BUTLLETÍ NÚM 134 · 1er Trimestre 2018 · HIVERN · SANTA COLOMA DE GRAMENET
Sumari MUNTANYA Serra de Pàndols i Cavalls 4 Serra de Curull 5 La Mola de la Roca... 6 Grup de muntanya “Baby” 7 A l’Alta Garrotxa 8 Curs d’iniciació de Muntanya 2017 9 CULTURA Exposició commemorativa Ricard Rex 10 Visita al sitges de Lola Anglada 11 25ena vetllada de nadal 13 VIDA DEL CEP Esmorzar ibèric 14 Empar Cachà 15 CEL OBERT En record d’en Genís poeta 16 Documental: 30 anys del Consorci del Besòs 17 Trobada d’entitats del Parc Serralada de Marina 17 CIUTAT El patrimoni en venda... 18 Intervenció al Ple municipal 19 Jornada de senderisme.... 20 COL·LECTIU CIUTADÀ Una olivera.. 22 Notícies del Poblat 23 Ofrena floral 25 GRUP INFANTIL 24-25 AULA CAMINA 26 AULA D’EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA 27 AULA 28 SARDANES 29 RETALLS D’HISTÒRIA LOCAL 30-31 VIDA DEL CEP Projecció “Wake up Europa! 32 FLORA I FAUNA 33 MIRADOR 34 AGENDA 35
BUTLLETÍ núm. 134 Centre Excursionista Puigcastellar Dipòsit Legal: B-33928-94 Impressió i composició: Impremta Varela Disseny i maquetació: Quim Varela Direcció: Ferran López Equip de redacció: Climent Prieto Manel Galgo Albert Noguera Xavi Padró Roser Vicente Agustina Rico Seu local: C/ Sant Josep, 20 08922 Santa Coloma de Gramenet
Tel. 93 385 99 41 A/e:puigcastellar@puigcastellar.cat
www.puigcastellar.cat Nota: El CEP no comparteix necessàriament les opinions exposades per aquells que signen els articles d'aquest butlletí.
Portada: “Alpinistes i arestes” Alps de Berna. Aresta Est del Mönch, 4.107 m. Foto: César Armengod
e ditorial Recuperar les nostres institucions
V
ivim moments convulsos i trepidants. En tres mesos hem votat un referèndum per la independència, violentat per una desproporcionada intervenció policial i judicial; s'ha proclamat una República Catalana al Parlament; s'ha derogat; s'ha aplicat l'article 155 de la constitució espanyola, que ha portat a la destitució del Govern de la Generalitat (amb l'empresonament de consellers i l'exili d'altres i del president); s'ha intervingut la Generalitat i es depuren responsabilitats polítiques empresonant líders d'associacions socials i cíviques, s'investiguen alcaldes, regidors, mestres... i s'ha instaurat una mena de Causa General... I al final, fa pocs dies eleccions al Parlament, que deixen una escena semblant amb el reforç de les posicions independentistes... Tornem a estar en un atzucac, on la democràcia no es pot defensar violentant la divisió de poders i donant respostes policials a reptes polítics enquistats. La democràcia no és un formalisme legal retorçat a conveniència. La reacció popular és contundent i exemplarment cívica. Per la força, per la imposició, no es podrà fer callar la veu d’un poble pacífic, una societat que no està disposada a renunciar ni al seu autogovern ni a votar el seu futur. Les crides al diàleg han resultat estèrils i la posició de l’Estat mai no ha passat per l’acceptació d’un marc de negociació. I malgrat la indignació, cal recalcar que només el diàleg, el civisme i la democràcia seran les eines per superar aquest moment. El problema de fons és la incapacitat endèmica de la classe política majoritària espanyola d’acceptar l’autèntica naturalesa plurinacional de l’Estat i, en tot cas, d’afrontar des del diàleg polític aquesta realitat per a ells incòmoda. Per tot això, davant l’agressió de l’Estat, l’única resposta possible és defensar amb fermesa les nostres institucions, treballar per una democràcia i un país de qualitat i mantenir amb tenacitat i civisme la voluntat de ser un sol poble, davant els intents de divisió pels orígens. El primer és reclamar la retirada de l'infaust article 155, constituir un nou parlament amb tots els presos polítics alliberats i que s'apliqui la democràcia real.
Els reptes del 2018 La nostra entitat iniciarà l'any amb una assemblea extraordinària on es constituirà una junta directiva de continuïtat, donat que no hi han nous candidats al lloc de president. Cal dir que un dels reptes principals és el de la salut econòmica de l'entitat, amb despeses que s'incrementen i unes quotes que no s'han mogut des de fa molts anys, i que potser caldrà retocar. La vitalitat de les diverses seccions és també un dels aspectes prioritaris. A nivell de ciutat seguirem implicats en les noves intervencions al Poblat Ibèric i els seus entorns, que es faran sobretot al planell de les Alzines. També restarem amatents a projectes de ciutat, com la continuació del Parc de Can Zam i altres. -3-
Serra de Pàndols i Cavalls Text: David Buils
Arribant a la Fontcalda
E
l 22 d’octubre anem a unes serres -em penso que inèdites per a la Secció de Muntanya-, les Serres de Cavalls i Pàndols, a la Terra Alta, escenari de sagnants episodis a la batalla de l’Ebre de la guerra civil, l’any 1938. Sortim de Gandesa en direcció al cim de la Mort i ascendim ràpidament a la baixa carena, que anem seguint fins el puig de l’Àliga, des d’on baixem cap a vall de les Carruves, que travessem per ficant-nos sota la Mola d’Irto i després travessar la carretera, deixant enrere la Serra de Cavalls i endinsant-nos en la de Pàndols. Allà comencem la pujada forta, una ascensió gairebé sense pausa, gaudint d’unes vistes espectaculars, tant de la serra de Cavalls -a la nostra esquenacom de les terres i serres de l’altra banda de l’Ebre, fins que arribem a l’ermita de Santa Magdalena, on dinem a l’àrea de pícnic que hi ha als seus peus.
Foto: Mireia Martínez
Després de dinar pugem els últims cent metres que ens separen del magnífic mirador de la Punta Alta, on hi ha el monument a la Pau. Des d’aquí ja “només” ens queda seguir el GR-171 fins el balneari de la Fontcalda, on hem deixat els cotxes. Aquest GR ens porta per la serra de Pàndols, flanquejant-la per l’est, i fent-nos passar per colls inversemblants enmig de la roca, amb vistes espectaculars fins que en travessar la pista asfaltada que porta a la Fontcalda, ens endinsa a la vall de Navarro per un camí preciós, tot i que a estones força malmès per l’erosió. En arribar al riu Canaletes, passem pels encisadors estrets de Dalt per arribar finalment a la Fontcalda. -4-
Una excursió que val la pena, tot i que té l’inconvenient d’haver de combinar cotxes entre Gandesa i la Fontcalda.
Serra de Curull Text: Marta Hernández
Baga de Curull
E
ns trobem a Can Zam més de 29 excursionistes amb les seves motxilles. En total omplim 6 cotxes per a fer-ne un bon ús i no carregar les carreteres de Catalunya de mals fums. És un trajecte de 1h 20 minuts, i fem una parada a Sant Quirze de Besora per agafar forces. A les 9:00 h arribem al bell poble de Vidrà, a la comarca d’Osona. Un poblet tranquil i acollidor que viu el dia a dia pels seus habitants i no pas pel turisme. Comencem el camí al costat de la fusteria del poble, per un trencall i un corriol agradable que ens allunya ràpidament del poble. Fem via pel bosc, i a Can Puig ens desviem, començant la pujada per la fageda, a la cara nord de la Serra de Curull. Ens sorprèn la manca d’aigua en aquesta riera tan obaga. I és que si revisem les dades meteorològiques, ens trobàvem immersos en un període d’absència de precipitació que ha superat el rècord de 1950; en total hem passat 87 dies sense pluja. Aquest fet queda ben palès al sotabosc sec i la manca de rierols i cascades, tan bonics en aquesta zona. Tot pujant per la fageda, arribem a la coma de Coll. Deixem les motxilles i
Foto: Toni Gómez
aprofitem per enfilar-nos al cim de les Àligues. Aquest pic modest és un “cent cims”, amb vistes del mar de núvols de la comarca. Divisem des del pic el Santuari de Bellmunt, que surt eixerit entre la boira. Tenim una temperatura que ens fa anar en màniga curta, inusual per aquestes dates de finals d’octubre, però a la que el canvi climàtic ja ens té acostumats en la darrera dècada.
