Issuu

BUTLLETÍ NÚM 139 · 2on Trimestre 2019 · Estiu · SANTA COLOMA DE GRAMENET

Sumari MUNTANYA

La Gallina pelada

Monogràfic d’iniciació a la muntanya

Montserrat

Campament d’hivern 2019

Serra Milany

Baby CEP

Cultura

Ruta Modernista

La creació literaria amb ulls de dona

Correllengua

Sortida matinal a la Casa Sayrach

Vida del Centre

Ciutat

Debat sobre el PERI del casc antic

Presentació llibre “Allò que el vent...”

Joan Vicente i la lluita per la llibertat

El pi d’Anselm de Riu

Reminiscències

Grup infantil

Orfeó Tanit

Concert a la presó de Wad-Ras

Concert de Carmina Burana

Col·lectiu ciutadà

Sardanes

Aula

Mirador

Agenda

BUTLLETÍ núm. 139 Centre Excursionista Puigcastellar Dipòsit Legal: B-33928-94 Impressió i composició: Impremta Varela Disseny i maquetació: Quim Varela Direcció: Ferran López Equip de redacció: Climent Prieto Albert Noguera Xavi Padró Roser Vicente Agustina Rico Pepita P. Valls Seu local: C/ Sant Josep, 20 08922 Santa Coloma de Gramenet

Tel. 93 385 99 41 A/e:puigcastellar@puigcastellar.cat

www.puigcastellar.cat Nota: El CEP no comparteix necessàriament les opinions exposades per aquells que signen els articles d'aquest butlletí.

Portada: Marxa de Regularitat del CEP “Passant pel purgatori” Foto: Jordi Pedrol

e ditorial Eleccions i futur

questa primavera, i quan llegia aquest butlletí, s’hauran celebrat les eleccions municipals, d’on haurà sorgit el consistori que ens governarà els propers quatre anys. Per la classe política suposarà tot un repte el contrarestar la creixent desafecció dels ciutadans envers ella, i als escollits els tocarà com a objectiu reduir la bretxa entre polítics i ciutadania, fent que la política i la cosa pública siguin més propers als ciutadans. Tot un imperatiu. Qui governi haurà d’assumir el repte d’afrontar els efectes de la crisi, en la ja espremuda economia municipal. Però és ara, amb la crisi que tenim al damunt, quan es fa més necessari reforçar les polítiques que ajudin a la cohesió social, atenent les necessitats bàsiques de les persones, com ara l’alimentació, la sanitat, l’educació, l’habitatge, el treball, l’atenció a la gent gran i als més desafavorits socialment, però sense oblidar la cultura. Caldrà fer aquests esforços per evitar la fractura entre dues ciutats: una més rica i l’altra menys pròspera, localitzada al sud de la ciutat. En la vessant urbanística cal prosseguir amb la continuació del Parc de can Zam, una zona verda que es va començar a reivindicar fa més de quaranta anys i que encara no està enllestida del tot. I també certificar la retirada del projecte de la MAT, que no deixa d’amenaçar els ciutadans i la muntanya colomenca. Un altre punt important serà el desenvolupament del Pla Especial de Reforma Interior PERI Santa Coloma Vella II, si tirarà endavant com està previst, o es reformularà. En un altre ordre, cal demanar als polítics escollits regidors que, un cop instal·lats a l’Ajuntament, s’oblidin del partidisme i treballin per compartir les decisions amb la ciutadania, ...és imprescindible comptar amb una àmplia participació ciutadana, atès que el futur de la ciutat no es pot decidir sense ella, sobretot en una ciutat com Santa Coloma, que ha excel·lit per l’elevada consciència cívica de ciutadans i entitats. L’objectiu de tots és que la ciutat sigui bona per viure-hi, amb qualitat de vida, espais tranquils, parcs, serveis de qualitat, un comerç proper i amb convivència ciutadana. Hi ha molts actius per posar en valor, com la serralada de Marina, el poblat ibèric de Puig Castellar, el parc fluvial del Besòs, el parc de can Zam i una diversitat cultural com poques n’hi ha a Catalunya. Les eleccions municipals són les més properes al ciutadà, i als polítics que s’han presentat els ho hem d’agrair, en els temps que corren, ja que la majoria ho fan per fer un servei a la societat. Abstenir-se és un dret, però acudir a les urnes és un acte de civisme que denota interès per la ciutat. Per això, indistintament, i hagi guanyat qui hagi guanyat, ha de guanyar Santa Coloma.

-3-

m untanya

La Gallina pelada amb grampons Flanquejant

iuen que “hivern de gelades, collites assegurades“. Esperem que així sigui i tinguem un any ben pròsper. De moment aquest mes de febrer hem pogut gaudir de dues excursions, on el regal de trobar-nos enmig de muntanyes pintades de blanc ha estat un plus. En aquesta ocasió ens dirigírem cap al Berguedà i, deixant el Pedraforca a la nostra esquena, ens encaminàrem vers el cim de La Gallina Pelada (2332 m). Portàvem raquetes, però també grampons perquè sabem que la seguretat és el primer i que ens caldria trepitjar ferm per trams força glaçats. El cel estava ras i gairebé no bufava el vent. Així que ben aviat, en iniciar l'ascensió, vam començar a alleugerir capes de roba. De camí vam anar fent parades curtes per agrupar-nos, tot picant alguna cosa i bevent. El recorregut va ser força assequible. En arribar a la carena que ens portava al cim, vam tenir una fantàstica panoràmica de

Text: M. Jesús Miró Foto: Arístides Pujalte

tot el Berguedà i la Vall de Lord, amb el Pedraforca dominant el vessant nord i Montserrat albirant-se al sud. Una meravella per gaudir i sentir que tot esforç té una recompensa. Per tornar vam desfer el mateix camí, fins a arribar al petit aparcament que hi ha a

El grup al cim de la Gallina Pelada

-4-

la Pleta de la Vila, on al matí havíem deixat els cotxes. Una excursió accessible en època hivernal, però també bonica i senzilla per poder realitzar en qualsevol moment de l'any.

m untanya

Monogràfic d’iniciació a la muntanya hivernal 2019 Toni Gómez

Ascensió al Gra de Fajol

Foto: Montse Martí

el 26 de març al 2 d’abril de 2019 es va dur a terme el Curs monogràfic d’iniciació a la muntanya hivernal. Aquesta activitat de formació, organitzada pel CEP conjuntament amb el Centre Excursionista de Badalona, contemplava dues sessions teòriques i un cap de setmana de pràctiques, amb l’objectiu de dotar a l’alumne d’uns coneixements bàsics que li permetin realitzar activitats de baixa dificultat en un entorn hivernal d’alta muntanya amb neu. L’acollida ha estat excepcional, i el mateix dia que es van obrir les inscripcions es van exhaurir les places, havent d’obrir una àmplia llista d’espera a la que malauradament no vam poder donar cabuda. No obstant, en prenem nota i quan abans sigui possible engegarem una nova edició. Aquest any, els 12 alumnes han realitzat les pràctiques a l’entorn de Vallter 2000 pernoctant a l’alberg Pastuira-, i finalitzant-les amb una ascensió fantàstica al Gra de Fajol.

Pràctiques d’autodetenció

El grup al cim del Gra de Fajol -5-

Foto: Francis Àlvarez

Foto: Montse Martí

m untanya

Montserrat

El grup als Pallers

omencem des de la barriada de Mas Grau, al Bruc. Avancem per la pista ampla, que es va estretint i fent més pedregosa a mesura que travessem la Plana Llarga. De sobte ens sorprèn el paratge de La Raconada, una bauma ombrívola i amb un rajolí d’aigua. L’excursió promet, quin lloc més màgic! Per seguir, des de La Raconada podríem haver reculat i buscar el trencall cap al torrent del Tambor ( us ho recomanem si voleu repetir l’excursió) ...però al mapa es veu tan a prop... doncs som-hi! camp a través, que estem a la vora! i vinga bardisses, romaní, bruc ...i dues estrelles del passatge del terror: dues plantes característiques de les brolles mediterrànies: la punxent, grisa i antipàtica argelaga (Genistascorpius), que en arribar la primavera es transforma en un ram de flors grogues....i la gatosa (Ulexparviflorus), arbust encara més punxós, d’espines densíssimes. Totes dues ens deixen els braços ben marcats.... haurem d’afegir a la llista de material de les excursions del CEP un bon matxet per a obrir camí.

Text: Marta Hernández. Foto: Arístides Pujalte

Després de l’anècdota, seguint el Torrent del Tambor arribem a la Cova de l’Arcada, una altra bauma de roca vertical, molt espectacular. Esmorzem una mica i pugem pel Torrent del Lloro fins arribar al trencall amb el PRC-78, que va directament al refugi Vicenç Barbé. Aquest refugi és un dels més coneguts de Montserrat, a 890 m. i visible des de l’A2 quan es passa per Collbató al Bruc. Uns quants decideixen esperar-se al refugi, mentre d’altres seguim de pujada, que és cada cop més interessant. En direcció al Coll de la Nina trobem una paret llarguíssima de conglomerat molt vertical, d’uns 45 graus d’inclinació que “acolloneix” una mica. Millor no mirar cap avall i deixar distància de seguretat pels còdols saltadors que poden caure. Una corda en aquest indret hagués estat agraïda. I és que estem recorrent una part de l’anomenada “Ruta Salvatge” de Montserrat. La veritat és que la sensació d’ascens vertiginós i poder arribar tan a prop de les Agulles val la pena. Per la baixada seguim fins al Canal Ample, i retrobem la resta de grup, que descansa -6-

a les faldes rocoses del costat del refugi, on dinem plegats. En acabar de dinar continuem pel PRC78 direcció oest, fins al desviament al Torrent dels Cirerers. Hi ha passos molt macos entre parets de conglomerat, on es pot veure l’erosió de l’aigua de segles en aquestes parets de roca grisa. Seguim fins a l’era dels Pallers, que al mapa es reconeix fàcilment, perquè és a l’encreuament de tres vies. Anem pel costat oest del Pallers fins al Timbaler, una gran roca suportada per un peu més estret. El cel blau contrasta amb la roca marró i la figura esvelta del Timbaler. A més és una zona molt aèria, i les vistes a tota la plana sud són molt maques. Ara ja només queda la baixada, força dreta, cap al punt de sortida. Si us ha agradat la part més intensa de l’excursió us animem que proveu la “Ruta Salvatge”. Alguns hem descobert el costat feréstec de la muntanya màgica de Montserrat. De ben segur que no subestimareu cap més dels clàssics de l’excursionisme!

