JOSEP FLAUGIER I L’ENCÀRREC PICTÒRIC DE LA CASA DE LA CONGREGACIÓ DE LA MISSIÓ A BARCELONA
COMITÉ CIENTÍFICO DE LA EDITORIAL TIRANT HUMANIDADES Manuel Asensi Pérez
Catedrático de Teoría de la Literatura y de la Literatura Comparada Universitat de València
Ramón Cotarelo
Catedrático de Ciencia Política y de la Administración de la Facultad de Ciencias Políticas y Sociología de la Universidad Nacional de Educación a Distancia
M.ª Teresa Echenique Elizondo Catedrática de Lengua Española Universitat de València
Juan Manuel Fernández Soria
Catedrático de Teoría e Historia de la Educación Universitat de València
Pablo Oñate Rubalcaba
Catedrático de Ciencia Política y de la Administración Universitat de València
Joan Romero
Catedrático de Geografía Humana Universitat de València
Juan José Tamayo
Director de la Cátedra de Teología y Ciencias de las Religiones Universidad Carlos III de Madrid
Procedimiento de selección de originales, ver página web: www.tirant.net/index.php/editorial/procedimiento-de-seleccion-de-originales
JOSEP FLAUGIER I L’ENCÀRREC PICTÒRIC DE LA CASA DE LA CONGREGACIÓ DE LA MISSIÓ A BARCELONA
MARIA DEL MAR ROVIRA I MARQUÈS
tirant humanidades Valencia, 2022
Copyright ® 2022 Todos los derechos reservados. Ni la totalidad ni parte de este libro puede reproducirse o transmitirse por ningún procedimiento electrónico o mecánico, incluyendo fotocopia, grabación magnética, o cualquier almacenamiento de información y sistema de recuperación sin permiso escrito de la autora y del editor. En caso de erratas y actualizaciones, la Editorial Tirant Humanidades publicará la pertinente corrección en la página web www.tirant.com.
© Maria del Mar Rovira i Marquès
©
TIRANT HUMANIDADES EDITA: TIRANT HUMANIDADES C/ Artes Gráficas, 14 - 46010 - Valencia TELFS.: 96/361 00 48 - 50 FAX: 96/369 41 51 Email: tlb@tirant.com www.tirant.com Librería virtual: www.tirant.es ISBN: 978-84-19071-39-2 MAQUETA: Innovatext Si tiene alguna queja o sugerencia, envíenos un mail a: atencioncliente@tirant.com. En caso de no ser atendida su sugerencia, por favor, lea en www.tirant.net/index.php/empresa/politicas-de-empresa nuestro Procedimiento de quejas. Responsabilidad Social Corporativa: http://www.tirant.net/Docs/RSCTirant.pdf
ACPA. MONOGRAFIES Número 1 Direcció i comitè de redacció Sílvia Canalda Llobet (UB) Sara Caredda (UPF/UB) Ramon Dilla (UB) Joan Yeguas (MNAC) Comitè científic Borja Franco Llopis (UNED) Ida Mauro (UB) Eva March (UPF) Vicent Zuriaga (UCV) Contacte i llibre d’estil scanalda@ub.edu www.acpabcn.cat Col·laboren Departament d’Història de l’art. Universitat de Barcelona Museu Nacional d’Art de Catalunya Ministerio de Ciencia e Innovación
Índex ABREVIACIONS................................................................................................. PRÒLEG................................................................................................................. PRESENTACIÓ....................................................................................................
11 13 17
1. LA CASA DE LA CONGREGACIÓ DE LA MISSIÓ I L’ESGLÉSIA DELS PAÜLS 1.1. FUNDACIÓ I TRAJECTÒRIA HISTÒRICA......................................... 1.2. L’ESGLÉSIA DE SANT SEVER I SANT CARLES BORROMEU.........
19 25
2. JOSEP FLAUGIER I L’OBRA DE LA GLORIFICACIÓ DE SANT VICENÇ DE PAÜL 2.1. L’ARTISTA I ELS COMITENTS DE L’OBRA.......................................... 2.2. L’ENCÀRREC I EL PLET PER IMPAGAMENT....................................
39 43
3. ESTUDI ICONOGRÀFIC I ESTILÍSTIC DELS FRESCOS 3.1. LES PINTURES DE PERSPECTIVA DE L’ALTAR MAJOR.................. 3.1.1. El retaule fingit.............................................................................. 3.2. LA DECORACIÓ DE LA CÚPULA PRIMITIVA.................................. 3.3. EL CONJUNT MURAL DE 1801............................................................. 3.3.1. Les pintures de la cúpula.............................................................. 3.3.2. Les petxines en grisalla................................................................. 3.3.3. Un fris angèlic................................................................................ 3.3.4. La tècnica pictòrica.......................................................................
