portada_contra121:Maquetación 1 25/02/2014 11:54 Página 1
Centre Excursionista
Butlletí núm 121 - Primer trimestre de 2014 Santa Coloma de Gramenet
portada_contra121:Maquetación 1 25/02/2014 11:54 Página 2
a
El Forn d’en
genda
Agenda
Xavi
febrer Dijous 6 – Xerrada-taller «Rumors, els virus
Avda. Catalunya, 1 Tel. 673 819 557
que contaminen la convivència». 19 h. CEP Diumenge 9 – Visita guiada a la Sagrada Família Dissabte 15 – Sortida amb esquís i raquetes al Costabona Diumenge 16 – Dinar ball a Ca n’Armengol
El Forn de la
Marta
Avda. Pallaresa, 136 Tel. 93 468 38 79
Servei de granja i cafeteria
març Diumenge 2 – Visita guiada a la Sagrada
Nadal de 1962. Grup improvisat d’esquiadors al costat d’un troleibús Gilda, a la confluència de la Rambla de Sant Sebastià amb la plaça de la Vila i el passeig d’en Llorenç Serra. Foto del pintor Francesc Rodríguez; arxiu d’en Joaquim Badosa Estació Meteorològica del Centre Excursionista Puigcastellar 233 A Conca del Besòs - Plaça de la Vila - Santa Coloma de Gramenet
tercer trimestre 2013
Pans artesans i especialitats Pastes i pastissos
Mínima
màximes 24º
31,5º dia 1
8º dia 12
Novembre
26º dies 5
0º dia 29
Desembre
17,5º dia 18
1º dia 10
mínimes 15º
màximes 16,9º mínimes 11,7º
màximes 13,1º mínimes 4,3º
º º º
d’hivern als Estanys de la Pera Dimarts 25 – Xerrada sobre el llibre d’en César Lorenzo Quan a les presons vivien com a bèsties Diumenge 30 – Excursió a Tarragona, visita cultural
Diumenge 6 – Senderisme al Collsacabra Vall de Sau Dissabte i diumenge 12 i 13 – Cap de setmana al Priorat. La ruta al Molí de l’oli i el vi Dimarts 22 – Presentació del llibre de Marta Bretó
Dies de pluja
Total litres
Dimecres 23 – Audició de Sardanes amb la
Octubre
5
29,8 litres
cobla Premià. 19 h. Plaça de la Vila
Novembre
3
89 litres
Desembre
Santa Coloma de Gramenet
Dissabte i diumenge 15 i 16 – Campament
fotografies Del Congost a la Calma, de la
RESUM
. . . Tornem als nostres origens
1714
Dijous 3 – Teatre llegit. 17.30 h. CEP
Mitjanes
Octubre
Dissabte 15 – Itinerari per la Barcelona del
abril
TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMES Màxima
Família
2
17,9 litres
Dissabte 26 – Cantada de Caramelles Diumenge 27 – Marxa de Regularitat Total dies pluja: 10 Total trimestre: 135,7 l.
Web del CEP:
www.puigcastellar.cat 2
e
sumari Editorial
ditorial
3
Pics
4i5
Esquí de muntanya
6
Senderisme cultural
7
Cingles de Bertí
8i9
Aplec excursionista a Andorra
10
Caminada Serra de Marina
11
Sortida al Rec Comtal
12 i 13
El Gran Nord glassat
14 i 15
Viure i conviure al medi natural, un espai multiusos a societat actual ha concedit als espais naturals un nou paper convertint-los en
L
escenari i suport d’activitats recreatives, esportives i turístiques. D’aquesta manera, la naturalesa es transforma en espai d’ús públic. Només cal passejar-
se els caps de setmana pels voltants de Sant Jeroni per veure l’activitat que s’hi
Vetllada Nadalenca
16
Debats - Pla Popular
17
Grup infantil
18
Parc de Can Zam
19
Bicicletes i corriols
20
activitats i als espais. A més, tota aquesta gentada ha de fer la seva activitat recreativa
Pesebre vivent
21
o esportiva en un indret que té tradicionalment uns usos agrícoles, ramaders o
Esmorzat Iber
22
forestals… o simplement que gaudeixen d’una protecció pels seus valors naturals. Per
60è Aplec de la sardana
23
això hi haurà espais que hauran de ser més accessibles que d’altres, que hauran de
Flora i fauna
24
comptar amb més restriccions.
Aula
25
Mirador
26
Agenda
27
de la muntanya és una constatació pels qui ens hi passegem sovint. Ningú els nega
Portada: Refugi Cabaña Verónica als Pics d’Europa
l’ús de la muntanya, hi tenen tot el dret, però sovint, el pas poc curós per camins
Autor: Joan Yuste
limitació d’ús per camins més amples està del tot justificada. Per això és important la
Nota: El CEP no comparteix necessàriament les opinions exposades per aquells que signen els articles d'aquest butlletí.
gran tasca que porta a terme el Consorci del parc de la Serra de Marina, primer en la
genera: caminadors, corredors, ciclistes, visitants del monestir, passejadors de mascotes, recollidors d'espàrrecs, excursionistes, genets amb els seus cavalls, passavolants amb el cotxe o la moto… una amalgama que també podem trobar en altres punts de la nostra muntanya i que fan necessària una regulació pel que fa a les
La gestió de la mobilitat és un factor clau en l’ordenació de l’ús públic i la prevenció de l’impacte ambiental. A les pàgines interiors es parla d’un dels aspectes de l’accés al medi, en particular de les bicicletes. L’auge de grups ciclistes pels viaranys i corriols
estrets en causa la destrucció i un greuge per a tots els usuaris. En aquest sentit, la
normativització sobre el que es pot fer en cada espai, i després en la senyalització i divulgació als potencials usuaris. La forta pressió recreativa sobre alguns d’aquests espais pot repercutir negativament
BUTLLETÍ núm. 121
sobre el patrimoni natural. Tothom pot utilitzar el parc, però no pot fer tot el que li
Centre Excursionista Puigcastellar
plagui… Fa unes dècades a molta gent li semblava del tot normal anar a rentar el
Dipòsit Legal: B-33928-94
cotxe al darrera de sant Jeroni o que es practiqués motocròs al voltant de can
Impressió i composició: Impremta Varela
Alemany, avui això ens semblaria una broma. En els darrers anys s’ha anat incrementant el nombre d’usuaris a la nostra muntanya.
Disseny i maquetació: Quim Varela
La pressió humana ve donada sobretot per la proximitat a la ciutat i la fàcil
Fotolits: Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet
lúdica gratuïta i al costat de casa. Aquesta confluència d’usuaris amb diversitat
accessibilitat, a més de factors socio econòmics com el de gaudir d’una activitat d’interessos fa que augmenti la possibilitat de conflictes i les friccions. Sense anar més lluny, a les reunions per a les entitats convocades pel Consorci del Parc de la
Equip de redacció: Agnès Olivés Albert Noguera Xavi Padró Rut Solés Agustina Rico Seu local: C/ Sant Josep, 20 08922 Santa Coloma de Gramenet
Tel. 93 385 99 41 A/e:puigcastellar@puigcastellar.cat
www.puigcastellar.cat
Serra de Marina hi participen entitats de Sant Fost, Santa Coloma, Badalona, Tiana i Montcada, cadascuna d’una determinada tipologia: des de societats de caçadors, excursionistes, ecologistes, de mountain bike, propietaris d’urbanitzacions… Moltes d’elles tenen un únic denominador, que és l’ús d’un mateix territori, i cal fer-ho des del respecte als altres. S’ha comprovat que l’ús públic i la conservació no són només activitats compatibles sinó a més a més complementàries. Per altre costat, la demanda de l’ús del medi natural per a societats cada vegada més urbanes, planteja nous reptes en l’adequació de les expectatives dels potencials usuaris en aquest espais en constant canvi i evolució 3
m
untanya
Pics! Text i fotos: Joan Yuste a primera visió de terra del continent europeu que els antics navegants de les Amèriques veien en el seu retorn cap a Espanya eren els cims del gran massís calís que a tan sols 15 Km de la costa, en el seu punt més septentrional, sobresortia en l’horitzó despertant l’eufòria en un esclat d’alegria en retornar a les seves llars. Sembla que aquest és l’origen del seu actual nom, Pics de Europa, tot un poema pels sentits de tots aquells que vulguin gaudir endinsant-se en les seves entranyes i la seva impressionant cruesa. Octubre 2013, deixem les acollidores pastures d’Àliva encaminant-nos cap als altius contraforts de la cara est de Peña Vieja. La nit anterior, mentre sopàvem a l’alberg, vàrem comentar la nostra intenció de pujar per la Canal del Vidrio cap a la Peña Vieja i abans del cim anar a buscar la Canalona, pas clau que en el seu descens ens portarà cap al refugi de Cabaña Verònica. Ens desaconsellen aquesta ruta pel compromís que representa si trobem neu, aquest any encara queden molts neveros que fan perillosa la seva ascensió i també en cas de boira, perquè els passos son difícils de trobar per sobre dels espadats. Els núvols cobreixen la part alta del massís quan comencem a caminar, però la canal encara està visible i l’absència de neu ens anima a continuar. Toquem roca pujant amb seguretat fins que la verticalitat ens obliga a encordar-nos i replantejar si continuem o no; ens adonem de la importància del consell sobre les boires perquè, en cas de tornada, per trobar el pas des de dalt pot ser delicat. Guanyem alçada, però també les boires baixen de cota, deixant en el seu vals la visibilitat necessària per continuar. Tres hores han calgut per ser a dalt. Ara, unes fites en aquest mar d’agulles i roques s’entreveuen en la boira que, amb sort, ens conduiran en la nostra ruta. Som molt a prop del cim i en terreny conegut, ja que a pesar dels anys transcorreguts encara reconec el lloc de l’última vegada que vaig estar per aquesta vesant en companyia del meu amic Ramon, i no triguem en orientar-nos en aquest laberint de roques en el descens cap a la Canalona. Cabaña Verònica és el refugi mític i més singular de Pics, amb els seus 2.325 metres,
