Issuu

entenent l'espai natura

Certificaciones i segells obtinguts

Reconeixements rebuts per FASE 1

Espai Natura edifici certificat verd amb quatre fulles per Green Building Council. http://gbce.es/

Espai Natura Finalista dels premis FAD D’ARQUITECTURA I INTERIORISME 2018 Categoria Innovació

Edifici Espai Natura Certificat d'Eficiència Energètica A

Entenent l'espai natura

Edifici Espai Natura Finalista premis CATALUNYA Construcció 2018 Categoria Innovació i Construcció

«Creiem que tot evoluciona. L'habitatge, també.» H.A.U.S. és una manera responsable i creativa d'abordar l'arquitectura que, a partir de la recerca, mitjançant l'excel·lència i amb un ferm compromís vers la sostenibilitat, situa com a centre dels espais habitables la salut i el benestar de l'individu i l'entorn. Des d’una visió holística i fent ús de tecnologies que contemplen aspectes tan amplis i variats com la qualitat de l'aire i l'aigua, els materials, l'eficiència energètica, les radiacions, la toxicitat, la climatització o la il·luminació, H.A.U.S. esdevé solució idònia per a crear espais que respiren. Espais que respiren

Entenent l'espai natura

A BAILORULL, no tenim idees preconcebudes. Cada projecte és una oportunitat per descobrir quelcom nou. Sempre estem oberts a escoltar el que pensen i imaginen cada client. La nostra arquitectura es crea fonamentalment per als éssers humans. No entenem l'arquitectura com el disseny d'objectes aïllats senzills, ni els nostres projectes estan dissenyats simplement d'acord amb la seva aparença exterior. Entenem l'arquitectura com una fusió integrada entre l'espai interior i l'exterior.

Promotora constructora Marcove

Inmobiliara Marcove

“Más de 50 años de experiencia en el sector de la promoción y construcción, garantizando el éxito de cada operación gracias a la seriedad, profesionalidad y ética empresarial”

“Més de 45 anys gestionant patrimonis immobiliaris ens permeten oferir les millors solucions per a incrementar la rendibilitat dels seus actius immobiliaris"

INDUSTRIAL

• Conservació de l'immoble (manteniment preventiu i correctiu, reformes, assessorament tècnic…). • Atenció personalitzada amb l'usuari final. • Resolució d'incidències i negociació amb proveïdors • Accions publicitàries i cartera de clients pròpia. • Assessorament jurídic (qüestions contractuals, altes i baixes d'inquilins, renovació de contractes, negociació en les reparacions, gestió d'impagats). • Assessorament econòmic (liquidació d'impostos, comptabilitat bàsica, etc.) • Taxacions immobiliàries i valoracions urbanístiques. • Servei de postvenda. • Administració de finques. Serveis de consultes, gestió de rebuts i tràmits ONLINE.

GESTIÓ IMMOBILIARIA

Esperem que la qualitat de l'espai sigui responsable del canvi del comportament humà. En els nostres projectes, dissenyem espais saludables per viure, llocs on la gent podrà gaudir de la seva vida quotidiana.

index

Entenent l'espai natura

Entenent l’espai natura

I de l’eficiència energètica, què en podem destacar?

Quines son les bases sobre les quals vam pensar l’espai natura?

Per què parlem d’habitabilitat?

Espais saludables

Buscant el confort tèrmic

On es concreta el compromís per la sostenibilitat

Aspectes relacionats amb la orientació

Terra, aigua, aire i foc

entenent l'espai natura N

41˚ 28’ 13” N, 2˚ 03’ 39” E «Aquestes són les coordenades de l’Espai Natura. Nosaltres us hem procurat un espai i vosaltres el convertireu en la vostra llar. Tant de bo sigueu molt feliços, això donaria molt de sentit a les hores invertides pensant en un munt de petits detalls que, a continuació, de manera resumida, us donem a conèixer».

Entenent l'espai natura

'habitatge que acabeu d’adquirir és el resultat de la feina i l’esforç de moltes persones de perfils i trajectòries professionals diverses. És el resultat d’anys d’experiència dissenyant, pensant, trobant solucions i construint. Són moltes les persones que han participat per contribuir en el resultat final. Aquest document tractarà d’apropar-vos a entendre i conèixer

millor el que hem fet, els motius i els perquès de les preses de decisions. És la primera vegada que ens hem decidit a fer un recull documentat com aquest. Segur que no resoldrem tots els dubtes,i és per això que us convidem a fer-nos saber aquelles qüestions que puguin quedar sense resposta.

Quines son les bases sobre les quals vam pensar l'espai natura?

Espais saludables

L'eficiència energètica

—

Hem treballat per a que la vostra llar sigui i pugui ser considerada un espai saludable.

Obtenim un nivell d’eficiència energètica notable dins un marc on mana la sostenibilitat.

Més enllà del que diuen i determinen les normes de les diferents administracions, hem posat tot l'empeny i esforç en emprar materials i solucions que ens apropin a assolir nivells tèrmics, lumínics, bioelèctrics, acústics i de qualitat de l’aire que puguin fer que l’espai natura sigui considerat un espai saludable.

Al nostre entendre, parlar d’eficiència de manera deslligada de la sostenibilitat no te gaire sentit. L'eficiència ha d’anar acompanyada de solucions, sistemes i materials que puguin ser considerats sostenibles. I quan us parlem d’eficiència us estem dient que hem d’assolir el menor nivell de demanda energètica possible garantint uns nivells de confort òptims; i un cop fet això, integrar sistemes que tinguin el menor consum possible.

