Issuu

portada_contra122:Maquetación 1 01/07/2014 14:38 Página 1

Centre Excursionista

Butlletí núm 122 - Primer Quadrimestre de 2014 Santa Coloma de Gramenet

sumari Editorial

Campament d’Hivern

Pic de la Carabassa

La Llibreria del Montsant

6i7

Serres de la Mussara i Montsant

8i9

Marxa de Regularitat

10 i 11

Pic Thoumasset

12 i 13

Aula camina

14 i 15

Serralada de Marina / Exposició

Riera de Balà

Ruta de l’oli

Presons del postfranquisme

ditorial

Un 2014 amb molts esdeveniments l trimestre el vam començar amb la reglamentària Assemblea de l’entitat, on es

van destacar els fets més remarcables de les seccions, i on vam poder prendre el pols i el batec del CEP. En primer lloc cal constatar que en la renovació dels

càrrecs de la junta hi continuen havent voluntaris a esmerçar el seu temps per l’entitat,

Grup de Cultura

Debats

i això en el context actual és ja, per si, tot un èxit. No ens cansarem de donar les

Assemblea de socis

gràcies a les persones que donen el relleu, però que hi han passat unes dècades en

Can Zam / Recuperació del riu

primera línia, en tasques de secretaria, al capdavant de la seva secció o bé fent la

De nou la MAT

vigilància i custòdia del poblat. També s’ha de reflectir la diversitat de les seccions que

Grup Infantil

Visita a Tarragona

Aplec de Sardanes

de la vitalitat dels nois i noies del grup infantil a l’aula universitària de la gent gran, que

Xarxa Dret a decidir

amb les seves múltiples activitats donen vida als anys. Menció especial mereixen els

Llibre Matta Bretó / Sgda. Família

socis als que vam fer un acte de reconeixement per la seva fidelitat a l’entitat durant

Barri de la Ribera

25, 50 i més de 60 anys.

Exposició de ceràmica de la Tina

També estem d’aniversari per la celebració del 60è Aplec de la Sardana, que ha estat

Flora i fauna

festejat durant tot el cap de setmana, amb una rememoració del primer aplec a la Font

Mirador

de l’Alzina de l’any 1936 i una exposició que repassava aquestes sis dècades d’Aplec.

Agenda

A nivell ciutadà continuem oferint resistència a la MAT (línia de molt alta tensió), que

van des de la vessant més esportiva a l’espectre cultural, i de diverses edats, que van

Portada: Riu Vero, Osca Autor: Marc Galgo

volen fer passar a tocar dels habitatges de can Franquesa i les Oliveres, i que, de fer-

Nota: El CEP no comparteix necessàriament les opinions exposades per aquells que signen els articles d'aquest butlletí.

reforestada del Torrent de les Bruixes entre d’altres espais naturals.

se, deixaria una cicatriu a la serra de Marina i que malmetria el cor de la zona

També hem continuat amb el posicionament de sempre pel que fa al parc de can Zam, que el volem verd i frondós, i que deixi de ser una assignatura pendent de la

BUTLLETÍ núm. 122

ciutat per transformar-se en una realitat. La notícia de que s’hi celebraran concerts

Centre Excursionista Puigcastellar

multitudinaris pot frenar les expectatives de tenir el parc que tant hem reivindicat els

Dipòsit Legal: B-33928-94 Impressió i composició: Impremta Varela Disseny i maquetació: Quim Varela Fotolits: Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

colomencs. El parc ha de ser el que tots entenem que ha ser un parc i que podem veure en altres ciutats: un parc amb els usos previstos en el disseny que es va consensuar l’any 2006 entre l’Ajuntament i el teixit associatiu. Aleshores es va pactar que Can Zam hauria de tenir una gran zona verda i frondosa, equipaments esportius (piscines, camps d’esport i pista d’atletisme), equipaments educatius (com l’institut i l’escola d’idiomes) i espai per a esdeveniments ciutadans (concerts i espectacles a la

Direcció: Ferran López Roldan Equip de redacció: Agnès Olivés Albert Noguera Xavi Padró Rut Solés Agustina Rico

gran plaça del llac, i els vials per fer-hi la fira de Festa Major). Esperem, com es va

Seu local: C/ Sant Josep, 20 08922 Santa Coloma de Gramenet

acordar adherir-se a la Xarxa Colomenca pel dret a decidir, ja que creiem que aquest

Tel. 93 385 99 41 A/e:puigcastellar@puigcastellar.cat

www.puigcastellar.cat

comprometre l’alcaldessa, que aquest ús a precari per fer grans esdeveniments metropolitans només sigui durant aquest any. Entre la tria de Can Zam parc, o Can Zam espai multiusos, la decisió ja es va prendre el 2006: Can Zam parc verd i frondós! D’altra banda, en els moments transcendentals pels que passa el país, el CEP va

és un dret fonamental, i convida els seus associats a participar en la consulta d’aquesta tardor sobre el futur de Catalunya amb el vot que cadascú cregui convenient. En un país normal, ha de ser normal votar.

untanya

Campament d’hivern als estanys de la Pera Text i fotos: Toni Gómez

Pic de la Colilla

quest any ens hem decidit pel

nord-oest, de la banda andorrana, i fins

refugi guardat dels Estanys de la

últim ressalt per trobar el refugi, on

arribar al coll encara estàvem força

glaçat i cobert de neu. Ja només falta un

Pera per fer el cap de setmana

arribem prop de les dues de la tarda.

protegits. Ja una mica abans del coll el

amb neu. Pugem des de l’estació d’esquí

Dinem i ens instal•lem, mentre anem

vent agafa una força extrema, intentem

nòrdic d’Aransa; en si el recorregut que

pensant què farem a la tarda. No hi ha un

carenejar cap al Perafita, però passat el

fem fins al refugi és una de les rutes de

sol núvol i encara queden força hores de

port de Perafita, i pujant els últims

raquetes que tenen senyalitzades.

llum. Tot i que el vent ha bufat amb certa

vessants, el vent dóna la impressió de

El camí comença com una pista que va

intensitat tot el dia, decidim provar sort i

voler-nos

pujant amb suavitat, molt ben marcada i

dirigir-nos cap al pic de Perafita.

Cerdanya, i ens hem d’assegurar a cada

aplanada entre el arbres. Arribats a un

Ens dirigim cap al collet de Sant Vicenç.

pas. Prou, decidim baixar i allunyar-nos

punt, deixem la pista i, seguint les

La neu és molt fonda en alguns punts, i a

de la carena, ja hem tingut la nostra dosi

marques, pugem pel dret per endinsar-

aquestes hores del dia el sol l’ha fos i

d’adrenalina per avui. Refem el camí cap

nos al bosc de la Bagueta de la Pera, on

costa una mica d’avançar. Sort de les

al refugi i esperem el sopar. El vent bufa

el camí té trams més ben definits i

raquetes. En canvi, a les zones més

ara també fort a l’alçada del refugi, i la

d’altres menys. Així, arribem ràpidament

exposades el vent s’ha endut la neu i

sensació de fred és molt alta. Hauríem

al refugi de Les Pollineres, que deixem a

s’avança molt bé sense raquetes.

de sortir ben equipats i aïllats, i s’està tan

l’esquerra i continuem ascendint fins que

Conforme anem pujant, ens adonem que

bé a dintre…

arribem a l’Estany Petit de la Pera, tot

el vent és cada cop més fort, bufa del

Al matí següent, i amb la previsió de vent

enviar

volant

cap

untanya

fort, decidim intentar el cim menys exposat de l’entorn, el pic de la Colilla. Sortim en direcció nord-est, resseguint pel sud la Serra de Sirvent. La vall és força oberta, sense vegetació, i el pendent és molt gradual. Al principi la neu és prou dura, i amb grampons es camina molt bé. Però no durarà gaire: el sol és fort avui des de primera hora i la neu s’ha estovat molt ràpidament. Les darreres rampes les fem amb el neguit del vent que ens trobarem a dalt. No volem repetir l’experiència d’ahir. Per sort, el vent és molt fluix, i ens permet estar-nos

una

estoneta

cim

contemplant la meravella de la Vall de Madriu just als nostres peus. És hora de tornar cap a casa. Desfem el camí de pujada força ràpidament, fins al refugi, on descansem una estoneta abans de reprendre el camí fins als cotxes. Ens ha quedat al final un bon regust: un cap de setmana a la neu molt ben aprofitat.

Estany de la Pera

Pic de la Carabassa Text: David Buils

l dissabte 15 de febrer vam fer la

de més suaus.

apropar-nos al coll el vent es fa més fort

primera sortida de neu d’aquest

Pugem per un bosc espès, tot i que

i els núvols cada vegada són més foscos.

curs. Ens vam dirigir a la

trobem clarianes de tant en tant, la

Uns esquiadors que baixen del coll ens

Cerdanya, i després d’esmorzar a

pujada es fa dura, ja que l’objectiu es

diuen que el vent és molt fort i que han

Puigcerdà vam anar cap a Meranges.

pujar una mica més de mil metres de

renunciat a seguir, no fan un bon

Després de passar el poble trobem una

desnivell. La neu està una mica pastosa,

pronòstic del que ve per l’altra banda del

corba on altres cotxes estan palejant neu

no és perfecta per pujar amb les

coll. La majoria decidim girar cua i deixar

per fer la pujada possible als cotxes; poc

raquetes, tot i així anem fent. Després de

la Carabassa per un dia més propici,

després arribem al Camp Llong, on

travessar una segona pista, trobem un

comencem a desfer el camí, només en

deixem el cotxe.

petit refugi lliure.

Manel i l’Ilde, amb esquís, perseveren

El nostre objectiu, el pic de la Carabassa

Seguim amunt, el bosc va clarejant tot i

per fer el cim. En baixada els esquiadors

(2.737 m). Es tracta de fer mes de mil

que es manté. De tant en tant ja podem

han de vigilar, perquè la neu no és gaire

metres de desnivell. El dia es mig núvol,

veure la línia de la carena, a dalt sembla

bona per baixar ràpid.

i per la tarda anuncia l’arribada d’un front

que fa vent i veiem com els núvols van

Fem una paradeta al refugi lliure per

tempestuós des de l’oest i el nord. Ens

travessant el coll per on hem d’assolir la

agafar força i ens dispersem en la

allunyem dels cotxes i en començar a

carena. A mida que ens anem apropant

baixada als cotxes, tot i que sense perdre

pujar ens posem les raquetes, anem

el vent ens afecta més, i tot i que no és

ningú. Una bona excursió, tot i no haver

combinant trams ben drets amb alguns

incapacitant, incomoda. Tot i així, en

fet cim (la majoria). 5

untanya podem parlar. Els expliquem la ruta que

La Llibreria del Montsant

pensem fer i ens diuen que no hi ha perill, que ells es mouran en direcció contrària. Continuem, doncs, pel sender estret, que en

Text i fotos: Toni Gómez

pocs minuts comença a enfilar-se de forma molt evident. No és un sender gaire fresat, però fàcil de seguir, i ara a l’hivern amb poca vegetació. En poc menys de 40 minuts som a dalt la carena, i des d’aquí ja podem veure clarament la Serra Major i la Vall dels Pèlags, que és el nostre objectiu d’avui. Resseguim la carena en direcció est i en pocs

minuts

arribem

Carabasseta. Situat a dalt del Grau del mateix nom, era punt de pas obligat pels traginers que antigament feien la ruta entre Ulldemolins i La Morera del Montsant; arribats en aquest punt s’aturaven sota l’ombra del pi i bevien de la carabassa que utilitzaven a mena de cantimplora. Nosaltres els imitem, però en versió termo de cafè amb llet calent. Vint minutets de descans i continuem camí, seguint el GR 171 en direcció sud, baixant el barranc del Madalenet. El Barranc del Parral ens dóna la benvinguda: se sent la remor del riu i això és una molt bona notícia. Si el Montsant ja és prou bonic sec, l’aigua ens revela racons d’encís que només podem gaudir pocs dies a l’any. Voregem la Mola i creuem el Barranc de Pèlags. Poc després trobem l’indicador al Toll de l’Ou: un sender que baixa ràpidament ens durà a una de les més belles postals que hi podem trobar. Les cascades del Toll, amb el fons blau turquesa, ens deixen bocabadats. La

