ADMINISTRACIÓ SOCIAL I SISTEMES DE BENESTAR
Susana Sánchez-Flores Professora Titular d´Universitat Departament de Treball Social i Serveis Socials Universitat de València
apuntes
Copyright ® 2016 Todos los derechos reservados. Ni la totalidad ni parte de este libro puede reproducirse o transmitirse por ningún procedimiento electrónico o mecánico, incluyendo fotocopia, grabación magnética, o cualquier almacenamiento de información y sistema de recuperación sin permiso escrito de la autora y del editor. En caso de erratas y actualizaciones, la Editorial Tirant lo Blanch publicará la pertinente corrección en la página web www.tirant.com.
© TIRANT LO BLANCH EDITA: TIRANT LO BLANCH VALENCIA TELFS.: 96/361 00 48 - 50
Email: tlb@tirant.com www.tirant.com Librería Virtual: www.tirant.es ISBN: 978-84-9143-262-3 ´ MAQUETA:
Si tiene alguna queja o sugerencia, envíenos un mail a: atencioncliente@tirant.com. En caso de no ser atendida su sugerencia, por favor, lea nuestro Procedimiento de quejas en: www.tirant.net/index.php/empresa/politicas-de-empresa
Administració Social i Sistemes de Benestar Curs 2016/2017
ADMINISTRACIO SOCIAL I SISTEMES DE BENESTAR
Susana Sánchez-Flores Professora Titular d’Universitat Departament de Treball Social i Serveis Socials Universitat de València
Administració Social i Sistemes de Benestar Curs 2016/2017
SISTEMA EDUCATIU 1.MARC NORMATIU I ESTRUCTURES INSTITUCIONALS El marc regulador del sistema educatiu a Espanya esta conformat per la Llei Orgànica d’Educació (LOE) de 2006, de 3 maig, modificada per la Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la Millora de la Qualitat Educativa. Els organismes institucionals en matèria educativa de referència són el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport en l’àmbit de l’Administració General de l’Estat, i la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport en l’àmbit autonòmic de la Comunitat Valenciana.
2. ORGANITZACIÓ DEL SISTEMA1 El sistema educatiu espanyol segons la LOE és el conjunt d‘Administracions educatives, professionals de l'educació i altres agents, públics i privats, que desenvolupen funcions de regulació, de finançament o de prestació de serveis per a l'exercici del dret a l'educació a Espanya, i els titulars d'aquest dret, així com el conjunt de relacions, estructures, mesures i accions que s'implementen per prestar-lo. El sistema educatiu espanyol esta inspirat en una sèrie de principis, dins del que destaquen, des d’un punt de vista social, els següents: •
L’equitat, que garantisca la igualtat d’oportunitats per al ple desenvolupament de la personalitat mitjançant l’educació, la inclusió educativa, la igualtat de drets i oportunitats que ajuden a superar qualsevol discriminació i l’accessibilitat universal a l’educació i que ha d’actuar com a element compensador de les desigualtats personals, culturals, econòmiques i socials, amb una atenció especial a les que deriven de qualsevol tipus de limitacions de l’activitat (diversitat funcional).
•
La flexibilitat per adequar l’educació a la diversitat d’aptituds, interessos, expectatives i necessitats de l’alumnat, així com als canvis que experimenten l’alumnat i la societat.
•
L’orientació educativa i professional dels estudiants, com a mitjà necessari per a l’assoliment d’una formació personalitzada, que propicie una educació integral en coneixements, destreses i valors.
1
Llei Orgànica d’Educació de 2006, de 3 maig, modificada per la Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa (BOE núm. 106, de 04.05.2006).
Susana Sánchez-Flores (Universitat de València)
Administració Social i Sistemes de Benestar Curs 2016/2017
•
L’educació per a la prevenció de conflictes i per a la seua resolució pacífica, així com la no-violència en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social, i en especial en el de l’assetjament escolar.
2.1. Els ensenyaments del sistema educatiu La LOE contempla que el sistema educatiu s'organitza en etapes, cicles, graus, cursos i nivells d'ensenyament. Els ensenyaments que ofereix el sistema educatiu són els següents: a) Educació infantil. b) Educació primària. c) Educació secundària obligatòria. d) Batxillerat. e) Formació professional. f) Ensenyaments d'idiomes. g) Ensenyaments artístics. h) Ensenyaments esportius. i) Educació de persones adultes. j) Ensenyament universitari. L'educació bàsica està constituïda per l'educació primària i l'educació secundària obligatòria. L'educació secundària es divideix en educació secundària obligatòria i educació secundària postobligatòria. Constitueixen l'educació secundària postobligatòria el batxillerat, la formació professional de grau mitjà, els ensenyaments professionals d'arts plàstiques i disseny de grau mitjà i els ensenyaments esportius de grau mitjà. L'ensenyament universitari, els ensenyaments artístics superiors, la formació professional de grau superior, els ensenyaments professionals d'arts plàstiques i disseny de grau superior i els ensenyaments esportius de grau superior constitueixen l'educació superior. Es consideren règim especial, els ensenyaments d'idiomes, els ensenyaments artístics i els esportius. Els cicles de formació professional bàsica són d'oferta obligatòria i amb caràcter gratuït. Els ensenyaments del sistema educatiu s‘han d’adaptar a l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu. Aquesta adaptació ha de garantir l'accés, la permanència i la progressió d'aquest alumnat en el sistema educatiu. Per garantir el dret a l'educació dels qui no puguen assistir de manera regular als centres docents, s’ha de desenvolupar una oferta adequada d'educació a distància o, si s’escau, de suport i atenció educativa específica. Susana Sánchez-Flores (Universitat de València)
Administració Social i Sistemes de Benestar Curs 2016/2017
L’ensenyament bàsic és obligatori i gratuït per a totes les persones. Comprèn deu anys d'escolaritat i es desenvolupa, de forma regular, entre els sis i els setze anys d'edat. No obstant això, els alumnes tenen dret a romandre en règim ordinari cursant l'ensenyament bàsic fins als divuit anys d'edat, complerts l'any en què finalitze el curs. Sense perjudici que al llarg de l'ensenyament bàsic es garantisca una educació comuna per als alumnes, s‘ha d’adoptar l'atenció a la diversitat com a principi fonamental. Quan aquesta diversitat ho requerisca, s‘han d’adoptar les mesures organitzatives i curriculars pertinents.