m untanya

Campament d’hivern 2019 Camí del Pinetó

l 16 i 17 de març va tenir lloc el campament d’hivern que, amb estada al refugi del Pla de la Font a les Planes de Sos, va aplegar catorze membres de la Secció de Muntanya. Com a membre del grup de Muntavis -que aplega veterans del CEP encara força actius-, vaig gaudir molt d’afegir-me a aquesta sortida. Arribats al refugi, vam pujar al pic de Quartiules (2228 m) amb una magnífica panoràmica dels Encantats i el llac de Sant Maurici. El diumenge, després d’una albada encisadora, vàrem encadenar el pic de Milpotros (2628 m) i el Pinetó (2648 m). Tot i això tres dels més agosarats del grup crestejaren fins el cim de Lo Tèsol (2699 m). Dos dies sota un sol esplèndid i l’intens cel blau del Pirineu, que ens van mostrar tot l’entorn de carenes i cims. La neu destacava les seves siluetes en la zona dels mil llacs, mereixedor del nom de la Suïssa catalana. Les raquetes varen ser indispensables per progressar en la neu, acumulada en alguns trams, i varen ser aconsellables els grampons en alguns

Text: Ramon Jordan. Foto: Marta Hernández

passos. Vaig gaudir de participar en aquesta activitat i constatar amb joia que la nova generació de muntanyencs i pirineistes del CEP garanteix una activitat muntanyenca de gran nivell. El bon ambient entre ells fa pensar en un futur magnífic de la nostra Secció de Muntanya, valorant en especial que són ells els que tindran l’ocasió d’organitzar el centenari de la fundació del Centre, que se celebrarà el 2046.

El grup al Cim del Pinetó -7-

En Ramon tira milles

Foto:Jordi P.

Foto: Marta Hernández

m untanya Campament d’hivern

Lo Tèsol Text: Montse Martí

Els tres fanàtics dels cent cims ens havíem proposat sumar-ne un altre pujant Lo Tèsol (2700 m), un dels cent cims menys encarenats a l’hivern. Al cim del Pinetó ens acomiadem dels companys de campament, que ja inicien la tornada cap al refugi, i anem cap a la cresta que uneix els pics de Pinetó, Roca Blanca i Lo Tèsol. Des del cim del Pinetó davallem fins un petit coll abans d’enfilarnos a les primeres lleixes de roca (blanca), que ens acompanyen sense pèrdua fins a la part alta del cim de la Roca Blanca, al que arribem amb una grimpada una mica exigent però franquejable, ja que presenta alguns passos aeris on cal agafar-se a la roca i mirant bé on clavar els grampons. En arribar al cim de la Roca Blanca, oh sorpresa! Tot el cim és de roca negra! ...contrastos geològics. A partir d’aquí, una forta baixada clavant grampons fins

Pujant al Quartiules

al Coll de Son, i novament amunt vers el darrer cim del dia, Lo Tèsol, al que s’accedeix per l’aresta est. Al vèrtex geodèsic del cim, gaudim de noves vistes espectaculars sobre vall d’Àneu, cim de Montroig i Certascan. La tornada la farem per la pala nord, força inclinada i molt trenca-cames, que ens permet baixar ràpidament. Finalment el pendent es suavitza i sortim a una zona més planera,

Serra de Milany Text: Jordi Martín

Descens cap a Vilallonga de de Ripollès

Foto: Arístides Pujalte -8-

Foto: Inma Murillo

que cal travessar en direcció sud-est. Resseguint la pista forestal del refugi creuem la zona de les Estanyeres i des d’aquí, en poca estona ens retrobem als cotxes amb els nostres companys de campament. Experiència molt maca, que va posar a prova les nostres forces i tècnica en muntanya hivernal.

omencem des de Vallfogona de Ripollès, i paral·lels a la riera de Vallfogona enfilem vall amunt. Trobem la peculiar font de la Tosca, on ens aturem per gaudir-ne i fer-ne un bon munt de fotos. El dia és clar, amb un cel ben blau. Dies abans va ploure una mica, el que permet que la vegetació hagi recuperat un xic de brillantor, però la manca de pluges de les setmanes anteriors queda palesa quan ens endinsem en l’obaga del Torrent de la Masica, normalment molt verda i humida, on pel torrent acostumava a baixar una quantitat considerable d’aigua que nodreix els nombrosos gorgs i petits salts que s’hi troben. Avui però, desdibuixats, només hi baixa un fil d’aigua. Tot i això, gaudim de la pujada pel torrent,

m untanya veient alguns petits gorgs encara en un estat decent. Sortim del torrent i arribem a la carena, que més tard ens durà al Castell de Milany. Des de la carena s’obre l’horitzó fins al Pirineu. Gaudim del camí per aquesta part alta i avancem fins al Castell. Bones vistes ens reben des de les restes del castell, el més alt construït a Catalunya. Poc després baixem a una esplanada d'herba, on dinarem tranquil·lament. Acabant de dinar comença a fer fresqueta i decidim emprendre el camí de baixada. Ho fem relaxadament, gaudint d'aquesta part més fàcil i agraïda, fins arribar a Vallfogona. Una sortida ben maca, de la que molts han pres nota per tornar al Torrent de la Masica en una altra ocasió.

Flanquejant pel bosc

Baby CEP

Text: Miquel Capilla

Mura i Sant Sebastià de Montmajor

Foto: Arístides Pujalte

iumenge 24 de març va

arrencar la tercera temporada del Baby CEP, on els més petits

del Centre i les seves famílies poden gaudir de la muntanya amb excursions a mida dels nens. En aquesta ocasió vàrem anar a Mura, a fer una petita ruta per la riera de Nespres. Allà vam poder veure fonts, baumes i salts d’aigua. Els petits i les seves famílies es varen trobar amb un temps magnífic. A aquesta primera sortida li va seguir una petita ruta el 14 d’abril pels voltants de Sant Sebastià de Montmajor, a Caldes de Montbui. Les properes cites programades són el 26 de maig, 30 de juny, 13 d’octubre i 10 de novembre. Si teniu canalla petita, entre 0 i 5 anys, i voleu passar una bona estona a la muntanya amb ells, passeu pel Centre

Caminant per Mura

Foto: Isabel Gómez -9-

per informar-vos.

m untanya CURS D’INICIACIÓ A LA MUNTANYA 2019 El proper mes de setembre tenim programada una nova edició del Curs d’Iniciació a la Muntanya, adreçat a tots aquells que vulguin aprendre a planificar i realitzar excursions amb autonomia i seguretat. El curs consta de sis sessions teòriques i tres sortides pràctiques, i es realitzarà del 12 de setembre al 23 d’octubre. Ja pots inscriure’t i reservar la teva plaça! Més informació a: http://puigcastellar.cat/xxxive-curs-diniciacio-a-la-muntanya-2

- 10 -

C ultura

Ruta modernista de Sant Joan Despí Text: Roser Martí Font

Can Negre

l 9 de febrer vam anar a Sant Joan Despí a la descoberta de l’arquitecte Josep aMaria Jujol i Gibert, un dels exponents del Modernisme. Jujol va ser arquitecte, dibuixant, dissenyador i pintor modernista. Es va dedicar a la docència a les Escoles d’Arquitectura i del Treball, a Barcelona. Els darrers 20 anys de vida va ser l’arquitecte municipal de Sant Joan Despí. Nascut a Tarragona, la família es va traslladar a la Vila de Gràcia. Va col·laborar amb Gaudí en algunes obres, com la casa Batlló. Aquesta col·laboració va aportar-hi més llum i color. Com Gaudí, era molt religiós i es reflecteix en les seves obres. Jujol treballava amb artesans de la població on se li oferia l’encàrrec. Treballà a Cornellà de Llobregat, Palma, Els Pallaresos, Guimerà, Monferri, ... i especialment a Sant Joan Despí. Amb la Mònica, excel·lent guia, el primer contacte amb Jujol ha estat l’Església de Sant Joan Baptista (segle XI), incendiada durant la guerra civil. La reconstrucció (1943) la va fer Josep Maria Ayxelà, i Jujol hi va participar en els elements

Foto: Albert Noguera

decoratius: pintures de la capella de la Verge de Montserrat, bancs de fusta, vitralls, sagrari fet a partir d’una bomba de sulfatar -recordant el passat agrícola de la ciutat- molt decorada amb filigranes, forjat dels canelobres de l’altar major... Després arribem a la Casa Rovira, encàrrec d’Antoni Rovira i Estruch per a decorar la façana de casa seva, un edifici de 1926. Jujol va aplicar uns esgrafiats geomètrics, i al frontó, coronant la façana, una imatge de Sant Antoni de Pàdua, fent referència al propietari. Un dels esgrafiats és la signatura de Jujol transformada en creu. A prop trobem la Torre Jujol, edifici de 1932. Es tracta de dues cases en forma de “L” unides per aconseguir que les habitacions donessin al jardí i amb sol; en una d’elles hi va viure l’arquitecte. Les finestres estan decorades amb el típic color blau intens que tant li agradava. Seguim per la Torre Serra Xaus, encarregada per l’industrial Pere Xaus com a habitatge. És una obra de 1921. L’estructura està formada per cossos quadrangulars. La decoració, sanefes esgrafiades de color blau i vermellós sota les teulades i la representació de dos ànecs - 11 -

