L’AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE GIRONA
ALBERT VILAR MASSÓ
Il∙lustre Col∙legi d’Advocats de Girona
Valencia, 2013
Copyright ® 2013 Todos los derechos reservados. Ni la totalidad ni parte de este libro puede reproducirse o transmitirse por ningún procedimiento electrónico o mecánico, incluyendo fotocopia, grabación magnética, o cualquier almacenamiento de información y sistema de recuperación sin permiso escrito del autor y del editor. En caso de erratas y actualizaciones, la Editorial Tirant lo Blanch publicará la pertinente corrección en la página web www.tirant.com (http://www.tirant. com).
© Albert Vilar Massó
© TIRANT LO BLANCH EDITA: TIRANT LO BLANCH C/ Artes Gráicas, 14 - 46010 - Valencia TELFS.: 96/361 00 48 - 50 FAX: 96/369 41 51 Email:tlb@tirant.com http://www.tirant.com Librería virtual: http://www.tirant.es DEPÓSITO LEGAL: V-816-2013 I.S.B.N.: 978-84-9033-574-1 MAQUETA: PMc Media Si tiene alguna queja o sugerencia envíenos un mail a: atencioncliente@tirant.com. En caso de no ser atendida su sugerencia por favor lea en www.tirant.net/index.php/empresa/politicas-de-empresa nuestro Procedimiento de quejas.
ÍNDEX PRESENTACIÓ .................................................................................................
11
PRÒLEG ............................................................................................................
13
INTRODUCCIÓ................................................................................................
17
LA HISTÒRIA.................................................................................................... Els Borbons .................................................................................................. La toga.......................................................................................................... El Decret de Nova Planta i els francesos .................................................... La Constitució de Cadis .............................................................................. El Trienni Liberal (1821-23) ....................................................................... Cinc execucions capitals (1827-1831) ........................................................ Girona, capital de província (1833) ........................................................... Els partits judicials (1834)........................................................................... Els col·legis d’advocats ................................................................................ El Col·legi d’Advocats de Girona ............................................................... El Col·legi d’Advocats de Figueres ............................................................. Canvis judicials............................................................................................. La creació de les Audiències ....................................................................... Girona i Figueres ......................................................................................... L’Audiència de Figueres ............................................................................. L’Audiència de Girona: la Universitat........................................................ El projecte a les Àligues .............................................................................. El quarter dels Alemanys............................................................................. El primer local, al carrer de la Força.......................................................... El primer judici............................................................................................ La presó........................................................................................................ Execució dels militars Ferrándiz i Bellés.................................................... Els dissabtes, no judicis orals ...................................................................... El segon local, a les escoles del Mercadal .................................................. Moltes deiciències ...................................................................................... Supressió de l’Audiència de Figueres ........................................................ El tercer local, a la Casa Pastors.................................................................. Antic seminari .............................................................................................. El general Álvarez de Castro ....................................................................... Inauguració del Palau de Justícia ............................................................... Judici a Puigcerdà ........................................................................................ Primera reforma a l’immoble (1917)......................................................... Dictadura de Primo de Rivera .................................................................... Empresonament de Salvador Dalí ..............................................................