2.2.Classificació, denominació i admissió en centres 2.2.1. Classificació Els centres docents es classifiquen en públics i privats. Són centres públics aquells el titular dels quals és una Administració pública. Són centres privats aquells el titular dels quals és una persona física o jurídica de caràcter privat, i són centres privats concertats els centres privats acollits al règim de concerts legalment establert. La prestació del servei públic de l’educació es fa a través dels centres públics i privats concertats. Tenen preferència per acollir-se al règim de concerts aquells que atenguen poblacions escolars de condicions econòmiques desfavorables o els que realitzen experiències d'interès pedagògic per al sistema educatiu. En tot cas, tenen preferència els centres que, complint els criteris damunt ressenyats, estiguen constituïts i funcionen en règim de cooperativa. 2.2.2. Denominació dels centres públics •
Escoles Infantils: centres públics que ofereixen educació infantil.
•
Col·legis d'Educació primària: centre on s’imparteix l’educació primària.
•
Instituts d'Educació Secundària: centres que imparteixen educació secundària obligatòria, batxillerat i formació professional.
•
Col·legis d'Educació Infantil i Primària: centres públics on cursen educació infantil i educació primària.
•
Escoles d'Art: centres públics que ofereixen ensenyaments professionals d'arts plàstiques i disseny.
•
Conservatoris: els centres que imparteixen ensenyaments professionals i, si s’escau, elementals, de música i dansa.
•
Centres d'Educació Especial: centres que ofereixen ensenyaments dirigits a alumnes amb necessitats educatives especials que no puguen ser ateses en el marc de les mesures d'atenció a la diversitat dels centres ordinaris.
Susana Sánchez-Flores (Universitat de València)
Administració Social i Sistemes de Benestar Curs 2016/2017
2.2.3. Admissió d'alumnes i garanties de gratuïtat Les administracions educatives regulen l’admissió de l’alumnat en centres públics i privats concertats per garantir el dret a l'educació, l'accés en condicions d'igualtat i la llibertat d'elecció de centre per pares o tutors. En tot cas, s‘ha d’atendre una adequada i equilibrada distribució entre els centres escolars dels alumnes amb necessitat específica de suport educatiu. Al territori Valencià la preferència d’accés als centres es farà conforme a l’orde de prelació següent 2: 1. L’alumnat procedent del mateix centre escolar. 2. L’alumnat procedent dels centres adscrits. 3. L’alumnat que es trobe en situació d’acolliment familiar. 4. L’alumnat d’acolliment residencial. 5. L’alumnat que haja de canviar de residència per causa de violència de gènere o de terrorisme. 6. L’alumnat que haja de canviar de residència per desnonament familiar. 7. L’alumnat esportista d’elit, d’alt nivell i el d’alt rendiment te preferència en centres de la zona d’influència del lloc on desenvolupa l’entrenament. Quan no hi han places suficients, el procés d’admissió es regeix pels criteris prioritaris de: existència de germans/es matriculats en el centre; pare, mare o tutors legals treballadors en el centre docent; proximitat del domicili o del lloc de treball d’algun dels seus pares, mares o tutors legals; renda per càpita de la unitat familiar; condició legal de família nombrosa; concurrència de limitacions de l’activitat (diversitat funcional) en l’alumnat, en els seus pares, mares, tutors, germans o germanes; i família monoparental. En cap cas hi pot haver discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. Per garantir la possibilitat d'escolaritzar tots els alumnes sense discriminació per motius socioeconòmics, en cap cas els centres públics o privats concertats poden percebre quantitats de les famílies per rebre els ensenyaments de caràcter gratuït, imposar a les famílies l'obligació de fer aportacions a fundacions o associacions ni establir serveis obligatoris, associats als ensenyaments, que requerisquen aportació econòmica, per part de les famílies dels alumnes, quedant excloses d'aquesta categoria les activitats
2
Decret 40/2016, de 15 d’abril, del Consell, pel que es regula l’admissió en els centres docents públics i privats concertats que imparteixen ensenyances d’Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat (DOCV núm. 7762, de 18.04.2016).
