portada_contra123_Maquetación 1 31/10/2014 12:58 Página 1
Centre Excursionista
Butlletí núm 123 - Tercer Quadrimestre de 201 Santa Coloma de Gramenet
36
e
sumari Editorial 3 Ruta “Refugis del Torb” 4-5 Campament d’estiu a la vall de Llauset 6-7 Ascenció al Pedraforca 8-9 El pic Feixant, el gegant oblidat 10 Pic de l’Infern 11 Del Santuari de Queralt al de Corbera 12-13 Xè Concurs Pere Alsina de fotografia 13 Cicle de Debats 2014 14 Un passeig per Vallvidrera 15 Josep Guinovart a Can Sisteré 16 Orilla Sur, poemari de Mateo Rello 16 El mirador del Bosquet de les Escoles 17 Aus migratòries per la Serra de Marina18-19 12è curs de l’Aula per a la Gent Gran 20 Exposició de pintura de l’Aula 21 Colònies al Mas Suró 22-23 El Parc de Can Zam 24 No a la MAT 25 Sortida a Ivars d’Urgell 26-27 Ens han deixat tres socis 28 Reparacions a la seu de l’entitat 29 Diada Nacional 2014 30 Notes del Poblat Ibèric 30 La Colmena estrena nova seu 31 Sopar a la fresca 32 Concert de l’Orfeó Tànit 33 Record sardanístic 34 60è Aplec de la sardana 35 Flora i fauna 37 Mirador 38 Properes activitats 39 Portada: Valle de Linza. Pirineu Aragonés Autor: Ferran López Nota: El CEP no comparteix necessàriament les opinions exposades per aquells que signen els articles d'aquest butlletí.
BUTLLETÍ núm. 123 Centre Excursionista Puigcastellar Dipòsit Legal: B-33928-94 Impressió i composició: Impremta Varela Disseny i maquetació: Quim Varela Fotolits: Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Direcció: Ferran López Roldán Equip de redacció: Agnès Olivés Albert Noguera Xavi Padró Rut Solés Agustina Rico Seu local: C/ Sant Josep, 20 08922 Santa Coloma de Gramenet
Tel. 93 385 99 41 A/e:puigcastellar@puigcastellar.cat
www.puigcastellar.cat
ditorial
En un país normal, ha de ser normal votar ns està tocant viure uns moments transcendentals pel futur del país. El CEP, amb socis de diverses ideologies, i tot i que és una entitat apolítica, les seves arrels (com la de l’excursionisme català des dels inicis) van lligades a millorar el progrés, el benestar i la igualtat d’oportunitats de tota la ciutadania, i de reforçar la cultura pròpia i la identitat col·lectiva. Per això la nostra entitat ja es va adherir fa més de trenta anys a l’Assemblea de Catalunya i al Congrés de Cultura Catalana, quan a Santa Coloma la lluita contra el franquisme i per la democràcia s’associava també a la lluita per les llibertats nacionals de Catalunya. D’altra banda, ja a la transició, Santa Coloma fou una de les primeres poblacions on s’impulsà la immersió lingüística a les escoles. Primer als anys 70-80 a escoles públiques i privades amb l’impuls de mossèn Salvador Cabré i l’Òmnium, i als 80 amb la demanda de pares, mestres i l’Ajuntament perquè la Generalitat instaurés la immersió lingüística a la ciutat. En reconeixement, el manifest que en defensa de la immersió a l’escola que l’any 2013 va impulsar Òmnium Cultural, es va anomenar «Declaració de Santa Coloma». En els darrers anys s’han anat succeint episodis que han anat augmentant la desafecció política i la recerca de noves vies. Exemples d’incomprensió cap al fet català els trobem en el procés de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya iniciat pel Parlament l’any 2005, votat en referèndum, que va ser mutilat en una clara limitació d’evolució democràtica de la voluntat col·lectiva del poble català dins l’estat espanyol. També s’han anat succeint lleis que laminen l’autogovern o d’altres que intenten simplement arraconar la llengua catalana. Davant d’aquesta situació, moltíssimes persones a Catalunya han manifestat el seu desig que el poble de Catalunya pugui decidir lliurement el seu futur, mitjançant la convocatòria d’una consulta democràtica.
E
El Centre Excursionista Puigcastellar va decidir en la passada Junta adherir-se al Manifest colomenc pel dret a decidir, i que el nostre ajuntament va recolzar en un ple a l’abril de 2013 i que es resumeix en els següents punts: · Donar suport al punt primer del Pacte internacional dels drets civils i polítics de l’ONU, que diu: «Tots els pobles tenen el dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament econòmic, social i cultural». · Donar suport al Parlament de Catalunya en la celebració d’un referèndum o consulta, utilitzant tots els marcs legals existents, en el qual el poble de Catalunya exercim el dret a decidir el nostre futur polític col·lectiu. Però tot i aquest posicionament, en el ple realitzat el 29 de setembre de 2014, l’Ajuntament colomenc, un any després, havia de tornar a posicionar-se si donava suport a la consulta popular del proper 9 de novembre, una moció que ja ha estat recolzada pel 96 % dels ajuntaments catalans. Però malauradament i de manera inesperada, no ha estat el cas de l’Ajuntament de Santa Coloma, que ha estat dels pocs que ho ha refusat, amb els vots contraris del PSC, PP i PxC. La nostra ciutat no pot quedar al marge de la normalitat que demana la majoria de la ciutadania catalana que està d’acord en ser consultada. Es tracta, doncs, de donar veu al poble i que cadascú decideixi i pugui votar si està d’acord amb una Catalunya independent, o bé no ho està, o si prefereix un encaix en un estat federal o continuar com ara… Des de la junta del CEP creiem que el dret a decidir és un dret fonamental, i convida els seus associats a participar en la consulta d’aquesta tardor sobre el futur de Catalunya amb el vot que cadascú cregui convenient. Ha de guanyar la democràcia, i la decisió està de cadascun de nosaltres per decidir el futur col·lectiu. 3
m
untanya
Ruta «Refugis del Torb» Text: Ramon Jordan Fotos: Ferran López
Cim del Canigó, 2.784 m.
4
nguany el grup de «muntavis del
vent que bufa per aquestes contrades.
CEP», un any més grans però no
són el Carros de Foc, els Estels del Sud,
La ruta permet dues variants: la normal i
pas més vells, hem tornat a
E
muntanyencs de tota Europa com ja ho o el GR 20 de l’illa de Còrsega.
la d’altitud; aquesta darrera inclou la
sentir el crit del Pirineu… Potser no amb
Cal destacar que el seu recorregut per
possibilitat de fer alguns cims propers.
la força de quan teníem divuit anys, però
les comarques pirinenques del Ripollès,
Nosaltres triem la segona, que ens
sí amb la serenor que marca ara el
el
–terres
permet, a mesura que guanyen alçada,
nostre pausat pas. Aquest estiu, del 26
separades des del Tractat dels Pirineus
sentir la remor de les aigües verges, amb
de juny al 3 de juliol, ens apleguem en
de l’any 1659–, se’ns mostra com una
els seus brolladors d’aigües tan fredes
Manel Galgo, en Ferran López, en Rafa
sola unitat paisatgística. No vull pas
que et duen el pensament a les grans
Lorenzo, l’Isidro Jiménez i jo per fer el
detallar-vos pas a pas la ruta, o
cavitats que amaga el subsòl del nostre
recorregut que du el nom de «Refugis del
descriure’n cadascuna de les jornades,
Pirineu. Al llarg de tot el recorregut
Torb». Com que només és el tercer estiu
sinó tan sols deixar constància al nostre
pirinenc
que els refugis que el formen el van
modest butlletí d’una activitat més de la
sensacions que afloren a la nostra pell tal
dissenyar, encara és poc conegut, i per
Secció de Muntanya. Tal vegada, si esteu
com els intensos i variats colors de les
tant alguns trams gairebé es fan en
interessats en aquesta travessa, la
flors d’alta muntanya.
solitari. Caldrà esperar tres anys més per
podeu cercar via internet a la web dels
S’ha de tenir una mínima preparació
tal que la difusió pels mitjans actuals el
Refugis del Torb. El nom de la ruta ha
física i mental per completar tot el
facin tant conegut i recorregut pels
estat batejat així pel conegut i turbulent
recorregut, d’uns vuit dies, en especial si
Vallespir
i
el
Conflent
hem
sentit,
de
nou,
les
m
untanya
vols fer alguns del cims propers a la ruta.
acumulat és d’uns 7.280 metres, sense
de
Nosaltres varem coronar el Gra de Fajol,
comptar els cims esmentats. Arribem el
comptant des del cim del Canigó.
de 2.708 metres, la Collada Verda (2.403
primer dia a Núria, punt que hem triat per
Sort que en arribar a Pi, el nostre «equip
m), el Canigó (2.774 m), el Nou Creus
l’inici del nostre recorregut, amb una forta
motoritzat», instal·lat a l’esmentada gite,
(2.799 m), i per no baixar tan aviat al
pluja i pedregada, si bé, tal com
format per en Salvador Valent i l’Helios
cremallera de Núria, el darrer dia encara
anunciaven a la méteo, el dia següent
Chavarria, ens trasllada en dos torns a
vam
el
seria bo. En iniciar l’aventura d’enguany,
Mantet,
Torreneules (2.713 m) i el Pic de l’Àliga
la nostra mirada veu fondre’s la brillantor
quilometres
(2.422 m).
dels darrers estels, mentre les flors dels
suposat la darrera ganivetada de la
L’entramat d’arrels de molts del senders
vorals
jornada.
que recorren els magnífics boscos,
s’emmirallen en l’albada. De Coma de
Us
formen una teranyina entre els bedolls,
Vaca saltem a Ulldeter… La netedat de
travessa.
avets i altres plantes de prat alpí, i
l’atmosfera després de la pluja ressalta la
quilòmetres de paisatges magnífics, de
s’endinsen a la mare terra per alimentar-
lluentor de l’herba verda i el blau del cel,
muntanyes i llacs imponents, cels
se i sobreviure, com l’ésser humà que
que contrasten amb les siluetes de les
resplendents i grans horitzons que
s’aferra a la vida sense conèixer el seu
muntanyes, com dibuixades amb la més
arriben a tocar el mar, isards sobre les
esdevenir ni el seu punt i final. Trobem
fina punta de llapis.
carenes, marmotes als prats, truites
trams amb tanta varietat de marques de
Caldria destacar la jornada en què, des
saltant les aigües braves i transparents…
diferents colors que fins i tot ens fan mal
del refugi francès de Marialles, intentem
tot un gaudi de la natura en estat pur.
a la vista (al marge dels trams del GR11)
pujar al Canigó, però la pluja de bon matí
a aquells que som addictes a les
ens fa tornar enrere i hem de planificar la
I bé, quan llegiu aquest article restarà
clàssiques fites de pedres tan conegudes
doble jornada que ens espera l’endemà
una mica més de mig any per a les
pels pastors, i que sols trobem en trams
(la méteo anuncia millora): fer el cim del
properes vacances… i ja hi anem
curts.
Canigó i baixar seguidament fins la gite
pensant!
Completem les jornades en set o vuit
d’étape del poblet francès de Mantet. En
mantenir-nos en forma amb altres
hores, tenint en compte que el desnivell
total unes dotze hores, amb un desnivell
excursions.
acomiadar-nos
tot
pujant
del
Camí
dels
Enginyers
baixada
d’un
dos
estalviant-nos finals,
recomanem Podreu
mil
els
que
Mentrestant
dotze
haguessin
vivament fruir
metres,
aquesta
d’uns
120
procurarem
El Gendarme vigila la “xemeneia” sota el cim del Canigó 5
m
untanya
Campament d’estiu a la vall de Llauset Text: David Buils Fotos: Jordi Pedrol
Estany de Llauset, 2.135 m.
l primer cap de setmana de juliol
lloc arrecerat. Voltem l’estany per la
sense haver de plantar les tendes.
ens
l’Alta
banda nord, les muntanyes s’aixequen
Seguim pujant i efectivament, al mig d’un
E
6
dirigim
cap
a
Ribagorça per intentar el Pic de
altes al nostre voltant, amb encara
camp d’ortigues hi ha una cabana del
Vallibierna. A mig matí arribem a l’estany
algunes congestes de neu més amunt. El
parc. Comprovem que és buida i que hi
de Llauset, la pista que hi porta és
camí volta el llac per un camí ben definit,
cabem tots. Mengem alguna cosa mentre
espectacular, està asfaltada, però les
però que passa en alguns punts per
unes marmotes juguen en unes roques
proteccions per no sortir de la carretera
tartera.
properes. Anem a fer un volt i observar el
estan esclafades per les roques i el pes
Arribats a l’altre extrem de l’estany,
camí per on pujarem l’endemà.
de la neu durant l’hivern, un últim túnel
remuntem només una mica la vall de
Continuem remuntant el riu del Cap de
que ens transporta a temps passats, ens
Llauset i girem cap al nord per seguir el
Llauset. Al davant tenim el Cap de
porta fins a l’aparcament de l’estany. Allà
riu del cap de Llauset, allà ens trobem un
Llauset, mentre anem voltant el pic de la
veiem que als cartells del parc posa que
caminant que ens informa que més
Solana de Llauset, un cim amb una
no es pot acampar. Tot i així, ens dirigim
amunt hi ha una cabana relativament
forma cònica molt marcada. Una mica
amunt amb la intenció de trobar algun
nova que ens permetrà aixoplugar-nos
més amunt veiem una gran estructura de
m
untanya
ciment en construcció, suposem que un
saludem i esperem l’hora de sopar
núvols desapareixen i surt un sol radiant.
nou refugi guardat per a aquesta zona
observant les marmotes i els isards.
