Centre Excursionista · CASAMENTS CIVILS · BANQUETS DE BODA · COMUNIONS · BATEJOS · DINARS D’EMPRESA · MENÚ DEGUSTACIÓ
Obrim el mes d’agost
Carretera Badalona Montcada, km 7, 08110 Montcada i Reixac Tel. 93 564 00 23 · Fax 93 575 13 30 e.mail: canpique@canpique.com · www.canpique.com
Butlletí núm 119 - Tercer trimestre de 2013 Santa Coloma de Gramenet
Centre Excursionista
ButlletĂ nĂşm 117 - Primer trimestre de 2013 Santa Coloma de Gramenet
e
sumari Editorial 3 La Mussara/Avencs de la Febró 4 GR-92, l’Ametlla de Mar 5 Cap de setmana a Margalef 6 Marxa de regularitat 7 Debat regeneració democràtica 8 Presentació llibre Núria Valls 9 Grup infantil 10 i 11 Sardanes 12 i 13 Colònies d’estiu 14 i 15 Teatre a l’Aula 16 Exposicions 17 Som cims 18 Reminiscències 19 Riu Besòs i cervesa Cap Foguer 21 Salvador Cabré 22 Flora i fauna 23 Correu 24 Aula 25 Mirador 26 Agenda 27
ditorial
El dret a decidir ivim uns moments en què la percepció general és que es precipiten els canvis
V
al nostre país. El CEP, amb socis de diverses ideologies, i tot i que és una entitat apolítica, les seves arrels (com la de l’excursionisme català des dels
inicis) van lligades a millorar el progrés, el benestar i la igualtat d’oportunitats de tota la ciutadania, i de reforçar la cultura pròpia i la seva identitat col·lectiva. Per això la nostra entitat ja es va adherir fa més de trenta anys a l’Assemblea de Catalunya i al Congrés de Cultura Catalana, quan a Santa Coloma la lluita contra el franquisme i per la democràcia s’associava també a la lluita per les llibertats nacionals de Catalunya. D’altra banda, ja a la transició, Santa Coloma fou una de les primeres poblacions on s’impulsà la immersió lingüística a les escoles. Primer als anys 70-80 a escoles públiques i privades amb l’impuls de mossèn Salvador Cabré i l’Òmnium, i als 80 amb la demanda de pares, mestres i Ajuntament perquè la Generalitat instaurés la immersió a la ciutat. Més recentment, el procés de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya iniciat pel Parlament l’any 2005, votat en referèndum, va ser mutilat en una clara limitació de
Portada: Margalef. Autor: Pere Sors Nota: El CEP no comparteix necessàriament les opinions exposades per aquells que signen els articles d'aquest butlletí.
l’evolució democràtica de la voluntat col·lectiva del poble català dins l’estat espanyol. També s’han anat succeint lleis que laminen l’autogovern o d’altres que intenten simplement arraconar la llengua catalana. Davant d’aquesta situació, moltíssimes persones a Catalunya han manifestat el seu desig que el poble de Catalunya pugui decidir lliurement el seu futur, mitjançant la
BUTLLETÍ núm. 119
convocatòria d’una consulta democràtica. També a Santa Coloma l’Ajuntament ha
Centre Excursionista Puigcastellar
aprovat darrerament, i per unanimitat, una moció de «suport al Parlament de
Dipòsit Legal: B-33928-94 Impressió i composició: Impremta Varela Disseny i maquetació: Quim Varela Fotolits: Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Direcció: Núria Hoyo Equip de redacció: Agnès Olivés Jaume P. Sayrach Albert Noguera Xavi Padró Rut Solés Agustina Rico Seu local: C/ Sant Josep, 20 08922 Santa Coloma de Gramenet
Tel. 93 385 99 41 A/e:puigcastellar@puigcastellar.cat
www.puigcastellar.cat
Catalunya en la defensa del dret a decidir de la Ciutadania de Catalunya». Per tots aquests motius, el Centre Excursionista Puigcastellar va decidir en la passada Junta adherir-se al Manifest colomenc pel dret a decidir, que es resumeix en els següents punts: – Donar suport al punt primer del Pacte internacional dels drets civils i polítics de l’ONU, que diu: «Tots els pobles tenen el dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament econòmic, social i cultural». – Donar suport al Parlament de Catalunya en la celebració d’un referèndum o consulta, utilitzant tots els marcs legals existents, en el qual el poble de Catalunya exercim el dret a decidir el nostre futur polític col·lectiu. – Adherir-se a una Xarxa colomenca pel dret a decidir, que porti a terme activitats a la nostra ciutat d’acord a aquests objectius. Es tracta, doncs, de donar veu al poble i que cadascú decideixi i pugui votar si està d’acord amb una Catalunya independent, o bé no ho està, o si prefereix un encaix en un estat federal o continuar com ara… La decisió està en cadascun de nosaltres per decidir el futur col·lectiu.
3
m
untanya
De la Mussara als Avencs de la Febró pel camí llarg
Text: David Buils Foto: Toni Gómez
la Trencanous, una mica més llarg que l’anterior, però no tan vertical. Aquí, a més dels graons, hi ha alguna corda que ajuda a pujar. Seguim cap al mas de Morenet, seguim flanquejant i baixant fins al Masset de les Tosques, on agafem el camí que puja dret cap a l’hospital dels Carlins. Un cop passat, mengem quelcom abans de fer l’última pujada cap a la serra del Pou de Gel. Travessant la carretera, ens dirigim a l’oest per la pista de la carena, esquivant les bifurcacions que baixen de la serra, fins arribar al coll que hi ha sobre els Costers, i que baixant cap al nord ens portarà en un quart d’hora al fons dels Avencs de la Febró. Als Avencs de la Febró ens amaguem del sol que ens ha acompanyat tot el dia. Aquesta fissura natural s’obre a la paret de la muntanya, hi anem baixant per un l 14 d’abril vam fer una excursió
recuperar la pista que ens portarà al pla
al voltant de la Mussara. Vam ser
de les Tosques. El camí que puja fins al
dinou, i vam començar l’excursió
grau, a part de pujar per una riera molt
al refugi de la Mussara. Des d’allà ens
pedregosa, té una vegetació que ha
dirigim cap al poble, pugem a l’antic
ocupat parcialment el camí, tot i així
refugi de les Airasses, on veiem la placa
arribem al grau sense gaire dificultats i
en record al Francesc Beato, col·locada
pugem els graons clavats a la paret
l’any passat pels seus amics.
vertical que s’aixeca davant nostre. Com
E
Baixem pel grau de les Airasses, i tot i que volem anar al pla de les Tosques, no
alguns necessiten un cop de mà per
s’obre a la nostra esquerra; encara podem seguir avenc endavant, pujant i baixant entre les parets i els rocs que pengen entre elles, fins a un punt en què una caiguda llarga ens fa aturar-nos. A la dreta surt una escala de ferrata, pujant per la paret amb la seva línia de vida, ens aturem, i de tornada visitem la cova, i en menys d’una hora ens plantem al refugi.
arribar-hi.
L’excursió ha estat llarga, érem molta
ens hi portaria directament, sinó que
Fem una parada al Pla de les Tosques
gent, però crec que molt bonica, els
arribem al camí de la Cingla, des d’on
abans de dirigir-nos, entre cingleres, al
avencs, amb la seva frescor, ens han
ens dirigim al grau de Campanilles per
cap del Frare, i des d’allà cap al grau de
ajudat a fer un bon final.
agafem la pista del mas de Mestret, que
4
que el primer graó està una mica alt,
terra fred i relliscós fins a la cova que
m
untanya
GR-92, de l’Hospitalet de l’Infant a l’Ametlla de Mar
Text: David Buils Foto: Pedro Sancho
l 16 de juny vam fer una excursió
autopista i via del tren, fins arribar al mar
Jordi d’Alfama, que va ser erigit al segle
costanera, amb la possibilitat de fer
de nou, i a la platja de l’Almadrava, on
XVIII per ser un baluard contra la pirateria.
un bany en alguna de les cales que
agafem el camí de ronda cap al sud.
