El Protevangeli CAPÍTOL 1 1 En la història de les dotze tribus d'Israel llegim que hi havia un home anomenat Joaquim, que, sent molt ric, va fer ofrenes dobles al Senyor Déu, després d'haver pres aquesta decisió: els meus béns seran en benefici de tot el poble. , i que pugui trobar misericòrdia del Senyor Déu per al perdó dels meus pecats. 2 Però en una gran festa del Senyor, quan els fills d'Israel oferien els seus dons, i Joaquim també oferia els seus, el gran sacerdot Rubén s'hi va oposar, dient-li que no et era lícit oferir els teus dons, ja que no has va engendrar qualsevol problema a Israel. 3 Joaquim, molt preocupat per això, se'n va anar a consultar els registres de les dotze tribus, per veure si era l'únic que no havia engendrat cap descendència. 4 Però després de consultar-lo, va trobar que tots els justos havien aixecat descendència a Israel: 5 Llavors va recordar al patriarca Abraham: Com que Déu al final de la seva vida li havia donat el seu fill Isaac; per la qual cosa estava molt angoixat, i no volia ser vist per la seva dona: 6 Però es va retirar al desert, hi va instal·lar la seva tenda i va dejunar quaranta dies i quaranta nits, dient-se a si mateix: 7 No baixaré ni a menjar ni a beure, fins que el Senyor, el meu Déu, no em menysprei, però la pregària serà la meva menjar i beure. CAPÍTOL 2 1 Mentrestant, la seva dona Anna estava angoixada i perplexa per una doble causa, i va dir que ploraré tant per la meva viduïtat com per la meva esterilitat. 2 Llavors s'acostava una gran festa del Senyor, i Judit, la seva criada, va dir: Fins quan afligeu així la vostra ànima? Ja ha arribat la festa del Senyor, quan és il·legal que ningú plori. 3 Agafeu, doncs, aquesta caputxa que li ha donat qui fa aquestes coses, perquè no convé que jo, que sóc servent, la porti, però s'adapta bé a una persona del vostre caràcter. 4 Però Anna va respondre: Aparteu-vos de mi, no estic acostumat a aquestes coses; a més, el Senyor m'ha humiliat molt. 5 Temo que algú malintencionat t'hagi donat això, i has vingut a contaminar-me amb el meu pecat. 6 Llavors la Judit, la seva criada, va respondre: Quin mal et desitjaré si no m'escoltes? 7 No puc desitjar-te una maledicció més gran que la que estàs sota, perquè Déu ha tancat el teu ventre, perquè no siguis mare a Israel. 8 Anna es va veure molt preocupada i, vestida amb el vestit de noces, va anar cap a les tres de la tarda a passejar pel seu jardí. 9 I va veure un llorer, es va asseure sota ell i va pregar al Senyor, dient: 10 Déu dels meus pares, beneeix-me i mira la meva pregària com vas beneir el ventre de Sara i li vas donar un fill Isaac.
