EL COPRINCIPAT D’ANDORRA
Evolució històrica i desenvolupament institucional
COMITÈ CIENTÍFIC DE L’EDITORIAL TIRANT LO BLANCH
María José Añón Roig
Catedràtica de Filosofia del Dret de la Universitat de València
Ana Cañizares Laso
Catedràtica de Dret Civil de la Universitat de Màlaga
Jorge A. Cerdio Herrán
Catedràtic de Teoria i Filosofia del Dret. Institut Tecnològic Autònom de Mèxic
José Ramón Cossío Díaz
Ministre en retirada de la Suprema
Cort de Justícia de la Nació i membre del Col·legi Nacional
Eduardo Ferrer Mac-Gregor Poisot
President de la Cort Interamericana de Drets
Humans. Investigador de l’Institut d’Investigacions Jurídiques de la UNAM
Owen Fiss
Catedràtic emèrit de Teoria del Dret de la Universitat de Yale (EUA)
José Antonio García-Cruces González
Catedràtic de Dret
Mercantil de la UNED
Luis López Guerra
Catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Carlos III de Madrid
Ángel M. López y López
Catedràtic de Dret Civil de la Universitat de Sevilla
Marta Lorente Sariñena
Catedràtica d'Història del Dret de la Universitat Autònoma de Madrid
Javier de Lucas Martín
Catedràtic de Filosofia del Dret i Filosofia
Política de la Universitat de València
Víctor Moreno Catena
Catedràtic de Dret Processal de la Universitat Carlos III de Madrid
Francisco Muñoz Conde
Catedràtic de Dret Penal de la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla
Angelika Nussberger
Jutgessa del Tribunal Europeu de Drets
Humans. Catedràtica de Dret Internacional de la Universitat de Colònia (Alemanya)
Héctor Olasolo Alonso
Catedràtic de Dret Internacional de la Universitat del Rosario (Colòmbia) i President de l’Institut Iberoamericà de La Haia (Holanda)
Luciano Parejo Alfonso
Catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Carlos III de Madrid
Tomás Sala Franco
Catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de València
Ignacio Sancho Gargallo
Magistrat de la Sala Primera (Civil) del Tribunal Suprem d’Espanya
Tomás S. Vives Antón
Catedràtic de Dret Penal de la Universitat de València
Ruth Zimmerling
Catedràtica de Ciència Política de la Universitat de Mainz (Alemanya)
Procediment de selecció d’originals, veure pàgina web: www.tirant.net/index.php/editorial/procedimiento-de-seleccion-de-originales
EL COPRINCIPAT D’ANDORRA
Evolució històrica i desenvolupament institucional
tirant lo blanch
2023
Isidre Bartumeu Martínez
Valencia,
Copyright ® 2023
Està rigorosament prohibida, sense l’autorització dels titulars del «copyright», sota les sancions establertes a la llei, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic i la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públics.
En cas d’errates i actualitzacions, l’Editorial Tirant lo Blanch publicarà la pertinent correcció en la pàgina web www.tirant.com
© Isidre Bartumeu Martínez© TIRANT LO BLANCH
EDITA: TIRANT LO BLANCH
C/ Arts Gràfiques, 14 - 46010 - València
TELFS.: 96/361 00 48 - 50
FAX: 96/369 41 51
Email: tlb@tirant.com
www.tirant.com
Llibreria virtual: www.tirant.es
ISBN: 978-84-1169-488-9
MAQUETA: Innovatext
Corrector: Josep Maria Montraveta
Per a queixes i suggeriments envieu un mail a: atencioncliente@tirant.com. En cas de falta de resposta seguiu el procediment de queixes disposat a www.tirant.net/index.
Responsabilitat Social Corporativa: http://www.tirant.net/docs/rsctirant.pdf
A la meva mare, Luisa, al meu pare, Isidre; in memoriam. Pels bons temps. Us trobo molt a faltar.