19 19 20 22 24 26 29 30 32 33 34 36 38 39 41 42 44 46 47 49 51 53 55 57 58 60 62 64 66 67 69 71 72 74 76
6
Índex
La II República ............................................................................................ L’Estatut de Catalunya ................................................................................ El Tribunal Popular ..................................................................................... Judicis als militars insurrectes ..................................................................... Revisió dels judicis ....................................................................................... El franquisme............................................................................................... Les depuracions ........................................................................................... La depuració de presidents ........................................................................ Carles Rahola, afusellat ............................................................................... El pres batejat .............................................................................................. La Creu de Sant Raimon de Penyafort....................................................... Cessió de la Casa Pastors a l’Estat ............................................................... La gran reforma de la Casa Pastors ............................................................ Atemptat de Terra Lliure (1987) ................................................................ Creació de la Secció Segona ....................................................................... La primera magistrada: Miriam Iglesias ..................................................... Els jutjats d’afers penals .............................................................................. De sis a nou partits judicials ........................................................................ Més jutjats de primera instància ................................................................. El nou ediici dels jutjats ............................................................................. Competències de la Generalitat ................................................................. L’últim porter .............................................................................................. Dues noves seccions, però cap a Figueres .................................................. Recuperació del jurat popular .................................................................... Primera sentència contra el tràic d’immigrants ....................................... Els macrojudicis de Banyoles i Olot ........................................................... Especialitzacions judicials ........................................................................... La plaça de braus ......................................................................................... Un ediici amb futur.................................................................................... La plaça del magistrat Lidón ...................................................................... La Casa Pastors, per a ús turístic................................................................. La nova Audiència .......................................................................................
77 79 80 82 84 86 88 90 92 93 95 97 100 102 104 106 108 110 112 114 116 119 120 122 124 126 129 130 132 134 137 139
ELS PRESIDENTS ............................................................................................. Pedro Grande Rueda................................................................................... Ceferino Gutiérrez Alonso .......................................................................... Julián Menéndez de Luarca Rodríguez .................................................... Antonio Pinazo Ayllón ................................................................................ Rafael Hernández Villarejo......................................................................... Miguel Iso Morea......................................................................................... Octavio Cullá Serra...................................................................................... Cristóbal Gironés Puerto ............................................................................ Hermenegildo Miró Romo ......................................................................... Vicente Agustín Santandreu Herrando ..................................................... Francisco de Paula Renart Golibart ...........................................................
143 143 144 146 147 149 150 152 153 154 156 157
Índex
7
Manuel Gómez Quintana............................................................................ Juan Saval Sacristán ..................................................................................... Juan José García Pons.................................................................................. Felipe Rey Gutiérrez .................................................................................... Antonio Gutiérrez Domínguez ................................................................... Ramón de Páramo Jiménez ........................................................................ Pedro José Moreno Torres .......................................................................... Emilio Viñals Estellés .................................................................................. Luis de la Torre Leiva .................................................................................. Pedro de Benito Varela ............................................................................... Enrique de la Blanca González ................................................................... Agustín Altés Pallás...................................................................................... Clemente del Pino Sáinz ............................................................................. Joaquín Vilches Burgos ............................................................................... Apolinar de Cáceres Gordo ........................................................................ Abel Velilla de Sarasola ............................................................................... Joaquim Bohigas Serramalera .................................................................... Lluís Franquesa Feliu .................................................................................. Pascual Galbe Loshuertos ........................................................................... Ernest Coch Juvé ......................................................................................... Joaquín Álvarez Soto-Jove ........................................................................... Carlos Galán Calderón ................................................................................ Juan Santamaría Ansa ................................................................................. Antonio Villegas Gallifa .............................................................................. Juan Higueras Sabater ................................................................................. Joaquín Castro Mateo.................................................................................. Carlos Obiols Taberner ............................................................................... José María de Mesa Fernández ................................................................... José de la Torre Ruiz ................................................................................... Francisco Soto Nieto ................................................................................... Miguel Pérez Capella................................................................................... Fernando Lacaba Sánchez .......................................................................... els temps dels presidents .............................................................................
158 159 161 163 165 166 168 169 170 171 172 174 176 177 179 182 184 186 188 190 192 194 195 196 198 200 202 204 207 209 211 214 216
BIBLIOGRAFIA I FONTS ................................................................................
219
PRÓLOGO ........................................................................................................
223
INTRODUCCIÓN.............................................................................................
227
LA HISTORIA.................................................................................................... Los Borbones ............................................................................................... La toga.......................................................................................................... El Decreto de Nueva Planta y los franceses ............................................... La Constitución de Cádiz ............................................................................
