1_9788490534625 by Editorial Tirant Lo Blanch

Volum I

EL COL·LEGI D’ADVOCATS DE GRANOLLERS 90 ANYS D’HISTÒRIA Volum I

Albert Conesa

Valencia, 2014

Copyright ® 2014 És rigorosament prohibida, sense l’autorització dels titulars del «copyright», sota les sancions establertes a la llei, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic i la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públics. En cas d’errates i actualitzacions, l’Editorial Tirant lo Blanch publicarà la pertinent correcció en la pàgina web www.tirant.com (http://www.tirant.com) incorporada a la fitxa del llibre. En www.tirant.com disposarà d’un servei amb els textos legals bàsics i sectorials actualitzats com a complement del seu llibre.

© D’AQUESTA EDICIÓ: TIRANT LO BLANCH C/ Arts Grafiques, 14 - 46010 - València TELFS: 96/361 00 48 - 50 FAX: 96/361 41 51 Email:tlb@tirant.com http://www.tirant.com Llibreria virtual: http://www.tirant.es ISBN: 978-84-9053-462-5 MAQUETA: Tink Factoría de Color Pot enviar-nos els seus suggeriments a atencioncliente@tirant.com. També disposa d’un Procediment de queixes, d’acord amb el que s’estableix a www.tirant.net/index.php/empresa/politicas-de-empresa.

“uns fets que amb el pas del temps, si ningú no en donés fe, l’oblit els cobriria i una part de la nostra història més propera restaria en total desconeixement.” Joan Garriga i Andreu “qui perd els seus orígens, perd la seva identitat” Joan Salvat-Papasseit

Índex VOLUM I Presentació................................................................................................................. 13 Pròleg.......................................................................................................................... 15

Capítol 1 Quan encara no hi havia Col·legi d’Advocats a Granollers.............................. 19 1. Antecedents del Col·legi. Una breu referència als col·legis d’advocats del segle XIX............................................................................................ 19 2. Situació judicial a Granollers a principis de segle XX: la Cúria........... 28 3. Però hi havia o no hi havia Col·legi?...................................................... 174 Capítol 2 El procés de creació del Col·legi........................................................................ 189 1. Neix una idea........................................................................................... 189 2. El primer contratemps: la mort del degà............................................... 200 3. El projecte reeixit. L’acte de constitució del Col·legi............................ 211 Annex Llibre de matrícula de la contribució industrial de Granollers 1874-1925..... 225 VOLUM II Presentació

Capítol 3 Els inicis: el mandat del degà Josep Borrell i Sol (1923-1944) 1. La Junta de Govern 2. Principals acords adoptats 3. El Col·legi i el Vallès

Índex

Capítol 4 La consolidació: el mandat del degà Albert Compte i Camp (1944-1964) 1. La Junta de Govern 2. Principals acords adoptats 3. El Col·legi i el Vallès Capítol 5 La maduresa: el mandat del degà Joan M. Xiol i Gasset (1964-1987) 1. La Junta de Govern 2. Principals acords adoptats 3. El Col·legi i el Vallès Capítol 6 L’arrelament: el mandat del degà Pere Canal i Baliu (1987-1995) 1. La Junta de Govern 2. Principals acords adoptats 3. El Col·legi i el Vallès Capítol 7 El reconeixement: el mandat del degà Carles Font i Ausió (1996-2003) 1. La Junta de Govern 2. Principals acords adoptats 3. El Col·legi i el Vallès Capítol 8 Per fi la igualtat: el mandat de la degana Lídia Condal i Invernón (2004-2011) 1. La Junta de Govern 2. Principals acords adoptats 3. El Col·legi i el Vallès Capítol 9 El present i el futur: el mandat del degà Josep Medina i Padial (2012-…) 1. La Junta de Govern 2. Principals acords adoptats 3. El Col·legi i el Vallès

Índex

Annex I Les juntes de govern del Col·legi Annex II La Festivitat de Sant Ramon de Penyafort Bibliografia................................................................................................................. 261 Índex onomàstic

