Issuu

978-84-1355-397-9

Joan Anton Font Monclús

ALTA CALIDAD EN INVESTIGACIÓN JURÍDICA

JOAN ANTON FONT MONCLÚS

SECRETARIS, INTERVENTORS I TRESORERS D’ADMINISTRACIÓ LOCAL Cap a una habilitació local SECRETARIS, INTERVENTORS I TRESORERS D’ADMINISTRACIÓ LOCAL

Aquesta és una obra que intenta plantejar un disseny de futur dels Secretaris, Interventors i Tresorers d’Administració Local, superant dicotomies ja passades i apostant clarament per la seva naturalesa directiva, adequada a les necessitats de les entitats locals del Segle XXI, i pensant en totes elles, des de les més petites a les més grans. I això ho fa a través d’una nova figura, “l’habilitació local”, a partir d’un concepte ideat pel Dr. Carles Ramió, i del qual se’n proposen unes funcions i un règim nou, amb un sistema de preguntes i respostes que intenten desenvolupar els aspectes més importants d’aquest col·lectiu. Per arribar a aquesta proposta s’ha seguit una detallada metodologia basada en tres moments. Primer s’ha efectuat una anàlisi exhaustiva dels antecedents històrics, que entre d’altres, posen de manifest que l’habilitació ja existia en plena Edat Mitjana, i que quan aquesta desapareixia, es produïen els màxims episodis de desregulació i corrupció a l’àmbit local. Després s’efectua una anàlisi, també detallada, del règim jurídic actual d’aquests funcionaris que, amb el darrers desenvolupament reglamentaris, s’ha d’entendre complert. I finalment, s’efectua una anàlisi de la funció directiva local, tant a l’Estat Espanyol com a la resta de països d’Europa. I fruit d’aquesta metodologia, de la comparativa i les principals conclusions d’aquesta metodologia, s’arriba a la proposta final: l’habilitació local.

monografías

II edició. Premi Antoni Pedrol i Rius a la millor tesi doctoral en dret local 2019

SECRETARIS, INTERVENTORS I TRESORERS D’ADMINISTRACIÓ LOCAL Cap a una habilitació local

COMITÉ CIENTÍFICO DE LA EDITORIAL TIRANT LO BLANCH María José Añón Roig

Catedrática de Filosofía del Derecho de la Universidad de Valencia

Ana Cañizares Laso

Catedrática de Derecho Civil de la Universidad de Málaga

Javier de Lucas Martín

Catedrático de Filosofía del Derecho y Filosofía Política de la Universidad de Valencia

Víctor Moreno Catena

Catedrático de Derecho Procesal de la Universidad Carlos III de Madrid

Jorge A. Cerdio Herrán

Francisco Muñoz Conde

José Ramón Cossío Díaz

Angelika Nussberger

Catedrático de Teoría y Filosofía de Derecho. Instituto Tecnológico Autónomo de México Ministro en retiro de la Suprema Corte de Justicia de la Nación y miembro de El Colegio Nacional

Catedrático de Derecho Penal de la Universidad Pablo de Olavide de Sevilla Jueza del Tribunal Europeo de Derechos Humanos. Catedrática de Derecho Internacional de la Universidad de Colonia (Alemania)

Eduardo Ferrer Mac-Gregor Poisot

Héctor Olasolo Alonso

Owen Fiss

Luciano Parejo Alfonso

Presidente de la Corte Interamericana de Derechos Humanos. Investigador del Instituto de Investigaciones Jurídicas de la UNAM

Catedrático emérito de Teoría del Derecho de la Universidad de Yale (EEUU)

