But132 by Centre Excursionista Puigcastellar

El Forn de la

Marta

Servei de granja i cafeteria Pans artesans i especialitats Pastes, pastissos i pa sense gluten . . . Tornem als nostres origens

Avda. Pallaresa, 136 Tel. 93 468 38 79 Santa Coloma de Gramenet

Sumari MUNTANYA Graus del Montsant

Puigmals

Primavera als Ports

6-7

Roca Colom i Costabona

El CEP Baby

Repte 3.000

SENDERS 39ª Marxa de Regularitat

VIDA DEL CENTRE Projecció documentals

Passeig per Mataró

Debats 2017

Visitem Banyoles

ORFEÓ TANIT Concerts “Requiem”

Concerts Primavera

GRUP INFANTIL

20-21

PATRONAT I AMICS SARDANA

22-23

CIUTAT

24-27

Caramelles Procés part. Can Zam 30 anys del Museu COL·LECTIU CIUTADÀ

28-30

AULA

31-32

FLORA I FAUNA

MIRADOR

AGENDA

BUTLLETÍ núm. 132 Centre Excursionista Puigcastellar Dipòsit Legal: B-33928-94 Impressió i composició: Impremta Varela Disseny i maquetació: Quim Varela Fotòlits: Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Direcció: Ferran López Equip de redacció: Climent Prieto Manel Galgo Albert Noguera Xavi Padró Roser Vicente Agustina Rico Seu local: C/ Sant Josep, 20 08922 Santa Coloma de Gramenet

Tel. 93 385 99 41 A/e:puigcastellar@puigcastellar.cat

www.puigcastellar.cat Nota: El CEP no comparteix necessàriament les opinions exposades per aquells que signen els articles d'aquest butlletí.

Portada: Foto GICEP, Colònies d’estiu al Mas Suro

e ditorial Signatura del Conveni per a la preservació del Poblat Ibèric * Aquest mes de juny s’ha signat el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el Centre Excursionista Puigcastellar (CEP), destinat a la protecció, gestió i difusió dels béns inclosos en la zona arqueològica del Poblat Ibèric. L’objecte d’aquest conveni és l’establiment del marc jurídic que ha de regir la col·laboració entre les parts implicades i s’hi inclou la constitució d’una Comissió de Seguiment del Poblat Ibèric, que serà un òrgan mixt format per representants de les tres parts i presidit per l’alcaldessa Núria Parlon. L’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet actua actualment com a gestor directe del jaciment, les tasques de manteniment i vigilància i llur promoció com a element d’interès cultural i turístic. L’IEC actua com a propietari dels terrenys del poblat ibèric i el CEP ofereix la seva col·laboració i assessorament com a entitat ciutadana defensora i difusora de la zona arqueològica i del seu entorn. Pel CEP es tracta d’ una important fita, ja que per escrit se’n garanteix la recerca, la conservació, la difusió i la cura de l’ús públic del jaciment, alhora que donarà a conèixer el món iber a la societat i en especial als colomencs.

Procés participatiu sobre el Parc de Can Zam * L’Ajuntament endegarà aquest estiu un procés participatiu per a establir el pla d’usos de la futura II fase del parc de can Zam. L’any 1997, després de moltes reivindicacions, s’aconseguí la construcció d’un primer tros del parc sota la premissa de la reivindicació ciutadana “Un parc urbà i frondós”. Desacords polítics, discussions de com acabar-lo i les obres del metro han posposat l’acabament del parc, i calia tenir ja un projecte per finalitzar un parc inacabat. El parc ha de ser el que tots entenem com a parc i que podem veure en altres ciutats; és a dir, un parc amb els usos previstos en el disseny que es va consensuar l'any 2006 entre l’Ajuntament i el teixit associatiu.

Referèndum a la tardor Ens està tocant viure uns moments transcendentals pel futur del país. El CEP, amb socis de diverses ideologies, les seves arrels (com la de l’excursionisme català des dels inicis) van lligades a millorar el progrés, el benestar i la igualtat d’oportunitats de tota la ciutadania, i de reforçar la cultura pròpia i la identitat col·lectiva. Per això la nostra entitat ja es va adherir fa més de trenta anys a l’Assemblea de Catalunya, quan la lluita contra el franquisme i per la democràcia s’associava també a la lluita per les llibertats nacionals de Catalunya. Avui, segons les enquestes, a Catalunya hi ha un 80% de la població que vol ser consultada i que el poble de Catalunya pugui decidir lliurement el seu futur, mitjançant la convocatòria d’un referèndum. La nostra ciutat no pot quedar al marge de la normalitat que demana la majoria de la ciutadania, d’acord en ser consultada. Es tracta, doncs, de donar veu al poble i que cadascú decideixi i pugui votar si està d’acord amb una Catalunya independent, o bé no ho està. Des de la junta del CEP creiem que el dret a decidir és un dret fonamental, i convida els seus associats a participar en la consulta d’aquesta tardor sobre el futur de Catalunya amb el vot que cadascú cregui convenient. Ha de guanyar la democràcia i la decisió per decidir el futur col·lectiu és de cadascun de nosaltres. * (N’ampliem les informacions a les pàgines interiors) -3-

Graus del Montsant Text: Ramon Canela

Grau de l’Escletxa

mb prou feines començava a ferse clar quan els participants d’aquesta sortida ens vam trobar al lloc habitual. Després dels tràmits de rigor i d’haver esperat algú (no diem qui) vam enfilar els cotxes cap a La Morera de Montsant. Arribats a La Morera, i prèvia adaptació indumentària a la caloreta local, ens vam dirigir al bar del poble, (“L’únic”, i pensem que l’únic bar) per tal d’endrapar entrepans, pastes i altres relacionats. El sol lluïa esplèndid, les nostres panxes eren plenes, i amb una barreja d’il·lusió i recança (pel grau) vam començar la caminada, ara ascensió, vers el Grau de Barrots. La pujada era feixuga i cadascú la negociava com podia. El Grau de Barrots va ser superat amb poca dificultat, molt de compte i feina en equip. Resolt el Grau, i després d’una petita ascensió complementària, ens vam ubicar a la carena de la Serra Major del Montsant. La caminada era agradable, plàcida i recuperadora de l’esforç de la pujada. El camí pràcticament es solapava amb la carena i ens permetia gaudir d’un paisatge mediterrani sec i

Foto: Jordi Pedrol

molt poc humanitzat, amb sabines i garrigues, de la relació amb els companys i d’un clima idoni, ni fred ni calor, amb un cel absolutament net de núvols. Aproximadament a mig camí vam coronar, mitjançant una suau ascensió, el Pilar de Senyalets (1109 m.). Després del qual vam posar rumb al Pi del Cugat, pi singular, vell i -deixeu-m’ho dir- entortolligat, que ressaltava enmig del paisatge sec i arbustiu dels voltants. Des del Pi del Cugat vam fer un incís

-4-

per desviar-nos per un sender que baixava al Clot del Cirer, petita esplanada entapissada de gespa verda i fresca i alguna ortiga, esquitxada per tres o quatre nogueres, amb una font que rajava un bon cabal i el corresponent abeurador pel bestiar. Un cop asseguts a l’ombra d’una noguera desproveïda de fulles, vam passar a ingerir tota o part de la reserva alimentària que carretejàvem. Havent dinat vam revertir la baixada al Clot del Cirer (o sigui, vam pujar) fins a recuperar el camí que havíem abandonat al Pi del Cugat, i un cop allà vam continuar la caminada cap a La Cogulla (1063 m). Després del petit ascens a La Cogulla vam continuar, amb una pausa a una balma sota la Punta Alta del Boter, on vam aprofitar per fer una miniassemblea, passant pel costat de la Punta del Boter. Passada una estona de caminar quasi en pla, vam arribar al Grau de L'Escletxa, on vam haver d'organitzarnos per superar-lo, tot i que oferia menys dificultats que el Grau de Barrots de la pujada. Superat el Grau de L'Escletxa vam continuar el descens fins a creuar una pista forestal que aniríem seguint i deixant, a estones, entre vinyes i oliveres, fins arribar al Bar L'Únic de La Morera de Montsant. Un cop a la terrassa del bar ens vam dedicar a menjar, beure (sobretot) i xerrar, i el que signa aquest escrit va aprofitar per agafar mitja paperina.

m untanya

Puigmals Text: Ramon Jordan

Al Puigmal de Lió. Al fons, el Puigmal d’Err.

ls més veterans de la Secció de Muntanya, altrament anomenats Muntavis, ens agrada preparar-nos abans de fer la nostra sortida anual d’estiu, i que esperem descriure-us al proper butlletí. Així doncs, el passat 24 de maig, Manel Galgo, Rafel Trias, Ferran López, Rafa Lorenzo i jo varem deixar el cotxe a l’aparcament de l’estació d’esquí de

Foto: Ferran López

Puigmal d’Err, també coneguda com a Puigmal 2000, i que porta tancada ja fa uns anys. Iniciem la pujada fins la creu del Puigmal d’Err, de 2913 m., tot creuant unes plaques de neu que molt a primera hora del matí ens varen complicar alguns passos donada la seva duresa i en no portar grampons. Una vegada fet el cim carenegem fins la punta del Puigmal del Segre, de 2812

m. i com des del coll la panoràmica del Puigmal de Llô era força esvelta i no en teníem prou, vam pujar al seu cim, de 2801 m., tornant al cotxe després d’un circuit circular força interessant. Amb un desnivell acumulat d’uns 1.300 m. i sis hores de recorregut, vam fruir d’unes panoràmiques esplèndides, ja que el sol i el blau del cel ens va acompanyar tot el dia. Amb tota la vall de Núria per un costat, i la Cerdanya fins la Tossa Plana i els Carlits per l’altra, les nostres retines varen gaudir d’un d’aquells espectacles impossibles de superar ni amb el millor objectiu d’una càmera de fotografiar. No podem descriure tots els cims que vam anar anomenant... els contrastos de color, on els verds es creuaven amb les moltes plaques de neu que al fondre’s formaven nombrosos corriols que feien sorgir aigua fresca i transparent i que ens evoquen aquelles estrofes de l’Atlàntida de Jacint Verdaguer: “Pirineu, tes blanques comes parlen a l’eternitat...”

Cicle de xerrades i projeccions de muntanya i natura Text: Toni Gómez

El Parc Nacional de SAREK El passat 3 de maig, amb una sala d'actes del CEP plena a vessar, es va projectar l'audiovisual Sarek. Tato Rosés i Marta Bretó ens parlaren de la seva expedició al Parc Nacional de Sarek, a la província de Lapònia, a l’extrem nord de Suècia. Vam poder assistir a les seves vivències per sobre del cercle polar àrtic, on no existeixen assentaments humans ni refugis.

