CAP A UNA ECOLOGIA INTEGRAL DEL PAISATGE Visions del paradís des de la transversalitat L’illa de Mallorca passat i present
COMITÈ CIENTÍFIC DE L’EDITORIAL TIRANT HUMANIDADES Manuel Asensi Pérez
Catedràtic de la Teoria de la Literatura i de la Literatura Comparada Universitat de València
Ramón Cotarelo
Catedràtic de Ciència Política i de l’Administració de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universidad Nacional de Educación a Distancia
M.ª Teresa Echenique Elizondo Catedràtic de Llengua Espanyola Universitat de València
Juan Manuel Fernández Soria
Catedràtic de Teoria i Història de l’Educació Universitat de València
Pablo Oñate Rubalcaba
Catedràtic de Ciència Política i de l’Administració Universitat de València
Joan Romero
Catedràtic de Geografia Humana Universitat de València
Juan José Tamayo
Directorde la Càtedra de Teologia i Ciències de les Religions Universidad Carlos III de Madrid
Procediment de selecció d’originals, vegeu pàgina web: www.tirant.net/index.php/editorial/procedimiento-de-seleccion-de-originales
CAP A UNA ECOLOGIA INTEGRAL DEL PAISATGE Visions del paradís des de la transversalitat L’illa de Mallorca passat i present
FRANCESC VICENS VIDAL (Coordinador) Autors
BLANCA BALLESTER MORELL IRINA CAPRILES GONZÁLEZ CONCEPCIÓ BAUÇÀ DE MIRABÒ MAGDALENA JAUME ADROVER NOEMY BERBEL GÓMEZ JOAN MAS FONT MARGALIDA CALAFAT MATAS ANTONI REBASSA LLINÀS TOMEU CANYELLES CANYELLES FRANCESC VICENS VIDAL ANTONI VIVES RIERA
tirant humanidades València, 2023
Copyright ® 2023 És rigorosament prohibida, sense l’autorització dels titulars del «copyright», sota les sancions establertes a la llei, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic i la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públics. En cas d’errates i actualitzacions, l’Editorial Tirant lo Blanch publicarà la pertinent correcció a la pàgina web www.tirant “Aquesta obra ha estat sotmesa a la revisió de parells cecs segons el protocol de publicació de l’editorial a efectes d’oferir el rigor i la qualitat corresponent tant en el su contingut com en la seva forma, aplicant-se els criteris específics aprovats per la Comisió Nacional 3 016 (boe núm. 286, de 26 de novembre de 2016).” Aquest llibre ha estat finançat pel CESAG-UP.Comillas. Projecte PRO2020-001
© VV.AA.
© TIRANT HUMANIDADES EDITA: TIRANT HUMANIDADES C/ Arts Gràfiques, 14 - 46010 - València TELFS.: 96/361 00 48 - 50 FAX: 96/369 41 51 Email: tlb@tirant.com www.tirant.com Llibreria virtual: www.tirant.es ISBN: 978-84-19286-85-7 MAQUETA: Innovatext Disseny i fotografia de portada: Jordi Cerdà Santacreu Si té alguna queixa o suggerència, enviï’ns un mail a: atencioncliente@tirant.com. En cas de no ser atesa la seva suggerència, per favor, llegeixi a www.tirant.net/index.php/empresa/politicas-de-empresa el nostre Procediment de queixes. Responsabilitat Social Corporativa: http://www.tirant.net/Docs/RSCTirant.pdf
Índex CAP A UNA ECOLOGIA INTEGRAL DEL PAISATGE: VISIONS DEL PARADÍS DES DE L’ART, LA CULTURA I L’EDUCACIÓ...............................................................
9
Francesc Vicens Vidal
El mite de l’illa paradisíaca «UN RESUMEN» DE HANS O. POPPELREUTHER: L’ENCEGADORA LLUMINOSITAT DE L’ILLA DE LA CALMA...............................................................................
21
Blanca Ballester Morell
LA INTERPRETACIÓ ARTÍSTICA DEL PAISATGE CULTURAL DE MALLORCA. LA SERRA DE TRAMUNTANA, MITE I PATRIMONI MUNDIAL......................
35
Concepció Bauçà de Mirabò
L’illa i l’experiència de l’inefable UNA MIRADA INTEGRAL SOBRE LA NATURA. LA URGÈNCIA DELS VALORS INTANGIBLES........................................................................................................................
57
Antoni Rebassa Llinàs
EL PAISATGE DE MALLORCA COM A VISIÓ UNIVERSAL EN L’OBRA DE JOAN MASCARÓ I FORNÉS..............................................................................................
