i
J a fa g airebé un any q ue es dedica a fer fotos de coses abandonades. Té com a m ínim un p arell de feines cada dia, a v eg ades tantes com sis o set, i sem p re q ue ell i els seus com p any s entren en una altra casa es troben cara a cara am b les coses, am b les innom brables coses v elles q ue h i h an deix at les fam ílies q ue n’h an m arx at. Tots els absents h an fug it ap ressats, av erg ony its, confosos, i é s seg ur q ue els llocs on v iuen ara (si é s q ue n’h an trobat cap i no es p assen el dia al carrer) són m é s p etits q ue les cases q ue h an p erdut. C ada casa é s una h istò ria de fracà s — de fallida i im p ag am ent, de deute i ex ecució h ip otecà ria— i ell s’h a p rop osat docum entar els ú ltim s rastres q ue q ueden d’aq uestes v ides escam p ades p er tal de dem ostrar q ue les fam ílies desap areg udes v an ser aq uí, q ue els fantasm es d’aq uesta g ent a q ui no v eurà ni coneix erà m ai encara són p resents en les coses abandonades i escam p ades en aq uestes cases buides. L a feina es diu desem barassar, i ell form a p art d’una brig ada de q uatre p ersones q ue treballen p er a la D unbar R ealty C orp oration, q ue subcontracta aq uest serv ei de « conserv ació dom è stica» als bancs de la z ona q ue ara són els am os de les p rop ietats en q ü estió. Els barris p erifè rics del sud de F lorida són p lens d’aq uestes estructures q ue s’h an q uedat ò rfenes, i com q ue als bancs els interessa rev endre-les tan de p ressa com es p ug ui, les cases buides s’h an de netejar, arreg lar i deix ar a 7
016-SUNSET PARK.indd 7
11/10/10 08:12:22
p unt p er enseny ar-les a p ossibles com p radors. En un m ón de ruïna econòmica i de dificultats implacables i sempre creixents, desem barassar é s un dels p ocs neg ocis p rò sp ers en aq uesta z ona. Sens dubte h a ting ut sort de trobar aq uesta feina. No sap q uant tem p s h o p odrà sup ortar, p erò el sou està bé i, en un lloc on la feina escasseja cada cop m é s, no es p ot considerar sinó una bona feina. Al p rincip i es q uedav a p erp lex p el caos i la brutícia, p er l’abandó. R ara é s la casa on entra i q ue els antics p rop ietaris h ag in deix at en p erfecte estat. El m é s norm al é s q ue h i h ag i h ag ut un esclat de v iolè ncia i d’ira, una ú ltim a destrossa d’un v andalism e cap riciós — des de les aix etes obertes en p iq ues i banyeres sobreeixides fins a les parets destrossades a cops de maça o les parets plenes de grafits obscens o de forats de bala, p er no p arlar de les canonades arrencades, de les catifes tacades de lleix iu o de les m untany es de p orq ueria ap ilada al terra del m enjador. Potser són ex em p les ex trem s, actes im p ulsius desferm ats p er la rà bia dels desp osseïts, p roclam es de desesp eració fastig oses p erò com p rensibles, p erò encara q ue no sem p re senti rep ug nà ncia q uan entra en una casa, m ai no obre una p orta sense tenir p or. I nev itablem ent, la p rim era cosa am b q uè h a de lluitar é s l’olor, la bafarada d’aire ranci q ue li entra p els narius, les arom es om nip resents en q uè es barreja la floridura, la llet agra, la merda de gat, els vàters bruts i el menjar p odrint-se al m arbre de la cuina. Ni l’aire fresc q ue entra per les finestres obertes no pot eliminar les olors; ni la neteja m é s curosa i m é s circum sp ecta no p ot esborrar la p udor de la derrota. D esp ré s, sem p re h i h a els objectes, les p ertinences oblidades, les coses abandonades. Fins ara ha fet milers de fotografies, i entre el seu arx iu q ue no p ara d’ex p andir-se s’h i p oden trobar im atg es de llibres, sabates i q uadres a l’oli, p ianos i torradores, nines, jocs de te i m itjons bruts, telev isors i jocs de taula, v estits 8
