e
sumari
ditorial
Editorial
3
35 Aplec excursionista dels PPCC
4
Pels volts de Santa Coloma
5
VI Concurs excursionista català 6
Present i futur de l’excursionisme
III Concurs de fotografia Miejimolle 7
Correllengua
8
Lectura poètica
9
Grup infantil Esmorzar ibèric
10 i 11 12 i 13
questa tardor s’ha celebrat el VIè Congrés Excursionista Català, amb el lema
A
principal “Les entitats excursionistes al segle XXI, sobre el que hi ha un extens article de David Buils a l’interior d’aquest butlletí. Rememorant la història de
l’excursionisme català, hem de recular a fa uns cent anys, quan es van crear els primers centres excursionistes al país. L’excursionisme ha estat a Catalunya un element cabdal
Aula - Programació
14
Els drets humans a la societat
15
coneixement de les comarques més allunyades i l'intercanvi de coneixences i, també, un
Itinerari pel patrimoni
16
catalanisme que s'expandia amb ell. De totes les classes socials van aparèixer
Vetllada poètica de Nadal
17
De vaques, llet i lleteries
19
per ciutats i per totes les comarques del país. D’aquella sembra, anys més tard, l’any
Bolets de Catalunya
20
1946, sorgí el CEP. Nasqué en una època de dictadura, de manca de llibertat, i
Les sardanes en el canvi d’any
21
Mirador
22
aglutinant persones amb interessos variats: la cultura, la fotografia, el muntanyisme...
Agenda
23
L’amalgama de disciplimes queda refectida en les moltes seccions que han aparegut al
per conèixer l’entorn, els espais naturals, s’enfortí la defensa del patrimoni cultural, el
excursionistes: des dels ateneus àcrates fins al redòs de les parròquies, i passant per cercles d’estudiosos o joves amb ganes de sortir. D’aquesta manera es va anar estenent
l'excursionisme també fou aleshores escola de ciutadania, civisme i de compromís de país. Poc a poc al voltant del CEP, i com a moltes altres entitats excursionistes, s’anaren
CEP al llarg d’aquests més de seixanta anys. Al segle XX l’excursionisme activà la cultura
Portada: Esmorzar ibèric al Turó del Pollo Autor: Albert Noguera Nota: El CEP no comparteix necessàriament les opinions exposades per aquells que signen els articles d'aquest butlletí.
i defensà el patrimoni quan el conjunt de la societat s’enlluernà amb el consumisme generalitzat, els caps de setmana, les caravanes a les carreteres i l'accés massiu a tot arreu del país. Avui ni les entitats en general ni l’excursionisme en particular viuen els millors moments. Comparativament, les entitats que orbitaven al voltant de l’excurionisme, com ara esplais, caus i altres associacions, han desaparegut. Els canvis d’hàbits socials, amb la gran
BUTLLETÍ núm. 113
oferta d’oci als nanos i joves, les xarxes informàtiques i l’allau d’oferta televisiva, entre
Centre Excursionista Puigcastellar Dipòsit Legal: B-33928-94
altres causes, ha fet que a l’excursionisme li costi expandir-se i regenerar-se. El CEP,
Impressió i composició: Impremta Varela
però, seria una de les excepcions, ja que avui compta amb 700 socis, molts d’ells enquadrats a la secció infantil, a més d’una activitat cultural molt viva.
Disseny i maquetació: Quim Varela
La vigència dels centres excursionistes passa per l’obertura a totes les activitats que
Fotolits: Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet
cap a temes ciutadans de la localitat on s’ubica. Però circumscrit a l’àmbit més
impulsen el gaudi, ús i coneixement de l’entorn natural, i també de la cultura i de l’interés muntanyenc, ha de sumar tothom: des del caminant amb bambes o botes, fins a tots aquells que fan senderisme, alpinisme, esquí de pista o esquí de muntanya, raquetes,
Direcció: Albert Noguera Equip de redacció: Agnès Olivés Jaume P. Sayrach Núria Hoyo Xavi Padró Rut Solés Neus Redondo Seu local: C/ Sant Josep, 20 08922 Santa Coloma de Gramenet
Tel. 93 385 99 41
escalada, , escalada indoor, alpina o en glaç, bicicleta de muntanya, el que competeix, o el que visita ermites romàniques… El futur cal mirar-lo amb optimisme, ja que en altres països europeus com França, les entitats d’excursionisme tenen una bona salut amb noves incorporacons de molta gent desencisada amb el consumisme i que redescobreix el contacte amb la natura en totes les seves variants. Que aquest Congrés excurionista serveixi per saber-ne l’estat i servir de guia per a donar nou impuls a l’excursionisme.
A/e:puigcastellar@puigcastellar.cat
www.puigcastellar.cat
Que tingueu un bon any 2012!
3
m
untanya pertanyen al parc natural de Port de Conte,
35 Aplec Excursionista dels PPCC
que es troba al terme municipal de l’Alguer. Al vespre se celebra un concert musical a càrrec del trio La Muralla.
Text i foto: Manel Beato i Vicens
Dilluns al matí surten diverses excursions tant a peu com en bicicleta de muntanya, i a la tarda al Cercle de Mariners hi ha una trobada de delegats excursionistes per parlar de diversos temes, entre ells, per decidir l’entitat que organitzarà el proper Aplec, que recau en tres entitats de la Catalunya Nord, i es tria fer-lo a Els Angles (Capcir). A continuació a la Plaça Cívica es ballen unes tonades
representatives
dels
Països
Catalans i tot seguit, en comitiva, ens adrecem als autocars, que ens portaran al sopar de germanor, als afores de la ciutat, on hi assisteixen unes 800 persones. Ens varen servir el típic xai ofegat (menjar típic sard). Durant el sopar, vàrem estar acompanyats El grup del CEP a l’Alguer
per actuacions musicals. Dins dels actes d’aquest sopar el Centre Excursionista
esponent a la crida feta pel Centre
Excursionista
Irene
Puigcastellar lliura al Centre Excursionista de
Excursionista de l'Alguer els dies
Coghene, i el seu president, Sr. Paolo Salis.
l’Alguer dos llibres: un de Poesies de Màrius
A continuació començaren els actes amb la
Sampere i l’altre de la història del C.E.P.
R
29, 30 i 31 d'octubre i 1 de
novembre, el món excursionista de tots els indrets de parla Catalana, País Valencià, Illes Balears, Catalunya, Andorra, Catalunya Nord i l'Alguer, es va reunir en aquesta ciutat catalana de l’illa de Sardenya, per participar al 35 Aplec Excursionista dels Països Catalans. Foren un miler els excursionistes que arribaren amb tres avions, dos de Barcelona, un de València i d'altres en
de
l’Alguer,
Sra.
inauguració de les exposicions, de fotografia, de dibuixos de l'artista Gianni Nieddu i dels 35
cartells
dels
aplecs
precedents.
Seguidament es va fer un homenatge a la persona de Francesc Beato, coordinador
l’Aplec. La terra emprada és portada pels
parlaments, i va concloure amb la projecció
excursionistes de tot els països catalans,
d'un emotiu vídeo.
entre ells del poblat ibèric del Puigcastellar i
seu president. Va ser la concentració de
pel centre històric, i a la tarda conferències
catalans més gran que mai tingué la ciutat.
naturalistes
mateix lloc es va inaugurar l'Aplec amb un vell cant Mariner, des del balcó de l'entitat,
i
històriques
i
trobades
de Can Sisteré, lloc on en Francesc Beato jugava quant era un infant. L’acte conclou amb una gran rotllana cantant L’hora dels
poètiques. Al vespre, a la Catedral de Santa
adéus.
