Issuu

BUTLLETÍ NÚM 147 · Tardor - Hivern · 2021 · SANTA COLOMA DE GRAMENET

Sumari Muntanya

Senders

Cel obert

6-7

Vida del Centre

8-10

Ciutat

11-13

Cultura

14-15

Grup infantil

Col·lectiu ciutadà

Sardanes

20-21

Aula universitària

22-23

Orfeó Tanit

Fauna i flora

Mirador

Foto retrobada

Calendari d’actes, 75 anys

BUTLLETÍ núm. 147 Centre Excursionista Puigcastellar Dipòsit Legal: B-33928-94 Impressió i composició: Impremta Varela Disseny i maquetació: Quim Varela Direcció: Ferran López Equip de redacció: Albert Noguera Agustina Rico Climent Prieto Pepita P. Valls Roser Vicente Xavi Padró Seu local: C/ Sant Josep, 20 08922 Santa Coloma de Gramenet

Tel. 93 385 99 41 A/e:puigcastellar@puigcastellar.cat

www.puigcastellar.cat Nota: El CEP no comparteix necessàriament les opinions exposades per aquells que signen els articles d'aquest butlletí.

Portada: Camí de Can Mas, obert Foto: Ferran López

e ditorial El nou curs: celebrem els 75 anys del CEP

om ja sabreu, aquesta tardor de 2021 el Centre compleix 75 anys d’activitat ininterrompuda. La impossibilitat de preveure’n la programació i el calendari de les activitats, ha afectat en el darrer any l’organització de moltes entitats, i en el nostre cas vam decidir que, davant les incerteses que provoca la pandèmia, els actes del 75 aniversari s’iniciessin el mes de novembre de 2021, quan en situació de normalitat els actes els haguéssim iniciat del 2020 a novembre de 2021. Per tant, fem la celebració amb els 75 anys complerts. Després de 75 anys de vida, avui continua essent una entitat que podríem dir-ne familiar, en què la majoria ens coneixem, on hi trobem famílies en què avis, fills i néts en són socis, i on cada any, durant l'assemblea de l'entitat reconeixem i agraïm als socis la seva fidelitat al llarg de 60, 50 i 25 anys. Però tot i aquestes particularitats el CEP és transversal, amb varietat de seccions, des de la més esportiva, com la de Muntanya, a les més culturals, com les de Sardanes, l’Aula d’Extensió Universitària, Cultura... o el Col·lectiu Ciutadà, que s'ocupa del medi ambient i la reforestació de la nostra muntanya... o els més menuts del Grup Infantil, dirigit per joves monitors que fan una feina excel·lent per l'educació en el lleure i d'iniciació en l'excursionisme. És una entitat “polièdrica”, on cada secció té el seu lloc i la seva veu. Tanmateix, som una entitat oberta i abocada al dia a dia del què passa a la nostra ciutat, a Catalunya i al món, amb vocació d’incidir en la societat. També volem mantenir la relació amb tots els socis, no només amb els que participen directament en les activitats; per això disposem d'una revista trimestral on en 40 pàgines s'expliquen la vida i activitats del CEP. Tanmateix disposem d'una bona pàgina web, on volem incidir més en les xarxes socials. Una de les preocupacions fonamentals de tota entitat és la de tenir una situació econòmica sanejada i autofinançada... aquest és un dels aspectes al qual cal fer-hi front, ja que la situació de pandèmia durant dos anys ha provocat que no s’hagin fet socis nous. Si s’hi afegeix l’ajustada quota de soci i que cada vegada són més minses les subvencions de l'administració, l’economia de l’entitat se’n ressent força... Tot i que som austers en la despesa, el fet de disposar d'un local propi és un privilegi, però també genera moltes despeses corrents, sobretot en consum elèctric, IBI, etc... que cal afrontar. Aquestes, i altres noves situacions però, les sabrem resoldre amb participació de tothom. Iniciem doncs aquesta tardor els actes de celebració dels 75 anys del CEP, amb el desig d’una represa que sigui definitiva. Fem-ho bé i amb responsabilitat, tot seguint les indicacions de les autoritats sanitàries, però sense por a tornar a ser com érem i recuperant assenyadament el temps perdut. Bon aniversari!! Us convidem a participar de les activitats que s’organitzin al llarg de l’any i de les que en tindreu una puntual informació. -3-

m untanya

Berguedà i Solsonès Text: Ramon Jordàn

Pujant a la Torre de Cadí. Al fons, el Pedraforca.

nguany, les colònies del grup de Muntavis, els coneguts veterans del Centre, hem volgut recórrer aquestes dues comarques. Malauradament, després de moltes setmanes sense ploure, la pluja es va concentrar entre el 15 i el 21 de juny, els dies que havíem programat per la molt esperada sortida de cada any. Sortírem de Santa Coloma el dia 15 de juny, i després de 134 km. arribarem al Pla de Busa per enfilarnos directament cap al Cogul. A la tarda ens vam instal·lar a Cal Mosqueta, un allotjament rural de Guixers, prop de Sant Llorenç de Morunys, molt complert i aconsellable pel bon tracte i atencions dels seus propietaris. Com hem dit abans, el primer dia, sense pluja i amb sol esplèndid, vàrem coronar el Cogul, de 1525 m., a la Serra de Busa. El dia següent vam assolir el Pedró dels 4 Batlles, de 2388 m. al Port del Comte, i el darrer dia la Gallina Pelada, de 2322 m. a la Serra d’Ensija. El també programat Cap

Foto: Ferran López.

d’Urdet, de 2240 m., a la Serra del Verd, el vàrem abandonar a pocs metres del cim per la intensa boira i pluja. El mateix va passar a la Torre del Cadí, de 2561 m. després d’haver vençut un fort desnivell fins arribar als 2200 m., en què la gran cortina d’aigua que veiem apropar-se ens va agafar de ple, fen-nos tornar als cotxes que teníem al coll de Jovell, tot pensant que un abandó a temps sempre és una victòria. A la tarda del dia 18 ens traslladàrem al Càmping Cadí Vacances de Gósol, on teníem reservats dos bungalows per passar-hi els darrers dies. Càmping aquest que per les seves grans dimensions no el fa massa recomanable en plenes vacances d’estiu. El dia que teníem reservat a turisme volem visitar el Pont Cabradis, pont natural sobre el riu Aigua de Valls, de 20 m. de llargada, un pont que per la seva peculiaritat i situació el fa mereixedor d’una turística excursió. El vam decidir agafar per la seva marge esquerra, des de Feners, i -4-

aquesta no va ser una bona decisió: el fort pendent, molt moll i relliscós, equipat amb cordes fixes en molts dels pitjors trams, ens portà finalment al riu, que no vam poder creuar per la gran crescuda del seu cabal. Una vegada més les pluges de la setmana ens van fer tornar enrere. Teníem també programada la Gran Diagonal, al Pollegó inferior del Pedraforca, però la contínua pluja dels dies anteriors no feia aconsellable la seva grimpada i ens conformàrem mirant-la des de la Gallina Pelada, tot pensant que hi tornarem per recórrer-la. Aquest any, l’equip el formem Ferran López, Rafel Trias, Pedro Sancho, Rafa Lorenzo, Manel Galgo, Josep Torrent, Salvador Valent, Helios Chavarria i jo. Com sempre, la bona relació i harmonia han estat la millor companyia, fins i tot després de tantes hores de tertúlia protegits de la pluja. Cal dir que tots nosaltres som fidels seguidors de la filosofia que anomeno de les “tres H”: L’honestedat, la humilitat i la humanitat.