Viatge a l’illa de Reunion I el passat 27 de juny, la Mireia Martínez i la Carme Domènech ens van presentar, en un format molt especial, l’experiència viscuda l’estiu de 2016 en el seu viatge a Illa Reunion, que van travessar de nord a sud seguint el GR2. La seva narració, articulada en format de conte il·lustrat, ens va permetre viatjar per la història de l’illa, des de la seva gènesi volcànica fins a l’època actual, enllaçant després amb el periple particular de les nostres dues protagonistes pels senders, pobles i ciutats d’aquest paradís. Illa Réunion

Foto: Mireia Martínez -5-

m untanya

Primavera als Ports

El Grup a les Gúbies de Vallfiguera

Foto: Jordi Pedrol

Els Montsagres i les Gúbies de Vallfiguera

Text: Toni Gómez

aüls és un petit poble situat a la vessant nord-est dels Ports de Beseit, el més proper del Massís pels que venim del nord, però no és pas el més sovintejat pels excursionistes. Potser tindran alguna cosa a veure les imponents parets del Montsagre de Paüls, que hom ha de superar si vol accedir a les meravelles que s’amaguen darrere. Amb aquest propòsit, el passat 20 de maig ens enfilàvem una quinzena

d’excursionistes per l’empinat sender del GR-171, a ple sol, per la roca àrida, bufant i suant, pensant si no podríem haver escollit un destí més fresquet. I de sobte, arribem dalt dels Montsagres i l’aridesa es transforma en verdor, i als prats plens de flors les fonts ragen generosament aigua, bufa el vent fresc i ens penedim d’haver dubtat que, com sempre passa, els Ports ens retornen amb escreix l’esforç que els dediquem.

-6-

Des de la Font del Montsagre de Paüls al cim del Tossal d’Engrilló, passant pel teix centenari del mateix nom. Increïble mirador dels Montsagres d’Horta, vertical caiguda de quatrecents metres i vistes infinites allà on miris, Delta, Terol, Prades i Castelló. Ara ens deixem caure vessant avall fins arribar a la font del Montsagre d’Horta, i ens dirigim al Coll de la Gilaberta, cruïlla de camins. Des d’aquí be podríem tornar a Paüls, però avui no tenim presa, i enfilem la Punta de l’Aigua, que s’alça davant nostre. La coronem, amb esforç per la forta calor que ara ja ens castiga, i des d’aquí busquem en baixada el pou del Vacarissal i el coll de L’Avenc. Des d’aquí, Paüls es veu allà baix, ben lluny, i més d’un esbufega. Però sortosament, el sender de baixada és ombrívol i molt agradable. La font del Llop, amb la sorpresa que s’amaga darrera la paret, ens permet reposar una mica i acabar l’excursió encara amb ganes del què vindrà l’endemà. Agafem els cotxes i ens traslladem a Alfara de Carles, que es troba a pocs quilòmetres al sud de Paüls, tot i que l’orografia ens obliga a baixar per carretera a Tortosa per tornar a pujar a Alfara, per tal d’accedir a l’alberg on passarem la tarda i la nit. Allà ja ens esperen els companys del grup dels nadons (el babyCEP), que avui han fet alguna excursió més senzilla amb les nenes a la motxilla. I també van arribant altres companys, que si bé no han pogut gaudir de la sortida d’avui, no es volen perdre per res del món la de demà. Al final, som gairebé una trentena els que ens aixequem diumenge ben d’hora per gaudir d’una segona jornada de muntanya, aquest cop al voltant d’Alfara de Carles, a la zona

Text: Toni Gómez

anomenada El Toscar. Sortim de l’ermita de Santa Magdalena, amb la Font dels Xorros que regalima aigua per tota la seva paret verda. És un lloc tan bonic com concorregut, però de seguida, tan bon punt ens allunyem uns metres, no tornarem a veure ningú en tota l’excursió. La primera hora és un passeig sense gaire desnivell que ens permet deixar la vall del Toscar per entrar a remuntar la Vall Figuera. Divisem algun brau (més d’un no es creia que hi pasturessin en semillibertat). Veiem com la vall s’estreta ràpidament i en pocs minuts ens trobem completament encaixonats, remuntant la riera a estones per sender, a estones per la pròpia llera seca, entre grans blocs de pedra que ens obliguen a oblidar els bastons, posar les mans i grimpar de valent. Una bona estona remuntant la riera, amb un paisatge cada cop més salvatge, ens mena a l’entrada de les Gúbies de la Vallfiguera, més llargues i profundes que d’altres més conegudes, com les de Regatxol o del Parrissal. A cada

passa que ens endinsem, s’estreta cada cop més, fins que podem tocar les dues parets amb les mans. Una bassa d’aigua i un gran roc ens barra el camí i marca el punt de retorn. Sortim de les Gúbies amb la sensació d’haver descobert un tresor amagat. Desfem una estona el camí de pujada fins l’inici del Pujador de les Gúbies, un camí veritablement vertical que ens eleva per sobre del barranc en poca estona. Des de dalt el paisatge és colpidor: valls escarpades, barrancs inaccessibles, absència total de petjada humana, natura salvatge dura i exuberant, que només he vist d’aquesta manera als Ports. Dinem sota el salt de Ximenot i emprenem la tornada, arribant al sender del GR-171, més fresat però igual de solitari. Passem un parell de fonts que ens ajuden a esmorteir la calor i, arribats al Coll de Vallfiguera, el camí es deixa caure a la vessant nord, completament emboscada, que ens porta sense complicacions de nou al Toscar, punt final de l’excursió i del cap de setmana.

Els Montsagres

La Vallfiguera

Remuntant la Vallfiguera

Foto: Esther Buils

m untanya

Roca Colom i el Costabona Text: David Buils

El cim del Roca Colom

’onze de juny fem una excursió exigent però preciosa, ascendint a dos pics molt coneguts per una ruta no tan coneguda. Sortim ja caminant de Setcases, en direcció a Vallter, fent quelcom més d’un km. carretera amunt. La deixem per agafar un camí a la dreta que puja per la ribera de Carboner. El primer tram és impressionant, de tanta aigua que baixa pel torrent. En un juny com aquest, tant calorós, la frescor de la vall esdevé un veritable regal. Anem pujant cap al circ de Concròs per un camí cobert per un bosc espès que ens fa ombra, que ens acompanya gairebé fins al circ. El camí de vegades es desdibuixa, però seguint els torrents que t’hi porten, no hi ha problema. Un cop arribem al naixement del torrent de Concròs, només ens queda remuntar una mica de terreny pedregós per arribar al bell mig del circ, on un cop identificat el Roca Colom, pugem cap al coll de Concròs sense camí, evitant un parell de congestes que hi ha al centre de la canal. Dalt del coll els pendents es suavitzen

Foto: Jordi Pedrol

i pugem al Roca Colom sense esforç. Tenim una panoràmica fabulosa de les muntanyes del voltant, tot i que alguns núvols enteranyinen la vista. Es distingeix el Canigó, deixem a una banda les Esquerdes de Rojà que ens hi menarien i seguim la carena fronterera que ens porta amb pendents suaus fins al Costabona, on gaudim de nou d’unes enteranyinades vistes. Tornem al coll de Pal i des d’allà baixem cap al refugi del Costabona, on dinem. Anem planejant cap al refugi forestal Jaume Farré, en un paisatge on dominen els prats i les bones vistes a mida que anem baixant. Trobem un ramat de vaques al refugi, que ens observa mentre passem entremig d’elles, i, una mica més avall, tornem a entrar al bosc i baixem decididament cap a Setcases, mig camp a través, mig per un camí bastant perdut. Una excursió magnífica, amb estones de boscos ombrívols que ens protegien del sol, uns prats i ambients alpins que ens oferien unes vistes precioses dels Pirineus, més agrest cap a l’oest i més amable a mida que anava baixant cap al Mediterrani. -8-

Curs d’iniciació a la muntanya

El CEP BABY continua fent camí A l’ermita de Sant Quirze de Pedret

urant el darrer trimestre el grup del CEP BABY ha recorregut dos paratges ben diferents i alhora igual de bonics. Al mes d’abril vam descobrir un dels infinits senders del Parc Natural del Montseny. Des de la Font dels Enamorats, seguint la riera de Martinet, fins Aiguafreda de Dalt. Pel camí vam trobar un dels grans al·licients de la muntanya, un rierol on petits i grans vam fer equilibris per remullar les mans (i per poc alguna cosa més) a l’aigua fresca del Montseny. Al Gorg de la Sort vam fer una paradeta per esmorzar (un altre gran al·licient per a petits i grans), i tot seguit una bona pujadeta fins a l’església d’Aiguafreda de Dalt (nucli del municipi d’Aiguafreda al segle XII). Tot i que la previsió del temps era bona, tot just en arribar, un núvol ben negre va començar a descarregar aigua a bots i

Text i foto: Sònia Sarmiento

barrals. Sort de la glorieta coberta que vam trobar davant l’església! Allà vam dinar uns bons macarrons o entrepans de pernil (menús indiscutibles per a excursions amb nens), mentre passava el ruixat i acabava sortint el sol. De baixada no vam tenir tanta sort, un cop més la pluja ens va sorprendre durant tot el camí de tornada. En arribar a l’aparcament, les petites excursionistes semblaven ben bé pollets remullats, i els seus papis i mamis també. Al Juliol en canvi, just al contrari que la sortida que vam triar al juny, el sol i la calor ens van fer suar de valent. En aquesta ocasió, i per ser una mica més agosarats, vam anar fins al Berguedà, per fer la Via Verda del Llobregat des de Cal Rosal fins a l’ermita romànica de Sant Quirze de Pedret. Aquesta és una passejada que conté tots els elements per gaudir del paisatge

l proper mes de setembre iniciem una nova edició del Curs d’Iniciació a la Muntanya, adreçat a tots aquells que vulguin aprendre a planificar i realitzar excursions amb autonomia i seguretat. El curs consta de sis sessions teòriques i tres sortides pràctiques, i es realitzarà del 25 de setembre al 29 d’octubre. Ja pots inscriure’t i reservar la teva plaça. Més informació a: http://puigcastellar.cat/iniciacio-muntanya -9-

berguedà: el riu Llobregat en un dels seus trams més verds i exuberants, ponts que el travessen, túnels i finalment un prat coronat per l’ermita romànica i un alzinar. Durant tot el recorregut els petits (entre 2 i 6 anys) van xalar corrent pel camí planer, fent llum amb lots dins els túnels i remullant-se amb l’aigua que anàvem trobant ja fos al riu, en fonts o caiguda dels sostres dels túnels. Per dinar no van faltar els macarrons i els entrepans de pernil. I per donar la benvinguda a l’estiu, els pares i mares més valents van sufocar la calor amb un bany a les fredes aigües del Llobregat. En canvi, els més prudents, com la Xerta, el Lluc, l’Aran, el Marcel, la Leia, la Queralt i la Vera en van tenir prou de remullar-se fins als genolls. Sort que en aquest grup hi ha algú amb una mica de seny! Estem contents de dir que de mica en mica el grup es va ampliant, i que qui ho prova, repeteix. Tal com deia en Lluc (6 anys), ja tinc ganes que tornem a fer una altra excursió. Doncs estigueu atents a la web i el facebook del CEP, perquè ben aviat penjarem dates i llocs de les properes sortides. Us hi esperem!

m untanya

Repte 3.000

Text: Toni Gómez

Sobre la punta d’Astorg! 3.355 m

El repte 3000 continua a bon ritme, un cop arribat el bon temps.

principi del mes de juny, el Jordi Álvarez i el Pedro Alcaraz van fer la Cresta del Medio, a la zona de Maladeta-Aneto. Un recorregut de 13 km i 1.700 m. de desnivell que els va permetre fer 5 tresmils més d’una tacada: el Pico Maldito (3.350 m.), la Punta de Astorg (3.355 m.), el Pico del Medio (3.346 m.), el Pico Coronas (3.293 m.) i la Tuca del Collado de Coronas (3.286 m.). Quan estigueu llegint aquestes línies, si tot ha anat bé, hi haurà un bon grapat de cims més assolits, ja que es preveu una expedició als Besiberris a principis de juliol. I com no podia ser d’una altra manera, aquest estiu volíem repetir l’experiència de l’any passat compartint un tresmil amb els nostres companys del Repte, i el Campament d’Estiu del CEP es va programar al Tuc de Mulleres. Seguiu l’avanç del repte i el detall de les expedicions a http://puigcastellar.cat/repte3000