016-SUNSET PARK.indd 8
11/10/10 08:12:22
de festa i raq uetes de tennis, sofà s, llenceria de seda, p istoles de silicona, x inx etes, ninots de p là stic, barres de llav is, fusells, matalassos descolorits, ganivets i forq uilles, fitxes de pòq uer, una col·lecció de seg ells i un canari m ort estirat al fons d’una g à bia. No té ni idea de q uè l’em p eny a fer aq uestes fotos. É s conscient q ue é s una activ itat v ana, q ue no p ot fer cap serv ei a ning ú , p erò tot i aix í cada cop q ue entra en una casa li sem bla q ue les coses el criden, q ue li p arlen am b la v eu de la g ent q ue ja no h i é s, q ue li dem anen q ue se les m iri un ú ltim cop abans q ue se les endug uin. Els altres m em bres de la brig ada es riuen d’ell p er aq uesta dè ria de fer fotos, p erò no ell no els fa cas. No els té g aire en com p te, i de fet els m eny sp rea a tots. En V ictor, q ue é s el cap de la brigada però té el cervell entumit; en P aco, q ue é s tartam ut p erò p arla p els descosits, i en F reddy , q ue é s tan g ras q ue bleix a en lloc de resp irar — els tres m osq ueters del judici final— . L a llei diu q ue tots els objectes q ue es puguin aprofitar i q ue estiguin per sobre d’un valor determinat s’han d’entreg ar al banc, q ue està oblig at a tornar-los als p rop ietaris, p erò els seus com p any s arrep leg uen tot el q ue els sem bla sense cap m ena de rem ordim ent. A ell el p renen p er x im p le p erq uè no en v ol saber res, d’aq uests botins — les am p olles de w h isky , les rà dios, els rep roductors de C D , els eq uip s de tir am b arc, les rev istes p orno— p erò l’ú nic q ue v ol són les fotos — no p as les coses, sinó les fotos de les coses— . J a fa una tem p orada q ue a la feina p arla tan p oc com p ot. En Paco i en F reddy li diuen El M udo. Té v int-i-v uit any s i, q ue ell sà p ig a, no té am bicions. No en té d’urg ents, en tot cas, no té una idea clara de q uè p ot com p ortar construir-se un futur p lausible. Sap q ue no es q uedarà g aire m é s a F lorida, q ue av iat arribarà el m om ent en q uè sentirà la necessitat de tornar a marxar, però fins q ue aq uesta necessitat no m aduri i esdev ing ui una oblig ació d’actuar, ja li v a bé q uedar-se en el p resent i no m irar endav ant. Si h a aconse9
016-SUNSET PARK.indd 9
11/10/10 08:12:22
g uit res en els set any s i m ig q ue fa q ue v a deix ar la univ ersitat i es v a com enç ar a v aldre p er ell, é s la cap acitat de v iure en el p resent, de lim itar-se a l’ara i aq uí, i si bé no é s l’h abilitat m é s lloable en q uè h om p ug ui p ensar, li h a calg ut m olta discip lina i m olt autocontrol p er aconseg uir-la. No tenir p lans, é s a dir, no tenir anh els ni esp erances, conform ar-te am b el q ue tens, acceptar el q ue el mó n et dó na des d’una albada fins a la seg ü ent — p er v iure aix í h as de v oler m olt p oc, tan p oc com é s h um anam ent p ossible. D e mica en mica ha anat