Issuu

portada_contra124_Maquetación 1 17/02/2015 11:35 Página 1

BUTLLETÍ NÚM 130 · 1er Trimestre 2017 · HIVERN · SANTA COLOMA DE GRAMENET

e ditorial

Sumari Viatge a l’illa de Reunion Serra de Sant Gervàs Serra de Bufadors El carrer ample de Ports de Beseit L’escalada esportiva Serra de Cardó El Sobrepuny Repte 3.000 XIè concurs de fotografia de muntanya 2à edició del curs de fotografia Senders. El GR2 Debats Visita el Museu del Gas de sabadell

4 5 6 7 8 8-9 10 11 12 13 14 16 17

24a Vetllada nadalenca del CEP 18 Esmorzar ibèric del CEP 19 En record de.. 20 Escultura de Lluís Hernández 20-21 Audiovisual Parc Serralada de Marina 22 El director del Museu Torre Balldovina 22 Descobreix els Ibers! 23 Activitats sardanistes 24 Notícies del Poblat 25 Orfeó 26-27 Grup infantil 28-29 Viatge a Donostia 30 Serra de Marina 31 Flora i fauna 33 Mirador 34 Agenda 35

BUTLLETÍ núm. 130 Centre Excursionista Puigcastellar Dipòsit Legal: B-33928-94 Impressió i composició: Impremta Varela Disseny i maquetació: Quim Varela Fotòlits: Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Direcció: Ferran López Equip de redacció: Climent Prieto Manel Galgo Albert Noguera Xavi Padró Roser Vicente Agustina Rico Seu local: C/ Sant Josep, 20 08922 Santa Coloma de Gramenet

Tel. 93 385 99 41 A/e:puigcastellar@puigcastellar.cat

www.puigcastellar.cat Nota: El CEP no comparteix necessàriament les opinions exposades per aquells que signen els articles d'aquest butlletí.

Portada: “Recupera!”, 3er Premi Categoria General, XIè Concurs de fotografia de Muntanya i Natura del CEP Canal de Palomo, Serra de Guara Autor: Joan Yuste

Moments decisius

atalunya està vivint moments importants, difícils des del punt de vista econòmic i social, i crucials des de l’aspecte del futur del país. Per aquest motiu és important que tots els ciutadans i les ciutadanes en prenguem part, i també s’impliqui en el dret a decidir el ric teixit associatiu del país. Independentment de les opcions de cadascú sobre el futur de Catalunya en relació amb l’Estat Espanyol, creiem que és moment d’afirmar el dret que ens empara a tots els ciutadans de Catalunya, al marge de quina sigui la nostra ideologia, la nostra llengua o la nostra religió, a decidir, tots plegats, el nostre futur col·lectiu en llibertat.

Es desencalla la creació d’un ens que vetlli per la conservació del Poblat Iber

a relació del Centre Excursionista Puigcastellar amb el jaciment iber es remunta pràcticament a la creació de l’entitat l’any 1946. Creat com a grup excursionista i muntanyenc, el fet de néixer en una època difícil va fer que s’hi adherissin també moltes persones amb inquietuds culturals i intel·lectuals. Així es creà dins del CEP la Secció d’Estudis i Arqueologia, un grup de romàntics que volien desenterrar el passat per donar-lo a conèixer als colomencs. El jaciment va ser excavat per primera vegada el 1903 per l’impuls de Ferran de Sagarra que n'era el propietari dels terrenys. Aquest en feu donació a l’Institut d’Estudis Catalans, que entre 1922 i 1925 va fer la segona excavació. A partir de 1954 la Secció d’Estudis del CEP assumeix les funcions de salvaguarda del jaciment, i entre aquell any i 1958, realitzà una nova campanya d’excavacions. S’hi troben peces emblemàtiques com el Capfoguer i la deessa Tanit i molts altres objectes, que en un primer moment són dipositats en cases particulars i al mateix local del carrer Sant Josep, on es reconstruïen i s’exposaven les peces. Més endavant, amb aquelles troballes arqueològiques es creà l'any 1974 el Museu Municipal al carrer Camil Rossell, que es mantindrà fins a la creació del Museu Torre Balldovina. Després, i durant molts anys, el CEP ha continuat tenint cura de la vigilància i la conservació del poblat ibèric, amb una dedicació i una tasca desinteressades per part de molts dels seus associats. De fet, són voluntaris de l’entitat els qui els caps de setmana i per torns rotatoris fan la vigilància i l’acolliment als visitants. A finals del 90 es signà un primer conveni entre l’Ajuntament, el CEP i l’Institut d’Estudis Catalans per donar un nou impuls al Poblat Iber, i des d’aleshores l’Ajuntament ha fet tasques de conservació, museïtzació i dinamització del jaciment, i també es reprenen els treballs d’excavació.,. El CEP feia molts anys que demandava la creació d’un Consorci del Parc Arqueològic Puig Castellar, a fi que fossin les institucions públiques les que se n’ocupessin, i finalment l’any 2013 se'n va signar la constitució. Mai va entrar en funcions, ja que una Llei recentralitzadora de l’estat impedia la constitució de consorcis d’àmbit cultural als Ajuntaments. Ara per fi, el gener de 2017 es signarà un nou conveni, amb el qual es garantirà que el patrimoni arqueològic més important de la ciutat, tingui assegurat uns fons que faci possible la recerca, la conservació, la difusió i la cura de l’ús públic del jaciment, alhora que doni a conèixer el món iber a la societat i en especial als colomencs i que faci perviure aquest llegat amb més de 2500 anys d’història. -3-

Viatge a l’illa de Reunion Text: Carme Domènech i Mireia Martínez

Cirque de Mafate

n dia, la Carme Domènech, una

Aurere, ÎletMalheur, Grand Place, Roche Plate

Fournaise, la nostra pupil·la ha quedat

perla del Priorat i jo, pensem que

i îlet Orange.

impregnada per les imatges de pedra

compartir el temps de vacances i

I del Circ del Mafate passem al circ de Cilaos

basàltica, anem perdent altura i comencem a

tenir com a destí l’illa de Reunion és una bona

pel “Col du Taïbit”. Cilaos és el punt de partida

albirar el mar. El sud de l’illa posarà fi a la

pensada, i decidim fer coneixença de l’illa de

per a pujar al Piton des Neiges, el cim més alt

nostra travessa.

manera tranquil·la i pausada, sense presses,

de l’illa (3.070m). Les “furetes” del Priorat ens

Per acabar la nostra estada a la Reunion fem

sense voler-ho abraçar tot, pas a pas, vivint i

preparem per accedir als dominis del Piton

la darrera caminada al Trou de Fer des del

impregnant-nos de l’aire, la terra i el foc de la

des Neiges. Arribem al seu cim una tarda

poble de Hell Bourg. El camí és espectacular i

Reunion. Del propòsit de travessar l’illa de

d’hivern, després d’un dia de pluja, boira i

el destí també. Agafem un sender que va pel

nord a sud caminant en fem el fil conductor

nuvolades. La llum és espectacular, l’ambient

mig del bosc i xalem com a garrines amb el

del nostre viatge i en 12 dies seguits

net i fred, l’hora en la qual el sol fa arribar la

fang. La cascada del Trou de Fer es veu des de

completem l’itinerari.

llum tangencial, un escenari perfecte.

un mirador muntat en un lloc estratègic.

Reunion és una illa petita. 74 km de nord a

Entrem a la Plaine des Cafres, un espai de

La Reunion és un destí exòtic, està a l’Oceà

sud i 52 km d’est a oest. En aquestes

pastures per a la producció de carn i llet per al

Índic a l’est de l’illa de Madagascar i al nord

dimensions hi ha una gran diversitat de

consum propi dels habitants de l’illa. I

del tròpic de Capricorn, amb tots els

paisatges, climatologia i ecosistemes.

aquestes planures són el trànsit per al següent

avantatges d’un país europeu, ja que és un

Comencem la ruta pel costat més sec de l’illa,

encontre, el Piton de la Fournaise, un volcà

departament d’ultramar francès.

per La Roche Écrite i Dos d’Âne. Malgrat ser

jove i molt actiu. Poc a poc

l’estació seca agafem uns dies de pluges que

anem entrant en els seus

fan pujar el cabal dels rius. Se’ns presenta una

dominis per la Plaine des

dificultat, travessar la “Riviere des Galets”, el

Sables, extensió de sorra

corrent i el cabal són prou importants com

volcànica de colors de foc.

perquè ens plantegem de no continuar. Però

Passem la muralla que

veiem un noi que ha baixat de Îlet des

protegeix el con de la

Lataniers i pensem que si ell ho ha fet ho hem

Fournaise i baixem al cor

de provar. Ens decidim i el camí ens fa

del seu domini, lava freda

travessar el riu fins a 5 vegades.

que

És per l’esvoranc de la “Riviere des Galets” que

merengues,

accedim al Circ de Mafate. Aquí hi passem 4

escultures modelades pel

jornades i fem una descoberta rere l’altra. En

foc i els astres.

el nostre caminar per Mafate fem nit a îlet à

Poc

Bourse, Grand Place i Marla, passem per

allunyant dels dominis de la Cresta d'Aurere i Les Deux bras.

dibuixa

poc

cordons, monticles,

ens

anem

-4-

Foto: Mireia Martínez

m untanya

Serra de Sant Gervàs

Text: Marta Bellapart

l passat mes de setembre vam

endinsar-nos a la Serra de Sant Gervàs de la mà del Jordi Álvarez, per

descobrir un terreny desconegut per a la majoria de nosaltres, però que ja de bon

Foto: Jordi Pedrol

començament ens va captivar.

Sant Gervàs des de Castellet

El massís es troba dins l’espai Natural de Vall

estels, el respir, la son...

un cap de setmana a aquesta zona, el primer

Alta de Serradell-Terreta-Serra de Sant Gervàs.