E
vam visitar. Quan vam parlar de platja, la gent s’hi va apuntar a raig, de moment tenim la màxima assistència aquest any a excursions de muntanya.
A mesura que anem passant cales i
Anem vorejant el mar entre la costa i la urbanització, fins que el port esportiu ens obliga
a
entrar
als
carrers
de
urbanitzacions, la gent ens mira amb curiositat i estranyesa, la nostra roba
la
urbanització i seguir-la fins a la cala
contrasta amb els banyadors que ens
Vam deixar els cotxes a l’estació de tren de
Llobeta, on després de tretze quilòmetres i
envolten com a única indumentària de la
l’Hospitalet i ens vam dirigir cap al passeig
mig ens banyem. La cala és pedregosa,
gent.
marítim per anar seguint la costa cap al
però la calor ha estat molt dura i ens
sud. Ens enfilem per unes roques entre
capbussem en una aigua que no té gaire
nius de metralladores, més amunt trobem
profunditat, i per tant es manté a una
un antic búnquer ocupat com a habitatge.
temperatura agradable.
Travessem cap a l’interior les muntanyes
Després del bany ens dirigim sense
de les Rojales, on aconseguirem la major
descans fins a la Cala Trèvol, on dinem i
alçada i les vistes més amplies; des d’aquí dalt ja podem veure la central de
La cala dels bufadors ens mostra els forats que li donen nom i que, amb mar calma, permeten apropar-s’hi i veure el mar a través d’ells. Després de vint-i-quatre quilòmetres i només dues fonts al recorregut, arribem a l’Ametlla de mar. Alguns es banyen i d’altres prenem un
alguns aprofiten per fer una segona
refresc. Ens dirigim a l’estació, on
Vandellós. Travessem la N-340, i per pistes
capbussada. Un cop dinats, seguim el
agafarem el següent tren cap al nord per
amples acompanyem i creuem carretera,
camí de ronda fins al petit Castell de Sant
recollir els cotxes i tornar cap a casa. 5
m
untanya
Un cap de setmana a Margalef Text: David Buils Foto: Isabel Gómez
6
ecidim dormir a una fonda de
D
entrem per aquest extrem, hi ha molta
Descendim ràpidament pel PR, fins el grau
Margalef, per aprofitar el cap de
aigua, una corda penja d’un salt d’aigua,
del Racó dels Forats, que en un descens
setmana, ja que és una mica
en Jordi puja i explora una mica, sortim de
molt pronunciat ens porta a la Cadolla dels
lluny per tornar el mateix dia. Comencem
nou i tornem al camí original, on travessem
Forats, un salt d’aigua en un petit racó
esmorzant al bar que hi ha a l’entrada de
el pont del barranc de la Taverna, i pugem
tancat on no cabem tots. El camí segueix
Bellaguarda, on mengem uns entrepans
decididament cap a la serra Major, seguint
planejant fins que deixem el PR i fem
espectaculars.
el barranc, primer per la dreta, després per
l’última
Un cop carregada l’energia per l’excursió,
l’esquerra i finalment pel mig, fins que a
s’allargarà fins a la cua del pantà.
anem amb els cotxes fins a sota la presa
prop de la carena ens apropem al racó del
Un cop allà, el camí no és més planer, ja
del
d’on
Teix –una bauma a prop de la qual creix un
que el relleu que envolta el pantà ens
comencem l’excursió vorejant el pantà pel
teix espectacular–, fem un mos ràpid i
obliga a pujar i baixar contínuament fins
sud, fins a la cova de la Taverna; la idea és
seguim cap a la carena.
que retornem al pont, la presa i el cotxe, el
entrar per un extrem i sortir per l’altre per
Un cop a la serra Major, un fort vent ens
camí del voltant del pantà té unes vistes
continuar l’excursió. Hi ha molta aigua i no
entorpeix la planera marxa cap al pi del
precioses, però l’excursió s’ha allargat i
anem preparats, el Toni entra un tram amb
Cugat. Un cop allà fem una foto de grup i
tots volem arribar al poble. Arribem a la
uns peus de neoprè, ens fa venir dentetes
baixem ràpidament cap al clot del Cirer per
fonda amb el temps just per dutxar-nos, fer
del que ens perdem, però està clar que hi
fugir del vent. Al clot del Cirer trobem un
una cerveseta i sopar.
haurem de tornar quan no hi hagi tanta
oasi en mig de l’aridesa de la serra Major,
El diumenge 26 de maig ens llevem i fem
aigua. Remuntem el camí que surt de
en aquest magnífic prat amagat dinem i
un esmorzar ben complert. El dissabte va
l’entrada de la cova per buscar la sortida,
descansem.
ser una jornada dura, així que avui decidim
pantà
de
Margalef,
des
baixada
pronunciada,
que
m
untanya
fer una excursió sense massa desnivell. Pugem en cotxe fins a l’ermita de Sant Salvador, un racó preciós que val la pena visitar, amb les ermites i estances encabides a la bauma. Des d’aquí, en comptes de pujar cap a la serra Major, ens dirigim cap al Serrall de les Roques,
Una Marxa de regularitat remullada Els núvols foscos i grisos ja ens ho advertien, però l’obertura d’alguna clariana i el fet de que s’hagués presentat un bon nombre de caminadors al Parc d’Europa va fer
passant pel mas del serrador, baixem cap a la cova de la palla, des d’on tenim varies
que es decidís córrer el risc i marxar amb l’autocar cap a sant Llorenç del Munt. A
possibilitats per baixar al poble de
mesura que ens hi atansàvem, el panorama s’anava enfosquint però no plovia.
Cabacés, a la dreta ens tempta el camí
Va ser baixar de l’autocar i començar a ploure minsament, una pluja que va anar in
que va per la serra dels Solans, per
crescendo i que ja no s’aturaria. Es va suspendre la Marxa, però tot i això, molts van
l’esquerra tenim una pista que baixa directament per la Font dels capellans. Les dues són rutes marcades al mapa, i segurament interessants, però nosaltres
pensar que, ja que hi eren, volien fer el recorregut. Amb impermeables i capelines, ens vam mullar molt, però vam caminar pels bonics paratges que hi ha als voltants de Rellinars.
agafem el camí del mig, un camí que baixa per uns esglaons tallats a la roca cap a unes
baumes
de
roca
vermella
espectaculars. Ens enfonsem al torrent i passem a l’altra banda, per on descendim la vall fins que tornem a travessar el torrent a les Coves Altes, unes baumes per on passa la riera del barranc del Montsant. Mentre anem baixant el barranc ens sorprèn l’exuberància de la vegetació al fons del barranc, com un tresor amagat entre les muntanyes, les parets dels bancals estan per tot el barranc, agafant sovint alçades inèdites per a nosaltres. El camí torna a pujar per la banda dreta del barranc, oferint-nos vistes de l’altra banda. Arribem al pont medieval, que travessa de nou la riera i ens acosta al poble de Cabacés, almenys el mapa diu que és un pont medieval, la capa de ciment i les baranes modernes no ho deixen pas veure al caminant. Fa molta calor i la tornada per la serra Major ens desanima. Aprofitant que en Quim s’ha apropat a Cabacés en cotxe per descansar de l’excursió de dissabte, dinem al bar i els conductors tornen a buscar els cotxes amb en Quim. Donem per ben acabada la descoberta d’alguns dels racons que s’amaguen al Montsant de Margalef. 7
c
ultura
Regeneració democràtica versus corrupció Text: Manel Galgo
diferents fases dels processos judicials. Elecció dels òrgans de la judicatura per votació dels ciutadans. Necessitat d’una nova llei electoral que contempli els següents punts: Llistes obertes Limitació de mandats Diputat associat a un territori (districte, comarca…) Acumulació de càrrecs: incompatibilitats (cas Núria) No imputats a les llistes Aforats: Impunitat limitada als delictes d’opinió
Finalment es va parlar del dret a decidir en el sentit de que si no es pot fer un referèndum per imperatius constitucionals, sí que es pot fer una consulta en base al dret internacional, amb les següents condicions: Tenen dret a vot els ciutadans empadronats majors de 16 anys. Participació mínima del 70% dels electors. Els vots afirmatius han de superar el 66,66% dels sufragis l passat dia 27 de juny, organitzat pel grup Debats
E
perquè l’autodeterminació pugui tirar endavant.
