Mossèn Camil Rossell, 22 · Santa Coloma de Gramenet 93 468 54 01
info@impremtavarela.com www.impremtavarela.com @impremtavarela impremtavarela
BUTLLETÍ NÚM 141 · 4t Trimestre 2019 · Tardor - Hivern · SANTA COLOMA DE GRAMENET
Sumari MUNTANYA
4
Descens del barranc Oscuros del Balced 4 Sortida al Cadí-Moixeró
5
Ascensió al Posets
6
Cingles de Cabrera i Aiats
7
SENDERS
8
Ermita de St. Mateu del Bosc
8
CULTURA
9
“Del secret a la descoberta. El Soldat que...”
9
COL·LECTIU CIUTADÀ
10
Notícies del Poblat i el seu entorn 10-11 VIDA DEL CENTRE
12
SARDANES
14-15
GRUP INFANTIL
16-17
CEL OBERT
18-19
ORFEÓ TANIT
20-21
AULA
22-23
CIUTAT
24-27
EL LECTOR ESCRIU
28
FLORA I FAUNA
29
MIRADOR
30
LA FOTO RETROBADA
31
AGENDA
31
BUTLLETÍ núm. 141 Centre Excursionista Puigcastellar Dipòsit Legal: B-33928-94 Impressió i composició: Impremta Varela Disseny i maquetació: Quim Varela Direcció: Ferran López Equip de redacció: Climent Prieto Albert Noguera Xavi Padró Roser Vicente Agustina Rico Pepita P. Valls Seu local: C/ Sant Josep, 20 08922 Santa Coloma de Gramenet
Tel. 93 385 99 41 A/e:puigcastellar@puigcastellar.cat
www.puigcastellar.cat Nota: El CEP no comparteix necessàriament les opinions exposades per aquells que signen els articles d'aquest butlletí.
Portada: “Llums per la llibertat”, Agulles de Montserrat, 1 d’octubre de 2019 Foto: FEEC
e ditorial Compromís amb les llibertats de la ciutadania catalana
D
avant la sentència emesa pel Tribunal Suprem sobre els líders socials i polítics catalans, el Centre Excursionista Puigcastelllar s’adhereix al posicionament de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC ), on es referma que es tracta d’una situació de clara injustícia. Les condemnes que els sotmet l’Estat sumen 100 anys de presó, sols per haver exercit el dret a votar. Es tracta clarament d’una sentència contra la democràcia. Des de la FEEC (federació històrica quasi centenària i amb unes arrels catalanistes i democràtiques), sempre s’ha defensat el dret a decidir i la identitat cultural i nacional pròpia de Catalunya. Cal recordar que l’excursionisme del nostre país ha anat lligat des dels seus inicis a la conservació de l’espai en què es desenvolupa i a la fusió entre la muntanya i la cultura catalana. És per aquest motiu que rebutgem l’estratègia de l’Estat a l’hora de tractar aquest conflicte, lluny d’abordar qualsevol forma de diàleg. Els presos polítics tancats a la presó des de fa més de dos anys hi són de forma injusta i desproporcionada, i en cap cas podem acceptar que hi siguin per més temps per causa d’una acció política i social pacífica, tan allunyada de la violència que exposa l’Estat. Remarquem el nostre compromís amb la cultura catalana, i ara més que mai fem una crida al conjunt de forces polítiques i socials per què facin tot allò que sigui necessari per garantir els drets fonamentals i les llibertats de la ciutadania de Catalunya. Hi serem tots i ho farem tots junts. L’enderroc de Cal Coronel Durant el mes de novembre, la casa coneguda com a Cal Coronel, un antic casalot del segle XIX i actualment de propietat municipal, va patir l’esfondrament d’una part de la teulada a causa del mal estat de conservació. En pocs dies es va decidir l’enderroc de tot l’edifici, al·legant que es corria el risc d’un esfondrament total en qualsevol moment... Tot i que la decisió es basava en informes tècnics del consistori, sobta una decisió tan immediata, que fa dubtar que un edifici bastit sobre gruixudes parets de pedra no aguanti, ni que siguin les parets perimetrals, per així evitar l’enderroc d’un edifici de la Santa Coloma rural. Després de les queixes de veïns, partits i entitats -el CEP entre elles-, l ‘Ajuntament va convocar una trobada on es va comprometre a aturar l’enderroc i estudiar-ne la preservació, almenys de les parets de pedra perimetrals, i que només aterraria el teulat que quedava i les parts més vulnerables... La sorpresa ha estat que un dia després del compromís per escrit, l’Ajuntament ha tirat pel dret i ha enderrocat tot l’edifici, i Cal Coronel ha passat a la història sense donar-li una segona oportunitat. Aquest fet és un símptoma més de la lleugeresa amb que acabem amb segles d’història i la neguem a les futures generacions. No és la primera vegada que no s’ha filat prim amb alguns edificis... exemples els tenim amb Can Vilaseca, Can Calvet, Can Bachs, Can Pedragosa, Cal Peó (al carrer Marina)... així com en els canvis que es portaran a terme amb el PERI Ciutat Vella. Santa Coloma era un poble de petites dimensions, i el llegat d’edificis de regust rural que ens han arribat ha estat minso, i d’aquí la singularitat local dels pocs edificis que ens queden. Per això la importància de conservar Cal Coronel: era un edifici gran (amb potencialitat d’usos per a equipaments), i una vegada enderrocat el poliesportiu vell de Can Sisteré, podia haver sigut d’una certa rellevància, amb les seves parets de pedra i inserit a la trama de Ciutat Vella. És cert que estava mal conservat, que tenia una vàlua arquitectònica discutible, que la reedificació és cara i que hipotecava la futura ampliació de les dependències municipals,... però preservar el llegat i valorar-lo com un actiu de la memòria col·lectiva hauria de ser una prioritat per a les administracions. -3-
m untanya
Descens del barranc Oscuros del Balced, el canó més estret Salt del barranc Oscuros
E
l passat mes d’agost, un grup de socis del CEP vam realitzar un descens de barranc a la Serra de Guara, a Osca. Aquesta activitat l’anem repetint cada estiu des de fa gairebé 10 anys, escollint un riu assequible al nivell tècnic del grup, i com que anem amb canalla sempre és un barranc sense excessives complicacions. El grup el vam formar en Pere, la Maria, en Jordi Alsina i la Rosa Manaut; l’Albert i la Sada Noguera; la Noa, en Pau, en Nil, en Marc Galgo i la Sira Garcia; que plegats ja sumem uns quants descens de barrancs. Aquest any hem baixat el Barranc dels Oscuros del Balced, que és el tram del riu Isuala més estret, profund i bell de la conca. El barranc dels Oscuros del Balced és injustificadament menys conegut que els seus companys més clàssics com la Peonera, el Vero o el Formiga. Però es tracta d’un barranc d’una gran riquesa geològica i de gran bellesa. L’aproximació al riu és força llarga: un suau pendent puja per una vall rocallosa que ens ofereix bones panoràmiques, i després un pronunciat descens per una tartera fent ziga-zagues. Una mica més d’una hora.
Fotos: Marc Galgo - Text: Albert Noguera
Al riu ens equipem amb els neoprens, cascs i estris pels rappels. El descens aquàtic té un recorregut curt però espectacular i ens ofereix tots els al·licients del barranquisme: bellesa, aquàtic, ràppel, salts, “tobogans” i passos sota l’aigua. Tot això ben dosificat, ordenat i condensat. Els Oscuros del Balced és un barranc excepcional, que en alguns trams no té més d’un metre
El grup a l’Oscuros -4-
d’amplada i que concentra un bon nombre d’al·licients: estrets, caos i foscos per on s’escola la llum del sol. A la part final del descens es troben els salts a diferents altures gràcies a nombroses lleixes. El retorn, d’una hora de pujada, el fem en el mateix punt on hem deixat els cotxes. Un clàssic a la Serra de Guara.
