Issuu

DE LA COMUNIDAD VALENCIANA Edita: Tirant lo Blanch Director: José Flors Matíes

JUR ´IDIC A DE LA COMUNIDAD VALENCIANA

Jurisprudencia seleccionada. Artículos de Actualidad Jurídica. Noticias de Legislación Valenciana. Selección y Comentarios de las Resoluciones de la Dirección General de Registros y Notariado. Bibliografía recomendada. EQUIPO DE REDACCIÓN: Lluís Aguiló Francisco de P. Blasco Gascó Mª Mercedes Boronat Ángela Coquillat Manuel López Orellana Juan Martín Queralt José Luis Martínez Morales Ramón Pascual Maiques Constancio Villaplana

62 (2017

Revista

DE LA COMUNIDAD VALENCIANA

www.revistajuridicavalenciana.com

Propietat intel.lectual, “catch up” i creixement econòmic als païssos en vies de desenvolupament José Miguel Corberá Martínez La insolvencia de la persona física bajo el derecho concursal; un estudio de derecho comparado Killian Beneyto La operatividad del principio ne bis in idem en el procedimiento sancionador tributario Juan Calvo Vérgez La motivación del acto administrativo como garantía básica de la justicia administrativa Juan Alemany Garcías

Equipo de redacción

Lluis Aguiló i Lúcia Profesor Titular de Derecho Constitucional. Letrado de Les Corts Valencianes. Francisco de P. Blasco Gascó Catedrático de Derecho Civil. Abogado Mª Mercedes Boronat Tormo Magistrada de la Sala de lo Social del Tribunal superior de Justicia de la Comunidad Valenciana. Ángela Coquillat Vicente Abogada. Manuel López Orellana Magistrado de la Audiencia Provincial de Valencia Juan Martín Queralt Catedrático de Derecho Financiero y Tributario. Abogado. José Luis Martínez Morales Abogado. Profesor Titular de Derecho Administrativo. Ramón Pascual Maiques Notario. Constancio Villaplana García Registrador de la Propiedad de Alicante Director: José Flors Matíes Magistrado (jubilado)

Dirigida JoséFlors FlorsMatíes Matíes Publicación trimestral Dirigida porporJosé trimestral Dirigida por José Flors MatíesPublicación Publicación trimestral Nº 39/ Julio 2011 Nº 40/ Octubre 2011 Nº 62/Abril 2017 Índice Índice Índice

ARTÍCULOS – La determinación del régimen de convivencia familiar en la Ley de la Generalitat, de relaciones y del Tribunal Constitucional en materia civil. familiares de los hijos e hijas cuyos progenitores no conviven, por Francisco de P. Blasco Gascó A partir del presente número ofrecemos al lector, dentro del apartado relativo a Novedades en la jurisprudencia civil, ARTÍCULOS y Beatriz MoreradeVillar .................................................................................................................. 5 una nueva sección comentarios a las sentencias más relevantes pronunciadas por el Tribunal Supremo y por el – Aspectos registrales deinterés la Ley de Régimen Económico Matrimonial Valenciano, porporMario E. –Tribunal Las obras públicas de y general en laa Comunidad Valenciana, Juan Constitucional en materialocal, civil,autonómico cuya coordinación correrá cargo del Prof. Dr. D. Francisco de P. Blasco Clemente Meoro ........................................................................................................................... Gascó, Catedrático de......................................................................................................................... Derecho Civil y abogado, a quien damos la bienvenida al equipo de redacción de la Revista. Espinosa Baviera 23 7 – Las destinadas a vivienda unifamiliar aislada en suelo urbanizable común, – Eledificaciones abono de la prisión provisional: evolución legislativa yy jurisprudencial, por no Vicente José Martínez porPardo Ricard Sala Camarena y Silvia Fuster Borja .......................................................................... 41 21 ARTÍCULOS ............................................................................................................................................ Propietat intel·lectual, “catch up” i creixement als païssos en vies desenvolupament, – Cuestiones funcionales a considerar en un sistema deeconòmic contratación electrónica, porde Jorge Martínez – – El procedimiento sancionador tributario, principales cuestiones conflictivas derivadas de su perdesarrollo José Miguel Corberá Martínez............................................................................................... 5 Fernández .................................................................................................................................... inicio, y terminación por Juan Calvo Vérgez ............................................................... 59 35 La la persona física bajo elJuan derecho un estudio de derecho comparado, 59 – – La tramitación delalosde futuros modificados de contratos delconcursal; sector público con la nueva Ley 2/2011, – Sobre la insolvencia carga de prueba, por Rafael Juan Sanjosé ....................................................... ...................................................................................................................... 33 de 4por de Killian marzo,Beneyto. de Economía sostenible, por Jorge Martínez Fernández.................................... 89 – La operatividad del principio ne bis in idem en el procedimiento sancionador tributario, por Juan JURISPRUDENCIA Calvo Vérgez................................................................................................................................ 55 –JURISPRUDENCIA CIVIL, seleccionada por Purificación Martorell Zulueta................................................................ 81 – La motivación delpor acto administrativo como garantía básica de la justicia administrativa, por Juan – CIVIL, seleccionada Martorell Zulueta................................................................ – PENAL, seleccionada por Purificación Ángela Coquillat Vicente .................................................................... 103201 Alemany Garcías.......................................................................................................................... 79 – PENAL, seleccionada por Ángela Coquillat Vicente .................................................................... 247

NOTA DEDELA 10º ANIVERSARIO .................................................................................. NOTA LAREDACCIÓN: REDACCIÓN: Nueva sección de comentarios a sentencias de la Sala Civil del Tribunal Supremo 5

– CONTENCIOSO-ADMINISTRATIVA, seleccionada por José Luis Martínez Morales ................. 243 – CONTENCIOSO-ADMINISTRATIVA, seleccionada por José Luis Martínez Morales ................. – LABORAL, seleccionada por Mª Mercedes Boronat Tormo ......................................................... 315269 NOVEDADES EN LA JURISPRUDENCIA CIVIL – LABORAL, seleccionada por Mª Mercedes Boronat Tormo ......................................................... 341

– Doctrina jurisprudencial del Pleno de la Sala Civil del Tribunal Supremo, por José Flors Matíes. 99

DOCTRINA DE LA DGRN – Comentarios a sentencias de la Sala Civil del Tribunal Supremo y del Tribunal Constitucional en DOCTRINA DE LA DGRN materia civil: Reconocimientos de complacencia e impugnación (comentario a laNotariado, STS 494/2016, – Últimas resoluciones General delos losRegistros Registros – Últimas resolucionesdestacables destacablesde de lala Dirección Dirección General de y ydeldelNotariado, de 15 de julio), por Francisco de P. Blasco Gascó. ....................................................................... 111 seleccionadasy glosadas porporJuan Rubiales Moreno ....................................................... 399313 seleccionadas y glosadas JuanCarlos Carlos Rubiales Moreno ...................................................... – Comentarios a las delos losRegistros Registrosy ydeldelNotariado, Notariado, – Comentarios a lasresoluciones resolucionesde delala Dirección Dirección General General de porpor JURISPRUDENCIA Ramón Pascual Maiques Ramón Pascual Maiques............................................................................................................. ............................................................................................................. 407323 – CIVIL, seleccionada por Purificación Martorell Zulueta....................................................... 129 – PENAL, seleccionada por Ángela Coquillat Vicente. . ........................................................... 181 TRIBUTARIO TRIBUTARIO CONTENCIOSO-ADMINISTRATIVA, seleccionada por José Morales. 197 – Resoluciones judiciales y glosadas porLuis JoséMartínez Luis Bosch Cholbi y – – Resoluciones judicialesdedeactualidad, actualidad,seleccionadas seleccionadas glosadas por Alberto García Moreno y............ – LABORAL, seleccionada por Mª Mercedes Boronat Tormo................................................. José García Luis Bosch Cholbi ................................................................................................................ 423345 203 Alberto Moreno ................................................................................................................. DOCTRINA DE LA DGRN CRÓNICA DE ACTIVIDADLEGISLATIVA LEGISLATIVA CRÓNICA LALA ACTIVIDAD – DE Resoluciones de actualidad, por Constancio Villaplana García........................................... 223 – Por los LluísDecretos-Leyes Aguiló i Lúcia ................................................................................................................. – Sobre Autonómicos, Lluís Aguiló i Lúcia ................................................ 447359 – Comentarios, por Ramón PascualPor Maiques........................................................................ 235 TRIBUTARIO – Resoluciones de actualidad, por Juan Martín Queralt, José Luis Bosch Cholbi y Alberto García Moreno.................................................................................................................... 251 CRÓNICA DE LA ACTIVIDAD LEGISLATIVA – Por Lluís Aguiló i Lúcia.......................................................................................................

