1_9788413369136

.

LLIÇONS DE DRET CIVIL CATALÀ VII DRET DE SUCCESSIONS

COMITÈ CIENTÍFIC DE L’EDITORIAL TIRANT LO BLANCH María José añón roig Catedràtica de Filosofia del Dret de la Universitat de València

ana Cañizares Laso

Catedràtica de Dret Civil de la Universitat de Màlaga

Jorge a. Cerdio Herrán

Catedràtic de Teoria i Filosofia del Dret. Institut Tecnològic Autònom de Mèxic

José raMón Cossío díaz Ministre en retirada de la Suprema Cort de Justícia de la Nació i membre del Col.legi Nacional eduardo Ferrer MaC-gregor Poisot

President de la Cort Interamericana de Drets Humans. Investigador de l’Institut d’Investigacions Jurídiques de la UNAM

owen Fiss

Catedràtic emèrit de Teoria del Dret de la Universitat de Yale (EEUU)

José antonio garCía-CruCes gonzáLez

Catedràtic de Dret Mercantil de la UNED

Luis LóPez guerra Catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Carlos III de Madrid

ángeL M. LóPez y LóPez

Catedràtic de Dret Civil de la Universitat de Sevilla

Marta Lorente sariñena

Catedràtica de Historia del Dret de la Universitat Autònoma de Madrid

Javier de LuCas Martín

Catedràtic de Filosofia del Dret i Filosofia Política de la Universitat de València

víCtor Moreno Catena

Catedràtic de Dret Processal de la Universitat Carlos III de Madrid

FranCisCo Muñoz Conde

Catedràtic de Dret Penal de la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla

angeLika nussberger

Jutgessa del Tribunal Europeu de Drets Humans. Catedràtica de Dret Internacional de la Universitat de Colonia (Alemanya)

HéCtor oLasoLo aLonso

Catedràtic de Dret Internacional de la Universitat del Rosario (Colòmbia) i President de l’Institut Iberoamericà de La Haya (Holanda)

LuCiano PareJo aLFonso

Catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Carlos III de Madrid

toMás saLa FranCo

Catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de València

ignaCio sanCHo gargaLLo

Magistrat de la Sala Primera (Civil) del Tribunal Suprem d’Espanya

toMás s. vives antón

Catedràtic de Dret Penal de la Universitat de València

rutH ziMMerLing

Catedràtica de Ciència Política de la Universitat de Mainz (Alemanya)

Procediment de selecció d’originals, veure pàgina web: www.tirant.net/index.php/editorial/procedimiento-de-seleccion-de-originales

LLIÇONS DE DRET CIVIL CATALÀ VII DRET DE SUCCESSIONS

M.ª DEL CARMEN GETE-ALONSO Y CALERA JUDITH SOLÉ RESINA

tirant lo blanch Valencia, 2020

Copyright ® 2020 Està rigorosament prohibida, sense l’autorització dels titulars del «copyright», sota les sancions establertes a la llei, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografa i el tractament informàtic i la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públics. En cas d’errates y actualitzacions, l’Editorial Tirant lo Blanch publicarà la pertinent correcció en la pàgina web www.tirant.com incorporada a la fitxa del llibre.

Directores de la Col.lecció:

Judith Solé Resina Mª Del Carmen Gete-Alonso y Calera

©  Judith Solé Resina i Mª del Carmen Gete-Alonso y Calera

© D’AQUESTA EDICIÓ: TIRANT LO BLANCH C/ Arts Gràfiques, 14 - 46010 - València TELFS.: 96/361 00 48 - 50 FAX: 96/369 41 51 Email: tlb@tirant.com www.tirant.com Llibrería virtual: www.tirant.es ISBN: 978-84-1336-913-6 MAQUETA: Innovatext Pot enviar-nos els seus suggeriments a atencioncliente@tirant.com. També disposa d’un procediment de queixes, d’acord amb el que s’estableix a www.tirant.net/index.php/empresa/ politicas-de-empresa. Responsabilitat Social Corporativa: http://www.tirant.net/Docs/RSCTirant.pdf

