BUTLLETÍ NÚM 136 · 3r Trimestre 2018 · Estiu · SANTA COLOMA DE GRAMENET
El Forn de la
Marta
Servei de granja i cafeteria
Pans artesans i especialitats Pastes, pastissos i pa sense gluten . . . Tornem als nostres origens
Avda. Pallaresa, 136 Tel. 93 468 38 79
Santa Coloma de Gramenet
Sumari MUNTANYA Riera del Carme Serra de Tramuntana Riera d’Escales La Serra de l’Obac des de Mura Audiovisual: Les Muntanyes del Sol XXXIVè curs d’iniciació de muntanya Calendari Excursions 2018 40è edició de la Marxa Cultura Torribera i l’evolució de la salut mental Anís del Mono Sortida a la Vall d’en Bas
4 4 5 6 7 8 9 9 10 12 13 14 15
Col·lectiu ciutadà Notícies del Poblat Grup Infantil Sardanes Aula universitària Vida del Centre Ciutat Presentació llibre José Berruezo Presentació quadern Lluís Hernández Mor el poeta Màrius Sampera Òmmnium Premis “Singladura Orfeó Cel Obert Mirador Fauna i flora Agenda
16 16 18 20 22 24 26 26 26 27 28 28 31 32 34 35
BUTLLETÍ núm. 136 Centre Excursionista Puigcastellar Dipòsit Legal: B-33928-94 Impressió i composició: Impremta Varela Disseny i maquetació: Quim Varela Direcció: Ferran López Equip de redacció: Climent Prieto Manel Galgo Albert Noguera Xavi Padró Roser Vicente Agustina Rico Pepita P. Valls Seu local: C/ Sant Josep, 20 08922 Santa Coloma de Gramenet
Tel. 93 385 99 41 A/e:puigcastellar@puigcastellar.cat
www.puigcastellar.cat
Nota: El CEP no comparteix necessàriament les opinions exposades per aquells que signen els articles d'aquest butlletí.
Portada: Dia Internacional de la Sardana a la Font de l’Alzina Foto: Albert Noguera
e ditorial El Pla de reforma de Ciutat Vella
A
mb el reinici de les obres urbanístiques del PERI Ciutat Vella, s'ha reactivat el debat i la polèmica sobre la seva execució tal i com està aprovat, o si cal reformular-lo i fer-ne una revisió. A hores d'ara, tothom coincideix que cal donar una resposta urgent a la situació de provisionalitat i desgavell d'aquesta zona, d'ençà la paralització del discutit projecte de fa 10 anys. Una de les raons que s'esgrimeix per a reformular l'operació urbanística, és que es tracta d'un projecte incubat en plena època de la bombolla immobiliària, i que l'actual moment i la filosofia amb què es fan les intervencions urbanístiques als centres històrics arreu del país han canviat en els últims 20 anys. Només cal veure les intervencions que es porten a terme a ciutats veïnes, a Badalona o a Sant Andreu del Palomar per exemple, on s'està preservant l'ambient de molts dels carrers, amb la protecció de façanes i cases de més d'un segle, que tot i no tenir valor patrimonial confereixen un ambient que reporta una identitat agradable a la vista i al passeig. D'altra banda, una altra de les intervencions més polèmiques és la de l'edifici singular conegut com “el pirulí”, edifici de tretze plantes i 50 metres d'altura. L'obra ja està a mig fer, i per tant l’únic dilema en aquest punt és si continuar amb el projecte original o bé rematar l'alçada a la mateixa que tenen els edificis més alts de la Rambla, de 7 o 8 pisos d'altura. El PERI II abasta una àrea d'uns 6000 m2, que comprenen el carrer Vistalegre, la Rambla, plaça de la Vila, carrer Josep Pedragosa i el del Pedró. I un dels aspectes emblemàtics és el de l'obertura del passeig de l'Església fins la Rambla, un objectiu que apareix en projectes dels anys 20 i que ara es portaria a terme. Aquesta obertura ha patit un canvi significatiu amb el projecte inicial, en el qual es contemplava un carrer continu que desembocava a la Rambla i oferia des de baix una visual de l’església major. Ara, la connexió es farà en el seu tram final amb un petit ascensor i escales, i s’addueix que és per a guanyar espai per una nova plaça al capdavall. La reforma incidirà en la zona, especialment en els edificis que es construiran al costat dret i que faran de façana al nou passeig de l'Església, ja que s'ha optat per una alçada desproporcionada, atenent a la tipologia de les cases veïnes que constitueixen el carrer del Pedró, un dels testimonis urbanístics d'edificis aixecats al segle XIX en un dels primers eixamples del poble. Aleshores es van aixecar cases al carrer del Pedró, (sobretot d’estiuejants) que en la seva façana posterior oferien una visió peculiar de galeries porticades (visibles des de la plaça de la Vila) que caldria preservar. En aquest sentit, s'ha rectificat la decisió d'enderrocar la casa amb façana noucentista i galeries porticades del carrer Pedró 14, que va acollir l'Estudi Nou dels pedagogs Joan Manent i Maria Argelaguet. Un primer pas per repensar la costura entre el vell i la modernitat, tenint present que ciutats com Santa Coloma disposen de poc patrimoni i que sempre que sigui possible s’ha de tendir a restaurar abans d'enderrocar. Ens trobem, doncs, davant d'un debat en el qual caldrà replantejaments, cessions i controvèrsies, per la confluència d'interessos: de la immobiliària promotora de l'obra, dels veïns propietaris i llogaters, de l'Ajuntament i del veïnat que vol dir la seva en la transformació del rovell de l'ou de Santa Coloma. -3-
Riera de Carme Text: Text: Montse Montse Pérez Pérez
Creuant la riera
I
niciem l'excursió a Santa Maria de Miralles, l'Anoia, a l'aparcament de l'ermita de Sant Romà. En ple inici de la primavera, amb canvis constants de temps, la zona és molt verda. Dies abans havia plogut de valent i la sortida, planejada al voltant de la riera, prometia molta aigua. Al final va superar, i molt, les nostres expectatives. Comencem a caminar cap a les 9 del matí pels camps fins endinsar-nos a la serra de Fontfregona. Molt suaument anem avançant per camins rodejats de prats d'un verd espectacular i de camps de vinyes que encara no han brotat, però que donat el temps i les abundants pluges no trigaran a fer-ho. La simetria dels camps de vinyes alternant el verd és una alegria per als ulls. Quan portem pocs minuts caminant ens topem amb la riera de Carme, que anirem seguint i travessant al llarg de tot el trajecte. L'itinerari a l‘inici és complicat, ja que trobem molts camins i no hi ha cap senyalització, però com que estava ben preparat no vam tenir problema en agafar els camins correctes. Arriben al castell de St. Miquel d'Orpí, ben senyalitzat i restaurat. Parem a fer un mos mentre admirem els voltants de la
Foto: Mercè Cugat
zona amb les muntanyes de Montserrat al fons. Continuem camí i tornem a trobar-nos la riera amb els seus gorgs bastant profunds i serpentejants. L'aigua és ben freda i baixa amb molta força, i hem de treure’ns les sabates per travessar la riera; cal anar amb compte mentre travessem, ja que les roques rellisquen i la corrent fàcilment ens podria fer caure. Desprès d'aquest refrescant parèntesi, ens calcem i caminem paral·lelament a la riera. El poc desnivell de la ruta fa que sigui molt amena. A mig matí arribem a la cova de la Censada Nova; la petita obertura de l'entrada mai et faria pensar que es tracti d'una cova sinó més aviat el cau d'un animal. Preparem els frontals per entrar a poc a poc, vigilant bé el terra, que a causa de les pluges està molt humit i és fàcil relliscar. Dins la cavitat la temperatura baixa bastant i les gotes -4-
d'aigua no paren de caure, és com si ens plogués sota cobert. Anem explorant i baixant cap a la zona on hi ha més obertura i sembla no tenir fi. Un grup d’intrèpids baixen per la cavitat fins trobar que ja hi havia prou aventura per no tenir que arriscar-se més. A la sortida de la cova aprofitem la petita esplanada per dinar. De baixada anem una bona part per camí asfaltat entre camps i més camps de vinyes, que semblen no tenir fi. Sense cap dubte una molt bona opció per un dia de primavera el fer senderisme a una comarca poc coneguda i poc explorada.
m untanya
Serra de Tramuntana de Mallorca
Text: Ramon Jordan
pendents, les carboneres, aljubs, els pous de glaç, i els quilomètrics marjals de pedra
en
sec
formen
els
més
insignificants bancals ni que sigui per a una sola olivera, per així poder collir-ne el fruit... i avui en podem contemplar molts i magnífics troncs mil·lenaris d’aquests arbres. A la jornada sisena, del refugi de Muleta Gran a Tossals Verds, prop de Sóller, en podem fer un bon grapat de belles fotos de troncs d’oliveres, alzines i garrofers. Els veterans del CEP, autoanomenats muntavis, que hem gaudit d’aquestes Camí de Correu. Banyalbufar
E
Foto: Josep Pitarque
vacances hem estat: Elios Chavarria, Ferran López, Josep Pitarque, Manel
nguany, com tots els estius, i
carícies i les besades que la Mediterrània
Galgo, Pedro Sancho, Rafa Lorenzo,
abans de les vacances dels néts,
dona a l’Illa en els seus penya-segats i
Salvador Valent i jo. Uns caminaren més,
els muntavis vàrem decidir fer la
platges, és una visió que ens permet
altres menys, però les retrobades als
nostra setmana de muntanya a un indret
confirmar que la Serra és una illa dins de
refugis després de cada jornada ens
“diferent”, i vam acordar conèixer tot
l’illa.