José Antonio García-Cruces González

Catedrático de Derecho Mercantil de la UNED

Luis López Guerra

Catedrático de Derecho Constitucional de la Universidad Carlos III de Madrid

Ángel M. López y López

Catedrático de Derecho Civil de la Universidad de Sevilla

Marta Lorente Sariñena

Catedrática de Historia del Derecho de la Universidad Autónoma de Madrid

Catedrático de Derecho Internacional de la Universidad del Rosario (Colombia) y Presidente del Instituto Ibero-Americano de La Haya (Holanda) Catedrático de Derecho Administrativo de la Universidad Carlos III de Madrid

Tomás Sala Franco

Catedrático de Derecho del Trabajo y de la Seguridad Social de la Universidad de Valencia

Ignacio Sancho Gargallo

Magistrado de la Sala Primera (Civil) del Tribunal Supremo de España

Tomás S. Vives Antón

Catedrático de Derecho Penal de la Universidad de Valencia

Ruth Zimmerling

Catedrática de Ciencia Política de la Universidad de Mainz (Alemania)

Procedimiento de selección de originales, ver página web: www.tirant.net/index.php/editorial/procedimiento-de-seleccion-de-originales

SECRETARIS, INTERVENTORS I TRESORERS D’ADMINISTRACIÓ LOCAL Cap a una habilitació local II ed. del Premi Antoni Pedrol i Rius a la millor tesi doctoral en dret local. 2019

JOAN ANTON FONT MONCLÚS

tirant lo blanch Valencia, 2020

Copyright ® 2020 Todos los derechos reservados. Ni la totalidad ni parte de este libro puede reproducirse o transmitirse por ningún procedimiento electrónico o mecánico, incluyendo fotocopia, grabación magnética, o cualquier almacenamiento de información y sistema de recuperación sin permiso escrito del autor y del editor. En caso de erratas y actualizaciones, la Editorial Tirant lo Blanch publicará la pertinente corrección en la página web www.tirant.com.

© TIRANT LO BLANCH EDITA: TIRANT LO BLANCH C/ Artes Gráficas, 14 - 46010 - Valencia TELFS.: 96/361 00 48 - 50 FAX: 96/369 41 51 Email: tlb@tirant.com www.tirant.com Librería virtual: www.tirant.es ISBN: 978-84-1355-398-6 Si tiene alguna queja o sugerencia, envíenos un mail a: atencioncliente@tirant.com. En caso de no ser atendida su sugerencia, por favor, lea en www.tirant.net/index.php/empresa/politicas-de-empresa nuestro procedimiento de quejas. Responsabilidad Social Corporativa: http://www.tirant.net/Docs/RSCTirant.pdf

“Los ayuntamientos tienen que despachar una porción de negocios, de los cuales es imposible que estén siempre bien enterado, y que no se pueden llevar a cabo sin tener brazos auxiliares que les sirvan de apoyo. La administración municipal, aunque sencilla en sus bases, está encargada de la ejecución de una porción de leyes, que no puede por regla general saber un hombre particular. Hay, además, en todo Ayuntamiento, una porción de comunicaciones oficiales y antecedentes, que no puede tener presente la persona que entre de nuevo a formar parte de la municipalidad. Es, pues, preciso que haya un funcionario municipal que sin tener el carácter de representación que tienen los ayuntamientos, les sirva como instrumento para enterarse de las leyes y órdenes vigentes, en cada uno de los ramos que están a su cuidado, y para darles noticia, así de las instrucciones que hayan recibido sobre el particular; como de los acuerdos de los Ayuntamientos anteriores. Este funcionario se llama hoy Secretario de Ayuntamiento”*.

POSADA HERRERA, J. (1843). Nota extreta de la primera plana del llibre de TOSCAS SANTAMANS, E., Secretarios municipales y construcción del Estado Liberal en España, Tirant lo Blanch, Valencia, 2008.