-5-
m untanya Baixem fins a Can Salgueda, un mas al bell mig del bosc que compta amb un nucli abandonat i un edifici restaurat i habitable... com s’ho faran per arribar-hi? Seguim el camí per la Riera de Salgueda i girem cap al nord, per agafar una pista refeta recentment. Una mica més endavant trobem un trencall cap al Salt del Molí, on el riu Ges descarrega en una bassa després de una caiguda de 20 metres. Per sort el riu porta aigua de forma contínua, alimentant-se no només de la pluja sinó també de les aigües subterrànies. Aprofitem per dinar a la zona de dalt de la cascada. Hi ha nombroses marques i forats a les roques del llit del riu que deurien servir per a clavar estructures de fustes, rodes de molí i diferents enginys hidràulics. Això ens indica que aquesta va ser una zona molt activa en la economia local. Finalment, després de creuar un pont de pedra gairebé màgic que travessa el riu Ges, arribem xino-xano al poble de Vidrà. De fet, aquesta darrera part de la ruta és un clàssic per a la gent del poble i rodalies, ja que des de Vidrà, el Salt del Molí els queda a un pas. És una ruta molt concorreguda per famílies amb nens petits. Acabem la nostra ruta, on hem fet algunes referències al canvi climàtic... Sabríeu trobar-ne tres en aquest text?
m untanya
La Mola de la Roca... Text: David Buils
El grup a Sant Sadurní
...O com un temporal de vent i fred pot convertir l’ascensió al Puig Sobirà de la Canalda en una matinal a Gallifa. Després de les previsions de baixades de temperatures i vent per diumenge 3 de desembre, vam decidir fer una matinal mes apropet. Abans d’arribar al
Foto: Jordi Martin
petit poble de Gallifa hi trobem l’ermita de Sant Sadurní de Gallifa, que s’enlaira sobre el cim i mirador de la Mola de la Roca. Comencem en un revolt de la carretera on es pot aparcar i d’on surt la pista que ens apropa a la base de la Mola. Comencem a pujar pel dret i aviat ens
-6-
desviem a l’esquerra per voltar els cingles i trobar un camí que, seguint la Canal de Sant Sadurní, ens permet pujar fins a sota les parets de la Mola. Allà, una pista descoberta ens deixa voltar aquest cop cap a l’esquerra i trobar un camí que s’enfila directe cap amunt, travessant diverses pistes per un bosc maquíssim. Un cop a dalt, som a una pista des d’on agafem el camí directe que ens porta per sota els arbres fins a l’ermita de Sant Sadurní de Gallifa, restaurada, on avui el centre excursionista de Sant Feliu de Codines hi celebra un aplec. Les vistes des del mirador són espectaculars: veiem el mar, el Montseny enfarinat, i cap al nord, el Pirineu totalment nevat. Baixem del cim agafant un camí que ens portarà cap al nord del petit massís, deixant el Serrat Punxegut a la dreta i arribant al Collet de Pedra. Des d’aquí, ens endinsem en un bosc humit per acabar de fer la volta a la Mola abans de tornar al cotxe.
m untanya
CEP Baby
Foto: Isabel Gómez
El grup de muntanya “Baby” al Sot de l’infern Text: Toni Gómez
D
esprés de l’aturada de les vacances, els petits del CEP BABY van retornar a l’activitat amb moltes ganes, encara que amb algunes absències per culpa dels maleïts virus que arriben amb el fred. Aprofitant que la tardor estava en el seu màxim esplendor, ens vam endinsar en el bonic paratge del Sot de l’Infern, dins el Parc Natural del Montseny. Una ruta molt senzilla i ben marcada que va permetre a la majoria dels nens fer pràcticament tot el recorregut a peu. La ruta comença a l’àrea d’esplai de la plana del Coll, on de seguida ens endinsem en el bosc per trobar un bon grup de vells castanyers, on petits i grans juguem a amagar-nos
en les seves cavitats. De castanyes, però, ja no en quedava ni una. Seguim el recorregut per arribar a un alzinar, i en el pla de la Pomera aprofitem per menjar una mica i descansar. Allà trobem la reconstrucció d’una barraca carbonera que ens recorda els temps on s’aprofitava la fusta de les alzines per elaborar-ne carbó vegetal. Recuperades les forces, seguim la nostra ruta fins assolir el Sot de l’Infern, que dóna nom al recorregut. Creuem la riera, molt minvada per la sequera, tot i que gaudim del paratge fresc i característic d’un bosc de ribera, on els verns i les falgueres són abundants. Aquí les forces ja comencen a estar més tocades... hi ha algunes que demanen pujar a la -7-
motxilla, com la Vera i la Leia, i altres com l’Arnau, el més petit, que tot just comença a despertar-se de la becaina. L’Aran i la Xerta, les més experimentades, enfilen molt valentes la pujada fins al càmping de Fontmartina. D’aquí al punt on hem deixat els cotxes només hi ha un sospir. El dia ha estat esplèndid, amb un cel blau sense núvols, i això ens permet dinar a l’àrea d’esplai i allargar una mica l’estada, aprofitant per jugar. Aquests petits no es cansen mai! Aquesta ha estat la darrera sortida de l’any. Han estat 4 excursions fantàstiques on mica en mica hem anat veient com el grup s’ampliava. No patiu però, perquè ja estem pensant en el calendari de l’any que ve. Estigueu atents a la web i al facebook del CEP perquè volem seguir gaudint de la natura amb els nostres petits excursionistes. Si ens voleu acompanyar us hi esperem!
m untanya
Audiovisual Travessia dels Tatras
E
L passat 21 de novembre es va projectar a la Sala d’Actes del CEP l’audiovisual TRAVESSIA DELS TATRAS. Na Laura Llorente i en Pedro Alcaraz ens van fer participar del seu viatge a les Serralades de l’Alt Tatras, a la frontera entre Polònia i Eslovàquia. La sala es va omplir de socis que van poder compartir amb els viatgers la seva travessa de 84 km de longitud i més de 6.000 m de desnivell positiu, repartits en 5 etapes que, des del poble eslovac de Zdiar fins el polonès de Zakopane, els va fer gaudir d’un paisatge meravellós, curull de llacs, circs, canals i arestes. Si també voleu compartir amb la resta de socis els vostres viatges, expedicions o sortides, no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres. Grup de Muntanya del CEP
A l’Alta Garrotxa
Text: Ramon Jordan
A l’Alta Garrotxa
D
el 20 al 23 de novembre, en Manel Galgo, l’Hélios Chavarria i jo vàrem trepitjar bona part del cor de la Garrotxa, les terres aspres i de mala petja al límit oriental de la serralada pirinenca. El paisatge, pel seu magnífic relleu i cobertura forestal, és veritablement espectacular. És molt recomanable endinsar-se en el seus boscos d’alzines
Foto: Helios Chabarria
i faigs i pujar alguns dels seus cims. Tenint per base Sant Feliu de Pallerols, el primer dia ens traslladem al coll de Bracons per pujar al conegut Puigsacalm, de 1519 m. Optem per la ruta del Puig del Tosell i el Puig de les Civaderes o Puigsacalm Xic, amb una forta pujada que guanya desnivell amb rapidesa a cada esbufec. La baixada la fem per la ruta clàssica de Font -8-
Tornadissa. L’endemà volem arribar al cim El Ferran de 983 m. Per la riera d’Oix passem el Pont Trencat, a 360 m. i ens enfilem per Santa Maria d’Escales per senders i corriols que s’enfonsen entre una vegetació humida i profunda, en la que hi ha trams que de ben segur els raigs de sol no han arribat mai a tocar terra. Per aquesta ruta assolim el cim. Per finalitzar les nostres jornades de muntanya, el dia següent pugem al cim de l’emblemàtic Bassegoda (1373 m.) per la seva vessant sud, més directa i escarpada, i que requereix alguns passos de grimpada tot passant per l’església romànica de la Mare de Déu de les Agulles. La baixada la fem per la vessant contrària, seguint algun tram del GR11 fins a trobar el molt recorregut camí de Sant Aniol d’Aguja. Finalment, fem una passejada per la comarca, visitant el conegut volcà de Santa Margarita i allarguem la nostra caminada fins a les grederes del Croscat, el més alt d’aquesta zona volcànica. Una passejada que recomanem a tots els nivells, i fins i tot per famílies amb canalla, tot gaudint del paisatge volcànic de fa milers d’anys.
m untanya
Curs d’iniciació de Muntanya 2017 Text: Toni Gómez
D
el 25 de setembre al 2 de
novembre s’ha impartit al Centre
Excursionista
el
XXIIIè curs d’iniciació a la muntanya. En aquesta edició hem tingut vuit alumnes molt eixerits, que han gaudit de la muntanya mentre aprenien a conèixer-la una mica més. Com ja sabeu, aquest curs, de periodicitat anual, té com a principal objectiu introduir els alumnes en el món de la muntanya, dotant-los de les eines necessàries per garantir la seva autosuficiència sessions
i
seguretat.
teòriques
Les
(material,
orientació, alimentació, primers auxilis i seguretat) es complementen amb 3 sortides pràctiques, una d’orientació, una sortida a alta muntanya amb pernocta en refugi i una sortida a mitja muntanya amb pernocta en tendes. En breu estaran disponibles les dates per al curs de l’any vinent. Per a més informació poseu-vos en contacte amb Al Refugi Coma de Vaca
Foto: David Buils
la Secretaria del Centre.
Calendari d’excursions Gener - Abril 2018
La secció de muntanya es reuneix els dimarts a les 20.30h al local del CEP. Hi ha servei de biblioteca, amb un munt de mapes actualitzats a la vostra disposició. Disposem d'un petit servei de lloguer de material de muntanya per als socis. -9-
C ultura
Text: Roser Vicente i Ferran López
Exposició commemorativa d’en Ricard Rex Quintana en el 20è aniversari de la seva mort
Ricard Rex, 1974
Foto: Joan Guerrero
Inauguració de l’exposició al CEP
A
les 8 del vespre del 14 de desembre, a la sala d’actes del CEP i organitzada pel grup de Cultura, es va inaugurar l’exposició de quadres de Ricard Rex, que recull una bona selecció de l’obra pictòrica de qui va ser un referent local internacionalment reconegut. El nostre president, l’Albert Noguera, va presentar l’exposició i la personalitat del pintor. Després, la Isabel Ibáñez, en representació del grup de Cultura va fer entrega d’un petit obsequi a la seva vídua, la Pepita López, per la seva gran disposició per a la realització d’aquesta exposició. En Ricard Rex, nascut a Barcelona, però colomenc des de molt petit, n’estava enamorat de Santa Coloma i va saber reflectir en els seus quadres la part bonica, de vegades amagada, d’un poble que esdevingué ciutat en poc temps, i d’aquesta manera canviar el concepte que es tenia de ciutat dormitori. A l’any 1981, juntament amb altres pintors i aficionats, crearen el grup “Els Coloristes”. Durant uns anys fou també un dels mestres dels nous alumnes i un dels principals puntals de l’entitat.
Foto: Roser Vicente - 10 -
C ultura L’Antoni Boronat, actual president dels “Coloristes”, entre altres anècdotes, ens explicà en la seva intervenció a l’acte que quan encara no tenien el local, es reunien al CEP. El nombrós públic que omplia la sala, va gaudir i elogiar una obra plena de llum i color. Si us interessa l’adquisició d’algun quadre en especial, dirigiu-vos al responsable de sala, que us en facilitarà la descripció, reserva i preu. L’exposició es podrà visitar fins el 27 de gener de 2018.
