč ς. Ara, Nicole es dedicava a analitzar com el teatre trĂ gic sabia apropiar-se de molts aspectes catĂ rtics d’aquest lament; perĂČ, alhora, el teatre estigmatitzava la natura del plany. L’estigmatitzava com una cosa essencialment femenina, oriental, bĂ rbara, imprĂČpia de ciutadans atenesos. Si hom s’hi fixa bĂ©, s’adonarĂ  que el vell motto dels estudiosos de l’escola de Louis Gernet, de Jean Pierre Vernant sobretot, a propĂČsit del teatre trĂ gic («la tragĂšdia sorgeix quan hom comença a esguardar el mite amb els ulls del ciutadà») no resultava pas desmentit ni negat; allĂČ que Nicole Lo-

39.VersiĂł francesa: C. MEIER, De la TragĂ©die grecque comme art politique, traduĂŻt de l’allemand par Marielle Carlier, Les Belles Lettres, Paris 1991. L’original alemany fou publicat a MĂșnic, el 1988, per C. H. Beck’sche Verlag. La proposta interpretativa de Nicole tambĂ© divergeix força, per bĂ© que d’una manera tĂ cita, respecte de les lectures de la tragĂšdia grega desenvolupades durant els anys setanta i vuitanta pels seus mestres del Centre Louis Gernet, Jean-Pierre Vernant i Pierre Vidal-Naquet. El petit llibre de P. VIDAL-NAQUET, Le miroir brisĂ©. TragĂ©die athĂ©nienne et politique, Les Belles Lettres, Paris 2002, sembla constituir una mena de resposta, sobretot pel subtĂ­tol; perĂČ no s’endinsa en polĂšmiques.

40.MĂ©s avall parlarĂ© una mica mĂ©s d’aquesta darrera qĂŒestiĂł; vide infra, pp. 74-75.

41.Vaig intentar de prolongar una mica aquestes reflexions a «TragĂšdia i Plany», in Francesco DE MARTINO & Carmen MORENILLA (eds.), El perfil de les ombres,Levante Editori, Bari 2002, pp. 403-408. Altrament, aquests aspectes de la poesia trĂ gica dels grecs resulten molt ben tractats a D. LANZA, La disciplina dell’emozione. Un’introduzione alla tragedia greca, Il Saggiatore, MilĂ  1997, de tĂ­tol ben significatiu.

Entre TirĂšsias i Estenebea73

raux intentava (o, almenys, aquesta Ă©s la manera com em sembla que cal veure les coses) era transcendir aquesta idea que s’havia revelat tant fructĂ­fera; portar-la a una esfera mĂ©s vasta i obrir-li perspectives noves i bastant insospitades.

Al portar a terme aquesta operaciĂł, Nicole tambĂ© restava fidel al programa de tota una vida: el d’analitzar, amb tota la finesa i tota la precisiĂł possibles, la manera atenesa de veure la diferenciaciĂł dels rols sexuals. Encara que no hi hagi, que no hi pugui haver un discurs polĂ­tic sobre «la raça de les dones», la polis bĂ© havia d’encarar, d’una manera o altra, aquest problema de la diferenciaciĂł i dels rols sexuals; la polis bĂ© havia de bastir — o, potser, mĂ©s aviat, havia de donar per suposat — alguna mena de discurs sobre els sexes. Per començar, la polis dels atenesos tenia, com Ă©s obvi, un interĂšs molt viu en la seva continuĂŻtat, en la seva perpetuaciĂł en el temps. Dones i infants, ÎłÏ…ÎœÎ± ÎșΔς τΔ Îșα τ ÎșΜα, constitueixen la garantia natural de la perduraciĂł de la col·lectivitat; i en aquest sentit, sĂ­ que la polis hi pensa i els pensa, els confereix espai i visibilitat. No es pot pas dir, Ă©s clar, que teoritzi sobre la seva necessitat i sobre el seu paper, perĂČ certament n’és conscient i els tĂ© en compte. El mateix fet (recordat per Nicole Loraux a diverses represes) que, a l’hora de mencionar les dones i els infants, l’ordre habitual no sigui pas aquest, dones i infants, sinĂł a l’inrevĂ©s (abans els infants que les dones) recorda de manera explĂ­cita que allĂČ que estĂ  en joc no Ă©s pas el rol de les dones com a ciudadanes (quelcom, per als parĂ metres atenesos, inconcebible, impossible del tot) si no la continuĂŻtat de la polis, la seva perpetuaciĂł en el temps. I aixĂČ ha de recolzar, de manera inevitable, en la força reproductora de les dones.

No deixa d’haver-hi, doncs, un cert discurs ‘polĂ­tic’ a propĂČsit dels rols sexuals, que Loraux sabĂ© analitzar amb lucidesa admirable. Els mites i la tragĂšdia (la tragĂšdia, subsidiĂ riament, i a partir dels mites) constitueixen els espais d’articulaciĂł d’aquest discurs que Nicole anomenava sovint «intersticial». Una estudiosa de l’‘Escola de ParĂ­s’ no podia pas deixar de tenir-los en compte. Aquells aspectes de la diferĂšncia sexual que la polis atenesa no tenia un interĂšs especial a mirar cara a cara, no deixaven pas per aixĂČ de confrontar-la, encarnats per HĂšracles i la seva aclaparadora sexualitat, per TirĂšsias, o per l’argiva HĂšlena, per Deianira amb el seu nom tan expressiu, per Àiax o per Ulisses. Al començament d’aquesta recerca, sens dubte cal buscar-hi, tal com dĂšiem fa un moment, la lliçó de Jean-Pierre Vernant i Pierre Vidal-Naquet, explicant que els mites serviren a la polis per confrontar la seva prĂČpia alteritat. Un dels mĂšrits cĂ bdals de N. Loraux consistĂ­ sens dubte a saber donar a aquesta lliçó un abast mĂ©s esbiaixat, mĂ©s descentrat; d’alguna manera, un abast mĂ©s general, tambĂ©.

IX

Abans he apuntat que, a parer meu, aquesta interpretaciĂł de la tragĂšdia com l’antipolĂ­tica estableix tambĂ© un diĂ leg molt eficaç amb L’ideologia della cit-

74Jaume PĂČrtulas

tĂ ; ara voldria explicar-me una mica mĂ©s sobre aquest darrer punt42. Tothom recordarĂ  que, a parer de Lanza i Vegetti, el sistema ideolĂČgic de la polis grega no comportava l’articulaciĂł d’un discurs positiu sobre el sexe, ni, a fortiori, sobre la sexualitat — en la mesura que aquestes realitats pertanyen a l’esfera d’allĂČ que Ă©s irreductiblement privat i personal. Per dir-ho d’una forma simplificada i aproximativa, el sexe no encaixa en els paradigmes ‘polĂ­tics’ de la raĂł grega. PerĂČ potser serĂ  millor que mencioni verbatim els punts de vista de Lanza i Vegetti, per por que la meva versiĂł no els aprimi o els empobreixi excessivament: «  come ogni altro, il criterio della politicitĂ  include ed esclude, discrimina tra quel che Ăš accettabile, comprensibile, possibile oggetto di conoscenza, e quel che si Ăš costretti a rifiutare, disconoscere, negare. Questo Ăš l’impolitico, il confuso, ciĂČ che in ogni caso non puĂČ essere inscritto nel paradigma conoscitivo della cittĂ . A tale mondo oscuro che non puĂČ trovar posto nella organizzazione razionale della polis appartengono, tipicamente, il sesso e l’economia ». A despit de l’eficaç contundĂšncia d’aquestes afirmacions, hom pot sentir-se inclinat, almenys en un primer moment, a matisar-les, a polemitzar-hi; potser a aportar alguns contraexemples que, a primer cop d’ull, semblen desmentir-les o, com a mĂ­nim, qualificar-les de diverses maneres. Les garlaires heroĂŻnes d’EurĂ­pides, per exemple, acudeixen de seguida a la memĂČria. És que Fedra, Alcestis o Medea no han donat raĂł — en dilatats parlaments que AristĂČfanes i els filĂČlegs esteticistes desaproven per massa discursius — dels sentiments amorosos que les sacsejaven? Hom s’adona aviat, tanmateix, que els sentiments amorosos d’aquestes heroĂŻnes — absolutament irracionals, per altra banda; sobre aixĂČ, no cal insistir-hi gaire — es juguen sempre en un pla transcendent, que invita l’auditori a l’esgarrifança, mĂ©s que no pas a la comprensiĂł racional43. El fet d’adjudicar sistemĂ ticament la responsabilitat d’allĂČ que s’esdevĂ© a Afrodita, posem per cas, condiciona de manera drĂ stica (almenys en la meva opiniĂł) qualsevol anĂ lisi que hom vulgui assajar de les motivacions

42.D. LANZA & M. VEGETTI, «L’ideologia della città», in D. LANZA, M. VEGETTI, G. CAIANI, F. SIRCANA, L’ideologia della cittĂ , Liguori, NĂ pols 1977, pp. 13-27 (la citaciĂł que ve tot seguit correspon a la p. 26). Com que el professor Lanza es trobava present en la Jornada In memoriam (la seva contribuciĂł apareix en aquest volum), vaig tenir ocasiĂł de prolongar amb ell aquesta conversa, d’una manera alhora fructuosa i agradable. PerĂČ no seria just considerar el meu text definitiu com una transcripciĂł fidel d’aquesta conversa, tot i que penso que en reflecteix força la tĂČnica general.

43.Aquesta visiĂł de les heroĂŻnes euripidees, vĂ­ctimes d’una força demĂČnica que les transcendeix, les depassa i les mena per rutes del tot alienes a elles mateixes, fou desenvolupada ja fa molts anys per AndrĂ© RIVIER, en alguns treballs que, almenys a parer meu, no han perdut llur vigĂšncia: «Euripide et Pasiphaé» i «L’élement dĂ©monique chez Euripide jusqu’en 428»; represos a Études de littĂ©rature grecque, Librairie Droz, Ginebra 1975. Fa relativament poc he intentat de reprendre’ls i prolongar-los, a la llum de les noves exegesis d’EurĂ­pides, i tenint en compte tambĂ© altres obres fragmentĂ ries. Vide «El silenci endolat d’Estenebea», in Francesco DE MARTINO & Carmen MORENILLA (eds.), El Caliu de l’oikos,Levante Editori, Bari 2004, pp. 503-522 i «Melodies cretenques i matrimonis sacrĂ­legs», in J.V. BAÑULS, Fr. DE MARTINO & C. MORENILLA (eds.), El teatro greco-latino y su recepciĂłn en la tradiciĂłn occidental II,Levante Editori, Bari 2007, pp. 297-324.

Entre TirĂšsias i Estenebea75

dels personatges. De manera que, tot comptat i debatut, Lanza-Vegetti tenen raĂł (penso), almenys en bona mesura. AllĂČ que defineix sobretot els sentiments d’aquestes heroĂŻnes Ă©s que no resultin gens susceptibles d’enquadrarse en els esquemes socials bĂ sics. L’amor de Fedra, posem per cas, que desafia la dikĂȘ amorosa, la justa reciprocitat entre una part agens i una part patiens44, no Ă©s nomĂ©s que resulti socialment inacceptable; mĂ©s aviat resulta incomprensible, i per tant convĂ© d’atribuir-lo a alguna instĂ ncia irracional, com ara la vindicta de la deessa.

La perspectiva de Loraux, sense contestar uns plantejaments com els de Lanza-Vegetti — al contrari, mĂ©s aviat donant-los com una adquisiciĂł fora de discussions — mĂ©s aviat inverteix els seus termes, per a dir-ho aixĂ­. Podria molt ben Ă©sser que la π λÎčς i la seva ideologia oficial no qĂŒestionin ni la diferenciaciĂł ni els rols sexuals; perĂČ, en qualsevol cas, la diferĂšncia sexual (que bĂ© deu tenir quelcom d’un fet natural, biolĂČgic, mĂ©s enllĂ  de les elaboracions dels analistes) sĂ­ que planteja una sĂšrie d’interrogants i de qĂŒestionaments al discurs polĂ­tic. No pretenc pas dir que el discurs polĂ­tic presenti en aquest terreny uns plantejaments explĂ­cits — i unes respostes explĂ­cites, molt menys encara; una vegada mĂ©s, es tracta d’una qĂŒestiĂł ‘d’intersticis’. En el teatre de DionĂ­s, les heroĂŻnes (perĂČ tambĂ© els herois, sembla important de recordar-ho) sofreixen i es planyen acoradament. En aquests planys, hi traspuen de biaix moltes coses que el discurs oficial reprimia, suprimia. Recollir aquests senyals, sistematitzar-los i fer-los parlar constitueix, una vegada mĂ©s, la tasca d’un intĂšrpret pacient i subtil.

Les regles del memorial i de l’encomi tal com els estic (i els estem) practicant ara suggereixen que no clogui aquestes reflexions sense apel·lar a una experiĂšncia personal i directa; i ho farĂ© amb molt de gust, perquĂš els records que em vĂ©nen a la memĂČria em commouen, tot i els anys que ja han passat. La poesia trĂ gica dels grecs va Ă©sser el tema sobre el qual Nicole Loraux i jo conversĂ rem mĂ©s llargament, i d’una manera mĂ©s personal — unes converses, no cal dir-ho, en les quals, a despit de la seva amabilitat exquisida, parlava sobretot ella, i jo, probablement contra les meves tendĂšncies mĂ©s espontĂ nies, em dedicava bĂ sicament a escoltar. S’escaiguĂ© que, durant la tardor de 1986, Nicole Loraux passĂ  una setmana a Barcelona, dictant un curs de conferĂšncies, convidada per la Societat Catalana d’Estudis ClĂ ssics, presidida llavors per Carles Mi-

44.Manllevo algunes d’aquestes expressions a un treball clĂ ssic de Bruno GENTILI — el qual, tanmateix, les aplica en primera instĂ ncia a Medea, no pas a Fedra: «Amore e giustizia nella Medea di Euripide», publicat originĂ riament en els Quaderni Urbinati di Cultura Classica i recollit posteriorment a Cl. CALAME (ed.), L’amore in Grecia, Laterza, Roma - Bari 1984, pp. 159-170.

X

ralles45. Va ser una setmana molt plujosa (mĂ©s parisenca que barcelonina, podrĂ­em dir); i a mi, que encara era jove, em corresponia anar-la a buscar cada vespre a l’hotel, amb un gran paraigĂŒes negre, i acompanyar-la a la seu de l’Institut. Jo conservava ben viva — de fet, no l’he perduda mai — la fascinaciĂł per EurĂ­pides que m’havia encomanat el doctor Josep Alsina, un mestre molt enyorat; de manera que vaig tempestejar-la amb qĂŒestions i interrogants. Ella anava improvisant respostes, sovint enlluernadores. Molts cops he lamentat de no haver fixat per escrit, aleshores, aquelles xerrades itinerants sota la pluja (vĂ rem acabar bastant molls, alguna vegada). Ara, tot el que puc fer, cada cop que em toca d’escriure sobre EurĂ­pides o sobre algun dels seus col·legues trĂ gics, Ă©s mirar de recapturar alguna cosa de l’ ς, del to d’aquelles converses — quelcom que, d’habitut, no estĂ  pas al meu abast d’aconseguir, com Ă©s lĂČgic. Recordo molt bĂ©, tanmateix, que vĂ rem parlar bastant de les Fedres i de les Estenebees π ρΜαÎč, putes, tal com les anomenĂ  AristĂČfanes a les Granotes (v. 1043), amb una brutalitat i una injustĂ­cia ben notĂČries. Va Ă©sser, naturalment, una cosa deliberada que jo dediquĂ©s a l’Estenebea euripĂ­dea el primer article que vaig escriure sobre tragĂšdia grega desprĂ©s de la mort de Nicole46, tot i que estic segur que no vaig aconseguir de recollir gran cosa d’aquelles antigues converses.