Text i foto: David Buils

enders

Vallcàrquera

rimera sortida oficial de muntanya al Centre desprès de l’aturada per la pandèmia; la proposa senderisme per mitjans de maig, i comencem amb una sortida fàcil i molt bonica. Anem al Figaró en tren i en cotxe, i ens trobem al final del poble, a la banda esquerra del riu. Allà on comença la vall de Vallcàrquera i la ruta dels arbres del Figaró. Pugem per la pista i ens aturem a la font de la Noguera Punxeguda per esmorzar. Seguim amunt i admirem l’entorn ombrívol i molt agradable en aquesta època de l’any. A mida que pugem, passem per la font del Molí i la font dels Castanyers. Mentre seguim pujant s’eixampla la pista tot deixant la ruta dels Arbres, i seguim pel PR C-33 que porta cap a la Garriga, on ens toca més el sol. Agafem un caminet que ens apropa a la Creu de can Plans. Aquí fem un tram d’anada i tornada fins a Sant Cristòfol de

Monteugues, on mengem alguna cosa ben distribuïts pel prat, aprofitant el moment per intercanviar impressions. Un cop hem tornat a la creu, ens dirigint cap a can Plans, des d’on baixem per pista cap al nucli urbà del

-5-

Figaró, que des de dalt presenta una arquitectura modernista molt vistosa, diferent de la del nivell del carrer principal, l’únic que acostumem a passar. Ens acomiadem contents d’haver-nos tornat a veure.

C el obert

Nota de la redacció

El camí de Can Mas, reobert al pas de persones

El camí de Can Mas, agradable ambient i molt transitat

egons ens i n fo r m a l’Ajuntament de Badalona en nota de premsa, el passat 28 de juliol l’Ajuntament va procedir a l'obertura definitiva del camí de Can Mas. Aquest camí, pel que també passa el GR 92, havia tingut ús públic des de fa més de 50 anys, fins que es va tallar el passat mes de desembre sense permís municipal. Davant

Foto: Ferran López

d’aquesta situació, l’Ajuntament de Badalona ha seguit el procés legal pertinent per restituir la situació original del camí i recuperar el domini públic de la via. RESUM NOTA DE PREMSA: Dimecres 28 de juliol, a les 7.30 hores, l'Ajuntament de Badalona ha procedit a l'obertura definitiva del camí de Can Mas de manera -6-

subsidiària obeint l'acord que es va aprovar en el ple ordinari del passat mes de juny. Per dur a terme aquesta actuació han intervingut treballadors dels departaments de Via Pública i Medi Natural de l’Ajuntament de Badalona. També han estat presents la Guàrdia Urbana i personal del Parc de la Serralada de Marina per a possibilitar la col·locació de les cadenes homologades per a tot el Parc. El camí de Can Mas està situat a la Serralada de Marina, passa a través de la finca de Can Mas, al barri de Canyet, i comunica el Camí de Sant Jeroni de la Murtra amb el Camí de la Carrerada, passant pel Torrent de Can Mas. El passat mes de desembre la propietat de la finca, que disposa d’un pla de gestió forestal aprovat per la Generalitat de Catalunya, va barrar el pas per la via col·locant unes tanques basant-se en la perillositat de les tasques de tala d’arbres. Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament va obrir un expedient a la propietat de la finca que l’obligava a restituir la situació original del camí que havien barrat amb tanques i que preveia possibles sancions si no es complia. Paral·lelament es va començar a treballar per incoar un altre expedient per tal de recuperar el domini públic de la via, que es va aprovar en el ple ordinari del passat mes d’abril. La resolució aprovada en el ple ordenava a la propietat de la finca Can Mas a retirar totes les tanques que impedeixen el pas i tots els obstacles que dificulten l’accés i

C el obert advertia als propietaris que es procediria a l’execució forçosa de l’ordre de cessació per recuperar la possessió pública del camí mitjançant les sancions corresponents, multes coercitives i en el seu cas, l’execució subsidiària per part de l’Ajuntament. També es va demanar a l’Àrea d’Infraestructures i Espais Naturals

de la Diputació de Barcelona que, un cop retirades les tanques que impedien l’accés, es col·loquessin en el camí les tanques de cadenes homologades del Parc per impedir l’accés de vehicles. El 3r tinent d’alcaldia i regidor de l’Àmbit de Territori i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Badalona, Daniel Gràcia, ha explicat que “és una gran

noticia per als usuaris de la Serralada de Marina que el camí de Can Mas torni a estar obert, ja que recuperem la connexió de la zona urbana amb els espais naturals que tenim a la nostra ciutat”. Gràcia ha destacat que “amb aquesta acció demostrem que des del govern no permetrem que un agent privat impedeixi als ciutadans gaudir d’espais que són públics”.

PARTICIPACIÓ DEL CEP EN LA CAMPANYA “LET’S CLEAN UP EUROPE” Text: Ferran López

Grup de recollida al peu de Can Alemany

principis de maig ha tingut lloc la Setmana Europea de Prevenció de Residus LET’S CLEAN UP EUROPE, que es porta a terme cada any a tot Europa. Aquesta és una acció on milers de ciutadans realitzen una recollida i selecció de residus en el medi natural i amb la intenció de crear consciència social sobre el medi ambient. Per iniciativa dels Consells Locals per la República i amb la col·laboració de l'Agència de

Foto: Josep Pitarque

Residus de Catalunya, el dissabte 8 de maig es va fer una recollida de residus entre el Parc de la Bastida i la masia de ca l’Alemany, a la Vall de Betlem, passant per Can Butinyà. El CEP hi va participar, juntament amb les entitats locals relacionades amb el medi ambient: Rebel·lió o Extinció Gramenet,Centre d’Estudis de la Natura del Barcelonès Nord i ANC Gramenet per la Independència, i coordinats amb el CLR de Badalona. -7-

Independentment de la gran quantitat de residus de tot tipus que es van recollir selectivament, va ser una acció simbòlica, participativa, festiva i familiar, per a conscienciar del Patrimoni Natural de la Serra de Marina. També va ser una acció didàctica, per mostrar els valors del treball en equip, de gaudi i sacrifici alhora, de respecte amb el altres i amb el medi natural, i sabent que és una petita tasca local, però gran a nivell de la resta de ciutadans europeus.

V ida del Centre

Text: Ferran López

Recordant Joan Morán, l’amic “Per naturalesa sóc tímid, i he vençut la timidesa xerrant molt”

n Joan Eusebi Morán Sabater ens va deixar el passat mes de juny, als 83 anys. Soci del CEP des de l’any 1990, sempre ha estat un gran amic i col·laborador de la nostra entitat, juntament amb la seva companya, la Marina. Nasqué a Vandellòs l’any 1938 al si d’una família de mestres i de pagès molt religiosa. L’any 1950, amb 12 anys, ingressà al seminari de la Conreria, essent ordenat sacerdot amb 25 anys. Primerament va exercir a les barraques de Montjuïc, on va formar diversos grups de la HOAC (Germandat obrera d’acció catòlica). Renunciant a la paga de

capellà, treballà simultàniament d’obrer en una fàbrica durant 5 anys. Allà estant, va participar en la coneguda manifestació de capellans de l’any 1966 contra les tortures a estudiants a la Via Laietana, manifestació que va ser durament reprimida per la policia. L’any 1968, amb 30 anys, es trasllada a Santa Coloma com a rector de la parròquia de Sant Jaume, al barri del Raval, barri on s’hi ha quedat des d’aleshores. Des del primer moment, formant part del nombrós grup de capellans obrers colomencs va potenciar el Centre Social del barri, que amb activitats d’esbarjo, socials i culturals, es va convertir en un -8-

punt de trobada dels veïns. Un lloc on totes les inquietuds, els grans dèficits urbanístics i les injustícies es van socialitzar fins a cristal·litzar en les grans mobilitzacions veïnals dels barris colomencs. L’any 1977 va deixar d’exercir com a capellà, però continuà treballant, a la fàbrica primer, i després com a treballador social a la clínica mental de Torribera fins la seva jubilació. La seva implicació social el portà a ser el que ell anomenava “acollidor” en l’àmbit d’una fundació infantil al barri de la Salut, ensenyant els nens no pas a llegir, sinó a entendre el que llegien, valors socials, convivència... Els darrers anys de vida, tot i la seva greu malaltia, es va sentir molt acompanyat per la seva companya, familiars i amics. Volem expressar el nostre condol a tots ells... a la Marina, als seus fills Jordina i Ivan, i a la seva estimada neta, la Martina. El Centre Excursionista en guardarà un gran record. Descansi en pau.