71
Francesc Vicens Vidal i Margalida Calafat Matas
Visions antagòniques del paisatge MAGALUF, «EL VIETNAM DE LA MEDITERRÀNIA»: LA CONFIGURACIÓ D’UN MITE TURÍSTIC........................................................................................................
91
Tomeu Canyelles Canyelles
DEL «DIARIO DE MALLORCA» AL GOB: RELAT TURÍSTIC COLONIAL I IDENTITAT ECOLOGISTA LOCAL A MALLORCA (1970-73).................................
107
Antoni Vives Riera
Transformar el paisatge: experiències educatives LA TRANSFORMACIÓ DEL PAISATGE A TRAVÉS DE L’EDUCACIÓ ARTÍSTICA.. Noemy Berbel Gómez
125
8
Índex
ECOCRÍTICA MUSICAL I CANT CORAL.....................................................................
141
Irina Capriles González
CAP A UNA CONSCIÈNCIA ECOLÒGICA DES DE L’EDUCACIÓ ARTÍSTICA.
155
Francesc Vicens Vidal
TURISME DE MASSES I SOSTENIBILITAT: UNA APROXIMACIÓ DIDÀCTICA A TRAVÉS DE LA INTERPRETACIÓ MULTIDISCIPLINÀRIA DE MALLORCA A L’AULA DE CATALÀ DEL REGNE UNIT..................................................
167
Joan Mas Font
Epíleg (RE)EN-CANTAR EL PAISATGE. (RE)EN-CANTAR EL MÓN.................................. Magdalena Jaume Adrover
183
CAP A UNA ECOLOGIA INTEGRAL DEL PAISATGE: VISIONS DEL PARADÍS DES DE L’ART, LA CULTURA I L’EDUCACIÓ Francesc Vicens Vidal CESAG-UP. Comillas
El propòsit principal del llibre que teniu a les mans és encarar el concepte del paisatge des d’una perspectiva transversal, cultural i col·lectiva. A partir de l’estudi de cas de l’illa de Mallorca i del concepte d’«Ecologia Integral» descrit a la carta encíclica Laudato Si del papa Francesc, l’obra tracta el paisatge com una expressió paradigmàtica de la Casa Comú.1 La idea de l’ecologia integral que recull la carta encíclica és entesa com un nou paradigma de justícia, una ecologia que incorpora el lloc de l’ésser humà en aquest món i les seves relacions amb la realitat que l’envolta. La perspectiva integral incorpora també una ecologia de les institucions i una ecologia cultural que en tot moment té repercussions en la vida quotidiana, en l’ambient que ens rodeja i en la qualitat de vida de les persones. Així, la relació entre els assumptes ambientals i les qüestions socials i humanes parteix d’un vincle inseparable de la noció de bé comú. Aquesta idea holística de l’ecologia té afeccions des de molts d’àmbits de la societat i de la cultura i entén el medi a través del paisatge com l’espai físic i al mateix temps simbòlic. D’aquesta manera, la qüestió de com els humans ens relacionam amb el món ha estat la idea primigènia d’aquest treball. Actualment el paisatge és considerat un valor compartit, un valor global, per les implicacions òbvies que té per a totes les persones que l’habiten. L’acció humana sobre el planeta, especialment aquella basada en el model capitalista d’explotació sistemàtica dels recursos naturals, ha desembocat en la necessitat urgent de revisar els sistemes de producció i de relació amb els entorns i els territoris. L’emergència climàtica i la crisi ecològica derivada de la sobre-població, així com els alts nivells de contaminació ambiental derivats de l’escalfament global, han fet
1
En el capítol 4 de Laudato Si. Sobre la cura de la casa de tots, «Una ecologia integral» Francesc parla sobre ecologia humana, ambiental, social i cultural, és a dir, integral. En aquest mateix apartat es tracta l’ecologia com a principi del bé comú fent especialment atenció a la cultura com a dimensió necessària de la identitat humana (Francesc 2015:107 i ss).