CAPÍTOL 3 1 I mentre mirava cap al cel va veure el niu d'un pardal al llorer, 2 I plorant dins d'ella mateixa, va dir: "Ai sóc jo, qui em va engendrar?" i quin ventre em va portar, perquè fos així maleït davant els fills d'Israel, i que em burlessin i em burlessin al temple del meu Déu: Ai de mi, a què em puc comparar? 3 No sóc comparable a les mateixes bèsties de la terra, perquè fins i tot les bèsties de la terra són fecunds davant teu, Senyor! Wo sóc jo, amb què em puc comparar? 4 No sóc comparable als animals bruts, perquè fins i tot els animals bruts són fecunds davant teu, Senyor! Ai sóc jo, amb què sóc comparable? 5 No puc comparar-me amb aquestes aigües, perquè fins i tot les aigües són fecundes davant teu, Senyor! Wo sóc jo, amb què em puc comparar? 6 No sóc comparable a les ones del mar; perquè aquests, siguin tranquils o en moviment, amb els peixos que hi ha, lloeu-vos, Senyor! Wo sóc jo, amb què em puc comparar? 7 No sóc comparable a la mateixa terra, perquè la terra produeix els seus fruits i et lloa, Senyor! CAPÍTOL 4 1 Llavors un àngel del Senyor es va presentar al seu costat i va dir: Anna, Anna, el Senyor ha escoltat la teva pregària; concebràs i parixeràs, i es parlarà de la teva descendència a tot el món. 2 Anna va respondre: Viu el Senyor, el meu Déu, tot el que jo pareixi, ja sigui home o dona, el dedicaré al Senyor, el meu Déu, i el servirà en coses santes durant tota la seva vida. 3 I vet aquí que dos àngels van aparèixer i li van dir: Heus aquí, Joaquim, el teu marit, ve amb els seus pastors. 4 Perquè un àngel del Senyor també ha baixat a ell i li ha dit: El Senyor Déu ha escoltat la teva pregària, afanya't i vés d'aquí, perquè vet aquí que Anna, la teva dona, concebrà. 5 Joaquim va baixar i va cridar els seus pastors, dient-li que porteu-me deu anyelles sense taca ni taca, i seran per al Senyor, el meu Déu. 6 I porteu-me dotze vedells sense defecte, i els dotze vedells seran per als sacerdots i els ancians. 7 Porteu-me també cent cabres, i les cent cabres seran per a tot el poble. 8 Joaquim va baixar amb els pastors, i Anna es va quedar a la porta i va veure que Joaquim venia amb els pastors. 9 I ella va córrer i, penjant-se al seu coll, va dir: Ara sé que el Senyor m'ha beneït moltíssim. 10 Perquè vet aquí, jo, que era vídua, ja no sóc vídua, i jo que era estèril concebré. CAPÍTOL 5 1 Joaquim es va quedar el primer dia a casa seva, però l'endemà va portar les seves ofrenes i va dir: 2 Si el Senyor és favorable amb mi, que ho manifesti la placa que hi ha al front del sacerdot. 3 I va consultar el plat que portava el sacerdot i el va veure, i va veure que no s'havia trobat pecat en ell.
4 Joaquim va dir: Ara sé que el Senyor és favorable a mi i m'ha llevat tots els pecats. 5 I va baixar del temple del Senyor justificat, i se'n va anar a casa seva. 6 Quan es van complir els nou mesos d'Anna, va donar a llum i va dir a la llevadora: Què he parit? 7 I ella li va dir, una noia. 8 Llavors Anna va dir: El Senyor ha engrandit avui la meva ànima; i la va posar al llit. 9 I quan es van complir els dies de la seva purificació, va alletar el nen i li va anomenar Maria. CAPÍTOL 6 1 I el nen augmentava de força cada dia, de manera que quan tenia nou mesos, la seva mare la va posar a terra per provar si podia aguantar; i quan va haver fet nou passos, va tornar de nou a la falda de la seva mare. 2 Llavors la seva mare la va agafar i va dir: Viu el Senyor, el meu Déu, que no tornaràs a caminar per aquesta terra fins que no et porti al temple del Senyor. 3 Així doncs, ella va convertir la seva cambra en un lloc sant, i no va permetre que res estrany o impur s'apropés d'ella, sinó que va convidar algunes filles d'Israel sense contaminació, i la van atreure a banda. 