Presentació El 19 de juliol de 2013 hem commemorat el norantè aniversari de l’Il· lustre Col·legi d’Advocats de Granollers. La fundació del nostre Col·legi va ser realitat per la decisió d’un grup d’advocats que van fer un pas endavant en la seva professió i van constituir l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Granollers. Aquest grup de companys va ser liderat per un jove Albert Compte, qui considerà que la ciutat de Granollers mereixia i necessitava un col·legi d’advocats. L’any 2011 la degana del Col·legi en aquell moment, Lídia Condal i Invernon, i la seva Junta de Govern van decidir que era un moment propici per realitzar una obra que recollís els fets més significatius de la nostra institució i es va decidir encarregar la confecció d’aquest llibre de la història del Col·legi a una persona que, sense cap dubte, era la més adequada per confeccionar-lo, l’Albert Conesa i Bausà, que havia estat precisament secretari del nostre Col·legi entre els anys 1998 i 2007, com també ho havia estat l’Albert Compte en la primera Junta de Govern constituïda, i que actualment és el secretari general del Consell de Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya. L’Albert Conesa i Bausà és la millor persona per escriure aquest llibre, pel seu coneixement del Col·legi i per la seva dedicació al mateix. És un estudiós i un gran investigador que ha fet una recerca detallada dels fets i esdeveniments que han anat conformant la història del nostre Col·legi professional. Durant la confecció del llibre, l’autor s’ha sorprès per la quantitat de dades i informació que anaven apareixent referides al nostre Col· legi i als granollerins relacionats amb la institució, i això malgrat l’escassa documentació que constava a l’arxiu col·legial, el que ha obligat finalment a dividir la història en dos volums. Serveixi aquest pròleg com a portal i benvinguda a l’estudi complert que tindreu a les vostres mans. No puc deixar de destacar que, durant aquests noranta anys ja transcorreguts des de la creació del Col·legi l’any 1923, han succeït fets històrics de gran rellevància, tant per al nostre país, com per a la ciutat i la comarca de la que n’és capital, així com per al mateix Col·legi. Però el cert és que mai la nostra institució s’ha enfrontat als difícils reptes actuals davant l’onada legislativa que afecta al món judicial, alguns d’ells amb certs antecedents en algun moment passat, com es podrà veure en el text. I és que moltes regulacions legislatives apareixen i desapareixen en el temps. I el més sorprenent

Josep Medina i Padial

és que els que les reinventen creuen que són grans idees novedoses. Parlo de la recentement aprovada Llei de taxes judicials, que ha mobilitzat a tot el sector judicial amb una unitat i un front de rebuig poques vegades vistos. De l’Avantprojecte de llei de demarcació i planta judicial, que novament afecta l’existència dels nostres jutjats, ja que pretén eliminar els partits judicials de la comarca i, per tant, els jutjats de Granollers i de Mollet del Vallès. I molt especialment de l’esborrany, encara, d’Avantprojecte de llei de col·legis professionals, que qüestiona directament a la figura del nostre Col·legi. No obstant tot això, en el Col·legi d’Advocats de Granollers ens anem reinventant i cerquem dia a dia les solucions que els col·legiats necessiten segons esdevenen les circumstàncies. Tampoc podria finalitzar aquest pròleg sense fer un agraïment molt especial a tots els degans, degana i juntes de govern que ha tingut el nostre Col·legi des de la seva fundació, tots ells han fet créixer any rere any, mandat a mandat, aquesta institució fins convertir-la en l’actual Col·legi, en el que avui dia és, amb la seva implicació en la vida social de la comarca i la seva presència constant als municipis, dotat d’una operativitat molt òptima que busca renovar-se i millorar per donar cada dia un servei més que satisfactori, alhora que necessari, als col·legiats, així com atendre a tots els ciutadans vallesans que acudeixen a ell. Per últim em queda únicament donar l’enhorabona a tots els advocats i advocades que van confiar i encara ho fan en aquesta institució quasi centenària, que mira el futur amb més força que mai, i entenen que el Col·legi s’ha convertit en una nova línia de defensa dels drets dels ciutadans del Vallès Oriental, a la vegada que en un sostre per a tots els advocats que desenvolupen la seva professió en els nostres partits judicials. Josep Medina i Padial Degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Granollers