229 229 229 231 231
8
Índex
El Trienio Liberal (1821-23) ....................................................................... Cinco ejecuciones capitales (1827-1831) ................................................... Girona, capital de provincia (1833) ........................................................... Los partidos judiciales (1834) .................................................................... Los colegios de abogados ............................................................................ El Colegio de Abogados de Girona ............................................................ El Colegio de Abogados de Figueres .......................................................... Cambios judiciales ....................................................................................... La creación de las Audiencias..................................................................... Girona y Figueres......................................................................................... La Audiencia de Figueres............................................................................ La Audiencia de Girona: la Universidad .................................................... El proyecto de Les Àligues .......................................................................... El cuartel de los Alemanes .......................................................................... El primer local, en la calle de la Força ....................................................... El primer juicio ............................................................................................ La cárcel ....................................................................................................... Ejecución de los militares Ferrándiz y Bellés............................................. Los sábados, no juicios orales ..................................................................... El segundo local, en las escuelas del Mercadal.......................................... Muchas deiciencias..................................................................................... Supresión de la Audiencia de Figueres ...................................................... El tercer local, en la Casa Pastors ............................................................... Antiguo seminario ....................................................................................... El general Álvarez de Castro ....................................................................... Inauguración del Palacio de Justicia .......................................................... Juicio en Puigcerdà ..................................................................................... Primera reforma en el inmueble (1917) ................................................... Dictadura de Primo de Rivera .................................................................... Encarcelamiento de Salvador Dalí ............................................................. La II República ............................................................................................ El Estatuto de Cataluña ............................................................................... El Tribunal Popular ..................................................................................... Juicios a los militares sublevados ................................................................ Revisión de los juicios.................................................................................. El franquismo .............................................................................................. Las depuraciones ......................................................................................... La depuración de presidentes .................................................................... Carles Rahola, fusilado ................................................................................ El preso bautizado ....................................................................................... Orden de San Raimundo de Peñafort ....................................................... Cesión de la Casa Pastors al Estado ............................................................ La gran reforma de la Casa Pastors ............................................................ Atentado de Terra Lliure (1987) ................................................................ Creación de la Sección Segunda ................................................................
232 233 234 235 235 236 237 238 239 240 241 242 243 244 245 246 248 249 250 251 252 253 255 256 257 258 259 260 261 261 262 263 264 265 266 267 268 269 271 271 272 273 274 275 276
Índex
9
La primera magistrada: Miriam Iglesias ..................................................... Los juzgados de asuntos penales ................................................................ De seis a nueve partidos judiciales ............................................................. Más juzgados de primera instancia............................................................. El nuevo ediicio de los juzgados de Girona .............................................. Competencias de la Generalitat ................................................................. El último portero ......................................................................................... Dos nuevas Secciones, pero ninguna en Figueres ..................................... Recuperación del jurado popular .............................................................. Primera sentencia contra el tráico de inmigrantes .................................. Los macrojuicios de Banyoles y Olot .......................................................... Especializaciones judiciales......................................................................... La plaza de toros.......................................................................................... Un ediicio con futuro ................................................................................ La plaza del magistrado Lidón ................................................................... La Casa Pastors, para uso turístico ............................................................. La nueva Audiencia .....................................................................................
277 278 279 280 281 282 283 284 285 286 287 288 289 290 291 292 294
LOS PRESIDENTES.......................................................................................... Pedro Grande Rueda................................................................................... Ceferino Gutiérrez Alonso .......................................................................... Julián Menéndez de Luarca Rodríguez ..................................................... Antonio Pinazo Ayllón ................................................................................ Rafael Hernández Villarejo......................................................................... Miguel Iso Morea......................................................................................... Octavio Cullá Serra...................................................................................... Cristóbal Gironés Puerto ............................................................................ Hermenegildo Miró Romo ......................................................................... Vicente Agustín Santandreu Herrando ..................................................... Francisco de Paula Renart Golibart ........................................................... Manuel Gómez Quintana............................................................................ Juan Saval Sacristán ..................................................................................... Juan José García Pons.................................................................................. Felipe Rey Gutiérrez .................................................................................... Antonio Gutiérrez Domínguez ................................................................... Ramón de Páramo Jiménez ........................................................................ Pedro José Moreno Torres .......................................................................... Emilio Viñals Estellés .................................................................................. Luis de la Torre Leiva .................................................................................. Pedro de Benito Varela ............................................................................... Enrique de la Blanca González ................................................................... Agustín Altés Pallás...................................................................................... Clemente del Pino Sáinz ............................................................................. Joaquín Vilches Burgos ............................................................................... Apolinar de Cáceres Gordo ........................................................................