Compromís amb la sostenibilitat — Emprem solucions i materials que fereixin i erosionin el mínim possible el nostre entorn proper, el nostre habitat i, per extensió, el nostre planeta. «No podem fer res davant el canvi climàtic i el desgast erosionant que estem fent dels recursos del nostre planeta», diuen algunes veus que traslladen tota la responsabilitat a les administracions publiques d’arreu del món. Nosaltres som dels que pensem que sí podem fer coses. Ja sigui individualment o col·lectivament —com a empresa—; i és amb aquesta convicció que hem pres les decisions necessàries per poder assegurar aquest propòsit.

Entenent l'espai natura

Habitabilitat — L'habitabilitat consisteix en dotar els espais d'allò que els fa tenir la capacitat de convertirse en les nostres llars. Habitabilitat lligada al confort ambiental, tèrmic, lumínic, i acústic. Aquests són els fonaments i la base de tota una nova cultura i un nou paradigma que entén la construcció com una activitat que ha procurar espais que, a més de ser funcionals, han de ser saludables, i això sense deslligar‑nos del nostre compromís amb la sostenibilitat del nostre món.

espais saludables

1. Espais saludables 3 Espais saludables

Parlem d'aquells aspectes que fan d'un espai, un espai saludable? v

— Fixem abans un parell de criteris tèrmics: buscarem possibilitar temperatures que aniran de 20 °C a 26 °C durant el dia i de 17 °C a 23 °C durant les nits, i una humitat relativa que es situï entre el 40 % i el 50 %. Fixades aquestes variables passem a comentar-vos algunes de les incorporacions més rellevants:

El sistema de ventilació de doble flux: aquest equip no només possibilitarà que la qualitat del aire que tindreu a casa es mantindrà fresc i net, lliure d’olors i garantint nivells de CO2 propers a 400 ppm, que és el nivell actual al planeta; sinó que també ajudarà a que el sistema de aerotèrmia que escalfa i refresca l’habitatge rendeixi de manera més eficient. Un aire net i renovat és potser la primera aspiració que hem de tenir per parlar d’espais saludables.

e doble flux ió d c tila en

Interior habitatge

altres partìcules nocives presentes al ambient

CO2

400 ppm

CO2

Qualitat d'aire: 400 parts per milió

MODEL H.A.U.S. ÒPTIM

L'aire es manté fresc, net, lliure d'olors, amb nivells de presència de CO2 apropiat a l'interior de l'habitatge. 14

Entenent l'espai natura

1. Espais saludables

disolvents tòxics formaldehids ftalats

policlorats ia er st

ustrial ind

bromats pintures

resines

bisfenols

Seguint pensant en l’aire que respirareu hem cercat i analitzat propostes de fusteria, tant per les cuines com pel mobiliari interior que ens garantís el nivell de formaldehids més baix possible. Els formaldehids són substancies químiques que formen part habitual de les coles i vernissos i que s’utilitzen molt en el tractament industrial de fustes. Els nivells assolits i testats són gairebé nuls.

varnissos

ambient

Els nivells de substàncies tòxiques assolits i testats són gairebé nuls.

es / mobiliar i in cuin te ria e rio t us

vivenda H.A.U.S.

Entenent l'espai natura

En la mateixa línia hem tingut cura de no emprar materials que alliberin COVs, (compostos orgànics volàtils), que poden ser perjudicials tant pel nostre sistema respiratori, com per la reacció agressiva que pot provocar a la pell, els ulls o les mucoses del nostre cos.

MODEL H.A.U.S. ÒPTIM

COVs compostos orgànics volàtils

altres espais

 Quan diem que determinades substàncies són perjudicials per la salut, tot i no estar prohibides per l’administració, estem dient que a la vista de la bibliografia disponible, entenem que hi ha prou indicis per concloure’n això. En molts casos això no es pot elevar a categoria de veritat absoluta o de evidencia científica perquè en ocasions ens manca la perspectiva temporal necessària per fer aquesta afirmació. El criteri emprat és un criteri de prudència. Davant del debat científic, ens alineem amb aquells que, tenint indicis, alerten a la comunitat industrial i reguladora sobre determinats perills. No volem amb això generar cap alarma, tant sols divulgar i informar, així com treballar per trobar solucions com podem ser la recerca de materials alternatius o el desenvolupament de nous sistemes que ens donin bones solucions i minimitzin riscos per la nostra salut. 17

1. Espais saludables

En relació als nivells de humitat relativa, dir-vos, que mirar de garantir aquests nivells, entre 40 % i 60 %, és important per evitar que les mucoses s'assequin i per tant no facin la funció que d'elles s'espera.

absència de confort

Ambients excessivament húmits

60 % MODEL H.A.U.S. ÒPTIM

humitat relativa òptima protecció de les mucoses

40 %

camps electrostàtics

Entenent l'espai natura

Els ambients excessivament secs faciliten la presència de camps electrostàtics, camps que poden acabar essent nocius pel nostre organisme.

1. Espais saludables

t de corrent e lèc stan tri con ca x u l f

Un dels aspectes més notables que cal remarcar és la feina feta en la distribució de la xarxa elèctrica i el tractament que hem fet de la mateixa per tal d’assegurar que els camps elèctrics i els magnètics no esdevinguin en cap cas un problema.

presència de camps elèctrics

Bio-Swich

n rre

èctrica anul·lat a le t el sh ab ita ci o

flu

altres espais

vivenda H.A.U.S.