2013, va tenir lloc a la biblioteca Salvador Cabré la
Com es pot veure, existeix una via legal per a la consulta, però
xerrada-debat sobre el tema enunciat, a càrrec del
les condicions són molt fortes. El Quebec va seguir aquesta via,
magistrat Santiago Vidal. L’acte va resultar força interessant,
però no va prosperar, en canvi Kosovo va tenir més sort i se’n
tant pels punts tractats com per la claredat de l’exposició; entre
va sortir. Veurem què passa al nostre país.
altres, es va parlar dels següents temes:
El caire conservador del cos judicial, es calcula que el 80% dels jutges pertanyen o s’identifiquen amb l’Associació Professional de la Magistratura de caire conservador. La insuficiència de recursos de l’administració judicial, agreujada pel recent decret de supressió del jutges interins. La subordinació del poder judicial al poder executiu, i aquest al poder econòmic. La durada dels procediments judicials; per exemple, el cas Pallerols porta 14 anys en curs i encara no està tancat. La politització dels màxims òrgans judicials: Consell del poder judicial i Tribunal Constitucional, són elegits 2/3 pels diputats i senadors i 1/3 pels jutges. També es va parlar d’algunes mesures per millorar el sistema polític-judicial: Assignar més recursos a la judicatura i posar terminis a les 8
c
ultura
Presentació del llibre Mons i somnis Text i foto: Albert Noguera
avantpassats li va sorgir l’idea del llibre. Des de la ficció narra històries de personatges que ben bé podien haver viscut per les nostres contrades fa dos mil anys, i que tot i pensar que eren rudes i primaris, tenien uns valors com ara
la
cultura,
la
contemplació,
l’amistat… que a la societat d’avui es van perdent. Ens dibuixa una societat oberta que comerciava amb grecs i fenicis, i que té com a exemple la ciutat d’Empúries. Una novel·la que de manera amena ens fa reviure la vida dels nostres primers n els prolegòmens de la diada
E
Coloma autoretrat, a més de recalcar
pobladors.
de Sant Jordi es va presentar
que va ser corresponsal de premsa a la
Cal dir que aquest ha estat un dels
–el 17 d’abril– a la sala d’actes
ciutat.
del CEP, l’última novel·la de la colomeca
Valls ha volgut presentar Mons i somnis
Núria Valls. La presentació va anar a
al CEP, perquè la novel·la s’endinsa en
càrrec de l’escriptor Rodolfo del Hoyo,
el món dels ibers. L’autora afirma que es
que va glossar la trajectòria literària de
va
l’autora en l’àmbit local: Qui és qui a
realitzades al poblat del cim del Turó del
bonic, i el de Jaume P. Sayrach amb
Santa coloma, L’església Major, Santa
Pollo,
Santa Coloma de Sens, llegenda Àuria.
diversos llibres d’autors locals presentats
inspirar
i
en
que
les
moltes
imaginant-se
visites
aquells
recentment, i entre d’altres podem felicitar el dels socis del CEP Rodolfo del Hoyo amb Llegir al metro i Quin món més
Concert l’Orfeó Tanit Foto: Josep Maria Rosset
l 30 de juny l’Auditori de Can
E
Roig i Torres va ser l’escenari del concert on s’interpretà el
Gloria de Vivaldi. Hi van participar l’Orfeó Tanit (de Santa Coloma), l’Orfeó l’Eco de Catalunya i la Coral de la Diputació de Barcelona. L’orquestra era la «Clàssics de Vallvidrera», i com a solistes van actuar Lluna Pindado, Mar Serinyà, Sílvia Sabater i Judit Almúnia. La direcció va ser a càrrec d’Àngel Villagrasa. 9
g
rup infantil
l segon
E
trimestre hem fet moltes
excursions, i per tancar el curs hem anat de colònies a la casa de La Censada, a l’Anoia. Han estat dotze dies molt divertits. En el proper butlletí en donarem més detalls, però aquí podeu veure algunes fotos. 10
g
rup infantil
11
s
ardanes
Aplecs i coses de sardanes Text i foto: Joan Llagostera En nom de la junta del Patronat pro Aplec i Amics de la Sardana
omencem el diumenge 5 de
a l’autopista, arribem al Parc del
sardanes de santa Coloma i altres
maig amb una inesperada
Francolí, on té lloc l’Aplec al qual hem
records del pubillatge de la nostra ciutat.
situació: el nombrós grup que
estat convidats pel Casal Tarragoní,
A migdia, l’autocar ens apropa al moll
ens hem trobat per anar cap a Tarragona
juntament amb els organitzadors dels
dels pescadors, el popular «Serrallo», on
veiem com passen uns quants minuts de
d’Anglès i La Garriga, per retre’ns
ens espera un deliciós dinar mariner que
l’hora anunciada i l’autocar que ens hi ha
homenatge per la perseverança en la
ens va acabar de fer contents.
de portar no arriba, cosa que, per gens
celebració dels respectius aplecs.
C
habitual, ens fa sentir una notable
12
Un passeig pel balcó del Mediterrani i
inquietud; sort que el telèfon mòbil ens
Com a record d’aquest acte ens fan
tornem a l’escenari de l’Aplec, on
permet comunicar-nos amb l’empresa i
entrega d’una reproducció del fragment
segueix
esbrinar que hi ha hagut un malentès,
de columna encerclada per una rotllana
presència d’unes envejables colles de
que no els consta la confirmació
de sardanistes que es va erigir amb
balladors joves que ja voldríem a casa
d’aquesta sortida i que no disposen de
motiu de la proclamació de Tarragona
nostra.
cap vehicle lliure. Però la bona voluntat
com a Ciutat Pubilla, fet del que es
de la família López fa que es posin en
commemora el 40è aniversari. També
I amb l’homenatge que van oferir al
contacte amb altres professionals del
ens obsequien amb unes amables
músic Joan Jordà i Quílez i la rifa d’un
ram i aconsegueixin en poca estona un
paraules i uns llibres que ens mostren
pernil que, per cert, va tocar a una
cotxe que ens faci el servei.
bonics aspectes dels indrets naturals i
persona de la nostra expedició, vam
històrics de la comarca i de trets culturals
acabar la visita i de nou cap a Santa
Així doncs, sense perllongar més el
propis, com són els castellers. Per part
Coloma, acompanyats d’una pluja que
retard, iniciem la marxa i després d’un
nostra i amb l’agraïment de l’Asensi
ens havia anat amenaçat tot el dia, però
trajecte sense incidents i d’haver fet una
Hernández com a president de l’entitat
que per sort no va descarregar fins
parada per esmorzar a l’àrea del Médol,
els corresponem amb el CD de les
acabada la festa.
la
programació,
amb
la
s
ardanes
També el pas constant de núvols negres va ser present al Parc d’Europa el darrer diumenge de maig, sobretot durant el matí de la celebració del nostre 59è Aplec, i que un vent força desagradable anava escampant i agrupant de nou, obrint de tant en tant alguna clariana per on es filtrava una mica de sol. La bona programació, amb sardanes de qualitat molt alegres i balladores, mèrit especial del nostre company Andreu Garcia, va fer que els assistents gaudissin de la diada més representativa de l’any que les cobles La Bisbal Jove, Sabadell i Jovenívola de Sabadell ens van brindar amb els seus afinats instruments. En el transcurs de les audicions de matí i tarda es van sortejar els diversos obsequis donats per les botigues amigues que van voler col·laborar i que van ser molt apreciats pels assistents que van respondre amb gran il·lusió a la venda dels números. Agraïm a uns i altres la participació, així com també als anunciants del programa que d’aquesta manera ens permeten donar un major lluïment a la festa, malgrat les dificultats econòmiques que tothom coneix. Cap a última hora de la tarda, el vent fred que baixant del Singuerlín entrava acanalat per entre els plàtans del parc, ens va fer pensar que potser en properes ocasions sigui prudent buscar un indret més recollit, tot i que, si el bon temps i una
part la reducció de subvencions i autofinanciar-nos, com és
mica de calor ens haguessin acompanyat, de ben segur que
propi dels temps que corren, de manera que puguem seguir
fóra d’agrair el ventet i l’ombra de l’arbrat.
treballant per la continuïtat de la sardana a casa nostra i mantenir i recuperar el major nombre d’activitats relacionades
Ens acomiadem amb una certa recança perquè no tindrem
amb el seu coneixement i difusió.
l’audició de la nit, si bé fa de mal consol pensar que un temps tan desagradable no hagués fet massa propícia l’assistència.