Tot
del parc. Arribem a la bifurcació del GR-
Dormo com una soca, i tot i que faig
s’entreveu algun núvol de tant en tant.
11, per una banda va cap al coll de
vàries voltes, molt millor que a la tenda.
Decidim
Vallibierna, camí que agafarem el
Pel que diuen ha fet molt de vent, han
Vallibierna per al menys tenir una
diumenge, avui seguim la variant que
caigut motxilles, moviments d’entrades i
panoràmica
ens porta a l’estany del Cap de Llauset,
sortides. No hi ha res com estar faltat de
Ràpidament el camí travessa una
que es troba encara parcialment gelat.
son per no assabentar-te de res. Una nit
Tot el paisatge es verd i rocós, amb
realment reparadora.
trossos de neu. Ja som a l’estany de Cap
El diumenge s’aixeca una mica núvol.
de Llauset i des d’aquí tenim una bona
Pugem cap a la Coma Arnau i passem
vista de la gent que segueix baixant del
els estanys Xelat i Redó, en aquest últim
Vallibierna per la vall de davant.
ens agafa en una paret de roca i herba la
L’espectacle és fabulós. Baixem cap a la
pluja que amenaçava. Mentre mirem per
nostra cabana fent drecera pel refugi en
on pujar i què fer, comença a pedregar, la
Desfem el trencacames i la congesta i
construcció i veient les obres. Un cop
previsió de l’arribada d’un front al migdia
tornem cap al refugi, on recollim i tornem
allà, veiem en Joan que baixa del
i el precari de la nostra posició ens fa
al cotxe pel camí del dia anterior. Un
Vallibierna amb tot un grup de gent. Ens
retrocedir fins al GR que porta al coll. Els
entorn espectacular per tornar-hi.
i
que
darrere
les
apropar-nos
del
al
muntanyes
coll
vessant
del
nord.
congesta de neu que hi ha al fons de la vall i es converteix en un caos de roques trencacames. Finalment allà arribem al coll i veiem, entre d’altres cims, el Tempestades, a part d’uns núvols que ara avancen ràpid.
Estany gelat “Cap de Llauset”, 2.450 m. 7
m
untanya
Ascensió al cim del Pedraforca (2.506 m) Text i fotos: Noa Galgo i Marc Galgo
Cim del Pedraforca. Pollegó superior
ola, em dic Noa Galgo i tinc 8
té molta experiència, em va dir que ja
inestable. I la veritat és que ho vam
anys. Aquest estiu m’he afegit a
estava preparada i que només calia
encertar
les excursions que el meu avi
vigilar amb les pedres, sobretot quan
acompanyar tot el dia.
Manel fa amb els meus germans Pau i
pugéssim per la Canal del Verdet i a la
Pel matí vam quedar ben d’hora amb uns
Nil, i el meu pare Marc.
baixada per la tartera.
amics al mirador de Saldes i l’excursió la
Ja fa alguns anys que sento parlar als
Fins ara les excursions les feien els
vam començar poc abans de les 8 del
meus germans de muntanyes com el
meus germans, el papa i l’avi. Aquesta
matí. La primera part de l’excursió era
Matagalls,
H
8
Montserrat,
el
perquè
el
sol
ens
va
Puigmal,
vegada, però, també s’hi va afegir la
molt bonica perquè després de passar
l’Aneto, la Pica d’Estats, el Pedraforca, la
meva mare, que també està en bona
pel refugi Lluís Estasen vam travessar un
Gallina Pelada, el Canigó… i jo tenia
forma física.
bosc tot ple de pins fins arribar al principi
ganes de començar algun dia. Fins ara
El cim del Pedraforca el vam fer el
de la pujada cap al coll. Primer de tot,
havia fet el Puigsacalm, però ara ja
dimarts dia 26 d’agost, ja que les
però, vam esmorzar una mica per agafar
tocava fer alguna cosa més alta.
condicions
força, perquè a continuació venia la part
El meu avi, que és un gran muntanyenc i
favorables
climatològiques després
d’un
estiu
eren tan
més complicada.
m
untanya
A mitja pujada començava a estar cansada i li vaig preguntar al meu pare si faltava molt. Ell em va dir que una mica, però que quedava poc per començar a grimpar. I així va ser, al cap de 30 minuts arribàvem al coll i un quart d’hora més tard començàvem a grimpar per la canal del Verdet. Mai m’hagués imaginat com és de divertit això d’enfilar-se per les parets. Ara un peu a la pedra i una mà a l’escletxa, ara l’altre peu a una presa i l’altre mà a la corda. Poc a poc vam anar guanyant alçada fins que, sense adonar-me’n, vam veure el cim al fons. El meu pare em va dir que encara quedava una mica, però jo m’ho estava passant tan bé que el temps em va passar volant perquè al cap de poca estona havia assolit el cim amb tota la colla (l’avi, la mama, el papa, el Pau, el Nil, la Lara, la Bruna, la Júlia, l’Albert Casas, el Carles i l’Albert Calero). La baixada va ser una mica més lenta i pesada del que m’esperava. La tartera, em va explicar el meu avi, estava pràcticament desfeta i erosionada per la quantitat de gent que sol baixar-la, i les
Des del coll, iniciem el descens cap a la tartera de Saldes
pedres que ara queden son més grosses i una mica més perilloses. Per això el meu pare em va agafar de la mà i em va ajudar a baixar-la el més ràpid possible i parant atenció a les pedres que queien rodolant de tant en tant. Després de baixar la tartera vam arribar, de nou, al bosc de pins, i després de caminar una bona estona vam travessar el refugi Lluís Estasen. Ja ens quedava poc per arribar al cotxe i així va ser, perquè al cap de 10 minuts més tornàvem a ser al mirador de Saldes, on havíem començat l’excursió. Per fi! Era la meva primera muntanya per damunt dels 2.000 metres, ara ja podia descansar al cotxe. Abans, però, vam parar al càmping de Saldes a dinar, on els meus germans esperaven amb delit un dinar amb costelles i all i oli.
El Refugi “Lluís Esfasen” a 1.647 m.
9
m
untanya en comptes de tornar al llit amb
Pic Feixant (2.955 m.) El gegant oblidat
l’esperança del cop de sort que sempre esperem. Text: Joan Yuste
«Ei “nois”! –diu el guarda des de la porta, ja clarejant–, teniu un clar per la banda del Mulleres». Ens atropellem per sortir a confirmar-ho. Cert! I el vent de l’oest ens afavoreix. Acabem d’enllestir el material mentre la pluja minva cada vegada més, en sortir el guarda ens regala un agradable consell: sort i vigileu, no és un cim fàcil. Entrem a la llarga vall de Mulleres seguint el camí ben fresat que porta al refu del mateix nom, segons el nostre pla, haurem d’abandonar-lo passada la segona cascada i a partir d’aquí un gir de noranta graus ens acostarà, cercant els millors passos, cap a l’imponent crestall. El dia s’està obrint, i això ens permet orientar-nos millor. No trobem marques, ni fites, ni indicis de camí que ens orientin, seguim el nostre sentit cap a una canal que intuïm a l’est del Feixant. El desnivell és molt accentuat i evitem unes primeres plaques de neu pujant per canals d’herba i llastres de roca despullada amb algun pas compromès; resseguim la paret a la recerca de la canal quan som gairebé a l’alçada del refu de Mulleres, que donem vista quasi en front i molt lluny de nosaltres. Un dret camp de neu ens obliga al flanqueig que haurem de travessar per arribar a la base de la canal que puja cap la colladeta de la Tallada, és el punt on ens posem els grampons i fem servir el piolet per superar-lo amb seguretat. Travessem la pala per la part superior i
’esvelta i llarga cresta que des del
delatava qualsevol anterior presència.
entrem al gran embut de la canal, pas
pic de Mulleres s’aixeca separant
La llarga estona gaudint d’aquella solitud
clau per assolir el cim.
la vall del mateix nom amb la de
a tocar del cel, de la visió de les
La llarga i dreta canal presenta la neu
Salenques, perdent la seva potència en
Maladetes, els Besiberris i el Vallibierna,
molt dura per l’absència de sol al estar
caure a la plàcida vall de la Noguera
amb els peus per sobre d’un rosari de
orientada totalment al nord, els seus
Ribagorçana, guarda zelosament un cim
llacs al fons de les valls, ens fa pensar en
generosos quaranta cinc graus ens fan
injustament oblidat o potser hauria de dir:
l’encert d’aquesta sortida.
utilitzar també la corda. Formem dues
per sort oblidat.
Plovia –i molt– quan ens llevàvem,
cordades i la progressió per parelles és
Quan vaig arribar al cim, la sensació que
encara de nit, al refu de Conangles, i
perfecta, les puntes dels grampons
vaig tenir era d’haver fet un pic encara
decidim fer temps esmorzant, estudiant
penetren bé en aquesta neu ombrívola i
verge, cap marca ni senyal del pas humà
la possible ruta i parlant amb el guarda
els llargs de corda se succeeixen un rere
L
l’altre. La canal, en els últims metres, es 10
m
untanya
posa cada vegada més dreta i recordem les paraules del guarda: no és un cim fàcil. El nostre amic R. Alzina, que obre via, ens dóna un toc d’alerta per les possibles
Pic de l’Infern (2.870 m.)
Text i foto: Ramon
caigudes de pedres al sortir de la neu i agafar un terreny molt dret i descompost. Els càlids rajos de sol ens acaricien donantnos l’escalfor que necessitàvem quan arribem a l’enforcadura entre la Tallada i el Feixant. És un bon lloc per menjar. Ens manquen 332 metres en fort desnivell pel cim. Veiem grans clapes de neu que barren el pas, però també veiem un pas factible pel cordal de roques que deriven cap la cresta sud-oest. Decidim deixar el material aquí i, alleugerats, arribem al cim. Gaudim de la satisfacció del treball fet i de la sensació d’estar sobre un veritable Gegant. Si arribes fins aquí és perquè penses igual que jo, no intentis explicar-ho a ningú perquè no ho entendrà.
El cim del Pic de l’Infern, entre el Ripollés i el Conflent
quest estiu, entretant fèiem el
Vic, va ser d’aquells que a l’alta
recorregut de la ruta dels
muntanya els comptes amb els dits de
Refugis del Torb, tot creuant el
les mans, amb un sol esplèndid i sense
A
Pla Guillem veiem la desafiant punta
vent.
de l’Infern
amb la seva marmolada
Tot baixant per les fonts del Freser,
blanca, tot dient-nos els molts anys
una vegada més vam gaudir de la
que fa que no petjàvem al seu cim.
soledat de les muntanyes en dies
Va ser el passat 26 de setembre que,
feiners i vam notar en especial que
abans de l’arribada de les primeres neus, en Manel Galgo, en Rafa Lorenzo i jo vàrem deixar el cotxe a l’aparcament del revolt on s’inicia el camí del refugi d’Ull de Ter i, enfilantRecomanació: Una bona forma física amb uns coneixements de l’alta muntanya i d’utilització del material.
nos fins el coll de la Marrana, pugem al cim del Bastiments (2.881 m). Tot
són vives, ja que per molt que repeteixes les rutes sempre són diferents. Els molts colors de l’herba i flors, la claror segons el moment de llum i les diferents panoràmiques al seu voltant… És per aquest motiu que
seguit arribem al cim del Freser, de
quan ens fan el clàssic comentari: si ja
Material: A part del necessari en alta
2.834 metres, i seguint la cresta sense
heu pujat un munt de vegades en
muntanya, corda, grampons, piolet i casc.
dificultat però amb prudència, coronem
aquest cim, hem de respondre que els
el pic de l’Infern (2.869 m). El dia, de
nostres
boires baixes, sobretot a la plana de
diferents.