295 295 295 297 298 299 300 301 303 304 305 306 307 308 309 311 313 314 315 316 317 318 318 319 321 322 323
10
Índex
Abel Velilla de Sarasola ............................................................................... Joaquim Bohigas Serramalera .................................................................... Lluís Franquesa Feliu .................................................................................. Pascual Galbe Loshuertos ........................................................................... Ernest Coch Juvé ......................................................................................... Joaquín Álvarez Soto-Jove ........................................................................... Carlos Galán Calderón ................................................................................ Juan Santamaría Ansa ................................................................................. Antonio Villegas Gallifa .............................................................................. Juan Higueras Sabater ................................................................................. Joaquín Castro Mateo.................................................................................. Carlos Obiols Taberner ............................................................................... José María de Mesa Fernández ................................................................... José de la Torre Ruiz ................................................................................... Francisco Soto Nieto ................................................................................... Miguel Pérez Capella................................................................................... Fernando Lacaba Sánchez ..........................................................................
325 327 328 330 331 333 334 336 337 338 339 340 342 344 345 347 349
PRESENTACIÓ L’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Girona, a través de la seva Fundació, amb la promoció i edició d’aquest llibre, ha volgut col·laborar amb la recuperació i coneixement de la memòria històrica de les institucions jurídiques gironines. Com una primícia, ja que creiem és la primera vegada que es porta terme el treball d’un llibre sobre una d’aquestes institucions, heus aquí la Història de l’Audiència Provincial de Girona que ara teniu a les mans. Per l’Audiència, una institució cabdal de l’administració de justícia de les nostres terres, hi han passat milers de persones: justiciables, magistrats, advocats, funcionaris, procuradors, iscals, pèrits..., però aquest llibre no només es queda amb això, en les persones i en una part de la història de la justícia més propera a nosaltres, sinó que mostra també com l’Audiència ha inluït en la vida social i econòmica de la nostra província i de la nostra vila. Creiem que és un treball molt acurat, i hem de felicitar a l’autor i a tothom que hi hagi col·laborat perquè aquesta obra, exhaustiva i rigorosa, hagi arribat a bon i. I aquest bon i és que aquest llibre històric, judicial, sociològic, pugui ser ara a les vostres mans, i que sigui llegit i estudiat, que aprenguem de la història i recuperem la memòria, i perquè quedi com un testimoni més de la justícia que s’ha fet i es fa a les nostres comarques. Carles A. McCragh i Prujà Degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Girona