m untanya
Sortida de cap de setmana al Cadí - Moixeró
Baixant del Puig Llançada
E
n tornar de vacances d'estiu, com anem fent els darrers anys, ens esperava el tercer campament de la temporada. Aquest està pensat per incloure-hi diferents interessos, i és obert a tots els nivells. Enguany vam escollir el refugi de Rebost, un balcó amb vistes al Pedraforca. Aquest cim i el de la Tossa d'Alp són els més coneguts de la zona, però en aquesta ocasió vàrem escollir el Puigllançada (2.409 m). La tria del recorregut va ser excel·lent, gràcies a la recomanació del responsable del refugi unes setmanes abans, en l’excursió de preparació. I el dia esperat va arribar amb molt bona climatologia. Els que volien una jornada més relaxada van optar per les excursions senyalitzades del voltant de Rebost. La resta iniciarem el trajecte ascendint suaument entre boscos i clarianes. A mesura que anàvem pujant, el paisatge s'anava obrint, i començàvem a gaudir de les vistes. En arribar al Coll de Pal el paisatge canvia... Trobem muntanyes arrodonides, sense arbres ni arbustos, però conservant el mantell verd dels prats d'alta muntanya. Mentre pujàvem al Puigllançada va començar a bufar el vent. Els isards i una gran quantitat de voltors ens acompanyaven i ens animaven en l'esforç de l'ascensió. Els
Fotos: Arístides Pujalte - Text: Mònica Larrazábal & M. Jesús Miró
núvols van aparèixer de sobte i ens van protegir del sol mentre enfilàvem cap amunt. Un cop a dalt, després de recuperar forces i fer la foto de grup, vam quedar embadalits amb una panoràmica de 360 graus. Vam descendir a poc a poc, i ens vam dirigir a la collada de Comafloriu, on vam dinar i descansar panxa enlaire. L'últim tram, ara de baixada, va seguir sent captivador: plegaments, tarteres, valls, mina de barita... i endolcit gairebé al final del recorregut pel mirador d'Orris. Un cop tots aplegats al refugi compartirem vivències, férem
Al refugi El Rebost -5-
estiraments i un soparet de germanor deliciós. De sobte, una tempesta amb molts llamps il·luminaren el paisatge nocturn, podent gaudir de l'oportunitat fent fotografies. La caminada de diumenge va consistir en una matinal a les ruïnes de l'ermita de Sant Marc. Paral·lelament, la resta fèiem un dels circuits d'orientació que tenia preparats el Refugi; on la diversió i l'emoció era a flor de pell dels participants. En acabar les activitats, vam fer l'últim àpat d'aquesta sortida, amb la satisfacció d'haver-nos retrobat per compartir i gaudir muntanya i natura.
m untanya
Ascensió al Posets
La Tuca Llardana, o Posets, 3.369m.
E
ls passats dies 2 i 3 d’octubre la Montse Viñas, juntament amb en Manel, Rafa, Ferran i jo, del grup anomenat Muntavis, vàrem coronar finalment el cim del Posets, de 3369 m., també anomenat Tuca Llardana, segon tres mil del Pirineu. El dia va ser esplèndid, contràriament a l’intent anterior, en què vam tenir de girar cua per una tempesta un cop arribats al refugi d’Angel Orús (El Forcau), clàssica ruta des del poble d’Eriste, que remunta la vall de Grist fins al refugi. Havent deixat el cotxe a l’aparcament habilitat prop de la Cascada de Espigantosa (1530 m.) vàrem arribar al refugi (2150 m.) per sopar i passar la nit, per al dia següent atacar el pic del Posets. Les abraçades dalt del cim van ser espontànies per l’entusiasme de dos del grup, que no havien fet mai
Fotos: Ferran López - Text: Ramon Jordan
abans aquest espectacular cim del Pirineu. La pujada a partir del refugi, i en particular el costerut tram de la Canal Fonda, va ser feixuga. Els rastres de l’antiga glacera només s’aprecien en els solcs als blocs de pedra; ara en canvi, ni tan sols es poden trepitjar pales de neu en aquesta època de l’any. El resultat d’aquest canvi climàtic és que ens trobem amb un extens pedregam pràcticament en tot el recorregut, un autèntic trenca cames, en especial a la baixada. La tornada, per no fer una segona nit al refugi, ens obliga a fer un desnivell de 1840 m. de baixada, fins arribar a l’aparcament de Puente Espigantosa, per contemplar embadalits un cop més l’extraordinari salt d’aigua, i ràpidament retornar a Santa Coloma. -6-
Hem fet el cim!
m untanya
Cingles de Cabrera i Aiats Des dels Cingles, el Montseny de fons
Fotos: Arístides Pujalte - Text: Toni Gómez
l passat 27 d’octubre, amb la
E
atacat per la Cydalimaperspectalis) a la
nos a l’Agullota de la Tuta, així que ens
tardor ja en plena eclosió, ens
pineda, la fageda i l’avetosa en poc més de
dirigim al mas de Caselles i pugem en
vam desplaçar a la Serra de
mitja hora.
fortíssim pendent fins al morral del mateix
Cabrera. Amb el conegut Santuari del
Arribem al Santuari des d’un punt
nom. Un cop allà, continuem la carena en
mateix nom com a punt de referència, es
privilegiat, pel nord, pel pas de l’Osca, i
direcció nord i ràpidament enfilem la
plantejava una excursió amb fort
fem el descens per les conegudes escales
cresta exposada de l’Agullota de la Tuta. El
desnivell i plena de visuals esplèndides,
fins el collet de Cabrera. Continuem
descens, fàcil si es va en compte, ens mena
tant des de les valls com des de dalt dels
direcció sud-est, entrant de nou a l’obaga,
a un passadís de roca amb espectaculars
cingles.
direcció al coll de Bram, i travessant una
vistes. Abans d’arribar de nou al collet de
Evitant la pujada tradicional al santuari,
bonica fageda arribem al pla d’Aiats, un
Cabrera, ens aturem a explorar una mica
des de Sant Julià de Cabrera vam agafar
gran i estrany mar de falgueres ja seques,
les Bores de la Massallera, un conjunt
un sender que en direcció nord pujava
que ens acompanyen fins la vora del cingle
d’escletxes i passadissos soterrats amb
fortament, fent contínues ziga-zagues
d’Aiats, un espectacular mirador sobre el
molt d’encant.
enfilant-se en la roca, ajudant-nos fins i
Collsacabra.
De nou al peu del Santuari, iniciem el fàcil
tot, d’algunes grapes ancorades a la paret.
Reculem uns metres per iniciar el descens
descens pel GR fins el punt d’inici. Un dia
En molt poca estona hem guanyat força
del cingle pel grau de l’Escaleta, un bonic,
esplèndid per una excursió molt intensa i
desnivell, i ja podem gaudir de l’espectacle
agrest i vertical camí esculpit a la roca que
visualment preciosa.
del mar de núvols sobre la plana de Vic. El
ens mena cap al mas d’Aiats, ja a la plana,
Pots trobar el detall d’aquesta i totes les
bosc esdevé ara un continu canvi de
que travessem evitant l’atac xiuxiuejant de
sortides
vegetació: del boix (pobre ell, tot sec,
les oques. El nostre objectiu ara es enfilar-
www.cepmuntanya.com
El grup al Cingle d’Aiats -7-
del
CEP
a
la
web
S enders
L’Ermita de St. Mateu del Bosc Text: Xavi Padró
L
’Ermita de St. Mateu pertany al municipi de Premià de Dalt, a la comarca del Maresme. Està situada a la part més alta de la Serra de St. Mateu, dins el Parc de la Serralada Litoral, i molt a prop del mas de Can Riera, on passa el GR-92, en el Km 18,730 si vens de Can Bordoi (Llinars del Vallès) o en el 19,540 venint de Montcada. Des de Montcada i Reixac, al Km 21,305 deixem la pista a la dreta, per pujar per un camí estret, costerut i erosionat que arriba a Can Gallemí, -una casa pairal- i al cap d’uns metres girem a la dreta i passem per Can Riera. Davant nostre s’obre el paisatge i veiem un planell de cultius en forma de ferradura, amb
cavalls pasturant tranquil·lament; en un extrem, el mas Riera, i en l’altre l’ermita de St. Mateu. El camí segueix entre els camps, amb tanques perquè no s’escampin els animals. Abans d’arribar a l’ermita trobem un cartell indicatiu que per allà passa el Meridià Verd. El primer document on hi ha constància de l’ermita és de l’any 993, probablement d’origen visigòtic. L’edifici té una sola nau de planta rectangular, de 6,50 x 5,25 m. L’absis, de planta circular amb una sola finestra, i l’arc també circular. Si seguim el GR per una pista passarem davant d’una subestació elèctrica, i arribarem a la creu de Can Boquet, on hi ha una cruïlla que va de Vilassar de Dalt a Vallromanes. Continuant recte pel GR
-8-
passarem per la Roca d’en Toni, monument megalític amb sepultures medievals.