Toll de l’ou

a primera sortida de l’any s’ha fet

et deixarà indiferent. És per això que any

pluja, que per més anunciada no és millor

esperar fins al febrer. La manca de

rere any hi tornem a poc que es doni

benvinguda, ens fa recordar que encara ens

neu al gener i un intent frustrat i

l’ocasió.

queda per davant molt de camí.

passat per aigua a mitjans de mes ens ha

Som 21 els excursionistes que deixem els

Tornem de nou al GR i el seguim, però

deixat afamats de muntanya. Res millor que

cotxes a l’aparcament de l’ermita de Sant

només uns metres. En un impressionant

el Montsant per atipar-nos de cop: vuit

Antoni, a prop d’Ulldemolins, i enfilem en

mirador del Toll el deixem i agafem un

hores i catorze quilòmetres de muntanya

direcció al Grau de Sant Antoni, un dels

corriol que ressegueix la Vall de Pèlags per

salvatge i paratges únics, de descoberta i

menys anomenats de tots els que pugen a

la vessant esquerra, a força alçada per

aventura, per obrir l’any amb bon peu. En

la Serra des del nord. A l’inici del sender ens

gaudir de les impressionats vistes dels

això el Montsant és una aposta segura: ja

trobem amb el primer ensurt: un cartell ens

Ventadors. Arribem al camí de la Pleta i el

siguin els graus equipats del sud, els

avisa que hi haurà batuda de senglars. Amb

seguim només uns minuts, molt pendents

boscos humits del nord o les infinites coves

això no hi comptàvem! Per sort en aquell

de no passar de llarg el desviament que ens

i barrancs, qualsevol itinerari que escullis no

moment arriben els caçadors per la pista i hi

ha de dur a uns dels llocs més bonics i

untanya

Pont Natural de la Serra de Llibreria

desconeguts del Montsant: la Llibreria.

del forat del pont. És moment de fer una

còmode. Només cal remuntar el riu

Trobem, doncs, un petit corriol que surt a la

parada, dinar i agafar forces per la baixada

Montsant per la llera esquerra, seguint els

dreta i baixa vertiginosament. Aquí la

que queda, i que, contra pronòstic, no serà

meandres i admirant les figures estranyes

vegetació és més densa i la pluja ho ha

gens fàcil.

que el temps, l’aigua i el vent han esculpit a

deixat tot mullat. En pocs minuts som

Des del Pont Natural volem baixar al riu

les roques del congost. Val la pena portar el

nosaltres els que estem xops. El camí no és

Montsant, i el camí més directe és un

mapa a mà i intentar identificar els noms

fàcil, però tampoc no té pèrdua, i en una

sender que ressegueix el Barranc del

amb les roques (el Formatge, el Bisbe, els

estona trobem a l’esquerra les primeres

Vilaldar fins a la Cova Fumada. Comencem

Tres Jurats, el Camell…). Som al conegut

esquerdes de la Llibreria. Aquest indret no

a baixar i ben aviat ens adonem que ens

Congost de Fra Guerau.

és una altra cosa que un tros de muntanya

constarà una mica més del previst. El

Deixem a l’esquerra el pont penjant que

que s’ha anat desprenent del massís a

sender està poc fresat, només algunes fites

creua el riu i en un quart d’hora ens duria a

lleixes, de forma que l’aspecte vist des de

ens indiquen el camí, i cal anar amb compte

Sant Bartomeu. Bé val una visita, però ja és

l’altre costat de la vall és la d’un grapat de

per no perdre’l. A més, el pendent és molt

massa tard i encara ens queda un bon tros

llibres a una prestatgeria. Ens ho passem de

fort, el terra està mullat i molts cops hem de

fins arribar al cotxe. Continuem pel congost

meravella dedicant una bona estona a

posat mans, peus i cul a terra per no

i arribem a les Cadolles Fondes, amb el seu

recórrer dues d’aquestes escletxes. Sens

relliscar. Al tram final, el barranc, força

mirador. Si fos estiu, ens hi capbussaríem;

dubte és dels millors moments del dia.

carregat d’aigua, ha envaït el camí, i ens

caldrà tornar en una altra època. Ara el que

La pluja ja ens ha deixat, i el temps anirà a

trobem amb un parell de passos acrobàtics,

toca és fer l’últim tram de l’excursió, tan sols

millor. Continuem baixant pel sender i en

que es passen sense problema, però

seguir la pista fins arribar a l’aparcament.

una estona arribem al Pont Natural. Com el

retarden molt la marxa del grup. Cansats

Al final, cares de cansament però també de

seu nom indica, es tracta d’una formació

però contents, arribem a la llera del riu

satisfacció. Sembla que la gent s’ho ha

natural amb forma d’arc. El camí passa per

Montsant: gairebé una hora hem trigat en

passat molt bé. És el que té el Montsant,

sota, i ens deixa una postal magnífica dels

baixar 200 metres de desnivell!

que no et falla. Tornarem l’any que ve.

plecs geològics de la vall de Pèlags a través

El camí a partir d’ara serà molt més 7

untanya

Caminant per les Serres de la Mussara i el Montsant

Text: Manel Galgo i Ferran López

ls passats 12 i 13 de març, en

Ferran López, l’Helios Chavarria i jo, varem fer una sortida al

Priorat per tal de resseguir un tram del sender GR-7, a la Serra de la Mussara, i una excursió circular al congost de Fraguerau, impressionant zona del Montsant que desconeixíem. Us les recomanem sense reserves, per la grandiositat dels paisatges i per la bellesa del recorregut.

Dels avencs als gorgs de la Febró Des del kilòmetre 22 de la carretera de Vilaplana a la Febró, passat el refugi de la Mussara, surt una pista a la dreta que en pocs minuts es converteix en sender i ens mena directament als avencs de la Febró. És una escletxa profunda, parcialment coberta de vegetació i sense cap senyal, i per tant difícil de veure. Resseguint la vora trobem el punt per on poder baixar sense dificultat. El fons, entre dues parets impressionants de roca, és transitable i no gaire llarg. A la meitat hi trobem una cova bastant profunda. L’interior es fosc, i hem d’utilitzar «frontals». Al final de l’avenc, tot i l’existència d’una escala de gat, decidim tornar pel mateix punt on hem entrat, ja que no portem arnesos. Tornant a recuperar la pista, seguim el GR-7 uns 3 kilòmetres en direcció est, fins al mas dels Frares, al kilòmetre 25 de la carretera de la Febró. Just passat el mas, agafem una pista forestal amb forta baixada, amb un pal indicador del GR-7, que seguim fins que trobem un trencall de pistes. Prenem la pista que va cap a Arbolí, a l’esquerra. Al Avencs de la Febró 8

final de la pista, sempre seguint el GR,

untanya

Serra de Solans, sobre el barranc dels Pèlags

d’Ulldemolins. Comencem a caminar seguint el GR-65.5 i desprès de passar per les Codolles Fondes i el pont penjat sobre el riu, arribem a l’ermita de

Sant

Bartomeu;

congost

és

impressionant, és evident que no fa falta anar a l’altre punta del món per gaudir de llocs esplèndids. Desprès de retornar al pont, continuem amb una pujada sostinguda fins a la cresta dels Ventadors… allà ens costa de trobar el pas clau per canviar de vessant i poder continuar fins al cim dels Pins Carrassers (1.061 m). Una vegada superat, el camí transcorre per un sender bastant penjat, amb un pas equipat amb un cable i alguna grimpadeta fàcil.

Congost de Fra Guerau

trobem un sender estret, i creuant el riu

poder-s’hi banyar, convertint l’entorn

dels Gorgs, per un paratge molt

d’aigua, roca, verd i cel en un gran

frondós, de seguida veiem el primer.

espectacle natural.

Els gorgs de la Febró són un conjunt de

Excursió al Congost de Fraguerau

Sant Antoni.

formats per l’erosió al llit de roca

Després de pernoctar a «Lo Refugi» de

Es tracta d’una excursió molt recomanable,

calcària. El riu, afluent del Siurana, és

Cornudella (ple de joves escaladors

de dificultat mitja (no apte pels que tenen

d’una gran bellesa, i els bassals

estrangers), enfilem el cotxe cap a

vertigen), amb un desnivell de 640 metres i

suficientment profunds com per a

l’ermita de Sant Antoni, a través

una longitud d’uns 11 kilòmetres.

Finalment comencem a baixar sobtadament pel grau del Llop, que ens portarà per un camí amb força pendent fins a l’ermita de

salts d’aigua amb bassals al peu,

untanya ia 27-04-2014. Cap a quarts

Marxa de Regularitat 2014 Text: Xavi Padró Fotos: Marga Vallverdú

d’onze del matí en Pere Sors i jo deixem el penúltim control abans

d’arribar al final de la marxa a la Plaça de la Vila. Som pels volts de Ca L’Alemany i darrere nostre es veuen ja les primeres parelles

participants.

Ens

hem

d’afanyar a penjar les cintes, sinó ens atraparan. Com cada any, l’últim diumenge d’abril fem la Marxa de Regularitat, i com ja comença a ser tradició, ens trobem a les vuit del matí al Parc d’Europa, a l’empara de l’estàtua de ferro. Quan el primer autocar és ple amb els controls i participants, arrenca cap al seu destí. Passem per la nacional per no pagar peatge i la nostra sorpresa és majúscula quan veiem que en arribar al coll el segon autocar ja ha arribat (ha anat per l’autopista i ens ha avançat). Ràpidament els controls baixem de l’autocar i anem cap al punt de sortida abans que els participants, que ja comencen a baixar. La sortida és a uns cent metres al final d’una pista forestal i travessa un frondós alzinar. Comença una cursa dins la marxa dels controls per no ser avançats pels participants. Finalment em planto i dic als participants que esperin uns minuts abans d’arribar a la sortida. En Badosa, que fa de control i ja té una edat, m’ho agraeix. Sort que al principi hi ha un camí amb una forta pujada esquitxada d’alzines, pins i esparregueres a tocar de les últimes cases de la urbanització que arriba la pista on segueix el GR-92. Això ens permet als controls agafar una mica d’avantatge. Seguim pel GR per una pista que voreja la muntanya; a la nostra esquerra veiem el mar serè, les platges del Maresme, els pobles del Masnou i Alella i al davant el Coll de Galzeran envoltat de vinyes preparades per brotar. Allà hi ha el control de l’esmorzar amb vint minuts de parada. Des d’aquell coll es veu el mar de ciment de la ciutat de Barcelona, i la Serra de Marina i Collserola resistint a l’embat dels 10

untanya

edificis. Saludem en Toni i la Montse, que han vingut en cotxe fins a la Conreria i han pujat al coll a peu. Nosaltres baixem per la pista i fins a la Conreria amb les vistes de Tiana i Montgat als nostres peus, i deixem a la carretera en Toño i la seva companya fent de control i vigilant els participants en creuar la carretera. Passem per davant del seminari i agafem un corriol per on les motos fa uns anys i les «bicis» actualment passen sovint i han fet un solc profund amb les roderes que obliguen el caminant a fer equilibris per seguir. És un corriol ombrívol i tancat pels arbustos que s’agraeix a l’estiu. Arriba un punt on veiem a mà esquerra, al fons, la Cartoixa enclotada i mig amagada. Al cap d’uns metres el paisatge s’obre i veiem davant nostre l’Hospital de Can Ruti, Santa Coloma i Barcelona a la falda de Collserola amb el mar blau i serè acotxant-la. Abans d’arribar a Can Ruti deixem un altre control en una cruïlla ombrívola. Passem per davant l’Hospital quan el sol ja espetega de

XXVI Marxa de Regularitat

valent i agafem un caminet que voreja les casetes i els horts dels voltants fins a petar a la carretera, i allà s’instal·len en David i la seva companya. Creuem la carretera i, passant per les dues pedres, travessem una finca particular on hi ha un bosquet de pins que desemboca a

El diumenge 27 d’abril una cinquantena de parelles van participar a la caminada en què es premia els participants que fan el recorregut amb una marxa més regular. Dies després, dimarts 13 de maig, es va fer lliurament dels premis a les deu primeres parelles classificades.

la pista que va a Sant Jeroni. La travessem i anem en direcció a Ca l’Alemany, una antiga

M. Jesús Miró Prades - M. José González Palmeiro

Anna Lancho Miguel - Margarita Saribekyan

Joan Llagostera Vilaró - Pedro Sancho Clemente

Cristina Vargas Soria - Sergi Ortiz Hernández

Ester Capilla Morón - Patrícia Pólvora

Francisco Calvo Leyva - Maria Martín Bravo

Miquel Capilla Morón - Isabel Gómez Ramírez

Carlos Collado Corbalán - Pilar Sánchez Pérez

Susanna Gómez Ramírez - Eliseu Sancho Marín

Ferran López Roldan - Rafel L. Garcia-Ormaechea

masia ara enrunada; allà deixem el penúltim control abans d’arribar a la Plaça de la Vila. El que segueix és una cursa entre les primeres parelles i en Pere i jo perquè no ens atrapin. Hem d’anar marcant el camí amb cintes quan ja sentim el seu alè a la nostra esquena. Arribem a la pista davant Can Butinyà; la creuem i seguim per un caminet de pins replantats i antigues alzines fins arribar al bosquet de pins que hi ha davant la Bastida. Plantem la paradeta quan la primera parella ja ha arribat. Tothom sembla content a la Plaça de la Vila; no hi ha hagut cap incident i el dia és fantàstic. Potser també ajuda a aquest estat d’ànim la beguda i les pastes que ens ofereixen a l’arribada. Un any més, missió complerta. 11

untanya mentre arribem al lloc de dormir abans

Pic Thoumasset (2.743 m.)

de la posta de sol… això és per gaudirho!