***
Cal fer constar l’abnegada presència darrera la taula i el
I acabem recordant que, seguint en la línia de donar-nos a
micròfon de la Mercè Prat, que no va defallir ni un moment en tota la jornada atenent, organitzant i presentant el desenvolupament dels actes.
conèixer i establir bones relacions amb altres poblacions organitzadores d’aplecs, el 7 de juliol anirem al de les comarques d’Osona, que enguany tindrà lloc a Rupit i Pruit i
L’any vinent hem de celebrar l’Aplec n.º 60, i això ha ser «festa
que esperem sigui un motiu més de retrobament i gaudi.
grossa». La nostra intenció és de fer-la ben sonada, amb actes complementaris i activitats commemoratives que puguin plaure a tothom i serveixin per reforçar l’estimació a la sardana en tots els àmbits de la ciutat. Per això donem les gràcies a tots aquells que amb la seva
Tingueu presents les dues audicions previstes pel mes de setembre: la del dilluns de Festa Major i la de la Diada Nacional de Catalunya, i aneu preparant les vostres fotografies de cara al IV concurs dedicat a Josep Mª Miejimolle. A la pàgina web
adhesió a la proposta de contribuir com a socis protectors a
del CEP hi trobareu les bases i també podreu consultar amb
l’augment voluntari de la quota, ens ajuden a compensar en
anterioritat la programació de les ballades anunciades. 13
a
ula Monique». Els clients habituals feien una
Teatre llegit de l’Aula
travessa tot sovint, i un dia varen treure la «6/49», amb pot inclòs, de 300 Text: Aniceta Mingot Fotos: Lluís Calatrava
milions. «Diners que son fruit del pecat!», segons va comentar el mossèn. En el transcurs de l’obra van succeint un reguitzell de divertides anècdotes, fent i desfent-se
la
trama
embolicada,
acabant amb un final feliç. Així veiem com una de les feligreses, la Tomasa, fa vestir el seu home, en Pau, de dona per tal d’anar junts al viatge (i passarà a ser la Paula). Ell era camioner i havia tingut l’oportunitat de viatjar per molts països, i arrel d’una pel·lícula, Vacaciones en Roma, li va prometre a la Tomasa que visitarien aquesta ciutat. Al Vicentet, el xofer de la romeria, li cau bé la Paula, la veu diferent de totes les beatorres de la parròquia, i li proposa relacions. En el desenllaç passen mil i una anècdota. Al llarg de l’obra resulta que
aquests
dos
protagonistes
principals del maremàgnum organitzat, ja s’havien conegut abans, eren clients ’obra que hem dut a terme,
de «Chez Monique». I en aquesta
El Trampós Entrampat, ha
ocasió, sense proposar-s’ho, es varen
estat molt divertida, hem
trobar fent el romiatge a Roma; i també
rigut molt a l’hora dels assajos,
els va «servir» com a desgreuge de les
com també el públic, els nostres
faltes comeses i expiació del «seus
fans incondicionals, que ens van
pecats»… Al final tot queda aclarit. I el
venir a veure.
perdó i remissió de les culpes arriba a
La història transcorre en un petit
tothom…
poble de Lleida, on el rector vol
Ens ho hem passat molt bé la colla
organitzar novenes, processons i
d’artistes: la Teresa, la Roser, la Isabel,
fins i tot un romiatge a Roma com
l’Antoni, el Joan, l’altre Joan, el Ferran,
a desgreuge, i per a redimir els
la Colette, el Josep i jo mateixa. Anem
pecats
L
16
dels
tranquil·les d’allò més, amb el dossier-
homes de la parròquia. Com si
dels
feligresos,
guió de l’obra, no deixem que la
diguéssim, un acte penitencial de
memòria ens traeixi, i no tenim por de
caire diferent, per poder rentar la
quedar en blanc.
imatge davant l’opinió pública;
Si esteu interessats a formar part del
això sí, només dones (sense
grup de teatre ens trobareu els dilluns al
l’home la dona no peca mai).
CEP, a l’hora dels assajos, de 2/4 de 6 a
Fa un temps, en aquell llogaret, hi
les 7 de la tarda, ja que, com diu la dita,
havia una casa de «senyores» de
com més serem mes riurem!
la bona vida, que en deien «Chez
ANIMEU-VOS !
v
ida del Centre
Exposició d’aquarel·les de l’Aula Text i fotos: Albert Noguera n any mes s’ha realitzat el taller
U
de pintura que ha tingut com a colofó una exposició col·lectiva
d’aquarel·les a la sala d’actes del CEP. Les moltes obres exposades milloren d’any en any, gràcies a l’empenta de les entusiastes
alumnes
i
per
les
indicacions de la docent, la Luci Sesé. La
inauguració
comptar
amb
de un
l’exposició bon
va
nombre
d’assistents.
Programació de l’Aula OCTUBRE Dia 2- «La comunicació a principis del tercer mil·lenni», a càrrec d’en Sebastià Serrano Dia 9- «El risc de defendre els drets humans», a càrrec d’en Marco A. Arana Dia 16- «El català avui», a càrrec d’en Joan Tudela Dia 23- Assemblea Ordinària de l’Aula Dia 30- «Catalunya, Aragó i València refugi dels últims càtars», a càrrec d’en Amela
NOVEMBRE Dia 6- «L’expedició de Sir John Franklin: La gran tragèdia de l’exploració Àrtica», a càrrec d’en Francesc Bailon Dia13- «Veure la vida en forma d’article», a càrrec d’en Fonalleras i Codony Dia 20- «Passió per la música», a càrrec d’en Francesc Lozano Dia 27- «Capellans obrers i moviments socials al final del franquisme», a càrrec d’en Juan José Gallardo
Exposició de Bonsais om
d’altres
C
anys,
magraners,
boixos,
junípers;
l’Associació d’amics del
arbustos com romanís, farigoles,
Bonsai de Santa Coloma
sajolides,
etcètera…
tots
ells
de Gramenet, els dies 11 i 12 de
treballats amb molta cura, tant els
maig vàrem realitzar una exposició
més joves com els més grans, ja
de Bonsai a la seu social del Centre
que el valor del bonsai no és tant els
Excursionista.
anys que té com el treball realitzat. de
Novament agraïm les facilitats que
arbres
ens dóna el Centre Excursionista
cultivats pels nostres associats,
Puigcastellar per tal de poder
entre ells cal destacar arbres fruiters
realitzar l’exposició al seu local, i
com ara figueres, pomeres, prunus,
desitgem que aquesta col·laboració
oliveres, diferents tipus de ficus i
entre entitats es pugui repetir molts
d’altres
anys.
