Issuu

L’estudi posa en valor els moviments socials. No només pel seu incansable treball, que tants beneﬁcis proporciona. Sinó, sobretot, pel potencial de les seues idees innovadores per a superar una desigualtat i una precarietat que no s’hauria d’acceptar. També busca un canvi radical en les formes de la política institucional. I argumenta per què, eixe canvi, hauria de partir de la implicació activa de la societat. Bé donant un suport institucional als seus projectes comunitaris, que responen a les necessitats socials i milloren els barris. Bé democratitzant la presa de les decisions polítiques, col·laborant amb nous agents socials que contribuïsquen a millorar, en un sentit ampli, la gestió dels recursos i els sistemes públics. Segons la tesi del llibre, les dos vies haurien de repercutir en un augment del benestar i la justícia social. Per això s’analitzen les postures, les crítiques i les propostes dels moviments socials davant d’eixes vies. Una informació que hauria de facilitar, en primera instància, el debat social i, en última instància, canvis profunds en la política institucional.

tirant

humanidades plural

Llibre guanyador del concurs «Joves Investigacions / Nova comunicació»

plural

tirant

humanidades

LAIA SARAGOSSÀ MIQUEL

El llibre és un assaig sobre les pràctiques polítiques dels moviments socials de la ciutat de València, fet des d’una perspectiva universal. Al llarg de les seues pàgines, es posa de manifest quins problemes socials treballen estes organitzacions autogestionades, quines tàctiques i recursos utilitzen per a superar-los, i què necessitarien per a augmentar la seua incidència sociopolítica. En eixe camí, s’analitza la relació que mantenen amb les administracions públiques, atenent a dos factors: l’ús de recursos públics per part de la població autoorganitzada, i la possibilitat de millorar les polítiques públiques a través de processos participatius vinculats a l’administració.

ELS MOVIMENTS SOCIALS I LA INCIDÈNCIA POLÍTICA

Este llibre és el treball guanyador del III Concurs d’ACICOM que nodrix la col·lecció Joves Investigacions/Nova Comunicació. Ha nascut amb retard perquè la pandèmia es va creuar en el camí de la seua edició. Però, ﬁnalment, ja el tenim al carrer i a les llibreries.

Laia Saragossà Miquel Natural de l’Horta Sud, Lai(a) Saragossà Miquel és uni treballadori social especialitzadi en la participació ciutadana i en l’acció comunitària. Actualment, treballa en la coordinació de les polítiques locals de joventut del País Valencià, i és activista per la diversitat afectivo-sexual i de gènere. Fotograﬁa de: Aye SV

ELS MOVIMENTS SOCIALS I LA INCIDÈNCIA POLÍTICA PARTICIPACIÓ I INNOVACIÓ SOCIAL EN LA CIUTAT DE VALÈNCIA

Lectu en la

nube

tirant

humanidades plural

Portada: idea de Laia Saragossà Miquel; il·lustració de Marina Cerdán Soler.

ELS MOVIMENTS SOCIALS I LA INCIDÈNCIA POLÍTICA Participació i innovació social en la ciutat de València

COMITÉ CIENTÍFIC DE L’EDITORIAL TIRANT HUMANIDADES Manuel Asensi Pérez

Catedràtic de Teoria de la Literatura i de la Literatura Comparada Universitat de València

Ramón Cotarelo

Catedràtic de Ciència Política i de l’Administració de la Facultad de Ciencias Políticas y Sociología de la Universidad Nacional de Educación a Distancia

Mª Teresa Echenique Elizondo Catedràtica de Llengua Espanyola Universitat de València

Juan Manuel Fernández Soria Catedràtic de Teoria i Història de l’Educació Universitat de València

Pablo Oñate Rubalcaba

Catedràtic de Ciència Política i de l’Administració Universitat de València

Joan Romero

Catedràtic de Geografia Humana Universitat de València

Juan José Tamayo

Director de la Cátedra de Teología y Ciencias de las Religiones Universidad Carlos III de Madrid

Procediment de selecció d’originals, vore pàgina web: www.tirant.net/index.php/editorial/procedimiento-de-seleccion-de-originales

