SISTEMES DE RELACIONS LABORALS EUROPEUS: DES DE LA DIVERSITAT CAP A LA CONVERGÈNCIA
RAÚL PAYÁ CASTIBLANQUE
apuntes
ACCESO GRATIS a la Lectura en la Nube
Para visualizar el libro electrónico en la nube de lectura envíe junto a su nombre y apellidos una fotografía del código de barras situado en la contraportada del libro y otra del ticket de compra a la dirección:
ebooktirant@tirant.com
En un máximo de 72 horas laborables le enviaremos el código de acceso con sus instrucciones.
La visualización del libro en NUBE DE LECTURA excluye los usos bibliotecarios y públicos que puedan poner el archivo electrónico a disposición de una comunidad de lectores. Se permite tan solo un uso individual y privado
Copyright ® 2021 Todos los derechos reservados. Ni la totalidad ni parte de este libro puede reproducirse o transmitirse por ningún procedimiento electrónico o mecánico, incluyendo fotocopia, grabación magnética, o cualquier almacenamiento de información y sistema de recuperación sin permiso escrito del autor y del editor. En caso de erratas y actualizaciones, la Editorial Tirant lo Blanch publicará la pertinente corrección en la página web www.tirant.com.
© TIRANT LO BLANCH EDITA: TIRANT LO BLANCH VALENCIA TELFS.: 96/361 00 48 - 50
Email: tlb@tirant.com www.tirant.com Librería Virtual: www.tirant.es DEPOSITO LEGAL: V-385-2021 ISBN: 978-84-1378-950-7 MAQUETA E IMPRIME:
´
Si tiene alguna queja o sugerencia, envíenos un mail a: atencioncliente@tirant.com. En caso de no ser atendida su sugerencia, por favor, lea nuestro procedimiento de quejas en: www.tirant.net/index.php/empresa/politicas-de-empresa Responsabilidad Social Corporativa http://www.tirant.net/Docs/RSCTirant.pdf
Sistemes de Relacions Laborals Europeus: des de la diversitat cap a la convergència.
Raúl Payá Castiblanque
Índex Tema 1: sistemes nacionals de relacions laborals....................................................................4 1.1- ¿Que són les relacions laborals?.......................................................................................4 1.2.-¿Com van sorgir les relacions laborals actuals?................................................................7 1.3.- ¿Llavors en què s'assemblen tots els sistemes nacionals de relacions nacionals a Europa? I ¿En què es diferencien?...........................................................................................9 1.4.-Diferències en la formes d'intervenció de l'estat-nació..................................................10 1.5.-Teories de recursos de poder sindical com a estratègia de comparació.........................13 1.5.1.
Poder estructural.................................................................................................13
1.5.2.
Poder Social.........................................................................................................14
1.5.3.
Poder Associatiu..................................................................................................15
1.5.4.
Poder institucional...............................................................................................20
1.5.5.
Relacions entre la presència, l'audiència electiva i la influència negociadora.....21
1.5.6.
L'índex de participació europeu..........................................................................26
1.6. Dimensions que formen les relacions laborals................................................................29 1.7. Lectures complementàries..............................................................................................31 Tema 2: Model Mediterrani de Relacions Laborals................................................................32 2-1.-Característiques comuns del sistema llatí.......................................................................32 2.2-Les relacions laborals a espanya......................................................................................33 2.2.1
Context Històric....................................................................................................33
2.2.2.
Concertació social vs. Conflicte i protesta laboral................................................40
2.2.3.
Els empresaris espanyols......................................................................................44
2.2.4.
Representació sindical..........................................................................................46
2.2.4.
Poder institucional negociació col·lectiva............................................................54
2.3. Sistema Francès de relacions laborals.............................................................................58 2.3.1.
La construcció històrica del model.........................................................................58
2.3.2.
Els actors socials: Sindicats i patronals...................................................................60
2.3.3.
La negociació col·lectiva........................................................................................65
2.4. Sistema Italià de relacions laborals.................................................................................67 2.4.1.