FOTOCEP

PUIGCASTELLAR

ompanys, companyes. Des de la Secció de Fotografies us fem una crida perquè ens urgeix tenir fotos representatives de cada secció del CEP, així com de la seva història. Seran de molt interès per a incloure’n en el butlletí extraordinari que sortirà al carrer en el marc

V ida del Centre dels actes de celebració del 75è aniversari de l’entitat. Trieu les fotos que penseu que poden ser representatives de la vostra secció i del CEP, antigues o actuals. Com més material tinguem millor, perquè també voldríem poder fer, més endavant, un arxiu fotogràfic de la nostra entitat. Envieu les fotos a secciofotocep@gmail.com Restem a la vostra disposició per a qualsevol aclariment Secció de Fotografies del CEP

NOTA DE LA JUNTA DiRECTiVA

causa de la situació de pandèmia, el gener de 2021 no es va poder celebrar l’Assemblea General extraordinària de socis i sòcies, tal i com estava previst. Entre d’altres punts, s’havia d’elegir una nova junta directiva de l’entitat, al complir-se els 6 anys des de les darreres eleccions. Mentrestant, la Junta actual ha continuat exercint el seu càrrec, “en funcions” per motius extraordinaris. També us informem que l’actual president, Albert Noguera, no es presentarà a la reelecció, ja que ha esgotat les dues legislatures que marca la legislació vigent. Caldrà doncs, renovar els càrrecs de president, secretari i tresorer. Animem a aquells socis i sòcies que es vulguin involucrar en la vida i l’engranatge del CEP, que s’animin a presentar-se a la presidència o com a membres de la Junta. Entre tots farem una entitat més forta. L’Assemblea General extraordinària de socis i sòcies es convoca per al dissabte 29 de gener de 2022, si la situació sanitària ho permet.

-9-

V ida del Centre

Redacció del Butlletí

Amb motiu de la celebració del 75è aniversari del CEP.

l butlletí que teniu a les vostres mans ve acompanyat d’un calendari que vol resumir en 12 fotografies -més les fotos de portada i portadella- alguns dels fets que han tingut rellevància en la història de la nostra entitat, fonamentalment d’esports de muntanya sí, però polièdrica, absolutament oberta a altres activitats socials i col·lectives. Al calendari hi podreu trobar assenyalades, també aquelles dates més rellevants en la vida del Centre, i especialment les incloses en el

programa de celebració dels 75 anys del CEP. Si voleu adquirir algun exemplar més del calendari acosteu-vos a la secretaria del CEP de dilluns a dijous i de 7 a 9 del vespre. Resteu atents, que s’acaben! I això no acaba aquí! Estem preparant una edició especial del butlletí, amb 75 pàgines, en les quals reflectirem tant la nostra llarga història com a entitat, com el nostre present i projectes de futur. Esperem correspondre a les expectatives i estar a l’alçada de l’esdeveniment, i

- 10 -

per això confiem també amb la participació de totes les persones sòcies i amigues del CEP. El butlletí millora amb les vostres aportacions, tant gràfiques com escrites. Endavant i visca el CEP!

C iutat

Present i futur del patrimoni de la ciutat

l passat 7 de maig, l’Ajuntament va dictar una Resolució decretant la suspensió de llicències durant 6 mesos -del 18 de maig al 18 de novembre d’enguany-, per l’atorgament de llicències urbanístiques d’enderroc i d’obres que alterin la configuració volumètrica de l’edificació i/o la composició arquitectònica de les façanes en diferents àmbits de la ciutat, i encarregant al Gabinet d’Acció Territorial la redacció de la modificació del Pla Especial de Protecció de Patrimoni. El contingut de l’encàrrec fa referència als edificis existents a les zones qualificades com a zona residencial de Santa Coloma Vella, zona residencial del casc antic,

zona residencial del passeig de l’Església i zona de substitució de l’edificació del casc antic, i s’ha elaborat un llistat d’edificis amb valor patrimonial per a la resta de zones de la ciutat. Un tema tan important per a la ciutat mereix que l’Ajuntament creï un espai de participació ciutadana que pugui plantejar propostes de conservació i ampliació del catàleg del Patrimoni, i així evitar que, durant l’estudi, es realitzin obres que malmetin l’interès cultural, històric, arquitectònic i vegetal de la nostra ciutat. Cal evitar la història dels darrers anys, que ha posat en evidència les dificultats per preservar-lo i mantenir-lo. La funció social de cada element patrimonial ha de tenir relació amb la

- 11 -

Text: Ferran López

seva harmonia en l’entorn, singularitat, representativitat històrica, de la memòria col·lectiva, o simplement ambiental. I és en aquest sentit que calen tenir en compte, per exemple, els edificis, elements arquitectònics i de disseny, social, representatiu o testimonial... conjunts i espais de caràcter urbà, conjunts o elements pel seu valor de creació d’arrel popular... conjunts d’arbres o plantes pel seu valor monumental, d’interès històric o ornamental... Confiem que el nostre Ajuntament considerarà tots aquests aspectes i convocarà a la participació ciutadana per tal que ajudi a confeccionar el catàleg del Patrimoni que Santa Coloma mereix.

C iutat

Text: Rodolfo del Hoyo Alfaro

Creació de la comissió Josep Sol

Foto Infograma. Portada d’Obra Narrativa

osep Sol va ser un escriptor colomenc que va publicar tres llibres abans i durant la guerra civil, i que després va deixar d’escriure. La seva obra, però, ha estat objecte d’una tesi doctoral a càrrec de Jacint Torrents, així com de nombrosos estudis per part d’especialistes com ara Joan Triadú o la doctora Maria Campillo. La seva obra, reconeguda per la crítica literària acadèmica, no ha tingut la mateixa sort per part de la crítica literària periodística, essent desconeguda pel gran públic i molt poc coneguda a la seva ciutat. A l’obra de Josep Sol, els paisatges dels anys 30 de Santa Coloma de Gramenet respiren i bateguen com un personatge més, alhora que retrata sovint els paisatges de Badalona i Sant Adrià, i no només les platges i el riu Besòs, sinó també les muntanyes, com ara Sant Jeroni de la Murtra, on es relacionava amb la

gent que vivia a les cases properes al monestir o la vall de Betlem. Li agradava practicar esport, anava corrent a Sant Adrià pel passeig de la Salzereda, es banyava a la desembocadura del Besòs i tornava. Tanmateix ho feia per les muntanyes badalonines fins a mar. També trobem referències a Sant Pere de Reixac. El Barcelonès Nord pren carta de naturalesa als seus relats, tot posant de manifest una unitat territorial i cultural entre la Serra de Marina, el riu Besòs i la Mediterrània. Per tot això el 2019 Òmnium Cultural va proposar al Centre Excursionista Puigcastellar i a la família de Josep Sol un projecte de recuperació i reconeixement de l’autor colomenc i la seva obra. El projecte havia de començar a caminar durant els actes de celebració del 75 aniversari del CEP, però la pandèmia ens va obligar a deixar-ho per més - 12 -