Índex

Lliçó 1 La successió per causa de mort 1. LA SUCCESSIÓ.................................................................................. 15 1.1. Configuració............................................................................. 15 1.2. Tipus........................................................................................ 17 1.3. Principis.................................................................................... 18 2. L’HERÈNCIA..................................................................................... 21 2.1. Configuració jurídica................................................................ 21 2.2. Composició............................................................................... 22 3. EL CAUSANT DE LA SUCCESSIÓ..................................................... 25 4. ELS TÍTOLS SUCCESSORIS............................................................... 26 4.1. Herència. Llegat........................................................................ 26 4.2. Supòsits particulars................................................................... 28 A) Hereu o hereva ex re recta................................................. 29 B) El llegat de part alíquota.................................................... 29 C) Institució hereditària en usdefruit....................................... 29 D) Successió sense títol hereditari............................................ 30

Lliçó 2 Les fases en l’adquisició de l’herència 1. SITUACIONS DE L’HERÈNCIA........................................................ 33 2. OBERTURA DE LA SUCCESSIÓ....................................................... 34 2.1. La herència jacent..................................................................... 34 2.2. El dret hereditari....................................................................... 37 3. LA VOCACIÓ HEREDITÀRIA........................................................... 39 3.1. Capacitat.................................................................................. 39 3.2. Incapacitats relatives o inhabilitats........................................... 41 3.3. La indignitat............................................................................. 42 3.4. Efectes de la indignitat i de la inhabilitat per a succeir.............. 45 4. LA DELACIÓ HEREDITÀRIA........................................................... 46 4.1. Classes...................................................................................... 47 4.2. El ius delationis i el ius transmissions........................................ 48 4.4. El dret d’acréixer...................................................................... 50

8

Índex

Lliçó 3 El testament. Els codicils i les memòries testamentàries 1. EL TESTAMENT: CONCEPTE I CARACTERÍSTIQUES................... 53 2. LA CAPACITAT PER A TESTAR........................................................ 56 3. EL CONTINGUT DEL TESTAMENT. ESPECIAL REFERÈNCIA A LES VOLUNTATS DIGITALS............................................................. 58 4. LES FORMES TESTAMENTÀRIES ................................................... 60 4.1. Solemnitats del testament.......................................................... 61 4.1.1. Identificació del testador............................................. 61 4.1.2. Intervenció de facultatius en el testament.................... 62 4.1.3. Intervenció de testimonis en el testament ................... 62 4.1.4. Idioma del testament................................................... 63 4.1.5. Menció de la data i hora d’atorgament....................... 63 4.2. Testament notarial obert........................................................... 64 4.3. Testament notarial tancat......................................................... 64 4.4. Testament hològraf................................................................... 65 5. ELS CODICILS I LES MEMÒRIES TESTAMENTÀRIES................... 66 5.1. El codicil: concepte i formalitats............................................... 67 5.2. Les memòries testamentàries: requisits...................................... 68

Lliçó 4 La ineficàcia de les disposicions per causa de mort 1. INEFICÀCIA DE LES DISPOSICIONS PER CAUSA DE MORT........ 71 2. LA NUL·LITAT DEL TESTAMENT I DE LES DISPOSICIONS TESTAMENTÀRIES................................................................................. 72 2.1. Causes de nul·litat del testament i de les disposicions testamentàries......................................................................................... 72 2.2. L’acció de nul·litat..................................................................... 75 3. CONVERSIÓ DEL TESTAMENT NUL. LA CLÀUSULA CODICIL·LAR............................................................................................ 76 4. LA INEFICÀCIA DEL TESTAMENT PER PRETERICCIÓN ERRÒNIA. 77 5. LA REVOCACIÓ DE LES DISPOSICIONS TESTAMENTÀRIES....... 78 5.1. Noció, efectes i classes de revocació.......................................... 78 5.2. Revocació material del testament hològraf................................ 80 5.3. Revocació de codicils i memòries testamentàries....................... 81 6. INEFICÀCIA SOBREVINGUDA PER CRISIS MATRIMONIAL O DE CONVIVÈNCIA........................................................................... 81 7. LA CADUCITAT DELS TESTAMENTS I ELS CODICILS.................. 82

9

Índex

Lliçó 5 Interpretació i execució del testament 1. LA INTERPRETACIÓ DELS TESTAMENTS: PRINCIPIS GENERALS, CRITERIS I NORMES D’INTERPRETACIÓ.......................... 85 2. L’EXECUCIÓ DEL TESTAMENT...................................................... 88 2.1. La figura del marmessor: caràcters de la marmessoria............... 89 2.2. Classes de marmessors.............................................................. 90 2.3. El nomenament del marmessor, l’acceptació del càrrec i la renúncia 91 2.4. L’exercici del càrrec de marmessor: facultats i durada............... 92 2.5. L’extinció de la marmessoria..................................................... 96