A la meva esposa, Beti; als meus fills, Isidre, Roger i Marcel, Ells ja saben per què.
Índex Agraïments ........................................................................................... 17 Pròleg.................................................................................................... 19 Prefaci .................................................................................................. 27 Introducció general 31 Abreviatures .......................................................................................... 37 Capítol primer Els orígens i desenvolupament de les institucions bàsiques andorranes 1. LES INSTITUCIONS DE BASE POPULAR .............................. 39 1.1. L’estructura parroquial eclesiàstica ................................. 40 1.2. El règim assembleari i de consell obert com a punt de partença de les institucions andorranes de base popular 46 1.3. La intervenció de les institucions andorranes de base popular en el desenvolupament institucional d’Andorra .... 52 2. LES INSTITUCIONS ANDORRANES D’ORIGEN SENYORIAL 58 2.1. La intervenció de l’Imperi Carolingi a la Marca Hispànica .................................................................................... 60 2.2. El senyoriu episcopal 68 2.3. De les infeudacions al cosenyoriu ................................... 74 2.3.1. La infeudació al Comdor de Caboet .................. 75 2.3.2. La infeudació als Vescomtes de Castellbò 77 2.3.3. La infeudació als Comtes de Foix....................... 80 2.3.4. Els Pariatges de 1278 i de 1288, origen del cosenyoriu 83 3. LA CRISTAL·LITZACIÓ DE LA SOBIRANIA ANDORRANA 85 3.1. Els diversos corrents en la recerca de l’origen i naturalesa de la sobirania andorrana ......................................... 87 3.1.1. El corrent històric interpretatiu ......................... 88 3.1.2. El corrent de l’efectivitat de la sobirania ........... 91 3.2. L’efectivitat de la sobirania d’Andorra............................ 94 3.2.1. Els antecedents .................................................... 95
Índice 10 3.2.2. L’exercici efectiu de la sobirania a partir dels Pariatges fins a l’any 1700 ................................... 98 3.2.3. Les relacions exteriors 104 Capítol segon L’acció dels Coprínceps, en el marc de llur asimetria, com a interacció contrapesada en el desenvolupament de la sobirania interior i exterior d’Andorra (1700-1993) 4. LA PARADOXA DEL DESACORD QUASI INSTITUCIONAL DELS COPRÍNCEPS COM A FACTOR DE PERMANÈNCIA I D’INDEPENDÈNCIA D’ANDORRA ......................................... 107 5. ANDORRA ENTRE DUES MONARQUIES BORBÒNIQUES 112 5.1. El protagonisme dels Bisbes d’Urgell ............................. 116 5.2. El retraïment progressiu dels Monarques francesos ...... 119 5.3. Les relacions d’Andorra amb la Monarquia espanyola dels Borbons durant el segle XVIII ................................. 124 5.3.1. L’intent d’imposar l’ús del paper timbrat espanyol a Andorra 126 5.3.2. La presència de les tropes de Felip V a Andorra amb motiu de la pesta de Marsella i de la Provença (1720-1721) ............................................... 127 5.3.3. El cultiu i el contraban del tabac 130 5.3.4. Les qüestions tributàries ..................................... 132 5.3.5. Altres qüestions 135 6. ANDORRA, LA REVOLUCIÓ FRANCESA I L’IMPERI NAPOLEÒNIC 136 6.1. La repercussió social i política de la Revolució Francesa a Andorra 137 6.2. La ruptura institucional ................................................... 141 6.3. El restabliment institucional 142 7. ELS GRANS REPTES D’ANDORRA I DE LES SEVES INSTITUCIONS DURANT EL SEGLE XIX ....................................... 149 7.1. Andorra, Espanya i França ............................................... 150 7.1.1. L’abolició dels senyorius ..................................... 151 7.1.2. Les guerres carlistes a Espanya ........................... 154 7.1.2.1. El pontificat del Bisbe Simó de Guardiola i Hortoneda (1827-1851) ........... 155 7.1.2.2. El pontificat del Bisbe Josep Caixal i Estradé (1853-1879) ............................. 160
9. LA CONSTITUCIÓ DEL PRINCIPAT D’ANDORRA COM A SÍNTESI D’HARMONITZACIÓ