Característiques històriques del sistema................................................................67
2.4.2.
Els actors socials: Sindicats i patronals...................................................................69
2.4.3.
La negociació col·lectiva.........................................................................................71
2.5. Lectures complementàries.............................................................................................72 Pàgina 2 de 163
Tema 3: El model anglosaxó de relacions laborals.................................................................73 3.1. Dimensions més importants del sistema de relacions laborals.......................................73 3.2. Característiques històriques del model de relacions laborals al Regne Unit...................75 3.3 Context econòmic-polític de les relacions laborals...........................................................77 3.4 Actors i institucions de les relacions laborals al Regne Unit.............................................83 3.5. El model irlandès de relacions laborals...........................................................................93 Tema 4. El model nòrdic de relacions laborals.....................................................................107 4.1. Dimensions de les relacions laborals en els països escandinaus...................................107 4.2. Característiques històriques del model escandinau de relacions laborals.....................109 3.3. Context històric de les relacions laborals a Suècia (de l'autoregulació centralitzada cap a la descentralització).............................................................................................................112 3.4.Actors de les relacions laborals a Suècia........................................................................116 4.4. El model danès de relacions laborals.............................................................................128 Tema 5: El model continental de relacions laborals.............................................................137 5.1. Dimensión de les relacions laborls................................................................................137 5.2. Model continental de negociació col·lectiva.................................................................138 5.2. El model alemany de relacions laborals........................................................................140 5.3.Model austríac de relacions laborals..............................................................................146 Tema 6. Europeització de les relacions laborals...................................................................151 Bibliografía..........................................................................................................................159
Pàgina 3 de 163
Tema 1: Sistemes Nacionals de Relacions Laborals
Tema 1: sistemes nacionals de relacions laborals 1.1- ¿Que són les relacions laborals? Les relacions laborals es poden definir com la normalització de l'ocupació i del treball comportat entenent-se en un sentit ampli, que comporta les següents característiques: 1. Son normes que regulen l'ocupació i el treball comportat. 2. Son processos socials al llarg del temps on se sotmès l'ocupació a normes. 3. Els actors que els protagonitzen: els treballadors i els seus sindicats; els empresaris i les seus associacions; i l'estat i els seus organismes Relacions laborals VS. relacions d'ocupació: 1. Les relacions d'ocupació se centren en una visió purament econòmica on es ven força de treball per salari al mercat de treball. 2. No obstant això, les relacions laborals s'han d'entendre en un sentit molt més ampli per tres raons: o Són relacions asimètriques de poder. o La força de treball té capacitat volitiva. o L'ocupació suposa que els empleats entren en una relació contínua amb els compradors de la força de treball, ja que només en un espai temporal es pot fer la feina per la que es paga. Les relacions laborals estan compostes per un conjunt de normes que regulen l'ocupació i el treball comportat. a. Les normes han de ser enteses com a principis reptors, que poden ser d'ordre terminant, de prohibició de certs comportaments o guies per a l'acció dels actors. b. Segons el contingut de la regulació es pot distingir: i. Regulació substantiva: regulació dels salaris, temps de treball, vacances, formes de producció. ii. Regulació procedimental: Exemple: procés per a l'elecció del sindicat més representatiu amb legitimitat per negociar un conveni col·lectiu c. Es poden distingir quatre fonts de normalització social: i. Intervenció estatal a través de lleis i reglaments (Exemple. Estatut dels treballadors, Llei General de la Seguretat Social) Pàgina 4 de 163
Tema 1: Sistemes Nacionals de Relacions Laborals
ii. Els actors socials en base a criteris de representativitat (sindicats i patronals) amb legitimitat i autonomia estableixen acords mitjançant la negociació col·lectiva iii. "La regulació comunitària" o "usos i costums" són normes de caràcter informal que deriven de determinades creences i valors que predominen en la societat civil i poden influir en el desenvolupament de la legislació i la negociació col·lectiva iv. La concertació social que consisteix en trobades regulars entre patronals, sindicals i gobiern en els quals es debaten temes socials i econòmics (legislació laboral, fiscalitat, seguretat social, polítiques d'ocupació, fins i tot, temes com el sistema de salut, educació, habitatge, etc. ). La concertació social comporta:
El tripartisme és el mecanisme específic pel qual es porta a terme la concertació social.