Maria, se celebra un gran concert, interpretat
No ens queda més que agrair el gran esforç
per les corals, Matilde Salvador, de l’Alguer, i la Iddanoa Monteleone, de Vilanova de Montelone, amb gran assistència de públic, que omplí totalment l’aforament.
que una entitat com el centre Excursionista de l’Alguer, amb una cinquantena de socis, fos capaç d’organitzar una trobada d’aquesta magnitud.
presidit per la bandera de l'Aplec, que va ser
4
Portal, lloc cèntric de la ciutat. S’hi col·loca
accidentalment el 2010), amb una sèrie de
A partir d’aquí comencen les visites guiades
centre neuràlgic de la Ciutat Vella. En aquest
la Llengua, que es troba a la Plaça Torre del
una placa al peu, indicant la celebració de
Excursionista Puigcastellar, encapçalat pel
Cercle dels Mariners, situat a la Plaça Cívica,
sarda al costat del monument a la Unitat de
general dels 34 aplecs anteriors (que morí
vaixell. Entre ells, un grup del Centre
El lloc de trobada i inscripció era a l'Antic
Dimarts es fa la cloenda plantant una alzina
interpretat pels cantants Franca Masu i
Els
dies
Claudio Gabriel Sanna; recordem que
nombroses excursions guiades, de caire
l'Alguer històricament és una ciutat marinera.
naturalista, històric, arqueològic etc, totes
proper aplec, que es farà a Les Angles, al
Tot seguit es va procedir als parlaments, en
amb la participació de mes d’un centenar
Capcir, l’any que ve, per poder celebrar al 36
primer lloc va intervenir el Síndic de l'Alguer,
d’excursionistes. Es visiten, per mar, penya-
Aplec Excursionista dels PPCC pel bé del
Sr. Marco Tedde, la secretària del Centre
segats
món excursionista i cultural.
i
següents
coves,
es
tots
van
aquests
efectuar
indrets
Esperem trobar-nos tots, i alguns més, al
m
untanya
Dia Internacional de les Muntanyes
Pels volts de Santa Coloma
Foto: Oscar Franco
Text: Carles Soles
mb motiu del Dia Internacional
A
de les Muntanyes, el passat diumenge 11 de desembre, la
Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de
Barcelona
va
promoure
la
comunicació entre muntanyes mitjançant la connexió a canals de vídeo, enllaços web i xarxes socials. Per això proposà a tothom que enviés fotos o vídeos des de les muntanyes a la web de la Xarxa de Parcs Naturals. Una de les muntanyes escollides a Catalunya va ser el cim del Puig Castellar, on un bon nombre d’excursionistes hi van passar i van deixar contància amb una fotografia penjada a la xarxa. Un descans al planell de les Alzines
La commemoració del Dia Internacional de les Muntanyes, designada per la ONU
s un diumenge grisós, però la
É
la carretera de la Vallensana, que travessem,
temperatura és agradable per l’època
i seguim la costeruda pista que passa per
l'any 2003, té com a objectiu conscienciar
de l’any que som (9 de novembre).
davant la pedrera fins trobar un corriol de
de
Tardor meteorològica amb temps de final
pendent pronunciada i vegetació ufanosa que
muntanyes
d’estiu. Però tranquils, que segons alguns
porta a la font de l’Amigó, que brolla envoltada
desenvolupament sostenible. Serveix
polítics el canvi climàtic no existeix.
de grans arbres. Fem una paradeta iens
Avui, tot i ser diumenge, m’he de llevar d’hora i calçar-me les botes perquè es fa la sortida
refresquem amb l’aigua de la font per continuar la baixada en un bosc frondós, i de
la
importància per
a
que la
tenen vida
i
les pel
també per a promoure la creació d'aliances amb la finalitat d'introduir
cop i volta l’Hospital de Can Ruti se’ns planta
millores a les muntanyes i a les terres
al davant. Ara ja seguim el GR-92 i passem
altes del món. Enguany està dedicat a les
pel monestir de Sant Jeroni de la Murtra, Can
Muntanyes i els Boscos, per tal de posar
Butinyà i el Parc de la Bastida.
en relleu la importància que tenen els
Som unes dotze persones, i en Pere Sors
Comença a plovisquejar, per sort ja som a
boscos muntanyencs, crucials per a la
,que es el més jove del grup i organitza la
Santa Coloma. De camí cap a casa m’he de
salut ecològica del món.
sortida, ens porta fins la parada de l’autobús
posar l’anorac, perquè la pluja s’anima. Ens
que hi ha a la Font del Drapet. Allà pugem cap
ha anat de ben poc.
del centre pels volts de Santa Coloma. En arribar al Centre ja hi es quasi tothom, només falta una persona, que arriba al cap de cinc minuts, i de seguida ens posem en marxa.
al Puig Castellar pel Torrent de la Llevadora. La vegetació, tot i ser arbustiva, està verda i humida. Els llentiscles, el roscoll, abunden en aquesta part de la muntanya, i l’arboç, gràcies a aquestes últimes pluges, podrà donar cireres,
que
fins
ara
eren
minses
i
escarransides. El camí, mig tapat per les herbes, desemboca a la pista que ens mena al Puig Castellar. Aprofitem per descansar i omplir el pap quan arribem a l’entrada del poblat. Ja tips i satisfets tirem enrere per la pista que passa per davant les ermites i travessa la preciosa urbanització fins arribar a 5
m
untanya
VI Congrés Excursionista Català
Text: David Buils
• Context molt ric, variat, ple de matisos i dinàmic Reptes de l’excursionisme del segle XXI
•
Canalització dels esports de muntanya • Inclusió dels nous practicants a les estructures • Inclusió de noves activitats i pràctiques • Replanteig d’estructures organitzatives (Feec i entitats) • • • •
Recuperació del prestigi social Recuperació de presència social Recuperació de la joventut Renovació de membres en l’excursionisme institucional • Competència amb les empreses comercials • Aggionarmento Proposta per a una cultura excursionista o dels esports de muntanya pel segle XXI l 12 i 13 de novembre de 2011 es va celebrar a Barcelona el VI Congrés Excursionista Català, 100 anys després de la celebració del primer.
E
es va parlar de la cultura excursionista, em va semblar molt interessant perquè definia una mica la situació del moviment, reptes a afrontar i una sèrie de propostes.
En aquest congrés es pretenia reflexionar sobre el context actual de l’excursionisme, models que coexisteixen, mecanismes necessaris per a l’evolució de les entitats excursionistes i pràctiques muntanyenques, entre d’altres temes, per poder-ne treure conclusions que marquin pautes i tendències per a l’esdevenidor.
Va parlar de tres etapes en la historia de l’excursionisme:
Es va parlar de temes tan diversos com cultura excursionista, escalada i medi natural, sociologia de les entitats excursionistes, excursionisme 2.0, seguretat i prevenció, responsabilitat de les entitats, metodologia de la creació d’una marca, exemples reals de diferents models de gestió, etcètera. Em centraré en parlar d’alguns conceptes molt concrets i explicar la sensació que em va quedar a mi, del congrés.
Segons l’Enric, ens trobem en una situació contradictòria, en què es donen les següents condicions: • Explosió dels esports de muntanya i d’algunes pràctiques excursionistes • Explosió de practicants, activitats, entitats, federats • Pèrdua de presència social • Desconnexió amb la joventut • Absència mediàtica • Manca de prestigi social • Estructures institucionals (Feec i entitats) amb poca renovació i rígides
A la primera ponència, de l’Enric Faura, 6
1a etapa: científica –històrica 2a etapa: esportiva 3a etapa: competitiva I de com ara l’evolució és clarament esportiva, competitiva i cap a la mercantilització.
• Manteniment de manifestacions de cultura excursionista científica • Formulació d’una concreta cultura dels esports de muntanya • Plantejament equilibrat de la competició i cultura competitiva • Aposta per una cultura conservacionista • Impuls d’una cultura de socialització excursionista • Límits a la mercantilització Tot i que en la seva exposició va parlar de la diversitat del moviment i de posar límits a la mercantilització, i que es cert que al congrés vaig veure molta diversitat d’entitats i situacions en nombre de socis, objectius i situacions socials, també em va donar la impressió de que el missatge de professionalitzar i mercantilitzar les entitats, va ser dels mes intensos, tot ho havíem de mirar amb ulls de gestió empresarial: clients, producte que oferim, marca del producte, serveis al client preu de venda, mercat, etcètera. En resum, tractar activitats i seccions com a productes, i als socis com a clients a qui vendre aquest producte.
v
ida del Centre
També es va donar molta importància a “l’excursionisme 2.0”, introduir les entitats a les xarxes socials i a les comunicacions per internet en tots els seus àmbits. Com es fa visible a la societat, com es comunica amb els socis, les institucions i altres entitats.
III Concurs de fotografia Josep Mª Miejimolle Text: La junta del Patronat pro Aplec i Amics de la Sardana.