Foto: Jordi Alvarez

39 Marxa de Regularitat del CEP

Text: Xavi Padró

nguany la marxa de regularitat, que ja es la 39ª, s'ha celebrat a Vallgorguina, un petit poble del Vallès Oriental a prop del Montseny, regat per un rierol que creua la població per la part del darrere com la petita carretera, que parteix el poble en dos. La marxa va començar al principi del poble. Un cop travessat el rierol hi ha una petita explanada on vam instal·lar la paradeta. Durant el trajecte vàrem passar per davant la depuradora de Vallgorguina, que és a tocar d'una plantació de plataners, molts dels quals tenen dos, tres i fins a quatre troncs. Més endavant ens encaminàrem al tram del recorregut amb més pendent, on a dalt d'un turonet trobàrem un petit Dolmen reconstruït, envoltat de pins. Baixant i seguint la pista, a pocs metres es troba una antiga masia, part d'ella reconvertida en restaurant, on molts ciclistes, moters, i alguns caminadors aprofiten per esmorzar alguna manduca a la brasa. Uns metres més endavant abandonàrem la pista per agafar-ne una altra de més petita i endinsar-nos en un bosc d'alzines sureres. Llàstima que fa setmanes que no plou i el terreny comença a estar sec. Com a curiositats del recorregut, vàrem veure un arbre travessat per un llamp, que malgrat tot sobreviu... Una masia amb l’era i - 10 -

S enders envoltada de camps... una alzina arran de pista mig penjant, desarrelada i a punt de caure, i una altra amb una mena de berruga d'un metre de diàmetre a tocar del poble. Tot va anar bé, ningú es va perdre ni va prendre mal! Els controls van fer molt bé la seva tasca, a l'arribada tothom va poder menjar i beure, i els autocars van marxar esglaonadament... P.S.: Jo em vaig quedar sense fartons! Inici de la marxa

Foto: Josep Pitarque

Classificació Marxa de Regularitat 2017

Entrega de premis a les tres primeres parelles

Foto: Rosa Sánchez

Per a més detalls i per saber la classificació de la resta de participants, passeu pel CEP.

NOTA DE LA REDACCIO

En primer lloc agraïm moltíssim les vostres col·laboracions, enviant els articles i fotografies que possibiliten la continuïtat i millora del butlletí. Per això, poc a poc podem ampliar-ne els continguts. Amb aquest objectiu, comptem amb la vostra participació. Emperò, en aquest número hem rebut tants escrits i fotografies, que l’espai del butlletí és insuficient per encabirlos tots, i hem hagut de reservar-ne alguns per al proper butlletí núm. 133. Confiem en la vostra comprensió. - 11 -

V ida del Centre

Recordant Jaume Serra i Torres

l passat mes de juny va morir Jaume Serra i Torres, als 81 anys. Nasqué el 10 de febrer de 1936 a Sant Andreu de Palomar, en una casa de pagesia anomenada Cal Ranxero, al costat de l'actual plaça de Mn. Clapés. A les darreries de 1962 va venir a viure a Santa Coloma, ingressant al Centre Excursionista Puigcastellar en 1964 on va ocupar, l'any següent, el càrrec de Secretari que mantingué per espai de 22

anys, destacant la seva meticulositat en les notes i apunts que facilitava a la tresoreria. Com a membre de la Secció d'Estudis col·laborà en les excavacions del poblat ibèric de Puig Castellar, com també en les plantades d'arbres que reiteradament efectuà el C.E.P. per la contrada. La seva labor dins del Centre també fou, per espai d'alguns anys, la biblioteca; com també ajudà a la confecció del Butlletí d'estudis de la primera època. L'Arqueologia, però especialment l'Astronomia i l'Astronàutica l'apassionaren, posseint una copiosa biblioteca especialitzada en aquests temes. Cal recordar i agrair-li especialment, la dedicació que va tenir durant gairebé vint anys, en què es va comprometre personalment a obrir cada dia les portes

Jaume Serra en una imatge recent

del CEP, en una època que l’entitat no passava pels millors moments d’activitat. Des del CEP agraïm la tasca feta per l’entitat i la ciutat. DEP.

Tradicional exposició de bonsais al CEP

’Associació d’Amics del Bonsai de Santa Coloma de Gramenet va realitzar una exposició de bonsais a la sala gran del CEP els dies 3 i 4 de juny. Vam tenir l’oportunitat de contemplar alguns dels arbres cultivats pels membres de l’Associació, com ara figueres, pomeres, oms, magraners i romanís, entre d’altres, tots treballats amb molta cura, tant els més joves com els més vells, ja que el valor del bonsai no és tant els anys que té com el treball realitzat. Ja fa molts anys que podem gaudir de la feina dels Amics del Bonsai i esperem poder-ho fer molts anys més.

Membres de l’Associació, amb l’Albert Noguera i la 2a tinent d’alcaldessa, Lidia Montero

Amamelis florit, un dels exemplars exposats - 13 -

Text: A.N.C. Fotos: C.E.P.

C ultura

Projecció del documental Santuaris de l'Antifranquisme

Text: A.N.C.

persones perseguides per la policia franquista i fins la gent de la Nova Cançó. L'acció d'aquests activistes va facilitar l’organització i unió de l’oposició catalana al franquisme. Així mateix, treballant al costat dels immigrants que als anys 60 arribaven a Catalunya des de tot l’estat, aquests religiosos van contribuir a la lluita per millorar els barris i la vida de molta gent. En el transcurs del documental hi tenen un paper destacat els barris del Fondo i El president del C.E.P. i la directora presentant la projecció

Foto: Ferran López

l dimarts 25 d’abril, la sala d'actes del CEP va acollir el documental “Santuaris de l'Antifranquisme”,

Mellado. El documental recull els testimonis d’una generació de monges i capellans que van

que va comptar amb la presència de la seva directora, Llúcia Oliva, periodista i corresponsal arreu del món; ha realitzat reportatges d'investigació i d'història. El documental l'ha produït la Fundació

voler estar al costat del seu poble quan la jerarquia de l’església catòlica donava suport a la dictadura del general Franco. Aquests religiosos i religioses van acollir a les seves parròquies i convents partits i

Periodisme Plural i realitzat per Miquel

sindicats clandestins, moviments veïnals,

les Oliveres, per la participació que van realitzar els dos capellans d'aquelles parròquies, en Jaume P. Sayrach i en Lluís Hernández, que expliquen els fets acompanyant imatges d'arxiu de la Santa Coloma dels anys 60 i 70. Acabat el documental, s'inicià un interessant debat entre la directora Llúcia Oliva i el públic assistent.

La festa major d’estiu de 1976

Text: F.L.R.

l passat 19 d’abril, el grup de Cultura, a la sala gran del CEP, va realitzar un passi-xerrada del documental “Festa Major d’estiu de 1976”, realitzat per “Gramenet TV” recentment. En el documental, diferents ciutadans ens parlen de la situació política de la qual sortíem, així com del canvi que va suposar fer una Festa Major alternativa a la que fins aleshores organitzava l’ajuntament, d'esquena al poble. En el transcurs del documental es fa avinent l'organització ciutadana i la gran participació popular que va tenir. Un documental que fins i tot es queda curt no ho pot abastir tot- en la memòria dels que la vàrem viure.

Infants difonent el programa pels carrers - 14 -

C ultura

Text: Joan Llagostera

Un passeig pel modernisme de Mataró

s dissabte 29 d’abril i el Grup de Cultura ha preparat una sortida per conèixer en directe la petja que l’arquitectura modernista va deixar a la ciutat de Mataró; una nombrosa colla pujem a l’autocar que ens hi ha de dur i un cop arribats a la plaça de les Tereses, ens dirigim a la Riera, on trobem l’edifici de l’Ajuntament. Visitem la Sala de plens en la que destaca l’enteixinat del sostre, que va reformar Josep Puig i Cadafalch, figura cabdal que anirem retrobant en el transcurs de la passejada; ens acomiadem dels gegants i capgrossos que resideixen al pati d’entrada i ens dirigim a la casa natal de l’esmentat Puig i Cadafalch, de qui la guia ens en dóna unes breus notes biogràfiques i històriques. Ens aturem a la plaça Gran, on observem la diversitat arquitectònica de les cases que envolten l’edifici del mercat, que crida especialment l’atenció per la teulada de ceràmica vidriada i ferro forjat, tipicament modernista. Passem per la plaça del darrere de l’Ajuntament on, amb motiu del Dia internacional de la dansa, estan fent numerets de ball, en els quals s’afegeixen algunes espontànies del nostre grup. Al carrer de Sant Cristòfor veiem botigues d’època, i ens entretenim especialment a La Confianza; admirem la façana i passem a l’interior, on ens

meravella la decoració farcida d’elements característics: fusta, marbre, rajoles, ferro, vidre… tot molt ben conservat, tal com ho va concebre Puig i Cadafalch. Les exquisideses que hi venen van ser objecte de temptació per a tothom i més d’un hi va caure. Seguim per la casa Parera, d’obra vista amb esgrafiats, balconades de ferro forjat i escultures en pedra; la casa Coll i Regàs, de fantàstica façana, on no hi manquen un cop més el ferro, la pedra, les rajoles, els esgrafiats i les escultures representant la filosa, en referència a la indústria textil, així com un gat jugant amb un cabdell de llana, l’aranya teixidora, les flors de lli i de cotó… llàstima que no poguèrem visitar l’interior. Per l’antic Camí Ral, cal aixecar la vista a cada pas: cases senzilles, però amb tota mena de vestigis modernistes en els seus detalls i cases d’indianos, altrament anomenats negreros, segurament amb molta raó. Acabem aquesta ronda matinal amb la visita a la considerada primera obra d’Antoni Gaudí, la nau industrial, rehabilitada de fa poc per la Fundació Bassat i el Consorci museu d’art contemporani de Mataró, i que fou creada per servir com a nau de blanqueig de cotó de la Sociedad Cooperativa la Obrera Mataronense. Actualment acull les - 15 -

exposicions cronològiques del fons d’art de la col·lecció Bassat en els seus 13 arcs parabòlics (catenaris) típics de Gaudí, repartits en els 60 metres de llargada i amb una amplada de 12 metres. Per dinar hem reservat taula al Caminetto, un restaurant instal·lat en una típica casa colonial, a la cèntrica plaça de Santa Anna, on ens serveixen un bon menú envoltats dels elements típics de l’estil de l’època. Com a complement, i en contrast amb el que hem vist al matí, havent dinat ens queda la visita a la Capella dels Dolors, joia del barroc del segle XVIII que ens és mostrada amb documentades explicacions del significat de les representacions pictòriques i escultòriques de la capella. En resum: un dia aprofitat, que ens deixa amb ganes de tornar a Mataró, per conèixer més coses de la ciutat i la seva història que, tot i la proximitat geogràfica i la facilitat per desplaçar-s’hi, no sempre se'ns fa avinent.

Casa de Coll i Regàs Foto: Joan Llagostera

C ultura

Debats 2017: Santa Coloma i el seu entorn urbà

Text i foto: A.N.C.