Índice 11 7.2. La interacció entre les institucions andorranes durant la segona meitat del segle XIX, com a precedent de l’anomenada qüestió andorrana ..................................... 162 7.2.1. L’àmbit legislatiu ................................................. 163 7.2.2. L’àmbit governatiu .............................................. 164 7.2.2.1. La crisi de 1868..................................... 165 7.2.2.2. La crisi de 1880..................................... 167 7.3. La qüestió d’Andorra 169 7.3.1. La qüestió d’Andorra en el seu vessant exterior .. 170 7.3.2. La qüestió d’Andorra en el seu vessant interior ... 172 7.3.2.1. Entre els Coprínceps ............................ 172 7.3.2.2. Entre els Coprínceps i el Consell General de les Valls ................................... 178 7.3.3. Breu referència a la qüestió d’Andorra en l’àmbit doctrinal ............................................................... 182 8. EL DESPLEGAMENT DE LES VIRTUALITATS DEL LLEGAT INSTITUCIONAL DEL SEGLE XIX ANDORRÀ EN EL DECURS DEL SEGLE XX 184 8.1. La sobirania ...................................................................... 186 8.2. L’exercici dels poders públics per part dels Coprínceps . 192 8.2.1. En l’àmbit exterior .............................................. 192 8.2.2. En l’àmbit interior ............................................... 197 8.3. La interacció potent de les institucions de base popular protagonitzada pel Consell General de les Valls ............ 201 8.3.1. La interacció de política econòmica amb incidència institucional ............................................. 202 8.3.2. La interacció reivindicativa de competències pròpies del Consell General de les Valls 207 8.3.3. La interacció reformadora .................................. 209 Capítol tercer L’estructura institucional subjacent en la Constitució del Principat d’Andorra de 1993
DE L’ACCIÓ
COPRÍNCEPS I DE REESTRUCTURACIÓ DE LES INSTITUCIONS ANDORRANES SOBRE LA BASE DE L’ESTAT SOBIRÀ, DE DRET, DEMOCRÀTIC I SOCIAL ....................... 217
DELS
Índice 12 9.1. Sobirania i Estat ................................................................ 219 9.1.1. La sobirania i l’Estat abans de la Constitució del Principat de 1993................................................. 220 9.1.2. La sobirania i l’Estat en la Constitució del Principat de 1993 ........................................................ 223 9.1.2.1. Els preliminars...................................... 223 9.1.2.2. La sobirania interior i l’Estat ............... 228 9.1.2.3. La sobirania exterior: la subjectivitat internacional del Principat d’Andorra. 233 9.2. L’Estat de Dret .................................................................. 241 9.2.1. Els elements de l’Estat de Dret en el sistema institucional andorrà abans de la Constitució del Principat de 1993................................................. 243 9.2.1.1. Les institucions representatives ........... 243 9.2.1.2. Els drets i les llibertats públiques i llur tutela ..................................................... 244 9.2.1.3. La separació de poders ........................ 250 9.2.2. L’Estat de Dret en la Constitució del Principat d’Andorra de 1993 255 9.2.2.1. Les institucions representatives ........... 255 9.2.2.2. Els drets fonamentals de la persona i les llibertats públiques ......................... 257 9.2.2.3. La tutela dels drets fonamentals de la persona i de les llibertats públiques .... 261 9.2.2.4. La separació de poders i el control del seu exercici ........................................... 263 9.2.3. La posició de supremacia de la Constitució en l’ordenament jurídic. Efectes respecte del dret pre i postconstitucional ....................................... 266 9.2.3.1. Derogació del dret preconstitucional contrari ................................................. 267 9.2.3.2. Nul·litat del dret postconstitucional contrari ................................................. 270 9.3. Els Coprínceps, Cap d’Estat 272 9.3.1. Les diverses concepcions sobre les institucions andorranes preconstitucionals en clau de la institució dels Coprínceps ....................................... 274 9.3.1.1. La concepció negadora de la legitimitat del Coprincipat ............................... 274