De l’Estenebea, no ens han pervingut pas (com de Fedra, de Medea, de PasĂ­fae) cap d’aquells devessalls de paraules que devien fer les delĂ­cies dels contemporanis d’EurĂ­pides, i la indignaciĂł — segurament fingida — d’AristĂČfanes. El passatge mĂ©s extens que en conservem correspon al PrĂČleg (fr. 661 Kannicht)47; la persona loquens Ă©s un home, el mateix Bel·lerofont, concretament — el destinatari, desconcertat i escandalitzat, de les propostes immorals de la

45.Les circumstĂ ncies i l’ambient d’aquesta visita, amb la sala que, inopinadament, esdevĂ© petita a causa de l’afluĂšncia insĂČlita d’estudiants, han estat ben reflectits per Montserrat JUFRESA, en la seva contribuciĂł al volum col·lectiu citat tantes vegades («Liens ibĂ©riques», Les voies traversiĂšres... cit [n. 1], pp. 191-196). El tema de les lliçons fou SĂČfocles; el contingut d’una d’elles, grosso modo, el de «La main d’Antigone», un article llavors encara inĂšdit (fou publicat poc desprĂ©s a Metis i 2, 1986, pp. 165-196). Puc afegir-hi encara un detall mĂ­nim, que potser tĂ© un cert interĂšs, mĂ©s enllĂ  de l’anĂšcdota. Nicole em regalĂ  una fotocĂČpia dedicada del manuscrit de «La main d’Antigone»; suposo que en regalĂ  mĂ©s exemplars. Quan fa poc he llegit (en el citat volum d’homenatge) que tambĂ© havia distribuit fotocĂČpies precisament d’aquest article entre els seus estudiants parisencs, he pensat que l’audĂ cia intel·ligent d’aquesta proposta de lectura sens dubte li devia semblar una bona introducciĂł a la seva caracterĂ­stica manera de llegir la tragĂšdia.

46.«El silenci endolat d’Estenebea», citat supra, a la n. 43. En els parĂ grafs segĂŒents, sintetitzo alguns passatges d’aquest article i tambĂ© d’un altre de posterior, «Melodies cretenques i matrimonis sacrĂ­legs», citat a la mateixa nota.

47.Conservem aquest passatge grĂ cies a la bona pensada d’un erudit comentador bizantĂ­ del segle XI, Joan el Logoteta. Faig servir, Ă©s clar, la recent ediciĂł dels fragments euripidis a cura de Richard KANNICHT, Tragicorum Graecorum Fragmenta v. Euripides. Vandenhoeck & Ruprecht, Göttingen 2004; perĂČ tambĂ© he tingut a l’abast de la mĂ  l’ediciĂł JOUAN & VAN LOOY a la col·lecciĂł Guillaume BudĂ© (2002). En el context present, no cal que precisi que em refereixo Ășnicament a l’Estenebea, sense fer entrar en joc l’altra tragĂšdia euripidea de Bel·lerofont. Aquesta darrera tracta tota una altra part de la contalla; altrament, ens n’han pervingut fragments insignificants, nomĂ©s.

Entre TirĂšsias i Estenebea77

reina. Bel·lerofont planteja la situaciĂł amb la concisiĂł informativa i la sequedat — no sĂ© pas si anomenar-les mitogrĂ fiques o herĂ ldiques — de tants prĂČlegs euripidis. Declara de seguida que aquesta passiĂł inconvenient d’Estenebea no Ă©s altra cosa que la dissort que ha correspost al casal de Pretos, un casal sofrent i emmalaltit (Μ σ Μτας ÎŽ ÎŒ υς). Molts homes sĂłn pobres, altres sĂłn d’origen obscur, altres encara sofreixen desgrĂ cies diverses; perĂČ aquells que ho tenen tot, els acostuma a avergonyir una dona estĂșpida (ÎłÏ…Îœ Îșατ σ υΜ’ Μ ÎŽ ÎŒ Îčς Μηπ α). En aquest context, resulta que Estenebea es consagra a la cacera erĂČtica; concretament, a la cacera erĂČtica amb paranys (ÎŽ λ ηρΔ ΔταÎč)48. Fa poc que Estenebea ha enviat a Bel·lerofont la seva dida, la qual ha arribat a dir al minyĂł — no sabem si per compte propi o de la seva mestresssa — que, si cedia als desigs i a les requestes d’aquella, podria fins i tot apoderar-se del casal de Pretos (fr. 661 Kannicht, v. 14):

FĂ©s-li una mica de cas, i t’empararĂ s del casal de l’amo

Si Bel·lerofont no ha pres en consideraciĂł aquestes propostes Ă©s, naturalment, en atenciĂł als vincles (de gratitud, d’hostatgia, de lleialtat) que l’uneixen al marit traĂŻt; no vol insultar ( ρ σαÎč) aquest palau malalt. No cal dir que allĂČ que pugui sentir per Estenebea (tant si Ă©s fĂ stic com desig, indiferĂšncia com menyspreu) resulta del tot irrellevant49 No seria pas raonable, Ă©s clar, de projectar sobre la tragĂšdia sencera aquesta Ășnica escena — ni per a reconstruir-ne la trama successiva ni, menys encara, per a recuperar les raons dels diferents personatges. Es tracta nomĂ©s del PrĂČleg; els altres personatges aniran compareixent al seu torn davant del pĂșblic, i presentant cada un d’ells les seves raons prĂČpies. PerĂČ aquest PrĂČleg sĂ­ que serveix per a ‘donar el to’ i fixar el nivell en el qual es desenvoluparan les coses. L’esfera dels sentiments no interessa Bel·lerofont: ni els sentiments de Pretos, ni els d’ell mateix, ni, molt menys encara, els de la desventurada Estenebea. Bel·lerofont parla tant sols de coses objectives: de la prosperitat i de la ruĂŻna dels casals, de les relacions socials entre els homes (la ΔΜ α, el lligam sociopolĂ­tic i tambĂ© religiĂłs que el vincula a Pretos); fins i tot d’allĂČ que Estenebea ha fet — en contrast amb allĂČ que Estenebea poguĂ©s haver pensat o sentit. La reina, per mediaciĂł de la seva dida, i invocant uns estranys interessos egoĂŻstes i espuris del mateix Bel·lerofont — la possibilitat de desbancar Pretos no nomĂ©s en el tĂ lem, sinĂł tambĂ© en el tron — ha volgut «induir-

48.No resulta gens difĂ­cil d’imaginar els brillants comentaris que Nicole hauria sabut dedicar a aquesta complexa dicciĂł trĂ gica, en la qual traspua l’angĂșnia per les arteries, les astĂșcies i els paranys femenins; allĂČ que ja resultaria mĂ©s difĂ­cil fĂłra intentar realitzar aquesta feina en comptes d’ella.

49.He resumit aquests versos amb un cert deteniment, amb la intenciĂł de destacar les diferĂšncies entre l’Estenebea i altres tragĂšdies euripidees de temĂ tica similar, com ara l’HipĂČlit La remarca habitual en el sentit que, en totes aquestes peces, EurĂ­pides s’ajusta a l’esquema folklĂČric tradicional anomenat «el motiu de Putifar», Ă©s del tot certa, naturalment; perĂČ pot contribuir a desdibuixar les diferĂšncies, de vegades considerables, que el dramaturg sens dubte introduĂŻa cada vegada en l’esquema bĂ sic.

lo al tracte clandestĂ­ del llit» (Îșρυ

Μ). Si les coses se situen nomĂ©s en aquest nivell, la reina Estenebea no hi tĂ© res a guanyar; en canvi, sĂ­ que hi tĂ© molt, tot, per a perdre50

Al llarg dels meus articles, m’entretenia a rastrejar — amb un detall i una extensiĂł que, certament, no Ă©s pas del cas de reproduir, ara i aquĂ­ — si, entre els magres fragments preservats, n’hi havia gaires que versemblantment poguessin correspondre a mots pronunciats per la mateixa Estenebea51. Resulta impossible, Ă©s clar, aclarir del tot si Estenebea s’encastellava de debĂČ en un silenci desesperat o si sĂłn les defallences de la transmissiĂł allĂČ que ens ha fet perdre gairebĂ© tots els seus mots; perĂČ d’intervencions indiscutibles d’Estenebea nomĂ©s cal admetre’n dues: un diĂ leg amb la nodrissa, amb una emotiva presentaciĂł del seu amor i la seva desesperaciĂł, i un altre amb Bel·lerofont52. Aquest darrer devia Ă©sser destinat, completament o, almenys en bona part, a detallar els aspectes tĂšcnics de la fugida, a enardir Bel·lerofont, a fer que ell dissipĂ©s els possibles temors de la reina, etcĂštera. FĂłra, naturalment, una imprudĂšncia greu arribar de seguida a la conclusiĂł que el personatge d’Estenebea assumia un paper poc destacat en la tragĂšdia que porta el seu nom, o que hi tenia pocs parlaments — tot i que el meu tĂ­tol ja pretenia insinuar quelcom aixĂ­ — i que els rols fonamentals els assumien els dos antagonistes masculins, Bel·lerofont i Pretos. Al capdavall, tampoc no resulta massa difĂ­cil imaginar-se l’eventualitat que, havent-se perdut el ‘nostre’ HipĂČlit, les romanalles que n’haguessin sobreviscut no fessin justĂ­cia al rol de Fedra, als memorables planys que ens sĂłn tan familiars, al monĂČleg famosĂ­ssim
 PerĂČ tampoc no hi ha res que contribueixi a esvaĂŻr la sospita que la manca de fragments atribuĂŻbles directament al rol d’Estenebea no fos nomĂ©s fruit dels atzars de la transmissiĂł, sinĂł que, de fet, Estenebea no parlava pas gaire, en la tragĂšdia que porta el seu nom; o, en qualsevol cas, molt menys que Fedra o Medea en les seves.

50.Un aspecte que trobo particularment enigmĂ tic en aquest PrĂČleg Ă©s la vinculaciĂł que els mots de la dida estableixen — perĂČ que Bel·lerofont sembla acceptar sense discussiĂł — entre la possessiĂł del tĂ lem d’Estenebea i la sobirania del paĂ­s. Es tracta nomĂ©s d’una oferta vaga, irresponsable i sense conseqĂŒĂšncies? O Ă©s que potser Estenebea tĂ© la intenciĂł, com una nova Clitemnestra, d’afegir l’uxoricidi a l’adulteri? Suposo que a Nicole Loraux, sempre tan atenta a les contradiccions i a les esquerdes en el discurs dels mascles, sobretot quan semblaven revelar secrets terrors respecte de les dones, aquest particular l’hauria interessada especialment.

51.De raonablement segur, en realitat, nomĂ©s n’hi ha un, el 669 KANNICHT, on versemblantment apareix Estenebea en col·loqui privat amb Bel·lerofont; la reina i el seu fals amant estan parlant dels mitjans que empraran per a la fugida i del servei que els retrĂ  PegĂ s, el corser alat. PerĂČ ni tant sols en aquest cas resulta gens difĂ­cil imaginar que els interlocutors que bescanvien de manera rĂ pida aquestes informacions fossin en realitat uns altres. Bel·lerofont, per exemple, podia explicar el seu pla a la dida, perquĂš el transmetĂ©s a Estenebea. Vide diverses propostes i possibilitats en les notes de JOUAN & VAN LOOY i de KANNICHT

52.Jouan imagina tambĂ© un Primer Episodi, en el qual Estenebea reportaria directament el seu mĂ­ser estat d’ànim a un Cor, compost versemblantment de dones de Tirint; una mena de pendant del famĂłs monĂČleg de Fedra (HipĂČlit, 373-430). Aquesta proposta pot resultar mĂ©s o menys seductora, perĂČ, al marge del paral·lelisme adduĂŻt, no hi ha cap argument per a confortar-la: la HipĂČtesi no ens en parla ni tampoc ens n’ha pervingut cap fragment.

α Μ Δ Μ ς Δ ς ÎŒÎčλ αΜ πΔσΔ

Entre TirĂšsias i Estenebea79

La cosa mĂ©s curiosa Ă©s que, al capdavall, quan vaig haver enllestit el meu article, jo tambĂ© vaig tenir la sensaciĂł que havia fet callar la pobra Estenebea, tan inconvenientment enamorada. Els filĂČlegs moderns han acabat actuant com les figures antigues: com el marit Pretos i com Bel·lerofont, el fals amant; com el mateix EurĂ­pides
 Sembla com si l’enginyosa facĂșndia del malĂšvol AristĂČfanes haguĂ©s signat, una vegada per a totes, el destĂ­ d’Estenebea, que haurĂ  d’aconformar-se per a sempre essent la π ρΜη per excel·lĂšncia, la puta, no se sap si gaire respectuosa, del teatre grec. PerĂČ deixeu-me dir una cosa, per acabar: si algĂș podia rescatar-la, encara que fos breument, del seu silenci endolat, caldria que fos algĂș dotat de la intel·ligĂšncia i la generositat, de tota la intel·ligent generositat, de Nicole Loraux.

Ítaca. Quaderns Catalans de Cultura Clàssica

Societat Catalana d’Estudis Clàssics

NĂșm. 22 (2006), p. 81-87

DOI: 10.2436/20.2501.01.7

Une autre façon de faire de l’histoire

Nicole Loraux.Pour parler une nouvelle fois d’elle Ă  travers son travail —car c’est dĂ©cidĂ©ment cela qui me ramĂšne obstinĂ©ment Ă  lui—je voudrais Ă©voquer sa maniĂšre trĂšs particuliĂšre de faire de l’histoire. Mais je le ferai ici en m’arrĂȘtant au dernier recueil publiĂ© de ses Ă©crits qu’elle a composĂ© ellemĂȘme : La tragĂ©die d’AthĂšnes. La politique entre l’ombre et l’utopie. Par lĂ , en effet, je souhaiterais souligner combien, en agençant des textes dĂ©jĂ  parus et par le seul fait de leur agencement, elle en prolongeait et en approfondissait encore le sens.

Peu importe en effet la chronologie des textes. Trois d’entre ces articles, plus anciens1, pris qu’ils sont dans l’ensemble plus rĂ©cent des autres, n’en font que davantage ressortir la continuitĂ© d’une recherche qui a trĂšs tĂŽt Ă©lu son objet2, —le politique grec, avec en son cƓur, comme « son essence », la guerre civile (stasis)—, et qui d’emblĂ©e l’a cherchĂ© dans le langage, ou plutĂŽt dans les « opĂ©rations de pensĂ©e » que ce langage traduit et moins dans ce qu’il proclame clairement que dans les subtils dĂ©placements, les Ă©tonnantes ruptures, les curieuses bifurcations, voire les contradictions, qu’il opĂšre. ContinuitĂ© donc, mais pas celle d’un sens dĂ©finitivement posĂ©, plutĂŽt celle d’un questionnement sans cesse affinĂ©, d’un inlassable travail. En ce sens La tragĂ©die d’AthĂšnes n’est pas un dernier recueil, mais l’activitĂ© d’une nouvelle composition qui rĂ©affirme le mouvement du sens.

Comme j’ai eu l’occasion de le dire ailleurs, Nicole Loraux se prĂ©sentait — elle qui avait une formation de philologue et plus largement de littĂ©raire— comme une historienne de la GrĂšce avec une prĂ©dilection pour les pĂ©riodes archaĂŻque et classique. J’ajouterai en pensant Ă  son dernier recueil notamment, avec un champ d’investigation privilĂ©giĂ© : AthĂšnes. On ne peut pas fai-

1.« Solon au milieu de la lice » (1984), pp. 199-214 ; « Thucydide et la sĂ©dition dans les mots » (1986) pp. 95-134 ; « Cratyle Ă  l’épreuve de la stasis » (1987), pp. 49-69.

2.« Thucydide et la sédition dans les mots », p. 81.

re de choix plus traditionnels, pour ne pas dire canoniques. Pourtant c’est lĂ  que Nicole Loraux a dĂ©ployĂ© toute son originalitĂ©.

Soit AthĂšnes donc. Ce choix peut sembler contredire la double critique fondamentale que Nicole Loraux adresse Ă  l’évolution des Ă©tudes anciennes menĂ©es depuis les annĂ©es cinquante autour de Jean-Pierre Vernant3. D’une part, le projet comparatiste qui au dĂ©but confrontait la GrĂšce Ă  la MĂ©sopotamie, Ă  la Chine et Ă  l’Inde n’est plus guĂšre portĂ©, note-t-elle en 1993, que par Marcel Detienne, lequel n’a pas manquĂ© depuis de dĂ©plorer « le retour au village » grec. À Marcel Detienne aussi, souligne-t-elle, la volontĂ©, quand il traite de la GrĂšce, « de contourner systĂ©matiquement la trĂšs forte emprise qu’AthĂšnes exerce sur toute rĂ©flexion consacrĂ©e Ă  la citĂ© » en faisant parler des textes fragmentaires que la tradition n’a pas consacrĂ©s. D’autre part, la tendance dominante de « l’anthropologie de la GrĂšce antique »4 a conduit, Ă  la fois, Ă  « enfermer l’altĂ©ritĂ© grecque en soi »5 en considĂ©rant que la comparatisme peut se satisfaire de comparer les citĂ©s grecques et, en se dĂ©tournant du problĂšme posĂ© par l’athĂ©nocentrisme induit par les textes, Ă  le laisser entier. Il s’en est suivi que les anthropologues de la GrĂšce ont progressivement traitĂ© de la CitĂ© comme d’une entitĂ© immobile, pensĂ©e Ă  travers une table d’oppositions (sauvage/civilisĂ© ; paix/guerre ; hommes/femmes ; citoyens/non-citoyens ; mythe/raison ; cru/cuit ; mĂȘme/autre) peu accueillante Ă  la diversitĂ©, et Ă  poser une altĂ©ritĂ© grecque globale et gĂ©nĂ©rale.