10
Francesc Vicens Vidal
dels entorns naturals uns espais que, en el millor dels casos, cal preservar per tal de garantir la continuïtat de l’espècia humana.2 En termes d’ecologia global, l’illa de Mallorca és un escenari local simbòlic. Representa la idea genèrica d’un paisatge que en moltes ocasions esdevé microcosmos on actuen els processos i fenòmens universals relacionats amb l’ecologia, la interpretació del medi o el tractament del patrimoni natural i cultural. D’aquí ve la hipòtesi inicial d’aquesta obra: fins a quin punt la interpretació del paisatge de Mallorca ha jugat un paper històricament destacat en la creació del mite del paradís insular fortament arrelat en l’imaginari col·lectiu europeu, i com aquest paradís ha contribuït activament al desenvolupament ecologista. Partim de la base que l’aproximació artística i cultural a l’illa com espai indòmit ha estat un factor decisiu per forjar la identitat mallorquina contemporània i el relat històric associat, un relat indissociable del fenomen del turisme com a principal factor de transformació social, cultural i paisatgística de Mallorca (Vives i Vicens 2021). Possiblement els orígens del discurs que va fer de l’illa un espai d’aspiracions culturals on posteriorment es projectaren visions magnànimes del capitalisme turístic romanguin en l’orientalisme (Said 1978). L’illa com a paradigma d’exotisme no es pot entendre sense tenir en compte el mite de l’orientalisme, aquell constructe occidental poderosament atractiu i intel·ligentment explotat basat en l’antic afany colonial per descobrir nous mons i en el relat del viatge èpic a terres remotes (Pratt 1992). Tanmateix, per als mallorquins i les mallorquines aquest viatge ha estat una visita a les entranyes de la pròpia terra, a la recerca d’una «essència» igualment imaginada, a un indret no tan exòtic ni tan recòndit com els dels illots de l’oceà pacífic però igualment vàlid i certament més assequible (Vicens 2021). La vigència de Mallorca com a paradís perdut és un dels arguments d’aquest llibre. El viatge als territoris marginals són un producte romàntic de «l’alta cultura», una experiència iniciàtica d’artistes i intel·lectuals europeus cosmopolites a les terres perdudes del continent, a les zones rurals, a les muntanyes o a les illes de la Mediterrània. L’illa de Mallorca dins el conjunt de la cultura occidental dels últims dos segles ha estat una visió extremadament atractiva, d’un espai intacte i pur, un indret «semblant a la felicitat» (Riera 2013). Inicialment es va pensar com indret per a la descoberta, el d’una terra no visitada (Tugores 2008). En aquesta terra, els nous visitants fills de les revolucions industrials i liberals de les ciutats
2
El programa dels Objectius del Desenvolupament Sostenible 2030 (ODS 2030) promogut per l’ONU en la cimera de Rio+20 és la resposta global organitzada per fer front a la preservació i la millora dels hàbitats socials, culturals i naturals, vegeu https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/objetivos-de-desarrollo-sostenible/ [data de consulta: març de 2021].
Cap a una ecologia integral del paisatge: visions del paradís des de l’art, la cultura i l’educació
11
europees del segle XIX varen percebre la població local fortament arrelada en les forces estamentals de l’Antic Règim (Perelló 2014). Posteriorment, aquella illa que durant dècades va prometre el paradís a tothom que la visitava, en menys de mig segle es va convertir en un jardí de l’Edèn malmès. El ràpid creixement de la indústria turística iniciat a mitjan segle XX va anar lligat a l’eufòria d’un enriquiment econòmic basat principalment en el consum i explotació del territori. Aquest fet va imposar tot un seguit de modificacions que varen afectar el nucli social, cultural i econòmic de Mallorca, a la vegada que els valors culturals i paisatgístics que sustentaven el paradís es perdien (Canyelles i Vives 2020). Des de finals del segle XIX i al llarg de bona part del segle XX, la transformació del paisatge ha estat una conseqüència lògica del canvi de paradigma de l’illa de Mallorca. L’organització social i jeràrquica del camp va anar diluint-se a favor de la vida més afalagada que arribava amb la prosperitat del turisme. Així, l’abandonament de les zones rurals va coincidir amb un creixement desproporcionat de les zones litorals i costaneres. A partir de la dècada dels anys seixanta el turisme va iniciar un consum de territori que des d’aleshores no ha parat de créixer (Picornell 1990). A moltes zones on havia esplendorosos pinars verges que desembocaven en platges i arenals s’hi varen fer hotels, restaurants i apartaments a balquena.3 Des d’aleshores, els excessos urbanístics i la manca de límits en l’aprofitament de recursos vinculats amb la indústria turística han comportat una complicada gestió que sovint ha desencadenat en contínues crisis socials, culturals i ecològiques (Murray, Rullán i Blázquez 2005). Entretant, avui en dia Mallorca es debat en una fricció constant entre la promesa visió idíl·lica d’un passat virginal pre-turístic i allò que veritablement ofereix. La saturació, la massificació i l’exhauriment del model capitalista de creixement progressiu ha posat en entredit la tradicional visió paradisíaca de Mallorca, alhora que ha donat lloc al debat social que pretén revisar els impactes del model econòmic i de gestió del turisme actual. Al segle XXI se segueix vivint la contradicció entre les expectatives de “l’illa deserta” i l’experiència d’un espai abarrotat i sobreexplotat. A dia d’avui la imatge promocional de Mallorca continua aferrada als valors paisatgístics i de l’autenticitat local. Basta fixar-se, per exemple, en les fotografies de gran format que vesteixen els murs de l’aeroport de Palma amb vistes espectaculars de les marines de la Serra de Tramuntana. Aquest imaginari xoca amb els col·lectius socials i veïnals que alcen la veu per reivindicar millores en l’accés a un habitatge assequible, un turisme no agressiu o el dret al descans. Igualment, fenòmens com la gentrificació, el descrèdit que suposa el turisme d’excessos
3
Tot i que aquest canvi es va produir arreu de l’illa va ser especialment visible a les zones de la platja de Palma i s’Arenal de Llucmajor i a la part de la costa dels municipis d’Andratx i Calvià.