4 Però quan el nen va fer un any, Joaquim va fer un gran banquet i va convidar els sacerdots, els escribas, els ancians i tot el poble d'Israel; 5 Llavors Joaquim va fer una ofrena de la noia als grans sacerdots, i aquests la van beneir dient: Que el Déu dels nostres pares beneeixi aquesta noia i li doneu un nom famós i perdurable de generació en generació. I tot el poble va respondre: Que sigui, Amén. 6 Llavors Joaquim la va oferir per segona vegada als sacerdots, i aquests la van beneir dient: Déu altíssim, mira aquesta noia i beneeix-la amb una benedicció eterna. 7 Llavors la seva mare la va aixecar, li va donar el pit i va cantar el següent cant al Senyor. 8 Cantaré un cant nou al Senyor, el meu Déu, perquè m'ha visitat i m'ha tret l'oprobi dels meus enemics, i m'ha donat el fruit de la seva justícia, perquè ara se'n digui als fills de Rubèn. , que l'Anna dona xucla. 9 Llavors va deixar reposar el nen a l'habitació que havia consagrada, i va sortir i els va servir. 10 I quan va acabar la festa, se'n van anar contents i lloant el Déu d'Israel. CAPÍTOL 7 1 Però la nena va créixer, i quan tenia dos anys, Joaquim va dir a Anna: "Portem-la al temple del Senyor, perquè puguem complir el nostre vot que hem fet al Senyor Déu, perquè no sigui. enfadat amb nosaltres, i la nostra oferta serà inacceptable. 2 Però Anna va dir: Esperem el tercer any, no sigui que no conegui el seu pare. I Joaquim va dir: Esperem, doncs. 3 I quan el nen va fer tres anys, Joaquim va dir: Convidem les filles dels hebreus, que no estan impures, i que prenguin cadascuna una llàntia i que s'encenguin, perquè el nen no torni enrere i la seva ment es dirigeixi contra el temple del Senyor. 4 I així ho van fer fins que van pujar al temple del Senyor. I el gran sacerdot la va rebre, la va beneir i va dir: Maria, el
Senyor Déu ha magnificat el teu nom per a totes les generacions, i fins a la fi dels temps per tu, el Senyor mostrarà la seva redempció als fills d'Israel. 5 I la va posar al tercer graó de l'altar, i el Senyor li va donar gràcia, i ella va ballar amb els seus peus, i tota la casa d'Israel la va estimar. CAPÍTOL 8 1 I els seus pares se'n van anar plens de meravella i lloant Déu, perquè la nena no va tornar a ells. 2 Però Maria va romandre al temple com un colom educat allà, i va rebre el seu menjar de la mà d'un àngel. 3 Quan ella tenia dotze anys, els sacerdots es reuniren en un concili i digueren: "Mira, Maria té dotze anys; Què farem amb ella, per por que el lloc sant del Senyor, el nostre Déu, es contaminés? 4 Llavors els sacerdots van respondre al gran sacerdot Zacaries: "Estàs a peu a l'altar del Senyor i entres al lloc sant i fes peticions per ella, i fes tot el que el Senyor et manifestarà". 5 Llavors el gran sacerdot va entrar al Sant dels Sants i em va endur-se el pectoral del judici, i va fer pregàries per ella; 6 I he aquí que l'àngel del Senyor es va acostar a ell i li va dir: Zacaries, Zacaries, sortiu a reunir tots els vidus del poble, i que cadascú d'ells porti la seva vara, i aquell per qui el Senyor mostri un signe serà el marit de Maria. 7 I els clamadors van sortir per tota Judea, i va sonar la trompeta del Senyor, i tot el poble va córrer i es va reunir. 8 També Josep, llençant la destral, va sortir a trobar-los; i quan es van trobar, van anar al gran sacerdot, agafant cadascú la seva vara. 9 Després que el gran sacerdot va rebre les seves vares, va entrar al temple a pregar; 10 I quan va haver acabat la seva pregària, va agafar les vares i va sortir i les va repartir, i no hi va haver cap miracle. 11 Josep va agafar l'última vara, i vet aquí que un colom va sortir de la vara i va volar sobre el cap de Josep. 12 I el gran sacerdot va dir: Josep, tu ets l'escollit per prendre la Mare de Déu del Senyor i guardar-la per ell. 13 Però Josep es va negar, dient: Sóc un vell i tinc fills, però ella és jove, i temo que semblar ridícul a Israel. 