L
4
m
untanya
és el situat a més alçada de tot el massís; fou inaugurat el 1962 gràcies a l’espenta de l’enginyer Conrado Sentiés i el seu amic, l’arquitecte Luís Pueyo, que aprofitant el desballestament del portaavions nord-americà Palau, a Santurce, se’ls va ocórrer la idea d’aprofitar una de les cúpules dels canyons per reconvertir-la en un refugi bivac. El seu nom, Verònica, es va posar en honor a la seva filla. Dues hores més són necessàries per arribar a la porta. Passar una nit en aquest mini refugi amb una turmenta esquinçadora de vent i llamps com la que varem passar enmig del no res, és una experiència única que teníem ganes de sentir per valorar el que és un petit aixopluc quan la natura es desferma. La visibilitat a l’endemà era nul·la, i el guarda ens desaconsella la nostra intenció de continuar cap al Refugi de Collado Jermoso a través del laberíntic coll de Tiro Casares. Perdem alçada i decidim dormir a l’alberg d’Espinama a tres quilòmetres de Fuente De esperant millor temps. A primera hora som de nou a la cabina del telefèric, el temps ha millorat i els quasi mil metres de desnivell que ens separen de la estació superior els deixem per sota amb una velocitat gens agradable. En 0,45 m. deixem la Vueltona per agafar el camí de Fuente Escondida, hem variat la ruta per tal de no passar una altra vegada per Verònica. El dia acompanya, i en 0,45 m. més trobem la font que realment fa honor al seu nom, un petit aflorament d’aigua molt i molt «escondida» entre els blocs i sense cap indici de l’emplaçament, si tu la busques la trobaràs a l’esquerra arribant al coll del mateix nom. Em vaig entretenir a donar-li forma a un petit tros de planxa galvanitzada que vaig trobar al voltant de les mines abandonades per construir una canaleta i poder agafar l’aigua millor, espero que es mantingui. Un llarg i complicat flanqueig als peus dels pics San Carlos i Torre del Hoyo Oscuro ens apropa en 1,30 h. al coll de Tiro Casares. Quan falten els últims metres en aquest caos, els capricis de la natura apareixen en forma d’un fort xàfec que ens obliga a buscar protecció en una balma pròxima on fem temps esmorzant esperant que passi el temporal. El sol apareix de nou quan coronem el coll, un gran i desconegut panorama s’obre davant nostre. La ruta cap a Collado Jermoso, després de fer un cop d’ull al mapa, la tenim clara. Baixem cap a Liordes per desviar-nos poc després a la dreta, cap a la Collada Ancha i per sobre del Lago Cimero, cobert de neu. Arribem a las Colladinas, des d’on donem vista a un
Refugi Cabaña Verónica dels refugis més bonics de tot Pics, 2,30h. Situat en un lloc privilegiat gaudeix d’unes postes de sol impressionants. Asseguts al petit coll per sobre del refugi, veiem com la Peña Santa, separada del massís oriental per la profunda esquerda del Cares, ofereix el marc ideal per rebre les últimes llums del dia mentre comento amb la Rosa tots els records d’aquella llunyana i bonica escalada amb aquell vell amic i que al retorn sens va fer fosc, arribant al poble de Cain passada la mitja nit, quan la seva muller estava a punt ja de trucar a la guàrdia civil, records que omplen els nostres pensaments en un moment d’una pau tan intensa com real, admirant com l’astre rei deixa la llum aquí per donar-la de nou en un altre lloc. Deixem enrere un dels refugis que ens faltava conèixer i que ens ha donat tan bons moments, hem estat sols, nosaltres i el guarda, és l’avantatge merescuda de poder fer muntanya fora de la massificació d’avui dia, ni tan sols els isards s’espantaven amb la nostra presència.
El retorn per sobre de la Vega de Liordes per cercar la Colladina de las Nieves i buscar el descens per la Canal de San Luís, va ser complicat, atrapats dintre d’un mar de boires i fortíssim vent; tot i així, arribem en unes 4-5h. a l’estació superior del telefèric. Esperem, si algun dia fas aquest bonic recorregut, que tinguis més sort que nosaltres en arribar-hi, perquè el varem trobar inhabilitat degut a les fortíssimes ratxes de vent. Sortida realitzada per: Jo@n Yuste & Rosa Gisbert del 29 de setembre al 4 d’octubre de 2013
Mapes: Parque nacional de Picos de Europa Editorial: Alpina Escala: 1:40.000 Aigua: A Aliva trobaràs font A Collado Jermoso també A Verònica no (aigua reciclada o embotellada)
5
m
untanya l dia 6 de febrer en Manel Galgo, en
Esquí de muntanya a la Tossa d’Alp
E
Joan Castelltort i jo vam poder permetre’ns el luxe, com a jubilats,
Text: Ramon Jordan Foto: Castelltort
de sortir en dia feiner i anar enfortint les cames per la pròxima temporada d’esquí de muntanya. Tanmateix ens va sorprendre la quantitat de turismes i autocars que omplien els aparcaments de La Molina. Amb un dia que pintava força bé i amb els esquís als peus i les seves respectives pells ens enfilem pel lateral de les pistes des de Coma Oriola de La Masella, per assolir La Tosa d’Alp (2.536 m.), però en arribar a una alçada de dues terceres parts del nostre recorregut la climatologia és totalment diferent i al entrar a la nuvolada la visibilitat es redueix a uns 50 metres. Però el fort vent que ens fa prendre mesures especials de seguretat no ens deixa fer cim. Després sabrem per la meteorologia que va arribar a ràfegues de 110 km. Amb la moral a baix nivell per no assolir un cim de molt poca dificultat amb esquís no ens donem per vençuts i ens traslladem a l’aparcament de les pistes de l’Alabau, que per la ruta que porta el vent deduïm que queden més protegides amb la finalitat de no donar el dia per perdut i ens enfilem cap al cim de Puigllançada (2.409 m). Entretant quedem protegits del vent amunt anem totalment en solitari entretant els altaveus de l’estació anuncien que els telecadires resten tancat pel fort vent. Així va ser, en treure el nas per la carena tornem-hi de nou, i com que ja no tenim edat per acumular adrenalina, avall que fa baixada, tot gaudint d’una neu esplèndida i d’unes pistes solitàries. Tenim molt clar que en esquí de muntanya de cada cinc sortides sols en dues gaudeixes d’una manera total en arribar al punt de partida,
però sols el sentiment
d’amistat i unitat amb els companys que formen l’equip en un terreny tant poc urbà fa que esperis amb il•lusió la propera trobada per assolir o fracassar en altres intents. Abandonar per unes hores l’enfeinat i complicat dia a dia de la vida fa que assoleixis dintre teu el plàcid i tranquil món de l’abstracció. 6
m
untanya
Senderisme cultural Text: Ramon Jordan
Nova edició Mapa excursionista de la Serralada de Marina, de l’editorial Alpina
na de les activitats que podem cercar dintre del món del
U
senderisme sense
fer llargs recorreguts o importants
desnivells és el senderisme cultural que la secció de
muntanya de la nostra entitat pot oferir o documentar a tots el socis que tinguin interès en practicar-lo. Un d’aquest recorreguts per recomanar a tots aquells interessat en aquesta activitat és el sender del riu Calders, amb una llargària d’uns tretze kilòmetres i un desnivell màxim de 550 metres, que ens permet visitar per humits i frondosos boscos tot sortint de la plaça de la vila de Calders, la majestuosa alzina de l’Arola fins arribar a la cova del Cargolaire, amb tota la seva llegenda. Tot seguit podem pujar a les restes del castell de Calders, indret que es troba ja documentat l’any 560. Posteriorment podem arribar-nos fins les restes dels murs de l’ermita de Sant Andreu. Si no volem allargar més la ruta tot creuant el riu Calders i anant cap a Sant Pere Màrtir i Monistrol de Calders, podem refer el sender i passar un pou de glaç molt ben conservar i amb una placa descriptiva de la importància i utilitat. Per completar la caminada cultural, a la sortida de Castellterçol en direcció a Moià, en el polígon El Vapor surt una pista que podem fer fins i tot en cotxe un bon tram i visitar el pou de glaç de la Vinyota, apreciant la magnífica construcció de la cúpula i arribar-nos fins les cases de l’Espluga –insòlita construcció pels arquitectes d’avui–, tot aprofitant una balma, on trobaren un centre d’interpretació per documentar-nos. Tots aquells que puguin estar interessats, com dèiem al principi de l’article,
per aquest tipus de sortides, sols han de contactar amb
components actius de la secció de muntanya, que encara que les seves activitats siguin de molt més alt nivell, no deixen de conèixer molts indrets amb les característiques com les d’aquest escrit. Només cal cercar un sol dels noms esmentats en aquest escrit a internet per obtenir una rècula de recorreguts.