Lliçó 6 La institució hereditària i les disposicions fiduciàries 1. LA INSTITUCIÓ HEREDITÀRIA...................................................... 99 1.1. Caracterització.......................................................................... 99 1.2. Requisits................................................................................... 100 1.3. Regles en cas de pluralitat......................................................... 101 1.4. Disposicions a favor d’una finalitat........................................... 103 2. MODALITATS.................................................................................... 104 2.1. Consideracions generals............................................................ 104 2.2. La condició suspensiva.............................................................. 105 2.3. El termini: L’hereu vitalici......................................................... 109 3. LA DESIGNACIÓ MITJANÇANT FIDUCIARI................................. 109 4. L’HERÈNCIA DISTRIBUTÀRIA......................................................... 109 4.1. Concepte................................................................................... 109 4.2. Designació pel cònjuge i la parella (arts. 424-1 a 424-4 CCCat). 112 4.3. L’elecció pels parents (arts. 424-5 a 424-10 CCCat).................. 113 5. L’HERÈNCIA DE CONFIANÇA........................................................ 115 5.1. Concepte................................................................................... 115 5.2. Persones instituïdes com hereves o legatàries............................ 115 5.3. La confiança............................................................................. 117 5.4. La destinació............................................................................. 119 5.5. La caducitat.............................................................................. 119

Lliçó 7 Les substitucions hereditàries 1. LA SUBSTITUCIÓ HEREDITÀRIA: CONCEPTE I CLASSES............ 121 2. LA SUBSTITUCIÓ VULGAR.............................................................. 123

10

Índex

2.1. Concepte i naturalesa................................................................ 123 2.2. Supòsits.................................................................................... 123 2.3. Modalitats................................................................................ 124 2.4. Efectes de la substitució vulgar................................................. 125 2.5. Substitució vulgar, ius transmissionis i acreixement.................. 126 3. LES SUBSTITUCIONS PUPIL·LAR I EXEMPLAR............................. 127 3.1. La substitució pupil·lar: concepte i règim jurídic....................... 127 3.2. La substitució exemplar: concepte i règim jurídic...................... 129

Lliçó 8 Les substitucions fideïcomissàries 1. ELS FIDEÏCOMISOS EN GENERAL................................................. 131 1.1. Concepte, ordenació i objecte................................................... 131 1.2. Modalitats i delació.................................................................. 132 1.3. Capacitat per a ser fideïcomissari.............................................. 134 1.4. Pluralitat de crides i límits dels fideïcomisos.............................. 135 1.5. Fideïcomisos d’elecció i de distribució....................................... 136 1.6. L’extinció dels fideïcomisos....................................................... 137 2. LA INTERPRETACIÓ DELS FIDEÏCOMISOS................................... 138 3. ELS EFECTES DEL FIDEÏCOMÍS ABANS DE LA DELACIÓ FIDEÏCOMISSÀRIA..................................................................................... 138 3.1. Obligacions i deures del fiduciari.............................................. 139 3.2. Facultats del fiduciari................................................................ 141 3.3. Facultats del fideïcomissari....................................................... 142 3.4. Partició de l’herència i divisió de cosa comuna.......................... 143 4. LA QUARTA TREBEL·LIÀNICA........................................................ 144 5. DISPOSICIÓ DELS BÉNS FIDEÏCOMISOS....................................... 145 6. ELS EFECTES DEL FIDEÏCOMÍS EN EL MOMENT DE LA DELACIÓ.. 148 6.1. L’adquisició pel fideïcomissari del llegat o l’herència fideïcomisos.. 149 6.2. La impugnació dels actes en frau del fideïcomís........................ 150 7. EL FIDEÏCOMÍS DE RESIDU............................................................ 151 8. LA SUBSTITUCIÓ PREVENTIVA DE RESIDU.................................. 153

Lliçó 9 Els llegats 1. ELS LLEGATS: CONCEPTE I CARACTERÍSTIQUES....................... 155 2. ESTRUCTURA DEL LLEGAT............................................................ 156 2.1. Elements personals del llegat..................................................... 156