53 60 82 89 90 109 113 115
4. APÈNDIX DOCUMENTAL 4.1. Criteris d’edició............................................................................................ 4.2. Documents transcrits ................................................................................
123 123
ABREVIACIONS ACA ACB ACMM act. ADB AFB AGMM AHCB AHPB AMCB APRCM atrib. BHMB BNC BRUB c. dir. doc. ed. f. IAAH llig. ms. núm. p. r s. f. s. n. sign. v vid. vol.
Arxiu de la Corona d’Aragó Arxiu de la Catedral de Barcelona Archivo de la Congregación de la Misión de Madrid actiu Arxiu Diocesà de Barcelona Arxiu Fotogràfic de Barcelona Archivo General Militar de Madrid Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona Arxiu Històric de Protocols de Barcelona Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona Arxiu de la Província Romana de la Congregació de la Missió atribuït Biblioteca Histórico-Militar de Barcelona Biblioteca Nacional de Catalunya Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona circa director, directora documentat editor, editora foli, folis Institut Amatller d’Art Hispànic lligall, lligalls manuscrit, manuscrits número, números pàgina, pàgines recto (‘anvers’) sense foliar sense número signatura, signatures verso (‘revers’) vide (‘vegeu’) volum, volums
PRÒLEG
L’antiga església de Sant Sever i Sant Carles Borromeu (17101746) es troba avui aïllada al bell mig de la plaça de Castella, al raval barceloní, com a parròquia mercedària. Durant el segle XVIII va formar part del cenobi de la Congregació de la Missió de Sant Vicenç de Paül, però amb l’esclat de la Guerra del Francès fou utilitzat per les tropes napoleòniques com a Hospital Militar, funció que finalitzà definitivament amb motiu del trasllat de les instal·lacions a la Vall d’Hebron. Així, els antics edificis foren transferits el 1942 a l’Ajuntament de Barcelona, el qual en decidí l’enderrocament de cara a la nova urbanització de la zona. Únicament el temple en sobrevisqué i fou objecte d’un llarg procediment de restauració i remodelació fins al 1947. Un cop finalitzat tot el procés, el consistori barceloní en lliurà l’usdefruit a l’orde dels Mercedaris i, des del 1969, funciona com a parròquia sota l’advocació del fundador de l’orde, Sant Pere Nolasc. Fins aquí una lleugera pinzellada de l’evolució i adaptació estructural de les edificacions de la congregació dels paüls. Com molt bé ens descriu i analitza minuciosament Maria del Mar Rovira i Marquès, amb el pas del temps les circumstàncies els forçaren a adaptar les seves construccions a les successives modificacions d’usos a què eren destinades, i també a acceptar-ne la secularització. Una trajectòria històrica complexa, alhora que dilatada en el temps, tal com ho és l’anàlisi de la seva peculiar arquitectura i del seu patrimoni artístic. És per aquest motiu que mereix el qualificatiu d’excel·lència l’exhaustiva recerca de l’autora, la qual complementa en grau considerable la historiografia artística catalana de l’època moderna. Des del meu perfil de professora universitària, em sento molt orgullosa de les aportacions de Maria del Mar Rovira i Marquès, alhora que molt agraïda per haver pensat en mi en la presentació d’aquest llibre. La nostra relació acadèmica ve de lluny, de quan va ser alum-
14
Rosa Maria Subirana Rebull
na meva a Llicenciatura i Màster. Precisament, el text que avui ens ocupa, va començar a agafar forma com Treball Final de Màster i es va acabar concretant en la seva tesi doctoral, Casa de la Congregació de la Missió a Barcelona. De l’església de Sant Sever i Sant Carles Borromeu dels paüls a la parròquia mercedària de Sant Pere Nolasc (1703-2017), presentada a la Universitat de Barcelona l’abril de 2019 i premiada per l’Institut d’Estudis Catalans el 2020 (Premi Lluís Domènech i Montaner de Teoria i Crítica d’Arquitectura). Al llarg de tot aquest període hem col·laborat en diverses activitats vinculades al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, en el que com a becària participà en la gestió del Màster d’Estudis Avançats en Història de l’Art que vaig coordinar. Així mateix, vull recordar la seva participació en les recerques portades a terme en dos dels projectes finançats pel Ministerio de Ciencia, Investigación y Universidades, dels quals encara participem ambdues en el darrer (ACPA - Arte y cultura en la Barcelona moderna. Relaciones e influencias en el ámbito mediterráneo). Amb el títol de Josep Flaugier i l’encàrrec pictòric de la Casa de la Congregació de la Missió a Barcelona, ens presenta avui una revisió complementària vinculada a les excepcionals pintures murals conservades a l’interior del temple cenobial. Sense deixar de banda el context de les pintures esmentades, l’autora ens documenta el projecte concebut el 1801 pel pintor Josep Bernard Flaugier (1757-1813) destinat a la decoració mural de la nova cúpula, petxines i fris del temple. Així, i gràcies als lligalls localitzats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, el que fins ara havia estat una atribució queda, doncs, confirmat. El llibre de Maria del Mar Rovira i Marquès ens condueix a través de tot el procés constructiu i decoratiu, incidint en el de l’antic temple i en l’obra d’en Flaugier, de qui aporta noves dades biogràfiques. La cúpula primitiva de Josep i Manel Vinyals, també àmpliament analitzada i documentada per l’autora, patí greus deterioraments. Malgrat que es conservaren les pintures murals, fou substituïda per la construcció d’una falsa cúpula rebaixada amb les noves. Igualment,