Text: Joan Yuste i Rosa Gisbert Fotos: Joan Yuste

Dinem davant del refugi lliure de Rialb amb l’única companyia de la proximitat dels isards i el soroll cantaire de l’aigua que baixa

per tot arreu en torrents

inacabables. La muntanya ens obsequia amb

tota

seva

bellesa

quan

comencem a remuntar el port de Siguer, un immens camp de lliris i flors de tota mena ens entretenen fotografiant-los mentre anem guanyant alçada amb el pas característic dels que estan gaudint de la jornada. La immensa mole del pic de Font Blanca ens

apareix

l’oest;

mentre

contemplem descansant asseguts a l’herba veig sota nostre tota la vall plena de neu i tres puntets desplaçant-se amb els esquís en direcció al Font Blanca. Quin record més fantàstic tinc d’aquella sortida i d’aquell majestuós descens per la cara oest, un dels més forts i mantinguts de la meva vida. La meva oltes han estat les vegades

enfilem la vall d’Ordino per agafar la pista

companya em desperta dels meus

que hem volgut, tant a l’hivern

que uns metres més amunt s’endinsa

pensaments en preguntar-me: no és

com a l’estiu, pujar al cim

cap la capçalera on es divideixen els rius

aquest el que té aquella gran pala de neu

d’aquest esvelt pic, però per una o altra

Rialb i Sorteny. Deixem el cotxe a

que m’expliques tantes vegades? Sí, és

raó ha anat quedant sempre a l’espera

l’aparcament

aquest, li responc amb un somriure de

en la llarga llista de la nostra agenda de

d’informació del parc (aquest va ser el

melancolia.

muntanya.

primer parc natural establert a Andorra,

Arribem al port de Siguer a mitja tarda,

situat

el 1999 es van signar les bases per a la

uns mantells de cotó cobreixen les

íntegrament al Pirineu Francès, i la seva

seva protecció i regulació). Per qualsevol

profundes vall franceses, la boira és

aproximació per aquest país comporta

activitat a realitzar ofereixen bona

normal en aquesta vesant dels Pirineus,

una gran volta a través de Piumorens -

informació.

des d’aquí i sense perdre massa

Ax-les-Thermes. Aquesta pèrdua de

Remuntem la vall de Rialb quan les

desnivell veiem el gran Estany Blau i,

temps en carretera ens fa preparar la

últimes neus han abandonat ja les

reflectida a les seves aigües, l’altiva

sortida des de Catalunya, per la banda

muntanyes deixant pas a un esclat de

figura rocosa del pic Thoumasset.

més lògica i alpina.

natura que ens embriaga els sentits.

La visió que gaudim és sempre la

Ens acostarem a Andorra, ara que ja ens

Som a principis de juliol, un blau intens

recompensa de l’esforç per arribar fins

hem decidit, i a través del port de Síguer

ens acompanya en la marxa, la sort de

aquí; ara ens queda apropar-nos al llac,

ens endinsarem en territori francès amb

poder fer l’activitat entre setmana ens fa

buscar el millor lloc per plantar la tenda i

les ganes de fer aquell cim tants anys

gaudir

meravellosa

esperar, desprès de sopar, a veure com

esperat.

soledat, no tenim cap pressa, amb els

las crestes d’aquest enorme amfiteatre

prestar

peus a l’aigua i les motxilles de coixinera,

van canviant de colors amb els últims

atenció a la bogeria de les compres i

en aquell prat la Rosa em comenta:

rajos de la posta de sol.

Thoumasset

Travessem

Andorra

troba

sense

més

habilitat

d’aquesta

l’àrea

Un merescut descans amb el silenci més 12

untanya

absolut ens ha bressolat durant tota la nit. En obrir els ulls, la llum groguenca de la tenda ens fa prendre poc a poc consciència d’on som; som als peus del pic, només ens queden uns quatre-cents metres de desnivell, no cal matinar, tenim tot el temps del món. Travessem un gran caos de roques abans de començar el fort desnivell, la Rosa va davant dibuixant una ruta per l’absència de traça de camí. El primer tram és una mena de canal herbosa molt dreta on cal cercar els millors passos i que acaba en un petit collet, des d’allà ja donem vista a la llarga vall de Solanet i també als pics de La Sarrera i de Mil Menut, tots ells fronterers amb Andorra. Continuem per un ample perfil sense dificultat des

Campament a l’estany Blau

d’on gaudim d’una gran panoràmica, divisem el petit punt de la tenda al costat de l’Estany Blau i arribem al cim sense cap problema. Una llarga estona al cim mentre comentem les vegades que havíem volgut venir, realment és una sortida que val molt la pena. Amb un bon sabor de boca deixem aquest cim i l’encert d’haver-ho muntat sense preses per gaudir d’aquesta muntanya. Desprès de recollir el campament voregem el llac camí del port; quan arribem a l’altre extrem seiem per dir-li adéu a aquest indret que tan bon record ens ha deixat, en silenci ens mirem mentre creuem un somriure de complicitat que es va fent més gran a mida que ens traiem… les botes… la roba i ens abandonem com dos infants plens de joia a un bany de pura alegria. Ara si que està completa la sortida!!

Vistes a l’estany Blau

ula camina es poden observar unes impressionants

Ermita de la Miranda

vistes del Barcelonès. Seguim pel Poblat

25 de febrer de 2014, caminada de la gent gran

arribem a la Font del Drapet i ens

Ibèric i pel Torrent de les Bruixes;

Text: Francisco González - Foto: Antonio Enrique

endinsem al Bosquet de les Escoles, fins a un berenador que està en construcció i una mica més amunt fins a un mirador. Baixem ja al barri del Singuerlín per l’avinguda d’en Ramon Berenguer, i donem per finalitzada la caminada al Parc d’Europa, contents d’haver gaudit d’una jornada molt grata, pel dia tan esplèndid que va fer. Fins a la propera!

Caixa Fòrum Text: M. Teresa Franco Foto: Antonio Enrique

culturals a diferents llocs de Catalunya. El dia 21 de gener

vàrem anar a la Caixa Fòrum, antiga

Runes de l’ermita de Miranda

fàbrica tèxtil casa Ramona, per cert, molt

ns reunim al punt de trobada

Li van posar el nom d’Ermita de la

ben conservada. Vàrem anar disset

habitual (parada del metro de la

miranda perquè estava situada en un lloc

persones a l’exposició, perquè ens

plaça de la Vila), a un quart de

privilegiat com a mirador. Un dia abans

expliquessin la vida i l’obra del pintor

de l’incendi que va cremar el monestir

Pissarro, sobre el qual fa pocs dies ens

–l’any 1835–, els frares van passar tot el

van fer una xerrada.

dia pujant a l’ermita per veure el fum dels

convents

deu.

Comencem el recorregut pel carrer de Sant Carles, Prat de la Riba i ens

veritat

és

que

estat

molt

interessant. Jo, que sóc més d’estar en

Barcelona i des d’on es podia contemplar

moviments socials, penso que de tant en

els camins d’accés al cenobi. Al dia

tant va bé aquest tipus de sortides

següent els autors dels incendis van

culturals, ajuden a aprendre i culturitzar-

Un cop allà fem una mica de descans per

pujar a Sant Jeroni i van cremar el

te. Hom mai no és prou gran per

a fer un mos i recuperar forces.

monestir.

aquestes coses! Hem acabat fent un

Una mica d’història sobre l’ermita

Seguim per un sender de la pineda en

Es va destruir per un incendi l’any 1936.

direcció al Pla del Campament, on es van

Era un lloc molt visitat per a fer berenars

assentar a la vora de sis-cents miquelets,

i excursions estivals, perquè disposava

comandats pel general Milan del Bosch,

d’un acollidor porxo d’entrada i d’un pou

per fer front a les tropes franceses que

cisterna on poder refrescar-se. Les

ens van envair l’any 1808.

darreres intervencions són cap als anys

Continuem per la pedania de l’ermita de

seixanta, per membres de la secció

Sant Climent, on es poden observar

d’estudis

fer

vestigis de terra abatuda per senglars,

excavacions i van aflorar força fragments

que a la nit s’hi acosten a buscar aliment

de ceràmica romana i iberes així com

al peu del camí. Passem per un dels

fons de cabana.

accessos al recinte de Torribera, des d’on

endinsem al parc passant al costat de la Torre Pallaresa i seguim pel camí del Monestir de Sant Jeroni fins a l’ermita.

’Aula de la Gent Gran fa sortides

del

CEP,

que

van

esglésies

incendiats

dinar de germanor, on cadascú ha dit la seva, i després hem tornat tots junts cap a Santa Coloma.

ula camina

desembre de 1492), va estar recuperant-se

Sant Jeroni

al monestir amb la seva esposa, Isabel de Castella. Trobant-se allà els reis, van rebre Text: Antoni Rovira Foto: Antonio Enrique

en audiència Cristòfol Colom quan va tornar del seu primer viatge a Amèrica l’abril de 1493. L’any 1835, a causa de la desamortització de

Mendizàbal,

monestir

ser

exclaustrat, assaltat i incendiat. Al pas dels anys va ser reconstruït i el 20 de desembre de 1974 va ser declarat monument històrico-artístic. Arribats a aquest espai de pau, al peu de la Font del Lleó recuperem forces amb els nostres esmorzars frugals i reprenem la marxa, fins arribar a la urbanització de Torre Vilaró per iniciar el descens i retorn a la ciutat, seguint un inclinat sender que ens duu al punt de partida. Un matí molt agradable amb una bonica experiència, i content de fer noves amistats. Fins aviat, amics!

Vall de Betlem amb Sant Jeroni al fons

Vigilància del poblat ibèric

empre hi ha un primer cop, i per a

fins que va passar a mans dels Pallarès,

mi va ser el passat dia 29 d’abril a

que li van donar el nom actual. Més tard va

dos quarts de deu del matí, quan

passar a ser propietat de Joan Cardona,

vaig conèixer els amics de l’Aula Camina,

bisbe de Barcelona i canceller de Carles I,

un petit grup que gaudeix amb les delícies

qui li va atorgar el títol de castell. L’any

del camp, de la muntanya, dels aromes de

1561 la finca va ser administrada per la

la natura, de la pau i quietud que ofereix la

família Caçador –saga de bisbes– durant

Serralada de Marina.

tres-cents anys, fins que entre 1838 i 1867

Després de deixar els carrers atrafegats de

va ser adquirida per Albert Coll Vall.

manera voluntària des de fa molts anys.

la ciutat, i guiats per l’Antonio, ens

Actualment és un edifici privat.

