Issuu

lliçons de dret civil català

LLIÇONS DE DRET CIVIL CATALÀ III

lliçons de dret civil català

Mª del Carmen Gete-Alonso y Calera, Judith Solé Resina

lliçons de dret civil català

LLIÇONS DE DRET CIVIL CATALÀ III DRET DE FAMÍLIA

Mª del Carmen Gete-Alonso y Calera Judith Solé Resina

lliçons de dret civil català

LLIÇONS DE DRET CIVIL CATALÀ III DRET DE FAMÍLIA

COMITÉ CIENTÍFICO DE LA EDITORIAL TIRANT LO BLANCH María José Añón Roig

Catedrática de Filosofía del Derecho de la Universidad de Valencia

Ana Belén Campuzano Laguillo

Catedrática de Derecho Mercantil de la Universidad CEU San Pablo

Víctor Moreno Catena

Catedrático de Derecho Procesal de la Universidad Carlos III de Madrid

Francisco Muñoz Conde

Catedrático de Derecho Penal de la Universidad Pablo de Olavide de Sevilla

Jorge A. Cerdio Herrán

Angelika Nussberger

José Ramón Cossío Díaz

Héctor Olasolo Alonso

Catedrático de Teoría y Filosofía de Derecho. Instituto Tecnológico Autónomo de México Ministro de la Suprema Corte de Justicia de México

Owen M. Fiss

Catedrático emérito de Teoría del Derecho de la Universidad de Yale (EEUU)

Luis López Guerra

Juez del Tribunal Europeo de Derechos Humanos Catedrático de Derecho Constitucional de la Universidad Carlos III de Madrid

Ángel M. López y López

Catedrático de Derecho Civil de la Universidad de Sevilla

Marta Lorente Sariñena

Catedrática de Historia del Derecho de la Universidad Autónoma de Madrid

Javier de Lucas Martín

Catedrático de Filosofía del Derecho y Filosofía Política de la Universidad de Valencia

Jueza del Tribunal Europeo de Derechos Humanos Catedrática de Derecho Internacional de la Universidad de Colonia (Alemania) Catedrático de Derecho Internacional de la Universidad del Rosario (Colombia) y Presidente del Instituto Ibero-Americano de La Haya (Holanda)

Luciano Parejo Alfonso

Catedrático de Derecho Administrativo de la Universidad Carlos III de Madrid

Tomás Sala Franco

Catedrático de Derecho del Trabajo y de la Seguridad Social de la Universidad de Valencia

Ignacio Sancho Gargallo

Magistrado de la Sala Primera (Civil) del Tribunal Supremo de España

Tomás S. Vives Antón

Catedrático de Derecho Penal de la Universidad de Valencia

Ruth Zimmerling

Catedrática de Ciencia Política de la Universidad de Mainz (Alemania)

Procedimiento de selección de originales, ver página web: www.tirant.net/index.php/editorial/procedimiento-de-seleccion-de-originales

LLIÇONS DE DRET CIVIL CATALÀ III DRET DE FAMÍLIA

Mª DEL CARMEN GETE-ALONSO Y CALERA JUDITH SOLÉ RESINA

València, 2017

Copyright ® 2017 És rigorosament prohibida, sense l’autorització dels titulars del «copyright», sota les sancions establertes a la llei, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic i la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públics. En cas d’errates i actualitzacions, l’Editorial Tirant lo Blanch publicarà la pertinent correcció en la pàgina web www.tirant.com incorporada a la fitxa del llibre.

Directoras de la Colecció:

Mª Del Carmen Gete-Alonso y Calera Judith Solé Resina

© D’AQUESTA EDICIÓ: TIRANT LO BLANCH C/ Arts Grafiques, 14 - 46010 - València TELFS: 96/361 00 48 - 50 FAX: 96/361 41 51 Email:tlb@tirant.com www.tirant.com Llibreria virtual: www.tirant.es ISBN: 978-84-9143-827-4 MAQUETA: Tink Factoría de Color Pot enviar-nos els seus suggeriments a atencioncliente@tirant.com. També disposa d’un Procediment de queixes, d’acord amb el que s’estableix a www.tirant.net/index.php/empresa/ politicas-de-empresa.

Índex Lliçó 1 FAMÍLIA I FAMÍLIES Mª del Carmen Gete-Alonso y Calera 1. 2. 3. 4.