11

Índex

2.2. Objecte del llegat...................................................................... 159 3. EL RÈGIM DEL LLEGAT.................................................................. 160 3.1. Adquisició, acceptació i repudiació del llegat............................ 160 3.2. Compliment i riscos del llegat................................................... 162 3.3. Responsabilitat de la persona gravada...................................... 163 3.4. Garanties del legatari................................................................ 164 4. MODALITATS DE LLEGATS............................................................. 164 4.1. Llegats amb eficàcia real i amb eficàcia obligacional................. 164 4.2. Llegats sotmesos a condició, termini i mode.............................. 165 4.3. Llegat de cosa pròpia del disposant i de cosa aliena.................. 167 4.4. Llegat alternatiu........................................................................ 168 4.5. Llegat de cosa genèrica............................................................. 168 4.6. Llegats de diners i altres actius financers................................... 169 4.7. Llegat de cosa gravada.............................................................. 169 4.8. Llegat d’universalitat................................................................ 170 4.9. Llegat d’aliments i de prestacions periòdiques........................... 170 4.10. Llegats de crèdit i de deute........................................................ 171 4.11. Llegat de constitució d’un dret real........................................... 172 4.12. Llegat d’usdefruit universal....................................................... 172 4.13. Llegat d’accions i participacions socials.................................... 173 4.14. Llegat de part alíquota.............................................................. 173 5. INEFICÀCIA DELS LLEGATS............................................................ 174 6. REDUCCIÓ DE LLEGATS................................................................. 176 7. LA QUARTA FALCÍDIA O QUOTA HEREDITÀRIA MÍNIMA........ 176

Lliçó 10 Els pactes successoris 1. 2. 3. 4. 5.

CONCEPTE DE PACTE SUCCESSORI.............................................. 179 SUBJECTES DEL PACTE SUCCESSORI............................................. 180 CONTINGUT DEL PACTE SUCCESSORI......................................... 181 ASPECTES FORMALS I DE PUBLICITAT......................................... 183 INEFICÀCIA DELS PACTES SUCCESSORIS..................................... 184 5.1. La modificació i resolució dels pactes successoris per acord dels atorgants................................................................................... 184 5.2. La revocació dels pactes successoris per voluntat d’un dels atorgants .................................................................................. 184 5.3. Exercici de la facultat de revocar i efectes de la revocació......... 185 5.4. Pactes successoris i crisis matrimonials o de convivència........... 186 6. NUL·LITAT DELS PACTES SUCCESSORIS....................................... 186 6.1. L’acció de nul·litat..................................................................... 187

12

Índex

6.2. Efectes de la nul·litat................................................................. 188 7. L’HERETAMENT............................................................................... 188 8. TIPUS D’HERETAMENTS................................................................. 188 9. EFECTES DELS HERETAMENTS..................................................... 190 10. LA RESPONSABILITAT DE L’HEREU PELS DEUTES DE L’HERETANT. 193 11. ELS PACTES SUCCESSORIS D’ATRIBUCIÓ PARTICULAR............. 194

Lliçó 11 Altres disposicions per causa de mort 1. LES DONACIONS PER CAUSA DE MORT: CONCEPTE I RÈGIM JURÍDIC............................................................................................. 197 2. LES DISPOSICIONS MODALS: CONCEPTE I RÈGIM JURÍDIC..... 199 3. LES PROHIBICIONS DE DISPOSAR: CONCEPTE I RÈGIM JURÍDIC.. 202

Lliçó 12 La successió intestada 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.

L’OBERTURA DE LA SUCCESSIÓ INTESTADA............................... 203 LES CRIDES LEGALS. GRAU I CÒMPUT DEL PARENTIU............. 203 LA SUCCESSIÓ INTESTADA PER DRET DE REPRESENTACIÓ..... 205 L’ORDRE SUCCESSORI.................................................................... 206 LA SUCCESSIÓ INTESTADA EN CAS DE FILIACIÓ ADOPTIVA.... 208 L’USDEFRUIT UNIVERSAL ABINTESAT.......................................... 209 L’ESPECIAL SUCCESSIÓ DEL CAUSANT IMPÚBER........................ 210