Temps: 10 – 11 h.
sentits
sempre
responen
11
m
untanya
Santuari de Queralt i Santuari de Corbera Text: Roser Vallès i Lourdes Alier Fotos: Lourdes Alier
Refem forces al Pla de Camp Llong, prop del Pi de les Tres Branques
12
omencem la sortida al Santuari
C
començament d’aquest camí ens trobem
catifa d´herba que fa ganes d’estirar-s’hi.
de Queralt agafant forces amb
diferents trams empedrats amb escales i
Seguim el camí, ara marcat amb fites,
un bon esmorzar a Cal Rosal. El
miradors
vistes
vigilant les cruïlles d’altres camins, ja que
dia es presenta assolellat i amb una mica
panoràmiques des dels cingles. Deixem
en algun moment estem a punt d’anar
de fresca matinera que convida a
la petita capelleta de Sant Joan a la dreta
per on no toca, i baixem cap als
caminar. Agafem els cotxes i pugem a
i anem en direcció al Cap de la Tartanera,
Fangassos. En aquest punt el paisatge
l’aparcament
amb
magnífiques
ens
a 1.426 metres. Aquí el camí és més
canvia completament, és la zona més
preparem per iniciar l’excursió. Ja des
sinuós i costerut i s’agraeixen les ombres
àrida de l’excursió, sense gairebé un
d’aquí les vistes sobre Berga i els seus
dels arbres i les petites parades per
arbre i amb molta roca. Des d’aquí
voltants són espectaculars.
agafar una mica de forces. Ens dirigirem
enllacem amb la carretera asfaltada que
Just davant del Santuari de Queralt
cap al Coll de la Mel, canviant de vessant
agafarem per fer una visita a un lloc
agafem el PR C73 i no el deixarem
de la muntanya, i trobem un bosc que
emblemàtic pel catalanisme, el Pi de les
durant
sembla típicament alpí amb avets i una
Tres branques (bé, potser hauríem de dir
una
del
Santuari
bona
on
estona.
Al
m
untanya
de les dues branques, ja que, com tots sabeu, algun pocasolta li ha tallat una de les branques). Aquí fem una paradeta per fer un mos, fotos i gaudir d’aquest paratge de verdor.
Xè concurs de fotografia Pere Alsina (biennal)
Retrocedim per la carretera asfaltada per retornar al PR C73 en direcció ara al
Bases
Santuari de Corbera. Aquest tram es fa una mica pesat, perquè passem per una pista pel costat d’un càmping i diversos masos sense gaire ombres i amb el sol i la calor que comencen a picar de valent, fins que no ens tornem a endinsar al bosc i iniciem la pujada al Santuari; es troba
enmig
muntanyes
d’un amb
paratge una
entre
esplanada
fantàstica, amb un prat d’una verdor increïble on aprofitem per dinar i descansar sota uns pins enormes. Però no estem sols, tenim la companyia alegre i distreta d’un grup de vaques amb la
PARTICIPANTS Obert a tots els afeccionats a la fotografia, així com als professionals que ho desitgin. TEMA Muntanya i natura en totes les seves manifestacions. Un comitè format per membres del CEP determinarà l’adequació de les obres al tema. El seu dictamen serà inapel·lable i es comunicarà a l’autor qualsevol possible incidència. FOTOGRAFIES Fins a tres per concursant, obtingudes per procediment químic, analògic o digital, en blanc i negre o en color. Es tancarà la inscripció en arribar a les 80 fotos, que és el màxim que admet la sala.
melodia de les seves esquelles (sembla que a les vaques no els molestem i pasturen sense immutar-se). El Santuari de Corbera (església del S. XVII) al igual que el de Queralt, va ser
FORMAT Màxim de 40 cm i mínim de 20 cm, muntades sobre cartolina blanca o negra de 40 x 50 cm, fent constar al dors el títol de l’obra, nom, cognom, correu electrònic i telèfon de l’autor.
construït per venerar la verge trobada per un pastor en una cova. Actualment està
tancat
i
només
s’usa
esporàdicament com a casa de colònies. Un cop recobrades les forces, seguim baixant pel GR 107 cap a Espinalbet i l’Església de Sant Miquel, i no el deixarem fins arribar a la cruïlla per agafar el camí al Prat del Llop. Això fa que fem una forta pujada, però val la pena fer aquest esforç per desprès fer el camí de l’aigua, molt aeri i amb vistes magnífiques (fins i tot veiem el Pantà de la Baells) i amb la sorpresa final d’un tram d’escaletes molt divertides fins arribar un altre cop a Sant Joan. Abans d’arribar al Santuari de Queralt passarem per la Font del Bou, dita així perquè un cap de bou dóna forma a la Font. I finalitzem l’excursió al bar del Santuari, compartint
i
comentant
en
bona
companyia totes les experiències del dia.
DRETS D’INSCRIPCIÓ Gratuïts. TRAMESA D’OBRES Per correu al CEP –secció de Fotografia– C. de Sant Josep, 20 · 08922 Santa Coloma de Gramenet. Lliures de despeses i ben embalades. També es poden lliurar personalment a secretaria, de dilluns a dijous, de set a nou del vespre, abans de l’11 de desembre de 2014. VEREDICTE Serà públic, i tindrà lloc el dissabte 13 de desembre a les 8 del vespre al local social del CEP. El jurat estarà format per tres persones vinculades al món de la fotografia, i el seu veredicte serà inapel·lable. PREMIS Es premiaran les tres fotografies escollides pel jurat, amb: 1r premi: trofeu i 200 euros 2n premi: trofeu i 150 euros 3r premi: trofeu i 100 euros A més dels tres premis, es concediran 7
accèssits a 7 fotografies que destaquin per la seva qualitat, originalitat, espontaneïtat o per la dificultat d’obtenció en l’àmbit dels temes enunciats: Muntanya i Natura. Les obres corresponents als tres primers premis quedaran en propietat del CEP, que es reserva el dret de publicar-les al seu Butlletí amb l’únic compromís de fer referència al títol i al nom de l’autor. INAUGURACIÓ I LLIURAMENT DE PREMIS El dia 19 de desembre a les 8 del vespre, al local del CEP. Les obres estaran exposades des del 19 de desembre de 2014 fins el 29 de gener de 2015, de 7 a 9 del vespre en horari d’oficina. NOTA La participació al Xè concurs de fotografia «Pere Alsina» significa la total acceptació d’aquestes bases. Finalitzat el període d'exposició de les obres, romandran a la seu social de l'entitat durant tres mesos, i seran retornades a sol·licitud dels participants. La Junta del CEP es reserva el dret de modificar totalment o parcialment aquestes bases. Només es lliurarà un premi per concursant 13
g
rup de cultura
Cicle de debats 2014 Desigualtats socials i pobresa
Text: Josué Aguedo (Fòrum Grama)
Plaça Vilaseca: cues a l’oficina de treball.
catedràtica
desigualtats. La societat del benestar,
corporativa fa referència als gerents,
emèrita de la UAB, dins del
que va suavitzar les desigualtats i va
dirigents de multinacionals i bancs, que
marc
arina
M
Subirats,
dos
millorar les condicions de vida del
són gestors, no propietaris. Tanmateix,
col·loquis d’aquest curs organitzats per
treballador, va provocar un canvi de vida
Subirats també va senyalar com els joves
Debats 2014 (Fòrum Grama, Gramenet
i de mentalitat en l’obrer.
d’ara no han viscut les èpoques anteriors
dels
darrers
a la Democràcia i això els ha provocat,
Imatge Solidària, CEP i Casal del Mestre), va pronunciar una conferència
Marina Subirats
en la majoria dels casos, la necessitat
sobre les classes socials avui a la
L’any 2006 eren molts els qui es
d’ascendir i obtenir beneficis ràpidament,
Biblioteca de Singuerlín–Salvador Cabré,
consideraven com a classe mitjana, però,
sense tenir plena consciència de l’esforç
moderada per Josep Miquel Lacasta,
segons els estudis sociològics realitzats
que suposava fa anys.
que,
per Marina Subirats, un 60% de la
juntament
amb
les
dades
era
classe
població
col·loqui conduït per Ferran Saro uns
–treballadors
molts
Finalment, convé fer menció al col·loqui
dies després, va transmetre la idea que
autònoms, la majoria dels jubilats,
presentat per Antonio Perea, tècnic
cal prendre consciència dels canvis i no
immigrants, joves amb una primera
social i mediador de l’Ajuntament de
mantenir-se allunyats de la realitat per
feina– a diferència dels considerats
Santa Coloma de Gramenet. Perea va
poder fer una anàlisi acurada i que no
classe mitjana –diplomats bàsicament,
aportar unes dades reveladores de la
sigui teòrica.
petits i mitjans empresaris, professionals,
situació actual de la població de Santa
tècnics, etcètera– i dels qui pertanyen a
Coloma en relació al tema de la pobresa.
Subirats va establir un paral·lelisme entre
la classe alta –empresaris importants,
La taxa d’atur l’any 2013 va ser de
el concepte de classe social fa cent anys
grans propietaris, etcètera.
21,3%, és a dir, 13.400 persones no
en
treballadora
general,
tenien feina i hi havia 2.371 habitatges
i el que s’entén actualment per aquest
14
Antonio Perea
presentades per Antonio Perea al
concepte. Durant la Transició es va
Per a Marina Subirats, les desigualtats
buits a la ciutat. Malgrat aquestes dades,
perdre la consciència de classe, excepte
entre les classes socials s’agreugen amb
es van suspendre 139 desnonaments i
en la burgesia, i això va provocar que a
l’aparició de la classe corporativa dintre
l’Ajuntament va concedir 1.548 ajuts
finals dels anys 70, en plena democràcia,
de la classe mitjana, provocant una
relacionats amb l’habitatge, dels quals es
comencessin
pèrdua d’identitat de classe. La classe
van beneficiar més de 4.700 persones.
a
augmentar
les
c Un passeig per Vallvidrera Text: Joan Llagostera Foto: Roberto
El grup davant el Pantà de Vallvidrera
ivendres 13 de juny: un esplèndid dia per aquells que de bon matí ens trobàrem per fer una passejada per Vallvidrera que, organitzada pel Grup de Cultura, ens va reunir al Peu del Funicular per pujar amb aquest mitjà de transport –investit sempre d’un cert aire romàntic– a l’estació superior, punt de partida de la ruta que ens portaria a veure i contemplar l’extraordinari mostrari de cases, torres i palauets de finals del segle XIX i primers del XX bastides en ple auge de l’estil modernista, tant del gust de molts d’aquells «senyors de Barcelona» que havien fet fortuna principalment amb la industrialització i el comerç ultramarí (entre parèntesi deixarem de banda els aspectes d’explotació del treball, apropiació de plusvàlues, actes de pirateria i altres martingales tan pròpies del capitalisme burgès de l’època que, això sí, ens van llegar un patrimoni artístic del que encara
D
en podem gaudir, mal que només sigui per fora, si més no per apreciar el talent i la imaginació d’aquells arquitectes que saberen treure de la combinació de pedres, vidres, fustes, ferros i rajoles amanides amb tocs de naturalesa i el traç atrevit dels esgrafiats, l’ànima d’uns temps que foren brillants per a molts i que van ser la base creadora de la gran Barcelona i el seu entorn més proper). Una Barcelona que anava creixent i eixamplant-se als peus d’aquells privilegiats, que cercaven pel seu lleure un ambient més tranquil i seré, fora del bullici de la gran ciutat i per sota del cim que van anomenar «Tibidabo», a la serralada de Collserola. Cal dir que entre el modernisme que, certament, és l’estil més representatiu, ens trobem amb barreges i incorporacions d’altres tendències arquitectòniques, com ara la transposició d’una vil·la a la manera toscana, que convida a asseure’s als porxos a llegir
ultura
Boccacio. Voltem pels carrers propers, amb el Tibidabo sobre el cap, i allà baix i lluny, entre el Besòs i el Llobregat, el mar, que ens assenyalen els límits de la gran ciutat, lloada entre altres tants poetes i escriptors per Mossèn Cinto, Maragall i el mateix Vázquez Montalbán, que dóna nom al Centre Cívic on fem una parada amb braves i cervesa, per agafar forces pel que encara ens queda per recórrer. Després caminem, amb sol i calor, entre el cant dels ocellets i la vegetació autòctona, fins a la resclosa del pantà de Vallvidrera, una antiga llacuna que a molts de nosaltres ens porta records d’infantesa, d’abans que la dessequessin, per al cap dels anys reconsiderar la reposició de les seves condicions d’hàbitat per a les espècies amfíbies que ara hi conviuen en companyia dels simpàtics ànecs que neden pacíficament davant dels nostres ulls. Seguim el curs del rierol, aigües avall de la resclosa i ens aturem a veure la boca d’un túnel, originàriament destinat a la portada d’aigua cap a Sarrià i que en un temps va allotjar les vies d’un trenet, diuen que el primer d’Espanya que va funcionar amb energia elèctrica. Arribem a l’església de Santa Maria de Vallvidrera, que trobem tancada, i a sobre nostre veiem l’edifici de la Vil·la Joana, darrera estança de Mossèn Cinto Verdaguer. Acabem el passeig a l’estació de Les Planes, que manté la seva estructura modernista, com a testimoni dels gustos artístics que s’imposaven en l’època de la construcció dels Ferrocarrils de Catalunya i que, avui, hem pogut reviure en el que els resta de la seva esplendor. Cal dir que el Toni Bofarull, el guia que ens acompanyà, ens feu una excel·lent introducció i una acurada descripció dels indrets que anàrem descobrint, remarcant aquells detalls, peculiaritats i notes històriques dels indrets visitats que ens feren apreciar millor el seu valor, patrimoni de Barcelona i de tots nosaltres. 15
c
ultura
Josep Guinovart i els poetes a Can Sisteré
Text: Joan Llagostera
l 26 de juny vam acudir a la invitació d’en Rodolfo del Hoyo a visitar l’exposició que el Centre d’Art Contemporani Can Sisteré presentava amb el títol de Res no és mesquí, dedicada a l’obra de Josep Guinovart relacionada amb la seva visió de representatius poetes catalans com ara Maragall, Pere Quart, Màrius Torres i Salvat-Papasseit, de qui el seu vers Res no és mesquí donava nom a la mostra, que recollia també la interpretació de brillants autors en llengua castellana: García Lorca, León Felipe i José Hierro, a més del grec Kavafis.