Diumenge 11, el Jordi havia previst continuar

que vaig pensar va ser que era resultat de la

La sortida comprenia dos dies de marxa.

l’aventura per aquests indrets i a tal efecte

disbauxa que ens provoca l´estiu, el lleure i

Dissabte dia 10 vam fer una travessa sortint

vàrem pujar a la Collada de Castellet per

unes

des de la població de Torre de Tamurcia fins

recórrer la carena de la Serra de Castellet. Al

amuntegades arreu. En canvi, a pesar d’aquell

quantes

cassoles

relaxadament

al cim anomenat Pala del Teller (1889 m.),

nostre pas va quedar el Pui de LLeràs (1692

primer pensament, hem gaudit de la màgia i

deixant els cotxes passat el poble, a un lloc

m), un dels “100 cims” de la FEEC i punt més

descoberta d’un munt de coses: la natura, la

senyalitzat, i després seguint per una pista i

alt de la ruta. El dia va ser complet, no sols per

geografia i les arrels culturals del nostre

sender/drecera de forta inclinació fins a

la bona companyia sinó per la dinàmica de la

territori, el benestar que desperta un cos

l’ermita de Sant Gervàs. Vam continuar,

ruta, amb ascensió suau fins al cim

treballat per l´esforç físic, la joia que desperten

gairebé al mateix nivell, cap a la dreta de

acompanyats dels còdols al camí, crocus rosats

noves amistats, l’alegria de saber-se viu...

l’ermita per iniciar una pujada directa a la base

rastrejant el subsòl i cap amunt, fulles seques

Sols resta agrair-te, Jordi, la dedicació i

de la serralada. Un cop sota la paret, un fresc

al camí de baixada recordant-nos la sequera

excel·lent planificació al detall de tot el cap de

camí de boixeda ens conduí cap a l’amagat Pas

del any, camins de pedra seca protegint el pas

setmana, que ha fet possible l’èxit rodó de la

del Portús. Endinsar-se al pas és una

dels anys, un cementiri gairebé oblidat...

sortida. Mercès!

experiència intrigant i alegre que ajuda a

Quan el Jordi em va dir que estava preparant

rememorar totes aquelles sensacions ja perdudes i no viscudes, d’altres temps de transhumàncies i contrabans. A láltra banda del Pas ens acull una vegetació més exuberant, però alhora limitada en el seu creixement pels vents del Nord. Pugem cap a l’esquerra, seguit les indicacions del Jordi i d’alguna fita que surt al nostre pas fins al cim. Una vista majestuosa, serena, fresca i plena de pau ens acull acompanyats del vol dels voltors fins al cim. Per si això no fos suficient, ens queda el recorregut de baixada, la conversa amb un pastor solitari i el seu nét també pastoret, el muntar les tendes al bosc cedit pels habitants del poble ressorgit del passat, lÉspluga de Serra, l’exquisit sopar cuinat per lÁna, el batec dels grills penetrant el silenci de la nit, els -5-

m untanya

Serra de Bufadors

Text: David Buils, Foto: Toni Gómez

La Serra de Bufadors

quest setembre decidírem anar a

la bonica Serra de Bufadors. Per allargar una mica l’excursió

acordem fer una mica de volta, sortint del Castell de Montesquiu i baixant cap a la riera de la Solana. Seguim la riera cap a l’est per un camí ombrívol i amb molt de bosc, i passem a la riera dels Ferrers, on abans d’arribar a la pista que va al coll de Beví trobem un molí en ruïnes enmig del bosc de ribera. Encara hi ha un parell de grans moles entre les restes del vell molí, passat el qual recuperem una mica d’alçada i arribem a una pista. Després de travessar-la, pugem pel mig del bosc cap a l’espectacular casa dels Ferrers, on fem un mos abans de remuntar cap a les Tombes per un camí ben espinós. En arribar a una pista agafem un camí que ens porta a un parell de baumes habitades fins no fa gaire temps, les dels Ferrers, amb les parets encara ben senceres. Després de gaudir del paisatge des de les baumes, ens dirigim pel camí més directe

cap al coll de Beví; des d’allà agafem la carena dels Bufadors i mentre gaudim de les vistes a nord i sud, ens dirigim al collet del mateix nom, on trobem els companys del grup de muntanya “baby” que han vingut a fer la volta més curta. Dinem junts. Entrem a l’espectacular tram dels Bufadors, una zona ombrívola i

-6-

encaixada entre parets, que té un aire de bosc encantat que ens envolta mentre explorem l’indret. Sortim a una pista que ja ens acompanyarà de tornada en un tram que encara ens reserva unes precioses vistes de l’entorn, i tornem a la riera de la Solana desprès de passar el coll dels Tres Pals, remuntant cap al castell de Montesquiu.

El Carrer ample Ports de Beseit

Text: David Buils

quest novembre, tot i que els dies ja són curts, hem decidit menar les nostres passes cap als Ports d’Arnes i fer una excursió que no és pas curta, però que val molt la pena. Sortim de l’àrea recreativa de la Franqueta per la pista que va cap a l’est, seguint la llera del barranc del Llorer i aviat trobem un camí que entra a l’esquerra per un altre barranc. Allà trobem una marbrera que ja no està en actiu, però que manté una presència espectacular. Hi passem pel mig i remuntem el riu Sec, que fa honor al seu nom. Pugem directament pel riu, amb una llera pedregosa, tot i que el camí a estones l’abandona per resseguir-lo per la riba. És un camí enmig de la vegetació de la vora del riu, que a voltes ens deixa veure alguna curiosa formació rocosa. Arribem al Carrer Ample, on la roca passa a dominar el paisatge d’una forma majestuosa. Veiem primer els grans pins del Fenassar dalt del seu vessant rocós; tot seguit el barranc s’estreny i en endinsar-nos, ens sembla haver viatjat en un instant a un altre planeta, agrest i inhòspit. La cova de la Rambla ens arrecera del vent i ens ofereix unes originals pintures “rupestres” de factura moderna. Remuntem l’últim tram del Carrer Ample fins a les Rases d’en Maraco, i d’allà ens dirigim cap a la Punta del Bassiol i l’Espina, des d’on podem veure la Serra de Cardó, on farem l’excursió de desembre. Desfem el camí per seguir les Rases cap al sud-oest seguint el GR-7, gaudint de les vistes que ens ofereix la

Foto: Jordi Pedrol

El carrer Ample.

carena a banda i banda. Un grup de cabres ens fan aturar abans d’arribar a una cruïlla, on deixem el GR i agafem un camí que ens mena cap a una pista que ens baixa molt còmodament cap als cotxes.

-7-

Arribant, una altra cabra ens regala la seva silueta retallada en la roca, fent-nos embadocar i donant-nos el comiat; fins la propera, que serà aviat.

Serra de Cardó Text: Toni Gómez

nfilem amb el cotxe l’estreta

carretera que surt de Rasquera cap a Cardó. Avancem amb

compte enmig d’una boira que, a mida que pugem, es fa més espessa. A poc a poc FEEC. Campionat de Catalunya 2016, Escalada la Bauma

Foto: Iván Torres

ens va envaint la tristor, ja que en l’excursió d’avui el més bonic són les vistes, i ni tan sols som capaços de veure

L’escalada esportiva, nou esport olímpic...

més enllà de deu metres. I de sobte, s’obre la llum i el sol ens dóna a la cara. Emergim d’un mar de núvols que cobreix tota la ribera de l’Ebre i veiem davant nostre, imponent sobre una paret vertical, el Santuari de Cardó, o més ben dit, les seves restes. La boira té això,

’escalada esportiva s’inicià als

...A més a més, dintre dels esports

canvia el teu paisatge tan ràpid com et

anys 80 com a alternativa a la

d’hivern, tot fa pensar que l’any 2022,a

canvia l’estat d’ànim.

tradicional.

diferència

Pequín, podrem gaudir d’una nova

Comencem

d’aquesta, no cal fer un llarg recorregut

estrena amb l’esquí de muntanya. Així

resseguint un sender que ens mostra

amb el material a l’esquena per arribar

doncs,

d’Entitats

vestigis de l’època en què aquest indret

a peu de via i cercar les fissures a la roca

Excursionistes de Catalunya, per mitjà

era lloc de recolliment i meditació.

per col·locar-hi els tascons i material de

dels esportistes de primer nivell de les

Travessem un parell d’ermites tot enfilant

seguretat. Això va ser criticat pels

entitats federades, podria ser l’única

el Portell de Cosp, deixem de banda el

escaladors més puritans, partidaris de

federació catalana representada a uns

sender que mena a la Cova Lluminosa i la

l’escalada lliure, sense l’ús de pitons.

jocs olímpics d’estiu i d’hivern.

Roca Foradada (pendents per un altre dia)

Aquest nou esport d’escalada, podríem

En aquest petit i gran país podem

i ens endinsem en un tram de gran

assimilar-la

més

l’escalada

montserratina. Tanmateix, aquest tipus d’escalada, força més acrobàtica, és un bon espectacle de competició, que ja fa una bona colla d’anys que es practica en rocòdroms i altres indrets, formant part d’altres esports de competició i que iniciarà el seu recorregut olímpic a la propera cita de Tòquio l’any 2020, ampliant el reduït nombre d’esports que componen aquest esdeveniment mundial.

Federació

gaudir de la solitud de la navegació i a la vegada en pocs quilometres podem calçar-nos el esquís i sentir el cruixir de les fustes en trepitjar la neu verge del nostre Pirineu. No ni ha cap dubte que els

catalans

sempre

hem

estat

amb

energia

l’excursió,

bellesa: els núvols pugen del Mediterrani colpejant les roques a la nostra alçada, mentre resseguim un petit sender que creua un bosc de teixos, una de les atraccions de la jornada. Aquests parents llunyans dels pins i avets, amb la fusta més dura de tota Catalunya, sovintegen a

enamorats de la nostra terra i una bona

banda i banda com no és habitual de

mostra d’aquest sentiment ha estat

veure, amb troncs que per la seva mida

l’amor a la muntanya i a tot el que

denoten centenars d’anys d’existència.

l’envolta, recorrent els seus senders i

Passem pel refugi lliure de la Font del

assolint el seus cims, bé com a simples

Teix, en bon estat, per la font i per l’arbre

senderistes, excursionistes, pirineistes

que li donen nom i continuem cap a la

o escaladors.

Cova Llòbrega, petit racó amb encant. -8-

m untanya

Foto: Jordi Pedrol

Els Martells

Just passada, girem en direcció sud i el paisatge canvia radicalment. Durant una bona estona ens acompanyaran les argelagues i poca cosa més, conseqüència del terrible incendi del 2012. Busquem ara la carena, que per primer cop avui, ens dóna vistes de la Vall de Cardó. La resseguim una estoneta, però l’abandonem de seguida per baixar primer al bosc de la Cassola del Diable, i una mica més enllà, l’indret anomenat Els Martells, formacions rocoses singulars emmarcades en un paisatge preciós. Tornem a la carena i enfilem de dret el punt més alt de la nostra ruta d’avui, la Creu de Santos, també anomenada Xàquera. Als nostres peus, el Delta de l’Ebre, i envoltantnos, totes les Serres del sud: del Montsant al massís dels Ports, de Tivissa a la Serra de Pàndols, del Montsià a Cavalls... Baixem endinsant-nos en la vall que recull l’aigua que alimentava el balneari i la planta embotelladora. Abans de concloure, una petita visita a l’ermita de la Columna, una oda a l’avorriment dels monjos que no deixa de ser un racó maco i divertit. Acabem l’any excursionista amb bon sabor de boca, desitjant que el que entra ens porti per camins tan bonics com el d’avui. -9-

Foto: Foto: Jordi Jordi Pedrol Pedrol

ElElgrup, el Santuari de Lourdes CEPdavant a Lurdes

El Sobrepuny

egona incursió de l’any a la Serra de Catllaràs, aquest cop per pujar a un dels cims més emblemàtics del Berguedà, el Sobrepuny. El Santuari de Lurda (també de Lourdes) serà el nostre punt de partida. El matí és fred i el cim del Sobrepuny destaca sobre els nostres caps, avisant-nos que tenim un parell d’horetes de pujada constant fins a culminar les seves parets. Com si volguéssim endarrerir l’esforç, comencem a caminar envoltant el Santuari, primer baixant a la cova, després passejant pels senders suaus que l’envolten. Arribats a les Caselles, el barranc del Clot de Manrell ens dóna la benvinguda, ple de vegetació i aigua de la nit passada, encara esperant el raig de sol que l’evapori. Ens endinsem en ell per sender estret, en un llarg ascens on les carrasques i els roures donen pas gradualment als faigs, omplint el terra de fulles roges. Semblem petits gnoms quan voregem un faig monumental per enfilar en direcció sud el vessant nord del Sobrepuny. La màgia de l’entorn s’esvaeix temporalment quan el sender desemboca i es perd en una pista de desembosc, ferida que restarà molt temps oberta en un bosc que