a popular editorial amplia el seu catàleg amb una obra que pot ser referencial ja què, amb anterioritat, ja va publicar el mapa de Sant Mateu l’any 1954 i el del Parc de la Serralada Litoral el 1998. Però mai abans s’havia cobert la totalitat de la serra, i això suposa una gran novetat impresa pels amants del muntanyisme i el senderisme. Per Serralada de Marina s’entén la cadena muntanyosa que s’estén en paral•lel a la línia de la costa central barcelonina, una cadena que s’eleva ràpidament entre la costa marina del Maresme i el Barcelonès i la plana del Vallès, i que enllaça la serra de Collserola amb els massissos del Corredor i el Montnegre. Es tracta, per tant, d’una àrea densament poblada, on la serra esdevé un gran pulmó verd que té un paper ecològic fonamental pel fet de posar en contacte el litoral amb les valls interiors. Estructuralment, forma part de l’anomenada Serralada Litoral Catalana. El nou mapa comprèn per primera vegada els dos espais protegits d’aquesta serralada: el Parc de la Serralada Litoral i el Parc de la Serralada de Marina, amb els nous límits aprovats recentment. A més, com a bon mapa excursionista, incorpora tota la xarxa de senders senyalitzats dels Parcs (els senders locals, SL), així com els GR i PR, i s’acompanya d’una guia amb diverses propostes i tots els serveis i punts d’interès de la zona, per facilitar l'accés als qui per primera vegada es vulguin endinsar en aquest àmbit, o bé per oferir noves possibilitats als que ja hagin tingut l’oportunitat de conèixer-lo.
L
7
m
untanya
Cingles de Bertí Text: David Buils Foto: Isa Gámez, Lourdes Alier i Toni Gómez
Castell de Voltregà
8
omencem l’excursió a Riells del
C
propera al poble i que després d’una
no s’assequen– arribem fins al lloc
Fai, poble amb unes vistes molt
estona caminant es va tornant cada
desitjat. A la dreta la balma, bastant
boniques sobre alguns dels
vegada una mica més estreta. Les
compacta i vermellosa, que sembla el
cingles que conformen els anomenats
formes dels cingles presidiran gairebé
casc d’un vaixell, i a l’esquerra un petit
Cingles de Bertí. El nostre punt de
tota l’excursió, amb les dues tonalitats
salt d’aigua en forma de cua de cavall, un
sortida, que també serà el d’arribada,
vermelles i taronges característiques
dels diversos salts que fa la cascada de
Riells del Fai, té un nom prou explícit
d’aquesta zona. A la primera bifurcació
Sant Miquel. Després de fer algunes
etimològicament parlant: segons els
agafem el camí de l’esquerra, no volem
fotos, decidim continuar el camí, reculem
experts, Riells ve del llatí rivus i Fai del
encara pujar a Sant Miquel, tot arribarà.
una mica i fem una petita travessa per
germànic fall (caure) o del llatí fallere o
Primer farem una petita visita a una
una vessant plena de matolls per trobar,
fins i tot del llatí faculu (feix), en el sentit
balma que es troba a la base del salt
ara sí, el camí que puja fins al priorat. A
de feix d’aigua. La direcció està prou
d’aigua de Sant Miquel. Aquesta variant
l’esquerra podem contemplar diferents
clara, i fins i tot el bar on prenem el cafè
també ens serveix per veure les basses
angles del salt de Sant Miquel. El camí
de rigor, és al començament del camí
que fa l’aigua del rierol que passa pel
es posa una miqueta dret, però al poc
cap al priorat benedictí de Sant Miquel
fons de la vall. L’aigua sempre dóna
temps arribem a l’alçada del priorat, que
del Fai, fundat l’any 997. Els nostres
punts a una excursió. Amb cura de no
deixem a l’esquerra. Ara es tracta de
primers passos són a una petita vall
relliscar per la humitat del matí –hi ha
buscar l’entrada al GR-5, que ens portarà
esquitxada per algunes cases a la zona
obagues que en aquesta època de l’any
fent una lleu pujada en direcció a l’ermita
m
untanya
de Sant Pere de Bertí. Aquest camí, ja a una certa alçada i per sobre dels cingles, ens permet gaudir de vistes sobre el Montseny, la serralada litoral i Collserola, a més, el dia que fa acompanya. Sens dubte, el tram de camí més còmode de l’excursió, sense pujar gaire, amb el sol encara baix, la temperatura fresqueta que empeny a caminar i bones vistes, què més es pot demanar? Parem una estoneta per prendre alguna coseta dolça que ens doni un extra d’energia i deixem per una estona el paisatge dels cingles per endinsar-nos a una zona de bosc que hi ha a les planes típiques sobre el cingles. Sant Pere de Bertí ens dóna la benvinguda, església romànica de la qual ja es parla al segle X. Prenem
Sant Miquel del Fai
direcció sud, cap a El Clascar, antiga domus,
que
va
ser
documentada
primerament al 987 i que posteriorment va passar a ser masia medieval. Ja al segle XX, els Almirall van emprendre una restauració d’estil desafortunat que a més va quedar inacabada. Continuem al sud i passem per una casa habitada de nom Cal Mestre i ens anem preparant per fer la baixada cap a Riells del Fai. La baixada serà pel Grau del Traver, que té una entrada una mica perdedora. No obstant, al ben mig del grau agafem un estret corriol que ens porta a la balma del Traver, que fa uns 100 metres de llarg. Aquesta es una balma molt aèria i
Salt de Sallent al Puigsacalm
de pedra trencadissa amb roques ben grosses caigudes a la base. El solet es fa agradable al desembre i, en aquesta balma orientada al sud, ens escalfa una miqueta.
Finalment
continuem
la
baixada fent una petita variant per un camí que no surt al mapa de l’Alpina per la carena de la Serra de Can Tabola. En aquesta carena solament hem de girarnos
180º
per
gaudir
d’una
vista
espectacular del Turó de les Onze Hores i de tots els cingles de Sant Quirze. És el nostre comiat. Arribem al poble i tanquem el cercle d’aquesta excursió, que ens ha portat a l’Espai d’Interès Natural dels Cingles de Bertí.
Camí del Enginyers a Coma de Vaca 9
m
untanya
Aplec Excursionista dels Països Catalans a Andorra
Fotos: Marga Vallverdú
e l’1 al 3 de novembre va tenir
D
lloc la XXXVII edició de l’Aplec Excursionista
dels
Països
Catalans, i que enguany tingué com a seu el muntanyenc Principat d’Andorra. L’aplec va ser organitzat pel Club Pirinenc Andorrà. Un grup de socis i sòcies del CEP hi van ser presents, participant en algunes de les activitats programades com ara caminades,
visites
culturals
o
conferències. Aquest Aplec es realitza de manera itinerant en diferents indrets de terres de parla catalana i serveix també
per
unir
vincles
amb
excursionistes d’arreu mitjançant el Llacs de Tristaina
Sant Joan de Caselles 10
vincle de la muntanya i la cultura.
a Caminada a la Serralada de Marina i la Font de l’Alzina
ula camina
Text: Francisco González
Seguim el camí i ens aturem al parc de l’àrea d’esplai de Les Oliveres i al mirador que hi ha sobre el cementiri. Seguim per la carretera de la Font de l’Alzina i arribem al barri d’en Singuerlín. Baixem pel carrer d’en Lluís Millet fins a Can Zam i, un cop allà, ens anem acomiadant i felicitant-nos pel dia tan bo que hem tingut. Fins a la propera caminada!
Jornada de treball de tardor a la muntanya 5 de novembre de 2013. Plaça de la Vila,
grup, pugem i ens aturem en un altre
9.15 h
mirador que hi ha tot just a la sortida, per
Encetem el camí pel carrer de sant
contemplar les impressionants vistes que
Carles, plaça Manent i carrer del doctor
es poden veure des d’allà.
Ferran. Creuem el parc d’Europa i
Continuem pel carrer de Menorca fins a
seguim per la carretera de la Roca;
una escala que hem de pujar a peu fins
passem per l’antiga façana de la masia
al camí que ens duu a la Serralada;
pedagògic que va de la pista del GR
de Can Franquesa i arribem a l’alçada
seguim per la vessant del turó del Poblat
al Cau d’en Genís, i també la
del metro de Can Zam, on vam fer ús de
Ibèric, des d’on el podem veure. Tombem
desbrossada del camí del garrofers.
les nou escales mecàniques per pujar
per un camí a l’esquerra i que és un tram
Des
fins a la Serralada, per salvar la
del GR-92 (que va fins a PortBou).
col•laboració de tots els voluntaris. No
pronunciada pendent.
Fem una altra foto de grup al costat de
Durant la pujada vam observar el nou
l’arbre del penjat. Seguim el camí, on
camp de futbol, que es va fer per al barri
trobem força cirerers d’arboç, i al final
de Les Oliveres, però que s’utilitza per a
prenem un camí ample cap a l’esquerra
de les Bruixes, on continuem cuidant
d’altres finalitats esportives, ja que
que ens porta cap a una antiga mina de
la muntanya totes les setmanes de
actualment aquest barri no té equip de
galena i a la Font de l’Alzina.
l’any.
futbol, segons em diuen els companys.