El sistema és senzill: es confecciona una

endinsem als camps que un dia van ser

Deixant enrere la Torre Pallaresa, ja al

llista de tots els diumenges de l’any i

extenses vinyes; per suaus pendents i

terme badaloní, arribem al Monestir de Sant

s’assigna un dia als voluntaris inscrits. Es

marcats senders abandonem el terme de

Jeroni de la Murtra, antic cenobi de l’Orde

demana col·laboració perquè en siguem

Santa Coloma de Gramenet i entrem al de

Jerònima, d’estil gòtic de principis del segle

més a la llista i no calgui repetir torns. La

Badalona.

XV.

tasca d’acollida al visitant és important, ja

Primer deixem enrere la Universitat i

Primer va existir com a tal l’any 1413 prop

que a més de vetllar per la integritat del

l’Hospital Mental per gaudir a l’altra banda

de Sant Pere de Ribes; l’any 1416 va ser

jaciment, dóna la informació al visitant

del petit vall l’edifici de la Torre Pallaresa,

reedificat sobre l’antiga casa rural de La

edificació renaixentista, obra capital de

Murtra, entre Badalona i Santa Coloma de

l’arquitectura catalana del segle XVI i

Gramenet. La història del monestir és molt

declarada

dilatada, i destaca el fet que sota el regnat

monument

històrico-artístic

d’interès nacional d’any 1931.

dels Reis Catòlics i de Carles I va obtenir

Es va conèixer amb el nom de Castell de

diferents mercès. Quan el rei Ferran el

Carcerenya, propietat d’aquests senyors

Catòlic va ser ferit en un atemptat (el 7 de

em una crida als socis i amics de

l’entitat que vulguin col·laborar en la tasca de custòdia del poblat

ibèric

acollida

del

visitants

els

diumenges al matí. És una tasca que els socis de la nostra entitat realitzen de

donant-los els díptics informatius o bé amb una explicació. En aquest sentit, a la tardor es farà una trobada dels voluntaris on se’ls donarà informació i ajuda per a explicar què trobaran els visitants al poblat iber. 15

ula camina

Serralada de Marina Text: Pilar Martín Foto: Antonio Enrique

Exposició de retrats al grafit Text: Balbino Martínez

ense cap mena de pretensió,

vaig sentir la «necessitat» de fer una exposició al CEP del resultat

de l’afecció que se’m va despertar fa dos anys, quan ja havia complert els 77… Aquella necessitat era transmetre el missatge de que no hi ha edat per començar ni tampoc per deixar de fer res. Senzillament, vaig agafar un llapis de grafit i vaig posar-me a dibuixar retrats. Ah! Als qui vàreu presenciar aquells treballs, he de dir-vos que mai no vaig tenir l’oportunitat de fer un curs de

Mina de Galena al camí dels minerals

dibuix. Ja m’hauria agradat! l 18 de març ens vam reunir un

que s’estaven afartant amb els brots

grup d’amics per fer una petita

verds d’aquesta vegetació.

excursió per la Serralada de

Des d’allà, de tornada a casa, vam

Marina.

passar per un camí una mica més estret,

Ens vam trobar a dos quarts de deu, tots

però també fàcil, i vam arribar a la

puntuals, i vam sortir en direcció a la

carretera

muntanya passant per Can Zam. Vam

Montcada, i després cap a Santa Coloma

pujar per Singuerlín fins a la Font de

pel passeig que tenim paral•lel al riu.

l’Alzina, on ens vam aturar per esmorzar.

Una de les parts positives, a més de

Vam menjar-nos un entrepà, vam beure

l’excursió –que ha estat molt maca i

aigua de la font, vam fer unes quantes

gratificant–, és el fet d’haver conegut els

fotos i vam continuar el camí per la

companys de l’Aula, perquè a les

muntanya. Vam visitar l’antiga mina de

xerrades ens veiem però no parlem, i no

galena, avui abandonada, vam fer una

ens arribem a conèixer.

altra foto, aquest cop a l’entrada de la

Animo la gent a participar en aquestes

mina, i vam prendre el camí cap a Montcada. El camí és molt bonic, la vegetació en

del

terme

municipal

passar bé, ens donen l’oportunitat, per

aquest temps és completament verda;

mitjà de la convivència, d’arribar a

vam trobar-nos amb un ramat de cabres

conèixer-nos millor.

En el passat número 121, a les pàgines 16 i 17, les fotografies que il·lustren l’article «Aproximació al Gran Nord glaçat» corresponen a Francesc Bailón, i és el mateix autor que apareix a les fotos, i no membres del CEP, com apareix erròniament. 16

m’ho havia de dir! Això referma aquella

activitats que, a més de fer-nos-ho

Fe d’errates

El primer sorprès vaig ser jo mateix. Qui expressió de que mai és suficient el que hem après, sempre hi ha més coses per aprendre. I si algú té la impressió de que és massa gran per fer quelcom, seria interessant que es posés a fer-ho ben aviat. Quin disbarat allò de matar el temps, si el podem utilitzar! Amb

aquesta

afecció,

com

amb

qualsevol altra activitat adient per a les persones grans, hem d’intentar que les arrugues de l’esperit no ens facin més vells que els anys.

untanya

Riera de Balà Text i fotos: Marta Hernández que fa ajuda a que alguns decideixin travessar l’aigua sense les botes, mentre que d’altres mostren la seva destresa amb un bon salt per superar el curs d’aigua. Comencem l’ascens cap al morro de l’abella, on comencen a aparèixer els primers espàrrecs. Gaudim de les bones vistes i aprofitem per fer la foto de grup, però el sol aclaparant ens fa buscar una ombra a recer per a fer l’àpat. Després de dinar a la fresca de les alzines emprenem la baixada pels camins dels Cingles, sota les baules i amb un bon sol. Les pluges dels darrers dies ens regalen aigua per totes les parets que refresquen l’ambient. Seguim per sota de les baules fins a un punt estratègic de la ruta: la baixada per una escala de ferro vertical molt ben encorada. Com que el grup és nombrós, anem fent xino-xano fins que tots hem aconseguit baixar els dos trams. El cansament es fa notar i per fi arribem a un tram d’ombra entre el bosc. Cal ajudar-se dels arbres per anar fent el corriol amb baixada pronunciada («que ben posats estan aquests troncs!», se sent dir). Es fa llarg aquest darrer tram, però la recompensa està a la vista: passem per sota del refrescant Molí Bernat, que baixa ben carregat d’aigua clara.

Tot

és

verdor

aquesta

primavera anticipada. ns trobem a Tavertet, poble

Arribem al Puig de la Força molt frescos,

I queda la pujada final! El grup es

d’Osona conegut per les seves

i decidir pujar-hi i, a més a més, envoltar-

disgrega una mica, els que tenen ganes

vistes al pantà de Sau i als

lo. La sorpresa arriba en haver de fer ús

d’arribar tiren sense parar, i de sobte

nom.

d’unes cadenes molt ben col•locades per

anem trobant escales de fusta i una

Sorprenentment no hi ha cap cim a la

ajudar a perdre la por en un barranc del

barana que assenyala que ja és a prop la

vista. La ruta que ens proposem fer és

que no es veu la fi. La baixada continua

civilització. Arribem al prat de Tavertet, a

circular, amb un desnivell de 400 metres

forta cap a la riera de Balà. Pel camí

l’entrada per les piscines i cap al bar! A

que ens portarà gairebé a tocar de

veiem el salt d’aigua de Tirabous.

fer un beure ben merescut i un bon tros

l’aigua del pantà, per després tornar a

Arribem al punt més baix de la nostra

de coca de poma. Felicitats Xavi Porto!

pujar.

excursió, a la riera de Balà. El bon temps

De qui serà el proper aniversari?

cingles

que

porten

seu

ultura comarca i dels seus habitants.

Ruta de l’oli i el vi ecològic

El diumenge al matí, després d’esmorzar,

Sortida al Priorat, 12 - 13 abril 2014

Pinord. Allà ens esperava el guia, que ens

Text i fotos: Dolors Florensa

anàrem a Bellmunt, al Celler Mas Blanc de va explicar tot el procés que cal fer per tal d’obtenir un vi excepcional: des que es planten els ceps fins que els fruits es transformen en vi. Com a punt de valor afegit, el Celler Masia Blanc va apostar per l’agricultura ecològica biodinàmica i ha estat la primera bodega de la península en obtenir

Certificació

Internacional

Démeter. L’agricultura

biodinàmica

tracta

les

explotacions agrícoles com a organismes unificats i individuals, i posa l’èmfasi en el balanç holístic de desenvolupament i la interrelació global entre els sòls, les plantes i els animals com un sistema d’autonutrició sense productes químics afegits. Es dóna molta importància a l’ús d’adobs orgànics com ara les preparacions amb herbes àrem sortir el dissabte 12 a les 8

producció de l’oli, la Neus, la seva dona,

fermentades i en la utilització de feromones

del matí. Com que anàvem en

ens preparava un àpat amb productes

com a mètode de lluita contra les plagues.

cotxes

fàcil

tradicionals de la comarca: amanides,

Durant el recorregut per les vinyes vam

despistar-se, com així va passar, i més d’un

embotits, formatges… i la clotxa, una de les

poder comprovar in situ com El Priorat

va fer marrada o va haver de travessar una

menges més típiques de la comarca.

presenta unes característiques que fan que

riera. Afortunadament vam aconseguir

Després del dinar un grup va anar a

sigui una comarca molt adequada per al

retrobar-nos a Cabacés, amb un xic de

passejar pel poble de Cabacés i un altre va

cultiu de la vinya. La principal característica

retard, on ens esperava la família Miró-

anar fins a la font i a l’ermita de la Foia, dins

és el sòl: una capa superficial sobre un

Cubells.

uns paratges feréstecs d’incomparable

substrat de pissarra –la llicorella– on els

El Fernando Miró ens va ensenyar com

bellesa.

ceps s’arrelen amb seguretat a les

tracten les oliveres per tal d’aconseguir

A mitja tarda vàrem dirigir-nos fins al

acusades pendents de les muntanyes,

produir oli ecològic de gran qualitat. En

monestir de Scala Dei, on amb un xic de

protegides per bancals i terrasses que

aquest

tant

fantasia ens vam imaginar com era la vida

s’han convertit en senyal d’identitat. Una

importants les característiques geològiques

del Prior i dels monjos cartoixans i la

altra característica molt important és el

i climatològiques de la comarca, ideals pel

pagesia que els ajudava en les tasques de

clima: temperat pel vent del sud i

cultiu de l’olivera, com la utilització

conreu de la vinya.

contrarestat pels vents freds del nord.

exclusiva dels recursos naturals i tècniques

A continuació ens vam dirigir al Càmping

Tota

respectuoses amb el medi ambient, sense

Poboleda, situat al costat del poble del

geogràfics,

emprar pesticides o fertilitzats químics. La

mateix nom. Ens vam instal•lar en uns

humans fa que sorgeixin uns vins negres

part final de la visita va ser al molí de l’oli,

bungalous i, mentre es feia l’hora d’anar a

d’una qualitat extraordinària, com vam

on es fa el procés final per tal d’aconseguir

sopar vam poder gaudir d’una posta de sol

poder comprovar amb el tast que ens van

un oli excel•lent. Cal remarcar que de cada

espectacular, d’unes vistes impressionants

oferir al final de la visita.

quilo d’olives en surt tant sols el 20% d’oli.

del Montsant i de les aigües cristal•lines del

Després d’aquesta interessant visita, ens

Després de degustar diversos tipus d’olis

riu Ciurana. A l’hora prevista vam anar a

esperava el dinar al restaurant Quinoa, de

ens vam fer una foto al costat d’una olivera

sopar al menjador del càmping, decorat

Falset. Després del dinar, una saludable

dues vegades mil•lenària. Mentre el

amb molta gracia. Un cop sopats, la Mireia,

passejada pel poble, i tot seguit de retorn a

Fernando ens explicava amb tota mena de

que ja fa anys que viu a Falset, ens va

Santa Coloma, amb moltes ganes de

detalls tot el procés de cultiu, recol•lecció i

donar una explicació molt interessant de la

repetir!

procés

particulars

productiu

era

són

aquesta

conjunció

geològics,

factors:

climatològics

ultura

Les presons del postfranquisme Text: Rodolfo del Hoyo

Còmic del dibuixant Alions sobre el projecte d’edificar una nova presó Model a Santa Coloma de Gramenet, publicat al “Bolteín de los Comités de Apoyo a COPEL de Bizkaia”

el goig de presentar al Centre tot esprés de la mort de Franco, la

compartint una tertúlia molt interessant

Llei d’Amnistia va permetre que

amb l’autor, el qual va denunciar que el

fossin alliberats els presos

sistema punitiu del codi penal beu de les

polítics i arxivades les causes obertes

fonts estatunidenques, de manera que

contra els opositors a la dictadura.

cada cop és més punitiu i es va apartant

Malauradament, la mateixa llei va deixar

a passos de gegant del concepte de

impunes els crims del franquisme. No

reinserció consagrat per la Constitució

obstant això, van quedar fora de la llei

Espanyola. La tertúlia va ser molt

els presos comuns, la majoria dels quals

animada i concorreguda. Vam pensar

eren a la presó per delictes petits.

que era un tema difícil que no atrauria

Aquests presos, que a si mateixos

gent, però al final vam assistir-hi una

s’anomenaven presos socials, van crear

trentena de persones i van haver-hi

la COPEL (Coordinadora de presos en

moltes intervencions.