damunt les finestres. A les columnes que emmarquen l’entrada hi ha elements decoratius ceràmics. Arribem a una de les joies: Can Negre, un encàrrec per restaurar una masia de 1680, de l’advocat Pere Negre i Jover. La restauració va durar de 1915 a 1930. A més d’adaptar la masia, Jujol va edificarhi un tercer pis com a golfes. A la façana principal trobem esgrafiats, diverses finestres i un balcó-mirador amb forma de carrossa; hi destaquen cinc medallons formant la inscripció “Ave gratia plena dóminus tecum”. A l’interior, destaca l’escala i el sostre decorat amb blau i blanc, rememorant el cel i els núvols. A la planta baixa hi trobem un tríptic de Santa Tecla, possiblement del segle XV, protegit amb dues fulles de fusta que s’obren gràcies a un curiós mecanisme dissenyat pel mateix Jujol. Continuem cap a l’altra joia: la Torre de la Creu o Torre Gibert, el seu primer disseny, encàrrec de la seva tia Josefa Romeu, vídua de Gibert, com a casa d’estiueig, donant-li total llibertat de disseny. Va fer dues cases independents basades en cinc cilindres de diferents mides i alçades, rematades per un teulat amb cúpules de mosaic. Molt interessants els treballs de forja, l’ús del guix, el trencadís a les cúpules (el vidre va ser substituït per ceràmic per na Tecla Jujol, filla de l’arquitecte). El 1966 l’arquitecte Lluís Bonet va fer una reforma per unir els dos habitatges. L’any 2015 l’Ajuntament va cedir l’edifici a la Universitat de Barcelona com a Escola d’Idiomes. Finalitzem la passejada per la ciutat que ens ha descobert un arquitecte innovador, dotat de gran sensibilitat per les formes de la natura, amb un gran interès pel detall artesanal i la reutilització de materials de rebuig. Us convidem a descobrir-lo, que de ben segur no us deixarà indiferents. Informació: Centre Jujol-Can Negre. Plaça Catalunya s/n T 933737363 - cannegre@sjdespi.net *NOTA DE LA REDACCIÓ Donada la seva extensió i la manca d’espai disponible, aquest text ha estat reduït per la redacció del butlletí. Demanem disculpes a l’autora.

C ultura

La creació literària amb ulls de dona

La Biblioteca Central, plena

ins les jornades feministes del 8 de març, vàrem organitzar conjuntament Àrtemis i el CEP, una xerrada amb la Gemma Lienas, on el passat 11 d’abril ens va amenitzar, delectar i engrescar en les reivindicacions feministes amb les múltiples estratègies que ella fa servir en la creació literària, sempre “Amb ulls de dona”. Com ella deia, una dona, si és feminista, també fa els seus escrits amb les ulleres lila, amb les que observa i analitza el món. Ens va a ajudar a veure la diferència entre sexe i gènere i va posar múltiples exemples en els quals la societat patriarcal tracta de manera diferent les dones i els homes i, com és natural, aquesta diferència també es manifesta en el tracte amb les escriptores i els escriptors i els continguts dels seus escrits. Així ens va fer un repàs de les obres escrites

Foto: Josep Mª Rosset

els darrers segles, on ens mostrava que a la literatura considerada universal, les dones ocupaven un paper subordinat i en els pocs casos on la protagonista era una dona, com per exemple en “Ana Karènina”, o “La Regenta”, al ser dones que no seguien els patrons establerts per la societat, acaben malament: soles, rebutjades, etc., donant a entendre que totes les que volguessin sortir dels patrons establerts, acabarien d’aquella manera. Seguint les recomanacions de la Virginia Woolf, ens feia la reflexió sobre la necessitat que les dones també havíem de tenir un espai propi per pensar, crear i treballar. Ens comentava que, encara avui, els escrits de les dones on les protagonistes i els personatges són fonamentalment femenins, es considera literatura per a dones. En - 12 -

canvi, si els protagonistes són homes, es considera literatura per a tothom. Ens parlava que en la seva obra, ella contemplava protagonistes de diferents etapes de la vida: infantesa, adolescència i edat adulta, a la vegada que procurava presentar els diferents models de família de la nostra societat, constatant així que res es pot mirar sota un sol punt de vista únic e inalterable. Va ser tan interessant la xerrada, que vàrem sortir amb ganes de conèixer millor la seva obra i, gràcies a la col·laboració de la Llibreria del Carrer Major, vam poder adquirir llibres, que la Gemma ens va signar. Moltes gràcies Gemma! I a totes les persones que ens vau acompanyar per compartir aquella tarda de reflexió i gaudi. Grup de dones Àrtemis

C ultura

Text: Marta Valls

Correllengua 2018

Sortida a Prada de Conflent i Monestir de Cuixà

ins dels actes programats a la ciutat pel CORRELLENGUA 2018, en aquesta ocasió dedicats a Pompeu Fabra, commemorant-ne els 150 anys del naixement, el Centre de Normalització Lingüística L’Heura, conjuntament amb el CEP i amb la col·laboració d’Òmnium Cultural, van organitzar una “Ruta Pompeu” per alguns dels indrets fabrians de la Catalunya Nord. Finalment, el 27 d’abril -després de dues convocatòries fallides per qüestions meteorològiques-, hem enfilat a les 8 del matí cap a Prada de Conflent i Sant Miquel de Cuixà. Després d’una parada a la Porta Catalana arribem a la vila de Prada, on va viure el Mestre durant el seu exili. A partir d’aquí hem seguit la Ruta Pompeu guiats per la Maria, que ens dona tota mena d’explicacions

per tal que puguem connectar amb els llocs, moment històric i cultural en què Pompeu Fabra es veié immers. Hem visitat l’església de Sant Pere de Prada i el seu retaule barroc, seguint per davant de l’antic Ajuntament i passejant pel carrer dels Marxants, tot aturant-nos davant la façana del número 15, on va viure el filòleg, que aleshores ja tenia 70 anys. Els seus inicis a l’exili a Prada no van ser fàcils, com tampoc ho van ser els anys que hi va viure, fins a la seva mort el Nadal de 1948. Ens dirigim cap al cementiri on està enterrat, i allà la Maria ens dona molts detalls sobre la personalitat, aficions, amistats i relacions amb altres exiliats, com en Pau Casals, Alavedra... també sobre la seva vida i l’interès per la llengua des dels 15 anys, quan ja va constatar-ne les seves irregularitats, que ell va

El grup al Monestir de Cuixà

normativitzar. Hem fet l’ofrena floral a la seva tomba i la foto del grup, abans d’encaminar-nos cap al Monestir de Sant Miquel de Cuixà. El camí cap al monestir és realment molt bonic, ja que discorre gairebé tota l’estona al costat d’un canal i d’un bosc d’alzines i roures. Però encara és més bonic el paisatge que se’ns descobreix tot just arribar al monestir, amb la muntanya del Canigó al fons. Dinem i visitem el monestir, la seva cripta, el claustre, l’església... En sortir, fem un berenar col·lectiu de forma desenfadada, abans de pujar a l’autocar per tornar cap a Santa Coloma. Ha estat una sortida profitosa; hem gaudit de la cultura, del país i sobretot d’una dinamització i planificació extraordinàries.

Foto: HEURA - 13 -

C ultura

Sortida matinal a la Casa Sayrach

Text: Elena Roc

l passat 29 d’abril, amb una

puntualitat

excel·lent,

trobada del grup al vestíbul

del metro, per anar on havíem quedat amb el Manuel Sayrach: la Casa Sayrach, que es troba al xamfrà de la Diagonal amb Enric Granados. Ell ens esperava a l’entrada de l’edifici per parlar-nos de l’arquitecte que va dissenyar i dirigir l’obra d’aquesta casa. Se n’ha publicat un llibre, Manuel

Sayrach

1886-1937,

Arquitectura i Modernisme a Barcelona, editat per l’Ajuntament de Barcelona en el centenari de la seva construcció; el nostre amfitrió és un dels fills de l’arquitecte, i durant molt de temps ha recollit i endreçat documents i

Entrada de la Casa Sayrach

Foto: Albert Noguera

conservat el patrimoni familiar.

al Mediterrani, recreant un espai

costat,

Gràcies a aquest treball s’ha pogut

marí, amb onades, esquelets i

l’arquitecte Manuel Sayrach: La Casa

crear l’arxiu Família Sayrach i ha estat

petxines. L’escala forma una gran

Montserrat, en homenatge a la seva

molt important a l’hora de fer el

xarxa i la reixa de l’ascensor està

esposa. Ens trobem a l’entrar amb

llibre.

decorada amb xiprers.

una porta de ferro forjat i vidre, i dins

En Manuel Sayrach fill ens mena al

Sortim a fora per veure la façana de la

del vestíbul l’arquitecte ens proposa

vestíbul de la Casa Sayrach, molt

Casa Sayrach i ens trobem amb un

una escenografia teatral, que és una

ample; la porta principal és de ferro

edifici de caràcter monumental que

oda al gran teatre del món; el nostre

forjat de línies modernistes. Al final

dona a dos carrers; la part central té

amfitrió, Manuel Sayrach, ens explica

del vestíbul hi ha un mirall i una altra

unes tribunes semicirculars de pedra

que les dues M enllaçades per una

porta també de ferro i vidre; la nau

que s’enllacen amb un templet que

estrella de mar són les inicials del

central està ocupada per vint

corona la casa, que l’arquitecte li dona

noms de Manuel i Montserrat.

columnes

plena

una finalitat simbòlica: les columnes

Observant amb atenció quedem

d’ornamentacions de color blanc, un

blanques eleven l’esperit humà cap a

colpits per la decoració de cortinatges

treball inspirat en la natura i la llum,

la llum. La casa també és coneguda

realitzats en guix, en un espectacular

molt presents en el pensament

con “la casa de la nata” pel color

treball d’un gran realisme, destacant

filosòfic i espiritual de l’arquitecte.

blanquinós del coronament.

la representació dels plecs i serrells.