E
Vam tenir el privilegi de ser guiats en la visita per Maria Guinovart, filla de l’artista, que ens introduí en l’obra del seu pare i ens ajudà a establir vies de
Orilla sur, poemari de Mateo Rello
Text: ANC
seva passió per Barcelona amb una visió molt particular mitjançant el vers. Rello, nascut a Barcelona el 1968, viu actualment a Santa Coloma i forma part d’ACOLITE (Associació Colomenca de Literatura). També ha escrit Libro de cuentos i A lomos de la salamandra, i ha participat en l’obra d’antologia Barcelona, 60 poemes des de la ciutat. Dirigeix la revista Caravansari i és redactor de Solidaridad Obrera.
16
’escriptor colomenc Mateo Rello
L
Agraïm la donació de Mateo Rello, i
ha fet una donació al CEP de cent
aprofitem per oferir als socis que en
exemplars del seu llibre Orilla sur,
vulguin
fábula de Barcelona. Es tracta del seu
gratuïtament un i animar a divulgar la
primer llibre de poemes, on ens mostra la
literatura colomenca.
un
exemplar
a
recollir-ne
comunicació entre la transposició plàstica ideada per ell, la poètica dels textos i els nostres sentits, que fan que cadascun dels espectadors completi en ell mateix el cercle vital de la creació artística. També s’exhibien gravats, litografies i cartells; les explicacions de Maria Guinovart ens van instruir en el coneixement de les tècniques emprades en la confecció d’aquestes obres, diferenciant entre serigrafia i litografia i mostrant-nos i deixant-nos tocar unes planxes de cadascun dels procediments. En acabar, Maria Guinovart ens va convidar a visitar «L’Espai», que a la població d’Agramunt porta el nom del seu pare i que a més de contenir l’exposició permanent de la seva obra és un indret per a la creació i la promoció de l’art contemporani. Agraïm aquest oferiment i el tenim en compte per programar aquesta activitat del Grup de Cultura tan aviat com ens sigui avinent.
c El nou mirador del «Bosquet de les Escoles»: una nova perspectiva de la ciutat
Text i fotos: ANC
anta Coloma millora un dels espais naturals de la muntanya amb la creació d’una nova zona de lleure per a la ciutadania: el mirador del Bosquet de les Escoles. Al nou espai s’hi arriba per un corriol o sender vorejat de pins que surt de la placeta que es forma entre el final del carrer de
S
Castella, de l’avinguda de Ramon Berenguer IV i del Torrent de les Bruixes, prop de la Font de Sant Roc. El nou paratge rep aquest nom arrel d’una proposta del CEP, ja que fa anys es va fer passar l’itinerari pedagògic per aquests entorns naturals, i ja aleshores i extraoficialment, se li va donar el nom de
el obert
Bosquet de les Escoles en referència a que en aquest espai els instituts i les escoles colomenques hi havien realitzat nombroses plantades d’arbres. L’espai limita amb el bosc de la Vinya del Sabater. En total s’ha actuat en una àrea d’uns 800 metres quadrats, concretament en dues zones contigües però que tindran funcions diferents. La primera correspon a una àrea de lleure pels visitants que vagin a la muntanya. La segona, més petita que l’anterior, és un bonic espai de mirador de la ciutat. La primera de les zones, l’àrea de lleure, disposa de bancs orientats cap al sud per tal que la zona també actuï com a mirador de Santa Coloma. Aquest espai compta amb tres taules amb bancs de fusta i un cartell indicador. El mirador, per la seva banda, s’ha construït respectant la zona de rocalla que dóna singularitat a l’àrea. Les vistes des d’aquest punt, atès l’increment d’alçada, ofereixen una nova perspectiva respecte a les vistes de l’àrea de lleure. L’entapissat de roques, a més, proporciona a l’espai una certa singularitat. A la zona del mirador també s’hi han fet treballs d’arranjament de la vegetació –principalment arbustos–, de neteja de les roques (algunes estaven malmeses per pintades) i finalment la construcció d’una plataforma de fusta tractada sobre una part plana del talús de la muntanya. Al voltant del mirador també s’hi han construït dos bancs de pedra seca, un orientat sobre el front de la passarel·la, per gaudir de les vistes de la ciutat i el Pla de Barcelona, i un segon banc a l’interior del mirador, des d’on es pot gaudir de la visió de la Serralada de Marina. També s’ha millorat el sender d’accés al mirador facilitant l’arribada a l’espai i adequant tot el trajecte amb la instal·lació de travesses. Cal dir que la intervenció, realitzada sota els auspicis de la regidoria de Medi Ambient, va comptar amb la participació dels veïns del lloc i d’entitats (com el CEP), que van poder opinar in situ abans de l’execució del projecte. 17
c
el obert
Les aus migratòries, de pas per la Serra de Marina
Text i fotos: Albert Noguera
el cicle reproductiu, fins que les cries ja volen per si soles. Quins ocells són els més nombrosos? Lògicament els més abundants són els ocells més petits, com les orenetes, els falciots, ballesters… Acostumen a passar en estols de manera ininterrompuda durant aquests mesos. Quins són els més vistosos? Per
albirar-los
i
poder
classificar
l’espècie, són més vistosos els de mida més gran, com els rapinyaires. Quan migren, i en general sempre que es desplacen, miren d’utilitzar estratègies que els permetin rendibilitzar al màxim l Turó del Pollo o de Puig
la dirigeix l’ornitòleg Xavier Larruy, que a
Castellar, amb els seus 302
més de localitzar-los al cel, en determina
metres d’alçada, constitueix una
l’espècie amb una certesa gairebé
E
vegades els observem fent servir el típic vol batut, que en termes energètics resulta el més costós. Algunes espècies,
bona talaia des d’on es divisa un ampli
absoluta.
paisatge. Tot girant 360º s’albira per un
característiques, en distingeix el sexe pel
costat el mar, per l’altre la Serra Litoral,
plomatge i et diu d’on pot venir i on es
planatges. Altres espècies, però, són
la vall del Besòs i Barcelona, i al nord
podria dirigir. És tot un expert en ocells, i
estrictament
una gran extensió fins als Pirineus. Per
al CEP ja hem pogut gaudir de les seves
estratègia segueix una seqüència que
aquesta posició privilegiada se’n van
explicacions sobre ocells en alguna
els permet recórrer grans distàncies amb
servir els antics ibers, i actualment
sortida al parc Fluvial del Besòs, que
un cost mínim d’energia. Com que les
serveix també com a punt de guaita pels
coneix en profunditat. Entre ocell i ocell
aus que només planegen tendeixen a
incendis, i durant la tardor els ornitòlegs
ens servim dels seus coneixements
perdre altura, per tal de contrarestar
i d’altres amants dels ocells s’hi
ornitològics…
aquest problema busquen les corrents
A
més,
en
sap
les
com ara el falcó pelegrí o el xoriguer comú, alternen el batut de les ales amb planejadores.
Aquesta
tèrmiques que forma l’aire calent, menys
estableixen per divisar les aus que migren cap al sud fugint dels freds
Quins són els millors mesos per fer
dens que l’aire fred, i que puja generant
hiverns europeus.
l’observació?
remolins ascendents. És el típic planatge
Un dels darrers diumenges de setembre,
Sobretot els mesos de setembre i
en cercle ascendent que observem en
octubre.
moltes àguiles. En arribar a certa altitud
el centre Ecometròpoli ha organitzat l’activitat de divisar les aus migratòries, que ha congregat una quarantena de persones. Amb prismàtics escruten el cel per divisar algun ocell migrador, i si el
18
l’energia. És per això que poques
fan un descens en línia recta sense Quan marxen ens estan avisant que
necessitat de moure les ales, tan sols es
s’acosta el fred?
deixen caure a mesura que van perdent
Generalment cada espècie fa la ruta
altura. Així fins a la següent tèrmica que
migratòria per les mateixes dates cada
els ajudarà a guanyar un altre cop altura.
troben fan cap a les seves guies per
any, tot i que poden avançar la partida.
Volen més alt per aprofitar les corrents
intentar saber-ne l’espècie. Per a
Com a màxim poden variar en 10 o 15
tèrmiques, i això fa que despleguin les
profans
la
dies. Moltes espècies, com ara l’àliga
ales i la cua, que es retalla al cel, i això
classificació, i és per això que l’activitat
marcenca, no marxa fins que ha finalitzat
en facilita la identificació. Les formacions
en
ocells
és
difícil
c
el obert
en forma de v d’alguns ocells, com els ànecs, també són espectaculars. En canvi, els ocells més petits, com les orenetes, viatgen batent les ales i passen a poca alçada. Perquè passen per la Serra Litoral? La majoria d’ocells ressegueixen la Serra Litoral. Els de mida petita, com l’oreneta, i que voleien a menys alçada, hi troben muntanyes més baixes i no han de gastar tanta energia. D’altres troben les corrents en alçades més propícies per enlairar-se. El fet que a la costa hi hagi deltes i d’altres zones humides és important per a moltes espècies per a descansar i menjar, com els ànecs i les grues. D’altres passen pel mig del Pirineu i segueixen les rutes migratòries a través dels rius, com la vall de l’Ebre i fins al Delta, per prosseguir després cap a l’Àfrica. Hi ha ocells, com les cigonyes i les grues, que prefereixen passar més per l’interior que pel litoral, la zona de Vic és un bon lloc d’observació. La majoria de les rutes migratòries de les aus conflueixen a l’Estret de Gibraltar… per un ornitòleg, albirar ocells des de Tarifa és un «festival ornitològic» per la quantitat i diversitat d’espècies… És un gran espectacle de la natura. Fan servir la mateixa ruta quan tornen a la primavera? No necessàriament, i el ritme d’arribada també és diferent. Van molt lluny? L’aligot vesper va a zones tropicals com ara el Congo, on troba molts insectes. L’oreneta vulgar és un dels ocells que més viatja, ja que pot arribar fins a Sud Àfrica… tot i la petita mida travessa tot el continent africà i, si salva tots els obstacles vitals, a la primavera següent tornarà al mateix lloc d’on va sortir. L’activitat d’observació al cim del Turó del Pollo ha estat força fructífera, ja que a més dels ocells més petits com ara estols d’orenetes i ballesters, s’han pogut albirar vuit tipus diferents de rapinyaires, com ara l’aligot vesper (del qual s’han albirat més exemplars), l’àliga marcenca, arpelles, esparvers cendrosos, xoriguers, àligues pescadores, falcons o milans.
