LA NOSTRA ESGLÉSIA / NOVEMBRE 2025
NAVEGAM JUNTS AMB ESPERANÇA
F
a anys que vaig escriure, en una ocasió com aquesta, la convicció següent: «M’agradaria que parléssim de l’Església com a cosa pròpia, com a molt familiar, quelcom amb el que m’identific, cosa que es tradueix en un “algú” col·lectiu, en una comunitat viva d’homes i dones que creuen en Jesús i fonamenten en Ell la seva amistat i contagien fraternitat. M’agradaria que ho féssim des de la nostra implicació. I des de la nostra implicació amable, constructiva, coresponsables en l’expressió de la seva identitat i en plena comunió amb la seva missió en la història i en el món d’avui».
“
Hem estat elegits per a ser sants, com diu Pau als primers cristians, i avui ho escoltam com a dirigit a tots nosaltres.
”
Seguim amb la mateixa intenció. Es tracta de posar en relleu la importància de tenir consciència de pertànyer a l’Església, cosa que significa la implicació de cada batiat en l’edificació de la nostra comunitat més propera, com ho són la parròquia i la diòcesi a la qual pertanyem i ens sentim molt orgullosos de fer-ne part. Hem estat elegits per a ser sants, com diu Pau als primers cristians, i avui ho escoltam com a dirigit a tots nosaltres, que hem assumit la responsabilitat de viure a fons la nostra fe i el compromís d’impregnar d’Evangeli la nostra societat. A la meva recent Carta Pastoral 2025 he volgut posar en relleu el que durant més de quatre anys hem estat treballant a la nostra diòcesi de Mallorca participant en el Sínode de la Sinodalitat a nivell de tota l’Església, i preparant durant més d’un any i mig el Pla diocesà de Pastoral que vam llançar ja al principi d’enguany, tot per a fer realitat el que durant tant de temps hem dialogat i aportat per a fer-ho actuació pastoral a la nostra Església particular. Aquest exercici de sinodalitat ens
II