En aquesta font es pot llegir una placa
Cal destacar que també es va portar a
Seguim pel carrer de Còrdova fins a un
amb el següent missatge: «Si l’arbre
terme la plantada d’arbres dels
mirador que hi ha davant l’ascensor, que
l’espai que germina i l’aigua és la sang,
puja fins al carrer de Menorca. Allà fem
és l’espai vetllem perquè no es pari mai
una paradeta per fer un mos.
al cor de la Font de l’Alzina», d’en Màrius
Al peu de l’ascensor ens fem la foto de
Sampere.
om
C
cada
tardor
es
va
realitzar una jornada de treball
a
la
muntanya
colomenca. Vam ser els suficients per acondicionar un tram de l’itinerari
d’aquí
volem
agrair
la
cal dir que, qui vulgui, pot anar qualsevol dissabte al matí al Torrent
instituts, on també hi van participar joves i membres del Grup Infantil del CEP.
11
c
ultura
Sortida al Rec Comtal i la Casa de les Aigües de Montcada
Text: Albert Noguera Fotos: Antonio Enrique
que per obrir-los havien de posar-se d’acord tots els beneficiaris. Fora de la casa admirem el primer tram del Rec Comtal a cel obert: l’aigua sorgeix del «reixegó», neta i transparent, i de prop, com un miratge, divisem uns quants peixos. El Rec Comtal o Sèquia Comtal és una de les infraestructures humanes del pla de Barcelona més important, per l’ús i la utilitat que històricament ha tingut en el desenvolupament industrial, agrícola i social dels municipis per on transcorria, sobretot Barcelona i Montcada, però sense
oblidar
Santa
Coloma.
Cal
recordar que fins el 1945 la ribera dreta del riu era colomenca, i els camps i algunes indústries van aprofitar les aigües del Rec Comtal amb les seves derivacions, que arribaven a terreny colomenc pel rec d’Estadella, de l’Areny, la sèquia de la Madriguera o el canal dels Molins. La guia ens explica que el Rec es remunta a època romana, en què es portava l’aigua a Barcino servint-se d’aqüeductes
(a
l’avinguda
de
la
Catedral encara en queden restes). És al segle X quan es fan les obres més
Sala de màquines de vapor
D
12
importants en què s’anomena també
e bon matí un nodrit grup del
complementades pel soci Domingo
Regomir, deformació de Rec d’en Mir (es
CEP vam remuntar el riu per la
Alsina, que ens explica que el seu pare
diu que el va fer el comte Miró), i avui
llera dreta fins al primer pont de
va treballar molts anys «a les aigües», i
encara un carrer barceloní en conserva
Montcada. Quan el travessem, ja ens
recorda que per netejar la mina hi
el nom. El conducte, de 12 km de
trobem amb l’antiga casa de la Mina del
entraven amb una barqueta.
llargada, va tenir gran importància en el
Rec Comtal. Ara, a més de la mina que
A la Casa de la Mina s’hi feia la
desenvolupament
passa per sota de l’edifici, acull un centre
«repartició» dels cabals: una part cap a
medieval, i avui a les runes del Born en
cívic amb casal d’avis i un bar on
Barcelona,
de
podem veure una part del traçat. El Rec
s’esmorza molt bé. En dos grups baixem
Montcada. Per garantir que ningú
va portar aigua a Barcelona gairebé
a veure la mina i ens sorprèn l’amplada i
s’extralimitava amb el repartiment de
durant mil anys, i fins fa quaranta anys
el gran cabal. La guia ens fa les
l’aigua, a la sortida de la mina hi havia
encara arribava aigua a Sant Andreu.
explicacions
una reixa o «reixegó» amb dos panys,
Avui, tot i que l’aigua torna a ser de
de
rigor,
que
són
l’altra
pels
regants
de
la
Barcelona
c
ultura
qualitat, només rega els últims espais agrícoles del barri de Vallbona, com ara la finca de la Ponderosa, on cal dir que hi resisteix un pagès colomenc que ven els productes al mercat de Sagarra. Després de regar els horts, l’aigua s’aboca al Besòs sense més profit. En cinc minuts de caminar arribem a la Casa de les Aigües de Montcada, que és un complex que acull l’antiga central d’extracció i bombejament del cabal de l’aigua subterrània del Besòs i que es va inaugurar l’any 1878 per satisfer la demanda creixent d’aigua potable per Barcelona, i també com una solució d’urgència a la minva del cabal de la Mina del Rec Comtal. En la visita al recinte visitem la sala dels pous, la sala de màquines, la casa del maquinista i els jardins d’estil anglès. Es tracta d’un conjunt d’edificacions d’arquitectura modernista industrial de l’arquitecte Antoni Rovira i Trias d’una gran bellesa, on es sintetitza l’art al servei de la ciència. Ho copsem amb els arcs de mig punt, les parets de maó vist, i sobretot amb els amplis vitralls decorats, ornaments florals, baranes i jardineres de ferro forjat. També amb l’emblemàtica rajola de trencadís de la Sala dels Pous, que és potser l’espai més emblemàtic. Aquí tres grans pous recoberts de ceràmica permetien l’extracció de l’aigua a només vint metres de profunditat a tocar del nivell
La Casa de la Mina i el Reixagó
freàtic del riu. Ens sorprèn també la sala de màquines, que compta amb dues grans màquines de vapor verticals molt ben conservades i peces úniques al món, amb les calderes de carbó i unes grans carboneres subterrànies que son visitables. Entrem també a la Casa del Maquinista, una bonica torre d’arquitectura eclèctica d’estiueig que recorda una mansió anglesa. Aquí hi vivia l’encarregat del manteniment mecànic de la central, i ara acull la sala de reunions de la companyia. El complex va funcionar durant gairebé cent anys, fins que la contaminació dels aqüífers va fer que es tanqués. Ha estat una visita molt interessant que ens ha descobert un valuós conjunt dins l’arquitectura industrial catalana, que molts desconeixíem i que el tenim a tocar de casa. La sortida va acabar amb una parada a mig camí per dinar al restaurant de les Terrasses, per reposar forces de tornada a Santa Coloma.
Rec Comtal el seu pas per Sant Andreu, 1920 13
FE D’ERRATES: TOTES LES FOTOS D’AQUEST ARTICLE PERTANYEN AL
LLIBRE “ LOSPOETASDELÁRTI CO”
c
c
el obert
el obert
modern, però continuen caçant i pescant
expedicionari i explorador. El primer ha de
pro de la col·lectivitat que de l’individu.
Aproximació al Gran Nord glaçat:
el que mengen. Recorda que això va ser
complir unes metes i objectius i a poder ser
Aquest sentiment de pertinença a un
un xoc per a ell, ja que la primera vegada
sent el primer a fer-ho. En canvi l’explorador
territori, tot i les petites diferències entre els
Els poetes de l’Àrtic
va anar amb uns prejudicis un tant
té un valor científic, com Amundsen, que
diferents pobles inuits (paraula que vol dir el
romàntics de trobar-se uns caçadors del
quan
fita
poble), ha comportat que esdevinguin un
gel. Ha pogut viure com un esquimal vivint
aconseguida deia que «el més important no
territori autònom de Dinamarca creant la
Fotos: Josep Pitarque
amb ells: pescant halibuts, caçant foques i
era
els
unió dels pobles inuits: la «Inuit Circumpolar
poble amb molts mites i molt desconegut.
anant
trineus
coneixements que havia adquirit en el
Conference». D’aquí a uns anys es
que estudia l’esquimologia, o sigui, tot allò
Tot i això hi ha molts tòpics falsos com el
arrossegats per gossos. Bailón diu que és
trajecte». Tot i el seu esperit aventurer,
convertiran en un país independent, ja que
que té a veure amb la vida, costums i
que viuen en un iglú de gel. Això no és cert:
la millor manera de desplaçar-se sobre el
Francesc
una
així ho van votar en referèndum l’any 2008.
paisatges dels esquimals o inuits. Sobre la
abans vivien en cases de pedra i ara
gel, ja que a més de ser fidels i una
antropòleg abans que explorador. Cal dir,
Groenlàndia va deixar de pertànyer a la
taula de la sala hi ha una pila de llibres i una
majoritàriament
cases
garantia de guiatge entre els camins de
però, que una de les seves ocupacions
Unió Europea, només hi té alguns tractats
mostra d’objectes portats dels seus viatges:
prefabricades. Tampoc és cert això de que
gel, en un moment d’emergència poden
laborals és organitzar viatges a Groenlàndia
comercials en matèria de pesca. Ara s’han
unes botes fetes de pell d’ós polar, guants
els esquimals es fan petons refregant-se el
servir d’aliment i la teva salvació en
i fer de guia com a bon coneixedor de l’Àrtic,
descobert reserves de petroli i jaciments de
de pell de foca, amulet inuit amb os de
nas l’un amb l’altre i és que simplement
situacions extremes. De fet explica que en
per si algú es vol posar en la pell d’un
minerals que s’utilitzen en els aparells de
balena i d’urpa d’ós…
s’oloren.
alguna ocasió ha patit perill.
autèntic explorador polar.
les
viuen
en
amunt
i
avall
amb
La xerrada ha estat un compendi de tot el
Valora que va aprendre més en un dia de
que ha après de la cultura inuit i del lloc que
ser allà que en molts dies d’estada a la
Groenlàndia.