MODEL H.A.U.S. ÒPTIM

Com ja sabeu, us hem donat la opció de incloure un Bio-Switch. Aquest dispositiu permet que, mentre estem descansant, s’anul·li el trànsit de corrent elèctrica a les habitacions, i només possibilita corrent si es produeix demanda elèctrica. En situacions normals, quan no disposem de Bio Switch, al llarg de tota la xarxa elèctrica

Entenent l'espai natura

hi ha corrent i per tant camps elèctrics irradiant. És nociva l’exposició a aquests camps? Com en el punt anterior ens situem amb les tesis més prudents i que ens indiquen que no estar exposats de manera continuada i en proximitat a un camp elèctric i/o magnètic mentre descansem és millor que estar-ho.

1. Espais saludables

El recorregut de tot el cablejat de xarxa elèctrica de les vostres llars ha estat estudiat al detall per respectar les zones de descans. cable jat

es zon

xar xa

elè ct r

El cablejat de tot l'habitatge s'ha traçat de manera que no envaeixi les zones properes al descans. Totes les estructures metàl·liques interiors s'han connectat a la posada de terra per alliberar les carregues elèctriques creades. La distribució de cablejats ha mirat de respectar en tot moment els espais pels capçals dels llits i els hem fet passar pels sostres i no per les parets, així com pels passadissos en lloc de per les estàncies. ic

Per altra banda, hem apantallat la paret mitgera entre la cuina i l'habitació amb una pintura de grafit de 0,3 mm de gruix. Aquesta pel·lícula de grafit impedeix que els forts camps magnètics i elèctrics, generats pels consums dels electrodomèstics instal·lats a la cuina, penetrin a la estància contígua.

de descans

Mur Grafit (3 mm)

cuina vivenda H.A.U.S.

MODEL H.A.U.S. ÒPTIM

dormitori

Radiació electromagnètica procedent d'electrodomèstics forn, nevera, plaques cuina, rentavaixelles... Presa a terra

Hem duplicat les xarxes de llum, la d'endolls, la d'endolls humits i la de l'aire condicionat. La nevera té línia directa, l'alarma, i el rentaplats també. Són un total de 15 línies independents per mirar de disminuir els camps magnètics. El codi tècnic només ens exigeix 9 d'aquests 15.

Entenent l'espai natura

1. Espais saludables

També es interessant que sabeu que disposeu d'espais específics per la càrrega d'aparells mòbils. Al rebedor, trobareu un armariet amb connexió a la xarxa elèctrica perquè el pugueu destinar a la càrrega dels vostres mòbils i tauletes durant les hores de descans. Això està pensat perquè les radiacions que provoquen els carregadors es produeixin dins d´aquest espai lluny de les àrees de descans. En relació a la connectivitat, dir‑vos que trobareu preses de connexió ethernet distribuïdes per tot l'habitatge perquè pugueu connectar-vos a internet per cable i no per wi-fi.

Un darrer punt referent a la instal·lació elèctrica és la feina feta al inici de l'obra fent la posada a terra. Aquest és un punt importantíssim, donat que aquesta instal·lació actua com un clavegueram pel que fa a les corrents elèctriques. És molt important fer una bona posada a terra perquè els camps elèctrics trobin un camí de sortida fàcil. Gràcies a la metodologia emprada i a la selecció del punt geogràfic adient, els nivells d'impedància obtinguts han estat de 2 ohms. (2 ohms és un nivell propi de centrals per encabir potents servidors informàtics o aparells de consums elèctrics altíssims). En la selecció de les pintures també s'ha emprat pintura a base de carbonat de calci, que no allibera COVs, que era la premissa que ens havíem marcat.

CIÓ ENERGÈ FICA TIC SSI A A L

A+ elecció electrodomèstics vivenda H.A.U.S.

A++

El mateix criteri de vetllar per la vostre salut ha estat present aquí, i és per això que tots tenen classificació energètica A+ o A++. El forn instal·lat inclou cocció al vapor (una de les formes de cocció més saludables), i la no inclusió de microones és per tal de seguir el criteri de prudència ja

Entenent l'espai natura

esmentat en punts anteriors. També, guiats pel mateix, us hem aconsellat la instal·lació de plaques vitroceràmiques en lloc de les d'inducció. (Les plaques d'inducció emeten ones que, de manera continuada, poden ser perjudicials; segons no poques opinions del món acadèmic).

1. Espais saludables

Pel que fa al confort acústic, i que també vinculem amb la salut dels espais, és que hem eixamplat els envans divisoris. Hem eixamplat els envans divisoris entre veïns fins a 35,5 cm, i els envans divisoris amb els espais comuns fins a 24,5 cm; en tots dos casos, molt més enllà del que ens demana

la normativa. A més a més, hem incorporat material fonoabsorvent (llana de roca) a l'interior dels envans, per reduir la conductivitat acústica. Aquest increment ha comportat una reducció del metratge útil de l'espai d'uns 3,5 m2 per habitatge. Tot i així deixeu-nos dir que vivim en comunitat i hem tingut present el descans i la privacitat dels nostres veïns.

Tots aquests punts esmentats, així com els que més endavant us explicarem sobre el sistema d’aerotèrmia i el de doble ventilació, han d’apropar‑nos a obtenir un espai òptim on poder descansar.

24,5 cm amplada envans espais comuns 35,5 cm amplada envans entre veïns MODEL H.A.U.S. ÒPTIM

Entenent l'espai natura

Seguim? Un cop atesos aquests punts referents a la salut, i abans d’endinsar‑nos a parlar d’aspectes referents a la sostenibilitat, l’eficiència i l’habitabilitat, deixeu‑nos avançar-vos que l’Espai Natura és el primer edifici residencial de més de sis habitatges que assoleix la qualificació de quatre fulles verdes atorgada pel Green Building Council a l´estat espanyol. El GBC és una organització d’àmbit mundial que vetlla i treballa pel foment de la sostenibilitat aplicada al sector de la construcció. Les cinc fulles verdes són el guardó de més nivell que el GBC concedeix. Tanmateix és un dels primers edificis residencials en obtenir la certificació energètica A.