267

© TIRANT LO BLANCH EDITA: TIRANT LO BLANCH C/ Artes Gráficas, 14 - 46010 - Valencia TELFS.: 96/361 00 48 - 50 FAX: 96/369 41 51 Email: tlb@tirant.com http: //www.tirant.com Librería virtual: http: //www.tirant.es DEPÓSITO LEGAL: V - 4065 - 2001 ISSN: 1578 - 6420 IMPRIME: Guada Impresores, S.L. MAQUETA: Tink Factoría de Color Si tiene alguna queja o sugerencia, envíenos un mail a: atencioncliente@tirant.com. En caso de no ser atendida su sugerencia, por favor, lea en www.tirant.net/index.php/empresa/politicas-de-empresa nuestro Procedimiento de quejas.

PROPIETAT INTEL·LECTUAL, «CATCH UP» I CREIXEMENT ECONÒMIC EN PAÏSOS EN VIES DE DESENVOLUPAMENT1

José Miguel Corberá Martínez

Professor de Dret mercantil. Universitat Internacional de València, VIU.

SUMARI: I. INTRODUCCIÓ: INNOVACIÓ, PROPIETAT INTEL·LECTUAL I DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC. 1. Innovació i progrés tecnològic com a pressupost del desenvolupament. 2. Formes d’innovació. 3 Propietat intel·lectual i industrial com a forma de protecció de la innovació. 4. Internacionalització dels sistemes de protecció legal de la propietat intel·lectual i de la transferència tecnològica. II. «CATCH UP» I CREIXEMENT ECONÒMIC. 1. Evolució de la transferència tecnològica en els països en vies de desenvolupament. A) Dècades de 1960 i 1970. B. Dècada de 1980 i el Codi de conducta sobre transferència tecnològica. 2. Situació actual. III. DIVERGÈNCIA DELS PROCESSOS DE «CATCH UP». 1. Àsia. 2. Comunitat Andina. IV. INICIATIVES DE MILLORA DELS PROCESSOS DE «CATCH UP» EN LLATINOAMÉRICA. 1. Instruments jurídics. A) Avaluació rigorosa de l’activitat inventiva i llicències obligatòries. B) Excepcions i limitacions a la patent. 2. Mesures d’aprenentatge i capacitació tecnològica. A) Sistemes d’educació superior. B) Inversions en R + D. C) Fonts d’aprenentatge tecnològic.

Este artículo se publicó en el anterior número de esta Revista sin incluir la titulación y adscripción de su autor ni las notas a pie de página que contenía el original. Para subsanar el error cometido se publica nuevamente con su contenido íntegro.

RESUM

La propietat intel·lectual és una de les vies de creixement econòmic i social. L’aprovació de normes sobre la matèria és un pressupost indispensable per a la consecució d’aquesta fi, però no una garantia de creixement econòmic. Mostra d’això és la situació d’aquells països en vies de desenvolupament que han adoptat la normativa internacional en matèria de protecció dels drets de propietat intel·lectual però que no han assolit el creixement econòmic esperat. L’objecte del present estudi es centra en analitzar l’impacte econòmic de l’adopció de la normativa internacional en matèria de propietat intel·lectual en els països en vies de desenvolupament, la revisió de casos d’èxit en el desenvolupament de «catch up» econòmic i la formulació de diverses propostes de millora que afavorisquen el progrés tecnològic. Paraules clau: Innovació, desenvolupament econòmic, catch up, propietat intel·lectual, transferència tecnològica

ABSTRACT

Intellectual property is one way of economic and social growth. The adoption of rules on the matter is an indispensable prerequisite for achieving this purpose, but not a guarantee of economic growth. Proof of this is the situation of those developing countries that have adopted international standards for the protection of intellectual property rights but have not updated its economic growth. The purpose of this study is to analyze the economic impact of the adoption of international standards on intellectual property in developing countries, reviewing cases of successful development of «catch up» economic and the formulation various proposals for improvements and promote technological approach. Keywords: Innovation, economic development, catch up, intellectual property, Technology transfer

I. INTRODUCCIÓ: INNOVACIÓ, PROPIETAT INTEL·LECTUAL I DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC2 La propietat intel·lectual, entesa com a categoria jurídica comprensiva dels drets de propietat industrial i dels drets d’autor i aquells afins i connexos, és una de les vies de creixement econòmic i social. Mitjançant els sistemes de protecció de la propietat intel·lectual s’incentiva la innovació, la indústria i la creació artística en nom del desenvolupament econòmic i social. L’establiment de sistemes legals de protecció de la protecció intel·lectual és un pressupost bàsic de la competitivitat d’un país, principalment, pel que fa a la seguretat jurídica que requereix la matèria, tant en el mercat intern 2

La present publicació s’emmarca en el «Estudi de polítiques de propietat intel·lectual en els països en vies de desenvolupament» desenvolupat en el marc del projecte de Cooperació per al Desenvolupament de la Universitat de València: «Políticas de Propiedad Intelectual y Desarrollo Económico en el Perú», València, 2014, dirigit pel professor Felipe Palau, a qui agraïsc, a més, la direcció i revisió del treball original publicat en castellà publicat en ADI 35 (2014-2015), pàgs. 43-66, que va obtindre el Premi Manuel Castillo 2015 en la modalitat de Monografia Universitària de Recerca Publicada. 6 JOSÉ MIGUEL CORBERÁ MARTÍNEZ

d’un país per què permeta fomentar la innovació originada en aquest territori, com en el marc de les relacions comercials internacionals entre països, presents cada vegada amb més intensitat a causa de les noves tecnologies, i la fluïdesa dels fluxos de capital i migratoris que, en definitiva, exigeixen l’adequació dels ordenaments jurídics dels països als marcs legals internacionals sobre propietat intel·lectual per atraure inversió estrangera. No obstant això, tot i que l’aprovació de normes protectores de la propietat intel·lectual i l’adopció de les normes internacionals sobre la matèria són pressupostos indispensables en un entorn socioeconòmic que tendeix a la globalització, també ho és que no és una garantia del creixement econòmic del país que adopta aquestes normes. Mostra d’aquesta realitat és la situació d’aquells països en vies de desenvolupament que han adoptat la normativa internacional en matèria de protecció dels drets de propietat intel·lectual però que no han actualitzat, o «posat al dia», el seu creixement econòmic, sobretot, en comparació amb el creixement experimentat per països que ostenten una posició de lideratge econòmic, en desenvolupament i, especialment, en innovació tecnològica i, per tant, en atenció a la competitivitat del país. Aquesta tasca d’actualització es denomina en l’àmbit socioeconòmic «catch up», i remet a aquell conjunt d’iniciatives polític-econòmiques orientades a disminuir la diferència entre les ràtios o nivells de desenvolupament econòmic existents entre països, per comparació amb aquell que ostenta una posició de lideratge3. L’objecte del present estudi es centra en analitzar l’impacte econòmic de l’adopció de la normativa internacional en matèria de propietat intel·lectual en els països en vies de desenvolupament, la revisió de casos d’èxit en el desenvolupament de «catch up» econòmic i la formulació de diverses propostes de millora que afavorisquen l’apropament tecnològic i, per tant, faciliten sinó una convergència, sí almenys una clara aproximació dels nivells econòmics entre països.

1. Innovació i progrés tecnològic com a pressupost del desenvolupament socioeconòmic El progrés social i econòmic és un dels substrats teòrics comú a les polítiques plantejades i desenvolupades pels governs dels països amb l’objectiu augmentar la competitivitat nacional4. Existeixen diferents definicions i caracteritzacions d’allò que constitueix la competitivitat nacional, entre les quals s’ha de fer referència a aquelles que la lliguen a un fenomen macroeconòmic que s’assenta en els tipus de canvi, els tipus d’interès i el dèficit públic. Sota altres perspectives, és conseqüència d’una mà d’obra abundant i barata, o de la tinença d’abundants recursos naturals. A aquestes aproximacions s’ha afegit recentment la que es sustenta en l’existència d’una política oficial encaminada a l’increment de la competitivitat. No obstant això, aquestes

D’una manera col·loquial, es podria dir que «catch up» remet a la idea d’«aprendre», de «posarse al dia», en aquest cas amb la finalitat de prosperar en creixement econòmic. 4 Vid. PORTER, M., Ser competitivo. Edición actualizada y aumentada, Deusto, Barcelona, 2009, pàg. 223 (traducció al castellà de l’obra: On competition. Updated and Expanded Edition, Harvard Business Publishing, Boston, 1985). Seguit en aquest apartat. 3

REVISTA JURÍDICA DE LA COMUNIDAD VALENCIANA 7

perspectives sobre la competitivitat nacional no són concloents ni satisfactòries. És per això que s’ha afirmat5 que «l’únic concepte significatiu de competitivitat a nivell nacional és la productivitat» que únicament és sostenible duent a terme continus «actes d’innovació». En conseqüència, sota aquesta premissa, es pot afirmar que la innovació duta a terme, principalment, per les empreses – i afavorida per la intervenció pública—, és el motor de la productivitat perdurable en el temps que permet a una nació incrementar la seva competitivitat i, al mateix temps, el nivell de benestar socioeconòmic dels seus nacionals.