reduint els seus desitjos fins al q ue ja s’acosta a allò q ue é s estrictam ent essencial. H a deix at el tabac i la beg uda, ja no m enja en restaurants i no té ni telev isor, ni rà dio, ni ordinador. V oldria canv iar el cotx e p er una bicicleta, p erò no es p ot p as desfer del cotx e, ja q ue les distà ncies q ue h a de fer p er anar a treballar són m assa g rans. Passa el m ateix am b el telè fon m ò bil q ue p orta a la butx aca, q ue li encantaria llenç ar a la brossa, p erò tam bé el necessita p er treballar i p er tant no en p ot p rescindir. L a cà m era dig ital p otser v a ser un cap rici, p erò v istos l’esforç i l’av orrim ent q ue com p orta la interm inable feina de desem barassar, li sem bla q ue li està salv ant la v ida. Pag a p oc de llog uer, ja q ue v iu en un p is p etit situat en un barri p obre, i m é s enllà de g astar-se diners en les necessitats m é s bà siq ues, l’ú nic lux e q ue es p erm et é s com p rar-se llibres, llibres en rú stica, sobretot nov el·les, nov el·les am ericanes, nov el·les ang leses, nov el·les estrang eres traduïdes, p erò en el fons els llibres no són tant un lux e com una necessitat, i lleg ir é s una addicció de la q ual no es v ol curar. S i no fos per la noia, segurament marxaria abans de final de m es. Té p rou diners estalv iats p er anar allà on v ulg ui, i no h i h a dubte q ue ja està fart del sol de F lorida — q ue, desp ré s de p ensar-h i m olt, està conv enç ut q ue fa m é s m al q ue bé — . Troba q ue é s un sol m aq uiav è l·lic, un sol h ip ò crita, i q ue la llum q ue g enera no il·lum ina les coses sinó q ue les enfosq ueix — t’enceg a 10
016-SUNSET PARK.indd 10
11/10/10 08:12:22
am b una refulg è ncia constant i m assa clara, t’esterreca am b alenades d’una humitat vaporosa, et desestabilitz a amb reflex os q ue sem blen m iratg es i am b estridents onades de buidor— . Tot són resp lendors i llam p ades, p erò no ofereix ni substà ncia, ni tranq uil·litat, ni trev a. Tot i aix í, v a ser sota aq uest sol q ue v a v eure la noia p er p rim er cop , i com q ue no es p ot conv è ncer de deix ar-la, continua v iv int am b el sol i intenta fer-h i les p aus. Es diu Pilar Sanch ez , i la v a conè ix er fa sis m esos en un p arc p ú blic, una trobada p uram ent accidental a ú ltim a h ora d’una tarda de dissabte de m itjans del m es de m aig , la coneix enç a m é s inv ersem blant de totes les coneix ences. Ella estav a asseg uda a la g esp a lleg int un llibre, i a m eny s de tres m etres d’ella ell tam bé estav a asseg ut a la g esp a lleg int un llibre, q ue v a resultar q ue era el m ateix q ue el d’ella, el m ateix llibre en una edició idè ntica en rú stica, E l gran G atsby, q ue ell lleg ia p er tercera v eg ada des q ue el seu p are l’h i h av ia reg alat q uan h av ia fet setz e any s. F eia v int o trenta m inuts q ue era allà asseg ut, im m ers en el llibre i p er tant aïllat del q ue l’env oltav a, q uan de sobte v a sentir alg ú q ue reia. Es v a g irar, i en aq uell p rim er cop d’ull fatídic en q uè la v a v eure allà asseg uda, som rient-li i asseny alant el títol del llibre q ue tenia a les m ans, ell v a sup osar q ue no tenia ni setz e any s, q ue de fet era nom é s una noia m olt jov eneta, una adolescent m enuda q ue duia uns p antalons curts tallats i arrap ats, unes sandà lies i