EL DRET DE FAMÍLIA..................................................................... 13 LA FAMÍLIA: CONCEPTE I CARACTERITZACIÓ......................... 14 EL PARENTIU................................................................................... 17 LES RELACIONS DE CONVIVÈNCIA D’AJUDA MUTUA.............. 18 4.1. Concepte i constitució................................................................ 18 4.2. Contingut del contracte.............................................................. 19

Lliçó 2 OBLIGACIÓ D’ALIMENTS Mª del Carmen Gete-Alonso y Calera 1. 2. 3. 4. 5.

L’OBLIGACIÓ D’ALIMENTS: CONCEPTE I CARÀCTERS............. 23 SUBJECTES........................................................................................ 26 PRESSUPOSTOS I NAIXEMENT DE LA OBLIGACIÓ.................... 28 LA PRESTACIÓ D’ALIMENTS......................................................... 30 EXTINCIÓ DE L’OBLIGACIÓ D’ALIMENTS.................................. 33

Lliçó 3 LA FILIACIÓ (I) Mª del Carmen Gete-Alonso y Calera 1. LA FILIACIÓ..................................................................................... 35 1.1. Concepte, principis i caràcters.................................................... 35 1.2. Efectes........................................................................................ 37 2. DETERMINACIÓ DE LA MATERNITAT......................................... 39 3. DETERMINACIÓ DE LA PATERNITAT MATRIMONIAL.............. 40 4. DETERMINACIÓ DE LA FILIACIÓ NO MATRIMONIAL............. 42 5. DETERMINACIÓ DE LA FILIACIÓ EN LA REPRODUCCIÓ ASSISTIDA............................................................................................. 44 6. ACCIONS DE FILIACIÓ................................................................... 46 7. LES ACCIONS DE RECLAMACIÓ................................................... 49 7.1. Reclamació de la filiació matrimonial......................................... 49 7.2. Reclamació de la filiació no matrimonial.................................... 49 7.3. Reclamació amb pretensió d’impugnació.................................... 50 8. LES ACCIONS D’IMPUGNACIÓ...................................................... 51

Índex

8.1. Impugnació de la maternitat....................................................... 51 8.2. Impugnació de la paternitat........................................................ 51 8.3. Impugnació de la paternitat no matrimonial.................................. 53 8.4. L’acció d’impugnació del reconeixement..................................... 53

Lliçó 4 LA FILIACIÓ (II). L’ADOPCIÓ Mª del Carmen Gete-Alonso y Calera 1. L’ADOPCIÓ: CONCEPTE I CARACTERITZACIÓ.......................... 55 2. SUBJECTES........................................................................................ 55 2.1. Capacitat per adoptar................................................................. 55 2.2. Els que poden ser adoptats......................................................... 56 2.3. Adopció conjunta i adopció successiva....................................... 57 3. CONSTITUCIÓ DE L’ADOPCIÓ...................................................... 58 3.1. Adopció a proposta de l’organisme competent........................... 59 3.2. Adopció a proposta del o dels adoptants.................................... 59 3.3. Consentiments, assentiments i audiències................................... 59 3.4. Efectes de l’adopció.................................................................... 61 3.5. Extinció de l’adopció.................................................................. 63

Lliçó 5 LA POTESTAT PARENTAL Mª del Carmen Gete-Alonso y Calera 1. LA POTESTAT PARENTAL............................................................... 65 1.1. Concepte i caràcters.................................................................... 65 1.2. Titularitat i exercici.................................................................... 66 2. CONTINGUT.................................................................................... 70 3. VICISSITUDS..................................................................................... 73 4. PRÒRROGA I REHABILITACIÓ DE LA POTESTAT....................... 75

Lliçó 6 EL MATRIMONI (I): REQUISITS Mª del Carmen Gete-Alonso y Calera 1. EL MATRIMONI............................................................................... 79 1.1. Concepte i caracterització........................................................... 79 1.2. El ius connubi............................................................................. 81 2. LA PROMESA DE MATRIMONI...................................................... 82 3. CAPACITAT PER CONTRAURE MATRIMONI............................... 83 4. EL CONSENTIMENT MATRIMONIAL.......................................... 84

Índex

4.1. L’absència de consentiment......................................................... 85 4.2. Els vicis del consentiment........................................................... 86