Vàrem
tenir
presentar
l’oportunitat
alguns
arbres
dels
com
oms,
17
c
ultura
Som Cims Text: Mercè Prats Fotos: Sergi Bernal
l passat dia 22 de juny, seguint la
E
les Alzines, on es van llegir algunes
proposta feta per l’Assemblea
poesies adients per la celebració i se’n va
Nacional Catalana, membres del
llegir una feta expressament per un soci
nostre centre també vam fer El Cim. Es
de l’entitat per aquell acte. Una vegada
va pujar al Turó del Pollo, o Puig
acabades les lectures vam col·locar una
Castellar, per diferents camins, alguns ho
estelada a la barana del mirador, vam
van fer des del Torrent de les Bruixes,
cantar Els Segadors i vam acabar la festa
d’altres per la pista forestal i els més
anant a fer el vermut a l’Aramateix.
«carraques» vam anar en cotxe per la urbanització i passant pel planell de les
DES DEL CIM
Ermites ens vam trobar amb la resta de participants. Tots anàvem armats amb LA SENYERA I L’ESTELADA. Allà dalt vam fer fotografies, vam cantar i manifestar la il·lusió d’aconseguir, en un futur no gaire
Aquesta petita part de país Que des d’aquest cim s’albira, És meu, forma part de mi, Més ben dit, jo en sóc part d’ell.
llunyà, que Catalunya pugui ser un nou estat de la Unió Europea. A la baixada ens vam aturar al Planell de 18
Me l’estimo, i per això Vull el millor per a ell,
Per vosaltres i per tants d’altres Que com jo, com nosaltres, No volem ser dependents. Aquells que diuen que la independència Tan sols portarà trencament És que no saben, o no volen saber Que el mot independent vol dir Ser coherent amb un mateix Espero que L’ESTEL ENS GUIÏ Per seguir el camí adequat per arribar a dir algun dia CATALUNYA, NOU ESTAT!
r
eminiscències
En Miquelet de Cal Sastre Text i dibuix: Joan López uan en Jaume Sayrach m’ha trucat per preguntar-me
Q
fuster, que era un parell de cases més amunt. «Perico, el pare
la data de la mort d’en Miquelet, m’han vingut a la
és mort», li vaig dir. «Sí que em sap greu –va dir–, ara vindré a
memòria els records de les estones que passava amb
prendre mides» (ho feien a pams). En Perico es va passar tota
ell. He buscat l’esquela que guardo retallada del diari en una
la nit per fer la caixa expressa, no com ara, que ja ho tenen fet,
carpeta on hi tinc altres escrits, apunts de converses,
com els vestits, i després et cauen de qualsevol manera. No és
comentaris sobres llibres i sobretot records de les seves
el fet de morir, el que em preocupa, és el trasbals. Els que ens
actuacions teatrals i recitals poètics, que quan ho explicava no
hem criat amb la fe tenim l’esperança –no sé com dir-ho–,
es podia contenir d’oferir-me declamacions del seu repertori
sento una tranquil·litat. Jo vaig ser escolà i tota la vida he
d’obres de teatre amb una portentosa memòria. Com que rebia
cregut, hi estic confiat. El que em neguiteja és donar feina.
moltes visites estava al corrent de tot, i també li agradava saber
Tots dos alhora em diuen que es tancaran a can Mutlló (can
i explicar fets del veïnat, que
Mutlló, el nom de tota la vida de la
amenitzava amb anècdotes de la
casa que tenen davant de casa
seva vida.
seva, ara és la residència del Dr.
Era pel maig de 1995 que, com
Gómez).
tantes vegades, una tarda vaig anar
Diu en Miquelet: Veus aquesta
a passar una estona amb en
llibreria, més la que tinc a dalt, i els
Miquelet i la Rosita. Triguen a obrir la
«retratos»? Estem voltats de molts
porta. A través de la vidriera, la
records, i a can Mutlló no hi podrem
botiga de cal sastre en penombra
portar res, tant sols la fe.
s’entreveu buida, només l’antiga
En Miquelet i la Rosita van anar a
prestatgeria i decoració de prop de
parar a can Mutlló. Per poc temps.
dos cents anys. Algunes de les velles
La Rosita va morir el 18 de
rajoles del terra no encaixen i és un
desembre de 1995 i en Miquelet el
compromís, temo que en Miquelet
15 de gener de 1996.
ensopegui i caigui. Per fi obre.
L’esquela
- Com anem? pregunto.
resumeixo– és en sí ja una anècdota.
- Malament, noi, som molt vells –la
Desprès del nom i cognoms, la
Rosita es posa a plorar–. Ai fill, sóc
descripció ritual de sempre i la
molt vella. En
confusió de les dates.
d’en
Miquelet
–que
tinc noranta-dos, no em pensava viure tant. El pare va morir als seixanta i la mare als seixanta-
MIQUEL SALADRIGAS I BATLLE
nou.
Ha
La Rosita, després d’una pausa, continua:
apostòlica… a l’edat de 90 anys, dilluns, dia 15 de gener de
- Amb en Miquelet ens estimem molt. Ell es lleva més d’hora i
1995.
em prepara els remeis, després esmorza i passem el dia com
Els seus afligits… els preguen un record en les seves
podem. M’explica coses o no diem res. Jo només tinc ganes de
oracions…
plorar. Som tant grans i només penso si em quedés sola no ho
L’acte de l’enterrament serà demà dimecres, dia 17, a la capella
podria resistir.
de l’Hospital de l’Esperit Sant…
- Soc el més vell del barri –diu en Miquelet–. Altres de més
Acte seguit serà traslladat al cementiri Nou de Santa Coloma
joves, pobrets, han passat avall. Hi estic fet, a la mort. Tenia
de Gramenet, on rebrà cristiana sepultura.
setze anys que va morir el pare, vaig anar a dir-ho al Perico, el
Santa Coloma de Gramenet, 16 de gener de 1996 - A.C.S.
mort
cristianament
confortat
amb
la
benedicció
19
El Forn d’en
Xavi
Avda. Catalunya, 1
El Forn de la
Marta
Avda. Pallaresa, 136 Tornem als nostres origens amb pans artesans i . . . . . . les nostres coques de Sant Joan Santa Coloma de Gramenet
20
v
ida del Centre
La qualitat ambiental del riu Besòs en perill Text: Albert Noguera l
E
govern
de
Generalitat establint
proposta
per
una
depuradores no serien tan
està
estrictes i disminuiria la qualitat
nova
biològica de les aigües del riu,
prioritzar
fet que posaria en perill el
inversions en conques fluvials
sistema fluvial de la conca del
«sensibles». Fins ara el Besòs,
Besòs que avui constitueix un
com
rius
important ecosistema d’aus i
gran
a
la
part
catalans
propers
ciutats,
tenia
dels
grans
peixos d’especial interès, i un
aquesta
espai verd de què gaudeixen
qualificació que assegurava
milers de persones. L’esforç de
inversió
tantes
pública
a
per
al
persones,
entitats,
manteniment de depuradores i
institucions, i les
altres activitats de regeneració
diners
natural. El Besòs pot quedar
regeneració del riu, no han de
fora de zona sensible, i de
poder
prosperar aquesta proposta,
disbarat.
els
tractaments
en
il·lusions i
abocats
en
perpetrar
la
aquest
les
Cervesa Capfoguer està ubicat a les Terrasses de Santa
han escollit el nom Capfoguer per al
Coloma, al kilòmetre 5 de la Carretera de la
producte, per relligar-lo amb la identitat
Roca. Aquesta microcerveseria
colomenca. El capfoguer és un estri per a
ha estat
possible gràcies a l’empenta de dos joves colomencs, l’Aleix Madrid i el Guillem de Lorenzo. De moment han iniciat la producció de dos tipus
de cervesa: la
Capfoguer Pale Ale i la Capfoguer Stout,
la llar de foc. És de ferro forjat, fa 125 centímetres de llarg i 36 d’alçada, i està format per una tija horitzontal, de secció rectangular, sostinguda per quatre peus.
que van ser qualificades amb bona nota
Els extrems de la tija són doblegats enlaire
pels catadors que es van acostar a l’acte.
i rematats amb el cap d’un brau per un
Les cerveses es poden adquirir en algunes
costat
botigues i establiments de restauració de la
Funcionalment formaria parella amb una
ciutat, i també són presents en algun dels
altra peça de característiques similars que
actes públics com l’Aplec de la Sardana i la Festa Ibera. De fet, segons els entesos en el món dels ibers, en aquells temps ja s’elaborava (com
i
el
d’un
moltó
per
l’altre.
no ha estat trobada, i ambdós col·locats de forma paral·lela sostindrien una graella. El seu ús està lligat a un cerimonial religiós
s’ha pogut comprovar en restes adherides
com a ritual de culte a la llar. És una peça
l passat 20 d’abril es va presentar
a les terrisses del poblat de Puig Castellar)
única a Catalunya, i el va trobar en una
oficialment la primera cervesa
un tipus de cervesa a base de malta, ordi i
habitació de la zona nord en Genís Ibáñez
artesana de Santa Coloma de
civada.
l’any 1956, enterrat en vertical, i es creu
Els impulsors d’aquesta cervesa artesana
que data dels segles IV-III aC.