Índice 13 9.3.1.2. La concepció de la cosobirania d’Espanya i de França ................................. 277 9.3.1.3. La concepció d’Andorra com a condomini................................................... 278 9.3.1.4. La concepció d’Andorra com a protectorat .................................................. 280 9.3.1.5. La concepció d’Andorra com a senyoriu privat de sobirania estatal i amb connotacions de territori dependent. Andorra i l’Espanya de Franco. La voluntat del rei d’Espanya Joan Carles I d’esdevenir Copríncep d’Andorra ...... 282 9.3.2. L’ocàs de les concepcions sobre les institucions andorranes preconstitucionals 287 9.3.2.1. La Comissió i el Tribunal Europeus dels Drets de l’Home ........................... 288 9.3.2.2. L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa......................................... 292 9.3.3. El debat constituent entorn de la institució dels Coprínceps i de la seva regulació constitucional 300 9.3.3.1. La primera etapa del procés constituent en el si de la Comissió Tripartida (abril-novembre de 1991) .................... 303 9.3.3.2. L’interval entre les dues etapes del procés constituent en el si de la Comissió Tripartida (gener-maig de 1992) .......... 307 9.3.3.3. La segona etapa del procés constituent en el si de la Comissió Tripartida (juny-desembre de 1992) ..................... 315 9.3.3.3.1. El debat constituent derivat dels principis proclamats en el Títol I de la Constitució del Principat d’Andorra ...... 317 9.3.3.3.2. El debat constituent sobre la regulació constitucional dels Coprínceps .................. 326 9.4. Recapitulació de la configuració constitucional de la institució dels Coprínceps ................................................ 371
Índice 14 9.4.1. La institució dels Coprínceps en el marc de la part dogmàtica de la Constitució del Principat d’Andorra. Aspectes polítics i jurídics................ 372 9.4.2. La configuració de la institució dels Coprínceps en la part orgànica de la Constitució del Principat d’Andorra ............................................ 375 Capítol quart La implementació postconstitucional del Coprincipat 10. LA IMPLEMENTACIÓ DEL COPRINCIPAT DURANT EL PERÍODE ESTABLERT PER LES DISPOSICIONS TRANSITÒRIES DE LA CONSTITUCIÓ DEL PRINCIPAT D’ANDORRA 385 10.1. La legislació durant el període transitori........................ 385 10.2. Tractats i Acords internacionals durant el període transitori ................................................................................... 405 10.2.1. L’adhesió a la Carta de les Nacions Unides ....... 405 10.2.2. El Tractat de bon veïnatge, amistat i cooperació entre el Principat d’Andorra, el Regne d’Espanya i la República de França ............................... 408 10.2.3. Acord entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya relatiu a l’Estatut del Copríncep Episcopal 410 11. LA IMPLEMENTACIÓ DEL COPRINCIPAT EN EL DESENVOLUPAMENT DELS PROCEDIMENTS LEGISLATIUS ....... 412 11.1. El requeriment de dictamen del Tribunal Constitucional sobre la constitucionalitat de les lleis, previ a la seva sanció, promulgació i manament de publicació, per part dels Coprínceps ........................................................ 416 11.2. El caràcter indivís de la institució i de l’acció dels Coprínceps com a Cap d’Estat......................................... 429 12. LA IMPLEMENTACIÓ DEL COPRINCIPAT EN L’ACCIÓ EXTERIOR DEL PRINCIPAT D’ANDORRA 432 12.1. L’establiment de relacions diplomàtiques com a reconeixement de la personalitat internacional de l’Estat andorrà .............................................................................. 434 12.2. Els tractats i acords internacionals .................................. 441
Índice 15 Síntesi de l’obra ..................................................................................... 455 Epíleg. El Coprincipat, garantia de la independència d’Andorra ............. 477 Bibliografia ........................................................................................... 485 Annex I: Quadre comparatiu sobre les posicions de les tres representacions en el si de la comissió tripartida del procés constituent 499 Annex II: Quadre de signatura de lleis per un sol Copríncep (del 3-9-1993 al 31-12-2022) ..................................................................................... 507
Agraïments
Aquesta tesi doctoral ha estat elaborada sota la direcció del professor Dr. Enoch Albertí Rovira, catedràtic de dret constitucional, a qui vull expressar el meu més sincer agraïment per la seva generositat i per tot el que hem compartit en l’elaboració d’aquest treball. Sense la seva tasca i orientació aquesta tesi no hauria estat possible.
