TU TAMBÉ POTS SER SANT
La comunió a la qual el Senyor ens crida és una harmonia de veus i rostres, no anul·la la llibertat de cadascun» ens ho deia el papa Lleó XIV durant la solemnitat dels apòstols sant Pere i sant Pau. Paraules com: signe visible i eficaç de salvació, comunió o sinodalitat, representen conceptes diversos referits a una mateixa realitat eclesial en la que sant Joan Pau II, Benet XVI i Francesc han anat posant l’accent tot desenvolupant l’eclesiologia del Concili Vaticà II. Ara el papa Lleó XIV posa l’accent de manera especial en la idea de la unitat.
“ ”
Preveres, diaques, ministres de la paraula, catequistes, membres dels consells parroquials, religiosos i religioses i tots aquells que d’una manera o altra formem de manera activa l’Església som cridats a viure la nostra fe des de la corresponsabilitat.
Tot plegat constitueix el ric llegat del magisteri de l’Església que s’ha anat forjant al llarg dels segles i que esdevé un corpus doctrinal sempre inacabat i sempre en elaboració i alhora unit en tot moment històric per un mateix fil conductor: Crist. Aquesta fidelitat a Crist, al llegat apostòlic i al magisteri inspirat per l’Esperit Sant, art i part en la fundació i la vida de l’Església de Crist que camina cap al Pare, és el que ens uneix a tots els fidels. Certament vivim aquesta pertinença a l’Església, que és com un sagrament en paraules de la constitució Lumen Gentium, des de la diversitat, com ho visqueren Pere i Pau, però ben conscients de formar una única realitat sempre viva i sempre en camí.
Aquesta diversitat s’expressa també en la multiplicitat de ministeris i de serveis, alguns sagramentals, d’altres dirigits a aspectes concrets del dia a dia de l’Església. Tots ells son necessaris per a viure aquesta comunió i aquesta sinodalitat de la que ens han parlat Benet XVI i
Francesc i ens cal viure’ls amb una consciència d’eclesialitat i de responsabilitat. El principi de la subsidiarietat és un concepte clau en la Doctrina Social de l’Església que ens convida a la autoresponsabilitat i a la col·laboració en les tasques de l’Església en els seus diferents nivells: parroquial, diocesà i universal.
Preveres, diaques, ministres de la paraula, catequistes, membres dels consells parroquials, religiosos i religioses i tots aquells que d’una manera o altra formem de manera activa l’Església som cridats a viure la nostra fe des de la corresponsabilitat. I encara més, no podem oblidar als qui per una o altra raó s’han allunyat de l’Església o de la pràctica dels sagraments, ni tampoc als qui no coneixen a Crist, l’ignoren o fins i tot el rebutgen, que constitueixen el repte de la tasca evangelitzadora.
L’Església va néixer amb vocació d’universalitat, de catolicitat i està a les nostres mans que així continuï essent i hi ajudarem vivint la nostra fe en comunitat i solidaritat. En paraules de sant Joan Pau II: «l’Església és el signe de la salvació realitzada per Crist i destinada a tots els homes mitjançant l’obra de l’Esperit Sant» (27 de novembre de 1991).
† fra Octavi Vilà i Mayo, O. Cist.
Bisbe de Girona