El mes de setembre es

lucha) i van organitzar tot un seguit

César Lorenzo és doctor en Història per

tornarà a fer el taller de

d’accions com ara vagues de fam,

la Universitat de Barcelona. Juntament

tècniques de Tai-Txi, Txi-

autolesions i motins en demanda d’unes

amb els seus companys del Grupo de

condicions dignes i de la reforma del

Estudio sobre la Historia de la Prisión y

sistema penitenciari de manera que fos

las Instituciones Punitivas, ha participat

postural, a càrrec de Xavi

possible

en l’obra col•lectiva El siglo de los

Gibert, amb la possibilitat

delinqüents.

castigos. Prisión y formas carcelarias en

de fer-ho regularment un o

César Lorenzo ens explica la lluita de la

la España del siglo XX, a més de ser

COPEL

sistema

autor de diversos articles en revistes i

penitenciari fins als nostres dies al seu

llibres dedicats a explorar la relació entre

llibre Cárceles en llamas, que vam tenir

la presó i els moviments socials.

reinserció

l’evolució

social

del

dels

Taller de Txi-kung kung, relaxació i correcció

dos cops per setmana al local del CEP. 19

ultura En un trenet, el Tricu-tricu, vàrem fer

Sortida del grup de cultura a Sant Joan les Fonts

Text: Marga Manzanares Foto: Marga Vallverdú

un tomb per visitar l’església romànica que temps enllà formava part del monestir benedictí de Sant Joan, del segle XII, que conserva un entorn ben cuidat on hi ha un hortet de plantes remeieres. Amb el Tricu-tricu ens endinsem en un caminet de bosc fins arribar al salt d’aigua del Molí Fondo, per després observar les diferents capes

lava

que

han

anat

configurant l’actual paisatge. També ens porten a una casa museu molt original on hi ha tota mena d’objectes treballats en fusta. En acabar el recorregut ens van obsequiar amb una capsa de patates d’Olot per a cadascú. També vàrem veure ballar els gegants a la plaça de la Vila. El dinar a Ca la Gracieta bé i bo. A la tarda visitem Camprodon. Tot xinoaudir de bona companyia un

estava de festa, i per aquest motiu

diumenge de sol esplèndid,

durant uns dies canvien el nom del

en un trajecte agradable,

poble, que passa a dir-se Sant Joan les

contemplant paisatges meravellosos

Flors. Sense ostentacions, les cases

dels molts que té el nostre petit país, és

amb jardí lluïen boniques flors de tota

Coloma.

un luxe per als sentits.

mena. El bon gust era manifest en

A través dels finestrals el paisatge

El diumenge 4 de maig una bona colla

veure com han guarnit arbres i

entra pels ulls, se’ns instal•la al cervell

de gent del CEP vàrem visitar Sant

mobiliari urbà amb papallones de

i el guardarem durant uns dies. Tan

Joan les Fonts, que aquests dies

colors.

verd! Tan bonic!

Teatre llegit No ens van donar pausa de riure. Va

de teatre llegit del CEP/Aula

ser una mala passada. Tingueu en

ens va fer passar una bona

compte que la continència a la nostra

tarda.

Títol: UN FANÀTIC DEL BARÇA Actors i actrius: ELS MILLORS DEL PAÍS Director: GENIAL

edat no és fàcil. Va ser un riure des del començament al final. No explicaré el guió, així una altra vegada vindreu tots. Sabeu que, fins i tot ens vam oblidar, durant més d’una hora, de retallades i consultes? Doncs apa… a esperar la

botifarres, fuet i galetes, tornem a l’autocar que ens retorna a

Santa

Text: Joan Boldú

l passat dia 10 d’abril la secció

xano, cadascú al seu ritme i amb

Bé, bromes a part, va ser magnífic. I de

propera, us ben asseguro que val la

bromes a part, res de res, eren al guió.

pena.

c Rumors, els virus que contaminen la convivència Text: Fèlix Trias

ultura

Debats 2014: L’impacte de les noves Text: JPS tecnologies Foto: Edgar rtur Serra i Hurtado, professor de la Universitat

Politècnica de Catalunya i director de l’i2Cat, va ser a la Biblioteca Central convidat per

Debats 2014, per parlar-nos de l’impacte de les noves tecnologies. Sebastià Sallent va fer de moderador i es va llegir la diagnosi que dies abans havien preparat els membres de les entitats que formen el grup de Debats: CEP, Fòrum Grama, Casal del Mestre i Imatge Solidària. Serra va parlar de les noves tecnologies com d’un llenguatge nou que ens permet anar més enllà del món present, imaginar mons nous i actuar per anar-los construint. És cert que les noves tecnologies fan fàcil la comunicació en vèncer el temps i les distàncies, un assoliment que dóna peu a les xarxes, de les quals avui

ls RUMORS són com un

deixant-nos a tots les ganes de

se’n parla molt. En una diapositiva ens mostrà l’evolució

virus:

desconeix

poder aprofundir-hi més, i es va

que gràcies als nous enginys ha experimentat la

l’origen, es propaguen amb

se’n

cloure amb un petit conte, que

comunicació, que ha passat del poder centralitzat (per

molta facilitat, tothom és susceptible

reflecteix

exemple, la televisió), en què uns pocs arriben a una

de propagar-los, poden tenir efectes

d’encarar-nos amb els rumors:

multitud passiva, fins a l’estadi actual, en el que cada

molt perniciosos…

ELS TRES FILTRES

persona es converteix en un nòdul de la xarxa, amb

Sobre aquesta temàtica, la «Xarxa

El jove deixeble d’un savi filòsof li

múltiples connexions pluridireccionals: una xarxa que

de Transmissió de Valors i Missatges

comenta:

desafia els poders tradicionals, i els pot superar.

Positius» ens oferí –el passat 6 de

- Mestre, un amic meu m’acaba de

El conferenciant té molt present que, atès que les noves

febrer al CEP– una xerrada didàctica

parlar de vostè malèvolament…

tecnologies són instruments d’una incidència molt gran

i molt ben estructurada per conèixer

- Espera! –l’interromp el filòsof– Ja

sobre el món i la societat, és importantíssim educar les

i rebatre els orígens, causes i

has passat el que em diràs pels tres

persones en els valors, sobretot el jovent. Ja avui

conseqüències

una

bona

manera

rumors,

filtres? El primer és LA VERITAT:

contemplem l’enorme capacitat que la nova tècnica té

detectar-los,

estàs segur que el que em diràs és

per crear coses noves, coses petites i coses grans,

sobretot, no ser-ne propagadors.

cert?

coses pràctiques o coses vitals i revolucionàries, com

D’un prejudici que alimenta un

- No… tan sols he escoltat el que

les aconseguides per l’enginyeria espacial o per

estereotip en sorgeix el rumor. Tant

l’altre em deia…

l’enginyeria biogenètica, avenços que tornen a fer

- I ho has passat pel segon filtre, LA

possible un món utòpic, va remarcar Artur Serra.

interessos comercials, laborals, com

BONDAT? Això és bo per algú?

La conclusió és que cal dominar el nou llenguatge amb

els de caire personal o de col•lectius

- No! Ben al contrari…

esperit humanista. Les noves tecnologies ens poden

socials, ètnics… en la immensa

- Almenys ho deus haver passat pel

acostar al model de l’home savi del Renaixement –com

majoria

tercer filtre: LA NECESSITAT… És

Leonardo da Vinci– o a l’home del món terrorífic

negativament la convivència i la

necessari

profetitzat per Orwell.

cohesió social.

t’inquieta?

La tasca per desactivar-los no és

- En veritat no… no és en absolut

gens fàcil. Creats majoritàriament

necessari.

per alimentar prejudicis que no

- Doncs –va dir el savi filòsof–, si no

atenen pas a raons objectives, pot

és veritat, ni és bo, ni és necessari,

ser molt difícil de rebatre’ls.

més val que ni m’ho diguis ni ho

La xerrada va ser profitosa i amena,

escampis enlloc.

possibilitat

és

dels

elaborat

per

incidir

situacions

afecten

saber

això

que

tan

ida del Centre l passat 25 de gener va tenir lloc

Assemblea de socis

l’assemblea extraordinària del CEP. La sessió va començar

puntual amb la sala ben plena de socis i sòcies. La Pilar Ribó, com a secretària de la Junta, va llegir l’acta de l’assemblea anterior, i en Ramón Jordan –el tresorer– va explicar la situació econòmica. Seguidament l’Albert Noguera, com a president, va oferir una visió de la situació de l’entitat. A continuació els diferents representants de les seccions van

anar

explicant

les

activitats

realitzades i els projectes per l’any entrant. En aquesta ocasió tocava fer eleccions a junta directiva, però només s’hi va presentar una candidatura, que va ser reelegida per unanimitat dels socis presents. La configuració de la Junta queda de la següent manera: com a president l’Albert Noguera, vicepresident en David Buils, tresorer en Ramón

Medalles i diplomes 25 anys de soci Sanromà Galcera, Margarida Franco Sala, Maria Àngels Moreno Tojero, Felipe Anglès Montes, Núria Anglès Baltà, Joan Berrocal Bravo, Francesc Lafuente Romero, Cesar Batlle Miserach, Josep M.

a responsable de la pàgina Web. Com a representants de les seccions: Isabel Ibáñez de cultura, Antonio Enrique de l’Aula d’extensió Universitària de la Gent Gran, per muntanya en David Buils i senders en Pere Sors, pel grup infantil els monitors Marc i Cora, pel col•lectiu

50 50

més de 60 anys de soci Hernández Hernández, Asensio Santos Brillas, Pere Bachs Aris, Jordi Varela Pedragosa, Jordi Vaqué Prat, Emili Vilaseca Giralt, Albert Turmo Parrilla, Carme Baliarda Badosa, Joaquim Ferrando González, Antoni Juanola Urtos, Eduard Oller Reixach, Joan Manent Sol, Roser Varela Pedragosa, Albert Oller Reixach, Vda. Antoni Banús Pedragosa, Francesc

Solés, com a director del Butlletí en Ferran López, i en Josep M. Rosset com

25 25 25 25 25 25 25 25

50 anys de soci Casamitjana Hernández, Antoni Badosa Ballesteros, Jordi

Jordan, com a secretària entra la Rut

ciutadà en Pep Palacio, Jordi Olivés per les

sardanes,

Trias

com

representant als consorcis de serra de 60 60 60 61 62 63 63 63 63 64 65 65 66 66 66

Marina i del parc arqueològic Puig Castellar i per l’orfeó Tanit la Pilar Fabon. Aprofitem aquest espai per agrair a tots els membres sortints la seva dedicació, i en especial a la Pilar Ribó, que ha exercit el càrrec de secretaria durant una vintena d’anys. En finalitzar l’acte es va procedir al lliurament de medalles als socis amb una pertinença fidel a l’entitat: 25 anys, 50 anys i més de 60 anys. Després es va fer un petit ressopó.

