LA NOSTRA ESGLÉSIA / NOVEMBRE 2025
TU TAMBÉ POTS SER SANT
«
L
a comunió a la qual el Senyor ens crida és una harmonia de veus i rostres, no anul·la la llibertat de cadascun» ens ho deia el papa Lleó XIV durant la solemnitat dels apòstols sant Pere i sant Pau. Paraules com: signe visible i eficaç de salvació, comunió o sinodalitat, representen conceptes diversos referits a una mateixa realitat eclesial en la que sant Joan Pau II, Benet XVI i Francesc han anat posant l’accent tot desenvolupant l’eclesiologia del Concili Vaticà II. Ara el papa Lleó XIV posa l’accent de manera especial en la idea de la unitat.
“
Preveres, diaques, ministres de la paraula, catequistes, membres dels consells parroquials, religiosos i religioses i tots aquells que d’una manera o altra formem de manera activa l’Església som cridats a viure la nostra fe des de la corresponsabilitat.
”
Tot plegat constitueix el ric llegat del magisteri de l’Església que s’ha anat forjant al llarg dels segles i que esdevé un corpus doctrinal sempre inacabat i sempre en elaboració i alhora unit en tot moment històric per un mateix fil conductor: Crist. Aquesta fidelitat a Crist, al llegat apostòlic i al magisteri inspirat per l’Esperit Sant, art i part en la fundació i la vida de l’Església de Crist que camina cap al Pare, és el que ens uneix a tots els fidels. Certament vivim aquesta pertinença a l’Església, que és com un sagrament en paraules de la constitució Lumen Gentium, des de la diversitat, com ho visqueren Pere i Pau, però ben conscients de formar una única realitat sempre viva i sempre en camí. Aquesta diversitat s’expressa també en la multiplicitat de ministeris i de serveis, alguns sagramentals, d’altres dirigits a aspectes concrets del dia a dia de l’Església. Tots ells son necessaris per a viure aquesta comunió i aquesta sinodalitat de la que ens han parlat Benet XVI i
II