Text: Toni Gómez

no ha fet res per merèixer aquest atac. Ens afanyem a superar-la i tornar a emboscar-nos, ara cercant el Sobrepuny de Baix, que té unes magnífiques vistes vers el buit i per sobre d’aquest, tot el Berguedà. Resseguir la carena una estoneta és l’únic que ens queda per assolir la nostra fita d’avui. El camí de descens és llarg però agradable, a estones per pistes suaus entre faigs, a estones per senders estrets

- 10 -

arrapats a la roca. Les estranyes formacions de Les Agudes ens reben just a l’hora on l’estómac comença a fer-se sentir. Breu descans per menjar i per cercar tresors amagats, per després continuar el descens fins arribar al Saltant de Cal Patzi. S’esbrina a prop el final de l’excursió, ens relaxem i fins i tot algú es remulla els peus abans de deixarnos emportar pel suau pendent del petit corriol, que vorejant el riu ens mena a la Font del Sàlic. Les campanes del Santuari ens donen la benvinguda amb la seva cantarella, posant punt i final a un magnífic dia de tardor.

m untanya

Repte 3.000 Culfreda Bachimala Text: Toni Gómez na tardor no gaire fructífera quant a cims assolits. Al setembre vam decidir visitar la zona de Culfreda-Bachimala, amb 13 tres mils catalogats, on encara no havíem estat. Ara només ens resten les zones de Vignemale i Estats i podrem dir que hem fet un tastet a totes les regions del Pirineu amb tres mils. L’hivern ja havia arribat a les cotes altes i ens vam haver d’enfrontar al fort vent, l’intens fred, la neu i la boira. Des del refugi de Tabernés férem camí cap al Puerto de la Madera, des d’on vam flanquejar per la part francesa fins l’aresta i la Punta Cabalera. Des d’allà, vam fer la cresta dels Culfredes: CulfredaBatoua (3.034), Culfreda Central (3.028) i Culfreda NE (3.032), tota l’estona en un ambient gèlid i amb visibilitat molt reduïda. No vam tenir tanta sort el desembre passat, després de dos mesos de descans per compromisos i vacances. L’intent de culminar Forquetas des d’Àngel Orús va acabar al Collado de Grist, a només 60 metres del cim, on ens va aturar la neu i el fort vent. Ja tenim preparades les dues properes expedicions pel proper gener i quan llegiu aquestes línies, si el temps ens ho permet, potser ja haurem afegit a la llista uns quants 3000 més a la zona de Marboré. Ja sabeu que podeu seguir les nostres aventures al web: www.puigcastellar.cat/repte3000, on trobareu la ressenya detallada de totes les expedicions, fotos, vídeos,tracks i tota l’actualitat del repte 3000 CEP.

- 11 -

Cim de Culfreda

Foto: Jordi Álvarez

Pujant entre el fred i la boira

Foto: Jordi Álvarez

XIè concurs de fotografia de muntanya i natura

Foto: Cèsar Armengod

Alpinistes i Arestes

l passat divendres 16 de desembre es va dur a terme l’acte d’inauguració del XI concurs de fotografia de Muntanya i Natura del C.E.PUIGCASTELLAR. La sala de baix lluïa plena d’art i en pocs moments va acollir a participants i acompanyants. Aviat farà un any, quatre membres de la secció de muntanya del CEP, vam fer un curs amb la fotògrafa professional de natura Marta Bretó. Finalitzada aquesta formació, ens proposararen donar continuïtat al concurs de fotografia que tradicionalment es feia al centre cada dos anys. Ens va fer molta il·lusió prendre el relleu i vam posar fil a l’agulla tot redactant les noves bases, buscant patrocinadors, fent-ne difusió... Com a novetat al concurs d’enguany: la menció especial del CEP. Es tracta d’una nova categoria atorgant reconeixement a l’aportació feta en una activitat de natura organitzada pel CEP. Un cop finalitzada la cerimònia de lliurament de premis vam fer un refrigeri, tot compartint experiències. En Fede Martínez, guanyador d’aquesta onzena edició, ens va explicar que ja va ser el guardonat amb el primer premi quan es va iniciar el concurs ara fa vint anys. Van ser moments de satisfacció per a tots…

Agraïm molt la col·laboració de tots els que heu fet possible aquesta mostra. L’ exposició romandrà oberta fins al dia 31 de gener, podent visitarla de dilluns a dijous de 19 a 21h. Els guanyadors d’aquest XIè CONCURS DE FOTOGRAFIA han estat: 1r premi: categoria general FEDE MARTÍNEZ, amb “Ens mirem” 2n premi: categoria general PERE FONT RUIZ, amb “Remolí” 3r premi: categoria general JOAN YUSTE, amb “Recupera!!” Menció especial del CEP JORDI ÁLVAREZ, amb “Camí dels Tresmils” Accèssits: MARIA LORENZO, amb “Reflexes invertits” JORDI MARTIN, amb “Memòries del pas del temps” XAVIER ESTANY, amb “Circumpolar” CÈSAR ARMENGOD, amb “Alpinistes i arestes” ANTONIO SAEZ, amb “ Àguila Pescadora” LUIS AMARO, amb “Cotó fluix”

- 12 -

Foto: Mariano Pérez

El Jurat i els premiats del XIè Concurs de fotografia

Segona edició del curs de fotografia de muntanya i natura

questa tardor s’ha dut a terme

la segona edició del curs de fotografia de natura al CEP. La

professora, Marta Bretó, fotògrafa professional, ha impartit 6 sessions teòriques i una sortida pràctica a un grup de 4 alumnes amateurs. “Ha estat un curs fantàstic, molt profitós i amè”, ens diu la Laura León, alumna d’aquesta darrera edició. El curs és molt complet, es repassen les tècniques de composició, material necessari i també classes en detall sobre paisatge, flora i fauna.

El grup, 2a edició del curs

Foto: Marta Bretó

El Grup “Muntanya Baby” Si sou pares o mares d’infants petits, si us apassiona la muntanya i esteu preparats per portar les criatures a veure món des de la motxilla, us proposem de formar part del grup de muntanya “baby”. Estem preparant algunes excursions a partir de la primavera, amb recorreguts senzills per fer amb els ganàpies a l’esquena, i també trams perquè els més petits puguin caminar (si en saben). Alhora, descobrirem paratges únics, ideals per encomanar la passió per la muntanya a la generació més jove.

Esperem poder preparar una nova edició per la propera primavera, així que esteu atents al panell d’anuncis i a la web del CEP.

La primera sortida és prevista per a principis del mes d’abril. Resteu atents a la web del CEP i si voleu més informació podeu enviar un correu a cepmuntanya@gmail.com - 13 -

m untanya

Calendari muntanya gener - abril de 2017

gener

febrer

dl dm dc dj dv ds dg

1 2 9 16 23 30

3 4 5 6 7 8 10 11 12 13 14 15 17 18 19 20 21 22 24 25 26 27 28 29

MES

6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28

GENER

31 març

dl dm dc 1 6 7 8 13 14 15 20 21 22 27 28 29

dj 2 9 16 23 30

TIPUS

15/01/2017

Diumenge

29/01/2017

Diumenge

11/02/2017

Dissabte

26/02/2017

Diumenge

abril dv 3 10 17 24 31

ds 4 11 18 25

dg 5 12 19 26

dl dm dc dj dv ds 1 3 4 5 6 7 8 10 11 12 13 14 15 17 18 19 20 21 22 24 25 26 27 28 29

dg 2 9 16 23 30

maig

juny

dl dm dc dj dv ds dg 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

dl dm dc dj dv ds dg 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

DIA

LLOC

FEBRER

MARÇ

11 i 12/03/2017

ABRIL

09/04/2017

Puig de les Borregues Olesa de Senderisme Bonesvalls Pic de Excursió amb esquís/raquetes Nérassol Serra de Senderisme Tivissa

Excursió amb esquís/raquetes

Cap de setmanaCampament d'Hivern Diumenge

Senderisme

PuigmalClotes del Puigmal Graus del Montsant

enders

El GR-2 ja no és un sender fantasma Text: Xavi Padró

n l’últim Butlletí us dèiem que havien aparegut uns senyals del GR-2 al llarg del Riu Besòs. Oficialment aquest tram no existia. Però pocs dies després de sortir el butlletí es va fer oficial que aquest GR, que acabava a Aiguafreda, s’allargaria fins a la

desembocadura del riu, passant per la nostra ciutat. Les circumstàncies han fet que en el decalatge de temps en què vaig detectar els senyals i que la Federació ho va fer oficial, el nou tram d’aquest GR no existia oficialment però si físicament. Per això el vaig anomenar sender

- 14 -

fantasma. Si algú s’ha confós per aquest fet, li demano disculpes. NOTA DE LA REDACCIÓ Posteriorment, el passat 4 de gener varem recórrer el tram colomenc d’aquest GR-2, i vam observar que les marques indicatives (col·locades fa pocs mesos per la FEEC) estan descolorides totalment, segons podeu veure a la fotografia que acompanya aquest escrit. Per tant, han perdut la seua funció. El CEP informarà la FEEC perquè les substitueixi per altres marques mes duradores. Aquest nou GR, es el 2n. que travessa la nostra ciutat, després del GR-92 “Mediterrani”. Ens satisfà que augmenti el nombre de senders arreu, però creiem que seria molt important que es comptés amb el coneixement previ de les entitats excursionistes del territori. Cal saber també quina entitat se’n farà càrrec del manteniment, per tal de resoldre o notificar a la Federació les anomalies com les que hem observat.

El Forn de la

Marta

Servei de granja i cafeteria Pans artesans i especialitats Pastes, pastissos i pa sense gluten . . . Tornem als nostres origens

Avda. Pallaresa, 136 Tel. 93 468 38 79 Santa Coloma de Gramenet - 15 -

C ultura

Debats 2016: Les persones en moviment “Migracions, murs i fronteres” n el cicle de Debats “Persones en

Text: Manel Valls que provenen dels països perifèrics als

Moviment” es va organitzar el

conflictes, territoris amb règims polítics

passat 27 d’octubre el primer,

molt inestables i amb fortes desigualtats

sobre el tema “Migracions, murs i

econòmiques, agreujats amb grans

fronteres”.

dèficits en drets humans.

Vam

comptar

amb

presència d’Eunice Romero, llicenciada

· L’actitud dels estats europeus ha estat

en ciència política, i Maria Dantas,

molt desigual en el tractament dels

graduada en dret. En Manel Valls, com a

refugiats, i la UE incapaç d’articular una

moderador, va exposar la diagnosi prèvia.

proposta comuna, deixant en mans de les

De les intervencions en destaquem el

ONGS l’atenció als refugiats i adoptant

següent:

una actitud molt regressiva, inclosos

· Hauríem de distingir les dues situacions

episodis repressius com els que han

que es donen simultàniament, la dels

portat al tancament de fronteres.

refugiats que fugen de les guerres de

· En aquests moments ens trobem en una

Síria, Irak i Afganistan i els immigrants

situació que dificulta greument la solució

del

conflicte,

comunitaris

perquè no

els

estats

compleixen

compromís d’assumir el que varen aprovar temps enrere sobre les quotes d’acollida dels refugiats, i en especial el greu incompliment de l’estat espanyol. · L’aparició a la UE de grups d’extrema dreta xenòfoba no fa més que agreujar les solucions per als refugiats i està provocant un replegament vergonyant de les polítiques humanitàries

dels

estats membres.