Va
Amb l’arpó i el mòbil
anar
facultat. Les experiències viscudes en
assolit
Bailón
es
sinó
tots
considera
noves
tecnologies.
Aquests
descobriments han fet que potències Camí de la independència de Dinamarca
emergents com la Xina vulguin explotar aquests recursos, però els inuits veuen amb
El seu primer viatge a l’Àrtic va ser el 2002,
aquelles latituds i com l’han marcat
El fet d’haver de sobreviure en un medi tan
recel qualsevol fet que no respecti la seva
power point amb fotografies espectaculars,
i ja hi ha anat una quinzena de vegades. Ha
personalment han fet que es converteixi
hostil fa que necessitin cooperar entre ells, i
terra. Tot i això, el principal i més greu
on destacaven les vint tonalitats del color
recorregut els paisatges del gran nord
en un ambaixador d’aquest poble tant
això ha fet que fossin un poble amb un alt
problema és el del desgel a causa del canvi
desconegut per nosaltres. La humilitat és
concepte de la comunitat: pensen més en
climàtic.
Groenlàndia és blanca, ja que el 80% del
per sobreviure en un indret difícil.
important per a fer un bon treball de camp,
dels docents assidus als dimecres
territori està cobert de gel. Parlem d’una de
Els inuit han après a conviure amb els
ja que la saviesa la pots trobar en
culturals
les illes més grans del món, amb 2.522.000
avenços tecnològics sense renunciar a les
qualsevol poble: cadascú atresora la seva.
Universitària de la Gent Gran del CEP.
Km2 on només hi viuen 50.000 persones.
tradicions ancestrals, viuen en comunió amb
Al contrari que amb humilitat, amb la
Aquest hivern va fer el doblet, ja que a més
Bailón està especialitzat en la cultura inuit, i
el seu paisatge. De fet en Francesc explica
prepotència de conqueridors es van
de l’Aula va fer una conferència a la sala
va
amplis
que una de les primeres imatges que
comportar els primers expedicionaris del
d’actes del CEP. La xerrada va servir també
coneixements que ha adquirit sobre els pocs
recorda és la d’un caçador inuit en un trineu
Pol Sud, com Peary, que fins i tot van
pobladors del Pol Nord i la seva cultura. Els
i parlant pel mòbil. No renuncien a res
segrestar a famílies d’inuits per mostrar-
per fer la presentació del seu últim llibre,
haver-ho
acompanyada per un acurat muntatge en
blanc que distingeixen els inuits. I és que
d’Extensió
una
inuits, el que en dèiem esquimals, són un
’antropòleg Francesc Bailón és un l’Aula
per
Bailon és potser l’únic antropòleg de l’estat
concentrat en la seva vida i la batalla diària
de
preguntaven
que porta per títol Els poetes de l’Àrtic.
habiten:
L
li
anar
desgranant
els
los en fires i museus. «La llengua és l’únic instrument que s’esmola amb l’ús» Bailón afirma que els inuit són uns grans amfitrions. Hospitalaris, humils, amb sentit de l’humor i que comparteixen el poc que tenen. Un dels aspectes que més destaca és el fet de que detesten la violència, i resolen els problemes i conflictes de la pròpia
comunitat
mitjançant
la
improvisació de cançons o poemes satírics. Els dos implicats en el conflicte es posaven un davant de l’altre i guanyava el que feia la millor improvisació. D’aquí esdevé el títol del llibre: d’aquests poetes de l’Àrtic. D’ells també va aprendre la sàvia
frase:
«La
llengua
és
l’únic
instrument que s’esmola amb l’ús». L’autor 16
Membres del CEP durant les excavacions dels anys 50
estableix
diferències
entre 17
c
ultura l passat dia 12 de desembre la
21ª Vetllada nadalenca al CEP Text: Ferran López Fotos: Joan Yuste
E
sala d’actes del CEP va quedar petita per la quantitat d’amics que
van acostar-se a la ja tradicional trobada nadalenca del Centre. Mentre la gent s’estava
acomodant,
i
sense
mes
preàmbul, l’Àngel Villagrasa va començar a desgranar al teclat els acords de Qualsevol nit pot sortir el sol, d’en Jaume Sisa, i tot seguit, la gent del grup de Cultura
començà
a
entonar:
«Oh,
benvinguts, passeu, passeu…», uns moments molt emotius, en què molta gent va corejar-ne les estrofes, amb lletres versionades per a l’ocasió. Segurament aquesta Vetllada va ser, de totes, en la que més «actors» hi han participat: Els entremesos van consistir en una adaptació lliure del Conte curt de Nadal, de Gica Casamare, interpretat pel grup de Cultura. L’Aniceta, la Teresa, la Conxita, la Colette i la Pepita van fer esclatar les primeres rialles entre el públic, amb la seva interpretació. A continuació, va ser en Siscu Banús qui, puntera en mà i assenyalant cada quadre, ens va recitar amb molta professionalitat l’Auca de la Font del Manelic, de la que n’és autor dels rodolins, i va rebre un gran aplaudiment…
En
paraules
del
presentador de la Vetllada, la Font del Manelic
està
d’actualitat
per
la
remodelació a què està sotmesa amb llur entorn. El CEP va ser decisiu en la primera reparació als anys 80, i ha volgut homenatjar els protagonistes a través de l’Auca editada aleshores. Finalment, l’Àngel Guimerà (Joan Llagostera), ens recità el seu «Nit de Nadal». I com s’acabava l’any del centenari de Salvador Espriu, va ser molt oportú dedicar un bocí de la vetllada al poeta: la Rosa Gisbert, una joglar en tota regla, ens va delectar narrant la vida i miracles de l’Espriu, també a través d’una auca molt ben trobada. Al final, la Conxita i la Roser van recitar un parell dels seus poemes més nadalencs. 16
c Debats 2013 “El Pla Popular”
ultura
Text: Jaume P. S. Foto: Edgar Sánchez
Manel Galgo, Odei Antxustegui i Ferran Saro
El plat fort va estar farcit de poemes de caire nadalenc. Cal fer especial esment dels inèdits, escrits per a l’ocasió: Trio la Nit de Nadal i Santa Coloma, d’en Ferran Saro, i Bombeta fosa, d’Itmar Conesa,
imarts 26 de novembre, a la
des de les qüestions que afecten
Biblioteca Central, tingué lloc el
particularment els veïns, les que afecten
tercer i últim debat-col·loqui del
als barris fins a les que repercuteixen a la
cicle de Debats 2013, que organitzen el
globalitat de la societat. En aquest capítol
Fòrum
D
Imatge
subratllà el paper que va jugar la revista
Solidària, El Casal del Mestre, Acolite i el
Grama. La darrera part de la dissertació
CEP. El tema va ser El Pla Popular de
la va dedicar als efectes que va tenir el
Santa Coloma. Manel Galgo presentà la
Pla Popular, no només pel fet que
sessió, l’Odei A-Etxearte (periodista i
significà un programa d’actuació, del que
antiga directora de la revista Fòrum-
se
Grama) va desenrotllar el tema i Ferran
democràtic per la transformació de la
Colette Nanjod, Isabel Ibáñez, Fèlix Trias
Saro va dirigir el col·loqui.
ciutat dormitori en una ciutat bona i
i Pepita Valls.
L’Odei va sintetitzar l’exposició en tres
agradable per viure-hi, sinó pels efectes
llegits pels seus autors. El repertori el varen completar Poema de Nadal, de J. M. de Sagarra, Non non de Nadal, de Joana Raspall, Nadala, d’en M. Martí Pol, Felicitació, de Pere Casaldàliga, i uns fragments del Poema del pessebre, de Joan Alavedra, recitats al seu torn per
Grama,
Gramenet
serví
durant
anys
l’Ajuntament
aspectes: en primer lloc, subratllà el
en la consciència ciutadana i en
I com a magnífic colofó de la Vetllada,
caràcter insòlit del Pla, tant pel moment
l’aprofundiment de la identitat col·lectiva.
l’Orfeó Tanit ens va oferir un seguit de
històric en què es produí –dominat per la
Cançons de Nadal: Joia en el món, Els
dictadura franquista– com pel resultat.
La intervenció de l’Odei A-Etxearte va ser
àngels de la Glòria, El Desembre
Un pla alternatiu de ciutat que sorgí
volgudament breu, per donar pas al
congelat…
va
gràcies a una amplíssima participació
col·loqui, dirigit amb agilitat per Ferran
acompanyar els cantaires amb la popular
ciutadana, amb l’assessorament de
Saro.
nadala Santa Nit, sota la direcció de
tècnics amics i el treball decisiu de
intervencions i a través de testimonis
l’Àngel Villagrasa.
l’arquitecte Xavier Valls. L’Odei es referí
personals o de diferents valoracions, es
L’acte va tenir en conjunt uns components
a les circumstàncies que van fer possible
remarcà la importància que ha tingut per
de participació, divertiment i seriositat que
el Pla, com són, entre d’altres, la
Santa Coloma el Pla Popular
varen fer les delícies del nombrós i
compactesa física de la ciutat, la unitat
entregat auditori, que va saber gaudir fins
d’acció d’uns ciutadans d’una similar
i tot d’alguns lapsus, sense cap tipus de
base social i els elements unificadors que
reserva.
representaren
Finalment,
el
públic
les
quatre
Van
ser
nombroses
les
noves
parròquies, el moviment jocista, la revista Al finalitzar l’acte, el CEP va oferir un petit piscolabis nadalenc, tot desitjant unes bones festes i un any 2014 curull d’il·lusió i felicitat per a tothom.