omplia de joia, per això podem dir a les
caminant
la Serra de Tramuntana,
La ruta està preparada per bons
noves generacions muntanyenques del
l’espinada nord-oest de l’illa de Mallorca,
caminadors sense tècnica específica, però
CEP que la muntanya uneix amb uns
recorrent l’estructura d’aquesta coneguda
amb les cames i les botes ben preparades
forts llaços d’amistat.
illa. Amb vuit dies de marxa, sortint des
per carregar-les amb jornades
del Port d’Andratx i arribant a Pollença,
de desnivells positius de 1200
hem trepitjat part de l’essència de l’illa,
m. i altres tants de negatius, i
d’un indubtable atractiu, tot resseguint el
amb
GR221.
pedregars, tot i bells, no
No detallaré dia a dia les diferents etapes,
sempre còmodes.
ja
que si n’esteu interessats podeu
La estratègica ubicació de les
adquirir o consultar la detallada guia
Illes Balears i en concret de
“GR221: Ruta de Pedra en Sec. Serra de
Mallorca, ha propiciat que
Tramuntana”, de l’editorial Triangle –
sigui un lloc de pas de
Postals. L’aparellament del mar amb la
navegants. Recorrent aquesta
muntanya, sí que puc ben dir que va ser
serralada,
el millor regal pel nostre esperit
sovint per la atenta mirada de
muntanyenc.
les cabres salvatges- trobem
Sortir des del nivell de mar i assolir el Puig
vestigis de les seves antigues
de Massanella, de 1365 m. en una de les
poblacions. Entre boscos i
jornades, gaudint per tots costats de les
abruptes
senders,
graus
i
-acompanyats
i
pedregoses -5-
Camí de ses Basses
Foto: Ferran López
m untanya
Riera d’Escales Text: Marta Hernández
Bauma del Corneta
C
omença juny i la calor s’ha fet notar tota la setmana. Per sort, a la reunió preparatòria ens han dit que portem escarpins per a creuar la riera... serà una sortida molt entretinguda! Aquest cop anem preparats. Sortim de l’aparcament d’Oix cap al Pont Romànic, que només té dos ulls asimètrics, un de gran al centre i un de petit al lateral esquerre. La rosada ens humiteja les botes. Creuem algunes pastures encara planeres, però aviat el camí es posa ben dret, i comencem l’ascensió cap al pla de Santa Bàrbara. Se sent la calor a cada passa, i caminem entre roures i alzines que ens regalen la seva ombra. De sobte, entre pins i herba alta arribem al pla de Santa Bàrbara, un conjunt constructiu força curiós. La masia està totalment restaurada, i qui hi habita ens ofereix unes cireres que diuen “mengeu-me!”. Aprofitem la parada per a esmorzar i visitar l’ermita de Santa Bàrbara de Pruners, romànica i austera, i amb una curiositat: a dins s’hi exposa una costella de balena penjada a la paret! Des d’aquest punt tenim vistes a la Alta Garrotxa i Pirineu, d’una verdor aclaparadora i poc traçada per l’home. Continuem ruta, ara de baixada fins a arribar a peu de riera. La vista no decep. És un paratge increïble, amb una làmina d’aigua transparent i una roca blanca. Per sort els organitzadors han previst el millor lloc per a creuar-la; es veu que al venir a preparar la
Foto: Jacinto García sortida va ser un dels punts de més dificultat per a seguir, així que estigueu atents al track si voleu fer l’excursió. Amb escarpins o sense, el grup creua sense problemes la riera. Quina frescor als peus! Ja a l’altra banda continuem fins arribar a la Font d’Escales. L’aigua fresca és l’alegria per als que anem justos d’aigua, i amb tanta calor cal reomplir les existències! El camí comença a pujar fins a una zona que sembla abandonada: l’església de la Mare de Déu d’Escales. Al mapa hi surt també el topònim del molí d’Escales, i per les construccions de murets i antics habitacles té pinta d’haver estat un nucli important en el passat. La part de dalt de l’església s’ha habilitat com a refugi, amb llibre de visites, queviures, joguines i tot el que us pugueu imaginar. Això sí, no podeu ser molt escrupolosos si voleu passar-hi la nit. Per mi el millor d’aquest indret és la finestra que dóna directament a l’interior de l’església des de dalt. Ben curiós tot plegat. Seguim ruta i anem trobant unes manifestacions artístic-territorials: ni més ni menys que cranis de cabra posats als llocs més inversemblants, sobretot als tancats de fusta que hem de travessar... serà un senyal de perill? Fem via pel Coll de la Bassa i arribem a la Bauma del Corneta, d’una alçada i cavitat espectaculars. Dinem al bosquet del costat, (la pudor de caques de cabra fa inviable estar-s’hi molta estona a dins) i després desfem una -6-
part del camí fins a l’ermita d’Escales, per des d’aquí prosseguir la nostra ruta circular. Tornem pel Grau d’Escales, que uneix dues de les valls menys transitades de l’Alta Garrotxa (la vall de la Riera d’Escales i la Riera de Beget). Bona mostra d’això és que no ens hem creuat ningú en tota l’excursió. Travessem una zona de bosc humit i ple de molsa d’un verd brillant captivador. És un moment màgic, totalment diferent al paisatge que deixem enrere. Més endavant trobem la Palanca del Samsó, una passera de fusta sense barana que creua la riera en un pas ample, ideal per a arribars’hi a fer un bany. D’aquest punt a Oix només ens queda una hora i mitja. Quan tornem a creuar el pont romànic ja tenim a tocar els cotxes. Abans, però, fem un refrigeri a l’hostalrestaurant del costat de l’Església. Prenem nota d’aquest indret i, potser, a la propera hi fem nit i tot!
m untanya
La Serra de l’Obac des de Mura Text: Toni Gómez
T
ot i que Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac és un destí molt sovintejat pels excursionistes que vivim als voltants de Barcelona, no és tan freqüent ultrapassar el Coll d’Estenalles i endinsar-se als boscos de l’obaga d’aquesta Serra. I tot per la peresa de no voler fer uns quants quilòmetres més de corbes i atansar-nos, per exemple, al municipi de Mura. Si no ho fem ens perdrem un poblet d’allò més encantador, enclotat al fons de la vall de la Riera de Nespres. Si hi anéssim podríem creuar aquesta riera i cercar la font del Formatget i el racó del Foradot, que en èpoques de pluges fan molt de goig, i ens podríem apropar també al Salt de la Blanquera i al seu forn de calç. Ja posats, pujaríem una mica i arribaríem a la creu de la Vila i des d’allà divisaríem el conegut Puig de la Bauma, amb les seves construccions incrustades a la roca. Passar a tocar de la paret és un plaer pels sentits. I ja arribats aquí no costa res resseguir la pista cap al sud una mica, per després deixar-la i agafar uns dels petits corriolets poc trepitjats que, envoltats de vegetació, et porten en constant pujada fins a la cresta de la Serrallonga. Un cop allà són de visita obligada les baumes de Serrallonga i dels Abanadors, sobretot aquesta última, amb el seu abeurador. Tornats a la cresta, i amb vistes magnífiques del Montcau i de Montserrat, potser ens plantejaríem assolir aquell cim tan característic que es veu al nord, el Pujol de la Mata, i cap allà ens dirigiríem, seguint corriols pràcticament
Font de Formatger
Foto: Francis Alvarez
invisibles, amagats entre la vegetació. Arribats al fons de la vall, visitaríem el Roure del Parrac, i tot i que un petit sender enllaça directament, en forta pujada, aquest bonic indret amb el cim desitjat, hauríem de mirar el cel i potser ens adonaríem que s’apropa una bona tempesta i que millor anar fent drecera cap a Mura, seguint el Torrent de les Llosades. El camí de tornada, en mig de la pluja, seria d’allò més bonic, i en un no res ens plantaríem a l’ermita de Sant Antoni, on podríem parar una estona a dinar abans de tornar al poble i fer un merescut cafè al bar de la plaça de l’Església. Tot això, evidentment, si deixem la peresa a un costat i ens atrevim a anar més enllà del Coll d’Estenalles. -7-
m untanya
Audiovisual: Les Muntanyes del Sol
Text: Toni Gómez
E
l passat 30 de maig es va projectar a la Sala d’Actes del CEP l’audiovisual LES MUNTANYES DEL SOL. Na Laura Llorente i en Pedro Alcaraz ens van fer partícips del seu viatge, la passada Setmana Santa, a Sierra Nevada i la seva ascensió al Mulhacén. La sala es va omplir de socis que van poder compartir amb els viatgers la seva ascensió als 3.482 m. del que és el sostre de la Península Ibèrica, ascendint primer per la Hoya del Portillo fins el refugi de Poqueira i des d’allà, seguint una circular i poc concorreguda ruta, passar pel Pic Mulhacén II (3.362m). Si també voleu compartir amb la resta de socis els vostres viatges, expedicions o sortides, no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres.
-8-
m untanya
XXXIVè curs d’iniciació a la muntanya Setembre - Octubre 2018
E
l proper mes de setembre iniciem una nova edició del Curs d’Iniciació a la Muntanya, adreçat a tots aquells que vulguin aprendre a planificar i realitzar excursions amb autonomia i seguretat. El curs consta de sis sessions teòriques, en les quals tractarem temes com: orientació, alimentació, material, seguretat, primers auxilis... i tres sortides pràctiques a la muntanya. Es realitzarà del 24 de setembre al 31 d’octubre. Ja pots inscriure’t i reservar la teva plaça.
