El Protevangeli CAPĂŤTOL 1 1 En la història de les dotze tribus d'Israel llegim que hi havia un home anomenat Joaquim, que, sent molt ric, va fer ofrenes dobles al Senyor DĂ©u, desprĂ©s d'haver pres aquesta decisiĂł: els meus bĂ©ns seran en benefici de tot el poble. , i que pugui trobar misericòrdia del Senyor DĂ©u per al perdĂł dels meus pecats. 2 Però en una gran festa del Senyor, quan els fills d'Israel oferien els seus dons, i Joaquim tambĂ© oferia els seus, el gran sacerdot RubĂ©n s'hi va oposar, dient-li que no et era lĂcit oferir els teus dons, ja que no has va engendrar qualsevol problema a Israel. 3 Joaquim, molt preocupat per això, se'n va anar a consultar els registres de les dotze tribus, per veure si era l'Ăşnic que no havia engendrat cap descendència. 4 Però desprĂ©s de consultar-lo, va trobar que tots els justos havien aixecat descendència a Israel: 5 Llavors va recordar al patriarca Abraham: Com que DĂ©u al final de la seva vida li havia donat el seu fill Isaac; per la qual cosa estava molt angoixat, i no volia ser vist per la seva dona: 6 Però es va retirar al desert, hi va instal·lar la seva tenda i va dejunar quaranta dies i quaranta nits, dient-se a si mateix: 7 No baixarĂ© ni a menjar ni a beure, fins que el Senyor, el meu DĂ©u, no em menysprei, però la pregĂ ria serĂ la meva menjar i beure. CAPĂŤTOL 2 1 Mentrestant, la seva dona Anna estava angoixada i perplexa per una doble causa, i va dir que plorarĂ© tant per la meva viduĂŻtat com per la meva esterilitat. 2 Llavors s'acostava una gran festa del Senyor, i Judit, la seva criada, va dir: Fins quan afligeu aixĂ la vostra Ă nima? Ja ha arribat la festa del Senyor, quan Ă©s il·legal que ningĂş plori. 3 Agafeu, doncs, aquesta caputxa que li ha donat qui fa aquestes coses, perquè no convĂ© que jo, que sĂłc servent, la porti, però s'adapta bĂ© a una persona del vostre carĂ cter. 4 Però Anna va respondre: Aparteu-vos de mi, no estic acostumat a aquestes coses; a mĂ©s, el Senyor m'ha humiliat molt. 5 Temo que algĂş malintencionat t'hagi donat això, i has vingut a contaminar-me amb el meu pecat. 6 Llavors la Judit, la seva criada, va respondre: Quin mal et desitjarĂ© si no m'escoltes? 7 No puc desitjar-te una maledicciĂł mĂ©s gran que la que estĂ s sota, perquè DĂ©u ha tancat el teu ventre, perquè no siguis mare a Israel. 8 Anna es va veure molt preocupada i, vestida amb el vestit de noces, va anar cap a les tres de la tarda a passejar pel seu jardĂ. 9 I va veure un llorer, es va asseure sota ell i va pregar al Senyor, dient: 10 DĂ©u dels meus pares, beneeix-me i mira la meva pregĂ ria com vas beneir el ventre de Sara i li vas donar un fill Isaac.
CAPĂŤTOL 3 1 I mentre mirava cap al cel va veure el niu d'un pardal al llorer, 2 I plorant dins d'ella mateixa, va dir: "Ai sĂłc jo, qui em va engendrar?" i quin ventre em va portar, perquè fos aixĂ maleĂŻt davant els fills d'Israel, i que em burlessin i em burlessin al temple del meu DĂ©u: Ai de mi, a què em puc comparar? 3 No sĂłc comparable a les mateixes bèsties de la terra, perquè fins i tot les bèsties de la terra sĂłn fecunds davant teu, Senyor! Wo sĂłc jo, amb què em puc comparar? 4 No sĂłc comparable als animals bruts, perquè fins i tot els animals bruts sĂłn fecunds davant teu, Senyor! Ai sĂłc jo, amb què sĂłc comparable? 5 No puc comparar-me amb aquestes aigĂĽes, perquè fins i tot les aigĂĽes sĂłn fecundes davant teu, Senyor! Wo sĂłc jo, amb què em puc comparar? 6 No sĂłc comparable a les ones del mar; perquè aquests, siguin tranquils o en moviment, amb els peixos que hi ha, lloeu-vos, Senyor! Wo sĂłc jo, amb què em puc comparar? 7 No sĂłc comparable a la mateixa terra, perquè la terra produeix els seus fruits i et lloa, Senyor! CAPĂŤTOL 4 1 Llavors un Ă ngel del Senyor es va presentar al seu costat i va dir: Anna, Anna, el Senyor ha escoltat la teva pregĂ ria; concebrĂ s i parixerĂ s, i es parlarĂ de la teva descendència a tot el mĂłn. 2 Anna va respondre: Viu el Senyor, el meu DĂ©u, tot el que jo pareixi, ja sigui home o dona, el dedicarĂ© al Senyor, el meu DĂ©u, i el servirĂ en coses santes durant tota la seva vida. 3 I vet aquĂ que dos Ă ngels van aparèixer i li van dir: Heus aquĂ, Joaquim, el teu marit, ve amb els seus pastors. 4 Perquè un Ă ngel del Senyor tambĂ© ha baixat a ell i li ha dit: El Senyor DĂ©u ha escoltat la teva pregĂ ria, afanya't i vĂ©s d'aquĂ, perquè vet aquĂ que Anna, la teva dona, concebrĂ . 5 Joaquim va baixar i va cridar els seus pastors, dient-li que porteu-me deu anyelles sense taca ni taca, i seran per al Senyor, el meu DĂ©u. 6 I porteu-me dotze vedells sense defecte, i els dotze vedells seran per als sacerdots i els ancians. 7 Porteu-me tambĂ© cent cabres, i les cent cabres seran per a tot el poble. 8 Joaquim va baixar amb els pastors, i Anna es va quedar a la porta i va veure que Joaquim venia amb els pastors. 9 I ella va cĂłrrer i, penjant-se al seu coll, va dir: Ara sĂ© que el Senyor m'ha beneĂŻt moltĂssim. 10 Perquè vet aquĂ, jo, que era vĂdua, ja no sĂłc vĂdua, i jo que era estèril concebrĂ©. CAPĂŤTOL 5 1 Joaquim es va quedar el primer dia a casa seva, però l'endemĂ va portar les seves ofrenes i va dir: 2 Si el Senyor Ă©s favorable amb mi, que ho manifesti la placa que hi ha al front del sacerdot. 3 I va consultar el plat que portava el sacerdot i el va veure, i va veure que no s'havia trobat pecat en ell.