1_9788419471215 by Editorial Tirant Lo Blanch

LITERATURA IL·LUSTRADA I OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

COMITÉ CIENTÍFICO DE LA EDITORIAL TIRANT HUMANIDADES Manuel Asensi Pérez

Catedrático de Teoría de la Literatura y de la Literatura Comparada Universitat de València

Ramón Cotarelo

Catedrático de Ciencia Política y de la Administración de la Facultad de Ciencias Políticas y Sociología de la Universidad Nacional de Educación a Distancia

Mª Teresa Echenique Elizondo Catedrática de Lengua Española Universitat de València

Juan Manuel Fernández Soria

Catedrático de Teoría e Historia de la Educación Universitat de València

Pablo Oñate Rubalcaba

Catedrático de Ciencia Política y de la Administración Universitat de València

Joan Romero

Catedrático de Geografía Humana Universitat de València

Juan José Tamayo

Director de la Cátedra de Teología y Ciencias de las Religiones Universidad Carlos III de Madrid

Procedimiento de selección de originales, ver página web: www.tirant.net/index.php/editorial/procedimiento-de-seleccion-de-originales

LITERATURA IL·LUSTRADA I OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

JULIA HABA-OSCA

tirant humanidades Valencia, 2022

Copyright ® 2022 Todos los derechos reservados. Ni la totalidad ni parte de este libro puede reproducirse o transmitirse por ningún procedimiento electrónico o mecánico, incluyendo fotocopia, grabación magnética, o cualquier almacenamiento de información y sistema de recuperación sin permiso escrito de los autores y del editor. En caso de erratas y actualizaciones, la Editorial Tirant lo Blanch publicará la pertinente corrección en la página web www.tirant.com.

© TIRANT LO BLANCH EDITA: TIRANT LO BLANCH C/ Artes Gráficas, 14 - 46010 - Valencia TELFS.: 96/361 00 48 - 50 FAX: 96/369 41 51 Email:tlb@tirant.com www.tirant.com Librería virtual: www.tirant.es DEPÓSITO LEGAL: V-3347-2022 ISBN: 978-84-19471-21-5 MAQUETA: Disset Ediciones Si tiene alguna queja o sugerencia, envíenos un mail a: atencioncliente@tirant.com. En caso de no ser atendida su sugerencia, por favor, lea en www.tirant.net/index.php/empresa/politicas-de-empresa nuestro procedimiento de quejas. Responsabilidad Social Corporativa: http://www.tirant.net/Docs/RSCTirant.pdf

Agraïments La publicació d’aquest volum ha estat possible gràcies al suport del Servei de Política Lingüística (SPL) de la Universitat de València, a través de la convocatòria d’ajudes per a l’organització d’activitats de dinamització de l’ús del valencià del curs 2021-2022.

Per a Ventura i Asia: sou el canvi que estàvem esperant.

Índice PRÒLEG.................................................................................................................................13 1. ELS INICIS DEL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE 1.1. Cap a l’execució dels principis del desenvolupament sostenible.............................. 1.2. L’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)..............

16 18

2. L’EVOLUCIÓ DE L’EDUCACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT 2.1. L’Educació per al Desenvolupament i la Ciutadania Global.................................... 2.2. L’enfocament socioeducatiu i la literatura emancipadora com a eines clau per a la transformació social................................................................................................

24 27

3. LITERATURA IL·LUSTRADA I ODS: DÈSSET EXEMPLES GRÀFICS 3.1. ODS 1. Fi de la pobresa.......................................................................................... 3.2. ODS 2. Fam zero.................................................................................................... 3.3. ODS 3. Salut i Benestar.......................................................................................... 3.4. ODS 4. Educació de qualitat.................................................................................. 3.5. ODS 5. Igualtat de gènere....................................................................................... 3.6. ODS 6. Aigua neta i sanejament............................................................................. 3.7. ODS 7. Energia neta i assequible............................................................................ 3.8. ODS 8. Treball digne i creixement econòmic.......................................................... 3.9. ODS 9. Indústria, innovació i infraestructures........................................................ 3.10. ODS 10. Reducció de les desigualtats................................................................... 3.11. ODS 11. Ciutats i comunitats sostenibles............................................................. 3.12. ODS 12. Consum i producció responsables.......................................................... 3.13. ODS 13. Acció climàtica....................................................................................... 3.14. ODS 14. Vida submarina...................................................................................... 3.15. ODS 15. Vida d’ecosistemes terrestres.................................................................. 3.16. ODS 16. Pau, justícia i institucions sòlides........................................................... 3.17. ODS 17. Aliança per a assolir els objectius...........................................................