Ens explica que el sostre fa referència

Després varem anar a la casa del

pedra

- 15 -

dissenyada

també

per

V ida del Centre

Xerrada de Josep Costa Text: Albert Noguera

l passat 12 de febrer el Vicepresident del Parlament de Catalunya, Josep Costa, va participar en una xerrada al CEP amb el Títol “Cap a on anem?”. Costa és veí de Santa Coloma i treballador a l’ajuntament colomenc, en excedència per desenvolupar càrrec públic. Nascut a Eivissa, és lletrat i professor de Teoria Política a la Universitat Pompeu Fabra. Convidat pel CDR Gramenet, l’acte el va obrir el president del CEP, Albert Noguera, donant la benvinguda als assistents; a continuació va fer la presentació Josep Lluís Sánchez com a entitat organitzadora. Costa va fer una síntesi del procés polític a Catalunya: des d’on venim, passant pel referèndum de l’1 d’octubre i diagnosticant l’actualitat, atenent que aquell mateix dia s’inicià el judici als presos polítics catalans. En aquest

El president del CEP presenta Josep Costa (a la dreta)

sentit, afirmà que són moments excepcionals, i que a Madrid ens jutgen a tots, i que creia que calia la unitat del sobiranisme, no només en les protestes, sinó també anant units en les comtesses electorals. Va pronosticar que el procés no s’aturarà i que cada vegada hi haurà més partidaris sobiranistes. Parafrasejant el que Sèneca va dir a Neró : “El teu

Foto: Ferran López

poder radica en la meva por, i si jo ja no tinc por, tu ja no tens poder”. I nosaltres, va afirmar, ja hem perdut la por, i això és imparable. La xerrada va ser seguida per una sala plena de gom a gom, que va poder interpel·lar al conferenciant sobre diversos aspectes de l’actualitat política.

Premi al CEP a la Gala de l'Esport

l passat mes de març, en el marc de la Gala de l’Esport Colomenc celebrada al Teatre Sagarra, el CEP va rebre una Menció Especial en reconeixement pels 40 anys que es disputa la Marxa de Regularitat. El guardó va ser recollit pel president del CEP de mans de l’Alcaldessa Núria Parlon, el tinent d’Alcaldessa Diego Arroyo i el regidor d’Esports Dani Salgado. Dels 64 guardons, 6 han estat per a campions internacionals, 13 més per a campions d’Espanya, 26 a campions de Catalunya, 6 mencions especials i 3 persones homenatjades.

Text: Albert Noguera, Foto: Ajuntament

D’esquerra a dreta: Núria Parlón, Albert Noguera, Diego Arroyo i Dani Salgado

- 16 -

C iutat

DEBAT sobre el PERI del Casc Antic Text: ANC, Foto: Gramenet TV

l 6 d’abril es va celebrar un debat sota el títol el PERI del Casc Antic, organitzat pel CEP, al Centre d’Art Can Sisteré, amb la participació de l’Albert Noguera, president del CEP, Jordi Mas, Tinent d’Alcalde d’Urbanisme, i Antoni Sancho, arquitecte i membre de la Plataforma Salvem Ciutat Vella. L’Albert Noguera va exercir de moderador de l’acte. En la introducció, l’Albert Noguera va recordar que ja a l’any 1994 el CEP va programar un debat sobre el que hauria de ser aquest PERI de Ciutat Vella, on hi va participar l’aleshores regidor Carlos Grande. Per tant, el Pla es va gestar fa anys, i sempre ha estat controvertit, ja que no deixa de ser una transformació del rovell de l’ou de la ciutat. El Pla Especial de Reforma Interior Santa Coloma Vella II s’aprova el 1999 per unanimitat, amb la retirada de moltes de les intervencions previstes (sobretot al voltant de can Roig i Torres, l’allargament del c/ Masnou, es suprimeix la futura plaça porticada al c/ Major, etc.) i es redefineix el Portal de la Vila amb menys alçada (el que la gent coneixerà com Pirulí). S’inicia el 2004 signant un conveni amb el constructor Francisco Ortega ...però queda aturat amb l’esclat de la bombolla immobiliària. Ortega tenia el 83% de la propietat, que passa a mans del Banc de Sabadell.... El projecte queda novament aturat al no haver-hi entesa entre els hereus d’Ortega i el banc. L’Ajuntament no el pot desencallar perquè està en mans privades. El 2016 es recupera el projecte amb la seva inclusió en el PAM. El maig de 2018 s’iniciaven les obres

d’enderroc, que queden aturades davant algunes protestes. Dies abans apareix la Plataforma Salvem Ciutat Vella, formada per afectats, veïns i altres ciutadans, que demanen l’aturada de les obres i una reformulació del projecte. Al debat van quedar clars els dos posicionaments. El regidor Jordi Mas va aclarir que ell es va trobar un projecte aprovat i que calia desencallar, que era beneficiós per la ciutat, sense un cost excessiu per les arques municipals, al ser finançat per la iniciativa privada. Va fer esment que el nou pla suggereix recuperar la idea de principi de segle XX d’obrir el passeig de l’Església amb l’enderroc de diverses finques. La construcció inicial d’una Torre (el pirulí) de 13 pisos i més de 50 m d’altura, es rebaixarà 10 metres. També inclou nous habitatges i comerços, la creació d’una plaça pública de 1300 m2 i la reurbanització dels carrers veïns, com Pedró, Marina... Per contra, des de la plataforma Salvem Ciutat Vella, relaten que tal i com està concebut el pla, constitueix una operació urbanística de caràcter especulatiu, i que qui dissenya l’urbanisme en aquest PERI és Sòlvia (filial del banc de Sabadell) pel seu - 17 -

propi benefici, quan hauria de ser l’Ajuntament qui prengués les regnes de la situació. Es queixen que a hores d’ara la promotora no ha explicat com serà el projecte final. Creuen que hauria d’haver estat un projecte consensuat entre tots els implicats, i fonamentat en les necessitats reals dels colomencs, tractant-se d’un projecte de reordenació urbanística d’aquesta magnitud. Constaten que 30 famílies són les afectades pel PERI i que moltes no han rebut les indemnitzacions pactades. La plataforma demana limitar l’alçada del “Pirulí” a la de la resta de pisos de la Rambla, i preservar el màxim les edificacions existents, que donen “caràcter genuí” a aquesta part de la ciutat. Des de l’Ajuntament es mostren oberts a alguns canvis, com el de mantenir l’edifici de l’Estudi Nou, al c/ Pedró 14 i a donar sortida a les famílies afectades, però prosseguiran amb el projecte després d’una moratòria de 6 mesos, ja que al·leguen que la zona s’està degradant amb la paralització de tants anys. El públic que omplia can Sisteré va seguir amb interès els dos posicionaments, i va poder formular moltes preguntes als dos ponents.

C iutat

Presentació del llibre “Allò que el vent no s’endugué” Memòries de Joan Vicente Castells

Presentació a Can Sisteré

Foto: Jordi Tarrés

’Ateneu Popular Julia Romera va acollir, el passat 5 d’abril, la primera presentació del llibre de Roser Vicente, que recull les vivències personals, científiques, educatives i filosòfiques d’en Joan Vicente Castells. La sala era plena de gent que, amb la seva assistència, retia homenatge a una de les persones que més ha contribuït al desenvolupament cultural de la nostra ciutat. La presentació, portada a terme per Ángel Sody i Roser Vicente, donà peu a un intercanvi d’emotius records entre els concurrents. El dia 10 se celebrava la segona presentació a la Sala d’Actes de Can Sisteré; aquesta vegada, a més de Roser Vicente, amb la col·laboració d’en Juanjo Gallardo, Joan Devis i Albert Noguera. Ells exposaren aspectes diversos del personatge, com el seu compromís social fidel al pensament llibertari; la dedicació per recuperar la nostra història antiga, fent-la extensiva a altres companys del CEP; la creació d’entitats (Museu Municipal, Centre d’Estudis de la Natura) que han portat el nom de la ciutat pels àmbits de la recerca. També aquesta vegada la sala va quedar petita per encabir la quantitat d’assistents.

C iutat

Text: Ángel Sody de Rivas, Foto: Francesc Sala

Joan Vicente Castells i la lluita per la llibertat

aig conèixer Joan Vicente a la

venien

tardor de 1972. Me’l presentà

anarcosindicalistes com Joaquín Amores

Sebastià Puigserver «Sebas»,

Ortiz, Morell i José Navarro Muñoz. Per

company de militància en els Grups

aquella època ja havíem iniciat els

Obrers Autònoms de Santa Coloma

contactes per reconstruir la CNT.

(GOA). La meva primera impressió va ser

Ja en 1976, la seva col·laboració fou

la de tenir davant meu un home seriós,

cabdal, un referent entre els antics

estudiós i activista cultural. Més

anarquistes

Joaquín Amores, Severino Campos,

endavant vaig saber de la seva militància

desenvolupament de l’Ateneu Llibertari

Josep Xena, Germen Zamorano i José

llibertària i del seu gran amor per la

de Santa Coloma i la Cooperativa La

Navarro Muñoz. Finalment, el 1980 surt

natura. Per aquelles dates acabàvem

Armonía; promovent la Biblioteca Social

la revista Ideas, que mes tard es

d’obrir, conjuntament amb els militants

La Hoguera amb la donació d’una

denominà Orto.

de JOC, el Centro de Amigos del Fondo, al

important col·lecció bibliogràfica.

A mitjans de 1986, Vicente, amb Genís

carrer Beethoven. En Vicente, a petició

El 29 de febrer d’aquell any es convocà

Ibáñez Berruezo, Àngel Martínez Hualde

nostra, ens va fer diverses xerrades sobre

una

les

i Enric Casañas, i la col·laboració d’altres,

els orígens de l’Univers, de la Terra, de

organitzacions llibertàries existents al

es constituí a Santa Coloma el Grup

l’Home,

país i una representació dels companys

d’Estudis

companys s’iniciaren en l’Esperanto a

coordinava. Aquest grup va editar el llibre

través d’ell.

s’assentaren

Arran d’aquell contacte, vam conèixer la

reconstrucció

d’altres.