Lliçó 7 EL MATRIMONI (II): FORMES I CELEBRACIÓ Mª del Carmen Gete-Alonso y Calera 1. EL SISTEMA MATRIMONIAL......................................................... 89 2. EL MATRIMONI CIVIL.................................................................... 90 2.1. L’expedient matrimonial............................................................. 90 2.2. La celebració del matrimoni....................................................... 91 3. FORMES ESPECIALS DE MATRIMONI CIVIL............................... 93 3.1. Matrimoni per apoderat............................................................. 93 3.2. Matrimoni en perill de mort....................................................... 94 3.3. Matrimoni secret........................................................................ 94 4. MATRIMONI EN FORMA RELIGIOSA.......................................... 95 5. LA INSCRIPCIÓ DEL MATRIMONI................................................ 97

Lliçó 8 EL MATRIMONI (III): EFECTES Judith Solé Resina 1. EFECTES EN L’ÀMBIT PERSONAL. El PRINCIPI D’IGUALTAT DELS CÒNJUGES............................................................................. 99 1.1. La convivència............................................................................ 101 1.2. El respecte i la lleialtat................................................................ 101 1.3. L’ajuda i el socors mutu.............................................................. 102 1.4. L’actuació en interès de la família............................................... 102 2. EFECTES EN L`ÀMBIT FAMILIAR.................................................. 102 2.1. La direcció de la família.............................................................. 103 2.2. Les despeses familiars................................................................. 103 2.3. La responsabilitat enfront terceres persones................................ 104 2.4. La disposició de l’habitatge familiar........................................... 104 3. RELACIONS ECONÒMIQUES ENTRE ELS CÒNJUGES................ 105 3.1. La contractació entre cònjuges.................................................... 105 3.1.1. Les donacions entre cònjuges.......................................... 106 3.1.2. La protecció dels creditors............................................... 107 3.2. Les adquisicions oneroses amb pacte de supervivència................ 108 3.3. Els capítols matrimonials............................................................ 109 3.4. Els pactes en previsió d’una ruptura matrimonial....................... 111 3.5 Els drets viduals familiars........................................................... 112

Índex

Lliçó 9 EL RÈGIM ECONÒMIC MATRIMONIAL (I): SEPARACIÓ DE BÉNS Judith Solé Resina 1. EL RÈGIM ECONÒMIC MATRIMONIAL: CONCEPTE, CLASSES, CARÀCTERS..................................................................................... 115 2. EL RÈGIM DE SEPARACIÓ DE BÉNS.............................................. 118 2.1. Supòsits en els que la separació de béns regeix el matrimoni....... 118 2.2. Principis que el caracteritzen....................................................... 118 2.3. Determinació de les masses patrimonials. La gestió dels béns privatius.......................................................................................... 119 2.4. Presumpcions de titularitat......................................................... 120 2.5. Causes d’extinció del règim de separació de béns........................ 122 2.6. Liquidació del règim................................................................... 122 2.7. La compensació econòmica per raó de treball............................. 123 2.7.1. Requisits......................................................................... 123 2.7.2. Determinació de la quantia............................................. 124 2.7.3. Pagament de la compensació........................................... 126 2.7.4. Exercici del dret a la compensació................................... 126 2.7.5. Compatibilitat amb altres drets....................................... 127

Lliçó 10 EL RÈGIM ECONÒMIC MATRIMONIAL (II): PARTICIPACIÓ EN ELS GUANYS, ASSOCIACIÓ A COMPRES I MILLORES, CONVINENÇA Judith Solé Resina 1. EL RÈGIM DE PARTICIPACIÓ EN ELS GUANYS. CARACTERÍSTIQUES. RÈGIM JURÍDIC................................................................ 129 2. EXTINCIÓ DEL RÈGIM DE PARTICIPACIÓ................................... 131 3. LIQUIDACIÓ. EL CRÈDIT DE PARTICIPACIÓ................................ 132 4. L’ASSOCIACIÓ A COMPRES I MILLORES: CONCEPTE I RÈGIM JURÍDIC............................................................................................ 136 5. LA CONVINENÇA O MITJA GUADANYERIA: CONCEPTE I RÈGIM JURÍDIC.................................................................................... 137

Lliçó 11 EL RÈGIM ECONÒMIC MATRIMONIAL (III): COMUNITAT DE BÉNS, AGERMANAMENT Judith Solé Resina 1. EL RÈGIM DE COMUNITAT DE BÉNS. CARACTERÍSTIQUES. RÈGIM JURÍDIC............................................................................... 139

Índex

2. ADMINISTRACIÓ I DISPOSICIÓ DELS BÉNS COMUNS I DELS BÉNS PRIVATIUS.............................................................................. 141 3. EXTINCIÓ DEL RÈGIM DE COMUNITAT DE BÉNS..................... 142 4. LIQUIDACIÓ..................................................................................... 143 5. L’AGERMANAMENT O PACTE DE MIG PER MIG: CONCEPTE I RÈGIM JURÍDIC............................................................................... 144

Lliçó 12 LA SEPARACIÓ I EL DIVORCI Judith Solé Resina 1. 2. 3. 4.