12
Francesc Vicens Vidal
o la precarietat laboral del sector estan a l’ordre del dia (Morell 2013). En qualsevol cas, no hi ha dubte que l’illa com a paradís terrenal ha estat un dels principals valors de la Mallorca contemporània. Aquesta idea ha estat el motor d’una transformació progressiva a nivell social, cultural, paisatgístic i econòmic al llarg dels dos últims segles. No obstant això, l’exhauriment d’uns recursos que es pensaven infinits ha posat en entredit el model tradicional d’explotació del territori. Avui en dia som testimonis d’un debat social que ha posat en escac el model turístic de l’illa. La depredació del paisatge, la gentrificació, l’escassetat dels recursos naturals i humans, la contaminació, les dificultats relacionades amb l’habitatge o la saturació del trànsit rodat són algunes de les amenaces socials i mediambientals més visibles. Tota acció humana exerceix pressió sobre la Terra. En el cas de Mallorca, hem vist com l’emergència dels conflictes socials i econòmics derivats del model turístic ha obligat a captar l’atenció sobre la necessitat de revisar els models de gestió econòmica i ambientals vigents. Des de la instauració del turisme com a força econòmica predominant, Mallorca ha quedat certament en evidència com a territori de recursos limitats, sotmès constantment a la pressió humana externa. La crisi ecològica i social derivada de l’exhauriment del model turístic vigent ha contribuït, com a força de reacció, a posar en valor els referents culturals del paisatge. I dins aquest context són nombroses les iniciatives que treballen per destacar les particularitats que conformen la naturalesa del territori.4 Aquesta força neix de la sensibilitat ecològica i social que entén el paisatge com un valor polisèmic i té com a principal propòsit tenir-ne cura. Precisament un d’aquests valors és el del paisatge cultural i humà, construït al llarg dels segles gràcies a la perpetuïtat de les tècniques tradicionals, que alhora han contribuït a forjar el paisatge d’una forma harmoniosa i proporcionada amb l’entorn.5 Entretant, des dels àmbits institucionals, educatius i associatius ja són moltes les accions que aposten pel canvi a favor de modes de vida més sostenibles i emergents des d’una sensibilitat ecològica respectuosa amb el medi.6 Tal volta els triomfs de la lluita ecologista dels últims cinquanta anys són l’expressió més optimista i visible d’aquest canvi.7
4
5 6 7
Iniciatives com Tramuntana XXI, associació sense ànim de lucre que treballa per preservar els valors de la Serra de Tramuntana, o la declaració de Patrimoni Cultural de la UNESCO el 2011 han contribuït activament al desenvolupament de polítiques sostenibles, a establir compromisos per garantir la qualitat ambiental i a incentivar models de gestió inclusius i respectuosos per a la salvaguarda del territori, vegeu https://tramuntanaxxi.com/ [data de consulta: març de 2022]. La crítica del moviment ecologista en relació al paisatge de Mallorca es tracta en els capítols 5 i 7 d’aquest llibre. Vegeu ODS 2030. Des de la dècada dels anys 70 Mallorca ha assolit fites històriques del moviment ecologista: Parc de la mar (1975), Cabrera, Parc Nacional (1972), Salvem sa Dragonera (1978), Salvem es Trenc
Cap a una ecologia integral del paisatge: visions del paradís des de l’art, la cultura i l’educació
13
En aquesta obra es posen de manifest els processos socials i culturals que han contribuït a fer de l’illa un espai paisatgístic privilegiat. Tot i que el tram cronològic que va del segle XIX al segle XXI no hagi estat per a l’illa una història traçada en una línia recta i progressiva en termes de conservació del territori, la Mallorca del segle XXI encara és avui un espai de reptes que en molts d’àmbits cal afrontar amb diligència i imaginació. A partir d’aportacions de diversa naturalesa Cap a una ecologia integral del paisatge vol ser un espai de confluències teòriques i pràctiques al paisatge de Mallorca des dels diversos camps de coneixement. Així, la historiografia de l’art, l’antropologia, la literatura comparada, la història contemporània, els estudis culturals o l’educació, es donen cita en aquesta obra per reflexionar sobre aquesta temàtica, tot abraçant una línia diacrònica en el temps. L’obra és el resultat d’un any de feina d’un equip interuniversitari vinculat al projecte de recerca Hacia una ecología integral a través del paisaje. Un estudio de caso a través de la interpretación multidisciplinar de la isla de Mallorca (siglos XIXXXI).8 Com escenari de fenòmens evolutius i canviants, l’illa de Mallorca continua donant lloc a processos socials i culturals que des de les humanitats constitueixen un objecte d’estudi de primer ordre. Aquest fet coincideix amb la troballa de documents inèdits, com el diari del pintor alemany Hans O. Poppelreuther que va visitar Mallorca diverses vegades