aconseguit localitzar l acta fundacional del Col·legi que tanca de nitivament el dubte, si és que hi
HISTÒRIES DE L’IL·LUSTRE COL·LEGI D’ADVOCATS DE
FIGUERES-ALT EMPORDÀ VOLUM III
MONTSE SOMS
homenajes & congresos
HISTÒRIES DE L’IL·LUSTRE COL·LEGI D’ADVOCATS DE FIGUERES ALT EMPORDÀ VOLUM III
Montse Soms
Valencia, 2016
Copyright ® 2016 Todos los derechos reservados. Ni la totalidad ni parte de este libro puede reproducirse o transmitirse por ningún procedimiento electrónico o mecánico, incluyendo fotocopia, grabación magnética, o cualquier almacenamiento de información y sistema de recuperación sin permiso escrito de la autora y del editor. En caso de erratas y actualizaciones, la Editorial Tirant lo Blanch publicará la pertinente corrección en la página web www.tirant.com.
© Montse Soms
Correcció lingüística: Anna Arnall. © TIRANT LO BLANCH EDITA: TIRANT LO BLANCH C/ Artes Gráicas, 14 - 46010 - Valencia TELFS.: 96/361 00 48 - 50 FAX: 96/369 41 51 Email:tlb@tirant.com www.tirant.com Librería virtual: www.tirant.es ISBN: 978-84-9143-346-0 MAQUETA: Tink Factoría de Color Si tiene alguna queja o sugerencia, envíenos un mail a: atencioncliente@tirant.com. En caso de no ser atendida su sugerencia, por favor, lea en www.tirant.net/index.php/empresa/politicas-deempresa nuestro Procedimiento de quejas.
Pròleg Us arriba a les mans el tercer volum de les Històries del Col·legi d'Advocats de Figueres - Alt Empordà i, com sempre, obra de la historiadora del Col·legi, la Montse Soms. La decisió de fer aquest tercer llibre va sorgir una mica com a idea de commemoració dels 175 anys de la fundació del Col·legi, però quan ho vam decidir, res ens feia pensar que localitzaríem l'escriptura fundacional de la Corporació. Vull destacar la tenacitat de la Montse, sense ella i la intuïció de que a la biblioteca de la casa Fages podríem trobar, be l'acta fundacional o be alguna pista que ens conduís a la troballa, de ben segur encara no tindríem la prova irrefutable que acredita que som el segon Col·legi d'Advocats més antic de Catalunya. Fa doncs 175 anys que els companys (la primera companya col·legiada ho fou fa 38 anys) exercents a la demarcació decidiren “instal·lar” el Col·legi d'Advocats. En els volums anteriors la Montse ha fet un repàs de les efemèrides del Col·legi, sempre donant una visió de la societat iguerenca, i ara podem assegurar que els nostre conciutadans de fa 175 anys, tenien molta empenta i iniciativa, a l’any 1839 fundaven el que és el primer centre d’ensenyament secundari laic i al 1841 veia la llum el Col·legi d'Advocats. Ambdues institucions històriques comparteixen ser veritables pals de paller de la societat iguerenca i empordanesa. La Montse en aquest tercer lliurament de les històries ens porta a aquella època fundacional barrejat amb l'emoció de la troballa de l'escriptura pública, rememora el federalisme amb la defensa de l'Abdó Terrades, que fa que no pugui deixar de pensar en un cert paral·lelisme amb el moment polític actual, reviu els assumptes penals que dirimia l'Audiència Criminal de Figueres amb un repàs de les sentències dictades i acaba amb la història més actual del Col·legi. Caminem doncs, amb pas ferm, cap el 200 aniversari. Segurament no serà fàcil, però aquest petit col·legi, mida que ens permet una directa comunicació i interrelació entre tots el companys i companyes, sabrà seguir
Joan R. Puig i Pellicer
endavant i mantenir un esperit viu, dinàmic,i participatiu i implicat en la defensa dels interessos de la ciutadania iguerenca i empordanesa. Figueres, 7 d’octubre del 2016. Joan R. Puig i Pellicer Degà
