Centre Excursionista
ButlletĂ nĂşm 117 - Primer trimestre de 2013 Santa Coloma de Gramenet
e
sumari Editorial 3 La Serra de Busa 4 Riells de Montseny 5 Curs d’iniciació a la muntanya 6 Cap de setmana a Cap de Rec 7 Sota el cel d’Àsia 8i9 Grup infantil 10 Debat 11 Can Zam 12 La flama de la llèngua 13 Excursió a la Colònia Güell 14 Visita al Palau Güell 15 Diàlegs amb la ciutat 16 i 17 Perspectives sardanistes 18 Col·lectiu ciutadà 19 Vida del centre 20 Esmorzar iber 21 Aplec excursionista 22 Concurs fotografia Pere Alsina 23 Miscel·lània 25 Aula 26 Reminiscències 27 Flora i fauna 29 Mirador 30 Agenda 31
Portada: Equilibris al caire Autor: Cèsar Armengod Nota: El CEP no comparteix necessàriament les opinions exposades per aquells que signen els articles d'aquest butlletí.
ditorial
Sobreviure en temps de crisi ivim temps difícils per a tothom, capficats en una crisi a la que encara no li
V
veiem el final. Els governants ens diuen que si no hi ha prou pressupost és necessari fer retallades, i la cultura no en serà l'excepció. És lògic que davant
de les dificultats actuals de la gent s’estableixin prioritats, i tots ens posarem d’acord en afirmar que davant de tot s’han de destinar els recursos financers a la sanitat, l'educació, els serveis socials i el foment de l’ocupació; s'han de preservar com un bé preat. Però, i la cultura què? La cultura ha estat tradicionalment per les administracions la maria solidària, en permanent precarietat en els afers pressupostaris. I no obstant això, és un bé de primera necessitat, és el que ens diferencia dels animals i el que ens fa persones, i que col•labora en fer d’eix vertebrador i cohesionador social. Ara el que tocaria seria retallar privilegis, malbarataments, i ajornar inversions en infraestructures sobredimensionades. Alguna cosa ha de decréixer perquè altres coses primordials es mantinguin. Cal tractar la cultura més que com una despesa com a inversió. La cultura és la cara visible d’un país, allò que de forma més concreta i particular el caracteritza i l’identifica entre els veïns i en el context històric i social, i més encara en el cas de Catalunya, que, per raons polítiques, té ara mateix disminuïda la gestió d’altres recursos. La cultura no és un luxe, ni un caprici, ni una frivolitat, ni una conseqüència del progrés i el benestar, sinó un dels seus motors i senyals més prominents, i cap comunitat que es prea deixa de posar-la en un lloc destacat entre les seves prioritats. Les entitats culturals com la nostra també travessen un moment difícil. Tot i que
BUTLLETÍ núm. 117
s’intenta capejar la situació amb actes com la contenció de la despesa, i no estirar
Centre Excursionista Puigcastellar Dipòsit Legal: B-33928-94
més el braç que la màniga, també ho fem ajudant els associats amb una congelació
Impressió i composició: Impremta Varela
corrents, com ara els subministraments, van pujant… Per tant, necessitem socis. Hem
Disseny i maquetació: Quim Varela
els ingressos provinents dels seus associats, tot i que també rep algunes subvencions
Fotolits: Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Direcció: Núria Hoyo Equip de redacció: Agnès Olivés Jaume P. Sayrach Albert Noguera Xavi Padró Rut Solés Neus Redondo Seu local: C/ Sant Josep, 20 08922 Santa Coloma de Gramenet
del preu de les quotes des de fa temps… Però la certesa és que les despeses de dir també que el CEP és una entitat que subsisteix i finança les seves activitats amb per activitats de les seves seccions (les colònies del Grup Infantil, l’Aula Universitària de Gent Gran i per la celebració de l’Aplec de la Sardana). Aquesta dada l’aportem perquè consta en informacions públiques que rebem 6.000 €. com a subvenció de l’Ajuntament per al funcionament de l’entitat i les activitats, i això no s’ajusta a la realitat. Cal puntualitzar que aquest import es destina íntegrament a la cura del poblat Ibèric, segons un acord entre l’entitat i l’Ajuntament des de fa més de trenta anys. També aprofitem per informar els socis que aquesta tasca de custòdia serà una funció que la nostra entitat ha decidit no continuar realitzant, i que, a partir d’enguany, caldrà que l’exerciti l’Ajuntament o aquell en qui es delegui. No obstant això, i com és lògic, i pels lligams històrics i sentimentals que el CEP ha tingut amb el poblat ibèric, hi
Tel. 93 385 99 41
continuarem vinculats amb les guàrdies voluntàries dels caps de setmana i amb la
A/e:puigcastellar@puigcastellar.cat
presència com a membres del Consorci del Parc Arqueològic de Puig Castellar que,
www.puigcastellar.cat
segons l’Ajuntament, es formalitzarà aquest any 2013. Molt bon any. 3
m
untanya
La Serra de Busa Text i fotos: David Buils
quest any hem tornat a la serra de Busa, tot i que en comptes d’arribar per la vall d’Ora, aquest cop l’hem enfrontat pel seu extrem oposat, el pantà de la Llosa del Cavall. Des de la carretera que voreja el pantà, hi ha varies pistes i camins que permeten ascendir cap a Busa.