i en va exercir una mirada artística com la dels pintors romàntics. Igualment, també coincideix amb la voluntat institucional de desenvolupar polítiques pel tractament patrimonial del paisatge, com és el cas de la inscripció del Paisatge Cultural de la Serra de Tramuntana a la Llista del Patrimoni Mundial el 2011.9 Tot plegat, esdevé el pretext idoni per organitzar una obra de visions transversals sobre el paisatge de Mallorca, tant complementàries com també algunes d’antagòniques. En aquest sentit oferim unes interpretacions que des del punt de vista conceptual i metodològic pensam que són extrapolables a altres indrets. El llibre ve estructurat en quatre apartats que agrupen temàtiques afins i un epíleg. Cada un d’aquests apartats representen visions sobre el paisatge que van
8 9
(1979), Salvem Mondragó (1979), parc natural s’Albufera (1988), aprovació de la Llei d’Espais Naturals LEN (1991), prohibició de pisos de lloguer turístic a Palma (2018), Pins sí, pàrquing no! Puig de Sant Pere (2000), Al Molinar Port petit (2020), Son Bonet pulmó verd, no al parc fotovoltaic (2021), vegeu (Mayol 2021). El projecte s’inclou dins la primera convocatòria de projectes de recerca del CESAG-UP.Comillas —Centre d’Ensenyaments Superiors Alberta Giménez— del curs 2020-2021 i porta per codi PRO2020-001. Entre els seus investigadors hi ha els autors que signen els capítols d’aquest llibre. Vegis el capítol 3 «La interpretació artística del paisatge cultural de Mallorca. La Serra de Tramuntana, mite i Patrimoni Mundial» de Concepció Bauçà de Mirabò.
14
Francesc Vicens Vidal
des del mite de l’illa paradisíaca construït sota la mirada artística, fins a la transformació del paisatge a partir de propostes educatives d’intervenció de l’entorn. Entremig es donen altres visions de Mallorca interpretades des de l’experiència de l’inefable, així com es tracten els antagonismes del sensacionalista paradís d’excessos mostrat pels mitjans de comunicació. El primer bloc d’aportacions —El mite de l’illa paradisíaca— parla precisament d’això. Explica com el paisatge de l’illa en general i el de la Serra de Tramuntana en particular, ha donat lloc a visions estereotipades del clixé de Mallorca com a paradís perdut de paratges imponents i de racons esplèndids de gran bellesa natural.10 És el relat del mite de l’illa de paratges imponents a través de l’experiència del pintor alemany Hans O. Poppelreuther qui durant la primera meitat del segle XX passà diverses temporades a l’illa de Mallorca fascinat per la lluminositat del seu paisatge i la vivacitat dels seus colors. Blanca Ballester en el seu capítol «Un resumen de Hans Poppelreuther: l’encegadora lluminositat de l’illa de la calma» presenta uns textos de caràcter autobiogràfics de l’artista, fins ara inèdits, que tanmateix perpetua el mite de Rusiñol tant en la vessant pictòrica com literària. A continuació, Concepció Bauçà de Mirabò posa de manifest la Serra de Tramuntana com un espai emblemàtic de l’illa que, objecte d’una idealització mítica per part de viatgers i artistes romàntics, ha inspirat gairebé un gènere propi del paisatgisme a Mallorca. Com a font d’inspiració la Serra ha donat lloc a una producció artística rellevant on els artistes han projectat i concretat els seus valors. En aquest sentit, l’autora destaca com s’han mantingut en el temps aspectes ja formulats al segle XIX entorn de la Serra com a nucli estètic, focus d’espiritualitat, mirall d’identitat i cultura que reunia la natura i l’acció humana en perfecta simbiosi. Aquest fet va propiciar que l’any 2011 el conjunt de la Serra de Tramuntana fos declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en la categoria de Paisatge Cultural. Deu anys després Bauçà de Mirabò ens ofereix una anàlisi de perpetuïtat dels valors i mecanismes que la mantenen intacte alhora que la postulen com un dels espais més emblemàtics i identificats de la Mallorca del segle XXI. El següent bloc d’aportacions —L’illa des de l’experiència de l’inefable— és una aproximació reflexiva al paisatge de Mallorca des de l’experiència espiritual i colpidora. Per una banda, el text d’Antoni Rebassa «Una mirada integral sobre la
10
La nombrosa producció artística d’obres relacionades amb Mallorca no hi ha dubte que ha contribuït a consolidar-ne la imatge idealitzada del paisatge. També la literatura, la música, la fotografia, la pintura i el cinema, a través dels seus creadors ha donat lloc a una imatge feliç del paisatge insular. Des del segle XIX i fins a l’actualitat l’illa de Mallorca ha estat un escenari artístic de preferència. Des de la literatura de viatges i els quadres modernistes de paisatge fins a les pel·lícules americanes, l’illa de Mallorca ha inspirat un gran nombre de produccions en formats que van des de l’anunci publicitari a la cançó pop o de la sèrie televisiva a la novel·la social.