una ex ig ua sam arreta de tirants, la m ateix a roba q ue p orta q ualsev ol noia m itjanam ent atractiv a de les reg ions del sud de F lorida caloroses i bany ades p el sol. No é s m é s q ue una nena, es v a dir, p erò tot i aix í s’estav a allà am b els braç os i cam es suaus al descobert i am b un rostre desp ert i som rient, i ell, q ue g airebé m ai no riu a res ni a ning ú , la v a m irar als ulls v ius i foscos i li v a tornar el som riure. Sis m esos desp ré s, ella encara é s m enor d’edat. El carnet de conduir diu q ue té disset anys, q ue no en farà divuit fins al m aig , i p er tant ell h a d’anar am b com p te q uan é s am b ella en 11
016-SUNSET PARK.indd 11
11/10/10 08:12:22
p ú blic, h a d’ev itar de totes totes fer res q ue p ug ui aix ecar les sosp ites dels lascius, ja q ue una sola trucada a la p olicia d’alg un manefla indignat podria enviar- lo a la garjola. C ada matí q ue no é s cap de setm ana ni festiu, l’acom p any a am b el cotx e a l’institut J oh n F . K ennedy , on estudia l’ú ltim curs i treu p rou bones notes p er tenir p ersp ectiv es d’anar a la univ ersitat i g uany ar-se la v ida fent d’inferm era, p erò no la deix a p as dav ant l’edifici. S eria massa perilló s. A lgun professor o algun treballador de l’institut p odria v eure’ls junts dins el cotx e i donar l’alarm a, de m anera q ue la deix a tres o q uatre carrers abans d’arribar al K ennedy . No li fa cap p etó. No la toca. A ella l’entristeix aq uesta contenció, ja q ue es considera una dona dreta i feta, p erò accep ta aq uesta falsa indiferè ncia p erq uè ell li h a dit q ue h a d’accep tar-la. Els p ares de la Pilar es v an m atar en un accident de cotx e fa un parell d’anys, i fins q ue no es va traslladar al pis d’ell al juny, desp ré s q ue s’acabé s el curs, v a v iure a casa de la fam ília, am b les seves tres germanes grans. L a M aria, q ue té vint anys; la Teresa, q ue en té v int-i-tres, i l’Ang ela, q ue en té v int-i-cinc. L a M aria estudia un m ò dul p er ser esteticista. L a Teresa treballa de caix era en un banc de la ciutat. L ’Ang ela, q ue é s la m é s g uap a de totes, fa de cam brera en una cocteleria. Seg ons la Pilar, a v eg ades dorm am b els clients p er diners. L a Pilar s’afany a a afeg ir q ue s’estim a l’Ang ela, q ue s’estim a totes les sev es g erm anes, p erò q ue s’aleg ra d’h av er m arx at d’aq uella casa, q ue é s m assa p lena de records dels seus p ares, i, a m é s a m é s, no p ot ev itar estar enfadada am b l’Ang ela p erq uè fa el q ue fa, considera q ue é s un p ecat q ue una dona es v eng ui el cos, i é s un alleujam ent no h av er de barallar-se m é s am b ella p er aix ò . Sí, li diu, el seu p is é s un cau m inú scul, la casa on v iuen les sev es g erm anes é s m olt m é s g ran i m é s cò m oda, p erò alm eny s al seu p is no h i h a en C arlos J unior, q ue té div uit m esos, i aix ò tam bé é s un gran alleujament. E l fill de la T eresa no es porta pas ma12
016-SUNSET PARK.indd 12
11/10/10 08:12:22