Índex Pròleg........................................................................................................ 13 Dr. Josep Ramon Fuentes i Gasó

Agraïments................................................................................................ 17

1. Resum................................................................................................ 19 2. Introducció........................................................................................ 25 3. Evolució històrica dels secretaris municipals................................ 29 3.1. Els antecedents immediats. El règim municipal romà i visigot...... 29 3.2. Des de l’edat mitjana fins al segle XIX......................................... 32 3.2.1. El Principat de Catalunya................................................ 33 3.2.2. El Regne de Castella........................................................ 43 a. L’edat mitjana............................................................ 43 b. L’edat moderna.......................................................... 50 3.2.3. Els municipis a partir del decret de Nova Planta............. 56 3.3. Els secretaris municipals a l’Espanya del segle XIX...................... 67 3.4. De l’Estatut Municipal de Calvo Sotelo a la Constitució de 1978............................................................................................ 102 3.4.1. Els estatuts municipals i provincials de Calvo Sotelo....... 102 3.4.2. L’alternativa catalana: l’Escola d’Administració Pública de Catalunya................................................................... 117 3.4.3. La Segona República....................................................... 120 3.4.4. L’etapa franquista. Del 1939 a 1978............................... 129 a. Els secretaris.............................................................. 132 b. Els Interventors de fons............................................. 139 c. Els dipositaris de fons................................................ 142 d. Evolució posterior..................................................... 143 3.5. Els Cossos Nacionals d’Administració Local després de la Constitució. La tramitació de la LRBRL.............................................. 151

Índex

4. La Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local i normativa de desenvolupament. Els funcionaris d’administració local amb habilitació de caràcter nacional.................... 183 4.1. La regulació inicial de la Llei 7/1985........................................... 183 4.1.1. Delimitació de les funcions reservades............................. 186 a. La Secretaria.............................................................. 186 b. La intervenció............................................................ 197 c. La tresoreria.............................................................. 204 4.1.2. Els llocs de treball: estructura i classificació.................... 206 4.1.3. Selecció i formació.......................................................... 210 4.1.4. La provisió de llocs de treball.......................................... 214 a. El concurs.................................................................. 215 b. La lliure designació.................................................... 224 c. Altres formes de provisió........................................... 235 4.1.5. Els FHN en els municipis de gran població..................... 241 a. La secretaria.............................................................. 243 b. La intervenció general municipal............................... 246 c. Òrgan de gestió econòmico-financera........................ 247 4.1.6. Règim jurídic dels FHN.................................................. 248 4.1.7. Els règims especials de Barcelona i de Madrid................. 251 4.1.8. El règim aplicable al País Basc......................................... 256 4.1.9. El cas especial de Navarra............................................... 258 4.1.10. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya i els FHN............... 272 4.2. L’Estatut bàsic de l’empleat públic............................................... 274 4.2.1. Els treballs previs d’elaboració........................................ 274 4.2.2. La Disposició Addicional 2a de L’EBEP - Els FHE........... 285 4.2.3. Desenvolupament posterior de la DA 2a de l’EBEP......... 293 a. Per part de l’Estat...................................................... 293 b. Per part de les comunitats autònomes........................ 295 b.1. Catalunya.......................................................... 295 b.2. Galícia............................................................... 307 b.3. València............................................................. 314 b.4. Castella-La Manxa............................................ 320 b.5. Illes Balears....................................................... 321 b.6. Extremadura..................................................... 322 b.7. Andalusia.......................................................... 323 b.8. Castella i Lleó.................................................... 325 b.9. Múrcia.............................................................. 326 b.10. Resta de comunitats autònomes........................ 329 4.3. La llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local...................................................... 330 4.3.1. La motivació i objectius de la LRSAL.............................. 331 4.3.2. La tramitació de la llei.................................................... 334

Índex

4.3.3.