PRÒLEG És per a mi un gran motiu d’orgull que l’autor de l’obra m’hagi encomanat prologar aquest magníic i, m’atreviria a dir, exclusiu treball. Prologar el llibre d’un periodista investigador que decideix abocar-se al món de la Justícia és sempre gratiicant, però a més, si l’obra és única i innovadora, com en el cas d’aquesta, la recompensa és doble. Però a més, hi ha una raó molt més important perquè sigui un pròleg molt especial, com és el fet que aquesta obra sigui un tribut a l’Audiència Provincial de Girona i un record dels diferents presidents que hi van estar al capdavant, molts d’ells avui malauradament desapareguts, i als quals es recorda i homenatja a les pàgines d’aquesta obra. Serveixi de reconeixement sincer a tots ells. Aquest llibre constitueix un homenatge a tots ells, com també a tots aquells funcionaris de l’Administració de Justícia de totes les tendències i tasques que hi han desenvolupat les seves funcions professionals. És d’una importància vital destacar que aquest llibre s’escriu després d’una llarga experiència professional i investigadora de l’autor, que ha pretès acostar els seus amplíssims coneixements d’historiador i periodista a tots aquells ciutadans i col·laboradors del servei de la Justícia que desitgin tenir un coneixement històric i sociològic de l’Audiència Provincial de Girona des dels seus orígens ins a l’actualitat. Precisament és en aquest punt on resideix la singularitat d’aquesta obra. És tan clara i senzilla de llegir, i a més està adornada de fotograies i esdeveniments històrics, que constitueixen també, sens dubte, no només un llibre molt pràctic que obre la possibilitat de conèixer els moments més signiicatius de l’Audiència Provincial, sinó també una mena de manual de la història de l’Administració de Justícia de Girona, que pot ser d’interès, no només per als professionals del Dret, sinó per a qualsevol ciutadà interessat a conèixer els esdeveniments sociològics que han anat acompanyant la institució, atesa la seva extraordinària claredat i senzillesa d’exposició. L’acostament dels esmentats àmbits, l’històric i el sociològic, hauria de suposar un incentiu per a la publicació d’altres llibres dedicats al servei de la Justícia i, així, que aquesta fos més propera a la ciutadania; no debades aquesta Justícia emana del poble, i a aquest retorna en forma de resolució judicial.
14
Fernando Lacaba Sánchez
M’agradaria dedicar un espai d’aquest pròleg a la que ha estat durant més de cinquanta anys residència de l’Audiència de Girona, i per això ho resumiria amb la frase següent: “De la plaça del Molí, al Mercadal, a la plaça de toros passant per la plaça de la Catedral”.
La Revista de Girona de 1972 publicava el comentari següent amb motiu de la restauració de l’ediici realitzada entre els anys 1970 i 1972: “Un dels paratges urbans de més suggestiva i evocadora bellesa de Girona és la plaça de la Catedral. L’harmònica grandesa de l’escalinata que tanca la seva cara frontal, amb la façana del temple catedralici elevada sobre el seu fons, la inesa gòtica de la casa de la Pia Almoina i el vetust encant del portal de la muralla Sobreportes, conformen un admirable conjunt arquitectònic. A la mateixa plaça, davant per davant de la Catedral, hi ha el singular ediici de molt noble factura que és la Casa Pastors, la façana renaixentista de la qual contrasta amb el romànic català que predomina al seu interior, amb clares inluències d’estil francès, en el qual durant dos anys s’han realitzat obres encaminades a la seva consolidació i restauració, a i d’albergar amb la dignitat i el decor adequats els serveis de l’Administració de Justícia que hi ha instal·lats fa una mica més de mig segle, quan hi van ser traslladats des del vell ediici de la plaça del Molí, al barri del Mercadal, on des de temps immemorial funcionaven l’Audiència i els Jutjats”.