Susana Sánchez-Flores (Universitat de València)
Administració Social i Sistemes de Benestar Curs 2016/2017
extraescolars, les complementàries, i els serveis escolars, que, en tot cas, tenen caràcter voluntari.
2.3. Necessitat de Suport Educatiu Basat en el principi d’equitat, les administracions educatives han de disposar dels mitjans necessaris perquè tot l'alumnat assolisca el màxim desenvolupament personal, intel·lectual, social i emocional, així com els objectius establerts a la LOE. Les Administracions educatives inclús poden establir plans de centres prioritaris per donar suport especialment als centres que escolaritzen alumnat en situació de desavantatge social. Les administracions educatives són essencials perquè l’alumnat que requereix una atenció educativa diferent de l'ordinària puga assolir el mateix desenvolupament possible de les seues capacitats personals y, en tot cas, els objectius establerts amb caràcter general per a tot l’alumnat. L’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu és el que presenta: a) Necessitats Educatives Especials b) Dificultats específiques d'aprenentatge c) TDAH(Trastorn del Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat) d) Altes capacitats intel·lectuals e) Incorporació tardana al sistema educatiu f) Condicions personals o d'història escolar Una vegada identificada per l’Administració educativa la necessitat de suport educatiu, les mesures i actuacions a aplicar es regiran pels principis de normalització i inclusió. Entre les mesures es contempla l’atenció als pares/mares o tutors/es d’aquest alumnat perquè reben l'adequat assessorament individualitzat, així com la informació necessària que els ajude en l'educació dels fills/es. Els centres han de comptar amb la deguda organització escolar i fer les adaptacions i diversificacions curriculars que calga per facilitar a tot l'alumnat la consecució de les finalitats establertes. Les Administracions educatives poden col·laborar amb altres administracions o entitats públiques o privades sense ànim de lucre, institucions o associacions, per facilitar l'escolarització i una incorporació més bona d'aquest alumnat al centre educatiu. a)Alumnat que presenta necessitats educatives especials NEE L’alumnat que presenta necessitats educatives especials és el que requereix, per un període de la seua escolarització o al llarg de tota l’escolarització, determinats suports i
Susana Sánchez-Flores (Universitat de València)
Administració Social i Sistemes de Benestar Curs 2016/2017
atencions educatives específiques derivades de la limitació de l’activitat (diversitat funcional) o trastorns greus de conducta. La escolarització d’aquet alumnat es regeix pels principis de normalització i inclusió i s’ha d’assegurar la no discriminació i la igualtat efectiva en l’accés i la permanència en el sistema educatiu, podent introduir-se mesures de flexibilització de les distintes etapes educatives, quan siga precís. L’escolarització d’aquest alumnat en unitats o centres d’educació especial (que podrà allargar-se fins els vint-i-un anys), sols es farà quan les seues necessitats no pugen ser ateses en el marc de les mesures d’atenció a la diversitat dels centres ordinaris. Amb la finalitat de facilitar la integració social i laboral de l'alumnat amb necessitats educatives especials que no puga aconseguir els objectius de l'educació obligatòria, les administracions públiques han de fomentar ofertes formatives adaptades a les seues necessitats específiques, reservant així mateix places en els ensenyaments de formació professional per a l'alumnat amb limitacions de l’activitat (diversitat funcional). b)Alumnat amb altes capacitats intel·lectuals També es considera alumnat amb necessitat de suport educatiu el que presenta altes capacitats intel·lectuals. L’Administració educativa te la competència d’identificar com més aviat millor aquests casos , valorar les seues necessitats i adoptar plans d'actuació, i programes d'enriquiment curricular adequats a aquestes necessitats, que permeten l'alumnat desenvolupar al màxim les seues capacitats. Es pot flexibilitzar la durada de cadascuna de les etapes del sistema educatiu per a aquest alumnat amb independència de la seua edat. c)Alumnes amb integració tardana en el sistema educatiu L’alumnat que procedeix d'altres països o per qualsevol altre motiu, s'incorpore de manera tardana al sistema educatiu espanyol ha de ser afavorit des de les Administracions públiques per a la seua incorporació en el sistema educatiu. Aquesta incorporació es farà atenent les seues circumstàncies, coneixements, edat i historial acadèmic, de forma que es puga incorporar al curs més adequat a les seues característiques i coneixements previs, amb els suports oportuns, i continuar així amb aprofitament la seua educació. Es contemplen programes simultanis específics per als alumnes que presenten greus carències lingüístiques o en les seues competències o coneixements bàsics, a fi de facilitar-los la integració en el curs corresponent. Els pares/mares d’aquest alumnat també han de rebre un assessorament necessari sobre els drets, els deures i les oportunitats que comporta la incorporació al sistema educatiu espanyol. d) Alumnat amb dificultats específiques d'aprenentatge L'escolarització de l'alumnat que presenta dificultats d'aprenentatge s’ha de regir pels principis de normalització i inclusió i assegurar la seua no-discriminació i la igualtat Susana Sánchez-Flores (Universitat de València)
Administració Social i Sistemes de Benestar Curs 2016/2017
efectiva en l'accés i permanència en el sistema educatiu. La identificació, la valoració i la intervenció de les necessitats educatives d'aquest alumnat s’ha de fer al més aviat possible per adoptar les mesures necessàries.