“La Santa Coloma multicultural” Text: Manel Galgo Aspecte de la Biblioteca

J.M. Lacrosta i Belén Alonso centren el debat

l passat 24 de novembre va tenir lloc a la biblioteca del Fondo, la 2ª xerrada-debat sobre la Santa Coloma multicultural, dins del cicle “Persones en moviment” organitzat pel grup Debats 2016. L’acte es va organitzar en base a una fila 0, formada per entitats i persones de la ciutat:

Foto: Bruno Léger

Albert Noguera del C.E. Puigcastellar, Agustí Vinyes de Integramenet, Maria Jesús Zabalza de l’Ass. Colomenca pel diàleg interreligiós, Carme Giménez del Centre d’acollida, i Carme Palma de Salut Pública de l’Ajuntament, que van exposar les seves experiències i opinions sobre el tema, seguit - 16 -

de les intervencions dels assistents. Els temes que es varen tractar van ser els següents: · El territori. Demografia. Evolució de la població 2000-2016. Estructura dels barris. · Convivència. Mediació de conflictes. Valors positius. · Ciutadania, drets i deures. Acolliment. Legalització. Accés a la feina i contractació. · Religions. Tradicions. Moral. · L’educació. Escola. Formació d’adults. · Exclusió i pobresa. Atenció social i voluntariat. · Salut. En el transcurs del debat varen deduir-se les següents conclusions: Tot i la diversitat d’orígens, llengua i costums de la immigració més recent, el nivell de convivència és prou acceptable; l’únic conflicte a ressaltar va ser el relacionat amb la mesquita del Singuerlín; també es va

C ultura · A Catalunya, terra d’acollida, només podem fer accions de denúncia per a la defensa de drets.

La manca de

competències en temes d’immigració i refugiats

extracomunitaris

ens

Visita al Museu del Gas de Sabadell

Text: Dolors Florensa

impedeix que tinguem una actitud d’alerta i ser molt actius en els ajuts a les ONGS que actuen en el territori i, al mateix temps, explicar a l’opinió pública les accions poc humanitàries dels governs dels estats centrals.

Foto: J. Ant. Quintillà destacar un cert distanciament en l’àmbit escolar. Un problema molt preocupant és el de la pobresa i molt especialment l'habitatge. En general els nuclis de nouvinguts viuen aïllats o en guetos. La diferència dels moviments migratoris dels darrers anys del segle XX i l’actual requereixen accions diferents, ara vénen de més lluny amb llengua, costums, hàbits i religions diferents, el que requereix una adaptació de les polítiques públiques d’integració. El procés ara és més complex. És molt important l’acompanyament dels nouvinguts sense oblidar l’increment de la pobresa generada per la crisi. En resum, podem concloure que per abordar tota aquesta problemàtica cal partir del principi que tots els éssers humans som iguals en dignitat i que aquest concepte sigui compartit, majoritàriament, per la ciutadania autòctona.

l dissabte 19 de novembre vàrem visitar el Museu del Gas a Sabadell. La majoria de nosaltres no podíem pas sospitar com seria d’interessant aquesta visita. Vam arribar puntuals i tot just a la porta, ja ens estava esperant el guia que ens aniria explicant la història del descobriment i la utilització del gas des d’èpoques ben llunyanes fins a l’actualitat. Ens va explicar que els xinesos van ser els primers a perforar pous, extreure’n el gas i conduir-lo amb “canonades” de bambú per tal de utilitzar-lo per assecar les roques de sal. També ens va explicar la diferència entre el gas natural (una font d’energia no contaminant) i el gas ciutat o manufacturat, obtingut de la combustió de naftes (i per tant una energia contaminant). Cap a finals dels segle XVII l’ús públic del gas va produir un gran canvi a la vida en les ciutats. Sense la llum dels fanals, la vida ciutadana quedava aturada durant la nit; en canvi, amb els carrers il·luminats

El Grup, davant el Museu del Gas - 17 -

per aquests fanals es van poder fer activitats nocturnes, com anar al teatre, veure espectacles, etc. Naturalment, els avantatges domèstics de poder utilitzar gas, tan sols podien estar a l’abast de les famílies benestants. A les vitrines del museu es troben tota mena d’objectes relacionats amb l’ús i la gestió del gas com a font d’energia: màquines d’escriure i material d’oficina en general, així com fanals, comptadors, estufes, planxes, estris per encendre i apagar els llums, banyeres, etc. Però la visita no hauria estat tant interessant sense l’amable aportació del nostre company Jaume Ciurana, que, com antic treballador de la companyia del gas ens va fer unes puntualitzacions molt oportunes. Gràcies Jaume! Com a cirereta final, vàrem poder gaudir d’unes magnífiques vistes de la ciutat de Sabadell des de la terrassa del Museu. Paga la pena no sols acostar-se al Museu, sinó també poder admirar la part antiga de Sabadell. Els que no vau poder venir, us animo a anar-hi. És molt recomanable!

Foto: Ferran López

C ultura

24ª Vetllada nadalenca del CEP Text: Carme Saro Fotos: Marga Vallverdú

l dia 14 de desembre a les 8 del vespre, tot estava preparat i a punt per començar la Vetllada de Nadal, un esdeveniment ja tradicional i molt esperat per a totes les persones que ens movem a redós del CEP. El grup de Cultura cada cop s’esforça més per fer-nos gaudir de la vetllada i alhora crear un clima de germanor i col·laboració entre els socis, sòcies i entitats que ens aixopluguem al local del carrer Sant Josep. Aquest any en Ferran López, com a conductor de la jornada ens dóna la benvinguda i ens presenta el programa. Comencem amb un homenatge a Caterina Albert (Victor Català) als 50 anys de la seva mort; la Roser Bou ens fa un petit tast de la seva novel·la més coneguda, recitant-nos “Sumant dies” un fragment de Solitud. Un altre record en homenatge al 100 anys de l’estrena dels Pastorets d’en Josep Mª Folch i Torres; aquí, la Conxita ens va fer somriure una estona quan ens va llegir algunes de les “Altres coples”. Com a plat fort, l’elenc d’actors i actrius, Joan, Pepita, Isabel, Elena, components del Grup de Cultura, i Josep, Magda, Colette, membres de l’Aula, amb l’arranjament musical d’en Josep Mª Rosset, ens van fer viure i riure “PASTORETS A CALDERADES”, una petita adaptació de diversos contes de Nadal de Pere Calders. L’escenari es quedà petit i aquest any els actors i actrius es van passejar per tota la sala per endinsarnos així en les reflexions de Sant Josep i dels pastors, en el seu camí cap a Betlem. La part emotiva d’aquesta jornada sempre ve de la mà de la poesia; poetes i rapsodes ens declamen obres pròpies o

alienes, però plenes de sentiment i que ens fan remoure la consciència. La veu la van posar en Robert, la Isabel, en Ferran Saro, la Teresa, la Rosa, en Joan, la Pepita, en Rodolfo i la Carme. No va hi faltar la valuosa participació de l’Orfeó Tanit, que ens va interpretar molt acuradament tres cançons... i per cloure ens van fer cantar a tots i totes plegades una nadala! - 18 -

Com a cloenda les paraules del President, l’Albert Noguera i el pica-pica de ganyips i vi dolç. Una vetllada plena en continguts però ben controlada en els tempos, que se’ns va fer curta. Cal agrair a tothom, la dedicació en temps personal que necessita la preparació d’aquesta diada i esperem en candeletes poder assistir a la pròxima, que serà ja la 25ena!

V ida del Centre

Esmorzar ibèric del CEP

ada diumenge abans de Nadal,

com tots vosaltres sabeu ...o hauríeu de saber, el C.E.P.

celebra un esmorzar al planell de les Alzines. Enguany no podia ser diferent. Així el 18 de desembre, a les 10 del matí, ens vam aplegar a les portes del poblat Ibèric. Lo tio Pep se'n va a Muroooo Però aquest any ha estat una mica diferent dels altres. No pas pel fred que feia, ni per la qualitat de les mongetes o les botifarres... ni tan sols pel cafè o les pastes... el que ha estat diferent es la forma de cocció de les botifarres. Aquest any no ens han deixat fer foc. Tio Pep ! Tot i així l'esmorzar ha estat un èxit. Ha pujat molta gent... el grup de muntanya, el grup infantil, els habituals i d’altres (no els esmento a tots perquè me'n deixaria algun i no voldria que s'enfadés). Després d'atipar-nos com a bacons hi va haver cafetonet, tallat i cafè amb llet. Els grallers ens van amenitzar amb algunes cançons que ens van fer moure el cos ...almenys a alguns de nosaltres! Lo tio Pep se'n va Muroooo. Un cop menjats i beguts (en el bon sentit de la paraula), satisfets i contents d’haver xerrat i compartit aquest matí d’hivern, hem anat recollint les coses i ...avall cap a la nostra ciutat! Tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep, TIO PEP! - 19 -

Text: Xavi Padró Foto: Albert Noguera

V ida del Centre

Escultura de Lluís Hernández

En record de

Text: Marga Dordella Fotos: Joan Yuste

SUSANA DURAN BADIA.

MAYTE RODRIGUEZ ALCUSA

Va morir el passat 21 de desembre als 86

Després d’una llarga malaltia, la Mayte

anys. Sòcia del CEP des de feia molts

ens ha deixat aquest passat 20 de

anys, participava activament en l’Aula de

desembre. Va arribar des de Santa Eulalia

la Gent Gran, on era també una de les

del Campo, un poblet de Terol, per fer de

cantaires de la Coral. De caràcter afable i

mestra a les escoles Numància i Pallaresa.

vital, fins i tot en aquests últims anys, en

Compromesa amb l’educació dels infants,

què la mobilitat li impedia fer moltes

participà des del principi amb el

activitats. Amb el seu marit Ramon

moviment de renovació pedagògica a la

Mateu, va participar en molts dels Aplecs

nostra ciutat, i alhora en els temes socials

Internacionals de la Sardana i els viatges

i de solidaritat més punyents. Sòcia del

del Patronat pro Aplec arreu d’Europa on

CEP, va ser una gran impulsora de moltes

va estrènyer lligams d’amistat.

de les activitats culturals de l’Aula Universitària de la Gent Gran Detall de l’escultura

Descansin en pau

Tornem a ser un butlletí trimestral!

os anys després de fervos arribar el nostre butlletí cada quatre mesos, ens hem decidit a tornar a la periodicitat trimestral. Durant aquest temps hem treballat per fer-lo una mica més agradable de llegir, amb més fotografies que il·lustrin millor uns continguts menys farragosos. Els resultats esperem que siguin satisfactoris per

vosaltres i, tot i així, ens comprometem a seguir millorant la presentació. Evidentment, a la redacció li representa una dedicació més gran, i al conjunt del Centre una major despesa econòmica, però confiem que aquests esforços estiguin compensats amb escreix per millorar en qualitat de continguts i en la vigència dels articles...

- 20 -

L’equip de redacció del butlletí, emperò, és molt reduït i us exhortem a col·laborar-hi, ja sigui en l’agilitat de la tramesa de fotografies i articles, com directament, afegint-vos al nostre equipet. Us convidem a participar-hi, i fem extensiva la petició a totes aquelles persones que esteu interessades o sou estudiants en l’àmbit de la comunicació.