La creixent regulació de l’activitat excursionista, i per tant de les responsabilitats legals de les entitats I dels seus voluntaris, ha creat una situació de molta inseguretat, les entitats més grans han pres una orientació clarament cap a la professionalització, posant en la gestió de les activitats a professionals pagats. Situació que evidentment només poden assumir entitats molt grans, o que poden oferir un producte que els ofereixi abundants ingressos. Les entitats petites i locals que nomes fan activitat per als socis, no entenien perquè els remarcaven tant que havien de professionalitzar-se, competir i crear un producte com a entitat. A part de les conclusions, que encara no s’han publicat, hi ha la intenció de mantenir reunions, fòrums, conferències més sovint, on tothom al moviment excursionista pugui aportar idees i solucions als reptes que afrontem en aquest nou segle. Han quedat molts temes al tinter, però van ser molts, en dos dies de congrés, i l’espai es limitat. La meva impressió de l’excursionisme present al congrés és d’inseguretat davant el futur, però també de moltes ganes de buscar alternatives, solucions i maneres noves d’afrontar aquestes situacions dins un moviment molt divers i amb necessitats molt diferents.
El guanyador reb el premi de l’Asensio Hernández i familiars de Miejimolle
a hem arribat a la tercera edició
J
del
concurs
biennal
que
2n
premi:
“Trabucaires”,
d’Emilio
el
Combalia Moll, de Barcelona
Patronat pro Aplec i Amics de la
3r. premi: “La cabra”, de Montse
Sardana dediquem a la memòria d’en
Martínez Oller, de Sallent
Josep Mª Miejimolle, amb la satisfacció
També es van adjudicar 7 accèssits, dels
de veure com en cada covocatòria es
quals 2 van recaure en fotografies dels
revalida la participació i la qualitat de les
nostres socis Mercè Prat i Josep Botey,
obres presentades, sota la temàtica
cosa que ens alegra molt especialment.
“Sardanes
A ells i a tota la resta de participants, la
i
Tradicions
Populars
Catalanes”.
nostra felicitació. 55
A l’acte de lliurament de premis i
fotografies que queden exposades a la
obertura de l’exposició hi van ser
sala del Centre des del dia de la
presents la vídua i familiars del recordat
inauguració, el 17 de desembre, fins al
Josep
Enguany
hem
comptat
amb
20 de gener. Previament, el jurat format per dos membres de l’Agrupació fotogràfica de Catalunya i el soci de la nostra entitat Sr. Manel Lacasa, va complir amb la difícil tasca de triar les imatges que en el seu criteri mereixien la distinció de ser premiades i que van ser les seguents:
Mª
Miejimolle,
la
regidora
d’entitats de l’Ajuntament de Santa Coloma i altres companys del consistori, que juntament amb una gran quantitat d’assistents van compartir una bona estona
tot
veient
les
fotografies
exposades. Es va acabar l’acte aixecant uns porronets de vi dolç i picant quatre figues, atmetlles i avellanes, que és el que correspon en aquestes dates.
1r. premi: “2” de Domènec López Alió, de Foto: César Armengod
la població de Berga
Que per molts anys poguem tornar-hi.
7
c
ultura
Correllengua 2011 a Santa Coloma Fotos: Marga Vallverdú
Teresa Castellví parla sobre el mestre Manent
A la dreta Robert Cama i Ferran López, xerrada sobre immersió lingüística
l’Ajuntament una moció de suport al
L’acte central el 23 d’octubre va consistir
que des de la CAL (Coordinadora
Correllengua que va ser recolzada per tots
en un dinar popular (botifarrada) i
d’Associacions per la Llengua
els grups municipals excepte el PP i PxC.
actuacions musicals i populars als jardins
l Correllengua és una iniciativa
E
Catalana), coordina el treball en xarxa de persones i associacions que reivindiquen la defensa i promoció de la llengua i cultura catalanes des d’una proposta lúdica i festiva arreu dels Països Catalans.
Durant més d’un mes s’ha fet tot un ventall d’actes amb molta participació ciutadana,
I com diu el final del manifest d’aquest any:
que va des de xerrades, trobada castellera,
“Un any més seguim al país. Perquè ens
sardanes, intercanvi de llibres, turisme social,
pertany. I perquè tenim un deute amb la
curs de poesia, lectures poètiques, etc.
dignitat.”
Un any més el Grup de cultura del CEP ha participat activament organitzant (juntament amb altres entitats de la ciutat) el CORRELLENGUA 2011 duent a terme diverses activitats. La presentació es va fer el dimecres 5 d’octubre a la Biblioteca Central amb una xerrada sobre la immersió lingüística a Santa Coloma. Al final es va llegir el manifest d’enguany, escrit pel cantautor Cesk Freixas, on ens fa reflexionar sobre l’existència i consciència dels catalans. Prèviament s’havia presentat al Ple de 8
de Can Sisteré.
Butifarrada als Jardins de Can Sisteré
m
untanya
Curset de poesia
Lectura Poètica
Text: Joan Llagostera
Text i foto: Alexandra Prat
ipèrbole, metàfora, anàfora, epífora,
H
quiasme,
polisíndeton,
asíndeton,
al·literació, metonímia, alexandrins,
octosílabs, sonet… El sentit d’aquestes i altres paraules tant o més enrevessades fou el que la Margarida Codina, filòloga reconeguda i gran amiga del nostre Centre, maldà per fer entenedor i facilitar l’apropament al gaudi de la poesia als vuit o nou afortunats que vam participar al curset que, organitzat pel Grup de Cultura amb la col·laboració d’ACOLITE, ens va impartir entre octubre i novembre en cinc sessions carregades de contingut i intensitat, que ens van deixar a tots amb ganes de retrobar-nos
i
aprofundir
en
properes
oportunitats els coneixements que ara ens ha transmés. I sobretot, ens ha quedat clar que l’ús correcte de qualsevol tècnica d’escriptura, saber el nom de les figures literàries, emprar la rima, conèixer
El grup que va recitar els poemes.
l’assonància o fer servir maquinalment les eines
En el marc dels actes del Correllengua
Albert Noguera (CEP): “Testament”, de
de que disposem per expresar en paraules i
2011,
Rosa Leveroni
traslladar als altres sentiments i sensacions, no
Teresa José (CEP): “La meva llengua”,
serveix de res si darrera de tot aixó ni ha aquell
alumnes
del
CNL
L’Heura
intervenen en una lectura poètica. El dia 5 de novembre, dintre de la programació del Correllengua 2011, alumnes del CNL L’Heura van participar
d’Apel·les Mestres Anna Bitca (Moldàvia): “Sense títol”, de Rosa Leveroni
do que no s’adquireix en cap escola, però que no ha de privar a qui no el tingui d’assaborir amb plenitud els beneficis de la poesia, com a receptors de la mateixa, llegint-la, escoltant-la i
en la lectura poètica, un acte organitzat
Dolors Borràs (CEP): “La ginesta”, de
assimilant-la en el nostre interior d’acord amb la
pel Centre Excursionista Puigcastellar i
Joan Maragall
pròpia sensibilitat i l’estat anímic de cada
l’Associació Colomenca de Literatura,
Rosemary Collins (Nigèria): “Sense
moment.
amb la col·laboració del CNL L’Heura i de
títol”, de Manuel Forcano
També hem descobert, entre els alumnes del
Gramenet Imatge Solidària.
Isabel Ibáñez (CEP): “Aiguamarina”, de
curset,
Josep Maria de Sagarra
composicions que ens fan pensar que a Santa
La
lectura
de
poemes
va
estar
acompanyada d’una projecció fotogràfica de Joan Guerrero. Hi van intervenir membres del CEP i alumnes del CNL L’Heura de diferents nacionalitats: Kàtia Fernanda Giménez da Silva (Brasil): “Dóna’m la mà”, de Joan SalvatPapasseit Pepi Valls (CEP): “La Sardana”, de Joan Maragall
Anna Sargsyan (Armènia): “L’estranger”, de Josep Palau i Fabre
autors
i
autores
d’inspirades
Coloma encara tenim molts noms per afegir a l’esplèndida nòmina de poetes de la que podem presumir.