C ultura
“Del secret a la descoberta. El soldat que va intentar matar a franco” Text: Roser Vicente
José Rico , el soldat que va intentar matar Franco
A
mb aquest títol Agustina Rico presentà una xerrada molt interessant el passat dia 21 de novembre a la sala del CEP. Hem d’agrair-li que volgués compartir amb nosaltres la descoberta d’uns fets protagonitzats per un oncle seu: José Rico, nascut en un petit poble de Salamanca, i que haurien pogut canviar els esdeveniments de l’alçament militar de juliol de 1936. José Rico, militar fidel a la República amb servei en terres africanes, assabentant-se de la sublevació i que el cap visible era Francisco Franco, organitzà amb altres companys un complot per matar-lo quan tornés a la caserna de Ceuta. Una delació va truncar el projecte arrestant-los, i després de judicis sumaríssims, afusellant-los. En José Rico tenia 22 anys. De tot això va caure el silenci i ni la família va saber exactament el per
Agustina Rico, durant la xerrada
què de la seva mort. Han hagut de passar molts anys perquè, finalment, investigant en diferents arxius, es pogués treure a la llum uns fets tan punyents. L’emoció de l’Agustina era evident en explicar-nos el procés de les seves recerques. La guerra, oficialment, va acabar el 1939, però no per a tothom. La -9-
Fotos: Josep Pitarque
por i els silencis perduren encara en la pell dels familiars que no van ser afins als revoltats. En aquests moments que l’extrema dreta prolifera en la nostra societat, recomanem la visió de la pel·lícula Mientras dure la guerra, d’Alejandro Amenabar, que és un clar reflex d’un temps que sembla que retorni.
C ol·lectiu ciutadà
Notícies del Poblat i el seu entorn
n’hem detectat 3 en expansió als límits de Torribera amb la Pallaresa. Els tècnics del Parc ja ens havien advertit que la plaga està sempre latent, i serà més o menys agressiva en funció de la climatologia i de la qualitat del sòl de les pinedes. Restarem vigilants i demanarem les
4 TRIMESTRE 2019 PLAGA DEL TOMICUS Durant el mes d’agost, en dues tongades, el personal del Parc de la Serra de Marina va retirar dels boscos de Torribera les restes de brancada procedents de la gestió forestal i tala de pins afectats pel
Tomicus, que eren altament perilloses. A
actuacions pertinents.
petició nostra, també es va procedir a la
És per això que el nostre col·lectiu ha
poda d’uns grans pins centenaris situats
treballat de valent per condicionar amb
a peu de pista, ja que tenien part de les
escocells la base dels arbres, per tal
branques arran de terra. El CEP va agrair
d’aprofitar millor l’aigua de pluja, i
per escrit a la directora del Parc, Sra.
podem confirmar que en tota l’àrea que
Cinta Pérez, la bona feina feta.
està sota el nostre control no hi ha ni un
Malauradament, ja des de finals de juliol
sol pi afectat.
han aparegut nous focus de pins afectats;
El règim de pluges de primavera/estiu ha estat beneficiós, tant per la quantitat com per la seva distribució en el temps. Hem tancat la temporada estival amb un sol incendi, a la zona del Bosc Llarg, afortunadament controlat ràpidament pels bombers. 40 ANYS DEL COL·LECTIU CIUTADÀ DEL CEP Aquest 2019 es compleixen 40 anys de la creació del “Col·lectiu Ciutadà”, impulsat i liderat pel nostre recordat amic Alfons Martínez. L’Alfons va ser-ne pioner, participant activament en tot el projecte de recuperació del riu Besòs, per tal de tornar-li la vida i possibilitant la gran zona verda de la qual en podem fruir avui. I ho aconseguí just en uns moments que
Els pins, els més afectats per la sequera i el “Tomicus”
Foto: Pep Palacios
perillava la seva supervivència com a riu, a punt com va estar de ser cobert com si d’una clavaguera gegant es tractés. Una altra gran lluita del Col·lectiu va ser per l’arbrat al carrers, que, aconseguint la implicació dels polítics dels nous ajuntaments democràtics, va permetre transformar i millorar la fesomia de la ciutat. També des d’aleshores, el Col·lectiu ha estat present en les lluites per la preservació del medi ambient. Entre elles, hi destaquem la Plataforma per
Mur de la vessant sud del Poblat
Foto: Albert Bellido - 10 -
salvar Sant Jeroni del projecte urbanístic
Text: en el qual s’incloïa un gran camp de golf, o l’activisme permanentment tossut a fi d’aconseguir un parc verd i frondós a Can Zam. I no podem passar per alt les grans fites iniciades per l’Alfons i el Col·lectiu, com van ser la recuperació de vàries fonts, tant de la nostra muntanya com de la ciutat (una d’elles la font del Manelic), així com la plantació d’arbres des del Torrent de les Bruixes i el seus voltants fins arribar al peu del Poblat i el Planell de les Alzines. Sortosament, avui tenim un bosc consolidat que permet gaudir de la natura al límit mateix de la ciutat, que també ha servit per preservar part del territori de
El grup a la Font del Bartomeu
Foto Ferran López
Accés al Poblat i sostre de la vivenda tipus
Foto: Albert Bellido
l’especulació urbanística. Avui, el grup manté la seva voluntària activitat amb la plantació, poda i gestió forestal integral, així com en el manteniment de les fonts i camins del solell de la muntanya colomenca; és també per això que ens hem implicat tant amb el problema de la plaga del Tomicus. POBLAT IBÈRIC Seguim demanant la màxima prioritat per consolidar i restaurar els murs de la seva vessant sud, cada dia en més mal estat, i també el control dels visitants al Poblat amb la delimitació de les zones de passeig. El gran nombre de visitants, alguns poc curosos- està malmetent greument el jaciment. Tornarem a
visitat i idíl·lic, però que estava totalment
dirigir al ara polit espai de la Font d’en
insistir-los-hi
abandonat.
Bartomeu on, com sempre, la nostra
l’Ajuntament i el Museu a la propera
Dies abans, en comunicar-li el nostre
“Bruixa fruitera”, la Mercè Prat, ens va
reunió del ”Grup de Treball del Poblat
projecte al regidor de Medi Ambient, Sr.
preparar un esplèndid i copiós esmorzar
Ibèric Puig Castellar”.
Álvaro Rodilla, també s’hi va voler
de fruites, aquest cop especialment
implicar, enviant la brigada municipal,
preparat amb espelmes de xocolata
JORNADA DE TREBALL 2019
que va avançar bona part de la feina dins
blanca, per celebrar els 40 anys de la
Com cada any, el passat 9 de novembre es
l’espai de la font. Això ens va permetre
formació del Col·lectiu, formació en la
va celebrar la “Jornada de Treball” a la
acabar les tasques previstes, i a més, una
que la nostra estimada “bruixa” hi va
nostra
als
representants
muntanya.
Enguany,
de
la
bona part dels participants van poder
participar. Amb les forces recuperades,
convocatòria ha aplegat un bon nombre
reforçar i millorar els escocells de
vam aprofitar per xerrar una estona, tot
de voluntaris i voluntàries que, aixada en
retenció d’aigua de pluja al bosc de
recordant els vells amics dels inicis del
mà han col·laborat en la recuperació de la
l’antiga vinya d’en Sol.
Col·lectiu Ciutadà en un entorn molt
vegetació i l’entorn de la “Font d’en
En acabar, tots el participants, molt
acollidor.
Bartomeu”, a Torribera, un lloc molt
satisfets per la feina feta, ens vàrem - 11 -
V ida del Centre
1946-2021: 75 ANYS DEL CENTRE EXCURSIONISTA PUIGCASTELLAR L'any 2021 el CEP compleix 75 anys d’existència. A finals de l'any 1946 un grup de joves amics, amants de la muntanya i la cultura que procedien de la Cooperativa La Colmena, fundaren el CEP. Mica en mica van bastir una entitat que va anar aglutinant colomencs i colomenques, que prenien part en les diverses seccions que s'anaven creant... des de les de caire més esportiu, com muntanya o espeleologia, fins a les d'una vessant més cultural. El pas dels anys i les preferències de cada generació han anat donant continuïtat a les seccions, o fent-les decaure i creant-ne de noves. El CEP és transversal, amb varietat de seccions per a totes les edats; una entitat polièdrica on cada secció té el seu lloc i la seva veu. Tanmateix, som una entitat oberta i abocada al dia a dia del què passa a la nostra ciutat, a Catalunya i al món, i amb vocació d'incidir en la societat. En aquestes set dècades hi ha passat molta gent i s'han portat a terme moltíssimes activitats, i creiem que cal celebrar-ho amb un programa d'actes que organitzarà la Comissió del 75 Aniversari i que obrim a tots els socis que hi vulguin participar per preparar l’esdeveniment. Sereu benvinguts. A tal fi, contacteu amb la secretaria del CEP de dilluns a dijous, de 7 a 9 del vespre.
ELS NÚMEROS DE LA GROSSA D’ENGUANY JA SÓN AL CEP!
Enguany també tenim participacions de la GROSSA (amb quatre números per participació), per solament 5€! Es jugarà 1€ per cada un dels números. Passeu a recollir les vostres participacions per la secretaria del CEP, al carrer Sant Josep núm. 20 de dilluns a dijous, de les 7 a les 9 del vespre. Aprofiteu-ne l’oportunitat!
MOLTA GENT ENS LLEGEIX! MOLTA GENT POT VEURE’T DES D’AQUESTES PÀGINES!