La ubicació de l’Audiència Provincial a la Casa Pastors va ser un fet important en la història de la ciutat. La Casa Pastors va passar, d’aquesta manera, de residència del governador militar de Girona a Palau de Justícia. L’any 1907 l’Ajuntament de Girona va permutar la Casa Pastors per a ediici de Justícia. Fins llavors l’Audiència havia estat al carrer de la Força i a l’emplaçament actual de l’entitat La Caixa, al conegut com pont de Pedra. Després de l’esmentada instauració, l’any 1922 es va fer necessària una restauració de l’ediici de la Casa Pastors. La restauració de referència es va fer sota la presidència de l’Audiència exercida primer per l’il·lustre jurista gironí D. Carles Obiols Taberner i posteriorment per D. José María de Mesa Fernández, quan era ministre de Justícia D. Antonio María de Oriol y Urquijo. D’aquesta manera es realçava un dels elements del patrimoni monumental i artístic de la ciutat de Girona. La família Pastors, originària del poble d’Enveig, a la Cerdanya, ha estat íntimament vinculada a Girona. D. Narcís de Pastors i de Sala era ill i hereu de D. Josep de Pastors i Da. Maria Manuela de Sala i Pley, el qual al seu torn es va casar amb Da. Eulàlia de Vilallonga. El 1809, quan era tinent coronel, va ser ajudant de camp del general D. Mariano Álvarez de Castro
Pròleg
15
a Girona. Durant la guerra de la Independència, el 1809, i durant set mesos aquest general va resistir a la plaça de Girona, en el seu tercer setge contra les tropes franceses que estaven comandades pel general Reille. Álvarez de Castro va viure, mentre va ser governador militar de Girona, a la Casa Pastors. Cent cinc anys després de la ubicació, l’Audiència Provincial de Girona abandona l’ediici emblemàtic al qual va arribar gràcies a la permuta de l’Ajuntament de l’ediici a la família Pastors l’any 1907. L’ediici actual on, amb altres jutjats, s’ubica l’Audiència Provincial és modern, funcional i acollidor, i tot això ha estat possible gràcies als esforços dedicats per diversos consellers de Justícia del Govern català als quals vull retre un merescut homenatge des d’aquestes línies com a mostra de gratitud sincera de tots els que ens dediquem al servei de la Justícia a Girona; em refereixo als Honorables Consellers Núria de Gispert i Català, Delfí Guàrdia i Canela, Josep Maria Vallès i Casadevall, Montserrat Tura i Camafreita i Pilar Fernández i Bozal. Seria un ingrat si no recordés els alcaldes de Girona Joaquim Nadal i Farreras, Anna Pagans i Gruatmoner i Carles Puigdemont i Casamajó. Gràcies a tots per haver fet realitat un desig de tots els que treballem en aquesta casa que és l’Audiència Provincial de Girona. Setembre de 2012. Fernando Lacaba Sánchez President de l’Audiència Provincial de Girona
INTRODUCCIÓ La idea de fer un llibre sobre l’Audiència de Girona sorgeix arran de la construcció del nou ediici judicial gironí. En cap moment en el llibre s’intenta fer un repàs de la jurisprudència. L’obra només vol ser una aproximació històrica al màxim òrgan judicial gironí de la demarcació. Per això es tenen en compte sempre els diferents períodes històrics, que marquen la justícia en els àmbits polític, econòmic i social. La justícia, no ho oblidem, forma part de la història. El volum intenta cobrir un buit de les institucions a Girona. Fins ara ja s’han escrit els llibres sobre l’Ajuntament, la Diputació i el Govern Civil. No oblidem que el president de l’Audiència, ins als anys setanta, substituïa el governador civil quan aquest havia de marxar de la província. Potser quedaria per fer el poder militar, un estament amb molta vinculació a Girona, com ja queda patent en alguns apartats del llibre. El treball de recerca comença al segle XVIII, amb vista a tenir una base del procés judicial i administratiu a Espanya i entendre la creació de les Audiències, l’any 1882. En un principi eren 80 Audiències i es deien “de lo Criminal”. A la demarcació de Girona n’hi havia dues: a Girona i Figueres. Onze anys més tard, l’Estat en va reduir el nombre argumentant motius econòmics, i tot es va centralitzar en la de Girona. Les Audiències van passar a anomenar-se “Provincials”. Per això s’entén que des de Figueres reclamin reiteradament tenir alguna de les seccions que han anat apareixent en els darrers anys a Girona. També s’expliquen els diferents locals on l’Audiència s’ha instal·lat, i la Casa Pastors n’ha estat la tercera seu. Davant