Comissió del Torn d’Ofici Comissió de Relacions amb l’Administració i la Justícia
Criteris l’Assistència Lletrada Detingut per a
al
Segona edició
tirant lo blanch
CRITERIS PeR A L’ASsISTèNCIA LlETRADA AL detingut Segona Edició
4
Criteris per a l’assistència lletrada al detingut
Copyright ® 2011 És rigorosament prohibida, sense l’autorització dels titulars del «copyright», sota les sancions establertes a la llei, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic i la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públics. En cas d’errates i actualitzacions, l’Editorial Tirant lo Blanch publicarà la pertinent correcció en la pàgina web www.tirant.com (http://www.tirant.com).
© colegi d’advocats de barcelona
© d’aquesta edició: tirant lo blanch c/ Arts Grafiques, 14 - 46010 - València TELFS: 96/361 00 48 - 50 FAX: 96/361 41 51 Email:tlb@tirant.com http://www.tirant.com Llibreria virtual: http://www.tirant.es dipòsit legal: V i.s.b.n.: 978-84-9004-243-4 imprimeix: Guada Impresores, s.l. maqueta: pmc Media Pot enviar-nos els seus suggeriments a atencioncliente@tirant.com. També disposa d’un Procediment de queixes, d’acord amb el que s’estableix a www.tirant.net/index.php/empresa/politicas-de-empresa.
El dret a l’assistència lletrada al detingut
5
Pròleg a la segona edició Transcorreguts quasi dos anys de la publicació d’aquests “Criteris per a l’assistència Lletrada al Detingut” continuen subsistint les raons que portaren a l’ICAB a la seva edició: difondre entre els professionals els criteris jurisprudencials i doctrinals consolidats respecte el contingut material del dret de defensa a l’àmbit de l’ assistència lletrada al detingut i superar la interpretació literal que es ve portant a terme de les normes legals de referència per part de Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, para acomodar-la a l’exegesi jurisprudencial dels nostres més Alts Tribunals. Amb aquestes idèntiques finalitats abordem aquesta segona edició. Hem considerat oportú la seva actualització amb la inclusió de jurisprudència especialment rellevant del Tribunal Europeu de Drets Humans i informes sobre la matèria del Comitè Europeu de Prevenció de la Tortura (CPT). Incorporem així mateix les “Conclusions de la taula de treball sobre criteris de assistència lletrada al detingut i la seva acomodació a la realitat legal i jurisprudencial “. organitzada por el ICAB en data 11 de juny de 2010, en la que varem tenir l’honor de comptar amb la presència de la Jutgessa Degana de Barcelona, juntament amb altres representants de la Judicatura, Fiscalia i del nostre Col.legi. La immediata notificació de tota detenció al Col.legi de Abogados respectiu, la facilitació per part del Lletrat assistent del degut assessorament tècnic sobre la conducta a observar por el detingut durant els interrogatoris, la intervenció durant la pràctica de dita diligència, la necessària comunicació entre lletrat i detingut de manera no reservada como garantía del efectiu exercici del dret de defensa des del mateix moment de la detenció, són algunes de las conclusions ratificades en dita reunió, en les que es va posar de relleu la existència de “disfuncions en l’aplicació pràctica de los drets i garanties que es deriven de l’article 17.3 de la C.E, de conformitat con l’exegesi jurisprudencial en la matèria “. En aquestes circumstàncies a tots els que ostentem la defensa jurídica ens correspon promoure i garantir que els drets fonamentals de tot detingut estiguin plenament garantits a partir de la assumpció dels criteris legals i jurisprudencials reiteradament enunciats i de deficient observança en la pràctica diària. A aquesta justa labor novament us emplacem.
Jordi de Tienda Diputat de la Junta de Govern de l’Il·lustre Col·legio d’Advocats de Barcelona Coordinador d’aquests Criteris
El dret a l’assistència lletrada al detingut
7
El Dret a l’assistència lletrada al detingut recolegida en l’article 17.3 de la C.E. i 520 L.E.Cr. El Dret a l’assistència lletrada té una doble projecció constitucional: És necessari distingir respecte d’això entre l’assistència lletrada al detingut en les diligències policials i judicials que la Constitució reconeix en l’article 17.3 com una de les garanties del dret a la llibertat protegit pel nº.1 del citat article, i l’assistència lletrada a l’imputat o acusat que l’article 24.2 de la Constitució proclama en el marc de la tutela judicial efectiva i del dret al procés degut. Efectivament, l’assistència lletrada en les primeres diligències policials després de la detenció cal diferenciarla de la que es presta en un procés penal. En tot cas pot anticipar-se que la relació continguda en el precepte legal s’estén molt més enllà del tenor merament literal del precepte, sense que tingui aquest caràcter exhaustiu, i sense que s’exhaureixi en el contingut material del dret constitucional reconegut en l’art. 17.3 de la CE. Aquesta doble projecció constitucional del dret a l’assistència lletrada guarda paral·lelisme amb els textos internacionals sobre la matèria (arts. 5 i 6 del Conveni europeu de drets humans, i arts. 9 i 14 del Pacte internacional de drets civils i polítics), El present treball té com a objecte posar en relleu el contingut material de l’institut de l’assistència lletrada al detingut, garantida com diem en l’art. 17. 