Pròleg Aquest és el resultat d’una fórmula, que no és ben bé matemàtica ni química, i que es podria resumir així: una inquietud més uns anys d’investigació, dividit per la paciència elevada al quadrat. L’origen d’aquest relat històric, la primera part del qual teniu ara a les mans, es remunta a l’any 1999. És aleshores quan va sorgir el primer ingredient, la inquietud, l’interès per saber. Feia un any que acabava d’entrar a la Junta de Govern del Col·legi d’Advocats de Granollers amb el càrrec de secretari i, fruit de les tasques assumides en el dia a dia del despatx dels assumptes de Secretaria, va anar sorgint en diferents converses amb la Joana, l’afable cap de Secretaria del nostre Col·legi durant tants i tants anys que de ben segur tothom recorda, la pregunta sobre els orígens del Col·legi i la seva història. Preguntes que, inevitablement, es quedaven sense resposta més enllà dels records personals d’allò que s’ha viscut. El cert és que em va estranyar també la pràctica absència de documentació històrica del Col·legi, ja que només disposàvem de llibres d’actes a partir de 1944, sense tenir cap altra referència escrita d’anys anteriors. En alguna ocasió ho havíem arribat a atribuir a les vicissituds històriques, especialment a la Guerra Civil i els estralls causats. Com a anècdota, a la sala de juntes hi havia els retrats dels tres degans anteriors (Compte, Xiol i Canal), però només tres!! I ni tan sols disposàvem de la llista completa de tots els que havia tingut el Col·legi des de la seva creació, creació de la qual en desconeixíem també la data, no tan sols l’exacta sinó fins i tot per aproximació. El cert és que els indicis ens portaven al segle XIX, ja que en alguna investigació realitzada per altres col·legis catalans a l’Arxiu de la Corona d’Aragó semblava que hi hauria les actes fundacionals d’alguns d’ells, entre els quals podria ser que hi fos el de Granollers, tot i que una visita personal ha descartat que pogués ser-hi. Ans al contrari, la investigació duta a terme per elaborar aquest llibre acredita de manera fefaent, com després veurem, que la creació del nostre Col·legi se situa de manera irrefutable i incontestable l’any 1923. Quan ens posem a estudiar l’origen d’un col·legi professional, una de les preguntes que ens plantegem, en un moment o altre, és si són necessàries aquestes corporacions professionals. Doncs certament ho són. I és ara, en moments que alguns, des de la centralitat, proposen mesures de “modernització” sense preocupar-se per les conseqüències indirectes que comportarien, quan és més necessari que mai recordar les motivacions que fa ja noranta anys van empènyer un grup de companys a adoptar una deci-

Albert Conesa

sió valenta i crear un col·legi propi com a casa comuna de tots i nova institució de la ciutat de Granollers. Que va formar part del teixit associatiu, de la societat civil organitzada. Recordem que aquell període iniciat amb la Renaixença va ser, a Catalunya, l’època de creació d’entitats socials, i que des de finals del segle XIX Granollers va viure una gran activitat associativa, de la qual encara se’n parla. Entre les entitats que havien aparegut en aquells anys no podem oblidar el Casino, l’Alhambra, el Centre Catòlic i la Unió Liberal. En el cas del Col·legi d’Advocats, que va trigar encara unes dècades respecte d’aquestes, va ser creat a l’empara d’una normativa que permetia la constitució d’aquests tipus d’institucions per a la defensa dels interessos de les professions titulades, però també en benefici de la ciutadania, per la tasca de control de la professió que tenen atribuïda. Destaca, doncs, d’antuvi, l’interès demostrat per lletrats, que tenien despatx no només a la ciutat de Barcelona, que varen decidir crear el seu propi Col·legi professional, diferenciat del que ja era el gran Col·legi de la Ciutat Comtal. Així, doncs, a aquells que en nom de l’ultraliberalisme i de la deessa Competència, en honor de la qual cal immolar en l’altar europeu determinades institucions, se’ls ha de recordar que també al segle XIX es va viure el duel entre l’afany liberal de suprimir els col·legis professionals i la conveniència de mantenir-los, precisament per les importants tasques que realitzen. Per aquest motiu, la primera dedicatòria: aquest llibre està dedicat a tots aquells advocats que, amb la seva voluntat i decisió van contribuir a la creació del Col·legi d’Advocats de Granollers i a la seva organització. A l’inici, tots ells membres del Col·legi d’Advocats de Barcelona, però conscients de la necessitat de dotar-se d’un ens propi en el moment que Granollers va assolir el títol de ciutat. El segon ingredient de què he parlat són els anys dedicats a la investigació necessària per a la redacció d’aquesta història. En primer lloc, vull aprofitar per fer un esment especial a Joan Garriga, historiador i col·legiat a Granollers, per ser una referència en la historiografia de la ciutat de Granollers. Aquest llibre li deu molt per la seva dissecció de la realitat política, social i econòmica de Granollers als segles XIX i XX. Bona part de la informació de les seves obres de referència, Granollers, caciquisme i fractura democràtica (1848-1939) i Franquisme i poder polític a Granollers (1939-1975), han servit per contextualitzar degudament la història del nostre Col·legi. Així, doncs, vagi per endavant el nostre més profund i sincer agraïment, tant personal com del Col·legi. També gràcies als fons de l’Arxiu Digital de Granollers i molt concretament el Fons de l’Hemeroteca Municipal Josep Móra, que han fet molt per a aquest treball, fins al punt d’haver estat real-