Calendari d’excursions 2018
-9-
Passant per Sant Jeroni de la Murtra
Foto: Carme Saro
40ª edició de la Marxa de Regularitat del CEP:
Marxant sota la pluja
E
Text: Xavi Padró Fotos: Albert Noguera
l passat 6 de maig es va fer la
de la realitat: la pluja ens va
Pere Sors i jo. Aleshores, el cel es va
tradicional
de
acompanyar, per no dir fer-nos la
obrir i feu un sol espatarrant, tot i
Regularitat del CEP. Aquest
guitza, fins l’arribada de la darrera
que nosaltres xops com polls.
any se’n celebrava la 40ª edició, motiu
parella a l’últim control, on érem en
Per sort tot va anar bé; els
Marxa
especial pel que vàrem voler que l’arribada fos a la Plaça de la Vila de la nostra ciutat. A les 8 del matí tot estava preparat al Parc Europa; només faltava la gent i els dos autocars. El cel era grisós, però no semblava que anés a ploure. Amb el primer autocar ple entre “controls” i primers participants, enfilem cap a St. Pere de Reixac, una ermita enmig del bosc vallesà, punt d’inici de la cursa. Encara no havíem baixat de l’autocar i ja començà a caure un feble plugim... comencem a caminar i el plugim s’intensifica. L’hi ho comento a una companya: “Això es un núvol, ja passarà!”... res més lluny
Control de la Font de l’Amigó - 10 -
S enders participants ens deien que, malgrat el temps, el recorregut els havia agradat molt. La Marxa passava pel turó de les Maleses, on hi ha un poblat Ibèric
Classificació Marxa de Regularitat 2018
molt ben conservat i després baixava fins la font de l’Amigó, que rajava aigua. El camí seguia per Can Ruti, les Dos Pedres, St. Jeroni de la Murtra, i cap a Can Butinyà, on s’agafava el caminet que va paral·lel a la pista i arriba a la Pineda de les Escoles, al davant del parc de la Bastida... creuava el parc i baixava pel C/ Washington fins a l’església major, i ‘`allà a la Plaça de la Vila, on estava inicialment prevista l’arribada, amb les clàssiques i merescudes begudes i fartons, però que es va traslladar a la seu del CEP, a causa de la pluja. Només tres parelles es van despitar i es van saltar algun control, i van anar directament al final. Son coses de la Marxa. O potser tenien gana?
Per a més detalls i per a saber la classificació de la resta de participants, passeu pel CEP.
Grup de premiats de la 40è Marxa del CEP - 11 -
C ultura
Text: Albert Noguera
Actes del Centenari de Prat de la Riba 1) Prat de la Riba , Llorenç Serra i la Mancomunitat de Catalunya a Santa Coloma
Ramón Alquézar durant la conferència
P
Foto: Biblioteca Central
er a commemorar el centenari de
les
antigues
la mort del primer president de la
representava el primer reconeixement
dictadura de Primo de Rivera.
Mancomunitat de Catalunya,
per part de l'estat espanyol de la
Durant el període de la Mancomunitat va
Enric Prat de la Riba, i la de l'alcalde
personalitat i la unitat territorial de
ser batlle de Santa coloma Llorenç Serra
colomenc Llorenç Serra, vam poder
Catalunya des del 1714. Va ser presidida
i Badosa, que va donar un gran impuls al
gaudir d'una conferència a càrrec del
per Enric Prat de la Riba (1914 - 1917) i
poble amb noves infrastructures i
catedràtic d'Història Moderna de la UAB
després per Puig i Cadafalch, i va dur a
millores, sovint impulsades per la tasca i
Ramon Alquézar, celebrada a la Biblioteca
terme una important tasca de creació
el patrocini de la Mancomunitat. Hi ajudà
Central el 12 d'abril.
d'infrastructures de camins i ports, obres
l'amistat que unia Llorenç Serra amb Prat
La Mancomunitat de Catalunya va ser
hidràuliques,
telèfons,
de la Riba (que també va estar present en
una institució que agrupà, l'any 1914, les
beneficència o sanitat. També va
la inauguració de les obres del pont). En
quatre diputacions catalanes. Responia a
promocionar l'ús del català en l'àmbit
aquells anys s'asfaltaren carrers, es van
una llarga demanda històrica dels
públic
arreglar
catalans, la federació de les quatre
normalització. Tots aquest projectes van
Torribera, es va projectar una biblioteca i
diputacions catalanes, per la devolució de
quedar estroncats amb la dissolució de la
una escola, etc...
per
Corts
Catalanes,
ferrocarrils,
a
aconseguir
- 12 -
la
i
seva
Mancomunitat l'any 1925 per part de la
carreteres,
es
va
iniciar
C ultura
Text i fotos: Albert Noguera
2) Torribera i l'evolució de la salut mental a Catalunya
Vista general de Torribera
El Dr. Bordas, durant la conferència
P
er explicar l'evolució de la salut mental prenent d'exemple Torribera, vam comptar amb les explicacions del reconegut metge colomenc Dr. Ricard Bordas Reig, que va ser metge del centre entre 1972 i 1995, exercint-ne també la direcció durant un temps. La perspectiva històrica la té també gràcies que el seu pare, el Dr. Ricard
Bordas Jané, també va exercir de metge psiquiatra als inicis del centre assistencial, ocupant la direcció algun temps durant la República. El doctor Bordas va fer una explicació amena, enriquida amb la projecció de documents i fotografies que mostraven l'evolució dels tractaments mèdics, així com imatges dels edificis del recinte que s'anaren aixecant en diferents dècades. Bordas explicà que en un primer moment es va fer una mena d'assaig assistencial a Torribera amb 90 pacients vinguts de Sant Boi, amb un funcionament de centre obert i de mitjà de reinserció social, evitant l'amuntegament dels malalts. D'altra banda, la Clínica assumí les funcions d'assistència hospitalària i ambulatòria, docència, recerca i prevenció de les malalties mentals. - 13 -
Noves funcions en un espai lliure, sense murs ni reixes, i aplicant els tractaments més nous d’Europa. La
segona
etapa
històrica
de
Torribera començà a partir de l'any 1939, amb un canvi radical en la concepció de la salut mental, tornant a la consideració de bojos, i com a tals havien d'estar separats de la societat. S'utilitzen
mètodes
com
els
electroxocs, el gota a gota i intervencions quirúrgiques com les lobotomies. A partir dels anys 60, la concepció comença a canviar a l'empar de les noves tendències en la psiquiatria, que portarà que cap als anys 70 s’iniciï la desinstitucionalització i es passi del manicomi i clínica mental a un nou concepte de salut mental.
C ultura
El grup al Portal de l’Angel
Foto: Marga Vallverdú
Anís del Mono
D
Text: Robert Cama i Dalmases
ijous 10 de juny vam fer una
visita a la fàbrica “Anís del Mono” de Badalona. Érem
gairebé una trentena, i segurament que tots hi havíem passat alguna vegada pel davant i havíem notat aquella olor anisada. Un parell d’hores va durar el recorregut, mentre l’Abel, el guia, ens anava fent les explicacions oportunes. La base de l’anís és una planta que es diu matafaluga. Una vegada l’han assecat es fa bullir, i en uns alambins de coure se’n destil·len els seus olis essencials. Seguidament, i per tal d’obtenir un oli essencial més dens i concentrat, es barreja amb un xarop d’aigua amb sucre
Al Pont del Petroli
Foto: Josep Rosset
refinat i alcohol. Això, i resumint-ho
la biblioteca i una vitrina, tot d’estil
un mico, que van adoptar com a mascota,
molt, és el que es fa en unes grans sales,
modernista, com ho és el conjunt de
i d’aquí en ve el nom d’aquest anís. Avui
dins
uns
dipòsits
enormes,
amb
l’edifici, situat al costat de la via fèrria
dia la fàbrica es propietat del grup
canonades que van i venen... El disseny
Barcelona-Mataró.
Osborne.
de l’ampolla, amb els seus rombes en
La fàbrica va ser fundada l’any 1.868 per
La jornada va acabar amb un dinar al
relleu, és molt original.
la família Bosch, que tenia negocis a
Club Nàutic i una agradable caminada per
Al pis superior hi ha la sala de reunions,
Amèrica. En un dels viatges van portar
la platja.
- 14 -
C ultura
Text: Maria Teresa Oliva
Sortida a la Vall d’en Bas
E
l dissabte 19 de maig vam fer una sortida als poblets de la Vall d’en Bas i un passeig amb el "TRICU-TRICU", un trenet turístic que fa una ruta per la Vall. Vàrem sortir puntuals de Santa Coloma a les 9 del matí des de la Plaça la Vila, disposats a passar un dia molt complet. Una primera parada per esmorzar als Quatre Camins i després seguim cap a la Vall d’en Bas, entrant pel túnel de Bracons, que és llarguíssim i t'estalvia tot el seguit de corbes de la carretera antiga. La Vall d’en Bas està formada per molts poblets: Sant Esteve d'en Bas, Joanetes, La Pinya, Sant Privat d’en Bas, Puigpardines, El Mallol, Els Hostalets d’en Bas i Falgars d’en Bas. Arribant als Hostalets ja ens estaven esperant per agafar el trenet i fer la
ruta pels poblets. Enfilem direcció a Sant Privat d’en Bas, que és molt petitet. El formen una església, unes cases i una placeta. Allí ens esperaven en una botigueta per fer una degustació d'embotits boníssims i un porronet de vi. Tothom que va voler va comprar-ne. Al sortir del poble vam veure a la llunyania el Salt de Sallent. Tornem a pujar al Tricu-Tricu i durant el viatge, per megafonia, ens van explicant tot el que anem veient, conreus, paisatge, història i anècdotes del lloc. Pel camí trobem una ermita que es diu Sant Quintí, que molta gent escull per casar-s'hi. La volta pels poblets s'acaba al lloc d'inici, els Hostalets. Fem una visita al poble i fotografies al Carrer Teixeda, que és molt bonic i ple de flors.