25 anys del Torrent de les Bruixes El Centre d’Estudis de la Natura i el Centre Excursionista Puigcastellar us conviden a la presentació del renovat itinerari del Torrent de les Bruixes i Torribera. L’acte, el primer de la celebració dels 25 anys de l’experiència forestal del Torrent de les Bruixes, serà: - Diumenge 12 de febrer - 10 del matí - Pavelló Ecometròpoli (Torribera) Un cop presentat, recorrerem l’itinerari i, en acabat, els que vulguem, dinarem junts a les Terrasses de Santa Coloma (menú: calçotada. 18 € + postres + cafè). Apunteu-vos-hi als telèfons: Pep Palacio: 93 391 34 19 (hi ha contestador) i 610 95 48 15. 9
v
ida del Centre
Grup infantil Aquest 2011 ens hem superat. Fa un temps vèiem com un somni tenir un gran grup de nens i nenes que poguéssim dividir segons l’edat, poder comptar amb un grup de monitors i monitores estable i nombrós, fer més muntanya o unes colònies d’estiu llargues i ben divertides. Ara volem donar les gràcies a infants, pares i monis per fer possible que el GICEP el formem gairebé 70 nens i nenes, que vagin d’excursió en 3 grups diferents (petits de 6 a 10 anys, grans d’11 a 13 i joves de 14 a 16 anys), amb 9 monitors disposats a passar-ho bé i fer bona feina en tot moment i uns pares que ajuden tant com poden, matinen per a que puguem anar a fer cims, i tenen la paciència de deixar-nos marxar tots junts 10 dies sencers a l’estiu quan acabem l’escola. Moltes gràcies per fer possible que seguim creixent.
Les activitats del trimestre Aquest últim trimestre del 2011 el vam començar amb el record de les colònies d’estiu a la Garrotxa ben present. A l’octubre van m anar a la serralada Litoral i a la platja. El dia 15 vam fer una esforçada excursió a Montserrat i una divertida gimkana pel Guinardó. També vam pujar al cim del Tagamanent el dissabte 3 de novembre. També vam gaudir d’un cap de setmana en una casa de colònies de Cantonigrós, al Collsacabra. Destaquem que el grup de Joves es va atrevir a anar d’acampada en el mes de desembre a Cànoves, a la falda del Montseny, i van resistir al fred. Per acabar l’any vam participar amb els pares en l’esmorzar ibèric el dia 18 al Puig Castellar, després vàrem dinar tots plegats a la font de l’Alzina.
10
v
ida del Centre
Gimcana al Parc del Guinardó! Dissabte 29 d’octubre vam anar al Parc del Guinardó a fer la gimcana de Halloween i la Castanyada! Ens vam dividir en 5 grups per poder fer les activitats previstes: - Truck or treat (Truc o tracte): vam anar a diferents botigues del barri per demanar dolços, i ens en van donar molts! - El joc dels llops: vam seure en rotllana i vam haver d’endevinar qui era qui tenia la carta del llop! - Maquillatge de Halloween: ens vam transformar en morts vivents, vampirs, pallassos terrorífics… - Jocs de confiança: vam haver de creure en els nostres companys per poder superar la prova! - Habilitat: apagant espelmes llançant líquid vermell amb unes xeringues i fent curses marejats! Un cop vam finalitzar totes les proves vam acabar fent unes fantàstiques carabasses amb boca, nas i ulls. A més a més entre tots ens vam repartir els dolços que ens havien regalat pel barri.
Sortida a Montserrat Dissabte 15 d’octubre va ser un dia molt mogut. Vam haver de matinar, però per un dia així va valdre molt la pena. Els tres grups vam arribar junts a Monistrol de Montserrat i mentre Petits i Grans marxàvem en cremallera fins el Monestir, els Joves començàvem a pujar la muntanya i a perdre’ns un mica pel poble abans de trobar el camí bo. Els Petits vam jugar pel recinte del monestir mentre Grans enfilaven cap al pla de les Taràntules, i a mig camí ens vam trobar. Petits vam quedar-nos-hi, i Grans vam marxar cap al cim de Sant Jeroni (1.236m) passant per la Creu de Sant Miquel. A tot això els joves seguíem el nostre camí fins el Monestir, on vam esmorzar i vam iniciar l’ascens a Sant Jeroni. Després de dinar, Petits vam fer la ruta que passa per Santa Magdalena per baixar fins el Monestir, i Grans i Joves, tots junts, vam tornar a baixar fins trobar-nos, tots, al cremallera. Realment ens vam esforçar molt, però va valdre la pena per la satisfacció d’haver aprofitat el dia i la muntanya i haver passat una bona estona rient amb els companys i els monis! Som tot uns excursionistes!. 11
v
v
ida del centre
ida del centre
Esmorzar ibèric Text: A.N.C. Fotos: A.N.C. i Carles Solés
er acomiadar l’any, el passat
cantar acompanyat de la guitarra alguns
diumenge 18 de desembre ens
poemes musicats, molt aplaudits pel
vàrem aplegar socis i amics al
públic. L’acte va acabar amb cantada de
P
peu del Turó del Pollo.
El dia va
per l’Alfons Martínez.
acompanyar i no feia gaire fred. gairebé
A destacar també, l’equip “d’intendència”,
institucionalitzada, de tots els que
que prepara el foc i les brases per coure
formem part del Centre, i que amb
les butifarres i les seques, el cafè amb
l’excusa del plat de butifarra amb
llet, les infusions i les pastetes de full.
seques, ens permet retrobar els amics.
També vam fer un tastet d’una petita
També cal agrair la presència de regidors
“mostra gastronòmica” de productes
de tots els grups polítics municipals que
autòctons
ens van acompanyar.
com ara les olives, el càntir amb aigua de
Va ser notable la presencia de nens i
la Font de la Bóta, el licor de garrofes,
nenes del grup infantil que van animar la
cireres d’arboç, figues de moro, pinyons,
jornada interpretant un parell de cançons
melmelada de mores i altres productes
i el
naturals.
És
12
nadales i la jota de Lo Tio Pep dirigida
una
trobada,
ball i corredisses al ritme de la
del Torrent de les Bruixes,
música dels amics grallers de Santa
Enguany el Centre s’afegia a la popular
Coloma, als que hem d’agrair que fa
Marató de TV3 amb la presència d’una
anys que no falten a la cita. Durant la
gran guardiola de terrissa que va
jornada hi va haver espai per la poesia,
recaptar 300 euros, que es destinaran
en
als projectes de la Marató dedicats al
que
els
amics
d’ACOLITE,
representats pel poeta Jordi Valls, van
transplantament d’òrgans.
interpretar poemes de Pere Quart
Per sort, el dia va aguantar i vàrem poder
commemorant els 25 anys de la seva
gaudir de les vistes privilegiades des del
mort. També, en Josep Mª Rosset va
Turó del Pollo. 13
a
ula
Programació segon trimestre Curs 2011 - 2012
GENER 11. “ Art i guerra” Conferenciant: Assumpta Montellà Historiadora i investigadora. 18. “La força de l’esperit. Una reflexió a partir de la novel·la “Tot el soroll del món”. Conferenciant: Vicenç Llorca Poeta, escriptor, crític literari.
Fotos: Carles Soles
14. “Perquè a Catalunya hi ha 26 pams en un metre quadrat? Conferenciant: Claudi Alsina. Catedràtic de la UPC. 21. “Passat, present i futur de la nostra Aula” Conferenciant: membres de la Junta. 28. “Maragall: paraula viva” Conferenciant: Miquel Pujadó Músic i escriptor.
25. “El concert per a solista” Conferenciant: Boris Mir Professor de música.
ALTRES ACTIVITATS CULTURALS.
FEBRER
Tertúlia literària.
1. “Tu pots ser més feliç” Conferenciant: Ramon Menal Professor de tècniques de relaxació.
9 de febrer: “Secret candent”, de Stefen Zweig 8 de març: “Opi”, de Maxence Fermine
8. “96 anys de “La Colmena” en diapositives” Conferenciant: Josep Martinell President de “La Colmena”.
26 de gener: “Tiempos modernos”, de Charles Chaplin 15 de març: ”Camino”, de Javier Fesser
15. “El grito de los silenciados”. Conferenciant: Mª. Àngels Cosculluela Diplomada en Gerontologia mèdica, clínica i psicosocial.