Pròleg

ment imprescindibles. Sense l’Arxiu i l’Hemeroteca digital el resultat no hauria estat aquest. Han estat anys de recerca, de seguir pistes falses i de grans satisfaccions en trobar allò que intuïa que havia d’existir. De fet, la cerca i investigació amb motiu d’aquest treball ha estat tan intensa i gratificant, que ja ha sembrat la llavor d’un futur estudi sobre la justícia al Vallès Oriental, molt més centrada en els afers judicials. Tanmateix, per la quantitat d’informació finalment recopilada i l’abast del relat, que no he volgut limitar a una simple recopilació dels acords adoptats per les successives juntes de govern, el plantejament més pragmàtic ha portat a dividir el llibre en dos volums. Però vull deixar clar que és en realitat un sol llibre, una sola història, per la qual desfilen tots els personatges que l’han protagonitzat, i que només per qüestions purament pràctiques es divideix en dues parts, en dos volums d’una mida acceptable. Quan els tingueu a les mans formaran un sol tot unitari, que tampoc acabarà aquí, atès que, si ens deixen, la nostra petita història continuarà i, en algun moment, algú haurà de reflectir-la en un nou volum. He de dir també que aquest no vol ser un estudi acadèmic, sinó una recopilació de la nostra petita història: petita, perquè afecta les persones, perquè és la d’una institució que no arriba encara als cent anys de vida (encara queda viu algú a la nostra ciutat que la va veure néixer, com la Rosa Ulldemolins o com el pintor Jaume Icart, nascut el 1920) i perquè es circumscriu a Granollers i el que havia estat el seu partit judicial, el Vallès Oriental. En la redacció del text he fugit, doncs, de les cites i notes a peu de pàgina, més pròpies dels treballs d’investigació acadèmica però que farien la lectura d’aquest text més enfarfegosa. I he preferit, conscientment, utilitzar molt més les referències aparegudes als periòdics locals de l’època. És per això que vull destacar aquí la importància de la premsa local de cada època, que és la que recull fins al detall, molt sovint fins l’anècdota, la vida quotidiana de les viles i pobles, aquella que sovint ni tan sols és esmentada en els llibres d’història. I, per al seu ús i anàlisi per part dels investigadors i estudiosos, reitero la gran importància del projecte de digitalització de l’Hemeroteca Municipal per part de l’Arxiu de Granollers. Tanmateix, no oblido que, com ja adverteix Fernández García en el seu magnífic estudi sobre la Unió Liberal i el Centre Catòlic (1999), donar a la premsa de finals del segle XIX i començaments del XX, sobretot la d’àmbit local, una importància excessiva pot semblar un problema, per la parcialitat de treballar amb dades aportades pels defensors d’una determinada ideologia i amb uns interessos polítics concrets, i que no es limiten a descriure els successos, sinó que també els interpreten, els valoren, i en treuen conclusions, o bé, silencien fets destacats en funció dels propis interessos. I