3 de la CE., i desenvolupada posteriorment per Llei Orgànica núm. 14/83, de 12 de desembre, que va promulgar el vigent article 520 de la L.E.Cr., i això a partir de la rellevant exegesi jurisprudencial que ha vingut a complementar les parques prescripcions legals, relacionades bàsicament en el núm. 6 del referit precepte. Art. 520.6. L’assistència de l’Advocat consistirà en: a. Sol·licitar, si escau, que s’informi al detingut o pres dels drets establits en el número 2 d’aquest article i que es procedeixi al reconeixement mèdic assenyalat en el seu paràgraf f. b. Sol·licitar de l’Autoritat judicial o funcionari que haguessin practicat la diligència en què l’Advocat hagi intervingut, una vegada acabada aquesta, la declaració o ampliació dels extrems que consideri convenients, així com la consignació en l’acta de qualsevol incidència que hagi tingut lloc durant la seva pràctica. a. Entrevistar-se reservadament amb el detingut al terme de la pràctica de la diligència en què hagués intervingut. La seva aplicació, no obstant això, s’ha caracteritzat per la literalitat respecte de la norma legal de desenvolupament, i això a pesar, com diem, de la rellevant exegesi jurisprudencial per la qual s’ha dotat d’efectiu contingut a l’article 17.3 de la CE, i que, no obstant això ha tingut escassa permeabilitat en la pràctica històrica dels operadors per raons que excedeixen de molt l’objecte del present treball. En aquestes circumstàncies i després del temps transcorregut des de la promulgació de l’article 520 de la L.E.Cr. resulta totalment ineludible donar fe del conjunt de criteris consolidats jurisprudencialment respecte del contingut essencial del dret a l’assistència lletrada i els seus límits, a fi d’acomodar aquesta exegesi juris-
8
Criteris per a l’assistència lletrada al detingut
prudencial a la realitat empírica i això en suma com a garantia del dret a la llibertat, protegit en l’apartat 1r de l’art.17 de la CE., i del qual la preservació i la tutela han de ser garantides pels qui ostentem la defensa del justiciable. A l’efecte procedim a relacionar, sense ànim exhaustiu, els criteris generals que resulten d’aplicació en l’exercici professional de l’assistència lletrada al detingut, tant en l’àmbit policial o centre de detenció com, si escau, en el posterior trasllat del detingut a dependències judicials i tot això a partir de la legislació aplicable i de la seva exegesi duta a terme de manera pacífica per la doctrina emanada de la jurisprudència dels nostres més Alts Tribunals, així com dels propis criteris de la Fiscalia general de l’Estat que han vingut a nodrir-la.
Criteris legals i jurisprudencials respecte del contingut material del Dret a l’assistència lletrada al detingut proclamat en l’art. 17.3 de la Constitució espanyola 1) És la detenció d’un ciutadà i no la diligència de declaració d’un detingut la que imposa la necessitat constitucional de comptar amb l’assistència lletrada en seu policial i, en aquest sentit nostre ordenament constitucional utilitza expressament el terme Dret a la “assistència lletrada” i no merament al dret a nomenament de Lletrat. 2) Assistència al detingut en Comissària-Centre de detenció 2.1) Des de la detenció serà necessària l’assistència lletrada. (Sense perjudici de les excepcions previstes en l’article 520.5 i concordants de la L.E.Cr). La Policia Judicial, el Ministeri Fiscal o l’autoritat judicial demanaran immediatament del Col·legi d’Advocats la designació d’un advocat d’ofici, si no hagués estat anomenat ja per l’interessat, de conformitat amb allò que s’ha exigit en l’article 520.4 L.E.CR. (En el mateix sentit art. 767 LECrim introduït per la Llei 38/2002, de 24 octubre). 2.2) El Lletrat haurà d’assistir al detingut amb la màxima celeritat possible, i, en tot cas en el terme màxim de vuit hores des de la comunicació de la detenció al Col·legi d’Advocats. 2.3) El Lletrat assistent en la pràctica de les diligències instructores pot identificar-se davant els funcionaris policials a través del carnet professional del Col·legi d’Advocats al què pertanyi. 2.4) El lletrat pot comunicar-se amb el detingut, abans i durant la declaració policial, i en general en totes les diligències que participi en aquesta seu si bé aquestes comunicacions no poden tenir en cap cas el caràcter de reservades, fins que hagi estat complimentada l’acta de declaració. (Excepte les assistències lletrades que es duguin a terme en l’àmbit de la Justícia de menors; en aquest cas el lletrat pot entrevistar-se reservadament amb el seu defensat amb anterioritat a la declaració en seu policial.) 2.5) El lletrat assistent està facultat per demanar informació en seu policial sobre la causa de la detenció, el delicte que s’imputa al seu defensat i lectura de drets, còpia de la decla-
El dret a l’assistència lletrada al detingut
9