Grama i els grups dels barris, els centres socials i les associacions de veïns. Un segon aspecte que abordà l’Odei va ser el del contingut del Pla, que abraça
1976, Xavier Valls presenta el Pla Popular 17
g
rup infantil
Aquest nou curs, el GICEP està ple de novetats Per començar, els diversos grups d’edats han canviat de nom: el grup de petits ara se’n diu Vael, el grup de mitjans i el de grans aquest any han unit forces i esperit excursionista creant un sol grup anomenat Baraeco i als joves ara se’ls diu Lidas. Però encara queda un grup, un que s’ha format aquest mateix any: els prepres o també anomenat Poemanes. Aquest nou grup, els prepres, està format pels que el curs passat érem joves i encara no hem arribat a premonis. Tenim entre setze i disset anys i els monis i mones ens estan ensenyant totes les tasques que porten a terme. És a dir, ens ensenyen a com dinamitzar el grup en una excursió, ens conviden a les reunions quan hi ha trobades i fins i tot tenim una tarda a la setmana per a nosaltres! Amb això faig referència a les tardes poemanes. En aquestes tardes fem reunions amb els monitors del nostre grup: el Marc, el Viju i la Cristina; on parlem de les nostres inquietuds i dubtes com a novençans que som en aquest àmbit. Ells i ella ens ajuden i aconsellen sobre com portar el grup a les excursions alhora que ajudem en les diverses activitats que es porten a terme als caps de setmana. Ja poden ser colònies, trobada de joves, rutes… En la meva opinió, jo, Pablo, com a poemà que sóc, penso que aquest curs ens aportarà moltes aptituds de cara al monitoratge en un futur, ja que tindrem aquesta increïble experiència que ens ha fet millorar en molts aspectes. Les diverses tasques que estem portant a terme ens fan sentir més responsables, ja que a partir d’ara cada vegada tindrem un paper més important en el GICEP fins que arribi el moment de fer relleu als actuals monitors. Llavors la prosperitat del centre excursionista caurà en les nostres mans. Coses com aquesta fan que ens motivem i participem amb molta il·lusió i moltíssima energia de l’esplai! Pablo Rodríguez Regalado 18
c Aquí us deixem, des de l’equip de monitors i monitores, una petita taula on surten totes les excursions que hem anat fent al llarg del curs.
ol·lectiu Ciutadà
des de la plaça de la Vila fins a can Zam. Allà es van treure algunes tanques de l’espai reivindicat i es van fer uns parlaments i un dinar. En una de les tanques es podia llegir en grans lletres negres: «La paciència popular
té
un
límit»
i
dues
dates:
«06/01/1976» (data de la primera gran manifestació per can Zam) i «10/11/2013» (dia de l’acte reivindicatiu) i la proclama de «Can Zam parc urbà, verd i frondós». Fent comptes, surten uns 37 anys de reivindicació del gran parc per Santa Coloma! La majoria de ciutats grans i mitjanes de Catalunya, fa anys que gaudeixen d’un gran parc complert i acabat… Durant anys s’han anat fent i desfent projectes. La instal·lació durant anys de la Fira d’Abril va suposar un fre important, així com les expectatives dels successius consistoris de tenir una reserva de sòl per a les futures necessitats de la
Parc de Can Zam: Un somni que espera fa més de 35 anys
ciutat. Els interrogants i la indefinició de la totalitat del projecte de parc han fet que s’aprofitessin
els
anys
de
bonança
econòmica per concloure aquesta obra com van fer altres ajuntaments amb els seus projectes
emblemàtics.
Es
va
perdre
l’oportunitat, i ara, amb la crisi actual, la manca de diners de l’Ajuntament o les diverses prioritats de la ciutat, ens trobem amb un parc empantanegat, i amb les runes del barri del Pilar on s’havia de fer el nucli frondós del parc. Al pròleg del llibre Can Zam, reivindicació d’un gran parc de Santa Coloma, es deia que «és un somni que es mesura en unes poques hectàrees». L’acte reivindicatiu del passat 10 de novembre ens recorda que la ciutadania continua somniant. Avui no sabem encara quan s’acabarà, però tampoc a són molts anys que esperem que
J
compromís que en finalitzar-les tornaria a
com serà finalment, i aquest és un aspecte
finalitzi el Parc de Can Zam, i que es
reposar l’espai de parc. Doncs les obres es
que caldria consensuar amb tota la ciutat.
faci efectiva la segona fase. Es dona
van acabar i el metro ja fa anys que
Actualment amb la construcció de les pistes
la paradoxa que a dia d’avui l’espai
funciona, però no s’ha restituït aquesta
d’atletisme s’està completant el sector
urbanitzat del parc és menor que fa deu
porció de parc. Anys després aquest espai
destinat als equipaments esportius del parc.
anys… vaja, que anem enrere. Això es deu a
roman tancat i ple de runams i andròmines
I
que quan es van projectar les obres de la
de l’obra. Per reivindicar que Can Zam és un
reclamant a la Generalitat la restitució dels
línia 9 del metro a can Zam s’hi van fer les
tema pendent, el passat 10 de novembre es
15.000 m2 espatllats per les obres del metro.
cotxeres. L’empresa concessionària va
va realitzar un acte reivindicatiu per demanar
Queden pendents els 46.000 m2 del cor del
demanar d’utilitzar una part del parc ja
que
La
parc a l’antic barri del Pilar, que esperem
urbanitzat per posar-hi maquinària i runes
Plataforma per a la defensa de la Serra de
esdevingui verd i frondós en aquesta
mentre
Marina i can Zam va organitzar una cercavila
dècada.
duressin
les
obres,
amb
el
es
restitueixi
aquest
espai.
també
l’Ajuntament
ha
reaccionat
19
c
ol·lectiu Ciutadà
Bicicletes i corriols a la Serra de Marina
l col•lectiu Ciutadà del CEP al
ple presentada per GG en què es
part dels espais cuidats pel veïnat, que
llarg dels anys ha anat creant i
demanava la millora en la senyalització
tenen menys de 3 metres d’amplada,
mantenint molts dels corriols
d’usos del parc de la Serra de Marina i
són emprats sovint per practicants de
que solquen el Torrent de les Bruixes i la
compatibilitzar la preservació del medi i
BTT, incrementant l’erosió del terreny,
riera
Aquest
l’ús de la bicicleta. La Serra de Marina
per la manca d’una senyalització visible.
manteniment es duu a terme en les
és un espai on l’esport de la bicicleta
Davant
jornades de treball
del mes de
(BTT) és molt estès i compta amb molts
contents de que la Regidoria de Medi
novembre i els matins de tots els
practicants. Per aquest motiu, i malgrat
Ambient i el Consorci del Parc de la
dissabtes de l’any. Tota aquesta feinada
que ja estiguin normativitzats els espais
Serra de Marina ens hagin fet partícips
es veu sovint contrarestada per l’erosió
i usos del parc, la manca d’una
de delimitar els espais més vulnerables
provocada
senyalització correcta i visible fa que es
per
bicicletes pels corriols i en especial a
faci un mal ús dels corriols.
d’exclusió de bicicletes pels camins
l’Itinerari Pedagògic. Sovint la feixuga
A l’article 12 de les Ordenances del Parc
estrets i espais protegits, així com la
tasca de construcció de graons amb
de la Serralada de Marina ja es recull,
senyalització a totes les entrades i
travesses de fusta o grans pedres
sobre l’àmbit de l’ús del parc per
accessos del parc amb cartells i plafons
queda anorreada pel pas de ciclistes
ciclistes, que «només es podrà circular
de benvinguda on s’indiquin els usos i
que fan dels camins en pendent
en bicicleta pels itineraris i pistes
espais per a cada activitat.
autèntiques tarteres i els xaragalls
senyalitzats a tal efecte: vies principals,
És important que la gent utilitzi la
produïts per les roderes malmeten en
pistes forestals i camins de passejada
muntanya pel seu lleure, tots en tenim
poc temps els camins. La tasca de refer
amb una amplada de més de tres
dret. Però també és important que
els camins ens priva de poder dedicar
metres». Així mateix, també recull:
l’impacte sigui el menor possible. La
esforços
«queda expressament prohibit circular
senyalització i la informació als ciclistes
pròpiament dites.
en bicicleta per corriols, rieres, camps a
ajudarà a un ús més respectuós de la
El mes de maig de l’any 2012 els Grups
través, camins d’amplada inferior a tres
muntanya i contribuirà a una millor
Municipals d’ICV-EUiA, PSC, CiU i Gent
metres i vies especialitzades per a altres
cohabitació de tots els usuaris del parc
de Gramenet van aprovar una moció al
usos». Ens trobem en la situació que
de la Serra de Marina.
E
20
de
can
per
a
Calvet.
l’intens
les
feines
trànsit
de
forestals
d’aquesta
senyalitzar
situació
amb
estem
pictogrames
c
ultura
l diumenge 29 de desembre es
E
Pessebre vivent
va fer una visita al Pessebre Vivent
de
Sant
Fost
de
Campsentelles.