3. PROGRAMES I MESURES 3.1. Compensació de les desigualtats en educació Les Administracions públiques desenvolupen accions de caràcter compensatori en relació amb les persones, grups i àmbits territorials que estiguen en situacions desfavorables i han de proveir els recursos econòmics i els suports precisos per a això. L’educació compensatòria pretén evitar desigualtats derivades dels següents factors: -
Socials
-
Econòmics
-
Culturals
-
Geogràfics
-
Ètnics
-
d'una altra índole.
3.1.1. L’escolarització en la compensació de les desigualtats Actuacions preventives i compensatòria es dirigeixen a l'etapa d'educació infantil per garantir les condicions més favorables per a l’escolarització de tots els xiquets/es amb condicions personals dels quals suposen una desigualtat inicial per accedir a l'educació bàsica i per progressar en els nivells posteriors. En l'educació primària, les Administracions educatives han de garantir a tots els alumnes un lloc escolar gratuït en el seu propi municipi o zona d'escolarització establerta. S’han de adoptar mesures singulars en aquells centres escolars o zones geogràfiques on resulta necessària una intervenció educativa compensatòria. Així mateix, s’han de garantir els recursos humans i materials necessaris per compensar la situació dels alumnes que tinguen especials dificultats per assolir els objectius de l'educació obligatòria, a causa de les seues condicions socials. •
Igualtat d'oportunitats en el món rural
S’ha de tenir en compte el caràcter particular de l'escola rural a fi de proporcionar els mitjans i sistemes organitzatius necessaris per atendre les seues necessitats específiques i garantir la igualtat d'oportunitats. Les Administracions educatives han de prestar gratuïtament els serveis escolars de transport i, si s’escau, menjador i internat en aquelles zones rurals en què es considere aconsellable escolaritzar a xiquets/es, en l’educació bàsica, en un municipi pròxim al de la seua residència per garantir la qualitat de l'ensenyament.
Susana Sánchez-Flores (Universitat de València)
Administració Social i Sistemes de Benestar Curs 2016/2017
•
Beques i ajudes a l'estudi
Per garantir la igualtat de totes les persones en l'exercici del dret a l'educació, els estudiants amb condicions socioeconòmiques desfavorables tenen dret a obtenir beques i ajudes a l'estudi. En l'ensenyament postobligatori les beques i ajudes a l'estudi han de tenir en compte a més el rendiment escolar dels alumnes. 3.1.2. La Compensació educativa des de la Comunitat Valenciana 3 En matèria d’educació compensatòria correspon a l’Estat i a les Comunitats Autònomes, en els seus respectius àmbits de competència, fixar els seus objectius prioritaris. Per la qual cosa, la Generalitat Valenciana desenvolupa un conjunt d’actuacions que permeten prevenir i compensar les desigualtats educatives. Així doncs, a l’àmbit valencià es considera alumnat amb necessitats de compensació educativa el que presenta dificultats d'inserció escolar per trobar-se en situació desfavorable, derivada de circumstàncies socials, econòmiques, culturals, ètniques o personals. Aquestes necessitats de compensació educativa poden ser degudes a: a) Incorporació tardana al sistema educatiu. b) Retard en l'escolarització o desconeixement dels idiomes oficials de la Comunitat Valenciana per ser immigrant o refugiat. c) Pertinença a minories ètniques o culturals en situació de desavantatge social. d) escolarització irregular, per itinerància familiar o per abandons educatius reiterats o periòdics. d) Residència en zones socialment, culturalment o econòmicament desfavorides. e) Dependència d'institucions de protecció social del menor. f) Internament en hospitals o en hospitalització domiciliària de llarga durada per prescripció facultativa. g) Inadaptacions al medi escolar i a l'entorn educatiu. La determinació de les necessitats de compensació educativa de cada alumne o alumna la fan els Serveis Psicopedagògics Escolars de Sector o els Gabinets Psicopedagògics autoritzats en els nivells d’educació infantil i primària, i els Departaments d‘Orientació, o qui en tinga atribuïdes les funcions, en l'etapa d’educació secundària obligatòria, tenint en compte la informació elaborada pels corresponents serveis socials municipals, i, si s’escau, els serveis socials competents de protecció de menors de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives.
3
Ordre de 4 de juliol de 2001, de la Conselleria de Cultura i Educació, per la que es regula l’atenció a l’alumnat amb necessitats de compensació educativa (DOCV núm. 4.044, de 07.17.2001).