Certes pour qui s’intĂ©resse au politique et Ă  la guerre civile et faitdes discours des realia oĂč non seulement ceux-ci se disent mais encore agissent, c’est d’AthĂšnes que vient la grande majoritĂ© des textes qui tissent le discours avĂ©rĂ© des rĂ©ticences, dĂ©nĂ©gations, omissions, contradictions, euphĂ©mismes, lapsus et autres manifestations que produit en eux le travail de l’idĂ©ologie. L’idĂ©ologie que Nicole Loraux tenait Ă  rĂ©habiliter. DĂšs L’Invention d’AthĂšnes 6 en effet et sans jamais renoncer Ă  cette position par la suite7, Ă  une Ă©poque qui « du mot d’idĂ©ologie fait le premier mot de l’idĂ©ologie », elle emploie cette notion encombrante8, au plus prĂšs de Ă  sa rigueur originelle9 et de prĂ©fĂ©rence Ă  celles, floues, rassurantes et « moins compromettantes », d’ ‘imaginaire’ ou de ‘systĂšme de reprĂ©sentations’.

Il n’y aurait donc dans le choix d’AthĂšnes qu’une contrainte thĂ©matique et pratique tandis que les critiques de fond formulĂ©es contre les tendances de l’anthropologie de la GrĂšce resteraient lettre morte ? C’est ne pas constater que Nicole Loraux fait de l’histoire d’AthĂšnes une entreprise radicale de dĂ©-

3.« Back to the Greeks ? », pp. 9-29.

4.Titre que Jean-Pierre Vernant a donnĂ© au recueil d’articles de Louis Gernet qu’il publia, en 1968 chez Maspero et qui, par la mĂȘme occasion, a conduit Ă  dĂ©finir les recherches qu’il animait dans le Centre de recherches comparĂ©es sur les sociĂ©tĂ©s anciennes comme recherches d’anthropologie historique.

5.« Back to the Greeks ? », p. 25.

6. Ibid. pp. 341-348.

7. L’invention d’AthĂšnes, « PrĂ©face Ă  la seconde Ă©dition », Payot, Paris 1993, p. 19.

8. Ibid., p. 341.

9.MARX-ENGELS, L’idĂ©ologie allemande, Paris, Éditions sociales, p. 75.

Une autre façon de faire de l’histoire83

centrement qui met Ă  proprement parler l’AthĂšnes dont les AthĂ©niens « s’enchantent » hors d’elle-mĂȘme ou en mal avec elle-mĂȘme.

Elle confie ce décentrement à trois opérateurs.

Le premier est un mode particulier de lecture des textes. En choisissant ceux dont il a Ă©tĂ© prĂ©cĂ©demment question, Nicole Loraux choisit dĂ©libĂ©rĂ©ment des discours suivis, parce que c’est dans leur dĂ©ploiement qu’on repĂšre le mieux ce qui reste obstinĂ©ment repliĂ©. Les textes athĂ©niens qui donnent Ă  « l’entitĂ© polis une quasi-transcendance » et sont « informĂ©s par le modĂšle de la citĂ© une et indivisible »10 sont en effet Ă©galement ceux qui offrent le plus de prise Ă  l’exploration des sous textes. C’est par ceux-ci que Nicole Loraux tente d’accĂ©der Ă  ce niveau, qui n’est pas celui de l’inconscient ni du totalement refoulĂ©, mais celui des raisonnements implicites, des dĂ©nis et des refus efficaces Ă  fournir des bĂ©nĂ©fices idĂ©ologiques et, pour ce qui est de l’historien, Ă  donner accĂšs Ă  une autre GrĂšce.

En cela, faire l’histoire de l’idĂ©ologie civique c’est faire du psychisme un objet d’histoire au delĂ  de la distinction entre l’individu et la sociĂ©tĂ©. « S’il n’y a pas Ă  parler d’inconscient collectif parce que l’inconscient, en tout homme, porte la trace et comme l’abrĂ©gĂ© de l’histoire de l’humanitĂ©, dit-elle, Ă  la fin de son article sur L’homme MoĂŻse 11, alors il faut savoir penser, loin de toute coupure, le psychique Ă  part entiĂšre dans l’histoire ».

Elle Ă©tudie d’abord ce que les AthĂ©niens aiment Ă  se raconter, ce qui fait leur « fantasme » politique12, « le dĂ©sir qui travaille » leur discours sur la citĂ©13 : leur utopie civique. Toutefois, cette utopie apparaĂźt en toile de fond, comme ce que tentent dĂ©sespĂ©rĂ©ment de reconstituer des textes contre ce qui la dĂ©ment : l’ombre. Affirme-t-elle une citĂ© une? Voici les rĂ©cits de guerres civiles qui produisent du deux. Il convient alors de suivre tous les efforts que les narrateurs dĂ©ploient pour reconstruire l’unitĂ© Ă  partir d’une scission qu’ils ne veulent pas irrĂ©parable.

Soit la distinction canonique entre la stasis, l’hideuse guerre civile, le flĂ©au absolu, et le polemos, la guerre extĂ©rieure, seule guerre acceptable parce qu’on la mĂšne contre ce qui n’est pas la citĂ©. À lire soigneusement, chez Thucydide, le rĂ©cit de l’affrontement des oligarques de la ville avec les dĂ©mocrates revenus de Samos qui, Ă  la fin du Ve siĂšcle avant notre Ăšre, clĂŽt l’épisode de la tyrannie des Trente, une telle distinction montre sa fragilitĂ©. Les deux armĂ©es de citoyens en arrivent en effet « bon grĂ©, mal grĂ© » Ă  se livrer cette guerre, somme toute lĂ©gitime14 qu’est le polemos 15. C’est que la guerre bien rĂ©glĂ©e, introduit paradoxalement quelque chose comme un ordre et/ou une justice et mĂ©nage ainsi la place d’une rĂ©conciliation16, autrement dit du rĂ©ta-

10.p. 39.

11.« L’homme MoĂŻse et l’audace d’ĂȘtre historien », Le Cheval de Troie 3, pp. 95-96.

12.p. 181.

13.p. 188.

14.p. 57.

15.p. 53. 16.p. 54.

blissement de l’unitĂ©. Au cƓur mĂȘme de la stasis travaille donc sa contradiction qui provoque une inversion des signes : la guerre oĂč tout est permis sera rĂ©servĂ©e aux barbares ; la stasis devra ĂȘtre une lutte rĂ©glĂ©e, le paradigme mĂȘme de la guerre, parce que les citoyens ne peuvent que la dĂ©passer pour se rĂ©unir.

Le mĂȘme dĂ©sir d’unitĂ© et la mĂȘme forme de « solution imaginaire »17 sont Ă  l’Ɠuvre dans l’usage que les rĂ©cits de guerres civiles font du rĂ©flĂ©chi en lieu et place du rĂ©ciproque et, plus gĂ©nĂ©ralement, dans leur parti pris de symĂ©triser la dissymĂ©trie. Être en stasis, c’est se battre contre soi et non contre des forces suffisamment Ă  distance pour rĂ©pondre aux coups qu’on leur porte18. C’est, au comble de la dissemblance, trouver le mĂȘme. Au cƓur du dĂ©chirement, la guerre civile fait l’unitĂ© civique.

De l’analyse de ces renversements, de ces dĂ©passements des contradictions par le travail du nĂ©gatif rĂ©sulte une sorte de rĂ©volution conceptuelle Ă  laquelle Nicole Loraux donne dans ce recueil une de ses formulations les plus nettes. Le politique n’est pas le partage et la circulation irĂ©nique du logos dans une communautĂ© civique rĂ©glĂ© par la justice et qui rĂ©serve la guerre Ă  l’extĂ©rieur. C’est la stasis, « gĂ©nĂ©ralitĂ© du conflit dans la citĂ© » parce que « elle ne saurait avoir d’autre sujet que la communautĂ© indivise des citoyens »19. La tendance Ă©galisante qui l’anime, rĂ©vĂšle son essence pleinement positive20 Elle ne constitue pas une des espĂšces de l’infra-politique, non plus que de l’infra-humanitĂ©21, mais le politique mĂȘme, dans la mesure oĂč elle constitue le dĂ©passement de l’opposition frontale et arrĂȘtĂ©e entre l’ Un et le Deux et oĂč elle met Ă©galement Ă  l’horizon du mouvement qu’elle crĂ©e le dĂ©passement, non pas de l’opposition entre l’homme et la bĂȘte, mais entre l’homme humain (anthrĂŽpos) et le mĂąle citoyen (anĂȘr).

C’est en cela que le politique athĂ©nien rejoint la tragĂ©die (La tragĂ©die d’AthĂšnes dit encore le titre). Genre anti-politique (et non a-politique)22, la tragĂ©die est en effet une manifestation essentielle de la vie civique, installĂ©e dans un dispositif institutionnel avec pour public les citoyens es qualitĂ©. Mais elle les rĂ©unit pour leur donner Ă  voir et Ă  entendre ce qui mine l’orthodoxie du discours civique : les Ă©trangers, les femmes avec leurs inextinguibles gĂ©missements et le ressentiment entĂȘtĂ© de leur mĂ©moire-colĂšre (mĂȘnis) ; les Ă©tranglements et Ă©gorgements qui contredisent « la belle mort » gĂ©nĂ©rique et dĂ©rĂ©alisĂ©e des soldats citoyens dans les oraisons funĂšbres.

17.p. 47.

18.p. 40, 142.

19.p. 43. 20.p. 48.

21.Voir l’article « La guerre civile grecque et la reprĂ©sentation anthropologique du monde Ă  l’envers », pp. 61-79, oĂč N. Loraux montre qu’on a tort d’assimiler la guerre civile Ă  une animalisation, alors que la stasis emprunte au contraire les gestes mĂȘmes du sacrifice qui fonde la citĂ© et qu’elle rĂ©vĂšle plutĂŽt l’homme humain (anthrĂŽpos), en proie Ă  « la nature humaine », dans le mĂąle citoyen (anĂȘr).

22.« La tragĂ©die et l’antipolitique », La voix endeuillĂ©e. Essai sur la tragĂ©die grecque, Gallimard, Paris 1999.

Une autre façon de faire de l’histoire85

Le deuxiĂšme opĂ©rateur de dĂ©centrement rĂ©side en ce que Nicole Loraux appelle « une pratique contrĂŽlĂ©e de l’anachronisme ». Cela signifie confronter, l’une Ă  l’autre, AthĂšnes et le prĂ©sent de la recherche, en un incessant va-etvient, guidĂ© par l’analogie, mais aussi, ce qui est capital, mettre en Ă©vidence d’autres temporalitĂ©s que celle, brisĂ©e, de l’anthropologie qui juxtapose des altĂ©ritĂ©s Ă©tanches les unes aux autres, ou celle, suivie et ordonnĂ©e, de la narration historique : une temporalitĂ© de la rĂ©pĂ©tition comme des emballements, irrĂ©guliĂšre et, comme Nicole Loraux aime le dire, en empruntant Ă  Shakespeare, « hors de ses gongs » .

En rendant aux Grecs leur altĂ©ritĂ© et en permettant d’échapper Ă  l’idĂ©e que non seulement, d’eux Ă  nous, c’est Ă  l’homme Ă©ternel qu’on a affaire, mais encore que, miraculeux, ceux-ci ont dĂ©jĂ  tout dit et sans doute beaucoup mieux que nous, l’anthropologie historique de la GrĂšce fit office de libĂ©ration, voire de rĂ©volution. Mais pour remplir son programme de « retour aux Grecs » et rĂ©sister efficacement aux dogmes des humanitĂ©s traditionnelles, elle devait s’appuyer sur un principe de mĂ©thode fort : penser des questions grecques avec des concepts grecs. Le rĂ©sultat fut des plus riches, qu’il s’agisse de penser les problĂšmes de la guerre, de la terre, du sacrifice, de la divination, le phĂ©nomĂšne de la tragĂ©die, de comprendre des formes de pensĂ©e comme la mĂštis (l’intelligence rusĂ©e) ou des dispositions psychiques comme la mĂ©moire. Toutefois Ă  vouloir penser les Grecs dans leurs mots, l’inquiĂ©tude est nĂ©e qu’à la longue, on ne finisse par les rĂ©pĂ©ter et se laisser enfermer dans leurs discours avĂ©rĂ©s. Parmi eux figuraient celui du politique comme Ă©change pacifiĂ©, de la guerre comme extĂ©rieure, du tyran comme personnage hors citĂ©, pour ne donner que quelques exemples. Autre inquiĂ©tude aussi : celle nĂ©e de la contradiction qu’il y a Ă  isoler l’humanitĂ© des Grecs dans les solides limites de l’altĂ©ritĂ© et Ă  prĂ©tendre la comprendre d’emblĂ©e et sans mĂ©diation. Sans rien renier de ses enthousiasmes passĂ©s, Nicole Loraux propose alors une pratique modifiĂ©e qui tienne compte de ce que l’anthropologie historique a toujours fait de façon plus ou moins avĂ©rĂ©e : poser aux Grecs des questions suscitĂ©es par le prĂ©sent. Elle ajoute cependant qu’il est Ă©galement fructueux de faire le chemin inverse pour poser au prĂ©sent des questions suscitĂ©es par les Grecs. Les exemples qu’elle prend ont bien Ă©videmment trait Ă  la politique. Pour illustrer le mouvement du prĂ©sent vers le passĂ© auquel elle donne la prioritĂ©, elle prend tout d’abord l’exemple de l’opinion publique, non sans souligner la rĂ©serve que la notion suppose un systĂšme politique reprĂ©sentatif dans lequel les citoyens n’exercent pas directement leur pouvoir mais le dĂ©lĂšguent Ă  ceux qui auparavant ont sollicitĂ© leurs suffrages. Elle retient cependant qu’en rĂ©gime de dĂ©mocratie directe comme Ă  AthĂšnes, le recours Ă  l’idĂ©e d’opinion publique permet de repĂ©rer certaines expressions, sans cela insaisissables, dĂ©signant des instances politiques qui Ă©chappent Ă  la nomenclature rĂ©guliĂšre mais dont la prĂ©sence, voire l’activitĂ©, sont ressenties : « ils », les neutres substantivĂ©s, « les autres ». Mais le risque n’en demeure pas moins de cĂ©der parfois Ă  un trop rapide sentiment de familiaritĂ© qui mĂšne Ă  croire,

qu’on trouve en GrĂšce des prĂ©figurations d’expĂ©riences politiques strictement modernes. Ainsi, des deux cĂŽtĂ©s, on parle bien de dĂ©mocratie, mais le vingtiĂšme siĂšcle on a connu la dictature du prolĂ©tariat, tandis qu’à AthĂšnes la « dĂ©mocratie au-delĂ  d’elle-mĂȘme »23 constitue le fantasme apeurĂ© d’un oligarque qui connaĂźt suffisamment son adversaire pour le peindre sans le dĂ©figurer, juste en forçant le trait. Dans ces incessantes rectifications de trajectoire qui sont la marque de sa vigilance critique, Nicole Loraux s’efforce donc de maintenir des distinctions. Il reste alors Ă  montrer comment le prĂ©sent peut ĂȘtre mieux compris si on lui pose des problĂšmes grecs. Il s’agira encore de dĂ©mocratie. À partir de l’analyse remarquable du mot dĂ©mocratia comme sobriquet dont ses adversaires oligarques ont affublĂ© le rĂ©gime du peuple, pour souligner qu’il ne reprĂ©sente pas l’ensemble des citoyens (premiĂšre acception du dĂȘmos) mais s’est imposĂ© par la force (kratos) qu’a exercĂ©e seulement une partie d’entre eux (le dĂȘmos comme fraction partisane), Nicole Loraux met en Ă©vidence la rĂ©pĂ©tition24 du mouvement qui conduit les dĂ©mocrates Ă  vouloir nier la dimension partisane de leur position par la pratique rĂ©itĂ©rĂ©e de l’amnistie, aprĂšs les luttes qui les font victorieux, Ă  AthĂšnes, en 403 avant notre Ăšre, comme dans la France du XXe siĂšcle. Plus largement, c’est en raison de la place qu’elle accorde, dans le psychisme, aux surgissement toujours renouvelĂ©s du dĂ©ni de la division, comme ailleurs de « l’inoublieux » (ce ressentiment du non-oubli qu’il faut toujours nier dans l’amnistie par l’interdiction de se souvenir), qu’elle plaide pour une histoire du rĂ©pĂ©titif. Enfin, on verra un troisiĂšme opĂ©rateur de dĂ©centrement dans l’analyse des propres « affects », « attentes », « dĂ©ceptions », « illusions », « enchantements », « peurs », « audaces » de l’historien lui-mĂȘme, qui accompagne avec une implacable vigilance celle de ses objets. Car les AthĂ©niens ne sont pas seuls Ă  Ă©laborer avec leurs « passions » des constructions imaginaires. Lui-mĂȘme travaille avec des attentes, des dĂ©sirs et des refus et doit, montre Nicole Loraux, s’appliquer Ă  clarifier les cheminements qu’ils imposent Ă  sa « pulsion de savoir ». Dans le sujet de la connaissance autant que dans l’objet, il faut dĂ©ranger la quiĂ©tude25. Cela pousse l’auteur, non seulement Ă  faire l’histoire du courant de pensĂ©e dans lequel elle s’inscrit et Ă  bien y dessiner sa place, en marquant des points d’accord comme des prises de distance, voire des refus, mais encore, Ă  accompagner le dĂ©tail de ses analyses d’un commentaire sur ses propres dĂ©placements de chercheuse inquiĂšte d’elle-mĂȘme. On avance d’un pas, on se dĂ©tourne un instant, on contourne, on prend Ă  revers, on repĂšre un point de passage, on ouvre un chemin qu’on se promet de suivre : autant de mĂ©taphores de la circulation qui achĂšvent de mettre l’ensemble des Ă©tudes menĂ©es en mouvement.