També vull deixar constància del meu agraïment a totes les persones que han estat al meu costat en aquest procés i que de diferents maneres m’han ajudat a elaborar aquesta tesi. Vull agrair també els suggeriments de molts amics al llarg de la lectura dels esborranys d’aquest treball.
Especialment vull agrair al Síndic Jordi Farràs Forné l’oportunitat que em va donar d’ésser secretari de Sindicatura en el decurs dels anys 1992 i 1993. La seva confiança en mi va fer possible que visqués el procés constituent andorrà en primera línia. Al president Juan-José López Burniol, un pare espiritual per mi, per haver-me potenciat la passió pel dret en el decurs dels quatre anys i escaig que vam coincidir en el magnífic primer Tribunal Constitucional d’Andorra. Al magistrat constitucional François Luchaire, per ensenyar-me el valor de la tenacitat. A Miguel Ángel Aparicio i a Pere Vilanova, també magistrats constitucionals. Sense el meu pas pel Consell General i pel Tribunal Constitucional aquest treball no hauria estat possible. Al cap de la delegació del Copríncep Episcopal en el decurs de la negociació de la Constitució, Nemesi Marqués Oste, per haver-me ajudat a entendre plantejaments de la negociació constituent en relació amb els quals tenia dubtes. Al cap de la delegació del Copríncep Francès en el decurs de la negociació de la Constitució, Jean-Yves Caullet, per la seva disponibilitat a respondre sempre als dubtes i les qüestions que li he anat
Bartumeu Martínezplantejant en el decurs de tots aquests anys d’elaboració de la tesi i, alhora, per haver-me autoritzat a enregistrar-lo i reproduir, en aquest treball, el contingut de les nostres converses. Sense el seu testimoniatge, aquest treball estaria coix. Andorra deu molt a Nemesi Marqués i a Jean-Yves Caullet. També a Joan Massa. A Antoni Mirambell; un raig de llum per a tu, Antoni. A Lluís Puig Ferriol i Ramon Viñas. A Òscar Ribas Reig, pels seus consells. A tots ells, el meu agraïment per les seves aportacions.
A tots els que em van donar força per poder arribar a la defensa de la tesi.
Als tècnics dels arxius que he pogut consultar, i molt especialment als responsables de l’Arxiu Secret del Vaticà, pel tracte tan amable que em fou dispensat en ocasió de les visites que hi vaig realitzar per consultar els fons documentals d’Andorra que s’hi troben dipositats.
A tots, doncs, fora de tot ritual obligatori, el més sincer reconeixement.
Isidre Bartumeu Martínez
Andorra la Vella, gener del 2023
18
Isidre
Un pròleg ha de limitar-se, al meu parer, a estimular el lector perquè llegeixi el llibre que té entre les mans. En aquest cas, això resulta especialment fàcil perquè, no obstant el títol inicial del treball, una mica dissuasiu, la seva extensió, el rigor històric i el tractament essencialment jurídic del treball (una tesi doctoral), es tracta d’una obra extraordinàriament viva i polèmica, que afronta un tema cabdal per al Principat d’Andorra: el de la seva subsistència com a Estat independent. I, per aquesta mateixa raó, també resulta molt oportú fer referència a la personalitat de l’autor, que, es vulgui o no, marca d’una manera inevitable les idees que defensa.