Susana Sánchez-Flores (Universitat de València)
Administració Social i Sistemes de Benestar Curs 2016/2017
•
Objectius de les actuacions en compensació educativa:
a) Facilitar la integració social i educativa de tot l'alumnat i contrarestar els processos d'exclusió social i cultural. b) Afavorir l'educació intercultural de tot l'alumnat i potenciar els múltiples i diferents valors que aporten les diferents cultures. c) Potenciar la participació solidària dels membres de la comunitat educativa i de la societat en el seu conjunt per fomentar la convivència i prevenir situacions de conflicte. d) Informar i assessorar les famílies i els tutors legals per facilitar l'adequada escolarització de les seues filles i dels seus fills. e) Garantir l'escolarització de l'alumnat amb necessitats de compensació educativa en condicions d'igualtat d'oportunitats. f) Evitar l'abandó escolar de l'alumnat que està en situació de desavantatge socioeducatiu. g) Fomentar el desenvolupament de plans i programes de compensació educativa, especialment de programes d'adquisició de la llengua d'acolliment. h) Facilitar que els centres que desenvolupen plans i programes de compensació educativa tinguen els recursos humans i materials necessaris. i) Facilitar a l'alumnat amb necessitats de compensació educativa quan la seua situació socioeconòmica ho requerisca, l'accés a les ajudes o beques necessàries per a materials escolars, serveis de transport i menjador escolar o d’altres que puga necessitar. j) Desenvolupar programes de Formació Professional Bàsica vinculats a l'oferta laboral de l'entorn i dirigits a la promoció i inserció dels joves procedents de sectors socials desfavorits Perquè l'escolarització de l'alumnat amb necessitats de compensació educativa es faça en les condicions més favorables es tenen en compte, especialment des d’un punt de vista social: •
Programes de seguiment de l'escolarització i de prevenció i control de l'absentisme escolar, en col·laboració amb els serveis socials municipals i altres entitats.
•
Actuacions hospitalàries o domiciliàries dirigides exclusivament a l'alumnat que, com a conseqüència de malalties, accidents o tractaments ambulatoris haja de romandre internat en un hospital o al seu propi domicili, durant períodes de llarga durada, amb la finalitat que la seua situació no supose un detriment en el procés d'aprenentatge corresponent als nivells obligatoris de l'ensenyament.
Susana Sánchez-Flores (Universitat de València)
Administració Social i Sistemes de Benestar Curs 2016/2017
Mesures dirigides als centres docents amb alumnat amb necessitat de compensació educativa: a) Els centres docents situats en un barri d‘acció preferent (BAP) o que escolaritzen alumnat amb necessitats de compensació educativa en un percentatge igual o superior al 30 % del total del centre, es consideren centres d‘acció educativa singular (CAES). Es realitzen ajustos organitzatius i adaptacions curriculars per al conjunt del seu alumnat. b) Els centres docents que escolaritzen entre un 20 % i un 30 % d'aquest alumnat en el nivell o etapa corresponent, han de desenvolupar un Programa de Compensació Educativa que inclouen actuacions d'acollida i acostament a les famílies, així com mesures organitzatives i curriculars per a l'alumnat que les necessite. c) Quan el percentatge siga inferior, el centre docent ha d’adoptar, de manera planificada, les mesures educatives adequades per atendre les necessitats d'aquest alumnat. Es presta atenció individualitzada per a l'acollida, l'acostament a les famílies i la integració educativa de l'alumnat que ho requerisca. A més, aquests centres han de ser dotats amb recursos humans i materials complementaris a les dotacions ordinàries. L'alumnat amb necessitats de compensació educativa que s'aculla a les convocatòries anuals d'ajudes al transport escolar, menjador i llibres de text, té preferència en la concessió d'aquestes ajudes. Els centres que escolaritzen alumnat hospitalitzat o que requerisca atenció domiciliària, han d’adoptar les mesures que calguen per facilitar el seu progrés educatiu i la seua posterior reincorporació.
3.2. L’Atenció a la Diversitat D’acord als principis de flexibilitat i d’orientació educativa i professional de l’alumnat, l’Administració educativa desenvolupa mesures d’adaptació educativa o curricular. El currículum és la regulació dels elements que determinen els processos d'ensenyament i aprenentatge per a cadascun dels ensenyaments. El currículum està integrat per: els objectius de cada ensenyament i etapa educativa, les competències, o capacitats per aplicar els continguts, els propis continguts, habilitats, destreses i actituds, la metodologia didàctica, els resultats d'aprenentatge, els criteris d'avaluació del grau d'adquisició de les competències i objectius.
Susana Sánchez-Flores (Universitat de València)
Administració Social i Sistemes de Benestar Curs 2016/2017
3.2.1. Pla d’atenció a la diversitat en la ESO a l’àmbit de la Comunitat Valenciana 4 Cada centre educatiu ha d'elaborar un Pla d'actuacions per a l'atenció a la diversitat del seu alumnat, tenint en compte que no totes les mesures tenen el mateix caràcter. Les mesures de caràcter general (o no significatives) són les primeres que s’han de considerar i una vegada esgotades, si escau, es podran proposar les mesures específiques (o significatives). Mesures de caràcter general: •
Concreció del currículum
•
Opcionalitat
•
Activitats de reforç
•
Permanència un any més en el mateix curs
•
Orientació educativa, psicopedagògica i professional, i tutoria
Mesures específiques: •
Adaptacions curriculars individuals significatives
•
Adaptacions d'accés al currículum
•
Programa de diversificació curricular
•
Programa d'adaptació curricular en grup
Mesures de caràcter general: •
Concreció del currículum: es la via general i més important d'atenció a la diversitat, deriva del caràcter obert i flexible del currículum, que ha de permetre, mitjançant els diferents nivells de concreció previstos, una pràctica educativa adaptada a les característiques de l'alumnat de cada centre, de cada grup-aula i, en definitiva, de cada alumne o alumna concret.
