Issuu

III CONGRÉS DE L’ADVOCACIA CATALANA

(Coordinadors)

JAUME TORRENT CARME GUIL

tirant lo b anch València, 2010

Copyright ® 2010 Tots els drets reservats. És rigorosament prohibida la reproducció o transmissió total o parcial d’aquest llibre per qualsevol procediment electrònic o mecànic, incloent-hi la reprografia, gravació magnètica, o qualsevol sistema d’emmagatzematge d’informació i sistema de recuperació sense permís escrit dels autors i de l’editor. En cas d’errates o actualitzacions, l’Editorial Tirant lo Blanch publicarà la correcció pertinent a la pàgina web www.tirant.com (http://www.tirant.com).

© TIRANT LO BLANCH EDITA: TIRANT LO BLANCH C/ Artes Gráficas, 14 - 46010 - València TELFS.: 96/361 00 48 - 50 FAX: 96/369 41 51 a/e:tlb@tirant.com http://www.tirant.com Llibreria virtual: http://www.tirant.es DIPÒSIT LEGAL: V I.S.B.N.: 978-84-9876-822-0 IMPRESSIÓ: GUADA IMPRESORES, S.L. MAQUETACIÓ: PMc Media Si teniu alguna queixa o suggeriment, envieu-nos un correu electrònic a: atencioncliente@tirant.com. En cas que el vostre suggeriment no sigui atès, si us plau llegiu el nostre procediment de queixes a www.tirant.net/index.php/empresa/politicas-de-empresa.

Traçant línies que faran camí He dit en altres ocasions que l’advocacia, els juristes, els estudiosos del dret, han fet un servei extraordinari a Catalunya al llarg de la història. L’existència d’un dret propi, entre altres coses, va fer que l’any 1714 els catalans, tot i que l’arxiduc Carles d’Àustria els havia abandonat, continuessin lluitant per la defensa de les constitucions i altres drets. Les normes que regulen el funcionament de la societat han tingut en la nostra història una importància cabdal. Aquest III Congrés de l’Advocacia Catalana té dos antecedents: els dels anys 1985 i 1999, que es van celebrar en moments no pas casuals. L’any 1985 tot just estàvem aprenent a viure en democràcia. Hi havia un conjunt de normes que s’havien adequat a la Constitució, però calia encara fer un esforç per modernitzar-ne moltes altres que arrossegàvem del vell règim i que encara eren vigents; calia aprendre a gaudir de la democràcia i desplegar-ne totes les possibilitats. L’any 1999, després de la modificació més important que s’ha fet del Codi penal i en plena discussió de la reforma de la Llei d’enjudiciament civil, estàvem també en un altre moment clau. I entenc que tampoc no és casual que ara se celebri aquest III Congrés, perquè en aquests moments es produeixen discussions sobre cap on va l’advocacia com a professió i també sobre la situació d’una Administració de Justícia amb resistències al canvi. Val a dir que aquests tres congressos tenen encara dos precedents interessants, dels quals ens hauríem d’esforçar per ser dignes hereus: els dos congressos jurídics que es van celebrar els anys 1936 i 1970. El primer va ser presidit per Amadeu Hurtado i Miró, amb la presidència honorífica del president Lluís Companys. Amadeu Hurtado i Miró, el jurista més implicat en la redacció de la Constitució de la República i també de l’Estatut d’autonomia, era un ferm defensor de l’autogovern: per a ell, no n’hi havia prou amb la recuperació del Parlament i del govern de la Generalitat, sinó que era molt important tenir també competències i capacitat per participar en l’estructuració d’un poder judicial a Catalunya, que tingués àmplies competències i pogués resoldre al màxim nivell possible dins del territori català. D’aquí el naixement del Tribunal de Cassació —aquests dies hem commemorat el 75è aniversari de la seva creació i el 70è aniversari de la llei franquista que el va derogar—; un tribunal que va existir escassament cinc anys, però que va establir precedents que hauríem d’igualar i que inspiren part de la redacció de l’Estatut del 2006. El següent congrés jurídic es va celebrar l’any 1970 —cinc anys després que s’aconseguís la compilació del dret propi català, que va representar un gran