ANUNCIA’T AQUÍ! Informa-te’n! Truca o envia’ns un correu a: puigcastellar@puigcastellar.com - 13 -
S ardanes
Text i fotos: Joan Llagostera
Sardanes a la tardor Comiats Escric aquestes notes en tornar d’acomiadar el soci i gran sardanista Lluís Marimon. A l’inici de la cerimònia les primeres notes de “Girona m’enamora” han emocionat als presents que l’acompanyàvem. Aquesta s’ha afegit a les sentides pèrdues que hem tingut darrerament: en Josep Martinell, traspassat pocs dies després del nostre Aplec, al que va assistir sense que penséssim que seria el darrer acte on el podríem veure; això mateix podem dir d’en Jordi Olivés, vicepresident del Patronat, que ens deixà per Festa Major, mentre la temuda pluja respectava l’audició de començament de temporada al jardí de can Sisteré. En memòria seva el programa de l’onze de setembre a la plaça de la Vila incorporava dues composicions que li agradaven: “Dubte” i “Puig Castellar”. Jordi, et trobem molt a faltar, en les reunions no deixem de pensar què diries si hi fossis, i ho tenim en compte. Al maig, inesperadament, se’n anava en Carlos Guinart, al juliol en Paco Oñoro i a l’octubre l’Antonio Escolano “el Toni”. I no oblidem l’Albert Nogué, traspassat també enguany. Per a tots ells el nostre record.
En Jordi a la paradeta de l’Aplec
Audicions i altres activitats A més de les esmentades audicions de Festa Major i 11 de setembre (aquesta celebrada després de la tradicional ofrena de flors), vam tenir el “Concert de Festa Major” amb l’estrena de l’espectacle “NueS”, en el qual l’Esbart Maragall va fer lluir l’escenari del Teatre Sagarra amb el conjunt de danses i un vestuari de moderna estètica, que suggerien el pas del temps, des de les nostres arrels fins a un futur que ja sentim proper.
La ballada de la Diada de Catalunya - 14 -
S ardanes 6 d’octubre, Aplec de Salou La coincidència de data amb altres esdeveniments va fer que el grup de viatgers fos mes reduït del que és habitual en aquestes sortides. Un esplèndid dia i bon ambient a la ballada, amb el complement d’un magnífic passeig per l’antiga estació del carrilet, l’església de Santa Maria del Mar i destacades torres modernistes. Un vermut ofert pels organitzadors per celebrar l’Aplec, que en feia 30, va servir d’aperitiu pel dinar que ens aplegà al restaurant del Club Nàutic, prop del monument al Pescador erigit a tocar de la platja. Havent dinat, una volta amb el trenet turístic que ens portà fins a “Port Aventura” completà la jornada, fins que desprès de ballar o simplement escoltar alguna altra sardana tornem cap a casa; l’Asènsio i la Mari més que contents amb la panera que els hi va tocar a la rifa.
Festa Major d’Estiu a can Sisteré
De cara a l’hivern
L’Esbart Maragall al Concert de Festa Major
No oblideu l’audició de la Festa Major d’Hivern, diada de Santa Coloma, dimarts 31 de desembre a la plaça de la Vila a les 12:00h amb la Cobla Contemporània. I aquí teniu el programa del 1er trimestre del 2020: - Diumenge 16 de febrer: Ca n’Armengol 14:00 h, Dinar-ball amb el grup Dominó - Diumenge 23 de febrer: Teatre Sagarra 19:00 h, Concert d’Hivern, “LLUM” amb la Cobla Marinada - Diumenge 1 de març: Plaça de la Vila 12:00 h, Audició Dia de les dones Cobla Ciutat de Girona
Ballant a l’Aplec de Salou - 15 -
G rup Infantil
Inici de curs del GICEP El grup al Tagamanent
A
ny nou, nova fornada de notícies en primícia de l’inici del curs del nostre estimat GICEP! Per anar escalfant motors per tot el que vindria, aquest any la primera sortida que ens vam disposar a fer va ser... Aiguagelada! Volem dir... Aiguafreda, això mateix! Amb les motxilles carregades d’il·lusions, moltes ganes, algun mos i no tota l’aigua que haguéssim desitjat tenir... vam posar rumb al Tagamanent. Algunes ens vam assabentar d’una antiga llegenda que s’explica per aquella muntanya:
“Fa anys i panys, un petit grup de joves van pujar al cim per jugar dins del bosc. Van arribar de nit, però les ganes de divertir-se els va encisar i van decidir jugar a fet i amagar. Tot just acabat el joc, un dels infants no tornava, i van decidir anar a buscar-lo; de sobte es van trobar amb una sorpresa molt gran! ...sentien la veu del nen però no el podien veure! Es van passar tota la nit buscant-lo però no el van trobar... Havia desaparegut! Des d’aquell moment, van començar a pujar grups de gent a buscar-lo durant molt de temps, però mai van aconseguir trobar-lo. En honor al - 16 -
petit infant van posar-li a aquella muntanya, de nom, Tagamanent. Voleu saber per què? Poseu-vos el cap als peus i els peus al cap! O també podeu provar de llegir-ho al revés!“ La segona i última sortida que hem pogut enregistrar fins ara ha sigut un recorregut cap al turó de Les Maleses des de Santa Coloma, endinsant-nos per la tan coneguda però no menys important, serra de Marina! En aquesta mateixa excursió vam tenir l’oportunitat d’aconseguir unes llibretes de camp meravelloses, per apuntar-hi tots els nostres pensaments, així
Text i fotos: Grup de “monis” del GICEP
Tagamanent
com qualsevol altra cosa que aprenguem o vulguem deixar escrita. I a més a més, la vam poder estrenar amb unes fitxes que ens ajudaran a descobrir quins animals habiten per allà on siguem gràcies als seus rastres! Això tot just acaba de començar, i us volem avisar que aquest any ens disposem a fer alguns pics importants, com per exemple el turó de l’Home, i descobrir altres espais i activitats noves amb molta energia i ganes d’aprendre! *Monitores i monitors del Grup Infantil del CEP
Poblat ibèric del Turó de Les Malesses - 17 -
C el obert
Text: CEP
Per uns Agents Rurals sense armes
U
n Agent Rural és un funcionari de carrera que té com a objectiu fer complir la normativa sobre el medi ambient. Per això els excursionistes ens els hem trobat alguna vegada al mig de la muntanya, vetllant per la natura. En els últims mesos els agents rurals estan molestos perquè la Generalitat, que és l’administració de qui depenen, els vol fer portar armes. Davant d’aquest fet els sindicats d’aquest cos han demanat el suport a les entitats que tenen relació amb el medi rural. La Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i també el CEP s’han adherit al manifest, en el qual expressen la seva negativa a convertir-se en un “cos de policia rural”, encara que tinguin funcions de policia administrativa especial judicial. Portar armes implica l’ús de la força, posant en risc les vides dels i les agents i les vides de terceres
persones, en l’exercici del seu càrrec. Per aquest motiu, us adjuntem el Manifest que el CEP dona suport: MANIFEST de la secció sindical dels Agents Rurals del sindicat IAC-CATAC manifestem: Des de la Direcció General del Cos d’Agents Rurals (CAR), del Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, s’ha pres la decisió d’armar el CAR. Això es fa amb l’argument que les armes donaran seguretat en les tasques ordinàries. Amb aquesta premissa es vol aprovar un decret d’armes que pretén que tots i totes les agents anem armats en la nostra feina del dia a dia. La voluntat d’armar el CAR amb porres i armes de foc ha sorgit a conseqüència d’un fet que va provocar molta commoció i molt de dolor. El gener de 2017 un usuari de l’àrea privada de caça - 18 -
d’Aspa va assassinar a dos companys disparant–los dos trets amb l’arma de caça. El Departament ha respost a la demanda de seguretat armant el CAR. Això es fa sense cap estudi que ho avali i justifiqui. Els funcionaris que no superin les proves i cursos per portar les armes hauran de passar a segona activitat quan correspongui o se’ls adaptarà a la baixa el complement específic a la nova situació funcional. Quan es va accedir al CAR, ningú ho va fer amb la previsió de desenvolupar les funcions quotidianes amb l’ús de les armes. Obligar a portar una arma no és solament una qüestió tècnica de seguretat sinó una opció política amb repercussions humanes i ètiques importants sobre els propis agents i sobre tercers. Amb aquest decret d’armes es vol fer un canvi molt important en les atribucions com a funcionaris. Això pot implicar l’ús
C el obert de la força posant en risc les vides dels i les agents i les vides de terceres persones en l’exercici del càrrec. Els Agents Rurals no som un cos policial ni de seguretat ciutadana encara que tinguem funcions de policia administrativa especial i policia judicial. Demanem: • Que s’aturi el procés d’aprovació del “Decret d’armes del Cos d’Agents Rurals” tal com està redactat. • Que s’iniciï un procés de debat on hi siguin representades totes les parts implicades, administració, persones treballadores, administrats, experts i filòsofs que aportin reflexions d’ètica professional, política i mediambiental. • Una justificació de la necessitat o conveniència de portar armes sobre la base d’estudis científics empírics que fonamentin que això donarà més seguretat o que reduirà el nombre
d’agressions. Si armar el cos ha de tenir un benefici per les persones que hi treballen i ha de ser beneficiós a l’hora de protegir la societat i la natura d’actes criminals volem que ho avalin estudis rigorosos. • Que es demostri amb dades que armar el CAR no pot significar un mal. Que l’ús de les armes no acabi tenint com a conseqüència mals majors (accidents, errors, ús criminal, ús per part de persones amb trastorns mentals…) . • Una justificació ètica que demostri que és just bo i raonable portar armes. Que és necessari i imprescindible portar armes en lloc d’altres mesures de seguretat. Fer l’anàlisi de quines conseqüències pot tenir, si és just d’acord amb el perfil dels agents, els costos, riscos i conseqüències per a tercers i pels agents. • Que es posi en valor tota la feina que
s’ha fet fins ara per part de les persones que treballen al CAR.