endavant. Finalment, el 13 de setembre del 2021 es va constituir la Comissió Josep Sol, formada per Òmnium Cultural, el CEP, el doctor Jacint Torrents, la família de Josep Sol i l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. El projecte inicial consta dels següents punts acordats pel conjunt dels membres de la Comissió: 1. Catalogació i classificació del Fons Josep Sol. 2. Elaboració d’un itinerari literari per Santa Coloma de Gramenet. 3. Exposició d’homenatge al Museu Torre Balldovina durant la Festa Major d’Estiu 2022 o la Festa Major d’Hivern 2022. 4. Col·locació d’una placa a la casa on va néixer. Aquest acte formarà part del Programa de Memòria Històrica del primer semestre de 2022. 5. Nova edició dels seus llibres així com de les narracions inèdites, de les publicades en revistes i dels articles que va publicar als mitjans de l’època. 6. Cercar un espai públic on hi hagi exposició permanent i on pugui ubicar-se el Fons Josep Sol i on es facin activitats literàries. 7. Viquipèdia. Millorar la presència de Josep Sol a la xarxa per part d’especialistes en l’autor. 8. Espectacle teatral. Es proposarà al Grup de Teatre La Colmena. 9. Conferència de Jacint Torrents dintre del programa Paraula de Santa Coloma 2021. 10. Punt de llibre per Sant Jordi 2022.

C iutat

Text: Ferran López

Presentació del video a la Torre Balldovina

Foto: Anna Pérez

La mina d’aigua de Can Pascali

ls passats 9 de juny a la sala d’actes de la Torre Balldovina, i el 17 de juny al CEP, es projectà el documental sobre la història de la masia de Can Pascali i la seva mina d'aigua, realitzat per Gramenet.tv. També es presentà el tercer volum de “Les mines d'aigua de la Serralada de Marina”, editat pel Grup d'Espeleologia de Badalona, representat per Francesc Alfambra. La desapareguda masia de Can Pascali era un gran casal edificat al costat de l'actual Ajuntament colomenc, entre la plaça de la vila (antigament l'era de Can Pascali) i el carrer de sant Carles. L’edifici va ser erigit al segle XIV - XV i comptava amb uns treballats finestrals gòtics. La masia va ser aterrada l'any 1934. De la propietat de Can Pascali avui només en resta l'antiga mina, que subministrava aigua al centre del poble mitjançant unes conduccions que la portaven per gravetat des de la ubicació de la deu, d’on brolla l’aigua, prop del carrer de Santa

Eulàlia. Es tracta d'una mina subterrània excavada al granit i reforçada amb voltes de maó, i que és transitable. A pesar de les restriccions d’aforament per causa de la COVID, els actes van tenir una molt bona acollida, ja que en les dues ocasions es va arribar al límit de l’accés permès, i les intervencions del president, del representant del GEB i del realitzador del documental,

Presentació al CEP

- 13 -

varen ser molt il·lustratives i interessants. Per acabar-ho d’adobar, la intervenció d’en “Pascali” -Joan Fernández-, va ser la nota divertida de l’acte de la Torre Balldovina. Davant d’aquest èxit de públic i pensant en les persones que no hi van poder assistir, el Centre intentarà repetir el documental dins els actes de celebració del 75è aniversari.

Foto: Anna Pérez

C ultura

Foto: CAL

Arrenca el Correllengua 2021 a Santa Coloma de Gramenet

a CAL*, Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana, promotora dels actes a nivell nacional, homenatja en aquesta 25ª edició del CORRELLENGUA** l’escriptora Isabel-Clara Simó, traspassada el passat 13 de gener de 2020. La secció de Cultura del CEP participa, un cop més, en la programació i organització dels actes a la nostra ciutat, juntament amb les entitats: Colla castellera Laietans, Orfeó Tanit, Triballcoloma, Òmnium Cultural, CUP, Plataforma per la Llengua, Associació Pro Aplec i Amics de la Sardana, ERC, ANC, Associació Colomenca de Dones Artemis, CPNL L’Heura, Plataforma per la Llengua i Consell per la República. Quan llegiu aquest article, alguns dels actes ja s’hauran realitzat, i en

rebreu àmplia informació al pròxim butlletí. Però resteu a l’aguait, el programa es el següent: Diumenge 24 d’octubre: 11:00 h Acte inicial a la Plaça del Rellotge, amb les actuacions següents: Presentació de l’acte. Lectura del manifest per part de membres de Laietans de Gramenet i del CPNL L’Heura. Conta contes per a públic familiar, a càrrec de Plataforma per la Llengua. Audició de Sardanes, a càrrec de l’Associació Pro Aplec i Amics de la Sardana. Lectura de textos d’Isabel-Clara Simó. Pilar per part de la colla castellera Laietans de Gramenet. Concert de Rumba i Glosa en català a càrrec d’Enric Vendrell. - 14 -

Dimecres 3 de novembre, 19:00 h: a la Biblioteca de Singuerlín “Salvador Cabré” Aprofundiment sobre el contingut de les obres literàries Còmplices i La vida sense ell, d’Isabel Cara Simó, sota l’eix central de la violència de gènere. Amb la participació de la seva filla, Cristina Dalfó Simó, i l’aprofundiment literari a càrrec de Luís Soler Alsina. Organitza: Associació Colomenca de Dones Artemis Dissabte 6 de novembre, 11:00 h: “Poetes del Barcelonès Nord” al Teatre La Colmena. Hi participen: Jordi Tena, Bea Ruiz, Joan Tudela, Josep-Ramon Aragó, Esperança Castell, Coloma Lleal, Maite Doñágueda, Christelle Enguix, Albert Pla i Rodolfo del Hoyo Organitzen: Òmnium Barcelonès Nord

Text: Ferran López

i Centre Excursionista Puigcastellar Dijous, 18 de novembre, 19 h: Taula rodona “La situació del català a Santa Coloma de Gramenet”, a la Biblioteca del Fondo, sala Jaume P. Sayrach. Hi participen: Mireia Plana, vicepresidenta de Plataforma per la Llengua; Marina Massaguer, sociolingüista investigadora al CUSCUB i a la UOC, convidada per Òmnium Cultural Barcelonès Nord; Albert Fabà, responsable d’Anàlisi i Avaluació del Consorci per a la Normalització Lingüística; Alexandra Sans Massó, coordinadora de Dinamització i Assessorament del Centre de Normalització Lingüística L’Heura. ALTRES ACTES FORA DE PROGRAMACIÓ: Dimecres, 23 de febrer de 2022, 19:00 h: a la Biblioteca de Singuerlín “Salvador Cabré”, Concert de l’Orfeó Tanit, amb la interpretació de cançons tradicionals catalanes.

Catalunya Nord, en coordinació amb les entitats de cada territori, mentre que al País Valencià l’exerceix Acció Cultural del País Valencià (ACPV). ** El CORRELLENGUA treballa des del 1996 per a la difusió de l’ús de la llengua i la promoció de la cultura popular de les terres de parla catalana, des d’una aposta lúdica, festiva, participativa i transversal. El Correllengua va sorgir l’any 1993 a l’illa de Mallorca, amb la finalitat de demostrar la vitalitat de la llengua catalana i fomentar-ne l’ús social. El 1995 es comença a fer al País Valencià i a partir del 1996 la CAL es compromet a portar el moviment a la resta dels territoris de parla catalana. El Correllengua es vertebra amb l’encesa de la Flama, -l’element simbòlic i cohesionador de tota aquesta iniciativa- amb la lectura del

Manifest del Correllengua. Durant el darrer trimestre de l’any es realitzen tota mena d’activitats de caire lúdic, festiu, pedagògic i reivindicatiu: xerrades, taules rodones, programes de ràdio i televisió, música i balls populars, actes gastronòmics, cercaviles, teatre al carrer, concerts… amb l’objectiu de mostrar la vitalitat de la nostra llengua i cultura a totes les persones que encara no la coneixen. Alhora, pretén implicar tothom en la seva defensa. En definitiva, una manera festiva i oberta de celebrar la catalanitat, al carrer, sense complexos i en positiu. el Correllengua vol també reconèixer i retre homenatge en cada edició a la vida i l’obra de persones que s’han significat per la seva vàlua i pel seu compromís actiu envers la llengua i la cultura catalanes.