MONTSERRAT TURA I CAMAFREITA

esforç, en plena dictadura franquista, perquè el “derecho especial catalán”, el dret civil català no desaparegués— i s’hi va sol·licitar clarament i explícitament la recuperació de la nostra tradició jurídica i l’ampliació del dret civil català. Em sembla important que el III Congrés de l’Advocacia Catalana es dugui a terme just en el moment en què s’està debatent cap on han d’anar la justícia i l’advocacia, amb la confluència d’un conjunt d’elements molt poderosos, com ara el nou model d’accés a la professió dels futurs advocats. El dret civil català torna a estar d’actualitat, però ara en relació amb la Unió Europea i el dret internacional privat. Seran aportacions molt significatives en el darrer dels llibres que encara queda per codificar: el d’obligacions i contractes. Per tant, estarem molt atents a les conclusions de les ponències, perquè els treballs inicials del llibre sisè del Codi civil estan bastant avançats, i l’esforç de codificació d’aquests darrers anys arribarà a la seva fi. Es tracta de mantenir institucions jurídiques pròpies del nostre dret històric en un moment en què les obligacions, els contractes, les relacions contractuals econòmiques depassen, en un percentatge elevadíssim, els límits del territori on hem de legislar. En conseqüència, la necessitat de veure com articulem les velles institucions jurídiques amb la modernitat, demana, entre altres coses, el debat que es planteja en el si d’aquest Congrés. La reforma de la justícia, un objectiu de proporcions enormes, no s’acaba exclusivament en l’oficina judicial, sinó que, entre altres moltíssimes qüestions, requereix veure si hem de donar papers i funcions a altres operadors, si hem de trobar sistemes pels quals no tots els conflictes, petits i grans, acabin a les taules dels jutges. És possible la desjudicialització de determinats temes. És possible que algunes de les qüestions que cauen en els jutjats de la jurisdicció mercantil, passin als registradors de la propietat i mercantils. I és possible que els jutjats de pau, que almenys a Catalunya estan assolint un elevat nivell tecnològic i de dotació de personal, tinguin assignades més funcions de les que estan fent ara i intervinguin en casos de petits delictes i faltes, o puguin divorciar quan hi hagi mutu acord, tenint en compte que poden celebrar matrimonis. Segons un rigorós i completíssim estudi universitari, de totes les comunitats autònomes que tenen competències assumides —exceptuant Canàries, per la duplicitat d’òrgans—, Catalunya és la que més gasta en justícia. Però el cert és que la major despesa pública no va acompanyada de més resolució i menys congestió. Per això, cal que ens preguntem si realment la inversió va en la línia adequada o si, a més de la inversió, cal emprendre reformes profundes

Traçant línies que faran camí

i, sobretot, assegurar la utilització de tota la tecnologia que de mica en mica es van incorporant als jutjats i que ha d’ajudar al canvi inajornable. Són debats molt interessants que intentarem posar sobre la taula perquè tinguem, entre tots, una visió molt més clara de la situació. Una altra evidència que resulta d’aquest estudi és que estem invertint per sobre de la mitjana europea, i en despesa per càpita hem superat països com França, Itàlia, Àustria o Finlàndia. Per tant, crec que, finalment, hem d’abordar la qüestió de si l’organització i el sistema que tenim d’administració de justícia responen o no a les necessitats de la nostra societat. Per això deia que si el I Congrés Jurídic, després de l’aprovació de l’Estatut de Núria, va tenir una importància extraordinària en aquell moment; si la va tenir el Congrés de l’any 70 per preparar les bases per recuperar el nostre dret propi; si el 85 apreníem a viure en democràcia i en llibertat, i el 99 ens adonàvem que calia reformar profundament les lleis que quedaven desfasades, ara, al 2009, ens toca fer a tots una aportació positiva, no només crítica. A tots ens passa que, com que no ens agrada la situació que viu la justícia, acostumem a lamentar-nos-en; i, a més a més, com que a vegades hi hem de dedicar més temps del que voldríem, ens en queixem. Però la queixa i el lament no resolen els problemes. Jo tinc la sensació que ni aquells juristes de gran prestigi de la segona República, ni els pares i mares de l’actual dret civil català no pretenien ser importants, pretenien ser útils. I això és el que els proposo: que pensem sobretot a ser útils, més que no pas importants. Quan el Departament explica les inversions o les dades econòmiques producte de l’anàlisi de la despesa pública, no és que vulgui ser important, és que vol ser útil. Aquest esperit va ser, per exemple, el que va inspirar la redacció del títol tercer de l’Estatut, per introduir-hi novament que la cassació recaigui en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya; o que a Catalunya es pugui constituir un Consell de Justícia amb determinades atribucions quant a l’anàlisi del funcionament dels diferents òrgans judicials al territori català; o que la Generalitat tingui competències en matèria de demarcació i planta, perquè és qui coneix millor les necessitats del territori des de la proximitat. I ja no entro, perquè ho dono per fet, que algun dia deixarem de parlar de l’ús normal de la nostra llengua pròpia, cooficial amb la llengua castellana, dins l’administració de justícia. Avui, per a mi, un Congrés de l’Advocacia Catalana no és una trobada més del Consell dels Col·legis d’Advocats, sinó la gran trobada dels experts en matèria de defensa jurídica de les persones, de coneixement del dret i dels drets, que han de fer tot el possible per elaborar unes conclusions que marquin el camí en el canvi necessari que caracteritzarà les properes dècades.