ració i dret a sol·licitar una nova així com fer les observacions que consideri convenients, i, finalment, té igualment dret a una entrevista reservada entre el Lletrat i el detingut, després de finalitzar l’acta de declaració, i que haurà de desenvolupar-se en condicions que garanteixin aquesta reserva. 2.5.1) El lletrat assistent no té dret a accedir al contingut de l’atestat policial en la seva assistència en Comissaria-Centre de detenció, fins que no li sigui facilitat en dependències judicials i sempre que les mateixes no siguin declarades secretes mitjançant una resolució judicial expressa. 2.6) El Lletrat assistent, a més de constatar a través de l’acta que la documenti, que el detingut tan bon punt practicada la detenció ha estat informat dels seus drets constitucionals continguts en l’article 520.2 de la L.E.Cr., s’assegurarà que els mateixos hagin estat degudament compresos i si escau donarà fe de la nova lectura en la seva presència i això haurà de ser constatat de manera prèvia a qualsevol altra qüestió que la policia formuli a la persona privada de llibertat. Específicament s’exhorta: 2.6.1) Respecte de les denominades “preguntes generals de la Llei”, prèvies a la declaració en sentit estricte, sembla aconsellable que el Lletrat assistent valori la seva procedència quan alguna d’aquestes qüestions excedeixin a les legalment previstes, i en atenció a les circumstàncies concurrents en el detingut, i els fets que li són imputats, puguin incidir en el dret de defensa de l’acusat, de conformitat amb el que disposa l’article 24 CE. 2.6.2) El Lletrat assistent ha d’assegurar-se que el detingut sigui informat del seu dret constitucional a sol·licitar “habeas corpus” si considera que la seva detenció no està justificada legalment o que transcorre en condicions il·legals, com sobrepassar els termes legals o exhaurir-los innecessàriament 2.6.3) El lletrat designat ha d’adoptar les mesures necessàries per garantir el dret del detingut a ser reconegut per facultatiu, quan aquest així ho demani o, quan el propi lletrat així ho consideri. 2.6.4) L’assistència lletrada implica igualment el dret a què es faci constar en la declaració totes les incidències que s’hagin produït que siguin rellevants respecte del contingut de la diligència practicada així com respecte de qualsevol altra circumstància que pugui afectar els drets fonamentals del detingut, de conformitat amb allò que s’ha previst en l’art. 520.5 LECrim. 2.7) L’assistència lletrada comporta el necessari control formal no sols respecte de la procedència de la detenció sinó també de la seva durada en el temps i la procedència del seu manteniment per a la ulterior posada a disposició judicial del detingut, de conformitat amb el que disposen els articles 17.2 de la C.E., 520.2 i 496 de la L.E.Crim.
10
Criteris per a l’assistència lletrada al detingut
2.7.1) El termini de 72 hores establit amb caràcter general és un límit màxim, tenint en compte a més a més que el període de detenció preventiva no podrà durar més del temps estrictament necessari per a la realització dels esbrinaments tendents a l’esclariment dels fets. 2.7.2) Resulta recomanable patrocinar el control per part del Lletrat assistent de les facultats que es confereix als responsables de la instrucció policial establida en el núm. 3 de l’article 492 de la L.E.Cr., i en els supòsits de presumptes delictes que no comportin pena privativa de llibertat, i que permet deixar sense efecte la detenció practicada si concorren les circumstàncies previstes en el esmentat precepte, control que, en tot cas ha de fer-se extensiu a l’aplicabilitat dels supòsits continguts en els articles 495 i 496 de la L.E.Cr., respecte de fets presumptament constitutius de falta. 3) Després de la declaració en seu policial 3.1) El detingut, després de la diligència de declaració, té dret a entrevistar-se reservadament amb el Lletrat assistent. (art. 520.6 L.E.Cr.). 3.2) El Lletrat assistent, després d’entrevistar-se amb el detingut, pot continuar mantenint contacte amb aquest, en els termes de l’article 523 de la LECr. 3.3) És aconsellable que el Lletrat assistent demani informació respecte de la situació en què resta el detingut i específicament respecte de la seva posada a disposició judicial sense majors dilacions i, si escau, demani es consigni en diligència aquelles raons adduïdes per l’Instructor per posposar-la, sol.licitant que això sigui comunicat immediatament al Jutge competent. 4) Assistència al Jutjat de Guàrdia 4.1) El Lletrat assistent té dret a prendre vista de les diligències amb la deguda antelació a la presa de declaració del seu assistit. (excepte resolució judicial al respecte). 4.2) El detingut té dret a mantenir entrevista amb el Lletrat assistent abans i després de la declaració. 4.3) En general és el seu deure traslladar davant l’òrgan judicial totes les incidències que s’hagin suscitat fins a la compareixença del detingut davant S.Sª. i que no es trobin consignades en les diligències. 4.4) Demanar examen mèdic forense i la presa d’anàlisi o mostres que resultin necessàries per a acreditació de circumstàncies rellevants per al seu defensat, sol.licitant que tals sol·licituds quedin degudament documentades en les actuacions. 4.5) Assistir a les diligències que puguin ser acordades pel Jutge Instructor d’ofici o a instància de les parts.