la sobrietat de la temàtica, he decidit complementar l’exposició amb capítols referits a anècdotes o singularitats, per fer més agradable el coneixement judicial gironí, com poden ser la toga, la primera sentència, la no-realització de judicis els dissabtes, un judici a Puigcerdà, l’empresonament de Salvador Dalí, el bateig d’un pres o l’últim porter. Aquest és l’apartat de la història de l’entitat, però el llibre conté un altre gran apartat: la relació dels seus 43 presidents, de cadascun dels quals s’exposa la biograia. Un procés complicat, tant pel que fa a la recopilació de dades biogràiques com també a la de fotograies, però també molt enriquidor en l’aspecte personal. Per exemple, per aconseguir informació del
18
Albert Vilar Massó
magistrat Antonio Pinazo he arribat a parlar amb els seus rebesnéts. En la majoria dels casos he parlat amb ills, néts o nebots. Cal destacar la troballa del poble del magistrat Luis de la Torre, Sorvilán (Granada), gràcies al fet que una plaça porta el nom del magistrat, però els seus veïns no en sabien res més. Gràcies al descobriment, ara coneixen una mica més i millor el personatge més important de la localitat, que té prop de 600 habitants. Dels 43 presidents, només dos són gironins. Es tracta de Carles Obiols i Lluís Franquesa. La destinació de Girona, segons es pot comprovar entre els presidents, no era gaire atractiva. Tot i això, alguns van quedar enamorats d’aquesta terra. I això ha fet que descendents seus continuïn avui dia entre nosaltres, com poden ser els ills de Francisco Soto i els de Miguel Pérez Capella. La nova Audiència és una bona excusa per donar a conèixer la història de l’entitat judicial a la demarcació, la qual, generalment, sempre ha quedat força allunyada de la ciutadania. Crec que és un bon moment per gaudir del passat de la institució i apropar-nos-hi com a una part més de la nostra història. Albert Vilar Massó
LA HISTÒRIA ELS BORBONS A principi del segle XVIII, els Borbons, després d’imposar-se als Àustries en la guerra de Successió, van passar a ser la dinastia regnant a Espanya. El primer rei Borbó espanyol, Felip V, va impulsar, l’any 1707, després de la famosa batalla d’Almansa, en què va conquerir València, els primers decrets per derogar els drets dels diferents regnes espanyols. El sistema juridicoadministratiu castellà va imposar-se al conjunt dels territoris de la corona. D’aquesta manera s’imposava un sistema absolutista i centralista, seguint el mateix model que la mateixa família reial havia imposat a França.
El rei Felip V.
La base d’aquest sistema van ser els Decrets de Nova Planta, un conjunt de disposicions signades per Felip V en virtut de les quals es van abolir els furs i constitucions dels territoris de la Corona d’Aragó i es va canviar l’organització territorial de la Monarquia Hispànica. Formalment es va tractar d’una sèrie de Reials Cèdules que establiren una “nova planta” de les Reials Audiències dels territoris de la Corona d’Aragó i de la Corona de Castella. Tots aquests decrets van anar precedits de l’abolició de les institucions pròpies. A Catalunya es va fer efectiva el 16 de gener del 1716. Una abolició
20
Albert Vilar Massó
que va reformar gairebé exclusivament el sistema judicial, però va deixar intacte el dret civil. Amb la instauració dels Decrets de Nova Planta es va constituir a cada un dels regnes de la Corona d’Aragó una Reial Audiència, que era una demarcació judicial de l’administració colonial espanyola a Amèrica. A Catalunya, la Reial Audiència, amb seu a Barcelona, es va convertir en l’organisme superior del nou govern. Les Reials Audiències van ser vigents ins a l’any 1809. A més, el Decret de Nova Planta va fer que la uniformitat lingüística en l’àmbit polític també s’apliqués al judicial. D’aquesta manera la llengua castellana es va imposar als tribunals i als jutjats.
Mapa de la ciutat de Girona l’any 1694.
LA TOGA Els jutges i lletrats, a l’hora de participar en un judici, van guarnits amb una toga, que és de color negre. La toga dóna formalitat i protocol en els processos judicials. A més, serveix per diferenciar-se de la resta dels assistents a la sala, i també per donar una major solemnitat a l’acte. Abans es complementava amb un birret, però aquest ha acabat desapareixent. El birret, de forma hexagonal i coronat amb una borla, era negre, encara que inicialment els advocats el portaven de color blanc.