MONTSERRAT TURA I CAMAFREITA

Ara és absolutament imprescindible que plantegem reformes estructurals de la justícia i no ens limitem a petits detalls de funcionament; ara reivindiquem més autogovern i majors competències, per exemple en matèria de gestió de personal, d’òrgans judicials... Si ho fem així, avançarem més de pressa i tot podrà ser millor la propera vegada, al proper congrés, que segur que es produirà també en algun moment clau, perquè el futur mai no és un camí planer. No per ser més importants; pretenem, senzillament, ser més útils al bon funcionament de la justícia, com estic convençuda que pretenen tots vostès en reunir-se en aquest Congrés de l’Advocacia Catalana a Figueres. Que siguin, doncs, molt útils a la societat catalana.

MONTSERRAT TURA I CAMAFREITA Consellera de Justícia

Extracte de la intervenció en l’acte d’obertura del III Congrés de l’Advocacia Catalana, al Castell de Sant Ferran de Figueres, el dia 1 d’octubre de 2009.

Índex 1. Introducció .......................................................................................................

2. Acte inaugural (enregistrat en DVD) ...............................................................

3. Ponències (enregistrades íntegrament en DVD) ............................................. a. Presentacions i resums ............................................................................... i. El Dret català en el marc del Dret europeu: La necessitat o justificació del Dret civil català dins el marc de la Unió Europea i les directives comunitàries ................................................................... ii. L’atribució de la instrucció penal al Ministeri Fiscal: debat obert El Fiscal instructor i el Jutge de la instrucció ............................... Materials de Dret comparat sobre la instrucció del procés penal pel Ministeri Fiscal, amb un apunt sobre els avantatges i desavantatges que es faci a Espanya ...................................................................... iii. La necessitat de la mediació ........................................................... iv. Dret internacional privat. L’aplicació de la legislació comunitària sobre Dret privat en els tribunals espanyols .................................. Aspectes generals de la cooperació en matèria civil...................... v. Cinema i Dret. La utilitat del Cinema per a la formació de juristes .....................................................................................................

4. Fòrums de debat - Blogs .................................................................................. a. Resum dels blogs ........................................................................................ i. III Congrés de l’Advocacia catalana ............................................... ii. Costes ............................................................................................... iii. Formació .......................................................................................... iv. Especialitats..................................................................................... v. Torn d’ofici ....................................................................................... vi. Advocats joves.................................................................................. vii. Passantia .......................................................................................... viii. El dret de vaga ................................................................................. ix. Accés a la carrera judicial ............................................................... x. Jutjats de pau ................................................................................... xi. Ciutat de la Justícia ......................................................................... xii. Funcionament dels jutjats............................................................... xiii. L’ús de la llengua catalana a l’Administració de justícia ............... xiv. Estrangeria ...................................................................................... xv. Col·legiació obligatòria ................................................................... xvi. Responsabilitat civil ........................................................................ xvii. Mediació familiar judicial i mediació i violència de gènere ......... xviii. Advocats i forces de seguretat ........................................................ xix. Arbitratge .........................................................................................