ELS MOVIMENTS SOCIALS I LA INCIDÈNCIA POLÍTICA Participació i innovació social en la ciutat de València

LAIA SARAGOSSÀ MIQUEL

tirant humanidades València, 2021

Copyright ® 2021 Tots els drets reservats. Ni la totalitat ni part d’aquest llibre pot reproduir-se o transmetre’s per cap procediment electrònic o mecànic, incloent fotocòpia, enregistrament magnètic, o qualsevol emmagatzematge d’informació i sistema de recuperació sense permís escrit de l’autora i de l’editor. En cas d’errates i actualitzacions, l’Editorial Tirant Humanidades publicarà la pertinent correcció en la pàgina web www.tirant.com.

© TIRANT HUMANIDADES EDITA: TIRANT HUMANIDADES C/ Arts Gràfiques, 14 - 46010 - Valencia TELFS.: 96/361 00 48 - 50 FAX: 96/369 41 51 Email:tlb@tirant.com www.tirant.com Llibreria virtual: www.tirant.es ISBN: 978-84-18802-23-2 MAQUETA: Tink Factoría de Color Si té alguna queixa o suggeriment, envie’ns un e-mail a: atencioncliente@tirant.com. En cas de no ser atés el seu suggeriment, per favor, llija en www.tirant.net/index.php/empresa/politicas-de-empresa el nostre procediment de queixes. Responsabilitat Social Corporativa: http://www.tirant.net/Docs/RSCTirant.pdf

Dedicat a totes les persones que treballen pel bé comú, posant els seus cossos i les seues idees, per a millorar el món que habitem.

El meu sincer agraïment a tots els moviments socials que han participat en l’estudi: Assemblea Feminista 8M València, Ca Revolta, Cabanyal Horta, Campanya CIEs NO València, CSOA L’Horta, Cuidem Benimaclet, EntreBarris, Escuelita Feminista Antiracista, Espai Veïnal Cabanyal, Per L’Horta, València Crida!, i les plataformes Horta és futur No a la ZAL, i València no està en venda. Espere que este llibre siga útil a les vostres lluites. Done les gràcies també a l’Escola de l’IGOP i a Joel Martí pel seu acompanyament i la supervisió del treball, que ha donat lloc a este llibre. També estic agraïda a ACICOM pel premi i per la publicació; i a Emília Bolinches per haver-me ajudat a convertir un informe acadèmic en un instrument per a la divulgació social (connexió necessària entre ciència i societat). Gràcies a Abelard Saragossà pel seu suport en el model lingüístic valencià. Finalment, done les gràcies a Josep Gavaldà per haver acceptat fer un epíleg per a este llibre.

Índex PRÒLEG................................................................................................................. 13 INTRODUCCIÓ................................................................................................... 17 El context social i polític........................................................................................ 17 Objectius i mitjans de la investigació................................................................... 20 CANVIS HISTÒRICS.......................................................................................... 23 LIMITACIONS DEL MODEL PARTICIPATIU............................................. 25 CANVIS EN LES FORMES DE PARTICIPACIÓ.......................................... 27 LES PRÀCTIQUES D’INNOVACIÓ SOCIAL............................................... 29 LA COPRODUCCIÓ DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES................................ 33 EL CAS VALENCIÀ............................................................................................. 35 ELS QUATRE EIXOS DE LA INVESTIGACIÓ............................................. 37 1. Els objectius dels moviments socials............................................................. 38 2. Els recursos necessaris.................................................................................... 39 3. La relació amb les administracions públiques............................................. 39 4. L’articulació amb les polítiques públiques.................................................... 42 COM S’HA DESENVOLUPAT LA INVESTIGACIÓ................................... 45 RESULTATS I CONCLUSIONS........................................................................ 49 1. Objectius dels moviments socials.................................................................. 51 A. Camps d’incidència................................................................................... 51 B. Accions desenvolupades........................................................................... 57 C. Propostes de futur..................................................................................... 59 2. Recursos............................................................................................................ 61 A. Vies d’accés................................................................................................. 61 B. Necessitats.................................................................................................. 63 Els espais..................................................................................................... 63 Els recursos humans o el temps disponible (i els recursos econòmics).. 64 El coneixement o la informació............................................................... 66 3. Moviments socials i administracions públiques.......................................... 69 4. La incidència política...................................................................................... 71 5. Escenaris de futur............................................................................................ 74 6. Factors condicionants...................................................................................... 77 7. Participació i reconeixement.......................................................................... 80 8. Una nova participació..................................................................................... 82 9. Propostes d’intervenció................................................................................... 86