Albert Conesa

això perquè la premsa ofereix una informació dinàmica, vital, carregada de connotacions i amb diferents punts de vista, que descobreix el significat dels esdeveniments per a aquells que els van viure. També en aquest llibre trobareu exemples d’aquella manera d’entendre el periodisme, i és que la premsa local de Granollers ha estat una de les grans fonts d’obtenció de dades però també un mar d’aigües perilloses en el qual es fàcil d’ofegar-se si no et limites a l’obtenció de les dades objectives. Si m’he equivocat en el plantejament del text que teniu a les vostres mans, l’error és només meu. Per cert, faig esment des d’ara mateix que he respectat en les transcripcions i cites de les notícies periodístiques el text literal que apareix publicat, incloent per tant l’ortografia i la sintaxi original, tot i que en certes ocasions pugui arribar a sobtar als lectors moderns no tan sols l’estil periodístic d’època, sinó també la sintaxi i l’ortografia utilitzades. Obligat és també el capítol dels agraïments, i més en un treball com aquest que neix de la més absoluta voluntarietat i de la implicació personal en un projecte comú. Per això, el primer crec que ha de ser per al degà que va confiar en mi per al càrrec de secretari de la Junta de Govern, quan l’any 1997 m’ho va proposar. Amb en Carles Font va començar la meva experiència a la Junta de Govern, i es va despertar l’interès per saber una mica de la història del nostre Col·legi així com l’estranyesa per la poca informació de que disposàvem. Així mateix, a la Lídia Condal, la primera degana que ha tingut el nostre Col·legi i amb qui també vaig poder compartir sis anys de responsabilitats a la Junta. De fet, és a ella a qui li dec la confiança dipositada per poder dur a terme aquest projecte d’investigació, i el suport constant per assolir-lo. A la seva Junta de Govern i a la de l’actual degà, en Josep Medina, per l’encàrrec i el repte que ha suposat. A la Montse i el Jaume, per indicar el camí i servir d’exemple; a la Isabel, de la biblioteca de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona per l’amable col·laboració en la cerca dels expedients dels nostres primers col·legiats i altres dades d’interès, així com a l’Enric, de la nostra biblioteca. A l’Ariadna Selva, per la gran tasca que ve realitzant a l’arxiu dels fons judicials, tant per la seva ordenació com per l’estudi sobre els òrgans judicials de la comarca. A Lluís Tintó, director de l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental per la gran atenció rebuda i l’agradable acollida en les hores d’investigació a l’Arxiu, i a la Roser i la Carme nucli de l’Arxiu Municipal per l’ajuda. I, més en general, a totes les biblioteques i al personal que les atén, que m’han acollit en tantes hores dedicades amb tenacitat a la recerca i redacció d’aquest petit i modest estudi, així com a tots uns, aquells i a aquella més especial, que han hagut de patir la meva absència durant aquestes hores.

Capítol 1

Quan encara no hi havia Col·legi d’Advocats a Granollers 1. ANTECEDENTS DEL COL·LEGI. UNA BREU REFERÈNCIA ALS COL·LEGIS D’ADVOCATS DEL SEGLE XIX L’origen dels col·legis d’advocats, tal com avui dia els coneixem, es troba en la primera meitat del segle XIX. No és aquest el lloc per aprofondir en l’origen remot dels col·legis d’advocats ni en l’origen de l’advocacia a l’antiguitat, amb el seu primer moment d’esplendor a l’època romana. A més, altres companys ja ho han fet de manera exhaustiva i brillant. A qui li pugui interessar aquest tema pot consultar, entre d’altres, l’estudi de Pérez Bustamante (1996) sobre el Col·legi d’Advocats de Madrid, del qual en disposem d’un exemplar a la biblioteca del nostre Col·legi. Però aquest origen de fa menys de dos-cents anys no vol dir que amb anterioritat no existís la necessitat de disposar d’unes institucions o entitats que agrupessin a aquells que realitzaven la mateixa feina, per facilitar-los la seva tasca, oferir serveis que poguessin ser d’utilitat i actuant, també, en defensa dels interessos de la resta dels ciutadans, especialment en la designació d’advocat d’ofici per als qui tinguessin el benefici de pobresa, és a dir, l’actual justícia gratuïta. Així, podreu comprovar en diversos llocs que un antecedent medieval a Catalunya dels col·legis d’advocats el tenim a l’any 1333, quan les Corts de Barcelona ratifiquen una disposició del rei Alfons III (1299-1336) de 1323, per la qual es decretava que els noms de tots els advocats de la ciutat de Barcelona i dels savis en Dret fossin inscrits en un llibre o “registre de les Corts del Veguer i del Batle de Barchinona”. Anteriorment, l’any 1295 el rei Jaume II (1267-1327), havia promulgat unes “Ordenacions de l’Advocacia de Barcelona”, document en què ja s’esmentaven els advocats de la ciutat de Barcelona com a grup professional homogeni. Se’n pot trobar més informació al fantàstic estudi de la Biblioteca de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, editada per aquest Col·legi l’any 1997.