103 105 106 109 111 113 115 119 121 122 124 125 127 128 130 131 132 133 134 137 137

19 23 25

39 67 69 71 97

ÍNDEX

Dones advocades ............................................................................. Servei d’orientació jurídica ............................................................. Procuradors ..................................................................................... Gestió eficient dels despatxos d’advocats ....................................... Advocats i fiscals.............................................................................. Internacionalització de despatxos .................................................. Conciliació i polítiques d’igualtat ................................................... Notaris i registradors de la propietat ............................................. Advocats sèniors .............................................................................. Biblioteques col·legials.................................................................... Honoraris professionals i quota litis .............................................. Límits del dret de defensa ...............................................................

140 142 143 145 147 148 149 151 152 152 153 154

5. Internacionalització de despatxos ...................................................................

157

6. Mediació ...........................................................................................................

179

7. Programa cultural del Congrés ........................................................................

183

8. Fira de l’Advocacia ...........................................................................................

187

9. L’art dins el marc del III Congrés de l’Advocacia Catalana ............................

189

10. Acompanyants ..................................................................................................

195

11. Epíleg ................................................................................................................

197

xx. xxi. xxii. xxiii. xxiv. xxv. xxvi. xxvii. xxviii. xxix. xxx. xxxi.

Introducció JOSEP CANÍCIO President del Consell de l’Advocacia Catalana

Deu anys després de la celebració a Tarragona del II Congrés de l’Advocacia Catalana, la ciutat de Figueres, Capital Cultural del 2009, va acollir el III Congrés de les advocades i advocats del nostre país. Durant tres dies vam poder debatre tots aquells temes que havíem estat treballant des de feia mesos en els diversos blogs del Congrés, una eina nova que amb el seu dinamisme va assegurar una participació molt alta. A Figueres vam posar en comú totes les nostres reflexions, traient tot el suc a un programa dens i àgil al mateix temps. El Congrés es va celebrar en un context força especial per la coincidència de diversos fets molt significatius. D’una banda, els treballs d’elaboració legislativa de les normes que havien d’aplicar la Directiva europea de serveis, que han comportat canvis molt importants en el funcionament dels col·legis i als quals s’han afegit els canvis procedimentals introduïts per la nova oficina judicial. De l’altra, la litispendència que s’ha allargat molt en el temps de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya. I, per fi, la crisi econòmica que afecta moltes companyes i companys de manera directa. Vam parlar de moltes coses sense embuts i amb una riquesa d’implicació i aportacions remarcable, i la seriositat dels debats es va veure alleugerida pel marc geogràfic on ens trobàvem: la ciutat de Figueres i tot l’Empordà ens van acollir amb una extraordinària calidesa, i fins i tot la tramuntana es va mantenir en la justa mesura de què parlava el poeta. Tal com vaig dir durant l’acte de cloenda, en aquell moment no tancàvem res, ans al contrari: volíem deixar oberta la porta del debat per tal que tota l’advocacia catalana s’impliqués en l’estructuració de propostes que ens fessin avançar en els que havien de ser els nostres grans objectius: el servei a les ciutadanes i ciutadans que acudeixen a nosaltres, integrat en el servei a la societat

JOSEP CANÍCIO

en general, al país i a l’Estat de dret, i el servei a les nostres col·legiades i collegiats. Acabo amb la satisfacció de poder presentar-vos aquest llibre, que resumeix tot el que es va fer en el marc del Congrés i amb l’agraïment, un cop més, a totes les persones i institucions —al Col·legi d’Advocats de Figueres de manera destacada— que van fer possible aquesta fita històrica de l’advocacia catalana.

Acte inaugural

El III Congrés de l’Advocacia Catalana es va celebrar a la ciutat de Figueres els dies 1, 2 i 3 d’octubre de 2009. A l’acte inaugural del Congrés hi van assistir nombroses personalitats entre les quals hi havia la consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Montserrat Tura; la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Mª Eugènia Alegret; el president del Consejo General de la Abogacía Española, Carlos Carnicer; el president del Consell de l’Advocacia Catalana, Josep Canício; el president de la Diputació de Girona, Enric Vilert; l’alcalde de Figueres, Santi Vila, i el degà del Col·legi de Figueres, Jaume Torrent. Cadascuna de les personalitats va donar la benvinguda als assistents i congressistes. La consellera de Justícia i la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya van examinar la situació de la justícia a Catalunya, fent esment de les fites assolides per aconseguir la veritable modernització de l’Administració de justícia i també de les mancances encara existents. Les autoritats provincials i locals van lloar la ciutat i la comarca de l’Alt Empordà. Les intervencions del president del Consejo General de la Abogacía Española, Carlos Carnicer, i del president del Consell de l’Advocacia Catalana,