El diàleg social es produeix quan participen més de tres actors com ara ONGs, moviments socials, altres partits polítics). El diàleg social és més ampli però busca els mateixos fins de crear consensos socials sobre determinades polítiques públiques.
El corporatisme és la forma en què s'organitza la societat que es basa en la concertació social. Les societats actuals són corporativistes si hi ha una pràctica de concertació social fortament consolidada, el que implica necessàriament disposar de sòlides organitzacions sindicals i patronals, i una activitat contínua de negocación entre les parts.
Es tracta d'un intercanvi polític en el qual, per una banda, el poder legislatiu adopta una postura democràtica i accepta negociar un repartiment més equitatiu i just, i d'altra banda, els agents socials, especialment els sindicats, es comprometen a adquirir una posició de cooperació en l'activació de les polítiques socials i econòmiques i assegurar una certa estabilitat social
Els actors El paper dels sindicats
Segons la seua articulació interna: como a institucions que assumeixen una línia política i proposen un objectiu que el significa front als seus treballadors afiliats.
Com a organitzacions d’intermediació o secundàries , és a dir, associacions dels treballadors que tenen com a fi influir sobre els plans i dels empresaris que els ocupen: A Nivell empresa: Intervenció sindical en la defensa dels interessos Pàgina 5 de 163
Tema 1: Sistemes Nacionals de Relacions Laborals
econòmics; Intervenció sindical en l’àmbit social; Defensa i ajuda per resoldre els problemes del treballadors front la jerarquia empresarial.; Garantir una determinada protecció al treballadors
front les sancions. A nivell
Supraempresarial: La negociació col·lectiva territorial; Institucions o programes socials. El paper de l'Estat
Com a regulador, garant i àrbitre de les relacions laborals: Al sistema anglosaxó (tradició voluntarista); Al centre y sud de l’Europa es el Estat està molt implicat en la normalització; Al nord d'Europa es produeix macroacords (corporativisme)
Com a integrador en les practiques corporatistes on els estats institucionalitzen la representació d’interessos fomentat vincles de cooperació entre els actors socials.
Com a productor de polítiques d’ocupació: Sistema de formació professional destinats a satisfer les necessitats del mercat laboral.; Sistemes d’incentius o serveis per orientar i facilitar la trobada d'oferta i demanda d'ocupació.
Com a ocupador: Per impulsar l'estat de benestar fa treballadors del sector públic; Tradicionalment el sector públic es a conformat com el sector més dinàmic pel que fa a densitat sindical i conflictivitat laboral
El paper del empresaris (emprenedor vs. Empleadors)
Pàgina 6 de 163
Tema 1: Sistemes Nacionals de Relacions Laborals
1.2.-¿Com van sorgir les relacions laborals actuals? Les relacions laborals, tal com les coneixem actualment es consoliden en l'anomenada edat d'or del "capitalisme organitzat" que s'estenen des de 1945 després de la segona guerra mundial aconseguint el màxim desenvolupament en els anys 70 on derivat d'una crisi econòmica comença a erosionar-se. El capitalisme organitzat pot ser explicat per tres grans lògiques socials: el keynesianisme, el taylorisme-fordista i el corporativisme laboral. 1.