34 35 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 46 47 48

4. PROPOSTES DE FUTUR...................................................................................................51 5. REFERÈNCIES...................................................................................................................53

PRÒLEG L’Educació per al Desenvolupament i la Ciutadania Global (EDiCG) és un procés socioeducatiu continu que promou la ciutadania global crítica, responsable i compromesa, a nivell personal i col·lectiu, amb la transformació de la realitat local i global per a construir un mon més just, més equitatiu i més respectuós amb la diversitat i amb el medi ambient en què totes les persones puguem desenvolupar-nos de manera lliure i satisfactòria. Paral·lelament, també fa més de vint anys que va començar a posar-se en marxa la reforma del European Higher Education Area (EHEA), arran de la Declaració de Bolonya. La tasca del sistema universitari europeu es va anar plantejant des de llavors com un pilar de desenvolupament cultural, tecnològic i social, sustentat sobre un coneixement amb aspecte d’universalitat. La tasca docent havia de continuar anant de la mà de la investigació i de la transferència, i emfatitzar la centralitat de l’experiència d’aprenentatge de l’estudianta, ja no només en la institució universitària, sinó al llarg de la vida, el conegut life-long learning. Disposem de diversos instruments per a posar en pràctica la nostra comesa. Gràcies a l’EDiCG i als canvis en l’espai d’educació superior europeu, es va formular la necessitat de superar l’adquisició passiva de continguts, i es va reforçar el paper actiu de l’alumnat en el seu propi procés de formació. Alhora, s’indicava la necessitat d’una protecció social més gran de les universitats. Tot això va requerir fórmules dinàmiques i flexibles d’aprenentatge en grups reduïts i va exigir un esforç del professorat universitari per a innovar en matèria de metodologies pedagògiques i docents, crítiques i creatives. En aquests darrers anys, la universitat ha anat canviant cap a un plantejament hegemònic que posa al centre una noció fonamental instrumental del coneixement, i que subratlla la innovació i la qualitat com a aspectes de valor estratègic. Això ho sabem bé qui treballem en el camp de les Ciències Socials i de les Humanitats, com ara la professora i doctora Julia Haba-Osca, filòloga anglesa i especialista en Educació per al Desenvolupament i la Ciutadania Global des de fa més d’una dècada, amb propostes articulades a través de la literatura contemporània com a eina de transformació i de resiliència. La ciutadania mundial està cridada a assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que promouen les Nacions Unides en la seua Agenda 2030, i ella ho va fer des de la defensa de la seua tesi doctoral: Taller de poesia a l’àrea d’anglès com a llengua estrangera: cap al desenvolupament de les competències literària, intercultural i comunicativa (premi extraordinari, 2014). Des de llavors, el seu objectiu ha estat fomentar des de la base de la comunitat universitària pròpia la comprensió d’una actitud responsable cap a una ciutadania global. I ha intentat fer-ho des d’una transversalitat necessària i

Andreas Otto Brunold

inclusiva, perquè des de qualsevol disciplina acadèmica es poden fer propostes en què s’identifiquen els elements substancialment importants per a la ciutadania del segle xxi. Per això, des que vaig conéixer l’autora a la 14th International Conference on Sustainable Development, Culture and Education. Innovations and Challenges of Teacher Education for the Sustainable Development, organitzada per la Unesco i celebrada a Konya (Turquia) l’any 2016, la professora Haba-Osca ha creat un entorn formatiu teòric i pràctic d’experimentació en què l’estudiantat, principalment del Grau d’Estudis Anglesos de la Universitat de València, i a través de projectes d’innovació educativa, ha procurat un desenvolupament humà sostenible. N’ha deixat testimoni en tallers i textos d’escriptura creativa, jornades de literatura il·lustrada i còmic, i també a les publicacions dels resultats de les seues investigacions col·lectives i polièdriques. Instruments com l’Agenda 2030 i els Objectius del Desenvolupament Sostenible (ODS) a les aules d’ensenyament reglat ajuden a fomentar iniciatives que ultrapassen els currículums universitaris i que exploren propostes de formació socioculturalment significatives, aspectes que la docència, la investigació i la transferència de coneixement han de posar sobre la taula i als quals han de respondre. En aquest sentit, el llibre Literatura il·lustrada i Objectius de Desenvolupament Sostenible (2022) ens ofereix una visió més profunda i actualitzada del paper de la literatura il·lustrada en clau d’Agenda 21 com a marc de generació de pensament emancipador. Hem considerat que la humanització de les disciplines continua sent essencial en la formació integral de les persones, en les relacions amb altres individus i en la creació d’una ciutadania global, siga quina siga la seua comesa i independentment dels objectius que tinga al llarg de la seva vida universitària. Per aquest motiu, hem vinculat la literatura que fem servir amb les persones més menudes del nostre entorn per a consolidar el nostre compromís amb l’Agenda 2030, a través dels llibres il·lustrats tant per a adults com per a xiquets. Una aposta perquè la qualitat i la innovació, que es troben al centre de l’actual model d’universitat europea, fonamenten la construcció d’un coneixement creatiu, crític i compromés. DR. ANDREAS OTTO BRUNOLD Politische Bildung und Didaktik der Sozialwissenschaften Universität Augsburg