2. Formes d’innovació La innovació ha rebut múltiples definicions i caracteritzacions no exemptes de debat i polèmica6. No obstant això, pel seu caràcter general valga en aquest moment acollir la definició d’innovació com «mitjà amb que l’emprenedor crea nous recursos productors de riquesa o potència els ja existents»7. Amb independència d’altres fonts generals de la innovació8, hi ha unes determinades àrees sobre les que florirà la innovació en l’àmbit de l’empresa o d’un sector empresarial, com són aquelles relacionades amb esdeveniments inesperats, incongruències, necessitats del procés, així com canvis en els sectors i en el mercat. Altres intents de definir la innovació atenen als criteris de grau de novetat i la seva naturalesa9. Al seu torn, es distingeix entre innovacions radicals o disruptives10, que comporten una ruptura amb tecnologies anteriors utilitzades en el mercat, i les incrementals11, que es centren en les tasques encaminades a nous productes o processos12. Finalment, i d’acord amb recents anàlisis13, s’identifiquen com a formes d’innovació les centrades en el producte i servei, en el procés, en la dimensió organitzativa i en la comercial.

Ibid., pàg. 224 i ss. Sobre la qüestió, vid. LEÓN DELGADO, P., Propuestas Novedosas a la Política Regional de Innovación, Thomson Civitas, Cizur Menor, 2006, pàg. 63 i ss. 7 Vid. DRUCKER, P., «La disciplina de la innovación», en AA. VV., Harvard Business Review. Creatividad e Innovación, Deusto, Barcelona, 2000, pàg. 157 i ss., traducció al castellà de l’obra: «The Discipline of Innovation», HARVARD BUSINESS REVIEW [1985, 63(3):67-72]. 8 Vid. DRUCKER, P., La innovación y el empresario innovador. La práctica y los principios, Apòstrofe, Barcelona, 1997 (traducció al castellà de l’obra: Innovation and Entrepreunerships. Practice and Principles, 1985). Són factors no originats en l’empresa o sector però amb incidència en aquests (canvis en l’entorn social i intel·lectual, demogràfics, de percepció i nous coneixements). 9 Vid. LEÓN DELGADO, P., Propuestas…, op. cit., pàg. 63 i 64. 10 Vid. CHRISTIENSEN, C., The innovator’s dilemma. When new technologies cause great firms to fail, Harvard Business Review Press, Boston, 1997. 11 Es tracta del procés de «destrucció creativa» que identifica la innovació com a element clau en el canvi econòmic, en el qual l’empresari creador persegueix posicions de monopoli que li permeten obtenir guanys. Sobre aquest tema, vid. SCHUMPETER, J., Theorie der wirtschaftlichen Entwicklung, Duncker & Humblot, Munich-Leipzig, 1911. 12 Vid. LEÓN DELGADO, P., Propuestas…, op. cit., pàg. 64, apud, OCDE, The Knowledge-based economy, Paris, 1996, i, OCDE, The measurement of scientific and technological activities. Proposed guidelines for collecting and interpreting technological innovation data, Oslo Manual, París, 1996. 13 Vid. OECD, Oslo Manual: Guidelines for Collecting and Interpreting Innovation Data, 3a ed., 2005. 5 6

8 JOSÉ MIGUEL CORBERÁ MARTÍNEZ

Sota aquestes aproximacions al concepte i a les formes d’innovació s’agrupen manifestacions innovadores en l’empresa amb una finalitat comercial o industrial, susceptibles d’atresorar un valor derivat de l’avantatge competitiu que generen respecte als competidors i que, per tant, requeriran diversos mecanismes de protecció. És en resposta a aquesta necessitat quan cobra tot el seu valor la protecció jurídica conferida a través dels drets de propietat intel·lectual.

3. Propietat intel·lectual i industrial com a forma de protecció de la innovació La propietat intel·lectual, entesa en el sentit amb què la doten els recents tractats internacionals en la matèria, comprèn la propietat industrial i el dret d’autor i altres drets afins o connexos al dret d’autor. Mitjançant el reconeixement dels drets de propietat intel·lectual14, aquelles idees valuoses que integren un capital intel·lectual de valor podran generar un dret d’exclusiva a favor del seu titular. D’aquesta manera, la propietat intel·lectual és pot considerar com la protecció legal dels drets resultants de l’activitat intel·lectual en el camp industrial, científic, literari o artístic15. S’afirma que són dos, bàsicament, els motius pels quals els Estats adopten sistemes de protecció de la propietat intel·lectual: el primer d’ells és dotar expressament de reconeixement legal, tant a les expressions moral i econòmiques dels creadors sobre les seues creacions, com al dret del públic d’accedir a aquestes obres. El segon motiu es centra en la promoció de la creativitat, la disseminació i l’aplicació dels resultats i en el foment del comerç legal amb la finalitat de contribuir al desenvolupament social i econòmic16. Per a la consecució d’ambdues comeses, les legislacions en matèria de propietat intel·lectual tenen com a objectiu la salvaguarda dels creadors (i altres tercers relacionats amb la producció intel·lectual), de productes i serveis mitjançant la concessió de drets durant un termini de temps generalment limitat que permeten el control de l’ús que es realitza dels mateixos, és a dir, es tracta del reconeixement de drets17

Sobre l’evolució històrica, vid. DELGADO PÓRRAS, A., en BAYLOS CORROZA, H., Tratado de Derecho Industrial, 3ª ed., Thomson Reuters, Cizur Menor, 2009, pàgs. 165 i ss. En l’àmbit del Dret comparat, sobre els drets de propietat intel·lectual, entre altres, vid. ASCARELLI, T., Teoria Della Concorrenza e dei Beni Inmaterialli. Instituzioni di Diritto Industrialle, Giuffrè, Milano, 1960, (en la seua traducció al castellà, Teoría de la Conurrencia y de los Bienes Inmateriales, trad. de VERDERA, E., y SUAREZ-LLANOS, L., Bosch, Barcelona, 1970). 15 Vid. WIPO, Intellectual Property Handbook: Policy, Law and Use, 2nd ed., WIPO Publication n. 489 (E), Geneva, 2004, pàg. 3. Seguit en aquest punt. 16 Vid. ult. loc. 17 Com és sabut, en síntesi, aquests drets es divideixen en els drets d’autor i drets afins i connexos, i, els drets de propietat industrial, als quals s’ha d’afegir la protecció sobre les indicacions geogràfiques i indicacions d’origen i aquella contra els actes de competència deslleial. Especial menció requereix la protecció de les indicacions geogràfiques i els coneixements tradicionals en els països en vies de desenvolupament, sobre la qüestió, encertadament, vid. PALAU, F., «Conocimientos tradicionales, indicaciones geográficas y desarrollo», en PALAU, F., y PACÓN, A. M. (dirs), La protección de las indicaciones geográficas y las denominaciones de origen: Europa y Comunidad Andina, Tirant lo Blanch, Valencia, 2013, pàgs. 25-48. 14

REVISTA JURÍDICA DE LA COMUNIDAD VALENCIANA 9

d’exclusiva18, que no recauen sobre l’expressió física del producte o servei, sinó en la creació intel·lectual com a tal, és a dir, en el seu caràcter immaterial19.