Lliçó 13 La llegítima i la quarta vidual 1. LA LLEGÍTIMA: CONCEPTE I NATURALESA JURÍDICA.............. 211 2. PERSONES LEGITIMÀRIES.............................................................. 212 2.1. Els descendents......................................................................... 212 2.2. Els progenitors.......................................................................... 213 3. ATRIBUCIÓ DE LA LLEGÍTIMA...................................................... 214 4. DETERMINACIÓ DE LA LLEGÍTIMA GLOBAL............................. 215 5. LA LLEGÍTIMA INDIVIDUAL.......................................................... 217 5.1. Càlcul de la llegítima individual................................................ 217 5.2. La imputació legitimària .......................................................... 217 6. EL PAGAMENT DE LA LLEGÍTIMA................................................ 219

13

Índex

7. LA PROTECCIÓ DE LA QUALITAT DE LEGITIMARI.................... 220 7.1. Preterició de legitimaris............................................................. 220 7.2. El desheretament....................................................................... 221 8. L’ACCIÓ DE RECLAMACIÓ DE LLEGÍTIMA.................................. 223 9. LA PROTECCIÓ QUALITATIVA I QUANTITATIVA DE LA LLEGÍTIMA.................................................................................................. 223 9.1. Els gravàmens de la llegítima.................................................... 223 9.2. El contingut econòmic de la llegítima........................................ 224 9.2.1. L’acció de suplement de llegítima................................ 224 9.2.2. La inoficiositat............................................................ 224 10. EXTINCIÓ DE LA LLEGÍTIMA........................................................ 226 10.1. La renúncia a la llegítima.......................................................... 226 10.2. Prescripció de l’acció de reclamació.......................................... 227 11. LA QUARTA VIDUAL: CONCEPTE, NATURALESA JURÍDICA I REQUISSITS....................................................................................... 228 12. EL CÒMPUT DE LA QUARTA VIDUAL I EL SEU PAGAMENT...... 229 13. EXTINCIÓ DE LA QUARTA VIDUAL.............................................. 231

Lliçó 14 L’adquisició de l’herència 1. SISTEMES D’ADQUISICIÓ................................................................ 233 2. ACCEPTACIÓ I REPUDIACIÓ DE L’HERÈNCIA............................. 234 2.1. Concepte i caràcters.................................................................. 234 2.2. Termini. La interpellatio........................................................... 236 2.3. Capacitat.................................................................................. 237 3. ADQUISICIÓ EX LEGE..................................................................... 238 4. ACCEPTACIÓ: FORMA I SUPÒSITS................................................. 239 5. REPUDIACIÓ: CONCEPTE I EFECTES............................................ 241 6. EFECTES DE L’ACCEPTACIÓ: RESPONSABILITAT......................... 242 7. RESPONSABILITAT IL.LIMITADA: ACCEPTACIÓ PURA I SIMPLE..................................................................................................... 243 8. RESPONSABILITAT LIMITADA: EL BENEFICI D’INVENTARI....... 246 8.1. Concepte. Quan procedeix........................................................ 246 8.2. Requisits................................................................................... 247 8.3. L’inventari................................................................................. 248 8.4. Efectes de l’acceptació a benefici d’inventari............................. 249 8.5. Administració i liquidació de l’herència beneficiària................. 250

14

Índex

Lliçó 15 La comunitat hereditaria. Partició i col.lació 1. LA COMUNITAT HEREDITÀRIA..................................................... 253 1.1. Concepte i composició.............................................................. 253 1.2. Règim jurídic............................................................................ 254 2. LA PARTICIÓ.................................................................................... 257 2.1. Concepte i naturalesa................................................................ 257 2.2. Classes...................................................................................... 259 2.3. Legitimació i intervenció dels creditors..................................... 262 3. OPERACIONS DE PARTICIÓ........................................................... 263 3.1. Inventari i valoració ................................................................. 264 3.2. Liquidació................................................................................. 264 3.3. Col·lació................................................................................... 265 3.4. Divisió i adjudicació................................................................. 267 4. EFECTES DE LA PARTICIÓ.............................................................. 268 5. IMPUGNACIÓ, RECTIFICACIÓ I ADDICIÓ.................................... 269

Lliçó 16 L’acció de petició d’herència. La protecció del crèdit 1. L’ACCIÓ DE PETICIÓ D’HERÈNCIA............................................... 271 2. LA PROTECCIÓ DEL CRÈDIT......................................................... 274 2.1. Inoponibilitat de la repudiació de l’herència............................. 274 2.2. El benefici de separació de patrimonis....................................... 276