També

alguns

altres

assemblea

l’exili.

els

companys

joves,

acudiren

aquesta

assemblea

Historico-Socials,

que

ell

de José Berruezo Por el sendero de mis

l’organització

recuerdos, del qual s’ofereixen molts

gran labor que portava a terme per crear

sindicalista, es constituïren els sindicats

detalls en José Berruezo y Juan Vicente.

un espai on poder divulgar els seus

d’indústria,

Epistolario 1976-1987.

coneixements de geologia, arqueologia,

començament del procés participà en la

El 1991 col·labora en la creació de la

etc. i exposar les nombroses peces que,

constitució del sindicat d’Arts Gràfiques;

revista Gramenet del Besòs, editada per

amb

Centre

afilià gran part de la plantilla de la seva

l’Ateneu Llibertari de Santa Coloma,

Excursionista Puigcastellar, havia anat

empresa i participà activament en la vaga

formant part de l’equip de redacció. El

recopilant al llarg de molts anys. Fruit

d’Arts Gràfiques d’abril de 1978. La CNT

1999, quan jo preparava un article sobre

d’aquesta tasca fou la creació del Museu

iniciava un nou cicle després de 37 anys

Julia Romera per a la revista Ágora, em

Municipal, en 1974. Però avui no parlaré

de repressió i clandestinitat.

vaig entrevistar amb ell i em facilità la

d’en Joan Vicente com a estudiós, sinó de

Quan al juliol de 1979 Vicente assisteix

part de les seves memòries que tractava

l’home compromès socialment en la

al míting confederal a Toulouse, es

sobre ella, que aleshores encara estaven

lluita per les llibertats.

retroba amb el seu company Manel

inèdites.

Cap a 1975, els GOA ens plantejàrem

Llàtser, exiliat des de 1956 arran de la

Com dèiem en el llibret que li vam dedicar

adquirir un local per desenvolupar

detenció i empresonament d’ambdós i

algunes entitats el 2001 amb motiu del

activitats, entre elles la constitució d’una

altres companys el 1955 per propaganda

seu homenatge, Joan Vicente Castells ha

cooperativa, entitat legal, i a la vegada

il·legal i associació il·lícita. Aprofita el

representat un referent fonamental en

preparar el camí cap un futur Ateneu

viatge per presentar la maqueta d’una

els darrers cinquanta anys de la vida de

Llibertari quan la legalitat o la correlació

revista semblant a la mítica Estudios, -

la nostra ciutat, mantenint-se fidel a les

de forces ens ho permetés. A aquestes

editada a València entre el 1922 i 1937-

seves idees i lluitant per elles fins els

primeres reunions, a més de Vicente,

amb l’assessorament dels companys

darrers dies.

altres

companys

del

les

bases de

per

Vicente,

- 19 -

des

del

C iutat

Text: Ramon Jordan. Fotos: Arxiu CEP

El pi d’Anselm de Riu

Santa Coloma, anys 50, amb el pi en primer terme

La branca esqueixada - 20 -

l passat 27 de març el pi d’Anselm de Riu del Singuerlín, desprès de trencar-se-li una branca, va ser decapitat. No entraré, com a persona no entesa, de si es podia trobar una altra solució que la seva desaparició però, ...que en menys de cinc hores de la trencadissa ja estigues serrat a dos pams de terra fa pensar en el poc debat entre tècnics especialitzats que hi deuria haver! Del que sí que no en tinc cap dubte, és que aquest històric pi ha estat el referent de vàries generacions nascudes i viscudes al barri. Aquest magnífic arbre va ser defensat per tres dels veïns més propers, que s’hi varen enfilar per evitar la seva tala quan, durant la guerra civil i la postguerra es talaven els arbres dels voltants de la ciutat per aconseguir llenya per les llars de foc i cuines econòmiques a causa de la manca de carbó, fins a tal punt que va quedar desarborada la nostra muntanya. Aquest pi era un bon punt de referència per retrobar-se i quan el primer bus va arribar al Singuerlín la seva parada era la principal del barri. Ara, mirar aquest tram de l’avinguda dona la sensació de trista nuesa. Un cop més, el Consistori ens demostra força manca de sensibilitat pel patrimoni de la Ciutat, i no sembla disposat a proposar-ne un debat ciutadà, tal com reclama insistentment el CEP. De ben segur que si aquest magnífic arbre hagués estat en una finca privada, a hores d’ara el propietari ja estaria requerit i sancionat. Cal esperar que el lema “amb tu fem natura” que porten el vehicles de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de la Ciutat sigui una realitat i no un eslògan, i el parterre del lloc on havia viscut l’arbre quedi dignificat i dignifiqui els veïns de l’entorn.

R eminiscències

Text: Joan López

El sereno*

na de les figures més entranyables que hem perdut, ja fa temps, és la del sereno. Era la màxima autoritat nocturna i tot i que no feia cap por sortir de nit, era agradable trobar-te’l. Al poble es feia una vida absolutament tranquil·la, hi havia pau i un total avorriment, i procurava ferse el trobadís a l’hora de la sortida del cinema o d’algun dels pocs actes que es feien. La preocupació de la vigilància nocturna, a part d’evitar robatoris, era el requeriment d’alguna família que tenien un malalt greu o un part i era imprescindible per acompanyar el metge, la llevadora o el capellà a la casa on passaven el tràngol, i s’esperava, per a tornar-los a casa o per si calia anar a la farmàcia, ja que tampoc obria si no era en la seva presència. També hi havia qui tenia necessitat de llevar-se a una hora determinada i es feia cridar i ja podia dormir tranquil, que a l’hora acordada, el sereno trucaria a la porta. Motivat per la mateixa feina sentia preocupació i curiositat per qualsevol anormalitat, i per tant, estava al corrent de tot el que passava. Era corrent que en trobar-te’l de dia pel carrer et preguntés: “Que us passava alguna cosa anit, que a la una teníeu

“Serenos”

Foto: Arxiu J. López

el llum encès?”. O en trobar una persona que havia estat motiu d’una sortida nocturna del metge no se n’estava de dir-li: “Ja estàs bo? Vatua, quina feinada ens vas donar, noi!”. Els moments més vistosos en què participava eren els actes oficials i la Festa Major, i el dia de més lluïment era el dia de Corpus a la processó, obrint pas a les autoritats. Un parell es mudaven amb l’uniforme que els pagava l’Ajuntament, els altres només la gorra. De dia es dedicaven a feines poc concretes, esporàdiques o de pagès. Quan en una casa hi havia un difunt, si la família ho demanava l’anava a vestir. Repartir les esqueles de tots els morts, es limitava a passar-la per sota la porta discretament, però si li preguntaves, et donava els detalls de l’infortuni. Fora d’aquests ingressos ocasionals, no tenia sou i la seva retribució era la recaptació que de

forma voluntària feia de casa en casa, un diumenge de cada mes. Obria la porta i deia: “Sereno!”, i a les criatures ens feia il·lusió donar-li els cèntims. T’esperaves uns moments, es posava la mà a la butxaca, paraves la teva mà i t’hi dipositava un grapadet de minúsculs confits barrejats amb borrissol i restes de picadura de tabac de la butxaca. Mai va ser utilitzat per les mares per fer obeir a les criatures, com passava amb altres autoritats. El sereno va ser una molt respectada ocupació que facilitava la convivència i la seguretat suficient per aquells temps. *Nota de la redacció Pel fet que el sereno torna a estar d’actualitat a Santa Coloma, ens ha semblat oportú reproduir l’article publicat al número 36 del Butlletí del CEP, del mes d’octubre de 1992.

MOLTA GENT ENS LLEGEIX! MOLTA GENT POT VEURE’T DES D’AQUESTES PÀGINES!

ANUNCIA’T AQUÍ! Informa-te’n! Truca o envia’ns un correu a: puigcastellar@puigcastellar.com - 21 -

G rup Infantil

Dia de l’amiga. Serra de Marina

Aquest segon trimestre ha estat de canvis i això ha comportat que hagi passat volant, mentre monitores i infants ens hi estem adaptant. TROBADA AMB LES FAMÍLIES

per la Serralada de Marina, amb diferents proves que havien de superar les i els infants per grups. Cada un tenia l’oportunitat de convidar a dues amigues a compartir el dia amb nosaltres i ens ho vam passar d’allò més bé!

DESPRÉS VAN ARRIBAR LES COLÒNIES DE VENT I TERRA Un altre canvi que proposem aquest any és fer més dinàmiques i sortides

Vam engegar amb una trobada amb les famílies, on vam explicitar com es duu a terme l’organització interna del Grup Infantil del CEP, d’on la seva canalla en forma part, i com s’aniria desenvolupant el trimestre. Un dels canvis més significatius és l’ús del Mas Fonollar com a espai on fer dinàmiques amb infants, i per a l’increment de la participació tant de famílies com d’infants per a poder fomentar l’apoderament de les integrants del Puig. PRIMERA SORTIDA Va ser tot un èxit. Vam celebrar el dia de l’amiga fent una ruta d’orientació

Trobada general del sector al Masfonollar - 22 -

on les i els infants comparteixin espai i temps amb altres persones de la mateixa franja d’edat, ja que així es poden adaptar millor les dinàmiques i les rutes, alhora que fomentem el caliu dels grupets d’elements. Aquestes colònies van ser molt especials, ja que les i els mateixos infants van organitzar el cap de setmana promovent així l’organització i la responsabilitat que requereix una sortida d’aquesta índole.

Text i fotos: Grup de “monis” del GICEP

I UNA DE LES EXCURSIONS MÉS EMBRUIXADES DEL TRIMESTRE: El Cau de les Bruixes! Vam desplaçarnos a Centelles, on vàrem gaudir d’aquesta festa que gira entorn la tradició de les bruixes sàvies, l’esoterisme i la màgia. I tant que va ser màgica aquesta excursió, ja que vam presenciar rituals i, fins i tot, vam haver de trobar ingredients per a fer pocions! TROBADA GENERAL DEL SECTOR DE L’ESPLAI Es va fer un parell de setmanes després al Mas Fonollar, on les i els infants van voltar lliurement pels diferents espais que proposàvem, i on es duien a terme tallers variats. Els grups de joves dels diferents esplais que hi van participar van poder gaudir d’una formació de gènere i, en acabar, vam fer una festeta amb música i xocolatada.