Pròleg
15
la perspectiva il·lusionista sobre mur de l’altar major, un dels pocs exemples preservats a Catalunya, queda magníficament descrita en la seva iconografia i composició. En el seu ordenat i minuciós procés narratiu, l’autora d’aquest llibre ens mostra l’estructura i l’interior d’una de les esglésies més interessants de la nostra ciutat, malgrat que encara massa desconeguda pel públic. Rosa Maria Subirana Rebull Barcelona, novembre de 2021
PRESENTACIÓ
L’antiga església de Sant Sever i Sant Carles Borromeu, actualment parròquia de Sant Pere Nolasc, es troba a la plaça Castella de Barcelona i resulta peculiar amb motiu de les seves característiques constructives, el seu emplaçament i les excepcionals pintures murals que encara atresora al seu interior. Amb relació a aquest últim aspecte, aquesta publicació presenta l’estudi del projecte concebut el 1801 pel pintor Josep Bernard Flaugier (1757-1813), per tal de decorar amb pintures murals la nova cúpula, petxines i fris del temple. Encara que la historiografia havia atribuït l’obra a Flaugier, fins ara l’autoria no havia quedat acreditada documentalment. Així doncs, a través dels lligalls localitzats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, en aquest escrit hem procedit a estudiar l’obra i l’encàrrec realitzat al pintor per part dels seus comitents, els germans Serrallach i els pares paüls; descrivint el procés de gestació de les pintures i la relació amb creacions artístiques dels seus contemporanis. Així mateix, hem volgut enllaçar l’anàlisi del conjunt amb la composició conservada a la cúpula primitiva de l’església, realitzada pels pintors Josep i Manel Vinyals a mitjans del segle XVIII; la reforma de l’espai amb una nova cúpula a inicis del segle XIX i el plet civil entre Flaugier i els promotors de l’obra, arran de l’impagament de l’encàrrec a partir de l’any 1805; descobrint a més a més la presència d’un ajudant, encara anònim, treballant amb l’artista; i una relació dels testimonis que visuraren l’obra el 1818 i que permeten establir el valor de la composició i els lligams i afinitats de l’artista amb deixebles com Bonaventura Planella, Joan Carles Anglès, Salvador Mayol i Miquel Bosch. L’objectiu de l’estudi és demostrar el notable valor de l’obra i convidar a descobrir un bé artístic fins ara poc conegut a la ciutat, ja que la investigació sobre la fundació, desenvolupament i vicissituds que van envoltar l’establiment de conjunts cultuals d’època moderna, com
18
Maria del Mar Rovira i Marquès
la Casa de la Missió, permet reivindicar el valor dels seus elements artístics i arquitectònics, així com reconèixer els condicionants que van envoltar la transformació d‘aquests bastiments en edificis d’ús militar, sanitari o civil a partir del segle XIX, i les problemàtiques derivades d’aquests canvis d’usos per a la gestió i conservació del seu patrimoni. Per tant, en demostrar que l’arquitectura catalana del segle XVIII encara compta amb conjunts que no han estat àmpliament estudiats, malgrat presentar variacions interessants en els paràmetres constructius seguits al llarg del Set-cents al Principat; i que la Casa de la Congregació de la Missió és una obra clau del nostre llegat arquitectònic i artístic tant pel seu continent com pel seu contingut, volem contribuir a difondre el patrimoni i a revalidar les creacions artístiques que es van concebre en l’etapa compresa entre el gòtic i el modernisme a Barcelona.1
1
Aquesta publicació és una selecció de caràcter monogràfic de la recerca recollida a la tesi doctoral. El text íntegre pot consultar-se a https://hdl.handle.net/10803/667213. La investigació s‘ha elaborat i editat en el marc del projecte «ACPA/2 - Arte y cultura en la Barcelona moderna (ss. XVII-XVIII). Relaciones e influencias en el ámbito del Mediterráneo occidental», dirigit per la professora Dra. Sílvia Canalda Llobet de la Universitat de Barcelona i finançat pel Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades/Agencia Estatal de Investigación (PGC2018-093424-B-I00). Identificador ORCID de l’autora: https://orcid.org/0000-0003-2111-9425.