Introducció Enguany celebrem 175 anys del naixement de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Figueres-Alt Empordà, que va ser fundat el 29 de juliol de 1841, tal com relatava en el primer volum d’aquest llibre, Històries de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Figueres, publicat per l’editorial Tirant lo Blanch l’any 2009. Aquesta celebració suposa per als advocats iguerencs un motiu d’alegria i orgull, ja que som el segon Col·legi més antic de Catalunya, després del de Barcelona, que es va fundar l’any 1833. No obstant això, aquesta commemoració comporta alhora certa preocupació per als col·legiats a causa dels reptes que planteja el segle XXI. La supervivència del nostre Col·legi en els temps convulsos actuals i les circumstàncies que vivim no està garantida. Podem assegurar que arribar al segle XXI no ha estat gens fàcil i, per tant, cal destacar la labor de les diferents juntes de govern, encapçalades pels seus respectius degans, i la seva implicació en defensa del Col·legi i del col·lectiu, la seva participació en defensa dels drets humans i la seva repercussió no sols a la societat iguerenca sinó a tot l’Alt Empordà. Som un col·legi petit i arribar al segle XXI no ha estat gens fàcil. Quan faltava gairebé un any per a la celebració d’aquest esdeveniment, la Junta de Govern del nostre Col·legi es va posar a la labor de preparar i organitzar els actes d’aquesta commemoració. Per fer-ho, es va nomenar un comitè organitzador dels actes d’aquest 175è aniversari format pels tres exdegans de la nostra institució, el Sr. Robert Pallarés i Gasol, la Sra. Margarida Ramis Rabassa i el Sr. Jaume Torrent Echevarria, així com tres membres de la Junta de Govern i un representant dels Joves Advocats. Aquest llibre és una més de les idees proposades per commemorar el nostre 175è aniversari amb la inalitat de deixar constància escrita de la importància d’aquest Col·legi, no sols per als seus membres sinó també per a la ciutat de Figueres. Suposa un recull de la vida del nostre Col·legi que comença situant el lector a l’època de la seva fundació, l’any 1841, i continua tot fent memòria de diversos moments, actes, situacions i esdeveniments des del 2009 ins a data d’avui, en què el Col·legi d’Advocats de Figueres-Alt Empordà ha estat present en la vida jurídica i social de Figueres. Suposo que coincidireu que l’advocat del segle XXI necessita vocació, molta capacitat de treball, imaginació, aptitud per saber comunicar i negociar, conèixer tota la normativa europea, espanyola i autonòmica, així com
Montse Soms
dominar les noves tecnologies. És evident, doncs, que no tenim una feina senzilla. Deia Josep Pla a la seva obra Homenots, segona sèrie, XVI, 7: “L’única manera de lluitar contra la terrible invasió de l’oblit, de crear una memòria col·lectiva, és recordar, infatigablement el que alguns homes —és a dir, el poble— han fet una mica més enllà dels interessos particulars, immediats i petits”. I seguint la idea d’aquesta frase, el primer capítol d’aquest tercer volum de la història col·legial fa un repàs històric i està dedicat als advocats que l’any 1841 van fundar el nostre Col·legi, els quals de ben segur no ho varen tenir gens fàcil, però l’esforç i la seva dedicació va perdurar en el temps, fet que ha suposat que ara celebrem els 175 anys de la fundació d’un col·legi d’advocats petit però decidit a perdurar en el temps. I també relata un fet altament important: la visita a la Casa Fages de Figueres, la qual ens va proporcionar informació de caire rellevant gràcies a unes notes manuscrites que vam trobar a la biblioteca, unes notes que ens han permès descobrir l’escriptura notarial de fundació del nostre Col·legi. El segon capítol relata la defensa jurídica d’Abdó Terrades feta l’any 1842 per l’advocat iguerenc Narcís Fages de Romà, membre del nostre Col·legi. El tercer capítol explica la creació de l’Audiència Criminal de Figueres i inclou una selecció dels processos més destacats que va tramitar durant els seus deu anys d’existència. I el quart capítol deixa constància de les diicultats