Cinefòrum
Concert a l’Auditori Nacional de Barcelona: 15 de gener. Teatre llegit: “El cafè de la Marina”, de Josep Mª de Sagarra
22. “La ruta de la seda, un del processos d’intercanvi de mercaderies, idees i religions més fascinants de la Història” Conferenciant: Coia Valls Professora, actriu i escriptora
14
Tertúlies d’Història: 24 de gener 21 de febrer
29. “Viure: un repte, una actitud, un compromís, una elecció permanent” Conferenciant: Josep Torrellas Vendrell Responsable de Formació Universitària de la Gent Gran. Universitat de Girona.
Aula itinerant:
MARÇ
28 de febrer: La mina “Font de Can Ruti” 27 de març: a determinar.
7. “Isaac Asimov: de les lleis de la robòtica a la civilització galàctica” Conferenciant: Miquel Barceló Catedràtic.
Es mantindran oberts el taller de pintura i els assaigs de la Coral de l’Aula els dimecres i dijous, respectivament.
14 de febrer: Calçotada (visita a Reus i Valls). 20 de març: Sortida a Montserrat. L’aula camina:
v
ida del Centre
Els drets humans a la nostra societat Cicle de Debats 2011, Biblioteca Central, 24 de novembre, 20h. Text: Salva Redon
Josep Miquel, Miquel A. Essomba i Salva Redon
l grup promotor dels Debats SC 2011
E
va
convidar
Essomba,
en
Miquel
Àngel
director
del
Centre
UNESCO de Catalunya i professor de la Universitat Autònoma, qui va aprofitar la “diagnosi” o reflexions prèvies que li havíem facilitat -fruit d’un debat públic esdevingut unes setmanes abans al mateix espai- per aprofundir i plantejar nous aspectes sobre el tema. La primera gran idea que establia la diagnosi és que la Declaració Universal dels Drets Humans és una eina imprescindible de progrés, tot i que limitada perquè l’evolució històrica ha fet brollar noves realitats i necessitats no contemplades al text original. Essomba va recollir el guant i va al•legar que els principis de la Declaració beuen de l’esperit del Liberalisme, en tant que l’articulat planteja els Drets Humans com a drets individuals -comencen amb “Tota persona...”en comptes de com a drets col•lectius. Els anomenats “Drets Humans emergents” o “Drets Humans de 3a generació” (relatius a l’ecologisme, la democràcia participativa, la sobirania alimentària, etcètera) no hi són perquè són drets reivindicats en funció de noves circumstàncies, molt evidents arran de la Globalització, i de nous plantejaments ideològics. Si bé els drets humans no s’haurien de contradir els uns amb els altres, sí que els nous drets suposen un contrapunt als drets clàssics. En va posar exemples: La Declaració protegeix el dret a la propietat com a dret inviolable, però això es contradiu amb els que constituirien uns altres drets humans també inviolables: el dret col•lectiu a un desenvolupament sostenible, o el dret col•lectiu a viure en un entorn saludable. Dit
d’una altra manera: no hauria de prevaldre el
internacionals que hi ha no són identificats ni
dret col•lectiu per sobre del dret individual a
reconeguts com a institucions capaces a data
tenir tres cotxes i una mansió amb jardí i
d’avui, sinó més aviat tendeixen a un més
piscina privada?
gran afebliment.
La segona gran idea que Essomba va recollir
Finalment, Essomba va posar sobre la taula
i desenvolupar va ser la dels Drets Humans
una hipòtesi que no s’incloïa en la diagnosi
en un context de crisis econòmica. Potser la
colomenca: La ideologia que millor sustentaria
crisis ha contribuït a una frenada o una
els Drets Humans avui i demà seria la
regressió en l’aplicació dels Drets Humans al
socialdemocràcia.
món, però per al ponent aquesta involució es
argumentar
abastament
deu molt més a aspectes ideològics i
polèmiques.
Segons
simbòlics. Essomba va parlar de l’avanç cap a
contraposició ideològica al neoliberalisme
una societat més conservadora i menys
dominant és la socialdemocràcia. Però
solidària. La desigualtat esdevindria, així, un
aquesta ideologia s’ha de refer si vol ser
motiu de combat de màxima actualitat, però
reconeguda com a alternativa. En el que ha
en comptes de lluitar per disminuir-la, lluitem
estat
per mantenir-la. Els privilegiats pateixen per
socialdemocràcia s’ha cavat la tomba en
no
renunciar a fer bandera dels valors que
perdre
posicions
obstaculitzaran
les
d’avantatge,
propostes
i
d’avanç
una
l’haurien
lluita
Una
pel
idea
que
sense
Essomba,
poder,
d’identificar.
la
Els
va
defugir la
pròpia
partits
col•lectiu que facin trontollar el seu estatus.
socialdemòcrates no han gosat afrontar els
Retòricament ens va preguntar: Què està
debats clau amb voluntat superadora, creativa
passant a Europa? La locomotora vol estirar o
i innovadora. Al contrari, s’han amotllat al
desfer-se dels vagons de cua? Què hi hauria
discurs conservador i populista del gust de les
al darrera de la reivindicació del concert
societats opulentes occidentals. Aquesta
econòmic?... La crisis és real, però els diners
contradicció de base ha estat aprofitada per
hi són igualment. On?... Tot plegat té un to de
les forces neoliberals per fer bandera de les
farsa teatral, algú està movent els fils mentre
limitacions de l’adversari. La percepció pública
manipula al públic amb una trama esbiaixada.
és la de que tots els polítics són iguals, però el
Una tercera idea va referir-se a la necessitat
bloc de la dreta guanyaria en coherència.
d’una governança global. El document previ a
L’esquerra viu una crisis perquè els valors que
la xerrada reivindicava la necessitat d’un nou
l’haurien de sustentar estan en crisis, una
Tribunal
evidència de la que no s’hauria de defugir, ans
Internacional
que
vetllés
per
l’acompliment dels nous Drets Humans
el contrari.
emergents. Essomba es va mostrar d’acord,
L’acte va permetre que hi hagués algunes
però va advertir dels obstacles amb què
intervencions finals des del públic. Una
toparia qualsevol iniciativa en aquest sentit.
reflexió sobre el paper de l’esquerra va
Malgrat que se’n necessitin, el món no
permetre a Essomba reblar el clau. Segons
disposa
governança
ell, quan l’esquerra està a l’oposició es
col•lectiva, superadors dels vinculats als
conforma amb la crítica a la dreta en comptes
Estats clàssics. Aquests darrers han anat
de plantejar alternatives de fons. D’aquí que
assumint la Declaració dels Drets Humans de
també hi hagi una crisis de credibilitat que es
1848, però no garanteixen la incorporació de
podria observar en la baixa estima que se sent
nous drets perquè l’organisme que els hauria
pels sindicats, per exemple. En resposta
de promoure, l’ONU, té un marge de
apareixen moviments, com el del 15-M, que si
maniobra molt limitat. La seva estructura està
bé són altament positius, no ens haurien de fer
obsoleta,
perdre
d’organismes
i
les
de
seves
deficiències
de
vista
que
són
heterogenis,
democràtiques afloren en assumptes com el
espontanis i imprevisibles.
de la incorporació de Palestina a la UNESCO
La sessió va ser viscuda amb molt d’interès i,
i el consegüent vet econòmic dels EUA. Els
en conjunt, les reflexions exposades van ser
tres poders clàssics de l’Estat no tenen
molt ben rebudes, convidant i estimulant
referents
posteriors debats.