4. Internacionalització dels sistemes de protecció legal de la propietat intel·lectual i transferència tecnològica Els Estats, a través de la implantació dels sistemes de protecció de la propietat intel·lectual estimulen el desenvolupament socioeconòmic. No és d’estranyar que la propietat intel·lectual sigui un àmbit tradicionalment integrat en les polítiques de desenvolupament econòmic, social i cultural a nivell mundial20, tant des d’una perspectiva interna centrada en un determinat Estat, com en atenció a la relació amb altres estats, donat el incessant desenvolupament del comerç transnacional i la proliferació de les noves tecnologies, que plantegen el repte de la necessària interconnexió dels sistemes de protecció dels drets de propietat intel·lectual21. Ara bé, aquest context globalitzat alberga un major repte per als països en vies de desenvolupament, a través de la creació i desenvolupament d’accions d’abast nacional, regional i internacional que els permeten participar dels beneficis dels avanços tecnològics22. Per fer front a aquest repte, el suport legislatiu i administratiu internacional es va reforçar mitjançant l’Acord sobre els Aspectes dels Drets de Propietat Intel·lectual, conegut com «ADPIC», administrat per l’OMC en cooperació amb l’OMPI, que va atorgar als països membres en vies de desenvolupament diferents períodes d’adaptació dels seus sistemes de propietat intel·lectual abans de l’entrada en vigor de l’aplicació obligatòria de l’Acord ADPIC, amb finalització a data 1 de gener del 2006. D’aquesta manera, l’adaptació de l’ordenament jurídic en matèria de protecció dels drets de propietat intel·lectual al context normatiu internacional recollit en l’ADPIC havia d’actuar com a avantsala que facilitara la transferència de tecnologia cap als països en vies de

Vid. MASSAGUER, J., «Aproximación sistemática general al Derecho de la competencia y de los bienes inmateriales», RDM, núms. 544-545 (1990), pàgs. 259 i 260, en exposar que constitueixen una restricció de la competència en un àmbit particular, pel qual afavorir el foment de la competència en un àmbit superior que tendeix a generar més béns immaterials. 19 Sobre béns immaterials, vid. GÓMEZ SEGADE, J. A., El secreto industrial (Know-how). Concepto y protección, Tecnos, Madrid, 1974, pàgs. 72 i 73, i, MASSAGUER, J., RDM, núms. 544-545 (1990), pàgs. 257-258. En relació amb el dret d’autor, i drets afins i connexos, vid. BERCOVITZ, R., Manual de propiedad intelectual, 5ª ed., Tirant lo Blanch, Valencia, 2012, pàgs. 14 i 15. En relació amb els drets de propietat industrial, vid. OTERO, J. M., «Introducción», en FERNÁNDEZNÓVOA, C., OTERO, J. M., y BOTANA, M., Manual de la propiedad industrial, 2ª ed., Marcial Pons, Madrid-Barcelona-Buenos Aires-São Paulo, 2013, pàgs. 55 i ss. 20 Vid. WIPO, Intellectual…, op. cit., pàg. 163. 21 Vid. CIMOLI, M. y PRIMI, A., «Capítulo I. Propiedad intelectual y desarrollo: una interpretación de los (nuevos) mercados del conocimiento», en MARTÍNEZ PIVA, J. M., (coord.), Generación y protección del conocimiento: propiedad intelectual, innovación y desarrollo económico, Comisión Económica para América Latina y el Caribe (CEPAL)-Naciones Unidas, México D. F., 2008, pàg. 36. Així mateix, vid. MASSAGUER, J., RDM, núms. 544-545 (1990), pàg. 262, i també OTERO, J. M., en FERNÁNDEZ-NÓVOA, C., OTERO, J. M., y BOTANA, M., Manual…, op. cit., pàg. 66. 22 Vid. WIPO, Intellectual…, op. cit., pàg. 163 18

10 JOSÉ MIGUEL CORBERÁ MARTÍNEZ

desenvolupament23, ja que com s’ha expressat a l’OMPI24, gràcies a la transferència de tecnologia25 augmenta el cabdal de coneixements de l’adquirent que constitueix la base per desenvolupar i explotar ulteriorment la tecnologia en nous productes, procediments o aplicacions26. No hi ha dubte que, en el context de la societat actual, el coneixement s’ha tornat el recurs central per a l’economia27. L’assimilació de coneixements i la creació de nova tecnologia s’han convertit en elements fonamentals perquè les empreses sobrevisquen i creixquen en els mercats on es fomenta constantment la competència a nivell nacional i internacional28. Bàsicament, hi ha dues maneres principals d’adquirir nova tecnologia: mitjançant la creació de tecnologia pròpia o l’adquisició de tecnologia aliena. La generació interna (in house) es porta a terme mitjançant activitats de R + D desenvolupades a l’empresa29. En canvi, la generació externa implica l’adquisició de tecnologia i de know how a través de la incorporació de la tecnologia a un producte i per la seua adquisició «de manera formal sota les figures de patents, models d’utilitat, dissenys, marques, etc.», a la qual poden seguir processos d’enginyera inversa per la seua completa adequació30. Entre aquestes dues formes, l’adquisició de tecnologia aliena constitueix, A l’ADPIC s’han d’afegir els posteriors Tractats de Lliure Comerç, TLC. Per a una aproximació, amb especial incidència en diversos països d’Amèrica Llatina, vid. ROFFE, P., y GENOVESI, L. M., Implementación y administración de los capítulos de propiedad intelectual en los acuerdos de libre comercio con Estados Unidos La experiencia de cuatro países de América Latina, Banco Interamericano de Desarrollo, BID-PDD 129, 2011. 24 Vid., COMITÉ PERMANENTE SOBRE EL DERECHO DE PATENTES, OMPI, La transferencia de tecnología, Documento preparado por la Secretaría, Decimocuarta sesión celebrada en Ginebra, 25 a 29 de enero de 2010, OMPI, SCP/14/4 REV. 2, 2011, pàg. 6. 25 Així, s’accepta l’existència d’un concepte ampli i d’un concepte estricte de transferència de tecnologia. En sentit ampli, es tracta d’una sèrie de processos destinats a compartir idees, coneixements, tecnologies i capacitats amb un altre particular o amb una institució. Sota l’òptica estricta, es fa referència a la transferència de tecnologia del sector públic i de les universitats al sector privat. La transferència i adquisició de tecnologia es desenvolupa, generalment, mitjançant cursos legals de naturalesa contractual, com són l’adquisició de drets d’exclusiva de patent (així com de model d’utilitat, disseny industrial i marca, es tracta de l’anomenat: Assignment), la contractació de llicència de patent, així com de Know How, la compravenda i importació d’equipament i altres béns de capital, també a través de contractes de franquícia i distribució, de consultoria, d’enginyeria o clau en mà (Turn Key Project), mitjançant las joint venture. Vid. WIPO, Intellectual…, op. cit., pàgs. 172 i ss. 26 Per al adquirent, l’absorció de nova tecnologia és un dels factors essencials que milloren la seua competitivitat en el mercat. Vid. ROCA, S., Factores críticos y políticas para que prospere la transferencia de tecnología en el Perú, estudio presentado en UNASUR, Fundación Friederich Ebert FFE, 2013, pàg. 5. 27 Des d’una perspectiva institucional, vid. OECD, The Knowledge-Based Economy, General Distribution, OCDE/GD (96)102, París, 1996, pàgs. 1-46. 28 Vid., COMITÉ PERMANENTE SOBRE EL DERECHO DE PATENTES, OMPI, La transferencia…, op. cit., pàg. 7. Seguit en aquest punt. 29 A través de les fases d’investigació bàsica (universitats i centres de recerca públics), en la generació d’invencions, en el desenvolupament i, finalment, en la creació del prototip. 30 Vid. ult. loc., apud, PATEL, P., y PAVIT, K., «Patterns of technological activity: their measurement and interpretation», en STONEMAN, P., (ed.), Handbook of the Economics of Innovation and Technological Change, Blackwell, Cambridge, 1995, pág. 18. Així mateix, vid. GRUPP, H., Founda23

REVISTA JURÍDICA DE LA COMUNIDAD VALENCIANA 11

de fet, l’opció més adequada si la tecnologia necessària està disponible i accessible, atès que resultarà menys arriscada alhora que més eficaç i econòmica31.