que va viure el nostre Col·legi l’any 1895. Els capítols següents relaten fets molt importants en els quals el nostre Col·legi d’Advocats ha tingut protagonisme, com ara, l’entrega de la Medalla d’Or del Consell de l’Advocacia Catalana l’any 2009, la participació col·legial en les celebracions anuals del patró Sant Raimon de Penyafort, i també altres actes socials i activitats relacionades amb el món jurídic i social celebrats ins a data d’avui. No voldria acabar aquestes línies sense donar les gràcies al meu degà, Joan Ramon Puig Pellicer, i als meus companys de la Junta de Govern, que m’han coniat la redacció d’aquest llibre de la nostra corporació. Vull agrair a Jaume Torrent, exdegà, la seva bona predisposició i el suport que m’ha donat en tot moment, la seva paciència en repassar els textos i les seves aportacions, i també a Àlex Boix, la seva aportació sobre els programes europeus i les relacions internacionals en què el nostre Col·legi té una participació activa des de fa anys, tal com relatàvem al capítol 15 del segon volum del llibre col·legial. Vull donar les gràcies a la Gemma Quetglas, secretària del nostre Col·legi, per ajudar-me a completar les dades, els noms
Introducció
i la cerca d’imatges. I, inalment, vull agrair a la Sra. Maria Rosa Canyet, viuda del Sr. Rupert Sanllehí Fages, la seva amabilitat i gentilesa per franquejar-nos l’entrada a la biblioteca Fages. Montse Soms i Soler
Capítol I
Situació del col·legi d’advocats de Figueres dins el context històric de la seva fundació L’any 1841, data de la fundació del nostre Col·legi, Figueres tenia la xifra més alta d’habitants de la primera meitat del segle XIX, tal com podem comprovar pel cens de gairebé 10.000 habitants, xifra que va ser superada l’any 1857 quan exactament en tenia 10.370. És en aquesta mateixa època, durant la segona meitat del segle XIX, quan Figueres neix i creix urbanísticament gràcies a la feina de l’arquitecte municipal Josep Roca i Bros. És quan es duen a terme les obres de cobriment de la riera i hi ha l’aparició de la Rambla i la plaça de la Palmera amb l’elegància del neoclassicisme per donar una imatge de ciutat. El setembre de 1835, sis anys abans de la fundació del nostre Col·legi, Figueres va començar a fortiicar-se davant el perill d’un atac de les tropes carlines (Primera Guerra Carlina). Aquestes noves muralles ja no coincidien amb les antigues de la vila vella, ja que Figueres havia augmentat molt la seva extensió; a més, les antigues muralles d’origen medieval van començar a ser derruïdes a partir de l’existència del Castell de Sant Ferran (últim terç del segle XVIII). Durant el conlicte armat, es va arribar a la situació que tota la comarca estava dominada pels carlins excepte la vila de Figueres i el seu castell. Acabada la guerra, la vila reial va continuar creixent i modernitzant-se. El 28 de setembre de 1839 es va inaugurar el Col·legi d’Humanitats, dirigit pel pare Julián González de Soto (amb un conveni amb l’Ajuntament iguerenc), que va ser el primer centre d’ensenyament mitjà de Figueres i comarca. Aquest centre es va convertir l’any 1845 en el primer institut de segon ensenyament de tota la província de Girona (aquest és l’actual Institut Ramon Muntaner, que és el degà dels instituts d’ensenyament secundari d’Espanya). L’any 1850 es va inaugurar el Teatre Municipal (actual ediici del Teatre-Museu Dalí). Un cop el lector està situat a la Figueres del segle XIX, i més concretament el dia 29 de juliol de 1841, per iniciativa de l’excel·lentíssim Regente de
Montse Soms
la Audiencia, els advocats iguerencs, encapçalats per Antoni Tomàs Fages i Sans, decideixen fundar El Ilustre Colegio de Abogados de Figueres. Ningú no podrà posar en dubte la nostra antiguitat: som el segon col·legi d’advocats més antic de Catalunya, tal com ara podem provar documentalment.