Lliçó 1

La successió per causa de mort Mª del Carmen Gete-Alonso y Calera

Sumari: 1. LA SUCCESSIÓ. 1.1. Configuració. 1.2. Tipus. 1.3. Principis. 2. L’HERÈNCIA. 2.1. Configuració jurídica. 2.2. Composició. 3. EL CAUSANT DE LA SUCCESSIÓ. 4. ELS TÍTOLS SUCCESSORIS. 4.1. Herència. Llegat. 4.2. Supòsits particulars. A) Hereu o hereva ex re recta. B) El llegat de part alíquota. C) Institució hereditària en usdefruit. D) Successió sense títol hereditari.

1.  LA SUCCESSIÓ El Dret de Successions comprèn el conjunt de regles mitjançant les quals s’organitza la successió d’una persona en la titularitat dels béns i drets que deixa vacants (sense titular) com a conseqüència de la seva mort, a fi de determinar un ordre, destinació i transmissió. També, abasta totes les qüestions originades pel fenomen hereditari, del què deriven relacions jurídiques ex novo. Les regles de el Dret de Successions parteixen de la necessitat d’organitzar la continuïtat més enllà de la mort, de certes relacions jurídiques de les persones, d’establir un ordre i dotar de seguretat que, si no existissin, esdevindrien sense titular amb el perjudici consegüent. Les regles de Dret Privat, es considera que són les que permeten una organització més racional, ràpida i senzilla del patrimoni, amb independència del major o menor marge de llibertat privada que segons cada ordenament es reconegui.

1.1. Configuració En sentit ampli, la successió és el mitjà que permet que una persona (successora) es col·loqui en el lloc d’una altra (causant de la successió) en una relació jurídica ja existent, que roman immutable malgrat

16

Mª del Carmen Gete-Alonso y Calera

el canvi de subjecte (titular). En sentit estricte, la successió és la transmissió de la posició per raó de la mort (mortis causa) amb caràcter necessari (no es pot evitar) i universal (abasta totes les relacions). Les regles del Dret de Successions permeten establir una línia de continuïtat del patrimoni de la persona causant (decuius) que es manté per a qui succeeix (successor / successora) (arts. 411-1 i 411-5 CCCat). Són dades comunes a tots els ordenaments jurídics: 1) Que comprèn relacions i titularitats patrimonials, el que no exclou algunes qüestions personals i personalíssimes (cf. art. 411-1 CCCat). 2) El principi de llibertat de testar que és la manifestació del poder de la voluntat privada (de la persona) per a ordenar la successió; de manera que la previsió legal actua quan no hi ha voluntat (art. 411-2 CCCat). 3) Que l’organització legal de l’herència té com a punts de referència preferents la base familiar i el parentiu. La Constitució reconeix el dret a l’herència i el sotmet als límits de la propietat: al compliment de “la funció social” que li assignen les lleis (art. 33.CE). La funció social de la successió, d’una part determina el contingut del dret, d’una altra justifica la intervenció pública a l’hora de posar límits a la llibertat privada. El dret constitucional a l’herència, segons doctrina comuna, s’entén: a) Com el dret a causar l’herència: es reconeix a tota persona titular d’un patrimoni, que els béns que l’integren i siguin transmissibles es converteixin en patrimoni hereditari. b) Com el dret a adquirir relacions i béns, a que el patrimoni personal no s’extingeixi i tingui una destinació. El dret a l’herència no pertany a la categoria dels drets fonamentals. Però és un dret que vincula els poders públics i s’ha de regular per llei que quan es desenvolupi ha de respectar el seu contingut essencial (art. 53. 1 CE). El llibre IV de el Codi Civil de Catalunya conté la normativa autònoma, completa i global del dret de successions català, en ell es regulen totes les institucions successòries vigents a Catalunya. En cap cas es pot acudir a l’aplicació supletòria de el Codi Civil espanyol.