4.3.4. 4.3.5. 4.3.6.

a. Posicionament del Col·lectiu professional.................. 337 b. La tramitació a les Corts........................................... 341 La nova regulació dels FHN a la LRSAL......................... 351 a. Introducció................................................................ 351 b. L’estructuració de l’escala de FHN............................ 355 c. Creació, classificació, supressió i oferta pública d’ocupació................................................................. 360 d. Provisió de llocs de treball i permanència.................. 362 e. Règim disciplinari...................................................... 367 f. Règim específic del País Basc..................................... 368 g. El reforç de la funció interventora............................. 369 El nou règim jurídic del control intern de les entitats del sector públic local........................................................... 371 El Real Decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic del FHN.......................................... 386 Normativa reglamentària autonòmica en vigor............... 403 a. Catalunya.................................................................. 403 b. Galícia....................................................................... 404 c. València..................................................................... 406 d. Castella-La Manxa.................................................... 408 e. Illes Balears............................................................... 408 f. Extremadura............................................................. 409 g. Andalusia.................................................................. 409 h. Castella i Lleó............................................................ 409 i. Múrcia...................................................................... 410

5. Cap a una habilitació local............................................................. 411 5.1. Els FHN i les funcions directives.................................................. 411 5.1.1. Introducció..................................................................... 411 5.1.2. Antecedents..................................................................... 416 a. Estatut de Calvo Sotelo............................................. 416 b. El reglament de serveis de les corporacions locals...... 417 c. La Llei 41/1975, de bases de l’Estatut de Règim Local............................................................................. 417 d. La Llei 7/1985, RBRL i el TRRL............................... 419 e. La Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures de modernització del govern local i l’EBEP.................... 420 5.1.3. Anàlisi comparada sobre funció pública directiva a Europa................................................................................ 423 a. Països amb un alcalde fort......................................... 425 a.1. França............................................................... 426 a.2. Itàlia.................................................................. 428 a.3. Portugal............................................................. 431

Índex

a.4. Xipre................................................................. 432 a.5. Hongria............................................................. 433 b. El model de lideratge col·lectiu.................................. 433 b.1. Bèlgica............................................................... 433 b.2. Luxemburg........................................................ 434 b.3. Holanda............................................................ 434 b.4. República Txeca................................................ 434 c. Model de lideratge per Comitè.................................. 435 c.1. Dinamarca......................................................... 435 c.2. Suècia................................................................ 435 c.3. Letònia.............................................................. 436 d. El model de consell-gerent......................................... 436 d.1. Finlàndia........................................................... 436 d.2. Irlanda............................................................... 438 e. El Regne Unit............................................................ 438 5.1.4. Naturalesa directiva dels càrrecs electes.......................... 439 5.1.5. L’espai directiu local........................................................ 441 5.2. Proposta d’habilitació local......................................................... 449

6. Conclusions....................................................................................... 483 6.1. Evolució històrica........................................................................ 484 6.2. El model actual de FHN.............................................................. 491 6.3. La direcció pública local. Anàlisi comparat.................................. 498 6.4. Cap a una habilitació local.......................................................... 506

7. Abreviatures...................................................................................... 519 8. Bibliografia........................................................................................ 523 Webgrafia............................................................................................ 544

Pròleg Des dels inicis de la democràcia en aquest país, el món local es reivindica com el més eficient en l’exercici de les seves competències per assolir un nivell de vida adequat de les seves ciutadanes i dels seus ciutadans. Fa massa temps que tothom, des de la teoria jurídica o des de la política, fa seus el principi d’autonomia local i principi de subsidiarietat. Pot ser precisament aquest ha estat el problema de l’àmbit local, se n’ha parlat molt, però s’ha legislat o actuat poc. És més, en els darrers temps estem vivint una etapa recentralitzadora, que per “terra mar i aire”, atempta greument contra aquests principis, consagrats per l’ordenament jurídic. Una de les grans preguntes que no s’han resolt encara, tot i haver ocupat temps i espai en les diferents teories de l’organització local, ha estat en mans de qui ha d’estar la direcció tècnica i administrativa, que no política, dels governs locals. Malgrat que el Real Decreto Legislativo 5/2015, de 30 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley del Estatuto Básico del Empleado Público, a l’article 13, ja establia la possibilitat de regular a nivell autonòmic -i per molts autors, fins i tot local, malgrat l’opinió en contra del Tribunal Suprem- la figura del personal directiu professional, aquesta normativa no s’ha desenvolupat. Alguns intents, com el recent de la Llei 5/2020, del 29 d’abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient, que incorpora la figura del directiu professional a l’administració local catalana, mitjançant una modificació de l’article 306 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, no són suficients per afrontar amb seriositat la resposta a aquella pregunta, mitjançant un règim jurídic, comme il faut, equiparables al del Civil Service del Regne Unit, als politische Beamten d’Alemanya o, amb menys claredat, els dirigenti pubblici professionali d’Itàlia. I això és així, perquè per poder donar resposta a aquesta pregunta també s’ha d’afrontar un debat seriós de quin ha de ser el futur del funcionaris d’administració local amb habilitació de caràcter estatal —secretaris, interventors i tresorers—. D’una banda, un important