14 Llavors el gran sacerdot va respondre: Josep, tem el Senyor, el teu Déu, i recorda com va tractar Déu amb Datan, Corè i Abiram, com la terra es va obrir i els va engolir a causa de la seva contradicció. 15 Ara, doncs, Josep, temeu Déu, perquè no passin coses semblants a la vostra família. 16 Llavors Josep, espantat, la va portar a casa seva, i Josep va dir a Maria: Mira, t'he tret del temple del Senyor, i ara et deixaré a casa meva; He de pensar en el meu ofici de la construcció. el Senyor sigui amb tu. CAPÍTOL 9 1 I succeí que en un concili de sacerdots es va dir: Fem un vel nou per al temple. 2 I el gran sacerdot va dir: Convoca'm set verges sense taques de la tribu de David. 3 I els servents van anar i els van portar al temple del Senyor, i el gran sacerdot els va dir: tirar a sort ara davant
meu, qui de vosaltres filarà el fil d'or, qui el blau, qui l'escarlata, qui el lli fi. , i qui el veritable morat. 4 Llavors el gran sacerdot va conèixer Maria, que era de la tribu de David; i ell la va cridar, i la veritable porpra li va caure per filar, i se'n va anar a casa seva. 5 Però des d'aleshores el gran sacerdot Zacaries es va quedar mut, i Samuel es va posar a la seva habitació fins que Zacaries va tornar a parlar. 6 Però Maria va agafar la porpra veritable i la va filar. 7 I va agafar una olla i va sortir a treure aigua, i va sentir una veu que li deia: Salut, plena de gràcia, 1 el Senyor és amb tu; ets beneïda entre les dones. 8 I va mirar al seu voltant a la dreta i a l'esquerra (per veure) d'on venia aquella veu, i llavors tremolant va entrar a casa seva, i va posar l'olla d'aigua, va agafar la porpra i es va asseure al seu seient per treballar-la. . 9 I vet aquí que l'àngel del Senyor es va posar al seu costat i li va dir: No tinguis por, Maria, perquè has trobat gràcia als ulls de Déu; 10 La qual cosa, en sentir-ho, va raonar amb ella mateixa què volia dir aquella mena de salutació. 11 I l'àngel li va dir: El Senyor és amb tu i concebres. 12 A la qual cosa ella va respondre: Què! concebré pel Déu vivent i parir com totes les altres dones? 13 Però l'àngel va tornar i va respondre: No és així, oh Maria, sinó que l'Esperit Sant vindrà sobre tu, i el poder de l'Altíssim et cobrirà; 14 Per tant, allò que naixerà de tu serà sant, i serà anomenat Fill del Déu Vivent, i li posaràs el nom de Jesús; perquè salvarà el seu poble dels seus pecats. 15 I vet aquí la teva cosina Elisabet, que també ha concebut un fill en la seva vellesa. 16 I ara és el sisè mes amb ella, que s'anomenava estèril; perquè res és impossible amb Déu. 17 I Maria va dir: Heus aquí la serventa del Senyor; que sigui per mi segons la teva paraula. 18 I quan va fer la seva porpra, la va portar al gran sacerdot, i el gran sacerdot la va beneir dient: Maria, el Senyor Déu ha magnificat el teu nom, i seràs beneïda en tots els segles del món. . 19 Aleshores Maria, plena d'alegria, se'n va anar a trobar la seva cosina Elisabet i va trucar a la porta. 20 Això quan Elisabet ho va sentir, va córrer, la va obrir, la va beneir i va dir: D'on em ve això que la mare del meu Senyor vingui a mi? 21 Per allà! tan aviat com la veu de la teva salutació va arribar a les meves orelles, el que hi ha en mi va saltar i et va beneir. 22 Però Maria, ignorant totes aquelles coses misterioses que l'arcàngel Gabriel li havia dit, va alçar els ulls al cel i va dir: Senyor! Què sóc jo perquè totes les generacions de la terra em diguin feliç? 23 Però es va adonar que cada dia es feia gran, i tenia por, se'n va anar a casa i es va amagar dels fills d'Israel; i tenia catorze anys quan van passar totes aquestes coses. CAPÍTOL 10 1 I quan va arribar el seu sisè mes, Josep va tornar de la seva construcció a l'estranger, que era el seu ofici, i entrant a la casa, va trobar la Verge feta gran: 2 Llavors, colpejant-li la cara, va dir: Amb quina cara puc mirar al Senyor, el meu Déu? o què diré d'aquesta jove?