La successió per causa de mort

17

1.2. Tipus La successió és mode d’adquirir drets: “Per transmetre i adquirir béns cal, a més del títol d’adquisició, la realització, si escau, de la tradició o dels actes o de les formalitats que estableixen les lleis” (art. 531 -1 CCCat). D’aquesta caracterització se segueix la distinció entre tipus de successió atenent el fonament (origen) voluntari o legal de l’ordenació (destinació) de les relacions. D’acord amb l’art. 411-3.1. CCCat són fonaments de la vocació successòria l’heretament, el testament i la llei. Es distingeix entre la successió voluntària i la successió legal. La successió voluntària és aquella regida per l’autonomia privada, en general aquest tipus de successió és la regla. La successió intestada (legal) només té lloc a falta d’hereu instituït i és incompatible amb l’heretament i amb la successió testamentària universal (art. 411-3.2 CCCat). Es pot ordenar per: a) Pacte successori o successió contractual: acord en què dos o més persones convenen la successió per causa de mort de qualsevol d’elles mitjançant la institució d’un o més hereus i la realització d’atribucions a títol particular (art 431-1 CCCat). Una de les manifestacions més importants és l’heretament (art. 431-18 a 431-28 CCCat). b) El testament, en aquest cas la persona, mitjançant un negoci jurídic unilateral institueix a qui o els qui li succeeixen de manera lliure (art. 421-1 CCCat). Determina l’art. 411-3 CCCat que la successió testada universal només pot produir-se a falta d’heretament. La llei considera preferent el contracte successori sobre el testament. La successió legal es defereix per disposició de la llei, també s’anomena successió abintestat o successió intestada i té caràcter subsidiari (arts. 411-2 i 441-1 CCCat). En el nostre ordenament no és possible la coexistència entre la successió testada i la intestada (art. 411-3, i 441-1 CCCat). La successió també es considera des del títol jurídic que provoca i fonamenta l’atribució de tot o part d’algun bé o dret concret del patrimoni hereditari per al successor (adquisició). Segons el títol hereditari que fonamenta l’adquisició es distingeix (art. 411-3. CCCat):

18

Mª del Carmen Gete-Alonso y Calera

a) La successió universal: comprèn la crida a rebre (adquirir) la totalitat de l’herència o una part alíquota dels béns hereditaris (art. 411-1 CCCat). b) La successió a títol particular que suposa l’atribució de concretes i determinades relacions (arts. 427-1 i ss, i 431-29, 431-30 CCCat). Són caràcters de la successió en l’ordenament civil català: – La successivitat: la transmissió-adquisició té lloc després de la mort de la persona (art. 411-2.1 i 441-4.1 CCCat); – Es produeix de manera contínua en el temps: l’adquisició dels béns hereditaris es retrotrau al moment de la mort (art. 411-5 CCCat), – El personalisme: qui adquireix el títol hereditari continua la personalitat de qui va morir (art. 411-1 CCCat) i – La necessitat: la mort provoca ineludiblement l’extinció de la personalitat (art. 32 CC) i d’aquí el despreniment dels béns i relacions del seu titular i la destinació necessària a altres persones.

1.3. Principis Els sistemes successoris dels ordenaments jurídics de les nostres Comunitats Autònomes amb dret civil propi responen als principis del Dret Romà, la diversa evolució de cada un d’ells explica que, tot i els orígens comuns, hi hagi diferències entre uns i altres (com succeeix també respecte d’ordenaments com el francès, l’italià, que tenen punts en comú amb el nostre). Característica del nostre ordenament civil és el manteniment dels principis del Dret Romà, molt arrelats en el Dret de Successions català, que constitueixen les línies fonamentals al voltant de les quals es regula la successió. Són: la necessitat de la institució hereditària -la universalitat del títol de hereditari - la incompatibilitat de títols successoris - la primacia del títol voluntari i la perdurabilitat del títol successori. a) Necessitat de la institució d’hereu i caràcter universal del títol hereditari: Tota successió per causa de mort exigeix ​​un hereu o hereva universal. És fonamental, al seu entorn gira el procés successori, fins

