El dia a dia de la comunitat universitària de la Facultat d’Educació
desembre-gener del 2012
comentari No podem donar el que no tenim
Voldríem que els nostres alumnes fossin respectuosos, entre ells i amb nosaltres, que fessin les tasques encomanades, que es mostressin alegres, amables, atents amb els seus companys i companyes, nets i polits, disposats a ajudar, i tantes altres virtuts personals i socials que conformen una personalitat equilibrada i autèntica, que fes més eficaç la nostra tasca d’educadores. Però, podem demanar el que no donem? Podem desitjar allò del que no som exemple? O millor encara, allò pel qual no lluitem per ser-ne exemple? Aquesta és una de les tasques que correspon a la nostra formació mentre durin els estudis de mestre. Què és el més important? És molt difícil de contestar. En tot cas us dono una opinió estesa entre mestres que fa molts anys que són al món de l’educació. El mestre ha de lluitar per dominar les passions, els capricis, la cerca constant de la comoditat. Ha de lluitar per ser constant en la cerca del bé propi i de les persones que l’envolten. Ha de complir un horari, ser ordenat, no ser capritxós, acabar les tasques encomanades, dominar les enrabiades. En resum, tenir un comportament cordial i respectuós amb les persones amb les quals tractem cada dia, amb el vestir i amb les converses, tenir cura de les coses petites -cafeteria, sala d’estudi, passadissos, etc.-, aprofitar el temps de descans per cultivar aficions que ampliïn el nostre horitzó cultural, etc., i així aconseguir ser excel·lents mestres! Albert Arbós
Una antiga alumna que es mou
Cristina Rierola, antiga alumna de la Facultat d’Educació, viu des del mes setembre a Łódź (Polònia), en un pis compartit amb una noia de Geòrgia i una d’Armènia. La Cristina està realitzant un EVS (European Voluntary Service) com a voluntària en una escola. “Els nens que apareixen amb mi a la fotografia tenen quatre anys”, ens comenta la Cristina. “L’experiència, com us podeu imaginar, és meravellosa. El fet de no només viatjar a un altre país sinó viure-hi durant un temps t’ofereix la possibilitat de conèixer una altra cultura i una altra manera de fer, treballar i comunicar-se. Aquí estic millorant el meu anglès i estic aprenent polac. Aquest projecte, per a mi, és una gran oportunitat per créixer professionalment però sobretot personalment.”
Invitació europea Miquel Àngel Comas ha visitat Bucarest per assistir com a convidat al al Bologna Process Researchers’ Conference, del grup d’experts del Bologna Follow-Up Group. En la trobada s’han tractat diverses línies de recerca i d’acció sobre l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, mobilitat, reconeixement formatiu, metodologies d’aprenentatge, finançament, qualitat i models d’organització. araxara_1