Rafel

ol·lectiu Ciutadà

Sobre Can Zam ’any 2005 es va editar el llibre Can

Zam, la reivindicació del gran parc de Santa Coloma. Al pròleg es deia

amb optimisme que «el futur de Can Zam és a les portes» i, de fet, els moviments d’aquells anys així ho preveien, ja que després de diverses legislatures amb mobilitzacions i debats ciutadans, finalment l’any 2006 el consistori, presidit per

provisional i com a màxim per un any.

l’alcalde Bartomeu Muñoz, feia l’aprovació

Desitgem que no es faci enrere, però de

inicial d’una planificació urbanística dels

sobte, en la presentació del macrofestival,

terrenys que va generar un cert consens

els promotors destaquen les facilitats

entre l’Ajuntament i les entitats. Es traçà

ofertes i que «el festival arriba per quedar-

aleshores un disseny del parc que

s’hi…».

n’establia els diferents usos, amb la

La polèmica i el debat sobre el futur de Can

incorporació d’equipaments esportius com

Zam han estat molt intensos en els darrers

les pistes d’atletisme, i sobretot es

anys, acompanyats pel lema «Can Zam,

Reconeixement per la recuperació del Riu quest mes de febrer, i en motiu del

25è aniversari de la constitució del «Consorci per a la Defensa de la

dibuixava que el cor de can Zam es

parc urbà i frondós!». La trajectòria

Conca del Besòs», el CEP i Gramenet

convertiria en l’espai de parc més frondós.

d’aquest procés –que dura ja més de trenta

Imatge Solidaria van voler

L’any 2011 es va crear una comissió de

anys– no pot estancar-se, convertint

reconeixement a l’Antoni Fogué, que

seguiment de Can Zam per seguir un «full

indefinidament aquesta part del parc en un

juntament amb l’Alfons Martínez han estat

de ruta», on participa la Plataforma, el CEP

descampat

dues de les persones que més han batallat

i altres entitats ciutadanes, que malden

multitudinaris. L’argument dels possibles

per la recuperació del Besòs.

perquè es produeixin avenços en la

guanys econòmics per a la

Només cal veure el paisatge actual del riu i

consecució de la totalitat del parc. En els

promoció en els grans circuits musicals i

últims anys, el context de la crisi

comercials no poden hipotecar el somni de

econòmica i la davallada en les inversions

disposar d’un gran parc. Es torna a parlar

públiques, han fet que les obres del parc

de definir-ne els usos, obviant que aquest

hagin estat molt minses per manca de

aspecte ja es va consensuar l’any 2006, i

pressupost per a encarar-ne la finalització.

cal no aturar-se. Com diu un mural pintat

Això ha fet que durant molts anys hi quedi

en una tanca de can Zam: «La paciència

reconegut. En l’acte de reconeixement es

un gran descampat de metres quadrats que

popular té un límit. 1976-2014», que fa

va fer lliurament a l’Antoni Fogué d’una

haurà d’acollir algun dia (esperem que

referència als anys transcorreguts des de

fotografia

aviat) la part més frondosa de parc…

la primera manifestació reivindicativa per

Guerrero, que va aprofitar per dir unes

Des de fa uns mesos s’ha publicitat que es

can Zam.

boniques paraules sobre el que ha

realitzaran un parell de macroconcerts (en

En fi, esperem que passat l’any 2014 Santa

representat per ell el riu i com l’ha inspirat

realitat tres dies, l’un al juny i dos al juliol) a

Coloma esmeni aquesta anomalia històrica

en moltes de les seves imatges.

Can Zam per aprofitar l’espai en desús.

i pugui ser com L’Hospitalet, Badalona,

Davant l’astorament per la notícia, la

Cornellà

Plataforma de la Serra de Marina i altres

metropolitanes que ja fa anys que

entitats ciutadanes van mantenir una reunió

gaudeixen cadascuna d’elles d’un gran

amb els responsables del consistori.

parc central acabat i no a mitges, com el

L’alcaldessa es va disculpar per la forma

nostre. Cal una reflexió profunda per part

amb

els

dels nostres governants i de la ciutadania

esdeveniments, alhora que va manifestar

sobre si és aqueta la ciutat que volíem, i si

públicament

l’esforç de tants anys de preservar aquest

esdevindria un recinte permanent per a

espai lliure d’edificacions ha d’acabar amb

macroconcerts i que la concessió era

un gran parc esqueixat.

què

s’havien que

produït

aquesta

zona

recinte

per

majoria

actes

ciutat, i la

fer un

l’ús social que se’n fa per a ser conscients del canvi radical, en positiu, que s’ha produït. Molts dubtaven que això pogués ser realitat, però ens ha demostrat que el projecte ha estat possible i és just que sigui

del

riu

del

fotògraf

Joan

ciutats

ol·lectiu Ciutadà la serra de Marina i trinxa la zona més

De nou la MAT

frondosa del torrent de les Bruixes (el bosc de ribera central). Aquest projecte suposa impactes substancials a nivell paisatgístic per la seva alçada, on les

línies modificades afectaran el parc de la

ed Eléctrica Española vol fer

Santa Coloma de Gramenet, tot afectant

efectiu el projecte d’instal•lar

barris, veïnat, béns i infraestructures de

una línia elèctrica de molt alta

la zona urbana i, molt directament, la

tensió a la ciutat. Ha començat per fer

zona forestal protegida de la serra de

uns moviments de terres prop del

Marina.  La MAT projectada passa a

cementiri a fi de construir-hi una

menys de 150 metres del barri de Les

subestació de servei a aquesta xarxa de

Oliveres

400 kilovolts. La mobilització en contra

Franquesa, amb els perjudicis per a la

dels veïns i veïnes, de les entitats

salut que podria comportar, i també

últims anys, per tant, en aquest aspecte

ciutadanes com la Plataforma, i de

afecta directament la zona d’habitatges

el projecte de la MAT no queda justificat.

l’Ajuntament colomenc i la majoria dels

de tot el districte III de Santa Coloma

D’altra banda, seria necessari obrir un

regidors han fet aturar, de moment, el

(barris de les Oliveres, Can Franquesa,

debat ciutadà sobre l’actual model de

projecte.

el Singuerlín i la Guinardera).

subministrament, distribució i consum

Recordem que la línia de molt alta tensió

Tanmateix, la línia de 400 kV es vol

energètic, debat que obri la porta a un

(MAT)

termes

estendre pel traçat actual de les torres de

altre model que acosti producció i

municipals, entre els quals es troba

220 kV que travessen el parc natural de

consum.

travessaria

diferents

metres

Can

serra de Marina, i produeix efectes negatius

sobre

vegetació

per

desforestacions totals i increment de l’erosió de les zones tractades. Els estudis de consum actuals de Barcelona i la perifèria indiquen que el consum elèctric s’ha anat reduint en els

rup infantil

! a r u t a n a l u i v i t ’ a v i t Ac

El dia 5 i 6 d’abril el Puigcastellar vam fer una «trobada general» del sector Barcelonès Nord, a Sant

Adrià

Besòs.

del

Desprès

de tot un cap de setmana d’art i jocs on la diversió va

estar

assegurada, vam escriure amb els nostres cossos a la ribera del riu Besòs L’ART DE VIURE AL BARCELONÈS NORD. La següent excursió la vam realitzar el 3 de maig i vam anar al Delta del Llobregat, on el Roger va apuntar a la seva llibreta més de deu espècies diferents d’aus aquàtiques que va veure als estanys de Cal Tet i Ca l’Arana. El dia 17 del mateix mes vam fer una gimcana d’aigua al Parc de la Bastida, on vam acabar tots ben xops! Dins de poc ja marxem de colònies. Duraran deu dies i farem gimcanes, tallers, animació, excursions i rutes fent bivac, gaudirem de la piscina i ens banyarem al riu, entre d’altres activitats. Tot això relacionat amb un centre d’interès que tractarà de que els infants i joves visquin experiències i aprenguin els valors que representa el lleure educatiu i la tasca que fem tots junts a la societat. Si vols viure una experiència inoblidable i plena de màgia no ho dubtis i apunta’t a les colònies d’aquest estiu. Activa’t i viu la natura amb el Grup Infantil Puigcastellar! 25

ultura

Visita a Tarragona Organitzada pel Patronat pro Aplec i Amics de la Sardana i el Grup de Cultura Text i fotos: Joan Llagostera

explicacions davant de la maqueta exposada al Museu Històric, que ens permeté veure com era la ciutat en temps de l’esplendor romana. Malauradament la pluja de primavera, que no ens va deixar en tota la jornada, va impedir que poguéssim fer tot el seguiment de la muralla i altres punts exteriors, havent-nos de conformar amb alguna vista sota el paraigua i espais coberts, com ara el mateix museu, el Pretori o els impressionants passadissos del circ. A més dels vestigis romans també anàrem

veure

dues

mansions

senyorials: la casa Canals, un vertader palau amb reminiscències versallesques: la decoració arquitectònica neoclàssica, és de la fi del segle XVIII i el mobiliari interior de meitats del XIX. L’altra, la casa Castellarnau, també del XVIII, però que incorpora elements d’èpoques anteriors i mobles del XIX; és destacable la cuina i el pati interior amb l’escala que puja a la planta noble, on s’hi troba la sala de ball, amb el sostre decorat amb motius mitològics. A la planta baixa s’exposen diverses

peces

arqueològiques

etnogràfiques del fons municipal. Després de fer una ullada pel defora de l’amfiteatre ens dirigírem al barri mariner del Serrallo, al restaurant del que guardàvem un bon regust del menú que ens van servir el dia de l’aplec. Aquesta vegada, tot i ser semblant, es va veure aigualit per les grans gotes que queien directament del sostre de les veles que cobrien el recinte i les esquitxades de les

uan l’any passat vam anar a

en el recorregut.

que rebotaven del terra remullant els

l’Aplec de Tarragona, ens van

I així va ser com el diumenge 30 de març

baixos dels qui seien als extrems de les

quedar ganes de conèixer amb

es va omplir l’autocar que ens portaria a

més detall les restes arqueològiques i

l’antiga capital de la província romana de

d’altres indrets que ens parlen de la

Tàrraco; amb una parada per esmorzar a

història d’aquesta ciutat, proclamada per

l’àrea de la pedrera del Mèdol, vam

la UNESCO «patrimoni de la humanitat».

arribar a l’hora convinguda al portal del

Aquell mateix dia va quedar emparaulat

Roser de les muralles, on ens esperava

amb els amics tarragonins que, així que

la Mercè, que essent regidora de

propera ocasió per veure les moltes

en tinguéssim l’oportunitat, ens posaríem

l’Ajuntament va treballar per aconseguir

coses que encara ens queden per

d’acord per tornar i fer una visita cultural,

l’esmentada proclamació de patrimoni

apreciar, com són la catedral, el passeig

per a la qual cosa ens van oferir

mundial, i que ens acompanyaria en la

arqueològic i tants altres atractius que

col•laboració per organitzar-la i guiar-nos

visita, començant per unes didàctiques

mereixen ser admirats.

taules. Aquesta incomoditat ens va fer aixecar tot just prendre el cafè i, com que el temps seguia sense convidar a passejar, vam decidir pujar a l’autocar i cap a casa, desitjant poder tornar en una

s quest

Actes de celebració del 60è Aplec de la Sardana

any

ardanes

celebrem

amb

diversos actes el 60è Aplec de la Sardana

Text i fotos: Joan Llagostera

Santa

Coloma.