LES CRISIS MATRIMONIALS.......................................................... 147 LA SEPARACIÓ LEGAL.................................................................... 148 LA SEPARACIÓ DE FET................................................................... 150 LA DISSOLUCIÓ DEL MATRIMONI PER DIVORCI...................... 151

Lliçó 13 NUL·LITAT DEL MATRIMONI Mª del Carmen Gete-Alonso y Calera 1. LA NUL·LITAT MATRIMONIAL..................................................... 153 1.1. Caracterització........................................................................... 153 1.2. Causes de nul·litat...................................................................... 153 2. L’ACCIÓ DE NUL·LITAT. CLASSES I EXERCICI............................. 155 3. LA CONVALIDACIÓ DEL MATRIMONI NUL................................ 157 4. EFECTES ESPECÍFICS DE LA NUL·LITAT. EL MATRIMONI PUTATIU. 157 5. L’EXECUCIÓ DE LA NUL·LITAT DEL MATRIMONI CANÒNIC.. 160

Lliçó 14 EFECTES COMUNS DE LA NUL·LITAT DEL MATRIMONI, DEL DIVORCI I DE LA SEPARACIÓ LEGAL Judith Solé Resina 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.

TIPUS DE MESURES......................................................................... 163 LES MESURES PROVISIONALS....................................................... 164 EL CONVENI REGULADOR........................................................... 167 MESURES DEFINITIVES ACORDADES PER L’AUTORITAT JUDICIAL.................................................................................................. 169 L’EXECUCIÓ FORÇOSA DE LES MESURES DEFINITIVES............ 170 ELS PACTES FORA DE CONVENI REGULADOR.......................... 170 LA MEDIACIÓ FAMILIAR............................................................... 171 MODIFICACIÓ DE MESURES.......................................................... 172

Índex

9. LA CURA DELS FILLS...................................................................... 173 9.1. El pla de parentalitat.................................................................. 174 9.2. L’exercici de la guarda................................................................ 175 9.3. Relacions personals amb els avis i els germans............................ 176 9.4. Supervisió de les relacions personals en situacions de risc........... 177 10. L’OBLIGACIÓ D’ALIMENTS A FAVOR DELS FILLS....................... 178 11. LA PRESTACIÓ COMPENSATÒRIA................................................ 180 12. L’ATRIBUCIÓ O DISTRIBUCIÓ DE L’ÚS DE L’HABITATGE FAMILIAR EN LA RUPTURA DEL MATRIMONI.................................... 182

Lliçó 15 LA CONVIVÈNCIA ESTABLE EN PARELLA Judith Solé Resina 1. 2. 3. 4. 5.

7. 8.

LA REGULACIÓ DE LA CONVIVÈNCIA ESTABLE........................ 189 FORMES DE CONSTITUCIÓ........................................................... 191 REQUISITS PERSONALS.................................................................. 192 LA REGULACIÓ DE LA CONVIVÈNCIA........................................ 192 4.1. La disposició de l’habitatge habitual........................................... 193 4.2. Les adquisicions amb pacte de supervivència.............................. 194 L’EXTINCIÓ DE LA PARELLA ESTABLE........................................ 194 5.1. Causes d’extinció........................................................................ 194 5.2. Pactes en previsió del cessament de la convivència...................... 195 5.3. Acords assolits després del cessament de la convivència.............. 195 EFECTES DE L’EXTINCIÓ DE LA PARELLA ESTABLE EN VIDA DELS CONVIVENTS........................................................................ 196 6.1. Exercici de la guarda dels fills i relacions personals..................... 196 6.2. L’atribució o distribució de l’ús de l’habitatge familiar............... 197 6.3. La compensació econòmica per raó del treball............................ 199 6.4. La prestació alimentària............................................................. 200 6.5. Exercici dels drets a la compensació econòmica per raó de treball i a la prestació alimentària.......................................................... 202 PROCEDIMENTS RELATIUS A LA RUPTURA DE LA PARELLA ESTABLE............................................................................................ 202 EFECTES DE L’EXTINCIÓ DE LA PARELLA PER MORT.............. 203 8.1. Drets viduals familiars................................................................ 203 8.2. Drets successoris......................................................................... 204