E
Gramenet, la cervesa Capfoguer. L’obrador
21
v
ida del Centre de la campanya «el català a l’escola» i
En record de Salvador Cabré Text: Albert Noguero Foto: Carles Soles
mestre de català a les escoles de la ciutat als anys 70, creador dels cursos de català per adults que van ser els prolegòmens de l’Heura, i impulsor de la campanya pro subscriptors a la premsa en català «Santa Coloma per l’Avui». Era un fervent catalanista des de ben jove, ja que
deia
que
consideressin
«l’empipava
com
un
pecat
que ser
independent». També va destacar per la seva tasca editora amb la creació de l’entitat sense ànim de lucre Edicions Teresa Quintana, que va editar diversos llibres. Va fer possible la revista Poble i va ser impulsor de la mítica Grama, així com autor de diversos llibres: Diàlegs d’un rector (1998), L’Església del segle XXI (1998) i Per què teniu por, bisbes de poca fe? (1999). Cabré era soci del CEP de fa molts anys, i sovint havia participat en vetllades poètiques recitant de memòria, amb la seva veu forta i profunda, els seus tres poetes predilectes: Maragall, Verdaguer i Sagarra. L’any 2009 el CEP li va dedicar un emotiu homenatge al decurs del l’acte Diàlegs amb la Ciutat, en què es va omplir l’Auditori i on Cabré es va emocionar evocant la seva infància i els seus anys de rector a la ciutat. Poques persones de la ciutat han l passat 17 de juny moria, als 81
Més enllà de la tasca pastoral, Cabré es
anys, mossèn Salvador Cabré i
va bolcar en la transformació social del
Puig. Havia nascut a Montroig del
barri, segons deia «impulsat per les
Camp, però de jovenet va venir a viure a
necessitats concretes de la gent, que es
Santa coloma, on la seva mare, Carme
veien a flor de pell, i les mancances molt
Puig, feia de mestra al barri del Raval. Va
grans que es vivien en tots els racons de
entrar al seminari als dotze anys i
Santa Coloma. I naturalment, la voluntat
després es va vincular a Acció Obrera
de fer el bé, i l’estimació de la gent». Al
Catòlica. El 1965 va ser destinat a Santa
seu barri va crear la guarderia sant
Coloma, on va fundar la parròquia de
Miquel i el Centre Social del Singuerlín.
La vàlua humana de Cabré es va fer
sant Miquel i hi va estar 22 anys. En
També va oferir el seu suport a
palesa en la cerimònia de comiat a
l’activitat pastoral va intentar la reforma
l’associació de veïns i als grups de
l’Església Major, oficiada pel seu nebot,
de
dones, entre moltes altres iniciatives per
mossèn Simó Gras, que va dir que els
«comprenia que la fe no és autèntica si
cohesionar socialment el barri.
ciutadans que van voler explicar el seu
no hi ha un compromís a favor dels
A nivell cultural, Cabré ha estat potser
testimoni coincidien en veure en Cabré
pobres i dels necessitats». A més de
qui més ha fet per la llengua i la cultura
l’acolliment, el compromís, la fe ferma, la
Santa Coloma va exercir de capellà a
catalanes a la nostra ciutat. Ja a l’any
bondat… Com a ell li agradava dir:
Barcelona (Bon Pastor i sant Oleguer), i
1968 va muntar classes de català, i una
«Estimar és viure de debò, a Santa
a Argentona entre d’altres parròquies.
biblioteca al Singuerlín. Va ser impulsor
Coloma i al món sencer».
E
22
l’Església
colomenca,
ja
que
concitat tants agraïments, fet que es va veure sublimat amb el seu nom a la Biblioteca del Singuerlín. També havia rebut el Premi Francesc Macià el 1988 i el Ciutat de Santa coloma el 1990. A l’Heura van crear els premis Salvador Cabré per premiar la tasca impulsora del català.
f
lora i fauna
Bagra comuna Leuciscus cephalus
a bagra és un peix de cos esvelt i, tot i que molts exemplars no passen dels 25 centímetres, hi ha individus que poden fer fins a 50 centímetres de llargada. El color del dors és generalment fosc, amb tons brunencs i verdosos. Els flancs i el ventre són de color gris argentat. La boca és terminal, els ulls petits, i les escates grosses i molt visibles. Es manté en activitat durant tot l’any, no enllotant-se a l’hivern. Tot i que prefereix els corrents ràpids i poc contaminats, a Catalunya es troba en el curs mitjà de majoria de rius, i fins i tot ha tornat a viure a la part baixa del Besòs, on és una de les quatre espècies autòctones establertes al llarg del parc fluvial colomenc. És un peix depredador de tota classe d’invertebrats i fins i tot amfibis petits.
L Text: Albert Noguera
Orella d’ós (un fòssil vivent) Text: Pepi Myconi),
que
Pertany a la família tropical de les
sobreviu des del
gesneriàcies, aïllades com a prova de
Terciari al nord-est
l’existència d’un temps passat. És d’un
de la Península
alt valor botànic, els botànics anglesos
Ibèrica.
vénen al nostre país per poder estudiar-
Els
resultats
la, per tant
podeu observar-la sense
o b t i n g u t s
arrencar-la, és una espècie protegida.
suggereixen que la
El nom genèric està dedicat al pireneista
persistència
francès
moltes
de
espècies
de
Ramond,
mentre
que
l’espècie al botànic català Francesc
amb cicles vitals
Micó, que la va descobrir al segle XVI.
similars pot estar
Es tracta d’una planta perenne, que
severament
floreix de maig a juliol, quan adopta unes
Conca
amenaçada per les condicions d’aridesa
floracions
Mediterrània com a reservori de
que s’han predit al Mediterrani com a
s’asseca per tornar a brotar amb les
biodiversitat
conseqüència del canvi climàtic previst.
pluges de la tardor. Les fulles són de
reconeguda. Molts estudis publicats
L’Orella d’ós viu tan sols a les esquerdes
color verd fosc, rugoses, robustes i molt
s’han centrat en localitzar les grans àrees
de les roques ombrejades dels Pirineus i
arrugades.
que varen actuar com a refugis en
de zones muntanyoses de la meitat de
En medicina popular s’utilitzava per
aquesta regió durant les oscil·lacions
Catalunya. És molt rar que arreli sobre
combatre tot tipus de mals relacionats
climàtiques
la
un substrat no calcari, i l’àrea de
amb el refredat, d’on va sorgir el nom
vegetació va poder subsistir durant les
distribució té com a límit meridional
d’«herba tossera». Era una de les
glaciacions. Un exemple d’aquest tipus
Montserrat i Sant Llorenç del Munt i
plantes
d’espècies és l’Orella d’ós (Ramonda
l’Obac, dues zones on és força freqüent.
trementinaires.
a
L
importància
del
de és
la
amplament
Quaternari,
on
blau
més
violeta,
utilitzades
i
després
per
les
23
c
orreu
Requiem per un poblat
La gran família del C.E.P.