Foto: Marga Vallverdú
Es tracta d'una de les tradicions populars típiques d'aquestes festes que es fan arreu de Catalunya, i que en el cas de Sant Fost es caracteritza pels efectes especials i la teatralització que han anat prenent més presència amb el temps. El Pessebre de sant Fost és interpretat per veïns del poble en
28 escenes,
repartides en dues parts: s’inicia amb una narració estructurada, acompanyada de bandes sonores adients, on el punt més àlgic culmina amb el naixement de Jesús. La segona part és un homenatge als
nostres
avantpassats,
amb
l’escenificació de la recuperació d’una sèrie d’oficis del país que quasi han desaparegut.
La
visita
va
anar
acompanyada d'unes llesques de pa torrat amb allioli i vi local. Per la tarda, el grup del CEP va visitar l'ermita de sant Cebrià de Cabanyes, a la serra de Marina i propera al poble vallesà.
Foto: Joan Yuste
Orfeó Tanit Com ja comença a ser tradicional en dates nadalenques, el diumenge 15 de desembre l'Orfeó Tanit va oferir un concert de Nadal a l'Església Major de Santa Coloma amb una bona entrada de públic. La formació dirigida per Àngel Vilagrassa va oferir un repertori de cançons tradiconals.
21
v
ida del Centre er acomiadar l’any, el passat
Esmorzar Iber
P
diumenge 22 de desembre ens vàrem aplegar, socis i amics, al
peu del Turó del Pollo. El dia va acompanyar amb un sol suau d’hivern que ens va escalfar i un dia net de núvols per
poder
gaudir
de
les
vistes
privilegiades des del Turó del Pollo. És
una
trobada
–gairebé
institucionalitzada– de tots els que formem part del Centre, i que amb el pretext del plat de botifarra amb seques, ens permet retrobar els amics. Cal agrair la presència de l’alcaldessa de la ciutat i regidors de tots els grups polítics municipals
que
ens
van
voler
acompanyar. L’animació i la música va anar a càrrec dels amics grallers de Santa Coloma, als que hem d’agrair que fa anys que no falten a la cita, i també la intervenció dels bastoners de Santa Coloma. Durant l’entreacte el president de l’entitat va adreçar unes paraules als assistents i desitjà a tothom un millor any. L’acte va acabar amb cantada de nadales i la jota de Lo Tio Pep. A
destacar,
també,
l’equip
«d’intendència» que prepara el foc i les brases per coure les botifarres i les seques, el cafè amb llet, les infusions i les pastetes de full. Un matí distès en plena natura, amb un bon àpat i bona companyia: bona manera d’acomiadar l’any.
22
s
ardanes
Comença l’any del 60è aplec de la sardana Joan Llagostera, en nom de la junta del Patronat i Amics
La segona part, dedicada per complet a la representació de la llegenda del Comte Arnau, també molt vistosa, demanava una
Domench Alió rep el premi del concurs de fotografia
atenció especial per lligar les escenes de 2014, que giraran a l’entorn de la
l’argument i copsar-ne tot el sentit.
organitzats pel Patronat pro Aplec i
seixantena edició de l’Aplec.
En el transcurs d’aquest acte es va
Amics de les Sardanes, han estat
La ballada del dia de Santa Coloma, dins
presentar oficialment el logotip editat per
els següents:
de la Festa Major d’Hivern, va reunir força
distingir totes les activitats que, com ja hem
El IV Concurs de Fotografia dedicat a la
gent i amb molta animació va tancar l’any a
dit, es duran a terme amb motiu de la
memòria de Josep M. Miejimolle, al qual
la plaça de la Vila en un agradable matí
celebració del 60è aplec, que tindrà lloc el
s’hi van presentar 44 obres; es van atorgar
que convidava a fer rotllana, o a escoltar la
diumenge 25 de maig al Parc d’Europa, i
3 premis i 7 accèssits, que es van lliurar el
cobla tot fent petar la xerrada.
que anirà acompanyat de diversos actes,
mateix vespre de la inauguració de
I… comença l’any del 60è Aplec
previs i posteriors a aquesta data, com ara
l’exposició, acte que es va veure molt
El primer acte ha consistit en l’actuació de
audicions extraordinàries que podeu trobar
concorregut.
l’Esbart Sant Martí de Barcelona, convidat
al calendari que ja ha estat enviat a tots els
El
lloc
a participar en el concert que ja va sent
socis i que sempre podeu consultar per
l’assemblea, a la que van assistir un
tradicional que oferim cap a finals de gener.
ampliar o actualitzar la informació a la
nombre de socis superior al que estàvem
Un programa que va ser molt del gust dels
pàgina web del CEP.
acostumats, cosa que ens satisfà. Es va
assistents que ompliren en bona part el
Pel diumenge 16 de febrer hi ha previst el
llegir l’acta de l’anterior reunió, es
Teatre Sagarra, destacant la primera part
dinar-ball a Ca n’Armengol, que esperem
presentaren els comptes i es va fer un
amb una variació de conegudes danses
que sigui ben lluït, i per això comptem amb
informe de les activitats de cada secció,
amb
la vostra presència, segur que us ho
així com l’avançament de les propostes pel
acompanyament visual de vestuari i llums.
ls
E 30
de
darrers
actes
novembre
va
del
tenir
2013
Edició d’una nova guiaitinerari del nostre entorn natural
molt
de
ritme
i
un
lluït
passareu bé.
a Xarxa de Parcs Naturals de la
L
Drapet. S’hi descriu l’itinerari i una acurada
Diputació de Barcelona, de la qual
explicació de la història dels indrets i les
depèn el Parc de la Serra de Marina,
seves particularitats, amb la inserció de
ha editat una guia on es descriuen petites
fotografies i plànols de l’itinerari. Està
excursions senyalitzades pel nostre entorn
senyalitzat com a sender local amb una
natural. Es tracta d’un circuit circular
franja verda i blanca amb l’indicatiu SL-C-
d’aproximadament una hora que es divideix
141.
en els següents trams: de la font d’en
Els podeu recollir gratuïtament al CEP, als
Bartomeu al coll de les Ermites, del Poblat
punts d’informació del Parc o al Centre
de Puig Castellar al dolmen de la Cova d’en
d’Educació Mediambiental Ecometròpoli de
Genís i de la font de la Bóta a la font del
Torribera.
23
f
lora i fauna
La Ruca Text: Pepi s una planta originaria del Mediterrani i cultivada des d’antic ja en època del romans. Es troba en forma natural en marges de camins i en camps de cultiu. Ha estat oblidada durant molts anys, però des de fa poc s’ha posat de moda a les amanides dels restaurants i es troba fàcilment als supermercats. És rica en potassi i en vitamina C. Se li suposen propietats digestives pels seus principis amargs. Normalment es consumeixen les fulles fresques. Té un sabor lleugerament amarg que dóna un toc especial a les amanides. És de la família de les crucíferes, igual que les cols, el rave o el nap. El seu nom científic és Eruca Vesicaria. Eruca significa tiges baixes i vesicaria fa referència a la forma vesicular de la fulla. També se l’anomena eruga.
É
No existeixen varietats de la ruca, només es diferència la ruca cultivada de la ruca silvestre per les fulles, que son més grosses.
llarg, com ara el tomàquet, el pebrot o l’albergínia. Millor evitar les plantes de la mateixa família, com les cols, el rave o el nap. És una planta molt rústica que no sol presentar problemes de malalties o plagues. És un cultiu que s’adapta molt bé a l’hort urbà o en jardineres adequades en terrasses o balcons.
COM CULTIVAR-LA: És una planta que creix bé amb temperatures suaus. L’excés de calor i sol fa que adquireixi un gust massa amarg, així dons, la millor època pel cultivar-la és a principis de primavera, també es pot fer a l’estiu o a la tardor. Es sembra la llavor separada uns quinze centímetres. La collita comença a partir de les quatre o sis setmanes fins la floració. La flor també és comestible i és picant com la fulla però amb més intensitat. És una planta de cicle curt, que no és massa exigent amb nutrients, és doncs de cultiu fàcil. Tolera bé l’ombra i es pot aprofitar per associar amb altres plantes de cicle més E trist o brusac és un ocell de l'ordre dels
Trist Cisticola juncidis Buitrón
passeriformes, el nom vulgar del qual en català fa al•lusió al curt cant emès en vol, que sembla dir un melancòlic "trist", "trist".
Text: ANC
És de mida molt petita, cua molt curta de color negre i blanc i el bec fi. Mesura 10 cm de llargària. Color ocraci vermellós i amb les parts inferiors pàl•lides i les superiors llistades de bru fosc. No hi ha grans diferències entre ambdós sexes. S'alimenta sobretot d'insectes i aranyes. Viu
pràcticament
mediterrània,
amb
a
tota
la
conca
predilecció
pels
aiguamolls litorals i les riberes. A la conca del Besòs és facil avistar-lo i observar-lo, tant pel seu cant trist com pels vols ondulats de dalt a baix que fa per sobre el riu. Li agrada estar als herbassars i a les zones de joncs i canyissars, on hi fa un niu ovalat perfecte teixint fulles i fils vegetals. No migra, i la seva reproducció queda afectada en anys d'hiverns molt freds. A la conca del Besòs, la presència d'aquesta espècie s'ha estabilitzat i és una de les espècies que va augmentant. 24
a
ula
Progamació 2n Trimestre Curs 2013-2014
pàgines d’alguns diaris, supeditats a uns
Agraïment a l’amic Robert
guions,
o
alguns
programes
predeterminats. Afortunadament, ell és diferent.