On es concreta el nostre —el vostre—, compromís amb la sostenibilitat?

2. On es concreta el nostre —el vostre—, compromís amb la sostenibilitat?

Per què es important la proximitat? procedencia dels ma cia / teri tan als dis

72% dels materials que integren l'edifici obtinguts en proximitat

vivenda H.A.U.S.

El punt més destacable en allò que es refereix a aquest compromís és el fet d'haver aconseguit que el 72% dels materials que integren l'edifici s'hagin obtingut en proximitat (entenent proximitat com el fet que la distancia des del punt d'origen des d'on venen els materials no supera els 200 km de radi fins a Mirasol). Només els paviments, procedents de la província de Castelló,i part del material emprat a les cobertes, estan per sota d'aquests percentatges.

Hem mirat d'emprar materials de cicle econòmic tancat o circular; això vol dir que, des del procés extractiu i/o productiu, passant pel constructiu fins a la seva possible desconstrucció, no generarem residus. Cal dir que el percentatge de materials de cicle tancat és molt baix encara. Fa relativament poc temps que s'està treballant amb aquest criteri i ha estat difícil trobar certificacions vàlides. A H.A.U.S. pensem que és important començar a demanar‑lo, i que és important expandir la consciència de per què es bo i necessari prendre aquests tipus de mesures.

max. 200 km

MODEL H.A.U.S. ÒPTIM

Parlar de proximitat equival a parlar de baix consum i baixes emissions en el transport. La contaminació —en el sentit més extens del mot— que genera el procés de transport de les mercaderies és un dels capítols més importants i cal que en siguem conscients. El preu, entenem, no pot ser l'únic criteri quan comparem materials o elements que tenen les mateixes prestacions i nivells similars de qualitat. Tant per reduir l'impacte contaminant com per afavorir i possibilitar cercles econòmics tancats, la proximitat esdevé un valor a tenir en compte.

Entenent l'espai natura

2. On es concreta el nostre —el vostre—, compromís amb la sostenibilitat?

Selecció de materials segons la cuantitat de diòxid de carboni emès al medi ambient

Un aspecte molt lligat a la sostenibilitat és la utilització de materials que comportin una menor despesa energètica en el seu procés d'industrialització.

mínim CO2 generat en l'obtenció

vivenda H.A.U.S. MODEL H.A.U.S. ÒPTIM

mínim CO2 generat en la producció

Un altre punt que cal que conegueu és que un dels criteris atesos per la selecció de material ha estat el de la quantitat de CO2, diòxid de carboni, que genera la obtenció i/o la producció de un determinat material. No ha estat feina fàcil, encara

Entenent l'espai natura

són pocs els fabricants que faciliten dades com aquesta, però un cop més creiem que és important començar a demanar‑les i discriminar a aquells que no les disposen. Divulgar el compromís és també una manera de fomentar el canvi cultural i social.

Un aspecte molt lligat a la sostenibilitat és la utilització de materials que comportin una menor despesa energètica en el seu procés d’industrialització, materials que demanin poca despesa de transformació des de la seva extracció fins la seva utilització en el procés constructiu. Un exemple d’això és el Neolit, material emprat en les cuines i que té millors característiques

vers la sostenibilitat que d’altres elements substitutius. Un exemple d´això és el Neolit, material emprat en les cuines i que té millors característiques vers la sostenibilitat que d´altres elements substitutius. Per animar-vos a decidir que el proper cotxe sigui elèctric o híbrid, hem deixat fetes les preinstal·lacions per poder connectar endolls de càrrega en el garatge.

2. On es concreta el nostre —el vostre—, compromís amb la sostenibilitat?

Heu sentit ha parlar de la petjada de carboni, del «Carbon Foot Print»? La petjada de carboni és precisament la resultant de calcular quina és la quantitat de CO2 que genera un procés determinat, ja sigui durant l'extracció, la producció, la manufacturació, el transport, la instal·lació, la desinstal·lació, l'eliminació o el reciclatge.

volum 1 tona CO2 = 500 m3

Què comporta la emissió de CO2? — Sabeu que una tona de CO2 ocupa l'espai equivalent a una piscina de 10 metres d'ample per 25 metres de llargada i 2 metres de fondària? El CO2 és el principal causant de l'efecte hivernacle i, en conseqüència, de l'augment de la temperatura global. En 50 anys hem passat de tenir 310 ppm (parts per milió) fins als actuals 405 ppm. Són moltes les veus científiques que ens estan alertant des de fa anys sobre els perills que acompanyen l'efecte hivernacle, i

Entenent l'espai natura

promouen la necessitat de frenar les emissions. Segons la organització Global Carbon Project, les emissions no creixen més des de 2016, però cal fer un esforç per reduir‑les. Nosaltres entenem la inacció com irresponsable, i es per això que hem mirat de tenir molt present el criteri vinculat al càlcul d'emissions a l'hora de projectar i construir l'Espai Natura. En el cas de l'Espai Natura I, hem aconseguit fer un edifici que té una despesa de CO2 de 3,99 kilograms per m2/hora. Perquè tingueu una referència sobre si això és molt o poc, l'administració atorga la certificació A quan s'assoleixen unes emissions de 6,10 kilograms per m2/hora, gairebé el doble del que hem assolit a l'Espai Natura.