Índex

APÈNDIX. DISSENY METODOLÒGIC DE L’ESTUDI............................. 91 BIBLIOGRAFIA................................................................................................... 101 EPÍLEG. CAP UNA NOVA CULTURA DE LA PARTICIPACIÓ: DE LA CONSULTA A LA CODECISIÓ........................................................................ 103

PRÒLEG Els moviments socials i la incidència política. Participació i innovació social en la ciutat de València, és l’innovador llibre que tracta un tema encara inèdit a la Comunitat Valenciana com és l’anàlisi d’una nova forma d’entendre i practicar la participació ciutadana. Participació social sorgida d’unes formes possiblement més eficaces que les desenvolupades fins ara en el marc de la democràcia representativa i que té l’objectiu d’abordar els problemes i les necessitats socials. Estem parlant de les anomenades pràctiques d’innovació social. Les Pràctiques d’Innovació Social es plantegen com una estratègia per a millorar la nostra societat i superar l’associacionisme clàssic, en el qual generalment la participació s’inicia per la invitació del govern en un model participatiu de governança que treballa quasi exclusivament amb associacions, manté una estructura jeràrquica, gaudeix d’una discutible autonomia i tal vegada escassa incidència política. Unes limitacions d’un model participatiu que ara es vol avantatjar. Es defensen formes d’organització social que practiquen l’autogestió, sense dependència i amb una estructura de poder no jeràrquica. Les Pràctiques d’Innovació Social sorgeixen de l’organització veïnal o comunitària, enriqueixen el teixit social, mantenen uns objectius molt ambiciosos quant a la incidència política, i generen de vegades respostes més eficaces que les desenvolupades fins ara per l’estat i el mercat. Aquestes noves organitzacions critiquen que no es faça costat a projectes autogestionats que ja funcionen i que se’n inicien uns altres que s’executen als barris des de fora i des de zero. Es promouen unes iniciatives autogestionades, nascudes en el si dels barris, l’aplicació de les quals constitueix una nova forma de participació social que són les pràctiques populars d’innovació social. Es passaria així de l’estat del benestar a un govern relacional donant lloc a una governança participativa que sobrevindria amb la subcontractació de serveis públics i l’obertura de l’Administració a nous agents socials.

Emília Bolinches - José Ignacio Pastor

Per aplegar a les teues mans o als teus ulls, el contingut del llibre, ha tingut un recorregut molt més llarg i procel·lós del que estava previst. Des de 2014 en què ACICOM va instituir el concurs per a premiar el millor treball per a ser editat en la, creada a l’efecte, col·lecció Joves Investigacions/Nova Comunicació, també l’any 2019 s’havia convocat el tercer concurs al qual es van presentar una desena d’originals. El jurat d’ACICOM va atorgar el premi al treball que Laia Saragossà va presentar i li ho va anunciar a ella, tot i que es va decidir fer pública la notícia amb la corresponent roda de premsa per a convocar també el nou concurs després de les festes falleres. Estem parlant del fatídic mes de març de 2020. Un mes en què ni va haver-hi falles ni va haver res més que tancament social obligat per l’estat d’alarma davant l’aparició d’un virus totalment desconegut, Coronavirus-19, que ens va portar a complir estrictament el confinament periòdicament prorrogat des del 15 de març fins al 21 de juny en què es va produir la progressiva desescalada. Davant d’aquesta incerta situació no calia anunciar el premi perquè tampoc tenia sentit convocar el nou concurs per al següent any quan encara no sabíem quan podríem editar el que havia sigut premiat en 2019. Però abans d’acabar juny vam iniciar les reunions per a encetar l’estudi del treball guanyador del concurs que va ser presentat per Laia Saragossà. Calia transformar l’original Final del Màster sobre Polítiques Socials i Acció Comunitària de la Universitat Autònoma de Barcelona i convertir-lo en un text fàcil de llegir per a un públic no especialista, però sí interessat en el tema. Aquest treball de transformació des d’un original acadèmic fins a un llibre de lectura fàcil i d’estil periodístic, porta el seu temps. És més laboriós, complex i enrevessat del que es podria imaginar. No ha sigut senzill per a l’autora canviar el xip en l’àmbit del contingut renunciant a algunes singularitats i especificitats tècniques. Tampoc ho ha sigut per a l’assessora periodista trobar expressions planes sense perdre el sentit final. Especialment complicat ha resultat, en el plantejament formal —expressiu i estilístic— arribar a un acord mitjançant el consens, sobre