Cap a una ecologia integral del paisatge: visions del paradís des de l’art, la cultura i l’educació
15
natura. La urgència dels valors intangible» és una crida a la importància de revisar, des de l’antropologia, les formes amb les quals la humanitat s’ha relacionat amb la natura des dels últims temps. Davant la banalització del paisatge a favor d’un progrés entès des de la vessant capitalista-materialista, aquest text reivindica la mirada atenta i profunda al paisatge de Mallorca des dels valors intangibles que tradicionalment el perpetuen. En el seu treball Rebassa reivindica el paisatge com un espai sagrat, emblemàtic, un paisatge continent d’indrets essencials i irrenunciables en la configuració cultural de les comunitats locals que hi exerceixen un valor simbòlic que cal preservar. Per altra banda, el capítol «El paisatge de Mallorca com a visió universal en l’obra de Joan Mascaró i Fornés» que signen Francesc Vicens i Margalida Calafat constitueix un relat del paradís perdut des de l’experiència cultural i mística de Joan Mascaró i Fornés (1897-1987), el traductor de sànscrit i orientalista de les universitats d’Oxford i Cambridge i que des de l’exili voluntari va projectar una mirada idíl·lica i literària a la seva illa i a la seva vila natal, Santa Margalida. El text analitza el discurs de Mascaró sobre el paisatge de Mallorca, una visió mítica que es manté intacte en la memòria però que es veu corrompuda per l’implacable avanç del turisme considerat una força depredadora. A través de l’estudi intertextual de fragments de la correspondència i del pròleg pòstum de La Creació de la fe (1994) es revela la visió mascaroniana d’un paisatge illenc marcat, a parts iguals, per les referències culturals dels poetes de l’Escola Mallorquina i pels poderosos records de llur infantesa. El tercer bloc —Visions antagòniques del paisatge— posa el focus d’atenció en els mitjans de comunicació i en les conseqüències que han tingut pel turisme en la trencadissa del tòpic paradisíac de l’illa. Aquí, la visió del mite romàntic és substituïda pel mite dels excessos; tal visió es contraposa a la creació i revifalla del moviment ecologista organitzat i per la urgent revisió del model econòmic vigent. El text de Tomeu Canyelles resulta d’una visió antagònica del paradís romàntic. El seu autor ens presenta l’antiparadís per mitjà del turisme d’excessos que localitza a Magaluf. Segurament cap altre indret del litoral illenc pot mostrar una evolució urbanística tan ràpida i ferotge. Després d’una primera generació d’edificacions que varen esdevenir segones residències d’estiu, la zona va experimentar un intens procés de turistització a finals dels anys cinquanta que gradualment va convertir aquest racó del litoral del municipi de Calvià en una de les marques turístiques més reconegudes i també controvertides de la Mediterrània. Sens dubte es tracta d’un antic paradís que a cop d’escàndol ha esdevingut emblema internacional del turisme de gatera. Per altra banda, Antoni Vives a propòsit del capítol «Del Diario de Mallorca al Gob: relat turístic colonial i identitat ecologista local a Mallorca (1970-1973)» ens ofereix una acurada anàlisi sociològica sobre els orígens del moviment ecologista organitzat a Mallorca amb relació a l’emergència d’una sensibilitat naturalista antagònica al turisme extrem. Tot i posicionar-se en contra
16
Francesc Vicens Vidal
del viatge d’oci massificat, Vives parteix de la idea que el discurs turístic ecologista es basa en el mite masculí de l’explorador pioner descobridor d’unes terres verges feminitzades. Aquesta narrativa d’origen bíblic és comú també al discurs ecologista que a nivell global es va esdevenir a partir dels anys 70 i s’enunciava des de la mirada del naturalista que en tant la coneix defensa la naturalesa verge. En el seu capítol, Vives ens explica com en el context de Mallorca la identitat local de l’ecologisme es va configurar a través del procés de recepció del discurs turístic sobre el paradís perdut. Per fer-ho l’autor excava en l’arqueologia textual del relat turístic del paradís perdut a Mallorca des de Santiago Rusiñol i Robert Graves