II. «CATCH UP» I CREIXEMENT ECONÒMIC L’expressió «catch up»32, en el context econòmic, fa referència a aquell conjunt d’iniciatives dutes a terme pels països en vies de desenvolupament amb l’objecte d’«actualitzar», «posar-se al dia» en el pla econòmic mitjançant una «captura tecnològica» amb l’objecte d’aconseguir una major productivitat i competitivitat que, en suma, minore la bretxa respecte a països líders en desenvolupament econòmic (convergència), per al qual s’emprenen models i pràctiques d’acompliment basades en la tecnologia que ha tingut un resultat d’èxit. D’aquesta manera, entre els diversos models de creixement regional sustentats en la innovació33 es troben els nous conceptes de bretxa o distància tecnològica (technology gap) i d’apropament o «catch up» de les regions menys avançades34. Mitjançant la noció de bretxa tecnològica es fa referència al fet que l’existència de diferències tecnològiques entre països propicien la possibilitat d’imitació de les tecnologies més productives provinents d’un país líder, per part d’un altre país no avançat, el qual s’entén que promou un procés de convergència econòmica en la mesura que aquesta bretxa tecnològica disminueix35, augmentant el «catch up»36. Ara bé, la realització d’aquest procés requereix l’existència de capacitats socials, en el sentit d’absorció de tecnologies avançades. Aquestes capacitats socials s’identifiquen amb competències tècniques afavorides, principalment, per institucions educatives, polítiques, comercials, industrials i financeres, així com per altres aspectes com ara la difusió de coneixements, la mobilitat dels recursos i d’inversió37. No obstant això, aquesta tendència a la convergència no sorgeix de manera uniforme, sinó en paï-

35 36

tions of Economics of Innovation. Theory, mesurement and practice, Edward Elgar, Northampton, 1998, pàg. 221. Encara que no es pot negar la importància de la tecnologia de creació pròpia per mantenir un marge de competitivitat, és indubtable la importància que posseeix la transferència de tecnologia per al sistema d’innovació. Açò en part a causa dels canvis produïts en els entorns tecnològics i econòmics. Vid., COMITÉ PERMANENTE SOBRE EL DERECHO DE PATENTES, OMPI, La transferencia…, op. cit., pàg. 7. Sobre la seua evolució vid. NAYYAR, D., Catch up, Oxford University Press, Oxford, 2013, passim. Vid. LEÓN DELGADO, P., Propuestas…, op. cit., pàgs. 69 i ss., a sintetitzar els diversos models. Vid. ABRAMOVITZ, M., «Catching Up, Forging Ahead, and Falling Behing», THE JOURNAL OF ECONOMIC HISTORY, Vol. 46, n. 2, Jun. (1986), id., «The Task of Economic History»,1986, pàgs. 385-406. Vid. LEÓN DELGADO, P., Propuestas…, op. cit., pàg. 70. Es parteix de la hipòtesi que afirma que estar enrere en nivells de productivitat comporta un gran potencial per al ràpid avanç. La proposta és que en les comparacions entre els països, les taxes de creixement de la productivitat en qualsevol període llarg tendeix a ser inversament proporcional als nivells inicials de productivitat. Vid. ABRAMOVITZ, M., THE JOURNAL OF ECONOMIC HISTORY, Vol. 46, n. 2, Jun. (1986), pàg. 386. Ibid., pàgs, 388 i 406.

12 JOSÉ MIGUEL CORBERÁ MARTÍNEZ

sos amb una mitjana d’experiència, en els quals cobra especial importància la història social autòctona del país a l’hora d’explotar tecnologia emergent38. En aquest sentit s’entén que el «catch up» econòmic persegueix l’acceleració del creixement econòmic d’un país en vies de desenvolupament mitjançant l’ús de la tecnologia39. Es tracta llavors també d’un «catch up» tecnològic40, rellevant en la convergència econòmica dels països41. Hi ha recents teories econòmiques que apunten cap a la creixent «transmissió internacional de tecnologia»42 derivada de la globalització43 i manifestada en circumstàncies com ara l’increment de l’explotació d’innovacions en mercats internacionals, l’increment de les col·laboracions internacionals per al desenvolupament de projectes de R + D (mitjançant aliances d’empreses) i, finalment, mitjançant la generació global de tecnologia44. La dimensió global de la tecnologia juga un paper essencial en el procés de «catch up», tant en un sentit positiu45, convergent, que tendeix a minorar la bretxa tecnològica existent entre diversos països, com en el sentit contrari, ja que les desigualtats en innovació poden comportar desequilibris territorials46, en la mesura que, com s’ha posat de manifest en el pla internacional, les desigualtats en innovació poden generar desequilibris territorials, creant una «fractura» en el desenvolupament entre països47. No obstant això, l’eliminació de qualsevol trava en la consecució de l’actualització tecnològica troba límit en la protecció dels drets de propietat intel·lectual intrínsecament units a la innovació i als avanços tecnològics emparats per la normativa corresponent a cada Estat i la normativa internacional, a través l’ADPIC, pel qual s’introdueixen es Vid. LEÓN DELGADO, P., Propuestas…, op. cit., pàg. 72, apud, ASHEIM, B., y DUNFORD, M., «Regional Futures», REGIONAL STUDIES, n. 31 (1997), pàg. 447. 39 Vid. SOLOW, R. M., «A Contribution to the Theory of Economic Growth», THE QUATERLY JOURNAL OF ECONOMICS, 70(1) (1965), pàgs. 65-94. 40 Vid. ODAGIRI, H., GOTO, A., SUNAMI, A., y NELSON, R. R., «Introduction», en ODAGIRI, H., GOTO, A., SUNAMI, A., y NELSON, R. R., Intellectual Property Rights, Development, and Catch up. An International Comparative Study, Oxford Univdersity Press, Oxford, 2010, pàg. 2. 41 Vid. ESCOT MANGAS, L., y GALINDO MARTÍN, M. Á., «Procesos de convergencia y Catch-up tecnológico», CUADERNOS DE ECONOMÍA (Spanish Journal of Economics and Finance), n. 63 (1995), pàg. 406. 42 Vid. LEÓN DELGADO, P., Propuestas…, op. cit., pàg. 72. 43 Per a una aproximació al fenomen de la globalització, vid. GHEMAWAT, P., Mundo 3.0. La prosperidad global y las vías para alcanzarla, Deusto, Barcelona, 2011. 44 Vid. LEÓN DELGADO, P., Propuestas…, op. cit., pàg. 72, apud. PATEL, P., «Localised production of technology for global markets», CAMBRIDGE JOURNAL OF ECONOMICS, n. 19 (1995), pàg. 152. 45 Des de la perspectiva centrada en els beneficis, s’afirma que la importació de béns capitals estimulen la productivitat en facilitar l’adopció de noves tecnologies, ja qu les importacions i la inversió directa d’entrada, serveixen per facilitar la innovació i la imitació. Vid. GHEMAWAT, P., Mundo 3.0…, op. cit., pàg. 87. 46 Vid. LEÓN DELGADO, P., Propuestas…, op. cit., pàg. 73. 47 Vid. ult. loc., apud, OCDE, The Knowledge Based Economy, ob. cit., pàgs. 25 i 26, i, així mateix, en l’àmbit de la Unió Europea, vid. COMUNICACIÓN DE LA COMISIÓN AL CONSEJO Y AL PARLAMENTO EUROPEO, La innovación en una economía del conocimiento (COM/2000/0567 final). Vid. ESCOT MANGAS, L., y GALINDO MARTÍN, M. Á., CUADERNOS DE ECONOMÍA (Spanish Journal of Economics and Finance), n. 63 (1995), pàg. 406. 38

REVISTA JURÍDICA DE LA COMUNIDAD VALENCIANA 13

tàndards internacionals mínims de protecció i observança de la propietat intel·lectual48. Aquest fet, unit al baix nivell d’actualització d’alguns països en vies de desenvolupament, posa de manifest l’alt grau de dificultat intrínseca dels processos de «catch up»49, en què la creació i adquisició de tecnologia és imprescindible per al desenvolupament. Aquesta circumstància justifica l’aproximació al debat sobre els efectes de l’adopció de la normativa internacional sobre propietat intel·lectual pels països en vies de desenvolupament, en relació amb el nivell de transferència de tecnologia i la consecució dels beneficis socioeconòmics aparellats per a un Estat o regió50.