RECURS ACTIU A LES XARXES: https://ja.cat/isabelclarasimo. Presentació virtual interactiva sobre la vida i l’obra de l’escriptora i periodista valenciana Isabel-Clara Simó, militant de la llengua. Aquesta proposta vol difondre la figura d’Isabel-Clara Simó. Fa un repàs sobre la seva trajectòria vital i professional i s’explica la seva vessant feminista i de militant de la llengua. Finalment es planteja un joc a partir de frases de l’autora. Organitza: Centre de Normalització Lingüística L’Heura NOTES: * LA CAL és una organització autogestionada i arrelada al territori que des de l’abril del 1996 treballa per l’assoliment de la plena normalització lingüística, cultural i nacional. La CAL exerceix la coordinació del Correllengua al Principat i a la

Pilar a la Colla Castellera Laietans

- 15 -

Foto: Mercè Prat

G rup infantil

Comença un nou curs i noves aventures amb el GICEP!

quest estiu ens ha deixat molt bon gust de boca, i per això venim carregades de piles per pujar muntanyes i tot allò que se’ns posi pel davant. Vam acabar el curs fent una estada des del 26 de juny fins al 4 de juliol a Cortariu, un petit poble al costat de Bellver de Cerdanya, -també

anomenat “CEPARADISIA” per les ments més obertes- on El Marcòlic, un follet força “dolentot”, ens explicà el seu passat i per què té aquesta actitud tan esquerpa de cop. És per això que per entendre-ho tot ens va ensenyar una cançó ben xula:

“Ja hem arribat creuant el portal: És la Ceparadísia El Marcòlic vindrà Qui és aquest bon jan? Ui no!! El que és ple de malícia Cuinarem la recepta De la seva reberebereberebesàvia Cúrcuma i mocs de sirena I una miqueta d’ungles dels peus I una cua de tritó I moltes coses més que ja sabreu! Tot això ens caldrà Per portar la bondat A la Ceparadísia Txu txururu Apareixeran el Fangolín L'ogre i la sireneta I també vindrà El seu amic gegant Per crear la recepta Vindran les dones d'aigua I els maleïts minairons Què farem i què direm? Doncs una poció!!! Lo digo yo!!

I així, ajudant al Marcòlic amb la recepta vam poder conèixer moltes plantes del territori. Cal dir que tot i ser estiu, vam aprofitar l’onada de calor que patia Santa Coloma per gaudir de la fresqueta de la Cerdanya. Però això no ens va impedir de fer unes bones capbussades a la piscina de

Cal Caló. Així doncs, després d’aquesta màgica experiència tornem ben carregades d’energia per portar tot aquest encanteri al Centre Excursionista. Per tant, si voleu viure aventures amb nosaltres ja sabeu on ens podeu trobar! - 17 -

Cuinarem la recepta De la seva reberebereberebesàvia Cúrcuma i mocs de sirena I una miqueta d’ungles dels peus I una cua de tritó I moltes coses més que ja sabreu! Tot això ens caldrà Per portar la bondat A la Ceparadísia”

C ol·lectiu ciutadà

Text i fotos: Albert Bellido

Notícies del Poblat i el seu entorn

l 14 de juliol es va reunir el Grup de Treball. En aquesta reunió, a més dels integrants habituals (Ajuntament, Museu, Arqueòloga i CEP), també hi van assistir els representants de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Els membres de l’IEC van agrair la feina feta i van manifestar la seva total disponibilitat. Aprofitant la seva presència, es va confirmar de manera oficial la renovació del Conveni. L’arqueòloga, Sra. Conxita Ferrer, va donar amplies explicacions de les feines de rehabilitació i conservació fetes l’últim any, en especial de la muralla d’entrada al Poblat. S’insisteix en el problema de la proliferació de lliris silvestres, que amb les seves arrels malmeten i desestabilitzen els murs. El CEP manifesta que farà una actuació per treure manualment els bulbs dels lliris, aprofitant la Jornada de Treball que es farà el 6 de novembre. Aquest any no es faran tasques d’excavació i els fons econòmics s’acumularan per a la rehabilitació i consolidació dels murs i la nova senyalització, actualment en projecte. Es preveu la realització d’aquests treballs durant els mesos d’octubre i novembre.

El cartell d’accés al Poblat, obra de l’Alfons Martínez

Porta d’accés a la mina de la Font de la Bota

VISITA AL POBLAT La primera setmana de setembre, en una de les visites habituals que hi fem, es va tornar a posar en evidència el greu estat de tots els murs del vessant Sud, justament en els quals estan previstes les actuacions més urgents. Confiem en l’immediat inici de les obres, abans que es perdin definitivament bona part dels murs. Com tantes vegades hem dit, els actes incívics són la primera causa dels danys que pateix el Poblat, aquest any agreujats per les festes i botellots realitzats dins el recinte arqueològic.

TREBALLS FORESTALS La greu sequera d’aquest any i els reiterats episodis de calor extrema, han deixat molt debilitada, i en alguns casos tocada de mort, bona part de la massa forestal del nostre entorn. Segons els registres històrics, des de 1915 no es donava un any tan sec com aquest. Confiem que les esperades pluges de tardor ajudin a superar aquesta situació. La gran i més bona notícia és que hem passat l’estiu sense cap incendi. - 18 -

Per part nostra, continuem fent “olles” amples i profundes al voltant dels arbres, per tal d’aprofitar al màxim l’aigua de pluja en el seu benefici. MANTENIMENT Continuem amb les nostres tasques de manteniment habituals: millora dels camins i corriols, repintat del Sant Bernat i del rètol informatiu del Poblat i les senyals del GR... per últim també hem pintat de nou la porta de la Font de la Bóta que estava en molt mal estat.

C iutat

La butlleta de la rifa de cap d’any ja és al CEP.

No te la perdis!