Josep Ramon Fuentes i Gasó

sector doctrinal, promou la seva desaparició, per tractar-se d’un col· lectiu antiquat i que és la màxima expressió d’un sistema burocràtic que s’ha de superar. Per una altra, una altre sector, proposa una profunda modificació d’aquest col·lectiu per tal d’adequar-lo a les necessitats dels governs locals del Segle XXI, i a la seva consideració com a veritables directius locals. I finalment, el legislador, lato sensu, que ha regulat la “funció directiva” prescindint, entre d’altres moltes coses, del concepte d’administració electrònica implantat per la Ley 39/2015, de 1 de octubre, del Procedimiento Administrativo Común de las Administraciones Públicas, de la desaparició futura del suport paper o de l’afectació de les noves tecnologies en el futur de les nostres administracions. Davant aquest panorama, aquest excel·lent estudi, obra del Dr. Joan Anton Font i Monclús, fruit d’una investigació profunda, abasta l’anàlisi històrica dels funcionaris d’administració local amb habilitació de caràcter nacional i en proposa la transformació en una nova figura eclèctica, a mig camí entre qui en defensa la desaparició i qui en defensa el manteniment, que nomenaríem l’“habilitació local”. Aquest és un concepte ideat pel Dr. Carles Ramió i Matas, que fa propi l’autor, desenvolupant-lo de forma força detallada, per tal d’intentar resoldre la dicotomia entre els models administratius, inspirats en la nova gestió pública i els models, que es fonamenten les concepcions més funcionarials de l’administració pública, en particular, local. Amb aquest objectiu, en una primera part, el Dr. Font realitza una profunda anàlisi històrica del règim jurídic dels secretaris, interventors i tresorers i llurs rols a la “universitat, a l’ajuntament, o a d’altres institucions, segons el moment històric. En aquest sentit, n’extreu quatre conclusions bàsiques: l’existència d’una espècie d’habilitació a l’Edat Mitjana, la data exacta d’aparició de la intervenció en els ajuntaments del Principat de Catalunya, que els secretaris d’ajuntament no van néixer amb la Constitució de Cadis l’any 1812, com sempre s’ha afirmat i que la manca d’un sistema d’habilitació i de professionalització reglat, ha comportat un decrement del control i un increment de la corrupció municipal al llarg de la nostra història. Aquestes conclusions mostren una realitat ben palesa, que destaca l’autor: en els darrers 800 anys, a la península ibèrica, quan hi ha hagut un control d’aquesta professió o professions —secretari, interventor o tresorer, en termes actuals— a través de l’“habilitació” —o d’altres sistemes similars—,