C iutat

l passat 26 de novembre es va inaugurar l’escultura de Lluís Hernández, el primer alcalde de la democràcia a la nostra ciutat. Amb aquesta figura es vol que el record del Lluís resti entre nosaltres i per a les properes generacions. L’escultura s’ha sufragat amb la col·laboració de centenars de veïns i veïnes, entitats associatives (el CEP entre elles), partits polítics i l’Ajuntament. Podem dir que al Lluís l’estimaven moltes persones; era un alcalde molt proper que es preocupava dels problemes de la gent, i molt especialment dels més pobres. Així que el seu bust porta una mica de tots nosaltres. L’escultura ha quedat emplaçada a la sortida del metro de Can Zam, mirant cap al barri de les Oliveres, el barri on va viure en arribar a Santa Coloma. Un lloc amb una simbologia especial per a ell, perquè en aquest mateix indret la policia franquista el va apallissar arran de les manifestacions de reivindicació del barri, al costat del parc de Can Zam, lloc llargament reivindicat per la ciutadania com a parc verd. A l’acte van intervenir Lali Vintró, companya de militància política al PSUC primer i després a Iniciativa per Catalunya Verds, i l’alcaldessa Núria Parlon. El descobriment de l’escultura la va fer una dona gran, veïna del mateix bloc on va viure, i una de les nétes del Lluís. Va ser un acte senzill però emotiu. Tot i que era un dia fred, hi havia caliu. Van ser moltes les entitats que van voler retre homenatge a la figura del Lluís amb la seva participació: les colles de Castellers, Gegants, Dimonis, i l’Orfeó Tanit, que va tancar l’acte.

Inauguració de l’escultura

Flors, títols de participació i una olivera - bonsai

Parlament de Lali Vintró - 21 -

C el obert

Text i fotos: ANC

Audiovisual sobre el Parc de la Serralada de Marina

Alvaro Rodilla, regidor de Medi Ambient, i Cinta Pérez, directora del Parc

l passat 16 de nobvembre es va presentar un audiovisual que dona a conèixer els valors naturals i culturals del parc de la Serralada de Marina. La presentació es va fer a la Biblioteca Central i va anar a

càrrec de la directora del Parc, Cinta Pérez, que va fer un repàs de la història de l'espai natural i del model de conservació que s'hi desenvolupa. L'audiovisual ens transporta, a través de les quatre estacions de l'any, a indrets i

El director del Museu Torre Balldovina es jubila.

l director del Museu Torre Balldovina es jubila. Després de 30 anys exercint el càrrec al Museu municipal, Ramón Sagués es jubila. Des del CEP volem agraïr aquests anys de dedicació a la història i al patrimoni de la ciutat, especialment en la col·laboració entre el Museu i el CEP en relació al jaciment Ibèric del Puig Castellar, on hem treballat plegats i on per sobre dels molts acords i algun puntual desacord, ha primat la voluntat d'entesa per a conservar i promocionar el Poblat Ibèric. - 22 -

racons naturals i espais del patrimoni cultural com boscos, rieres, fonts, ermites, el monestir de Sant Jeroni, o els poblats ibers de les Maleses i el Puig Castellar. Hi apareixen també testimonis de gent que usen i gaudeixen de l'espai o dels que el conserven i en tenen cura, entre ells alguns socis del CEP. El reportatge es pot visionar a la pagina web del parc, al de la Xarxa de parcs naturals de la diputació http://parcs.diba.cat/web/marina, o al canal Youtube. D'altra banda, la nostra entitat va participar en la trobada anual d'entitats que intervenen en el Parc serralada de Marina. La trobada va ser l'1 de desembre a Tiana., amb l'assistència de 17 entitats dels diversos municipis que formen el parc. Entre d'altres aspectes es va parlar de l'aplicació de criteris de bones pràctiques en les activitats que hi porten a terme les entitats. També es va informar de l'estat de conservació dels hàbitats naturals i l'estadística de visitants i activitats que s'hi duen a terme.

C el obert

Descobreix els ibers! Viatge al nostre passat més sorprenent Text: Rafel Trias Fotos: Ferran López El passat 27 de setembre es presentaren les noves propostes turístiques i culturals a l’entorn de la “Ruta dels Ibers”, presentació a la qual la nostra entitat va estar convidada. Aquesta és una iniciativa del Museu d’Arqueologia de Catalunya, per divulgar la gran riquesa patrimonial dels jaciments ibers a Catalunya, millorant-ne la qualitat de la visita. L’edició de noves guies del conjunt dels 17 jaciments dels diferents pobles ibers de què consta aquesta oferta, en anglès i català, facilitaran les visites, adreçades a tots els públics i adaptades als diferents col·lectius (escoles, esplais, grups familiars, etc...). “Escapa’t a la Ruta dels Ibers!” ha estat presentat al nostre Poblat Ibèric pel Director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Sr. Josep Manuel Rueda, amb la participació del Director de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Sr. Alex Susanna, actuant com amfitrions la tinent d’alcaldessa i Regidora de Cultura del nostre Ajuntament, Sra. Petri Jiménez i el Director del Museu, Sr. Ramon Sagués. Sis dels 17 jaciments dels quals es composa la Ruta estaven representats pels alcaldes dels respectius municipis. L’acte va estar força ben cobert pels mitjans periodístics. Al finalitzar la presentació i visita al Poblat, els assistents a l’acte, unes 60 persones, foren obsequiats amb un “piscolabis iber”, de gran qualitat i molt complet. Des de la nostra entitat, esperem que

J. Manuel Rueda amb Alex Susanna, Petri Jiménez i Ramon Sagués

aquesta iniciativa ajudi a impulsar les mancances del nostre Poblat pendents des de fa tants anys, com la constitució del Consorci Ajuntament-IEC-CEP, el manteniment del poblat i el seu entorn, la neteja i reparacions de forma regular i específica, la vigilància i recepció de visites (encara no resolta), acompanyada de la construcció de la caseta de recepció. Pel que fa a la restauració urgent de la

- 23 -

muralla nord, a punt de caure, cal senyalar que el dia 13 del passat octubre, la direcció del Museu Municipal ens informà de l’imminent inici de les obres, amb fons procedents del Museu d’Arqueologia de Catalunya i l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Quan llegiu aquestes línies, confiem que la reparació hagi estat acabada.

S ardanes

Text: Joan Llagostera

Activitats sardanistes Audició pel Correllengua

Audició per la Festa Major d’Hivern

L’audició que hi va haver el 23 d’octubre a la plaça de la Vila es va fer en compensació de la suspesa per Sant Jordi a causa de la pluja i que, amb el mateix programa interpretà la Cobla Premià. La vam integrar dintre dels actes del Correllengua d’enguany i, en aquest cas, el temps fou prou bo com per permetre celebrar-la sense inconvenients.

El darrer dia de l’any, festivitat de Santa Coloma i dins de la Festa Major d’Hivern, la Cobla Contemporània va oferir el programa preparat com sempre pel company Andreu Garcia, amb un aplec de magnífiques composicions (alguna d’elles poc interpretada habitualment) totes de gran qualitat, alegres i balladores. Ens va complaure veure la plaça de la Vila atapeïda per una gran munió de rotllanes de balladors de casa i moltes de sardanistes vinguts de fora, atrets especialment per la singularitat de la programació.

Cursets d’ensenyament: ballem sardanes! També amb motiu del Correllengua durant el mes d’octubre, els dissabtes al matí ha tingut lloc un curset d’aprenentatge que s’havia anunciat a la plaça Montserrat Roig, però que es va fer davant de la Biblioteca de Can Sisteré i després es va traslladar al local del CEP per quedar a resguard del fred que a la intempèrie ja es feia notar. L’èxit va ser tant que els mesos de novembre i desembre es va continuar i seguirem al gener, un cop acabades les festes. Hem d’agrair la col·laboració dels monitors de la Colla Laietans de Barcelona, que amb tant d’encert han portat les classes, de manera que els participants, que han anat a més a mida que avançaven, s´ho han passat d’allò més bé i han après o millorat el que ja sabien. Amb la seva participació a l’esmentada ballada del Correllengua i a la de la Festa Major d’Hivern, el dia de Santa Coloma van fer lluïment de les bones lliçons rebudes. Curset de Sardanes

Foto: J.L

Foto: Joan Llagostera

Assemblea de socis Pro Aplec i Amics de la Sardana Dissabte 3 de desembre es va celebrar l’assemblea de socis, amb la poca assistència a la qual ja estem acostumats i que, confiem en què alguna vegada aquesta tendència es modifiqui i puguem estar

Foto: Joan Llagostera

satisfets de la participació, perquè pensem que seria molt bo poder sentir en directe els

Properes activitats

comentaris, iniciatives i crítiques que ens ajudessin a millorar la nostra tasca. Com d’habitud es van presentar els comptes de l’any, es va fer esment de les activitats desenvolupades i s’avançaren els projectes per l’any 2017. De manera formal es va comunicar l'oficialitat de les dues entitats que han quedat constituïdes per poder continuar treballant amb eficàcia per el gaudi i difusió de la nostra dansa i tot el que estigui relacionat amb la cultura que l’envolta. Festa Major d’hivern

- 24 -

S’ha publicat el programet de mà amb les principals activitats previstes per a enguany, audicions, aplecs, concerts, etc; entre elles destaquem les més properes: el Concert d’Hivern al Teatre Sagarra el 5 de febrer, amb el grup de Gospel MESSENGERS, triomfadors en el programa de TV3 Oh Happy day! i el dinar ball a ca n’Armengol el 26 de febrer. Recordeu de consultar sovint el facebook i la pàgina web del CEP, per estar ben al corrent de tot allò que s’esdevingui. Foto: Mariano Pérez

C ol·lectiu ciutadà

Text: Albert Bellido i Pep Palacio

Notícies del Poblat i el seu entorn CONSOLIDACIÓ DEL MUR PERIMETRAL

Poblat i donarà força i visibilitat a les nostres propostes.

Com ja havíem comentat, les excavacions del 2015 van deixar exposat i greument afectat tot el mur perimetral del nord del Poblat. La nostra insistència per que s’arrangi ha donat resultat i ja ha estat restaurat i consolidat aproximadament el 70% del mur amb fons provinents de la Generalitat. La resta s’acabarà a començaments d’any amb fons del nostre Ajuntament. Ens congratulem i volem ressaltar la bona col·laboració entre totes les parts afectades per la resolució del problema, Ajuntament, Museu, Generalitat i CEP.

2. El Poblat ha de tenir camins definits per a la circulació dels visitants. Ara tothom passa per on vol, el que està provocant l’esfondrament de part dels murs dels habitacles, inclosos els acabats de restaurar. 3. Gairebé un terç dels murs de la vessant sud està totalment arruïnat i és molt urgent la seva consolidació i recuperació. Aquests murs són els més interessants del recinte arqueològic, per la seva bellesa i visibilitat.

El grup de Bruixots del Torrent Foto: ANC

4. Part dels murs restaurats en campanyes anteriors al voltant de la cabana reconstruïda, ja són en mal estat i han de ser novament tractats. 5. És imprescindible instal·lar, a l’entrada del Poblat, un rètol informatiu de les normes a seguir per la seva visita, per garantir-ne el respecte i la conservació. CESSIÓ DE MATERIAL AL MUSEU

Detall de la restauració

Foto: A. B.

Procedent de les excavacions de les sitges ibero-romanes dels carrers Extremadura, Ramon Berenguer, Almogàvers i Castella efectuades als anys 1972 – 1979, s’ha fet cessió al Museu de material arqueològic divers que estava dipositat a casa dels membres que van actuar en aquelles excavacions.