23.p. 182.

24.Sur la répétition, voir p. 188-190 : « Pour une histoire du répétitif ».

25.A ce propos, on se rapportera Ă  un article, selon moi fondamental, de N. LORAUX : « L’homme MoĂŻse et l’audace d’ĂȘtre historien », Le Cheval de Troie 3, pp. 83-98.

Une autre façon de faire de l’histoire87

Ainsi repĂ©rer la logique des sous-textes et comprendre la dynamique qu’elle impose au discours avĂ©rĂ©s, aller et venir sans cesse du prĂ©sent au passĂ©, sans jamais se reposer trop longtemps Ă  l’une des extrĂ©mitĂ©s du parcours, et travailler ainsi dans l’instabilitĂ© toujours renouvelĂ©e de l’analogie ; se mettre soimĂȘme en dĂ©sĂ©quilibre tandis qu’on fait ainsi bouger son objet, telle est la maniĂšre dont Nicole Loraux peut parler d’AthĂšnes sans en faire un centre, un lieu de savoir ferme et exclusif ; plus largement, telle est sa maniĂšre de faire de l’histoire.

Ítaca. Quaderns Catalans de Cultura Clàssica

Societat Catalana d’Estudis Clàssics

NĂșm. 22 (2006), p. 89-96

DOI: 10.2436/20.2501.01.8

L’oblio nella memoria. La polis di Nicole Loraux

Riccardo Di Donato

Quando l’ho personalmente conosciuta, alla fine della estate del 1980, Nicole Loraux appariva dotata, in una misura non comune, di una forza intellettuale del tutto particolare. Se forza Ăš sostantivo che rinvia immediatamente a un dato naturale, la particolaritĂ  prima di quello di cui dico era il suo essere una mescolanza inscindibile di natura e cultura, con una netta preminenza del secondo elemento. Alla manifestazione di tale qualitĂ  contribuiva la saldezza della formazione disciplinare antichistica, la institutio linguistica e filologica, il dominio delle Belles lettres che le aveva dato il percorso fortemente selettivo degli studi della tradizione francese, a partire dalla Ecole Normale SupĂ©rieure. Ma su quella si innestavano —in un modo sorprendente e, come ho detto, non comune— tutta una gamma di interessi che spaziavano dalla storia della cultura, intesa senza limitazioni temporali e spaziali, fino alla attenzione alle scienze dell’uomo con una immediata propensione antropologica.

Conoscevo allora di lei soltanto il lavoro sulla AthĂšnes bourgeoise, che aveva pubblicato poco prima insieme a Pierre Vidal-Naquet, e da quello avevo ricavato l’impressione di un terreno sul quale uno storicista italiano, educato alla scuola severa di maestri della storiografia, avrebbe potuto stabilire un primo positivo contatto per verificare una possibilitĂ  di effettiva comunicazione. Mi sbagliavo perchĂ© il terreno del nostro incontro intellettuale Ăš stato a Parigi quello della lettura dei testi e della ricerca delle forme del pensiero piuttosto dei Greci che non di coloro che, in etĂ  moderna o contemporanea, hanno studiato l’Antico.

Negli scaffali della piccola Biblioteca del Centre —allora— de Recherches comparĂ©es sur les sociĂ©tĂ©s anciennes, al numero 10 della rue Monsieur le Prince non c’era, in quella estate dell’Ottanta, ancora alcuno dei suoi volumi a stampa: il suo anno di esordio —una vera fioritura con la pubblicazione quasi concomitante dei due primi volumi, uno dei quali, Les enfants d’AthĂ©na, raccoglieva articoli giĂ  apparsi, sarebbe stato quello immediata-

mente successivo, il 1981, ma giĂ  troneggiavano, imponenti per mole e per sapienza, su di uno scaffale aperto, nella piccola sala che serviva a conferenze e seminari, i tomi rilegati della sua thĂšse dottorale, lo studio che sarebbe divenuto, dopo un paziente e non breve lavoro di levigatura, la sua Invention d’AthĂšnes. Non ancora Directeur d’études, Nicole teneva lĂŹ, in quella stessa sala, in un mattino della settimana, un lungo seminario che consisteva in una rigorosa lettura di testi, soprattutto testi poetici di tragedia, di quelle che i lettori hanno poi apprezzato nei vari volumi da lei licenziati negli anni successivi. Colpiva il fatto che, conclusa appena la ricerca dottorale sulla orazione funebre in Atene, avesse giĂ  concepito nuove linee di studio, una su maschile e femminile ed un’altra —che nei seminari appariva giĂ  evidente— sulla sostanza del fenomeno politico greco, cosĂŹ come realizzato in particolare ad Atene tra quinto e quarto secolo e che aveva precocemente scelto di concentrare sulla nozione, assai particolare, di stasis. Nel maggio del 1981, il realizzarsi di un profondo mutamento politico in Francia, con l’elezione di François Mitterand alla Presidenza della Repubblica, apriva una stagione di tensioni positive e di bilanciamenti politici e insieme dischiudeva un nuovo terreno di impegno. Anche in quello, Nicole, al suo modo, concreto ed efficace, non si risparmiĂČ. La dedica che rileggo sulla mia copia di L’Invention d’AthĂšnes ha un tono militante e solidale che commuove e sostiene il rimpianto: «Pour Riccardo, en l’honneur de notre victoire prĂ©sente et Ă  venir et avec le trĂšs amical salut de la 3Ăšme gĂ©nĂ©ration». Terza generazione dopo quella del socialista Louis Gernet, e dopo la seconda del resistente comunista Jean-Pierre Vernant. Pensava a una generazione in grado di operare anche entro le istituzioni per produrre cultura e conoscenza. Un suo rapporto su La Recherche sur l’AntiquitĂ© classique en France, costruito sulla base delle risposte ad un questionario predisposto da Maurice Godelier e licenziato nel giugno del 1982, nel quadro della Mission sur les sciences de l’homme e de la sociĂ©tĂ© del Ministero della Ricerca, mostrava bene la capacitĂ  di elaborazione critica di dati e il talento, tutto politico, di immaginare linee di lavoro da proporre alla comunitĂ  degli studi. La seconda proposta che indicava, dopo quella di un programma prioritario per l’Archeologia nazionale era per la costituzione di un Comitato trasversale per una Anthropologie des sociĂ©tĂ©s anciennes

Averla conosciuta in quel momento, aver partecipato, con un testo, scritto in collaborazione con Claude MossĂ©, sullo statuto civico, o meglio sulla antinomia status/funzione della donna nella Atene classica, alla ricerca su masculin et fĂ©minin, la cui mancata conclusione, nella dimensione collettiva del lavoro del Centre, rappresentĂČ non piccolo cruccio per Nicole, non vuole esprimere, da parte mia, rivendicazione di un rapporto privilegiato. In un momento importante delle nostre vite —Nicole mi era maggiore di soli tre anni ma aveva giĂ  manifestamente superato il momento della formazione che per me allora esplicitamente si concludeva— noi abbiamo condiviso confidenza, reciproca sinceritĂ  e amicizia. La vita di una comunitĂ  di studi alterna momenti diversi di affinitĂ  ad altri di tensione. Il Centre de la Rue Monsieur le Prince

L’oblio nella memoria. La polis di Nicole Loraux91

non era un giardino sufficientemente grande per escludere momenti di contrasto tra i suoi membri, fiori di specie e colori assai diversi. E anche nel contrasto Nicole dispiegava la sua energia. Il bilancio della esperienza degli antichisti del Centre, che tracciĂČ per il cinquantenario della Ecole, e che fu pubblicato nel volume celebrativo nel 1997 («Back to the Greeks? Chronique d’une expĂ©dition lointaine en terre connue»in Une Ecole pour les sciences sociales, Paris 1997) non nasconde l’ampiezza delle tensioni o l’asprezza dei contrasti intellettuali. Ma nei ricordi dei primi anni ottanta che conservo — quasi a temperare l’immagine di forza che ho evocato— ritrovo ancora l’emozione, quasi la trepidazione, con cui, in quegli stessi anni, Nicole attendeva, senza vergogna di socializzare sentimenti, l’esordio al seminario nel Laboratorio di Antropologia sociale, che Claude LĂ©vi-Strauss dirigeva al CollĂšge de France, e che fu, nel successo di una lettura ben sostenuta, una sorta di finale rito di passaggio per la sua promozione professorale alla Ecole. Ci siamo persi poi, per molto tempo —gli anni dell’avvio della esperienza della rivista MĂštis e quelli in cui il contrasto intellettuale tra iconologi e studiosi di testi arrivĂČ, nel Centre ormai divenuto Centre Louis Gernet, a soluzione non composta, con non poco danno per gli studi di antropologia storica in Francia e non solo lĂŹ. L’ultimo incontro, nel maggio del 2002, Ăš stato sotto i platani dinanzi al piccolo cimitero di SĂšvres, al funerale di una persona a entrambi cara. Sedeva sulla sua sedia, vestita dei colori che amava, ricordo il viola soprattutto in tonalitĂ  diverse. Mi riconobbe e cercĂČ, senza riuscire, di pronunciare il mio prenome mentre ci abbracciavamo, entrambi emozionati.

Come tutti i suoi amici, avevo salutato con gioia, nel 1997, la pubblicazione del suo volume su La citĂ© divisĂ©e. Quel libro, prodotto di una attenta cucitura editoriale, affidata a mani vicine e amiche ma evidentemente ispirata e diretta dall’autrice, restituiva allora, dal buio di un sopravvenuto silenzio, la luce e la speranza della prosecuzione degli effetti di un pensiero che era parso estremamente vitale a chi ne aveva visto, in stato nascente, le prime manifestazioni nei seminari che ho evocato. Dell’opera di Nicole esso costituisce, almeno a mio giudizio, l’elemento di maggiore originalitĂ , quello che completa —nel rovesciamento— la costruzione avviata, quindici anni prima, con L’Invention d’AthĂšnes. Non ne diminuisco il senso, per chi voglia seguirne con me lo svolgimento, se ne sottolineo l’emergere proprio a contatto di quei sentimenti di partecipazione e anche di tensione civile, che spingevano all’impegno nella Francia dell’avvio degli anni Ottanta.

Non si finirĂ  mai di apprezzare l’importanza che l’istituto della dissertazione dottorale ha, ai fini della acquisizione della conoscenza. Questo vale dappertutto ma acquista aspetti particolari soprattutto in alcune culture nazionali europee. Il passaggio dal XIX al XX secolo Ăš apprezzabile, per fare un esempio nobile, in vari settori di una Biblioteca che Ăš ormai un tempio della cultura nazionale francese, come la BibliothĂšque deLettres nella Ecole Normale SupĂ©rieure de la rue d’Ulm. Ma per certo, quello che fa meglio capire quel

che io intendo Ăš il ballatoio metallico che conserva, una accanto all’altra, rilegate severamente in nero, le tesi dottorali di coloro che lavoravano per rendere forte la cultura francese, anche per riscattarla dalla vergogna di SĂ©dan. Colpisce il fatto che il formarsi delle regole di un genere espressivo arrivi, nei decenni, a condizionare non solo le forme ma la sostanza stessa dell’espressione. Per quanto rielaborata, rispetto alla stesura originaria, L’Invention d’AthĂšnes deve, certo proprio per la sua origine dottorale, scontare la inevitabile pesantezza della ripetizione degli argomenti determinata dal desiderio di completezza che sostiene chi dovrĂ  affrontare le obiezioni di un Jury, in una solenne seduta di soutenance. Quasi un terzo del libro, circa centocinquanta pagine sulle cinquecento del totale della versione finale, Ăš occupato dalle note e dall’apparato erudito che rende conto di fonti e di dossografia. Rispetto a questa mole e a questa struttura compatta, La citĂ© divisĂ©e, con i suoi undici capitoli, redatti separatamente tra il 1980 e il 1993, esprime una non confrontabile agilitĂ  di articolazione. Ma anche in questo caso siamo in presenza di un libro a tema, che, in certo senso, dice sĂ© stesso giĂ  dal primo elemento, L’oubli dans la citĂ©, apparso nel 1980, nel primo numero del Temps de la RĂ©flexion. Se l’exergo efficace rimandava a una notizia dotta di Plutarco sull’altare di Lethe, dell’Oblio, elevato nell’Eretteo di Atene, la prima nota a piĂš di pagina rinviava immediatamente, per le nozioni di histoire longue, histoire-rĂ©cit e di historiographie-commĂ©morative al libro di François Furet, Penser la RĂ©volution française (Paris 1978), che aveva aperto una vivace discussione sull’uso non solo storiografico ma immediatamente politico del passato. L’exergo plutarcheo resta ma la nota attualizzante non compare piĂč —significativamente— nel volume nel 1997. Nicole aveva coscienza di lavorare sulla nozione di conflitto applicata ad una comunitĂ  civile che cerca una fondazione o meglio una rifondazione della propria convivenza nell’oblio di un passato recente, di divisione e —nel caso di Atene— anche di morte e capiva la necessitĂ  di includere immediatamente una affermazione di rifiuto della intemporalitĂ  di ogni categoria interpretativa. Il percorso dello storico Ăš, in quel testo incipitario, che Ăš il primo dei tre prolegomeni allo svolgimento del pensiero, una storia a ritroso, dal giuramento dei democratici nel 403 «di non ricordare i mali del passato», a risalire di cinquant’anni all’indietro, fino a rileggere i versi di Eschilo, nella tragedia che costituisce la chiusa dell’Orestea, tanto pieni del desiderio di pacificazione civica. Nella rivisitazione tragica del mondo eroico, la gloria di una bella morte Ăš legata alla guerra portata all’esterno della cittĂ  e contro un nemico comune. Il sangue che sgorga da ferite mortali, inferte nel seno stesso di una comunitĂ , familiare prima ancora che civica, appare inespiabile senza un intervento che unisce due distinti momenti, il sacro —nella dimensione del divino— e l’istituzionale, fusione di giuridico e politico. Appare chiaro come giĂ  quel testo voglia indicare nella bipolaritĂ  che caratterizza la polis una costante —diremmo noi— strutturale della civiltĂ  ellenica. Per questo il primo testo letterario che Ăš evocato Ăš la rappresentazione delle due cittĂ , quella pacifica e quella guerriera, che Efesto plasma sulla su-

L’oblio nella memoria. La polis di Nicole Loraux93

perficie dello scudo di Achille, nel XVIII dell’Iliade. Ma Ăš altrettanto chiaro come la bipolaritĂ  si trasferisca dall’oggetto esaminato al doppio terreno interpretativo con la identificazione di due distinte possibilitĂ  di approccio, che la plasticitĂ  lessicale del francese permette di distinguere con agio. Lasciata sullo sfondo una ville, che Ăš fatto geografico e quasi solo materiale, si puĂČ con l’autrice distinguere tra la citĂ©, oggetto dello studio degli storici, attenti agli eventi interni ed esterni della comunitĂ  dei cittadini, e la polis, che Ăš oggetto di studio antropologico, finalizzato alla comprensione delle dinamiche umane che si vengono determinando nel corso degli eventi. Nell’enfasi su tale distinzione e nella serie di precisazioni che questa comportava c’era spazio per una messa in discussione di tutte le acquisizioni che la fresca tradizione culturale, cui l’autrice riconosceva di appartenere, aveva raccolto. Alla immagine consolante e forse consolatoria di una armonia civica, connessa alla pratica del sacrificio, come sanzione, sul terreno del sacro, del definito rapporto tra le diverse componenti della comunitĂ , veniva a sostituirsi l’idea di una instabilitĂ  permanente, di un costante bisogno di bipartizione entro il quale la stasis, la posizione, intesa come affermazione identitaria di appartenenza e di partecipazione, acquisiva una valenza centrale. Per questo, risalire fino alle Eumenidi serviva a togliere ogni illusione sulla possibilitĂ  di espellere dal contesto civico quella che —con terminologia anacronistica e straniante— noi diciamo, nella sua estrema conseguenza, guerra civile. Eschilo che mette in scena le Erinni per agitare la memoria dei mali del passato serve a risalire al Solone della Eunomia, inteso come il pensatore della cittĂ  divisa, alla ricerca di una soluzione umana ai problemi della convivenza degli uomini. Dimenticare i mali come precondizione per la vita civica esprime quindi una sorta di processo di rimozione del politico per ridare vita alla cittĂ  dopo il conflitto.