3 Perquè jo la vaig rebre una Verge del temple del Senyor, el meu Déu, i no l'he conservada així! 4 Qui m'ha enganyat així? Qui ha fet aquest mal a casa meva, i seduint-me la Verge, l'ha profanada? 5 La història d'Adam no s'ha acabat exactament en mi? 6 Perquè en el mateix instant de la seva glòria, la serp va venir i va trobar Eva sola i la va seduir. 7 De la mateixa manera m'ha passat a mi. 8 Llavors Josep es va aixecar de terra, la va cridar i li va dir: "Oh tu que has estat tant afavorida per Déu, per què has fet això? 9 Per què has degradat així la teva ànima, que va ser educada en el Sant dels Sants i va rebre el teu menjar de la mà dels àngels? 10 Però ella, amb un torrent de llàgrimes, va respondre: Sóc innocent i no he conegut ningú. 11 Llavors Josep va dir: Com és que estàs embarassada? 12 Maria respongué: Viu el Senyor, el meu Déu, no sé per quins mitjans. 13 Llavors Josep va tenir molta por i se n'anà d'ella, pensant en què havia de fer amb ella; i així va raonar amb ell mateix: 14 Si oculto el seu crim, seré culpable per la llei del Senyor; 15 I si la descobrís als fills d'Israel, temo que no estigui encinta d'un àngel, em trobin traient la vida d'una persona innocent: 16 Què faré, doncs? L'acomiadaré en privat. 17 Llavors va arribar la nit sobre ell, quan un àngel del Senyor se li va aparèixer en somni i li va dir: 18 No tingueu por d'agafar aquesta jove, perquè el que hi ha dins d'ella prové de l'Esperit Sant; . 19 I ella donarà a llum un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè salvarà el seu poble dels seus pecats. 20 Llavors Josep es va aixecar del son i va glorificar el Déu d'Israel, que li havia mostrat tant favor i va preservar la Verge. CAPÍTOL 11 1 Llavors va venir Annas, l'escriba, i va dir a Josep: Per què no t'hem vist des del teu retorn? 2 I Josep va respondre: Perquè vaig estar cansat després del viatge i vaig descansar el primer dia. 3 Però Annas, girant-se, va veure que la Mare de Déu era gran. 4 I se'n va anar al sacerdot i li va dir: Josep, en qui has dipositat tanta confiança, és culpable d'un delicte notori, en haver profanat la Verge que va rebre del temple del Senyor i s'ha casat en privat. ella, sense descobrir-la als fills d'Israel. 5 Llavors el sacerdot va dir: Ha fet això Josep? 6 Annas va respondre: Si envieu algun dels vostres servents, trobareu que està embarassada. 7 I els criats se'n van anar i ho van trobar com ell va dir. 8 Aleshores, ella i Josep van ser jutjats, i el sacerdot li va dir: Maria, què has fet? 9 Per què has degradat la teva ànima i has oblidat el teu Déu, veient que et vas criar al Sant dels Sants, i has rebut el teu menjar de mans dels àngels i has escoltat els seus càntics? 10 Per què has fet això?