- El predomini de l'estat nació i les polítiques macroeconòmiques keynesianes La política econòmica s'organitza sota criteris keynesians, a través d'acords i compromisos entre classes socials. Aquesta estratègia desenvolupada per l'Estat busca assegurar certa estabilitat social capitalista en un escenari de competència directa amb el bloc comunista. La política keynesiana adoptada pels països del centre i nord d'Europa (els del sud: Espanya, Portugal i Grècia, van estar sota dictadures, per això es parla de construcció tardana de les relacions laborals) es centraven en la demanda i no en la inversió , per tant l'objectiu va ser la plena ocupació. Per aconseguir la plena ocupació l'estat ha de desenvolupar l'estat de benestar a través de l'increment de la despesa pública i inversió publica (política monetària i fiscal expansiva) finançades a través impostos i l'emissió de deute públic. A més, l'Estat intervenia regulant els mercats (preus de transacció) dels béns per exemple, per evitar monopolis o protegir l’economia interna enfront del capital estranger i intervenia directament amb empreses estatals. Així doncs, la lògica macroeconòmica keynesiana va organitzar tant les decisions d'inversió i com les del consum que van afavorir d'una banda, la plena ocupació, la distribució més igualitària dels ingressos, i de l'altra, protegia l'acumulació productiva garantint els beneficis empresarials moderant el conflicte entre els propietaris del que mitjans de producció (capital) i els treballadors assalariats. PIB= C +D + I + (X-M) C= consum intern; D=Despesa pública; I= Inversions; X= Exportacions; I= Importacions Pàgina 7 de 163
Tema 1: Sistemes Nacionals de Relacions Laborals
2.-Lógica productiva Fordista-taylorista El sistema productiu fordista es basa en l’elaboració massiva de productes estandarditzats (o semi-estandarditzats) intensius en capital, creant economies d’escala per generar eficiència econòmica per als propietaris dels mitjans de producció. El centre de treball s’organitza mitjançant la divisió funcional del treball a tots els nivells (directors / comandaments intermedis / operaris). Així mateix, existia una clara divisió sexual de treball (els homes se centraven en l’àmbit productiu a l’esfera publica i les dones s’ocupaven del treball reproductiu de l’esfera privada). El rendiment de l’empresa ja no es determina pel rendiment individual de l’obrer, sinó per la productivitat de la cadena i la integració vertical de l’empresa. La constant reducció dels costos i preus de béns produïts a escala va possibilitar la posada en marxa del consum de masses. Aquest sistema de producció va tenir com a objectiu central incrementar de manera sostinguda la taxa de guany capitalista. A més, també es va pretendre reduir la conflictivitat laboral, en la mesura que l’especialització productiva va permetre reduir la capacitat organitzativa dels sindicats d’ofici a canvi d’increments salarials. No obstant, el sistema fordista va promoure el creixement de nous sectors industrials i afavorir el creixement de sindicats industrials. 3.- Política corporativista Són les pràctiques polítiques basades en acords entre les forces socials com vam veure anteriorment. Les tres lògiques s’interrelacionen en les pràctiques reals configurant formacions socials capitalistes i els sistemes de relaciones laborals típics d’aquest període. La consolidació de la producció en massa, estandarditzada i semi-qualificada, l’homogeneïtzació de les condicions de treball i de les categories professionals, juntament amb l’emergència de la gran empresa com a model de racionalitat productiva, expliquen la destrucció del l’ofici, l’emergència del obrer-massa i la formació d’interessos col·lectius relativament uniformes. Aquestes condicions afavoreixen, que els empresaris i els govern tinguen incentius per ha reconèixer com interlocutors vàlids als sindicat per gestionar les relacions laborals i controlar el conflicte social.