Després del concorregut dinar-ball a ca n’Armengol,

l’anada

cultural

Tarragona (de la qual trobareu la ressenya en un altre espai d’aquest butlletí) i de la ballada de Sant Jordi, acompanyada de llibres i roses, tenim endegats altres actes de l’Aplec, del que enguany celebrem el 60è, i que s’hauran celebrat quan llegiu aquest butlletí. De tota

manera,

ara

fem

avançament; en tindreu una informació completa en el proper butlletí, tot i que ja us

haurem

anat

informant

programació per altres medis (recordeu que també podeu consultar la pàgina web del CEP en tot moment). Com a inici de la celebració, el divendres 23 de maig, a l’Auditori Can Roig i Torres, és previst el passi d’un documental d’en Joan Yuste, que recull la història de la sardana a Santa Coloma, especialment pel que fa als aplecs. A continuació, el lliurament d’escultures en reconeixement a persones i entitats que sempre ens han fet costat, i finalment, l’actuació de l’Orfeó Tanit, que ens oferirà un petit repertori

sardanes

cançons

populars. Al dia següent, dissabte 24, al local del CEP, la inauguració d’una exposició commemorativa, recull històric de la vida dels

aplecs,

com

ara

fotografies,

programes, cartells, partitures i altres documents d’interès. A la plaça de la Vila, l’audició de sardanes, acte central del 60è aplec. Finalment, el 8 de juny, a la Font de l’Alzina, un esmorzar de germanor i una ballada, en record d’aquell primer aplec que l’any 1936 va iniciar la tradició que ara celebrem per seixantena vegada. De tot això, tal com us dèiem al principi, en

rebreu

informació

detallada

fotografies al proper butlletí del Centre. 27

Es presenta la Xarxa colomenca pel dret a decidir, el CEP s’hi adhereix

Text: ANC

l passat 20 de gener es va fer la

d’adhesions, on de manera transversal hi

on recalcava que «Santa Coloma no pot

presentació de la Xarxa Colomenca

trobem diferents àmbits ciutadans: partits

quedar

pel Dret a Decidir a la sala d’actes

polítics de diverses tendències, entitats

històrica».

de la Biblioteca de Singuerlín. El CEP s’ha

culturals, clubs esportius i organitzacions

adherit a la Xarxa, ja que és una

socials.

aquesta

situació

els 35 representants de les entitats L’acte va comptar amb la dissertació del presents van acompanyar dempeus, a la

pel no o els que es volen abstenir. És,

polític Joaquim Nadal. També hi havia

doncs, un compromís per demanar que el

d’intervenir l’ex alcalde Lluís Hernández,

tribuna, la lectura per part de l’Elvira d’un

poble parli en llibertat, i que en el cas de

que per motius de salut no va ser-hi

manifest on es recalcava que la finalitat

Santa Coloma compta amb una trentena

present, però va enviar un missatge escrit

última és el poder decidir en llibertat.

Orfeo Tanit Text:Dolors Romero Labrada

CONCERT DE NADAL El 25 de gener d’enguany, en el marc dels concerts d’hivern, l’Orfeó Tanit de Santa Coloma va oferir un concert que va tenir lloc a la sala d’actes del Museu Torre Balldovina de la nostra ciutat. El cor va interpretar un repertori que va consistir en una selecció de peces nadalenques catalanes i d’altres europees sota la direcció de l’Àngel Villagrasa. Cal assenyalar que la sala d’actes del Museu Torre Balldovina estava plena i totes 28

El final de l’acte va ser emotiu i alegre, quan

reivindicació inclusiva on hi cap tothom: els que volen votar que sí, els que ho volen fer

enrere

les peces van rebre un càlid aplaudiment del públic assistent a l’acte.

CARAMELLES 2014 El dissabte 26 d’abril d’enguany, l’Orfeó Tanit, secció coral del Centre Excursionista Puigcastellar, i altres membres d’aquesta entitat van protagonitzar la cantada de caramelles. La direcció va ser a càrrec del Josep M. Rosset. Les caramelles van tenir inicialment un origen religiós, amb cançons que pretenien

enaltir la Pasqua de Resurrecció i, segons la documentació existent, les més antigues daten de finals del segle XVI. A Santa Coloma aquesta activitat es va mantenir fins a la dècada dels anys 50 del segle XX, que van desaparèixer. Des de fa pocs anys, l’Orfeó Tanit ha impulsat la recuperació d’aquesta tradició mitjançant el rescat d’algunes peces antigues de caràcter festiu que celebraven l’arribada de la primavera, a ritme de sardana o de vals, l’harmonització de noves peces i la introducció de cançons humorístiques o satíriques de l’actualitat del país. Enguany els caramellaires van iniciar el recorregut a les deu del matí per nombrosos carrers del centre del Santa Coloma, carrer de Sant Josep, rambla de Sant Sebastià, pel Mercat Sagarra, plaça de la Vila, carrer Major, i altres carrers del barri del Singuerlín, com ara el carrer de Balears, fins concloure al Mercat de Singuerlín a les tres de la tarda. Els caramellaires, amb mocadors vermells enfaixats i amb barretines van passar el cistell, tal com mana la tradició, entre els comerços locals per rebre ous, fuet, pa, fruita o vi, a canvi de les caramelles tradicionals. L’acte va ser un èxit, amb una gran acollida dels comerciants i del públic de la nostra ciutat.

ultura

través de la zona de ponent del Parc

Presentació del llibre de Marta Bretó Del Congost a la Calma Text: ANC

Natural del Montseny, pujant per boscos

Foto: Marta Bretó

Durant la presentació, el públic assistent

i senders, rieres i masies, des del riu Congost fins a arribar al Pla de la Calma. va poder gaudir d’un acurat audiovisual amb

les

fotografies

del

llibre

s’intercalen la fauna, la flora i els paisatges del Montseny. La Marta Bretó és guia de muntanya i fotògrafa especialitzada en la natura, sobretot de visions nocturnes. Té estudis de fotografia i creació digital per la Universitat Politècnica de Catalunya. Aquest llibre s’ha pogut editar mitjançant el sistema de micromecenatge, amb aportacions de moltes persones que han volgut recolzar el projecte, en què Cim del Tagamanent

l’autora ha invertit més de cinc anys de

a vigília de Sant Jordi, dimarts 22

títol Del Congost a la Calma. Es tracta

treball, i que ha consistit en recórrer els

d’abril, es va presentar a la sala

d’una gran galeria fotogràfica on se’ns

paratges del Montseny per documentar

d’actes del CEP el nou llibre de la

mostren els colors i contrastos de la

amb la seva càmera tots els racons

colomenca Marta Bretó, que porta per

natura mitjançant una passejada visual a

d’aquest incomparable entorn natural.

Visita a la Sagrada Familia Foto: Marga Vallverdú

a sortida per conèixer l’obra

primera que es va fer– i la de la

més emblemàtica d’Antoni

Passió, on l’escultor Subirachs hi

Gaudí

les

va deixar el seu inconfusible estil.

expectatives i va caldre fer dues

La part més emocionant va ser

visites en dies diferents amb ple

l’interior de la nau, amb els

absolut. Els dos dies, el recorregut

gegantins arcs suspesos i les

per la catedral modernista el vam

grans columnes que ens conviden

fer en dos grups per entendre

a imaginar-nos un gran bosc petri.

millor les acurades explicacions

Molt recomanable la visita al

dels

ens

museu i la petita escola de

acompanyaven. Les explicacions

l’exterior del temple amb l’acurada

ens van clarificar el perquè de

ambientació antiga. La Sagrada

cada escultura, el procés dels

Família va ser iniciada el 1882

arcs parabòlics i catenaris o

com a temple expiatori, o sigui

l’elecció del color dels vitralls,

que les obres es financen amb

entre

donacions. En aquets últims anys,

guies

molts

superar

que

altres

aspectes

sorprenents.

els ritme de les obres s’ha

Vam veure les maquetes i les

accelerat a causa dels ingressos

obres d’on arrenquen les noves

provinents del gran nombre de

torres: quan el temple estigui

visitants estrangers que visiten

acabat tindrà divuit torres, que de

aquesta icona de Barcelona.

menor a major seran dotze dels

Una visita que ens sorprèn i ens fa

apòstols,

dels

adonar de per què gent de tot el

evangelistes, una de Maria i

món vulgui visitar l’obra magna de

l’última de Jesús. Vam contemplar

l’arquitecte que sentia fascinació

les façanes del Naixement –la

per l’arquitectura impossible.

quatre

ultura

Una matinal al barri de la Ribera: “Barcelona després de 1714”

Text: Maria Jesús Miro Foto: Marga Vallverdú Per acabar aquesta part del recorregut vam fer una dolça aturada a la millor botiga de croissants de Barcelona, al carrer dels Flassaders. Visiteta de rigor a l’antic Born –actual centre cultural–, que aplega espais, activitats i sobretot una harmònica unitat entre el jaciment i la part alta de l’edifici. Llegendes, històries, emocions i un punt de satisfacció de formar part d’aquesta crònica que ens va conduir davant del Parlament per fer-nos la foto final. Mentre

marxava

cap

casa,

tot

travessant per la bellesa de la Ciutadella, m’ha corprès la capacitat de l’ésser humà de renéixer i construir.

l matí del dissabte 15 de març

Primerament ens vam adreçar cap al

ens vàrem aplegar una trentena

baluard de migdia passant pel davant de

llarga de persones al vestíbul del

la senyera en memòria del general

metro, tots molt animats i amb ganes de

Moragas, a qui recordem per la seva

rebre més sobre la nostra història.

heroïcitat i també pel seu martiri. Hem

El trajecte, una mica enfarfegós per la

seguit recordant els caiguts en defensa

multitud de gent que es mou amunt i

de la ciutat en temps del setge, enterrats

avall, canvi de línia… Malgrat això, tot es

al Fossar de les Moreres. Un passeig

va fer sense entrebancs i la colla valenta

ràpid a la Basílica de Santa Maria, que

de colomencs vam arribar al punt

sempre omple l’esperit i

d’encontre amb els guies.

bellesa amb la seva majestuositat.

Ens vam dividir en dos grups, i de la mà

Vam sortir per la porta principal, vam

de la Lourdes i el Jordi, uns grans

girar pel carrer de Sombrerers, tot

professionals del gremi de guies de

descobrint un munt de botigues antigues

Catalunya, vàrem imaginar, recordar i

i d’altres de més modernes amb molt

reviure els moments intensos de la

d’encant. Tot seguint el recorregut, vam

Barcelona després del 1714.

passar pel carrer de les Mosques, el més

Vaig quedar meravellada de l’alt nivell de

estret de Barcelona; l’antiga fàbrica de

coneixements que tenien els membres

moneda al carrer de la Seca, una

del grup. Està clar, estimen el seu país i

carassa de pedra al mur d’una casa que

la seva història.

indicava un prostíbul…

et regala

El logo del tricentenari dissenyat per un colomenc del CEP La marca dissenyada per a la Commemoració del Tricentenari ha estat dissenyada per en Jofre Sanfeliu Garcia. La marca neix d’una lliure revisió del Penó de Santa Eulàlia, símbol de la resistència del setge a Barcelona i de la lluita d’un poble per la seva llibertat. L’aspa sobre el paper denota persistència, explica gràficament que encara som aquí. L’espai entre les barres reforça la sensació de segell, de marca del temps. A més, una de les dues barres que compon la imatge remarca expressament la separació entre les dues dates del Tricentenari.

ultura

Exposició de ceràmica de la Tina

gustina García–Serrano Cervera,

nascuda al barri madrileny de Vallecas, arribà al Fondo de Santa

Coloma amb la seva família, com tantes altres en busca de feina, propiciada per un oncle que ja treballava a Badalona. Creix, s’integra al barri i és un membre actiu de la incipient JOC, a la parròquia de Sant Joan Baptista, treballant amb entusiasme i fermesa per assolir els drets socials i de justícia que tant mancaven en aquells anys a Santa Coloma. Es casa i va a viure molt a prop, a Sant Andreu. Treballa, té un fill i més endavant, quan es queda a l’atur, s’adona que els tallers de ceràmica que venia fent, són tot un mon a descobrir, investigar i crear. Aquesta etapa li genera moltes expectatives, participa en fires i exposicions, activitats que omplen la seva vida i li donen oportunitat de conèixer gent del mon artesanal que tenen una manera de viure i entendre la societat propera a la seva, amb respecte a la natura i el seu equilibri. Ella mateixa imparteix classes de ceràmica. En els últims anys, una de les vinculacions amb Santa Coloma era la participació amb el CEP. Abans de morir, tenia al cap fer una exposició al CEP, i n’estava molt il•lusionada. Per això s’ha fet aquesta exposició a la sala d’actes de l’entitat, en en agraïment a tot el que ens va donar durant els anys que visqué com a sòcia activa del Centre. La família de la Tina ha volgut donar-nos l’oportunitat de gaudir de l’obra que ens va deixar i la possibilitat d’adquirir-la a un preu simbòlic i solidari, ja que els diners recaptats (1400 €) han anat destinats al Banc dels Aliments.

er a nosaltres aquest acte ha de començar amb l’agraïment al Centre Excursionista Puigcastellar, també als molt bons amics que ens han acompanyat i han fet possible aquesta exposició de la ceràmica de l’Agustina. Amigues, amics, abans que res aquesta reunió ha de ser una festa d’amor, d’amistat i de solidaritat. Salut i felicitat per a tots.