Montserrat

MONTSERRAT A finals de Març ens vam tornar a calçar les botes de muntanya i vam desafiar el cim més alt de Montserrat: Sant Jeroni (1.236 m). Vam enfilar la muntanya amb el famós carrilet fins al Monestir, on vam començar a caminar. Estem segures que ningú oblidarà les escales que vam pujar. Què ho sabíeu que n’hi ha més de 2000? Alguns infants les van contar i tot! TROBADA AL MAS FONOLLAR, . . . on els grups de Vent i Terra van fer jocs i dinàmiques per aprendre a preparar una bona motxilla, mentre els grups d’Aigua i Foc es reunien per enllestir els preparatius de la ruta

Montserrat

amb campaments, proposada per Setmana Santa. Tant les i els infants com les monitores semblaven molt motivades amb aquesta ruta... malauradament no es va poder fer per manca de participació d’infants. ELS CAMPAMENTS AL PASCUALET Finalment,

per - 23 -

acabar

aquest

trimestre tan mogudet, tots els grups marxem de campaments al Pascualet (Caldes de Montbui) on, entre altres coses, aprendrem com sobreviure si ens trobem en alguna situació que ens pot sorprendre al bosc.

O rfeó Tanit

Concert a la presó de dones de Wad-Ras L’Orfeó Tanit canta a la presó de dones de la Vil·la Olímpica.

A la sala d’actes

l 24 de març d’enguany, l’Orfeó Tanit va oferir un concert de dotze peces de repertori musical divers a les recluses d’aquest centre penitenciari, sota la direcció del Josep Pascual. Amb una sala d’actes plena de gom a

Foto cedida per la Institució penitenciària

- 24 -

gom, de seguida les internes es van deixar portar per la música, on algunes d’elles no van dubtar a cantar, picar de mans al ritme d’algunes cançons, i fins i tot aixecarse de les cadires i ballar. El temps passa lentament a la presó malgrat que les internes participen en tallers, treballen i practiquen alguna activitat esportiva-, i les recluses agraeixen que els caps de setmana s’organitzi alguna activitat cultural que trenqui la seva rutina i els faci oblidar durant una estona que no són lliures. L’acte es va concloure amb un bis de l’havanera “La caña dulce” i les moltes assistents van gaudir i emocionar-se amb les peces interpretades, i el concert va finalitzar amb intensos aplaudiments. La coral considera que aquesta experiència va ser molt interessant, gratificant i engrescadora... i si és possible, hi participaria en altres ocasions i en altres escenaris d’aquesta naturalesa.

O rfeó Tanit

L’Orfeó al Teatre Sagarra

Foto: Amàlia Padilla

Concerts del Carmina Burana al Teatre Sagarra Text: Dolors Romero Labrada

l 8 i 10 de març d’enguany van tenir lloc al teatre Josep M. Sagarra de la nostra ciutat dos concerts de l’obra Carmina Burana. Tots dos van ser interpretats per l’Orfeó Tanit de Santa Coloma de Gramenet, la coral Ipharadisi i la coral Vocal Ensemble -ambdues de l’Escola Municipal de Música-, la banda de Música de l’Associació Musical Can Roig Torres, i quatre solistes: César Puente (baríton), Anna Fernández (mezzosoprano), M. Luz Martínez (soprano) -aquests tres, professors de l’Escola de Música-, i la soprano de Santa Coloma Montserrat Melero, tots sota la direcció de Salvador Francés. L’obra, emmarcada dins la 1ª mostra

de música clàssica Músic & Roig, que ha organitzat l’Escola Municipal de Música Can Roig i Torres, va ser l’aperitiu que va obrir aquest festival. El Carmina Burana es una cantata profana del segle XX, basada en 24 poemes medievals que es van trobar en un monestir benedictí alemany el 1803, en un còdex datat entre els segles XII i XIII, i que lloa les passions terrenals i critica el clergat i els governants. És obra del compositor alemany Carl Orff, i va ser estrenada l’any 1937. Malgrat la polèmica que va aixecar, va acabar convertint-se en tot un clàssic del segle passat. Enfrontar-se a aquesta obra va ser tot - 25 -

un repte per als músics i cantaires, i es va viure amb molta intensitat i emoció. L’escenari del Teatre Josep M. de Sagarra es va omplir amb uns cent cinquanta músics, cors i solistes. Cal subratllar la bona connexió dels cors amb la banda municipal, les reconegudes veus dels solistes, la bona direcció de l’obra, i per tant, el resultat final no podia ser un altre que més que satisfactori i exitós. En els dos concerts, el teatre es va omplir a vessar de públic heterogeni amb ganes de fruir de la coneguda obra de Carl Orff. El públic, posat en peu, va respondre amb intensos aplaudiments i va ovacionar intensament les interpretacions els dos dies.

C ol·lectiu ciutadà

Notícies del Poblat i el seu entorn 1. REUNIÓ de la COMISSIÓ de SEGUIMENT del CONVENI DEL POBLAT IBÈRIC El passat 7 de febrer, amb l’assistència de representants de l’Ajuntament, Medi ambient, Museu i CEP, es van abordar diversos temes relacionats amb el poblat ibèric Puig Castellar i el seu entorn. Us en destaquem els següents:

EL POBLAT IBÈRIC Les feines més urgents són les de restauració de diverses àrees del Poblat especialment a la vessant Sud-, i la consolidació dels murs de les cases 12, 13, 29 i 32. El pressupost de totes les obres a realitzar és de 50.000 €. De moment no es disposen dels recursos i es treballarà per a aconseguir-los.

Mur esfondrat a un habitacle nord de la vessant

Retirada de pins afectats. Reunió dels tècnics amb el CEP

Foto: Albert Bellido

Foto: Albert Noguera - 26 -

Hem tornat a demanar que els serveis tècnics i jurídics de l’Ajuntament facin l’estudi d’una variant del camí d’accés al Poblat apta per a maquinària petita pels treballs d’excavació i moviment de les terreres. Faran un topogràfic per saber les propietats afectades i si tècnicament és possible. També insistim novament en la urgent necessitat de professionalitzar i ampliar les guàrdies a dissabtes i diumenges, que són dies de afluència massiva de visitants. El Museu demana fer un tractament per eliminar definitivament la vegetació del Poblat, que perjudica l’estabilitat dels murs. Donat que el Municipi es va declarar en un plenari “lliure de glifosfats” -que limita els tractaments fitosanitaris-, es veurà si és possible una excepció, al tractar-se d’un lloc no habitat, o s’hauran de buscar solucions alternatives. S’insisteix en la necessitat d’avançar en l’avantprojecte del Centre de Recepció de Visitants, de característiques senzilles, amb contenidors folrats de fusta i espais per la Recepció, serveis sanitaris i per guardar les eines d’excavació. Es proposa recuperar el projecte inicial i adaptar-lo a les noves necessitats. Un cop aprovat, se’n buscarà el finançament. VALORACIÓ DE LES OBRES DE MILLORA AL PLANELL DE LES ALZINES I ACCÉS AL POBLAT Es valoren molt positivament per part de tots les millores al camí d’accés al Poblat i la recollida i conduccions d’aigües. El talús exterior del camí és fràgil i se’n haurà de millorar l’estabilitat, amb plantació d’arbusts o altres solucions. Els bancs de pedra seca, les bases de la capelleta de Sant Bernat, dels monòlits del GR 92 i del Poema al Garrofer també han quedat molt bé, i el conjunt presenta una destacable uniformitat. L’únic problema que el CEP hi troba al Planell és l’eliminació dels canals de recollida d’aigua, que potenciaven el rec

Text: Col·lectiu ciutadà del CEP

del arbres dels voltants. Els tècnics expliquen que -tot i constar en el projecte la seva conservació-, dificultats tècniques han aconsellat la seva eliminació. El CEP demana que per mantenir el regim hídric es facin “olles” (escocells) als arbres afectats, i es tingui cura del seu rec en períodes de sequera. Es demanarà al Parc la seva col·laboració. Per millorar l’aspecte del Planell i lluitar contra l’erosió, es provarà de fer hidrosembra i es plantaran vàries oliveres al seu voltant. En relació al vell projecte de portar aigua al Planell, ens comenten que actualment no està previst, i que quan el Centre de Recepció estigui fet es podria repensar de nou. A la tanca d’entrada al Poblat s’hi instal·larà una barrera per impedir el pas de bicicletes i cavalls al recinte arqueològic. El mirador de les aus incorporarà un rètol amb identificació de les que habitualment passen pel corredor. També s’està treballant en una nova senyalització general. La segona fase de les obres ja no començarà fins la tardor, que es farà el tractament de la fusta, ferro, vegetació invasora... es retiraran les pilones antigues, es revisarà la tanca actual, etc. 2. PLAGA DEL TOMICUS Durant els mesos de març i abril s’han dut a terme les feines programades per retirar tots els pins afectats pel Tomicus a Torribera, Can Butinyà, La Pallaresa i la zona obaga de la Font de l’Alzina. Aprofitant aquesta actuació, també s’han fet feines de “gestió forestal”, tallant pins en algunes àrees massa denses, que afeblien el creixement del conjunt. Els tècnics aposten per boscos més potents i a ser possible amb regeneració natural, com ja està passant a la Serralada del Litoral, on l’extracció dels pins ha donat pas a les alzines, roures, oliveres, lledoners, etc. Haurem de veure si les nostres

muntanyes tenen el mateix comportament, però de moment creiem que la feina era molt necessària, i ha estat molt ben feta. Els arbres tallats, s’han aprofitat per fer “biomassa” i la major part de brancada petita s’ha triturat per fer “compost”. Encara queden pins per treure, especialment a la zona obaga del Bosc Llarg, Font de l’Alzina i Les Terrasses. Hem reclamat que acabin la feina. Malgrat tot, nosaltres creiem que ha quedat massa brancada al territori sense tractar, que és un perill potencial d’incendi, i el que ens preocupa especialment són els marges de la pista de Torribera i can Butinyà, pas molt freqüentat per passejants i vehicles. És absolutament necessari i urgent que sigui retirada per l’Ajuntament o el Parc. En un altre àmbit, en inspeccionar les feines fetes a l’interior de Torribera, ens ha sorprès el mal estat que presenten les zones de bosc situades a la part alta de la finca, on també ha quedat una gran massa forestal per terra i sense tractar, amb l’agreujant de tenir al costat pins enormes i de gran frondositat, les branques dels quals arrosseguen per terra. Aquí, el perill d’incendi encara és superior. Hem preparat un informe i demanat a la Diputació (propietària de la finca) que prengui mesures urgents al respecte. De tota manera creiem que es d’agrair a

Estat d’un dels rètols afectats - 27 -

Generalitat, Ajuntament i tots els Grups polítics, el recolzament a les propostes que el CEP va denunciar i liderar en el seu dia, pel que fa a l’estat dels nostres boscos. 3. TREBALLS FORESTALS Després d’una tardor extraordinàriament plujosa, ens hem trobat amb l’hivern més sec des que es tenen estadístiques. Amb previsió, i per lluitar contra les plagues, hem seguit millorant les retencions d’aigua de pluja en benefici de tots els pins adults, així com de nombroses alzines, roures i una gran surera, tots ells al peu del Planell. 4. INCIVISME i VANDALISME AL PLANELL DE LES ALZINES Novament, com tants dissabtes, la paperera de l’entrada del Poblat està a vessar, i els seus voltants plens de tota mena de deixalles. Lamentable imatge que haurien de millorar, tant per part del Parc com de l’Ajuntament, i naturalment, que els visitants en tinguin més cura. Un d’aquests darrers dissabtes que anàvem a feinejar al planell de les Alzines, vàrem tenir una desagradable sorpresa: els rètols informatius de l’entrada del poblat havien estat ratllats, sembla ser que amb un punxó o una eina de ferro. El que ha quedat més afectat és el central, tot i que els altres dos també. Una mostra mes del gravíssim problema d’incivisme que patim.