- 19 -

Tal com l’any passat, enguany també ens hem inclinat per la GROSSA DE CAP D’ANY, amb participacions de 4 números, i solament per 5 € cada participació! Aprofiteu-ne l’oportunitat i acosteu-vos a la secretaria del CEP, carrer de Sant Josep, 20, de dilluns a dijous i de 7 a 9 del vespre. Atents, que s’acaben aviat!

ardanes

Text: Joan Llagostera

Mentre esperem que es pugui ballar

es restriccions imposades per les normatives de prevenció de la Covid ens han forçat, novament, a adaptar el lloc i la forma de celebrar els actes tal com ho veníem fent d’habitud. Així doncs, de la Festa del Soci se’n mantingué la data (diumenge 20 de juny, dia Universal de la Sardana) i també la cobla, la Ciutat de Terrassa, que interpretà 12 peces de concert, entre les quals “Camprodon”, escollida enguany com a unitària per a incloure arreu en totes les audicions del dia. En canvi, l’escenari es va haver de traslladar de la Font de l’Alzina al jardí de can Roig i Torres, on degudament assegudes i espaiades, les persones assistents van poder escoltar el variat repertori del que destaquem “La patinadora”, obligada de 2 flabiols, per a la qual vam comptar amb la col·laboració del mestre Jordi Leon -virtuós d’aquest instrument- que ens honorà amb la seva presència. El tradicional esmorzar s’hagué d’anul·lar, però un sorteig de regals, oferts per persones i establiments contribuïdors va ser ben rebut, i foren apreciats tant per els afavorits com per els que es quedaren amb la il·lusió. A tots els presents se’ls obsequià amb un tall de coca de Sant Joan i una beguda refrescant. Superat el parèntesi estiuenc ens situem en l’ambit de la Festa Major, i omplim l’aforament disponible del Teatre Sagarra amb l’estrena de l’espectacle de l’Esbart Maragall “Línia i llum”, en homenatge a Manuel Cubeles i Solé, el mestre que inicià la seva tasca l’any 1940 al Cos de Dansa de l’Esbart Iuventus, el nom que va prendre aleshores l’Esbart Maragall davant la

El mestre Jordi León i Cobla Ciutat de Terrassa

impossibilitat de portar el nom en català. Una vegada més ens complagué, mercès a la bona disposició de l’Ajuntament, obrir el nostre teatre a aquesta magnífica formació amiga, que mai no ha parat d’innovar tot mantenint les essències clàssiques. La primera part s’inicià amb fragments del Ball de Gitanes del Vallès, i continuà amb danses molt ballades sota la direcció del mestre Cubeles i 3 coreografies d’ell mateix. La segona part va estar dedicada a sis coreografies pròpies de l’Esbart Maragall, incloent danses de Ses Illes

L’actuació de l’Esbart Maragall - 20 -

Foto: Joan Llagostera

i el País Valencià. Durant tot l’espectacle una dansarina amenitzava amb els seus passos frases i conceptes de Manuel Cubeles dites en veu de fons. El concert programat pel dilluns de Festa Major al jardí de can Roig i Torres amb la Bisbal Jove, en substitució de la ballada a can Sisteré, es veié deslluïda per la intervenció del servei de control de l’aplicació del protocol Covid, que amb un desconeixement total de la peculiaritat de l’acte imposà estrictament i sense atendre a raons

Foto: Josep Campos

S les regles dictades, com si es tractés d’un acte multitudinari, de manera que impedí l’entrada a diverses persones, entre les que hi havia membres de les juntes de sardanes, creant una aglomeració de gent a l’espera de poder-hi accedir, cosa que a més d’endarrerir el començament del concert, provocà el malestar general que planà sobre l’ambient, fent que alguns descontents abandonessin les seves localitats. Malgrat aquests inconvenients, la cobla va donar vida a les 12 sardanes del programa més “La Santa Espina” com a cloenda del concert, que el públic escoltà i corejà a peu dret, malgrat els intents d’evitar-ho per part dels controladors. Des d’Amics de la Sardana hem fet arribar la nostra queixa al Consistori, amb l’ànim d’ajudar a prevenir altres malaurades situacions. Per sort, pocs dies després, l’11 de setembre, celebràvem la Diada de Catalunya, començant amb la ofrena de flors a la senyera a la plaça de la Vila, i a migdia, l’audició de sardanes amb la cobla Ciutat de Terrassa a can

Roig i Torres, aquest cop amb les cadires col·locades al pati d’entrada al recinte, evitant així els efectes de la solejada que queia a l’esplanada superior del jardí. El control d’entrada de les persones, ja fora del protocol de Festa Major, es feu amb la seguretat i fluidesa que ha estat sempre habitual quan ens en hem fet càrrec nosaltres mateixos. De nou, el mestre flabiolaire Jordi Leon es va afegir a la cobla per oferir-nos el seu virtuosisme, que tant agraïm.

La taula de sorteig del dia del soci

Ofrena floral de l’11 de setembre

ardanes

Assenyalem l’amabilitat i comprensió mostrades per l’alcaldessa Núria Parlon i els regidors i regidores que l’acompanyaven i ens van distingir amb la seva presència i escalf. Ara tocaria sortir a l’aplec de Sant Cugat del Vallès, pero haurem d’esperar l’any vinent que esperem hagi remès l’epidèmia i s’acabin les limitacions, cosa que confiem que passi abans de final d’any per poder recuperar la ballada de Santa Coloma a la plaça de la Vila.

Foto: Joan Llagostera

Foto: Joan Yuste - 21 -

A ula universitària

Text: Isabel Ibáñez, Fotos: Carmeta Ots

Retorna el Tai-txi L

a tardor ja és aquí! Hi arribem amb el desig que la situació ens sigui més agradable i amb ganes de trobar un camí nou i segur, tot convivint amb la COVID. El Tai-txi retorna al seu espai preferit aquest setembre, a l'exterior, en plena natura, en el petit oasis que és el Parc d'Europa. El dia 9, cap les 10 del matí, comencem el taller amb en Xavi Gibert, l’estimat profe i amic incondicional. Una horeta d’exercicis de relaxació, de moviment i figures de Tai-txi, per finalitzar amb estiraments, és suficient per anar millorant el to muscular, l’equilibri corporal i l’agilitat. Som un bon grupet, tot i que fins l'octubre no hem començat tots plegats. Aprofitem per dir-vos que estem oberts a noves inscripcions. (Sempre respectant les mesures sanitàries pel COVID). Quan el mal temps ens obligui a buscar un resguard, -provisional per raó de la situació pandèmica- tenim l’espai de La Colmena. Acollidor i tranquil. Us animo a provar-ho. El dies de taller són dimarts i dijous. - 22 -

A ula universitària

PROGRAMACiÓ DE CLASSES

1ER TRiMESTRE

CURS 2021-2022

OCTUBRE:

Dimecres 6: “Malestar psicològic en temps de pandèmia” Professora: Yolanda Toledo, llicenciada en Pedagogia Terapèutica i en Psicologia Clínica. Psicòloga a ASSIR (atenció a la salut sexual i reproductiva) i acompanyant en diverses situacions de dol. Dimecres 13: “Mindfulness: la sortida sempre és cap endins” Professora: Aura Costa, llicenciada en Ciències de la Comunicació per la UAB. Postgrau en Psicologia Positiva a la Universitat Jaume I titulada en Mindfulness per la UB. Dimecres 20: “El cinema & els trens” Professor: Albert Beorlegui, llicenciat en Dret per la UAB. Comentarista cinematrogràfic. Dimecres 27: “El Charleston i els bojos anys 20” Professor: Toni De Luca-Anthus, llicenciat en Jazz & Performance per la Guildhall School of Music & Drama de Londres. Cantant, compositor i professor.

NOVEMBRE:

Dimecres 3: “Mares a la presó. Com viuen les mares amb els seus nadons als centres penitenciaris” Professora: Guadalupe Trassera Coderch, psicòloga i criminòloga jurídica i forense. Professora associada de la UB i Directora de l’Institut de Psicologia Forense.

Dimecres 10: “El perquè del bon pa. Història, present i futur d’un aliment bàsic” Professor: Jacint Torrents i Buxó, Doctor Antropologia Cultural per la UB. Professor de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes de la Universitat de Vic. Dimecres 17: “Una Administració eficaç i transparent? Com obtenir la informació que m’interessa” Professor: Josep Ramon Barberà i Gomis, Doctor en Dret per la UAB. Professor en Dret Administratiu del Departament de Dret de la UPF. Dimecres 24: “Japó, el país de memòria profunda” Professor: Toni Arbonés i Petit, periodista, director, redactor i presentador de programes a Catalunya Ràdio i BTV.