1. Evolució de la transferència tecnològica en països en vies de desenvolupament Recents estudis51 han sistematitzat l’evolució del procés de transferència tecnològica en els països en vies de desenvolupament en diverses etapes que oscil·len des de la introducció dels debats i de les negociacions sobre transferència tecnològica multilateral iniciades amb la Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament a l’any 1961 (coneguda com UNCTAD)52 fins a l’actualitat. Els països en vies de desenvolupament han intentat revisar la normativa internacional en matèria de propietat intel·lectual i, al seu torn, tenir un marc en l’àmbit de la transferència de

Ampliats posteriorment pels TLC. Vid. ODAGIRI, H., GOTO, A., SUNAMI, A., y NELSON, R. R., Intellectual…, op. cit., pàg. 3. 50 Vid. DOSI, G., y STIGLITZ, J. E., «The Role of Intellectual Property Rights in the Development Process, with Some Lessons from Developed Countries: An Introduction», en CIMOLI, M., DOSI, G., MASKUS, K. E., OKEDIJI, R. L., REICHMAN, J. H., y STIGLITZ, J. E., Intellectual Property Rights, Legal and Economic Challenges for Development, Oxford University Press, Oxford, 2014, pàgs. 3-5, respecte diverses tesis sobre la propietat intel·lectual i el paper que exerceix en la societat, donat que com sintetitzen els autors: 1) La propietat intel·lectual és una creació humana dissenyada per augmentar el benestar social mitjançant la millora de la innovació; 2) El retorn o benefici privat de la innovació associat a la propietat intel·lectual no està ben alineat amb el retorn o benefici social; 3) La relació entre un sistema de drets de propietat intel·lectual fort i la innovació és altament ambígua; 4) L’impacte d’aquests drets en el benestar i en la innovació depèn dels detalls del sistema adoptat, la naturalesa del sector en qüestió i els aspectes institucionals; 5) Els sistemes de drets de propietat intel·lectual «pobrament» dissenyats poden impedir la innovació; 6) La propietat intel·lectual és l’única font per la qual incentivar la recerca innovadora; 7) Un sistema de propietat intel·lectual apropiat per a un país pot resultar inapropiat per a un altre; i, 8) Els règims dels països desenvolupats poden arribar a ser inapropiats per a alguns països en desenvolupament, a més, el trasplantament d’un sistema d’un país a un altre no sol funcionar. 51 Vid. GEHL SAMPATH, P., y ROFFE, P., Unpacking the International Technology Transfer Debate: Fifty Years and Beyond, International Centre for Trade and Sustainable Development (ICTSD), Geneva, 2012, seguit en aquest punt. 52 Es tracta de la United Nations Conference on Trade and Development, coneguda per les sigles en anglès UNCTAD (disponible a: unctad.org). Per a una aproximació del paper d’aquest organisme, vid. OMER, A., SOUBRA, Y., y KONDE, V., «Techonology», en UNCTAD, Beyond Conventional Wisdom in Development Policy An Intellectual History of UNCTAD 1964–2004, Naciones Unidas, Nueva York - Génova, 2004, pàgs. 82 i ss., així mateix, vid. MORÁ MARTÍNEZ, L., «Análisis de las normativas internacionales sobre la transferencia de tecnología: incidencia en Cuba», REVISTA DIREITO GV, Sao Paulo (7) 2, July/Dec. (2011), pàgs. 501-514. 48 49

14 JOSÉ MIGUEL CORBERÁ MARTÍNEZ

tecnologia que assegurara el seu accés a la tecnologia53. No obstant això, no s’ha aconseguit, motiu pel qual els països en vies de desenvolupament reclamen més accés a la transferència tecnològica alhora que vies de generació tecnològica i innovació pròpia en aquelles àrees que compten amb recursos i capacitats54. Això evidencia la necessitat d’un canvi a l’estructura d’organització i gestió de la tecnologia que permeta aconseguir majors nivells de productivitat55. Per aquests motius, l’anàlisi, encara que breument, de l’evolució de les polítiques de transferència tecnològica en diferents països i regions és essencial per entendre aquestes diferències en el grau de desenvolupament de «catch up», així com per a identificar factors clau d’èxit en la seua execució56.

A) Dècades de 1960 i 1970 En aquesta primera etapa, els països industrialitzats i en desenvolupament van emfatitzar la seua política en l’adquisició de tecnologia, però de manera diferent, ja que els països en desenvolupament es van centrar en la construcció de capacitat científica per a la R + D, amb l’ajuda de organismes com la UNESCO, i a estimular els sistemes d’innovació57. Alhora que, des del prisma dels països desenvolupats, es van consolidar els mecanismes internacionals sobre propietat intel·lectual, dels quals va sorgir un debat entre dues postures diferents. D’una banda, per als països desenvolupats, els drets de propietat intel·lectual són beneficiosos per a la transferència de tecnologia degut a què els titulars dels mateixos estaran més predisposats a la transferència de tecnologia per la major seguretat jurídica que ofereix. No obstant això, d’altra banda, els països en vies de desenvolupament van considerar que la difusió de la tecnologia i la seua transferència no és un resultat obvi del sistema de drets de propietat intel·lectual, en atenció a la insuficiència de la informació revelada amb la sol·licitud de patent i la possibilitat d’albergar pràctiques restrictives en els acords de llicència58.

Vid. PAIVA HANTKE, G., Aspectos jurídicos y económicos de la transferencia tecnológica, Editorial Jurídica de Chile, Santiago de Chile, 1991, pàgs. 20 i 21. 54 Vid. ROCA, S., Factores…, op. cit., pàg. 5. 55 Vid. ult. loc., en el mateix sentit OCAMPO, J. A., y VOS, R., (eds.), Uneven economic development, United Nations Publications, 2009, especialment «Chapter III, Has Trade Integration Caused Greater Divergence?», pàgs. 59 i ss., així mateix, vid., ABBOTT, F. M., CORREA, C. M., y DRAHO, P., (eds.), Emerging Markets and the World Patent Order, Edward Elgar, Northamton, 2013, i, en el marc d’aquesta obra, vid. GEHL SAMPATH, P., y ROFFE, P., «The technology transfer debates and the role of emerging economies», pàgs. 100 i ss. 56 Vid. portal web UNCTAD (unctad.org), en distingir aquestes fases, així mateix, vid. GEHL SAMPATH, P., y ROFFE, P., Unpacking…, op. cit., pàgs. 7 i ss. Seguit en aquest punt. 57 Ibid., pàg. 12. En el substrat del qual es troba la idea de què la transferència de tecnologia pot arribar a ser un instrument efectiu per a l’eliminació de la pobresa i de la desigualtat econòmica entre els països. 58 Ibid., pàg. 21-23. Així, per a evitar que els drets de propietat intel·lectual suposen una barrera d’accés a la tecnologia, els països en via de desenvolupament han advocat per impulsar determinats aspectes. Com la millora de la informació que ha d’incloure la sol·licitud de patent, l’exigència que la manufactura dels productes patentats es realitze al país, la transmissió de know how, el control dels contractes de llicència de tecnologia, l’existència de llicències obligatòries i el control antitrust de les pràctiques dels titulars de les patents. 53

REVISTA JURÍDICA DE LA COMUNIDAD VALENCIANA 15

En alguns supòsits, com en el cas de la Comunitat Andina, no es va aconseguir el desenvolupament perseguit. Això va posar de manifest que l’adopció de lleis, per si soles no és suficient59, alhora que va propiciar que el debat sobre la transferència de tecnologia a escala internacional haja estat un tema recurrent en l’agenda internacional, pel qual es persegueix articular sistemes de transferència dels països desenvolupats als països en vies de desenvolupament. En aquesta etapa sorgeixen sense èxit les negociacions relatives al projecte de Codi de Conducta en la UNCTAD60 i la revisió del Conveni de París a la OMPI61. En síntesi, en aquesta primera etapa s’evidencia que la transferència de tecnologia és un element fonamental per estimular la innovació i el desenvolupament, alhora que les disparitat en la manera en què s’ha d’aconseguir aquest objectiu62.

B) Dècada de 1980 i el codi de conducta sobre transferència tecnològica En aquesta segona etapa es va prosseguir amb labor tendent a l’adopció d’un codi de conducta internacional63. Després d’anys de negociacions es va publicar en 1985 l’esborrany de Codi de Conducta Internacional sobre Transferència Tecnològica64 que no va incloure cap compromís vinculant per a transferència de tecnologia als països en desenvolupament65. El seu únic propòsit era establir principis i les normes sobre transaccions comercials justes i equitatives, lliures de restriccions indegudes, amb l’objectiu de reforçar les capacitats locals en els països receptors66. Amb tot, la manca d’acord sobre el mateix després d’anys de negociació va conduir al seu abandonament. Ara bé, mitjançant aquesta iniciativa innovadora es va mostrar la complexitat d’aquesta matèria en l’àmbit internacional, al mateix temps que es «va sensibilitzar» als països desenvolupats sobre la implicació de la transferència de tecnologia als països en vies desenvolupament67.