Lliçó 1

FAMÍLIA I FAMÍLIES Mª del Carmen Gete-Alonso y Calera SUMARI: 1. EL DRET DE FAMÍLIA. 2. LA FAMÍLIA: CONCEPTE I CARACTERITZACIÓ. 3. EL PARENTIU. 4. LES RELACIONS DE CONVIVÈNCIA D’AJUDA MÚTUA; 4.1. Concepte i constitució; 4.2. Contingut del contracte.

1. EL DRET DE FAMÍLIA Les regles del Dret de Família prenen com a pressupost fets i condicions relatives a la persona per raó de la relació jurídica que les vincula amb altres persones, ja nascuda del parentiu o d’una unió permanent, entre les quals s’estableix una comunitat de vida. El Dret de Família personal abasta les condicions jurídiques generades a conseqüència de l’establiment del vincle jurídic derivat del matrimoni, de la constitució de la unió estable o del pacte de convivència, les de la relació de generació i la relació de parentiu. El Dret de Família patrimonial, comprèn les relacions econòmiques entre els membres de la família. De les normes del Dret de Família es prediquen una sèrie de caràcters: a) Limitació del principi d’autonomia de la voluntat. A més dels límits generals, la naturalesa dels interessos en joc implica que aquests actuïn restringint la llibertat, d’una part en seu contractual la faceta familiar del negoci pot determinar restriccions i pel que fa a la de constitució de la relació la major part del contingut de la mateixa està sostret a l’autonomia privada, la llibertat d‘actuació es cenyeix a la decisió sobre la utilització d’una determinada institució jurídica però no per determinar la totalitat dels efectes ja que l’eficàcia pot venir imposada. b) Principi d’indisponiblitat: sobre les condicions personals familiars no és possible la realització de negocis jurídics que comportin transmissió, ni tampoc la renúncia ni la transacció.

Mª del Carmen Gete-Alonso y Calera

c) Caràcter formal dels negocis: els actes jurídics que constitueixen, modifiquen o extingeixen situacions familiars són formals per la transcendència que comporten per a la identitat de la persona i per la seva repercussió social. d) Importància de les concepcions i principis ètics: El conjunt de valors i regles morals més generalitzat en la societat influeix en les regles jurídiques i dóna raó del perquè d’una determinada caracterització. La configuració del Dret de Família del Llibre II del Codi Civil de Catalunya es fonamenta en la Constitució de 1978 i en l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006, en el que es contenen els valors i principis que inspiren l’ordenament civil català (art. 111-2 del Codi Civil de Catalunya). El repartiment de competències entre l’Estat i la Generalitat de Catalunya (arts. 149. 1. 8a CE i 129 EAC) comporta la coexistència de la normativa civil catalana i de la normativa estatal. Segons l’art. 149 1.8ª CE, és competència de l’Estat, per tant es regulen per les disposicions del Codi Civil espanyol i de la Llei del Registre Civil, “les regles relatives a les formes del matrimoni i ordenació dels registres i instruments públics”. Això implica: que les formes del matrimoni, requisits, celebració (arts. 49-60 CC), inscripció del matrimoni (arts. 61 a 65 CC), nul·litat (arts. 73-80 CC), separació (arts. 81-84 CC), divorci (arts. 85 a 89 CC) es regulen al Codi civil espanyol i alguns dels efectes d’aquests procediments es contenen en la Llei d’Enjudiciament Civil (arts, 769-778 LEC). Ambdós s’apliquen a Catalunya. En Títol III del Llibre II del Codi Civil de Catalunya es regulen els conceptes generals i els efectes personals i econòmics del matrimoni; els règims econòmic matrimonials; els efectes de la nul·litat, del divorci i de la separació judicial; la convivència estable en parella; la filiació, els aliments entre parents, les relacions de convivència d’ajuda muta; a més de la tutela i institucions tutelars i les potestats sobre els fills.