El Forn dâ€™en

Xavi

Avda. Catalunya, 1 Tel. 673 819 557

El Forn de la

Marta

Avda. Pallaresa, 136 Tel. 93 468 38 79

Servei de granja i cafeteria Pans artesans i especialitats Pastes i pastissos . . . Tornem als nostres origens Santa Coloma de Gramenet 32

lora i fauna

la de seguida.

L’herba dels canonges

El nom científic és Valeriana locusta, i és de la família de les valerianàcies. Es troba de forma natural en zones fresques d’Europa.

Text: Pepi

Les varietats seleccionades pel cultiu són de sabor més suau que la planta silvestre.

Se solen consumir crues formant part

Hi ha dues varietats, la de fulla gran i la de

d’amanides. Encara que és menys comú,

fulla més estreta i planta més compacta,

també es poden cuinar a manera de

que és la que es cultiva habitualment.

verdures. Antany eren apreciades perquè

No s’adapta bé a la calor ni a la falta

permetien disposar de verdura fresca a

d’aigua, per tant cal cultivar-la a la tardor i a

l’hivern,

els

l’hivern. Es cull fins a la primavera, ja que

vegetals que podien consumir-se crus. Està

amb l’arribada de la calor la planta

quan

solien

escassejar

composta principalment d’aigua i posseeix

s’espiga.

riginaria d’Europa i coneguda des

poca quantitat d’hidrats i poca quantitat de

de fa segles, era cultivada com a

proteïnes. El valor calòric és molt baix, per

enciam d’hivern fins que en va

això és utilitzada en dietes per aprimar. A

caure l’ús durant els segles xviii i xix degut

causa de la seva relació potassi-sodi,

a l’aparició de varietats d’enciam adaptades

resulta adequada per ser inclosa en dietes

a l’hivern. El nom fa referència al seu cultiu

per

casos

És una planta mol rústica que no sol

en horts de monestirs. Fins fa poc era

d’insuficiència cardíaca i arteriosclerosis.

presentar problemes importants. Com que

bastant desconeguda, però ens els darrers

També posseeix un gran efecte diürètic. És

es cultiva a la tardor i a l’hivern pot

anys s’ha tornat ha posar de moda a les

una bona font de beta carotè, vitamina C i

presentar algun problema de fongs a les

cuines dels països europeus.

àcid fòlic. No es conserva bé i cal consumir-

fulles.

als

hipertensos,

Com que és un cultiu petit es pot cultivar entre els espais d’altres plantes de cicle més llarg com ara porro, nap, pastanagues o col.

d’aliment a la ribera del Besòs, ja que

Falciot. Apus apus

s’alimenta de petits insectes capturats en

(en castellà, vencejo)

silueta retallada al cel blau, cosint i

ple vol. Podem contemplar la seva negra Text: ANC

recosint l’espai amb el seu vol oscil•lant per caçar insectes que poden suposar

cell de la família dels apòdids,

gairebé el seu pes. Solen volar en grup i

d’uns

són molt beneficiosos, tot i que no tenen

llargada, de color negre, amb la

la gràcia de les seves parentes, les

centímetres

gorja grisa. Té llargues ales en forma de

orenetes.

falç, i d’aquí li ve el nom. Té una cua

La femella pon 2 o 3 ous blanquinosos i

curta en forma de forquilla, la boca és

els pollets segueixen dins del niu fins als

ampla i el bec és petit. Les potes són

35-50 dies; quan comencen a volar ja no

curtes, però té unes fortes urpes amb

tornen més al niu. És un ocell que no

què s’agafa a les parets. El seu cant és

baixa mai a terra, ja que el pes del cos li

un xiscle molt agut.

dificulta enormement poder-se enlairar, i

El falciot ve per la primavera i és fidel al

a més té les potetes semi atrofiades.

mateix lloc, i a finals d’estiu se’n torna

Acostuma a deixar-se anar des de llocs

cap a l’Àfrica.

alts per remuntar el vol amb facilitat.

Viu en camp obert, prop de penya-

Exceptuant el temps de reproducció, són

segats, i també en pobles i ciutats. Fa el

capaços de volar sense parar tota la

niu en forats i altres cavitats d’edificis; el

vida, i es calcula que poden volar fins a

fa amb trossets de palla, herbes i

30.000 kilòmetres en un any. Es diu que

plomes. A Santa Coloma troba l’aixopluc

poden volar a 100 kilòmetres per hora, i

ideal en els forats de respiració de les

que a la nit pugen a més de 2 kilòmetres

parets

d’altura i dormen planejant.

mitgeres;

disposa

molt

Text: Agustina Rico

irador

Can Zam inquieta

El cas del jove pianista que se’n va sortir

Adéu de Gramenet Imatge Solidària

no es resol sinó que s’embolica. La Feria

Els darrers mesos de la vida del pianista

Després de deu anys de feina, aquest

de Abril es va traslladar al Fòrum,

colomenc Adrià Blanco semblen el títol

col·lectiu ciutadà aglutinat entorn el

s’havia pactat la morfologia del parc,

d’una novel·la o d’una pel·lícula basada

fotògraf Joan Guerrero, s’acomiada. Ha

s’havia protestat per les tanques… i ara

en fets reals. Havent guanyat una plaça i

estat una dècada molt activa promovent

s’anuncia la realització de concerts de

una beca a la Manhattan School of Music

la consciència solidària a partir de la

rock a l’espai que hauria de ser la part

en dura competició amb pianistes d’arreu

fotografia i estenent la idea per altres

frondosa. Des de l’Ajuntament diuen que

del món, inicià una cursa contrarellotge

territoris de l’Estat. Deixen un balanç

és temporal, però algunes veus afirmen

per aconseguir, abans de l’estiu, els

més que notable d’exposicions, i de

que el lloc pot ser una bona alternativa a

diners que li mancaven per arrodonir el

col·laboracions, amb 25 fotògrafs i amb

l’explanada del Fòrum per a grans

preu de la matrícula i l’estada a Nova

90 personalitats de diferents àmbits

concerts, sobretot els més potents en

York. El seu cas de jove intèrpret virtuós,

implicats. L’acció de GIS ha nodrit 15

decibels, per distància dels habitatges,

fill de pares treballadors a l’atur, i la seva

projectes solidaris en diferents països,

per preu i per la proximitat de dues línies

lluita per un somni han aparegut en

en els quals s’han invertit a la vora de

de metro i de les rondes. Però estem

diferents mitjans de comunicació tot

100.000 euros prèviament recaptats. El

parlant d’un parc, no d’una explanada

desencadenant una resposta generosa. I

patrimoni acumulat per Gramenet Imatge

dura. Els vells lluitadors per Can Zam-

se n’ha sortit. Amb un concert a l’Auditori

Solidària serà lliurat a la ciutat de Santa

parc frondós temen el pitjor.

de Santa Coloma a finals de maig ha

Coloma.

Després de 40 anys el destí de Can Zam

donat les gràcies a tots els qui l’han ajudat.

Dones pel Sí-Sí, un acte diferent

Més llibres colomencs Bona collita de llibres colomencs aquesta

La campanya de l’ANC per la consulta i

primavera. Uns quants: I tu, Pirene, de

pel sí-sí ens va fer viure a l’abril un acte

Joan de la Vega, «setanta poemes que

diferent. Presentat per la periodista d’El

donen cos i ànima als Pirineus». Llum al

Punt-Avui Odei Antxústegi, va portar a

corraló, de Jaume P. Sayrach, 120

Santa

Montserrat

glosses de dietari on es tracta diversitat

Carulla, l’escriptora Empar Moliner i la

de temes a partir del pensament, les

cantautora Sílvia Comas. Montserrat

vivències, els records i l’òptica de l’autor.

Carulla es va situar en la seva infantesa,

Màrius Sampere, amb Ningú més i

Coloma

Mala notícia la desaparició de GIS, però no és l’única entitat que viu hores difícils. Sovint no es troba recanvi per als elements

més

actius.

Esperem

remuntada.

en un temps de pobresa i de mestres

l’ombra, presenta uns poemes en què

que li parlaven en una llengua que no

espiritualitat i sentit de l’humor s’uneixen

entenia. Empar Moliner ens va fer riure

a partir de formes agosarades. Aurora

amb les seves experiències i records. I

Maquinay, mestra molts anys a Santa

Com és que la intervenció dels més

Sílvia Comas ens va emocionar amb les

Coloma, a la seva novel·la Què en

joves en alguns actes públics és la més

seves paraules i cançons. També dones

sabem, de l’Amèlia?, mostra la peripècia

pobra i deficient lingüísticament? I en

una

humana i les esperances, les il·lusions i

català, pitjor. Parlaments de gent madura

moviments

els fracassos d’algú que volia canviar les

d’instrucció escassa, i de nouvinguts,

veïnals, etcètera) van aportar el seu

coses. La versió digital de la Ruta

són més correctes que els de nois o

testimoni. Va ser un «míting» clar,

Sagarra a Santa Coloma de Gramenet,

noies escolaritzats tota la vida. Un signe

divertit, emotiu, combatiu i vibrant, una

realitzada per qui escriu aquestes línies,

dels temps? No del tot; hi ha joves que

mena d’antimiting on cadascú, en aquest

ja es pot consultar a la pàgina de

ho farien bé, es tracta de buscar-los i de

cas cadascuna, va sortir a dir la seva

l’Ajuntament i a la del Museu Torre

donar a l’expressió oral (i escrita) el valor

veritat.

Balldovina.

que té.

localitat

metgessa,

l’actriu

Observatori

(una

dones

mestra,

dels

genda

Fotografies que corresponen als anys 1955 i 1956. Primera colla a la ciutat amb el nom de «Bell Juny». Hi podem distingir a la Lluïsa, la Quima, Maribel, Benvinguda León, Angelina, Saurina, Jordi Bachs, Josep Delunde, Antoni Casamitjana, Francesc Olivés, Carles Solés i Teresa Carreter, entre d’altres. (Fotos cedides per Benvinguda León)

Agenda

maig

Diumenge 4 – Visita a Sant Joan les Fonts Divendres 9 – Inauguració exposició de ceràmiques Tina Dimarts 13 – Lliurament de premis Marxa de Regularitat Dimecres 14 – Inauguració exposició aquarel·les Aula Dijous 22 – Concert de la coral de l’Aula, al Teatre Sagarra Divendres 23 – Can Roig i Torres: Orfeó Tanit, presentació de la pel·lícula de l’Aplec i lliurament de trofeus Dissabte 24 – Inauguració exposició cartells Aplec - Audició de sardanes i fira d’artesania a la plaça de la Vila Diumenge 25 – 60è Aplec de la Sardana Divendres 30 – Inauguració exposició bonsais Estació Meteorològica del Centre Excursionista Puigcastellar 233 A Conca del Besòs - Plaça de la Vila - Santa Coloma de Gramenet

TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMES

juny Dimarts 3 – Projecció de La sardana a Santa

Primer Quadrimestre 2014

Coloma, d’en Joan Yuste, a la Torre

Màxima

Mínima

Mitjanes

Gener

21,5º dia 6

2,5º dia 31

Febrer

21,9º dia 19

2º dia 3

Març

27º dia 16

4º dia 1

Abril

29º dia 13

6,5º dia 10

màximes 16º mínimes 6,6º màximes 17,3º

mínimes 6,2º màximes 20,7º

mínimes 7,2º màximes 24,4º mínimes 10,9º

Balldovina

Diumenge 8 – Commemoració primer aplec.

Esmorzar a la Font de l’Alzina i audició de

sardanes

RESUM

Gener

Dies de pluja 7

Total litres 51,6 litres

Febrer

21,3 litres

Març

16,2 litres

Divendres 13 – Matinal a Vallvidrera. Visita guiada Dissabte 14 – Bateig colla castellera Laietans de Gramenet Diumenge 15 – Concert fi de curs de l’Orfeó

Abril

42.3 litres

Tanit, a l’Auditori de Can Roig i Torres Dijous 26 – Visita guiada a l’exposició de Total dies pluja: 21 Total trimestre: 131,4 l.

Guinovart, a Can Sisteré.

Web del CEP:

www.puigcastellar.cat 35

portada_contra122:Maquetación 1 01/07/2014 14:38 Página 1

Centre Excursionista

Butlletí núm 122 - Primer Quadrimestre de 2014 Santa Coloma de Gramenet