1. ELS INICIS DEL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE El concepte de desenvolupament sostenible va ser esmentat per primera vegada en dues reunions cientificopolítiques internacionals: la Bioconferència de París i la Conferència sobre Aspectes Ecològics del Desenvolupament Internacional de Washington, celebrades l’any 1968. En aquestes trobades es va establir que, en la planificació de la política de desenvolupament, els Estats haurien d’assumir responsabilitats respecte al medi ambient (Brunold, 2021). A la World Conservation Strategy of the International Union for the Conservation of Nature, publicada l’any 1980, es va destacar el concepte del desenvolupament sostenible i la dependència global de la natura. El desenvolupament sostenible es va definir com la modificació de la biosfera i l’ús dels recursos humans i financers per a millorar les necessitats i la qualitat de vida dels éssers humans, tenint en compte factors socials, ecològics i econòmics. Així doncs, es va entendre que la protecció de la natura no és possible sense la cooperació per al desenvolupament, i s’ha d’orientar a la reducció de la pobresa i la misèria dels éssers humans (IUCN/UNEP/WWF, 1980; Caldwell, 1984). La dependència canviant entre la protecció del medi ambient i el desenvolupament econòmic va ser bàsicament acceptada i es va convertir en els fonaments perquè la Organització de les Nacions Unides creara la Comissió Mundial de Medi Ambient i Desenvolupament (Barbier, 1987). Aquesta va emetre l’any 1987 l’Informe Brundtland per a l’anàlisi de les perspectives de futur de la Terra, a partir del qual es va popularitzar el concepte de desenvolupament sostenible: La humanitat té la capacitat de generar un desenvolupament sostenible i d’assegurar que les necessitats del present siguen satisfetes sense posar en risc les capacitats de les generacions futures, i sense poder satisfer les seues pròpies necessitats (Hauff, 1987).

Aquesta definició va establir la base per a informes posteriors, com l’Informe del Desenvolupament Mundial del Banc Mundial de l’any 1992. Tanmateix, hi havia la limitació que, segons aquesta posició, no es protegirien tots els recursos naturals. De fet, segons els enfocaments econòmics clàssics que sostenen que el capital conjunt és més important, es podria compensar el dèficit en certes àrees mitjançant guanys d’altres àrees. Segons aquestes premisses, el Banc Mundial va sostindre que el creixement del benestar, en connexió amb una política ambiental, podia constituir la base per afrontar tant els problemes del medi ambient com els del desenvolupament. És a dir, amb el creixement dels