El grup a Hostalets d’en Bas
Seguim viatge amb l'autocar per anar a dinar a Ca la Gracieta, on ens preparen un bon àpat: Amanida Catalana, Llom farcit amb prunes i patates d'Olot, postres, cava i cafè. Mentre dinàvem es va posar a ploure i vam canviar de plans: volíem anar a Camprodon i fer una passeig pel poble, però veient que el temps no estava segur, vam anar cap a Sant Joan les Fonts a fer una visita, ja que ens van dir que hi havia una exposició floral pels seus carrers, el Monestir Romànic i els seus voltants. Seguia plovent, i finalment vam decidir agafar l'autocar de tornada en direcció a Santa Coloma, havent passat un dia molt agradable i esperant la propera sortida.
Foto: Marga Vallverdú - 15 -
C ol·lectiu ciutadà
Text i fotos: Albert Noguera
Notícies del Poblat i el seu entorn
El Poblat Ibèric des de la cara nord
EL POBLAT IBÈRIC
nostre poblat. Quan el tinguem, farem
de Marina amb protagonisme directe
Segons les previsions de l’Ajuntament,
la difusió entre els socis.
del CEP, es va fer una “Marxa en
aquesta primavera s’havien de fer les
defensa del Pins” per veure sobre el
primeres tasques de renovació a
L’ESCARABAT
l’entorn del Poblat, consistents en
TOMICUS
efectes del Tomicus. Va assistir un
l’arranjament de les escales d’accés i els
Es continuen fent actuacions contra el
nombrós grup de ciutadans, i també la
desguassos, la millora i renovació de la
Tomicus. En el vessant pràctic, estem
alcaldessa
malla metàl·lica, la retirada de les
fent rases i murets al voltant dels pins
municipals.
antigues pilones de ciment i instal·lar
que tenen més possibilitats d’afectació;
Fruit d’això,
una nova tanca a l’entrada per impedir
això, i les pluges intenses d’aquesta
primera ciutat on ha estat aprovat en
l’accés a les bicicletes.
primavera, sembla que han aturat el
ple municipal, amb el recolzament de
Al Planell de les Alzines està prevista la
progrés de la plaga. Faltarà veure com
tots els partits i entitats ciutadanes,
substitució dels actuals bancs per uns
es comporta en els mesos d’estiu.
una petició als organismes públics
altres de pedra seca més adients,
En el vessant polític, el 12 de Maig, i
responsables per tal que es prenguin
l’anivellament del planell i millorar
organitzat per la Plataforma de la Serra
les actuacions necessàries per lluitar
DEL
PI:
EL
terreny i donar a conèixer tothom els
l’entorn del monòlit. Totes aquestes feines, segons ens manifesten per un problema de permisos, s’han ajornat a la tardor, que és quan també s’han de fer millores notables al mirador i la vegetació de la zona. Us en mantindrem informats. Com altres anys, també s’ha fet la desbrossada d’herbes a tot el poblat, cosa que millora sensiblement el seu aspecte i guanya en seguretat. El Museu disposa d’una nova guia dels Ibers Laietans, que serà presentada properament i en la qual és inclòs el - 16 -
Un moment de la marxa en la defensa dels pins
i
altres
responsables
Santa Coloma és la
C ol·lectiu ciutadà contra la plaga, amb tots els mitjans tècnics i econòmics al seu abast. El ple es va celebrar el passat 7 de maig. Fruit d’aquests acords, ja ha tingut lloc la primera reunió de la “Comissió local contra l’afectació del Tomicus”, amb assistència dels serveis de Medi Ambient de l’Ajuntament, Plataforma Serra de Marina, el biòleg Joan Devis, el CEP i altres grups i voluntaris. Entre altres qüestions, els tècnics proposen la tala dels pins afectats i tots els del seu voltant. Per la nostra part creiem que, de moment, sembla que la plaga està aturada i no cal. En tot cas, sent el primer municipi a demanar actuacions
Entrevista de la TV Badalona a Albert Bellido del Col·lectiu
concretes, restem a l’espera dels plans
de medi ambient Sr. Álvaro Rodilla y
creat un grup que està treballant en la
de treball i fons necessaris per a la
pel CEP l’Albert Bellido. Segons varen
recuperació de les ermites del seu
defensa del pins.
dir, va tenir difusió per tot Catalunya a
terme, amb resultats molt interessants.
La TV de Badalona, el dia 12 de Juny va
través de Movistar.
El passat 16 de Juny van celebrar la
fer un reportatge sobre el Tomicus, i van
ERMITES DE BADALONA
Festa de Sant Onofre i es va visitar
intervenir per l’Ajuntament el regidor
El Centre Excursionista de Badalona ha
l’ermita del mateix nom.
G rup Infantil
Text i fotos: Grup de “monis” del GICEP
Últim trimestre ple d’energia i activitats Aquest darrer trimestre no hem parat ni un segon! L’ESPLAIADA Al maig vam començar amb l’esplaiada 2018. Un súper esdeveniment on vam poder conèixer molta gent nova d’arreu de Catalunya.
L’Espla
ida
Tant els infants com els monis vam reunir-nos el matí del dia 12 a Martorell. Allà ens van donar la samarreta blava de l’esdeveniment i vam començar aquesta petita aventura, que va durar tres dies. Durant aquests dies vam descobrir nous jocs i costums, que van ser molt enriquidors per a nosaltres. Tot i que no dormíem tots junts, com es habitual, durant el dia gaudíem plegats del dinar i el berenar. No volíem ni sentir parlar-ne de marxar, però el dia 13 pel matí, després de fer el ball i la cançó de l’esplaiada, vam tornar cap a Santa Coloma plens de records i moments meravellosos. LES EXCURSIONS La penúltima excursió del curs va ser el Natupark, a Cerdanyola del Vallès, que ja s’ha convertit en un clàssic per al GICEP. Els infants van quedar encantadíssims amb les Colònies d’estiu tirolines i el circuit d’aventura, i ja podreu imaginar que aquella nit van descansar d’allò més bé. Per finalitzar el curs excursionista, el GICEP va endinsar-se en el món del ciclisme, fent un recorregut sobre rodes que va permetre’ns travessar el passeig marítim de Sant Adrià i banyar-nos a la platja de Badalona. Tot i que alguns de nosaltres vam acabar cremats -especialment les monitores- la majoria de nosaltres vam tornar a casa ben morenets. ...I ARA LES COLÒNIES D’ESTIU! La propera i última parada del GICEP son les estimadíssimes colònies d’estiu. Anirem fins a Ribes de Fresser, on estarem molt fresquets i ben acomodats a l’alberg Roques Blanques. Les monis han preparat una temàtica ambientada en Astèrix i Obelix, on totes podrem descobrir moltes habilitats interiors que no sabíem que teníem! - 18 -
Al Na
tupar
c
S ardanes
Text: Joan Llagoster
Les Sardanes a la primavera L’Aplec de Breda El diumenge 8 d’abril, tot just pujar a l’autocar, va començar la pluja que no ens deixà en tot el dia. Anàvem a l’Aplec de Breda, i no ens vam fer enrere. Després d’esmorzar a la mateixa fonda on dinaríem, amb paraigües i paciència vam acostar-nos a l’obrador de ceràmica i terrissa, on són tres les generacions de la família Majó dedicades a aquesta activitat, tan lligada a la vila que ens acollia. L’Antoni ens va meravellar amb la traça de les seves mans, que només amb l’ajuda de l’aigua, el torn i algun petit estri –un fil de niló...una forquilla...- donava forma a la massa d’argila, convertint-la en magnífiques peces de diferents mides i aspectes, llises o estriades, estilitzades
Audició del Dia Internacional de la Sardana
o panxudes, útils o simplement decoratives, al natural o acolorides, fins que una vegada cuites i enllestides queden en disposició de ser distribuïdes a establiments, clients particulars o a la pròpia botiga. En acabar la visita qui més qui menys es va firar. Continuàrem sota la pluja, travessant el poble, i admirant la part visible de l’exterior de l’església. L’interior es troba en fase de rehabilitació i, encara que desfigurat per efecte de les obres en curs, vam poder visitar a la tarda. L’edifici de l’Ajuntament i el que resta del bar “Tramuntana” van ser objecte dels comentaris referits a la utilització que se’n va fer a la sèrie televisiva “Ventdelplà”. Arribats al Cercle Bredenc, (en els seus
Foto: Albert Noguera - 20 -
jardins s’havia de celebrar l’Aplec si no hagués plogut) la trobada es feia a l’interior de la sala, cosa que deslluïa un dels principals atractius dels aplecs: sentir els sons de les cobles i ballar-les a l’aire lliure. Però tot i això no va faltar qui participés formant rotllana. També a la tarda, havent dinat, es continuà una estona amb l’audició corresponent, la ullada al dedins de l’església i cap a l’autocar, que amb pluja constant ens retornaria a Santa Coloma. Sant Jordi El capvespre de Sant Jordi, entre llibres, roses roges i grogues i la munió de gent que omplia la plaça de la Vila, la Cobla Premià va anar desgranant les notes de les sardanes programades, entre les que figurava “Arenys de Munt” de Ricard Viladesau, de qui enguany celebrem el centenari del naixement. L’Aplec i la seva revetlla Com a preàmbul al 64è Aplec es va dur a terme per primera vegada una revetlla al Masfonollar, amb sardanes, balls de parella i col·lectius, ensucrada amb coca i vi dolç. La trobada, dissabte al vespre, va ser un bon motiu per començar a fer ambient d’aplec amb la Cobla Sabadell, que interpretà a la primera part “Colometa” de Ricard Viladesau i per finalitzar, com a sardana de germanor, “Mar de Palamós “ de Francesc Mas i Ros. I, el dia gran, diumenge 27 de maig entre matí i tarda, 36 sardanes amb les Cobles Jovenívola de Sabadell, Bisbal Jove i Sabadell. No va faltar l’homenatge a Ricard Viladesau, amb una composició seva al matí i dues a la tarda. En aquesta ocasió dedicàrem l’Aplec a la memòria de l’alcalde pagès
S ardanes Llorenç Serra, amb diverses referències a la seva persona recollides en el programa. Com d’habitud un grup de puntaires ens acompanyaren amb les seves exquisides filigranes, dignes d’admirar. El sorteig dels regals cedits per estimats col·laboradors van fer contents als afortunats i una mica d’enveja als qui haurem d’esperar la propera edició. Per primera vegada es va convocar un concurs infantil de dibuix en col·laboració amb Els Coloristes, la papereria Alfil.be, que facilità els fulls de paper, i la Llibreria Carrer Major, amb llibres per premiar els participants, quines obres es van exposar a la tarda en uns plafons adients.