Pròleg

el necessari canvi de paradigma que requereix modificar les lògiques exigències tècniques de qualsevol autor o autora i convertir-les en un llenguatge clar i entenedor per a qualsevol lectora o lector interessats. No obstant aquestes dificultats, volem afegir l’excel·lent relació establida entre l’autora i l’assessora d’ACICOM destinada a fer el seguiment del llibre. Es va generar un efecte compensador de les dificultats tècniques al·ludides, aconseguint un natural i positiu feeling entre elles que ha atenuat les dificultats del prolongat procés forçós. Perquè l’evolució de la pandèmia ha sigut també molt més llarga i espinosa del que ens podíem imaginar abans del passat estiu. I hem hagut de passar diverses situacions de confinaments i restriccions a la mobilitat que ens han portat a haver de sofrir onada rere onada, quan a l’estiu de l’any passat molts pensàvem que ja havíem vençut el virus. La paralització del món editorial en general, incloent-hi l’anul·lació de la Fira del Llibre, també va afectar l’editor Tirant lo Blanch, ocasionant el retard en veure la llum aquesta obra. Laia Saragossà ha estudiat les pràctiques d’innovació social a la ciutat de València mitjançant l’anàlisi d’una mostra d’onze moviments socials i dues plataformes. I ho ha fet amb la tècnica de l’entrevista i un debat públic. Les entrevistes s’han fet tant a escala individual com al grup, i les preguntes s’han plantejat entorn de quatre temes: els objectius dels col·lectius, els recursos necessaris per a complir-los, la relació amb les administracions públiques i la incidència en les polítiques públiques. El debat s’organitzà posteriorment per a recollir les opinions i reflexions generades davant dels resultats aportats en l’anàlisi de les entrevistes. ACICOM té la satisfacció de coeditar aquest llibre amb la prestigiosa Editorial Tirant lo Blanch, com ja hem fet amb els tres llibres anteriors de la col·lecció. I ho fa amb la finalitat d’aportar l’estudi cabdal d’una nova tendència sociopolítica que ja està actuant entre nosaltres, que pot millorar les relacions entre la ciutadania i les administracions públiques i que empoderarà més als moviments socials actius en benefici de la societat. ACICOM també té la satisfacció de donar a conéixer a Laia Saragossà, una jove i experta treballadora so-

Emília Bolinches - José Ignacio Pastor

cial que encara que li agrada molt la sociologia i inclús va començar a estudiar-la quan tenia 18 anys, finalment es va decantar no només per la teoria sinó també per la pràctica. Així, en este assaig ha sabut desenvolupar la situació fins a aportar el diagnòstic d’un nou panorama sociopolític amb les possibles repercussions que totes les noves tendències comporten en el nostre comú futur com a país. Un diagnòstic en el qual Laia Saragossà es mulla, sense por, és el que ara portem a les teues mans, lector i lectora, perquè el llegisques i, per què no, debatre sobre ell, valorant les seues aportacions per enriquir la societat valenciana. EMÍLIA BOLINCHES Vicepresidenta d’ACICOM