L’ARXIU DE CAN FAGES I LA CONSTITUCIÓ DEL COL·LEGI D’ADVOCATS DE FIGUERES L’1 de febrer de 2007 Jaume Guillamet va publicar al diari El País, pàgina 33, una crònica sota el títol “L’arxiu amagat”, en què es referia a l’arxiu de Can Fages, casa inaugurada el 1852 i situada a la nostra ciutat entre el carrer Monturiol i el carrer dels Enginyers. La darrera persona autoritzada a consultar l’arxiu va ser Ernest Lluch. L’autorització li va costar setmanes de gestions i d’això en fa més de trenta-vuit anys. La viuda de Can Fages va transigir a obrir l’arxiu davant la categoria del sol·licitant, ja que Ernest Lluch era ministre del Govern d’Espanya. Alfonso Romero, historiador iguerenc, evoca les condicions en què Lluch va poder consultar l’arxiu. El recorda de peu, en una habitació freda i poc il·luminada, prenent notes sota la vigilància cordial d’un dels nebots, imposada per la família. Devia ser l’any 1984 durant les vacances de Nadal que solia passar Lluch a Maià de Montcal. Des de llavors ningú no ha pogut entrar ni estudiar els fons conservats de quatre generacions, que són guardats amb zel extrem pels descendents. Cap dels historiadors que durant anys han sol·licitat l’accés a l’arxiu de la Casa Fages han obtingut altra cosa que la negativa contundent de la família. Des del Col·legi, interessats en la història de la nostra corporació, s’ha sol·licitat diverses vegades entrar a l’arxiu, però s’ha obtingut la negativa contundent en tot moment. El motiu no és altre que diferents membres de la família Fages van ser advocats i col·legiats al nostre Col·legi: Antoni Tomàs Fages i Sans, Narcís Fages de Romà, Marià Fages de Sabater i Carles Fages de Perramon, i sospitàvem que potser a la biblioteca s’hi trobaria alguna informació o document relacionat amb el Col·legi. No obstant això i poc abans de donar per acabat aquest volum de la vida col·legial, gràcies a les gestions fetes per l’advocat Joan Puig Orriols, un dels membres més antics del nostre Col·legi i pare del nostre degà, vam ser autoritzats a entrar a la Casa Fages. El dilluns dia 6 de juny ens va rebre la Sra. Maria Rosa Canyet, viuda del Sr. Rupert Sanllehí Fages, acompanyada d’una amiga seva, la Sra. Ubanell, i amb gran amabilitat ens va ensenyar al
Històries de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Figueres - Alt Empordà
degà, al seu pare i a mi, primerament la biblioteca i després algunes peces de la casa. La Casa Fages, que forma part de l’inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, és una meravella. Sembla que el temps s’hi hagi aturat. Està plena de mobles de gran riquesa que donen una visió d’una casa benestant d’aquella època: la capella amb el seu confessionari, la cambra del poeta Carles Fages de Climent que es conserva intacta amb el seu mobiliari, els cortinatges i tota mena de detalls i, inalment, la biblioteca, el gran tresor que conserva l’arxiu amagat. La biblioteca esdevé un tresor històric per la gran quantitat de volums que conté de diferents èpoques, alguns escrits en llatí. Entrar-hi va ser un goig i un privilegi que no oblidaré. Tafanejar entre els legajos, llibres enquadernats en pell, arbres genealògics familiars i abundant material, i també poder entrar a la casa i, especialment, a la biblioteca, va ser una experiència emocionant. Agraïm públicament a la Sra. Maria Rosa la seva gentilesa. En el temps que vam estar dins la biblioteca de la Casa Fages, una