Jo@n Yuste
l passat 23 de juny vaig estar de guàrdia
empre he considerat el
respira
a
l’Entitat
en
totes
i
Centre
com
gran
cadascuna de les seves activitats fa
família,
on
ha
molt difícil que al qui ens truca a la
E
S
CEP per intentar vigilar, en el possible, els dies de
divisions de classe i que treballem
porta i seguidament es fa soci li
més afluència de gent i poder donar, també,
en harmonia sentint-nos més o
costi no trobar-se bé.
alguna explicació en forma de tríptic i d’orientació
menys implicat a ella, com passa
Moltes són les entitats de la nostra
també a la família natural. Podem
ciutat, però molt poques poden
pertànyer a ella a partir del
oferir l’activitat de l’esport de
naixement, com han fet alguns
muntanya en les seves variants,
pares al inscriure els fills l’endemà
que practiquen els socis a partir
de venir a aquest món, fins que et
dels sis anys d’aquesta gran secció
donen de baixa quan ja n’has
i a la vegada l’ampli ventall
marxat. A prop dels setanta anys
d’activitats culturals, l’altra gran
d’història del CEP tenim ja algun
branca del Centre, ni del tema
soci en vida que rebrà el distintiu de
patrimoni amb l’ull clavat al Poblar
reconeixement de seixanta anys
Iber, la defensa del verd i les seves
al Puig Castellar seguint el procés d’una tasca de voluntariat iniciada fa anys pel
cap al museu, per conèixer més a fons la vida dels nostres
avantpassats
ibers
en
aquestes
contrades. Observant aquestes parets, herència dels nostres avantpassats, cuidades i restaurades amb tota la passió de què eren capaços per l’Angel Martínez, en Genis Ibáñez, en Joan Vicente i tants d’altres que de manera altruista van dedicar bona part de la seva vida a conservar aquet legat històric, veig com
any
rere
any
es
va
degradant
una no
hi
consecutius de soci, tot un orgull
fonts a les muntanyes del nostre
irremissiblement tot el conjunt d’aquest poblat.
per a ell i molt més per a l’Entitat.
terme i
Recordo una de les últimes excavacions per la
El fet de mantenir les portes
places i carrers, el variat calendari
banda nord, que va deixar literalment els murs
obertes
persona,
d’activitats de l’aula per a la gent
enlairats i que es va haver de tapar a corre-cuita
independentment de la ideologia
gran, sense oblidar la coral Tanit,
perquè se n’anaven avall. Avui, i agreujades per
política o de la convicció religiosa,
sempre amb la crida per incorporar
les últimes pluges, aquestes parets desfalcades
fent bandera de la catalanitat en
veus masculines.
estan caient.
dictadura i no decantar-se d’un
Són molts els motius per ser soci
Els recursos pel manteniment del Poblat crec que
costat o d’un altre en democràcia,
del Centre, tot i que respecto i
han estat insuficients i, segons el meu criteri,
sóc dels que opina que ha estat una
admiro els que pertanyen a altres
intervencions com ara l’entramat de fusta per
de les claus del CEP, així com d’una
entitats de la ciutat i que entre tots
l’ombra podria haver estat més ben estudiat, igual
manera molt particular no voler ser
fem un molt fort teixit associatiu
protagonista ni sortir a la foto de
civil. Les activitats i el manteniment
tots el seus presidents i membres
de la modesta seu social del carrer
de les diferents juntes que han
de Sant Josep no seria possible
marcat les directius de l’Entitat. Al
sense les quotes dels nostres
llarg de la història del Centre hi ha
associats, per això és important
hagut
que la recreació de l’únic habitatge, si bé pot ser acceptable
segons
criteris
d’un
sector
d’arqueòlegs, la seva perspectiva de lluny trenca la silueta del cim. Els que varen lluitar tant de temps per la seva conservació van marxar amb el convenciment que la seva tasca havia servit per alguna cosa. Ha servit? De quina manera els ho reconeixem? Tinc l’esperança que amb la definitiva constitució
24
Ramon Jordan
a
tota
les lluites pel verd a les
de
incorporar nous socis, tota vegada
manipulació, però sempre s’ha
que la nostra quota –la mateixa des
estat fidel als principis dels nostres
de fa cinc anys– és de trenta-cinc
fundadors.
molt
euros anuals, o sigui, que no arriba
diferents
intents
Sempre,
i
especialment en els moments que
als deu cèntims diaris, i no parlem
del tant reclamat Consorci del Parc Arqueològic
vivim, on els amos del món són el
de la quota familiar de cinquanta-
del Puig Castellar les perspectives d’aquest
capital
les
cinc euros, que aplega a la parella
valuós jaciment iber recuperi la rellevància que
institucions financeres globals, la
amb el mateix domicili incloent-hi
tenia per la gent que hi va treballar tants anys.
humanitat i voluntariat que es
tots els fills menors de divuit anys.
transnacional
i
a Passejada per la Serra de Marina
ula
Font de l’Alzina
Text: Joan Boldú Foto: Aula
Text: Maria Solà i Rosario Cerrillo
l dimarts dia 9 d’abril ens vam trobar
E
un grup de l’Aula Camina per gaudir d’un matí plenament primaveral.
El punt de trobada, a la Plaça de la Vila, a les 9. A bon ritme vam seguir la llera del riu Besòs
en
colomencs
direcció i
Montcada.
colomenques
Molts també
caminaven o bé anaven en bicicleta. Abans d’arribar al Pont Vell, vam girar a la dreta per un camí estret fins la carretera de la Roca. En creuar la carretera vam passar per davant de la Torre dels Frares, una construcció històrica dels segles XI – XII. Durant un temps fou propietat dels frares del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Ja
en la Serralada de Marina vam
començar a pujar per un bosc verd i frondós gràcies a les pluges recents. En arribar a l’esplanada vam fer un descans
vui dimarts, dia 11 de juny de
A
ruta, però teníem qui sí que ho era i
per esmorzar i fer una foto de record.
2013, ens hem trobat els
m’he deixat portar. Hem tingut un dia
De nou en plena forma, des d’un turó vam
amics d’aquesta secció per fer
amb temps molt agradable, notant la
contemplar part de la comarca del Vallès
una caminada per la Serralada de
primera
temporada.
amb la serra de la Mola al fons. Amb el dia
Marina. No érem gaires, només cinc
Després de passar a tocar del poblat
clar i soleiat vam gaudir d’una visió
(sembla que els anys comencen a
Ibèric hem anat a vista de l’Hospital de
esplèndida. Envoltats de flors, pins i natura,
notar-ho). A les nou en punt sortíem
Can Ruti, i de tornada hem travessat
per una pista vam arribar a la font de
pel passeig de Llorenç Serra fins al riu,
per Torribera fins al punt de partida.
l’Alzina. En Robert ens va llegir un poema
hem agafat per la ruta del colesterol
Ha
d’en Màrius Sampere dedicat aquesta font.
fins al pont de Montcada, allà ens hem
companyia, bon temps i un bon
Si l’arbre és l’espai que germina
endinsat muntanya amunt, allunyant-
caminar. Què més podem desitjar?
I l’aigua és la sang de l’espai,
nos del riu i passant per sota de la
Són poques paraules, però espero
Vetllem perquè no es pari mai
carretera de la Roca en direcció al
que siguin suficients per animar la
El cor de la Font de l’Alzina.
Poblat Ibèric. No sóc coneixedor de la
gent perquè s’apunti a les properes.
Després de veure aigua i fer un petit
calor
estat
un
de
la
matí
amb
bona
descans, renovats i satisfets vam tornar de
Nota sobre el Consorci
nou a la nostra ciutat.