2. LA FAMÍLIA: CONCEPTE I CARACTERITZACIÓ En el ordenament jurídic no hi ha una noció tancada de família, ni tampoc un únic tipus de família que s’erigeixi en model a què s’hagi d’ajustar el grup mereixedor d’aquest nomen. El conjunt de persones

Família i famílies

que compon una unitat de convivència i interessos comuns es recondueix a concepte de família si concorren les dades que, en cada temps, identifica la societat com a tal. Es descriu la família com a grup social organitzat, format per diverses persones físiques unides entre si ja pels vincles del parentiu i/o alhora perquè entre elles hi ha una situació de convivència institucionalitzada, que l’ordenament jurídic considera als efectes d’establir les regles que regeixen en les relacions personals i econòmiques entre els seus membres. En aquest sentit, l’art. 231-1 CCCat, després d’indicar que la família gaudeix de protecció jurídica en la llei, afegeix que empara sense cap tipus de discriminació les relacions familiars derivades del matrimoni, de la convivència estable en parella i de les famílies formades per un dels progenitors i els seus descendents. A més reconeix que formen part de la família els fills no comuns dels progenitors que convisquin amb la parella (famílies reconstituïdes). Feta reordenació les dades que determinen l’existència de família, són: a) El parentiu entre els membres entre els es produeixen les relacions. Els parents sempre són família. b) La convivència institucionalitzada: l’expressió abasta les unions permanents entre persones ja perquè estan casades ja perquè constitueixen una unió estable no matrimonial. Els membres de les parelles no són parents sinó familiars. Es qualifica la convivència amb l’adjectiu “institucionalitzada” perquè la família com a grup es delimita a partir que es constitueix la convivència, concretat en el compliment dels requisits exigits. Això cal explicar-lo respecte a què convivència suposa l’existència d’una família. La primera matisació parteix de l’acte jurídic de constitució: si existeix o no matrimoni. Concurrència que porta distingir entre la família matrimonial i la no matrimonial; ambdues reconegudes en la Constitució. Els poders públics tenen el mandat d’assegurar la protecció econòmica i jurídica de la família, qualsevol que sigui la seva situació matrimonial o no (art. 39 CE). Una altra precisió és respecte de l’exigència de l’heterosexualitat. A la legalitat vigent el nucli a partir del qual s’institucionalitza la família

Mª del Carmen Gete-Alonso y Calera

s’assenta en una relació afectiva de projecte de vida en comú entre dues persones, d’igual o diferent sexe. No tenen la consideració de família ni la situació de convivència d’ajuda mútua (art. 240-1 CCCat), ni la situació d’acolliment de persones grans, en què la condició de grup deriva de l’existència d’un contracte (art. 1 LAPG). No obstant això, als efectes d’aplicació de les mesures d’ajuda de Llei 18/2003 de 4 de juliol, de suport a les famílies poden ser objecte d’alguna d’elles (se’ls qualifica com situacions equiparades a la família, art. 3 LAF). Segons el nombre de persones que formen part del grup família, d’acord amb els criteris indicats, es parla de família nuclear enfront de la família àmplia. En l’actualitat el tipus de família més estès és la família nuclear formada exclusivament pels membres d’una unió i, en cas que hi hagi descendència, pels fills comuns o els fills de cada un d’ells que conviuen amb aquells, ja siguin fills per naturalesa ja adoptius; per exclusió aquesta és la família tinguda en compte per la norma. Rep el nom de família reconstituïda la composta pels progenitors, els fills de cada un d’ells no comuns i els fills comuns de l’actual unió (art. 231-1.2 CCCat). Variant d’aquest tipus de família és l’anomenada família monoparental (també incompleta, 231-1.1 CCCat) que abasta el grup de persones compost per un sol dels progenitors i els fills (art. 39 2. CE). Es defineix com “una família amb infants menors que hi conviuen i que depenen econòmicament d’una sola persona” (art. 2 c) de la LAF) El fet de que no es qualifiqui la persona de la qual depèn com el pare o la mare, revela que a l’efecte d’aquesta llei també tenen la consideració de família les situacions de dependència de menors respecte de guardadors, tutors i situacions anàlogues. Davant d’aquests s’identifica la família extensa o àmplia que abasta a més de les persones de la família nuclear a totes les unides pel vincle de parentiu fins a un cert grau com a mínim amb un dels membres a partir del qual es constitueix (així, comprèn avis, oncles…). Les normes jurídiques exigeixen, juntament a la dada del parentiu, que s’acrediti la convivència amb la família nuclear o la dependència de la mateixa (cf. art. 231-1.5 2. CCCat).