El President amb la Pepita López
Foto: Roser Vicente
Visita al Sitges de Lola Anglada Text: Rodolfo del Hoyo
E
l passat 18 de novembre, un bon grup de colomenques i colomencs del CEP, vam fer una visita a Sitges, en el marc del Correllengua, dedicat enguany a la il·lustradora i escriptora Lola Anglada. Volíem fer una visita guiada per la col·lecció de nines que l’artista va donar a Sitges, però el Museu Romàntic està en obres i les nines no es podran veure fins el 2018. Però a Sitges hi ha art i història de la Lola Anglada més enllà de les nines. Vam ser rebuts per la Vinyet Panyella, doctora en filologia, magnífica poeta i Directoragerent del Consorci del Patrimoni de Sitges (Museus de Sitges). Na Vinyet ens va saludar amb una conferència que rememorava els anys que la Lola Anglada va viure a Sitges, i va explicarnos-en anècdotes personals, ja que ella era molt petita, però la visitava cada dia perquè sempre tenia galetes i xocolata per oferir a les visites. La Vinyet ens va explicar que una de les coses que més recordava era l’estudi amb una taula plena de llapis de colors. Ens va parlar, també, del catalanisme i del feminisme militant de la Lola Anglada, dels seus
llibres, com ara La Margarida o El més petits de tots, i també de la seva pintura. Després de la conferència ens va dur a veure tres quadres que representaven dones en un ambient rústic. La Lola Anglada sempre pintava fons que representaven espais treballats per l’home, com ara els camps de conreu, però també el fons del mar, el seu mar de Tiana i de Sitges. Vam aprofitar per visitar els magnífics
Palau Maricel, Sitges - 11 -
museus de Maricel i Cau Ferrat i vam conèixer de prop el món del modernisme i el que va representar dins la història cultural del nostre país, sobretot a partir de les figures de Cases i Rusiñol. Gràcies a la Vinyet Panyella vam poder visitar, també, el magnífic palau Maricel, situat al davant del museu i a on el grup ens vam fer la fotografia de record.
Foto: Antonio Enrique
El Forn de la
Marta
Servei de granja i cafeteria Pans artesans i especialitats Pastes, pastissos i pa sense gluten . . . Tornem als nostres origens
Avda. Pallaresa, 136 Tel. 93 468 38 79 Santa Coloma de Gramenet - 12 -
C ultura
Text: Joan Llagostera
25ena vetllada de nadal
E
l dimecres 20 de desembre tingué lloc al local del CEP la Vetllada de Nadal, l’esperada tradició que va començar el 1993 i que des del seu inici fins ara s’ha anat arrelant amb solidesa com un acte imprescindible en les activitats del Grup de Cultura. Un record pels empresonats i els exiliats polítics, a càrrec d’en Ferran López, coordinador i ànima del muntatge, i acompanyat per una improvisació d’en Josep Pascual al piano sobre El cant dels ocells, va ser el toc d’inici de la vetllada. Seguidament s’esmentaren les persones que durant l’any 2017 han estat homenatjades dins de l’àmbit cultural, fent especial menció al músic Enric Granados i al poeta Màrius Torres, dels qui es va fer una breu introducció biogràfica, completant-la amb la interpretació al piano de la peça de Granados Al meu fill Eduard i la recitació del poema de Torres “La ciutat llunyana. 1939”, mentre sonava un fragment de la seva Cançó a Mahalta, musicada per Lluís Llach. Tot això mentre es projectaven apropiades imatges, preparades per en Josep Mª Rosset, que arrodoniren totes les intervencions. L’obligada representació, enguany consistia en l’adaptació d’un conte de Nadal titulat El naixement de Nostre Senyor, i que ens transportà a presenciar l’entrevista que una periodista li fa a l’Àngel anunciador, un àngel de poca paciència que acaba marxant enfadat amb l’entrevistadora. La segona part de la vetllada es dedicà a celebrar els seus 25 anys d’història, homenatjant les persones que en els seus inicis van fer possible arribar a la data d’avui, mantenint la buscada calidesa i la intimitat de la trobada al
local del CEP. Una conjunció entre poetes i rapsodes de tots aquests anys va oferir a continuació una selecció de versos propis o de reconeguts autors. Com a cloenda, l’Orfeó Tanit, sota la direcció de l’Àngel Villagrasa, interpretà un
Vetllada poètica, coral
Les nadales al CEP
Vetllada poètica, homenatge als iniciadors - 13 -
recull de nadales amb el punt culminant del Noi de la mare, cantada per tots els assistents. El president del CEP, l’Albert Noguera, tot desitjant unes bones festes, va convidar al pica-pica ofert pel grup de Cultura a tots els assistents.
Foto: Albert Noguera
Foto: Pilar Manzanares
Foto: Albert Noguera
V ida del CEP
Text i fotos: Albert Noguera
Esmorzar Ibèric: 2017
M
atí de diumenge 17 de
Als Grallers hem d’agrair que fa anys que
botifarres i les seques, el cafè amb llet, les
desembre, toca esmorzar al
no falten a la cita. Al final el president de
infusions i les pastetes. Un matí distès en
planell de les Alzines, a
l’entitat va adreçar unes paraules als
plena natura, amb un bon àpat i bona
redós del Turó del Pollo. El dia s'aixeca
assistents i desitjà a tothom un millor
companyia: bona manera d’acomiadar
una mica emboirat i amb fred com de
any.
l’any.
costum,però mica en mica el sol ens deixa
«d’intendència»
A
destacar, que
també,
prepara
un dia esplèndit. Amb
aquesta
original
manera
d'
acomiadar l’any, ens vàrem aplegar, socis i amics. És una trobada –gairebé institucionalitzada– de tots els que formem part del Centre, i que amb el pretext del plat de botifarra amb seques, ens permet retrobar els amics. Aquest esmorzar prové de quan fa unes quantes dècades, els qui formaven la secció d'Estudis i es cuidaven del jaciment es trobaven per fer un esmorzar, una “mongetada”. Poc a poc va anar congregant a més socis, i fins avui. L’animació i la música va anar a càrrec dels amics grallers de Santa Coloma, que entre d’altres cançons i nadales ens van interpretar l’esperada jota de Lo Tio Pep.
Els grallers de Santa Coloma - 14 -
l’equip les
V ida del CEP
Reconeixement a la fidelitat dels anunciants del Butlletí
A
mb aquest Butlletí iniciem un nou exercici de la nostra publicació per a l’any 2018. Cada exemplar que arriba a les vostres mans amaga darrere seu un llarg treball, que sota una discreta Redacció, composta per alguns –poquets- dels nostres socis, es van recopilant, corregint i ordenant articles i fotografies de les diferents activitats de les Seccions del Centre, així com els obligats posicionaments davant els destacats fets socials i ciutadans que sorgeixen en el dia a dia, i amb la finalitat de posar negre sobre blanc la història de la vida de l’Entitat i de la seva ciutat, dirigint-la sobretot als socis i simpatitzants del CEP. Aquesta publicació, en la que any rere any estem
Ens ha deixat l’Empar Cachà.
treballant-hi per millorar-la, no seria possible sense l’ajut dels anunciats, que per la seva estima i simpatia envers el Centre, hi col·laboren econòmicament número rere número, generosament, sense considerar-ne el rèdit que en puguin treure en la seva activitat econòmica. Volem deixar constància del nostre més sincer agraïment als que, per la seva fidelitat al llarg del 2017 ho han fet possible: la LLIBRERIA DEL CARRER MAJOR, EL FORN DE LA MARTA, AUDIOTEK, CASAL ESPORTIU TORRIBERA, FRUITES I VERDURES MEYA i IMPREMTA VARELA.
NOTA INFORMATIVA Assemblea gener 2018 i Convocatòria d’eleccions a la presidència i secretaria
E A
quest mes de desembre ens ha deixat l’Empar Cachà Carbobell, a l’edat de 90 anys. L’Empar era una de les sòcies més veteranes de l’entitat, on s’hi va inscriure de ben jove amb el seu marit Miquel Pedragosa. Dona de tarannà alegre i obert, li agradava prendre part en sortides culturals, les xerrades i el món de les sardanes. Descansi en Pau.
MOLTES GRÀCIES!
l proper 27 de gener del 2018 tindrà lloc l’assemblea anual de socis, en la que s’inclourà la convocatòria d’eleccions a la presidència de l’Entitat i la de secretari/a, anomenant-se a tal efecte la corresponent Junta Electoral. Aquesta Junta atendrà les candidatures a la secretaria i, o bé la reelecció de l’actual president, (els estatuts li permeten tornar-se a presentar per un segon mandat) o bé la presentació de nous candidats o candidates per designar la convocatòria d’eleccions.
- 15 -
C el obert
En record d’en Genís, també poeta
E
l nostre amic Genís Ibáñez, molts
el recordem con un dels pioners de
l’arqueologia
de
Santa
Coloma, que amb el seu esforç van treure a la llum els fonaments de la nostra història. Però ben pocs coneixen la seva faceta de poeta. Durant molts anys va anar reflectint les seves impressions em emotives poesies i que, animat per Joan Vicente, recollí en un llibre. Moltes d’elles parlen del Puig
EL BASTÓ, LA MOXILLA I JO Despertes a l'apuntar el dia. Surto cap el Puig Castellar amb la motxilla a l'esquena i el bastó a la mà.
La rosada sobre les herbes com a diamants les veig brillar. Tot té perfum de farigola que tan grat és respirar.
Sempre amb un pensament que res el pot aturar, al cim d'aquesta muntanya jo vull arribar.
Jo estic solitari. La gent on estava? Jo voldria veure gent per la muntanya caminar!
Faci fred, tempesta o vent que no deixa caminar, amb aigua i neu pels camins amunt sense parar.
Dintre d'aquest poble mil·lenari sembla que les pedres vulguin parlar... Són els sorolls del vent que em volen enganyar!