1. LA CASA DE LA CONGREGACIÓ DE LA MISSIÓ I L’ESGLÉSIA DELS PAÜLS
1.1. FUNDACIÓ I TRAJECTÒRIA HISTÒRICA La Casa de la Missió del carrer Tallers va pertànyer fins al 1833 a la Congregació de la Missió, un institut fundat per sant Vicenç de Paül (1576-1660), a París, el 17 d’abril de 1625 i que té com a ministeris principals evangelitzar els pobres realitzant missions al camp, dirigir seminaris i promoure els exercicis espirituals per a la formació del clergat. Una de les característiques a considerar sobre aquesta congregació és que fou instituïda com una societat de vida apostòlica secular, motiu pel qual la comunitat està exempta de la jurisdicció ordinària, és a dir, que no depèn del bisbe. En segon lloc, cal esmentar que els membres de la Congregació de la Missió són sacerdots, clergues i germans coadjutors que viuen en comunitat i emeten vots simples de pobresa, castedat, obediència i adhesió estable a la congregació al llarg de la seva vida. Així mateix, en no tractar-se d’un orde religiós, la residència on conviuen els seus membres no es pot anomenar convent, sinó casa o establiment. La primera Casa de la Congregació de la Missió que es va fundar a Catalunya va ser a Barcelona el 6 de novembre 1703, a tocar del baluard de Tallers, per iniciativa de Francesc Senjust i Pagès (Barcelona, 1654-1708), canonge de la Seu d’Urgell i ardiaca de la Seu de Barcelona.2 A partir del setembre de 1704 la comunitat va començar
2
AHPB, Vicenç Gavarró menor, 873/34, manual 1702-1703, f. 786r-798v. El seu interès se centrava a crear una comunitat dedicada a realitzar missions populars per a la gent que vivia al camp i a impartir exercicis espirituals als religiosos i seculars. Va ser nomenat sacerdot de la Congregació de la Missió l’any 1704. ACMM, Caja Barcelona (--),
20
Maria del Mar Rovira i Marquès
a realitzar les tandes d’exercicis espirituals per a religiosos i seglars,3 i la concurrència a la Casa de la Missió va créixer tant que aviat es van fer patents les limitacions d’espai que presentava la residència primitiva. Per dirimir-ho, el 30 d’agost de 1710, el bisbe de Solsona, fra Francesc Dordà (1661-1716), va col·locar la primera pedra d’una nova església i donà principi a l’ampliació de la totalitat del cenobi.4 Aquesta obra, però, a causa de la dilació en l’arribada de recursos i davant de la progressiva notorietat de la congregació a la ciutat, seria contínuament ampliada fins a finals del segle XVIII (fig. 1).
Fig. 1. Esquema de l’evolució constructiva de la Casa de la Missió durant el segle XVIII. Realització: M. Mar Rovira, 2021.
Tot i que no es conserven els plànols del conjunt realitzats per la comunitat i documentats als inventaris setcentistes,5 a través del buidatge dels fons que formaven part de l’arxiu de la Congregació de la Missió, com són els seus llibres de caixa,6 es pot resseguir el desenvolupament de l’edificació i la gestió dels cabals per a la fàbrica del conjunt. Així
3 4 5 6
sign. núm. 1, p. 28-29; Benito Paradela, Notas biográficas de los que han pertenecido a la Congregación de la Misión en España, Madrid, Cleto Vallinas, 1935, p. 7. ACMM, Caja Barcelona (--), sign. núm. 4, s. f. (1704-1734). AHPB, Joan Solsona, 890/16, f. 128r-129r. ACA, ORM, Monacales-Hacienda, vol. 3114, p. 163. ACA, ORM, Monacales-Hacienda, vol. 3093, 3099, 3484, 3493 i 3509; ACA, ORM, Monacales-Universidad, vol. 108, 109, 110 i 111.