11 A la qual ella respongué amb un torrent de llàgrimes: Viu el Senyor, el meu Déu, jo sóc innocent als seus ulls, perquè no conec ningú. 12 Llavors el sacerdot va dir a Josep: Per què has fet això? 13 I Josep va respondre: Per la vida del Senyor, el meu Déu, no m'he preocupat per ella. 14 Però el sacerdot va dir: No mentiu, sinó que digueu la veritat; T'has casat en privat amb ella, i no ho has descobert als fills d'Israel, i t'has humiliat sota la mà poderosa de Déu, perquè la teva descendència fos beneïda. 15 I Josep va callar. 16 Llavors el sacerdot va dir a Josep: "Has de tornar al temple del Senyor, la Verge, que vas portar d'allí". 17 Però ell va plorar amargament, i el sacerdot va afegir: "Us faré beure a tots dos l'aigua del Senyor, 1 que és per a prova, i així la vostra iniquitat serà exposada davant vostre. 18 Llavors el sacerdot va agafar l'aigua, va fer beure Josep i el va enviar a un lloc muntanyós. 19 I va tornar perfectament bé, i tota la gent es va meravellar que la seva culpa no fos descoberta. 20 Així que el sacerdot va dir: Com que el Senyor no ha posat de manifest els vostres pecats, jo tampoc us condemno. 21 Així que els va enviar. 22 Llavors Josep prengué Maria i se'n va anar a casa seva, alegre i lloant el Déu d'Israel. CAPÍTOL 12 1 I succeí que va sortir un decret de l'emperador August, que tots els jueus que eren de Betlem de Judea havien de ser tributats: 2 I Josep va dir: Jo cuidaré que els meus fills siguin imposats; però què faré amb aquesta jove? 3 M'avergonyeix de tenir-la gravada com a dona; i si la tributo com a filla meva, tot Israel sap que no és la meva filla. 4 Quan arribi l'hora del nomenament del Senyor, que faci el que li convingui. 5 I va ensellar l'ase, i la va posar a sobre, i Josep i Simó la van seguir, i van arribar a Betlem a tres milles. 6 Llavors Josep, girant-se, va veure Maria trista, i va dir dins seu: Potser pateix el que està dins d'ella. 7 Però quan es va tornar, la va veure riure i li va dir: 8 Maria, com és que de vegades veig tristesa, i de vegades rialles i alegria en el teu rostre? 9 I Maria li respongué: Veig amb els meus ulls dues persones, l'una plorant i dol, l'altra rient i alegre. 10 I va tornar a creuar el camí, i Maria va dir a Josep: Traieu-me de l'ase, perquè el que hi ha en mi s'ha de sortir. 11 Però Josep va respondre: On et portaré? perquè el lloc és desert. 12 Llavors Maria va tornar a dir a Josep: "Feja'm avall, perquè el que hi ha dins meu m'apressa molt. 13 I Josep la va fer baixar. 14 I hi va trobar una cova i la va fer entrar. CAPÍTOL 13 1 I, deixant-la a ella i als seus fills a la cova, va sortir a buscar una llevadora hebrea al poble de Betlem.
2 Però mentre anava, va dir Josep, vaig mirar cap a l'aire, i vaig veure els núvols meravellats i les aus del cel s'aturaven enmig del seu vol. 3 I vaig mirar cap a la terra, i vaig veure una taula estesa i gent treballadora asseguda al seu voltant, però les seves mans estaven damunt la taula i no es van moure per menjar. 4 Els qui tenien carn a la boca no menjaven. 5 Els qui van alçar les mans fins al cap no els van fer enrere: 6 I els qui els portaven a la boca no hi posaven res; 7 Però totes les seves cares estaven fixades cap amunt. 8 I vaig veure les ovelles disperses, però les ovelles es van aturar. 9 I el pastor va aixecar la mà per colpejar-los, i la seva mà va continuar amunt. 10 I vaig mirar un riu i vaig veure els nens amb la boca a prop de l'aigua i tocant-la, però no van beure. CAPÍTOL 14 1 Llavors vaig veure una dona que baixava de les muntanyes, i em va dir: On vas, home? 2 I li vaig dir: Vaig a buscar una llevadora hebrea. 