Pàgina 8 de 163
Tema 1: Sistemes Nacionals de Relacions Laborals
1.3.- ¿Llavors en què s'assemblen tots els sistemes nacionals de relacions nacionals a Europa? I ¿En què es diferencien? 1. Els estats reconeixen que l'ocupació i el treball comportat han de ser regulats socialment a través dels treballadors i els seus sindicats i dels empresaris i els seus representants. 2. Es reconeix socialment que les relacions laborals són relacions asimètriques de poder i hi ha normalment un antagonisme, però no sempre, d'interessos entre treballadors i sindicats. 3. Es reconeixen les institucions de representació col·lectiva (sindicats i patronals) com a institucions legítimes que compten amb reconeixement públic, que fins i tot en alguns països, no només s'accepten sinó que fins i tot són potenciades. Excepte, en els països del mediterrani on en aquella època es trobaven sota regimines dictatorials. 4. Es reconeix que la negociació col·lectiva duta a terme pels sindicats i patronals, més o menys organitzats, amb certa representativitat, és la base més efectiva per regular l'ocupació i el treball que comporta. Cada país presenta característiques singulars derivades de les seues tradicions polítiques, teixit econòmic, practiques socials, etc. Les diferències les podem trobar, de manera general, en tres àmbits: 1. En quina mesura la normalització social és fruit de la intervenció de l’estat nació a través de lleis o en canvi, predomina la intervenció dels actors socials a través de mecanismes de negociació col·lectiva o concertació / diàleg social, com també, el nivell en què es regulen d’una manera o altra l’ocupació i el treball reportat. 2. L’existència o absència d’estructures de representació, més o menys estables, en els centres de treball, és a dir, els nivells o recursos de poder sindical.
Pàgina 9 de 163
Tema 1: Sistemes Nacionals de Relacions Laborals
3. La tendències de les relacions entre els agents socials, és a dir, si històricament han predominat les relacions de cooperació entre capital i treball o en canvi, han predominat les relacions conflictives d’antagonisme d’interessos. Aquestes tres característiques es troben interrelacionades en la mesura que un estatnació que prioritza la negociació col.lectiva enfront de la intervenció, impulsa que predomini una major fortalesa dels actors socials i utilitzin estratègies de cooperació. No obstant això, l’estat pot ser més intervencionista per convicció política o per que, les estructures de representació, sobretot sindical, són febles i dificulten l’articulació de la negociació col·lectiva. Així mateix, una estratègia de confrontació d’interès conflictives sol produir una major intervenció estatal en per aconseguir una certa estabilitat i pau social.
1.4.-Diferències en la formes d'intervenció de l'estat-nació Així doncs, el paper de l'estat-nació i el seu nivell d'intervenció en les polítiques de benestar i de l'ocupació. Es poden distingir tres tipus generals d'estat: 1) liberal o anglosaxó; 2) conservador o socialcristià; i 3) socialdemòcrata. 1. El model de caràcter liberal, determina que el mercat com a proveïdor de benestar. Així doncs, el paper de l'estat en la regulació laboral és residual. Es potencia la protecció social privada, mentre que la protecció pública és subsidiària de caràcter marginal, mentre que la majoria dels treballadors es protegeixen amb assegurances d'empresa o agències privades, el que implica un alt grau d'estratificació social. 2. En el model socialcristià o conservador, l'estat intervé sobre el mercat, és a dir, intervé en la normalització de l'ocupació i el treball reportat, però, aquesta intervenció és passiva, derivat al fet que no intervé en l'estratificació social. Una de les característiques d'aquest model, és que l'estat intervé en la defensa del manteniment de la família com a proveïdora de béns i serveis socials convertint-se en l'eix vertebrador de les polítiques socials. Així doncs, l'estat conservador es caracteritza pel corporativisme i el familiarisme, on el benestar social està orientat cap a la família i on s'observa una gestió passiva de l'ocupació. Pàgina 10 de 163
Tema 1: Sistemes Nacionals de Relacions Laborals
3. Finalment, en l'estat socialdemòcrata, l'estat intervé no només sobre el mercat sinó de forma activa sobre l'estratificació social. Així doncs, es caracteritza per el desfamiliarisme i l'igualitarisme, on el benestar es proveeix amb elevada despesa pública en polítiques públiques que garanteixen prestacions universals permetent que els treballadors i les seues famílies puguen accedir a nivells de vida acceptables, aconseguint elevats estàndards d'igualtat social.