Julia Haba-Osca

ingressos, augmentaria la demanda per la millora de la qualitat ambiental i, alhora, estarien disponibles grans quantitats de recursos per a la inversió en la qualitat del medi ambient (Banc Mundial, 1992). Això vol dir que el creixement és la prioritat per a poder generar una gran quantitat de recursos financers amb els quals es compensarien els danys que el mateix desenvolupament econòmic haguera provocat. Per tant, els danys ecològics no se’n consideren una conseqüència directa (Kurz, 1998; Meyers i Waldmann, 1998). És a dir, que durant molt de temps i fins aleshores el desenvolupament va ser considerat modernització mitjançant el creixement econòmic i la industrialització. Per aquesta raó, la renda per capita es va fer servir com a indicador més important del desenvolupament macroeconòmic. No obstant això, aquest indicador no va poder demostrar una relació entre el creixement real del producte social i la qualitat de vida personal (Brunold i Esteban-Fonollosa, 2022). En aquest context, la incorporació de la dimensió sociohumana i ecològica a la discussió es va produir lentament. La primera dimensió va ser presa en consideració en l’Índex de Desenvolupament Humà, elaborat l’any 1990 per la Organització de les Nacions Unides, i que d’aleshores ençà ha estat modificat en nombroses ocasions (UNDP, 1995). Aquest document va considerar que, per a mesurar el desenvolupament humà, s’havien de tindre en compte tres factors essencials: 1. l’esperança de vida (calculada sobre l’expectativa d’arribar als 85 anys); 2. la qualitat de l’educació (basada en l’alfabetització de les persones adultes i el grau d’escolaritat); 3. i el nivell de vida (la renda per capita i el poder adquisitiu real). Així, va ser essencial començar a plantejar-se tres premisses bàsiques i l’estructuració de lleis per a impulsar aquest desenvolupament i poder dur-lo a terme: la necessitat de promoure un equilibri ecològic, un benestar econòmic i una justícia social, perquè d’aquesta manera és absolutament impossible desenvolupar societats amb capacitat de futur, que és l’aspiració global dels principis i objectius del desenvolupament sostenible.

1.1. CAP A L’EXECUCIÓ DELS PRINCIPIS DEL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE La determinació del límit de l’ús dels recursos naturals i de les regles de gestió necessàries per al futur del desenvolupament sostenible no tenen origen solament en les lleis naturals i en la investigació científica de les ciències naturals, sinó que aquests factors es gesten més bé en un procés polític i social de recerca d’objectius, en el qual l’equilibri econòmic, les valoracions eticomorals,

1. Els inicis del desenvolupament sostenible

l’equilibri social, les reflexions al voltant dels riscos, els interessos dels grups i el poder juguen un paper molt important. Per a concretar el principi del desenvolupament sostenible, es van formular regles generals d’ús i gestió, que consideren els objectius de reducció en una visió de paràmetres globals. Per això, en la Conferència de les Nacions Unides per al Medi Ambient i el Desenvolupament celebrada a Rio de Janeiro l’any 1992, la comunitat dels estats del món es va comprometre a seguir un model permanent de desenvolupament sostenible. Des de llavors, l’Agenda 21 constitueix el programa central d’acció per a la política ambiental i de desenvolupament del món, basada en un consens global. En general, representa un “catàleg d’obligacions per al segle xxi” (Fiedler, 1998). L’Agenda 21 conté quatre eixos temàtics clarament diferenciats i fonamentals que s’organitzen en 40 capítols, dividits al seu torn en un preàmbul i quatre seccions. La secció 1, anomenada “Dimensions socials i econòmiques” estudia tots els aspectes per a lluitar contra la pobresa de les persones, com ara les dinàmiques demogràfiques, la protecció de la salut i el desenvolupament sostenible dels espais. La secció 2, “Conservació i gestió dels recursos per al desenvolupament”, tracta els temes d’orientació ecològica en relació amb la protecció de l’atmosfera terrestre, la lluita en contra de la desforestació, la protecció de la biodiversitat i la gestió de residus. La tercera part, “Enfortiment del paper dels grups principals”, explora el rol i la participació de grups importants de la societat: municipis, empresaris, sindicats, sector privat, ciència i tecnologia. Per últim, la secció “Mitjans d’execució” tracta les condicions marc per a dur-la a terme, principalment en relació amb els instruments financers i organitzatius. A partir d’aquests eixos temàtics, i especialment partint de l’última secció, es van desenvolupar els Objectius del Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), elaborats per un grup d’experts de les Nacions Unides. Els ODM van ser unes fites pactades l’any 2000 per tots els països que havien de permetre una major igualtat al món fins a l’any 2015. S’hi van tractar huit objectius específics per a anar mesurant el seu assoliment. Van ser els següents: (1) erradicar la pobresa extrema i la fam; (2) assolir l’educació primària universal; (3) promoure la igualtat de gènere; (4) reduir la mortalitat infantil; (5) millorar la salut materna; (6) combatre la sida, la malària i altres malalties; (7) incentivar el desenvolupament sostenible i (8) desenvolupar una aliança global per al desenvolupament. Tot i que els Objectius del Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) van servir per a millorar la vida de les persones, es van centrar principalment en l’agenda social i estaven dirigits als països anomenats en desenvolupament. Per això, es va prendre la decisió de millorar els objectius després d’un procés de negociació que va involucrar 193 estats i la participació sense precedents de la societat civil amb una representació molt àmplia dels punts de vista de les diverses parts interessades, com les ONG, les empreses, els espais de educació