lam ent, i la Teresa no té la culp a q ue el seu m arit estig ui destinat a l’I raq i q ue ella h ag i de treballar un m unt d’h ores al banc, p erò aix ò no li dóna p as el dret d’encolom ar la feina de cuidar la criatura a la sev a g erm ana p etita un dia sí i l’altre tam bé . L a Pilar v olia ser com p rensiv a, p erò no p odia ev itar q ue li m olesté s. Necessita tem p s p er estar sola i p er estudiar, v ol arribar a ser alg una cosa, ¿ i com p ot fer-h o si es p assa el dia canv iant bolq uers? Els nens estan bé p er als altres, p erò ella no en v ol saber res. G rà cies, diu, p erò no en v ull. Ell està m erav ellat p er la sev a ferm esa i la sev a intel·lig è ncia. F ins i tot el p rim er dia, asseg uts al p arc p arlant d’E l gran G atsby, es v a q uedar adm irat q ue lleg ís el llibre p el seu com p te i no p as p erq uè alg un p rofessor l’h i h ag ué s m anat, i desp ré s, q uan la conv ersa v a av anç ar, es v a q uedar doblem ent adm irat q uan ella es v a p osar a defensar q ue el p ersonatg e m é s im p ortant del llibre no era la D aisy , ni en Tom , ni tan sols el m ateix G atsby , sinó en Nick C arraw ay . Ell li v a dem anar q ue l’h i ex p liq ué s. Perq uè é s el q ue narra la h istò ria, v a dir ella. É s l’ú nic p ersonatg e q ue toca de p eus a terra, l’ú nic q ue p ot m irar m é s enllà d’ell mateix. T ota la resta só n persones perdudes i superficials, i sense la com p assió i la com p rensió d’en Nick no p odríem sentir res p er ells. El llibre dep è n d’en Nick. Si la h istò ria l’ex p liq ué s un narrador om niscient, no funcionaria ni la m eitat de bé de com funciona. N arrador omniscient. Sap q uè v ol dir el term e, de la m ateix a m anera q ue sap q uè v ol dir p arlar de suspensió de la incredulitat, de biogè nesi, d’antilogaritmes i del cas B row n vs. el C onsell d’E ducació. ¿ C om p ot ser — es p reg unta ell— q ue una noia com la Pilar Sanch ez , am b un p are q ue v a treballar tota la v ida de carter, am b tres g erm anes m é s g rans q ue v iuen satisfetes en una m aresm a de m onò tones rutines dià ries, h ag i sortit tan diferent de la resta de la fam ília? L a Pilar v ol ap rendre coses, té p lans, treballa de v alent, i ell està m é s q ue content d’anim ar-la, 13
016-SUNSET PARK.indd 13
11/10/10 08:12:22
de fer el q ue p ot p er ajudar-la a av anç ar en la sev a educació. D es del dia q ue v a m arx ar de casa i es v a instal·lar al seu p is, ell li h a ex p licat els p unts m é s com p licats p er treure bona nota en els ex à m ens de selectiv itat, li h a rev isat tots els deures q ue h av ia d’entreg ar, li h a enseny at nocions d’anà lisi m atem à tica (q ue no fan al seu institut) i li h a lleg it desenes de nov el·les, relats i p oem es en v eu alta. Ell, el jov e sense am bicions, l’ex estudiant univ ersitari q ue v a desdeny ar els arreus de la sev a v ida p riv ilegiada, s’ha proposat ser ambició s per ella, empè nyer- la fins allà on v ulg ui arribar. L a p rim era p rioritat é s la univ ersitat, una bona univ ersitat am b una beca com p leta, i q uan h i sig ui, p ensa q ue la resta ja anirà v enint. Ara m ateix , ella té el som ni de ser inferm era, p erò les coses canv iaran, n’està seg ur, i està ben conv enç ut q ue està cap acitada p er entrar a m edicina i estudiar p er ser m etg essa. V a ser ella q ui v a p rop osar d’anar a v iure am b ell. A ell no se li h auria acudit m ai p rop osar un p la tan ag osarat, p erò la Pilar h i estav a decidida, em p esa p el desig de fug ir i encisada p er la p ossibilitat de dorm ir am b ell cada nit, i desp ré s q ue ella li sup liq ué s q ue p arlé s am b l’Ang ela, q ue era q ui m antenia