Tipus d'estat
Liberal
Benestar
Prestacions
Gestió de
Socials
l'ocupació
Reduïdes
Residual
Mercat
Països
Austràlia, Canadà, Estats Units
Conservador
Família
Moderades
Passiva
Alemanya, Àustria, Espanya, França, Bèlgica, Països Baixos
Socialdemòcrat
Polítiques
a
publiques
Elevades
Activa
Suècia, Dinamarca, Noruega, Finlàndia
PLURALISME (model anglosaxó) L'Escola d'Oxford fundada pels sociòlegs Allan Flanders, Hugh Clegg i Alan Fox entre altres, van desenvolupar la perspectiva pluralista tant des d'un punt de vista ideològic com des d'una esfera analítica. •
pla ideològic: •
heterogeneïtat d'interessos tant entre capital i treball com la diversitat d'interessos dins la pròpia classe treballadora
• •
fragmentació i dispersió del sindicalisme.
punt de vista analític: •
les relacions laborals són principalment relacions econòmiques basades en mecanismes de negociació col·lectiva
•
la negociació col·lectiva adquireix una posició dominant en la normalització de l'ocupació i les condicions de treball a nivell micro (centre de treball), situant-se per damunt de mecanismes legislatius dictats per governs externs
Pàgina 11 de 163
Tema 1: Sistemes Nacionals de Relacions Laborals
Els models de relacions laborals quant a la llibertat d'acció dels actors socials són de tipus determinista i de caràcter voluntarista. •
tradició del laissez faire, per tant, de forta inhibició estatal en el desenvolupament de les relacions laborals
•
els sistemes de relacions laborals pluralistes són construïts a través de processos d'autoregulació descentralitzats en el marc d'un sistema capitalista liberal.
•
adquireix principis de l'economia moral, derivat al fet que els actors socials tenen l'obligació moral de comprometre's a negociar col·lectivament la regulació l'ocupació i el treball.
•
Enfocament pragmàtic en la gestió de les relacions laborals.
FUNCIONALISME (model escandinau i centre europeu) •
Jhon Dumplop partia de la premissa que la societat com una unitat d'anàlisi independent de l'acció individual.
•
les relacions laborals són considerades com un sistema format per tres actors, d'una banda, que es troba en una interacció dinàmica en un context social general, d'altra banda.
•
L’inclusió de l'Estat en el sistema introdueix el concepte d'institució social reguladora superant l'àmbit empresarial i purament econòmic donada per la teoria pluralista on els sindicats són considerats com “la posició que no busca arribar a un govern” renegant de qualsevol opció política.
•
En l'àmbit escandinau i centre europeu baix postulats econòmics Keynesians en
un
sistema
capitalista
organitzat/coordinat
predominen
sistemes
coorporatistas centralitzats que a través de mecanismes de concertació social tripartida (estat, patronals i sindicats) elaboren normes que permeten l'estabilitat global del sistema. •
els
mecanismes
sistèmics
coorporatistas,
adquireixen
una
posició
determinista en la mesura que limiten la participació dels actors a nivell descentralitzat, però, no obstant això, garanteix l'estabilitat del sistema, la seua governabilitat i l'armonia de l'ordre social a través de la institucionalització Pàgina 12 de 163
Tema 1: Sistemes Nacionals de Relacions Laborals
del conflicte, la qual cosa ens porta un ordre ideològic marcat per les creences i valors compartits pels actors.
1.5. Teories de recursos de poder sindical com a estratègia de comparació.
1.5.1. Poder estructural.
El poder estructural fa referència a la posició dels assalariats en el sistema econòmic. Es tracta d'un recurs de poder primari en la mesura que no requereix afiliació sindical, sinó a la seua capacitat per interrompre o limitar el benefici del capital, és a dir, el poder Pàgina 13 de 163
Tema 1: Sistemes Nacionals de Relacions Laborals
disruptiu. El poder estructural es pot dividir alhora en poder de producció i poder de mercat. o El poder de producció depèn de la posició dels treballadors i empleats en el procés productiu. Els treballadors poden tenir competències escasses en el mercat de treball, cosa que els permet tenir més capacitat de negociació i de mobilització. o El poder de mercat fa referència a l'estructura del mercat laboral. D'aquesta manera, un mercat amb treballadors estables, especialitzats en sectors productius d'alt valor afegit, amb taxes elevades d'ocupació i amb contractació estable fa que augmenti el poder d'estructural. No obstant això, l'especialització productiva en sectors precaris, amb elevades taxes d'atur i temporalitat fa que el poder estructural sigua menor. o alguns autors parlen d'un tercer poder de circulació. 1.5.2. Poder Social.