Come procedere per dare senso a tutto questo?

Nell’architettura del libro, ai quesiti del primo capitolo risponde in modo assai sonoro il titolo del secondo, che pare uno slogan, piuttosto che un obiettivo di ricerca: Repolitiser la citĂ©.

Anche in questo caso giova contestualizzare. Il testo uscĂŹ originariamente nel 1986 —sei anni dopo il primo— nel numero speciale de L’Homme, che intendeva rendere conto dello stato dell’arte nel dominio dell’antropologia, Anthropologie: Ă©tat des lieux, in occasione dei venticinque anni della rivista. Nell’ottica degli organizzatori, il contributo di Nicole Loraux suonava in modo particolare e perfino piuttosto strano. Lo si vede bene dal modo della presentazione, scelto da Jean Pouillon, il nostromo, il capo dell’equipaggio del vascello lĂ©vi-straussiano:«Quant Ă  l’article de Nicole Loraux, il a quelque chose de paradoxal, non par la thĂšse qu’il dĂ©fend, mais simplement parce qu’on ne sait pas trop oĂč situer l’auteur, incertitude qui d’ailleurs renforce la thĂšse. Historienne, elle reproche Ă  ses collĂšgues de s’ĂȘtre laissĂ© sĂ©duire par les anthropologues en traitant la citĂ© grecque comme une “sociĂ©tĂ© froide”, mais c’est Ă  ces derniers qu’elle fait appel pour rĂ©introduire le conflit, la politique, “au sein mĂȘme de la rĂ©flexion anthropologique sur la GrĂšce ancienne”».

Che Ăš giĂ  una prima affermazione interessante, seguita da una seconda, forse ad effetto ma certo epistemologicamente inquietante: “Le paradoxe — conclude Pouillon—, Ă  vrai dire, n’en est peut-ĂȘtre un que pour nous qui, ainsi qu’elle le suggĂšre en passant, avons hĂ©ritĂ© des Grecs eux-mĂȘmes cette distinction disciplinaire entre histoire et anthropologie”. Con l’invito ad introdurre il politico, to politikon, come oggetto centrale oltre che costitutivo dello studio antropologico della forma peculiare di convivenza dei Greci, Nicole raggiungeva il doppio obiettivo di aprire un dibattito teorico importante nel seno della scienza dell’antichitĂ  a lei contemporanea e insieme di rafforzare l’autonoma riflessione teoretica di Claude LĂ©vi-Strauss, che aveva concluso il suo insegnamento con una solenne conferenza Marc Bloch, presentata alla Sorbonne nel giugno del 1983 (Annales ESC, 1983, pp. 1217-1231) con il titolo esplicito di Histoire et ethnologie e con l’invito finale dell’antropologo agli storici a continuare Ă  Ă©difier les sciences de l’homme ensemble. Va certo aggiunto qui —per chiarezza di ricostruzione storico-culturale— come la stessa connessione tra Mythe et oubli, in quel caso risolta in termini di psicologia individuale, fosse giĂ  stata al centro del breve contributo, scritto da LĂ©vi-Strauss per il volume dedicato a Emile Benveniste (Langue, Discours, SociĂ©tĂ©, Paris 1975, pp. 294-300).

Interlocutrice privilegiata, tra gli antichisti, del capo indiscusso della antropologia sociale francese, Nicole si affiancava da quel momento alle grandi personalità delle generazioni che l’avevano preceduta nella costruzione dell’antropologia storica, come portatrice di una tematica viva, che richiedeva tuttavia di essere svolta, piuttosto che sviluppata, sul terreno della lettura e della esegesi dei testi.

Era —come sappiamo— il suo terreno elettivo.

Con il terzo capitolo del libro si concludono allora i prolegomena: dinanzi ai membri della Association française de psychanalyse Nicole cercava L’ñme de la citĂ©, innanzi tutto per verificare l’adeguatezza del lessico di cui si valeva nell’indagine. Partita dalla nozione di kratos come essenziale alla definizione del potere dell’uomo e degli uomini, arrivava a parlare di Platone come del pensatore che aveva umanizzato e quasi singolarizzato la polis. Equivalente ad un uomo, la cittĂ  del filosofo delle idee aveva bisogno di un’anima. La rimozione dell’omicidio originario ne era carattere costitutivo, necessario ma non sufficiente.

Nei successivi testi che La citĂ© divisĂ©e raccoglie come capitoli nelle due sezioni Sous le signe d’Eris et de quelques-uns de ses enfants la prima, e Politiques de rĂ©conciliation la seconda e ultima, colpisce la frammentazione analitica, spesso sollecitata dal variare degli interlocutori occasionali, tra i quali si alternano, ovviamente, storici e antropologi, intervengono i giuristi e assumono nuovo autonomo rilievo psicologi e soprattutto psicanalisti. Si puĂČ pensare che le due sezioni sarebbero state e strutturate, e soprattutto svolte, diversamente se il libro non si fosse limitato a giustapporre il giĂ  fatto, anche quando solo allo stadio dei materiali elaborati e vagliati, ma Ăš osservazione ovvia

L’oblio nella memoria. La polis di Nicole Loraux95

e vana. Il tentativo di comprendere morfologia e sintassi del conflitto si sviluppa cosĂŹ nel libro senza effettivamente svolgersi. Il livello di massima chiarezza risiede nella logica simbolica del mito. Eris, la contesa Ăš posta sotto il segno di Ares in testi che vanno dalla etĂ  arcaica fino alla fioritura della cittĂ . Horkos, il giuramento figlio della Discordia appare come tentativo di risposta alla crisi della fiducia reciproca che determina incertezza e instabilitĂ .

Il periodico riemergere, nella maggior parte dei testi raccolti nel volume, del valore pregnante dello mnesikakein particolare del passaggio del secolo tra il V e il IV prima della nostra era —con il ritorno dei democratici ad Atene— coglie un momento che ha valore periodizzante, non solo grazie alla semplicitĂ  dei dati numerici. Ma ha poco senso cercare di capire la democrazia dal suo tentativo di ricostituzione. Credo sia giusto allora cercare una conclusione della riflessione di Nicole Loraux sulla sostanza della democrazia politica nel testo su Clistene, che Ăš rimasto fuori dal volume, che abbiamo insieme riletto, ed Ăš apparso come contributo nel secondo tomo de I Greci, pubblicati a cura di Salvatore Settis presso l’editore italiano Einaudi, nello stesso 1997. In quel saggio, di chiara esposizione narrativa, il centro dell’attenzione era posto —in positivo— nello studio dei caratteri della lotta politica ateniese. Rileggere la figura e il ruolo di Clistene era non piccola sfida. L’originalitĂ  del contributo Ăš meglio apprezzabile da chi ora conosca la lunga marcia che aveva condotto l’autrice a quel saggio di esposizione storica. Anche in quello, in principio Ăš la stasis. La lotta tra le casate aristocratiche ateniesi crea, nel racconto di Erodoto, il terreno per l’intervento dell’Alcmeonide che attua quella che normalmente viene letta come mera riforma istituzionale. La lettura di Nicole privilegiava le sintetiche testimonianze della Athenaion Politeia che ritiene, giustamente a mio giudizio, aristotelica, contro le tendenze ipercritiche. Il significato della riforma democratica dipende naturalmente dal carattere che si attribuisce al demos. Se, con lei, si limita il valore del radicamento locale, spaziale della partizione del territorio e lo si trasferisce totalmente al dato umano immodificabile, del radicamento in una comunitĂ  di vicinanza locale in cui si sia nati, ovunque poi si finisca per risiedere, Ăš possibile prendere in considerazione una diretta comparazione con la forma del villaggio vedico, il grama, studiato da Charles Malamoud. Contro la tradizione a lei vicina, Nicole vedeva nella periferia, piuttosto che nel centro, meson, la parte predominante nella cittĂ  clistenica. Prevalevano per lei ragioni storiche e politiche in particolare, la necessaria rottura con Pisistrato, rispetto a una lettura ideologica del fenomeno narrato. Ma Clistene appare anche conclusivamente come colui che recide una varietĂ  di legami con il passato e giĂ  dall’onomastica delle nuove tribĂč richiama l’autoctonia degli Ateniesi, figli di Eretteo. Pare un modo di richiamare con forza la centralitĂ  dei dati antichi nella lettura e nella comprensione dell’antico. Lo segnalo proprio perchĂ© non va nella direzione della lettura che ho proposto dell’intero percorso. Da qui si potrebbe immaginare uno svolgimento del pensiero di Nicole che tornasse a ripetere con senso piĂč ristretto il Back to the Greeks, che abbiamo evocato.

96Riccardo Di Donato

In tale senso certo, la polis di Nicole Loraux, anche là dove affrontava, in anticipo rispetto a una tendenza ancora in corso, la tematica del rapporto dinamico tra l’autorità centrale e le formazioni sociali minori, diverse per origine e per radicamento locale, poneva in prima evidenza il dato costitutivo della generazione e la peculiarità attica della autoctonia in totale coerenza con gli studi di esordio. Nell’approfondimento del tema della cittadinanza difficile, intesa come privilegio da riservare ai nati da genitori entrambi ateniesi era ben colta la contraddizione dei democratici, per i quali poneva problema qualunque discorso d’integrazione.

Ma non ù possibile infine dimenticare che il libro della riscoperta della centralità della politica per capire la polis, dopo aver camminato passo a passo tra vicende greche e aver citato nomi ateniesi, di storici, oratori, politici e cittadini si chiude con un lampo attualizzante che richiama la realtà europea in un luogo, Berlino, e in una data, la fine del 1993, che precede —per l’autrice— la perdita di contatto con il presente, e che, a proposito della necessità del ricordo e della possibilità dell’oblio, richiama esplicitamente il dramma della comunicazione, determinato dalla memoria di un passato recente che ù stato, anche a metà del secolo breve, di divisione e di morte. L’ultimo autore citato nel libro di Nicole Loraux ù Jacques Lacan e l’ultima interrogazione, in un libro interamente consacrato al passato remoto, ù dedicata al passato prossimo.

Universitat de Barcelona, 4. 11. 2005

nota 2006

Le informazioni essenziali, e in particolare quelle bibliografiche, sono ora accessibili in: Les voies traversiĂšres de Nicole Loraux. Une hellĂ©niste Ă  la croisĂ©e des sciences sociales, «EspacesTemps. Les Cahiers Clio», 87/88, 2005, ove, accanto a una raccolta di interventi —alcuni dei quali assai puntuali— sull’opera di N.L., sono pubblicati degli acuti Conseils aux jeunes chercheurs della stessa Nicole (p. 18) e una bibliografia dell’opera scientifica (pp. 21-27).

Proprio mentre si svolgeva il colloquio catalano, Ăš stata pubblicata a Parigi una nuova raccolta di testi: Nicole Loraux, La TragĂ©die d’AthĂšnes. La Politique entre l’ombre et l’utopie, Seuil, Paris 2005, concepita dall’autrice come una sorta di secondo tomo de La CitĂ© divisĂ©e. Alcuni dei testi, compresi in questo volume, sono giĂ  considerati nelle riflessioni sopra svolte. L’insieme richiederĂ  nuovo approfondimento.

Difficile esprimere, in modo adeguato, agli amici catalani, in particolare a Montserrat Jufresa, che ha espresso e, insieme, agito —nella realizzazione del colloquio— sentimenti vivi di partecipazione e di affetto per Nicole, mentre ne praticava, con debita fierezza, la memoria, la gratitudine profonda, con cui licenzio questi miei pensieri.

Ítaca. Quaderns Catalans de Cultura Clàssica

Societat Catalana d’Estudis Clàssics

NĂșm. 22 (2006), p. 97-105

DOI: 10.2436/20.2501.01.9

La rĂ©invention d’AthĂšnes par les Ă©crivains en grec de l’époque impĂ©riale

Quan els organitzadors d’aquesta jornada d’homenatge a Nicole Loraux em van oferir l’oportunitat de participar-hi activament em vaig posar molt contenta perquĂš jo, tot i no haver-la freqĂŒentat tant i amb tanta intensitat com totes i tots els que m’han precedit en l’Ășs de la paraula, sentia alhora una gran admiraciĂł per la seva intel·ligĂšncia i capacitat de treball, i sobretot una gran estimaciĂł per la gran persona que era, per la seva simpatia, la seva afabilitat i la seva vitalitat. DesprĂ©s de posar-me molt contenta, perĂČ, em va venir la gran inseguretat de pensar que jo, difĂ­cilment, podria dir res d’interessant en comparaciĂł amb d’altres persones que hi havien treballat de mĂ©s a prop, que n’havien estat deixebles i que l’havien tractat amb mĂ©s assiduĂŻtat.

De cop, perĂČ, em vaig recordar de la darrera vegada que la vaig veure, a ParĂ­s, fa molt de temps, devia ser l’any 92 o 93, en ocasiĂł d’una visita al Centre, quan estĂ vem immersos, els dos grups, en el treball conjunt de l’acciĂł integrada. I vaig recordar tambĂ© que em va donar, com sempre feia, alguna recent publicaciĂł d’ella on hi havia escrit una dedicatĂČria que, en arribar a l’hotel i llegir-la, em va emocionar profundament. Em vaig posar a buscar-la, a casa, ara fa uns dies, en els arxivadors on guardo separates i altres textos que considero imprescindibles, i, juntament amb d’altres, vaig trobar aquelles fotocĂČpies amb aquella dedicatĂČria que m’havia colpit. Era el seu capĂ­tol del volum I de la Histoire des femmes1 titulat «Qu’est-ce qu’une dĂ©esse», i la dedicatĂČria deia el segĂŒent: «Pour Francesca, qui parle et aime le français, avec le plaisir de la voir Ă  Paris et mon amitié».

SemblarĂ  una bestiesa perĂČ aquestes paraules, que diuen una gran veritat de mi mateixa, em van donar la primera clau per decidir quĂš diria avui. MĂ©s que quĂš diria, com ho diria: vaig pensar, el quĂš dirĂ© ja m’ho pensarĂ© perĂČ en tot

1.G. DUBY & M. PERROT (Ă©ds.), Histoire des femmes dans l’AntiquitĂ© (sous la direction de P. SCHMITT PANTEL), Plon, Paris 1991, pp. 31-62.

98Francesca Mestre

cas ho dirĂ© en francĂšs, una llengua que, per desgrĂ cia faig servir molt poc, menys del que voldria, per correspondre a aquell compliment que ella em va fer, demostrant, amb tanta senzillesa, la seva gran sensibilitat i la seva gran habilitat per conĂšixer, tot d’una, la gent. AixĂ­ Ă©s que, modestament, per a ella que usava la seva llengua d’una manera tan cientĂ­fica, precisa i alhora tan bella, presentarĂ© ara algunes dades d’allĂČ que constitueix la meva recerca i els meus camps d’estudi en aquesta mateixa llengua, tot i essent conscient que ni de bon tros el resultat serĂ  comparable perĂČ que, almenys, en l’intent, es veuran les meves ganes de respondre-li, de parlar-hi.