hora escassa, en Joan Puig i jo vam intentar buscar la documentació relacionada amb la fundació del nostre Col·legi. Una tasca difícil, gairebé impossible, ja que no sabíem on buscar entre tants volums de llibres i material que ocupava l’estança, i la llum tènue no ens facilitava la feina. Vam trobar unes notes manuscrites que feien esment del dia 29 de juliol de 1841, la data de fundació del nostre Col·legi, en què consten el noms dels lletrats fundadors i la primera Junta de Govern col·legial. La qualitat de la fotograia feta no és molt bona però, amb gran honor, seguidament en fem la transcripció: “Según el libro de actas de sus Juntas Generales en las casas consistoriales de la ciudad, un 29 de Julio de 1841 se reunieron convocados por el señor D. Antonio Tomás Fages y Sans, y bajo su presencia los abogados residentes en el partido judicial señores D. Sebastián Brugués, José Antonio Pastells, Francisco de Traver, Narciso Pont, Ildefonso Palau, Lázaro Riussech, Narciso Fages de Romà, Ignacio Sans y Roca, Rafael Pujarniscle, Pedro de Bodallés, Ignacio Baitg y Ordis, Ildefonso Massanet y Narciso Raquer, y después de la lectura de un oicio del Juez del partido comunicándoles las disposiciones pertinentes al caso se declaró acto seguido constituido el Colegio de Abogados de Figueres y se procedió al nombramiento de su Junta de Gobierno según lo dispuesto en su Reglamento siendo nombrado para Decano el señor D. Antonio Tomás Fages y Sans, para su primer diputado el Sr. Francisco de Traver, para segundo diputado el Sr. D. Sebastián Brugués, para tesorero el Sr. Ildefonso Palau y para contador secretario el Sr. Narciso Raquer, dando testimonio de todo ello el Notario y Escribano D. José Draper.”
Montse Soms
Nota manuscrita que fa referència a la fundació del Col·legi, trobada a la biblioteca de la Casa Fages
Històries de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Figueres - Alt Empordà
Gràcies a aquestes notes manuscrites, sabem que l’acta fundacional es va fer en escriptura pública autoritzada pel notari Josep Draper Gorgoll i, per tant, el pas següent va ser investigar els protocols notarials de Figueres corresponents al 1841. A l’Arxiu Comarcal iguerenc, de la plaça de l’Escorxador, es conserven degudament catalogats els protocols notarials del districte de Figueres en dos volums i la tenim, tenim l’escriptura notarial de fundació de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Figueres de data 29 de juliol de 1841. El document en qüestió està una mica afectat per la humitat i els fongs a la part inferior, però el tenim i sabem veritablement que el nostre Col·legi va ser fundat mitjançant escriptura pública notarial pels advocats iguerencs residents a la nostra ciutat. L’escriptura comença fent referència i lectura d’un oici de data 20 de juliol de 1839, del jutge de Primera Instància de Girona, sobre els Estatuts publicats per Decret de 28 de maig de 1838, que imposava el número de vint advocats per formar col·legi. Segueix l’escriptura: “Todo lo que traslado a usted para que como abogado más antiguo de los domiciliados en este Partido judicial cuyo número excede de veinte, se sirva usted señalar día y lugar con el in de querer reunir bajo su Presidencia junta general de todos ellos en la que se procederá á la instalación del Colegio con arreglo a los Estatutos”. “Acabada su lectura se ha procedido al nombramiento de la Junta de Gobierno”.