Acte inaugural

Josep Canício, van valorar els problemes principals de la professió i van reflexionar sobre l’oportunitat i la necessitat de realitzar trobades entre advocats i advocades com a punt de reunió, reflexió i treball en comú. Així mateix, el degà de Figueres, Jaume Torrent, va relatar l’origen del Congrés, la feina feta, els col·laboradors i la satisfacció per haver arribat a més de 300 congressistes, així com la posada en marxa de nous formats com els fòrums d’opinió, que serviran d’exemple per a propers congressos. Volem recordar en aquestes línies el poema d’en Carles Fages de Climent que va recitar el president del Consell de l’Advocacia Catalana, Josep Canício, i que va ser valorat pels assistents com una càlida benvinguda: Oració al Crist de la tramuntana Braços en creu, damunt la pia fusta, Senyor, empareu la closa i el sembrat Doneu el verd exacte al nostre prat i mesureu la tramuntana justa Que eixugui l’herba, i no ens espolsi el blat.

Ponències CARME GUIL Coordinadora

Durant la celebració del Congrés de l’Advocacia Catalana els dies 1, 2 i 3 d’octubre de 2009 al Castell de Sant Ferran de Figueres, es van desenvolupar cinc ponències a càrrec d’especialistes prestigiosos en cadascuna de les matèries objecte de tractament. Les ponències van ser les següents: 1. La necessitat o justificació del Dret civil català dins el marc de la Unió Europea i les directives comunitàries Ponent: Il·lm. Sr. Dr. Joan Manel Abril Campoy 2. L’atribució de la instrucció penal al Ministeri Fiscal: un debat obert Ponents: Il·lm. Sr. José María Mena Álvarez Il·lm. Sr. Dr. Juan Luis Gómez Colomer 3. La necessitat de la mediació Ponent: Dr. Jacques Faget 4. Dret internacional privat. L’aplicació de la legislació comunitària sobre Dret privat en els tribunals espanyols Ponent: Il·lma. Sra. Dra. Alegria Borràs 5. Cinema i Dret: la utilitat del Cinema per a la formació dels juristes Ponent: Il.lm. Sr. Dr. Javier de Lucas

Primera ponència

El Dret català en el marc del Dret europeu: la necessitat o justificació del Dret civil català dins el marc de la Unió Europea i les directives comunitàries Ponent:

JOAN MANEL ABRIL CAMPOY Resum a càrrec de Juan Antonio García Cazorla, degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Sabadell

Com a primer plat, vam gaudir de la ponència inicial a càrrec de l‘insigne jurista i encisador orador l’Il·lm. Dr. Joan Manel Abril Campoy, professor titular de Dret civil a la Universitat Autònoma de Barcelona (actualment en situació de serveis especials), magistrat de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra des del 2003, director dels Serveis Jurídics de l’Ajuntament de Barcelona des de l’any 2007, i autor de diverses monografies i articles d’investigació en l’àmbit del Dret civil i, especialment, del Dret civil de Catalunya. La darrera monografia, publicada el 2002, es titula La rescisión del contrato por lesión, i ha col·laborat també en els comentaris del Llibre IV del Codi civil de Catalunya. El moderador, el qual subscriu aquest resum, va manifestar de manera decidida i com a contrapunt la seva convicció de suprimir la rescissió per lesió ultra dimidium (l’engany a mitges) del nostre ordenament jurídic, tal com va fer García Goyena en el Codi civil comú al segle XIX seguint els codis més liberals —el francès i el belga—, ja que aquesta institució, segons el meu parer, enguany no té raó de ser. I més encara si tenim en compte la realitat social actual i l’evolució del Dret pri-