JOSÉ IGNACIO PASTOR President d’ACICOM

INTRODUCCIÓ El context social i polític La nova realitat social, marcada per la inestabilitat i la precarietat i qualificada per molts autors i autores com un canvi d’època, obliga als governs a replantejar-se les seues estratègies polítiques i a innovar per a afrontar la complexitat del moment històric que vivim. El prestigiós sociòleg Ulrich Beck l’anomena la societat del risc, en la seua obra més notòria publicada amb eixe mateix nom l’any 1992. En ella ens explica com els riscs emergents, sumats a la incapacitat dels governs per a fer-los front, provoquen que situacions que afecten la majoria de persones —és a dir, problemes socials— es transformen en responsabilitats merament individuals, en lloc d’afrontar-los col·lectivament. Eixos riscs es traduïxen en el sofriment d’una incertesa vital constant: econòmica i laboral, en les relacions personals, inclús del lloc de residència… Tenim davant la modernitat líquida, concepte encunyat pel sociòleg Zygmunt Bauman en el 1999. Un tercer sociòleg, Richard Sennett, acaba de tancar l’explicació. En l’obra Junts(/es/is), del 2012, mostra com la situació adés descrita contribuïx a la dissolució dels vincles comunitaris tradicionals i, en conseqüència, comporta que la problemàtica de l’exclusió social adquirix una magnitud mai abans vista. Davant d’eixe context, cal deduir que la participació ciutadana es perfila com un repte i una necessitat per a repensar la manera en què ens organitzem com a societat i aconseguir fer front a una precarietat àmpliament generalitzada. Eixe canvi d’època, simultani a la crisi econòmica del 2008, ha comportat el pas d’un model d’estat del benestar, a un govern relacional que subcontracta i coordina altres agents per a prestar els serveis públics. En eixe mateix context, sorgixen unes pràctiques polítiques autogestionades —o autoorganitzades— orientades a generar respostes col·lectives per a les noves problemàtiques. Estem parlant de les pràctiques d’innovació social, estudiades per Marc Parés en el context espanyol. Basant-me en les conceptualitzacions de diversos

Laia Saragossà Miquel

experts (Parés en el 2009; Murray, Caulier-Grice i Mulgan en el 2010; Moulaert en el 2013; i Blanco i Nel·lo en el 2018), propose definir les pràctiques d’innovació social com a una forma de participació que sorgix des de la població per a respondre a necessitats socials, participació que millora les respostes generades per l’estat i el mercat, i que també afavorix la transformació de les relacions socials —i les relacions de poder— mitjançant la mobilització política de la gent i l’enfortiment de grups vulnerats. El nou govern relacional ha suposat un canvi respecte a les possibilitats de participació de la població: més enllà de la limitada democràcia representativa, ara ens situem en els inicis d’una governança participativa. Un model que, actualment, es vincula principalment amb les associacions. No obstant, s’ha de tindre en compte que el període democràtic ha tingut un efecte negatiu sobre la capacitat transformadora d’estes organitzacions, com expliquen els politòlegs Joaquim Brugué, Joan Font i Ricard Gomà en el capítol Participació i democràcia: associacions i poder local, del llibre Moviments Socials: canvi social i participació del 2003. Eixa realitat hauria de forçar a replantejar les estratègies de participació promogudes per les administracions públiques amb l’objectiu de donar cabuda a les pràctiques d’innovació social, ja que la seua integració en les estructures participatives és molt limitada. Per eixa raó esta investigació aborda el problema de l’aparent incapacitat dels models de participació desenvolupats fins ara per a donar una resposta adequada a les pràctiques d’innovació social. I és que disposem de literatura i experiència sobre com fomentar la participació des dels governs locals. Però encara és notablement escassa la literatura, i molt més l’experiència, sobre com desenvolupar les pràctiques d’innovació social i integrar-les en les estructures participatives. Per tant, existix una necessitat social i acadèmica d’explorar eixe camp. Este treball està dirigit a investigar eixa qüestió, des de la perspectiva de la població implicada: les persones activistes en els moviments socials. Ja que, més concretament, la investigació es centrarà en una varietat de pràctiques que he decidit anomenar