ACTUACIONS PENDENTS Ara, la nostra reclamació a les institucions té diverses vessants, totes elles urgents: 1. Estem a la espera de tancar i signar el conveni amb l’Ajuntament. Ja està redactat el document i falta, tan sols, que l’Institut d’Estudis Catalans hi doni el vist i plau. Si es així, en el ple municipal de gener, el document serà presentat i, esperem, que aprovat. Creiem que això serà un gran pas per a la conservació del

nova jornada de treball, que es va aprofitar per continuar millorant l’entrada del Poblat, tan greument perjudicada per l’incendi de l’estiu del 2015. La feina va ser bona, els col·laboradors pocs.

PROMOCIÓ DEL POBLAT El nostre poblat ha estat inclòs en les noves campanyes de promoció que farà la Generalitat a través del Museu Arqueològic de Catalunya. Això portarà encara més visitants, el que fan més urgents les actuacions formulades anteriorment. JORNADA DE TREBALL El passat 6 de Novembre es va fer una

- 25 -

LA MIRADA FORESTAL L’altre incendi que vam patir el maig del 2015 -sota el mirador del Bosquet de les Escoles-, ens va fer canviar l’orientació de la nostra actuació forestal. Vàrem veure que cal prioritzar el control del combustible, (sobretot argelagues, gatoses i ginesteres, que esclaten en cas de foc) fonamentalment a les parts baixes de la muntanya, arran de la Riera de Can Calvet i cap amunt. Hi hem treballat moltíssim i la feina ha permès que aflori un petit tresor dels nostres ancestres, el vell camí carreter a les antigues vinyes. PLANTACIÓ Just a sobre d’aquest vell camí carreter, el passat 12 de novembre les nenes i nens de “Rialles” i las seves famílies van fer una plantació d’oliveres i garrofers, conjuntament amb nosaltres i es van comprometre a regar-los un cop al mes si no plou. 30 ANYS. El 2017, els Bruixots, compliran 30 anys de feina ininterrompuda. Els resultats són a la vista i tothom en pot gaudir. En parlarem a la propera revista.

O rfeó

Text: Dolors Romero Labrada Fotos: Amàlia Padilla

Festa de celebració del vintè aniversari de l’Orfeó Tanit

’Orfeó Tanit va organitzar un acte de celebració el 16 d’octubre passat, dins dels actes commemoratius del vintè aniversari de la creació d’aquesta entitat, que va tenir lloc a la sala d’actes del Museu Torre Balldovina. Aquest, tenia com a finalitat celebrar l’efemèride amb tots els cantaires que han format part d’aquest cor al llarg de la seva trajectòria i amb els dos directors que han dirigit l’Orfeó en els seus vint anys d’història. La festa es va dividir en tres parts: en la primera, es va projectar un vídeo d’una durada de 20 minuts que repassa la història de l’Orfeó Tanit. A la segona part, es va oferir un concert en què van participar el Cor Ipharadisi, l’Orfeó

Concert de Nadal a Sant Pacià

l’Eco de Catalunya, la Coral de Sant Andreu i l’Orfeó Tanit. Va obrir el concert el Cor Ipharadisi, sota la direcció de l’Arnau Farré, que va interpretar les peces Pastime with good company, atribuïda a Enric VIII d’Anglaterra i Dona, dona de Sholom Secunda. Seguidament, l’Orfeó l’Eco de Catalunya va cantar l’havanera Moments vora la mar i Pirineu de la Cançó d’amor i de guerra de Rafael Martínez Valls. A continuació, la Coral de Sant Andreu va interpretar No hi puc fer res d’Elvis Presley i Escolta-ho en el vent de Bob Dylan. Finalment, l’Orfeó Tanit va interpretar les peces El cavaller enamorat de Joan Manen i New York, New York de Fred Ebb i John Kander. El director Àngel Villagrasa va dirigir les tres corals.

El grup de cantaire i ex-cantaires de l’Orfeó, a la Torre Balldovina

oincidint amb les festes nadalenques,

el 18 de desembre passat, l’Orfeó Tanit

i la Coral de Sant Andreu va oferir un concert de Nadal sota la direcció de l’Àngel Villagrasa a la parròquia de Sant Pacià de Barcelona.

programa

seleccionat

constava de catorze peces de repertori divers, on van predominar temes de contingut nadalenc, cançons de bressol i nadales tradicionals, en les quals s’incloïen les peces com Joia en el món, atribuïda a G.F. Haendel,

desembre

congelat,

harmonitzada per Manuel Oltra, La pastora Caterina, harmonitzada per A. Pérez Moya, o Santa Nit, tradicional. En finalitzar les actuacions, el públic va respondre amb intensos aplaudiments.

Finalment, l’acte es va tancar amb el cant comú de dues peces, Canticorum Iubilo de G.F. Haendel i el Cànon de la Pau de Francis Terral, interpretades per les quatres corals i els antics cantaires de l’Orfeó Tanit que van voler pujar a l’escenari sota la batuta de Jordi Llobet, el primer director musical de l’Orfeó Tanit. Cal indicar que la sala d’actes del Museu Torre Balldovina estava plena de gom a gom i que l’acollida del públic assistent al concert va ser molt càlida i es van rebre intensos aplaudiments. L’acte va cloure a l’exterior del museu amb un aperitiu per a tots els convidats i públic assistent. En definitiva, aquesta celebració va ser un acte emotiu, compartit amb antics cantaires i seguidors de l’Orfeó Tanit.

A l’Auditori de la Torre Balldovina - 26 -

O orfeó

Text: Dolors Romero Labrada

Concert de clausura del 20è Aniversari de l’Orfeó Tanit. Requiem de Mozart

l 26 de novembre de 2016 va tenir lloc al Teatre Josep M. de Sagarra d’aquesta ciutat el concert del Rèquiem de Mozart. Amb aquest concert es van cloure els actes commemoratius del 20è aniversari de l’Orfeó Tanit. El concert es va dividir en dues parts. A la primera part, l’Orfeó Tanit va interpretar del seu repertori diverses peces a cappella, El rossinyol, harmonitzada per A. Pérez Moya, Locus iste d’Anton Bruckner, El cavaller enamorat de Joan Manen, Blue Moon de Richard Rodgers, New York, New York de John Kander i Fred Ebb i Cànon de la Pau de Francis Terral. A la segona part del concert, es va oferir una àmplia selecció de la missa de Rèquiem en Re menor KV 626 de Wolfgang Amadeus

L’Orfeó Tanit ha rebut el premi de la ciutat de Santa Coloma 2016

l 15 de desembre va tenir lloc al Teatre Josep Maria de Sagarra, el lliurament dels guardons corresponents a la XVIII edició dels Premis bianuals Ciutat de Santa Coloma. Entre els premiats, l’Orfeó Tanit va obtenir un guardó en la modalitat B, premi que reconeix l’activitat destacada d’una entitat duta a terme en els darrers dos anys. L’acte de lliurament dels premis va estar presidit per l’alcaldessa Núria Parlon,

Mozart. Obra inacabada del mestre de Salzburg que va finalitzar el seu alumne Franz Xaver Süssmayr. L’Orfeó Tanit, la Coral Madrigalistes de Catalunya i el Cor Exaudi acompanyats de l’orquestra The Ripieno Consort i de quatre solistes dirigits sota la batuta del director Àngel Villagrasa van poder mostrar el seu treball en una de les obres més emblemàtiques del repertori cor-orquestra, fent realitat una de les peces sacres més importants de la història de la música. L’obra interpretada per més de seixantacinc veus i divuit músics es va obrir amb l’Introitus que genera una atmosfera expectant i tensa, posteriorment, es va interpretar Kyrie, Dies irae, Tuba mirum, Rex tremendae, peça potent i d’amplis harmònics, Recordare, Lacrimosa, que expressa una gran emotivitat, Sanctus i Benedictus. El concert es va tancar amb el famós Ave

verum corpus KV618 de W.A. Mozart escrit l’any 1791. El quartet solista estava composat per Mònica Múñoz (soprano), Aranzazu García (contralt), José Ignacio Lagos (tenor) i Vicent de Soomer (baix), els quals van complir en els seus respectius papers, destacant per fer una prestació equilibrada i expressiva a parts iguals. Més de tres-centes cinquanta persones van omplir el Teatre Josep M. de Segarra. La vetllada per l’Orfeó Tanit va ser emotiva, malgrat els nervis inicials per l’estrena d’una obra d’aquesta envergadura i complexitat. L’acollida del públic va ser molt càlida, el públic entregat va oferir intensos aplaudiments i agraïments. En conclusió, aquest concert va ser una fita inoblidable i molt especial per a tots els seus intèrprets i per aquest cor que ha posat així el punt final a la celebració del seu vintè aniversari.

El concert del Requiem de Mozart, a l’Auditori

acompanyada dels membres del jurat cívic. El premi a la nostra entitat el van recollir la Pepi Sánchez, presidenta de l’Orfeó, la Carmeta Ots i el Rafael Trias. La Pepi Sánchez i la Carmeta Ots van ser portantveus del nostre agraïment i van oferir el premi a tots els cantaires que han format part d’aquest cor des dels inicis, als dos directors musicals, Jordi Llobet, el primer, i Àngel Villagrasa, el director actual,

així com a la gent de Santa Coloma que sempre ens han donat suport. L’Orfeó Tanit agraeix aquest guardó, que té un caràcter honorífic i reconeix de manera pública la trajectòria de la nostra coral, que des del seu inici col·labora activament en la vida cultural i social de la ciutat. Així mateix, agraeix al Centre Excursionista Puigcastellar que presentés la candidatura de la nostra entitat als Premis

El grup de premiats, al teatre Josep Mª de Sagarra - 27 -

g rup infantil - Primer trimestre

Aquest curs el GICEP és ple d’energia de l’esplai!