C) Dècada dels anys 1990 En aquesta etapa, els drets de propietat intel·lectual cobren una gran rellevància en el marc dels instruments internacionals68, que culmina amb l’adopció en 1994 de l’ADPIC, quan es constata que els drets de propietat intel·lectual són un element fona-

61 62 59 60

63 64

67 68 65 66

Ibid., pàg. 24. Vid. OMER, A., SOUBRA, Y., y KONDE, V., en UNCTAD…, op. cit., pàg. 83. Vid. GEHL SAMPATH, P., y ROFFE, P., Unpacking…, op. cit., pàgs. 24 i 25. Vid., Comité Permanente sobre el Derecho de Patentes, OMPI, La transferencia…, op. cit., pàg. 14. Vid. OMER, A., SOUBRA, Y., y KONDE, V., en UNCTAD…, op. cit., pàg. 83. Es tracta de la Conferència de les Nacions Unides sobre un Codi Internacional de Conducta per a la Transferència de Tecnologia, de juny de 1985, en la qual es formula el Projecte de Codi internacional sobre aquesta matèria. Vid. ROCA, S., Factores…, op. cit., pàg. 8. Vid. OMER, A., SOUBRA, Y., y KONDE, V., en UNCTAD…, op. cit., pàg. 84. Ibid., pàg. 83. Vid. GEHL SAMPATH, P., y ROFFE, P., Unpacking…, op. cit., pàg. 35.

16 JOSÉ MIGUEL CORBERÁ MARTÍNEZ

mental de les relacions comercials globalitzades69. En aquest sentit, un dels arguments per obtenir el suport dels països en vies de desenvolupament es va centrar en el fet que ADPIC, amb la seua regulació dels drets de propietat intel·lectual, comportaria majors nivells de transferència de tecnologia, d’inversió i d’innovació en el desenvolupament dels països, el que no s’ha aconseguit70. Aquesta finalitat de creixement i millora socioeconòmica es va plasmar en l’article 7 ADPIC, en el qual es busca l’equilibri entre el sistema drets de propietat intel·lectual i la transferència tecnològica71. D’aquesta manera, s’entén que l’harmonització de les regulacions nacionals d’acord amb ADPIC, i altres tractats en matèria de propietat intel·lectual, afavoreix el procés de «catch-up» econòmic mitjançant diverses vies72. Conscients de la necessitat de garantir l’accés a la tecnologia dels països en via de desenvolupament, es van contemplar els incentius que preveu l’article 66.2 ADPIC, «destinats a fomentar i propiciar la transferència de tecnologia als països Membres menys avançats». No obstant això, les dades revelen aspectes susceptibles de millora d’aquestes mesures a la llum del seu escàs impacte73. En aquest sentit, com sostenen veus en la doctrina, encara no es coneix l’impacte de l’ADPIC en el context de la transferència de tecnologia als països en vies de desenvolupament, la qual cosa s’agreuja pels països desenvolupats que incompleixen la normativa internacional74.

2. Situació actual Altres tractats internacionals han reprès posteriorment el debat sobre la qüestió. En particular, es tracta dels Tractats de Lliure Comerç, els Acords amb els Estats Units d’Amèrica mitjançant els coneguts acords bilaterals ADPIC-Plus75, que han rebut crítica per les restriccions que poden comportar com a conseqüència de la renúncia a excepcions en matèria de patentabilitat76, l’«enduriment» de les normes de propietat 71 72 69 70

Ibid., pàg. 36. Vid. ROCA, S., Factores…, op. cit., pàg. 8. Vid. GEHL SAMPATH, P., y ROFFE, P., Unpacking…, op. cit., pàg. 36. Seguits en aquest punt. Vid. ult. loc. Mitjançant ADPIC es limita el grau en què països en desenvolupament poden aprendre i innovar de forma incremental mitjançant la limitació de l’enginyeria inversa, alhora que amplia l’abast i l’aplicació de drets de propietat intel·lectual a noves àrees (per exemple, formes de vida, software, la protecció d’informació no divulgada i la protecció de bases de dades). Ibid., pàg. 40. Entre 1999 i 2007 l’OMC ha analitzat 292 programes que els països desenvolupats han utilitzat per promoure la transferència tecnològica de les seves empreses i només el 22% dels mateixos van dirigits als països menys desenvolupats. El que ha motivat que els països menys desenvolupats hagen sol·licitat a l’OMPI en 2010 un estudi més detallat, vid. ROCA, S., Factores…, op. cit., pàg. 8. Vid. ult. loc., el que ha motivat, com expressa ROCA, que els països en vies de desenvolupament hagen recomanat «la implementación de un mecanismo de monitoreo vinculante internacional más exigente». Vid. MUSUNGU, M. F., y DUTFIELD, G., Acuerdos Multilaterales y un mundo ADPIC plus, OMPI, Oficina Cuáquera ante las Naciones Unidas, QUINO, Ginebra – Programa de Asuntos Internacionales de los Cuáqueros QUIAP, Ottawa, 2003, pàg. 3. Vid. GÓMEZ URANGA, M., LÓPEZ GÓMEZ, Mª. DEL S., y ARAUJO DE LA MATA, A., «Los ADPIC Plus en los actuales tratados bilaterales impulsados por Estados Unidos y consecuencias en los países en desarrollo», REVISTA DE ECONOMÍA MUNDIAL, núm. 20 (2008), pàgs. 35 i 36, REVISTA JURÍDICA DE LA COMUNIDAD VALENCIANA 17

intel·lectual77 i per la incidència que pot tenir en la biodiversitat d’un país78. Així mateix, també s’han dut a terme tractats amb la Unió Europea, en el cas dels acords amb CARIFORUM i Amèrica Central79, en els quals s’han introduït previsions tendents a corregir les asimetries inherents als acords de transferència tecnològica80 per evitar els abusos dels titulars dels drets81. A més, s’han introduït clàusules per afavorir la innovació tecnològica i la transmissió del know-how, així com la col·laboració en la creació d’una indústria productiva i creativa. Malgrataquestes i altres iniciatives insti-

a l’apreciar que en les negociacions dels TLC als països andins se’ls està obligant a renunciar a excepcions contingudes en l’Acord de Cartagena, que afecten la patentabilitat d’organismes vius, plantes i animals, perquè com expressen els autors, «es crucial (…) en los países de alta biodiversidad tales como Colombia, Ecuador, Perú, Venezuela y Brasil». En efecte, com s’ha denunciat, mereix crítica en matèria de patents, el fet de que «los países en los TLC renuncian literalmente a revocar o a caducar patentes por razones distintas a las que contemplan los tratados firmados, aunque ellas sean razonables y estén perfectamente justificadas» y, además, «los países biodiversos renuncian al derecho de revocar una patente cuando se compruebe que tuvo en cuenta el régimen de acceso a material biológico o genético». Vid. ult. loc., un exemple d’aquest enduriment es pot observar en els TLC tendents a reconèixer la protecció de dades a la vegada que la restricció de l’excepció Bolar (com és de veure en la taula elaborada pels autors en relació amb els TLC amb Jordània, Xile, Singapur, CAFTA, Asutràlia i el Marroc) doncs d’una banda, es reforça el secret de les dades de prova d’investigació respecte a un medicament, alhora que es restringeix l’excepció bolar, entesa com una flexibilitat per a la protecció de la salut pública. Ibid., pàgs. 26 i 27. Segons els autors, els TLC en els països en vies de desenvolupament, d’una banda, «endurecen la normativa sobre propiedad intelectual, haciendo extensivas las patentes a productos y procedimientos que permiten ser excluidos» segons ADPIC, al temps que es requereix a aquests països «levantar las salvaguardas para medicamentos (importaciones paralelas y licencias obligatorias)» reconegudes per la Declaració de Doha, i d’un altre i d’igual importància, també poden comportar la renúncia al control dels propis recursos, a «liberalizar los regímenes de acceso a material biológico y a la protección del conocimiento tradicional, colocando en riesgo uno de sus recursos estratégicos de desarrollo: la biodiversidad». Referent a això, certament, la biodiversitat d’un país i la seua gestió són també elements clau per al desenvolupament d’un país, i en conseqüència és de gran rellevància l’impacte que pot generar una determinada normativa en matèria de propietat intel·lectual, no osbtant aixó i malgrat la seua importància, n’hi ha prou en aquest moment amb dir que en el context de la protecció de la biotecnologia es distingeixen amb claredat dues tendències, d’una banda, una tendència liberal com la desenvolupada pels Estats Units d’Amèrica i, d’una altra banda, una tendència conservadora com la portada a terme en el context de la Unió Europea, vid. BORGES BARBOSA, D., y GRAU-KUNTZ, K., 3. Exclusiones de la materia patentable y excepciones y limitaciones a los derechos de los titulares de patentes. Biotecnología, OMPI, SCP/15/3, Anexo III, 2010, pàg. 7. Vid. COMISIÓN EUROPEA, How the EU is putting the CARIFORUM-EU EPA into practice, abril 2012, pàgs. 1-9. Vid. GEHL SAMPATH, P., y ROFFE, P., Unpacking…, op. cit., pàg. 42. Vid. GÓMEZ URANGA, M., LÓPEZ GÓMEZ, Mª. DEL S., y ARAUJO DE LA MATA, A., REVISTA DE ECONOMÍA MUNDIAL, núm. 20 (2008), pàgs. 23-48, en especial, al referir-se al Grau de litigiositat (pàg. 32).