Arribo dalt del turó molt es pot observar, veig coses que em meravellen, a la gent no els deu agradar.
Potser en aquestes pedres gravat hi va quedar l'esperit d'aquest poble que no va poder tornar.
En sortir el sol per l'horitzó els ocells es posen a cantar, hi ha concert de matinada que delecta escoltar.
Per això sento sorolls coses del meu pensar. Sempre sentiré sorolls sempre que hi torni a passar.
Castellar, aquell indret que ell sentia una mica seu i que tant estimava. Aquí us en
ÀNIMA TRISTA
oferim una petita mostra:
(Reflexions dins la cabana de Puig Castellar en un dia fred i plujós, 1990)
15 de març de 1978
Passa la vida, passa el temps. Abans no m'amoïnava ara m'amoïno per res.
Això em fa tenir tristor, tot això molt m'amoïna. Sento molta tremolor, és el cor que té fatiga.
Els anys passen, m'he tornat vell. Se m'afluixen les cames flaquegen els turmells.
A fora segueix plovent, tot és silenci, soledat... Les boires tapen les muntanyes i el vent entra gelat.
Abans res m'aturava ara m'espanto per res. Tant si és per unes branques o per uns simples esbarzers.
El temps tot ho canvia. Abans volia soledat, una hora o tot el dia. Ara vull companyia...
La pluja no m'espantava, amb ella feia camí. Pujava les muntanyes sense sentir cap patir.
Algú que em doni la mà quan em trobi cansat, o m'aixequi de terra si he ensopegat.
Ara, amb res ensopego sia una arrel, sia una pedra. Perdo l'equilibri i ja he caigut a terra.
Molt m'agradava estar sol al cim d'aquesta muntanya. Ara sento tristor si no tinc qui m'acompanya. 25 de març de 1990 - 16 -
C el obert
Documental sobre els 30 anys del Consorci del Besòs Text: ANC
L
'any 1988 es fundava el consorci del Besòs-La Tordera, un ens supramunicipal, que des d'aleshores vetlla perquè la conca fluvial del Besòs tingui bona salut. Per celebrar l'efemèride s'han realitzat 30 entrevistes a professionals i persones de diferents àmbits amb alguna vinculació amb el riu Besòs. El CEP ha pres part en una d'aquestes entrevistes, amb el seu president Albert Noguera, que va ser entrevistat a la Font del Regàs, un indret lligat estretament a l'entitat i on hi ha una estela de fusta que assenyala la font, allà on es considera que emana el primer raig de la Conca Fluvial del Besòs. Amb totes les entrevistes es construirà un relat que servirà per fer un documental i un llibre que explicarà un riu d'històries.
A la font del Regàs amb el president del CEP
Trobada d'entitats del Parc de la Serralada de Marina
Text i foto: ANC
E
l CEP va ser una de la vintena
introduir la sessió sobre l'aplicació de
entitats van poder compartir la seva visió
d'entitats que van assistir a la VI
criteris de bones pràctiques en les
del Parc, des del punt de vista de cada
Trobada d'Entitats del Parc de la
activitats a peu que s'organitzen al Parc.
municipi, amb els tècnics del parc, on es
Serralada de Marina, entre les que també
També es va fer una anàlisi de la
denota
hi havia els colomencs Centre d'Estudis
conservació dels hàbitats, la zonificació
localment i que aquesta trobada ajuda a
de la Natura i la Plataforma, i entitats
per fragilitat i vulnerabilitat. En la
donar la visió de globalitat del parc.
excursionistes, naturalistes, de caçadors,
cloenda, els participants de les diverses
o esportistes, de Tiana, Badalona, Montcada i Sant Fost, que desenvolupen alguna activitat dins del parc natural. La sessió va tenir lloc el dijous 14 de desembre, a la seu del Consorci del Parc a la Conreria i es fa per sisè any consecutiu. Cinta Pérez, directora del Parc, va iniciar la sessió amb un breu resum sobre els aspectes més destacats de la gestió i de les actuacions realitzades al llarg de l'any 2017. Després, els tècnics del parc van
Parc Serra de Marina - 17 -
que
cada
entitat
treballa
C iutat
El patrimoni en venda: Sant Jeroni i Can Butinyà
Text i fotos: Albert Noguera
A
la muntanya, i a cavall entre
Badalona i Santa Coloma, en molt
pocs
kilòmetres
quadrats, gaudim d’un petit paratge excepcional que ens ha arribat fins als nostres dies en bones condicions de conservació. Parlem de l’espai que comprèn de Torribera i la Pallaresa fins a Canyet, passant pel monestir de Sant Jeroni; i per l’altre, de la Bastida a la Vall de Betlem passant per la serra de Mosques d’Ase i la masia de Can Butinyà. És un petit mosaic conformat per bosquets d’alzina i pineda, turonets, petites clarianes i antics camps de vinya, on
Sant Jeroni, claustre i murtra centenària, a l’esquerra
hi trobem antigues masies, restes
integral del monestir de Sant Jeroni
amalgama de més de 45 propietaris
d’ermites...
palau
de la Murtra, després que sortís a la
entre els que es troben els Senillosa o
renaixentista com la Pallaresa i un
llum que una part del cenobi s’havia
els hereus del comte Güell. Una de les
monestir gòtic. Tot i la proximitat de
posat a la venda. El conjunt medieval
opcions és que passi a ser de
la ciutat, s’ha preservat tot l’espai
ja té la consideració de Bé Cultural
titularitat pública, operació que
sense construccions que n’alteressin
d’Interès Nacional, protecció que el
costaria uns 5 milions d’euros.
l’aire rural, i on s’han mantingut
salvaguarda de la destrucció, però en
En aquesta situació d’incertesa està
dempeus la majoria de les antigues
canvi no disposa d’un pla d’usos i que
també
masies
construccions,
en determini la rehabilitació... així
setmanes
exceptuant la penosa deixadesa de ca
doncs, avui es podria reconvertir en
d’Internet de l’empresa immobiliària
l’Alemany, petites ermites, fonts i
hotel, apartaments o restaurant... La
Engel & Volkers, el lot de la finca i
altres elements patrimonials. Avui
demanda per a què es tingui un pla
masia de Can Butinyà. S’hi explicita
l’espai està preservat pel Parc de la
director és per garantir el seu valor
que és en venda per un import de
serra de Marina, però no així els seus
cultural,
i
1.300.000€, que inclou la vella masia
elements patrimonials més destacats,
monumental. El monestir va deixar
de l’any 1350, la masoveria, els
com Sant Jeroni i Can Butinyà, que
de pertànyer a l’ordre religiosa dels
edificis annexes i la parcel·la que els
no tenen definit un ús públic, ja que
Jerònims el 1848 a causa del decret
rodeja, de 5 Ha de bosc i camps de
les administracions no hi han parat
de
bens
cultiu. S’hi fa esment dels 1000 m2
prou atenció.
eclesiàstics, confiscat per l’estat i
construïts i les possibilitats per a
venut
transformar-la
En
el
i
i
fins
altres
darrer
ple
un
municipal,
religiós,
desamortització a
famílies
històric
dels
riques
o
Can
Butinyà.
apareixia
per
Fa al
unes portal
activitats
l’Ajuntament de Santa Coloma es va
aristocràtiques. Més de cent anys
d’hostaleria, residència geriàtrica,
sumar a la demanda de protecció
després, la propietat pertany a una
sanitària o d’ús turístic...
- 18 -
C iutat Can Butinyà té una estreta relació amb Santa Coloma, a més de la proximitat, per haver-hi acollit l’Aplec de la Sardana durant dècades. Can Butinyà és un mas d’estil noble, on s’hi conserven gran quantitat de troballes d’èpoques variades, des de ceràmiques i estris de feinejar fins a documents, lligalls i llibres d’història de gran valor, a més de conservar l’habitació i el llit on -la llegenda diuque hi va dormir Cristòfor Colom quan va visitar als Reis Catòlics al veí monestir de Sant Jeroni. L’any 2007, l’Ajuntament de Santa Coloma i la propietària de la casa pairal de Can Butinyà, Elisa Reverter,
Can Butinyà 2017
van signar un conveni per tal d’impulsar la conversió d’aquest mas
Butinyà-Casa Museu Elisa Reverter.
Intervenció al Ple municipal sobre el futur de can Zam
L’objectiu era el de convertir la masia
Text i foto: Albert Noguera
en un centre cultural, el qual es coneixeria amb el nom de Can
en un centre d’atracció cultural en què el coneixement de la nostra història, el nostre passat i els nostres orígens, s’oferís als ciutadans de manera natural i organitzada. L’oposició de l’Ajuntament de Badalona, al·legant que la masia està en terme badaloní, la mort de la propietària i la deixadesa
L
a nostra entitat va intervenir al Ple municipal extraordinari que es va fer el passat 30 d'octubre, per parlar i debatre sobre el futur del parc de can Zam. Entre les intervencions dels diferents partits i entitats de la ciutat, hi va haver la del CEP, feta per en Rafel Trias, en què va dir que no volem que el
de les administracions, han fet que aquell projecte caigués en l’oblit, i es perdés l’oportunitat que aquest patrimoni passés a domini públic. Sembla que les administracions han posat fil a l’agulla per a adquirir el monestir de Sant Jeroni, però de can Butinyà no se n’ha dit res, i potser caldria que les administracions hi prestin interès a fi d’arribar a una entesa amb la propietat pel bé comú. - 19 -
nostre ajuntament s’allunyi del model de parc que sempre ha defensat la ciutadania. Estem a favor del debat, i reclamen que es faci seriós, obert i en profunditat, sobre què és un parc i quins són els seus valors, convençuts que Santa Coloma necessita un parc homologable als grans parcs que tenen totes les ciutats.