tota la colla i p er tant q ui tenia l’ú ltim a p araula sobre les decisions fam iliars, ell v a anar a v eure la g erm ana g ran i v a aconseg uir conv è ncer-la. Al p rincip i s’h i v a g irar d’esq uena, i v a dir q ue la Pilar era m assa jov e i inex p erta p er p lantejar-se un p as tan transcendental. Sí, ja sabia q ue la sev a g erm ana estav a enam orada d’ell, p erò no trobav a bé aq uell am or p er la diferè ncia d’edat, q ue faria q ue tard o d’h ora ell es cansé s de la sev a jog uina adolescent i la deix é s am b el cor trencat. Ell v a rep licar q ue seg uram ent seria a l’inrev é s, q ue seria ell q ui es q uedaria am b el cor trencat. L lav ors, deix ant de banda el tem a dels cors i els sentim ents, v a p resentar els seus m otius en term es p uram ent pràctics. L a P ilar no treballava, va dir, era un llast per a les finances fam iliars, i ell estav a en disp osició de m antenir-la i 14
016-SUNSET PARK.indd 14
11/10/10 08:12:22
treure’ls la cà rreg a de sobre. Al cap dav all, no se l’enduia p as a la X ina. Elles v iv ien a q uinz e m inuts a p eu del seu p is, i p odrien v eure-la tant com v oldrien. Per tancar el tracte, els v a oferir reg als, q ualsev ol cosa q ue v olg uessin p erò q ue no p og uessin com p rar-se. Per a sorp resa i div ersió dels tres p allassos de la brig ada, v a canv iar tem p oralm ent la sev a actitud env ers les norm es de la feina, i durant la setm ana seg ü ent v a p isp ar un telev isor de p antalla p lana nou de trinca, una cafetera elè ctrica de g am m a alta, un tricicle v erm ell, trenta-sis p el·lícules (inclò s un p ack de col·leccionista am b la sè rie com p leta d’E l padrí), un m irall de m aq uillatg e p rofessional i un joc de cop es de v i de cristall, q ue v a p resentar deg udam ent a l’Ang ela i les sev es g erm anes com a ex p ressió de la sev a g ratitud. En altres p araules, la Pilar ara v iu am b ell p erq uè v a subornar la fam ília. L a v a com p rar. Sí, ella n’està enam orada, i sí, m alg rat els seus escrú p ols i els seus dubtes interns, ell la corresp on, p er m é s inv ersem blant q ue ho trobi. Q ue q uedi clar q ue no é s algú q ue tingui una fix ació esp ecial p er les jov enetes. F ins ara, totes les dones de la sev a v ida h an estat si fa no fa de la sev a edat. Per tant, p er a ell la Pilar no rep resenta l’encarnació d’un ideal fem ení — é s nom é s ella m ateix a, un bocinet de sort q ue es v a trobar una tarda en un p arc p ú blic, una ex cep ció a q ualsev ol reg la— . Tam p oc no es p ot ex p licar p er q uè se sent atret p er ella. Adm ira la sev a intellig è ncia, sí, p erò al cap dav all aix ò no té g aire im p ortà ncia, ja q ue h a adm irat la intel·lig è ncia d’altres dones abans q ue ella sense q ue p er aix ò l’h ag in atret. L a troba g uap a, p erò no té p as una bellesa ex cep cional, no é s bonica d’una m anera objectiv a (tot i q ue tam bé es p odria dir q ue totes les noies de disset any s són boniq ues, p er la senz illa raó q ue tot el q ue é s jov e é s bell). Però tant é s. No se n’h a enam orat p el cos ni p el cerv ell. ¿ Q uè é s, doncs? ¿ Q uè é s el q ue el reté aq uí q uan tota la resta li diu q ue n’h auria de m arx ar? L a m anera com el m ira, p otser, la fe15
016-SUNSET PARK.indd 15
11/10/10 08:12:22