D’esquerra a dreta: J.M. Tordera, Maite Arqué, J.L. Muñoz i Marta Aguilar

l cicle de “Debats Santa Coloma 2017” que porten a terme de manera conjunta diverses entitats de la Ciutat (CEP, Casal del Mestre, Fòrum Grama, Òmnium Cultural, Artemis, i la FAVGRAM, federació d’associacions veïnals), van realitzar el passat 31 de maig el debat Santa Coloma i els seus

entorns, per copsar les percepcions que la nostra ciutat suscita en les ciutats veïnes. A la sala Salvador Cabré, en Josep Miquel Lacasta va conduir un acte en què van intervenir Marta Aguilar, dels moviments socials de Montcada i Reixac, Maite Arqué, ex alcaldessa de Badalona, l’historiador de Sant Adrià J. Luis

Muñoz, i el periodista colomenc Josep Tordera. En el transcurs de les intervencions es va constatar que la majoria de ciutats veïnes ens donem l’esquena i que la coordinació es fa més per finalitats administratives (accés a determinats serveis, autobús, deixalles, etc...) que per la predisposició dels seus habitants. Es va fer esment de les potencialitats i febleses d’aquest territori i d’incidència de la poderosa Barcelona. En aquest punt es va encetar el debat de si no fóra millor que les ciutats metropolitanes estiguessin o no integrades a Barcelona; es va dir que Barcelona, amb una cinquantena de regidors en tindria prou per governar tota l’àrea metropolitana (a Madrid que hi ha molta més població hi ha 54 regidors), i en canvi si sumem l’actual composició dels consistoris, més el de Barcelona, en sumen uns 500 regidors amb la despesa que això suposa. Tot i això, es va defensar la multiciplitat d’Ajuntaments, ja que es governa millor i més eficaçment des de la proximitat.

Visitem Banyoles Text: Andreu Abad

atinar (sense passar-se), un esmorzar lleuger, posar a la motxilla les quatre coses “per si de cas”, i cap a l’autobús. Un plàcid viatge per l’autopista, amb la típica parada pel cafetó i estirar les cames, i ens plantem a les portes del bosc de Can Ginebreda, un entorn forestal i escultòric que és el primer destí del dia. L’artista, en Xicu Cabanyes, acompanyat de la seva pipa, ens obre la porta. Un cop dins, ens reuneix en un pla presidit per un pilar de maons,

del qual sorgeixen uns llavis. En paraules de l’autor, es el “monument a la puta desconeguda”. Allà mateix ens fa una breu introducció del significat de l’entorn i de la seva obra. També fa referència a algunes ciutats on se’n poden veure algunes altres. Desprès d’això, i de dir-nos que el trobarem al seu taller, ens deixa perquè voltem lliurement pel bosc i gaudim de la natura i de les escultures que hi ha disseminades. Encara tots junts, arribem a una obra composta per desenes de cares, la - 16 -

Escultures eròtiques de Cau Ginebreda Foto: Marga Vallverdú

C ultura

El Grup davant Santa Mª de Porqueres

gran majoria personatges històrics, encara que algun no arribi ni a prehistòric. En podem identificar molts d’ells abans de prosseguir. Desprès ens escampem muntanya amunt cap a un mirador, des d’on es gaudeix d’una visió panoràmica de la comarca. El dia és prou clar i fins i tot s’endevinen els Pirineus. Al llarg de l’itinerari, anem trobant l’obra de l’artista disseminada entre la vegetació. Tot reconeixent el meu analfabetisme artístic, m’atreveixo a anomenar l’estil com a “surrealisme eròtic”. Amb el ferro i el formigó con elements bàsics, en Xicu ha anat creant les escultures ara exposades a l’espai natural. La majoria d’elles són de grans dimensions i representen persones d’ambdós sexes amb els seus atributs ben visibles. Això ens permet fotografiar-nos amb les obres, incloent alguna “tocada de pebrots” que la càmera immortalitza, desfermant els inevitables comentaris. Em criden l’atenció una sabata de taló, una dedicada a

Foto: Marga Vallverdú

Txernòbil i una del Sant Pare. De baixada arribem al taller d’en Xicu, on a més de vendre els típics records turístics, hi ha uns monitors on es veuen imatges del lloc. Jo, ho he de confessar, em fixo en unes senyoretes, per cert gens surrealistes, que han aprofitat l’entorn per posar per una coneguda revista eròtica. Un cop vist l’obrador, aprofito per “meditar” uns moments assegut en una obra anomenada “la taula de les prenyades”, i donem per finalitzada la visita. Altre cop a l’autobús i desprès de fer una visita llampec a l’ermita de Santa Maria de Porqueres, ens dirigim a Banyoles. Una petita passejada per la vora de l’estany, i cap a can Xabanet, el restaurant elegit per l’àpat. Ja entaulats, podem triar un menú en el que hi ha deu primers plats i deu segons. Després dels postres i del cafè en sortim tips i satisfets. Havent dinat, una passejada pel llac per fer la digestió, i esperar que arribi el vaixell on hem de fer la volta a - 17 -

l’estany. Hi ha qui aprofita per acostar-se a un concert d’acordió, i qui prefereix romandre a terra, però la majoria ens embarquem. El vaixell es elèctric, lliure de fums i silenciós. Va equipat amb altaveus per escoltar les explicacions que ens donen al llarg del recorregut... Ens informen sobre les conegudes pesqueres repartides per la riba, el poblat palustre descobert i excavat als anys noranta i les instal·lacions que van acollir les competicions de rem a les olimpíades. Ho podem comprovar en veure alguns esportistes que s’entrenen i que segueixen en ple ús. Entre nosaltres no hi falten les referències a les llegendes relacionades amb l’estany i el seu entorn. El pitjor, uns núvols d’aparença amenaçant i una baixada de temperatura ens obliga a posar-nos els “per si de cas” que he esmentat a l’inici. Tot plegat queda en un no-res i pugem secs a l’autobús. A més, a mesura que ens apropem a Santa Coloma, el cel es va aclarint, i quan hi arribem llueix un bon sol.

O orfeó Tanit

Concerts de l’Orfeó Tanit: Requiem de Mozart

Aplaudiments en acabar el concert del Requiem de W.A. Mozart a l’Auditori

Església de Sant Andreu Palomar de Barcelona El 21 de maig passat, a l’església de Sant Andreu Palomar, de Barcelona, es va interpretar el concert del Rèquiem de Mozart. Aquesta obra clàssica, envoltada de misteri, la van interpretar l’Orfeó Tanit i la coral Madrigalistes de Catalunya, acompanyats per l’orquestra The Ripieno Consort i de quatre solistes, dirigits pel director Àngel Villagrasa. En aquest concert es va oferir una àmplia selecció de la missa “Rèquiem en Re menor KV 626”, de Wolfgang Amadeus Mozart. Obra inacabada del mestre de Salzburg, que va finalitzar el seu alumne Franz Xaver Süssmayr. El Rèquiem de Mozart és la peça sacra més interpretada i mitificada de la història de la música. El romanticisme primer, i el film “Amadeus” de Milos Forman, han col·laborat en promoure el tòpic del Rèquiem com el paradigma tràgic de

les darreres setmanes d’un compositor incomprès, envejat pel seu entorn i aïllat del món. El nombrós públic que va assistir-hi va respondre al finalitzar l’acte amb intensos aplaudiments i una forta ovació.

Auditori de Can Roig i Torres de Santa Coloma de Gramenet El 17 de juny es va interpretar de nou, aquesta vegada a l’Auditori de Can Roig i Torres de Santa Coloma de Gramenet, Obra emblemàtica de la música universal, i capaç d’embriagar amb els seus contrapunts i fugues, va ser interpretada per més de cinquanta veus de l’Orfeó Tanit i la coral Madrigalistes de Catalunya, acompanyats també aquest cop per l’orquestra The Ripieno Consort i quatre solistes, i dirigits pel nostre director. El concert es va obrir amb l’Introitus, que genera una atmosfera - 18 -

Textos: Dolors Romero

Foto: Orfeó Tanit

expectant i tensa; a continuació i sense interrupcions es va interpretar Kyrie, Dies irae, Tuba mirum, Rex tremendae, peça potent i d’amplis harmònics, Recordare, Confutatis, Lacrimosa, que expressa una gran emotivitat, Sanctus, Benedictus i es va finalitzar amb Lux aeterna. El concert es va tancar amb el famós “Ave verum corpus KV618”, de W.A. Mozart, escrit l’any 1791. El quartet solista, integrat per Mònica Múñoz (soprano), Arànzazu García (contralt), José Ignacio Lagos (tenor) i Oriol Mallart (baix), va complir en els seus respectius papers, destacant especialment per una prestació equilibrada i expressiva a parts iguals. La resposta del públic va ser molt efusiva i entusiasta, i es va rebre una forta ovació. El concert, que va durar aproximadament poc més d’una hora, es va cloure amb un bis del Benedictus del Rèquiem de Mozart, celebrat amb una pluja d’aplaudiments.

O orfeó Tanit

III Concert de Primavera de la Unió Excursionista de Catalunya

Concert de la UEC de Gracia

l 9 de juny d’enguany l’Orfeó Tanit va participar, com a coral convidada, juntament amb la Coral Madrigalistes de Catalunya, al III Concert de Primavera organitzat per la Coral Núria de la UEC de Gràcia i el Grup Fur ft. La Prima de la Unió Excursionista.

Foto: Pilar Manzanares

El concert va tenir lloc a la sala d’actes del Centre La Violeta de Gràcia i es va dividir en dues parts. A la primera, la Coral Núria, dirigida per na Montserrat Rosset, va interpretar un repertori variat, combinant cançons tradicionals amb peces de compositors romàntics com F. Schubert i G. Verdi, i algunes

peces d’autors catalans. Aquesta part va finalitzar amb l’actuació del Grup Fur ft. La Prima de la UEC. A la segona part, l’Orfeó Tanit, sota la direcció de l’Àngel Villagrasa, va presentar sis peces del repertori coral tradicional, com Riu riu chiu, del cançoner d’Uppsala, l’Audite Silete, i Signum, entre d’altres. A continuació, la Coral Madrigalistes de Catalunya, dirigida també per l’Àngel Villagrasa, va interpretar cinc peces de caràcter tradicional, on es va combinar havaneres amb sardanes i una peça irlandesa. El concert es va concloure amb la interpretació, per part de totes les corals, de Canticorum Iubilo, de G.F. Haendel i el Cànon de la Pau de F. Terral. L’audiència, entregada, va aplaudir amb intensitat i entusiasme aquest concert.

Concert de Primavera

Interpretant Cançons del Nord

l 3 de juny passat l’Orfeó Tanit va oferir el concert de primavera a l’Auditori de Can Roig i Torres. Dirigit sota la batuta del seu director, Àngel Villagrasa, el concert es va dividir en dues parts. En la primera l’Àngel Villagrasa va interpretar una peça a piano, “l’ària de les Variacions Goldberg BWN 988”, composició musical per a teclat de Johann Sebastian Bach, i a continuació l’Orfeó Tanit va cantar sis peces del repertori coral tradicional, “Sense vent”, de G.Deutschmann, adaptada al català

per Joan Costa, “El rossinyol”, harmonitzada per Antonio Pérez Moya, “Mo-mi-gi”, tradicional japonesa, “Riu riu chiu”, del cançoner d’Uppsala, lletra d’autor anònim i música atribuïda a Mateu Fletxa “El Vell”, “Audite Silete”, de Michael Praetorius, i “Signum”, de Tielman Susato, amb arranjaments de Jos Van den Borre. Aquesta part es va tancar amb la interpretació d’una selecció de quatre peces de música sacra barroca del “Glòria en Re major per a solistes, cor i orquestra RV 589”, d’Antonio Vivaldi. - 19 -

A la segona part es va oferir l’obra “Cançons del nord”, interpretada per l’Orfeó Tanit i acompanyada del grup instrumental integrat pels músics Sandra Galiana, piano; Anna Gómez, violoncel i Diego Civilotti, contrabaix. El Josep Pascual Triay, compositor colomenc, cantaire de l’Orfeó Tanit, crític musical i autor de diversos llibres, va escriure Cançons del nord l’any 2014 per a l’Orfeó Tanit i es va estrenar el 26 de juny de 2016 a la nostra ciutat. Aquesta obra va ser concebuda d’acord amb la formació clàssica de cor mixt a quatre veus i un petit grup instrumental. Es tracta d’una petita cantata, basada lliurement a partir de quatre cançons del compositor rossellonès Jordi Barre, amb textos dels poetes nord-catalans Joan Cayrol i Jordi Pere Cerdà. Cal destacar que l’acollida del públic de l’Auditori de Can Roig i Torres va ser molt càlida, i al finalitzar el concert es van rebre intensos aplaudiments i felicitacions.