Pròleg

s’ha observat una reducció important de pràctiques corruptes de tota mena en el món local. Al contrari, quan ha desaparegut aquesta habilitació, les pràctiques contra la integritat s’han incrementat; així com la seva desprofessionalització de la professió. Per tant la primera conclusió important que es desprèn de l’anàlisi històrica realitzada, és que ha d’existir una habilitació prèvia, una acreditació dels coneixements, habilitats i capacitats per part d’una instància supramunicipal, que fonamenti l’exercici de la professió en els principis d’objectivitat, probitat i legalitat. A partir d’aquesta anàlisi històrica, a la segona part, s’efectua un estudi minuciós de la reglamentació jurídica i de la situació actual d’aquest col·lectiu, a través de l’evolució normativa en la matèria, des de l’any 1985 fins avui en dia, bo i delimitant perfectament el règim jurídic actual. La tercera part, també d’un important interès científic, és el contrast de les diferents teories sobre la direcció pública en els nostres governs locals, comparada amb la situació en la que es troba aquesta direcció pública a la resta de països del nostre entorn, en els quals, en tots, hi ha una figura, que respon als paràmetres de la “funció directiva, al capdavant de la seva organització administrativa. Fruit de l’anàlisi conjunt d’aquest tres factors, l’històric, la situació actual i les teories de l’organització, sorgeix i es fonamenta l’habilitació local, que es desgrana i es concreta a través d’un sistema de preguntes i respostes, que van des de la necessitat d’una nova funció directiva local, l’àmbit competencial, bo i passant per les funcions, el règim de selecció, de provisió, d’estabilitat, fins a l’ètica d’aquest col·lectiu professional. En aquesta línia, fora desitjable que en un futur proper, el legislador que en sigui competent, reguli aquesta nova figura amb valentia, claredat i amplitud; bo i tenint ben presents les necessitats dels governs locals del Ssegle XXI, els nous models organitzatius i la demanda de noves necessitats i habilitats. Si es fa així, de ben segur que hi guanyarem totes i tots! Aquesta obra recull el contingut de la tesi doctoral del mateix títol, Secretaris, interventors i tresorers d’administració local. Cap a una habilitació local, sota la direcció de la Dra. Judith Gifreu i Font, que fou defensada públicament a la Universitat Autònoma de Barcelona,

Josep Ramon Fuentes i Gasó

el 30 de novembre de 2018, davant el tribunal presidit pel Dr. Joan Lluís Pérez Francesch i del que hi formaven part també, el Josep Ramon Barberà i Gomis i qui subscriu aquestes lletres i que va obtenir la màxima qualificació d’excel·lent cum laude. La tesi fou presentada a la II edició del Premi Antoni Pedrol i Rius a la millor tesi doctoral en dret local, convocat per la Càtedra d’Estudis Jurídics Locals Màrius Videl i Martín de la Universitat Rovira i Virgili, d’acord amb les bases de la convocatòria d’1 de novembre de 2019. El jurat composat pel Dr. Fernando García Rubio, la Dra. Lucía Casado Casado, la Dra. Aitana De la Varga Pastor, el 13 de març de 2020 va acordar telemàticament atorgar-li per unanimitat el premi en la modalitat 2 —tesi no publicada ni acceptada per a la seva publicació per cap editorial—, que comporta la publicació de la tesi doctoral. Sens dubte, aquesta valuós treball vol contribuir al disseny d’un perfil professional en un nou marc conceptual i jurídic de l’organització, competències, funcions i accés d’aquesta professió des de la òptica de la legalitat, l’objectivitat, la transparència, la publicitat, el mèrit i la capacitat, l’esperit de servei públic i la integritat; però sense perdre de vista la racionalitat, l’eficiència i l’eficàcia; a fi de transformar profundament la cultura administrativa dels nostres governs locals i donar resposta a la realitat dels ens locals de la Catalunya del segle XXI, en un marc de transició nacional. Finalment, des d’ara aquesta “professió” haurà de tenir en compte aquesta obra a l’hora d’analitzar el seu règim jurídic i proposar noves línies de disseny institucional a fi de dotar-la e major estabilitat i seguretat jurídica, en pro dels governs locals de Catalunya. Dr. Josep Ramon Fuentes i Gasó