El poder social, pot ser dividit en dos subtipus. D'una banda, trobem el poder de coalició, col·laboració o cooperació i, per un altre, el poder discursiu o comunicatiu.
El primer de colaboració, fa referència a la capacitat dels sindicats a col·laborar i fer xarxes de cooperació amb la societat civil i nous moviments socials. Malgrat tindre un potencial elevat de revitalització les col·laboracions amb nous moviments socials s'identifiquen barreres i tensions entre tots dos col·lectius, ja que, mentre que els sindicats tenen una posició i legitimació hegemònica dins de les institucions; els moviments socials emergeixen en moltes ocasions del descontentament de la societat civil per la falta d'activisme sindical. Exemples de les oportunitats de revitalització, però també, de l'amenaça de quedar desplaçats els sindicats pels novismos en el cas espanyol els trobem en moviments com ara, el 15M, els indignats o les Marees ciutadanes
El segon, el poder discursiu o comunicatiu, fa referència a la capacitat dels sindicats per a influir amb exit en els discursos polítics i fins i tot arribar a la societat general, també denominat com a poder estratègic. Així doncs, la capacitat estratègia dels sindicats en l'elaboració de discursos que penetren en la societat civil és vital per a la revitalització i desenvolupament de les capacitats sindicals. Pàgina 14 de 163
Tema 1: Sistemes Nacionals de Relacions Laborals
Hi han factors micro contextuals (altes taxes de desocupació, contractació temporal a temps parcial, reduïda antiguitat o elevada rotació i baixos salaris), micro estructurals (segmentació o subcontractació empresarial) i macro contextuals (recessió econòmica, globalització o digitalització) que erosionen el poder estructural dels sindicats (feble posició de la classe treballadora en el mercat de treball) i soscaven la capacitat d'organització i activisme sindical (poder associatiu) D'altra banda, hi han factors mico i macro estructurals associats al poder social dels sindicats. Respecte als factors micro, hi ha una menor afiliació sindical en les dones, els/as joves, els/as emigrants, els/as treballadors/as de “coll blanc” i del sector serveis. Tals resultats, mostren la incapacitat dels sindicats per a adaptar el discurs als canvis de l'estructura ocupacional des del paradigma industrial cap a la tercerización del teixit productiu. Pel que refereix als factors macro estructurals, també s'han identificat barreres en la capacitat discursiva dels sindicats associats al viratge de la societat civil cap al capitalisme i la predominança dels valors individuals sobre els col·lectius. Tals canvis culturals han modificat les lògiques afiliativas. En els anys 60, la classe treballadora es afiliava al sindicat per raons ideologíco-identitàries (proximitat de valors i propostes d'organització) mentre que en l'actualitat segueixen una lògica instrumental i pragmàtica (cerca de protecció i serveis) afeblint el poder social i associatiu dels sindicats. 1.5.3. Poder Associatiu.
El poder associatiu fa referència, en termes generals, a la taxa d´afiliació sindical, és a dir, a la voluntat de pagar dels membres aportant recursos humans i financers a un sindicat. Requereix un procés d'organització i de creació d'institucions col·lectives de representació d'interessos agregats, és a dir, la creació de sindicats, que a més han de desenvolupar estratègies organitzatives. El poder associatiu no només fa referència a la voluntat de pagar dels seus membres (afiliació sindical) sinó també a la seva participació (voluntat d'actuar) i tenir un paper actiu en les mobilitzacions.
Pàgina 15 de 163