A
Aquest cop escollim una pista que puja per la Rasa de la Valiella i que fent algunes giragonses, ens porta sense gaire esforç al collet del llengots, on fem un primer mos mentre admirem les vistes cap a els dos vessants del coll. Després d’aquest petit repòs deixem la pista que ens ha dut al coll, i agafem un senderó que s’enfila al marge sud, i ens porta en poca estona a uns passos equipats amb cordes que ens permeten avançar horitzontalment per uns vessants rocosos bastant inclinats. 4
Enfilem una curta canal cap a amunt, que ens permet arribar a dalt de la carena del Cinglalt, baixem per una canal més suau per l’altre banda que ens permet baixar fins la casa en ruïnes de Trasserra. Des d’allà seguim un curt tram de pista fins un camí que ens apropa finalment a la base de Busa per un camí emboscat molt agradable per fer en dies de sol.
permet observar part del recorregut que hem fet fins allí.
Deixem de banda un camí que ens surt a l’esquerra, i que ens pujaria directament cap a la creu del Capolat, però amb un pendent molt marcat, seguim baixant en direcció oest, buscant un camí mes llarg però també molt bonic, que ens portarà pujant per la carena oest fins a la base del capolatell. Des d’allà seguim un sender que ressegueix la base dels cingles pel nord fins arribar a la creu del Capolatell, mirador excepcional que ens
l’Areny en un racó ombrívol i tancat, molt
Tornem a menjar quelcom, i ens dividim,alguns anem la presó de Busa, d’altres pugen al Serrat del Cogul (per fer un cim), mentre d’altres ens esperen a la creu. La baixada ens porta cap al grau de l’Areny que s’endinsa a la Rasa de bonic. Després anem a buscar el camí que ens portarà a l’ermita de Sant Iscle i Santa Victoria des d’on veiem que, en menys d’una hora, arribarem a la carretera davant de Santa Eulalia, on hem deixat un cotxe. Abans de tornar ens apropem a Sant Llorenç de Morunys on, al bar Chaplin, fem uns entrepans que recomanem.
m
untanya
Riells de Montseny Text i foto: David Buils
8 de novembre, hem decidit d’
que fa d’aquest indret un lloc desprès de
algunes indicacions, i un dels mapes que
anar
la resta de la muntanya. Quan aixequem
portem impresos. Seguim pel camí a
1
a
Riells
excursió
que
de
Montseny, quedat
la vista per veure què ens envolta, ens
Santa Fe, remuntant cap al pla de
pendent a l’octubre per la mala previsió
havia
trobem amb que, fora del túnel de la
l’escala,
meteorològica, i deixar la de la Mussara
riera, el paisatge es desdibuixa entre els
carboneres, el camí es va perdent entre
per a 2013.
núvols baixos i la boira.
les fulles dels faigs, les fites que anem
Els primers auguris, no van son gaire
En arribar al gorg Negre, abandonem el
bons, ja que la previsió no és òptima, tot
bosc de ribera que ens ha acompanyat
i així, com que el mes passat no havíem
per la riera, i ens enfilem per un vessant
sortit, hem decidir arriscar-nos i apropar-
d’alzines , per un camí que puja fent
En arribar al portell del Bisbe, la boira
nos al Montseny. A mida que ens
ziga-zagues fins arribar a una tartera que
ens decideix a no intentar l’ascensió al
apropem, els núvols ens cobreixen i van
ens permet remuntar la canal Llarga fins
turó de Morou. Seguim baixant cap a el
descarregant. En arribar a Riells es posa
pràcticament arribar al collet xic. Des del
sot d’en Pere Boadella, la vegetació
a ploure gairebé de seguida, així que ens
moment en que hem abandonat la riera,
torna a fer-se més mediterrània, el bosc
guarim al restaurant per esmorzar i
la
es va obrint i arribem a punts en que el
esperar que escampi una mica.
pràcticament fins al final del camí.