El proper dijous 11 de juliol està previst que es formalitzi el nou Consorci del Parc Arqueològic del Puig Castellar, que entre d’altres funcions, tindrà la de difusió, recerca, conservació i la de buscar recursos econòmics per fer-ho possible. A la signatura hi seran presents l’Ajuntament, l’Institut d’Estudis Catalans i el Centre Excursionista Puigcastellar. La creació del Consorci ha estat una reivindicació del CEP des de fa gairebé vint anys. En el pròxim número del Butlletí informarem abastament sobre l’acte de constitució i les funcions del Consorci. 25
m
Text: Agustina Rico
irador
Follets d’impremta
De primera
Els follets d’impremta es deleixen per
Miro
activitats
Jesucrist, es convertí en màrtir amb
deixar la seva petjada a tota mena de
interessants que ofereix la ciutat però és
només 16 anys. L’obra, amb llenguatge
publicacions:
canvien,
d’assistir
a
les
tallen,
impossible, per horari, per cansament,
entenedor i amb una visió poètica i
enganxen…; ningú no se n’escapa. I al
per coincidència, i perquè no visc a
senzilla de la fe, s’acosta a les peces
meu debut en aquest Mirador em van
Santa Coloma. Les culturals són les
d’arrel popular que expliquen vides dels
treure l’interrogant del títol del primer
meves preferides: llibres, exposicions,
sants.
text: «On queden els savis locals?»
conferències, teatre… Entre totes les
aspectes amb Antígona i altres heroïnes
–sobre els noms dels equipaments–; en
programacions que em sap greu de no
de tragèdia, que es debaten entre la llei
comptes de pregunta va quedar una
seguir n’hi ha dues d’extraordinàries: la
dels homes i la llei de les creences i les
estranya afirmació. El segon text, sobre
dels concerts de l’Auditori Can Roig i
conviccions. El completen dos apèndixs
l’emigració d’universitaris, va quedar
Torres i la del Cine Club Imatges, a la
sobre les poblacions que porten el nom
enganxat al primer, ja que els follets es
Biblioteca Singuerlín-Salvador Cabré.
de
van cruspir el títol, que era: «Vente a Alemania, Pepe. Vine a Berlín, Mireia». Aclarit.
Salvador Cabré
Santa
concorda
Coloma,
en
i
certs
sobre
l’agermanament de les Santes Colomes
Sorprenent Sagarra
catalanes. El seu autor, Jaume Sayrach,
Al Besòs s’hi han detectat més de 200
amb aquest llibre que permet la lectura,
espècies d’aus. Mentre escrivia la Ruta
la representació i la consulta.
fa una aportació interessant a la ciutat
Des d’aquí només dues pinzellades, dos
Sagarra –sortirà al setembre, si tot va
records (dos retorns al cor) plens
bé–, m’explica l’Albert Noguera (que ho
d’agraïment i de nostàlgia. Amb ell i amb
sap tot de Santa Coloma, i de part de
Pep Palacio anant a les classes de
l’estranger) que en el trasllat de les aus
didàctica del català que es feien al CIC;
dissecades del Museu de Ciències de
ells van ser els mestres que em van
Barcelona del Parc de la Ciutadella al
Guarderies: dret sostenible?
donar l’empenta a fer de mestra. Amb
nou emplaçament a l’Edifici Blau del
Era una vella reivindicació: guarderies
en Salvador i en Fèlix recitant el Poema
Fòrum, a algunes persones els va
als barris. En pocs anys s’ha anat
de Nadal de Sagarra. En Fèlix i jo
sorprendre el nom que hi havia a les
cobrint la demanda. Ara l’atur i la
llegíem; en Salvador, se’l sabia i el deia.
caixes: «Sagarra». Recordo Els ocells
precarietat
amics de Josep Maria de Sagarra i la
despoblant. El seu funcionament és una
passió per l’ornitologia de la seva
aixeta oberta que les fa molt difícilment
adolescència, passió compartida per un
sostenibles.
La estrella
Observatori
laboral
les
han
anat
Desconec quin ha estat el ressò de la
germà, la mare i altres parents. Busco, i
pel·lícula a les pantalles. Espero que
trobo que la col·lecció donada era
hagi anat bé, o acceptablement, en
efectivament d’en Josep Maria de
aquest any demolidor per al cinema i per
Sagarra, i que una part bé podria
Veig al Full Municipal una festa dels 30
a la cultura en general. Els desitjo sort
provenir de les riberes del Besòs, on
anys il·lustrada amb un colom. Pobres
perquè és l’òpera prima d’un jove
s’inicià al coneixement de les aus amb el
nanos, penso, com que no tenen feina ni
director, per les actrius, pels artistes
guarda del vedat, en Peret d’en Bachs.
casa, els fan una festa del pas a la
locals
que
li
han
donat
novel·lista que creà la història. Pel que fa a
la
pel·lícula:
regular,
també
té
30 anys
trentena. Malpensada! Eren els 30 anys
forma
(guionistes, director i músics) i per la
26
Alhora
La llegenda de Santa Coloma
d’«Airiños»!… I també són 30 anys d’immersió lingüística, en què Santa Coloma va ser pionera.
moments molt bons. Massa Justo
Santa Coloma de Sens. Llegenda àuria
Molinero per a una noia tan jove. Els
és un llibret literari i didàctic que ens
catalans, com sempre, associats a «la
acosta a la figura de la patrona de la
MAT transversal
pela» i lluny de les classes populars,
població. S’hi presenta, en forma
S’acosten mesos intensos pel que fa al
que, racistes i tot, són més simpàtics i
teatralitzada, la fugida, empresonament i
dret a decidir. Quedarà el rebuig a la
acollidors. I el tòpic «santako», que ja
mort d’aquesta jove del segle III que,
MAT
cansa.
impressionada per la figura i fets de
transversal en la política colomenca?
com
a
únic
tema
realment
a
genda
Agenda
juliol AGENDA JULIOL Dissabte 6 i 7 – Campament d’estiu a Vallibierna i Estany de Llauset. Diumenge 7 – Sortida a l’Aplec de Rupit i Pruit. Dijous 11 – Constitució del Consorci del Parc Arqueològic de Puig Castellar. Dissabte 13. Sopar a la fresca de socis i simpatitzants al carrer de sant Josep.
Acampada a Can Butinyà. Any 1950 Un grup de 25 anglesos del Càmping-Club de Gran Bretanya i Irlanda acampen a Can Butinyà, acollits pel CEP. Va ser un fet excepcional, ja que en aquells anys Anglaterra era considerada pel règim com un país enemic, i va causar molta revolada en uns anys en què els estrangers no es veien ni a les poblacions turístiques de costa.
Foto: Joan Vicente i Castells
Estació Meteorològica del Centre Excursionista Puigcastellar 233 A Conca del Besòs - Plaça de la Vila - Santa Coloma de Gramenet
agost VACANCES
setembre Dilluns 2 – Festa Major. Audició de Sardanes. 19 h. Cobla La Bisbal Jove. Als Jardins de Can Sisteré. Dimecres 11 – Ofrena floral del Cep, junt amb les altres entitats colomenques, en motiu de la Diada de Catalunya.
TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMES quart trimestre 2012
Màxima
Mínima
Audició de Sardanes. 12 h. A la Plaça de la Vila.
Mitjanes
Abril
26,5º dia 16
4º dia 5
Maig
28º dies 8
Juny
32º dia 13
7º dia 16 7º dia 17 7,6º dia 6
màximes 18,9º mínimes 8º
màximes 22,2º mínimes 9,5º
màximes 24,9º mínimes 14,05º
º º º
RESUM Abril
Dies de pluja 6
Total litres 63,6 litres
Maig
10
43,10 litres
Juny
1
21,9 litres
Total dies pluja: 17 Total trimestre: 128,6 l.
Web del CEP:
www.puigcastellar.cat 27
Centre Excursionista · CASAMENTS CIVILS · BANQUETS DE BODA · COMUNIONS · BATEJOS · DINARS D’EMPRESA · MENÚ DEGUSTACIÓ
Obrim el mes d’agost
Carretera Badalona Montcada, km 7, 08110 Montcada i Reixac Tel. 93 564 00 23 · Fax 93 575 13 30 e.mail: canpique@canpique.com · www.canpique.com
Butlletí núm 119 - Tercer trimestre de 2013 Santa Coloma de Gramenet