2. On es concreta el nostre —el vostre—, compromís amb la sostenibilitat?

Concentració C02 (ppm)

Temperatura global °C 14,5

400 380

14,2

360 340

13,9

320 13,5

300 280

Emisions de CO2 — En el cas de l'Espai natura, hem aconseguit fer un edifici que te una demanda energètica de CO2 de 3,99 kilograms per m2/hora. Per que tingueu una referència sobre si això és molt o poc, l'administració atorga la certificació A quan s'assoleixen unes emissions de 6,10 kilograms per m2/hora, casi el doble del que hem assolit a l'Espai natura.

260 1880

1900

1920

1940

1960

1980

2000

Temperatura global ( °C) Concentració CO 2

(*) Dades del NOAA/NCDC. 36

Entenent l'espai natura

2. On es concreta el nostre —el vostre—, compromís amb la sostenibilitat?

Aquests són els principals indicadors del nivell de contaminació atmosfèrica. Les PM10 són partícules en suspensió d’una mida d'entre 2,5 i 10 µm. Els principals components que formen les PM10 són components inorgànics com els metalls pesants, els silicats, i els derivats dels aluminis. També podem trobar restes de carboni. Amb la no utilització de gas en cap de les solucions emprades a l'Espai Natura eradiquem la emissió de NO2 i d’altres foto oxidants.

400

P pr oc ob ab

E R de es t tr r i c àn c si i o n ta s la ZB

ug/m3

R de ec m om ob en ili a c t a ió t

—

N a o la té ci a ut fe ad c t an ac ia ió

Partícules contaminants: PM10 i NO2

Nivells de contaminació atmosfèrica

400

350 300 250 200 150

200

160

140

100

0 Seguiment atent

NO2

Entenent l'espai natura

Avís preventiu

Fase episodi

Fase alerta

PM 10

2. On es concreta el nostre —el vostre—, compromís amb la sostenibilitat?

— L'origen de la fusta emprada en la construcció de les vostres galeries són boscos gestionats i controlats pel FSC, Forrest Stewardship Council, que garanteix la repoblació de la massa forestal talada per evitar la desforestació. La pintura que emprem és pintura amb certificació EcoLabel, que garanteix que els processos de producció són els adequats vers el medi ambient. Cura per l'aigua. En relació amb l'aigua tenim varis apunts a fer-vos; el més tangible pel vostre dia a dia és l'ús de dosificadors de cabal en les aixetes i tubs de sortida d'aigua per no perdre pressió i reduir el consum.

L'edifici disposa també d'un sistema de recollida i reutilització d'aigües grises. (Les aigües grises són les aigües sobrants de banys, lavabos i rentadores, etc. que destinarem als inodors.)

collir aigua er re de p it pl s ò uj ip

Com ho aconseguim?

També s'han instal·lat sistemes de doble descarrega als inodors. Un detall no menor ha estat la construcció de un depòsit de 30.000 litres per recollir les aigües de pluja i emprar‑les per regar el jardí i l'hort.

Per altra banda, heu de saber que els mesuraments realitzats en els darrers mesos a les rodalies de l'Espai Natura donen nivells molt per sota del 140 ug/ m3 en el cas del NO2 i irrellevants en el cas del PM10.

Seguint amb solucions per l'ús i el tractament de l'aigua, alguns heu optat per incloure la pre‑instal·lació d'un sistema descalcificador de l'aigua subministrada. Un altre aportació —que esperem us regali molts bons moments— ha estat la decisió d'incloure un hort del que en pugueu fruir tots. Tant conreant com collint-ne els fruits, cuinant‑los i menjant‑los. A més, està a les vostres mans fer‑lo receptor de part dels residus orgànics que genereu, emprant els contenidors de compostatge que tenim previst ubicar. L'hort està previst un cop finalitzi la fase III de l'Espai Natura, donat que ocupa un espai necessari durant la fase de construcció.

30.000 litres

jardí i hort

 A Sant Cugat el total de pluges per m2 d'un any és de 596 litres/m2 Àrea de la parcel·la d'Espai Natura: 7.761 m2 Aigua de pluja a la parcel·la: 4.656.000 litres

Entenent l'espai natura

tilització d’aig reu üe i sg a d i l ri l o lavabos

a enjardinada zon

s se

re c

2. On es concreta el nostre —el vostre—, compromís amb la sostenibilitat?

xeroplantes banys

plantes autóctones de baixa demanda d’aigua

MODEL H.A.U.S. ÒPTIM

inodors

Entenent l'espai natura

Ginesta, arbutus unedo, timus vulgaris, erigeron, celtis australis, pinus pinae, quercus, platanus orientalis, vigurnus pinus...

2. On es concreta el nostre —el vostre—, compromís amb la sostenibilitat?

collita de fruits

INFONET 900 103 146

a .. . tiv

residus orgànics

lec se

usuaris

info rm ac ió

sidus, re de re co ó i llid t s a ge

Plaça de Barcelona, 15 08172 Sant Cugat del Vallès

contenidor compostatge

hort compost

Per anar acabant amb el tema de la sostenibilitat i que pugueu obtenir informació útil en l’àmbit de la gestió de residus i medi ambient, us adjuntem les dades de la Oficina de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallés per qüestions mediambientals.

Entenent l'espai natura

Es tracta del Servei INFONET. Aquesta oficina proporciona informació i recull suggeriments sobre la gestió de residus, recollida selectiva, etc.

3. I de l’eficiència energètica, què en podem destacar?

I de l'eficiència energètica, què en podem destacar?

Entenent l'espai natura

3. I de l’eficiència energètica, què en podem destacar?

L'eficiència és la capacitat d'aconseguir un objectiu determinat utilitzant la menor quantitat de recursos possibles. El nostre objectiu és el d'assolir un conjunt de valors (temperatura, humitat, nivell de CO2, lúmens, decibels), que conformin les sensacions de confort ambiental, tèrmic, lumínic i acústic, amb la menor demanda possible d'energia i amb el menor consum possible.