fins arribar a una sèrie d’articles coetanis de Diario de Mallorca que varen suposar l’establiment de la primera llavor ecologista que més tard conduiria a la fundació del Grup d’Ornitologia Balear (GOB). El següent bloc —Transformar el paisatge: experiències educatives— està dedicat a la intervenció del paisatge a partir de vàries propostes realitzades des del camp de l’educació. Així, la intervenció de l’entorn des de l’àmbit educatiu reglat és el que expliquen els capítols de Noemy Berbel «La transformació del paisatge a través de l’educació artística» i Francesc Vicens «Cap a una consciència ecològica des de l’educació artística». El capítol de Berbel és un exemple pràctic de com l’escola pot jugar un paper proactiu en la transformació holística de l’entorn. A partir d’intervencions organitzades a nivell social, històric i artístic, es proposa una transformació raonada del paisatge urbà de la zona Nou Llevant i La Soledat de la ciutat de Palma. Les distintes intervencions explicades s’articulen des del CEIP Joan Miró, el col·legi públic de la barriada, des d’on s’exerceix una mirada crítica i a la vegada constructiva i integradora al barri. Des del guiatge de distints especialistes els infants descobreixen i transformen el barri a través de l’escola. Igualment, el text de Vicens es basa en una experiència educativa d’àmbit universitari a partir de la qual es proposa un treball per a desenvolupar la consciència ecològica. A partir del concepte d’intel·ligència ecològica (Goleman 2009) s’organitza una proposta teòrica-pràctica d’àmbit artístic que pretén reflexionar sobre les conseqüències que tenen les accions de l’home sobre el territori. Una altra proposta d’aquest bloc és de Joan Mas —«Turisme de masses i sostenibilitat: una aproximació didàctica a través de la interpretació multidisciplinària de Mallorca a l’aula de català del Regne Unit»— i parteix de la formació superior de ciutadans globals fora del territori de Mallorca. Per Joan Mas, «ciutadà global» significa que l’individu forma part d’una comunitat planetària, la qual cosa implica el reconeixement d’una responsabilitat pròpia basada en la igualtat, respecte i valoració de la diversitat. El treball de Mas està basat en les programacions d’estudis de les universitats del Regne Unit que inclouen projectes per la internacionalització, inclusió, diversitat i educació per al desenvolupament sostenible. En la mesura que es basa en el context dels ensenyaments de català de la Universitat de
Cap a una ecologia integral del paisatge: visions del paradís des de l’art, la cultura i l’educació
17
Liverpool, Mas tracta la inclusió de contingut sociocultural a l’aula de català a fora del domini lingüístic, duta a terme a partir de material autèntic i de disciplines diverses, i ofereix a l’estudiant una aproximació pedagògica que permet desenvolupar diversos procediments. D’una banda, ajuda a afavorir la pràctica de les destreses necessàries per l’aprenentatge de la llengua. Per l’altra, permet fomentar una consciència crítica i unes habilitats interculturals necessàries per desenvolupar-se en un món globalitzat. En aquest context, l’impacte del turisme, entès com a sector fonamental i motor econòmic de Mallorca, esdevé un tema socialment qüestionat pel que fa als seus efectes sobre la preservació de la riquesa del patrimoni cultural i paisatgístic de l’illa. Afegim en aquest bloc una altra aportació en relació al tractament de la sensibilitat ecològica a través del cant coral. Dita aportació se centra en l’educació artística musical i el paisatge. La relació entre la pràctica del cant coral i l’ecologia és la combinació que Irina Capriles posa en valor al seu treball titulat «Ecocrítica musica i cant coral». A partir d’un seguit d’obres emblemàtiques del repertori coral de temàtica naturalista se demostra l’eficiència del cant coral com a mitjà per assolir certs nivells de consciència ecològica. Com a pràctica altament socialitzadora i que exercita habilitats simultànies, el fet de cantar de forma col·lectiva, segons Capriles, «és capaç de tocar cors i despertar consciències». L’últim capítol del llibre és l’epíleg