C iutat
Jornada de senderisme amb el S.R.C. “Martí Julià”
Text: Ferran López Fotos: Sergio Guzmán
A Sant Jeroni de la Murtra
E
l passat 2 de novembre, i per sisè any consecutiu, vuit voluntaris del CEP varen acompanyar la tradicional activitat de senderisme que organitza el Servei de Rehabilitació Comunitària “Martí Julià” de la nostra ciutat. A les 9:30 h en punt, els nostres voluntaris, repartits en quatre grups d’usuaris amb TMG, i els seus terapeutes, partien de diversos punts de la ciutat per tal de fer els itineraris de sender adaptats a les possibilitats de cada un. Així doncs, sortint del centre de la vila, uns es van dirigir cap al Poblat Ibèric i d’altres directament al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, en uns recorreguts d’entre 9 i 12 km. pel nostre tram mes proper de la Serra de Marina. Finalment, tots els grups, que sumaven unes 150 persones en total, varen anar convergint a l’entrada del monestir dels jerònims, a la Vall de Betlem. A mida que
van anar arribant, els voluntaris del CEP varen fer el guiatge cultural per l’interior del recinte, al final del qual, els responsables del SRC “Martí Julià” van fer una donació econòmica al monestir, agraint-los-hi així la seva hospitalitat. No cal dir que la gent del CEP estem contents de participar en aquesta activitat comunitària, i agraïm que comptin amb nosaltres per fer la seva Jornada de Senderisme. Restarem, doncs, a la seva disposició per a les futures activitats que ens proposin. R: Per complementar l’activitat, hem parlat amb el seu responsable, en Sergio Guzmán, terapeuta ocupacional del Servei de Rehabilitació Comunitària “Martí Julià”, perquè ens expliqui què es el Centre, la seva història i el projecte que duen a terme: SG: “Molt resumidament, el SRC Martí - 20 -
Julià, situat al carrer Lluís Companys, és un dels serveis dels Centres Assistencials Emili Mira, Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions del Consorci Parc Mar de Salut, de Barcelona.” “El seu origen es de 1916, quan la Mancomunitat de Catalunya, presidida per Enric Prat de la Riba, va endegar un projecte per a l’atenció de persones amb trastorn mental greu (TMG). En tenir-ne coneixement l’aleshores batlle de Santa Coloma de Gramenet, en Llorenç Serra, va oferir a la Mancomunitat uns terrenys del Mas Torribera, de 33 hectàrees. La primera pedra es va posar el 1926, i es va inaugurar el 1930 amb el nom de Clínica Mental Provincial, assistint inicialment a 90 persones. De 1930 a 1972 es van construir 5 pavellons perifèrics, un de central, una zona esportiva i un tanatori. A la dècada dels 70 el nombre d’usuaris era d’aproximadament 800 residents. Es crearen 36 tallers laborals (granja, impremta, hort, fleca...), contractant molts treballadors, coordinats per un psiquiatra.” “Als anys 80, influenciats pel moviment italià de l’antipsiquiatria, es van tancar la majoria dels tallers. En aquest període, la línia de treball es va centrar en l’enfocament biologista i d’atenció bàsica, fent desaparèixer la d’oportunitats ocupacionals.” “El 2007, el centre passa a dir-se Centres Assistencials Emili Mira i López (CAEMIL) i finalment, el 2010 son traspassats al Consorci Parc Mar de Salut i es tornen a reorganitzar internament. Actualment el programa de rehabilitació atén una població de 207 persones hospitalitzades i 55 d’atenció comunitària” R: Així doncs, quina és la vostra feina en aquest Centre de rehabilitació psicosocial? SG;“Els terapeutes ocupacionals,que treballem en la gestió i execució del programa de rehabilitació psicosocial als
C iutat Centres Assistencials Emili Mira, conjuntament amb altres professionals del procés, hem optat per afrontar la cultura de l’organització i el desenvolupament de mètodes per a l’accés i la participació dins la comunitat,a través de projectes basats en l’esport, la relació amb els animals, l’art, etc.” R: L’objectiu final ha de ser només inserir els malats en un entorn laboral i comunitari? SG;“Entenem la vida com la suma d’il·lusions,valors i oportunitats que una persona vol tenir en el seu projecte
existencial, sigui quina sigui la seva realitat, i aquí és on l’ocupació es perfila com la clau. En aquest sentit es tracta de facilitar el desenvolupament i la reconstrucció de projectes de vida amb les persones hospitalitzades i els serveis comunitaris. L’objectiu és compartir una experiència pràctica, transformant la realitat, creant oportunitats on el context és ple de resistències i barreres. La gran qüestió és com millorem el difícil món de l’assistència sanitària dels malalts de trastorns mentals greus i subaguts.”
Al interior del cenobi de Sant Jeroni de la Murtra
- 21 -
Donem per acabada la trobada amb la sensació que hem descobert un magnífic món d’esforços i d’experiències, massa sovint desconegut, i que la discreta labor de molts professionals com en Sergio ens posa en evidència que al nostre costat hi ha persones a les quals hem de aplanar-los la inclusió en aquesta societat tant i tant complexa. Ens acomiadem desitjant-los-hi molts d’èxits en la seva labor.
C ol·lectiu ciutadà
Text: ANC
Una olivera singular
E
ls Bruixots del Torrent ens
informen que han plantat un ullastre, però que es tracta d’un
arbre amb un curriculum singular. L’ullastre és una mena d’olivera silvestre, i aquest que han plantat és un plançó regalat per en Martí Boada, una de les màximes autoritats en divulgació ambiental a Catalunya i bon coneixedor de la tasca al Torrent de les Bruixes des de fa molts anys. Boada explica que el plançó prové del parc Natural de Doñana i que és fill d’una de les oliveres més antigues de la Península, per tant potser mil·lenària.... Bona arrelada!
L’Ullastre replantat al Torrent
- 22 -
Foto: Pep Palacios
C ol·lectiu ciutadà
Notícies del Poblat i el seu entorn 4rt Trimestre JORNADA DE TREBALL El 4 de novembre es va fer una nova jornada de treball. Aquest any hem aprofitat per ampliar la franja de protecció al voltant del Planell de les Alzines -amb un resultat magnífic a criteri nostre- amb l’eliminació de ginesteres i gatoses, que com sabeu, són altament perilloses en cas de incendi. A la vegada, ha servit per podar i millorar un bon nombre d’alzines, roures i pins, tots ells adults i que estaven molt perjudicats per la mala vegetació que els envoltava. Agraïm al departament de Medi Ambient de l’Ajuntament la seva col·laboració en retirar totes les restes de matèria vegetal generades per aquesta activitat. Aprofitem també per fer-vos saber que ja hem donat per acabades les feines de neteja i reforestació de l’entrada del Poblat, que com recordareu, va patir un incendi provocat a l’estiu de 2015. En total hem plantat 8 xiprers, 2 lledoners, 4 oliveres mitjanes i 3 de petites. Quan visiteu el Poblat podeu observar i gaudir de tot això. REUNIÓ A L’AJUNTAMENT D’acord amb el que es va establir al conveni de col·laboració i en representació del CEP, el passat 10 d’octubre ens vàrem reunir amb representants de l’Ajuntament, el Museu i l’arqueòloga Conxita Ferrer, responsable de les actuacions de restauració i excavació fetes últimament al Poblat. Els vàrem transmetre la nostra satisfacció per la important i acurada feina de restauració feta en el mur de tancament de la vesant nord del Poblat i la consolidació i millora als habitacles d’aquesta mateixa zona. Val molt la pena que ho visiteu. A la reunió es van comentar temes d’interès general, que us resumim: (L’acta completa la podeu veure a la pàgina web del Centre): 1. Resultats de la campanya d’excavacions
En un descans de la jornada de treball dels Bruixots
estiu’17. Ens enviaran informe complet. 2. Expressem la nostra gran preocupació pel greu estat dels murs dels habitacles del sector sud del Poblat. Comuniquen que està en estudi per a una propera actuació. 3. Vialitat: Insistim en demanar la delimitació de les zones de vialitat a l’interior del poblat. 4. Senyalització: Incorporar un rètol amb les normes de ús i visita a l’entrada del jaciment arqueològic. 5. Accessos: Millorar l’accés de petita maquinària i materials per als treballs de restauració. Es farà un estudi tècnic. 6. Armari didàctic: En procés de restauració. 7. Obres i vegetació al planell de les Alzines: Està previst fer les obres el 2018; en una primera fase, es faran les de millora del planell i del tancament del Poblat, i a la tardor es farà el tractament de la vegetació. 8. Vigilància: Es renovarà el contracte amb en Pere Sors, que haurà finalitzat el desembre. 9. Freixes i Font del Drapet: Es demana la replantació de freixes a l’inici del Torrent de les Bruixes. Ens informen que es farà a la tardor de 2018. També els hi fem saber que la Font del Drapet no raja. Esbrinaran les causes i miraran de recuperar-la. - 23 -
Foto: Albert Noguera
VISITA DE LA DIRECTORA DEL PARC SERRA DE MARINA La senyora Cinta Pérez, Directora del Parc de Serra de Marina, ens va honorar amb la seva visita al CEP el dia 1 de desembre. La trobada es va aprofitar per comentar-li algunes de les mancances que afecten la nostra muntanya, que en bona part ja coneix, i sobre les que s’està actuant. Ens preocupa especialment una torre elèctrica situada a tocar de Torribera, que en repetides ocasions i per averia, se n’incendia la part més alta. Li remarquem també la importància d’ampliar la protecció de les finques particulars que són al voltant del Parc que “de facto” ja en formen part- per garantir el seu futur i evitar possibles operacions especulatives. Per la seva part, ens informa que tenen prevista la repoblació amb freixes a la part baixa del Torrent de les Bruixes i l’arranjament d’algunes fonts. MANTENIMENT DEL TORRENT I VOLTANTS Altrament, seguim amb les tasques de manteniment de camins, poda i neteja a tot el nostre àmbit de treball. Com sempre, ens hi trobareu cada dissabte per millorar aquest privilegiat i estimat espai de la nostra ciutat. Hi sereu benvinguts!