La revetlla de l’Aplec al Masfonollar
Foto: Joan Llagostera i Magda Serrano
L’Aplec al Parc d’Europa
Foto: Joan Llagostera i Magda Serrano
A la Font de l’Alzina La cloenda de la temporada ens va dur a la Font de l’Alzina per commemorar el Dia del Soci i l’Universal de la Sardana; després de l’esmorzar servit sota les moreres de davant del restaurant on no hi va faltar el vi dolç i la coca del Forn Padró, la cobla Ciutat de Terrassa ens va oferir la sardana de Ricard Viladesau “Festeig” escollida per la Confederació Sardanista de Catalunya com a unitària per a les ballades de tot arreu. Els i les sardanistes que han assistit al curs d’aprenentatge i perfeccionament de la dansa que els dissabtes al matí s’ha anat desenvolupant al local del CEP, amb la dedicació absoluta i desinteressada de la Colla Laietans de Barcelona, van ajuntar-se en una esplèndida rotllana per deixar ben palès l’èxit d’aquesta iniciativa, que esperem poder continuar en la propera temporada amb nous participants. En acabar la ballada els Laietans van lliurar als cursetistes uns diplomes acreditatius.
l’espectacle “Terra Galana, sarsuela catalana i cançons per a recordar” al Teatre Sagarra el diumenge a la tarda, i l’audició de dilluns a Can Sisteré amb la Bisbal Jove.
Avanç de Festa Major Desitgem un bon estiu per a tothom i a preparar-se per la Festa Major, el primer cap de setmana de setembre, amb
Fe d’errades *En l’escrit de la pàgina 13 del llibretprograma de l’Aplec, a la cinquena línia hi diu Josep Viladesau, quan
El jurat i els participants premiats al concurs de dibuix
- 21 -
evidentment el correcte és Ricard Viladesau. *Comentem també que en el Calendari d’Activitats i Audicions de l’any 2018 i a la carta enviada als socis amb data 10 de maig, erròniament hi consta la sortida el 4 de novembre a l’Aplec de Salou, quan en realitat projectem anar el diumenge 14 d’octubre a Súria, al seu 47è Aplec.
A ula Universitària Reunió extraordinària de l’aula
L’Aula camina 1) La Font de l’Amigó Text: Enric Cerrada Jubert
L’Assemblea, a la Torre Balldovina
Text i foto: Manel Garrido
E
l passat 2 de maig, i amb l’assistència d’uns 70 alumnes, es va celebrar la presentació informativa del projecte d’Estatuts de la nostra Aula. Ha estat un laboriós treball fet per la Junta i d’una manera molt significativa per al seu vocal Angel Azpiroz Juanena. Aclarits tots els dubtes dels assistents, es va acordar seguir el tràmit administratiu per la seva presentació davant la Generalitat de Catalunya.
Una Classe a l’Aula: Perspectives econòmiques per el 2018 .. i més enllà
De bon matí ens apropem a la muntanya. Esmorzem i comencem a fer camí, pujant. Cada cop més en silenci, i més so de natura. I espàrrecs. I converses lleugeres. I la Font de l’Amigó. A tocar de la font ens immortalitzem. I respirem. Continuen el matí i el camí. I el sol cada cop més amunt. Tots diferents, i tots iguals als ulls de la serra. I tot fent i desfent, en Jaume, m’il·lustra amb el seu coneixement. I així, tal com ens hem trobat, ens anem despenjant del grup. Un altre matí en companyia i cadascú fent el seu camí.
2) La Creu de Montigalà Text: Santiago
La sala d’actes de la Torre Balldovina
E
l passat 18 d’abril el Professor JOAN TUGORES QUES, Catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona i Rector entre els anys 2001/2004, ens va parlar de les perspectives econòmiques per al 2018 i més enllà. Va ser una conferència molt
Text i foto: Manel Garrido
interessant. En la seva opinió, i encara amb algunes fragilitats i interrogants, a mig termini tenim unes perspectives de creixement fort. Hi va haver una important participació dels nostres alumnes al torn de preguntes.
- 22 -
El dia 29 de maig vam fer una passejada a la creu de Montigalà. Al principi el dia no era gaire bo, però després va tornar-se primaveral; el temps va millorar, deixant anar una olor de ginesta molt agradable. Guiats per l’Antonio, ens vam aturar a esmorzar al Parc de la Bastida, amb bon vi i bona conversa. Seguidament vam arrencar direcció Sant Jeroni per anar cap a la Creu de Montigalà. Vam trobar un arboç impressionat, i vam anar tornant cap a Santa Coloma. En total, uns catorze quilòmetres amb un gran dia.
A ula Universitària 3) Acompanyant el Besòs cap al mar Text: Lluís Prat El 12 de juny, el grup de fotògrafs caminants sortim de la plaça de la Vila per trobar-nos amb el Besòs i acompanyar-lo fins on es fon amb el Mediterrani, que l’espera. Caminem sobre la segada gespa, fresca per la rosada. A la dreta queda el canyar, que acull centenars d’ocells, i els seus cants acompanyen el nostre camí. Els que coneixem el Besòs de fa unes dècades, no tenim més remei que creure en els miracles. El líquid obscur i obscè que fluïa cap al mar s’ha transformat en aigua clara, que dóna vida a peixos i aneguets, i la seva riba, plena de torres gegantines de ferro, ha esdevingut un prat verd, com a les valls pirinenques. En els moments de desànim, on tot sembla perdut, el miracle del Besòs ens torna l’esperança.
L’Aula acompanyant el Besòs cap el mar
Foto: Antonio Enrique
L’Aula camina, a la Font de l’Amigó
Foto: Antonio Enrique
Festa de Fi de Curs de l’Aula d’Extensió Universitària Text: M.Garrido
A
mb l’assistència de les Autoritats Municipals de l’àrea d’Educació, Drets Socials, i de l’àrea de Cultura i Moviments Socials del nostre Ajuntament, l’Aula va celebrar el Fi de Curs 2017/2018. El primer Acte va estar l’entrega de les "Colometes" als alumnes amb deu anys de fidelitat a l’Aula, que van ser lliurats pel nostre President Balbí Martínez i el Tinent d’alcaldessa executiu d’Educació, Diego Arroyo. Tot seguit, la Coral de l’Aula “Jordi Antonín” va oferir un petit concert, iniciat amb l’himne Universitari "Gaudeamus Igitur!". Finalment, tots plegats, vàrem brindar amb cava i una mica de coca, amb l’ auditori de la Torre Balldovina ple de gom a gom.
La Coral a la Festa de Fí de Curs - 23 -
Foto: Francesc Caballero
A ula Universitària Teatre llegit de l’Aula
Text: Joan Llagoster
F
inalitza el curs la Secció del TEATRE LLEGIT amb la presentació de l´obra d’Oscar Wilde "LA IMPORTÀNCIA DE SER FRANC". De manera especial es va fer a la Sala d´Actes de la Torre Balldovina, amb una considerable assistència d’alumnes. Va estar molt divertida, sent molt aplaudida pels assistents.
Els actors, al final de l’obra
Foto: Marga Vallverdú
L’Aula pinta finalitza el curs
Text i foto: Manel Garrido
A
quest entusiasta, constant i fidel grup de l’Aula, dirigits pel seu professor JUANJO LOMA, també finalitza curs. Any rere any van progressant de manera important, amb avenços significatius en el conjunt de la seva obra pictòrica. Felicitats!