El dret a l’assistència lletrada al detingut
11
ANNEX I. Notes als epígrafs precedents A l’epígraf 1.- La Consulta 2/2003 de Fiscalia General de l’Estat, en el seu apartat ll, c) “in fini” proclama literalment aquesta conclusió i així mateix sosté, entre altres aspectes de gran rellevància: A l’hora de la determinació del contingut essencial d’aquest dret fonamental en el supòsit de detenció en primeres diligències policials, el TC declara que la finalitat d’aquesta assistència consisteix a assegurar, amb la seva presència personal, que els drets constitucionals del detingut siguin respectats, que no pateixi coacció o tracte incompatible amb la seva dignitat i llibertat de declaració i que tindrà el degut assessorament tècnic sobre la conducta a observar en els interrogatoris, inclosa la de guardar silenci, així com sobre el seu dret a comprovar, un vegada realitzats i conclosos amb la presència activa del Lletrat, la fidelitat d’allò que s’ha transcrit en l’acta de declaració que se li presenta per signar. (SSTC 21/1997, 196/1987 i 252/1994). (apartat ll a, de la referida circular, Annex lll d’aquest treball). La major part de les funcions que l’art. 520.6 LECrim assigna al lletrat responen a tasques no connectats amb la seva assistència a la declaració, per la qual cosa fins i tot no tenint lloc aquesta, poden continuar sent necessàries. El nou art. 767 LECrim introduït per Llei 38/2002, de 24 octubre reforça aquesta tesi, perquè expressament declara que “des de la detenció… serà necessària l’assistència lletrada. La Policia Judicial, el Ministeri Fiscal o l’autoritat judicial demanaran immediatament del Col·legi d’Advocats la designació d’un advocat d’ofici, si no hagués estat ja anomenat per l’interessat”. És, per tant, la detenció i no la diligència de declaració del detingut, la que imposa la necessitat de comptar amb l’assistència d’un Lletrat en seu policial. La feina del Lletrat en aquest context no es redueix a ser mer fedatari de la realitat respecte de les diligències que es derivin, sinó que comporta en termes generals una activitat tècnica de control legal respecte de la procedència de la detenció i el seu manteniment. De l’examen de la doctrina emanada per la nostra jurisprudència, el terme dret a la “assistència lletrada” és una precisió terminològica que comporta un paper actiu de l’advocat com a conseller jurídic del detingut i no com a notari del quefer policial en aquesta seu, rol que s’ha vingut atorgant en la pràctica per alguns operadors i que ni es correspon amb la realitat legal, ni pot ser d’aplicació a partir dels reiterats pronunciaments jurisprudencials: Així STC 11/1981 (F.Jco 4t): “… ja que, en el curs de la seva declaració el detingut…, òbviament pot comptar amb el preceptiu assessorament tècnic en celebrar-se la mateixa sota la garantia de contradicció….”. Reiterada posteriorment en STC 196/1987, F. Jco 5è, “in fini”: “L’essència del dret del detingut a l’assistència lletrada és necessari trobar-ho, no en la modalitat de la designació de l’advocat, sinó en l’efectivitat de la defensa, perquè el que vol la Constitució és protegir al detingut
12
Criteris per a l’assistència lletrada al detingut
amb l’assistència tècnica d’un Lletrat, que li presti el seu suport moral i ajuda professional en el moment de la seva detenció i aquesta finalitat es compleix amb el nomenament d’un Advocat d’ofici, el qual garanteix l’efectivitat de l’assistència de manera equivalent al lletrat de lliure elecció.” Més recentment STC 199/2003: “Tindrà el detingut el degut assessorament tècnic sobre la conducta a observar en els interrogatoris, inclosa la de guardar silenci.”.En termes similars sentències del.T.E.D.H.: Dayanan contra Turquia de 13/19/2009; Salduz contra Turquia de 27/11/2008. (Veure epígraf 2.1). A l’últim i tal com es posa en relleu en la Consulta de Fiscalia núm. 2/ 2003, sobre “determinats aspectes de l’assistència lletrada al detingut “,(Apartat ll,, ‘in’ fini): el nou tipus penal contingut en l’art. 537 del C.P. “posa sens dubte de relleu la gran importància que per al nostre ordenament té l’escrupolós respecte dels drets de la persones privades de llibertat., castigant, entre d’altres, aquelles conductes que impedeixin o obstaculitzin el dret a l’assistència d’advocat per part del detingut (Veure annex I. C.P) L’esmentat precepte castiga l’autoritat o funcionari públic que impedeixi o obstaculitzi el dret a l’assistència de l’advocat al detingut o pres, procuri o afavoreixi la renúncia del mateix a la dita assistència o no li informi de forma immediata i de manera que li sigui comprensible dels seus drets i de les raons de la seva detenció. Epígrafs 2 a 2.4.- Assistència al detingut en Comissària-Centre de detenció 2.1) El vigent art. 767 L.E.Cr., introduït per L.O. 38/2002 de 24 d’octubre, (Annex Il·ltre) exigeix expressament com, des de la detenció, és necessària la designació de lletrat. La jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans, per la qual cosa concerneix al contingut material del dret del detingut a l’assistència lletrada, contemplat en l’article 6. 3, de la Convenció, sosté reiteradament que tot detingut és tributari del dret a l’efectiva assistència jurídica d’un advocat durant els interrogatoris policials. La STEDH de 8 de febrer de 1996 “Cas Murray” considera que: “com de la conducta del detingut a l’interrogatori (silenci o declaració) poden derivar-se importants conseqüències, és necessari que el detingut s’entrevisti amb l’Advocat prèviament a l’interrogatori per què aquest li pugui aconsellar professionalment sobre allò que més li convé”. Així l’entén també la STEDH de 28 de juny de 1984 “Cas Campbell i Fell”. Al seu apartat 99 va proclamar: “No es concep que un advocat pugui “assistir” al seu client —en el sentit del paràgraf c de l’artícle 6.3 del Conveni— sense consultes prèvies entre ells”. Més recentment, la sentència del T.E.D.H. Salduz contra Turquia de 27 de novembre 2008 estableix:: “En virtut del que disposa l’article 6.3 de la Convenció europea de Drets Humans (C.E.D.H.) i a fi de garantir un procés just, el dit precepte exigeix que un detingut pugui beneficiar-se de l’assistència d’un advocat des dels primers interrogatoris en seu policial (apartats 52 i 55). La Cort presa igualment nota respecte d’això de les nombroses recomanacions del Comitè pàra la prevenció de la Tortura, subratllant que el dret de tot detingut a l’obtenció de consells jurídics constitueix una garantia fonamental contra els maltractaments.”