DESEMBRE:

Dimecres 1: “Joan Vicente Castells. Un pont entre els segles XIX i XXI” Ponents: Roser Vicente Vila, filla de Joan Vicente. Joan Devis Ortega, vicepresident del CENBN (Centre d’Estudis de la Natura del Barcelonès Nord). Dimecres 15: “Beethoven, el músic etern” Professor: Xavier Chavarria Talarn, llicenciat en Filologia Catalana, Història i Ciències de la Música, i Màster en Musicologia per la UAB. Realitzador i locutor de Catalunya Música. - 23 -

O rfeó Tanit

Text: Pilar Manzanares

L’Orfeó Tanit engega motors!

l passat 15 de setembre els cantaires de l’Orfeó Tanit vam poder començar el curs al nostre lloc d’assaig habitual, l’escola de música Can Roig i Torres. No trepitjàvem l’escola des del mes d’octubre de 2020 i ha estat una gran alegria poder tornar a la que considerem casa nostra des de fa tants anys. La bona sintonia amb la regidoria de Cultura i la direcció de l’escola, que agraïm molt, ens ho ha facilitat. Gairebé tots i totes les cantaires s’han reincorporat a la coral després d’aquest any atípic. A la majoria de corals catalanes no professionals els ha estat mot difícil continuar amb els assajos; moltes han hagut de plegar definitivament a causa de les complicacions derivades dels protocols de seguretat enfront de la pandèmia. Nosaltres ens hem mantingut malgrat les dificultats i estem molt orgullosos d’haver-ho aconseguit. Amb prudència i responsabilitat hem demostrat que es pot tirar endavant, així la cultura és segura! Les principals línies de treball per aquest començament de curs és poder portar a terme els propòsits que ens havíem marcat, i que van quedar suspesos per la COVID-19. Encara tenim pendent la celebració del concert del nostre vint-i-cinquè aniversari, que no hem pogut celebrar com cal i que, segurament, haurà d’esperar fins l’any vinent. La nostra primera fita es la participació al Correllengua d’enguany, amb algunes de les cançons tradicionals del patrimoni cultural català que estem preparant. Participem també amb el grup de treball de celebració del setanta-

Del primer assaig de 2021 a l’Escola...

cinquè aniversari del CEP, cantant dins de l’acte inaugural. Ens fa especial il·lusió pel vincle que tenim amb l’entitat. Des de la presó de dones de Wad Ras ens han tornat a convidar per oferir un petit concert a les internes. Encara no tenim data concreta, però ens il·lusiona molt la idea de tornar-hi, perquè ja hi hem anat altres vegades i ho hem viscut com una experiència molt bonica i enriquidora per ambdues parts. De cara a finals d’any participarem, com venim fent des de fa molt de

...a la primera actuació - 24 -

temps- en els tradicionals “Pastorets” (La Vetllada Nadalenca del CEP) cantant algunes nadales. El mes de desembre també volem fer un concert, a poder ser dins de la Festa Major d’Hivern de la ciutat, on a més d’algunes nadales oferirem el repertori que hem estat treballant tot aquest any. Tot just escalfant motors, però després de tant de temps d’incertesa tenim més ganes que mai de cantar i de fer concerts. Estem desitjant de retrobar-nos amb tots i totes vosaltres!

Foto: Eduard Vilagrosa

F auna i flora

Gavina vulgar o riallera Cast: Gaviota común Cient: Chroicocephalus ridibundus Text: Albert Noguera

e mida més gran que un colom i d’ales més llargues, d’uns 60 cm. És la gavina típica que podem observar amb més facilitat. A l’estiu llueix una “caputxa” de color marró xocolata fosc, molt característica. A l’hivern, en canvi, que és quan més abunda a Catalunya, perd la caputxa i queda amb el cap de color blanc i una taca allargada a l’orella. El bec és vermell. El seu reclam o crit s’assembla una mica a una rialla i d’aquí el seu nom de riallera. Nia sobre mates i joncs, i l’èxit de la niuada depèn molt de si és molestada o no. Habita en costes, platges i estanys interiors, generalment en grups de

com a mínim 10 individus, i que poden arribar a ser nombrosos. S’alimenta de qualsevol matèria viva que trobi, des de petits invertebrats a petits peixos. També s’alimenta de deixalles. Ha colonitzat la Península Ibèrica des dels anys seixanta, i a Catalunya ja hi ha milers de parelles que hi nidifiquen, però és a l’hivern quan són més nombroses, ja que n’arriben procedents del centre i nord d’Europa. A Santa Coloma les podem

veure al riu Besòs i per sobre dels edificis de la ciutat, com el teulat de l’església Major, on es reuneixen al crepuscle. És un ocell molt oportunista i adaptable als entorns humanitzats, i aprèn, per exemple, a esperar que els infants acabin l’hora del pati de l’escola per rapinyar les restes d’entrepans. A la ciutat s’alimenta també de rates, coloms i altres ocells menors, i competeix amb altres grans gavines, com el gavià argentat.

Plantes aromàtiques de la mediterrània. 1a part

es plantes aromàtiques formen part de la cultura popular de la conca del Mediterrani. Avui volem recordar que moltes d’elles les tenim a un pas i gaudeixen d’un gran potencial a la cuina. Podeu dotar els vostres plats d’un toc únic i especial realçant el seu gust. EL ROMANÍ: (botànica: Rosmarinus officinalis) El podem trobar al llarg de la costa i fins a 1500 m. sobre el nivell del mar. És una planta molt útil per la seva excel·lent fragància. S’utilitza majoritàriament per a carns, peix i salses. Voleu un truc? Afegiu-ne una branca al vostre còctel i a les vostres melmelades. També donarà un

Romaní en flor

aroma molt especial a les patates al forn si el talleu a trossets petits i el poseu per sobre. EL FONOLL: (botànica: Foeniculum vulgare) El fonoll és una planta silvestre considerada una hortalissa, de la qual se n’utilitza tot pels seus principis actius: el bulb com a hortalissa, les llavors com a remeieres i les tiges i fulles com a herba aromàtica. El fonoll és molt útil per afavorir la digestió: les llavors les podem utilitzar com a espècia per acompanyar plats flatulents o bé com a infusió. El bulb - 25 -

el podem cuinar com qualsevol verdura o bé a les amanides. El seu gust anisat combina molt bé amb un brou de verdures. Text: Pepi Valls

Fonoll

m irador Montserrat Roig, ahir i avui El 13 de juny Montserrat Roig hauria fet 75 anys i el 10 de novembre en farà 30 de la seva mort. És un any propici per reivindicar la seva figura pública i posar en valor, més que mai, totes les seves facetes professionals i creatives. Des de Santa Coloma, és moment de recordar el vincle cultural i afectiu que la va unir amb la ciutat des dels inicis dels 80 fins a la seva mort. Periòdicament, la seva novel·la Ramona, adéu ha anat apareixent en el programa de literatura de batxillerat. I cada curs que m’hi vaig trobar, vaig comprovar que gairebé ningú associava l’autora amb el nom de la plaça colomenca dels antics safarejos on seu la delicada escultura de la lectora -tants cops víctima de bretolades-. Sempre hi havia un punt de sorpresa, i penso que no exagero si dic que una certa emoció barrejada amb orgull, en descobrir lligams de la seva Santako amb personatges i amb fets que han quedat en la història i que desperten admiració. La veu de Montserrat Roig la trobàvem també a Els catalans als camps nazis, evocat cada any en la visita de l’Amical de Mauthausen a l’institut, amb l’inoblidable senyor Zamora, que era adolescent quan va sobreviure a aquell horror. I la presència física de Montserrat Roig a Santa Coloma, i el seu llegat escrit, van concretar-se en la seva participació en el cicle de conferències que convocà el Club de Debats entre els anys 1980 i 1982 amb la conferència Paraula de dona sobre les dones en l’àmbit de la creació i de la literatura. I el vincle continuà amb la seva intervenció en el llibre de Joan Guerrero Imatges i paraules (1986) i de manera molt especial en ser convidada per l’Ajuntament a fer el pregó de la Festa Major de 1990: “Estic contenta perquè des de Barcelona estant fa