S’hi adhereixen entre d’altres: - JUSTÍCIA I PAU - CENTRE DELÀS D’ESTUDIS PER LA PAU - DESMILITARITZEM L’EDUCACIÓ Les Armes No Eduquen, Les Armes Maten - UNIPAU Universitat Internacional per la Pau - CEP Centre Excursionista Puigcastellar, Santa Coloma de Gramenet
Llums per la Llibertat a les agulles de Montserrat
Text: ANC
M
ig
miler
d'escaladors
professionals van escalar 131 agulles de Montserrat
per il·luminar-les, des del capvespre fins a la matinada. Els escaladors van comptar amb el suport i logística d’un bon nombre de muntanyencs, entre els quals hi havia alguns colomencs. L’espectacular acció, organitzada per la Federació d’Entitats Excursionistes, Òmnium i l’ANC es va fer coincidint amb el segon aniversari de l’1 d’octubre, i homenatjava simbòlicament els 131 presidents de la Generalitat que hi ha hagut. Tot i la boira baixa, que a vegades va dificultar-ne la visió, va suposar un
Es pon el sol i cal encendre els llums sobre Les 131 agulles
gran èxit mediàtic. - 19 -
O rfeó Tanit
Text: Pepi Sánchez
L’Orfeó Tanit en l’homenatge a Carlos Rodríguez
C
arlos Rodríguez Castillo va morir el 28 de juliol d’enguany. Per aquest motiu, l’Orfeó Tanit va ser convidat a participar en el seu homenatge, celebrat el 26 d’octubre al Refetor del monestir de Sant Jeroni de la Murtra. A l’inici de l’acte, l’Orfeó va cantar “Signore delle Cime”, que Giuseppe di Marzi va compondre en honor d’un amic mort a la muntanya. A continuació, diverses intervencions d’amics i familiars, entitats sindicals, cíviques i polítiques, van glossar molt emotivament la figura d’en Carlos Rodríguez. En Carlos era una persona molt estimada a Santa Coloma; va néixer el 1952, i n’era veí des del 1955. Era un home fet a ell mateix. Va treballar
com a oficial mecànic des de 1968 a 1976 i va fer d’ajudant de laboratori en una empresa tèxtil fins al 1984. Des d’aquell any va exercir d’advocat laboralista al gabinet tècnic jurídic de Comissions Obreres, i és que en Carlos va decidir llicenciar-se en dret per defensar millor els seus companys de fàbrica. Les seves idees d’esquerra el van portar al PSUC. Després, amb ICV va ser regidor de l’ajuntament de Santa Coloma del 1987 al 1991. Involucrat en els moviments ciutadans de la ciutat fins al final, sempre va participar en espais d’acció i de pensament ciutadans... darrerament, en la Marea Pensionista SOS Gent Gran. En Carlos tenia una especial relació
El grup de cantaires al claustre de Sant Jeroni de la Murtra
amb el monestir de Sant Jeroni, i al juny, acompanyat de persones molt estimades, en va fer la seva darrera visita. Traient forces d’on no en tenia, ho va aconseguir. En la seva darrera etapa, va fer una introspectiva transició espiritual, més perceptiva... Es convertí en algú que “percebia” el dolor aliè, “el bon rotllo” i les bones vibracions, que fugia conscientment de les males energies i que parlava i raonava en termes d’energia i d’ànima... Continuarà entre nosaltres com un exemple a seguir. Finalment, l’Orfeó va cloure l’acte amb la interpretació d’ “El Cant dels Ocells”, tradicional catalana, harmonitzada per Francesc Vila.
Foto: Pilar Fabón - 20 -
Text: Esther Portero
Nou concert a Wad-Ras
O rfeó Tanit Participació de l’Orfeó Tanit al Correllengua 2019 Text:Dolors Romero Labrada
E
Els i les cantaires, al final del concert
E
l passat diumenge 29 de setembre, l’Orfeó Tanit va tornar a oferir un concert a la presó de Wad-Ras, el centre penitenciari de dones del barri del Poblenou de Barcelona. Allà, les internes poden estar-hi un cert temps, fins que no les hi assignin un de definitiu. Ja abans de l’estiu vam oferir-les-hi un concert, i les internes s’ho van passar tan be que van demanar que tornéssim. Per part de l’Orfeó, l’acollida va ser tan bona que no vam dubtar en repetir. El concert el va dirigir el nostre segon director Josep Pasqual, i es va realitzar a la sala d’actes de la presó. Vam oferir un repertori de caire popular i variat, amb peces catalanes com “El Rossinyol”, “El meu avi” o “El Cavaller enamorat”, passant per un de
més internacional, com “Riu Riu Chiu” del cançoner Uppsala, “New York, New York”, i les espirituals “Wade in the water” o “Good News”. “La Caña Dulce” va ser molt corejada per les internes. El concert es va finalitzar amb el “Cànon de la pau”. Amb aquestes cançons i d’altres, pròpies del repertori de l’Orfeó Tanit, es va oferir a les internes una tarda de diumenge diferent i musical, aconseguint trencar la rutina del centre per una estona i omplint les dones d’esperança per un futur millor. Com l’anterior vegada, vam tenir una molt bona acollida, i pels cantaires va ser una experiència enriquidora, com a grup i personalment.
l 25 de setembre, l’Orfeó Tanit va participar en l’acte inaugural del Correllengua 2019 de Santa Coloma de Gramenet, celebrat a la Biblioteca Central, i dedicat enguany a la figura de Pere Calders. La primera part de l’acte es va iniciar al vestíbul de la biblioteca, on l’Orfeó Tanit va interpretar una primera peça, El Rossinyol, sardana tradicional. La segona part de l’acte va continuar a la sala d’actes i lectura, i l’Orfeó Tanit va cloure l’acte amb la interpretació de dues peces: El cavaller enamorat i El cant del poble. Al finalitzar l’acte, el nombrós públic que va assistir-hi va respondre amb intensos aplaudiments.
Foto: Pim Van Sambeek - 21 -
A ula
Conferència d’inici de curs “LA CONQUESTA DELS 14: CERCLE TANCAT”.
L’Aula camina a la Font de l’Amigó
Text: Manuel Garrido
E
l passat 9 d’octubre, a la Biblioteca Singuerlín “Salvador Cabré”, va començar el Curs 2019/2020 de l’Aula. A l’acte ens van dirigir unes paraules les Regidores de Drets Socials i Ciutat Educadora, Bàrbara Ferrer, així com la de Salut, Consum i Gent Gran, Soraya Santalucía. També ens van acompanyar el President del CEP Albert Noguera i el representant d´AFOPA (Agrupació d’Aules de Formació Permanent per a la Gent Gran de Catalunya), Francesc Torán. La xerrada la va impartir l’alpinista català Ferran Latorre Torres, que va tractar sobre “LA CONQUESTA DELS 14: CERCLE TANCAT”. En Ferran Latorre és el primer alpinista català que ha aconseguit fer els cims dels 14 pics de més de 8000 metres de la Terra. Ho ha aconseguit per la seva forma física (aparentment no ho sembla) i la força de voluntat, atiada per la gran il·lusió que des de ben jovenet va tenir per pujar a l’Everest, quan en una sortida amb la classe als seus 13 anys, va fer la Punta Alta de Comalesbienes, de 3014 m. Així ho ha plasmat al llibre de comentaris. El seu somni va trigar 33 anys, però ho va aconseguir.