El dret a l’assistència lletrada al detingut
13
“Cal no oblidar que la Convenció té per meta la de protegir drets, no teòrics o il·lusoris, sinó concrets i efectius i que el mer nomenament d’advocat no assegura per si mateix, l’efectivitat de l’assistència lletrada que pot procurar-se a l’acusat (apt.51, in fini).” Aquest concret pronunciament és complementat pels vots particulars que a continuació es reprodueixen, en el moment que el contingut material del dret del detingut a l’assistència lletrada implica que hagi de desenvolupar-se des del mateix moment de la detenció, i no únicament a partir dels interrogatoris en seu policial: 1.- Jutge Zagrebelsky a què s’adhereixen els jutges Casadevall i Türmen: “Des del principi de la detenció o des que s’ordena la detenció provisional l’acusat ha de poder beneficiarse de l’assistència d’un advocat. I això independentment dels interrogatoris. La importància dels interrogatoris és evident en el marc del procediment penal, de manera que, tal com s’afirma en aquesta sentència, la impossibilitat de fer-se assistir per un advocat durant els interrogatoris, es considera, tret d’excepcions, com una greu fallida del dret a un procés just. Però l’equitat d’un procediment, quan es tracta d’un acusat detingut, requereix igualment que l’acusat pugui obtenir (i el defensor exercir) tota la vasta gamma d’activitats que s’inclouen en aquest quefer: la discussió de l’afer, l’organització de la defensa, la recerca de proves favorables l’acusat, la preparació dels interrogatoris, el suport a l’acusat en desemparament, el control de les condicions de detenció, etc”. “El principi de dret que sosté aquesta sentència és perquè l’acusat en estat de detenció té dret normalment i excepte limitacions excepcionals, a que, des del mateix moment de la seva detenció o de la seva detenció provisional, un defensor pugui visitar-ho per dialogar respecte de tot el que concerneix a la seva defensa i a les seves aspiracions legítimes. El no reconeixement d’aquesta possibilitat, independentment del que respecta als interrogatoris i la seva utilització pel jutge, ha d’enquadrar-se, tret d’excepcions, en una violació de l’article 6 de la Convenció. 2. Jutge Bratza: “Igual que el Jutge Zagrebelsky, considero que La Cort hauria d’haver aprofitat l’ocasió per dir clarament que l’equitat d’un procés penal requereix de manera general, en termes de l’article 6, que el detingut gaudeixi de la possibilitat de ser assistit per un advocat des del moment de la seva detenció. Seria rebutjable que la sentència donés la impressió que cap objecció pugui posar-se, respecte del contingut de l’article 6, quan el detingut pugui ser assistit per un advocat des del principi dels seus interrogatoris… El rebuig a la possibilitat que un detingut pugui ser assistit per un advocat des del primer moment de la seva detenció pot violar l’article 6 de la Convenció si això perjudica el seu dret de defensa…”. El 2ºInforme General, 1991 del Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura i de les Penes o Tractes Inhumans o Degradants. (CPT/ Inf(92) 3. Data publicació 13/4/1992. insisteix en el fet que l’actuació del lletrat ha de ser garantida des del mateix moment de la detenció i inclou el dret a ser visitat i entrevistat confidencialment per l’advocat i, així mateix a la seva presència activa durant tots els interrogatoris.(Veure Annex IV.1) Malgrat això es vénen observant resistències en alguns països europeus per acomodar les seves pràctiques a aquesta doctrina i jurisprudència:, així:
14
Criteris per a l’assistència lletrada al detingut
El 6è Informe General [CPT/Inf (96) 21](annex IV.2): Apt14. A aquest respecte, hauria de tenir-se en compte que algunes Parts de la Convenció es resisteixen a implantar tots els punts de les recomanacions del CPT concernents a les garanties contra els maltractaments a les persones baix custòdia policial, i en particular la recomanació que a les dites persones se’ls concedeixi el dret a accedir a un advocat des del primer moment de la seva custòdia. 2.2) pàrraf. 2n.- La notificació de la detenció i de la preceptiva designació d’advocat, bé de lliure elecció, bé del torn d’ofici, és exigible que sigui cursada immediatament al Col·legi d’Advocats corresponent. Respecte d’això, i tenint en compte les dilacions que es produeixen, i també la seva irregular comunicació, seria necessari que el servei d’assistència al detingut del Col·legi d’Advocats demanés a la Policia actuant i informés al Lletrat designat, del dia i hora de la detenció, també hora en què s’ha rebut el telefonema a fi de propiciar per part del Lletrat el degut control, tant respecte de la detenció del ciutadà, com de la seva durada. No obstant això, i com a excepció al mandat de l’art. 767 LECrim (que imposa amb caràcter preceptiu l’assistència lletrada a tot detingut o imputat) segueix vigent l’art. 520.5 LECrim, que permet la renúncia del detingut o pres a la preceptiva assistència de Lletrat quan els fets siguin susceptibles de ser tipificats exclusivament com a delictes contra la seguretat del tràfic. No és possible interpretar que, amb l’entrada en vigor de la Llei 38/2002 i en particular del citat art. 767 LECrim, s’ha