’1 d’octubre, per començar el curs després de les grans colònies d’estiu amb tota aquesta energia, vam fer una sortida d’allò més divertida a la Ruta dels Gallecs, a Mollet del Sortida al Montnegre Vallès. Quedàrem al metro, com sempre, i més tard vam agafar el tren. Durant aquesta sortida vam passar per llocs ben diferents, camins de sorra, un pont, un petit poble, corriols envoltats d’arbres i fins i tot per davant d’un munt d’ovelles! Durant el camí vam anar fent parades per practicar diferents jocs, entre ells els famosos jocs de coneixença. Hi ha molta gent nova per conèixer aquest curs! Finalment, vam dinar a un parc, on més tard vam fer més jocs i fins i tot organitzàrem un Talent Show, millor que els de Telecinco! La segona sortida d’aquest curs va ser el 15 d’octubre, vam fer una excursió a La Plana del Corredor situat al Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Aquesta sortida va ser d’allò més entretinguda, en passar per camins molt aventurers i fins i tot va caldre travessar un petit riu! A més a més, ens vam repartir tots en diferents grups amb l’objectiu d’aconseguir fer-nos una sèrie de fotos durant tota la sortida, amb el que sortia en una llista que els i les monis van preparar. En aquesta famosa llista podíem trobar, per exemple, fer-nos una foto amb un arbre de fulla caduca, un animal… i la més esperada va ser fer-se una foto amb un gamusino! La tercera sortida d’aquest curs va tenir lloc els dies 5 i 6 de novembre. Vam anar de colònies de cap de setmana a la casa Berea, a Font Rubí. Allà, hem pogut gaudir de diverses activitats, jocs, tallers i dinàmiques relacionades amb la Castanyada i la tardor! Ens ho vam passar d’allò més bé! Per començar, quedàrem a la plaça de la Vila i ens va venir a recollir Rubí l’autocar per portar-nos a la casa. Un cop allà, Colònies a Font

Colònies

ubí

de Font R

Ap G

- 28 -

Text: Ana Ferro i Irene Mateu - Fotos: Pablo Rodríguez Regalado

Al Montnegre

Gallecs

g rup infantil

aprofitant que el cap de setmana anterior havia sigut la castanyada, la castanyera ens va venir a visitar! Aquesta, però, en comptes de portar-nos panellets i castanyes, ens va portar una llibreta per poder escriure, dibuixar, etc. tot allò que anem fent a les sortides del GICEP! També vam fer una gimcana pels voltants de la casa per tal d’endinsar-nos en la flora i la natura de la tardor. Fins i tot vam fer tallers de fang, jocs adaptats, i el més emocionant... la nit de Halloween que van preparar els monitors i monitores ! Van ser unes colònies molt emocionants i plenes de sorpreses! La quarta sortida d’aquest primer trimestre va ser el dia 19 de novembre. Celebràrem el Dia Universal dels Drets dels Infants, el DUDI. Vam aprofitar també aquest dia per celebrar el dia de l’amistat, molts de nosaltres vam portar un amic o amiga al GICEP! Per conèixer-nos tots férem diversos jocs de coneixença per trencar una mica el gel! Seguidament, vam dividir-nos en grups de totes les edats i vam haver de gravar un vídeo de 10 minuts sobre els diferents drets dels infants, utilitzant diversos llocs de la ciutat. Va ser un dia molt divertit, creatiu i ple de gent nova al centre excursionista! Per acabar, ens vam retrobar tots els grups a la Plaça de la Vila i vam estar ballant, cantant, jugant, etc. Quin dia del DUDI i l’amistat més xulo!

A Gallecs! - 29 -

ula

Viatge a Donostia

Text: Encarna Lucas Foto: Antonio Enrique

l passat 25 de setembre, un grup de socis de l’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran vam iniciar un viatge de 6 dies en autocar, per Donostia/Sant Sebastià i els seus voltants, tot aprofitant que l’han nominada Capital Europea de la Cultura 2016. La ruta va començar a Pamplona/Iruña, on després de dinar a l’emblemàtic Cafè Restaurant Iruña, un guia oficial ens va anar descobrint la part antiga i la història d’aquella ciutat, tan coneguda per les seves festes; realment molt interessant. Ens vam hostatjar als afores de Donostia, en un encreuament de les vies que travessen el territori, i al dia següent ja viatjàvem cap a la part basca francesa, a Saint Jean de Luz, una població costanera preciosa pel seu enclavament a la badia, el port mariner pintoresc i els carrers de les cases típiques basques, amb els travessers de fusta pintats de colors vius. A la tarda vam fer via cap a una altra població costanera, Hondarribia, ciutat amb un castell i cases senyorials molt ben conservades. Des del promontori on són les edificacions més antigues hi ha una bonica vista sobre la badia, i al costat del port, el barri de La Marina, amb cases dels antics pescadors, que pintades de vius colors formen uns contrastos originals. El dimarts, dia complet a Donostia ciutat; vam visitar el museu de San Telmo, la catedral, els carrers més cèntrics i caminar pel passeig de la platja de La Concha i els carrers de la Parte Vieja, on vam poder fer visites als assortiments dels típics pinxos. El dimecres a Oñati, antic comtat fins el 1845 i on hi ha el Santuari d’Arantzazu, d’estil modern i trencador i que al principi va tenir molts detractors per la seva especial construcció. El paisatge que es divisa és magnífic i el santuari el porta una comunitat de Pares Franciscans. Al poble també hi ha un edifici singular, la

Universitat Sancti Spiritus, que crida l’atenció per l'ornamentació de la façana, farcida d’estàtues i decorats molt treballats. A la tarda, a Azpeitia, on hi ha la Casatorre on va néixer Sant Ignasi de Loiola l’any 1491 i la monumental església al seu costat. Els dos edificis són espectaculars: l’un per la seva antiguitat i l’altre per la majestuositat de l’obra. El fundador de l’ordre dels Jesuïtes està estretament relacionat amb Catalunya per la seva estada a Montserrat i el començament de la seva vida de conversió a Manresa. El dijous vam fer via cap a Gernika. Anomenar aquesta ciutat ja porta a la memòria uns fets terribles, no gaire llunyans, però també és la ciutat on hi ha la Casa de Juntes i al costat el famós Arbre de Gernika, on els lehendakaris hi fan el jurament. El diumenge anterior hi havia hagut eleccions autonòmiques i encara va fer més interessant la visita. Al Museu de la Pau vam endinsar-nos en el patiment d’aquest poble pel terrible bombardeig sofert el 26 d’abril de 1937, en plena Guerra Civil espanyola. Hi ha un extens mostrari de la tragèdia i una reproducció del quadre que Pablo Picasso - 30 -

va pintar, a petició del govern basc, per a l’Exposició Internacional de París l’any 1937, plasmant l’horror d’aquells fets. A la tarda, tornant a Donostia, vam fer un recorregut per la costa, visitant Zumaia, Getaria i Zarautz. Cal destacar les magnífiques cases i esglésies gòtiques dels dos primers i l’enorme platja del tercer. L’arribada de la nit però, no ens va permetre gaudir de la part antiga del poble. A Getaria va néixer Juan Sebastián Elcano, que va ser el primer a fer la volta al món. Ja tornant cap a Santa Coloma ens vam aturar a Leitza, un poble tranquil situat a la zona bascòfona de Nafarroa (Navarra) amb els caserios típics, on en un d’ells es va rodar part de la pel·lícula “8 apellidos vascos”. Més endavant, a la plana, trobàrem Olite/Erriberri, poble important escollit com a seu pels reis de Navarra a la Baixa Edat Mitjana, construint un palau i una església gòtica de façana molt treballada i a l’interior, un espectacular retaule policromat. Uns dies magnífics en un país que té totes les tonalitats del verd, un mar brau i una interessantíssima història de segles.

Serra de Marina

ula

Text:Santiago Lara Foto: Antonio Enrique

de Sant Jeroni a Can Franquesa

l 18 d’octubre vam començar la temporada del curs 2016-2017. Érem deu persones guiades per l’Antonio i per les informacions del Jaume, nadiu del lloc, unes persones molt agradables. Sortint del lloc habitual, anàrem a esmorzar per agafar forces i fer la ruta de Serra de Marina en direcció a Sant Jeroni, en un dia esplèndid i amb vistes a Santa Coloma, Barcelona i Badalona. Vam passar per darrere del Puig Castellar fins a Singuerlín, on vam utilitzar l’ascensor per baixar. Qui no hi hagi anat l'hi recomano, hi ha unes vistes esplèndides. Vam fer dotze quilòmetres en un bon dia i una bona companyia.

PROGRAMACIÓ SEGON TRIMESTRE 2016-2017 AULA UNIVERSITÀRIA DE LA GENT GRAN CLASSES GENER Dia 11: “El pol·len i el seu paper en la natura i en la salut” Professora: Mercè Durfort Dra. en Biologia. Catedràtica de Biologia Cel·lular de la UB. Dia 18: “50 anys del pantà de Sau, una obra cabdal per a Barcelona i Catalunya” Professor: Jaume Font Garolera Doctor en Geografia i Professor a la UB, especialista en anàlisi geogràfica regional. Dia 25: “Malalties rellevants de la boca en la gent gran”, Professor: José López López Professor de medicina oral a la UB. Diplomat en odontologia legal i forense. President de la Societat Espanyola de Gerodontologia (SEGER) FEBRER Dia 1: “Casa, família i herència a la societat catalana”, Professor: Francesc Xavier Roigé Ventura, Professor d’Antropologia Social i Degà de la Facultat de Geografia i Història a la UB. Dia 15: “Efectos de la contaminación urbana sobre nuestra salud”, Professora: Maria del Puy Saiz Doctora en Biologia per la UB. Professora de

Fisiología a la Facultat de Biologia de la UB. Dia 22: “Hatxepsut, de reina a faraó d’Egipte” Professora: Irene Cordón i Solà-Sagalés Doctora en Història Antiga. Membre de la Societat Catalana d’Egiptologia. MARÇ Dia 1: “Els clients del Modernisme” Professor: Jaume Crosas Llicenciat en Història i Història de l’Art per la UB. Catedràtic d’IES. Dia 8: “Si parlem de salut, parlem d’horaris”, Professora: Trinitat Cambras Riu Doctora en Farmàcia per la UB. Professora de Fisiologia a la Facultat de Farmàcia de la UB. Dia 15: ”Consells de seguretat per prevenir robatoris, furts i estafes en l’àmbit quotidià” Conferenciant: Mossos d’Esquadra de Santa Coloma. Dia 22: “Icarus, el desig de volar i com la tecnologia ens ajuda a fer-lo realitat” Professor: Oscar Casas, Doctor en Enginyeria de telecomunicacions per la UPC. Professor d’Instrumentació electrònica, sensors i interfícies i coordinador d’Aviònica d’Enginyeria d’aeronavegació. - 31 -

ABRIL Dia 5: Participació d’alumnes de l’Escola Municipal de Música Can Roig i Torres ALTRES ACTIVITATS CULTURALS PREVISTES

Tertúlia Literària: Gener, 26: “La veu melodiosa”, Montserrat Roig Febrer, 23: “A l’ombra de l’arbre violeta”, Sajar Delihant Març, 30: “Esos cielos”, Bernardo Atxaga Sortides: Febrer: Auditori de Barcelona, concert de la Banda Municipal SARSUELA Març: Visita a la Colònia Güell L’aula camina: Febrer, 28: a determinar Març, 21: a determinar Teatre llegit: Març 2: “Gent d’ara” Abril 6: a determinar Altres: *Dia 8 de febrer: Assemblea ordinària de l’Aula* 29 de març: Assemblea extraordinària de l’Aula *Continuem el TALLER DE PINTURA i els assaigs de la CORAL de l’Aula els dimecres i els dijous, respectivament.

- 32 -

f lora i fauna

L’alfàbrega

’alfàbrega, alfabeguera o alfàbega (ocimum basilicum), de la família de les llamiàcies, és una herba aromàtica anual, encara que hi ha algunes espècies perennes, com l’alfàbrega Africa Blava i la Santa Tailandesa. La varen introduir a la zona mediterrània els botànics que acompanyaven l’expedició de conquesta d’Alexandre de Macedònia (Segle III a.J.C. ). A Itàlia és un signe d’amor, però a l’antiga Grècia representava l’odi, la desgràcia i la pobresa. A la Bètera se’n cultiva una espècie de més de dos metres d’alçada, que s’ofereix a la Verge de l’Assumpció en una festa tradicional, “les alfàbregues”. DESCRIPCIÓ: Les fulles son d’un verd llustrós a l’anvers i una mica més clares a revers, amples, de tres a cinc centímetres de longitud, lleugerament peciolades i oposades, dentades i de textura sedosa. ÚS CULLINARI: S’utilitza per condimentar amanides, vegetals, pastes i salses “pesto”.