Entenent l'espai natura

3. I de l’eficiència energètica, què en podem destacar?

L'eficiència buscada és la que ens dona la resposta de quin es el sistema que abarateix la despesa en termes econòmics i de emissió de CO2 per cobrir la demanda mínima obtinguda atenen als mateixos criteris de despesa.

ern v i h

ament tèrmic ext eri 'aïll d or a m e t is n ió po ts tèrm cc ic u d

reducció entrada de fred

El consum vindrà determinat pels sistemes que empremi per l'ús que facin les persones que els utilitzen. Un mateixa demanda pot ser resolta per diferents sistemes, diferents segons la despesa econòmica que generen, i segons la despesa de CO2 i de Kw/hora que generen.

La utilització del sistema SATE (sistema d'aïllament tèrmic exterior), que actua com un envolupant de tot l'edifici. Amb aquest sistema hem reduït en gran mesura la existència de ponts tèrmics. Aquesta aportació reduirà les baixades de temperatura a l'interior de l'habitatge durant els mesos freds i les pujades durant els mesos més calorosos. L'absència de ponts tèrmics millora el rendiment dels elements energètics emprats; tant la escalfor com el fred que generem romandran dins dels habitatges i assolirem abans la temperatura i la humitat relativa de confort i, per tant, abans tallarem o abaixarem el consum. La conseqüència de la eficiència obtinguda es veu traduïda en un menor nombre d´emissions de CO2 i de menys consum de KW. És un clar exemple on afavorim el manteniment d'espais saludables evitant humitats, condensacions i aparicions de fongs, així com corrents molestes per falles en la estanqueïtat de l'edifici.

La demanda la determina el clima local, l'enclavament, l'orientació, l'estructura, els materials i les solucions arquitectòniques i d'enginyeria emprades.

La reducció de ponts tèrmics (punts en la estructura de l'edifici que possibiliten que hi hagi guanys o pèrdues de calor de dins a fora o de fora a dins, impedint que l'edifici mantingui la temperatura de manera estable).

—

Deixeu-nos que us parlem de alguns exemples de solucions integrades per assolir menors nivells de demanda:

SA TE

Quina és la diferencia entre demanda i consum energètic?

vivenda H.A.U.S.

reducció entrada de calor

estiu MODEL H.A.U.S. ÒPTIM

Entenent l'espai natura

3. I de l’eficiència energètica, què en podem destacar?

L'absència de ponts tèrmics millora el rendiment dels elements energètics emprats.

A gran part de les zones comuns hem utilitzat sistemes amb sensors volumètrics per estalviar energia.

detecc ió d em o

da H.A.U.S. viven

escalfor generat a la vivenda

fred generat a la vivenda

m vi

t en

sensor volumètric MODEL H.A.U.S. ÒPTIM

Tant la escalfor com el fred que generem romandran dins dels habitatges i assolirem abans la temperatura i la humitat relativa de confort i, per tant, abans tallarem o abaixarem el consum.

Entenent l'espai natura

Aquests aparells possibiliten que els llums instal·lats només s'encenguin quan detecten moviment en el seu radi d'influència, estalviant així tenir llums encesos sense ser necessari.

3. I de l’eficiència energètica, què en podem destacar?

Més exemples d'elements o solucions per disminuir la demanda i el consum són: la selecció dels ascensors amb certificació ECO; la instal·lació de plaques fotovoltaiques per subministrar energia elèctrica als espais comuns, espais on tota la instal·lació lumínica és de tecnologia de LED. Aquesta tecnologia es caracteritza per donar —a mateixos nivells de consum— nivells lumínics entre quatre i vuit vegades majors que altres tipus de bombetes. Mesurem aquests nivells en lúmens.

Aquells que heu decidit incorporar la llar de foc us afavorireu de l'aire calent expulsat per les sortides d'aire previstes. Això reduirà l'esforç que hagin de fer altres sistemes com el terra radiant o la bomba de calor (en cas que calguin). Formant part també d'aquesta solució global hem de parlar-vos de l'aerotèrmia i de la utilització de terra radiant per aigua calent. Una mica més endavant entrarem més en detall sobre aquests sistemes.

bombetes LED llar de foc

ventilació amb intercanviador tèrmic

coixí climàtic

reducció ponts tèrmics

vivenda H.A.U.S. terra radiant aerotèrmia

plaques fotovoltaiques

Entenent l'espai natura

doble espai control climàtic

4. Per què parlem d’habitabilitat?

Per què parlem d’habitabilitat?

Entenent l'espai natura

nterior dels e al i hab r i a ita d’ tg um l e o

4. Per què parlem d’habitabilitat?

20.500 litres d’aire

2,70 m 2,50 m

alçada interior vivendas

Una dada molt rellevant per donar suport al concepte d'habitabilitat és la que ens diu que cada habitatge té un augment mig de la seva volumetria de 20,5 m3. Més de 20.500 litres d'aire per habitatge. Això és la conseqüència d'haver assolit alçades que oscil·len entre els 2,50 metres i els 2,70 en moltes zones de les llars. Com a curiositat dir‑vos que en repòs equival a la quantitat d’aire que necessitem per viure un dia!

MODEL H.A.U.S. ÒPTIM

Entenent l'espai natura

4. Per què parlem d’habitabilitat?

els percentatges de transparència lumínica dels pisos van des del 42,1 % al 59,8 %

«Espais que respirin»

Aquesta va ser una demanda que nosaltres mateixos ens vam imposar. Aquesta aspiració, més enllà de ser una percepció de l'habitant de la llar, entenem que pot trobar la seva concreció en dades com la que us hem donat sobre la volumetria dels espais i també sobre la lluminositat de les seves parets exteriors.