19
a
ula
Començament del 12è curs de l’Aula per a la Gent Gran del CEP
Text: Balbí Martínez Fotos: Antonio Enrique
cas, aquí a Santa Coloma, sota els auspicis del CEP. Ens agradarà tenir un recordatori per a totes les persones que han estat amb nosaltres durant aquests onze anys de viatge, independentment de la intensitat de la seva petjada; l’empremta de les persones que caminen juntes mai s’esborren perquè si alguna vegada hem aconseguit quelcom que havíem desitjat, sempre ha estat emprant el «nosaltres abans que el jo». La nostra inquietud és integrar diferents iniciatives per aconseguir un actiu i, a la vegada, atractiu envelliment a través de la cultura. No per construir el futur! Senzillament, per poder nodrir d’activitats i de coneixements actualitzats la nostra condició de persones grans i perquè ens ajudin a endarrerir la dependència i així gaudir d’una autonomia digna en la mesura possible. Sols si estem actius desitjarem viure molts anys. I per a les noves incorporacions a l’Aula, dir-vos que, si algú té la impressió de que és massa gran per començar a fer alguna cosa, seria interessant que es posés a fer-la ben aviat; hem de tenir clar que no hi ha edat ni per començar, ni per deixar de fer res. Quin disbarat allò de matar el temps si el podem utilitzar! Perquè els nostres desitjos es facin realitat tenim el plaer de comptar, per donar inici al curs, amb el ponent Francesc Lozano, llicenciat en Ciències Biològiques, màster en Humanitats per la em
les
lliçons que ens regalaran els professors
UAB, etcètera. Darrera de la seva
persones que en representació de
setmanalment. No oblidem que la clau
formació hi ha un extens i envejable
les institucions han estat presents
que obre totes les portes és el moment
currículum.
actual; per tant, el millor està per arribar i
És un lluitador de primera fila per un món
recolzament.
aquí,
més respectuós amb la natura i el medi
Com dèiem al començament, el 12è curs
d’aprofitar-lo plegats un any més.
serà el camí que farem durant aquest
És emocionant formar part d’aquest
desenvolupament
període 2014-1015 tots els alumnes i
moviment
aules
temps que hi ha veus amb aquesta
amics que ens vulgueu acompanyar,
d’extensió universitària per a la gent
sensibilitat; una d’elles va ser la del
esbrinant al màxim cadascuna de les
gran) des de fa onze anys, en el nostre
celebrat
F en
20
palès
aquest
acte
l’agraïment
donant
a
el
seu
a
l’Aula,
tenim
sociocultural
el
(les
propòsit
ambient, sempre compatible amb un
escriptor
sostenible.
francès
Ja
fa
François
a
ula
Mauriac. Les seves paraules sobre
Bé, ell ha vingut per parlar-nos d’una
paisans per mantenir els seus diners dins
aquest tema eren: «de res serveix a
opereta titulada La viuda alegre. Segur
del principat, trobant-li un bon marit…
l’home guanyar la Lluna si perdem la
que us preguntareu que com una
L’opereta
Terra». L’equilibri ha de presidir el nostre
persona de ciències toca aquest tema.
internacional extraordinari des de la seva
viatge.
Ja us ho he dit, la seva extensa formació
estrena i segueix representant-se amb
Per tot això i el que copsareu després
l’ha dut a submergir-se també en el món
freqüència. També se n’han fet múltiples
d’escoltar el professor, comprendreu per
de l’art i de la música.
adaptacions al cine.
què el Francesc és una persona molt
La sinopsi d’aquesta opereta ens parla
Moltes gràcies, quan vulgui professor, si
valorada i estimada per aquesta aula.
d’una rica vídua i l’intent dels seus
us plau.
ha
gaudit
d’un
èxit
Programa de l’Aula, 1er trimestre 2014 -2015
Exposició de pintura de l’Aula n any mes s’ha realitzat el taller de pintura de l’Aula, que ha tingut com a colofó una exposició col·lectiva d’aquarel·les a la sala d’actes del CEP.
U
Les moltes obres exposades milloren d’any en any, gràcies a l’empenta de les entusiastes alumnes (i l’alumne, homes animeu-vos!) i per les indicacions de la docent, la Luci Sesé. La inauguració de l’exposició, que es va fer el 14 de maig, va comptar amb un bon nombre d’assistents.
21
g
rup infantil
Colònies al Mas Suró de Sant Gregori (Gironès)
U
n any més hem tornat de les colònies amb més motivació que mai, si és que encara es
pot. Aquestes convivències han estat tot un repte per nosaltres, ja que el grup Infantil ha experimentat una gran pujada en nombre d’infants i joves inscrits. Tot i això, no ens ha suposat cap problema, sinó al contrari. Heu sentit alguna vegada que quants més serem més riurem? Nosaltres ens ho prenem seriosament i engeguem motors per preparar unes colònies que estiguin a l’altura de les activitats que gestionem durant l’any. Dins aquestes colònies hem tingut el plaer de conèixer una infinitat de personatges que ens han ajudat a resoldre els misteris en el temps i l’espai, amb el nostre amic HeisenCEP, al que vam ajudar a arreglar la seva màquina del temps perquè pogués tornar a la seva època i transmetre els valors que els infants i joves han aprés durant aquests anys i que van tenir l’oportunitat de demostrar i reivindicar. Vam conèixer al Gat i Gos, al Harry Potter, Mary Poppins, entre
altres
personatges
que
van
aparèixer de la màquina del temps del Doctor, aquests cada dia ens proposaven uns jocs o proves perquè l’endemà els infants i joves fossin capaços de saber de quin valor havien estat partícips. Tota aquesta aventura s’ha dut a terme al Mas Suró, a Girona, on tots hem gaudit del seu entorn i de la granja de la casa. A part, els més petits van fer una nit d’acampada al terreny de la casa, i els grans, joves i pre-monitors/es van fer una nit de bivac on ho van passar genial, envoltats d’una nit plena d’estels. Ara toca començar a preparar el nou curs carregat d’il·lusió i motivació de les monitores i monitors del grup Infantil, que ja tenen ganes d’engegar nous projectes, noves activitats i sobretot apostar perquè la nostra gran família segueixi creixent. 22
g
rup infantil
23
c
ol·lectiu Ciutadà
El Parc de Can Zam Consideracions sobre la segona fase del parc de Can Zam i les possibles millores en la primera part, ja realitzada Des de les pàgines del nostre butlletí, volem fer partícips els socis sobre la participació de la nostra entitat en la Comissió de seguiment sobre el futur del parc de Can Zam, formada per l’Ajuntament i diverses entitats ciutadanes. A la reunió de la Comissió de seguiment de Can Zam del passat 11 de juny de 2014 es van abordar diferents aspectes relatius al futur del parc de Can Zam. En aquest sentit, el tinent d’alcalde d’Urbanisme, senyor Jordi Mas, va trametre a les associacions i entitats representades en aquesta comissió unes qüestions referents als usos i projectes de la segona fase del parc, així com a aspectes a millorar en la part de parc ja realitzada fa anys. Referent a la segona fase En els acords precedents entre l’Ajuntament i les entitats ciutadanes, ja es preveia que aquesta segona fase del
24
parc hauria d’acollir l’espai amb més frondositat i verdor del parc. Això es concreta en la plantació d’arbres d’ombra i arbustos que predisposin a crear un veritable parc frondós de l’envergadura i qualitat que tenen d’altres ciutats metropolitanes del nostre entorn. En el benentès que aquesta segona fase acollirà la part més frondosa del parc, els usos han de quedar restringits a activitats compatibles amb aquest espai arbrat i frondós, que en cap cas és compatible amb la presència d’un espai per a grans esdeveniments multitudinaris. El disseny, el paisatgisme i els aspectes tècnics del que s’ha de plantar en aquesta porció de parc s’hauria de confiar als tècnics de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Es reclama que aquesta segona fase s’ha de començar a fer en la major brevetat possible, i mentre duri la consolidació d’aquesta segona fase no s’hi podran desenvolupar actes amb un nombre considerable de gent, i molt menys grans esdeveniments multitudinaris, com els macroconcerts que s’hi han realitzat recentment, per la incompatibilitat manifesta amb el desenvolupament d’un parc. Can Zam hauria de ser el parc central de la ciutat, de la mateixa manera que d’altres grans ciutats metropolitanes ja
en disposen. Tot l’espai de Can Zam entre el riu, la carretera de la Roca, el parc d’Europa i la fàbrica de Cacaolat comptabilitzen aproximadament unes 30 hectàrees, de les quals unes 15 ja estan ocupades per equipaments esportius i educatius (institut, escola d’idiomes, piscines, camps d’esports i pistes d’atletisme), el parc hauria de disposar com a mínim de les 15 hectàrees restants. Atenent a les dimensions que hauria de tenir el parc, creiem que s’haurien d’observar els usos «sostenibles» que s’han establert en d’altres parcs metropolitans com ara Can Solei i ca l’Arnús de Badalona (9 ha), parc Nou a Sant Feliu (14 ha), parc de la Fontsanta a Esplugues (16 ha), parc de can Mercader a Cornellà de Llobregat (11 ha), parc de la Muntanyeta a Sant Boi de Llobregat (13 ha), parc de Torreblanca a Sant Feliu (9,5 ha), el parc dels Pinetons a Ripollet (11 ha), entre d’altres. Convidem als nostres regidors colomencs i als membres de la comissió de seguiment a fer un tomb per aquests espais, i també a preguntar als representants polítics dels ajuntaments on es troben aquests parcs si acollirien als seus parcs esdeveniments multitudinaris com els que es proposen a can Zam. Referent a la 1a fase En la primera fase del parc es pot recuperar una de les conclusions del planejament participatiu que va tenir lloc a les reunions a l’Escola d’Idiomes l’any 1999. Atès que s’establia que la part més frondosa s’emmarcava en la segona fase del parc, es recollia que es podria habilitar un espai per a actes de la Festa Major d’estiu i altres esdeveniments ciutadans com, per exemple, l’Expocoloma. L’espai utilitzaria l’eix situat al llarg del carrer de Víctor Hugo des del Parc d’Europa fins a l’altre extrem del parc. El projecte establia un ampli passeig (a imitació del passeig central del parc de la Ciutadella) on es poden fer activitats assumibles pel parc. En aquest eix existeix la plaça central del parc, on s’hi poden fer concerts de Festa Major (com ja s’hi van fer anys enrere i que avui acull el públic dels focs
c artificials) amb un aforament d’uns milers d’assistents (en cap cas pot acollir macroconcerts que malmetin l’espai). La ubicació de les atraccions firals es pot disposar dels vials associats del parc des del pont de la B-20 a la fàbrica de Cacaolat. Aquestes han estat algunes de les consideracions de la nostra entitat referents al futur de Can Zam. D’altra banda, i atès que l’alcaldessa, Núria Parlon, en reunió mantinguda amb entitats l’1 d’abril de 2014, es va comprometre a tractar els usos del conjunt del parc, proposem que a la propera reunió, que tindrà lloc a la tardor, s’incorporin en la discussió altres aspectes com: Actualització i revisió del «full de ruta» del parc de Can Zam. Actes multitudinaris i macroconcerts. No programar-ne de nous. Planejament de la segona fase, en el benentès que s’opti per fer un parc (continuar la segona fase), del contrari que s’optés per fer un recinte multiusos, ja no tindria molt de sentit continuar parlant dels usos. La necessitat de modificar la qualificació urbanística del Parc de Can Zam. Reclamació de la retirada de les tanques ara que l’espai ha estat «rehabilitat» i accessible.