JOAN MANEL ABRIL CAMPOY

vat europeu. Òbviament, el ponent, com un dels especialistes principals en la matèria —com s’ha dit per la seva monografia—, és un defensor clar d’aquest institut jurídic i de la seva pertinença al nostre ordenament. Ara bé, tant el ponent com el moderador van concloure que, malgrat les seves opinions contraposades en la matèria, això no constituiria cap circumstància insalvable. En realitat, l’autor de la ponència va demostrar una vegada més la capacitat de connectar amb l’auditori a través d’una intervenció entenedora i captivadora, en la qual va posar de manifest, com a extrem inicial, que davant els esforços europeus per intentar aconseguir un Dret privat europeu d’ençà de 1990 —i d’aquesta manera unificar el Dret privat—, a Catalunya s’ha apostat per la codificació del Dret propi en l’exercici legítim de les competències exclusives en la matèria que tant la Constitució (art. 149.1.8) com l’Estatut d’Autonomia (art. 129) li atribueixen. Tal com va manifestar el ponent, l’opció escollida comporta menys seguretat jurídica en l’entorn europeu i uns costos majors en les transaccions. D’altra banda, cal també tenir present que, al contrari de la majoria d’estats membres de la Unió Europea, els casos de Catalunya i d’Anglaterra són diferents, atès que es doten d’un Dret propi en l’àmbit civil que contrasta amb l’ordenament jurídic civil de l’Estat —Espanya i Gran Bretanya respectivament. La Unió Europea ha intentat assolir l’harmonització i l’aproximació del Dret privat a través de dos mecanismes que troben el seu emparament en els articles 94 i 95 TCEE: l’un, el de les directives, i l’altre, l’intent de codi de Dret privat europeu. Respecte al primer, hi ha dos obstacles que el fan inoperant: es tracta d’aproximacions de mínims i que no disposen d’eficàcia directa horitzontal. Quant al segon, el mateix Parlament de la UE (Resolució de 15 de novembre de 2001) ha reconegut la impossibilitat d’assolir un codi únic europeu, ja que les diferències que separen els països en àmbits que marquen tant la idiosincràsia d’un territori com el Dret de família o de successions, han limitat els seus efectes a l’hora d’harmonitzar el Dret patrimonial.

El Dret català en el marc del Dret europeu: la necessitat o justificació del Dret civil català dins…

En aquest entorn d’idees, l’àmbit de l’harmonització es redueix al Dret patrimonial (obligacions i contractes, enriquiment injust, responsabilitat extracontractual i drets reals). Es determina que la seva elaboració serà en relació amb un body of rules similar al soft law (principis del Dret contractual europeu o principis unidroit) i s’estableix un calendari que preveu que l’any 2009, com efectivament ha succeït, es configuri un common frame of reference. Malgrat aquest intent d’aproximació, cal vèncer obstacles importants com l’hermenèutica pròpia o la incorporació d’aquests avenços al procés codificador intern. La ponència íntegra es troba enregistrada al DVD adjunt a aquest llibre.

Segona ponència

L’atribució de la instrucció penal al Ministeri Fiscal: un debat obert Ponents:

JOSÉ MARÍA MENA ÁLVAREZ JUAN LUIS GÓMEZ COLOMER Presentació a càrrec de Miquel Samper Rodríguez, degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa

Sovint, quan has d’assistir a una conferència, durant els dies previs t’envaeix el temor —fundat, entre altres, per la gran casuística— que pugui ser soporífera, pesada i, a més, poc profitosa o més aviat no aprofitable per a la teva vida laboral del dia a dia. La instrucció de les causes penals en mans de la fiscalia, com a mesura per intentar descongestionar el gran volum d’assumptes que recauen dia sí dia també als jutjats d’instrucció, generava expectatives positives, sobretot per la gran i acreditada vàlua professional dels conferenciants. Doncs bé, va arribar el dia. I amb tota la sinceritat amb la qual puc revestir les meves paraules haig de dir que vaig assistir a un debat senzillament excel·lent i exquisit. Hi havien dues tesis per defensar, contràries pel que fa a la proposta final de cada un dels ponents, però coincidents en el fet que és imprescindible una reforma urgent del sistema d’instrucció actual. Van ser exposades d’una forma més que brillant, tant per l’exfiscal en cap de la Fiscalia de Catalunya, Josep Maria Mena, el qual va considerar com a positiva la proposta que la instrucció de les causes penals estigués en mans dels fiscals; com pel catedràtic de Dret processal de la Universitat de Castelló, Juan Luís Gómez Colomer, el qual es va postular com a defensor del sistema actual, això sí, amb una més que ne-