L’Audiència Provincial de Girona
21
L’origen de la toga es perd en el temps. El que és clar és que la toga era el vestit habitual dels romans, que portaven sobre la túnica. En l’època romana, la toga era de color blanc. Respecte del color de la toga als jutjats, actualment hi ha dues hipòtesis; una prové d’Anglaterra i l’altra, de França. La d’Anglaterra té relació amb la mort de la reina Maria II, l’any 1694. Es diu que durant l’enterrament els jutges van decidir tots ells vestir de negre. El dol va durar força temps i, al inal, es va institucionalitzar que la toga dels jutges fos negra. Pel que fa a la hipòtesi que prové de França, es diu que la primera vegada que es va usar una toga, que era blanca, ho va fer un jutge francès durant el segle XVIII. La va utilitzar a l’hora de prendre la decisió sobre el cas Madison versus Marbury —cas famós del constitucionalisme modern als Estats Units—. Per això aquell judici va ser conegut com “el cas blanc”. Anys després, la toga blanca va passar a ser de color negre, com ho és encara, per donar més sobrietat als processos judicials. Montse Soms també esmenta el canvi de color de la toga en el seu llibre: “El distintiu dels advocats és la toga, vestimenta de color negre (si bé en un principi era de color blanc) heretada de l’Imperi Romà.”
Advocat iguerenc, a inal del segle XIX, amb la toga i el birret.
22
Albert Vilar Massó
Encara que sigui difícil esbrinar-ne els orígens, queda clar que en els processos judicials es fa necessària la presència de la toga, que ha de ser llarga però sense tocar a terra —ha d’estar entre 30 i 35 centímetres de terra—. I cada any, els col·legis d’advocats imposen les togues als nous lletrats col·legiats. Així, per exemple, el 2011, aproitant la festa patronal de Sant Raimon de Penyafort, el Col·legi d’Advocats de Girona va posar les togues als 27 nous lletrats gironins que es van col·legiar. Però en aquesta llarga història va haver-hi una excepció pel que fa a la presència de la toga, com ho recorda el cronista oicial de Girona, Enric Mirambell. Va ser durant la Guerra Civil. En els judicis del Tribunal Popular, els membres del tribunal i el iscal vestien la granota de milicià i portaven corretjam i pistola. I en acabar aquest conlicte bèl·lic, en els consells de guerra del 1939, els jutges i el iscal vestien l’uniforme militar.
Col·locació de togues als nous membres del Col·legi d’Advocats de Girona, el 2011. Foto: Òscar Pinilla /El Punt.
EL DECRET DE NOVA PLANTA I ELS FRANCESOS Amb la dinastia borbònica, la divisió territorial gironina va ser objecte d’alguns canvis. Així, la sotsvegueria de Besalú es va agregar al corregiment de Girona, i la vegueria de Camprodon, al corregiment de Vic. El 1802, Fi-
L’Audiència Provincial de Girona
23
gueres va assolir la creació d’un corregiment, desplaçant de manera deinitiva Besalú de la xarxa de ciutats amb atribucions politicojudicials. Figueres tenia en aquella època 7.200 habitants, mentre que Besalú no arribava al miler. Tres anys més tard, el 1805, es va agregar a Olot el trasllat de l’alcaldia major de Camprodon. Olot tenia 11.845 habitants, i en població era la sisena ciutat de Catalunya.
Mapa de Catalunya amb la divisió francesa en departaments i districtes.
Amb la guerra del Francès, les tropes napoleòniques van intentar implantar el seu sistema administratiu, basat en departaments, i aquests, en districtes. Van dividir Catalunya en quatre departaments. Un d’aquests departaments era el del Ter, amb capital a Girona. El departament del Ter estava subdividit en tres districtes, que tenien com a capitals Girona, Figueres i Vic. Puigcerdà quedava fora de Girona, i s’havia convertit en la capital del departament del Segre, que incorporava Andorra, però deixava fora