Entenent l'espai natura

Sense tenir en conte els m2 de les parets exteriors de les galeries, els percentatges de transparència lumínica dels pisos van des del 42,1 % al 59,8 %. És a dir, un 42,1 % de les seves parets exteriors deixen pas a la llum exterior. Aquest fet té moltes repercussions, tant en l'àmbit del confort lumínic com en l'àmbit del confort tèrmic, així com en la reducció de la demanda energètica del propi habitatge. No és un aspecte menor i és, al nostre entendre, un dels aspectes que aconseguirà que us trobeu millor a casa vostra.

5. Buscant el confort tĂ¨rmic

Buscant el confort tĂ¨rmic

Entenent l'espai natura

5. Buscant el confort tèrmic

Els aspectes relacionats amb el confort tèrmic dels vostres habitatges demanen el que ara apuntarem en detall. Per començar, us situarem en les coordenades climàtiques de Sant Cugat.

or vivend eri nt

17-26˚C

Entenent l'espai natura

5. Buscant el confort tèrmic

Dades mitges dels últims 10 anys referents a Sant Cugat:

Temperatura ˚C

Precipitació mm

Sant Cugat està a una alçada de 134 metres sobre el nivell del mar

100

20 60 15

— Infografia amb les temperatures i la pluviometria dels últims 10 anys referents a Sant Cugat del Vallés.

40 10 20

0 GEN

FEB

MAR

ABR

MAI

JUN

JUL

AGO

SET

OCT

NOV

DES

Temp. mitja ( °C) Temp. min. mitja ( °C) Temp. màx. mitja ( °C) Precipitació (mm)

(*) Mitja climàtica del últims 10 anys. Font: Climate-Data.org 66

Entenent l'espai natura

5. Buscant el confort tèrmic

Temperatura mm

˚F 122

˚C 50

100

104

Pluviometria i nivells de humitat relativa a Sant Cugat del Vallés

— La humitat relativa és la relació percentual entre la quantitat de vapor d'aigua real que conté l'aire, i la que necessitaria contenir per saturar-se a idèntica temperatura. Tal com us hem comentat en el capítol de salut, els nivells que es consideren òptims són els que es situen al voltant del 40-60 %.

0 GEN

FEB

MAR

Altitude: 134m

Entenent l'espai natura

ABR

MAI

JUN

Climate: Cfa

JUL

AGO ˚C: 16.1

SET

OCT

NOV

DES

mm: 596

5. Buscant el confort tèrmic

16:00

Hores de llum durant l'any a Sant Cugat del Vallés — Com veiem, durant l'any les hores de llum oscil·len entre les 9 hores i 10 minuts i les 15 hores i 10 minuts del Juliol. Aquesta diferència de 6 hores de llum afecta directament a tots els aspectes que tractem en aquest text. I d'una manera molt mesurable a la demanda d'energia per assolir els conforts climàtic i lumínic desitjats.

15:00

14:00

13:00

12:00

11:00

10:00

09:00 GEN

Entenent l'espai natura

FEB

MAR

ABR

MAI

JUN

JUL

AGO

SET

OCT

NOV

DES

5. Buscant el confort tèrmic

En el quadre de temperatures hem vist com les diferencies entre els mesos més freds i més calorosos és de 15 °C. I si comparem les mitjanes de temperatures màximes i les mitjanes de temperatures mínimes, les diferències arriben a 22 °C. El sistema de climatització dissenyat té la potencia i la distribució adequada per donar-vos el confort climàtic que cadascú demani. Fem una ullada als elements d'aquest sistema:

L'aerotèrmia — La aerotèrmia és un sistema que aprofita l'energia continguda en l'aire, ja sigui per escalfar aire que aspirem de fora o aigua que ens arriba a una temperatura inferior a la que desitgem. Amb l'aerotèrmia fem el primer “esforç”

energètic i completem la resta del procés amb energia elèctrica si cal. Elevem la temperatura de l´aigua entre un 30‑60 % i la resta —fins la temperatura desitjada— amb energia elèctrica. I això mateix succeeix amb l'aire, amb la diferència que l'aire el podem escalfar i/o refredar. El sistema aerotèrmic està dissenyat per reduir la despesa de consum elèctric precisament perquè part de l'energia que necessita la obté de l'energia que conté el propi aire.

fan coil (fred)

Amb el sistema d'aerotèrmia alimentem els dos «fancoil» que aportaran aire fred. Hem disposat dos sistemes independents, un per les zones de nit i un per les de dia. Tots dos amb termòstats independents per no condicionar la temperatura de una zona amb la del altre, i per evitar fer consums innecessaris. Amb l'aerotèrmia també escalfarem l'aigua sanitària calenta (ACS), aplicant el mateix principi que en els casos anteriors.

caldera sistema aerotèrmia

terra radiant (calor)

termòstat dia

Entenent l'espai natura

aigua calenta sanitària

termòstat nit

5. Buscant el confort tèrmic

el terra radiant cobreix una superfície d'emissió tèrmica molt més gran que els radiadors tradicionals i no necessita assolir temperatures tan elevades per distribuir la mateixa potència tèrmica.

Entenent l'espai natura

La calefacció per terra radiant — La calefacció per terra radiant consisteix en una xarxa de canonades de coure que viatja per sota del sol de tot l'habitatge. Aquestes canonades condueixen aigua calenta transmetent calor a la superfície. L'aigua que condueixen és escalfada pel sistema d'aerotèrmia del que us hem parlat. El sól escollit, ceràmic, té una inèrcia tèrmica notable que farà que el calor transmès per la xarxa de canonades d'aigua es perllongui durant hores. La velocitat de refredament de l'habitatge serà més lenta que utilitzant altres sistemes semblants.