Lorsqu’en 1986 j’ai vu et Ă©coutĂ© Nicole Loraux pour la premiĂšre fois il y avait Ă  peine un an que j’avais soutenu ma thĂšse de doctorat sur les genres littĂ©raires en Ă©poque impĂ©riale, dirigĂ©e par mon maĂźtre Carles Miralles. Depuis ce temps, Ă  de trĂšs peu nombreuses exceptions prĂšs, tout mon travail a Ă©tĂ© consacrĂ©, d’une façon ou d’une autre, Ă  cette pĂ©riode de la littĂ©rature grecque qui, Ă  ce moment-lĂ , n’était pas du tout, comme il l’est maintenant, un des sujets les plus Ă©tudiĂ©s de l’antiquitĂ© grecque. Pas de rapport Ă©vident, donc, avec le travail de Nicole Loraux qui s’occupait surtout de l’époque archaĂŻque et classique, les pĂ©riodes dont elle affirmait ĂȘtre de sa plus grande prĂ©dilection. Au dĂ©but il m’était trĂšs difficile de lire ses travaux autrement que pour le plaisir d’apprendre sur la citĂ© dĂ©mocratique, sur la fonction du théùtre, surtout de la tragĂ©die : bref c’était pour moi le rĂ©apprentissage du monde grec classique et archaĂŻque, toujours trĂšs prĂšs de textes, des mots, de chaque mot, et, Ă  travers les mots, dĂ©couvrir la pensĂ©e, l’histoire, la vision du monde. Je n’arrivais nĂ©anmoins Ă  voir comment je pouvais appliquer tout cela Ă  la pĂ©riode que j’étudiais moi-mĂȘme, aux textes, aux auteurs, Ă  la sociĂ©tĂ© de ces grecs sous l’Empire Romain. Ce n’est que plus tard que j’ai vu la portĂ©e universelle de la façon de travailler de Nicole. D’abord, ces «voies traversiĂšres» qui, avec cette formulation trĂšs juste, expriment et dĂ©finissent l’horizon intellectuel dans toute son ampleur ; deuxiĂšmement, sa mĂ©thodologie qui va de la philologie stricte Ă  l’histoire et Ă  l’anthropologie, et troisiĂšmement quelques phrases, quelques dĂ©finitions magistrales, quelques devises majeures qui ont la particularitĂ© d’illuminer n’importe quelle recherche dans le domaine des sciences sociales : « aucune sociĂ©tĂ© n’est transparente Ă  elle-mĂȘme », le concept d’AthĂšnes imaginaire et de son auto-reprĂ©sentation, les diffĂ©rents niveaux de la rĂ©ception, etc.

J’avais, comme j’ai dit, soutenu une thĂšse sur les genres littĂ©raires de la pĂ©riode impĂ©riale2 et, par la lecture d’un bon nombre d’auteurs, j’étais arrivĂ©e aux

2.Cette thĂšse a Ă©tĂ© publiĂ©e quelques annĂ©es plus tard : F. MESTRE, L’assaig a la literatura grega d’ùpoca imperial, PPU, Barcelona 1991.

* * * * *

La rĂ©invention d’AthĂšnes par les Ă©crivains en grec de l’époque impĂ©riale99

conclusions qui, en gĂ©nĂ©ral, Ă©taient celles qui dĂ©finissent la production littĂ©raire de cette pĂ©riode : le sujet principal en Ă©tait le passĂ©, soit-ce sous forme de discours figurĂ© devant l’assemblĂ©e de n’importe quelle citĂ© de l’époque classique, ou sous forme d’essai, Ă  la maniĂšre de Montaigne, sur un Ă©vĂšnement ou une idĂ©e ou un personnage du passĂ©, ou sous forme de recueil de thĂšmes anciens — hĂ©ros, sophistes, rĂ©cits mythologiques — ou de catalogue de quelque chose de nouveau mais par rapport Ă  l’ancien. C’est, donc, Ă  ce qu’on dit, une littĂ©rature antiquaire, qui oublie le prĂ©sent, que reste ancrĂ©e dans le passĂ© et qui regrette, nostalgiquement, un passĂ© rĂ©volu. Or, me suisje demandĂ©, est-ce lĂ  une affaire strictement littĂ©raire, c’est Ă  dire, une question d’esthĂ©tique littĂ©raire ou bien, plutĂŽt, c’est une attitude que les grecs de cette pĂ©riode ont devant leur rĂ©alitĂ© historique, politique, sociale. Et ces grecs, qui sont-ils, que recouvre cette appellation de grec dans le sein de l’Empire Romain oĂč la grande majoritĂ© sont aussi des citoyens romains outre citoyens de leur citĂ© d’origine ? Y a-t-il une altĂ©ritĂ© entre grecs et romains et si oui, Ă  partir de quel moment — le IIĂšme siĂšcle avant J.C. ou, par contre, pas avant l’Empire, c’est Ă  dire Ă  partir du Ier-IIĂšme siĂšcle aprĂšs J.C. —, et si non, pourquoi ?

Il y a, en effet, sous le pouvoir romain, un monde grec que survit, sans doute inspirĂ© par ce mĂȘme pouvoir qui, de la main des Ă©lites grecques de la partie orientale de l’Empire, va s’occuper de crĂ©er un imaginaire d’identitĂ© grecque, sur la base de la citĂ© classique, et qui sera l’auteur de cette littĂ©rature apparemment antiquaire, voire anachronique, et conservatrice.

Je vais essayer de tracer les lignes majeures de cet imaginaire, qui sera surtout un imaginaire athĂ©nien, et je poserai comme exemple le processus qui fait de l’auto-reprĂ©sentation de la citĂ© athĂ©nienne, centre de toute hellĂ©nitĂ©, un centre que les Ă©lites grecques de l’Empire Romain prennent comme noyau essentiel de leur identitĂ©, en traduisant ses valeurs d’autrefois afin qu’elles s’adaptent Ă  la rĂ©alitĂ© et les nouvelles exigences de leur temps. Une opĂ©ration culturelle, pourra-t-on dire, qui ne dĂ©range guĂšre le pouvoir romain. Mais il y a plus : c’est sans doute aussi une opĂ©ration politique oĂč s’engage ce pouvoir romain qui fait bien plus que regarder avec complicitĂ© la dĂ©marche des intellectuels grecs ; c’est en quelque sorte un moyen d’assurer sa domination, faisant semblant de cĂ©der Ă  la supĂ©rioritĂ© grecque. Mon parcours va consister Ă  expliquer d’abord la construction d’un phĂ©nomĂšne qu’on appelle athĂ©nocentrisme, oĂč cette AthĂšnes rĂ©inventĂ©e deviendra l’alter ego de la citĂ© de Rome. AprĂšs, en m’appuyant sur quelques exemples de Plutarque, j’analyserai comment un Ă©crivain grec d’origine, mais trĂšs intĂ©grĂ© dans les cercles de pouvoir de Rome, dessine un imaginaire du passĂ© grec, donc, athĂ©nien, oĂč toutes les Ă©lites de l’Empire, grecques et romaines, vont trouver leur identitĂ©. Et finalement, j’appellerai l’ineffable Lucien Ă  mon aide pour montrer que cette opĂ©ration idĂ©ologique, capitale pour comprendre cette derniĂšre pĂ©riode de l’AntiquitĂ©, avec tous ses bouleversements et tous ses changements, n’est pas restĂ©e opaque Ă  tout le monde, ou, du moins, sans critique.

La trĂšs ancienne prĂ©tention athĂ©nienne d’ĂȘtre le centre du monde grec a sombrĂ© d’une maniĂšre dĂ©finitive aprĂšs sa dĂ©faite devant le pouvoir macĂ©donien. À partir de ce moment-lĂ , les centres se dĂ©placent et la capitalitĂ© part vers Alexandrie et les villes de l’Est et, en territoire grec, vers la capitale de la MacĂ©doine, Pella. Peu de temps aprĂšs, c’est dĂ©jĂ  l’émergence de Rome, de la Rome rĂ©publicaine qui l’emporte. Autrement dit, du point de vue historique, AthĂšnes devient une ville marginale Ă  partir du IIIĂšme siĂšcle avant J.C, quoique, du point de vue culturel, les rĂ©alisations littĂ©raires athĂ©niennes de l’époque classique soient dĂ©jĂ  Ă  ce moment-lĂ  fortement mises en valeur, comme le prouve le fait que, Ă  Alexandrie, la plupart des auteurs qui sont Ă©tudiĂ©s sont des AthĂ©niens et mĂȘme s’ils ne le sont pas — le cas d’HomĂšre est clair — ils sont compris comme une rĂ©alisation athĂ©nienne. Or, Ă  l’époque impĂ©riale, dĂšs le Ier. siĂšcle aprĂšs J.C., l’importance de la grandeur d’AthĂšnes, dans tous les domaines, revient et, d’une fois pour toutes sans discussion, elle est devenue la capitale culturelle de l’Empire et le centre du panhellĂ©nisme. Que s’est-il passĂ© ?

Du point de vue des realia, pas grand-chose qui justifie ce changement, au contraire, elle a adoptĂ©, comme la plupart des autres centres urbains, les nouveautĂ©s de la vie romaine, combats de gladiateurs, bains publics, une certaine transformation urbanistique, etc. MalgrĂ© cette participation dans l’uniformitĂ© d’autres endroits, elle devient une sorte de « Rome de l’Est », un lieu d’oĂč nĂ©gocier face Ă  face avec Rome, le symbole de la haute culture aussi bien pour les Romains que pour les autres Grecs. C’est comme si tout Ă  coup les gloires de jadis Ă©taient surgies du fonds de la mĂ©moire, et les erreurs et les Ă©checs Ă©taient passĂ©s sous silence.

Il y a lĂ  derriĂšre tout un travail de construction qui fait que, dorĂ©navant, la mĂ©moire civile et la version pertinente du passĂ© soient contrĂŽlĂ©es par cette idĂ©e d’AthĂšnes qui est mĂ©taphore de toute la GrĂšce, de la GrĂšce du passĂ©, Ă©videmment.

La fondation, vers l’annĂ©e 131, de l’institution du PanhellĂ©nion3 par l’empereur Hadrien en est un tĂ©moignage Ă©vident. Cette espĂšce de nouvelle ligue de citĂ©s grecques, qui Ă©tait prĂ©sidĂ©e par un conseil avec siĂšge Ă  AthĂšnes, dans le complexe du temple de Zeus Olympique, n’est que l’aboutissement naturel d’une tendance que les empereurs antĂ©rieurs Ă  Hadrien avaient mĂ©nagĂ©, tant bien que mal, en acceptant une prééminence culturelle qui n’était pas une menace vraiment dangereuse pour la domination. Or, lorsque l’empereur dit philhellĂšne prend le pouvoir, il crĂ©e une institution qui a pour objet lĂ©gitimer dĂ©finitivement une situation de facto et qui deviendra aussi un atout pour le pouvoir de Rome. En effet, dans le PanhellĂ©nion au moins cinq provinces romaines Ă©taient reprĂ©sentĂ©es — l’AchĂ©e, la MacĂ©doine, l’Asie, la Thrace et la CrĂšte-CyrĂ©naĂŻque

3.À propos du PanhellĂ©nion, cfr. A.J. SPAWFORTH & S. WALKER, « The World of the Panhellenion I: Athens and Eleusis », JHS 75, 1985, pp. 88-104; A.J. SPAWFORTH, « The World of the Panhellenion II: Three Dorian Cities », JHS 76, 1986, pp. 88-105; I. ROMEO, « The Panhellenion and Ethnic Identity in Hadrianic Greece », Classical Philology 97.1, 2002, pp. 21-40.

La rĂ©invention d’AthĂšnes par les Ă©crivains en grec de l’époque impĂ©riale101

— dont l’origine hellĂ©nique venait nettement affirmĂ©e par leur inclusion dans cette nouvelle institution et par le fait que son centre se trouvait Ă  AthĂšnes. Du coup, cependant, leur fidĂ©litĂ© au pouvoir romain restait assurĂ©e puisqu’il fallait, pour ĂȘtre membre du conseil du PanhellĂ©nion, faire Ă©talage d’hellĂ©nitĂ© du point de vue de la culture mais aussi de l’origine — ce qui semble trĂšs logique — et, indispensablement, prouver une longue relation avec Rome.

Le PanhellĂ©nion a Ă©tĂ© certes trĂšs important en ce qui concerne l’identitĂ© grecque sous l’Empire, mĂȘme si du point de vue de l’histoire romaine, de l’histoire de l’Empire, c’est une institution nĂ©gligeable, surtout parce que, aprĂšs les Antonins, sa fonction a Ă©tĂ© complĂštement dĂ©politisĂ©e. C’est vrai que la politique d’Hadrien est ambivalente et que, outre la culture grecque, son intĂ©rĂȘt rĂ©side surtout dans la stratĂ©gie impĂ©riale ; elle a cependant une portĂ©e idĂ©ologique, au-delĂ  des prĂ©fĂ©rences culturelles et des mouvements d’un chef d’état : Ă  ce moment-lĂ , et les actions politiques jouent un rĂŽle fondamental — institution du PanhellĂ©nion, achĂšvement du temple de Zeus Olympique, restauration des jeux et des fĂȘtes religieuses —, le monde grec est « repensĂ© », la condition de Grec est dĂ©finie et AthĂšnes en devient le centre indiscutable, surtout parce qu’on sent que, dans son terrain, AthĂšnes est l’analogue de Rome dans le sien. Le rĂŽle de l’empereur est, donc, essentiel. Or de l’autre cĂŽtĂ© il y a AthĂšnes et les AthĂ©niens, ceux du passĂ© — c’est Jules CĂ©sar qui, d’aprĂšs Appien, exclame :

», c’est Ă  dire : « Combien de fois la gloire de vos ancĂȘtres vous a sauvĂ©s d’ĂȘtre dĂ©truits par vous-mĂȘmes ! » (BC 2.88) — et ceux du prĂ©sent, les Ă©lites athĂ©niennes qui, vis Ă  vis du pouvoir romain, ne se sont pas toujours montrĂ©es unanimes; plusieurs incidents, d’aprĂšs les rĂ©cits historiographiques de Dion Cassius ou d’HĂ©rodien, le prouvent, ainsi que certaines dĂ©ductions d’archĂ©ologues et d’historiens modernes : pas de monnaie standard romaine Ă  AthĂšnes au moins jusqu’au IIIĂšme siĂšcle, une certaine rĂ©sistance Ă  prendre la citoyennetĂ© romaine, 
4 Mais tout cela est trĂšs difficile Ă  Ă©valuer, ce n’est, Ă  la limite, qu’un indice d’une certaine attitude. Quant aux documents littĂ©raires, Pausanias, par exemple, trouve l’enceinte du Zeus Olympique affreuse, et affirme ensuite qu’elle n’est qu’une symbole du pouvoir de Rome
 (1.18.6)

Rien n’empĂȘche, toutefois, Ă  mon avis, que les AthĂ©niens voient la prééminence de leur citĂ© comme quelque chose de naturel, de logique, sans que les Romains n’y soient pour rien ; d’autant plus que la fiertĂ© de l’identitĂ© locale est un trait caractĂ©ristique de l’époque.

Les Ă©crivains de la pĂ©riode impĂ©riale nous offrent Ă  leur tour d’innombrables exemples oĂč la centralitĂ© de l’imaginaire athĂ©nien se fait sentir. La Seconde Sophistique fait exhibition d’un archaĂŻsme qui va de l’usage de la langue Ă  la vision athĂ©nienne du passĂ©. C’est dans ce sens que, je crois, doit ĂȘtre com-

4.Cfr. S. ALCOCK, « The Problem of Romanization: the Power of Athens », dans M.C. HOFF & S.I. ROTROFF, The Romanization of Athens, Oxbow Monograph 94, Exeter 1997, pp. 1-7.

« π σ ÎșÎčς ÎŒ ς π σ Μ α τ Μ π λλυΌ Μ υς ÎŽ α τ Μ πρ Îł ΜωΜ πΔρÎčσ σΔÎč;

102Francesca Mestre

prise l’expression ττÎčÎș ΔÎčΜ (attikĂ­zein) telle que l’utilisent Lucien ou Philostrate : bien plus qu’une dĂ©finition strictement linguistique c’est une maniĂšre d’évoquer la centralitĂ© d’AthĂšnes dans la rĂ©flexion sur le passĂ© grec. On peut attikĂ­zein en parlant, certes, mais aussi par sa conduite, son goĂ»t, sa façon d’agir et de penser.