Al principi, l’alpinisme és una aventura. Va llegir molt. Va fer aprenentatge als Alps i als Pirineus, ja que cal una bona forma física, molta tècnica i el més important, Compromís. Creure en un mateix i conèixer els propis límits, ja que a més d’entrenament físic, cal
Un abet a la Serra de Marina
superar moltes barreres psicològiques. És difícil passar de l’atracció no racional per la muntanya a fer-ne una experiència de vida. Perquè aquest esport és desagraït. En arribar al cim ets sol, no tens més reconeixement que el sentir que has conquerit la bellesa i que has superat un repte. El 1986, amb la seva primera ascensió al Montblanc l’aventura es converteix en esport: ja és alpinista! Quan fa l’Annapurna, el primer 8000, aconsegueix la professionalització de la seva activitat. Comença el repte d’assolir els 14. Li va caler molta perseverança, ja que ha necessitat 30 expedicions per assolir-ho. Un camí - 22 -
Foto: Antonio Enrique
molt llarg, un somni ple de neu, de llocs purs, inexplorats... i al final es tanca el cercle! Com a dades històriques rellevants, es va assenyalar el següent: Als anys 20 es va fer la primera ascensió a l’Everest (8848 m.). No se sap si van assolir el cim, però es va trobar un cos amb la cama trencada. A l’alta muntanya hi ha molts perills d’accidents i congelacions, i en aquella època els equips no eren gaire efectius i la comunicació era inexistent. El 1950 una expedició francesa conquerí l’Annapurna, de 8091 m.
A ula
Text: Toni Renau
S
anta Coloma, Badalona i Montcada tenen un entorn natural que les uneix... la Serralada de Marina, les fonts, i plantes com la farigola, el romaní, el fonoll, pins ...i “un avet”! La sortida mensual de l’Aula d’Extensió Universitària es va encaminar a una de les seves fonts: la Font de l’Amigó. Un trajecte circular amb sortida i arribada a Can Ruti i tornada a Santa Coloma per Sant Jeroni de la Murtra... Exercici, natura, vistes, companyia... Tot plegat molt recomanable. La Font de l’Amigó
Tertúlia literària de l’Aula Text i foto: Manel Garrido
A
mb el començament del Curs 2019/2020, el grup dels alumnes que conformen la tertúlia Literària van iniciar las seves trobades, coordinats per la Roser Martí. En aquesta ocasió, sobre el llibre de l’escriptora francesa Amélie Nothomb i la seva novel·la” PICA’T AL COR”. Aquest és un llibre que tracta sobre las relacions
Els Tertulians a la Torre Balldovina - 23 -
Foto: Antonio Enrique
entre mares i filles. Una faula deliciosament àcida i malèvola sobre la gelosia i altres complexitats de les relacions humanes, les rivalitats, les manipulacions, el poder que exercim sobre l’altre i la necessitat de sentir-nos estimats. Va estar molt bé i vam passar una estona molt agradable.
C iutat
Text: Albert Noguera - Foto JPS
El nostre Butlletí en el llibre “Cent anys de premsa a Sta. Coloma”
Agustina Rico i l’escriptor
E
l passat mes d’octubre es va presentar el llibre La Prensa y otras publicaciones periódicas en Santa Coloma de Gramenet. Un siglo de historia (1919-2019), escrit per Ángel Sody. L’obra es va presentar a Can Sisteré pel mateix autor, acompanyat per la periodista i articulista del nostre butlletí, Agustina Rico. El llibre és un índex i alhora relat exhaustiu de totes les publicacions de Santa Coloma al llarg de cent anys, després d’un gran treball de documentació.
Es constata que la majoria de les publicacions que no depenien de l’administració van tenir una vida efímera (Poble, Ciutat, L’Esquerra del Besòs, Més Coloma, Fórum-Grama, etc…), exceptuant GRAMA, un cas singular en el periodisme a Catalunya i una eina de transformació social a la Santa Coloma dels 70 i 80, i del que enguany es commemoren 50 anys de la seva aparició. En l’àmbit privat també destaca el mensual El Mirall, que ja va pels 183 números. En l’esfera oficial, cada època ha comptat amb la seva pròpia publicació, exceptuant L’Ajuntament Informa, que durant 40 anys no ha canviat de capçalera. Del contingut del llibre volem destacar el que fa referència a la nostra entitat. Ja en el pròleg hi podem llegir…”Antes de Grama, ya en 1948 inició su andadura el boletín del Centre Excursionista Puigcastellar, que fue la primera publicación legal colomense después de la guerra civil, y sigue saliendo a dia de hoy”… Per tant,
- 24 -
podem considerar que el butlletí que teniu entre mans és la publicació degana de la ciutat. Sody relata les diferents vicissituds per les quals va passar el Butlletí del CEP, com per exemple els mesos que es va deixar de publicar l’any 1955 a causa de l’empresonament de Joan Vicente, un dels principals impulsors de la publicació. Cal destacar el repàs que es fa de l’evolució del Butlletí en les diferents èpoques; dels primers números impresos en ciclostil i amb poques pàgines i mida reduïda, fins arribar a l’època moderna, amb el format revista i en color a la portada. També cal remarcar l’aparició del Suplement Trimestral de la Secció d’Estudis i Arqueologia del CEP el 1961, anomenat també Puig Castellar, i dedicat a la divulgació de les ciències naturals i als descobriments arqueològics, i que segons llegim “.. formado por un equipo que alterna el pico de las excavaciones arqueológicas con la pluma, generando de esta comunión de instrumentos una obra fecunda…” Posteriorment, aquest Suplement es va transformar en la publicació del Museu Puig Castellar i després del Museu Torre Balldovina.
C iutat
D’esquerra a dreta: Eugeni Madueño, Odei A-Etxearte, Jaume P. Sayrach i Agustina Rico
Acte de reconeixement a Jaume-P. Sayrach
Text i fotos: Albert Noguera
J
aume-P. Sayrach és prou conegut a la ciutat i al CEP, d’on n’és soci des de fa dècades, i on durant molts anys ha escrit cada mes al nostre butlletí, ha estat al grup de cultura i va formar part del grup de sortides i debats. Ara acaba de complir 90 anys, per això se li ha organitzat una celebració per festejar-ho i en reconeixement de la tasca d’activisme cultural i social al llarg de molts anys. A l’acte hi van assistir unes 260 persones a la Biblioteca del Fondo, un barri on Sayrach va arribar-hi fa 54 anys. En les remembrances van anar parlant diverses persones que representaven alguns dels diversos àmbits i espais on Sayrach ha fet el camí en aquests 90 anys: Vilafranca,
Poblenou, la família, la política, l’església, etc... i sobretot la seva petjada a Santa Coloma on va crear la revista Grama i d’altres iniciatives culturals i també socials, que va iniciar com a rector de la parròquia de Sant Joan del Fondo. A la Biblioteca del Fondo la sala d’actes porta el seu nom, i s’hi ha de sumar l’espai Sayrach que acull tota la seva producció escrita i del seu pòsit cultural i de la trajectòria que ha fet amb els colomencs. Per això en el parlament d’agraïment va insistir que la celebració dels 90 anys serveixin, sobretot, per conèixer les “coses” que van néixer i les moltes “persones” que les van fer possible, en la llarga etapa que ha tingut el goig de viure. Jaume Patrici Sayrach - 25 -
C iutat
Textos: Albert Noguera
Diada de l’11 de setembre a Santa Coloma
A
mb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet celebrà un acte institucional a la Plaça de la Vila, amb una ofrena floral de les entitats i partits colomencs a la Senyera. La nostra entitat hi va participar dipositant un ram, i manté el significat de la Diada, on es reclamen les llibertats de Catalunya.
El president del CEP fent l’ofrena a la senyera
Foto: Joan Yuste
El Correllengua 2019: homenatge a Pere Calders
E
n l’edició d’enguany, el Correllengua ha volgut recordar la figura del poeta i escriptor Pere Calders, de qui es commemora el 25è aniversari del seu traspàs i l’obra del qual és un clam contra la manca de drets i llibertats que històricament ha patit la societat catalana. A més de reivindicar Calders, el Correllengua pretén adreçar-se a totes les persones que no tenen el català com a llengua materna per tal que vegin, en l’idioma, un vehicle d’arrelament i una font de coneixement de la societat d’acollida. La Comissió organitzadora del Correllengua 2019 a Santa Coloma la formen 13 entitats, entre elles el CEP. L’acte de presentació del Correllengua 2019 va tenir lloc a la Biblioteca Central. Es va llegir el Manifest, redactat enguany per en Jordi Cuixart,
Diana Coromines Calders presentant el Correllengua
i es va inaugurar l’exposició “Pere Calders: l’essència màgica de les coses”, amb la participació de Diana Coromines Calders, néta de l’escriptor. També es va veure el documental: Pere Calders, la mirada subtil del narrador. El dissabte 9 de novembre, el Teatre La Colmena va organitzar a Can Roig i Torres “El jardí de Calders”, un - 26 -
Foto: Ferran López
recorregut físic i teatral pels contes de Pere Calders, on es van interpretar els seus contes plens d’ironia, fantasia i realisme màgic que ratlla l’absurd. També estava projectada una sortida a Llançà organitzada pel CEP que s’ha posposat, on s’havia de recórrer la Ruta Pere Calders per indrets d’aquesta vila empordanesa tan vinculada a l’escriptor.