G rup Infantil Activitats del Grup Infantil del CEP

Paradeta

2n mà llibres de

l dissabte 22 d’abril vam muntar la nostra paradeta de llibres de segona mà al davant del local del CEP, per recollir fons per a les colònies d’estiu. També vam participar a la Marxa de Regularitat pels voltants de Vallgorguina. El 13 de maig vam anar a pujar el Puigsagordi, un turó que es troba entre Balenyà i Centelles, als Excursió al Puigsagordi Cingles de Bertí. Vam tenir la sorpresa que ens van acompanyar els ex monitors Sergi i l’Aina. El dissabte 27 de maig vam fer una excursió a la Garriga, on vam veure les restes d'un temple romà. A la muntanya aprofitàrem per fer cabanes. El 3 de juny vàrem anar al Naturpark i ens vam enfilar pels arbres com els micos. I com marca la tradició gicepera, l’última sortida del curs vam anar a la platja amb bicicleta per la ribera del riu Besòs. A la platja de Badalona i els més petits van anar- hi caminant. Per tancar el curs, vam anar durant dotze dies de Colònies al Mas Suro, al Gironès... però d’aquesta activitat, ja us en parlarem en la propera... Bon estiu!

Puigsagordi

La Garriga fent cabanes - 20 -

per Sant

Jordi

Escursió a ga scursió a la Garri

Cap a la platja

des del Passeig

la Garriga

Fluvial

C el obert

Incendis a la muntanya colomenca

Text i foto: A.N.C.

'inici de l'estiu ha vingut precedit d'altes temperatures i manca de pluges, una combinació que ha facilitat la propagació de l'incendi que es va produir el diumenge 18 de juny al migdia. Va ser a tocar de can Franquesa, prop de l'inici de la Pista dels Bombers que condueix cap al Poblat Ibèric. La ràpida intervenció dels mitjans d'extinció, avionetes, helicòpter i sis camions de bombers, van sufocar el foc, que sembla ser que va ser provocat per un piròman. També hi va haver un petit foc a l'inici del camí de la font de l'Alzina, provocat per pirotècnia de la revetlla.

L’incendi, sota el pla dels avions. - 21 -

S ardanes

Patronat Pro-aplec i amics de la sardana Activitats del 2n trimestre

Text: Joan Llagostera

mb satisfacció deixem constància de l’acompliment de totes les activitats previstes per al segon trimestre d’enguany, que anunciàvem en el butlletí anterior i que són les següents:

pel llegendari cavaller, en la qual tingueren un paper destacat alumnes del curset d’aprenentatge i la Colla Laietans, que cada dissabte han impartit amb encert al local del CEP; aquests van fer també una exhibició de lluïment amb els seus tradicionals vestits.

8 d’abril: Participació en la festa de Sant Jordi de la Casa de Aragón Organitzada a la plaça Pau Casals per la Casa de Aragón, vàrem formar una magnífica rotllana triomfal al voltant del drac vençut

23 d’abril: Ballada de Sant Jordi a la plaça de la Vila La Cobla Premià fou la que ocupà el taulat de la plaça de la Vila per interpretar les sardanes de

l’audició, que cap al vespre es van afegir a les roses i els llibres propis de la diada. Sortosament es va poder celebrar sense inconvenients meteorològics. 7 de maig: Aplec de Lloret de Mar Aquest diumenge vàrem anar a l’Aplec de Lloret de Mar, una agradable jornada sardanista al paratge de Santa Cristina, amb visita a l’ermita i dinar popular, i l’obsequi d’un plat commemoratiu als assistents; un grup dels nostres participà en el concurs de colles improvisades, amb una bona qualificació. 13 de maig: La cobla. Petita història i els seus instruments: una sessió pedagògica. L’amic i músic Josep Pascual va presentar a l’Auditori de Can Roig

Rotllana al voltant del drac vençut, 8 d’abril

Molta participació al 63 Aplec de la Sardana, Parc Europa

Foto: Joan Llagostera

Foto: Andreu Garcia - 22 -

Audició “Diada del soci”, a la Font de l’Alzina

puntaires amb les seves fantàstiques creacions. Finalment, expressem el nostre agraïment a les persones i empreses anunciants que ens ajuden a tirar endavant la festa amb els seus obsequis, i que podem sortejar mercès a la voluntat dels qui venen i compren els números, sense oblidar les mans innocents que fan l’extracció dels premis.

Diada del soci a la Font de l’Alzina, dinar de germanor

i Torres una amena sessió amb el títol “La cobla. Petita història i els seus instruments”, que va acostarnos al coneixement de l’evolució de la cobla des dels seus inicis, il·lustrant les explicacions amb exemples pràctics dels sons dels diversos instruments, que en la seva peculiaritat configuren el conjunt de les melodies característiques de la sardana. Per fer-ho comptà amb la col·laboració d’uns magnífics intèrprets de l’Escola Superior de

Foto: Joan Llagostera

Música de Catalunya. Recordem aquí la importància cabdal de Pep Ventura en la modernització de la cobla i de la sardana mateixa i de qui celebrem el bicentenari del naixement. 28 de maig: 63è Aplec de la Sardana El 63è Aplec, ja consolidat al Parc d’Europa, amb les cobles Bisbal Jove i Jovenívola de Sabadell al matí, i a la tarda la Sabadell, confegiren un programa de 33 peces de gran qualitat i diversitat, de les quals només es repetí un compositor, Francesc Mas i Ros, i que incloïa en homenatge a Pep Ventura la coneguda Per tu ploro i la dedicada al centenari de Josep Viader, El pou de la Roca. Sis “repeticions” molt aplaudides certifiquen l’encert interpretatiu de les cobles, destacant el tenora de la Jovenívola, considerat per molts el successor del mític Ricard Viladesau. L’aplec, dedicat a la centenària institució de l’Hospital de l’Esperit Sant, es desenvolupà amb un temps esplèndid. Per muntar “el decorat” hem tingut, un cop més, la desinteressada ajuda dels amics Manel, Rafel, Ramon i Mingo Alsina. Ens han acompanyat les - 23 -

18 de juny: Diada del soci Finalment ens hem trobat de nou a la Font de l’Alzina; és diumenge, i de bona hora van arribant a peu o amb repetits viatges de l’autobús especial els 130 amics més identificats amb aquesta festa, especialment dedicada als socis. Com a recordatori dels 10 anys de Santa Coloma Ciutat Pubilla ‘07 repartim el punt de llibre editat per a l’ocasió. Després de l’esmorzar, l’audició amb la cobla Ciutat de Terrassa interpreta la sardana de Pep Ventura Una Mirada, que coincidint amb el Dia universal de la sardana 2017, es toca en tal dia com avui a totes les audicions del país. En acabat, els “alumnes” del curset d’ensenyament van rebre de mans dels monitors de la Colla Laietans els corresponents Certificats d’assistència. Ens resta ara esperar la Festa Major d’estiu amb l’espectacle de ballet Toc d’inici al Teatre Sagarra el diumenge 3 de setembre, nova creació de l’Esbart Sant Martí, i la ballada de l’endemà dilluns 4 al Jardí de can Sisteré. Després vindrà l’Onze de setembre i una altra sortida a un aplec forà, que no serà a Torroella de Montgrí com havíem pensat. Us l’anunciarem pels medis habituals, comptant amb la vostra atenció. Bon estiu i a reveure!

C iutat

Text: FLR

Caramelles 2017

Caramelles a casa d’en Ramon

Foto: Marga Vallverdú

irigits pel Josep Mª Rosset, i com cada Pasqua des de ja fa 8 anys, aquest any es tornaren a

cantar les Caramelles pels carrers i mercats de la ciutat. Organitzades pel CEP, amb la important aportació dels cantaires de l'Orfeó Tanit, es varen fer sentir les cantades que celebren l'arribada de la primavera, unes amb lletres tradicionals i d’altres de més actuals i reivindicatives.

... i al mercat de Singuerlin

Foto: Marga Vallverdú

Procés participatiu sobre el futur del Parc de can Zam

’Ajuntament ha posat en marxa un procés participatiu per al pla d’usos de la futura fase II del parc de Can Zam. L’any 1997, fa ja vint anys, la Feria d’Abril n’ocupava bona part de la primera fase... I volia quedars’hi! L’Ajuntament va presentar un avantprojecte per a les 30 Ha de Can Zam, fet a la mida de la FECAC (Federación de Entidades Culturales Andaluzas en Catalunya). Però

l’empenta de la Plataforma de la Serra de Marina -de més de 70 entitats- i dels veïns, van evitar aquesta hipoteca. La Feria va marxar al Fòrum i es va fer la primera fase del Parc, amb la satisfacció de veure l’inici del final del parc reivindicat i somiat. Però queda la segona fase del parc, i l’Ajuntament posarà en marxa aquest estiu un nou procés participatiu per definir-ne els usos. - 24 -

Text: A.N.C.

En els usos previstos en el disseny, que es van consensuar l’any 2006 entre l’Ajuntament i el teixit associatiu, es va pactar que Can Zam hauria de tenir una gran zona verda i frondosa, equipaments esportius (piscines, camps d’esport i pista d’atletisme), equipaments educatius (l’institut i l’escola d’idiomes) i espai per a esdeveniments ciutadans (concerts i espectacles a la gran plaça del llac, i

C iutat vials per fer-hi la fira de Festa Major). L’ús a precari per a grans esdeveniments -com els macroconcerts- només es faria mentre no hi hagués projecte definitiu i l’espai fos un descampat. Definir l’última etapa del parc és necessari. L’acció estrella del procés participatiu encetat és el de triar entre 20 possibles propostes d’ús a la segona fase del parc. La majoria són perfectament assumibles (de fet són exemples extrets de grans parcs d’arreu del món), però entre elles se’n llegeix una de “Clariana polivalent“, apte per a fires i concerts, acompanyada d’una fotografia de la gran esplanada del Fòrum... amb aquesta aposta es pretén consolidar l’existència d’una àrea de macroespectacles multitudinaris, poc compatible amb el que necessita la nostra populosa ciutat: un parc gran, urbà, frondós. En la ciutadania estarà la decisió final.

