1_9788411831147

UNA IDEA D'ESPERANÇA

tirant humanidades Valencia, 2023

Copyright ® 2023

Tots els drets reservats. Ni la totalitat ni part d’aquest llibre pot reproduir-se o transmetre’s per cap procediment electrònic o mecànic, incloent-hi fotocòpia, enregistrament magnètic, o qualsevol emmagatzematge d’informació i sistema de recuperació sense permís escrit de l’autor i de l’editor.

En cas d’errates i actualitzacions, l’Editorial Tirant Humanitats publicarà la pertinent correcció en la pàgina web www.tirant.com

Una

idea d'esperança

Juliol, 2023

© de la present edició, Ximo Puig

Disseny: Dídac Ballester

Maquetació: La Imprenta CG

Imprimeix: La Imprenta CG

© TIRANT HUMANIDADES

EDITA: TIRANT HUMANIDADES

C/ Arts Gràfiques, 14 - 46010 - València

© de la present edició: Ximo President Plataforma Cívica

TELFS.: 96/361 00 48 - 50

FAX: 96/369 41 51

Email: tlb@tirant.com www.tirant.com

© del text: Ximo Puig

Llibreria virtual: www.tirant.es

ISBN: 978-84-1183-114-7

Disseny: Dídac Ballester

Maquetació: La Imprenta CG

Si té alguna queixa o suggeriment, envie’ns un mail a: atencioncliente@tirant.com. En cas de no ser atesa el seu suggeriment, per favor, llija en www.tirant.net/index.php/ empresa/politicas-de-empresa el nostre Procediment de queixes.

Responsabilitat Social Corporativa: http://www.tirant.net/docs/rsctirant.pdf

«No tengas miedo a las ideas, porque los hombres sin ideas son muñecos, marionetas o algo peor, personas inmorales, sin dignidad, sin corazón».

Almudena Grandes

V.

VI.

VII.

VIII.

Prefaci

Esta és una carta d’urgència que arreplega una primera aproximació a la reflexió que pertoca després d’estos huit anys de transformació i canvi a la Comunitat Valenciana.

Amb més perspectiva, amb més escolta, amb més veus, de ben segur podrem aprofundir i traure les millors conclusions per al futur.

Estes línies parteixen del sentiment que este temps no pot ser “un paréntesis entre dos nadas”, parafrasejant l’estimat Paco Brines. És l’esperança el que mou esta carta.

I RESPECTE

«Ningú està lliure de convertir-se en un fanàtic. El fanatisme és més vell que qualsevol Estat, govern o sistema polític».

Aquell dia, al col·legi dels escolapis de Morella, el pare Antoni Tort, d’Igualada, ens va deixar a tota la classe sense la pel·lícula que anàvem a vore: Río Bravo. Jo tenia 14 anys. Indignat per allò que considerava un fet discriminatori, vaig escriure a la pissarra una paraula: “Justícia”. Sense saber-ho, fou el meu primer acte polític.

La conseqüència immediata va ser que em vaig emportar una sonora bufetada del sacerdot i un càstig. La part positiva és que el càstig era escriure una redacció totes les vesprades en acabar l’escola. La vaig dedicar al conflicte d’Irlanda del Nord, i aquell treball em va descobrir dos coses. D’una banda, la meua vocació periodística. D’altra banda, una realitat terrible: els perills de la divisió. Vaig aprendre que una societat dividida era

capaç de produir la mort entre veïns, entre antics alumnes d’escola, o entre companys que boxejaven junts a un gimnàs. Allò va impactar en la meua ment adolescent. I aquella lliçó sempre m’ha acompanyat. En la vida i en la política.

Vivim en societats diverses, no monolítiques. Una de les grans errades és voler uniformitzar una societat diversa. I una de les grans estupideses és arraconar a qui no encaixa en el prototip ideal d’aquells que proclamen la seua hegemonia uniformitzadora. Eixa actitud –la faça qui la faça— és sectarisme, dogmatisme, totalitarisme. Eixa actitud erosiona la convivència. I és contraproduent. Com diu Maria Zambrano, «tot extremisme destrueix allò que afirma».

Per això, en este moment on alguns enalteixen murs i caven trinxeres, comence per reivindicar el pensament essencial que m’ha guiat en estos huit anys i que potser es veja fracturat en el temps que ara s’obri. És el següent: Qui no és capaç d’entendre totes les mirades d’una societat diversa, qui no és

capaç de respectar la polifonia de veus d’una societat plural, és impossible que la governe bé. Mai el problema és la diversitat. El problema és la mirada sobre eixa diversitat. Ho va resumir, precisament, el polític nord-irlandés John Hume, quan li donaren el Nobel de la Pau: «La diferència no és una amenaça. La diferència és natural. La diferència és l’essència de la Humanitat».

Eixa és la base per assegurar una bona convivència. La Comunitat Valenciana és una terra diversa. Ho som en l’àmbit territorial. Una terra on més de 500 quilòmetres de costa conviuen amb muntanyes emblemàtiques com el Penyagolosa, l’Aitana, la Serra d’Irta o el Montgó. Una terra on comença l’horta i acaba el secà. On les grans ciutats com València, Alacant, Elx o Castelló disten a penes una hora de les terres despoblades de la Serranía, el Maestrat o l’Alt Millars. Som també una terra culturalment diversa. On llengües germanes conviuen en harmonia. On habiten persones originàries de 183 països que són tan valencianes com les nascudes

entre el Sénia i el Segura i que conviuen amb respecte. Una terra que ha assimilat el solatge cultural dels diferents pobles que l’han habitada: dels ibers als musulmans, dels romans als cristians.

Som una terra diversa en orígens, paisatges, llengües, gèneres, orientacions sexuals, ideologies i identitats. I eixa àmplia varietat, que he pogut apreciar en els 2.930 actes en els que he participat com a president, és la nostra gran riquesa.

He comprés, en tot moment, que a la nostra terra hi ha cinc milions de formes distintes d’entendre la vida, una per cada valencià i valenciana. Eixa pluralitat, no hi ha dubte, és un valor afegit. I front a fanatismes del passat que ara malden per ressuscitar, som –i hem de continuar sent– una terra d’igualtat. Una societat que preserve la convivència des de l’element central que ha inspirat estos anys de govern: el respecte. La Comunitat Valenciana, una societat de respecte.

Quan vaig arribar al Palau de la Generalitat, a l’estiu de 2015, obrírem junts una nova