C iutat
Text: Albert Noguera - Fotos: Pilar Santamaría
Marxa nòrdica contra el càncer La Marina Walktrail comptà amb la col·laboració del CEP
E
l diumenge 13 d’octubre, la cinquena edició de Marxa Nòrdica de la Fundació Amics de l’Hospital del Mar va aplegar més de 350 participants, i va transcórrer per la Serralada de Marina; per això l’activitat s’anomenà Marina Walktrail. Amb el punt de partida des de Torribera, es van fer dos recorreguts circulars de diferents distàncies: un de 5 km. que va anar fins a Sant Jeroni, i l’altre de 10 km. que es va enfilar fins el Puig Castellar. Vuit voluntaris del CEP van col·laborar amb l’organització al llarg del recorregut. L’objectiu de la iniciativa era aconseguir recaptar fons per a la recerca del càncer i millorar el benestar físic, emocional i social dels pacients i les seves famílies. Organitzada pels Amics de l’Hospital del Mar, en aquesta cinquena edició la iniciativa ha sumat esforços amb el Centre de salut mental Emili Mira, el Parc de Salut Mar, l’Ajuntament de Santa Coloma, la Diputació, el CEP i el suport de diverses empreses. Els marxadors i marxadores van comptar amb la cessió dels bastons i l’assessorament d’instructors. La marxa nòrdica, o nòrdic walking, consisteix a caminar fent servir uns
Els voluntaris del CEP, amb la Marina Walktrail
El moment de la sortida, al recinte de Torrivera
bastons dissenyats especialment per aquesta modalitat esportiva, que permet impulsar-se i alhora moure lliurement les mans. Així es fan servir no només les cames, sinó també la part superior del cos, convertint aquesta activitat en un exercici complet. El resultat és un moviment natural que actua de manera suau - 27 -
però efectiva en tot l’organisme, aportant múltiples beneficis en la nostra salut i condició física. Permet millorar la postura, ajuda el sistema cardiovascular, la respiració, activa el 90% dels músculs, relaxa tensions i desenvolupa les capacitats coordinatives. I tot plegat, sense generar impacte a les articulacions.
E l lector escriu
Text: ANC - Fotos: Pilar Manzanares
Vetllem pels grans arbres de la ciutat
desaparició de la pineda de Can Sisteré, tot i que en aquests dos casos potser calia, segons informes on s’al·legava el mal estat de l’arbrat. Però en altres casos no ha estat així, i en
determinades
intervencions
urbanístiques no es mira prim i s’arrasa amb el que hi ha sense calibrar la importància que té un arbre de gran envergadura al mig de la ciutat. A la confluència dels carrers Prat de la Riba i Amèrica s’està fent una gran obra on s’han talat dos grans arbres (un pi i un eucaliptus) que ocupaven una part del solar on paradoxalment
no
s’hi
ha
de
construir. No s’entén perquè no se’ls ha indultat... la futura plaça podria gaudir d’una gran ombra sense haver d’esperar que els arbres que hi plantin de nou es facin grans... O recordar el gran pi pinyer al pati de l’escola Riera Alta, que si no s’hagués talat avui donaria ombra durant l’estiu.... Segurament, la presència dels arbres encareixen les obres, però potser no comptabilitzem prou el benefici que ens retornen a nivell de purificadors de l’aire, refugi d’ocells, paisatgístic... o fins i tot l’estima que li tenen els veïns que els han vist sempre allà. L’urbanisme s’emporta per davant els grans arbres de la ciutat
S
anta Coloma és una ciutat que
N’hi ha que han estat retirats per
per la seva història urbanística
causes naturals o plagues, com la
no disposa de carrers o places
vella palmera de Can Roig i Torres, o
amples, amb arbres de gran capçada
la de la plaça de la Vila, abatudes per
o singulars, sigui per la seva edat,
l’escarabat morrut. Però alguns altres
mida, característiques botàniques,
han
raresa, qualitats estètiques o valor
expeditiva, sense temps a repensar
ornamental, històric o simbòlic.
tan dràstica decisió. Exemples no en
Durant els darrers anys, la ciutat ha
falten: el gran pi de l’avinguda
perdut alguns arbres interessants.
Anselm de Riu, o fa uns anys la
estat
talats
- 28 -
de
manera
El pi i l’eucaliptus, ara desapareguts
F lora i fauna
Text i foto: Ferran López
El Vesc Cast: Muérdago Científic: Viscum album
“Vaig al bosc i busco vesc i visc del vesc que busco al bosc” (Embarbussament popular)
E
l vesc és una planta hemiparàsita que viu en els arbres de fulla caduca, com pomers o pollancres, i sobre algunes espècies de pins. És originària d’Europa i Àsia. En llatí, “viscum” es creu que ve de l’indoeuropeu, “força”, i “album”, blanc, pel color del fruit. És una planta típica de Nadal. Se li atribueix la bona sort. El druïdisme la considerava una planta sagrada, que el druida havia de dallar amb una falç d’or (fet molt conegut avui per les referències habituals als còmics d’Astèrix). Morfologia És un arbust llenyós, de 20 a 50 cm. No té arrels, sinó uns haustoris que els hi permeten xuclar els nutrients de l’arbre. La tija és curta, en part llenyosa. Les branques són abundants i molt enforquillades, formant una gran botja que penja de l’arbre parasitat. De fulles oposades, carnoses, sempre per parelles a l’extrem de les branques. De flors unisexuals, les masculines presenten 4 petits pètals i 4 estams sense filaments.
En canvi, les flors femenines són molt rudimentàries. El fruit, una baia de polpa viscosa, de 6 a 10 mm, i amb una sola llavor. Als Països Catalans s’han descrit tres subespècies: Viscum album album: Parasita arbres planifolis de l’estatge montà plujós del Pirineu (pollancres, fruiters, espinalbs...). Viscum album abietis: Parasita l’avet, al Pirineu. Es la menys rara de les tres subespècies. Viscum album austriacum: Parasita els pins. Es troba al Pirineu i a l’interior del País Valencià. Atenció als usos medicinals! Aquesta planta no s’utilitza per a cap acció farmacològica, ja que es considera molt tòxica a dosis elevades, pel seu contingut en viscotoxines. Els extractes de vesc administrats per via intravenosa tenen dos efectes importants: actuen sobre el cor i la pressió sanguínia (hipertensió arterial, arteriosclerosi, mals de caps, vertígens, palpitacions... )
Salamandra comuna Científic: Salamandra Salamandrida
L
a salamandra pertany a la família dels amfibis urodels, (que vol dir que tenen cua). A primera vista pot semblar un rèptil, però és un amfibi, com els gripaus i les granotes. Creixen entre 5 i 30 cm, tenen el cos allargat amb quatre extremitats curtes i grosses. La seva cua és llarga i cilíndrica i els hi serveix per nedar. Tenen el cap ample, curt i aplanat. De color negre, amb unes taques grogues que avisen a d’altres animals de la seva perillositat. De fet, tenen unes glàndules que les mantenen humides per defensar-se segregant un líquid blanc i dens que a les persones només irrita les mucoses (ulls, nas, boca), però que per a d’altres animals del seu entorn i mida poden ser letals.
Les salamandres són terrestres i només viuen a l’aigua quan són petites, capgrossos. Hi tornen per posar els seus ous. Necessiten humitat i solen viure en boscos humits, sota d’escorces o molses, entre les fulles caigudes. A Santa Coloma les podem trobar a les fondalades humides de l’obaga, en torrents com el de la Font de l’Alzina o prop dels tolls de les fonts, ja que necessiten humitat i romandre prop de l’aigua per reproduir-se. Quan són adultes necessiten menjar més i s’alimenten bàsicament d’invertebrats de cos tou, - 29 -
Text: Albert Noguera
com els aràcnids petits, cucs, cargols, llimacs i insectes. L’espècie, en el cas de Catalunya, està protegida per la Generalitat, i si la veiem es millor no tocar-la ja que és molt sensible als efectes químics (com la colònia o sabons) en què sovint ens impregnem els humans.
m irador
Agustina Rico
Martinell i Olivés
Sayrach i Bolancé
Èpica
En la cloenda del cinquantenari de l’Institut Puig Castellar ens vam assabentar de la mort de Josep Martinell. Va ser un dels fundadors, amb Remei Martínez, de l’Associació de pares, quan les associacions d’aquesta mena no eren legals encara. Josep Martinell i Remei Martínez venien de sectors diferents de la població colomenca, a vegades distants, però tots eren poble i estaven destinats a entendre’s i a fer front comú. Sense ells, i gent com ells, l’escola a Santa Coloma hauria anat millorant per la pròpia evolució de les coses, a còpia de temps, però quant de temps? I el català suposem que hauria acabat entrant a les aules, però amb quin estatus?, i quan?