Sabem, amb certesa i sense cap mena de dubte, els noms dels advocats que van fundar el nostre Col·legi i coneixem els membres que van formar la primera Junta de Govern, així com els seus càrrecs: Degà
Antoni Tomàs Fages i Sans
Diputat primer
Francesc de Traver
Diputat segon
Sebastià Brugués
Tresorer
Ildefons Palau
Secretari
Narcís Roquer
Montse Soms
Històries de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Figueres - Alt Empordà
Montse Soms
Històries de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Figueres - Alt Empordà
Escriptura notarial de fundació de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Figueres
Montse Soms
El nostre Col·legi disposa de l’escriptura notarial de fundació des del 10 de juny d’enguany, i seguim en la labor de recuperar la nostra història documental i a la cerca dels Estatuts col·legials i les actes de les juntes de govern que ins a data d’avui, malauradament, mai no han vist la llum.
Capítol II
Any 1842. La defensa d’Abdó Terrades i Poli feta per l’advocat iguerenc Narcís Fages de Romà Coincidint amb la data de fundació del nostre Col·legi, neix el republicanisme federal amb Abdó Terrades i Poli, iguerenc. Els anys 40 i 50 del segle XIX van veure l’actuació d’aquest polític i pensador republicà que va ser cinc vegades escollit alcalde de Figueres, però no va poder ocupar aquest càrrec, ja que mai no va jurar obediència al regent Baldomero Espartero, ateses les seves idees antimonàrquiques, democràtiques i republicanofederals. També va ser el màxim exponent de l’aixecament popular antigovernamental conegut com la Camància (va aconseguir alçar els iguerencs, altempordanesos i, ins i tot, la guarnició del Castell de Sant Ferran). Autor de l’obra teatral Lo rei Micomicó, sàtira contra la monarquia en dos actes i en vers publicada l’any 1838, i de l’himne republicà La Campana l’any 1842, és el creador del primer periodisme republicà a Catalunya amb l’edició el 1841 de les Hojas Terradas i del diari El Republicano. El divendres 7 de gener de 1842 es va celebrar la presa de possessió i per i Abdó Terrades va ser elegit alcalde de Figueres. Va ser el primer alcalde republicà de l’estat amb només trenta anys. La Diputació de Barcelona va anul·lar el nomenament per no complir el requisit de residència i veïnat. El dia 9 va tornar a ser nomenat oicialment alcalde i la Diputació va tornar a anul·lar el nomenament, ja que Terrades no va jurar idelitat al regent. Fins a cinc vegades va prendre possessió del càrrec i només va ser alcalde tres dies. El 12 de juny de 1842 a Figueres es va fer una manifestació republicana en què es proclamava la república i es cantava La campana. L’ideari de Terrades el podem deinir com a republicà, socialista, a favor de la llibertat, la democràcia, la igualtat, els drets humans, la sobirania del poble, el sufragi universal, l’educació gratuïta i la república federal. Abdó Terrades va ser jutjat i empresonat al Castell de Sant Ferran de la nostra ciutat pels delictes de “desobediencia y prolongación indebida de autoridad”, pels quals el iscal demanava divuit mesos de reclusió i “privación perpetua de obtener cargos concejiles. Mandado procesar con Real Orden por haberse
Montse Soms
denegado á jurar idelidad al serenísimo señor regente del reino y acusado de inobediente á las órdenes de la Excma. Diputación é Ilustre Gefe político de la Provincia”. El seu advocat defensor va ser el iguerenc Narcís Fages de Romà (18131884), pare de Carles Fages de Perramon, també degà del nostre Col·legi. A la vista pública celebrada el 2 d’abril de 1842 al Jutjat de Primera Instància de Figueres davant el Jutge Gil Fabra hi van assistir 1.500 persones. A l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà amb el codi de referència ACAE 110-109 hi trobareu l’escrit de defensa fet per l’advocat Fages de Romà, que consta de 44 fulls i que seguidament reproduïm pel seu interès històric i alhora professional. El lector pot constatar un cop més l’antiguitat del nostre Col·legi, ja que al primer full de l’escrit de defensa hi diu textualment: “La presentó su patrono Don Narciso Fages de Romà, abogado del I. Colegio de Madrid y del de Figueres en la vista pública […] del 2 de Abril de 1842”.