Família i famílies

Un tipus de família ja nuclear ja extensa que es troba especialment recollit i és fruit de la normativa sobre mesures de protecció dels menors, és el format per la parella, casada o no, que rep en acolliment a un menor d’edat que conviu amb ella i si escau amb els propis fills (art. 2.d) i e) de LAF). La família jurídicament és un grup social que, per si mateix, no arriba a la condició de persona jurídica i en el qual cada un dels seus membres conserva la seva autonomia i independència, però que si se considera com un conjunt respecte de determinades qüestions.

3. EL PARENTIU El parentiu és la qualitat recíprocament atribuïda a les persones entre si per descendir l’una de l’altra o per tenir un ascendent comú. Com a regla general no es pot dir que entre les persones de les que es predica, es constitueixi una relació jurídica, encara que pot ser el pressupost per fer-ho, així la relació de filiació entre els progenitors i els fills. Segons es tingui o no en compte la relació biològica/genètica entre les persones es distingeix entre el parentiu per consanguinitat en el qual sí es considera aquella dada (la sang), el d’afinitat, que és el que es predica entre els parents consanguinis de un dels cònjuges respecte de l’altre cònjuge (cunyats, sogres…) i el legal, que és el que la norma crea, fictíciament, a imitació del consanguini, i es dóna en l’adopció (art. 235-47 CCCat). En el parentiu per consanguinitat, també denominat en algunes normes per naturalesa quan se li contraposa a l’adopció, segons hi hagi o no matrimoni entre els progenitors es diferencia entre el matrimonial i el no matrimonial, qualificacions que no s’apliquen a la adopció. Sempre, tots, produeixen els mateixos efectes civils (arts. 235-2 i 235-47 CCCat). La proximitat en el parentiu es determina pel nombre de generacions. Cada generació forma un grau i cada sèrie de graus forma la línia de parentiu. La línia directa o recta és la que existeix entre les persones que descendeixen l’una de l’altra i pot ser línia descendent i línia ascendent. La descendent uneix el progenitor amb els que descendeixen d’ell i l’ascendent és la que uneix la persona amb aquelles de les quals descendeix (art. 441-3. 1 i 2 CCCat). La línia col·lateral

Mª del Carmen Gete-Alonso y Calera

existeix entre els que són parents perquè provenen d’un tronc comú (art. 441-3.3 CCCat). Entre els germans es diferencia els de vincle doble, que tenen els mateixos pares i els de vincle senzill o unilaterals (art. 442-10.1 CCCat) entre els quals només un els pares és comú. En la computació de graus es diferencia entre línies. En la línia directa es computen els graus pel nombre de generacions descomptant al progenitor; així, entre pare i fill hi ha un grau, dos entre la néta i l’àvia. En la línia col·lateral es sumen les generacions de cada branca del tronc comú, de manera que des de la persona de la qual es fa el còmput es puja fins al tronc comú i després es baixa fins a la persona respecte de la qual es fa la computació descomptant l’ascendent comú; així que els germans disten entre si dos graus, tres graus separen els germans dels pares (els oncles) dels nebots (art. 441-4 CCCat).

4. LES RELACIONS DE CONVIVÈNCIA D’AJUDA MUTUA La relació de convivència té origen voluntari o fàctic i malgrat que no arriba a la condició jurídica de família ha de considerar-se inclosa en l’àmbit del Dret de Família, ja que afecta l’esfera personal de relació.

4.1. Concepte i constitució La convivència d’ajuda mútua és aquella situació en què es troben dues o més persones, majors d’edat, entre les quals no hi ha parentiu en la línia recta, que per mitjà d’un contracte o pel transcurs d’un període de dos anys desenvolupen la seva vida en un mateix habitatge habitual i comparteixen amb voluntat de permanència i ajuda recíproca les despeses comunes o el treball domèstic (cf. arts. 240-1, 240-2, 240-3 CCCat). Requisits personals són: 1. Les parts han de ser majors d’edat (art. 240-2.1 CCCat), exigència que exclou, en inici, els menors emancipats Respecte del major d’edat que tingui la capacitat judicialment modificada que no s’esmenta en la norma s’han d’aplicar les regles generals, de manera que per constituir la relació és necessari que en l’atorgament del pacte o en l’acreditació de l’existència de la