globals,
i
els
organismes
15
c
ultura
Itinerari pel patrimoni de Santa Coloma i visita al Molí d’en Ribé
Visita al Museu de Badalona Text: Roser Vicente
Text i foto: Roser Vicente
Visita i explicació al Museu
lou. Són les 10 del matí del diumenge 6 de novembre. Plou molt, però un grapat de valents i valentes ens trobem a la plaça del Safarejos – ara Montserrat Roig – per començar un itinerari guiat pel patrimoni del barri del Centre. En David (guia del Museu Balldovina) ens obre la trapa d’accés als antics safarejos, baixem dins i comença la visita que amb les seves amenes i professionals explicacions fa que sigui un matí ben aprofitat. Aquest safarejos van ser construïts a mitjans del segle XIX, estaven coberts i eren un lloc de treball i de reunió de la gent del poble, sobretot dones, que hi anaven a rentar la roba i aprofitaven per “fer safareig”. Estan formats per dues basses que s’omplien d’aigua d’una mina, on en una s’hi rentava la roba i en l’altre s’hi esbandia. Després vam fer un petit recorregut, reduït per causa de la pluja, en el que ens va explicar detalls de la masia del Masfonollar, Can Selva i Can Sisteré. Tot seguit anem cap a la torre Balldovina on varem poder veure l’exposició permanent que explica l’evolució de Santa Coloma i de la pròpia torre. Aquí se’ns hi van unir més persones que es van decidir a venir més tard per visitar el Molí d’en Ribé i vam enfilar cap a les excavacions. El Molí d’en Ribé són les restes d’un gran molí fariner d’època medieval i moderna de grans dimensions que es troba lligat a la propietat de la Torre Balldovina. Amb la darrera ampliació va tenir quatre moles
P
16
funcionant simultàniament. Es van descobrir les restes en un moviment de terres l’any 1983, però per diverses raons, sobretot econòmiques, es van tornar a cobrir i no fou fins uns quants anys més endavant que es va començar a excavar i ara hi ha un gran projecte de museïtzació. Per a l’edificació del Molí d’en Ribé s’aprofità el desnivell natural de terreny construint-hi els tres nivells típics d’un molí: la bassa, que amb l’aigua donava l’energia per fer-ho funcionar tot, la sala de moles i els carcabans amb l’àrea de desguàs corresponent. Aquest desnivell permetia que l’aigua adquirís la potència necessària per moure les moles. El nom prové de la família Riber, que va ser-ne propietària en els segles XVII i XVIII. Es va construir cap a finals de segle XIII en una època de prosperitat econòmica i d’expansió del conreu de cereals, que va fer que al país es construïssin un bon nombre de molins hidràulics. A finals del segle XVI o començaments del XVII es va ampliar i va estar en funcionament fins a finals del segles XIX o començaments del XX. Hi ha documents que proven que a mitjan segle XIX encara funcionava el molí; entre l’any 1910 i 1916 la família Sagarra
La Baetulo romana l passat 27 de novembre vam fer la
E
visita programada al Museu de Badalona: Termes i Decumanus.
Érem un grup nombrós amb ganes de conèixer o, si més no, redescobrir les ruïnes romanes més ben conservades de la zona. Si cal remarcar una cosa, en baixar les escales cap a la ciutat romana, és l’ambient. La guia, molt amablement, ens informà de la història de la ciutat de Baetulo, fundada pels romans, i també del que aniríem trobant en el curs de la visita. Recintes decorats
amb
estris
adients,
llums
indicadors de punts d’interès, sons... però el que copsa és l’ambient que es respira en endinsar-se
per
les
passeres
que
sobrepassen i voregen les ruïnes. És com submergir-se en un temps passat, que diries que no és tan llunyà pels aspectes de la vida que ens mostren. Perquè la vida sembla que bategui en cada racó
que
observes.
Termes,
tallers,
habitatges, carrers, clavegueram, i a les vitrines una extensa mostra de les millors troballes d’objectes quotidians, funeraris o peces artístiques d’una bellesa singular, com la preciosa Venus de Badalona. També
cotitza per dues pedres de molí, i que és
un interessant audiovisual ens amplia la
a partir d’aquest darrer any que deixa de
informació, d’una manera amena, sobre la
pagar
vida de l’antiga Baetulo.
la
contribució
corresponent.
Després la bassa es va cobrir de terra
Quan vam sortir observàrem que, sense
per ampliar els jardins de la torre
adonar-nos-en, ens havíem passat dues
Sagarra.
hores viatjant en el temps.
c Vetllada poètica de Nadal
ultura
Text: A.N.C. Fotos: Carles Soles
l 15 de desembre, i com ja es tradicional al CEP, va
Sagarra, entre altres personatges. També es van interpretar
tenir lloc la vetllada poètica de Nadal amb un públic
poemes i cançons com Vinyes verdes vora el mar, i l’orfeó Tanit
que va omplir la sala d’actes. Enguany es va
va oferir unes nadales.
E
commemorar el 50è aniversari de la mort de l’escriptor Josep Maria de Sagarra, molt vinculat a santa Coloma ja que estiuejava a la propietat familiar de la Torre Balldobina. Es va escollir les Memòries, concretament el capítol titulat La matinada, en que Sagarra va immortalitzar la Santa Coloma rural i pagesa que l’escriptor va viure en la seva infància i adolescència. Un grup nodrit d’esforçats actors es van posar en el paper per interpretar aquests passatges teatralitzats amb l’últim pagès colomenc amb barretina, o la tieta llepafils de
17
r
eminiscències
De vaques, llet i lleteries Text i dibuix: Joan López
Santa Coloma de Gramenet, que tant s’ha parlat i escrit
A
petita aglomeració, més aviat de tertúlia, i quan obrien la porta
sobre les immenses vinyes que arribaven fins als cims
la clientela anaven omplint les lleteres amb perfecte ordre. De
dels nostres turons i dels ufanosos regadius del pla on
lluny recordo algunes vaqueries com la granja Fusté i en Baeta,
es cultivaven les patates, les mongetes del ganxet i sobretot les
a l’Avinguda Santa Coloma, en Perales i ca la “Guapa”, al
maduixes, és estrany que no es parli, que no es conegui
Fondo, en Martí a Singuerlín, en Mallofré a Santa Rosa i en
gairebé res d’una activitat tant relacionada amb la terra i els
Girbau, en Montbàs, ca la Cinta, en Quim Guinart i en Miquel
cultius per alimentar un bestiar com les vaques i del seu
Serra, entre altres, al centre. En Miquel Serra, més conegut per
producte, del què vivien els vaquers i les lleteries, que només
cal Sant, i en Joaquim Guinart, de ca la Leocàdia, eren al carrer
venien llet i res més. Què es podia demanar més, el menjar
Major, i d’aquesta encara en queda la successió, ara amb la
escassejava, les vaques tenien fam, només menjaven gram,
Fina i en Quim, amb la botiga més petita del poble, on no hi falta
verdolaga, poques vegades farratge i camots de blat de moro
de res, bon tracte i punt de trobada com les botigues d’abans.
secs, i la llet es pagava
A Santa Coloma hi havia
a 0’70 cèntims el litre.
moltes vaques, molta
Esbrinant sobre aquest
llet, i encara en venia de
tema hi ha unes dades
fora, del Vallès, i en una
de finals del nefast any
ocasió -em va dir un
1936, quan la majoria
pagès- que cap a l’any
d’indústries i tallers de
1933 van barrar el pas al
tota mena d’oficis van
camió de la llet a la
ser col•lectivitzats, els
carretera de la Roca
vaquers consta que van
amb una grossa branca
seguir la seva activitat
del roure de can Zam.
gairebé normal, només
Hi
amb
de
pasteuritzava i envasava
l’obligació
vendre
la
havia
qui
llet
llet i passats uns anys al
preferentment per als
poble ja no hi quedaven
nadons i malalts amb
vaques ni lleteries, i es
prescripció mèdica. En
va
instal•lar
una
aquestes dates consten 23 vaquers, i entre tots tenen 189
indústria làctia promoguda per algú del poble i altres de
vaques, una quantitat exagerada pels 16.000 més o menys
forasters en un solar on ara és l’actual plaça de l’Olimp, de cara
habitants d’aquells anys comptant que a les Cases Barates -que
a l’església vella, i allà s’envasava una llet que no va tenir cap
pertanyien al nostre terme- hi vivien mal comptades unes 3.000
èxit, anomenada “Lacpur”.
persones.
La família Viader de Cardedeu va patentar la marca Cacaolat el
Entre tantes vaques, sembla que tan sols i havia un bou que
1931, i també havia creat l’empresa Letona, que encara es
tenien en una quadra que hi havia tocant a can Peixauet i sovint, a la nit, lentament, un vaquer hi portava una vaca i aproximadament al cap d’un any naixia un vedell que es venia tant aviat com es podia, i així poder seguir munyint la vaca. Tot i l’escassetat que es patia, la llet no va ser racionada com el
manté, ara propietat de Clesa, societat amb seu a Madrid, però consta que es va constituir a Santa Coloma de Gramenet. Letona, i també Clesa, fins fa poc propietaris de la marca Cacaolat, i desprès en mans de la caòtica Rumasa, el cobejat i
pa i altres aliments, ja que el carnet no es va abolir fins l’any
famós batut de llet i cacau podia haver estat motiu d’una
1954, i a l’entorn de la lleteria, cap al vespre, amb la porta
batussa municipal, però per fi Cacaolat formarà part de la nostra
tancada fins a una hora determinada, s’anava formant una
ciutat a l’espai de la cervesera Damm. Diuen. 19
f
lora i fauna De la seva mateixa família és el malleric.