Julia Haba-Osca

superior, etc. Finalment, l’any 2015, els ODM van ser substituïts pels nous Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

1.2. L’AGENDA 2030 I ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS) El 25 de setembre del 2015 l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible, anomenada oficialment Transformar el nostre món: l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible. Els objectius generals que pretenia assolir eren erradicar la pobresa, lluitar contra la desigualtat i la injustícia, i posar el fre al canvi climàtic, entre d’altres. Aquesta agenda marcarà l’acció global per al desenvolupament fins a l’any 2030 i, conjuntament amb la resta d’agendes globals, vertebra una fulla de ruta d’actuació connectades entre si per a aconseguir un objectiu comú: el desenvolupament mundial sostenible. L’Agenda 2030 és una agenda integral i multidimensional, ja que fa referència a les tres vessants del desenvolupament sostenible: l’econòmica, la social i ambiental, i la d’aplicació universal. L’Agenda 2030 estimula l’acció en cinc esferes de vital importància conegudes en anglès com the five P’s (‘les cinc pes’): people (‘persones’), planet (‘planeta’), prosperity (‘prosperitat’), peace (‘pau’) i partnership (‘aliances’), i s’executa a través d’un sistema de dèsset objectius de la humanitat, denominats Objectius del Desenvolupament Sostenible (ODS), els quals contenen 169 metes que contribueixen al compliment de l’objectiu (Ruiz-Giménez, 2016).

Imatge 1. Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)

1. Els inicis del desenvolupament sostenible

Els objectius destaquen per estar relacionats amb la lluita contra les desigualtats socials i a favor d’una relació sana amb la natura, i són els següents: (1) fi de la pobresa; (2) fam zero; (3) salut i benestar; (4) educació de qualitat; (5) igualtat de gènere; (6) aigua neta i sanejament; (7) energia neta i assequible; (8) treball digne i creixement econòmic; (9) indústria, innovació i infraestructures; (10) reducció de les desigualtats; (11) ciutats i comunitats sostenibles; (12) consum i producció responsables; (13) acció climàtica; (14) vida submarina; (15) vida terrestre; (16) pau, justícia i institucions sòlides, i (17) aliança per a assolir els objectius. Indubtablement constitueixen una agenda colossal que requereix grans esforços i una tasca transformadora i intensa que revise a fons l’statu quo vigent si es volen aconseguir (Castelló-Cogollos, 2021). Així, els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) substitueixen els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), basats en l’agenda de desenvolupament vigent fins a l’any 2015. La seua implementació és fonamental en una sèrie de principis que en garantisquen l’èxit, com ara: • Universals: impliquen tots el països del món, independentment del seu nivell de desenvolupament econòmic. • Globals: aborden els desafiaments locals, nacionals i transnacionals més urgents dels nostres temps. • Integrals: estan interconnectats en totes les seues dimensions i a tots el nivells: reptes, països i diferents nivells de govern. • Mesurables: es poden mesurar amb indicadors. • Ambiciosos: no deixen enrere ningú (leave no-one behind). • Inclusius: impliquen tots els nivells de govern i totes les parts interessades en un esforç col·lectiu pel desenvolupament sostenible. • Multidimensionals: inclouen les tres dimensions del desenvolupament sostenible (econòmic, social i de medi ambient). • Basats en l’experiència prèvia adquirida a través dels ODM. Per tot això, l’Agenda 2030 ens interpel·la a totes i tots, i el seu èxit exigeix un sistema de governança multinivell que resulte eficaç des de l’esfera internacional, nacional, regional i local (VV. AA., 2019). Cada nivell de govern responsable s’hi ha de comprometre mitjançant consensos, aliances i col·laboracions amb la resta d’actrius i actors (tant del món empresarial com de l’acadèmic i, fins i tot, tenint en compte la societat civil) per a impulsar, implementar i aconseguir les fites marcades. En aquest sentit, la millor eina per a comptar amb una ciutadania més informada, més conscienciada i també més participativa és l’Educació pel Desenvolupament (ED), que ha evolucionat també al llarg dels anys des de l’ED fins a l’actual Educació pel Desenvolupament i la Ciutadania Global (EDiCG).