produït una derogació tàcita de l’art. 520.5 LECrim. En primer lloc, perquè és possible una interpretació coherent d’ambdós preceptes, d’acord amb la qual el segon d’ells es perfila com a excepció a la regla general establida pel primer. Però, sobretot, perquè l’actual redacció de l’art. 520 LECrim li va ser donada per la EL 14/1983, i no pot ser derogada per una Llei ordinària. No obstant això, l’aplicació de l’art. 520.5 LECrim, que exceptua l’assistència lletrada al detingut com a imperativa en el concret supòsit dels delictes contra la seguretat del tràfic, no és extensible al moment posterior en què l’imputat compareix a declarar davant el Jutge d’Instrucció; en aquest moment, recobra tota la seva vigència el mandat generalitzat de l’art. 767 LECrim, singularment cara a una possible conformitat. (Circular 1/2003 de 10 d’abril de Fiscalia General de l’Estat). 2.3) “El Lletrat ha d’assegurar amb la seva presència personal que els drets constitucionals del detingut siguin respectats, que no pateixi coacció o tracte incompatible amb la seva dignitat i llibertat de declaració i que tindrà el degut assessorament tècnic sobre la conducta a observar en els interrogatoris, inclosa la de guardar silenci, així com sobre el seu dret a comprovar, un vegada realitzats i vaig conclosos amb la presència activa del Lletrat, la fidelitat d’allò que s’ha transcrit en l’acta”. SSTC 199/2003, 21/1997, 252/1994 196/87 i Consulta 2/2003 de 18 de desembre de Fiscalia General de l’Estat. “L’exigència d’assistència lletrada al detingut al mateix temps que es presta declaració en seu policial, amb absoluta llibertat del Lletrat per intervenir en la pràctica de la dita diligència, cuidant que siguin respectats en la seva integritat els drets del seu defensat, fent les observacions que jutgés oportunes i denunciant davant les autoritats judicials competents aquells comportaments policials que, si escau, poguessin resultar lesius de tals drets, constitueixen prevencions que respecten escrupolosament el contingut del dret fonamental reconegut en l’art. 17 CE…. Així mateix, en el curs de la seva declaració el detingut, òbviament, pot comptar amb el preceptiu assessorament tècnic donat que la declaració se celebra sota la garantia de la contradicció. (T.C. Interlocutòria núm. 23/2006 de 30 de gener F.Dº 2n, SSTC 196/1987 i 11/1981, entre moltes altres.
El dret a l’assistència lletrada al detingut
15
Epígrafs 2.5., 2.5.1: És el coneixement de l’acusació que es formula contra una persona als efectes del dret de defensa el que adquireix rellevància constitucional perquè és la detenció i no la diligència de declaració del detingut, la que imposa la necessitat de comptar amb l’assistència lletrada en seu policial. (STS 1283/2000 i Consulta 2/2003 de 18 de desembre de Fiscalia General de l’Estat ANNEX lll). STS 1283/2000, F. Dº. Primer, punt 4: “La pretensió d’obtenir còpia de tot l’atestat pot incidir negativament en l’investigació, que en aquest moment inicial pot afectar altres persones o altres delictes. El que realment importa i té rellevància constitucional és el coneixement de l’acusació que es formula contra una persona als efectes del dret de defensa, sent suficient en aquest moment, com raona la Sala a quo, de tenir coneixement de la causa de la detenció, delicte que se li imputa i lectura de drets, còpia de la declaració i dret a sol·licitar una nova i de fer les observacions que consideri convenients i a l’entrevista reservada entre el lletrat i el detingut, la qual cosa va ser complerta d’una manera rigorosa en la forma establida en l’article 520 de la L.E.Cr., especialment la dels apartats 2 i 6 i sense perjudici d’exercitar els drets que en la fase instructora pròpiament dita li atorguen els articles 118 i 302 L.E.Cr., prenent coneixement de les actuacions i intervenint en la pràctica de diligències…” Epígraf 2.6. Hem de recordar que el Lletrat es troba legitimat per formular Habeas Corpus en representació del seu defensat. (SSTC núm. 37/2008, 31/2003, entre d’altres). A aquest propòsit ens remetem a: – Llei 6/1984, de 24 de maig de 1984 de procediment d’Habeas Corpus. – Instrucció 12/2007 de la Secretària d’Estat de Seguretat sobre “comportaments exigits als membres de les forces i cossos de seguretat de l’estat per garantir els drets de les persones detingudes o sota custòdia policial”,(Instrucció Tercera. punt 3). (ANNEX lll). Epígraf 2.6.1. Aquestes qüestions de caràcter general, prèvies a la declaració del detingut, poden versar sobre extrems que en atenció al delicte o delictes atribuïts podrien trobar-se sotmesos al dret constitucional del detingut a no declarar contra si mateix i a no confessar-se culpable. Per exemple, salari que percep, fills que ha tingut, etc. En tot cas, competeix al Lletrat assistent una valoració ponderada al respecte. Epígraf 2.7. L’article 17.2 de la L.E.Cr. estableix que la detenció preventiva no podrà durar més del temps estrictament necessari per a la realització dels esbrinaments tendents a l’esclariment dels fets. Per la seva banda l’article 496 de la L.E. Cr. estableix que: “el particular, Autoritat o agent de Policia judicial que detingués una persona en virtut del que disposen els precedents articles, haurà de posar-la en llibertat o entregarla al Jutge més pròxim al lloc en què hagués fet la detenció dins les vint-i-quatre hores següents a l’acte de la mateixa.” Per la seva banda, l’art. 520.2 l’estén a les 72 hores. (excepte, per descomptat, allò que s’ha establit en la legislació antiterrorista). Segons la STC 31/96: “El termini màxim de 72 hores que estableix la Constitució és un límit màxim de caràcter absolut, per a la detenció policial, el còmput de la qual resulta inequívoc i simple. Però aquest termini és un límit del límit temporal prescrit amb caràcter general pel mateix precepte, sobre el qual se sobreposa,