El llac del Parc de Can Zam

Foto:Sergio Mas Navarro

Parc del Fórum (Barcelona)

30 anys del Museu Torre Balldovina

econòmica i de treballadors adient. Durant aquest trenta anys el director del Museu ha estat Ramon Sagués fins Text: A.N.C.

enguany, que s'ha jubilat. En el transcurs de l'acte commemoratiu dels

nguany es celebra el trentè

amb

didàctica

30 anys, Sagués va explicar la

aniversari del Museu de la

col·lecció de ciències naturals, sobretot

trajectòria del museu, les activitats

ciutat. Va ser l'any 1987, quan

de fòssils i minerals, i diverses

desenvolupades i els projectes de futur,

després de molts anys d'abandó,

col·leccions d'animals vertebrats i

com són l'acabament de l'adequació del

l'edifici medieval de la Torre Balldovina

invertebrats. Tot aquest contingent de

Molí d'en Ribé. L'equipament el

es restaurava per acollir el nou museu

peces va ser el que va omplir les vitrines

dirigeix actualment Magda Clavell. Al

de la ciutat. Fins aleshores, la ciutat

de l'incipient nou museu, així com

Museu s’hi pot visitar l’exposició

comptava amb el Museu Puig Castellar

peces disperses per la ciutat o les

permanent

del carrer Camil Rossell, que s'havia

col·leccions arqueològiques del propi

Gramenet: la muntanya, el riu, la

inaugurat l'any 1978. Aixoplugava les

CEP.

ciutat" on es fa un repàs per la història,

troballes arqueològiques ibèriques del

Així doncs, el Museu Torre Balldovina

des de l'assentament dels ibers al Puig

Puig Castellar, així com els materials de

va continuar la tasca d'aquell petit

Castellar, passant per la Santa Coloma

diverses èpoques excavats en diferents

Museu, però ara amb un espai noble,

feudal, agrícola i els turistes, fins al

indrets de la ciutat. També comptava

molta superfície i una assignació

començament del segle XX.

una

important

- 25 -

"Santa

Coloma

C iutat

Text i foto: A.N.C.

Diada del Medi Ambient

profitant que durant la primera

setmana de juny es commemora el

dia

Mundial del Medi

Ambient es va fer el diumenge 11 de juny, de 10 a 14h, la Diada del Medi Ambient al parc de Can Zam. Algunes entitats colomenques relacionades amb la natura hi van ser presents amb la seva paradeta per sensibilitzar i fer visible el patrimoni natural de la ciutat. El CEP, l’Hort Sereny de Sant Jeroni, Bosc de Llum, Veu Animal, Ecometròpoli, el Centre d’Estudis de la Natura del Barcelonès Nord, la vinya del

Sabater,

l’Ajuntament

l’Àrea

Metropolitana de Barcelona, van ser alguns dels participants en la diada, en què entre d’altres activitats festives es va alliberar un aligot procedent d’un centre de recuperació de fauna salvatge.

Paradeta del CEP a la Diada

Presentació del Pacte Colomenc pel Referèndum Un setantena de veïns i veïnes de Santa Coloma de Gramenet signen inicialment un manifest del Pacte Colomenc pel referèndum amb el suport de 36 entitats de la ciutat

a sala d’actes de la Biblioteca de Singuerlín - Salvador Cabré, a Santa Coloma de Gramenet, va omplir-se pràcticament aquest passat dimarts 4 d’abril per acollir la presentació del Pacte Colomenc pel Referèndum. Un acte on van participar el regidor de Capgirem Vic (CUP Procés Constituent), Joan Coma; el diputat de Catalunya Sí que es Pot i

membre de la mesa del Parlament, Joan Josep Nuet; la també diputada de Junts Pel Sí i membre de la mesa Anna Simó; així com la consellera de Governació; Meritxell Borràs. L’objectiu de l’acte era presentar aquest Pacte Colomenc pel Referèndum, una plataforma que aplega persones a títol individual així com diverses entitats adherides que treballaran per la - 26 -

consecució d’un referèndum a Catalunya per tal que el seu poble decideixi el seu futur i la seva relació amb la resta de pobles de l’Estat. Una plataforma que reuneix gent de la ciutat amb idees diverses, però que volen treballar juntes per afavorir la realització d’aquest referèndum. L’acte, que va superar les expectatives de l’organització, va ser presentat per la periodista colomenca Odei A-Etxearte i va comptar també amb la presència de representants del Pacte Local pel Referèndum de Badalona, així com la participació i intervenció de Maite Arqué, que des del Pacte Nacional pel Referèndum va saludar la iniciativa presa per Santa Coloma de Gramenet. Els diferents ponents van fer una anàlisi de la situació del procés cap a un

C iutat

Text i foto: Aitor Blanc

referèndum vinculant tal i com demanen els signants del Pacte Nacional pel Referèndum des de diversos punts de vista. La mobilització popular, el punt de vista des de l’àrea metropolitana, les accions preses pel Parlament i pel Govern van ser els eixos centrals dels discursos. L’acte va concloure amb la pujada a l’escenari d’unes 70 persones signants d’un manifest que va llegir el poeta colomenc Jordi Valls. Amb aquesta presentació es dóna el tret de sortida a tota una sèrie d’accions que volen informar i aplegar diverses sensibilitats per poder realitzar el referèndum, sigui quina sigui la seva posició respecte a la pregunta d’aquesta consulta i el seu model de relació entre Catalunya i Espanya. Així, per exemple, el pròxim 23 d’abril, diada de Sant Jordi, es posaran taules per recollir signatures a la plaça de la Vila.

Odei A-Etxearte, presentadora de l’acte, Joan Josep Nuet, Meritxell Borràs, Anna Simó i Joan Coma

Components de la taula i signants pel Pacte Colomenc

Llistat d’entitats adherides fins al moment al Pacte Colomenc pel Referèndum: 21. Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de Santa Coloma de Gramenet 22. Plataforma per a la Defensa de la Serra de Marina i Can Zam 23. Santa Coloma amb el Sàhara 24. Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) Gramenet 25. TriballColoma 26. Xarxa d'Economia Solidària del Barcelonès Nord 27. Comunistes de Catalunya 28. CUP - Gent de Gramenet 29. Esquerra Unida i Alternativa 30. Esquerra Republicana de Catalunya 31. Iniciativa per Catalunya Verds 32. PDeCat 33. Podem/Podemos Gramenet 34. Som Gramenet 35. JERC 36. JNC

1. Amics de la Sardana 2. Amics del Fondo 3. ANC - Gramenet x Independència 4. Assemblea Groga Gramenet 5. Associació Dones Àrtemis 6. Ass. de Veïns i Veïnes de Riu Sud 7. Ass. de Veïns i Veïnes de Riu Nord 8. Ass. Veïns i Veïnes Serra de Marina 9. Ateneu Popular Julia Romera 10. Ca La Sisqueta 11. Centre Excursionista Puigcastellar 12. CCOO del Barcelonès 13. Entrepobles 14. Fòrum Grama 15. Gramenet Televisió 16. La Colmena 17. Òmnium Cultural Barcelonès Nord 18. Patronat Pro-Aplec 19. Penya Barcelonista Gol 3000 20. Penya Barcelonista Johan

- 27 -

C iutat

Text: A.N.C.

C ol·lectiu ciutadà

Flama Notícies del Poblat del Canigó i el seu entorn

l mes de maig d’enguany ha estat molt important per el futur del Poblat Ibèric. El passat 11 de Maig vàrem tenir una reunió amb responsables de l’Ajuntament i del Museu, on vam tractar temes relacionats amb el Poblat, dels quals us fem un breu resum:

tasques de vigilància diària de 9 a 13 h. Per nosaltres això és garantia de feina ben feta. Aprofitem l’ocasió per demanar que es valori l’ampliació de la vigilància a dissabtes i diumenges, tasca que els i les voluntàries del CEP estem cobrint des de fa molts anys, i ja és hora que l’administració se’n faci càrrec.

llegeix a tots els indrets de parla catalana. La festa es fa a la ciutat des dels anys 80, en què l'organitzava el Col·lectiu Ciutadà

CONVENI POBLAT: Ens van assegurar que el Conveni ja estava a punt, i que l’acord entre les parts s’haurà portat hores d’ara al Ple Municipal de maig. Esperem-ho.

del CEP. Ara l'organitzen les colles de cultura popular i el foc crema en el mateix peveter que va fer l'Alfons Martínez.

VIGILÀNCIA: El nostre soci, Pere Sors, torna a fer la

RESTAURACIÓ MURALLA PERIMETRAL SECTOR NORD: Ja es disposa dels fons necessaris per acabar la restauració. Les feines es faran al Juny-Juliol, coincidint amb la nova campanya d’excavacions. En aquest punt, insistim que aquestes no es poden fer si a continuació no se’n fa la consolidació, i que s’ha d’actuar de forma immediata a les muralles del vessant sud, que són les més importants i de gran bellesa. Des del Museu es fa palès que són conscients d’això, i aporten un complet i ambiciós projecte de restauració.

om cada any per la vigília de Sant

Joan, es va tornar a encendre la Flama del Canigó a la ciutat. La

Flama ve del cim de la mítica muntanya del Canigó, i és portada a Barcelona d'on la recullen els membres del Club Ciclista colomenc i la porten a la nostra ciutat. A la plaça de la Vila va ser rebuda per les colles de cultura popular catalana: gegants, grallers, balls tradicionals, dracs i castellers... es va encendre el peveter i es va llegir un manifest, el mateix que es

A les fotos, el deplorable estat en que el taulell i la casa, mostra del poblat, fan dificil la seva utilització com a material didàctic. Fotos: Pere Sors - 28 -

PLA DE MANTENIMENT DE L’ENTORN DEL POBLAT I PLANELL DE LES ALZINES: Tot seguit, els responsables de Medi Ambient ens informen del projecte d’actuació que han previst per aquest àmbit i entre els que destaquen: Arranjament camí interior accés Poblat. Arranjament camí carreter al planell de les Alzines. Rehabilitació i tractament de tots els elements de fusta, entrada, baranes i mirador. Retirada pilones formigó antiga tanca i reparació de l’actual. Nous bancs per el planell, que es

C ol·lectiu ciutadà faran en pedra natural, més adient amb l’entorn. Nou sistema d’accés al poblat, que només permeti l’entrada de persones. Millora de tota la senyalització d’acord amb el Parc. Tractament de la vegetació, amb eliminació selectiva de figues de moro i atzavares. Replantació de plantes/arbusts autòctons. El pla es realitzarà per etapes i ja té partides econòmiques consignades. Demanem de manera molt especial que a l’entrada del Poblat es posi un rètol informatiu sobre les normes de visita al Poblat i les actuacions no permeses. FONT DEL DRAPET: Es farà una completa actuació a la Font i entorn, donat que es l’inici del principal camí a peu al Poblat. Es tracten altres temes como els de constitució de grups de treball, sistematitzar les reunions, i forma de actuar contra actes incívics, que han de ser comunicats a la policia local. Acabem la reunió amb un agraïment i un retret: Agraïment al Departament de Medi Ambient, per la seva col·laboració en retirar totes les ginesteres i argelagues que hem anat tallant aquesta primavera al voltant del Planell de les Alzines. D’altra banda, les pluges regulars que hem tingut al llarg de l’hivern i primavera han comportat un creixement excepcional de la vegetació (avui, ja seca), i per sort, la coordinació i entesa amb el Departament han permès un augment i bona distribució de les preceptives franges de protecció al Torrent de les Bruixes, riera de Can Calvet i voltants. El retret, per una poda molt severa als pins del Bosquet de les Escoles; des del nostre punt de vista era innecessària i sobretot extemporània, ja que a finals d’abril és tard. Demanem més criteri i prioritzar les feines per tal d’obtenir,

amb el mateix cost, el millor rendiment. Aquest és el resum de tan interessant reunió i esperem que tots els projectes presentats comencin ben aviat a ser realitat. Us mantindrem informats. APROBACIÓ DEL CONVENI Tal com se’ns va informar, el dia 23 de Maig, el Ple Municipal, per unanimitat, va aprovar el Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament, l’ Institut d’Estudis Catalans i el C.E.P. És una esperada i gran notícia per al Centre, des de sempre tan vinculant al

Poblat. Esperem que sigui molt positiu i durador, ja que haurà de garantir actuacions i fons econòmics a llarg termini. ACTUACIONS FORESTALS Tot el nostre esforç en aquest mesos ha estat centrat a netejar i desbrossar la major superfície possible de material combustible i on, tal com hem dit, la col·laboració de Medi Ambient ha estat molt àmplia i profitosa. Esperem tenir sort i no patir cap incendi. BON ESTIU A TOTHOM!