Text: Balbi Martínez ovint
quedem
El carisma de l’amic Robert és d’un altre
bocabadats
tarannà, d’una mentalitat positiva. És una
davant o tot escoltant persones
persona assossegada, no s’enfada amb
amb
i/o
facilitat, no és amant de fer judicis ni
polítics… La llista seria molt nombrosa,
comparacions. Visualitza la seva finalitat,
segurament, amb aquesta consideració.
però no s’obsessiona en els detalls,
Observarem, però, que gairebé sempre
quelcom
són actors o personalitats que ens
convivència entre els humans. Jo diria
presenten
que atreu als que tenim el goig de
S
carisma:
i
que
artistes
no
coneixem
tant
necessari
per
la
personalment. Avui vull ser jo qui us
conèixer-lo
presenti una persona carismàtica: l’amic
experiències.
Robert Cama, a qui tots coneixem i que,
Som feliços per saber que comptem amb
naturalment, es troba lluny d’aquests
persones com tu.
àmbits quasi ficticis que ens presenten a
Resumint: és una persona afable,
través dels mitjans.
senzilla i generosa, desinteressada. El
Pot ser cert que el seu carisma no és el
Robert no necessita més per ser estimat
prototip d’aquells protagonistes que
per tothom que el coneix.
omplen les pantalles de televisió o les
Gràcies, Robert, per haver-te conegut.
i
d’haver
compartit
25
m
Text: Agustina Rico
irador
També centenari Rosselló-Pòrcel
PAH, exposició i balanç
ella desapareix una generació de dones
Amb el final del 2013 acabà l’Any Espriu. La celebració del centenari de qui fou el poeta civil català durant la postguerra i la transició, ha ocultat el centenari del poeta mallorquí Bartomeu RossellóPòrcel, mort amb només 25 anys, amic i company d’Espriu. Quan tot just la democràcia
s’acabava
Rosselló-Pòrcel
d’estrenar
començava
d’Albina Fransitorra, ja centenària. Amb
a
i
ser
Balanç anual de la Plataforma local
que, ben entrada la maduresa, van anar
d’Afectats per la Hipoteca: unes 300
a la universitat. La guerra i la vida no els
famílies
2
ho havien permès de joves o bé els
condonacions i 16 lloguers socials, més
havien tallat els estudis. Algunes van fer
unes
de
de mestres per barris com els nostres
negociació amb els bancs. L’exposició a
quan la DEC (Delegació d’Ensenyament
l’Ateneu Júlia Romera i un llibre recullen
del Català) de l’Òmnium pagava els
la feina i les vivències humanes
mestres de català, pels anys 70, abans
generades per la PAH, un moviment
de la Immersió. Recordo la senyora
cada cop més ampli i transversal.
Albina a les aules de la vella Universitat
ateses,
120
29
famílies
dacions,
en
procés
de Barcelona. Sempre hi havia algú que
conegut a partir dels seus poemes
et deia en veu baixa: «és la mare de la
musicats per Maria del Mar Bonet, Santa
Montserrat Roig».
Coloma va posar el seu nom a una escola. El nou centre sorgia de la reconversió de l’edifici de la fàbrica lluita laboral. Les voltes de la història han
Caritas: informe demolidor
volgut que aquell jove apassionat i
La Vanguardia ha atorgat un semàfor
esquerrà, fill d’un dependent, brillant
verd a Càritas en la figura de Salvador
estudiant amb beques, i que poc abans
Bacardit, delegat episcopal de l’entitat i
de morir de tuberculosi havia aprovat les
rector
oposicions a professor d’institut, donés
involucrada
nom a l’escola on havia de començar
mediació sobre l’habitatge, i l’Agència de
S’han complert 30 anys de la Immersió
l’experiència pionera a tot Catalunya de
salut Pública de Barcelona, han elaborat
Lingüística. Els diaris i TV3 han recollit el
la Immersió Lingüística.
un complet i demolidor informe sobre la
testimoni de mestres, pares i polítics que
incidència dels problemes d’habitatge en
la van impulsar. L’aniversari esdevé
la salut mental. Entre les 64.000
simbòlic en contraposició al lapao, la llei
persones ateses al llarg de l’any es
Wert, el tancament de mitjans catalans a
La xarxa pel dret a decidir, uneix
disparen les xifres de rellogats i acollits
València i la lluita dels docents balears.
(per entitats o per família i amics) i entre
Com és que Santa Coloma no ha
La presentació de la Xarxa d’Entitats
depressió
Colomenques pel Dret a Decidir ha
(sobrepassant el 60% i el 70%), inclosos
nascut amb l’inici de l’any. Joaquim
els menors.
Casadesport, escenari d’una històrica
a
Santa
Coloma.
també
en
Càritas,
tasques
l’ansietat
fan
Immersió sense ressò
de
els afectats per aquesta situació, la i
Observatori
estralls
celebrat com es mereix l’aniversari d’aquest model d’èxit escolar i social?
Nadal oficià com a presentador amb una vibrant reflexió a partir de la seva experiència
vital
en
política,
Incansable acolite
especialment en l’etapa d’alcalde de Girona i no tant en la de Govern. El primer alcalde de la democràcia, Lluís Hernàndez, també fou present a través d’un escrit llegit per Ferran Saro. En el moment de fer aquesta breu ressenya, són més de quaranta les entitats ciutadanes adherides. Parafrasejant la darrera campanya municipal (Santa Coloma ens uneix): el dret a decidir ens uneix (gairebé a tots). 26
Desapareix una generació
Enmig d’una època difícil, amb l’IVA cultural disparat, etcètera, la literatura
Mestres de la cultura catalana, figures d’una època de resistència i recuperació, van
desapareixent.
La
majoria,
local mostra una activitat incansable, especialment
en
poesia. ACOLITE
(Associació Colomenca de Literatura)
afortunadament, després d’una llarga i
organitza i promou un calendari ben
productiva vida: Josep Maria Castellet,
farcit. Salva Redón, Rodolfo del Hoyo i la
Joana Raspall, Max Cahner, Martí de
Llibreria Carrer Major s’ocupen de
Riquer… I entre les necrològiques, la
mantenir el foc sempre encès.
portada_contra121:Maquetación 1 25/02/2014 11:54 Página 2
a
El Forn d’en
genda
Agenda
Xavi
febrer Dijous 6 – Xerrada-taller «Rumors, els virus
Avda. Catalunya, 1 Tel. 673 819 557
que contaminen la convivència». 19 h. CEP Diumenge 9 – Visita guiada a la Sagrada Família Dissabte 15 – Sortida amb esquís i raquetes al Costabona Diumenge 16 – Dinar ball a Ca n’Armengol
El Forn de la
Marta
Avda. Pallaresa, 136 Tel. 93 468 38 79
Servei de granja i cafeteria
març Diumenge 2 – Visita guiada a la Sagrada
Nadal de 1962. Grup improvisat d’esquiadors al costat d’un troleibús Gilda, a la confluència de la Rambla de Sant Sebastià amb la plaça de la Vila i el passeig d’en Llorenç Serra. Foto del pintor Francesc Rodríguez; arxiu d’en Joaquim Badosa Estació Meteorològica del Centre Excursionista Puigcastellar 233 A Conca del Besòs - Plaça de la Vila - Santa Coloma de Gramenet
tercer trimestre 2013
Pans artesans i especialitats Pastes i pastissos
Mínima
màximes 24º
31,5º dia 1
8º dia 12
Novembre
26º dies 5
0º dia 29
Desembre
17,5º dia 18
1º dia 10
mínimes 15º
màximes 16,9º mínimes 11,7º
màximes 13,1º mínimes 4,3º
º º º
d’hivern als Estanys de la Pera Dimarts 25 – Xerrada sobre el llibre d’en César Lorenzo Quan a les presons vivien com a bèsties Diumenge 30 – Excursió a Tarragona, visita cultural
Diumenge 6 – Senderisme al Collsacabra Vall de Sau Dissabte i diumenge 12 i 13 – Cap de setmana al Priorat. La ruta al Molí de l’oli i el vi Dimarts 22 – Presentació del llibre de Marta Bretó
Dies de pluja
Total litres
Dimecres 23 – Audició de Sardanes amb la
Octubre
5
29,8 litres
cobla Premià. 19 h. Plaça de la Vila
Novembre
3
89 litres
Desembre
Santa Coloma de Gramenet
Dissabte i diumenge 15 i 16 – Campament
fotografies Del Congost a la Calma, de la
RESUM
. . . Tornem als nostres origens
1714
Dijous 3 – Teatre llegit. 17.30 h. CEP
Mitjanes
Octubre
Dissabte 15 – Itinerari per la Barcelona del
abril
TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMES Màxima
Família
2
17,9 litres
Dissabte 26 – Cantada de Caramelles Diumenge 27 – Marxa de Regularitat Total dies pluja: 10 Total trimestre: 135,7 l.
Web del CEP:
www.puigcastellar.cat 2
portada_contra121:Maquetación 1 25/02/2014 11:54 Página 1
Centre Excursionista
Butlletí núm 121 - Primer trimestre de 2014 Santa Coloma de Gramenet