16
Criteris per a l’assistència lletrada al detingut
sense reemplaçar-ho, el temps estrictament indispensable per realitzar el fi pel què serveix la privació cautelar de llibertat”. El veritablement determinant respecte del termini raonable per al manteniment de la detenció policial de persones i la seva posterior posada a disposició judicial ve marcat per l’existència o no de dilacions indegudes. En aquest sentit, l’article 5.3 del Conveni Europeu per a la Protecció dels drets humans i de llibertats fonamentals, (Conveni de Roma 4 de novembre 1950), estableix que tota persona detinguda preventivament haurà de ser conduïda sense dilació en presència del Jutge. En el cas d’incompliment, tindrà dret a una reparació. En suma, quan la prolongació de la detenció, resulti manifestament innecessària, no sols es podrà formular una sol·licitud d’Habeas Corpus sinó també demandar una reparació, això sense perjudici que per tals fets pugui derivar-se la comissió d’un delicte per part dels agents actuants, de conformitat amb el que disposen els articles 530 i següents del C.P i 496 de la L.E.Cr. Als efectes exemplificatius respecte de la importància d’impedir indegudes dilacions o demores injustificades en la posada a disposició judicial del detingut ens remetem a la Instrucció 12/2007 de la Secretària d’Estat de Seguretat sobre “comportaments exigits als membres de les forces i cossos de seguretat de l’estat per garantir els drets de les persones detingudes o sota custòdia policial”,: “… cal tenir en compte que el nostre ordenament jurídic impedeix mantenir una persona detinguda sota custòdia policial més enllà del temps estrictament necessari per a la pràctica dels actes d’investigació tendents a la identificació del detingut, l’esclariment dels fets i l’obtenció d’efectes i proves relacionats amb els mateixos. Per això, un vegada finalitzades totes les diligències que hagi estat necessari realitzar, el detingut ha de ser,. sense més demora, posat a disposició de l’Autoritat judicial o en llibertat.” Epígraf 2.7.2. Estableix el paràgraf 2n, núm. 3r de l’art. 492 de la L.E.Crím. una aparent facultat discrecional de l’Autoritat o agent per la qual se’ls faculta a deixar sense efecte una detenció quan pugui presumir-se racionalment que el detingut compareixerà quan sigui cridat pel Jutge o Tribunal competent. No obstant això, en un Estat de Dret sembla sabut que tota facultat aparentment discrecional es troba jurídicament vinculada a partir del sentit de la norma i és, per descomptat, susceptible de control jurisdiccional respecte de l’ús que de la mateixa es faci. Aquesta rellevant atribució que es confereix a l’Autoritat i els seus agents, i en relació amb el caràcter excepcional que suposa tota privació de llibertat, resulta aconsellable que pugui ser sotmesa a control. Les referències que apareixen el l’article 492 L.E.Crím respecte de la “presó correccional”, han d’entendre’s, de conformitat amb la Disposició Transitòria onzena de la L.Orgànica 10/1995, que va aprovar el Codi Penal, que es corresponen en l’actualitat amb les penes menys greus. Després de la reforma operada per la L.O. 15/2003, el vigent article 33 apartat 3, del C.P. reputa la pena de presó de tres mesos fins a cinc anys com a pena menys greu. Epígraf 3. Article 523 L.E.Cr.: “Quan el detingut o pres desitgés ser visitat per un ministre de la seva religió, per un metge, pels seus parents o persones amb els qui estigui en relació t’interessés, o per les que puguin donar-li els seus consells, se li haurà de permetre amb les condicions prescrites en el reglament de presons, si
El dret a l’assistència lletrada al detingut
17
no afectés el secret i èxit del sumari. La relació amb l’Advocat defensor no se li podrà impedir mentre estigui en comunicació”. Epígraf 4. Article 775 L.E.Cr. “En la primera compareixença, el Jutge informarà a la persona imputada, en la forma més comprensible, dels fets que se li imputen. Prèviament, el Secretari li informarà dels seus drets i li requerirà perquè designi un domicili a Espanya en el que es faran les notificacions, o una persona que les rebi en nom seu, amb l’advertència que la citació realitzada en el dit domicili o a la persona designada permetrà la celebració del judici en la seva absència en els supòsits previstos en l’article 786. Tant abans com després de prestar declaració se li permetrà entrevistar-se reservadament amb el seu Advocat, sense perjudici d’allò que s’ha establit en l’apartat c de l’article 527.”. (Redacció donada per la Llei núm. 38/2002 de 24 d’octubre).