Les discours d’Aelius Aristide, de Dion Chrysostome ou de Favorin, ainsi que les ouvrages de Philostrate ou de Lucien ou de Plutarque montrent plusieurs façons diverses d’établir un dialogue avec les questions qui, depuis le VĂšme siĂšcle avant J.C., servent Ă  dĂ©finir la nature et les critĂšres de l’identitĂ© grecque. Il ne faut pas oublier, non plus, jusqu’à quel point la paideia et les progymnasmata jouent un rĂŽle capital lĂ -dedans. Les traitĂ©s de progymnasmata qui nous sont parvenus, ThĂ©on, HermogĂšne, Aphthonios, bien que datĂ©s plus tardivement la plupart, sont l’écho de toute une tradition trĂšs ancienne, qui vient confirmĂ©e par la grande quantitĂ© de papyrus contenant des exercices d’école qui ont Ă©tĂ© trouvĂ©s en Égypte. Une trĂšs grande majoritĂ© d’exemples d’exercices rhĂ©toriques a pour centre, soit d’un topos, d’une ekphrasis, d’un diegema ou d’une thesis, la citĂ© athĂ©nienne classique, son histoire, ses cultes, ses endroits, ou bien, n’importe quel sujet de la tradition grecque mais considĂ©rĂ© du point de vue athĂ©nien — Ă©tant donnĂ©, comme il a Ă©tĂ© dit, que mĂȘme la poĂ©sie homĂ©rique est, en quelque sorte, athĂ©nienne.

Prenons Plutarque, par exemple — et ce n’est pas un choix arbitraire, comme on verra. Son traitĂ© intitulĂ©, en latin, De Gloria Atheniensium (c’est Ă  dire, Sur la gloire des AthĂ©niens), ouvrage de jeunesse qu’on considĂšre normalement un exercice rhĂ©torique, porte, en grec, un titre plus prĂ©cis et plus Ă  la façon de la thesis des progymnasmata (ThĂ©on 11) : Î ĂłÏ„Î”Ï Μ ΞηΜα Îč Îșατ π λΔΌ Μ Îșατ σ αΜ ΜΎ τΔρ Îč, c’est Ă  dire, «Est-ce que les AthĂ©niens Ă©taient/sont plus apprĂ©ciĂ©s par la guerre ou par la sagesse». La rĂ©ponse — oh! surprise — est claire : Îșατ π λΔΌ Μ, par la guerre. L’argument est facile : la guerre est l’action, le rĂ©el, sans action la sagesse, qui est nĂ©cessairement mimĂ©tique du vrai, de l’ λ ΔÎčα, n’a pas de point de repĂšre, ni de raison d’ĂȘtre. Un certain nombre d’études sur Plutarque ont cru voir lĂ  une contradiction avec ce qui est censĂ© ĂȘtre la pensĂ©e de l’écrivain de ChĂ©ronĂ©e; ce qui, du coup, confirmerait le caractĂšre scolaire de la composition : l’exercice consiste Ă  plaider la cause contraire Ă  l’habituelle, ou, en tout cas, toutes les deux — comme chez Aelius Aristide : une fois pour, l’autre contre. Ce n’est pas si Ă©vident. Jetons un coup d’Ɠil Ă  l’ensemble des Vies parallĂšles : tous, grecs et romains, sont des hommes d’action. Il y a qui dit que DĂ©mosthĂšne et CicĂ©ron sont la seule exception : je ne le crois pas; Plutarque, justement, ne les dĂ©crit pas seulement comme des politiques de salon, mais en tant que responsables directs et acteurs de certaines actions concrĂštes, mĂȘme si, comme dans le cas de DĂ©mosthĂšne, il en blĂąme la lĂąchetĂ© et l’inconvenance5

5.Cfr. F. MESTRE - E. VINTRÓ, « La Vida de DemĂČstenes de Plutarc o els grans defectes d’un polĂ­tic », dans Actes del XV Simposi de la SecciĂł Catalana de la SEEC, Lleida 2007, pp. 235-246.

La rĂ©invention d’AthĂšnes par les Ă©crivains en grec de l’époque impĂ©riale103

Comme suite de l’interrogation rhĂ©torique du De gloria Atheniensium, les Vies ParallĂšles viennent Ă  confirmer la thĂšse que les Grecs, certes, sont meilleurs en action (Îșατ π λΔΌ Μ) qu’en rĂ©alisations intellectuelles (Îșατ σ αΜ). Et qui sont ces grecs-lĂ ? Évidemment tous les grecs des Vies ne sont que des AthĂ©niens, mais ils sont la grande majoritĂ© : dix AthĂ©niens face Ă  quatre de Sparte (Agis et ClĂ©omĂšne Ă©tant une unitĂ©), deux ThĂ©bains (un perdu), deux MacĂ©doniens et 5 autres. ThĂ©sĂ©e, Solon, ThĂ©mistocle, PĂ©riclĂšs, Alcibiade, Aristide, Cimon, Nicias, Phocion et DĂ©mosthĂšne dessinent Ă  merveille les moments majeurs de l’« action » athĂ©nienne : fondation, croissance, aspirations impĂ©riales de la citĂ©, et, finalement, rĂ©sistance (DĂ©mosthĂšne) et collaboration (Phocion) avec le pouvoir macĂ©donien. La parade de ces dix personnages reprĂ©sente le parcours historique de la citĂ© d’AthĂšnes mais enferme aussi l’histoire de toute la GrĂšce, du point de vue des ÏÎłÎ±, de l’action. Or, cette rĂ©invention de GrĂšce, si dĂ©formĂ©e qu’elle soit, est opposĂ©e et mise en parallĂšle avec les hommes d’action de l’histoire de Rome. Et le tout vise le public de l’Empire, surtout le public romain, si j’ose dire.

Au moyen de cette opĂ©ration Plutarque rĂ©tablit la dignitĂ© des Grecs dans le monde du politique et du militaire, et proclame que l’identitĂ© grecque s’est construite sur de telles bases et non tout simplement sur l’esthĂ©tique et l’excellence. Bien plus qu’une restauration c’est une invention — et j’emprunte l’expression a Robert Lamberton6 —, une invention qui, dans le cadre de la pax romana, a pour objet Ă©tablir une Ă©galitĂ© entre Grecs et Romains, dans l’idĂ©e qu’il existe une communautĂ© entre Ă©gaux.

La politique de l’empereur Hadrien semble marcher cĂŽte Ă  cĂŽte avec la proposition de Plutarque, peut-ĂȘtre elle l’a inspirĂ©e : il faut remplir de sens, ex novo, les rapports entre Grecs et Romains. Or, pour y parvenir, l’ancien projet d’une AthĂšnes, centre et arbitre du monde grec, se rĂ©alise. Les Vies ParallĂšles en Ă©laborent le discours. Inutile de dire jusqu’à quel point l’influence postĂ©rieure d’une telle officialisation deviendra un Ă©lĂ©ment clĂ© pour la perception de l’AntiquitĂ© en gĂ©nĂ©ral et de la GrĂšce en particulier.

Je m’occuperai, pour terminer, d’une façon complĂštement diffĂ©rente d’utiliser le passĂ© pour parler du prĂ©sent. Il s’agit de Lucien, originaire de la Syrie, citoyen athĂ©nien et citoyen romain. Je crois qu’on peut affirmer que Lucien s’engage dans une rĂ©flexion critique Ă  propos de la centralitĂ© athĂ©nienne vis Ă  vis du monde grec en gĂ©nĂ©ral, et il le fait sans prononcer lui-mĂȘme un seul mot, pour ainsi dire, mais en donnant la parole Ă  des personnages tout Ă  fait athĂ©niens, qui dialoguent avec d’autres et qui font Ă©merger les problĂšmes d’une exemplaritĂ© athĂ©nienne. Du point de vue de la construction, le procĂ©dĂ© est magistral : l’éloge, ou le blĂąme, sous forme dialoguĂ©e. Or, puisqu’il se cache derriĂšre ses personnages, il rĂ©ussit Ă  garder l’ambivalence, par le dĂ©calage et la fiction du scĂ©nario. On

6.R. LAMBERTON, « Plutarch and the Romanizations of Athens », dans M.C. HOFF & S.I. ROTROFF (cfr. n. 4)2001, pp. 151-160.

comprend, donc, que en tant que grec de culture et d’adoption, il fait partie de l’imaginaire d’AthĂšnes, il a choisi mĂȘme d’y habiter, d’ĂȘtre son porte-parole en exerçant le mĂ©tier de sophiste et d’homme de lettres, mais il ne peut pas s’empĂȘcher d’exprimer des rĂ©serves et des critiques, Ă©videmment, en prenant des distances et en clĂ© d’humour.

La Seconde Sophistique Ă©labore son discours Ă  travers la rhĂ©torique de l’éloge et — j’emprunte les mots Ă  Laurent Pernot7 — en fait la forme d’expression spĂ©cifique des couches supĂ©rieures de la population, une forme d’expression qui sert Ă  affirmer leur propre existence, Ă  entretenir leur cohĂ©sion et Ă  communiquer avec les autoritĂ©s. VoilĂ  une dĂ©marche diffĂ©rente Ă  celle de Plutarque mais, comme pour celui-ci, la reprĂ©sentation du monde grec est Ă©galement athĂ©nienne, aussi athĂ©nienne que pour ses autres collĂšgues sophistes, Dion Chrysostome ou Aelius Aristide. La grande diffĂ©rence se trouve, nĂ©anmoins, dans le fait que les sophistes renoncent Ă  la morale hĂ©roĂŻque dont Plutarque avait besoin dans son jeu de miroirs par rapport aux Romains. La Seconde Sophistique, par contre, adopte un point de vue utilitariste : c’est le cas, par exemple, du PanathĂ©naĂŻque d’Aelius Aristide qui prĂŽne la restauration de la grandeur d’AthĂšnes grĂące a l’intervention de Rome : sous la pax romana AthĂšnes prospĂšre tandis que la MacĂ©doine n’est plus rien; c’est Rome qui a vengĂ© AthĂšnes de la dĂ©faite de ChĂ©ronĂ©e (Panath 333-334).

C’est le mĂȘme point de vue utilitariste qu’adopte Lucien pour imaginer l’entretien entre Solon et Anacharsis, dans son dialogue intitulĂ© Anacharsis8 . Le cadre : AthĂšnes, le Lykeion, Ă  cĂŽtĂ© de la statue d’Apollon, midi, le soleil est chaud, c’est l’heure de l’initiation. Solon, le grand lĂ©gislateur athĂ©nien, entreprend la bien difficile tĂąche d’initier le barbare scythe. La tradition grecque toute entiĂšre est mise en valeur sous prĂ©texte d’«enseigner» le barbare. Il s’agit d’expliquer la signification et les valeurs que la palestre, la tragĂ©die et la paideia en gĂ©nĂ©ral apportent Ă  l’excellente civilisation grecque. MĂȘme les grandes diffĂ©rences entre AthĂšnes et Sparte s’effacent devant la mentalitĂ© barbare : Solon se fait porte-parole de Lycurgue et fait un trĂšs bon rĂ©sumĂ© de ce qu’est la formation des jeunes dans l’endurance caractĂ©ristique des Spartiates.

Le gĂ©nie littĂ©raire de Lucien rĂ©ussit, moyennant la forme dialoguĂ©e, Ă  exprimer, en parallĂšle, le pour et le contre d’une mĂȘme thĂšse, Ă  savoir, en simplifiant, « Est-il prĂ©fĂ©rable, comme peuple, atteindre tout le rĂ©seau de significations sophistiquĂ©es qui constituent l’hellĂ©nitĂ© ou, par contre, faut-il descendre Ă  la simplicitĂ© primitive du barbare ? ». Le discours d’Anacharsis et celui de Solon n’arrivent presque pas Ă  se rencontrer parce que, somme toute, c’est une question d’identitĂ©. Et les piliers majeurs de la charpente solo-

7.L. PERNOT, La rhĂ©torique de l’éloge dans le monde grĂ©co-romain, 2 volumes, Institut d’Études Augustiniennes, Paris 1993, pp. 793-794 (cfr. aussi pp. 55-114) 8.Cfr. F. MESTRE, « Anacharsis, the wise Man of Abroad », Lexis 21, 2003, pp. 303-317.

104Francesca Mestre

La rĂ©invention d’AthĂšnes par les Ă©crivains en grec de l’époque impĂ©riale105

nienne coĂŻncident, justement, avec l’imaginaire d’AthĂšnes que PericlĂšs dĂ©crit dans l’oraison funĂšbre9.

L’éloge sophistique de Lucien rencontre la plus ancienne forme d’éloge en prose, l’epitaphios. Et du coup, voilĂ  un imaginaire de la citĂ©, celui de l’époque classique, qui rencontre un autre imaginaire, celui de la grĂ©citĂ© de la pĂ©riode impĂ©riale.

Il faut, sans doute, faire une recherche plus systĂ©matique sur l’articulation de cette particuliĂšre construction d’AthĂšnes qui a lieu pendant l’Empire : il nous manquerait l’enrichir avec d’autres tĂ©moignages non littĂ©raires, d’ordre politique et social. En ce qui concerne les documents littĂ©raires, cependant, de Plutarque Ă  Lucien et la Seconde Sophistique, la rĂ©invention de la reprĂ©sentation de l’AthĂšnes classique, telle que l’avait dĂ©crite Nicole Loraux, comme moteur de l’identitĂ© grecque des Ă©lites impĂ©riales est un fait, Ă  mon avis, sans discussion.

9.Sur le danger de confondre l’auto-reprĂ©sentation idĂ©ale de la citĂ© avec sa rĂ©alitĂ© historique, cfr. M. BONAZZI, « Atene, i sofisti e la democrazia: Protagora e i suoi critici », Il Pensiero Politico 37.3, 2004, pp. 333-359.

RESUMS / ABSTRACTS

PoĂ©sie et politique dans le mythe de l’autochtonie athĂ©nienne

Claudine LEDUC abans MaĂźtre de ConfĂ©rences d’Histoire grecque a la UniversitĂ© de Toulouse 2, treballa actualment en la sĂ­ntesi dels articles que ha escrit sobre Atena i Hermes.

RESUM

La voie que Nicole Loraux a ouverte avec intrĂ©piditĂ© pour entrer dans le «mythe de l’autochtonie athĂ©nienne» est celle du politique : pour elle, comme pour Claude Levi-Strauss, «rien ne ressemble plus Ă  l’idĂ©ologie que le mythe lorsqu’il devient politique». Est-il possible d’explorer une autre entrĂ©e ? Le langage du mythe de l’autochtonie est celui de la poĂ©sie, un langage oĂč, comme le dit Aristote (PoĂ©tique, 1459a), il s’agit d’exceller dans la mĂ©taphore. Cet article cherche Ă  retrouver Ă  partir de quels rapprochements implicites sont construites deux figures de ce mythe, la dĂ©robade d’AthĂ©na devant HĂ©phaistos et la maternitĂ© de la terre.

PARAULESCLAU

Nicole Loraux – AthĂšnes – autochtonie – politique – mĂ©taphore

Poetry and Politics in the myth of Athenian autochthony

ABSTRACT

The way that Nicole Loraux opened boldly forward into the «myth of the Athenian autochthony» is the way of the political: for her, as for Claude Levi-Strauss, «nothing looks more like ideology than the myth when it becomes political». Is it possible to explore another entry? The language of the myth of autochthony is that of poetry, a language which, as Aristotle said (Poetics, 1459a), it is a question of excelling in metaphors. This article attempts to identify the implicit links that help building two figures of this myth: the refusal of Athena in front of Hephaistos and the motherhood of the earth.

KEYWORDS

Nicole Loraux – Athens – autochthony – politics – metaphor

Percorsi dell’ateniesità

Diego LANZA Ă©s Professore Ordinario del Dipartimento di Scienze dell’AntichitĂ  de la UniversitĂ  degli Studi di Pavia.

RESUM

Atene Ăš stata al centro di tutta l’indagine storica di Nicole Loraux perchĂ© Ăš ad Atene che si definiscono con chiarezza i termini di quella che si Ăš definita

108Resums/Abstracts

l’ideologia della cittĂ , cioĂš della convinzione condivisa dei suoi abitanti di vivere nella cittĂ  modello della Grecia. A fondamento di questa ideologia sono alcune credenze rispecchiate lucidamente nell’Epitafio tucidideo: che gli Ateniesi abitano da sempre la loro terra; che sono loro ad avere il merito principale della liberazione della Grecia dai barbari; che non hanno alcun timore di tutto ciĂČ che Ăš straniero; che infine conoscono il giusto equilibrio tra interesse privato e interesse pubblico.