3 Ella em va respondre: On és la dona que ha de parir? 4 I vaig respondre: A la cova, i ella està desposada amb mi. 5 Llavors la llevadora va dir: No és la teva dona? 6 Josep va respondre: És Maria, que va ser educada al Sant dels Sants, a la casa del Senyor, i va caure en la meva sort, i no és la meva dona, sinó que ha concebut per l'Esperit Sant. 7 La llevadora va dir: És cert? 8 Ell respongué: Vine i veuràs. 9 I la llevadora va anar amb ell i es va quedar a la cova. 10 Llavors un núvol lluminós va cobrir la cova, i la llevadora va dir: Avui la meva ànima s'ha magnificat, perquè els meus ulls han vist coses sorprenents, i la salvació ha sortit a Israel. 11 Però de sobte el núvol es va convertir en una gran llum a la cova, de manera que els seus ulls no la van poder suportar. 12 Però la llum va anar disminuint a poc a poc, fins que va aparèixer el nen i va mamar el pit de la seva mare Maria. 13 Llavors la llevadora va cridar i va dir: Quin dia gloriós és aquest, en què els meus ulls han vist aquesta visió extraordinària! 14 I la llevadora va sortir de la cova i Salomé se la va trobar. 15 I la llevadora li va dir: Salomé, Salomé, et diré una cosa més sorprenent que vaig veure: 16 Una verge ha parit, cosa que és contrària a la natura. 17 A la qual cosa Salomé va respondre: Viu el Senyor, el meu Déu, si no rebo una prova concreta d'aquest fet, no creuré que una verge hagi parit. 18 Llavors Salomé va entrar i la llevadora va dir: Maria, mostra't, perquè hi ha una gran polèmica sobre tu. 19 I Salomé va rebre satisfacció. 20 Però tenia la mà seca i va gemegar amargament. 21 I va dir: Ai de mi, per la meva iniquitat! perquè he temptat el Déu vivent, i la meva mà està a punt per caure. 22 Aleshores Salomé va suplicar al Senyor i va dir: Déu dels meus pares, recorda't de mi, perquè sóc de la descendència d'Abraham, Isaac i Jacob.
23 No em facis un oprobio entre els fills d'Israel, sinó que em recondueixi als meus pares. 24 Perquè saps bé, Senyor, que he fet molts oficis de caritat en el teu nom i he rebut de tu la meva recompensa. 25 Davant d'això, un àngel del Senyor es va posar al costat de Salomé i va dir: El Senyor Déu ha escoltat la teva pregària, allarga la mà al nen i porta'l, i així seràs restaurat. 26 Salomé, plena d'alegria extraordinària, va anar cap al nen i li va dir: El tocaré. 27 I ella es va proposar adorar-lo, perquè deia: Aquest és un gran rei que ha nascut a Israel. 28 I immediatament Salomé es va guarir. 29 Llavors la llevadora va sortir de la cova, sent aprovada per Déu. 30 I mira! Una veu va venir a Salomé: No digueu les coses estranyes que heu vist, fins que el nen vingui a Jerusalem. 31 Així també se n'anà Salomé, aprovada per Déu. CAPÍTOL 15 1 Llavors Josep es disposava a marxar, perquè hi va haver un gran desordre a Betlem amb l'arribada 1 d'uns savis de l'orient, 2 Qui va dir: On ha nascut el rei dels jueus? Perquè hem vist la seva estrella a llevant, i hem vingut a adorar-lo. 3 Quan Herodes va sentir això, es va preocupar molt i va enviar missatgers als savis i als sacerdots, i els va preguntar a l'ajuntament. 4 I els va dir: On heu escrit sobre Crist, el rei, o on hauria de néixer? 5 Llavors li digueren: A Betlem de Judea; perquè així està escrit: I tu, Betlem, a la terra de Judà, no ets el més petit entre els prínceps de Judà, perquè de tu sortirà un governant que regirà el meu poble Israel. 6 I després d'haver enviat els principals sacerdots, va preguntar als homes de l'ajuntament i els va dir: Quin senyal heu vist pel que fa al rei que ha nascut? 