Una pinzellada als bolets de Catalunya
El pebràs, és gran i carnós. Surt a l’octubre i novembre en boscos de roures i alzines; bo per fer a la brasa i guisats. El rovelló, de
Text: Robert Cama
barret amb formes concèntriques i de carn granelluda; és dels bolets més coneguts a
brasa. La crualga retgera només creix a les zones de baixa muntanya en terra de sauló; indicat per fer remenat de bolets. La llora verda, que trobem a la Serralada de Marina, és semblant. El cep de pi surt en pinars i fagedes des del Montseny als Pirineus. És un dels millors; bo per a salses, es pot assecar i congelar. De la mateixa El dimecres 2 de novembre, una de les conferències del trimestre de l’aula, va anar a càrrec d’en Jordi Pertegaz, amic i soci del Centre, i un apassionat
d’anar a buscar bolets; se’n troba de varietats, en totes les seves
comarques i en les diferents estacions de l’any. El conferenciant en comenta les característiques d’uns quants. la
Primavera
les
zones
que trobem en prats oberts d’alta muntanya, és gros, pot arribar a fer 25 cm, però només es mengen els més joves. Bolets de Tardor. De setembre a novembre trobem el bolet de tinta, cilíndric i amb escames blanques. S’han de menjar només
més
recomanades són el Bages (a finals de març), la Garrotxa i Osona a principis d’abril. La rabassola (múrgola), que en diuen “la trufa dels pobres”, es troba en boscos calcaris o silicis, és buit per dintre, i n’hi ha des de la platja a l’alta muntanya. El bolet de greix és considerat tòxic a Alemanya i, en canvi, és el més apreciat a la Cerdanya (de fet no se’n pot menjar seguit). El moixernó, a muntanya, surt sempre als mateixos llocs, és de carn fibrosa i pot menjar-se cru. El cama-sec o carrereta o correjola el trobem als prats de muntanya al maig i juny formant erols. Es pot assecar, í és un “tot terreny” a la cuina; excel·lent.
els exemplars joves i blancs, ja que s’alteren ràpidament. L’anisat, petit, blau verdós, surt entre fullaraca en zones costaneres. Als guisats els hi traspassa un agradable olor d’anís. Cama de perdiu, sota el pi negre i el roig del Pirineu, i també a la costa. Té forma acampanada. És melós i es torna de color lila al coure’l. A l’octubre i novembre surt el carlet, que es corca amb facilitat, i té un sabor una mica amarg; és apropiat per a fer confitat. Se’n troba molt a la Garrotxa. El bolet cresta de gall, que només el trobem al Pirineu, té forma d’orella i és indicat per amanides i postres. La greixa o peu de rata reina té l’aspecte de col-i-flor, pot arribar als 30 cm. de diàmetre i el podem veure al peu de troncs tallats. La
El rossinyol és el preferit a
llenega creix en terrenys calcaris, és
França. Aquí el trobem a la baixa i a l’alta
mucilaginosa i està indicada per a tot tipus
muntanya de juliol a setembre. No es corca,
de guisats. No es pot assecar, però sí
és molt aromàtic i d’un gust dolç. L’abró,
congelar.
voluminós,
és desconegut a Catalunya;
trobar la llengua de bou, formant erols. Es
s’ennegreix al coure’l i és molt bo. D’agost a
trenca fàcilment, la seva olor és afruitada i
octubre es pot trobar el camperol en erols,
és indicat per fer patates amb bacallà. En
als prats adobats pel bestiar, i també a la
zones de pi negre i terreny àcid del Pirineu
zona costanera. Indicat per fer truita amb
trobarem el pinetell de calceta, de cutícula
patates, i també es cuina a la planxa i a la
vistosa, i apropiat per fer salses i cremes.
A l’Estiu.
20
i roures, es troba la lleterola roja, que quan als guisats i feta a la brasa. El pet de llop,
La nostra terra té una llarga tradició
A
roja. En zones sorrenques, on hi ha alzines es trenca desprèn un làtex dolç; bona per
boletaire.
moltes
espècie, i boníssim, és el cep de cama
De novembre a gener es pot
casa nostra. El pinetell el trobarem en tot tipus de boscos; indicat per a fer a la brasa. L’ou de reig, un
dels més buscats als
boscos de roures i castanyers, per sota dels 700 m. Es pot menjar cru i fet a la brasa. La sabatera, de peu curt, apte per assecar. Creix en terrenys de pedres i terra. L’apagallums és voluminós. L’octubre és el mes ideal per buscar-lo cap a la costa. Es pot fer arrebossat; també se’n posa als canelons i pizzes. A l’Hivern trobarem bolets al Maresme, a la Garrotxa,
als
Ports,
a
la
serralada
Prelitoral... El camagroc és apte per a qualsevol
guisat,
i
es
pot
assecar.
Pràcticament surt a tot Catalunya. Un dels més tardans, i que trobem en grans erols, és el fredolic. Se’n fan sopes i truites, i té gust a nous. De la mateixa família és el groguet, que està prohibit en molts països i aquí sempre s’ha fer servir. Aguanta les gelades. Indicat per a fer pastes. El marçot és un dels millors bolets. A vegades surt quan hi ha un dit de neu; en petits grups. Reté el gust dels productes que hi ha al guisat. La pimpinella morada sovint és rebutjada pel seu color lilós. Es pot guisar i congelar. La trompeta de la mort es troba on hi ha alzina i roure, i molta humitat. El seu aroma recorda les tòfones. No cal ni dir que, avui, els alumnes de l’Aula han estat molt participatius amb les seves preguntes. I la pràctica per l’any vinent, ja que aquesta tardor ha estat eixuta pels bolets.
v
ida del Centre
Les Sardanes en el canvi d’any La junta del Patronat pro Aplec i Amics de la Sardana
Ballada el dia de la patrona, el 31 de sesembre
n el darrer trimestre del 2011 a
la presentació de l’estat de comptes van
tradicional ballada i ens disposem
més de les audicions d’octubre i
ser els temes generals, i es va comentar
novament a iniciar les activitats que han
novembre
tingut
el fet que les precarietats econòmiques
de ser motiu de trobada i participació.
l’oportunitat de recolzar l’actuació a
del moment ens obliguen a plantejar-nos
La tarda del diumenge 29 de gener tenim
l’escenari del Teatre Sagarra de l’Esbart
la necessitat de suprimir alguna audició i
previst el CONCERT D`HIVERN al
Maragall, del Casal Catòlic de Sant
ajustar altres aspectes, com ara la
Teatre Sagarra, que anirà a càrrec de la
Andreu, que ens va oferir el seu
reestructuració de l’Aplec, però tot això
Cobla Mil·lenària de Perpinyà amb un
espectacle TRANSICIONS, una mostra
ho hem d’anar valorant, sobretot de cara
programa en 3 parts: balls populars,
de l’evolució de la dansa catalana des de
a l’any 2013, i ja en donarem oportuna
sardanes i cançons tradicionals.
les seves arrels fins avui dia.
informació.
Pel mes de febrer proposem el SOPAR
tenir
Fem esment del concurs bienal de
BALL, del qual així que hàgim tancat la
l’assemblea anual a la que, com ja és
fotografia, que es va inaugurar el 17 de
data, us en farem saber els detalls.
costum, no hi van venir gaires socis,
desembre, del qual en donem una més
I a començaments de març farem la
cosa que sempre ens sap força greu,
amplia
ballada que cada any per aquestes dates
perquè ens agradaria afegir més veus i
especifícament
opinions a les que amb assiduitat sentim
esdeveniment.
Esperem el vostre caliu, tant necessari
i que tant agraim. Els informes de les
Per acomiadar l’any i coincidint amb la
per donar sentit a qualsevol de les
activitats fetes, l’esboç de les previstes i
diada de Santa Coloma, hem celebrat la
activitats.
E El
19
de
hem
novembre
vam
ressenya
en
dedicat
un a
escrit aquest
dediquem a les dones.