G rup Infantil Aquest any el GICEP és més supervivent que mai! RUTA CIRCULAR El curs s’iniciava el dia 7 d’octubre amb una atrevida ruta circular a la comarca del Baix Llobregat, que començava a Molins de Rei, travessava El Papiol i acabava a la primera localitat. A aquesta sortida van assistir l’impressionant xifra de 41 infants, dels quals alguns eren nous. En la darrera part de l’excursió vam aturar-nos a la vora d’una riera, on vam realitzar diverses dinàmiques amb l’objectiu que infants i monitors ens coneguéssim millor.
Camp
aments
PRIMERS CAMPAMENTS! Si la primera excursió va ser tot un èxit, el que s’aproximava no ens decebria... Van arribar els primers campaments! La incertesa que generava aquesta nova proposta va esfumar-se tan bon punt vam arribar a Cardedeu, a Can Puigoriol. Els infants van participar satisfactòriament en el muntatge de les tendes, i molts d’ells van gaudir de la seva primera experiència acampant a l’aire lliure. Els primers campaments del GICEP van donar a conèixer els nous noms grupals: Ara els petits són Vent, els mitjans passen a ser Terra, els grans es transformen en Foc i els joves esdevenen Aigua. No podem oblidar-nos de les nostres pre-monitores, que a partir d’ara seran conegudes com a Energia. Allà també vam fer diferents activitats relacionades amb el Dia Universal dels Drets dels Infants, com ara una petita representació teatral de diversos drets i un debat de reflexió. Especialment divertit va ser el joc de nit, en què els monitors esdevinguérem animals amagats al bosc i els infants havien d’identificar-nos per els nostres sorolls. L’endemà, després de dinar, vam procedir a recollir les tendes en famílies i tot seguit, vam iniciar la tornada a casa. El curs va continuar i va arribar l’esperat Dia de l’Amic! Aquest any, a diferència dels anteriors on - 24 -
Dia de
t
l’amista
Text: Andrea Vilar i Guillem Hidalgo. - Fotos: Monitors/es del GICEP
es realitzaven una sèrie d’activitats a la plaça de la Vila, vam decidir fer una excursió a Canyet perquè els infants, acompanyats pels seus amics convidats, poguessin copsar el vertader esperit excursionista del Puig. Finalment, aquest 17 de desembre el GICEP va participar, com cada any, en l’Esmorzar Ibèric del CEP, revitalitzat i ple d’il·lusió. A l’acabada, es va procedir a realitzar la cerimònia de l’Amiga invisible. Com podeu veure, al GICEP ens ho hem passat d’allò més bé en aquest primer trimestre. Tot i així, podem garantir que el proper serà encara millor. T’ho vols perdre? - 25 -
A ula camina
Sant Jeroni i Sant Climent Text: Antonio Enrique
E
De Sant Climent al dolmen d'en Genís
Foto: Antonio Enrique
l dimarts 21 de novembre vam fer un altre recorregut dels molts que té la Serralada de Marina. Vam sortir de la Plaça de la Vila pels carrers de Sant Carles, Sant Jeroni, Prat de la Riba, Parc de la Bastida i Monestir de Sant Jeroni, on ens vam aturar per recuperar forces amb entrepans i un gotet de vi. Després vàrem seguir camí cap a l’ermita de Sant Climent, i començàrem a baixar per la Font de la Bóta, Torrent de les Bruixes i Ramon Berenguer, fins arribar al Parc d’Europa. Va estar un matí molt agradable, pel bon temps i per la companyia.
Serralada de Marina
A
Planell de les alzines
Foto: Antonio Enrique - 26 -
Text: Guzmana Santiago
vui, 17 d’octubre de 2017, caminant en companyia, he descobert algunes coses de Santa Coloma que no sabia que existien, tot i que ja fa cinquanta-dos anys que visc en aquesta ciutat. Però sobretot, vull destacar el grup de joves amb molts anys, molt marxosos i amb molts quilòmetres al damunt, que ha estat molt agradable conèixer-los; espero gaudir de la seva companyia en el futur. Aquest grup m’ha ensenyat coses que fins ara desconeixia, com per exemple, el funicular que hi ha a Can Franquesa i les rutes per les muntanyes dels voltants de Santa Coloma, amb unes vistes envejables i una natura meravellosa. Però vull remarcar, per damunt de tot, la companyonia que hi ha entre tots. I jo, que només coneixia una persona -gràcies Mercedes-, m’he sentit una més del grup. En aquests moments de la meva vida, l’experiència ha estat molt reconfortant. Una salutació molt afectuosa per a tots.
A ula d’extensió universitària
Text: MG i FLR
Inici del curs acadèmic 2017 -2018
A
mb la presència del Tinent d’Alcalde Executiu de l’Àrea d’Educació, Drets Socials, Infància, Joventut i Esports, Diego Arroyo, de la Vice-rectora de la Universitat Pompeu Fabra, Mònica Figueras, la secretària de l’Associació d’Aules de Catalunya, Carmen Andreu, i del President del Centre Excursionista Puigcastellar, Albert Noguera, el passat 4 d’octubre es va iniciar el curs 2017 / 2018. La sala de conferències de la Biblioteca de Singuerlín va acollir l’acte. La professora Victòria Medina, Dra. en Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia per la UB, impartí la primera classe, a la qual hi van assistir uns cent alumnes. La classe, amb el títol d’ “Arqueologia urbana - Barcelona sota terra”, es va centrar en les troballes dels orígens poblacionals urbans, fent especial esment en el cas del subsòl de Barcelona, i que ens aclareixen moltes de les incògnites del nostre passat.
Sessió Inici del curs
Fent un petit resum del contingut de la classe, podem dir que l’arqueologia urbana es basa a vegades en troballes casuals, com va passar després de l’atemptat a les torres bessones de Nova York, on aparegueren restes d’un vaixell del segle XVIII. Altres vegades es troben a partir de documents conservats o indicis, com en el cas de les muralles de Barcelona, on hi trobem restes visibles en alguns punts de la ciutat, fins i tot sota els lleons de l’estàtua a Colom... El Born és
PROGRAMA DEL 2n TRIMESTRE
- 27 -
Foto: Antonio Enrique
un exemple de treballs arqueològics museïtzats, que ens donen una idea molt completa de la història de Barcelona des de l’època romana fins a principis del segle XVIII, en què la zona fou enderrocada per ordre de Felip V. Un altre exemple a mig camí entre els treballs arqueològics que s’hi fan cada estiu i la museïtzació el trobem en el nostre poblat ibèric del Puig Castellar, al cim del Turó del Pollo. En definitiva, la primera classe del curs va estar summament interessant.
A ula
Tertulia literària
Text: Roser Martí Fotografia: Manel Garrido l passat novembre la secció de Tertúlia Literària de l’Aula va celebrar las ja habituals tertúlies, aquesta vegada a la Biblioteca Central. El grup, encapçalat per la Roser Martí, va comentar el llibre CAROLUS-REX, de Ramón J. Sender. En aquesta novel·la, Sender ens narra la relació del rei Carles II i la seva primera esposa, Maria Lluïsa d’Orléans. A través d’aquest fil ens descobreix com era la monarquia hispànica del moment. Carles II va ser el darrer rei de la dinastia dels Habsburg: Felip III, Felip IV i Carles II van portar al poble a la més estricta misèria.
E
Carles II, tant en el seu físic com en la seva personalitat era el resultat genètic de la consanguinitat que durant generacions havien concorregut en aquesta família. Sender descriu una Espanya sense
S ardanes
govern, arbitrària, on la Inquisició i les supersticions hi tenien el terreny abonat. Literàriament no és una gran novel·la, però la seva lectura val la pena, ja que ens fa reflexionar sobre l’època i ens anima a indagar més sobre aquesta.
Text i fotos: Joan Llagostera
Activitats sardanistes XXX APLEC DE LA SARDANA A TOSSA L’anada a l’Aplec de Tossa de Mar del 8 d’octubre, en un agradable diumenge de tardor, va ser una bona oportunitat per voltar pels carrers de la vila sense el brogit dels dies d’estiu, gaudir-ne tranquil·lament, pujar muralla endins fins el far per apreciar les magnífiques vistes del mar i la població que s’estenen als seus peus i, principal objectiu de l’excursió, participar en el XXX Aplec de la Sardana, en el que la rotllana que es va formar amb la nostra gent va classificar-se en sisè lloc -d’un total de catorze- en el concurs de colles improvisades celebrat a l’acollidor indret del passeig de Mn. Cinto Verdaguer, recinte de l’aplec.
Aplec de Tossa de Mar
NOU CURSET DE SARDANES El 4 de novembre s’inicià al local del CEP el nou curset per aprendre i perfeccionar el coneixement del ball i la història de la sardana, que imparteixen monitors de la Colla Laietans i que es va desenvolupant els - 28 -
dissabtes al matí de 10:30 a 12:00 h, amb una bona quantitat de participants, aplicats i entusiastes. ASSEMBLEES DE SOCIS Les assemblees de socis de les dues entitats, Patronat i Amics, celebrades
S ardanes
El grup de Santa Coloma a l’Aplec de Tossa de Mar
el 25 de novembre, van comptar amb l’escalf d’un reduït nombre d’assistents, als qui agraïm la voluntat d’acompanyar-nos, ja que ni aquesta anual oportunitat de posarnos al dia, expressar queixes i suggeriments sempre útils per a la bona marxa, ni el pica-pica de cortesia, no semblen suficients atractius per convidar a passar una estoneta junts. Per això demanem a socis i sòcies que, en el dinar-ball de Ca n’Armengol, que enguany serà el 25 de febrer, aprofiteu per manifestar les vostres opinions. AUDICIÓ DE FESTA MAJOR D’HIVERN Hem acomiadat el 2017 amb l’audició de la Festa Major de Santa Coloma, amb la Cobla Contemporània, el 31 de desembre a les 12 del migdia, a la plaça de la Vila. Ha estat un èxit espectacular, donat que a la primera sardana la plaça ja era plena, amb gran nombre de rotllanes ballant. Amb un repertori de qualitat, va atraure sardanistes d’arreu, que acompanyats per les animacions de la Contemporània -que mai en falten-,
van poder celebrar amb la gent de casa la festa del Cap d’Any, que clou la commemoració del bicentenari del naixement de Pep Ventura, en honor del qual es va incloure la seva composició “El cant dels ocells”. Al final de l’Audició la cobla ens va regalar unes tirades de “La Santa Espina” i un galop de sortida, detalls que agraïm de tot cor. ACTIVITATS PREVISTES *El Concert d’Hivern del 2018 serà en
dissabte, el 27 de gener a les 7 del vespre al Teatre Sagarra, amb un espectacle amb músiques diverses de cançons populars i cinema, a càrrec de la Cobla Contemporània. *I ja entrats de ple en l’any vinent, el 4 de març, la Cobla Ciutat de Girona ens interpretarà les sardanes que programarem amb motiu del dia de les dones. Això serà a les 12 a la plaça de la Vila. No hi falteu!