Els moviments socials i la incidència política

pràctiques populars d’innovació social, definides per unes formes d’organització autogestionades i per una estructura de poder no jeràrquica. Per a facilitar la lectura, d’ara en avant les anomenaré iniciatives o col·lectius autogestionats o, simplement, moviments socials. Però s’ha de tindre en compte que m’estaré referint a unes pràctiques que alberguen totes les característiques de les pràctiques d’innovació social i les pràctiques populars d’innovació social. Més avant, argumentaré per què és important integrar els moviments socials en les estructures participatives dels governs. Però voldria avançar que la raó més clara i objectiva és que eixes iniciatives aporten idees innovadores sobre com llegir i com donar resposta als problemes socials actuals, millorant les respostes generades des dels estats o el mercat. I així ho reconeix la pròpia Comissió Europea quan adopta la definició de Geoff Mulgan. En altres paraules, les iniciatives autogestionades aporten unes propostes resolutives i beneficioses per al conjunt de la societat, alhora que apliquen unes metodologies que són transformadores per elles mateixa. Per això la integració dels moviments socials en les estructures participatives permetria millorar tant la capacitat interpretativa dels governs —la seua manera d’entendre els fenòmens socials— com les seues respostes a les problemàtiques actuals —les polítiques que impulsen—. I, al mateix temps, eixa integració tindria l’efecte de promoure la cultura participativa en el territori i la regeneració democràtica en les administracions. Ara bé, cal remarcar que la governança participativa no ha d’implicar que les administracions públiques s’alliberen d’unes determinades responsabilitats cap a la dimensió pública i el bé comú, tal com sostenen alguns sectors més pròxims al neoliberalisme. Contràriament, les administracions haurien de coordinar les forces dels diferents agents socials i vetlar per la qualitat dels processos. Es tracta, per tant, d’un mecanisme que hauria de contribuir a recuperar la sobirania perduda durant la democràcia de mínims i a transitar cap a un model de democràcia cada vegada més directa.

Laia Saragossà Miquel

Objectius i mitjans de la investigació La situació i el plantejament descrits porten a preguntar-se: Com es podrien fomentar les pràctiques d’innovació social i la seua incidència? Els col·lectius que les desenvolupen ¿desitgen ser inclosos en els processos participatius vinculats a les administracions públiques? I, si es així, ¿de quina manera? Per a indagar en eixes qüestions, l’objectiu general de la investigació serà identificar els obstacles i les necessitats percebudes pels moviments socials per a assolir les seues metes, prestant especial atenció a la relació que mantenen amb les administracions públiques. Com a objectius específics s’analitzaran, en primer lloc, els objectius d’eixos col·lectius autogestionats i els recursos que necessiten per a assolirlos. En segon lloc, la relació que els moviments socials mantenen amb les administracions, i la incidència que aconseguixen sobre el desenvolupament de les polítiques públiques. Per tant, la investigació no inclourà els possibles punts de vista de les administracions públiques sobre els temes que es tractaran. La finalitat de l’estudi és contribuir a augmentar l’impacte social i polític dels moviments socials a través de dos vies: visibilitzant el seu treball i la seua contribució al bé comú; i procurant facilitar la seua relació amb les administracions públiques. Una relació que es podria desenvolupar de dos maneres: incloent als moviments socials en la gestió de la política pública mitjançant processos participatius; i donant suport institucional a les seues pràctiques autogestionades. El marc territorial on s’ha desenvolupat la investigació és la ciutat de València. La qual representa un cas d’interés per trobar-se en el procés d’integrar la participació en la seua estructura administrativa. Eixa situació comporta unes dinàmiques socials i polítiques que són diferents a les de les ciutats amb un llarg recorregut en matèria de participació institucional, que és on més freqüentment es desenvolupen esta classe d’estudis. Per això és important que s’investigue en contextos diferents amb l’objectiu d’entendre millor el fenomen i poder construir respostes més adaptades a cada situació. A més, és constatable que en València existix un interés social, ja que el Procés