SANTEDAT I ECONOMIA
Per començar, podríem pensar que aquestes dues realitats no tenen res a veure entre elles, que ens referim a conceptes que pertanyen a àmbits diferents. Així i tot, no és així, perquè des d’una perspectiva cristiana la fe ha d’influir en les activitats econòmiques, cercant la justícia social i el bé comú.
“ ”
L’economia es converteix en un instrument per al desenvolupament humà integral, evitant tot tipus d’explotació i promovent iniciatives a favor de la dignitat humana.
La santedat no afecta simplement la vida religiosa, sinó que s’ha de manifestar a la feina honesta i responsable, a l’administració dels béns amb justícia i a la pràctica de la caritat. D’aquesta manera, l’economia es converteix en un instrument per al desenvolupament humà integral, evitant tot tipus d’explotació i promovent iniciatives a favor de la dignitat humana.
Concretant més, podem afegir que la vida i la fe no es poden separar en l’existència cristiana, que exigeix coherència. Quan era al seminari, llegia una inscripció llatina sobre la porta de la capella: «Domus tua, decet sanctitudo», que es pot traduir literalment com «a casa teva, Senyor, li convé la santedat». Posteriorment, vaig trobar una versió literària d’aquest verset d’un salm: «La santedat és l’adorn de casa teva». I la santedat no fa referència principalment al temple material, sinó a les pedres vives que som els batejats, que formam part de l’edificació de l’Església.
Quan parlam dels béns eclesiàstics ens referim a la finalitat que els donam: el culte diví, la sustentació del clergat i les obres de caritat i apostolat. L’Església no posseeix els béns amb un afany lucratiu, no cerca acumular riqueses, sinó que totes aquestes possessions estan
finalitzades, tenen una destinació segons les necessitats pastorals de les diferents comunitats eclesials que ostenten el legítim títol de propietat sobre aquestes.
Als administradors se’ls exigeix transparència i honradesa en la seva gestió, comptant sempre amb els organismes col·legiats (consells), que els assisteixen. Els qui gestionen diners han de ser especialment escrupolosos i considerar que la crida a la santedat és universal, i que els diners i la seva administració formen part a les seves vides d’aquesta vocació a la perfecció cristiana. Per açò, s’han de formar no només en les matèries econòmiques, sinó també en la Doctrina Social de l’Església, que és un marc incomparable que els permet contemplar en les seves vides l’horitzó de la santedat quan contribueixen amb la seva dedicació al bé comú de l’Església amb l’administració.
Vull felicitar i animar els administradors de béns eclesiàstics, especialment aquells laics que formen part dels consells d’economia i els tresorers de les associacions de fidels que, d’una manera callada, humil i eficaç, duen a terme una feina altruista que va molt més enllà de la seva realització pràctica, perquè a més de santificar-se ells, contribueixen a la santificació.
† Gerard Villalonga Hellín Bisbe de Menorca