Un altre aspecte a destacar és que, al contrari que els radiadors tradicionals, el terra radiant cobreix una superfície d'emissió tèrmica molt més gran. Això implica que no necessita assolir temperatures tan elevades per distribuir la mateixa potència tèrmica. Traduït en dades quantitatives direm que la temperatura necessària de generació d'aigua calenta voltarà els 50ºC, i es reduirà a uns 30 °C a l'hora de circular per l'interior de les canonades de coure.

5. Buscant el confort tèrmic

La ventilació de doble flux — La ventilació de doble flux és un sistema que ajuda a mantenir la qualitat del aire al llarg de tots els dies del any siguin quines siguin les circumstancies que es donin dins de casa i a fora. Consisteix en un circuit d'aire amb quatre boques, dues d'entrada i dues de sortida. El sistema extrau aire viciat, brut o “gastat” des de les estàncies humides (cuina i banys, fonamentalment), i incorpora aire “nou” en les estàncies seques (saló, menjador, dormitoris…). Els quatre conductes es troben al intercanviador tèrmic, aplicant principis de termodinàmica, on es produeix una transmissió de temperatures entre les corrents entrants i les sortints. A l'hivern l'aire nou pren calories de l'aire viciat que extraiem de l'habitatge, ajudant a mantenir la temperatura en l'habitatge i impedint que es refredi de cop. Podem dir, aproximadament, que quan a l'exterior tenim 10 °C i a l'interior 20 °C, l'aire nou entrarà entre 16 i 19 °C.

A l'estiu es produeix el procés invers, l'aire nou que entra en l'habitatge es refreda gràcies a l'aire viciat que extraiem de l'habitatge, evitant pujar la temperatura interior. Si a fora tinguéssim 30 °C i a dins 21 °C, l'aire nou entraria entre 22 i 23 °C. Sabeu també que el sistema incorpora el filtre d'entrada, el F7, que evita la entrada de partícules de 0,4 micres de diàmetre, pol•len i àcars. Els filtres s'han de canviar periòdicament. Sabreu quan els heu de canviar perquè us ho indicarà una senyal en el display de control. Aquest intercanviador tèrmic facilita la feina al sistema d'aerotèrmia. L'aire que ha de escalfar a l'hivern és més calent i, per tant, més econòmic; i serà menys contaminant escalfar-lo fins la temperatura de confort. A l'estiu, l'aire que ha de refredar ja se'l troba més fred del que estaria sense la feina feta per l'intercanviador, i per tant ens serà més econòmic i menys contaminant arribar a la temperatura òptima.

el sistema de doble flux manté els nivells de CO2 més estables, elimina la sensació de tenir l'habitatge "carregat" i ajuda a tenir-lo net d'olors i humitats.

Un aspecte molt interessant sobre el sistema de doble flux és que ens permetrà mantenir els nivells de CO2 més estables. Eradicarem la sensació de tenir l'habitatge “carregat” i ajudarà a tenir-lo net d'olors i humitats. És important que el deixem treballar, no és un dispositiu que demani ser engegat i aturat manualment assíduament.

[Un apunt sobre les primeres setmanes a l'Espai Natura: durant aquest primer període d'ocupació dels vostres habitatges, és possible que encara noteu uns nivells d´humitat, fins i tot de fred, propis d'aquestes primeres setmanes degut al procés d'assecament de l'obra. S'està eixugant, es normal.]

Entenent l'espai natura

5. Buscant el confort tèrmic

Aspectes relacionats amb l'orientació — Veureu sortir el Sol entre les 6:00 i les 8:00, segons l'estació del any per les façanes que miren a la piscina amb una inclinació 26° nord-oest, i es posarà entre 9 i 15 hores més tard segons estiguem a l'hivern o l'estiu. Es posarà entregant els últims rajos per la façana de ponent, la de les galeries amb persianes.

Entenent l'espai natura

Entendre l'orientació de les vostres llars és necessari per entendre el recorregut del sol i, per tant, de la llum i la seva aportació calòrica.

5. Buscant el confort tèrmic

Esperem que la vostra llar sigui testimoni de moments d'alegria convivència, repòs i pau.

Terra, aigua, aire i foc — Des de temps immemorials l'home ha mirat d'envoltar‑se, i de tenir a prop, aquests quatre elements que s'han mantingut vitals per la nostre existència i evolució fins el dia d'avui. A mida que el S.XX s'anava fent gran, hem anat oblidant part d'aquell principi no escrit. Nosaltres, mirant d'emmirallar-nos en la saviesa dels nostres avantpassats, i conjugant aquest coneixement amb avanços tècnics d'última generació, hem volgut fer els elements presents a l'Espai Natura I per no oblidar-los mai més.

La terra, amb més de 5.000 m2 d'espai verd a tocar. L'aigua, present a la piscina i a tots els dispositius de recaptació i tractament de l'aigua. L'aire que, com us hem explicat, hem mirat que sigui el més pur i saludable (amb l'ajuda inestimable dels boscos de Collserola). I el foc, per aquelles dotze llars que heu decidit tenir-lo present a casa. Esperem de tot cor que aquests espais que ara passareu a convertir en la vostra llar sigui testimoni de molts moments d'alegre convivència, de merescut repòs, de pau. Que us ajudin a trobar inspiració quan us calgui, que us trobin somrient sovint. Que sigueu feliços!

Entenent l'espai natura