Professor titular de dret administratiu Director Càtedra d’Estudis Jurídics Locals Màrius Videl i Martín Universitat Rovira i Virgili

Bellmunt del Priorat, 17 de maig de 2020, Solemnitat del VI Diumenge de Pasqua

Agraïments Aquesta tesi ha estat possible gràcies a la conjunció de tres factors que m’han acompanyat (i espero que encara m’acompanyin per mol més temps) fins avui en dia, sense els quals no hagués estat possible aconseguir-ho: la família, els amics i la professió. El meu primer agraïment a la família, als pares, Josep i Maria, que amb la seva lluita diària i el seu exemple m’han donat l’oportunitat de créixer en valors i professionalment. A la Carme, la meva esposa, pacient, que m’acompanya en tot moment, i que em fa més fàcil la feina diària. I als meus fills Mireia i Josep Maria, que han aportat a la meva vida un punt de felicitat i estima, del tot necessaris per desenvolupar-me com a persona i com a professional. El meu segon agraïment és pels amics, amb molts dels quals comparteixo professió. Amb les seves aportacions, les seves idees, el seu treball i la seva companyia, m’han facilitat la tasca com a professional, imprescindible per elaborar aquesta tesi, i amb els que he compartit moments inoblidables. Molt especialment al Nacho, al Ponç, als Isidres, a la Petra, a l’Albert, als Joseps Maria, a la Cèlia, a la Covadonga, al David, al Josep Ramon, al Jaume, a la Maria, al Marcel·lí, a la Núria, al Manolo, al Jordi, al Didier, a la Fina i molts d’altres que m’han acompanyat. I molt especialment al Màrius Viadel (en pau descansi) que em va animar a seguir creixent en l’àmbit professional i del que en soc deutor de la decisió personal en la carrera professional, i que em va aportar mestratge a través del qual ens va ensenyar a aplicar a la nostra feina un esperit de senzillesa, optimisme, humanitat, tenacitat, constància i esforç. El meu tercer agraïment, en l’àmbit professional, ho és a les persones que m’han acompanyat tant en el meu exercici com a Secretari-Interventor i com a Secretari, o en l’àmbit docent, amb molts dels quals també gaudeixo una relació d’amistat. Molt especialment a la Dra. Judith Gifreu, directora de tesi. Sense la seva empenta, consell i acompanyament segurament no hagés arribat ni a la concreció ni al nivell d’aquest treball. Però també al Dr. Josep Ramon Fuentes, que va ser qui em va animar a iniciar-lo, i que m’ha assessorat en tot moment. Moltes gràcies a tots els Alcaldes amb els que m’ha tocat treballar.

Joan Anton Font Monclús

Tots ells grans persones, alguns, grans polítics, i dels que n’he après molt: al Mingo, l’Andreu, el Lluís, el Josep Maria, el Pep, el Paco, El Josep, la Dolors, l’Artur, el Joan Miquel, el Josep Fèlix i el Pau. Finalment, el meu agraïment també a tots els companys de professió, amb els que he compartit objectius professionals, debats per a la millora professional, sempre compromesos amb els governs locals i la millora de l’administració. Espero que aquest treball pugui aportar noves idees per afrontar els nous reptes d’una administració local moderna, enfocada cap al ciutadà, eficient i transparent, seguint fidelment el codi ètic i de conducta amb el que ens hem compromès.