•
Opcionalitat: s'introdueix l'optativitat en el currículum en un moment en què els interessos dels alumnes es manifesten de manera bastant diferenciada, perquè cadascun d'ells prenga les seues pròpies decisions en funció de les seues expectatives, o bé d'acord amb les seues preferències, reforçant en qualsevol cas la seua motivació pels aprenentatges que se li proposen.
4
Generalitat Valenciana (1999): Pla d’actuació per a l’atenció a la diversitat de l’alumnat. Conselleria de Cultura, Educació i Ciència Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística. Recuperat de http://www.ceice.gva.es/documents/161862987/162819504/diversidad.pdf/12ad731d-2f5f-400d8e71-b970f82b2129
Susana Sánchez-Flores (Universitat de València)
Administració Social i Sistemes de Benestar Curs 2016/2017
•
Activitats de reforç: aquesta mesura té com a objectiu ajudar l'alumnat a superar les dificultats d'aprenentatge en aquelles àrees en què ho necessite. Aquestes activitats es dirigeixen als qui necessiten un seguiment més personalitzat i més temps per assolir els objectius previstos. Aquestes activitats estan disenyades fonamentalment per a l'alumnat que ha promocionat sense haver obtingut una avaluació positiva en les àrees en què s'hagen organitzat.
•
Mesures educatives complementàries per a l’alumnat que romanga un any més en el mateix curs: aquesta decisió, que es pot prendre dues vegades durant l‘educació secundària obligatòria, convé adoptar-la quan l'alumnat presenta dificultats d'aprenentatge en els continguts bàsics, però es considera que pot superar les dificultats si roman un any més en el curs. Es recorda que, quan s'han produït les citades dificultats, s‘ha d’adoptar aquesta mesura una vegada en finalitzar el primer cicle i la segona vegada en el curs del segon cicle que es considere més adequat. Aquesta mesura és complementaria a altres mesures educatives, com que l’alumne no torne a repetir exactament el mateix que el curs anterior, sinó que es puga adaptar la resposta educativa a les seues necessitats.
•
Orientació i tutoria: la tutoria educativa és un procés d’ajuda a l’alumnat, que tracta d'adequar l'educació a cada alumne i alumna, facilitat pel seu caràcter personalitzat, per la qual cosa, constitueix un element decisiu d'atenció a la diversitat. Aquest procés s'inicia abans que l'alumne o alumna s'incorpore a l‘educació secundària obligatòria, continua al llarg d’aquesta, facilitant-li, entre altres elements, estratègies per al treball acadèmic i per a la presa de decisions, i culmina en aquesta etapa amb el Consell Orientador. L'orientació de l'alumnat forma part de la funció docent i correspon exercir-la a tot el professorat, des de l'àmbit de la seua àrea o matèria; als tutors des de la coordinació del procés d'aprenentatge i avaluació de l'alumnat del seu grup; i de manera especialitzada al personal del Departament d'Orientació. L'orientació psicopedagògica és una orientació especialitzada, complementària a la tutoria, que desenvolupa el/la psicopedagog o psicopedagoga.
Mesures específiques: •
L'avaluació psicopedagògica: és un procés de recollida i anàlisi d'informació rellevant sobre els diferents elements que intervenen en el procés d'ensenyament-aprenentatge. Serveix per identificar les necessitats educatives de determinats alumnes que presenten dificultats en el seu desenvolupament personal o desajustos respecte al currículum escolar per diferents causes, així com per fonamentar i concretar les decisions respecte a la proposta curricular i el tipus d'ajudes que necessiten per progressar en el desenvolupament de les seues capacitats. L'avaluació psicopedagògica és complementària a l'avaluació Susana Sánchez-Flores (Universitat de València)
Administració Social i Sistemes de Benestar Curs 2016/2017
que fa el professorat (avaluació educativa) i ambdues tenen la finalitat d'ajustar l'ajuda pedagògica a les característiques i necessitats de cada alumne/a. L'avaluació psicopedagògica és requisit necessari per a l'adopció de les mesures específiques. •
Adaptacions d’accés al currículum: alguns alumnes, per les seues condicions personals de limitacions de l’activitat (diversitat funcional) motora, psíquica o sensorial, tenen greus dificultats per utilitzar els mitjans i recursos ordinaris per accedir al currículum. Per a ells s'adopta aquesta mesura específica d'atenció a la diversitat que posa a la seua disposició el personal especialitzat, les ajudes tècniques o les mesures necessàries per accedir a l'aprenentatge.