Foto: Albert Bellido

S ardanes

Patronat i Amics de la Sardana ACTIVITAT SARDANISTA Text i fotos: Joan Llagostera

Com anunciàvem en el butlletí anterior hem dut a terme les següents activitats: CONCERT D’HIVERN Celebrat el 3 de febrer al Teatre Sagarra, en l’homenatge a Josep Bastons “L’home de la guitarra”, que havia d’assistir a l’acte però un atac de ciàtica li ho va impedir. Aquest va ser l’únic aspecte negatiu de la vetllada que ens van oferir Indira Ferrer i Georgina Espolet, acompanyades del grup “Port bo” amb un repertori de boleros i havaneres i amb la música del piano d’Antoni Mas, contrabaix i percussió que van fer les delícies de la nombrosa assistència. DINAR-BALL Aquesta trobada, tan esperada cada any, tingué lloc a ca n’Armengol el 17 de febrer. Ens ho vam passar d’allò més bé amb la degustació del menú i l’animació del “Duet Dominó” i les seves peces musicals, barrejant temes de la “nostra època” amb d’altres de més actualitat, i acabant amb les notes d’una sardana i la clàssica “Hora dels adéus” BALLADES DE SARDANES La primera d’enguany, amb motiu del “Dia de les dones”, es va fer el diumenge 3 de març als Jardíns de can Sisteré, on ens vam haver de traslladar, ja que l’espai previst a la plaça de la Vila estava ocupat per la celebració del Carnaval. Al llarg del matí es va arribar a formar una bona rotllana. Sardanes molt airoses i ben tocades per la cobla Ciutat de Girona, alguna d’inèdita, com “La via romana” de Mª Teresa Monclús, finalista al concurs de la sardana de l’any que es proclamarà al mes de maig- i

Dia de les dones, ballada als jardins de Can Sisteré - 28 -

S ardanes altres de temps passats com “Maria Mercè” de Josep Mª Boix, que va ser músic i cap de l’antiga cobla Girona, combinades amb obres d’altres autors consagrats, com Viladesau, Coll i Ferrando, Saderra, Jaume Ventura, Mas i Ros, Bonaterra i Dolors Viladrich. Per Sant Jordi, va ser la cobla Premià la que va complementar l’ambient de la festa, amb les notes que, encabits en el poc espai que ocupaven els llibres i les roses, els esforçats sardanistes van poder puntejar. APLEC DE SANT SADURNÍ

Ballada de Santa Jordi

Un dia esplèndid el que vam poder gaudir el grup d’amics que el darrer diumenge d’abril ens vam desplaçar amb autocar a la capital del cava. Sardanes matí i tarda, arrossada de germanor i visita a la fàbrica de xocolata Simón Coll, amb una interessant explicació -amb audiovisual i tastet- de diferents modalitats del producte en les fases de la seva producció i acabats finals. Algú es podia resistir a emportar-se de la botiga a casa alguna d’aquestes temptacions pel propi plaer o per obsequiar familiars o amics? Aplec de Sant Sadurní

CURS D’APRENENTATGE El 4 de maig, al local del CEP, els monitors de la Colla Laietans de Barcelona reprenen las classes gratuïtes, obertes a tothom i a totes les edats. Cada dissabte al matí de 10:30 a 12 hores. APLEC DE LA SARDANA i DIADA DEL SOCI Quan llegiu aquesta crònica, s’haurà celebrat la festa gran de l’Aplec al parc Europa, el 26 de maig. La Diada del Soci la celebrarem a la Font de l’Alzina, el 16 de juny, amb esmorzar i sardanes. Els socis teniu informació d’aquest actes i com sempre se’n farà difusió amb cartells i programes. - 29 -

A ula

Aula Itinerant Visita Sant Martí de Tous i Santa Coloma de Queralt

l passat 26 de març, amb un dia esplèndid i bon ànim, un nombrós grup d’alumnes de l’Aula va visitar Sant Martí de Tous, poble situat a la comarca de l’Anoia, enclavament medieval dels segles X/XI. Vam veure el magnífic nucli antic, el castell de Tous i l’església de Sant Martí, així com una col·lecció de quadres que pertanyien al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Ja a Santa Coloma de Queralt vam dinar al Restaurant "Can Ton" en un entorn magnífic i de bon humor. El

Grup de tertúlia literària Text i fotografia: Manel Garrido

an estat tres el llibres llegits i analitzats per aquest grup en el segon trimestre del Curs: WASHINGTON SQUARE, de Henry James. Ens ofereix un agut anàlisi de la classe mitjana novaiorquesa de finals del segle XIX. TREN A PUIGCERDÀ, de Blanca Busquets. Dotze personatges atrapats en un tren revelen les seves vides i descobreixen que tenen quelcom en comú. LES BELLES IMATGES, de Simone de Beavoir. L’ambientació i els protagonistes serveixen a l’autora per mostrar la hipocresia i les mentides del model burgès. Aquest dinàmic grup es reuneix cada darrer dijous de mes, a les 5 de la tarda, a la Sala Verda de la Biblioteca Central, coordinat per la Roser Martí. - 30 -

L’Aula a Santa Coloma de Queralt

menú molt bo, i tot seguit visitàrem el Centre de la Vila, el Castell del segle XII i l’església gòtica de Santa Maria. Passàrem per l’antiga botiga de Cal Jaume Punto, que era drogueria, xocolateria, confiteria i cereria dels

Foto: Manel Garrido

anys 60, i que conserva l’estructura i productes d’aquella època. Una magnífica sortida organitzada pel Francesc Caballero. Felicitats Francesc !!!!

A ula

Text: Josep Martinell. Foto: Antonio Enrique

Conferència

“Quan Europa va descobrir Xina” Professor: Diego Sola. Doctor en Història Moderna

a xina era un país desconegut. Sols es coneixia a través dels productes (seda, porcellana i espècies) que venien en caravanes que comerciaven a través de l’anomenada Ruta de la Seda a ciutats musulmanes properes: Constantinoble, Alep, Damasc, i eren més preuats que l’or o la plata. Al S XIII ja hi van anar missioners franciscans a evangelitzar, així com Marco Polo, fill d’un comerciant venecià, i que al tornar va escriure el “Llibre de les meravelles” amb relats fantàstics. El 1453, amb la caiguda de Constantinoble, calia buscar noves rutes alternatives: amb caravel·les s’inicien expedicions de descoberta de terres llunyanes.. amb els portuguesos, avançant per l’Àfrica fins arribar a l’Índia, i els espanyols arribant a Filipines, es coneix la Xina de primera mà, lluny de relats fantàstics. Troben país molt poblat, el doble que Europa i amb una organització social

L’Aula a la sal d’actes de la Torre Balldovina

peculiar. Es cultiva arròs de manera intensiva, la terra es propietat de l’estat, l’Emperador n’es la màxima autoritat i segueixen una doctrina filosòfica i moral: el Confucionisme. Amb una fiscalitat molt avançada governada pels Mandarins, funcionaris que accedien al càrrec a través d’uns exàmens. Sant Francesc Xavier, des de Filipines volia evangelitzar la Xina, però només va arribar a Japó. Els xinesos practicaven el culte als morts de la família... en lloc de blat per fer pa feien servir la pasta d’arròs... Els jesuïtes, davant la dificultat d’encaixar la religió catòlica amb el tarannà xinès, van utilitzar una acomodació cultural: Van adoptar una vestimenta adequada a l’estil del país, van aprendre les llengües locals, van tenir cura de conèixer els textos de la saviesa, la filosofia i les religions orientals i van

Foto: Antonio Enrique

implantar una pràctica religiosa tolerant, -cosa que a Roma agradava- no expliquen la història del cristianisme perquè no ho entendrien... es censura la imatge del Crist crucificat... les guerres de religió europees també es censuren... El 1586 González de Mendoza publica “Historia de las cosas”, on parla del té, de la gran muralla, de l’escriptura, de la complexitat del país,,, que no hi ha pobres perquè l’emperador cuida que no n’hi hagi, que el treball és una obligació, que rebutgen la ociositat. Admira aquell model de societat, que anomenem SINOFILIA. En canvi, Alonso Sánchez critica el país perquè, diu, falta contra la llei de Déu, denunciant de pecats i desviacions morals, i propugna la predicació de l’Evangeli a l’ombra dels soldats. En aquest cas parlaríem de SINOFÒBIA.

L’Aula Camina

De Can Zam a la font de l’Alzina Text:: Francisco Torán

l dimarts 19 de març tocava la caminada del mes. Com sempre, sortim a les nou del matí de la Plaça de la Vila en direcció al Parc de Can Zam, per pujar per un dels trams d’escales mecàniques -de les set que hi ha- fins arribar al barri de Can Franquesa, lloc on vam recuperar forces amb un entrepà i un got de vi. Vam pujar amb l’elevador fins arribar a l’últim carrer del barri, i tot seguit vam fer un tram del GR92 fins arribar al camí dels Minerals, i d’allà a la Font de l’Alzina, que està seca; és la primera vegada que la veig sense aigua.