rocitat del seu esg uard, la intensitat dels seus ulls q uan l’escolta, la sensació q ue ella està del tot p resent q uan són junts, de ser l’ú nica p ersona q ue ex isteix p er a ella sobre la faç de la Terra. A v eg ades, q uan treu la cà m era i li enseny a les fotos de les coses abandonades, a ella se li om p len els ulls de llà g rim es. Té un cantó tendre i sentim ental q ue é s g airebé cò m ic, troba, p erò tot i aix í el com m ou la sev a tendresa, aq uesta v ulnerabilitat dav ant el dolor dels altres, i com q ue tam bé p ot ser tan dura, tan x erraire i riallera, m ai no p ot p redir q uina p art d’ella sortirà en un m om ent determ inat. A la curta p ot ser m olt cansat, p erò troba q ue a la llarg a é s m illor aix í. Ell, q ue s’h a neg at tantes coses durant tants any s, q ue h a estat tan ferm en les sev es renú ncies, q ue h a ap rè s a dom inar el seu h um or i a anar p el m ón am b un distanciam ent obstinat i indiferent, h a tornat a p oc a p oc a la v ida dav ant els ex cessos em ocionals d’ella, dav ant la sev a com bustibilitat, dav ant les sev es llà g rim es sensibleres en v eure la im atg e d’un ós de p eluix abandonat, una bicicleta trencada o un gerro de flors pansides. L a primera vegada q ue es van ficar al llit, ella li va assegurar q ue no era v erg e. Ell se la v a creure, p erò q uan v a arribar el m om ent d’entrar-li, ella el v a rebutjar i li v a dir q ue no h av ia de fer-h o. El forat de fer nens era una z ona p roh ibida, v a dir, absolutam ent v etada als m em bres v irils. L es lleng ü es i els dits es p odien accep tar, p erò no p as els p enis, sota cap condició, m ai de la v ida. Ell no tenia ni idea de q uè p arlav a. Portav a p reserv atiu, ¿ no? Estav en p roteg its, i no h av ien de p atir p er res. Ah , v a dir ella, aq uí era on s’eq uiv ocav a. L a Teresa i el seu m arit tam bé h av ien creg ut sem p re en els p reserv atius, i m ira q uè els h av ia p assat. No h i h av ia res q ue fes m é s p or a la Pilar q ue la idea de q uedar-se em barassada, i no arriscaria m ai el seu destí confiant en una d’aq uelles gomes sospitoses. S ’estimava mé s tallar-se les v enes o saltar daltabaix d’un p ont q ue q uedar-se p reny ada. ¿ H o entenia? Sí, h o entenia, p erò , ¿ q uina era l’alter16
016-SUNSET PARK.indd 16
11/10/10 08:12:22
nativ a? El forat de passar-s’ho bé, v a dir. L ’Ang ela n’h i h av ia p arlat, i ell v a h av er de reconè ix er q ue des d’un p unt de v ista estrictam ent biolò g ic i m è dic era l’ú nica form a seg ura de control de la natalitat q ue h i h av ia al m ón. J a fa sis m esos q ue accep ta els seus desitjos, i restring eix tota p enetració am b el p enis al seu forat de p assar-s’h o bé i no fica res q ue no sigui la llengua i els dits al seu forat de fer nens. Aq uestes són les anom alies i les idiosincrà sies de la sev a v ida am orosa, q ue tot i aix í é s una v ida am orosa rica, una esp lè ndida associació erò tica q ue no sem bla q ue h ag i de decaure en un futur proper. A l final, é s aq uesta complicitat sexual el q ue el llig a a ella i el reté en aq uesta calorosa terra de cases ruïnoses i buides. Està cap tiv at p er la sev a p ell. É s p resoner de la sev a boca jov e i ardent. Se sent a g ust en el seu cos, i si m ai troba el coratge per marxar, sap q ue se’n penedirà fins al final dels seus dies.
17
016-SUNSET PARK.indd 17
11/10/10 08:12:22