Albert Conesa

Jaume II, retrat idealitzat fet per Manuel Aguirre y Monsalbe

Alfons III, retrat idealitzat fet per Manuel Aguirre y Monsalbe

Per què podem dir que la configuració actual dels col·legis professionals està al segle XIX? Doncs perquè amb la mort del rei Ferran VII l’any 1833 finalitzava l’etapa absolutista de la monarquia espanyola restaurada després de les guerres napoleòniques, i les Corts espanyoles de caràcter clarament liberal varen acabar aprovant la constitució de 1837, el 18 de juny, text marcadament progressista, tot i que menys que el precedent de 1812. En quatre setmanes varen aprovar el Decret d’11 de juliol, que restablia els ideals dels liberals respecte de la llibertat absoluta en l’exercici de l’advocacia. Però sobre la base d’aquesta norma i de l’antecedent de novembre de 1832, i tenint molt present que la llibertat absoluta d’exercici no era la millor de les solucions sinó que generava més problemes que avantatges, s’aproven finalment els Estatuts per al Règim dels Col·legis d’Advocats del Regne, publicats per la Reial ordre de 28 de maig de 1838, dictada per la regent Maria Cristina en nom de la seva filla la reina Isabel II. En els seus 38 articles, aquests estatuts generals estableixen la regulació dels col·legis d’advocats i el seu funcionament intern. Partint, en el seu primer article, de la premissa que “Los abogados pueden ejercer libremente su profesión, con tal que se hallen avecinados y tengan estudio abierto en la población en que residan, sufriendo además las contribuciones, que como tales se les impongan”, estableix també que “En los pueblos en que exista colegio necesitarán también incorporarse en su matrícula”.

Quan encara no hi havia Col·legi d’Advocats a Granollers

Aquesta referència a l’existència dels col·legis ens remet a la previsió que conté el seu segon article, en què intenta conjugar la llibertat d’exercici amb el requisit de col·legiació, pels motius ja esmentats. Així s’arriba a l’equilibri consistent en què, en primer lloc, continuaran existint els col·legis que ja funcionaven abans de maig de 1838, i que, en segon lloc, se n’establiran de nous necessàriament: a totes les ciutats i viles on resideixin el Tribunal Suprem i les Audiències; a totes les capitals de província; en tots els pobles on hi hagués vint advocats, almenys, de residència fixa; o en tots els partits judicials on hi hagués aquest mateix nombre de vint advocats, encara que residissin en diferents pobles d’un mateix partit. La previsió residual era que, els advocats que no arribessin a ser vint en un poble, partit judicial o ni tan sols agrupant-se els de dos o més partits, poguessin incorporar-se en el Col·legi més immediat. Però en qualsevol cas, el nombre mínim d’advocats per a constituir un Col·legi era de vint. També es preveia la possibilitat d’estar col·legiat en dos o més col·legis (article 3); l’exercici excepcional en l’àmbit territorial d’un Col·legi al qual no s’estava inscrit (article 4); l’admissió com a col·legiat (articles 6 a 9); el règim disciplinari (article 10); l’organització del Col·legi, amb la Junta General (articles 11 i 12); la Junta de Govern i els seus càrrecs (articles 13 a 28). Té importància la referència que s’inclou al personal del Col·legi, quan indica que la dotació habitual és la de “uno o más porteros” i que “habrá también un escribiente en aquellos colegios, donde la junta general crea que debe haberlo por ser muchos los asuntos que ocurran” (article 29). Finalment, regulen el règim econòmic (articles 30 a 34) i el règim de previsió social a través de la previsió de montepios o associació de socors mutus (articles 35 a 38). En aquest disseny de l’organització col·legial, destaca la relació de serveis que es preveu que puguin tenir els col·legis per als seus inscrits gràcies al pagament de les corresponents quotes: com a mínim una sala i “dependientes, impresiones y otros gastos menudos para su servicio” i, si el nombre de col·legiats ho requereix, una habitació addicional per a les reunions generals i particulars, per a l’arxiu i secretaria, biblioteca, codis a les sales dels tribunals i fins i tot la possibilitat de constituir acadèmies. El detall important, que actualment sembla que algú ha oblidat o no vol veure, és que les despeses generades es cobrien exclusivament amb les quotes aportades pels propis inscrits, que a canvi rebien tots aquests serveis i altres. Podem destacar també el mandat fet a les Audiències, en el sentit que “designarán á los abogados un paraje decente, dentro de sus edificios, para esperar á la vista de los pleitos”. Ja en ple regnat de la reina Isabel II i per tal que quedés clarament establerta l’obligatorietat de la col·legiació per a l’exercici de la professió, es