L’Aula Camina pel GR 92 - 31 -

Foto: Antonio Enrique

A ula

Text:: Francisco Torán

Els lectors, a la sala d’acte del CEP

Teatre llegit

Entre sospitoses

na vegada més, el grup de Teatre Llegit de l´Aula ens va fer passar una bona estona amb la lectura de la comèdia en 4 escenes “Entre sospitoses”, de Robert Thomas. La representació es va fer el 28 de març a la Sala d’Actes

del CEP, davant un nombrós grup d’alumnes de l’Aula. Una història d’intriga, sospites, interessos, amb un final inesperat. Molt bé els efectes sonors que van acompanyar la lectura. Bon treball, Grup! Fotografia i text : Manel Garrido

Aula Universitària. Coral Jordi Antonín

Concert a Càritas Sant Andreu

onvidats per Càritas de Sant

concert a la Parròquia de Sant

concert, cantaires i públic plegats ho

Andreu, el passat mes de

Andreu del Palomar. Coral i director

van celebrar amb un berenar. Va ser

març la Coral Jordi Antonín

van ser molt aplaudits i el mossèn va

un acte molt bonic, i vam fer Aula.

de l’Aula, dirigida pel seu director

agrair públicament la nostra actitud

Albert Cabero, va oferir un preciós

vers les persones grans. Acabat el - 32 -

Fotografia i text : Manel Garrido

m irador

Agustina Rico

Remei

Neus Català

Centenàries

Amics i companys de tota una vida van fer un acte de reconeixement a Remei Martínez en el marc de la Diada de la Dona. Un vídeo i un quadern (Remei Martínez Torres. La dona que es compromet i lluita) recullen la seva vida: els orígens humils a Poblenou, la lluita per tirar endavant, la família i la parella, l’arribada a Santa Coloma, l’ofici de cosidora, la vida familiar, la presa de consciència social, el compromís polític, l’entrada a l’Ajuntament... fins avui. Remei és d’aquelles dones que han estat profundament feministes sense teories i sense adonar-se’n gaire, treballant en una realitat dura i en un món molt masculí. I en Joan, el seu marit, un company atípic per l’època (i encara ara). Un home que assumeix que és ella qui surt de casa, qui va a reunions, qui agafa responsabilitats, qui assumeix càrrecs... Remei representa un estil polític que ja no existeix: la persona conscient de les seves limitacions, formada en l’escola de la vida, i sense cap problema a plantejar-ho; que s’ofereix pel que calgui fer i que se’n torna a casa quan s’ha acabat. Va muntar una associació de pares quan Franco encara vivia. Famílies que van lluitar per places escolars per a tothom, per una escola pública de qualitat. I més endavant, per l’entrada del català a les aules i per la immersió. Un món en blanc i negre amb aquelles espectaculars fotos de les manifestacions per les escoles i amb vivències com la que recorda un dels seus fills: ella preparant els fideus a la cassola per al Joan, detingut en la lluita de l’ambulatori. Els testimonis que desfilen pel vídeo en destaquen l’amabilitat, el compromís, l’empatia i l’elegància. Un dia d’afecte i records. Com va dir la pròpia Remei: «Això s’ha de fer en vida».

Als inicis de la Setmana Santa, mentre escric aquestes línies, mor Neus Català als 103 anys. Inoblidable la seva foto de deportada, amb el mocador de quadres al cap i el “pijama” de ratlles, al llibre Els catalans als camps nazis (1977) de Montserrat Roig. Josep Benet, sempre en els mil fronts de fer país, li havia encarregat a la periodista i escriptora la tasca ingent de recollir les dades dels morts i els testimonis dels dispersos supervivents catalans de l’Holocaust (“Si no ho fas tu, no ho farà ningú”). La Neus, aquella noia forta del Priorat, havia passat la frontera amb el seu company portant una colònia de 180 criatures per evacuar-les. Després, va caure presonera dels alemanys. Als instituts cada any es recorda aquesta etapa negra de la història d’Europa. Diversos grups han fet viatges als Camps i l’exposició fotogràfica ha recorregut els centres, i fa poc encara acompanyava algun supervivent, com l’inoblidable senyor Zamora. Per contra, fa uns anys, en el marc de les Jornades de la Solidaritat (20012004), la participació en els actes d’homenatge a les víctimes de l’Holocaust ens va fer conèixer una figura que depararia una gran sorpresa: Enric Marco. Entre les veus dels testimonis, la seva era la més vibrant, la que sacsejava l’auditori. Marco commovia, però no a tots. Un del nostre grup va dir simplement: “No m’agrada”. El trobava massa abrandat, molt diferent dels altres. L’any següent, el maig de 2005, Marco era destituït com a president de l’Amical de Mauthausen en ser descobert que mai no havia estat presoner ni al camp de Flossenburg (Baviera –Alemanya-), on deia que havia estat, ni a cap altre.

Ho serien ara Maria Aurèlia Capmany i Teresa Pàmies. Dones fortes, decidides i avançades a la seva època. Maria Aurèlia, feminista de les pioneres per aquests verals, escriptora, dona de teatre, culta i amena activista cultural; Teresa, una vida dedicada a la política i retornada de l’exili- a l’activisme social i a l’escriptura. Em compto entre els que troben a faltar les seves reflexions, les seves opinions, el seu gust per l’argumentació i per la paraula, per l’anècdota ben col·locada, per la ironia... pràctiques en extinció en aquest món cridaner.

- 33 -

La Ciba L’antiga fàbrica Ciba serà un centre de la Dona. Pel que sembla, un projecte ambiciós, un centre de referència. Està molt bé que la ciutat dediqui un centre a la Dona, i que sigui gran i ple d’activitat, i esdevingui de referència; també estaria molt bé que totes les dones que han lluitat i lluiten encara poguessin sentir-se’l com a propi. Però la Ciba, jo me la imagino d’una altra manera -no sé si és gaire feminista això que diré, jo crec que sí que ho és-. M’imagino la Ciba com un espai dedicat a la tecnologia, a la ciència, a l’empresa, al futur... Una forta aposta per als joves, un viver d’empreses, un centre tecnològic de referència, el 22 @ local. On la dona jove, -a qui tant es vol involucrar en la ciència i la tecnologial’emprenedora, l’empresària, trobessin el seu lloc. M’imagino la Ciba com una actuació per recuperar, en el que es pugui, el teixit productiu i empresarial. Un gran repte i una gran necessitat.

a genda La foto retrobada

PROPERES ACTIVITATS Juny - Agost 2019 JUNY

Can Gordi, anys 40

Foto : Arxiu Joan López Berruezo

La casa de can Gordi, una finca abans anomenada can Mitjavila, avui desapareguda, era situada a la cantonada dels carrers Major i Sant Carles. Al seu lloc hi ha un gran bloc de pisos i als baixos una entitat bancària. Els Gordi foren una família colomenca notable, amb moltes propietats, com la finca on avui s’ubica l’Església Major i d’on parteix el passeig Mossèn Jaume Gordi. La casa pairal originària de cal Gordi estava situada al carrer del Torrent. Estació Meteorològica del Centre Excursionista Puigcastellar 233 A Conca del Besòs - Plaça de la Vila - Santa Coloma de Gramenet

Màximes: 19,5 ºC

Febrer

26º dia 22

2,1º dia 4

Març

26,8º dia 23

6,3º dia 20

Abril

25,1º dia 26

5,9º dia 5

Mínimes: 6,8 ºC

Màximes: 21,4 ºC

Dies de pluja

Total litres

Febrer

3,2 litres

Març

6,6 litres

Abril

28,5 litres

Mínimes: 9,1 ºC Màximes: 21,7 ºC Mínimes: 11,9 ºC

º º

Total dies pluja: 10 Total trimestre: 38,3 l.

Web del CEP:

www.puigcastellar.cat - 35 -

Divendres 5: El tradicional “Sopar a la fresca” del CEP. Diumenge 7: Secció de Muntanya: Excursió al Puig Sobirà Divendres 12: Orfeó Tànit: Concert “Carmina Burana” de Carl Orff, a Esparreguera Dissabte 20 i diumenge 21: Secció de Muntanya: Campament d’estiu al Pirineu

Vacances del CEP

Mitjanes

Mínima

JULIOL

AGOST

TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMES Hivern - Primavera 2019 Màxima

Diumenge 9: Orfeó Tànit: Jornada d’assaig i germanor, oberta, a Sant Feliu de Buixalleu. Diumenge 16: Patronat i Amics de la Sardana: Diada del Soci. A les 11:45 h, a la Font de l’Alzina, Audició amb la cobla CIUTAT DE TERRASSA Diumenge 16: Secció de Muntanya: Excursió “Camí de Ronda” Dimecres 19: Actuació de la Coral Jordi Antonín Dissabte 22: Orfeó Tànit: Concert de final de curs. “Glòria” de Vivaldi a l’Auditori de Can Roig i Torres, amb la Coral Madrigalistes de Barcelona. Diumenge 30: Secció de Muntanya: sortida dels BabyCEP

Informació d’altres activitats Patronat i Amics de la Sardana: curs d’aprenentatge Des del 4 de maig els monitors de la Colla Laietans de Barcelona reprenen las classes gratuïtes, obertes a tothom i a totes les edats. Cada dissabte al matí de 10:30 a 12 hores, al local del CEP. Secció de Muntanya Ens reunim tots els dimarts a les 8:30 h, al CEP. Tenim servei de biblioteca amb un munt de mapes actualitzats a la vostra disposició. Disposem d’un petit servei de lloguer de material de muntanya per a tots els socis. Aula Universitària El taller de PINTURA es continua tots els dimecres, i els assaigs de la Coral Jordi Antonín, els dijous. Tots dos a la sala gran del CEP.

BUTLLETÍ NÚM 139 · 2on Trimestre 2019 · Estiu · SANTA COLOMA DE GRAMENET