NOTA:

Al nostre article “30 Anys dels Bruixots” de l’anterior butlletí nº 131, es parlava de l’Alfons Martínez i del Pep Palacio com a principals impulsors del projecte, i cal dir que en faltava un tercer tan important com ells, que no es cap altre que l’estimat amic Climent Prieto. Serveixi aquesta nota com a disculpa i agraïment.

- 29 -

C ol·lectiu ciutadà

Un conveni per al Poblat Ibèric del Puig Castellar

Text: A.N.C.

egons podeu llegir a l’editorial

d’aquest butlletí, el passat 30 de juny es va signar el conveni de

col·laboració

entre

l’Ajuntament,

l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el CEP, establint el marc jurídic de col·laboració entre les parts, incloent la constitució

d’una

Comissió

Seguiment del Poblat, un òrgan mixt de representants de les tres entitats i presidit per l’alcaldessa Núria Parlon. L’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, com a gestor del Poblat Ibèric Puig Castellar i del seu entorn, du a

terme

intervencions

donació a l’IEC, que entre 1922 i 1925

de setmana i per torns rotatoris fan la

arqueològiques -en col·laboració amb la

va fer la segona excavació. A finals dels

vigilància i l’acolliment als visitants.

Universitat de Barcelona (UB)-, les

anys 40 la Secció d’Estudis del CEP

Des de finals del 90 l’Ajuntament fa

tasques de manteniment, vigilància i

assumeix funcions de salvaguarda del

tasques de conservació, museïtzació i

promoció del jaciment. L’IEC, com a

jaciment, i entre els anys 1954 i 1958,

dinamització del jaciment; també es

propietari dels terrenys del Poblat, i el

realitzà

reprenen els treballs d’excavació,

CEP

les

Els signants del conveni a l’Ajuntament

seva

col·laboració

noves

campanyes

d’excavacions.

després de gairebé quaranta anys

assessorament, com a entitat ciutadana

S’hi troben peces emblemàtiques, com

d’aturada. Se signà aleshores un primer

defensora i difusora de la zona

ara el Capfoguer, la deessa Tanit i molts

conveni entre l’Ajuntament, el CEP i

arqueològica i del seu entorn.

altres objectes, que en un primer

l’IEC, a fi que fossin les institucions

La relació del CEP amb el jaciment iber

moment són dipositats en cases

públiques les que se n’ocupessin, i l’any

es remunta pràcticament a la creació de

particulars i al mateix local del carrer

2013 es constitueix el Consorci del Parc

l’entitat, l’any 1946. Creat com a grup

Sant Josep, on es reconstruïen i

Arqueològic de Puig Castellar, que no

excursionista, néixer en una època

s’exposaven les peces.

es va posar en funcionament per una

difícil va fer que s’hi adherissin també

Més endavant, amb aquelles troballes

llei aprovada pel govern central que

moltes

es creà, als anys 70, el museu Municipal

prohibia aquests ens en l’àmbit cultural

culturals i intel·lectuals.

al carrer Camil Rossell, que es

per part dels ajuntaments.

Així es crea dins del CEP la Secció

mantindria fins a la creació del Museu

Pel CEP és una fita important, ja que

d’Estudis i Arqueologia, un grup de

Torre Balldovina.

des de fa molts anys havia demanat la

romàntics que volien desenterrar el

Després, i durant molts anys, el CEP ha

passat per donar-lo a conèixer als

continuat tenint cura de la vigilància i

colomencs.

la conservació del poblat ibèric, amb

El jaciment, de 5000 m2, va ser excavat

una

per primera vegada el 1903 per l’impuls

desinteressades per part de molts dels

llegat de 2.500 anys d’història ens

de Ferran de Sagarra, aleshores

seus associats. De fet, encara són

arribi fins avui, i alhora encoratjar-ne a

propietari dels terrenys. Aquest en feu

voluntaris de l’entitat els que els caps

la preservació.

persones

amb

inquietuds

dedicació

- 30 -

una

tasca

creació d’un ens com el que finalment s’ha constituït, i ens sentim agraïts a tots els que han fet possible que el

A ula

Participació de l’Aula a la Diada de l´Ensenyament

rganitzada pel Casal del Mestre, la nostra Aula, un any més, va participar en la ja tradicional “DIADA DE L’ENSENYAMENT”. Aquesta festa reuneix centres educatius, alumnes, professors, tots amb un nexe comú: la formació, el coneixement i la cultura. L’organització, perfecta. El l4 de maig, dia de la mostra, va aparèixer preciós, amb un sol esplèndid. A les 9 del matí la plaça de la Vila presentava gran bullici. Cada Entitat muntava el seu stand. El nostre, tenia molt bon aspecte. Fent honor al nostre lema de “SÓC GRAN ..... i QUÈ !” mostràvem informació gràfica i fotogràfica de l’activitat de l’Aula. Classes, conferències, pintura, teatre, caminades, tertúlia literària, cant coral, sortides culturals, etc. etc... als visitants se’ls donava informació escrita i verbal. Van ser moltes les persones interessades, sobretot els pròxims

Diada del ensenyament

jubilats, que ja s’estaven organitzant el proper temps d’esbarjo. També van ser bastantes les visites dels actuals alumnes, sobretot els de pintura, que exposaven els seus treballs. Va estar un matí entretingut i bulliciós. El seu punt àlgid va arribar a les l2:30 h. amb els discursos de rigor, visita de les Autoritats Municipals, els Gegants de

Foto: Manel Garrido

Santa Coloma, la banda de música ..... Bé, un matí mogut i de gran difusió de l’Aula. La nostra més sincera felicitació al Casal del Mestre i fins al proper any. JUNTA DE L’AULA D’EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA DE LA GENT GRAN.

Sobre la classe magistral de Vicenç Villatoro a l’Aula “Una mirada literària a la immigració dels 50”

Text: Manuel Garrido

Vides paral·leles

n veritable plaer escoltar Vicenç Villatoro la setmana passada; el seu estil col·loquial, directe, intel·ligent i de fàcil comprensió fan agradables les seves xerrades; a mi personalment em va impactar d’una manera molt especial. La història del seu avi és similar a la del meu pare; la descriu en el seu últim llibre “Un home que se’n va” referent a la immigració andalusa dels anys 50. On ell diu Castro del Rio, jo en dic Jerez, any 1950 i tren “El Sevillano”. El meu pare, també per motius polítics, va haver de marxar; d’esquerra moderada i fervent catòlic, va ser acusat de col·laborar amb

el PSOE; col·laboració que va consistir en fer unes cadires pel partit, facturades i cobrades. També va estar a la presó. Tres anys desprès de sortir-ne va decidir buscar un futur millor per la seva família a Catalunya. El record que en tinc de llavors, jo tenia uns 10 anys, és horrible. Si malament havíem estat a Jerez, aquells primers anys a Barcelona van ser molt difícils; jo no entenia perquè ens en havíem anat. A diferencia de l’avi d’en Villatoro, el meu pare parlava molt amb nosaltres; ens deia que havíem de tenir un respecte per la nostra terra d’origen. Havíem d’integrar-nos plenament a la terra d’acollida, parlar i escriure en català, assumir els costums i la - 31 -

idiosincràsia del poble català, així com el seu seny. Ens deia “Catalunya és un gran poble, els d’aquesta terra sempre van per davant amb tot, són molt treballadors. El vostre futur és aquí. A vosaltres possiblement us costarà més, sereu els altres catalans, tal com va descriure Paco Candel, però els vostres fills i néts ja hauran nascut aquí, de manera que ja seran catalans, encara que es diguin Garrido; ells sentiran parlar de la vostra terra d’origen, amb respecte, però res més; els seus sentiments ja seran d’aquí. Per aconseguir això treballaré el que faci falta perquè tingueu una bona formació”. Tenia raó el meu pare, va morir el 1970 i està enterrat a Santa Coloma, la seva terra d’acollida.

A ula camina

Font de l’Alzina i passeig per la Serralada de Marina

Text: Mates Moreta

13 de juny de 2017 Jo, com a nou al grup, he de dir que ha estat una experiència molt positiva. Ens vam reunir, com sempre, a la Plaça de la Vila, i el cap del grup, l’Antonio, ens va explicar l’itinerari que havíem de fer. Feia un matí fantàstic, i era un plaer poder gaudir de tanta natura, envoltats de papallones, ocells, de colors tan diferents... La primavera en tota la seva esplendor. Recomano a la gent que s’impliqui, que no costa diners, que és molt a prop i per a molts colomencs és la gran desconeguda.

Els caminants davant l’escultura a Lluís Hernández, al Parc de Can Zam

Excursió a la Font de l’Amigó 25 d’abril de 2017 Amb una bona temperatura per caminar ens hem reunit a la parada de l’autobús vuit caminadores i sis del sexe masculí. Inicialment, les dones en superioritat, encara que en començar la marxa, hem reforçat la representació masculina amb un home i un gos. Quan el rellotge marcava les nou i cinc hem agafat el bus sense necessitat d’utilitzar la força, encara que anava bastant ple, però hi hem tingut cabuda. Hem escollit el 27. Un cop hem pagat i pres seient, ha començat la ruta. Ens ha fet una visita panoràmica per Santa Coloma, Sant Adrià i Badalona, ha estat interessant. Després de gairebé una hora, hem arribat just al costat de l’Hospital General. Abans d’iniciar el camí ens hem proveït de forces amb el respectiu entrepà. Unes fotos, i iniciem la marxa per un caminoi entre verdosos matolls i arbres de frondoses copes de boniques tonalitats, fruit de la primavera incipient. Després d’uns 20 minuts de pujada assequible, hem arribat a redós

El grup a la Font de l’Amigó

de la Font de l’Amigó, amb aigües cristal·lines, sorgint de terra i fugint pendent avall com una escorredissa serp. Més fotos de recordança i hem continuat el camí per iniciar el retorn a les ciutats, que des d’allà podem contemplar amb tota la seva magnificència. Primer Santa Coloma i més enllà Barcelona, envoltada per la boirina natural i la pròpia de la pol·lució, endevinant-se la figura de la muntanya de Montjuïc, baluard defensiu. El camí de baixada no ha estat tan fàcil, - 32 -

Text: A.R.B.

Fotos: Antonio Enrique

si bé el paisatge era encisador, el camí pedregós amb terra fina, el sauló que dificultava una mica la marxa, però amb l’alegria d’uns bons caminaires que són la gent de l’Aula de Santa Coloma s’ha arribat a bon fi. Novament al punt de sortida, uns han optat per seguir caminant fins al centre de la ciutat i altres dos han agafat l’autobús per tornar a Barcelona. Una matinal molt agradable i una companyia encara més satisfactòria. Nosaltres tornarem i des d’aquí convido a provar-ho, que qui ho provi una vegada repetirà.