En acabar d’esmorzar, ja no plou, el dia
A partir del collet xic, dominen les
no s’aclareix però decidim anar cap a la
fagedes, poc després, en trobar-nos
riera de Riells per la pista que va a Santa
amb el camí tradicional de Riells a Santa
Fe, al cap de poc travessem la riera i
Fe, fem un mos abans de continuar.
Ha estat una excursió en condicions
abandonem la pista, engorjant-nos cada
Passa un excursionista que va a Santa
atípiques, però que ens ha permès
cop més, el temps grisós ens dona una
Fe, sense brúixola ni mapa, nomes porta
gaudir d’aquest indret d’una manera
perspectiva humida i de paratge aïllat
un altímetre com a guía, li donem
especial.
boira
ja
ens
acompanyarà
passant
per
antigues
trobant, son una bona guía. A partir del pla, el camí fins al portell del Bisbe està ben marcat.
sol ens començaria a rostir si no fos pel dia que fa. Comença a ploure una mica, arribem a pistes que entre masies ens va portant de tornada a Riells.
5
m
untanya
ó i c a i c i n i ’ d s Cur a y n a t n u m a la quest any hi havia poca gent inscrita, però amb cinc alumnes
A
hem tirat endavant el curs, tot i que l’hem començat una mica més tard.
Els monitors hem gaudit molt, i esperem que els cursetistes també. El fet de començar més tard ens ha permès aprofitar la primera nevada de la temporada a Coma de vaca i, tot i que no vam poder fer el camí dels enginyers aquell dia, hi tornarem. Al Puigsacalm vam tenir un temps canviant que tan aviat ens amagava el cim amb núvols baixos, com ens obria unes panoràmiques fabuloses sobre el mar. La boira també ens va acompanyar a estones pel camí dels burros.
6
m
untanya
Vam dinar als estanys: pa amb embotit
Cap de setmana a cap de Rec
Text: Núria Hoyo Foto: Joan Pere Padilla i Ana Martín
i... més croquetes... i vam fer un cafetó al refugi dels estanys. Vam provar de trobar un cache, però no va haver-hi sort i vam començar a desfer camí. Els nostres petits guies, ja experimentats després del camí de pujada, ens van dur als cotxes sans i estalvis. Ara una dutxa i un sopar ben calentó. Diumenge al matí vam recollir l’habitació i, després d’esmorzar, vam anar cap a Estana amb la intenció de pujar a Prat del Cadí. El dia no pintava gaire bé, però com som valents ( o temeraris) vam decidir arriscar i anar pujant, sempre seriem a temps de tornar. Vam donar als nois un GPS perquè enregistressin el camí i van sentir-se els exploradors més importants de la història. Després de dues horetes vam arribar a Prat del Cadí, quin paratge...
l
cap
de
setmana
del
12
-Buscarem un altre
reconèixer.
tresor, a veure si avui hi ha més sort?- I
d’octubre ens vam reunir una
Dissabte al matí, després d’un bon
just quan ens disposàvem a fer un vol
colla per anar amb la canalla a la
esmorzar, vam anar amb cotxe fins a Les
per l’entorn... -Nois sembla que comença
Cerdanya. L’Àlex, en Jan, l’Ona (6 anys),
Pollineres, punt des del qual vam
a ploure... ai sí!... Bo, haurem de deixar
en Sergi i la Laia (4 anys) són bons
començar a caminar, amb un matí
el cache per un altre dia...- Per sort la
caminadors i gaudeixen de les sortides
realment esplèndid, en direcció als
pluja va decidir donar-nos una treva a la
de muntanya, i els pares aprofitem
Estanys de la Pera. Quina aventura! Ara
baixada i en una horeta i mitja ja érem a
qualsevol ocasió per a dur-los-hi.
hem de travessar el riu per damunt les
Estana secs, estalvis i entaulats.
Vam sortir de Santa Coloma divendres
pedres! Oh! Ara un altre cop! I un altre!
La tornada a casa va ser lenta, quatre
12,
arribar
Hem de vigilar les fites i cercar les
hores de caravana, el túnel del Cadí
sobradament a l’hora de dinar, però ves
marques de color que ens indiquen el
tancat,... però què hem de fer? No tot pot
que no vam comptar amb la maledicció
camí...-Va nois, vosaltres feu de guies! -
sortir bé.