Pintant a la sala gran del CEP
Concert a la residència Ramon Berenguer Text i foto: Manel Garrido
L
a Coral "Jordi Antonín" de la nostra Aula, va oferir el passat mes de maig un preciós concert a la Residència “Ramon Berenguer” de la nostra ciutat. Va ser un acte molt entranyable i emotiu, fent les delícies de residents, cantaires, familiars i personal del Centre. La Coral, dirigida per Albert Cabero, va oferir un repertori variat que va agradar moltíssim i que probablement repetirem el proper curs. - 24 -
V ida del Centre
Exposició de bonsais al CEP
NOTA DE LA REDACCIÓ: A causa de la gran quantitat d’articles rebuts aquest trimestre, alguns d’ells no els hem pogut incloure en aquest butlletí. Confiem en poder-ho fer en el proper número d’estiu. Disculpeunos. Les limitacions d’un butlletí com el nostre ens impedeixen ampliar el nombre de pàgines, cosa que ens plauria, segur, a tots els socis i amics del CEP.
Text:
L
’Associació d’Amics del Bonsai de Santa Coloma de Gramenet va realitzar una exposició de bonsais a la sala gran del CEP els dies 2 i 3 de juny. Vam tenir l’oportunitat de contemplar alguns dels arbres cultivats pels membres de l’Associació, com ara figueres,
pomeres, oms, magraners i romanís entre d’altres, tots treballats amb molta cura, tant els més joves com els més vells, ja que el valor del bonsai no és tant els anys que té com el treball realitzat. Ja fa molts anys que podem gaudir de la feina dels Amics del Bonsai, i esperem poder gaudir-ne molts més.
Orquídies!: Exposició de fotografies al CEP
D
urant la Festa Major, i fins el dia 9 de setembre, el Centre d'Estudis de la Natura del Barcelonès Nord en conveni amb l'Ateneu de Natura de Castelló de la Plana, presenta a la sala del CEP l'exposició itinerant "Les orquídies, joies de la nostra flora", un conjunt d'excel·lents fotografies de Lluís Ibáñez Melià.
- 25 -
C iutat Presentació llibre “José Berruezo y Joan Vicente Epistolario (1976 - 1987)” Text i foto: Roser Vicente Vila
D
ivendres 23 de març es va fer la presentació del llibre «José Berruezo y Joan Vicente. Epistolario (1976-1987)», d’Ángel Sody de Rivas a l’Ateneu Popular Julia Romera. La sala va quedar petita per la
quantitat de públic que hi assistí. La presentació, feta per l’autor i per Roser Vicente (filla d’en Joan), constà de dues parts. Ella va fer referència de com s’havia gestat el llibre «Por el sendero de mis recuerdos», de José
Berruezo; i ell de com s’havia concebut l’actual, basat en fonts primàries, donant veu als protagonistes d’aquesta història explicant-nos les seves vicissituds des del final de la guerra fins als seus últims dies, permetent-nos, a través de la correspondència, reconstruir tot el procés per a la consecució del projecte de les memòries i la importància que tingueren, a més de José Berruezo i Joan Vicente, l’Enric Casañas Piera, Genís Ibáñez Berruezo i Àngel Martínez Hualde.
La sala d’actes de l’Ateneu, ben plena
Presentació del quadern “Lluís Hernández. L’home que cercava la utopia”
Text: Chema Corral Foto: Ferran López
L
a Comissió d’Amics i Amigues d’en Lluís Hernández -de la qual en forma part el CEP, juntament amb el Casal del Mestre, FAVGRAM, ICV i Fòrum Grama- va presentar a la Biblioteca Singuerlín-Salvador Cabré, el quadern “Lluís Hernández. L’home que cercava la utopia”, escrit per la periodista Joaquima Utrera, autora també d’una biografia del capellà alcalde. Com va explicar Marga Dordella a l’introduir l’acte, aquest quadern està pensat i destinat fonamentalment als joves estudiants. Ferran Saro, que va treballar colze a
colze amb en Lluís durant 46 anys, va ser categòric al demanar “mantenir la memòria d’en Lluís davant tanta mediocritat existent”, i aquest quadern compleix aquest desig. Amb un estil força pedagògic, Utrera repassa, des d’una perspectiva molt més humana que política, la intensa vida de Lluís Hernández des de la infantesa fins als darrers dies a la Residència de les Germanetes dels Pobres, passant per l’estada a l’Equador, que ens permet entendre perquè en Lluís estava més a prop de l’Església americana que de l’europea. - 26 -
L’autora del quadern, Quima Utrera, entre Marga Dordella i Ferran Saro
C iutat
Mor el poeta Màrius Sampere
Text: Albert Noguera Fotos: Arxiu CEP
A
finals del mes de maig i als 89 anys s’apagava la veu i el traç del poeta barceloní, però colomenc per adopció i convicció. La darrera vegada (foto superior amb Jordi Valls) que va venir al CEP va ser
el març de 2015, per presentar el seu llibre Dorm / Els espais ocupats. Aleshores, Joan Llagostera relatà en aquest butlletí “Màrius Sampere a casa nostra (i seva). De nou hem tingut el goig i l’honor d’acollir a casa nostra, a la sala
- 27 -
d’actes del CEP, que també és casa seva, un dels millors poetes del món actual...” Al Centre sempre hi va tenir bons amics, de fet ja va participar en el Grup de Sortides i Debats dels 80, i en va mantenir una relació d’amistat mentre treballà a l’Heura. També va fer el poema que es llegeix en una placa de la gran pedra que marca el GR-92 al planell de les Alzines: “Vida o camí, l’agafa el caminant, i va cap a la fi, no mai enrere. Camí vol dir que enlloc no hi ha frontera sinó terra de tots”, o per homenatjar la font de l’Alzina: “Si l’arbre és l’espai que germina /i l’aigua és la sang de l’espai /vetllem perquè no es pari mai / el cor de la font de l’Alzina” Va col·laborar sovint en l’espectacle Diàlegs amb la Ciutat, organitzat pel CEP, amb poesia que s’ acompanyava amb la dansa i la música. Des del CEP va sorgir també la iniciativa de fer un Itinerari Samperià per la ciutat, en indrets emblemàtics dels que n’havia fet poemes, i del qual es va fer un llibre editat pel CEP i dirigit per Margarida Codina. La trajectòria literària de Sampere és llarga i productiva, amb una trentena de llibres publicats: El recull “L’home i el límit” li va valer el Carles Riba l’any 1963, tot i que l’obra no es va publicar fins cinc anys més tard. Durant les dècades dels setanta i vuitanta continuaria acumulant premis, com el Recull Maria Ribas i Carreras de poesia per “Poemes de baixa freqüència” (1975) o el Premi Literari de Girona Miquel de Palol (1984), pel “Llibre de les inauguracions”. El 1972, els Jocs Florals celebrats a Ginebra el nomenen Mestre en gai saber. És a partir dels 90 quan rep el reconeixement institucional i de la crítica, sobretot amb l’obra “Les imminències”, que li val el Premi de la Crítica Serra d’Or de 2002, el Ciutat de Barcelona de Poesia de 2003 i el Premi Nacional de Literatura de 2003. Santa Coloma de Gramenet va celebrar durant quatre anys el Premi Internacional de Poesia Màrius Sampere, del 2005 al 2008.
C iutat
Text: FLR
Òmnium premia amb el “Singladura” d’enguany la fotografia social de Joan Guerrero
E
l Premi Singladura 2018 li ha concedit la secció d’Òmnium Cultural del Barcelonès Nord, que coordina a la nostra ciutat el també amic i soci del CEP, Rodolfo del Hoyo. L’acte es va celebrar a l’Auditori de l’Escola de Música de la nostra ciutat. La tasca d’en Joan Guerrero ha estat feliçment reconeguda amb aquest Premi, en el que enguany s’ha destacat la trajectòria en el camp de la fotografia social, on en Guerrero ha estat un referent per a fotògrafs i periodistes de les noves generacions. En l’acte d’entrega del premi, molt emotiu, hi van participar companys de feina i professió. Tots van lloar el seu talent, encara que ell sempre diu: “Jo no faig art, el que faig és simplement sublimar la realitat que m’envolta”. Però allò que van emfatitzar més va ser el alt compromís social de Guerrero i la seva bondat. Un compromís ferm però humil, com quan diu que “amb les meves fotografies no he pretès canviar el món, sinó agermanar-lo”. Van assistir a l’acte el president de la
Joan Guerrero, a l’esquerra, presentat per Odei i Manel Galgo a l’Auditori
secció del Barcelonès Nord, Jordi Ballesteros, i Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium. En els seus parlaments es van referir a les qualitats ètiques del guardonat i especialment a la seva contribució a la integració d’una societat formada per gent de procedències molt diverses. Cal lloar el fet que Òmnium Cultural, en els moments difícils que està vivint,
premiï la feina d’un fotògraf social, un àmbit sovint oblidat per organitzacions polítiques i culturals del país. Una actitud generosa i oberta a les realitats del país, que explica la potència i l’èxit d’Òmnium com a actor dins la societat civil catalana. El CEP felicita a Òmnium i al nostre entranyable amic per aquest just guardó!
O orfeó
Text: Dolors Romero Labrada
Estada de l’Orfeó Tanit a la Conreria
A
L’Orfeó als jardins de la Conreria
Foto: Ferran López - 28 -
la Conreria de Tiana el 28 d’abril, per reforçar els assajos setmanals de la coral i millorar la interpretació, centrats en la preparació del “Glòria” de Vivaldi. La jornada va ser molt fructífera i intensa. L’estada també va aconseguir reforçar la cohesió i la complicitat emocional dels cantaires.
