Issuu

HISTÒRIES DE L'IL·LUSTRE COL·LEGI D'ADVOCATS DE FIGUERES Volum II

MONTSE SOMS

València, 2011

Copyright ® 2011 És rigorosament prohibida, sense l’autorització dels titulars del «copyright», sota les sancions establertes a la llei, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic i la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públics. En cas d’errates i actualitzacions, l’Editorial Tirant lo Blanch publicarà la pertinent correcció a la pàgina web www.tirant.com (http://www.tirant.com).

© TIRANT LO BLANCH EDITA: TIRANT LO BLANCH C/ Arts Gràfiques, 14 - 46010 - València TELFS.: 96/361 00 48 - 50 FAX: 96/369 41 51 Email:tlb@tirant.com http://www.tirant.com Llibreria virtual: http://www.tirant.es DIPÒSIT LEGAL: V - 4817 - 2010 I.S.B.N.: 978 - 84 - 9985 - 062 - 7 978-84-9985-981-1 IMPRIMEIX: GUADA IMPRESORES, S.L. MAQUETA: PMc Media Si té alguna queixa o suggeriment pot enviar un mail a: atencioncliente@tirant.com. En cas de no ser atés el seu suggeriment per favor llegeixi en www.tirant.net/index.php/empresa/politicasde-empresa el nostre Procediment de queixes.

ÍNDEX Pròleg ............................................................................................................... JAUME TORRENT ECHEVERRIA

I. Introducció ............................................................................................

II. Del 1936 al 1939 ..................................................................................

III. L’exili .....................................................................................................

113

IV. I pel que fa al nostre col·legi? ..............................................................

143

V. Figueres durant la postguerra.............................................................

209

VI. El Col·legi d’Advocats de Figueres durant la postguerra...................

219

VII. Les dècades dels 50, 60 i 70. 1956, l’any de la fred .............................

237

VIII. El Col·legi d’Advocats de Figueres als anys 60 ...................................

263

IX. El Col·legi d’Advocats de Figueres durant els anys 1974 - 1986 .......

285

X. El Col·legi d’Advocats de Figueres durant els anys 1986 - 1997 .......

289

XI. El Col·legi d’Advocats de Figueres durant els anys 1997 - 2006 .......

297

XII. El Col·legi d’Advocats de Figueres en l’actualitat ..............................

305

XIII. El teatre al Col·legi d’Advocats de Figueres .......................................

311

XIV. El fons d’art del Col·legi d’Advocats de Figueres................................

323

XV. La participació del Col·legi d’Advocats de Figueres en programes europeus................................................................................................

327

XVI. Més dites sobre advocats .....................................................................

335

Bibliografia ....................................................................................................

337

Agraïments .....................................................................................................

339

PRÒLEG Quan ara fa quasi bé tres anys vam proposar a la Junta del Col·legi la possibilitat de fer un llibre de la nostra institució, poc m’imaginava que avui, a les acaballes de l’any 2010, a punt de tancar el mandat d’aquesta junta, estaria fent l’escrit del pròleg del segon volum. El primer volum va ser una sorpresa per a molta gent i no tan sols del món de l’advocacia, ja que era un document, en alguns casos, inèdit sobre el segle XIX a Figueres. Una època convulsa, creativa i esplendorosa des del punt de vista de les idees i en què la participació del col·lectiu d’advocats dins la societat figuerenca va ser molt destacable, fins al punt que bona part de les figures més característiques d’aquella època pertanyien al nostre Col·legi. Aquell llibre va merèixer el guardó del Premi Degà Roda Ventura, que el Col·legi d’Advocats de Barcelona atorga anualment a publicacions jurídiques o relacionades amb el món col·legial. Repassant aquest segon volum de les Històries del Col·legi d’Advocats de Figueres a casa de l’autora, la Montse Soms, m’adonava de la immensa feina feta i sobretot de l’amenitat aconseguida. És un llibre que, seguint cronològicament l’anterior, narra la història d’una entitat, com és el Collegi d’Advocats de Figueres, sense sortir d’aquest guió, i repetint l’encert del primer volum, ens dóna una visió global de la societat figuerenca al llarg dels dos darrers terços del segle XX, que acaba amb un esdeveniment important per als advocats figuerencs: la celebració del III Congrés de l’Advocacia Catalana a Figueres l’octubre de 2009. Aquests dos llibres han suposat el rescat d’una de les institucions més antigues de la ciutat de Figueres de l’oblit en el qual estaven perduts tots els records. Personatges i fets importants de la nostra història reviuen a través de les noves generacions i deixen constatada la importància que ha tingut i té el nostre Col·legi d’Advocats des de la seva fundació pels volts de l’any 1831. L’edició d’aquest segon volum, que comença l’any 1936 quan hi va haver el cop d’estat militar que va propiciar la Guerra Civil, presentava riscs evidents: un, el tractament del material referent al conflicte bèl·lic i a la postguerra, períodes que van deixar cicatrius encara no del tot curades, i que penso que ha estat reduït gràcies al tractament que n’ha fet l’autora amb una objectivitat i rigor històric total. I l’altre, el risc més de tipus li-