El Parlament de Catalunya insta a no continuar la MAT ciutadana i del consistori ha derivat en la Comissió No a la MAT, formada per la Plataforma en Defensa de la Serra de Marina i Can Zam, la FAVGRAM i l’Ajuntament. Ara, i després de més d’un any i mig, qui entra a la partida és la Comissió Europea, expressant els seus dubtes sobre el traçat de la línia de molt alta tensió, però també donant energia per continuar la lluita. De fet, la institució es fa ressò d’una de les
·
demandes clau que exigeix la realització d’estudis d’impacte mediambiental i la
·
valoració de possibles efectes en la salut dels veïns de Can Franquesa i de Les
·
· ·
La polèmica i el debat sobre el futur de Can Zam han estat molt intensos en els darrers anys acompanyats pel lema Can Zam, parc urbà i frondós! La trajectòria d’aquest procés –que dura ja més de trenta anys– no pot estancar-se, convertint indefinidament aquesta part del parc en un descampat i recinte per a actes multitudinaris. L’argument dels possibles guanys econòmics per a la ciutat, i la seva promoció en els grans circuits musicals i comercials, no poden hipotecar el somni de disposar d’un gran parc. Es torna a parlar de definir-ne els usos, obviant que aquest aspecte ja es va consensuar l’any 2006, i cal no aturarse. Com diu un mural pintat en una tanca de Can Zam: «La paciència popular té un límit 1976-2014», que fa referència als anys transcorreguts des de la primera manifestació reivindicativa per Can Zam.
ol·lectiu Ciutadà
Oliveres, que se situen a menys de 75 i 150 metres de la futura subestació elèctrica. L’atac, en forma d’expedient sancionador, obliga l’Estat espanyol a lliurar els informes l conflicte de la MAT ha entrat en
E
corresponents, tot i que la resposta es pot
una nova fase, com una fitxa que
produir en un marge de dos mesos, en un
avança de casella en casella
conflicte que porta dos anys dilatant-se, i
–Santa Coloma, Barcelona, Madrid i, ara,
en una lluita veïnal que no cessa.
Brussel·les– en el complex tauler de les
L’última novetat és que el Parlament de
institucions i les seves competències. La
Catalunya insta el Govern a requerir la REE
partida, que ha estat durant un temps en
a no reiniciar les obres de la subestació
punt mort, es va reiniciar el mes d’abril
Gramenet dins del terme municipal de
quan Red Eléctrica Española (REE) va
Santa Coloma de Gramenet i totes les
començar, sense avís previ, les obres de
actuacions
construcció de la línia de molt alta tensió al
metropolitana de 400 kV fins que no s’hagi
municipi. Arran d’això, la pressió ciutadana
tancat un acord entre les diferents
va recuperar amb força l’esperit de 2012,
administracions concurrents en relació al
any en què es va presentar el projecte de
projecte global d’implantació de la nova
conversió de la línia de 220 kV a 400 kV, en
línia de 400 kV al territori metropolità. Una
el que s’ha anomenat «autopista elèctrica
justificació
de màxim voltatge».
infraestructura elèctrica de 400 kV, amb les
Des de 2012, i malgrat que la mobilització
corresponents subestacions, d’acord amb
del carrer va baixar d’intensitat, s’ha
els requeriments econòmics, socials i
mantingut força constant, mitjançant la
ambientals del territori.
convocatòria de protestes, la recollida de
I finalment demana un estudi particularitzat
signatures o l’organització de sessions
dins l’àmbit del Parc Natural de Collserola
informatives als diferents barris. Amb
que inclogui un projecte de racionalització
arguments
de línies existents amb un programa
comuns
–l’alt
impacte
referents
de
la
que
a
la
necessitat
garanteixi
xarxa
de
la
mediambiental, els problemes de salut dels
d’execució
veïns que resideixen en barris propers, així
desmantellament de les línies que deixin de
el
com el fet que la infraestructura seria
ser necessàries, i esperem que aquest
innecessària pel descens de l’activitat
estudi es contempli també al Parc Natural
industrial–, la confluència de l’acció
de la Serra de Marina. 25
c
orrellengua
Sortida a Ivars d’Urgell Text: Marga Dordella Fotos: Marga Vallverdú
l passat dia 5 d’octubre, en el marc de les activitats del Correllengua d’enguany vàrem fer una sortida al poble de la Maria Mercè Marçal.
E
Sortíem de Santa Coloma a dos quarts de nou, havent plogut i força ennuvolat, però a mesura que anàvem avançant cap a Lleida s’anava aclarint el dia. A l´arribar a Ivars d’Urgell ja ens estava esperant la Pepa Ardanuy, que ens havia preparat una ruta literària per els llocs mes significatius en la vida de la Maria Mercè Marçal. ( Val a dir que fórem dels primers en gaudir d’aquesta ruta que volen popularitzar) Vàrem començar per la casa pairal i vam acabar a l’ermita on en els seus jardins hi trobàrem una escultura, una M gegantina recoberta d’heura amb una llosa de mabre on hi ha gravat el poema que reflecteix molt bé a la Maria Mercè, com a dona d’esquerres i compromesa amb el feminisme:
A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel. Durant el recorregut per places i carrers, alguns de nosaltres anàvem llegint un fragment dels seus poemes, que foren escrits en diferents moments de la seva vida, la infantesa, l’arribada de l’amor, la maternitat i la malaltia que se la va endur quan només tenia 45 anys. Va ser molt emocionant i colpidor el poema que vàrem llegir al cementiri davant de la seva toma, “Res no et serà pres” del poemari “Raó del cos” que va ser escrit quan la malaltia estava avançada i el final proper. És un poema preciós que transmet acceptació per el que ha de venir i fa referència al retorn dels orígens. 26
c
orrellengua
A la casa de cultura del poble ens van obsequiar amb un CD de poemes musicalitzats per diferents autors catalans. També vàrem tenir ocasió de conèixer a la presidenta de l’associació de dones i les diferents activitats que duen a terme, que no només van adreçades a les dones sinò a tot el poble. Posteriorment ens vàrem traslladar a El Castell del Remei, i després de visitar les caves vàrem fer cap al restaurant que ens tenia preparat un bon àpat. La sorpresa va venir amb els postres, el pastis portava la signatura “correllengua” amb xocolata. A l’hora del cafè, la gresca, les noies i nois de la coral ens van fer gaudir de les seves cançons. A la tarda amb un cel ben clar, un passeig per l’estany d’Ivars i Vila-sana, allà vàrem poder veure els ànecs, les cigonyes i tota mena d’ocells, i uns pocs ens vàrem creure que per donar la volta a l’estany només hi havia 3 km., així que va esser un passeig ràpid, el nostre, per poder arribar a temps per marxar, perquè en realitat n’eren a vora 6 de km. En definitiva va esser un dia rodó, avui la Maria Mercè Marçal és una mica més nostra. També coneixem les caves del Castell del Remei i el seu vi, vam gaudir de bona taula i del paisatge i ho vàrem fer en bona companyia.
Tenim a la vostra disposició les butlletes de la rifa de nadal. Podeu passar per la seu del CEP de dilluns a dijous de 7 a 9 del vespre LOTERIA NACIONAL SORTEIG DE NADAL
89.599
Fins la propera. 27
c
artes
Fins sempre, Mare! Text: Agnès Olivés Juanola
iuen que el pas del temps ajuda a superar els cops que et sacsegen durant aquest camí que és la vida. Ja fa un mes que ens vas deixar i personalment navego enmig d’un mar d’incredulitat, tristesa, soledat, culpabilitat i ràbia, que esdevé més o menys tolerable depenent del dia i del moment. Eres d’aquelles persones que un es resisteix a deixar marxar; no tan sols perquè una mare és insubstituïble, sinó perquè de persones com tu, malauradament, no se’n troben. No llistaré totes les teves qualitats humanes, perquè coneixen-te sé que no t’agradaria… Mai volies ser el centre d’atenció d’enlloc. Això formava part de la teva grandesa, mare. Sé que els meus germans i jo hem set molt afortunats d’haver-te tingut com a mare. El pare i tu
D
sou de les millors persones que mai arribaré a conèixer. Sou un exemple de fortalesa, lluita, bondat, senzillesa i respecte. Per més que visquem mai no us podrem arribar a agrair tot el que heu arribat a fer per nosaltres. Cal ser forts, sí, i cal tirar endavant, però necessitem temps; temps per aprendre a recordar-te sense sentir aquest dolor tan colpidor que ara ens sacseja… i per aprendre a conviure amb aquesta enyorança que ara ens acompanya. El que sí puc assegurar-te és que seguirem cuidant-nos i estimant-nos, tal i com ens heu ensenyat tu i el pare. I també sé del cert que tu, des d’allà on siguis, seguiràs també vetllant per tots nosaltres. Una abraçada de les nostres! No saps pas com les necessito i les trobo a faltar…
Tres socis de l’entitat ens han deixat petit poble d'Agüero (Osca) a prop dels Mallos de Riglos, un paisatge que estimava i visitava sovint perquè hi tenia la casa familiar. L'Eduardo va començar
Angelina Juanola.
a venir pel Centre fa uns vint i cinc anys quant s'iniciava
la reforestació del
Torrent de les Bruixes. Hi va venir gràcies a l'amistat que l'unia amb el també desaparegut Jordi Rovira del Col•lectiu Ciutadà. També s'hi va vincular quan va portar a la seva filla Pilar al grup infantil on acabaria sent-ne monitora. La seva esposa, la Luci Sesé, fa anys que fa de professora als alumnes de pintura de l'Aula de la Gent Gran del CEP, i fins que la malatia que esborrona la memòria no
Eduardo Palacios Samitier
el va aturar, l'Eduardo l'acompanyava en moltes ocasions. Serveixin aquestes
28
Aquest estiu va morir l'Eduardo Palacios
ratlles de record per una persona noble i
Samitier, als 70 anys d'edat. Va néixer al
afable com l'Eduardo Palacios.
L'Angelina Juanola Urtós va néixer a Santa Coloma, tot i que la seva família provenia de terra empordanesa, d'Albanyà. Ens va deixar el passat mes de setembre a l'edat de 80 anys. Tot i que últimament la malaltia que patia la va debilitar, en l'últim any no va deixar de participar en activitats com per exemple la ballada de sardanes del passat mes de juny a la Font de l'Alzina. L'estima per les tradicions populars catalanes i sobretot la sardana, va ser una passió que l'Angelina va compartir amb el seu espós Jordi Olivés i el seu germà Eduard Juanola. Va estimar molt Santa Coloma, i va participar en moltes activitats de la Parròquia, el CEP, els aplecs de
v
ida del Centre
sardanes, el Museu i altres entitats, i també va ser molt coneguda per despatxar durant molts anys a la rellotgeria familiar del carrer Major i abans va treballar a les filatures de can Xiquet. De caràcter afable, sempre volia estar en un segon pla, però la seva presència es feia notar en molts detalls. L'Angelina era molt familiar, i li agradava el caliu de la llar on va fer creixer els seus cinc fills, i ara gaudia fent d'àvia amb els nets. L'estima que molts colomencs tenien per l'Angelina va quedar demostrada en la gentada que va assistir al seu sepeli on es va esmentar la seva gran bondat.
Reparacions a la seu de l’entitat Text i foto: Joan Llagostera
l
E
Centre
Excursionista
Puigcastellar es va fundar l’any 1946. En aquell moment va
llogar una antiga casa de poble de planta pis i golfes. La casa es va remodelar l’any 1996, i es va voler respectar la idiosincràsia de l’antiga casa, almenys en la part del vestíbul d’entrada i en la porta. El vestíbul conserva l’alçada original, amb el sostre de bigues de fusta que van de paret a paret mitgera. Aquesta alçada ha permès conservar la finestra original i la gran porta d’entrada, i ha permès que la façana del carrer mantingui la tipologia de casa de poble del segle XIX com a testimoni de les que antigament existien en aquest carrer.
ferramenta en els panys, les frontisses i els pollegons. El pas dels anys i el constant ús, han fet que els ferros que aguantaven les frontisses i que estan ancorats dins de la paret, s’hagin rovellat i desfet, i que les portes hagin quedat despenjades, i amb una reparació complexa i un tant costosa per a l’economia de l'entitat. Finalment s’ha pogut arranjar, ja que s’ha pogut comptar amb una subvenció econòmica de la Diputació de Barcelona amb la qual s’ha pogut sufragar gran part del cost. Des del CEP volem agrair i alhora reivindicar que les administracions no deixin d’oferir suport a les entitats, ja que les
despeses
imprevistes
i
Així doncs, es va mantenir la gran porta
extraordinàries poden repercutir en el
de fusta existent d’origen, de dues fulles
desenvolupament de la resta d’activitats
i
de l’entitat.