Isidre Bartumeu Martínez, andorrà del 1963, fill de pare andorrà i mare espanyola, és llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, on també va cursar els estudis de Doctorat en Dret Constitucional i Ciència Política. Després de llicenciar-se, mogut per la seva primera, i segurament més profunda, vocació, que és el servei públic, fou nomenat secretari de la Sindicatura d’Andorra en el decurs del procés constituent (1992-1993) i, posteriorment, primer secretari general del Tribunal Constitucional d’Andorra (1994-1998). Durant aquests anys va participar en la redacció de diverses lleis, com ara la Llei qualificada del Tribunal Constitucional (1993), la Llei qualificada de règim electoral i del referèndum (1993), el Reglament del Consell General (1993) i la Llei qualificada del matrimoni civil (1995). L’any 1998 deixà el Tribunal Constitucional i, després d’aprovar les oposicions convocades per cobrir les notaries d’Andorra, va ser nomenat notari del Principat, i des de llavors serveix la seva notaria amb dedicació plena i constant. En aquesta etapa ha participat en l’elaboració de la Llei qualificada d’associacions (2000), la Llei de fundacions (2008), la Llei de la successió per causa de mort (2014) i la Llei qualificada de la persona i de la família (2022). És autor de diversos
Pròleg
Juan-José López Burniol
llibres, com ara Legislació i jurisprudència constitucional del Principat d’Andorra (2003), Empresa familiar i successió en l’ordenament jurídic d’Andorra (2008) i Introducció al sistema constitucional del Principat d’Andorra (2010), i també és coautor de L’economia andorrana en el canvi de segle (2001), Perspectives del dret successori a Europa (2007), Dret de successions (2018), La persona jurídica en dret andorrà (2020) i Tratado del Derecho de sucesiones vigente en España y Andorra (2020).
Conec Bartumeu des de l’any 1993, quan coincidírem al Tribunal Constitucional, ell com a secretari general i jo com a magistrat i primer president. És per aquesta circumstància per la qual puc parlar d’ell amb cert coneixement de causa. Professionalment, és d’aquelles persones afortunades a les quals els agrada allò que han estudiat i allò en què treballen. En efecte, a Bartumeu li agrada molt el Dret. Tant que té una doble i bona formació. En primer lloc i com no podria ser d’una altra manera, atesa la seva forta vocació de servei públic a la qual ja m’he referit, una molt bona formació en Dret públic, posada a prova en la tasca potser més important que un iuspublicista pot afrontar, participar en la redacció d’una Constitució, que, en el cas de la d’Andorra, era una feina especialment difícil, atesa la concurrència de forces i d’interessos divergents: els dos Coprínceps, amb el que ambdós porten al darrere (la Santa Seu i la República Francesa); Espanya amb la Generalitat de Catalunya com a veïna, que tampoc és poca cosa, i last but not least, una societat andorrana menys unànime del que es podria pensar en la seva voluntat constituent. Gosaria dir que l’autèntic doctorat de Bartumeu en Dret públic foren aquests anys, que va viure dia a dia des de dintre com molts pocs ho van poder fer. Acte seguit, aprovada la Constitució, també va viure en primera fila els primers i decisius anys de la seva implementació des de la secretaria general del Tribunal Constitucional, en el qual va prestar un servei ple de dedicació, intel·ligència i prudència. Però, un cop acabada aquesta llarga i positiva etapa, va considerar que havia de donar un tomb a la seva vida professional. Preparà les oposicions a notaries submergint-se en el món del Dret privat, que, cosa estranya essent com era un home de Dret públic, també el va enganxar, convertint-se en un notari expert i dedicat al seu
20