Família i famílies

situació intervingui, segons escaigui, el representant legal o el curador. 2. El vincle de parentiu: no es pot constituir la unió entre parents en línia recta, però sí entre parents en línia col·lateral sense límit de grau (art. 240-2.1 CCCat). 3. Relacions prèvies: no es pot establir entre persones que tinguin un vincle matrimonial no dissolt o que formin una parella estable amb la qual conviuen (art. 240-2. CCCat). 4. Nombre de persones: llevat que aquells entre els quals es pacti siguin parents en la línia col·lateral, en els demés hi ha d’haver un nombre de persones mínim de dos i màxim de quatre (art. 240-2.2 CCCat). La constitució té lloc mitjançant contracte, que quan és exprés ha d’estar en escriptura pública. A falta de voluntat expressa i formal la relació de convivència es constitueix tàcitament quan s’acredita el transcurs de 2 anys de convivència (art. 240-3 CCCat). En aquest cas, la prova de la convivència es pot efectuar per qualsevol dels mitjans admesos (molt útil és l’acta notarial de notorietat, arts. 209 i 210 RN, encara que no és l’únic). Els que conviuen poden regular amb llibertat de forma els pactes pels quals es regeixen, acords que es poden modificar de qualsevol forma (art. 240-4 CCCat).

4.2. Contingut del contracte El contracte de convivència és aquell pacte entre dues o més persones per mitjà del qual s’estableix una relació de convivència a desenvolupar en el mateix habitatge habitual que té per finalitat compartir, amb voluntat de permanència i ajuda mútua, les despeses comunes o el treball domèstic o ambdues coses (art. 240-1 CCCat). El contracte és bilateral, onerós commutatiu, intuitu personae (fundat en la confiança) i de tracte durador. Les parts tenen plena llibertat per establir el contingut (drets i deures) que tinguin per convenient, així com les clàusules i les causes i efectes de l’extinció (art. 240-4 CCCat) que poden modificar en qualsevol moment. De la delimitació legal se segueix un contingut mínim: a) El dret/obligació de convivència en el mateix habitatge habitual (art. 240-1 CCCat). L’habitatge pot ser de qualsevol de les persones o comú, és indiferent el dret que legitimi el seu ús

Mª del Carmen Gete-Alonso y Calera

b) Prestar ajuda mútua (art. 240-1 CCCat): no només compartir les despeses i les tasques sinó també l’assistència, la col·laboració i suport en l’àmbit personal el que implica, també, el respecte mutu. c) Compartir les despeses comunes i el treball domèstic (art. 2401 CCCat): els que origini l’habitatge i els béns que constitueixen el seu parament, les despeses relatives a l’ús, conservació i manteniment que siguin necessaris i ordinaris d’acord amb les circumstàncies socials i econòmiques. Pel que fa a les despeses extraordinàries s’ha d’estar al que s’ha pactat en el contracte. Pel que fa a la quantia i distribució es deixa a la voluntat de les parts. Compartir no implica, necessàriament, que la proporció hagi de ser per igual sinó que pot ser desigual, tampoc que la contribució hagi de ser econòmica, compartir, però, sí que suposa que les parts han de contribuir a les despeses ja que no s’obliga a una sola de les parts a fer-se càrrec, en exclusiva, de les mateixes. La forma de contribució pot ser dinerària i mitjançant l’aportació de treball per a la casa. En tot cas depèn d’allò acordat; es pot pactar que es comparteixi aquesta forma o sigui de manera exclusiva en diners o en treball (art. 240-4.1 CCCat). En qualsevol moment per mutu acord les parts poden revisar i modificar el pacte, el que s’ha de fer en escriptura pública. S’extingeix la relació de convivència per les causes següents (art. 240-5 CCCat): a) Les pactades en el contracte; b) Per mutu acord de tots els convivents; c) Per la denúncia unilateral d’una de les parts; d) Per mort d’una de les parts. En els casos de relació de convivència de més de dues parts, quan una d’elles decideix separar-se de la relació, contrau matrimoni o estableix una unió estable o mor, no té per què extinguir-se si els altres continuen convivint; s’haurà de modificar el contracte (art. 240-5. 2 CCCat). En el contracte els convivents poden pactar els efectes de l’extinció de la relació (art. 240-4.2 CCCat), que s’afegiran als que es produeixen ex lege. Efecte comú (també de la modificació) és que queden sense efecte els poders que un dels convivents hagi atorgat a favor de qualsevol dels altres. Igualment resten sense efecte els poders que un dels membres hagi atorgat a favor de qualsevol dels altres o tingui atorgats a favor seu des que ‘s’aparti de la convivència (art. 240-5.3 CCCat).