de Magdalena Jaume: «(Re)En-cantar el paisatge. (Re)En-cantar el món», una contribució des de la mirada externa/interna del paisatge. En aquest text Magdalena Jaume disserta sobre la idea del paisatge com el més comú dels indrets i a partir d’una revisió històrico-literària. Des de Petrarca fins a Heidegger, passant per la visió aborigen australiana, el paisatge que descriu Jaume esdevé un lloc per a la construcció emocional i simbòlica, un espai emblemàtic on també hi habita la cultura. A partir de distintes cosmovisions comparades del paisatge, aquest capítol posa de manifest els elements de contrast que es desprenen tant de les distintes idees de paisatge com de la cultura del paisatge pròpiament dita. Tot plegat ens ajuda a comprendre el paisatge de Mallorca com un sistema a escala de les grans problemàtiques socials i mediambientals, al mateix temps que ens ha permès analitzar els distints fenòmens que es desprenen de l’aprofitament del territori. Per altra banda, la feina feta evidencia la importància d’observar la perpetuïtat i l’actualització del mite de l’illa de la calma, així com de relacionar els distints textos que en denuncien llur destrucció. En tot cas, integrar la dimensió transformadora del paisatge a través de les diferents pràctiques educatives ha estat una prioritat, fins al punt que hem generat una evidència col·lectiva que demostra com les formes d’interacció social i cultural tenen conseqüències multifactorials pel paisatge. Així doncs, esperam que els textos que venen a continuació
18
Francesc Vicens Vidal
no només donin peu per a la reflexió ecològica del paisatge sinó que també n’estimulin noves visions basades en «la cura de la casa de tots».
Bibliografia Albelda, José (2014): «Los paisajes del declive. La concepción del paisaje en el contexto de la crisis global», Fabrikart 11, p. 12-27 Canyelles, Tomeu i Vives, Gabriel (2020): Magaluf, més enllà del mite, Palma: Lleonard Muntaner Goleman, Daniel (2009): Inteligencia Ecológica, Barcelona: Kairós Mayol, Gabriel (2021): En defensa de la terra. Mobilitzacions ecologistes a Mallorca, Palma: Lleonard Muntaner Morell, Marc (2013): “De l’espai no te’n refies mai”. El treball urbà en la formulació/lluita de classe», Quadern-e 18, nº. 2 Morton, Timothy (2018): Pensamiento ecológico, Madrid: Paidós Murray, Iván; Rullán, Onofre; Blázquez, Macià (2005): «Las huellas territoriales de deterioro ecológico. El trasfondo oculto de la explosión turística en Baleares», Scripta Nova: Revista electrónica de geografía y ciencias sociales 9, p. 181-204 Murray, Iván (2017): «The role of crises in the production, destruction and restructuring of tourist sapces. The case of the Balearic Islands», Investigaciones turísticas 13, p.1-29 Papa Francesc (2015): Laudato Si, la cura de la casa de tots, Roma: Ancora Perelló, Sebastià (2014): Els darreres de l’illa. Literatura de viatges i les Illes Balears, Palma: Lleonard Muntaner Picornell, Climent (1990): «Turisme i territori a les illes Balears: 18 conclusions generals sobre la geografia, la història, els impactes i la política del turisme a les illes Balears», Treballs de geografia 43, p.43-48 Prats, Lloreç (2019): Artificis culturals: tradició, patrimoni, turisme, Barcelona: Edicions UB Pratt, Mary Louise (1992): Imperial Eyes: Travel Writing and Transculturation, Londres: Routledge Riera, Carme (1994): Escenarios para la felicidad, Palma: Olañeta Said, Edward (1978): Orientalism, Londres: Random House Tugores, Francesca (2008): La descoberta del patrimoni. Viatgers decimonònics i patrimoni historicoartístic a Mallorca, Palma: Hiperbòlic Vicens, Francesc (2021): «Música i cultura audiovisual en la construcció del tòpic turístic de la mediterraneïtat: la recepció de l’anunci d’Estrella Damm a Menorca» a Cultura turística i identitats múltiples a les Illes Balears. Passat i present, Barcelona: Afers, p.109-137 Vives, Antoni i Vicens, Francesc (2021): «Cultura turística i identitat local. Múltiples perspectives de classe i gènere» a Cultura turística i identitats múltiples a les Illes Balears. Passat i present, Barcelona: Afers, p.9-24
EL MITE DE L’ILLA PARADISÍACA