E
no
gaire
d’hora,
per
de Berga: la caravana, i quan vam arribar les nostres panxes ja grunyien reclamant un mos que digerir. Unes amanides de pasta i unes croquetes fredes que ens van semblar l’àpat més meravellós del món. Després
de
deixar
les
motxilles,
sacs,etc... al refugi, vam fer una passejada fins a l’estany de l’Orri, on vam
passar
una
bona
estona
reconeixent bolets, llençant branquillons a l’aigua i reconeixent les formes que, per caprici de la natura, havien anat adoptant els troncs, els rocs,... A la nit, l’emoció: una habitació per a tots! Avui dormirem amb sacs i tots al mateix llit! Els pares a dalt i els nens a baix. Va costar una mica de fer silenci, s’ha de 7
m
untanya
Sota el cel d’Àsia Text i fotos: Joan Yuste
8
a veu del Sirdar ens desperta
L
superb, no hi han paraules. El nostre
Ja no em puc tornar a adormir, però sí
quan encara és fosc. Fa molt de
silenci és el respecte més sagrat davant
deixar anar la ment per somniar…
fred i costa sortir del sac.
de tanta grandiositat, és la nostra
Així va començar aquesta aventura que
Fora, la nit és serena quan comencem a
Catedral, la nostra Meca.
vàrem poder gaudir fent-la realitat: la
caminar, la silueta de les immenses
Ens mirem sense poder articular paraula,
Rosa Gisbert, en Joan Guirao i jo, del 28
muntanyes es retalla sota milions
la respiració és insuficient i el cansament
d’octubre al 23 de novembre, caminant
d’estels. Pensem que, sota el cel d’Àsia,
s’accentua per moments a cada metre
sota el blau i lluminós cel d’Àsia.
l’infinit és molt més infinit.
que guanyem…
Des de Lukla, on vàrem aterrar amb una
Enfilem cap el Kala Patthar, cim de
Són tres quarts de quatre, no entenc res,
petita avioneta en un vol a través de
5.545m i meta d’aquesta aventura. Les
fa un moment m’estava congelant i ara
valls, colls i cims que ens superaven en
primeres llums encenen amb foc les
noto l’escalfor del llit… estic nerviós,
altitud i que va fer que aguantéssim la
puntes i crestes dels cims més alts:
acabo de tenir el somni més real que
respiració en més d’una ocasió. Vàrem
Everest, Lhotse, Nuptse, Pumori, Ama
podia imaginar. Poc a poc torno a la
començar la ruta que ens va portar,
Dablam…
realitat… Demà volem cap al Nepal…
jornada rere jornada d’entre sis i vuit
El que contemplen els nostres ulls és
Katmandú… Himàlaia…
hores cadascuna, cap a Namche Bazar
m
untanya
(capital del regne serpa). Thyangboche,
espectacle, el nostre pensament va volar
davant
Dingboche (als peus de l’Ama Dablam),
cap als nostres fills, familiars i amics que
campament al més aviat possible.
Lobuche i tants altres, per endinsar-nos
d’una manera o altre han compartit amb
Després d’onze hores obrim, ja de nit, la
en la immensa vall del Khumbu, al peu
nosaltres aquesta il•lusió, amb el desig
porta
de l’Everest, fins arribar a Gorak Shep,
de tenir-los al nostre costat.
cantimplores ja no rajava, s’havia
últim campament.
L’intens fred ens obliga a deixar els
congelat. El bol de sopa calenta ens
Amb la pujada al Kala Patthar, on l’única
pensaments i aquesta superba visió que
torna de nou a la vida.
dificultat tècnica va ser l’aclimatació a la
ens ha robat gran part del cor. Amb
El somni s’ha fet realitat.
alçada, vàrem poder gaudir d’una de les
aquesta meta, finalitzava, doncs, la
El nostre agraïment
millors imatges de l’Himàlaia.
nostra expedició, hem de baixar i ens
d’EM Decolletage, que l’ha fet possible.
