LA NOSTRA ESGLÉSIA / NOVEMBRE 2025
SANTEDAT I ECONOMIA
P
er començar, podríem pensar que aquestes dues realitats no tenen res a veure entre elles, que ens referim a conceptes que pertanyen a àmbits diferents. Així i tot, no és així, perquè des d’una perspectiva cristiana la fe ha d’influir en les activitats econòmiques, cercant la justícia social i el bé comú.
“
L’economia es converteix en un instrument per al desenvolupament humà integral, evitant tot tipus d’explotació i promovent iniciatives a favor de la dignitat humana.
”
La santedat no afecta simplement la vida religiosa, sinó que s’ha de manifestar a la feina honesta i responsable, a l’administració dels béns amb justícia i a la pràctica de la caritat. D’aquesta manera, l’economia es converteix en un instrument per al desenvolupament humà integral, evitant tot tipus d’explotació i promovent iniciatives a favor de la dignitat humana. Concretant més, podem afegir que la vida i la fe no es poden separar en l’existència cristiana, que exigeix coherència. Quan era al seminari, llegia una inscripció llatina sobre la porta de la capella: «Domus tua, decet sanctitudo», que es pot traduir literalment com «a casa teva, Senyor, li convé la santedat». Posteriorment, vaig trobar una versió literària d’aquest verset d’un salm: «La santedat és l’adorn de casa teva». I la santedat no fa referència principalment al temple material, sinó a les pedres vives que som els batejats, que formam part de l’edificació de l’Església. Quan parlam dels béns eclesiàstics ens referim a la finalitat que els donam: el culte diví, la sustentació del clergat i les obres de caritat i apostolat. L’Església no posseeix els béns amb un afany lucratiu, no cerca acumular riqueses, sinó que totes aquestes possessions estan
II