•
Adaptacions curriculars individuals significatives: Les necessitats educatives especials es poden atribuir a diverses causes relacionades, fonamentalment, amb condicions personals derivades de limitacions de l’activitat (diversitat funcional) permanents o temporals de l'alumnat (d'ordre físic, psíquic o sensorial), o amb una història personal i escolar deguda a situacions socials, familiars o culturals. Aquesta avaluació psicopedagògica dictamina sobre les carències educatives de l'alumne/a que li impedeixen o dificulten greument l'adquisició de nous aprenentatges i li produeixen una desmotivació creixent que pot conduir al desinterès o rebuig del medi escolar. L'avaluació psicopedagògica indica també si és necessària una adaptació curricular individual significativa perquè no hi ha prou amb altres mesures d'atenció a la diversitat no significatives. Aquesta mesura introdueix modificacions importants en els elements prescriptius del currículum segons que es concreta en el projecte curricular. Aquestes adaptacions poden consistir en l'adequació dels objectius educatius, l'eliminació o inclusió de determinats continguts, la modificació dels criteris d'avaluació, i també l'ampliació de les activitats educatives de determinades àrees. En l‘educació secundària obligatòria, una adaptació curricular individual significativa suposa que la distància entre el currículum ordinari que segueix el grup a què pertany l'alumne o alumna i el currículum adaptat per a aquest alumne o alumna siga com a mínim d'un cicle.
•
Programa de diversificació curricular: aquesta mesura s'ha de proposar a l'alumnat que ha presentat en cursos anteriors dificultats generalitzades d'aprenentatge. Va dirigit a l’alumnat que després de l'aplicació de les mesures ordinàries adoptades segons el corresponent pla d'atenció a la diversitat, està en risc evident de no assolir els objectius de l'etapa si cursa el currículum ordinari. Però, alhora, manifesta el seu interès a obtenir el títol de graduat en educació secundària. Per a la incorporació d'un alumne/a a aquest programa de diversificació curricular, és imprescindible l'acord per escrit dels pares o tutors legals, l'informe favorable de la Inspecció d'Educació i una avaluació psicopedagògica prèvia que determine les capacitats generals de l'alumne/a i la Susana Sánchez-Flores (Universitat de València)
Administració Social i Sistemes de Benestar Curs 2016/2017
seua competència curricular, és a dir, el seu grau de coneixement dels continguts essencials de les diferents àrees cursades i altres dades rellevants (motivació, expectatives, autoconcepte, etc.). •
Programa d’adaptació curricular en grup: és una mesura excepcional d'atenció a la diversitat, dirigida a l'alumnat del segon cicle de l‘educació secundària obligatòria menor de setze anys que presente serioses dificultats d'adaptació a l'activitat escolar, que manifeste greus desajustos de comportament en l'àmbit escolar, que acumule un retard escolar que faça molt difícil el seu desenvolupament educatiu en el grup ordinari i que hi haja un risc greu d'abandó del sistema escolar. Atès el seu caràcter excepcional, només és necessari l'aplicació d'aquesta mesura quan es valore que no hi ha prou amb l'adopció de cap de les altres mesures d'atenció a la diversitat. L'aplicació d'aquesta mesura requereix una especial prudència, ja que suposa per a l'alumnat cursar un currículum altament diferenciat de l'ordinari. Implica que l'alumnat té un seguiment altament personalitzat i que pot aconseguir així els nivells de socialització, maduració i convivència en què té importants mancances.
3.3. Els serveis especialitzats d’orientació educativa, psicopedagògica i professional (SEOEPP)5 Els serveis especialitzats d’orientació educativa, psicopedagògica i professional en el àmbit de la Comunitat Valenciana, estan integrats per equips interdisciplinars constituïts amb funcions especialitzades en orientació, avaluació i intervenció educativa i suport al sistema escolar en els seus diferents nivells educatius i la seua vinculació amb el món del treball. Les seues funcions generals són: a) Participar en el suport i assessorament als centres educatius. b) Elaborar i difondre materials i instruments d'orientació educativa i d'intervenció sociopsicopedagògica i logopèdica en les dues llengües oficials de la Comunitat Valenciana. c) Coordinar les activitats d'orientació educativa i sociofamiliar que es realitzen als centres docents del seu àmbit d'actuació. d) Assessorar el professorat en el tractament de la diversitat de l'alumnat. e) Assessorar el professorat en el disseny de procediments i instruments d'avaluació, tant dels aprenentatges de l'alumnat, com del procés d'ensenyament mateix.
5
Decret 131/1994, de 5 de juliol, del Govern Valencià, pel que es regulen els serveis especialitzats d’orientació educativa, psicopedagògica i professional (DOCV núm. 2320 de 28.07.1994).