Des de allà, mentre admiràvem aquest
concentrem només en posar un peu
de
del
l’altre
refugi.
per
arribar
L’aigua
de
al
les
a Quim Esteba,
9
g
rup infantil
Comencem el 2013 i ho fem amb més energia que mai: l'energia de pujar muntanyes, l'energia de cantar, l'energia de cridar, l'energia d'escalar, l'energia de l'esplai... totes aquestes i més ens han acompanyat durant el 2012 i esperem que també ho facin el 2013! Al 2013 li demanem moltes excursions genials (si pot ser, tan genials com la d'anar a escalar del trimestre passat!), visites a museus extraordinaris (esperem que algun pugui millorar l'experiència del CosmoCaixa) i unes colònies de cap de setmana d'aquelles memorables i que mai voldries que acabessin (com sempre, totes són inoblidables!). Tot això volem compartir-ho amb tots i totes els infants, joves, equip de monis i famílies, perquè amb els desitjos som molt generosos!
Feliç 2013 des del Grup Infantil ! 10
c
ultura
El debat: “La transformació de la política” Text: Joan Llagostera
mb aquest títol i l’afegitó “Un
A
com a les formes de realitzar-lo.
Històricament les guerres els han servit
nou Ordre Social, una nova
De la seva intervenció i més enllà de les
–als poderosos- per mantenir el seu
política”, el dia 15 de novembre
simples implicacions polítiques n’he tret
domini, controlar la demografia i reiniciar
va tenir lloc a la Biblioteca Central de
diverses
un nou cicle de recuperació econòmica,
Santa Coloma de Gramenet la xerrada-
provaré de resumir:
debat.
El
El
catedràtic
de
ciències
reflexions
capitalisme,
personals
que
per trencar-la quan la millora els com
a
ideologia
comença a semblar excessiva per poder
polítiques de la Universitat Autònoma de
dominant i “triomfadora”, ha passat
conservar els seus privilegis d’elit.
Barcelona, Joan Subirats, va exposar la
d’estructurar-se
la
Cal adonar-se com, cada vegada més,
seva visió del tema proposat a partir de
producció al dictat de les finances i a
funcions que corresponien a treballadors
la diagnosi que el Grup de Debats, del
exercir el seu poder deixant de banda,
han de ser executades per nosaltres
qual el CEP en forma part, havia
cada vegada més, l’home i valent-se de
mateixos o per robots (autoservei en
establert prèviament i que va llegir per a
màquines robotitzades que han pervertit
benzineres,
tots els assistents en Ferran López, un
aquells esperançadors principis que
botigues, caixers automàtics, compra de
cop obert l’acte per la Mª José Olivé i
preconitzaven l’alliberament de les
bitllets i títols de transport, trens sense
fetes les presentacions,.
persones de les feines brutes o pesades.
conductor, operadors telefònics… fins
En l’esmentada diagnosi, es plantejaven
És cert que disposem d’un exèrcit
un llarg etcètera que mai no s’acabaria
els antecedents que per a la actual
d’estris i enginys que ens faciliten les
de completar), sense que això vulgui dir
situació van representar la transició de la
tasques, però també és indubtable que
que les esmentades persones que han
dictadura a la democràcia, la Constitució
tot això no ha servit per alleugerir ni les
deixat de fer-les puguin gaudir d’aquest
del 1978 i els acords que van servir de
servituds ni les dependències d’aquells
alliberament,
punt d’inici de les condicions que han
que no han pogut arribar a gaudir del
abocades a la nul·litat i a la misèria.
marcat la nostra societat. Ara, ja entrats
temps de treball estalviat, per créixer en
És evident que, de grat o per força, ens
de ple en el segle XXI, ens veiem en la
valors menys materials i, mentre una
veiem obligats a adaptar-nos als nous
necessitat d’analitzar i sospesar quines
part del món ja es troba immersa en el
ritmes i sistemes, que ja no ens valen les
son les causes que fan que molts
“post capitalisme”, d’altres són encara a
enciclopèdies, que ara és temps de
d’aquells principis ja no ens siguin vàlids
les beceroles del progrés. Caldria però
Wikipèdies i que hem de prestar atenció
i d’intentar cercar i establir aquells que,
plantejar-se la vella qüestió de si el grau
a l’emergència de països fins fa poc
34 anys després, els hagin d’esmenar,
de felicitat dels uns és o no superior a la
sense pes ni consideració, com ara els
transformar o substituir per enfrontar els
dels altres.
asiàtics.
reptes de futur de la història que,
Diuen que no hi ha feina, però el cert és
La nova política hauria doncs de
democràticament, volem seguir fent
que els qui tenen els diners no volen
capgirar els valors i enfocar-se cap a l’
entre tots.