N.L. dedicĂČ gran parte dei propri studi alle due espressioni piĂč potenti di questa ideologia, l’oratoria e il teatro, mettendo in luce in saggi fondamentali le due contraddizioni piĂč potenti che percorrono la storia di Atene: polis/stasis e memoria/oblio.

PARAULESCLAU

Atene - ideologia della città – Tucidide – oratoria – teatro greco

Ways of Athenianity

ABSTRACT

Athens was the center of the whole historical investigation of Nicole Loraux because it is in Athens that the terms of what is called the civic ideology are defined most clearly; that is, the shared conviction of its inhabitants to live in the city model of Greece. Some beliefs reflected lucidly in the Thucydidean Epitaph lie in the foundations of this ideology: that the Athenians have always inhabited their land, that they have the greatest worth for the liberation of Greece from the barbarians, that they have no fear of all that is foreign; and finally that they know the right balance between private and public interest.

N.L. devoted a great part of her studies to the two most powerful expressions of this ideology, oratory and drama, highlighting in several fundamental essays the two most powerful contradictions that cross the history of Athens: polis / stasis and memory / oblivion.

KEYWORDS

Athens - civic ideology – Thucydides – oratory – Greek drama

Tuer les femmes ; se plaindre, les femmes

Carles MIRALLES és catedràtic del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona.

RESUM

Aquest escrit intenta explicar el fons de la manera de procedir, el mĂštode, de Nicole Loraux per llegir la tragĂšdia: trobar-hi la llengua «grega, perĂČ sobretot trĂ gica», l’atenciĂł a les paraules, al sentit histĂČric, i alhora la incardinaciĂł en el panorama de les idees del nostre temps. És a dir, amb preocupaciĂł per la fidelitat els textos i per la consciĂšncia histĂČrica de la distĂ ncia.

Resums/Abstracts109

PARAULESCLAU

Nicole Loraux – tragĂšdia grega – llengua trĂ gica – consciĂšncia histĂČrica – distĂ ncia histĂČrica

Women killed; women who grieve

ABSTRACT

This paper sets out to explain the core of Nicole Loraux’s way, her method to read Greek tragedy: to find its language, «Greek, but above all tragic» language, attention to the words, to the historical meaning, and at the same time to its integration in the panorama of ideas of our time. A concern, that is, both for the commitment to the text and for the historical awareness of distance.

KEYWORDS

Nicole Loraux – Greek tragedy – tragic language – historical awareness – historical distance

Descifrando enigmas con Nicole Loraux

Ana IRIARTE Ă©s doctorĂ  a l’EHESS de ParĂ­s amb la tesi dirigida per Nicole Loraux publicada sota el tĂ­tol Las redes del enigma. Voces femeninas en el pensamiento griego (Taurus, Madrid 1990). TambĂ© Ă©s autora d’altres llibres com Democracia y Tragedia: la era de Pericles (Akal, Madrid 1996) o De amazonas a ciudadanos (Akal, Madrid 2002). Actualment Ă©s Professora d’HistĂČria Antiga a la Universidad del PaĂ­s Vasco i Investigadora Principal del Projecte del MEC La antigua Grecia y la Escuela de ParĂ­s.

RESUM

La figura de Casandra, enigmĂĄtica profetisa de Apolo, guĂ­a el diĂĄlogo mantenido en el ParĂ­s de los Ășltimos años 70 entre Nicole Loraux y una de sus alumnas (la propia autora del artĂ­culo) sobre el lugar de la palabra, no del lĂłgos, en el esplĂ©ndido ĂĄmbito polĂ­tico de la Atenas clĂĄsica.

PARAULESCLAU

Nicole Loraux - Casandra – palabra – logos – Atenas

Solving enigmas with Nicole Loraux

ABSTRACT

The figure of Cassandra, Apollo’s enigmatic prophetess, steers the dialogue in late seventies Paris between Nicole Loraux and one of her students (the author of the article) about the place of the word —not of the lógos— in the splendid political sphere of classical Athens.

110Resums/Abstracts

KEYWORDS

Nicole Loraux - Cassandra – word – logos – Athens

Entre TirĂšsias i Estenebea

Jaume PÒRTULAS Ă©s catedrĂ tic del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona.

RESUM

L’autor d’aquest paper (que fou un dels autors de la traducciĂł de Les expĂ©riences de TirĂ©sias a l’espanyol, apareguda l’any 2004) comença situant aquest llibre clau dintre del conjunt de la producciĂł de Nicole Loraux. Hom parla tot seguit de la profunda i complexa relaciĂł de Nicole Loraux, historiadora, amb la psicoanĂ lisi, i amb la problemĂ tica de la construcciĂł social dels sexes. La brillant lectura de la tragĂšdia de la reina Fedra, a l’HipĂČlit d’EurĂ­pides, condueix a una sĂšrie de reflexions sobre la nociĂł de la tragĂšdia com a antipolĂ­tica, que Loraux anĂ  desenvolupant de manera progressiva, en relaciĂł dialĂšctica amb la «Ideologia de la ciutat». El text es tanca amb una rĂ pida evocaciĂł personal d’una estada de Nicole a Barcelona, l’any 1986.

PARAULESCLAU

Nicole Loraux – psicoanàlisi – sexes – tragùdia – ideologia de la ciutat

Between Tiresias and Stheneboea

ABSTRACT

This paper begins by placing Les expĂ©riences de TirĂ©sias in the context of Nicole Loraux’s global production. Next, Loraux’s deep and complex relationship with psychoanalysis and with the problems of the social construction of the sexes is discussed. Her brilliant reading of the role of queen Phaedra in Euripides’ Hippolytus leads to a number of reflections on the notion of tragedy as ‘Antipolitics’. Loraux progressively developed this notion in dialectical relationship with other points of view about tragedy and civic ideology in fifth-century Athens. The text ends with a personal evocation of a visit to Barcelona made by Nicole in 1986.

KEYWORDS

Nicole Loraux – psychoanalysis – gender – tragedy –civic ideology

Une autre façon de faire de l’histoire

Catherine DARBO-PESCHANSKI Ă©s investigadora al CNRS, especialista en l’estudi del coneixement empĂ­ric i de la historiografia grecs. Ha escrit : Le discours du particulier. Essai sur l’enquĂȘte hĂ©rodotĂ©enne (1987), L’Historia. Commencements

Resums/Abstracts111

grecs (2007); ha dirigit dues obres col·lectives: Constructions du temps dans le monde grec ancien (2000); La citation dans l’AntiquitĂ© (2004) i Ă©s autora de nombrosos articles.

RESUM

L’article se propose d’étudier le mode de recherche de Nicole Loraux Ă  partir de son dernier ouvrage paru : La tragĂ©die d’AthĂšnes. Il semble reposer sur une contradiction, celle qui consiste Ă  critiquer l’abandon du comparatisme, la fixitĂ© des oppositions anthropologiques tout en choisissant comme objet privilĂ©giĂ© AthĂšnes et les grands textes classiques. On montre qu’en fait AthĂšnes est l’objet d’un dĂ©centrement qui rĂ©sulte de trois facteurs : un mode particulier de lecture des textes ; «la pratique contrĂŽlĂ©e de l’anachronisme», l’analyse des affects et attentes de l’historien lui-mĂȘme.

PARAULESCLAU

imaginaire, idéologie, contradiction, anachronisme, affects.

Another way to make history

ABSTRACT

This paper will consider the way N.L. makes her research in her least edited book: La tragĂ©die d’AthĂšnes. This book seems to rest on a contradiction: on one hand, it criticizes the lack of comparaticism in French studies about Greek Antiquity and the rigidity of anthropological antinomies; on the other it chooses Athens and the classical texts as its main topic. The paper will explain that actually N.L. pushes Athens out of its central position using three tools: a particular reading of the Greek Athenian texts; a controlled use of anachronism, the study of the historian’s own affects and expectations.

KEYWORDS

imaginary, ideology, contradiction, anachronism, affects.

L’oblio nella memoria. La polis di Nicole Loraux

Riccardo DI DONATO Ă©s Professore Ordinario di Letteratura Greca a l’UniversitĂ  di Pisa

RESUM

Questo contributo ricostruisce il percorso della ricerca condotta da Nicole Loraux sulla stasis, cosÏ come riflessa nella raccolta di saggi intitolata La cité divisée, pubblicata nel 1997.

Il caso particolare di una comunitĂ  che, a un dato momento, ricostruisce la propria possibilitĂ  di convivenza sulla base dell’oblio della memoria del passato piĂč vicino e doloroso appare occasione per una rimeditazione dei fondamenti dell’i-

deologia della cittĂ  greca. Ogni elemento del complesso mosaico mostra la doppia influenza del contesto immediato della composizione e della complessiva interpretazione del fenomeno politico e sociale della comunitĂ  dei cittadini. Nella particolare interpretazione di Nicole Loraux, i dati apparentemente contraddittori della autoctonia reale e mitologica e della politicitĂ  nel senso piĂč ristretto e attivo convivono armoniosamente e si compongono in unitĂ .

PARAULESCLAU

Nicole Loraux – stasis – polis – autoctonia – memoria – oblio

Oblivion within memory. The polis of Nicole Loraux

ABSTRACT

This paper reconstructs the research’s paths of Nicole Loraux on Greek stasis,as presented in her essays collected in the book La citĂ© divisĂ©e, published in 1997. The peculiar case of a community reconstructing its own ability to live together on the basis of their forgetting the memories of the recent and most painful past appears as an opportunity to reconsider the foundations of the ideology of the Greek city. Every element of this complex mosaic shows the dual influence of both the immediate context of composition and the entire interpretation of the political and social phenomenon of the citizen’s community. In the peculiar interpretation of Nicole Loraux, the apparently contradictory evidence of actual and mythical autochthony and of the political in the most restrictive and active sense live harmoniously together and are composed into a unity.

KEYWORDS

Nicole Loraux – stasis – polis – autochthony - memory – oblivion

La rĂ©invention d’AthĂšnes par les Ă©crivains en grec de l’époque impĂ©riale

Francesca MESTRE és professora del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona.

RESUM

Sota poder polĂ­tic romĂ  hi ha un mĂłn grec que sobreviu, inspirat per aquest mateix poder, que, juntament amb les elits de la pars orientalis, s’ocuparĂ  de crear un imaginari d’identitat grega del qual la polis clĂ ssica, Atenes, serĂ  el nucli principal: tot el grec Ă©s atenĂšs i tot l’atenĂšs Ă©s sĂ­mbol mĂ xim de grecitat. OperaciĂł aquesta, tant cultural com polĂ­tica, on l’imperi trobarĂ  una cĂČmoda definiciĂł d’identitat cultural, i on les elits gregues es veuran potenciades i, en certa mesura, refermades.

PARAULESCLAU

Nicole Loraux - Identitat grega - Imperi romĂ  - Atenes

112Resums/Abstracts

Resums/Abstracts113

The reinvention of Athens by the writers in Greek of the Imperial period

ABSTRACT

The Greek world that survived under the Roman Empire is inspired both by the political power of Rome and by the Greek elites of the pars orientalis. This process created an imaginaire of Greek identity, with the ancient democratic polis, Athens, at the centre: everything Greek is Athenian, and everything Athenian is the maximum expression of Greekness.

This is a political operation as well as a cultural one, in which the Empire finds a definition of cultural identity that it can readily accept, and in which the position of the Greek elites is strengthened and promoted.

KEY WORDS

Nicole Loraux - Greek identity - Roman Empire - Athens

NORMES DE PRESENTACIÓ D’ORIGINALS PER A L’EDICIÓ

1.Els articles s’han de presentar en suport de paper i en disquet o CD.

2.ReferĂšncies bibliogrĂ fiques:

Si la bibliografia es llista al final de l’article, a la nota o el text corresponent es citarĂ  per cognom d’autor (EN VERSALETES) i any de publicaciĂł. La bibliografia haurĂ  d’estar ordenada alfabĂšticament pel cognom dels autors i haurĂ  de seguir els criteris segĂŒents:

Llibres: NomCOGNOM, TĂ­tol de la monografia: SubtĂ­tol de la monografia, volum (si Ă©s del cas), Lloc de publicaciĂł any [informaciĂł addicional]. Si es creu necessari, es pot posar, abans del lloc de publicaciĂł, la col·lecciĂł a quĂš pertany el llibre i el nĂșmero.

Exs.: Francis M. CORNFORD, The Origin of Attic Comedy, edited by T. H. Gaster, Cambridge 19342 (19141) [reimpr. Gloucester MA 1968].

F. JACOBY, Fragmente der griechischer Historiker. Berlin 1923-1958. Articles en publicacions periĂČdiques: NomCOGNOM, «TĂ­tol de la part de la publicaciĂł en sĂšrie», TĂ­tol de la PublicaciĂł PeriĂČdica (amb les abreviatures habituals), nĂșmero del volum (en nĂșmeros romans) nĂșmero del fascicle o de la sĂšrie completa si escau (en nĂșmeros arĂ bics), any, pp. nĂșmero de la pĂ gina inicial-nĂșmero de la pĂ gina final [informaciĂł addicional].

Ex.: Kenneth J. DOVER, «Notes on Aristophanes’ Acharnians», Maia n.s. 15, 1963, pp. 6-25 [repr. in Dover 1987: 288-306].

Albert HENRICHS, «Loss of Self, Suffering, Violence: The Modern View of Dionysus from Nietzsche to Girard», HSCP LXXXVIII, 1984, pp. 205-240. Les parts de llibres col·lectius se citaran de la mateixa manera, només posant, abans del títol del llibre, el nom del curador en versaletes i seguit de (ed.) o (edd.).

Ex.: Fritz GRAF, «Dionysian and Orphic Eschatology: New Texts and Old Questions», in Th. H. CARPENTER; Chr. A. FARAONE (edd.), Masks of Dionysus, Ithaca - London 1993, pp. 239-258.

Si es prefereix de citar a la manera tradicional, dins de les notes, es donarĂ  la referĂšncia completa la primera vegada i desprĂ©s hom s’hi referirĂ  amb el cognom de l’autor (en versaletes), el tĂ­tol abreujat amb punts suspensius seguit de “cit.” i la nota on es troba la referĂšncia completa, la o les pĂ gines o notes que correspongui. Si hi ha referĂšncia a la mateixa obra en la nota anterior, es pot posar Ibid.

Exs.: COGNOM, TĂ­tol abreujat... cit. (n. 0), p. 00/pp. 00-00 n. 00/nn. 00-00. COGNOM, «TĂ­tol abreujat...» cit. (n. 0), p. 00/pp. 00-00 n. 00/nn. 00-00. La referĂšncia completa s’ha de posar com en la bibliografia del final, amb l’excepciĂł que, si es tracta d’un article o part de llibre, si Ă©s del cas caldrĂ  citar les pĂ gines precises a quĂš hom es refereixi simplement afegint-les al final desprĂ©s d’una coma:

Ex.: NomCOGNOM, «TĂ­tol», PublicaciĂł periĂČdica X 0, 0000, pp. 00-00, p. 00/pp. 00-00 n. 00/nn. 00-00.

3.Les notes s’han de compondre al peu de la pàgina on figura la crida.

116Normes de presentació d’originals per a l’edició

4.En el cas que hi hagi figures, grĂ fics o taules, s’han de presentar numerats correlativament en fulls a part i indicar dins del text el lloc en quĂš s’han d’incloure durant el procĂ©s de maquetaciĂł.

5.Amb vista a la publicació informàtica, s’han de lliurar en un full a part algunes dades del currículum de cada autor (quatre línies de text com a màxim) i un resum d’un màxim de quinze línies (1.050 espais lletra).

6.Amb vista a la indexaciĂł en diferents bases de dades, cal proposar cinc mots clau com a mĂ­nim, els quals s’haurien d’extreure, si Ă©s possible, de tesaurus o diccionaris d’especialitat

7.Els treballs s’han d’adreçar a la Secretaria de redacció. Per garantir la qualitat dels treballs que es publiquin, la Direcció de la revista i el Consell de Redacció sotmetran els articles rebuts a l’informe d’experts en cada matùria.

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.
Ítaca: Quaderns Catalans de Cultura Clàssica by Institut d'Estudis Catalans - Issuu