Audició de la Festa Major d’hivern de la Pl. la Vila - 29 -
R etalls d’història local
Segle XV: La guerra civil catalana a Santa Coloma de Gramenet
N
omés 50 anys després de la construcció del monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a la població de Santa Coloma de Gramenet, -fundada el segle XI al voltant de l’església de Sant Josep Oriol- hi havia una forta oposició a les tropes del rei d’Aragó Joan II, pare de Ferran el Catòlic. Els pobladors de la Santa Coloma del segle XV van participar en la Guerra Civil Catalana presentant una forta batalla ofensiva el 26 de novembre de 1471. En aquells anys, el camp català, despoblat per l’emigració a les ciutats i per l’alta mortaldat causada per la pesta negra, es va alçar contra els “mals usos”, un conjunt de gravàmens, servituds i subordinació humiliant cap al senyor feudal. A Catalunya, els remences eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva, i no podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor. La redempció o remença era la taxa que havien de pagar i que també afectava als fills, una condició hereditària. El rei Joan II donava suport interessat a les reivindicacions remences, per debilitar als senyors feudals.
La guerra civil catalana s. XV
d’una part, i les institucions catalanes del Consell del Principat (Diputació del General i Consell de Cent) de l’altra, per tal de tenir el control polític del Principat de Catalunya. La mort de Carles de Viana –protegit de Catalunya i enfrontat amb el seu pare Joan II- serà l’excusa per iniciar un enfrontament que es venia covant des del seu predecessor Alfons el Magnànim. La batalla de Santa Coloma de Gramenet, o de Torre Balldovina, va
ser un combat lliurat el 26 de novembre de 1471 entre el bàndol reialista de Joan II d’Aragó i el bàndol antireialista, amb la Diputació del General de Catalunya al capdavant, a les proximitats de la torre. Aquell mes, Joan II va conquerir la fortalesa de la torre Balldovina amb un contingent fidel. El príncep Ferran, fill del monarca i futur rei Catòlic, va fer presoners a 30 cavallers i els tenia captius a la torre. La Generalitat hi va enviar 150 cavallers i 4.000 soldats per alliberar-los. Encapçalats pel Capità
La societat catalana es va dividir entre partidaris i detractors del rei. Entre els partidaris hi trobem els barons de la cort, els mercaders i artesans de la Busca de la ciutat de Barcelona, i els pagesos de remença. Entre els detractors trobem els barons i cavallers feudals, l’església i els integrants de la Biga. Així doncs, la Guerra Civil catalana (1462-1472) és l’enfrontament armat entre Joan II d’Aragó i els remences Torre Balldovina i can Jané anys 20 - 30 -
Foto: Pau Guinart Serra
Text: Adrià Aleix Ballesté I Ferran López
Torre Ballldovina i Can Jané
General de l’exèrcit de Barcelona, Jacobo Galioto, hi havia aristòcrates, oligarques barcelonins i antics vassalls de Manaut de Guerra i Francesc i Joanot de Santjust, del bàndol barceloní de la Biga. El bàndol reialista fou encapçalat per Alfons d’Aragó, fill il·legítim de Joan II. La batalla, una carnisseria, és coneguda com “la destrossa de Santa Coloma”. Joan II va obtenir el triomf, representant un gran èxit per al monarca. Els antireialistes van ser derrotats severament; això va significar el preludi de la seva capitulació, i l’any següent es va posar fi a la guerra. La victòria reialista s’atribueix a Alfons d’Aragó, lluitant i encoratjant els seus soldats. A la batalla hi va morir el batlle de Begues, i van ser fets presoners al voltant de dos mil soldats, entre ells el mateix Galioto.
Placa pels Remences, Amer - 31 -
Joan II d’Aragó
Text: Ferran López Fotos: Josep Pitarque i Josep Mª Rosset
V ida del CEP
Fotograma del video
Projecció del video “Wake up Europa! viatge a Brussel·les”
E
l passat 11 de gener, el CEP va acollir la projecció del vídeo “WAKE UP EUROPA! VIATGE A BRUSSEL·LES”. Aquest documental, elaborat per Gramenet.tv, es un recull de les vivències de més d’un centenar de colomencs a la capital d’Europa, i també un bon document d’un dels episodis més rellevants del independentisme polític actual, en el que molts milers de catalans van portar a Brussel·les, massivament i pacífica, els seus anhels de llibertat i democràcia, sent l’admiració de molts pobles d’arreu del mon. Les més de cinquanta persones que omplíem la sala del CEP varen fruir d’unes imatges que traslluïen, sense cap mena de dubte, com el dia 7 de desembre de 2017 va estar un dels dies mes significatius en la ja llarga llista de dates històriques de Catalunya. Potser, juntament amb la de l’1 d’octubre anterior, la que ha internacionalitzat mes el “cas català”. Després de la projecció, la Marta
Vallverdú ens va fer un emotiu resum de les vivències col·lectives viscudes en aquell viatge, i a continuació, en Manel Galgo, va oferir-nos una visió a vol d’ocell sobre les contradiccions de la Comunitat Europea, contradiccions entre els seus
Projecció del video al CEP - 32 -
objectius fundacionals i la realitat del club d’estats en que s’ha convertit avui. Finalment, una bona participació del nombrós públic assistent va cloure un senzill acte curull d’emocions i esperances.
F
Text: ANC
Cotxa fumada Cast.: Colirojo Tizón Científic: Phoenicurus ochruros
auna i flora
L
a cotxa fumada és un ocell passeriforme, de la família dels túrdids, que viu en ambients rocallosos, però que també podem observar fàcilment en qualsevol poble o ciutat. És molt present als mesos d’hivern, amb l’arribada de migradors del centre i nord d’Europa. De fet, a Santa Coloma són fàcils d'observar, ja que són força confiats i passen moltes estones saltironejant al terra. El seu aspecte grisenc o com fumat i la seva cua de color rovell-vermellós fan que sigui un ocell molt fàcil de reconèixer. El seu reclam és tac! tac! tac! com el soroll que fan dues pedres al picar entre elles, o de bosses rebregades; tot i així, el cant és força melodiós. Per alimentar-se, guaita des d’un punt enlairat, tot esperant caçar coleòpters, formigues, papallones, larves, petites aranyes i fins i tot cargols. També menja fruits i glans. Fa niu als forats dels edificis o als roquissars, on ponen uns cinc ous.
La carbassa Text: Pepi
L
a Carbassa és una verdura dolça, plena de minerals i vitamines i amb unes propietats terapèutiques molt interessants. Sembla ser que es va començar a conrear a l’Àsia i que d’allà va passar a Amèrica. Al segle XV els espanyols la van introduir a Europa. PROPIETATS NUTRICIONALS : Conté un 90% d’aigua, poques calories, hidrats de carboni i molta fibra, vitamines A i C i quantitats elevades de vitamines E, B1, B2, B3 i B6. És rica en potassi, calci, magnesi, ferro, cobalt, bor i zenc. També conté àcid fòlic, betacarotens (responsables del seu color taronja) i diversos àcids com el linoleic, aspàrtic, oleic, palmític i alguns aminoàcids. EFECTES SOBRE L’ORGANISME: La carbassa és útil en casos d’èczemes i edemes, ajuda a regular el sucre a la sang i beneficia el pàncrees, bona doncs en casos de diabetis i
hipoglucèmia. A les persones amb tendència a fer mocs -en especial els nens i nenes que prenen llet de vaca-, les ajuda a expectorar. No substitueix cap medicament, però en alguns casos millora lleugerament els quadres d’asma, i les seves llavors són molt efectives contra el cucs intestinals, les quals també ajuden al tractament de la hiperplàsia de pròstata i contra la irritació de la bufeta. ALGUNES PROPIETATS MÉS DESTACADES DE LA CARBASSA : Anticancerígena. Diürètica, depurativa i lleugerament laxant. Sistema immunològic: forma anticossos i produeix glòbuls blancs i vermells. - 33 -
Millora la visió, pel seu contingut en betacaroté (vitamina A). Es bona per l’aparell digestiu i protegeix l’estómac de l’acidesa i la gastritis. VARIETATS : Hi ha més de vuit-centes seixanta varietats de carbasses. A Catalunya, les més conegudes són la clàssica carbassa de rabequet i la carbassa de violí (a la foto), en forma de cacauet. Escolliu-ne sempre exemplars ferms i amb la pell intacta. Les varietats d’hivern tenen menys aigua i la pell gruixuda, i es conserven millor. Les d’estiu poseu-les a la nevera dins un recipient o bossa perforada.
m irador Cesc, “Humor” recuperat Torna a estar de moda l’humor polític. L’actualitat, com sempre, mana. Campen els acudits i els vídeos per les vastes xarxes dels mitjans tecnològics. I entre material de nova creació, una vinyeta d’en Cesc, recuperada de fa molts anys, torna a posar el dit a la nafra. Cesc ara seria centenari. Francesc Vila i Rufas (1917-2006), va ser un ninotaire, com ell mateix es definia, que amb dibuix de traç ben marcat i poques paraules –de vegades cap- feia tot un diagnòstic, tot un article d’opinió. Durant molts anys, el seu treball ( no de tira, on es pot desenvolupar més la idea, sinó de vinyeta única, a l’estil també de Perich ) va aparèixer en portada de diaris catalans molt influents (Tele/eXprés, El Correo Catalán, Avui) i en importants revistes de caire molt divers (Por Favor, Gaceta Ilustrada, Mundo, Serra d’Or, Tele/Estel, El Jueves, Cavall Fort, París-Match...) També era un excel·lent cartellista: la Setmana del Llibre, el Saló Nàutic... Era dur i tendre alhora, crític i reflexiu. No feia riure, somriure com a molt, i sobretot feia pensar. Potser us ha arribat el seu “acudit” repescat: mentre un despenja el cartell on es demana “català a l’escola” un altre aconsella que no el llencin dient “no fos cas que d’aquí a uns quants anys ens tornés a fer falta”. Al febrer del 1976, el fotògraf José Juan Pastor i jo vam anar a fer-li una entrevista per Grama. Al final, ens va fer un dibuix per a cada un: ràpid, precís, d’un sol cop. El meu em va sorprendre. Esperava un d’aquells de senyals de trànsit amb missatge -les “sagetes de la vida”, una de les seves especialitats- o un nen fent una pregunta incòmoda ... i em va fer una de les seves vinyetes mudes: un guàrdia civil dels de llavors, amb tricorni, que sembla emergir per la part baixa del foli.