Albert Conesa

va dictar el Reial decret de 6 de juny de 1844, la Reial ordre de 13 d’agost de 1858 i el Reial decret de 31 de març de1863, que també va mantenir la previsió que s’establissin col·legis d’advocats en totes les ciutats i viles on no n’hi haguessin i tinguessin, almenys vint advocats amb estudi obert i veïnatge. Va ser, per tant, l’aprovació d’aquests Estatuts generals la que va possibilitar la creació de nous col·legis professionals, però sempre que es complissin els requisits previstos. Tal com hem vist, l’article 2 dels esmentats estatuts establia uns requisits mínims per a la creació de col·legis d’advocats fora de les capitals de província: només es podien crear nous col·legis en els pobles “donde hubiere 20 abogados, al menos, de residencia fija; y en todos los partidos judiciales donde hubiese igual número de 20 abogados, aunque residan en diferentes pueblos de un mismo partido”. En cas de no complir-se aquestes condicions numèriques, “los abogados domiciliados en aquellos en donde no se junten en número de 20, podrán incorporarse en el colegio más inmediato, o asociarse los de dos o más partidos que se hallen en aquel caso para formar un Colegio, que no podrá componerse de menos de 20 individuos”. Finalitzat el regnat d’Isabel II per la Revolució de 1868, i dins del període anomenat Sexenni Revolucionari, just abans de la proclamació com a nou rei d’Amadeu de Savoia, les Corts Generals aproven una Llei provisional sobre organització del poder judicial, el 15 de setembre de 1870.

Edició original de la Llei del poder judicial, 1870

Quan encara no hi havia Col·legi d’Advocats a Granollers

El seu títol XXI inclou les normes que regulen el advocats i procuradors, entre les quals hi ha l’article 860, on es manté la previsió que “Podrán además establecerse Colegios de Abogados y Procuradores: En las capitales de provincia donde no hubiere Audiencia. En las poblaciones donde hubiere 20 Procuradores o Abogados en ejercicio”. També és important, pel que després veurem sobre la situació dels advocats de Granollers, tant l’obligació de col·legiació (article 865: “En los pueblos en que haya Colegios de Abogados ó Procuradores, sólo podrán ejercer estas profesiones los que estuvieren incorporados á ellos con estudio abierta en el mismo pueblo”) com el concepte que la Llei dóna de resident: “Para el efecto de pertenecer á los Colegios de Abogados, se considerarán como residentes los que, no morando en el pueblo, vivan y ejerzan la profesion en el rádio de dos leguas, con tal que se comprometan á soportar los cargos en proporcion con los demás. Esta regla no es extensiva á los Procuradores, los cuales, tendrán necesariamente su residencia donde estuviere el Colegio” (article 861). Aquesta darrera referència als procuradors tindrà la seva rellevància en l’organització de la procura a Granollers. S’establia la incompatibilitat entre ambdues professions: “Nadie podrá ejercer simultáneamente las profesiones de Abogados y Procurador. El que estando en el ejercicio de una de ellas optare por el de la otra, cesará en la que tenía y será dado de baja en la lista del respectivo Colegio”, tot i que sí que era compatible ser advocat i jutge municipal o fiscal municipal, així com també advocat i notari. No oblidem que, en consonància amb la legislació civil vigent, també el requisit d’edat per començar a exercir com a advocat s’establia en els 21 anys complerts (article 873). També destaca la regulació establerta per a organitzar el que actualment anomenem torn d’ofici en els casos de justícia gratuïta, tant per als advocats com per als procuradors: “Las Juntas de gobierno de los Colegios de Procuradores y Abogados establecerán respectivamente las reglas que consideren más equitativas para los turnos en el repartimiento de los pleitos.y causas de pobres, guardando la igualdad posible. Los Decanos de los Colegios harán, arreglándose á ellas, los nombramientos”; en cas de no haver-hi col·legi, el repartiment d’assumptes l’havia d’efectuar el Jutjat (articles 866 a 868). I, per a aquells partits judicials on no existia Col·legi d’Advocats, es preveia l’elaboració d’una llista judicial: “Donde no haya Colegio de Procuradores ó Abogados, será necesario para ejercer estas profesiones: 1.° Tener las cualidades que para ello exige esta ley. 2.° Hallarse avecindado ó residente en el pueblo en que se abra el estudio de Abogado, y en el de la residencia del Juzgado, el que ejerza la profesion de Procurador. 3.° Inscribirse en el Juzgado ó Tribunal como Abogado en ejercicio. 4.° Pagar la contribucion de subsidio industrial.” (article 869).