Jaume Torrent Echeverria

terari, era que la història més propera de la nostra institució es convertís en un almanac avorrit d’esdeveniments merament col·legials. Aquest ha estat resolt de forma brillant, ja que recull, amb criteri eminentment periodístic i per tant ràpid, els principals esdeveniments col·legials, els fixa cronològicament i deixa un retrat àgil, viu i amè dels darrers trenta anys de la nostra institució. Actualment, a l’inici de la segona dècada del segle XXI, el Col·legi d’Advocats de Figueres camina ple de salut cap al seu dos-centè aniversari. Som un col·legi petit, sempre ho hem estat, i aquesta característica ens permet ser una entitat viva, participativa i molt implicada en la vida quotidiana dels ciutadans, tant des de la vessant dels serveis jurídics prestats pels nostres membres, com des del punt de vista cultural i social de la ciutat en la qual ens sentim molt implicats. Esperem que sorgeixin altres volums de les Històries del Col·legi de Figueres, ja que voldrà dir que aquest continua viu i amb anècdotes, que desitgem que siguin bones, per explicar. Figueres, 1 de setembre 2010 JAUME TORRENT ECHEVERRIA Degà del Col·legi d’Advocats de Figueres

I. INTRODUCCIÓ Animats per la documentació trobada i amb la voluntat de recollir una part més de la història quan encara no teníem el primer volum del llibre publicat, vam decidir de projectar la redacció d’un segon volum de la història del nostre Col·legi. Creiem que cal recollir com més dades i anècdotes siguin possibles, ja que l’oblit pressuposa la no-existència d’una part de la nostra història. Un cop més, ens enfrontem a recollir determinats períodes de la nostra història sense cap base documental des del punt de partida col·legial, sense cap dada, sense cap font, completament a les fosques, sobretot quant a la primera època que relatem. Només la inquietud per la preservació de la memòria ens ha abocat a buscar en arxius i hemeroteques, a llegir diversos llibres sobre les èpoques que reflectim en aquest segon volum. Inquietud que ens ha fet recórrer un llarg camí, amb molta inversió de temps per part dels, diguem-ne, autors o escriptors que fan possible aquesta segona part, amb el benentès que el fruit de tot plegat ens ha enriquit a cadascú de nosaltres i creiem que el lector, segons la seva edat, pot descobrir o bé recordar èpoques viscudes a les nostres contrades. El primer volum del llibre Històries de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Figueres el vam concloure amb el relat del I Congrés Jurídic Català, celebrat l’any 1936 a Barcelona, i curiosament el vam presentar al públic després que el nostre Col·legi celebrés el III Congrés de l’Advocacia Catalana a la nostra ciutat els dies 1, 2 i 3 d’octubre de 2009. Així doncs, aquest segon volum ha nascut amb molta il·lusió per part de les persones que, d’una manera o altra, hi han col·laborat, i també amb les inquietuds i la feina que ens va suposar la preparació d’aquest Congrés: preveure i poder solucionar totes i cadascuna de les necessitats dels congressistes, participants i acompanyants, solucionar els imprevistos i lluitar constantment amb la voluntat perquè quedi un bon record per a tothom. El fil conductor d’aquest segon volum és una continuació del primer. Encetem un tros més de la història que abraça des de l’any 1936 fins als nostres dies. Dia a dia, període a període, anem desgranant fidelment el que alguns ja coneixeu, fent memòria a d’altres i, en definitiva, deixant un testimoni per a les noves generacions. La nostra intenció no ha estat altra que recopilar fets sempre íntimament lligats al nostre Col·legi i, per descomptat, a la història de Figueres i a la història en general.