Text: Pepi

Combina bé amb l’all, la ceba, el pebre, l’oli d’oliva, les olives negres, l’albergínia i el carbassó. Si es vol condimentar amb altres espècies d’herbes es pot utilitzar julivert, sàlvia, estragó, romaní i anet. L’herba fresca es pot mantenir més temps al frigorífic en un pot amb una mica de sal i cobertes amb oli d’oliva, i al congelador si prèviament s’escalda amb aigua bullent. PROPIETATS MEDICINALS : Digestives (millora la digestió i evita els gasos i flatulències), antiespasmòdiques, tranquil·litzants i estimulants del sistema nerviós. L’oli essencial es pot utilitzar per fregues i massatges per alleujar el dolor reumàtic, però sempre diluir amb un altre oli (ametlles, oliva, etc), ja que és molt potent i irritatiu. L’alfàbrega no és aconsellable per les embarassades.

Anguila Anguilla anguilla Castellà: Anguila

’anguila és una de les cinc espècies de peixos autòctones del riu Besòs, on va retornar a partir de l’any 2000 amb la millora de la qualitat de l’aigua. Des d’aleshores s’hi han establert i ja es veuen individus de diferents edats i mides, com es constata en les sessions de pesca científica que fa periòdicament el centre Ecometròpoli i els biòlegs del Parc Fluvial del Besòs. És un peix de silueta inconfusible per la semblança a les serps. Pot assolir una longitud de fins a 150cm. Segons la mida reben diferents denominacions: anguila (més de 35 cm), anguló (entre 10 i 35 cm) i angula (de menys de 10 cm. Les aletes dorsal, caudal i anal estan unides formant una de sola. Té la pell recoberta d’una mucosa i és de color variable, amb

Text: ANC tons foscos al dors i més clars al ventre. Es un a n i m a l depredador i carronyaire. És un peix migratori i els exemplars sexualment madurs migren al mar dels Sargassos, a l’oceà Atlàntic, on s’hi reproduiran. Les larves que surtin dels ous tornaran a Europa, empeses pels corrents. Quan arribin, convertides ja en angules, remuntaran els rius. Fins i tot poden sortir de l’aigua i arrossegar-se com serps per superar obstacles o passar el primer hivern enterrades en el fang. El cicle es tancarà quan creixin i - 33 -

esdevinguin platejades.

novament

anguiles

L’angula és un peix blau que havia estat molt present en la gastronomia popular, en els arrossos, etc... L’excés en la pesca, la construcció de preses que dificulten el cicle reproductor i la contaminació son factors que han fet que l’espècie hagi davallat molt.

m irador Davant el bust de Lluís Hernández Els Amics i Amigues de Lluís Hernàndez ho han aconseguit: fer visible el seu record amb un bust erigit entre Can Zam i Les Oliveres, el territori d’acció del lluitador veïnal i capellà roig. A l’homenatge hi va haver presència institucional però la figura del Lluís va estar sobretot voltada de família, d’amics, de veïns i de companys de mil batalles. Davant aquesta efígie es fa quasi impossible no rememorar un altre homenatge que Lluís protagonitzà al teatre Sagarra com a primer alcalde de la democràcia. Era la primavera del 2001. Temps complicats per a un Lluís ja fora de la primera línia política. En canvi, els dos mandataris que l’acompanyaven vivien una daurada plenitud: Manuela de Madre, alcaldessa ascendent i carismàtica en un partit que guanyava enormes quotes de poder, i Jordi Pujol, líder amb pes propi més enllà de Catalunya i cap d’una coalició que obtingué durant vint anys la presidència de la Generalitat. Aquest matí hivernal, encara que sigui fugaçment, vénen al pensament els inesperats tombs de la vida, del destí... i de la política i de la història.

El mestre de Bayona Entrevisten per televisió a Juan Antonio Bayona, el director de cine del moment, per la seva pel·lícula Un monstruo viene a verme. Hi intercalen escenes de la seva vida, la d’un nano de Nou Barris dels 7080. Com va començar a fer cine?, li pregunten. Amb una caixeta de fusta de puros s’havia fet una càmera, com Joan Guerrero a Tarifa amb “La caja de cerillas” com a màquina de retratar. Però al darrera hi havia un mestre, un mestre d’escola. Era Luis Rey- històric del Lluís Millet-, i Luis Rey conservava la caixeta amb què aquell nen havia començat a fer pel·lícules. Bayona explica que Luis introduïa el cine a les aules, que ha estat premiat per aquesta tasca, i com allò el va influir. Com Albert Camus, dedicantli el discurs de recepció del Nobel al seu

Agustina Rico mestre d’Algèria. Com els alumnes de Montcada de Jon Antxústegi-Etxearte, recentment traspassat, que han posat el seu nom a l’hort que cultivava amb els nanos. Preciosa paràbola del bon mestre sembrador.

Salvador Bacardit deixa Santa Coloma Al novembre, el rector de l’Església Major, Salvador Bacardit, va ser traslladat a Sarrià. Ha estat substituït pel rector de la parròquia de Sant Miquel del Singuerlín, Miquel Àngel Pérez. Portava dinou anys a la ciutat i des d’aquí coordinava les tasques de Càrites del Barcelonès Nord com a delegat episcopal. La seva tasca, i un informe demolidor sobre el panorama de la pobresa, li valgué un semàfor verd a La Vanguardia amb què es valorava sobre la seva persona la tasca de tota una enorme organització i la feina dels professionals i voluntaris que hi treballen. En aquesta època, la tasca del capellà continua sent molt necessària, més enllà del vessant religiós. Com en altres temps, cal treballar la integració i la cohesió, ara amb nous fidels i amb nous capellans provinents d’altres països. Els canvis sempre són difícils; per qui se’n va, per qui substitueix i per als veterans de la comunitat, que van veure declivi i mort de Salvador Cabré i anys enrere la marxa d’un altre rector carismàtic, mossèn Galbany.

Escriptors, músics i llengua Fa temps que el poeta Jordi Valls reivindica aferrissadament i amb documentats articles, l’existència, l’obra -i el valor d’aquesta- dels literats del Barcelonès Nord, i específicament, de Santa Coloma. I tant que n’hi ha, i molta activitat, tot i que ACOLITE va plegar. A grosso modo, diria que la poesia és conreada en català i en castellà mentre que en prosa guanya el castellà per golejada. Només cal donar un cop d’ull a - 34 -

les novetats locals del passat Sant Jordi, a les obres juvenils que es presenten espontàniament als concursos escolars i a les obres publicades els darrers mesos. A excepció dels llibres per a infants, on quasi totes les novetats són en català. Passa el mateix entre els grups i els solistes musicals locals. Hi ha una gran florida de músics, alguns amb notable projecció, sobretot de fusió amb arrel flamenca. Són joves amb més estudis que generacions anteriors, amb més bagatge; si cal, canten en anglès amb naturalitat però pocs fan un tema en català. I l’han estudiat, i n’han llegit llibres, i el parlen, però...

Premis Santa Coloma Entre els premiats d’enguany, Dora, la tenaç llibretera de Carrer Major, sempre al peu del canó, promocionant el llibre i la cultura més enllà del que marca el guió estricte. Tanit, amor al cant coral, tenacitat i ambició. Té molt de mèrit que un grup popular, amb molts cantaires “que no saben de lletra (musical)” s’atreveixi amb el rèquiem de Mozart, amb orquestra i solistes, per molt reforç que els acompanyi. Menció d’especial significat a dos batlles històrics, Celestí Boada i Lluís Hernàndez. I premi a tota una vida de feina colomenca a Jaume P. Sayrach. No és amant de premis, però per fi la ciutat fa un reconeixement a l’home que ha estat un exemple incansable de compromís profund amb la ciutat en diferents vessants. Però ell, hi vol veure reconeguda la tasca col·lectiva, el valor de les persones amb qui ha treballat en els diferents projectes en què ha estat al llarg de la vida: les comunitats cristianes de base i la JOC, Grama, el centre social Amigos del Fondo, l’Associació de Veïns, el Pla Popular amb Xavier Valls, L’Heura, el Club de Debats, Fòrum-Grama, l’Associació Amics i Amigues del Fondo i un etcètera que encara no ha acabat. Per això ha acceptat el guardó.

a genda

La foto retrobada

PROPERES ACTIVITATS Octubre ‐ desembre 2016 GENER Dimecres 25: Secció de Cultura: Xerrada “600 anys del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra”, al CEP, 20:00 h. Dissabte 28: Assemblea anual de socis del CEP. 20:00 h. - Grup Infantil: Sortida matinal Diumenge 29: Secció de Cultura: dins els actes de celebració del 600 aniversari del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra: visita matinal guiada a monestir i horts., 11:30 h

febrer Imatge del conjunt del Sanatori Antituberculós de l'Esperit Sant durant els anys 30 en que ja estaven finalitzats els tres edificis del complex sanitari . El primer que es va construir va ser el Pavelló de Dones (a l'esquerra de la fotografia) l'any 1917 , sota l'impuls de Mossèn Josep Pons i Rabadà. Al cim del Puigfred s'hi va construir als anys 20 el pavelló d'Homes ( obra de l'arquitecte Josep Alemany), i més endavant entre els dos edificis el convent de monges. Enguany es celebra el centenari d'aquest patrimoni colomenc. Estació Meteorològica del Centre Excursionista Puigcastellar 233 A Conca del Besòs - Plaça de la Vila - Santa Coloma de Gramenet

Segon Quadrimestre 2016

Setembre Octubre Novembre Desembre

36’2º dia 4 29’2º dia 2 22’3º dia 5 15º dia 16

15’4º dia 15 11’9º dia 15 6’5º dia 16 3’4º dia 30

màximes 31’9º mínimes 19’3º

màximes 22’6º mínimes 15’4º

màximes 16’6º mínimes 14’6º màximes 13’3º mínimes 6’7º

Total litres

Setembre

39’9 litres

Octubre

141’4 litres

Novembre

39’4 litres

Desembre

14’6 litres

Dissabte 18: Grup infantil, excursió Diumenge 26: Patronat i Amics de la Sardana: Dinar – ball a Ca n’Armengol, amb el Duet Dominó. 14:00 h

Diumenge 5: Patronat i Amics de la Sardana: Audició del Dia de la Dona, amb la Cobla Ciutat de Girona. Plaça de la Vila. 12:00 h.

Dissabte 18: Trobada general d’esplais.

abril

Dissabte 8: Patronat i Amics de la Sardana: Sotmetiment del Drac. Plaça Pau Casals, tarda - nit.

RESUM

Dies de pluja

Diumenge 5: Patronat i Amics de la Sardana: Concert d’hivern al Teatre Sagarra. 19:00 h

Dissabte 4: Grup Infantil: Excursió

Mitjanes

Mínima

Del 6 al 11: GRUP de Joves del CEP: Setmana del Cigró

marc

TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMES Màxima

Dissabte 4: Orfeó Tanit: Concert d’hivern a l’Església Major de Santa Coloma. 18:00 h.

Diumenge 23: Patronat i Amics de la Sardana: Audició amb la Cobla Premià, a la Plaça de la Vila. 19:00 h.

EN PREPARACIo: Total dies pluja: 20 Total quadrimestre: 236’3 l.

Web del CEP:

www.puigcastellar.cat - 35 -

• Orfeó Tanit: Concert “Cançons del Nord”, de Josep Pascual, a l’Auditori Municipal de Música • Secció de Cultura: Visita matinal guiada a la vinya d’en Sabaté.

portada_contra124_Maquetación 1 17/02/2015 11:35 Página 1

BUTLLETÍ NÚM 130 · 1er Trimestre 2017 · HIVERN · SANTA COLOMA DE GRAMENET