Susana Sánchez-Flores (Universitat de València)
Administració Social i Sistemes de Benestar Curs 2016/2017
f) Detectar aquelles condicions personals i socials que faciliten o dificulten el procés d'ensenyament i aprenentatge de l'alumnat i la seua adaptació a l'àmbit escolar. g) Realitzar l'avaluació i la valoració sociopsicopedagògiques i logopèdiques de l'alumnat, per a la determinació de la seua escolarització més adequada i, si s’escau, elaborar la proposta de diversificació curricular o d'adaptació curricular significativa i, si s’escau, realitzar el tractament logopèdic i rehabilitador. h) Col·laborar en l'orientació acadèmica, per afavorir en l'alumnat la presa de decisions. i) Col·laborar en l'orientació de l'alumnat en els processos de transició a altres etapes i itineraris educatius, i al món del treball. j) Portar a terme l'orientació psicopedagògica sobre el procés d'ensenyament i aprenentatge i sobre l'adaptació personal i social en l'àmbit educatiu. k) Assessorar les famílies o els representants legals de l'alumnat, i participar, si s’escau, en el desenvolupament de programes formatius de pares i mares d'alumnes. 3.3.1. L’estructura dels SEOEPP L’estructura dels Serveis Especialitzats d’Orientació Educativa, Psicopedagògica i Professional la constitueixen: 1) Els serveis psicopedagògics escolars de sector (SPES) depenen de la Conselleria amb competència en matèria educativa. Aquesta, organitza, en l'àmbit de gestió de cada Direcció Territorial d'Educació, els serveis psicopedagògics escolars dividits en sectors per àrees geogràfiques d'actuació, i adscriure els centres educatius de cada sector a un servei psicopedagògic escolar. L'organització en sectors s’ha de fer atenent criteris de caràcter demogràfic, geogràfic, pedagògic –segons les necessitats educatives i socials concretes del sector i els seus centres educatius- i de coordinació amb l'organització territorial de la Inspecció Educativa, els centres de professors i altres serveis tècnics de suport als centres docents que permeten una racionalització dels recursos existents. Els SPES són equips tècnics educatius d’assessorament extern i el seu personal no forma part de la plantilla dels centres educatius. Els composen professorat d'ensenyament secundari (Psicologia i Pedagogia), mestres (Educació Especial en audició i Llenguatge), treballadors i treballadores socials i altres, si escau. Desenvolupen la seua intervenció en centres docents sostinguts amb fons públics d‘educació infantil, educació primària, educació secundària i educació especial. Treballen coordinadament amb els professionals dels recursos i serveis sociocomunitaris, en la línia d'elaborar accions conjuntes adequades a les demandes plantejades, amb l'objecte de proporcionar respostes globalitzades.
Susana Sánchez-Flores (Universitat de València)
Administració Social i Sistemes de Benestar Curs 2016/2017
2) Departaments d'orientació en instituts d‘educació secundària: compten, al menys, amb un professor/a de l'especialitat de Psicologia i Pedagogia inclòs en el plantilla ordinària dels centres. El Departament d'Orientació planifica i coordina les activitats d'orientació del centre, dóna suport al professorat en la pràctica d'un ensenyament adaptat a les peculiaritats de l'alumnat i intervé directament amb els alumnes i les alumnes que requereixen suports específics. 3) Els gabinets psicopedagògics escolars autoritzats: •
Gabinets psicopedagògics autoritzats en centres públics: és qualsevol gabinet psicopedagògic que exercisca la seua activitat en centres escolars públics.
•
Gabinets psicopedagògics autoritzats en centres concertats: aquest gabinets poden intervenir i s’inclouen en els serveis complementaris dels centres privats concertats.
•
Gabinets psicopedagògics autoritzats dependents de l'administració local: les Administracions locals poden crear gabinets psicopedagògics escolars d’àmbit local. Els ajuntaments poden crear gabinets municipals per adequar aquest servei de suport educatiu a la seua realitat.
3.3.2. Funcions dels/les Treballadors/es socials als SPES i Gabinets Psicopedagògics autoritzats 6: a) Participar en l'elaboració i el desenvolupament de programes dirigits a la comunitat educativa, de prevenció i detecció de situacions sociofamiliars de risc, desprotecció infantil, violència, abandó psicoemocional i educatiu, exclusió sociocultural o dificultats d'inclusió escolar. b) Realitzar l'estudi i la valoració sociofamiliar dels casos detectats. c) Assessorar la comunitat educativa sobre aspectes familiars i socials de l'alumnat en situació de risc d'escolarització irregular o absentisme, sobre els quals s’han d’establir estratègies psicoeducatives d'intervenció en el context escolar i familiar, i participar, si s’escau, en el desenvolupament de programes formatius de pares i mares d'alumnes. d) En aquest context, ha d’assessorar el professorat en l'elaboració, el seguiment i l’avaluació dels programes d'acció tutorial i en l'atenció a la diversitat.
6
Resolució de 11 de juny de 2015, de las direccions generals d’Innovació, Ordenació i Política Lingüística, i de Centres y Personal Docent, per la que es dicten instruccions per a l’organització dels serveis psicopedagògics escolars i gabinets psicopedagògics autoritzats, l’elaboració del seu pla d’activitats i de la seua memòria durant el curs 2015-2016 (DOCV núm. 7552, de 19.06.2015).
Susana Sánchez-Flores (Universitat de València)
Administració Social i Sistemes de Benestar Curs 2016/2017
e) Elaborar propostes d'intervenció socioeducativa directa, elaborar materials, documents sobre aquest tema, o canalitzar la intervenció cap al recurs o recursos pertinents, amb el posterior seguiment i avaluació del cas. f) Participar en l'elaboració i la realització d'activitats d'orientació educativa i sociolaboral. g) Col·laborar amb els diferents òrgans de representació del centre, segons que siguen les necessitats. h) Assessorar i realitzar el seguiment dels plans de prevenció contra l'absentisme escolar.
Susana Sánchez-Flores (Universitat de València)