O orfeó
Concert “Haydn versus Mozart” Text: Dolors Romero Labrada
“Haydn vs Mozart” a Sant Felip Neri de Gracia
E
l passat 21 d’abril va tenir lloc a l’oratori de Sant Felip Neri de Gràcia, a Barcelona, el concert anomenat Haydn versus Mozart. Haydn i Mozart són dels més destacats compositors austríacs del segle XVIII,
Foto: Xavier Estany
clars representants del classicisme musical, que es respectaven enormement en les seves respectives obres. Aquest acte es va obrir amb el Concert en Mi bemoll major per a dos trompes i
orquestra de Joseph Haydn, interpretat per dues solistes de trompa, Belén Ureña i Maria Servera, amb l’orquestra The Ripieno Consort. Posteriorment, es va oferir una àmplia selecció de la missa de Rèquiem en Re menor KV 626, de Wolfgang Amadeus Mozart, obra inacabada del mestre de Salzburg que va finalitzar el seu alumne Franz Xaver Süssmayr. Aquesta obra clàssica, envoltada de misteri, la van interpretar l’Orfeó Tanit de Santa Coloma de Gramenet, la Coral Madrigalistes de Catalunya, i el Cor Exaudi de Barcelona, acompanyats per l’orquestra The Ripieno Consort i de quatre solistes vocals dirigits pel director Àngel Villagrasa. Al finalitzar l’acte, el nombrós públic assistent va correspondre amb intensos aplaudiments i una forta ovació.
Concert del “Gloria” de Vivaldi
E
l passat 10 de juny, l’Orfeó Tanit de Santa Coloma de Gramenet va oferir un concert de música barroca a l’Auditori de Can Roig i Torres de la nostra ciutat, interpretat per l’Orfeó Tanit, la Coral Madrigalistes de Catalunya, l’orquestra 3 Nations Ensemble i dues solistes, sota la batuta del nostre director Àngel Villagrasa. A la primera part l’orquestra 3 Nations Ensemble, integrada per onze membres, van interpretar peces de dos compositors transcendentals de la música barroca, amb instruments originals de l’època: En primer lloc, dues peces de l’oratori de El Messies, de Georg Friedrich Haëndel i després, una selecció de peces de la suite orquestral Wassermusik (Música aquàtica) de Georg Philipp Telemann. A la segona part es va interpretar la coneguda obra de música sacra, el Glòria
Concert del Glòria, a l’Auditori
en Re major per a solistes, cor i orquestra RV 589 d’Antonio Vivaldi, a càrrec de l’Orfeó Tanit i la Coral Madrigalistes de Catalunya, l’orquestra 3 Nations Ensemble i les solistes Carol Sosa, soprano, i Aránzazu Garcia, contralt, sota la direcció de l’Àngel Villagrasa. El repte d’enfrontar-se amb aquesta obra - 29 és notable, i va generar emoció i intensitat a l’Auditori de Can Roig i Torres, que va vibrar amb aquesta aposta. - 29 -
Foto: Xavier Estany
Es van rebre intensos aplaudiments, alguns amb molta vehemència- i el concert es va tancar amb dos bisos: el Domini Filii Unigenite i el Laudamus te. Cal destacar la bona connexió de corals i l’orquestra, el bon treball de l’orquestra amb els instruments barrocs, les reconegudes veus de les solistes i la bona direcció de tot el repertori, que van permetre un resultat final més que satisfactori.
O rfeó
Concert Requiem de Mozart a St. Pere de Puel·les
Concert del Requiem de Mozart Text: Dolors Romero Labrada
E
l 26 de juny d’enguany, l’Orfeó Tanit i la Coral Madrigalistes, acompanyats per l’orquestra The Ripieno Consort i de quatre solistes vocals, dirigits sota la batuta del director Àngel Villagrasa, van oferir el concert del Requiem de Mozart a la parròquia de Sant Pere de Puel·les de Barcelona. Aquest concert es va emmarcar dins la programació d’actes de la Festa Major dels barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, organitzats per l’Ajuntament de Barcelona. El programa tenia com a fil conductor la interpretació de dues obres escrites al segle XVIII. A la primera part l’orquestra va interpretar la Simfonia núm. 36 en Fa M de Franz Xaver Richter, violinista, compositor i director d’orquestra del segle XVIII, integrant de l’escola Mannheim i
Concert Requiem de Mozart a St. Pere de Puel·les
coetani de Wolfgang Amadeus Mozart. A la segona part es va oferir una àmplia selecció de la Missa de Rèquiem en Re menor KV 626, de W. A. Mozart, finalitzada per Süssmayr i estrenada a Viena l’any 1793. Cal subratllar el bon maridatge dels cors amb l’orquestra, així com el treball del quartet solista que va empastar impol·lutament el
- 30 -
Recordare, així com la bona direcció d’Àngel Villagrasa. La parròquia de Sant Pere de Puel·les estava plena de gom a gom. L’acte va concloure amb intensos aplaudiments i felicitacions del públic i el resultat va ser una vetllada de gran interès i emotivitat, perquè aquesta obra mai deixa ningú indiferent.
C el obert
Llibre i documental sobre els 30 anys del Consorci del Riu Besòs
Text i foto: Albert Noguera
E
l passat divendres 1 de juny, el Teatre Auditori de Llinars del Vallès va acollir la celebració del 30è aniversari del Consorci. Entre el nombrós públic assistent hi havia alcaldes, alcaldesses, regidors i tècnics dels 64 municipis consorciats; representants de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Barcelona i de l’Agència Catalana de l’Aigua. Entre el públic hi havia també els protagonistes del llibre i el documental 30 anys, 30 mirades: periodistes, geògrafs, enginyers hidràulics, regants, estudiants, historiadors, naturalistes, entre altres, que han compartit la seva visió sobre l’evolució de la conca i del Consorci.
Un dels capítols de 30 anys, 30 mirades es dedica al CEP, on de la mà del seu president es repassa en tres
planes la vinculació de l’entitat amb la sensibilització ambiental i la lluita per la recuperació d’un riu viu.
Festa de les ermites
E
l passat 16 de juny es va recuperar la Festa de Sant Onofre, a l’ermita del seu nom, que junt amb la de Sant Climent i el Turó del Pollo, formen una petita carena del Besòs fins la Vallençana. L'activitat la va organitzar el Centre Excursionista de Badalona, on la seva Secció de Patrimoni s'esmerça per tenir-ne cura, i de l'arranjament de l'espai. Es va comptar amb una actuació dels bastoners de Canyet i un acte divulgatiu sobre les ermites del monestir de sant Jeroni, les de Sant Climent, Sant Onofre i La Miranda.
Ermita de Sant Onofre - 31 -
Text i foto: Albert Noguera
C el obert
Cadena humana a Montserrat Text: Manel Galgo
E
l passat 28 d’Abril, 6 socis del CEP, Rafa Lorenzo, Josep Torrent, Rafel Tries, Joan Angles, Lucía Muñoz i Manel Galgo vàrem assistir a l’acte, fet a Montserrat, en solidaritat amb els presos polítics i exiliats. Més de 3.500 persones el van fer possible, pujant 16 fotos dels presos i exiliats des de Collbató fins al cim del Cavall Bernat de mà en mà. La cadena humana, de 8 km, arribava al peu del Cavall, on un grup d’escaladors van pujar les fotos fins al cim. L’acte va ser molt emotiu, i molta gent es va fer una foto amb el retrat corresponent, cosa que va alentir l’acció; això no obstant, ens va deixar un gran record de solidaritat.
Pujant les fotografies dels presos i exiliats al cim del Cavall Bernat
m irador
Mor el poeta Màrius Sampere Deia que sentia de prop la presència de la vella dama. Sense dramatisme, fins i tot fent broma amb el modelet tan poc elegant amb què rebia les visites, la camisa d’hospital lligada pel darrere; ell, tan acurat, amb els seus mocadors de coll acolorits i ben conjuntats
Agustina Rico
que ressaltaven el blau potentíssim dels ulls. Del seu cap clar han seguit brollant versos indòcils, personalíssims, fins al final; una obra amb vida pròpia més enllà de la pròpia vida del poeta. Se n’ha anat un creador persistent, irreductible. Sorneguer, afirmava que li havien donat el premi Carles Riba per error i que durant molts anys va creure que aquella flor no faria estiu i mai no seria reconegut. Malgrat tot, insistí, fora de grups i de tendències, construint una obra admirada per diferents generacions de poetes que el reconeixen com a mestre. El seu corpus poètic s’alçà com un dels més sòlids en l’àmbit de la poesia contemporània, més enllà de la poesia catalana, com ho avalen - 32 -
antologies i traduccions. Bonhomiós i senzill, es deixava estimar més enllà d’honors i premis que li arribaren amb els anys i obria les portes amb idèntic afecte a intel·lectuals de prestigi que a estudiants anònims, poetes joves i periodistes jovencells. Santa Coloma, unida fèrriament a la seva vida i a la seva obra, ha de saber cuidar el record i el llegat del poeta i de l’home. Per gratitud, per afecte, per responsabilitat.
El centre de la vila Protestes pel PERI del casc antic, enderrocs i continuació de les obres del “Pirulí” tants anys aturades. I
m irador
Agustina Rico
una sorpresa entremig: l’afectació de la que va ser la primera escola dels mestres Manent, l’Estudi Nou, al carrer del Pedró. Se sabia que hi hauria construccions afectades, com en l’obertura d’altres vies, i que amb l’edifici a mitges alguna cosa s’havia de fer. Però la cirurgia, per molt que es digui, sempre és dolorosa. El primer és donar una solució justa als afectats. Més enllà d’això, la pregunta és si cal un “gratacel” al costat d’una plaça i d’un passeig que conserven el caliu del poble que va ser. Em temo que la gran mola se’ls mengi en part o totalment. Vista de lluny, enmig de l’atapeïda imatge de la població, encara destaca el campanar de l’Església. Variarà per sempre “l’skyline” colomenc amb un edifici que podria ser com els de qualsevol altre lloc? Hi ha qui creu que és un signe de potència, de modernitat i fins i tot de democratització tenir les grans construccions que altres tenen. Com la Plaça d’Europa de l’Hospitalet, per posar un exemple. Són maneres de veure-ho. Però el risc de despersonalitzar el centre històric
pot ser un preu massa alt. No és el mateix un “cúbics” fora vila que a la plaça de la Vila.