rematada
amb
la
característica
Emili Vaqué Prat Aquest mes de setembre va morir l'Emili Vaqué Prat després d'haver lluitat contra una greu malaltia. Havia nascut l'any 1939. Amant de la família i del món de la sardana i de la muntanya. Era un dels socis del CEP més veterans, ja que ho era desde fa 60 anys, i esperava il•lusionat poder rebre la distinció que durant l'assemblea de l'entitat s'entrega als socis més antics. Aquell dia estava ingressat a l'hospital i aquell dia va recollir la distinció el seu nét, fet que l'enorgullia. L'Emili era amant del paisatge de Catalunya, i ara reposa en un prat de Gresolet al peu del seu admirat Pedraforca. 29
v
ida del Centre om cada any, amb motiu de la
Diada Nacional de Catalunya 2014
C
Diada de Catalunya, l’11 de setembre el Centre va participar
en l’ofrena floral a la Senyera a la Plaça de la Vila. L’acte va comptar amb la tradicional ofrena de les autoritats municipals i la d’una setantena d’entitats de la ciutat i la presència de força públic. El president del CEP i dos membres veterans de l’entitat, en Quim Badosa i la seva esposa, Pili Ballesteros, van fer l’ofrena. Una audició de sardanes, organitzada pel grup sardanista del CEP, va completar l’acte. Després alguns membres del CEP van participar en el mosaic per fer una estelada humana a la plaça de la Vila, i després van marxar a Barcelona per participar en la gran manifestació de Barcelona en la qual es va aconseguir fer una gran V d’onze quilòmetres amb la participació de gairebé dos milions de persones; els colomencs hi
Ofrena del CEP a la senyera
Foto: Joan Yuste
Notes d’actualitat del Poblat Ibèric
quest estiu s’ha realitzat una excavació arqueològica al jaciment iber, on s’ha intervingut en una de les zones menys excavades i s’han deixat al descovert alguns murs i el perimetre d’algun carrer. D’altra banda, encara no ha entrat en funcionament el Consorci del Parc Arqueològic del Puig Castellar que havia de gestionar el jaciment i que està format pel CEP, l’Ajuntament i l’Institut d’Estudis Catalans. S’ha adduit que és a causa de l’aprovació de la nova llei estatal de
A
30
Text i foto: ANC
recentralització de les administracions públiques que deixarà sense competències en l’àmbit de cultura als ajuntaments. Si tira endavant, l’Ajuntament no podria participar en aquest consorci ni en la gestió cultural del municipi, i mentrestant es busca una figura jurídica que faciliti la gestió del jaciment. Darrerament s’han mantingut reunions amb els responsables municipals per tractar aspectes de conservació i de petites inervencions que s’han de fer de
vam fer cap al tram 63 de la Gran Via.
manera urgent. En primer lloc la reposició de plafons informatius que han desaparegut per robatoris o s’han destruit per actes vandàlics. La manca de plafons fa que els visitants no tinguin la informació de primera ma, a més d’oferir una mala imatge de deixades amb els pedestals o peus buits. També s’intervindrà el camí d’accés fent els arranjaments als graons de fusta malmesos i el deteriorament causat per l’aigua, que s’intentarà canalitzar. S’ha concretat que es calendaritzaran actuacions de neteja de l’herba i els matolls, que a la primavera i l’estiu envaeixen el jaciment, tasca que es portarà a terme amb els nous Plans d’Ocupació de millora de l’entorn natural.També s’ha demanat que en algunes parts on la gent puja per les parets i on hi han hagut ensorraments de murs, es balissi de manera que se n’impedeixi el pas. Aquestes millores i la conservació del jaciment són importants per a aturar la degradació d’un espai que rep una forta pressió de visitants. Cal dir que en el nou pla estratègic municipal de Turisme, el Poblat Iber és una de les potencialitats turístiques de la ciutat, i ha d’estar a l’alçada.
c La Cooperativa La Colmena estrena nova seu
iutat
Text: ANC l dia 2 de juny es va inaugurar
E
el nou local de la Cooperativa La Colmena, amb la presència
del President de la Generalitat, Artur Mas, i de l’alcaldessa de la ciutat, Núria Parlon. L’acte va congregar els socis i un gran nombre de representants d’entitats per fer costat a una de les entitats més veteranes de la ciutat, que va ser fundada l’any 1916. Al CEP i a La Colmena ens uneix una estreta relació, ja que és a La Colmena on es gesta el naixement del CEP. L’any 1946 uns quants joves que formaven part de la secció excursionista de la Colmena, que s’inicià abans de la guerra, volien expandir-se i van decidir crear una nova entitat, que anomenarien Centre Excursionista Puigcastellar. La Societat Cooperativa La Colmena, que el 2016 celebrarà el centenari, fa vint anys que va haver de deixar l’històric local de la Rambla i estar-se en un local provisional que en condicionava les activitats. La nova seu, ubicada al carrer de Francesc Viñas, és un edifici compost de planta baixa, dos pisos i golfes, d’uns 800 m2 i una gran terrassa, on podrà continuar
desenvolupant
les
seves
activitats principals: la pràctica esportiva del billar, escacs, golf i pitch & putt i una secció de teatre amateur, i alhora projectar-ne de noves. Des del CEP felicitem a La Colmena i els desitgem una fructífera vida associativa i La nova seu al carrer Francesc Viñas
d’activitats. 31
v
ida del Centre
Sopar a la fresca en la vigília de la Diada Text i fotos: ANC quest any, com que al juliol
A
teníem el carrer aixecat per obres, no es va poder fer el
sopar a la fresca que tradicionalment fèiem. Vist que al setembre el carrer ja estava enllosat, es va decidir fer el sopar en la vigília de la Diada, la nit del 10 de setembre. El sopar va ser distès i molt saborós, amb el que cadascú va portar, dolç o salat, que va ser compartit per tots els comensals. Al sopar també hi va ser present en Jaume Comas, actor amb molts anys d’ofici
i
que
actualment
se’l
pot
reconèixer a la sèrie La Riera, de TV3. Comas, que és nascut a Santa Coloma, va recitar alguns poemes amb el rerefons de la Diada i el moment actual del país, entre d’altres va recitar l’Oda a Espanya, del poeta Joan Maragall.
32
o Concert de Fí de Curs a l’auditori Can Roig i Torres
l 15 de juny del 2014 l’Orfeó Tanit de Santa Coloma va oferir el concert de fi de curs, que va tenir lloc a l’auditori de Can Roig i Torres de la nostra ciutat. En aquest concert van participar l’Orfeó Tanit i l’Orfeó l’Eco de Catalunya, acompanyats de l’orquestra Clàssics de Vallvidrera i de les solistes Lluna Pindado, Anna Campmany i Judit Almúnia, sota la direcció de l’Àngel Villagrasa.
E
Programa Aquest concert, organitzat per l’Orfeó Tanit, es va dividir en tres parts. A la primera, l’Orfeó va oferir un repertori de cinc peces. El concert va començar amb la interpretació de la coneguda sardana El cavaller enamorat, composada per Joan Manén, seguint amb les sardanes En el Vallespir, de la sarsuela Cançó
d’amor i de guerra, de Rafael Martínez Vall, i L’Empordà, d’Enric Morera amb lletra de Joan Maragall. Posteriorment es va interpretar la popular havanera El meu avi, de José Luis Ortega Monasterio, i finalitzant amb El cant del poble, de Josep Anselm Clavé i lletra de Josep Maria de Sagarra. A la segona part l’orquestra Clàssics de Vallvidrera va interpretar, en primer lloc, tres peces del concert per a oboè, flauta, corda i baix continu Opus 7 núm. 2 del compositor italià barroc Tomasso Giovanni Albinoni, que tot i que va escriure nombroses òperes, és més conegut per la seva música instrumental, i especialment pels seus concerts per oboè. Després l’orquestra va interpretar una peça de Scott Joplin, compositor i pianista estatunidenc que va contribuir
rfeó Tànit
Text: Dolors Romero Labrada Foto: Marga Vallverdú
de manera important en el desenvolupament del ragtime clàssic. A la tercera i última part del concert, les dues corals, acompanyades per l’Orquestra Clàssics de Vallvidrera i de les tres solistes, van oferir una selecció de dotze peces del Glòria en Re major per a solistes, cor i orquestra RV 588 i RV 589, música sacra barroca del compositor italià Antonio Vivaldi.
Balanç Cal assenyalar que l’acollida del públic assistent al concert va ser molt càlida i es van rebre intensos aplaudiments. En definitiva, va ser una experiència molt positiva per al nostre cor, que continuarà treballant en la promoció del cant coral a la nostra ciutat.
Esmorzar ibèric Diumenge 21 de desembre, a partir de les 10 del matí. Al Turó del Pollo. Cal que porteu plat, got i coberts. 33
s
ardanes
Records d’un estiu de fa 78 anys a la font de l’Alzina
Text: ANC
l passat mes de juny, es va
E
rememorar el primer aplec que es va fer a Santa Coloma l’estiu
de l'any 1936. Es va celebrar a redós del bosc de la font de l’Alzina el 7 de juny de 1936. Tres colomencs aleshores, i
hi van assistir
ara, 78 anys després es
tornen a trobar a escoltar sardanes, i en fan aflorar els records i l'enyor de l'infantesa. La Maria Vila tenia 12 anys i el record mes clar que en te és la gran cassola d'arròs que la seva mare va fer per dinar a l'aire lliure i també que els seus pares no van parar de ballar sardanes.
En
Jordi
Saladrigues
aleshores tenia 10 anys, i hi va anar acompanyat dels seus oncles, en Joan Sitges i en Miquelet Saladrigues, que era un reconegut actor de teatre, juntament amb altres companys d'infància de quan anava a l'estudi nou del mestre Manent. La Matilde Armengol també hi era acompanyant al seus pares Isidre i Florentina, i ho recorda amb nostàlgia. Els records s'esvaeixen, però d'aquell esdeveniment
es
recorda
que
els
voltants de la font eren plens de gom a gom, la gent hi pujava a peu o en un òmnibus que feia incessants viatges des de la plaça de la Vila fins al berenador de la Font de l'Alzina. Al migdia, dinar a la muntanya o al bar-berenador on servien un menú per sis pessetes. Les sardanes anaren a càrrec de dues cobles, on cal destacar la Cobla Barcelona com una de les millors del moment. També hi van participar amb els seus cants les corals El Pensament, de la Cooperativa la Colmena i Joventut del Raval. Cal dir que al vespre es va fer la ballada a la plaça de la Vila. Són records alegres que uns mesos més tard s'esvairen amb l'esclat de la Guerra Civil Foto: Joan Yuste
34
del mes de juliol d'aquell any 1936.
s
ardanes
A l’entorn del 60è Aplec de la sardana
Text: Joan Llagostera Fotos: Joan Yuste
cloure brillantment les dues vetllades de l’Auditori, en la darrera de les quals es va fer també un recital poètic amb lletres de conegudes sardanes, d’elogi de la dansa i d’evocació de la terra, dues d’elles dites pels propis autors, en Rodolfo del Hoyo i l’Hortènsia Fernández. Guardem un bon record també de la commemoració del primer Aplec a la Font de l’Alzina, en el qual, entre els moltíssims assistents, vam poder veure i expressar els nostres millors desitjos a l’amic Emilio Vaqué, que ens acompanyà amb tota la seva il·lusió, però que, malauradament ja ens ha deixat per sempre. Fem ara una referència a altres actes de la Festa Major, com la ballada del dilluns al remodelat «Jardí de can Sisteré», on entre el goig que comencen a fer els arbres i el fons de la façana de la biblioteca, podem dir que disposem d’un petit però acollidor espai per gaudir de la nostra dansa en escollides ocasions. Al Teatre Sagarra, els esbarts Maragall i Manresà van representar dissabte l’espectacle «Tradidansa», que va entusiasmar els qui hi eren presents amb la qualitat, el color i la vistositat de les seves interpretacions de les danses tradicionals que van oferir.
ls actes anunciats en el número anterior del butlletí s’han anat desenvolupant amb una gran participació de socis i simpatitzants, cosa que ens fa molt contents i ens anima a seguir treballant per la Sardana i per les altres manifestacions de la cultura catalana que estiguin al nostre abast.