Text: Pepi

Ús de les plantes contra la picada dels mosquits

Mosquit: Aedes Albopictus en plena acció

Conviure amb els nostres amics... mosquits! Poques coses son més molestes que la picada d’un mosquit. Per això us expliquem alguns remeis naturals per evitar que us piquin, i en cas que aconsegueixin picar-nos, saber que podem fer per calmar el dolor i evitar que s’infecti.

Per evitar que ens piquin : Els olis essencials son una gran opció per allunyar aquests insectes molestos. En podem aplicar unes gotes, barrejades amb oli base, per exemple oli d’ametlles dolces. Els olis essencials recomanats son els de citronella, eucaliptus i gerani. També podem ambientar la zona on ens trobem amb els mateixos olis mitjançant difusió atmosfèrica. Els seus principis actius es volatilitzen a l’ambient creant una zona lliure de mosquits.

Quan ja ens han picat : Per alleugerir el dolor i la inflamació, un parell de gotes d’oli essencial

d’arbre de te amb una mica de gel d’àloe vera; així aconseguirem regenerar la zona de la picada i evitarem que s’infecti. Uns altres olis essencials que es recomanen per cremades, picades de vespes, meduses o mosquits son els de lavanda aspic o lavanda salvatge.

Alfàbrega

Un remei casolà que ens pot ajudar és aplicar un tros de ceba tallada en forma de mitja lluna sobre la zona afectada durant uns minuts, fins que desaparegui la picor, i després netejar la zona a fons.

El que mengem també els pot atraure:

Gerani Citronel·la

Els mosquits els atraiem en funció de l’olor corporal. Alguns canvis que podem fer son : Prendre perles d’all o menjar all o ceba crua. Augmentar el consum d’aliments rics en vitamina B1, com ara ametlles, cigrons, llenties, cereals integrals o xampinyons.

Lavanda o Espígol

Condimentar els plats amb claus d’olor i altres especies aromàtiques com alfàbrega, romaní o farigola.

Plantes repel·lents : Alfàbrega, menta, espígol i tarongina (melissa). Tenir aquestes plantes en llocs d’entrada com portes i finestres pot ajudar a minimitzar l’accés dels mosquits. Melissa - 33 -

auna i flora

m irador Trapero Encara no té els cabells blancs però li escau aquella lletra de Raimon que diu “ T’he conegut sempre igual com ara...” Això diuen de Josep Lluís Trapero aquells que el coneixen de fa molts anys, quan era un xavalet que vivia a La Guinardera i quan era alumne del’institut Puig Castellar. A l’Associació de Veïns el recorden implicat en la millora del barri des de molt jovenet. I la seva professora de filosofia, seriós, reflexiu, intel·ligent, educat... Tot plegat en la línia que el va portar a ingressar en el Mossos i que l’ha dut fins al grau màxim de responsabilitat en el cos com a Major, càrrec vacant des de 2007. Els cronistes el retraten com un home dur i valent, un líder natural una mica esquerp, humanitzat amb alguna imatge de muntanya o tocant la guitarra. En aquests temps difícils, en la vasta marea dels mitjans, entre veus irades, amenaces i querelles, i rialletes juganeres de tertúlia entre croissants, la figura de Trapero transmet la calma resolutiva dels qui, des de ben petits, s’han pres la vida “en sèrio”.

La veu de Xesco Boix Sona fluixet la veu de Xesco Boix en la tranquil·la tarda d’una escola bressol. Cançons per acompanyar jocs i becaines. Les mestres, jovenetes, ja no saben qui canta; els sona el nom de l’època dels seus pares, d’alguna cinta de casette al cotxe quan eren petites… Quant li devem al Xesco Boix, i al Jaume Arnella, i als Ara va de bo, i tants altres, i als grups d’animació com Els Txulapis colomencs, en la recuperació de la llengua a l’escola, en l’ensenyament del català, quan el material didàctic eren les cançons que ells cantaven, les dites i rondalles i poesies i embarbussaments que ells deien, els seus jocs i poc més. I el que és més important, quant els devem en la construcció d’allò tan immaterial però tan fonamental que és agafar-li “carinyo” a la llengua a través d’unes cançons i d’uns jocs que ja

Agustina Rico formaran per sempre part de la vida. Hi ha unes fotos de Joan Guerrero on Xesco Boix i Jaume Arnella, voltats de canalla en un Motocross pelat, els feien arribar una llengua que encara estava bandejada de l’escola. Les cançons han acompanyat moltes festes col·lectives i la banda musical de la història és enorme i diversa. Una pàgina sovint oblidada o no tan valorada és la que han escrit aquells que s’han dedicat als petits, tant en la literatura i el dibuix com en la cançó. Gran error, és l’inici de tot, l’etapa on cultura, sensibilitat i emoció nodreixen un ésser que s’està fent. Avui, aquella veu peculiar, alegre però amb un trèmolo subtil de Xesco Boix, aquell home que portava la guitarra a l’estil de Pete Seeger, com un treballador, com un peó agafa l’eina, sona en la tranquil·la tarda d’una llar d’infants. Les mestres, jovenetes, ja no saben qui és el que canta. Però encara hi és.

dels assistents va retreure, amb raó, que la figura de Valls no fos més recordada i valorada. Tanmateix, la seva obra resta inserida en la vida de la ciutat. L’escola Rosselló-Pòrcel, plena d’escolars; l’església de Sant Josep Oriol, amb el preciós tapís de Grau Garriga, obre portes a diari; la masia de Can Mariné és un Centre Cívic ple d’activitats i per la plaça (en part mutilada – es pot modificar una obra arquitectònica de caire tan singular?) hi corre la canalla.

La Model i una visita a Xirinacs Han tancat la Model. Del bagul dels records, en surt aquesta anècdota. Una colla de jovenets conscienciats de Santa Coloma va a passar la tarda de dissabte fent costat a Lluís Maria Xirinacs, a la porta de la presó. Mossèn Xirinacs, famós

Homenatge a Xavier Valls

per les seves protestes i vagues de fam, s’hi va passar dotze hores diàries durant dos anys reclamant l’amnistia. Alguns han tingut la idea de no presentar-s’hi

Homenatge a Xavier Valls als 30 anys de la seva mort – i la de tres colomencs mésen el terrible atemptat d’ETA a Hipercor -21 morts i 45 ferits-. Molt bona iniciativa del Museu enregistrar per a la posteritat aquestes pàgines d’història contemporània. Va ser un acte senzill, gens protocol·lari, en la plaça que porta el seu nom davant la masia de Can Mariné. La lluita veïnal la salvà i ell la restaurà amb una cura infinita en tots i cada un dels detalls. Família, amics i companys glosaren qui fou per a Santa Coloma i qui fou en les seves vides “el colomenc més important de la darrera etapa del franquisme i la transició”, en paraules de Jaume Sayrach. De Xavier Valls em ve sempre la imatge de la seriositat, la paciència, el rigor i el respecte amb què explicava complexos projectes i prolixes al·legacions a tot tipus de persones (lletrat o illetrat, gran o jove, periodista o veí afectat sense més). Algun - 34 -

amb les mans buides, i en el llarg camí fins al carrer Entença, ho comenten. I què es portava a una presó? Tabac i menjar. Tenien pocs diners, al barri no hi havia gaires botigues i tampoc no haurien sabut què comprar. I dur-li llibres, tampoc, Xirinacs sempre estava acompanyat i no tenia temps de llegir. I dels macutos van sortir paquets de Ducados i bocates de paleta. “Pero si es un cura”, va dir un. Volia dir que era un tipus de capellà dels que no fumaven. “Y está en huelga de hambre”, va reblar un altre; uns deien que sí i uns altres que no. I a porta de la Model, van lliurar el tabac i el menjar a un mossèn que no fumava i que tot sovint no menjava. Ho havien portat de casa i se’n van tornar contents. Com va dir la més espavilada:“Xirinacs conoce a mucha gente de dentro y sabrá a quien se lo tiene que repartir.”

a genda La foto retrobada

PROPERES ACTIVITATS Juliol ‐ Octubre 2017 AGOST Vacances tot el mes

SETEMBRE Diumenge 3: Patronat i Amics de la Sardana: Concert de Festa Major. Espectacle de l’Esbart de Sant Martí de Provençals “Toc d’inici”, al teatre Sagarra. Dilluns 4: Patronat i Amics de la Sardana: dins els actes de la Festa Major d’estiu, ballada a Can Sisteré. Dijous 7: Secció de Cultura: En el marc dels actes de la Festa major d’estiu, “Reconstruccions”, espectacle poètic musical, a càrrec de Rodolfo del Hoyo, a la sala d’actes del CEP.

Anys 50. Sindicat de Pagesos, també conegut com “cal Sant Vell”, situat al carrer Sant Ramón. S'hi venien cereals, llegums, patates, etc... i productes pels pagesos com eines, insecticides i fertilitzants. Per la part del darrera donava al local del CEP, i a vegades s'havia utilitzat per fer-hi projeccions de cinema de muntanya els diumenges. La porteta de l'esquerra encara existeix.Va tancar a finals de la dècada dels 60. Estació Meteorològica del Centre Excursionista Puigcastellar 233 A Conca del Besòs - Plaça de la Vila - Santa Coloma de Gramenet

Segon Trimestre 2017

Abril

26º dia 18

7º dia 2

Maig

33º dia 24

11’1º dia 2

Juny

37’8º dia 16

16’7º dia 5

Dies de pluja

Total litres

Abril

47’7 litres

Maig

18’7 litres

Juny

45’7 litres

màximes 22º mínimes 11’6º màximes 27’4º mínimes 15’4º màximes 34’8º mínimes 23º

Dijous 21: Secció de Cultura: “Parlem de fotografia”, xerrada a càrrec de Joan Guerrero. 20:00 h, a la sala d’actes del CEP.

º º º

Total dies pluja: 14 Total trimestre: 157’8 l.

Web del CEP:

www.puigcastellar.cat - 35 -

Diumenge 17: Grup de Muntanya: Excursió al Puigpedrós i Pics d’Engorgs.

Dilluns 25: Grup de Muntanya: Inici del Curs d’iniciació a la muntanya.

Mitjanes

Mínima

Dijous 14: Secció de Cultura: Inauguració exposició “Lamento borincano”, del fotògraf Joan Guerrero. 20:00 h, a la sala d’actes del CEP.

Diumenge 24: Orfeó Tanit: Sortida al Vendrell. Visita a la casa del compositor Pau Casals i l’Auditori.

TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMES Màxima

Dilluns 11: Diada Nacional de Catalunya: Pl. de la Vila. Ofrena floral del CEP i el Patronat pro-Aplec i Amics de la Sardana. Audició de sardanes amb la cobla “Ciutat de Terrassa”

OCTUBRE Dissabte 7: Secció de Cultura: 19:00 h Auditori de can Roig i Torres: Presentació del Correllengua 2017, amb l’espectacle “Les revoltes de Lola Anglada”, per Carme Sansa i Concert “Cançons del Nord” per l’Orfeó Tanit, amb pica-pica final del CEP. Diumenge 22: Grup de Muntanya: Excursió a les Serres de Pàndols i de Cavalls Dissabte 28 i Diumenge 29: Orfeó Tanit: Cap de setmana de “Colònies”. Assaig intensiu i formació.

1984 - 2017