Agustina Rico
Plou al Torrent
Fumando espero
Plou. Cau mansament una cortina d’aigua o bé es precipita, breu i furiosa, sobre un territori ben delimitat. De seguida, potser qüestió de minuts, arriba un informe breu i precís de com aquesta pluja ha estès la seva mà, gairebé sempre suau i benigna, pel Torrent de les Bruixes. El missatge pot dir:” Ahir dissabte van caure 17 l/m2. És el 6è episodi de pluja de l’estiu, i el 15è d’enguany. Els arbrets que hem plantat les dues darreres setmanes ja han estat regats tres vegades per St Pere, i així els va: estan preciosos, i fins i tot alguns ja tenen nous brots.”O bé: “Entre dimecres i dijous van caure 85 l/m2 al Torrent de les Bruixes: tot un senyor temporal de tardor, el primer de la temporada.” I l’alegria s’estén en consideracions, amb exemples clars, sobre la fortuna hídrica del Torrent en comparació amb la minva d’aigua generalitzada que es manifesta en fonts i voltants. I tot seguit, s’hi va per feina: “ El que toca és aprofitar l’aigua al màxim: fer i mantenir “olles” ben grans per als arbres, dur-hi els reguerots per al manteniment de camins i pistes forestals. Entre la cura del tresor hidràulic i el control dels arbustos piròfits (que esclaten en cas de foc, quan hem tingut 22 incendis en 31 estius), ja tenim el programa fet”. De vegades, s’hi anuncia la realització de tasques tècniques molt necessàries: “Jornada de Treball: continuar l’anella de prevenció del foc per sota del Planell de les Alzines, avantsala del Poblat Ibèric.” Enmig de la pila de missatges d’altres caires, s’agraeix aquesta alenada fresca del “parte” meteorològic del Torrent que ens fa arribar en Pep, un dels bruixots. Apressats, ocupats, atrapats en la nostra pròpia roda, molts no estem gaire al cas de la roda de les estacions ni de com les viu la natura que ens és més propera. Sort dels bruixots i amics que tenen cura, generosa i constant, d’aquest jardí de tots. Gràcies per aquests WhatsApps perfumats de terra mullada.
M’he assabentat per casualitat, com acostuma a passar, que un dels autors de la cançó Fumando espero era de Santa Coloma. I buscant, buscant, es troben informacions col·laterals que tenen la seva gràcia i el seu significat històric. La música de la cançó és de Joan Viladomat i Massanes, compositor i professor manlleuenc establert a Barcelona. El seu germà Josep també era artista, escultor, autor d’obres realistes molt conegudes ubicades a espais públics. Entre altres, a Barcelona hi ha La puntaire (a Montjuïc), i Dona amb nen i flautí (dins el conjunt de la Plaça de Catalunya), Pau Casals tocant (prop del Turó Parc), La República (originàriament coronant el monument a Pi i Margall al Cinc d’Oros de Passeig de Gràcia-Diagonal i recuperada a Nou Barris) i l’estàtua eqüestre del General Franco (Castell de Montjuïc, actualment retirada). La lletra del Fumando… era de Félix Garzo, nom artístic d’Antoni Josep Gayà Cardús, periodista, llibretista de sarsueles, operetes i revistes musicals, i lletrista de cançons. Segons la Viquipèdia, nasqué a Santa Coloma de Gramenet però no hi consta l’any. Segons una pàgina de Móra d’Ebre, amb més informació, la família s’instal·là a la població i allà va viure la seva infantesa l’Antoni Josep (no queda clar si hi va néixer o hi va arribar molt petit). Ja casat, va viure a Sta. Coloma i treballava al “mundillo” musical de Barcelona. Segur que en Miquelet (Miquel Saladrigas), bon coneixedor del teatre barceloní d’abans i després de la guerra, en trauria l’aigua clara de tot plegat i en sabria mil anècdotes. Popularitzat per Sarita Montiel, el bolero/tango Fumando espero ha quedat per a la història com una cançó de forta càrrega eròtica, tot i censurat, ja que la postguerra no admetia la lletra completa, la dels anys 20, més llarga i de més voltatge. La cantava llavors Ramoncita Rovira, una noia lleidatana que havia vingut a servir a Barcelona i va passar de minyona a cupletista; tota una estrella del Paral·lel. La mateixa que popularitzà una tendra cançó de bressol, La Mare (recuperada per Dyango, qui la té com a cançó preferida) i el Tango de la Cocaïna, impensable en una altra època. Coses d’aquells anys 20, recuperades pel Youtube.
- 34 -
a genda La foto retrobada
PROPERES ACTIVITATS Octubre ‐ abril 2018 GENER
Dissabte 20: -Secció de Cultura: Sortida matinal al Museu Caixa-Fòrum, de Barcelona. Dijous 25: -Aula Universitària de la Gent Gran: Tertúlia literària. Dissabte 27: -Patronat Pro-aplec i Amics de la Sardana: Concert d’hivern al teatre Segarra. Espectacle de músiques populars i de cinema, amb la Cobla Contemporània. -Vida del Centre: Assemblea anual. Eleccions a la presidència i al secretariat. Diumenge 28: -Orfeó Tanit: Concert d’hivern, a l’Auditori Can Roig i Torres.
FEBRER
Dissabte 3: -Secció de Cultura: Matinal cultural al Museu d’Història de Barcelona. Dijous 15: -Aula Universitària de la Gent Gran: Sortida cultural al Museu de Badalona. Dijous 22: -Aula Universitària de la Gent Gran: Tertúlia literària. Diumenge 25: -Patronat Pro-aplec i Amics de la Sardana: Dinar-ball a Ca n’Armengol, amb el Duet Dominó. Dimarts 27: -L’Aula camina: lloc a determinar.
Cabana feta i utilitzada pels voluntaris del CEP al poblat Ibèric del Puig Castellar cap a mitjans dels 70 per aixoplugar-se de la pluja. Ja aleshores, els voluntaris feien tasques de guàrdia, guia i manteniment del jaciment. Estació Meteorològica del Centre Excursionista Puigcastellar 233 A Conca del Besòs - Plaça de la Vila - Santa Coloma de Gramenet
TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMES Tercer Trimestre 2017
MARÇ
Diumenge 4: -Patronat Pro-aplec i Amics de la Sardana: Audició amb motiu del Dia de la Dona. Plaça de la Vila, 12:00 h. Dijous 15:-Aula Universitària de la Gent Gran: Teatre llegit. “El malalt imaginari”, de Molière. Dimarts 20: -L’Aula camina: lloc a determinar. Dijous 22: -Aula Universitària de la Gent Gran: Tertúlia literària. Dissabte a determinar: -Secció de Cultura: Visita guiada a l’Ajuntament de Barcelona.
ABRIL Mitjanes
Mínima
Màxima
màximes 26,1º
Octubre
31,6º dia 3
11,8º dia 24
Novembre
25º dia 2
2,8º dia 30
Desembre
22º dia 30
2,1º dia 3
mínimes 15,6º
º
màximes 19,3º mínimes 8,1º màximes 14,1º mínimes 5,5º
Dies de pluja
Total litres
Octubre
4
102,3 litres
Novembre
2
18 litres
Desembre
2
4,9litres
º º
Total dies pluja: 8 Total trimestre: 125,2 l.
Web del CEP:
www.puigcastellar.cat - 35 -
Diumenge 8: -Patronat Pro-aplec i Amics de la Sardana: Sortida a l’Aplec de Breda. Dimarts 10: -Secció de Cultura: Conferència: El recinte de Torribera, la Mancomunitat de Catalunya i Enric Prat de la Riba, a càrrec de Ramon Alquézar, catedràtic de la Universitat de Barcelona. Dissabte 14: -Secció de Cultura: Visita al recinte de Torribera, als Servei de Rehabilitació, Ecometròpoli i Facultat de Nutrició, Salut i Hostaleria. Diumenge 15: -Patronat Pro-aplec i Amics de la Sardana: “Vencimiento del dragón”, col·laboració amb la Casa de Aragón, per la festivitat de Sant Jordi, a la plaça Pau Casals. Diumenge 23: -Patronat Pro-aplec i Amics de la Sardana: Audició de sardanes, 19:00 h, a la plaça de la Vila, amb la Cobla Premià. Notes: • El calendari d’activitats de la secció de Muntanya el trobareu a la pàgina 9 • Les classes de l’Aula Universitària de la Gent Gran, les podeu consultar a la pàgina 27
BUTLLETÍ NÚM 134 · 1er Trimestre 2018 · HIVERN · SANTA COLOMA DE GRAMENET