21
m
Text: J.P. Sayrach
irador
Inici d’any Sostenir l’esperança Tots els opinadors, seguint la cantarella dels polítics i dels economistes, ens anuncien un any pitjor que l’anterior. Sobretot els que manen. I els que fan oposició (políticament o des de les plataformes on parlen o escriuen), no cessen d’accentuar la perversitat de les retallades.¡Que poca gent ens informa de la situació real i de les possibles vies per sortir-nos-en, no a partir d’idearis impracticables sinó de la realitat “real”! Sobretot ¡que poca gent infon una mica d’esperança! Que hi ha crisi és un fet constatable. Uns la pateixen greument, d’altres passablement. Però que rares són les persones que infonen una mica de confiança que ens en sortirem. Com els cors de les tragèdies gregues, més que obrir finestres el catastrofisme fa més fosc el dia, amb el devessall de laments i plors.
Converses a Santa Coloma La memòria històrica Fòrum-Grama anuncia per al 2012 la posada en marxa d’unes sessions que porten el nom de Converses a Santa Coloma: dues persones durant una llarga estona dialogaran sobre un tema davant d’una fila zero que, en acabat, podrà dir-hi la seva. Després la sessió es resumirà i es publicarà a la web del Fòrum, i potser en un quadern perquè arribi a un públic més ampli. La primera té per tema La memòria històrica; una reflexió sobre la memòria pensant particularment en la nostra ciutat. Això suposa intentar establir quin són els elements més significatius de la nostra ciutat, tant del passat llunyà com dels temps més acostats a nosaltres, i examinar si la ciutat els recull prou i si els dóna a conèixer. Una reflexió particularment interessant en una època de tants canvis, i de viure immersos en un procés de globalització com mai no s’havia donat. 22
ACOLITE Quinze anys d’existència La celebració dels quinze anys de la fundació d’ACOLITE (Associació Colomenca de Literatura) és una bona ocasió per fixar-nos en el paper que els llibres tenen a Santa Coloma. No hi ha dubte que l’associació hi juga un protagonisme innegable, els escriptors i escribidors (els qui ho fan de forma que podríem dir professional i els qui ho fan ocasionalment) en trobar-se i comptar amb una associació que els és un espai de referència, autoalimenten la seva dedicació a l’escriptura i, d’alguna manera, engresquen a més persones a escriure i llegir. Sense que s’hagin de llançar les campanes al vol es pot dir que hi ha un grup d’escriptors “colomencs” que fa camí, seguint de més lluny o de més a prop l’estela oberta per Màrius Sampere. Un altre factor molt positiu a favor del llibre són les biblioteques que, a més de posar a mà una multitud de volums, organitza activitats que familiaritzen els usuaris amb la literatura (entesa en el sentit més ampli). Cal, però, que aquesta activitat es potenciï políticament i socialment. El món editorial local és molt pobre, la bibliografia colomenca és molt escassa i la inversió econòmica a favor del món del llibre, entre nosaltres, és petitíssima. Per això insisteixo en l’eslògan programàtic “Santa Coloma, ciutat de llibres”.
Festa Major d’Hivern Quin paper hi té la santa? Des que l’Ajuntament democràtic, a impuls dels regidors Ricard Bonet i Chema Corral, va impulsar la recuperació de la data de l’antiga festa major. La ciutat té dues festes majors: la de l’estiu, amb una resposta massiva i una atenció institucional plena, i la d’hivern, que amb més estretors malda per treure el cap. La menor atenció amb què es mou ha propiciat que tingui un caire més “íntim”, més cultural i més folklòric. La festa tradicional se celebrava a finals d’any perquè el 31 de desembre
és la festivitat de santa Coloma. Ara sembla que a l’ofici de la santa se li vol tornar a donar un paper rellevant i, com es feia antigament, l’ofici major surt al programa oficial, i les autoritats locals hi assisteixen. Queda en peu la pregunta de quin tracte s’hauria de donar a la santa per propiciar que el record de la santa el puguin celebrar “tots” els ciutadans, sense que el vessant religiós inherent a una missa representi una contradicció amb el caràcter d’una festa ciutadana. No s’ha d’oblidar que la santa forma part del culte catòlic però, al mateix temps, dóna nom a la ciutat, des de temps immemorials. ¿No es podria pensar en la possibilitat de crear una celebració “cívica” (a part de la que pugui fer l’Església per als creients) que, partint dels valors humans de la patrona i dels efectes culturals i folklòrics a què ha donat peu, pogués reunir la gent per la seva simple condició de ciutadans?
Agermanament de les Santes Colomes Un projecte pendent Com a colofó del paràgraf anterior, unes ratlles sobre el gairebé nonat agermanament de les Santes Colomes Catalanes. Un agermanament que partint del nom comú i l’origen històric dels diversos pobles dels antics comtats catalans, cercava la relació de la gent d’aquestes poblacions homònimes sobre una base marcadament cultural i popular. No caldrien gaires actes ni grans pretensions: una trobada anual en un dels deu pobles i una revista-analecta comuna, un o dos números l’any, amb articles per fer conèixer les poblacions, les personalitats, colomenques, les llegendes i tradicions, les persones que hi viuen... La idea ajudaria a reforçar la identitats catalana de les Santes Colomes. I des de l’agermanament, es podria obrir una relació amistosa a moltes altres poblacions d’Espanya, Portugal i França que tenen el nostre mateix nom. Un agermanament per enfondir en les arrels catalanes i per obrir les finestres a la nostra condició de poble europeu.
a
genda
Agenda
gener Diumenge 22 – Sortida a Igualada, Museu de la Pell i Tres Tombs Dissabte 28 – Assemblea general de socis. Excursió Grup Infantil Dissabte 21 – Sortida d’esquí i raquetes a Tossa d’Alp. Diumenge 29 – Concert d’hivern.
febrer Imatge de la desapareguda masía de can Pascali presa desde l’actual carrer de Francesc Viñas. Al fons es distingeix can Xaconet a l’actual plaça de la Vila, i a mitja pujada un pla per on avui passa el carrer sant Carles. La fotografia la va fer Josep de Canbanyes l’any 1930, poc abans de que fos aterrada. La imatge del vell casalot del segle XVI amb finestrals gòtics, va servir per confeccionar un estudi sobre la masía catalana realitzat pel Centre Excursionista de Catalunya. font: 'Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya' Estació Meteorològica del Centre Excursionista Puigcastellar 233 A Conca del Besòs - Plaça de la Vila - Santa Coloma de Gramenet
Tercer trimestre 2011
Octubre
33,3º dia 13
Mínima
març Dissabte 3 i diumenge 4 – Excursió del Grup Infantil a casa de colònies. Diumenge 11 – Visita al Museu del vestit de Mollerussa i la Casa Canal
Mitjanes màximes 26,9º
11,0º dia 27
Novembre
24,9º dia 2
4,1º dia 29
Desembre
20,8º dia 3
3,9º dia 27
mínimes º
màximes 19,1º mínimes 6,8º
màximes 17,8º mínimes 7,6º
23,7º
Any 2004
66 dies pluja
722 litres
16,7º
Any 2005
48 dies pluja
816 litres
12,7º
Any 2006
42 dies pluja
497 litres
Any 2007
56 dies pluja
492 litres
Any 2008
69 dies pluja
778 litres
Any 2009
44 dies pluja
527 litres
Any 2010
70 dies pluja
695 litres
ANY 2011
26 dies pluja
738 litres
RESUM Dies de pluja 5
Total litres 99,3 litres
Novembre
14
167,2 litres
Desembre
0
0 litres
Octubre
Dijous 16 – Xerrada sobre Càritas (per confirmar). Dissabte 18 - Excursió de tot el dia del Grup Infantil Diumenge 26 – Sortida Museu del gas de Sabadell
Dijous 22 – Xerrada sobre dietètica (per confirmar). Dissabte 24 - Excursió de tot el dia del Grup Infantil
TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMES Màxima
Dissabte 4- Excursió de tot el dia del Grup Infantil. Sortida d’esquí i raquetes a Costabona. Diumenge 12 – Aniversari bruixots. Inauguració itinerari pedagògic, Ecometròpoli, 10 h. Dissabte i diumenge 18 i 19 – Campament d’hivern a la Vall de Juclar.
Total dies pluja: 26 Total trimestre: 266,5 l.
Web del CEP:
www.puigcastellar.cat 23