Evangeli de Tomàs de la Infància de Jesucrist
CAPÍTOL 1
1 Jo Tomàs, israelita, vaig considerar necessari donar a conèixer als nostres germans entre els gentils les accions i miracles de Crist durant la seva infantesa, que el nostre Senyor i Déu Jesucrist va fer després del seu naixement a Betlem, al nostre país, en el qual vaig jo mateix em va sorprendre; el començament del qual va ser el següent.
2 Quan el nen Jesús tenia cinc anys i havia caigut una pluja que ja havia acabat, Jesús estava jugant amb altres nois hebreus al costat d'un rierol; i l'aigua que corre per les ribes, s'atura en petits llacs;
3 Però l'aigua de seguida es va tornar clara i útil; després d'haver-los colpejat només amb la seva paraula, el van obeir amb facilitat.
4 Llavors va agafar de la riba del rierol una mica d'argila suau i en va formar dotze pardals; i hi havia altres nois jugant amb ell.
5 Però un jueu, en veure les coses que feia, és a dir, el dissabte que feia el fang en figures de pardals, se'n va anar de seguida i ho va dir al seu pare Josep i va dir:
6 Heus aquí, el teu nen juga a la vora del riu, ha agafat fang, l'ha format en dotze pardals i profana el dissabte.
7 Llavors Josep va arribar al lloc on era, i quan el va veure, el va cridar i li va dir: Per què fas allò que no està permès fer en dissabte?
8 Llavors Jesús, aplaudint els palmells de les seves mans, va cridar als pardals i els va dir: Aneu, fugiu; i mentre visquiu recordeu-me.
9 Així que els pardals van fugir fent soroll.
10 Els jueus, en veure això, es van quedar meravellats i se'n van anar i van explicar als seus principals l'estrany miracle que havien vist fer Jesús.
CAPÍTOL 2
1 A més d'això, el fill d'Anna, l'escriba, estava allà amb Josep, va agafar una branca d'un salze i va escampar les aigües que Jesús havia reunit en llacs.
2 Però el nen Jesús, en veure el que havia fet, es va enfadar i li va dir: Insensat, quin mal t'ha fet el llac perquè escampés l'aigua?
3 Mira, ara et marceixes com un arbre, i no donaràs ni fulles, ni branques, ni fruit.
4 I de seguida es va assecar tot.
5 Llavors Jesús se'n va anar a casa. Però els pares del nen que estava marcit, lamentant la desgràcia de la seva joventut, el van portar i el van portar a Josep, acusant-lo, i li van dir: Per què guardes un fill que és culpable d'aquestes accions?
6 Llavors Jesús, a petició de tots els presents, el va guarir, deixant només algun membre xicotet per continuar marcit, per tal de rebre avís.
7 Una altra vegada, Jesús va sortir al carrer, i un nen que va passar, es va precipitar sobre el seu espatlla;
8 Jesús, enfadat, li digué: No aniràs més enllà.
9 I de seguida va caure mort:
10 La qual cosa, quan alguns ho van veure, van dir: On va néixer aquest nen, que tot el que diu es compleixi de seguida?
11 Llavors els pares dels morts que anaven a casa de Josep es van queixar, dient: No ets apte per viure amb nosaltres a la nostra ciutat, tenint un nen com aquest.
12 O ensenya-li que beneeix i no maleeix, o bé marxa d'aquí amb ell, perquè mata els nostres fills.
13 Llavors Josep, cridant el nen Jesús per ell mateix, li va instruir dient: Per què fas aquestes coses per fer mal al poble, que ens odien i ens processin?
14 Però Jesús va respondre: Sé que el que dius no és de tu mateix, però per tu no diré res;
15 Però els qui t'han dit aquestes coses, patiran un càstig etern.
16 I de seguida els qui l'havien acusat es van quedar cecs.
17 I tots els qui ho veien estaven molt espantats i confusos, i van dir sobre ell: Tot el que diu, sigui bo o dolent, es compleix immediatament; i es van quedar meravellats.
18 I quan van veure aquesta acció de Crist, Josep es va aixecar i li va agafar l'orella, la qual cosa el nen es va enfadar, i li va dir: Tranquil·la;
19 Perquè si ens busquen, no ens trobaran: ho has fet amb molta imprudència.
20 No saps que sóc teu? No em molestis més.
CAPÍTOL 3
1 Un mestre que es deia Zaqueu, dempeus en un lloc, va sentir que Jesús deia aquestes coses al seu pare.
2 I es va sorprendre molt que, sent nen, digués aquestes coses; i al cap de pocs dies va arribar a Josep i li va dir:
3 Tens un nen savi i assenyat, envia'm-lo perquè aprengui a llegir.
4 Quan es va asseure a ensenyar les lletres a Jesús, va començar per la primera lletra Aleph;
5 Però Jesús va pronunciar la segona lletra Mpeth (Beth) Cghimel (Gimel) i li va dir totes les cartes fins al final.
6 Llavors va obrir un llibre i va ensenyar al seu mestre els profetes; però s'havia avergonyit i no podia concebre com va arribar a conèixer les lletres.
7 I es va aixecar i se'n va anar a casa, meravellat per una cosa tan estranya.
CAPÍTOL 4
1 Quan Jesús passava per una botiga, va veure un jove que mollava (o tenyia) unes draps i unes mitges en un forn, d'un color trist, fent-les segons l'ordre de cadascú;
2 El nen Jesús anant al jove que feia això, va agafar també alguns dels draps.