Quan escric aquest Mirador, Jaume P. Sayrach està a punt de fer 90 anys, dels quals més de 50 viscuts a Santa Coloma. Des de la seva arribada al Fondo per ser rector d’una parròquia que encara no existia. Aquelles parròquies del barris i aquells capellans joves (Salvador Cabré, Josep Catà, Joan Morán, Antoni Antonijoan, Lluís Hernández, Josep Sánchez i Jaume Sayrach) amb una visió diferent de l’Església i de la fe van ser focus de llum en uns barris deixats de la mà de Déu. I en Jaume (o Jaime, o Sayrach , anomenat de les tres maneres, segons l’època i segons la persona) s’ha passat tota una vida sembrant: la JOC, Grama, el Club de Debats, Fòrum-Grama... I el Pla Popular (amb Xavier Valls), el projecte de debat Santa Coloma 2000, la Biblioteca Popular del Fondo (al local de la parròquia, la primera al Fondo i als barris), el Grup de Cultura Popular (també al Fondo), L’Heura i les publicacions sobre història i personatges locals, l’agermanament de les Santes Colomes, butlletins, fulls, llibres, blogs.... Quan apareguin aquestes línies ja s’haurà produït la trobada d’amistat, d’afecte i de reconeixement que se li prepara. En seguiré parlant.
L’èpica és un gènere que ve de l’antiguitat (Homer, Virgili...). Narra els treballs i les victòries d’un heroi. I també algunes derrotes èpiques. Però ha servit, sobretot, per plasmar formes d’entendre el món i la vida, i per crear arquetipus, personatges que esdevenen símbols (Ulisses, el Rei Artur, Tirant...). Totes les llengües, totes les cultures, tenen la seva èpica, més antiga o més moderna: navegants, cavallers, cawboys, samurais, l’últim dels mohicans... El Cid és un d’aquests herois èpics. Entre la història i la llegenda, la seva vida ha servit d’inspiració a la literatura i al cine. La pel·lícula El Cid (1961–Charlton Heston / Sofia Loren-) inclou la llegenda de la jura de Santa Gadea; Rodrigo Díaz havia gosat desafiar el rei Alfons VI de Lleó obligant-lo a jurar que no havia intervingut en l’assassinat del seu germà, el rei Sanç II de Castella. El rei ho va jurar davant tothom a l’església de Santa Gadea, però immediatament va desterrar Rodrigo Díaz i li confiscà els seus béns, malgrat que el Cid ja era un heroi de la Reconquesta. Li va costar molt sortir-se’n, és un relat on sobresurt la tenacitat. Sembla que en la història real Rodrigo Díaz va ser desterrat per una suposada corrupció o malversació que ell mai no va reconèixer. Sovint, l’art ajuda a entendre com són les coses, les d’abans i les d’ara.
A l’estiu moria Jordi Olivés. Com Martinell i Remei, pare d’alumnes de l’Institut. Persona amable i activa, implicat en la vida parroquial i associativa, preocupat pels temes socials i per la millora d’una Santa Coloma que avançava a còpia de reivindicació popular i que es reconeixia a poc a poc com a ciutat catalana. Martinell i Olivés eren fills d’aquella Santa Coloma que va viure el pas del món rural i fabril al desbordament de població i la construcció de gairebé tot el terme municipal, fins unir-se i confondre’s amb els límits dels termes municipals veïns de Badalona i Sant Adrià, separada de Barcelona només pel riu i gairebé tocant-se amb Montcada. Entusiastes i participatius fins al final, han estat figures que serien molt valorades en el món anglosaxó, aquelles que fan comunitat. I això, traduït al nostre àmbit, són les persones que fan país i fan ciutat.
“El Salva, un compromiso de lucha social”. El títol del llibre de l’antic company de Grama Marcelo López sobre Salva Bolancé Dugo és prou expressiu. Salva és el que avui es defineix com un activista social. Ha estat un noi de la JOC, un lluitador de barri, militant polític, sindicalista, cooperativista, cooperador internacional... I continua en diversos fronts: a l’economia cooperativa orientant joves, a la marea dels jubilats i en la lluita pels més desafavorits de la ciutat i del món. En l’acte de presentació del llibre es va fer evident una cosa sabuda: que Salva és valorat i estimat per un espectre molt ampli de persones. Home de fe, forjat en la idea que creure és comprometre’s, el seu compromís no es jubila amb els anys. - 30 -
“Las dos manos inclinó, el de la barba crecida,/a sus dos niñitas coge, en sus brazos las subía,/al corazón se las llega, de tanto que las quería./Llanto le asoma a los ojos y muy fuerte que suspira./``Es verdad, doña Jimena, esposa honrada y bendita,/tanto cariño os tengo como tengo al alma mía./Tenemos que separarnos, ya lo veis, los dos en vida;/a vos os toca quedaros, a mí me toca la ida”. (Cantar de Mío Cid, any 1200)
a genda La foto retrobada
PROPERES ACTIVITATS DESEMBRE 2019 Diumenge 15: Secció de Muntanya. Sortida a la serra de Vandellós Dimecres 18: Aula Universitària: Activitats Final del trimestre Dijous 19: Aula Universitària: Grup de lectura literària Dissabte 21: Orfeó Tanit: Participació en el 150 aniversari de l’Orfeó “La Lira” de Sant Andreu Diumenge 22: Esmorzar ibèric del CEP al planell de les Alzines. Dimarts 31: Patronat i Amics de la sardana: Festa Major d’hivern. 12:00 h Audició sardanista a la plaça de la Vila amb la Cobla Contemporània. Data per determinar: Aula Universitària: Concert de Cap d’any de la Coral Jordi Antonín
La Plaça de la Vila, l’any 1935, aleshores anomenada plaça de la Constitució. Engalanada amb il·luminació elèctrica en motiu de les festes de Nadal. L’autor és el fotògraf barceloní Carlos Pérez de Rozas, d’una nissaga de periodistes i fotògrafs que van fer moltes fotos de Santa Coloma, ja que van estiuejar durant molts anys en una casa del carrer Prat de la Riba. Estació Meteorològica del Centre Excursionista Puigcastellar 233 A Conca del Besòs - Plaça de la Vila - Santa Coloma de Gramenet
TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMES Tercer trimestre 2019 Mitjanes
Mínima
Màxima
38,7º dia 4
20,1º dia 15
Setembre
34,4º dia 24
15,6º dia 11
Octubre
30,7º dia 1
11,8º dia 26
Mínimes: 23,3 ºC
º
Màximes: 28,5 ºC
Dies de pluja
Total litres
Agost
2
29,4 litres
Setembre
5
89,1 litres
Octubre
4
47,2 litres
Mínimes: 19,2 ºC Màximes: 25,8 ºC Mínimes: 16,2 ºC
º º
Total dies pluja: 11 Total trimestre: 165,7 l.
Web del CEP:
www.puigcastellar.cat - 31 -
Dissabte 4: Gran Rifa de Reis al CEP Dissabte 25: Assemblea anual de socis del CEP
FEBRER 2020 Diumenge 16: Patronat i Amics de la Sardana: Ca n’Armengol 14:00 h, Dinarball amb el grup Dominó. Diumenge 23: Patronat i Amics de la Sardana: Teatre Sagarra 19:00 h, Concert d’Hivern, “LLUM” amb la Cobla Marinada.
MARÇ 2020
Màximes: 34,6 ºC
Agost
GENER 2020
Diumenge 1: Patronat i Amics de la Sardana: Plaça de la Vila 12:00 h, Audició Dia de les dones Cobla Ciutat de Girona. Informació d’altres activitats Secció de Muntanya Ens reunim tots els dimarts a les 20:30 h, al CEP. Tenim servei de biblioteca amb un munt de mapes actualitzats a la vostra disposició. Disposem d’un petit servei de lloguer de material de muntanya per a tots els socis. Aula Universitària El taller de PINTURA es continuarà tots els dimecres, i els assaigs de la Coral Jordi Antonín, els dijous.
Mossèn Camil Rossell, 22 · Santa Coloma de Gramenet 93 468 54 01
info@impremtavarela.com www.impremtavarela.com @impremtavarela impremtavarela
BUTLLETÍ NÚM 141 · 4t Trimestre 2019 · Tardor - Hivern · SANTA COLOMA DE GRAMENET