1. Resum En aquesta obra s’efectua una anàlisi històrica exhaustiva de la figura dels secretaris, interventors i tresorers d’administració local, que s’inicia a l’Alta Edat Mitjana fins el règim jurídic actual d’aquests funcionaris. La motivació d’aquest estudi històric és conèixer el moment en el qual apareixen les funcions de secretaria, intervenció i tresoreria (o similars) en els municipis espanyols i catalans, saber perquè van sorgir, quines necessitats pretenien satisfer, quina va ser la seva evolució històrica, quines van ser les conseqüències d’aquesta evolució i per quines raons. Aquest estudi previ és bàsic per entendre l’evolució posterior, i fins i tot per intentar fer noves propostes de futur. Aquesta ha estat una funció pública que s’inicia amb els scribae de les ciutats romanes. A l’edat mitjana eren uns oficis de nomenament real, similar a una habilitació, per assegurar un control sobre aquests “funcionaris”, per la importància de les seves funcions en una època en la que poca gent sabia llegir i escriure i encara menys, entendre les lleis que els afectaven. També per això estaven sotmesos a un fort i sever règim disciplinari. Durant la investigació històrica s’ha constatat, sense perjudici d’altres investigacions, la data d’aparició de la figura de la intervenció de fons municipal, concretada en el “racional”, que es produeix a Barcelona, l’any 1325. Més tard, la corona espanyola va procedir a la patrimonialització dels càrrecs com a font de finançament, fet que va generar importants corrupteles, provocant la resposta de la societat civil a través del Diputat del Comú i de Gremis. La Constitució de Cadis de 1812 marca un punt d’inflexió, de reacció a la situació anterior, preveient que a cada municipi hi haurà un secretari. Però el fet que aquest s’hagués de nomenar pel propi ajuntament, i la manca d’una formació mínima, van provocar un efecte invers al desitjat. No és fins l’Estatut de Calvo Sotelo de 1924 que es regula de forma clara i extensa aquest col·lectiu de funcionaris, apostant decididament per la seva professionalització. A Catalunya, la Mancomunitat, va desenvolupar un paper important a través de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, mitjançant la formació i reestructuració de funcionaris locals.

Joan Anton Font Monclús

La Llei 7/1985, i la normativa posterior de desenvolupament, marca un canvi important, però que al mateix temps suposa la consolidació de les funcions reservades. Desapareixen els “cossos nacionals” i l’advertiment de legalitat com a eina bàsica de control, però apareixen els funcionaris d’administració local amb habilitació de caràcter nacional. Es delimiten clarament les funcions reservades, s’estructuren i es classifiquen els llocs de treball, es concreta la forma de selecció i la provisió de llocs de treball, distingint entre el concurs (unitari i ordinari) i la lliure designació. Les modificacions que ha anat experimentat aquesta llei han apostat per l’enfortiment d’aquest col·lectiu professional, especialment pel que fa a les funcions de control. La figura dels FHN té la seva correlació amb els països del nostre entorn, que aposten per atorgar-los funcions directives més clares. A partir de l’anàlisi comparatiu de la regulació d’aquests països, així com de les diferents teories actuals a Espanya sobre la direcció pública local, la tesi conclou amb una proposta, la de l’habilitació local, que intenta conjuminar en aquest col·lectiu professional els coneixements, les tècniques i les habilitats, sobre els que han de recaure les funcions de direcció i gestió, l’exercici de les facultats reglades, i el control de la legalitat dels actes dels ens locals. *** En esta obra se efectúa un análisis histórico exhaustivo de la figura de los secretarios, interventores y tesoreros de administración local, que se inicia en la alta Edad Media hasta el régimen jurídico actual de estos funcionarios. La motivación de este estudio histórico es conocer el momento en el cual aparecen las funciones de secretaría, intervención y tesorería (o similares) en los municipios españoles y catalanes, saber porque surgieron, qué necesidades pretendían satisfacer, cuál fue su evolución histórica, cuáles fueron las consecuencias de esta evolución y por qué razones. Este estudio previo es básico para entender la evolución posterior, e incluso para intentar hacer nuevas propuestas de futuro. Esta ha sido una función pública que se inicia con los scribae de las ciudades romanas. En la edad mediana eran unos oficios de nombramiento real, similar a una habilitación, para asegurar un control sobre estos “funcionarios”, por la importancia de sus funciones en