18 JOSÉ MIGUEL CORBERÁ MARTÍNEZ

tucionals82 de més o menys fortuna83, també és d’interès centrar l’atenció en la recent XIII Conferència UNCTAD sobre la situació de l’economia i el desenvolupament a tot el món celebrada a Doha a l’abril de l’any 2012, en la qual es va emfatitzar la necessitat d’aconseguir una aproximació entre països en vies de desenvolupament i països desenvolupats al voltant de diverses àrees84.

III. DIVERGÈNCIA DELS PROCESSOS DE «CATCH UP» Els processos de «catch up» en els països en vies de desenvolupament s’han dut a terme de diferents maneres, sobretot en atenció a la implicació de l’adopció de la normativa internacional sobre protecció dels drets de propietat intel·lectual, com també han tingut diversos resultats. És fàcil advertir que, a més dels aspectes esmentats, hi ha altres factors socioeconòmics que marcaran en gran mesura el desenvolupament del procés, com són el nivell d’endeutament del país en qüestió, el nivell tecnològic de què es parteix85, la qualitat de les institucions d’aquest país i la seva obertura86, i la proximitat entre territoris87. Fins i tot l’augment en l’aprenentatge de les capacitats tecnològiques pot ser diferent en atenció a un sector industrial concret pel que fa a uns altres. No obstant açó, també es poden distingir diferències a partir dels diversos resultats que aquest procés ha tingut en un mateix sector, en atenció a la normativa aplicada en matèria de propietat intel·lectual.

1. Àsia En el cas de l’Índia88, la regulació nacional sobre transferència de la tecnologia es va centrar en el fet que les companyies locals foren actors en aquest procés de transferència, en el qual pogueren aprendre a utilitzar aquesta tecnologia. Alhora, es va seguir una política de drets de propietat intel·lectual local, no signant el Conveni de la A títol d’exemple, vid. COMITÉ DE DESARROLLO Y PROPIEDAD INTELECTUAL (CDIP), Documento relativo al proyecto sobre propiedad intelectual y transferencia de tecnología: Desafíos comunes y búsqueda de soluciones (recomendaciones 19, 25, 26 y 28), 8ª sesión, Ginebra, 1418 noviembre de 2011, OMPI, CDIP/8/7, 26 de octubre de 2011. 83 Vid. CORREA, C. M., La Rueda de Doha: Expectativas y frustraciones de los países en desarrollo, Universidad de Buenos Aires, 2006. 84 Vid. UNCTAD, Declaración de la Sociedad Civil a UNCTAD, 13º período de sesiones Doha (Qatar), 21 a 26 de abril de 2012, TD/463 (disponible a: unctad.org). Així mateix, es va citar a UNCTAD a l’inici d’activitats d’anàlisi, recerca de consens i assistència tècnica que, en definitiva, «incluyan la reanudación de las deliberaciones intergubernamentales acerca del proyecto de Código de conducta de la UNCTAD para la Transferencia de Tecnología» (apartat 117). 85 Vid. ODAGIRI, H., GOTO, A., SUNAMI, A., y NELSON, R. R., Intellectual…, op. cit., pàg. 3. 86 Vid. MANCA, F., «Technology Catching up and the Role of Institutions», RESEARCH INSTITUTES OF APPLIED ECONOMICS, Working Papers12 (2009), pàgs. 1-40. 87 Vid. GRIFFITH, R., REDDING, S., y SIMPSON, H., «Technological Catch-up and Geographic Proximity», JOURNAL OF REGIONAL SCIENCE, vol. 49, febrer (2009), pàgs. 689-720. 88 Vid. SAMPAT, B. N., «The Accumulation of Capabilities in Indian Pharmaceuticals and Software. The Roles that Patents Did (and Did Not) Play», en ODAGIRI, H., GOTO, A., SUNAMI, A., y NELSON, R. R., Intellectual…, op. cit., pàgs. 361 i ss. Seguit en aquest punt. 82

REVISTA JURÍDICA DE LA COMUNIDAD VALENCIANA 19

Unió de París fins a l’any 1998, el que va facilitar l’enginyeria inversa mitjançant enormes esforços de les companyies locals per imitar89. En particular, i al marge d’altres sectors90, mereix atenció el sector farmacèutic, on les claus d’èxit es concreten, entre altres aspectes, en què les patents de productes farmacèutics no estaven permeses91 i les de procediment només es concedien per set anys, així com en l’impuls d’instituts públics de recerca i empreses públiques per a la producció de fàrmacs, a la qual es va acompanyar una forta inversió en infraestructures que facilitara la producció local. Tot això, va portar a afirmar la necessitat d’una forta inversió en infraestructures que permetien la capacitació i la producció local. No obstant això, la revisió de les claus de l’èxit del sector farmacèutic a l’Índia convida a plantejar la qüestió referent a si un major desenvolupament dels Drets de propietat intel·lectual comporta realment un major desenvolupament econòmic92. En el cas de la Xina, recents estudis han analitzat el limitat «catch up» de les firmes xineses, tota vegada que aquest troba la seva frontera en aquelles innovacions pròpies dels sectors tecnològics d’alta intensitat o d’alta tecnologia93. Pel que fa a la defensa dels drets de propietat intel·lectual, la Llei xinesa de patents data del Segle XIX, però, s’inicia un procés d’obertura des del 1978 («open doors») derivat del problema de la feble protecció dels drets de propietat intel·lectual que manifesten les empreses estrangeres que operen a la Xina94. Amb posterioritat, la seua adhesió al Conveni de la Unió de París l’any 1984 va propiciar l’adopció d’una nova regulació sobre patents. Així mateix, l’entrada del país a l’OMC va propiciar també l’adopció de la normativa internacional de manera plena i d’acord amb ADPIC l’any 2001, la qual cosa, a la vegada, va

Vid. GEHL SAMPATH, P., y ROFFE, P., Unpacking…, op. cit., pàgs. 21 i 22. Es tracta del corresponent al software, vid. SAMPAT, B. N., en ODAGIRI, H., GOTO, A., SUNAMI, A., y NELSON, R. R., Intellectual…, op. cit., pàgs. 369 i ss. 91 Ibid., pàg. 368. 92 Amb tot, en el context de les patents farmacèutiques, aquesta qüestió s’ha de relacionar amb la relativa a l’accés als medicaments que, recentment, ha suscitat un notable debat social a escala global derivat dels litigis generats a l’Índia. En aquest sentit, s’ha de donar notícia de la recent sentència del Tribunal Suprem de l’Índia de 1 abril 2013, que va denegar a una coneguda companyia farmacèutica la patent sobre el «mesilato de imatinib» comercialitzat amb la marca «Glivec», destinat a la leucèmia, i que ha avivat a nivell mundial el debat entorn als conflictes que es poden suscitar entre els drets de propietat intel·lectual i l’accés als medicaments. En particular, la controvèrsia s’ha centrat en la interpretació de l’art. 3.d) de la Llei Índia Nº 15 de 2005, de Patents (per la qual es modifica la de 1970), per la qual es va introduir una limitació en l’àmbit de la patentabilitat consistent en l’exclusió de protecció a noves formes d’una substància coneguda que no suposen una millora de l’eficàcia. Sobre aquest assumpte, vid. MOITAL, I., BOSCH, F., FARRÉ, M., MADDALENO, M., Y, BAÑOS, J. E., «El caso Glivec®: primer ejemplo de debate global en torno al sistema de patentes de medicamentos», GACETA SANITARIA, Vol. 28, núm. 6, noviembre-diciembre 2014, pàgs. 470-474 (disponible a: gacetasanitaria.org). 93 Vid. XIAO, Y., TYLECOTE, A., y LIU, J., «Why not greater catch-up by Chinese firms? The impact of IPR, corporate governance and technology intensity on late-comer strategies», RESEARCH POLICY, vol. 42, n. 3 (2013), pàgs. 749-764. 94 Vid. XUE, L., y LIANG, Z., «Relationships between IPR and Technology Catch up. Some evidence form China», en ODAGIRI, H., GOTO, A., SUNAMI, A., y NELSON, R. R., Intellectual…, op. cit., pàgs. 317 i ss.

89 90

20 JOSÉ MIGUEL CORBERÁ MARTÍNEZ