Montse Soms

El període que ens proposem és una tasca difícil per la intensitat i, sens dubte, la complexitat d’una etapa no massa llunyana que, a dia d’avui, encara té diferents conseqüències: el retorn dels papers de Salamanca, l’obertura de fosses comunes i un llarg etcètera. Sabem que existeix nombrosa bibliografia sobre l’etapa de la Guerra Civil espanyola, relats històrics, cròniques, documentals, pel·lícules; encara ara se’n parla, en som conscients. La Guerra Civil espanyola, com tots els conflictes bèl·lics, va ser una etapa de la nostra història absurda i inútil: absurda per la pèrdua de vides humanes, inútil per les pèrdues materials i la destrucció en tots els sentits que va conduir la societat d’aquella època a les conseqüències d’aïllament, repressió, fam, malalties i tristesa. No obstant això, volem trencar amb la implacable dita popular que diu «les segones parts mai són bones». D’aquesta etapa de la història, la Guerra Civil, estem segurs que cada família té la seva anècdota per explicar: morts, desapareguts, ferits de guerra, exiliats i nombroses pèrdues espirituals i materials, així com empremtes de la guerra gravades en la memòria col·lectiva, que, a dia d’avui, encara són motiu de conversa entre la gent. Per tant, es tracta d’un tema més aviat viu i, com exemple, comentem que el Parlament de Catalunya va aprovar en data 17 de juny de 2009 l’anomenada Llei de fosses, pionera a l’Estat espanyol. Aquesta llei pretén reconèixer la dignitat de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la Dictadura per la repressió duta a terme per un bàndol o per l’altre (es calcula que a Catalunya hi ha 179 fosses comunes), així com reconèixer el dret dels familiars a obtenir informació sobre el destí dels parents desapareguts, a la dignificació i/o senyalització de l’enterrament i, si s’escau, a la recuperació de les restes. Encara a dia d’avui, es desconeix el nombre exacte de víctimes de la Guerra Civil espanyola. Moltes morts no van ser en combat ni a conseqüència dels bombardeigs, sinó que van ser degudes a execucions sumàries, «passejos», que ambdós bàndols van dur a terme de manera descontrolada i a la rereguarda. Qualsevol persona sospitosa de simpatitzar amb el bàndol contrari era denunciada per enveja, revenja, por o ignorància i era «passejat». Els del bàndol nacional perseguien polítics republicans i sindicalistes; mentre que els del bàndol republicà es van fixar en els sacerdots, militars, falangistes i burgesos. A part de les pèrdues humanes que un i l’altre bàndol van provocar, cal tenir en compte les pèrdues materials, ja que molts edificis, ponts i altres infraestructures van ser destruïts. També hem de tenir en compte les pèrdues de patrimoni històric i artístic, crema de convents, esglésies i arxius, entre molts altres.

Històries de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Figueres II

Els objectius bàsics d’aquest segon volum s’han centrat a descriure la vida de Figueres i la seva gent, com era la nostra ciutat i la vida quotidiana abans i després de la Guerra Civil, que evidentment va marcar profundament la població, físicament la nostra ciutat i l’evolució del nostre Col·legi, fins arribar als nostres dies. Les fonts d’informació han estat, a part de la lectura de diferents autors sobre el conflicte bèl·lic, les hemeroteques, en les quals recorria el llarg camí de la premsa històrica digitalitzada a fi d’obtenir la major informació possible sobre el Col·legi i els seus col·legiats. El capítol IV l’hem dedicat als advocats que van formar part del nostre Col·legi: des dels lletrats de 1936 i postguerra, alguns dels quals ens eren totalment desconeguts, fins a arribar als de la segona meitat del segle passat. Les converses mantingudes amb tots aquells que els van conèixer o hi tenien algun lligam familiar ha estat una tasca dura però molt enriquidora, i cal destacar la col·laboració de tothom i la bona predisposició per aportar anècdotes. Com sigui que tractem una part més recent de la nostra història, cal destacar que moltes fotografies d’alguns advocats les hem pogut incloure gràcies a l’esforç dels familiars i descendents de les persones que apareixen en aquest llibre. A tots ells donem les gràcies per les seves aportacions en forma de documents gràfics i comentaris que enriqueixen aquestes pàgines. Amb aquesta segona part de la història del nostre Col·legi d’Advocats volem transmetre al lector la il·lusió que comporta el descobriment de fets històrics a fi que no quedin en l’oblit, així com la recopilació d’anècdotes d’advocats i persones figuerenques que volem que no es perdin en la mesura que sigui possible. I demanem que s’interpreti com una exaltació a la memòria d’aquells advocats i personatges que amb la seva tasca han fet possible que nosaltres arribéssim a poder gaudir de la nostra vida collegial. Dit això, us encoratgem, amic lector, a llegir amb comprensió aquest segon volum, i us en donem les gràcies, animats pel Premi Roda Ventura 2009 que va atorgar l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona al primer volum del llibre Històries de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Figueres. Així mateix, us demanem amb humilitat que no jutgeu ni el seu contingut ni les persones que l’han fet possible. De ben segur ens equivoquem en algun apartat i no dubtem que, malgrat la dedicació i l’esforç esmerçat en la localització de documents, ens deixem al tinter algun personatge o alguna part de la història de la nostra ciutat; però cal pensar que haurem recollit esdeveniments que, en cas que no els haguéssim recopilat, haurien quedat