E
Per no allargar excessivament aquesta crònica afegirem només unes notes al que ja explicàvem en l’esmentat butlletí. Remarquem que el documental d’en Joan Yuste sobre la Sardana a Santa Coloma va ser rebut amb emoció per la
quantitat de records que reviu en la memòria de moltes persones i per les imatges en què hi veiem familiars i amics que al llarg d’aquesta història ens han anat deixant, ja sigui per la inexorable llei del temps o, massa vegades, per accidents inesperats o cruels malalties esdevingudes a l’avançada. L’èxit de la primera projecció a l’Auditori va fer que després en presentéssim dues més, a la Torre Balldovina el 3 de juny i novament a la sala de can Roig i Torres el diumenge de Festa Major, el 7 de setembre. Cal destacar la col·laboració de l’Orfeó Tanit, que amb el seu repertori de sardanes i cançons populars van
Estem preparant una sortida a l’Aplec del Baix Camp, que tindrà lloc a Reus el dia 21 de setembre, al Santuari de la Misericòrdia, amb l’opció de fer una ruta guiada per l’important patrimoni modernista de la ciutat. A la Plaça de la Vila, després de prendre part a l’ofrena floral, hi haurà la tradicional audició de l’11 de setembre, i tingueu present que cap a la fi de novembre farem l’assemblea anual de socis, de la qual en rebreu la convocatòria. Tampoc no oblideu que tancarem l’any del 60è Aplec el 31 de desembre dins de l’altra Festa Major, la d’hivern. Joan Llagostera - Vocal de la junta del Patronat pro Aplec i Amics de la Sardana 35
El Forn d’en
Xavi
Avda. Catalunya, 1
El Forn de la
Marta
Avda. Pallaresa, 136 Tornem als nostres origens amb pans artesans i . . . . . . les nostres coques de Sant Joan Santa Coloma de Gramenet
20
f
lora i fauna
El rat penat comú o rata pinyada pipistrel·la Pipistrellus pipistrellus (en castellà, murcielago común) Text: Pepi beneficiosa. Molt sovint es refugia als
quan encara hi ha claror, i no és rar veure-
edificis: sota les teules,
dins de forats
la volar també durant el dia, a uns 5-10 m
d'arbres, a les esquerdes de les façanes,
d’altura, batent molt les ales i amb una
entre els tendals de les terrasses, a les
trajectòria irregular. Es retira a hivernar
golfes, etc. També se la pot trobar als
tard, ben entrat el desembre, i no és rar
boscos, en coves, fissures de les roques i
veure-la activa en ple hivern. És gregària, ja
forats dels arbres.
que viu en colònies amb altres individus, i
És el rat penat més petit de la fauna
a l'estiu és quan cria.
catalana, pesa poc més de 4 grams. Té el
A part d’aquesta espècie, a Santa Coloma i
musell gros i curt i les orelles curtes,
a la Serra de també s’han observat
amples i arrodonides. Les ales són
aquestes altres: la ratapinyada nana, de
estretes, el cinquè dit fa aproximadament etit mamífer volador que viu tan en
P
uns 40 mm de llargada i la cua solament 1
nuclis rurals com en grans ciutats,
mm . El dors és de color marró vermellós,
on se la pot veure volar al voltant
castany o marró fosc, i el ventre, una mica
dels llums del carrer caçant insectes,
més clar, de tonalitats brunes grisoses o
sobretot mosquits, fet que la fa molt
grogoses. Abandona el refugi al capvespre,
Fonoll Text: Pepi l fonoll o fenoll (foeniculum vulgare), és una espècie silvestre i conreada dins de la família Apiaceae originaria del sud d’Europa i el Pròxim Orient.
E
És un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània. Descripció: Herba perenne de fulles fines i glauques que arriba a dos metres d’alçada. Floreix a l’estiu i fa una umbrel·la de flors grogues i fruits petits i aromàtics. Aquesta planta té usos gastronòmics, medicinals i en perfumeria. Te gust d’anís, ja que conté anetol. És una planta molt resistent a la secada i que es troba a molts llocs de la Terra Baixa. Als Països Catalans es pot trobar fins els 1.300 metres d’altura. Conreu: La varietat dulcis és
vores, i la dels graners. En nom de rat penat o rata pinyada fa referència a rata voladora, ja que pinyada és una degeneració del mot llatí pennatus o pennada (proveïts de plomes)
un conreu típic d’Itàlia (finocchio), amb les fulles bassals engruixides que formen un bulb que és excel·lent per l’amanida. Les altres varietats son plantes silvestres de les que es cull els fruits a la tardor i les fulles tendres a la primavera. Gastronomia: Les llavors s’aprofiten a la cuina de molts països, es fan servir senceres o mòltes. A la zona del mediterrani les llavors serveixen per condimentar alguns productes de pastisseria. També forma part dels ingredients de la barreja d’espècies dels curris del subcontinent indi. Les fulles verdes i crues es fan servir com a ingredient d’amanides. A Laos, Tailàndia i Xina es mengen crues acompanyant plats de peix o de carn. A la gastronomia italiana i francesa serveixen per condimentar sopes, sent un dels ingredients base de plats de verdures, peixos i carns bullides similars a l’escudella. Els bulbs de les varietats de fonoll conreades són molt populars a la cuina d’Europa. Es preparen bullits en vinagreta, per preparar plats sencers gratinats amb beixamel i coberts de formatge, tallats a trossos en quiche, entre altres formes. Propietats medicinals: És diürètic, digestiu i contra la flatulència, com els seus parents l’anís i el comí. 37
m
Text: Agustina Rico
irador
vertigen;/té en el meu nucli l’origen;/qui, però, en sap el final?
Inauguració de la Biblioteca del Fondo
Nens de Santa Coloma escriuen al Papa
Quan aparegui aquest butlletí ja haurà
El butlletí de les parròquies,Església a
estat inaugurada la biblioteca del Fondo.
Santa Coloma de Gramenet.fa mesos
Si no hi ha un canvi d’última hora, la
que viu aires de renovació (estètica,
inauguració s’haurà fet l’11 de Setembre,
seccions i equip redactor amb la
en una Diada plena de mobilitzacions,
coordinació de Jaume P. Sayrach). A
algunes a la mateixa Santa Coloma. Des
l’especial d’estiu publica una interessant
del moment que es va saberla data
selecció
triada, molts l’hem vista inoportuna i amb
adreçadesper
aires de contrapès. Es pot justificar la
Francesc. Són producte d’un concurs de
Torna la “marca” cristians a l’actualitat.
coincidència dient que la catalanitat es
cartes al Papa organitzat pels professors
Figures carismàtiques com el Papa
manifesta de moltes maneres, que
de
escoles
Francesc, Teresa Forcades, sor Lucía
propiciar l’accés de la cultura al poble és
concertades de Santa Coloma i Bon
Carami
una manera indiscutible de fer país. I ho
Pastor. La guanyadora, escrita per una
adhesions i simpaties. Feia temps que
és, però a ningú se li escapa que la vida
noia de 4t. d’ESO (Estrella Martínez, I.
els cristians com a col·lectiu no es feien
pública ve revestida de formes i símbols
Puigcastellar)
la
tan visibles en l’òrbita social, encara que
de gran pes. I no és lògic haver de triar
sinceritat i el respecte amb què planteja
entitats
lligades
al’Església
entre inauguració i Diada o anar a corre-
qüestions espinoses com la visió de
Intermón,
Justícia
i
cuita de l’una a l’altra. No es podia haver
l’Església
al
adolescents
d’instituts
religió
opinions
i
depreguntes
i
impressiona
Papa
per
Els cristians, més visibles
el
pare
desperten
Manel
com
Càrites,
Pau,
els
comunitats de base, etc.sempre han
data
divorciats i el paper de la dona.
estat treballant. Durant el franquisme i la
senyalada, i propera en el calendari,
L’arquebisbe de Barcelona, Martínez
transició molt va ser el prestigi dels
com la Festa Major del Fondo (Sant
Sistach,
Joan) o la Festa Major d’Estiu (primers
Singuerlín, Miquel Àngel Pérez, i als
reconegudes figures com Alfons Carles
de setembre)?
altres professors, que el Papa Francesc
Comín (Cristians pel Socialisme).Un dels
rebrà les cartes.
darrers actes del curs a favor de la
inaugurat
en
altra
alguna
Campus Torribera, estudis de referència
sobre
ha
l’avortament,
promès
al
rector
del
cristians
amb
compromesos,
consulta, Cristians pel dret a decidir,va
Any Vinyoli
portar a Santa Coloma el seu fill, Toni
Transcorre silenciosament l’Any Vinyoli.
Comín, juntament amb Joan Rigol,
gens
expresident del Parlament de Catalunya.
Dur
i
preciosista
alhora,
Tot i que té uns 500 alumnes i s’hi
autocomplaent i sense el vessant cívic
imparteixen graus únics a tot l’Estat, el
d’un Espriu, és un poeta amb el qual es
Campus d’Alimentació Torriberaés un
fa difícil anar més enllà de la poesia i de
gran desconegut. S’hi fan estudis
l’autor ; i al damunt li ha coincidit el
Observatori
Dietètica,
centenari amb el Tricentenari. Fem des
Van morint els mestres de la República,
Ciència i Tecnologia dels Aliments,
d’aquí un petit homenatge al poeta i a
col·lectiu
Nutrició a l’Activitat Física i l’Esport i
l’home, que –com han fet d’altres poetes-
Seguretat Alimentària. Les facultats de
represaliat. Una esquela al diari recull
ha comparat la seva feina a la d’un
Farmàcia i de Medicina de la UB, la
l’anhel de país –i de dona- que volien
manobre i s’ha definit com un treballador
Politècnica
Nutrició,
de
universitaris
i
la
Fundació
Alícia
del vers.
promouen aquests estudis, ben aviat ampliats amb màsters sobre Innovació Alimentària i Història i Cultura de l’Alimentació. L’assessoria del xef Joan Roca (El celler de Can Roca) i la ubicació al Campus Torribera de la Bullipèdiade internacionalitzen campus colomenc. 38
Flamígera catedral/d’impuls i de paciència:/contra el fugaç, persistència,/contra el caduc, resistència,/ contra els somnis, evidència/de vertebrada existència./Oh aventura total!
Ferran
Adrià,
ja
prestigiós
el
construir:
i
emblemàtic
NOM.
durament
Mestra
de
la
República. Campiona de Catalunya de
MANOBRE
salt d’alçada de 1936.
Ésser poeta: bastir/ sempre en el buit, sense fi,/paraula a paraula una obra/que es perd endins de l’espai;/ser-ne tan sols un manobre/i no sentir-se mai pobre,/ ni no desistir-ne mai.
Aturades les obres de la MATdesprés del
És l’edifici tan alt/que mirar-lo va
d’energia?
compromís
arrencat
a
REE
(Red
Eléctrica Española) per l’alcaldessa. Decisió benvinguda, però ha estat per la protesta o per baixada de la demanda
p
roperes activitats
Mercè Busquets Oliva a l’any 1953. Al darrera s’hi pot veure la Torre Balldovina, la façana nord. La fotografia es va fer des del carrer Cultura quan els entorns de la torre encara no estaven urbanitzats.
Properes activitats
novembre
Diumenge 16: El camí Ral VIC - OLOT. Grup de senders Visita matinal guiada pel
Diumenge 23:
Parc de Can Zam, el Besòs i la Serra de Marina. Col·lectiu Ciutadà. Dijous 27: Teatre llegit de l’Aula de la Gent Gran.
desembre Dijous 11: 22ª Vetllada Nadalenca del CEP. Grup de Cultura. Diumenge 14: Excursió a Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Grup de muntanya. 19:
Divendres
Inauguració
exposició
fotogràfica “ X Concurs Pere Alsina” al CEP. Oberta fins el 29 de Gener. Dissabte 20: Estació Meteorològica del Centre Excursionista Puigcastellar 233 A Conca del Besòs - Plaça de la Vila - Santa Coloma de Gramenet
Concert de Nadal a la Torre
Balldovina. Orfeó Tanit Dimecres
31:
Festa
Major
d’hivern.
Sardanes a la plaça de la Vila. Cobla
TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMES
Contemporània.
Primer Quadrimestre 2014
Màxima
Mitjanes
Mínima
Maig
32º dia 10
10º dia 14
Juny
38º dia 13
14º dia 1
Juliol
33,5º dia 17
15º dia 8
Agost
33,5º dia 7
19º dia 15
màximes 26,4º mínimes 12,8º màximes 21,9º
mínimes 17,2º màximes 31,2º
mínimes 19,9º màximes 30,9º mínimes 21,1º
Per determinar dates: º
- Festa Major d’hivern. Concert d’any nou.
º
Orfeó Tanit.
º º
RESUM
- Visites guiades als cementiris: matinal al de Poble Nou i nocturna teatralitzada al de Montjuic. Grup de Cultura. - Xerrada i presentació del projecte de
Maig
Dies de pluja 5
Total litres 44,4 litres
Juny
2
7,7 litres
Juliol
5
40,3 litres
Agost
3
22,6 litres
conservació de la Serra de Marina “Projecte ramat de cabres a la nostra muntanya”, per Joan Devis. Grup de Cultura
Total dies pluja: 15 Total quadrimestre: 115 l.
Per més informació, veure la:
Web del CEP:
www.puigcastellar.cat 39
Centre Excursionista
ButlletĂ nĂşm 117 - Primer trimestre de 2013 Santa Coloma de Gramenet