Albert Conesa

Edició de la Llei del poder judicial amb les modificacions posteriors, 1882 Font: Biblioteca de la Universitat de Sevilla, Facultat de Dret

Pel que fa als procuradors, hem d’esmentar dos requisits addicionals: atès que en aquella època no havien de ser llicenciats en dret, sí que havien en canvi de “Acreditar pericia en el órden y tramitacion de los juicios y en las obligaciones que las leyes imponen á su profesion”, capacitat que es demostrava superant un examen davant del Tribunal, excepte els que ja fossin advocats o tinguessin l’habilitació exigida per als notaris. En segon lloc, “constituir como garantía un depósito en metálico ó en papel del Estado al tipo de cotizacion oficial, que cubra la cantidad efectiva que á continuacion se expresa: 25.000 pesetas en Madrid. 7.500 en poblacion que haya Audiencia. 5.000 donde haya Tribunal de partido. 2.000 donde haya Juzgado de instruccion”. Els imports en pessetes són de l’any 1870. També hem de destacar dues normes de caràcter formalista, la primera sobre l’inici de la professió i la segona sobre la vestimenta. La Llei preveia que “Antes de empezar los Procuradores y Abogados á ejercer su profesion jurarán guardar la Constitucion de la monarquía, ser fieles al Rey y cumplir bien y lealmente todas las obligaciones que las leyes y las disposiciones reglamentarias les impongan”. El jurament s’havia de prestar “En Madrid, ante la Sala de gobierno del Tribunal Supremo. En las poblaciones en que haya Audiencia, en las Salas de gobierno de las mismas. Donde no hubiere Audiencia, pero sí Tribunal de partido, ante éste. Donde no hubiere Tribunal de partido, ante el Juez de instruccion, si lo hubiere, y en otro caso ante un Juez municipal” (articles 870 i 871).

Quan encara no hi havia Col·legi d’Advocats a Granollers

Aquest és l’origen del jurament o promesa que encara es manté a l’inici de l’exercici de la professió, però que actualment s’efectua davant la Junta de Govern del Col·legi respectiu i se solemnitza durant la festivitat anual del Col·legi, en el nostre cas la de Sant Ramon de Penyafort, amb la imposició de la toga, sota el padrinatge d’un advocat o advocada ja col·legiats. Aquest acte reuneix el doble caràcter de simbolitzar l’entrada dins la institució, per passar-ne a formar part amb tots els drets i deures, i alhora de complir amb el requisit de promesa de respecte de les normes deontològiques que regulen la professió.

Santiago Rodríguez-Piñero, advocat Font: “Pasión, toga y birrete” de Fernando Orgambides Editorial Quorum

Precisament sobre la vestimenta, es preveia que “Los Abogados se presentarán en traje profesional, que será negro, con toga y birrete, de la misma forma que la de los Jueces y Magistrados y sin ningun otro distintivo, siempre que como defensores concurran á actos solemnes y á la vista en los Tribunales de partido, en las Audiencias ó en el Tribunal Supremo”. Els procuradors no tenien previst