Montse Soms

en el silenci, en l’anonimat, perduts per sempre. Per acabar, us desitgem una bona lectura i esperem que el II volum del llibre Històries de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Figueres sigui del vostre grat.

II. L’ANY 1936 L’any 1936 Figueres era una ciutat amb comerços i algunes indústries, plena de vida i activitat. Era capital de la comarca de l’Alt Empordà i, com a cap de partit judicial des del 21 d’abril de 1834, estava integrat per 36 pobles amb una activitat agrícola i ramadera intensa.

La placeta baixa de la Rambla l’any 1936

Gràcies a les obres de cobriment de la riera Galligans –que travessa la ciutat de ponent a llevant i recull les aigües pluvials de Llers i diferents torrents fins a desembocar en el Manol–, dutes a terme en la segona meitat del segle XIX, es va obtenir un espai lliure, la Rambla, que va esdevenir el nucli central de la ciutat on convergia la vida d’aquella època. Els dies festius, a la Rambla s’hi anava a “ramblejar”. Tothom, figuerencs i forasters, gaudien d’aquell passeig flanquejat pels 26 plàtans plantats l’any 1862 sota el lema: “ens trobem a la Rambla”. La gent, després de sortir del cinema, del teatre, de missa o de qualsevol activitat, passejaven tots mudats, estiu i hivern si era festiu, i d’altres s’asseien als bancs de fusta –dissenyats l’1 de març de 1929 per l’arquitecte municipal Ricard Giralt i construïts pel fuster Artur Laball de Llers–, per conversar sobre el temps, la feina i els esdeveniments polítics i socials que sacsejaven el nostre país.

Montse Soms

Ara bé, els dies feiners, la Rambla era lloc de pas obligat pels figuerencs. Aquest passeig i els carrers del seu voltant bullien d’activitat, especialment els dijous (que era i continua sent el dia de mercat), ja que la gent dels pobles de la contrada s’hi traslladaven amb automòbil –els més privilegiats, que eren pocs–, tartana, carro o a peu, per fer-hi el mercat. Les parades s’ubicaven a diferents indrets de la vila: les d’aviram, a la plaça del Sol; les dels animals, al Firal dels Burros; i les de fruita i verdures, a la plaça del Gra i la plaça de l’Ajuntament. Des del segle XIX, Figueres disposava d’establiments de banca locals com ara: la Caja de Ahorros y Monte de Piedad del Ampurdán, un dels fundadors de la qual va ser l’advocat Carles Fages de Perramon l’any 1884; la Banca Jordà; la Banca Cusí, que va ser absorbida posteriorment pel Banc Hispà Americà; la Banca Perxas; la Banca Ferran; el Banco de Figueras; així com de bancs forans com el Banco de Terrassa, Banco de Catalunya, Banc Central de Préstamos y Descuentos, el Banco Hispano Colonial, Banco Arnús, Hispano Americano, etc. Aquest conjunt d’establiments de crèdit juntament amb les cases de canvi com Can Surribas, al carrer Peralada cantonada amb carrer Ample, ens evoquen la intensa activitat econòmica de la nostra ciutat. Aquesta activitat també es reflectia en els edificis del voltant de la Rambla: hi havia l’Hotel Llombart, el Gran Hotel i Restaurant París, el Gran Hotel del Comerç, el Cafè de l’Oli, el de la Càmara, la botiga de queviures d’en Cinto Bosc i tants altres negocis que no podem recordar. L’activitat figuerenca queda palesa en la fotografia següent:

Històries de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Figueres II

En l’àmbit social i cultural i des del segle XIX, a Figueres hi havia el Casino Menestral, la Societat Coral Erato, el Patronat de la Catequística, el Liceu figuerenc, un institut d’ensenyament, el Teatre Municipal (avui, Museu Dalí), el Museu de l’Empordà, el cinema Can Garida, conegut per Sala Edison al carrer Sant Pau, el Teatre Cinema Jardí, presó, ràdio, hospital, el Parc Bosc, transport de carruatges diaris a Perpinyà i Girona de Lavall i Companyia i, de ben segur, molts altres centres, entitats i agrupacions que ens deixem per desconeixement o manca d’informació.

La placeta baixa de la Rambla

Fotografia del Gran Café Suizo de la Rambla

Montse Soms

Els anuncis publicitaris en el diari La Veu de l’Empordà, amb redacció i administració al carrer Garcia Hernàndez, 5, telèfon 137, de l’any 1936, ens donen compte dels negocis i dels professionals que tenia la nostra ciutat

Històries de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Figueres II

A Anuncis i publicitaris bli it i d de l’ l’any 1936 en ell di diarii Empordà E dà Federal, F d l amb b administració d i i t ió a la Rambla, núm. 7. Cal destacar que Sastreria Font i l’Exprés Bar encara els podem trobar actualment

Montse Soms

A Figueres hi havia diferents diaris locals: Avant (1931-1937); Boletín de la Cámara Agrícola del Ampurdán (1900-1936); Brollador (1936); Butlletí de la Conselleria d’Assistència Social (1936-37); Empordà Federal (1911-1938); L’Espiga (1934-1936); Proa (1936); Styl·lus (1934-36); La Veu de l’Empordà (1909-1936); Vida Escola (1936) i Vida Parroquial (19281936), i potser algun més que no recordem. La majoria d’aquesta premsa va desaparèixer l’any 1936 pels efectes de la guerra, llevat d’Empordà Federal que va subsistir fins l’any 1938. Cal destacar que fins l’any 1942 la nostra ciutat no va tornar a tenir cap més publicació. Fins aquí, és un petit resum del que era Figueres en l’aspecte comercial i cultural l’any 1936. Pel que fa a la vida política, que tanta transcendència tindrà en els anys que ara comencem a relatar, es pot afirmar que abans de la Guerra Civil Figueres ja era de tradició liberal i republicana, gràcies a dues figures que van ultrapassar el marc local: Abdó Terrades i Narcís Monturiol. El cert va ser que en la dècada dels anys 30 els enfrontaments entre els diferents sectors de la societat eren cada cop més freqüents: demòcrates, monàrquics, republicans, feixistes, anarquistes i marxistes, ningú s’entenia. Existia una forta crispació social i política i una forta fissura en la convivència diària dels ciutadans. En les eleccions del febrer del 36, la gran coalició de partits d’esquerres van organitzar-se en un front anomenat Front Popular. Recollim la notícia de la campanya electoral celebrada al Teatre Jardí, “...que hom sap és el de més cabuda de la ciutat empordanesa” , el dia 14 de febrer de 1936.

Històries de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Figueres II

Diario Di i d de G Gerona (f (fundat d ell 1889) d de 14 d de ffebrer b d dell 1936 ((pàg. à 4) 4).

Aquesta notícia és la crònica d’un míting celebrat a Figueres per l’agrupació de dretes anomenada Front Català d’Ordre, on es va palesar la manca de visió profètica del periodista que va anunciar una enorme davallada de l’Esquerra.

Montse Soms

El pacte entre republicans i socialistes pretenia un programa reformista que des de la dreta es va veure com un pacte revolucionari.

A l’Estat espanyol, la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA) de Gil-Robles va fer una campanya electoral agressiva i contundent, presentant-se com a única alternativa al Front Popular d’Esquerres. El resultat de les eleccions del 36 van provocar un major distanciament entre les esquerres i les dretes. Aquest distanciament ideològic també era present a la nostra ciutat. Seguidament, figuren les portades de dos diaris locals de tendències oposades, l’Empordà Federal i la Vida Parroquial, que fan referència al resultat de les eleccions del 16 de febrer de 1936.

Empordà Federal de 22 de febrer de 1936