La successió per causa de mort

19

a l’extrem que és element de tipificació del testament (ha de contenir necessàriament la institució) (arts 411-1, 423-1.1, 421-2, 422-1.3 CCCat) i és essencial en la successió contractual universal (arts. 4311, 431-18 CCCat). Només s’exceptua en el dret local de Tortosa (arts. 422-1.3 i 4231.2 CCCat) i supòsit en què s’hagi establert una marmessoria universal (arts. 422-1.3 i el 423-1. 3 CCCat). L’hereu o l’hereva succeeixen a títol universal al causant (Digest 29,2,37; art. 411-1 CCCat), és a dir, qui assumeix i adquireix per a si la titularitat del patrimoni hereditari tant el que expressament atribuït com tot del que no s’hagués disposat especialment i el que quedi vacant, de manera que fa seus tots els béns i drets. Pel que fa al passiu hereditari, el hereu passa a ocupar en totes les relacions jurídiques del causant que es mantenen, la posició passiva (deutora), sense que hi hagi novació de la relació obligatòria, principi que regeix també quan s’està davant d’una pluralitat de persones instituïdes simultàniament (art. 463- 1 CCCat: adquireixen “el patrimoni hereditari en proporció a les quotes respectives”). El principi d’universalitat es tradueix en el fet que (art. 411-1 CCCat) “L’hereu succeeix en tot el dret del seu causant. Conseqüentment adquireix els béns i els drets de l’herència, se subroga en les obligacions del causant que no s’extingeixen per la mort” i “està vinculat pels actes propis del causant i a més ha de complir les càrregues hereditàries”. La subjecció als actes propis del causant suposa que l’hereu no pot impugnar els actes jurídics d’aquell, malgrat que li perjudiquin econòmicament, però pot impugnar els actes que aquell hagi pogut contradir i, per descomptat, tots els actes contra legem (STSJC 2003.06.16). El caràcter universal no és un límit a la llibertat de destinació dels béns ja que qui atorga el testament pot atribuir béns concrets i drets a altres persones a través de títols particulars (arts. 421-2 i 427-1 i ss CCCat). b) Incompatibilitat de títols successoris i primacia del voluntari. D’acord amb una arrelada regla romana que s’expressa en la frase nemo pro parte testatus pro parte intestatus decere potest, la successió d’una persona es regeix pel principi de la unitat de títol i no pot obeir a fonaments diferents, d’aquí la incompatibilitat entre la successió

20

Mª del Carmen Gete-Alonso y Calera

testada i la intestada. El que vol dir que mentre hi hagi previsió voluntària es descarta la successió legal, i que, en la successió voluntària els títols (testament-heretament) són incompatibles, hi ha jerarquia entre ells. La unitat de títol, però, es vincula al títol hereditari universal. Estableix l’article 411-3.2. CCCat: “la successió intestada només pot tenir lloc en defecte d’hereu instituït i és incompatible amb l’heretament i amb la successió testada universal”, i afegeix que “la successió testada universal només pot tenir lloc en defecte d’heretament” (ap. 3). La incompatibilitat és del títol hereditari universal, per això no elimina l’eficàcia d’altres disposicions que pugui fer la persona que es mantenen quan hi ha heretament o la successió és intestada. L’heretant es pot reservar béns o la quantitat que consideri, per disposar-ne mitjançant codicil o memòria testamentària (art. 431-22 CCCat), i s’admet que s’atorgui codicil el contingut del qual siguin disposicions successòries a càrrec de qui hereti abintestat (art. 421-20.1 CCCat). És possible que la successió testada es regeixi per més d’un testament (art. 422-9 CCCat) i que la successió contractual ho sigui per més d’un heretament i també per un heretament i un testament complementari (art. 431-23). La coexistència deriva, en aquests casos, del caràcter complementari dels mateixos. Malgrat l’arrelament del principi d’incompatibilitat, però, no falten els que entenen que s’hauria de eliminar, de fet ja ho va ser durant la vigència de la llei republicana de successió intestada de 7 de juliol de 1936, i, en l’actualitat són raons de política legislativa, que no tècniques, les que el mantenen. c) Perdurabilitat del títol successori. “Qui és hereu ho és sempre i, en conseqüència, es tenen per no formulats la condició resolutòria i els termes suspensiu i resolutori” (art. 423-12. 1 CCCat). La norma recull la regla romana semel heres semper heres (Digest 4, 4,7-10 i Codi 4, 31,4), s’aplica al nomenament testamentari d’hereu i afecta la durada del títol hereditari. D’acord amb ella, la successió i el títol hereditari es fixen temporalment al moment de l’acceptació (art. 411-5 CCCat) que és irrevocable (art. 461-1.3 CCCat), de manera que cap fet posterior (compliment de la condició o arribada del terme) pot influir en el títol per eliminar-la, ni modificar-la retroactivament. La qualitat d’hereu no es