18
Criteris per a l’assistència lletrada al detingut
ANNEX II. Legislació Conveni europeu Drets Humans Art. 5. Dret a la llibertat i a la seguretat 1. Tota persona té dret a la llibertat i a la seguretat. Ningú pot ser privat de la seva llibertat, excepte en els casos següents i d’acord amb el procediment establit per la Llei: Si ha estat penat legalment en virtut d’una sentència dictada per un tribunal competent. Si ha estat detingut preventivament o internat, conforme a dret per desobediència a una ordre judicial o per a assegura; el compliment d’una obligació establida per la Llei. Si ha estat detingut preventivament o internat, conforme a dret, per fer-lo comparèixer davant l’autoritat judicial competent, quan hi hagi indicis racionals de què ha comès una infracció o quan es consideri necessari per impedir-li que cometi una infracció o que fugi després d’haver-la comesa. Si es tracta d’internament d’un menor en virtut d’una ordre legalment acordada a fi de vigilar la seva educació, o de la seva detenció, conforme a dret, a fi de fer-lo comparèixer davant l’autoritat competent. Si es tracta d’internament, conforme a dret, d’una persona susceptible de propagar una malaltia contagiosa, d’un alienat, d’un alcohòlic, d’un toxicòman o d’un vagabund. Si es tracta de la detenció preventiva o de d’internament, conforme a dret, d’una persona per impedir que entri il·legalment al territori o contra qui estigui en curs un procediment d’expulsió o extradició, 2. Tota persona detinguda preventivament ha de ser informada, en el termini més breu i en una llengua que comprengui, dels motius de la seva detenció i de qualsevol acusació formulada contra ella. 3. Tota persona detinguda preventivament o internada en les condicions previstes en el paràgraf 1.c) del present article haurà de ser conduïda sense dilació en presència d’un jutge o d’una altra autoritat habilitada per la llei per exercir poders judicials, i tindrà dret a ser jutjada en un termini raonable o a ser posada en llibertat durant el procediment. La posada en llibertat pot ser condicionada a una garantia que asseguri la compareixença de l’interessat en judici. 4. Tota persona privada de la seva llibertat mitjançant detenció preventiva o internament tindrà dret a presentar un recurs davant un òrgan judicial, a fi que es pronunciï en un breu termini sobre la legalitat de la seva privació de llibertat i ordeni la seva posada en llibertat si fos il·legal. 5. Tota persona víctima d’una detenció preventiva o d’un internament en condicions contràries a les disposicions d’aquest article tindrà dret a una reparació. Art. 6. Dret a un procés equitatiu 1. Tota persona té dret que la seva causa sigui sentida de manera equitativa, públicament i dins un termini raonable per un tribunal independent i imparcial, establit per la llei, que decidirà els litigis sobre els seus drets i obligacions de caràcter civil o sobre el fonament de qualsevol acusació en matèria penal dirigida contra ella. La sentència ha de ser pronunciada públicament, però l’accés a la sala d’audiència pot ser prohibit a la premsa i al públic durant la totalitat o
El dret a l’assistència lletrada al detingut
19
part del procés en interès de la moralitat, de l’ordre públic o de la seguretat nacional en una societat democràtica, quan els interessos dels menors o la protecció de la vida privada de les parts en el procés així ho exigeixin o en la mesura considerada necessària pel tribunal, quan en circumstàncies especials la publicitat pogués ser perjudicial per als interessos de la justícia 2. Tota persona acusada d’una infracció es presumeix innocent fins que la seva culpabilitat hagi estat legalment declarada. 3. Tot acusat té, com a mínim, els següents drets: A ser informat en el termini més breu, en una llengua que comprengui i detalladament, de la natura i de la causa de l’acusació formulada contra ell. A disposar del temps i de les facilitats necessàries per a la preparació de la seva defensa. A defensar-se per si mateix o a ser assistit per un defensor de la seva elecció i, si no té mitjans per pagar-ho, poder ser assistit gratuïtament per un advocat d’ofici, quan els interessos de la justícia ho exigeixin. A interrogar o fer interrogar els testimonis que declarin contra el i a obtenir la citació i l’ interrogatori dels testimonis que declarin en favor seu en les mateixes condicions que els testimonis que ho facin en contra seu. A ser assistit gratuïtament per un intèrpret, si no comprèn o no parla la llengua emprada a l’audiència. Constitució espanyola Art. 17. C.E. 1. Tota persona té dret a la llibertat i a la seguretat. Ningú pot ser privat de la seva llibertat, sinó amb l’observança del que estableix aquest article i en els casos i en la forma previstos en la Llei. 2. La detenció preventiva no podrà durar més del temps estrictament necessari per a la realització dels esbrinaments tendents a l’esclariment dels fets, i, en tot cas, en el termini màxim de setanta-dues hores, el detingut haurà de ser posat en llibertat o a disposició de l’autoritat judicial. 3. Tota persona detinguda ha de ser informada de forma immediata, i de manera que li sigui comprensible, dels seus drets i de les raons de la seva detenció, no podent ser obligada a declarar. Es garanteix l’assistència d’advocat al detingut en les diligències policials i judicials, en els termes que la llei estableixi. 4. La llei regularà un procediment de “habeas corpus” per produir la immediata posada a disposició judicial de tota persona detinguda il·legalment. Així mateix, per llei es determinarà el termini màxim de durada de la presó provisional. Art. 24.2 C.E. 2. Així mateix tots tenen dret al Jutge ordinari predeterminat per la llei, a la defensa i a l’assistència de lletrat, a ser informats de l’acusació contra ells, a un procés públic sense dilacions indegudes i amb totes les garanties, a utilitzar els mitjans de prova pertinents per a la seva defensa, a no declarar contra si mateixos, a no confessar-se culpables i a la presumpció d’innocència. La