Agustina Rico

temps que us admiro”; “Santa Coloma, que té aquest nom de santa tan escampada per Catalunya, ha de continuar sent la ciutat provocadora, i al mateix temps, la ciutat viva, neta i feliç que encara esteu construint.” I encara, ja ben cap al final, dedicà a Santa Coloma l’article Una ciutat obstinada (11-X-1991) al dietari Un pensament de sal, un xic de pebre, que publicava al diari Avui: “Altres municipis han anat fent la viu-viu. Els de Santa Coloma apostaren fort potser perquè s’hi jugaven massa”. “Els colomins han buscat la flor blava entre la depredació especulativa. Aquella flor blava rilkeana que un home sol no pot veure però que tota una comunitat, si s’ho proposa, pot contemplar”.

La CIBA, encara La Ciba ha tornat a sortir als mitjans el passat juliol. I amb una notícia positiva i destacable: el lliurament a l’escriptora Najat El Hachmi del premi de periodisme María Luz Morales sobre treballs centrats en el feminisme. L’escriptora obtingué el guardó pel seu article d’opinió “Confinadas de por vida”, publicat a El País l’abril del 2020, on compara el confinament causat per la pandèmia amb el tipus de vida de dones com la seva mare, obligades a viure un confinament domèstic del qual només se surt per motius que han de ser molt justificats. El guardó és prestigiós, l’escriptora una figura literària i social de primera línia, els convocants (Ajuntament de Santa Coloma, Observatori Cultural de Gènere, el diari Ara) entitats representatives... Tot perfecte, si no fos... que aquest immens espai que fou una fàbrica (la Ciba-Geigy de productes químics), que albergà un institut i que es transformà en jutjats, sembla una capsa pendent que l’omplin. La pandèmia no ha ajudat - 26 -

sinó que ha intensificat molts problemes i mancances. L’aposta per la gent jove és inajornable a tot arreu. Formació, feina i futur comencen com el fum de les antigues fàbriques. Almenys per mirar l’horitzó amb una mica més d’esperança.

Som o no som? De molt lluny ve la qüestió sobre qui és i qui no és de Santa Coloma. N’és qui hi va néixer, encara que faci molts anys que no hi viu? N’és qui se’n sent vinculat, hi hagi nascut o no? Hi ha qui hi viu de tota la vida i no s’hi interessa gaire, o gens. De fet, hi ha qui l’odia profundament -odi nascut del dolor, en general, del desarrelament -tot i haver-la estimat…- També hi ha qui pensa que els qui no hi vivim no tenim dret a opinar sobre assumptes colomencs ja que no hi contribuïm econòmicament (això s’hauria de veure) i tampoc la patim (això també és en part discutible). He viscut aquest debat i m’hi he sentit al·ludida des de que vaig marxar l’any 1983, encara que els meus pares continuessin al Fondo 20 anys més, encara que la meva vinculació personal i social hagi perdurat, encara que hagi escrit centenars de pàgines i alguns llibres sobre Santa Coloma i la meva dedicació professional hagin estat 40 anys a l’ensenyament públic de la ciutat. No és el mateix, ho admeto, que estar-hi les 24 hores, però si bé durant anys es va anomenar a Santa Coloma ciutat dormitori, en som uns quants per als qui Barcelona ha estat la nostra ciutat dormitori, o quelcom de semblant. Tot i que compartim espais i serveis i la ciutadania metropolitana ens agermana, encara et pots trobar algú que ens qualifica de colomencs renegats, algú que acostuma a ser enemic de barreres i etiquetes, algú que se sent -amb tot el dret- ciutadà del món.

La foto retrobada

CALENDARI D’ACTES “75 ANYS DEL CEP”

4rt. Trimestre 2021 (En negreta els actes relacionats amb la celebració del 75è aniversari del CEP durant el proper trimestre) OCTUBRE 2021 17 diumenge. Excursió de muntanya als Cingles del Bertí (Secció de muntanya) 24 diumenge. Participació en l’acte inaugural del Correllengua 2021. Plaça del Rellotge. 27 dimecres. Presentació dels actes del 75 aniversari. 19 h Biblioteca de Singuerlín “Salvador Cabré”. NOVEMBRE 2021

Any 1961. Inauguració del monument als Laietans, que es va instal·lar a la part baixa de la plaça de la Vila, a tocar del passeig Llorenç Serra. Va desaparèixer amb les obres del metro, als anys 80. La iniciativa de reivindicar el passat i la cultura ibera la van impulsar els membres de la Secció d’Estudis i Arqueologia del CEP, entre els quals hi podem reconèixer a Genís Ibáñez, Joan Vicente, Joan Vilaseca o Àngel Martínez, entre d’altres. Estació Meteorològica del Centre Excursionista Puigcastellar 233 A Conca del Besòs - Plaça de la Vila - Santa Coloma de Gramenet

TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMES Maig - Agost 2021

Maig Juny Juliol Agost

Mitjanes

Mínima

Màxima

6 dissabte. Jornada de treball al Poblat. (Secció Col·lectiu Ciutadà). 7 diumenge. Excursió Senderisme de Montcada a Can Ruti (Secció de muntanya) 10 dimecres. Conferència “Josep Sol, escriptor colomenc” Biblioteca Salvador Cabré. 14 diumenge. “Recitem Verdaguer” Música i Poesia. Auditori de Can Roig i Torres. (Associació Pro Aplec i Amics de la Sardana) 19 divendres. Teatre llegit: “La tendresa”, d’Alfredo Sanzol, traducció de J.Ll. Bozzo, a la Colmena (Aula d’Extensió Universitària) a les 18:00 h. 20 dissabte. Visita guiada a l’exposició “L’enigma Iber” al Museu d’Arqueologia de Catalunya.

8,7ºC dia 8

Màximes: 25,6ºC Mínimes: 14,5ºC

DESEMBRE 2021

17,2ºC dia 7

Màximes: 31,9ºC Mínimes: 20,2ºC

37,6ºC dia 20 18,8ºC dia 14

Màximes: 33,8ºC Mínimes: 22,2ºC

37,9ºC dia 14 19,2ºC dia 19

Màximes: 32,6ºC Mínimes: 21,5ºC

12 diumenge. Documental “Un poema a l’exili. El Pessebre, de Pau Casals i Joan Alavedra” a l’Auditori de Can Roig i Torres. (Secció de Cultura) 16 dijous. Vetllada Nadalenca del CEP, a la Colmena a les 19:30 h. 19 diumenge. Esmorzar Ibèric al Planell de les Alzines. 22 dimecres. Inauguració exposició dels Coloristes. Local del CEP. Selecció de pintors colomencs que pinten Santa Coloma. 31 divendres. Audició de sardanes de Festa Major d’hivern, amb la Cobla Contemporània. Plaça de la Vila.

28,6ºC dia 28 36,2ºC dia 16

Dies de pluja

Total litres / m2

Maig

33 litres

Juny

1,2 litres

Juliol

8,2 litres

Agost

3,8 litres

Total dies pluja: 7 Total trimestre: 46,2 l.

Web del CEP:

www.puigcastellar.cat - 27 -

BUTLLETÍ NÚM 147 · Tardor - Hivern · 2021 · SANTA COLOMA DE GRAMENET