7 Ells li respongueren: "Vam veure una estrella extraordinàriament gran brillar entre les estrelles del cel, i sobrepassava tant totes les altres estrelles, que no es van fer visibles, i per això vam saber que va néixer un gran rei a Israel i, per tant, hem vingut a adorar-lo. 8 Llavors Herodes els digué: --Aneu i feu una recerca diligent; i si trobeu el nen, aviseu-me, perquè també vingui a adorar-lo. 9 Així doncs, els savis van sortir i, he aquí, l'estrella que van veure a l'orient anava davant d'ells, fins que va arribar i es va posar sobre la cova on el nen era amb Maria, la seva mare. 10 Llavors van treure civada dels seus tresors i li van oferir or, encens i mirra. 11 I un àngel els va advertir en somni que no tornaven a Herodes per Judea, van marxar al seu país per un altre camí. CAPÍTOL 16 1 Llavors Herodes, en adonar-se que els savis es burlaven d'ell, i molt enfadat, va manar a alguns homes que anessin a matar tots els nens que hi havia a Betlem, a partir de dos anys. 2 Però Maria, quan va sentir que els nens havien de ser matats, va tenir molta por, va agafar el nen, el va embolicar
amb panys i el va posar en un pessebre, perquè no hi havia lloc per a ells a l'hostal. 3 També Elisabet, quan va sentir que el seu fill Joan estava a punt de ser buscat, el va agafar i va pujar a les muntanyes i va buscar un lloc on amagar-lo; 4 I no hi havia cap lloc secret per trobar-se. 5 Llavors va gemir dins d'ella mateixa i va dir: "O muntanya del Senyor, rebeu la mare amb el nen". 6 Perquè Elisabet no podia pujar. 7 I de seguida la muntanya es va dividir i els va rebre. 8 I se'ls va aparèixer un àngel del Senyor per preservar-los. 9 Però Herodes va buscar Joan i va enviar servents a Zacaries, quan aquest servia a l'altar, i li va dir: On has amagat el teu fill? 10 Ell els respongué: Sóc ministre de Déu i servent de l'altar; com he de saber on és el meu fill? 11 Llavors els servents van tornar i ho van explicar a Herodes; per la qual cosa es va indignar i va dir: No sembla aquest fill seu rei a Israel? 12 Per tant, va tornar a enviar els seus servents a Zacaries, dient-li: Digues-nos la veritat, on és el teu fill, perquè saps que la teva vida és a les meves mans. 13 Els servents van anar i li van explicar tot això: 14 Però Zacaries els respongué: --Sóc un màrtir de Déu, i si ha vessat la meva sang, el Senyor rebrà la meva ànima. 15 A més, sabeu que heu vessat sang innocent. 16 Però Zacaries va ser assassinat a l'entrada del temple i de l'altar, i al voltant de la mampara; 17 Però els fills d'Israel no sabien quan el van matar. 18 Llavors, a l'hora de la salutació, els sacerdots van entrar al temple, però Zacaries no els va trobar, segons el costum, i els va beneir; 19 Però encara seguien esperant que els saludés; 20 I quan es van trobar que no venia en molt de temps, un d'ells es va aventurar al lloc sant on hi havia l'altar, i va veure la sang congelada a terra; 21 Quan, vet aquí, una veu del cel va dir: Zacaries és assassinat, i la seva sang no serà esborrada fins que vingui el venjador de la seva sang. 22 Però quan va sentir això, va tenir por i va sortir i va explicar als sacerdots el que havia vist i sentit; i tots van entrar, i van veure el fet. 23 Llavors els sostres del temple van udolar i es van trencar de dalt a baix: 24 I no van trobar el cos, sinó només la sang endurida com la pedra. 25 I es van equivocar i van dir al poble que Zacaries va ser assassinat, i totes les tribus d'Israel ho van sentir, van fer dol per ell i es van lamentar tres dies. 26 Llavors els sacerdots es van ajuntar sobre una persona per succeir-lo. 27 I Simeó i els altres sacerdots van sortejar, i la sort va recaure sobre Simeó. 28 Perquè l'Esperit Sant li havia assegurat que no moriria fins que no hagués vist Crist venint en la carn.