Ficció i memòria històrica Un dels llibres més venuts el passat Sant Jordi ha estat la novel·la Jo sóc aquell que va matar Franco, de l’escriptor perpinyanenc Joan Lluís-Lluís. És una ucronia, un fet inventat narrat com si hagués estat un fet històric (allò de: “què hauria passat si…”). L’escriptor imagina l’assassinat del dictador per part d’Agustí Vilamat, un noi de Solsona tímid i borni que l’apassiona llegir. “Tot el contrari a un heroi –explica l’autor-. No està gens preparat per a accions bèl·liques, però acabarà canviant la història.” L’acció és narrada retrospectivament, a partir del 2 de juny de 1940, moment en què Franco declara la guerra als aliats, cosa que, evidentment, no va passar. Mesos enrera, la novel·la havia estat guardonada amb el premi Sant Jordi. Al cap de pocs dies del guardó, aparegué a La Vanguardia una carta del professor Henry Ettinghausen, hispanista i catalanòfil, resident a l’Empordà de fa molts anys. Agafant com a punt de partida el premi concedit a Joan LluísLluís, deia “aquest potser és un bon moment per recordar José Rico Martín, nascut en un petit poble de Salamanca, que, com a jove militar convençudament republicà, va liderar un complot per assassinar - 33 -
Franco. El complot va ser delatat. Amb quatre conjurats més, José Rico va ser afusellat el 17 de juliol del 1937. Tenia 22 anys.“ Era el germà gran del meu pare. Com anys enrere, quan la història veritable va sorgir a la llum, Henry Ettinghausen –professor emèrit a Southampton, professor també a Salamanca, emparentat amb exiliats catalans, coneixedor profund de tots els capítols de la nostra desgraciada història- torna a teixir la tela dels contactes i de les emocions: “Benvolguda amiga li trameto una carta”… “ ell no en sabia res del José”… “ha quedat emocionat”… “conèixer una mica la seva història, i poder parlar amb algú de la seva família, és el primer regal que em proporciona haver rebut el premi Sant Jordi.”Un fil que va del Regne Unit a Salamanca, passa per Ceuta, arriba a Barcelona, travessa l’Empordà i passa a Perpinyà, amb el català com a llengua franca. Sense ficció.
F
auna i flora
La Rosella Cast: Amapola Científic: Papaver rhoeas Text: Pepi
T
ot passejant pels sembrats de blat entre un esclat de roselles, he pensat en fer l’article d’una planta preciosa, humil
i amb moltes propietats. La rosella és una planta anual de flors vermelles, habitual en els camps cultivats. Rep diversos noms com roella, gallaret o quiquiriquic. És una herbàcia de la família de les papaveràcies, present gairebé arreu del món. Als Països Catalans és força comuna fins als mil sis-cents metres d’alçada. Propietats medicinals de la rosella : Ús intern: Aparell respiratori. Pel seu contingut amb mucílags exerceix una acció antitussígena i suavitzant de les mucoses respiratòries. Al mateix temps, pel seu contingut en l’alcaloide rhoeadina ajuda a combatre els espasmes i proporciona propietats expectorants i pectorals. Tot això la fa molt interessant en el tractament de malalties respiratòries com asma, tos, bronquitis, refredat i angines. El sistema nerviós: La rosella també és reconeguda per les seves propietats sedants, molt
adequades per tractar moltes anomalies de tipus nerviós. L’avantatge d’aquesta planta, pel que fa a altres narcòtics més forts, és que no presenta efectes secundaris ni crea addicció, perquè no conté morfina. La rhoeadina és lleugerament sedant. Entre les moltes aplicacions d’aquesta planta podem considerar l’insomni, el nerviosisme i l’ansietat. Utilitzada en les dosis adequades no presenta toxicitat ni contraindicacions. No obstant això, atès que existeixen pocs estudis, es recomana no utilitzar-la en cas d’embaràs o lactància sense consentiment mèdic. Ús extern: Tractament de les arrugues: La infusió de pètals de rosella resulta útil per evitar l’aparició d’arrugues a la cara. Farem una infusió ben carregada, en mullarem un drap i l’aplicarem sobre el rostre durant uns minuts abans de ficar-nos al llit. Les llavors de rosella són utilitzades en pastisseria.
mosques, petits escarabats, formigues,... Viu en zones rocoses, marges, parets, troncs d’arbres i fins i tot en zones de conreu. En èpoques fredes hiverna o només surt en dies de sol. És una gran escaladora i puja fàcilment per les parets amagant-se als forats que troba, tot i que també li agrada estar-se quieta rebent el sol;
ja que necessita escalfar-se per regular la temperatura corporal. Aquest tipus de sargantana la podem trobar a Santa Coloma als patis de les cases, murs o parcs, i també a la zona de solell de la Serra de Marina. A Catalunya existeixen sis varietats més de sargantanes.
La sargantana Nom científic: Lacerta hispanica. Cast: Lagartija Text: ANC
É
s un rèptil de la família dels lacèrtids que fa uns 6 cm des del cap fins al començament de la cua, la qual pot arribar a fer uns 12 cm de llarg. Pot tenir variacions en els colors i en els dibuixos; així pot ser de coloració marronosa, grisenca, amb ratlles de color blanc i amb punts foscos. La femella pon de 2 a 4 ous en cada posta; en pot fer dues o tres per any. Caça petits insectes, com mosquits,
- 34 -
La foto retrobada
a genda
PROPERES ACTIVITATS Agost - Octubre 2018
Ciutat: Festa Major d'estiu: divendres 31 agost a dilluns 3 setembre
SETEMBRE
Diumenge 2: -Patronat Pro-aplec i Amics de la Sardana: Concert de Festa Major al teatre Segarra, 19:00 h Dilluns 3: -Patronat Pro-aplec i Amics de la Sardana: Audició Cobla Bisbal Jove, als jardins de Can Sisteré, 19:00 h
Dimarts 11: -Patronat Pro-aplec i Amics de la Sardana: Audició Diada Nacional de Catalunya, amb la Cobla Ciutat de Terrassa, a la Plaça de la Vila, 12:00 h
OCTUBRE Motocròs del barri del Raval, 1967
dissabte 6: ruta teatrelitzada sobre Llorenç Serra
On avui hi ha el parc dels Pins del barri colomenc del Raval, s'hi establí durant una colla d'anys un circuït de motocròs on hi acudien milers d'espectadors. Va arribar a acollir el 6è Gran premi d'Espanya puntuable pel mundial en 250 cm cúbics. Hi participaren 40 pilots de 13 països, i el guanyador va ser un corredor de la URSS. Aleshores, Espanya no tenia encara relacions diplomàtiques amb els soviètics, però es va tenir que hissar la bandera roja i l'himne del vencedor.
Diumenge 14: -Secció de Cultura: a l'Auditori, 12:00 h: Presentació i manifest del "Correllengua 2018". dedicat a La Nova Cançó. Interpretació de Jaume Calatayud i Vicente Monera i Vermut final.
Estació Meteorològica del Centre Excursionista Puigcastellar 233 A Conca del Besòs - Plaça de la Vila - Santa Coloma de Gramenet
TEMPERATURES MàXIMES I MíNIMES
Abril
Maig Juny Abril
Maig Juny
29,2º dia 24 31º dia 25
38º dia 22
Mínima
6,9º dia 1 9º dia 1
15,3º dia 4
Dies de pluja
Total litres
6
47,8 litres
6 3
Mitjanes
Màximes: 22,5ºC Mínimes: 12,2ºC
Màximes: 27,1ºC Mínimes: 14,5ºC
Màximes: 30,5ºC Mínimes: 19,7ºC
ALTRES ACTIVITATS EN PREPARACIÓ:
-Secció de Cultura: Ruta arqueològica de Cabrera de Mar: Can Benet, Ca l'Arnau, Can Mateu, Can Modolell
-Secció de Cultura: Celler romà de Teià. Centre Enoturístic i arqueològic de Vallmora
Segon Trimestre 2018
Màxima
dissabte 27: sortida a Prada de Conflent, celebració any Pompeu Fabra
º
º
º
53,8 litres
-Secció de Cultura: sortida Les escletxes de Sant Julià de Canapost. Baix Empordà Nota:
• El calendari d’activitats de la secció de Muntanya el trobareu a la pàgina 9
NOVEMBRE
Dijous 1/diumenge 4:-Cel obert: 42è Aplec Excursionista dels Països Catalans a les terres del Sénia
dimecres 28: Conferència sobre Pompeu Fabra, a càrrec de Joan Costa, a la Biblioteca Central.
28,1 litres
Total dies pluja: 15 Total trimestre: 129,7 l.
Web del CEP:
www.puigcastellar.cat - 35 -
DESEMBRE
Dilluns 31: -Patronat Pro-aplec i Amics de la Sardana: Festa Major d'Hivern: Audició Cobla Contemporània, plaça de la Vila