pagar-la justament ni repartir amb
humanisme, tot enterrant els mètodes
El professor Subirats va fer notar que
equitat el treball i el benefici. Penso que
que afavoreixen les diferències i els
ens trobem en la dualitat d’un canvi
els “poderosos” en tenen prou amb uns
enfrontaments i van en contra de la
d’època i una època de canvis i que no
quants que treballin per a ells i la resta
dignitat de la persona.
hem d’esperar que aquests canvis siguin
els fa nosa; no volen que ningú assoleixi
I per no allargar-me més, acabo amb un
establerts i imposats “des de dalt”, sinó
i ni tan sols s’acosti a un cert nivell de
comentari de plena actualitat: parlar
que els hem de treballar de manera
benestar que es reserven per a ells tot
d’independència és pura entelèquia, el
individual i associativa des de la base i el
sols i això provoca que el principi que
que cal és sobirania per triar quines
nucli de la nostra societat civil; i què hem
preconitzava que per poder vendre
interdependències ens convenen, ja que
de pensar en com podem adaptar-nos i
grans sèries de productes el sou dels
no
controlar
les noves tecnologies que
obrers havia de permetre’ls comprar-los,
autosuficients i ofegar-nos en la nostra
afecten tant al repartiment del treball,
es trastoqui i quedi sense validesa.
pròpia arrogància.
al
voltant
de
podem
supermercats
sinó
que
aïllar-nos,
i
es
altres
veuen
creure’ns
11
c
ultura Una de les coses que més ens va
Can Zam
impactar va ser el celler, on es podia Text: Mercè Prat Fotos: Rodolfo del Hoyo
respirar un ambient com aquell que veiem a les pel•lícules que volen representar temps passats, però amb
semblava que plouria, finalment vam
l’al•licient que aquest era un ambient
tenir la gran sort que el temps ens va
autèntic, fosc, amb bótes centenàries,
acompanyar
de
teranyines (que és el que hi ha d’haver
persones que vam participar en aquesta
en un celler autèntic) i amb bons vins.
visita.
També vam visitar el jardí i l’horta (ara
La Rosa Blanchart i la seva família, que
molt minsa, tenint en compte que les
son els actuals estadants de la finca, ens
terres de Can Zam arribaven fins al riu) i
van fer una visita guiada molt interessant
vam veure també el safareig amb les
i vam poder assabentar-nos d’una
pedres originals on es rentava la roba.
manera molt directa de la importància
Es va acabar la visita fent una estada a
a
la
cinquantena
que van tenir masies com aquesta en el
l’era, on membres de l’àrea de cultura
l passat mes d’octubre l’àrea de
desenvolupament de la nostra vila i
del CEP i d’ACOLITE van recitar
cultura del CEP, juntament amb
poder observar «in situ», els estris
algunes poesies relacionades amb la
ACOLITE
del
tradicionals d’us de l’època en què
natura, la terra i el país.
CORRELLENGUA, van organitzar una
encara no s’havien mecanitzat els
Podem dir que aquesta va ser una
visita a la masia de Can Zam. Tot i que
treballs del camp.
matinal molt completa.
E
i
dins
Exposició de fotografies de
Joan Guerrero
Inauguració, amb la presència de l’autor, dijous 24 de gener de 2013, a les 8 de la tarda, al Centre Excursionista Puigcastellar c/ Sant Josep, 20 - Tel. 93 385 99 41 12
c
ultura
La flama de la llengua torna a passar per Santa Coloma de Gramenet
Text: Aitor Blanco Fotos: Marga Vallverdú
n any més, entre els passats
exemple, de la inclusió i organització
de la cultura, la llengua i també la política
mesos de setembre i novembre,
d’actes com ara la conferència del Centre
catalana, dels Països Catalans, Ovidi
U
un seguit d’entitats de Santa
per a la Normalització Lingüística L’Heura
Montllor. L’acte de cloenda, organitzat per
Coloma de Gramenet han portat a la
sobre La presència del català en les
l’Associació Cultural Popular Aramateix,
ciutat la iniciativa del Correllengua,
xarxes socials, o l’audició de sardanes del
va aplegar, omplint l’Auditori Municipal de
coordinada a través de la Coordinadora
Patronat pro-Aplec que acompanyem
Can Roig i Torras, una vintena d’artistes
d’Associacions per la Llengua catalana
amb una fira d’intercanvi de llibres en
de la ciutat i vinguts d’arreu dels Països
(CAL).
català a càrrec del Grup de Dones
Catalans, com en Cesk Freixas, la
El Correllengua és un esdeveniment per a
Àrtemis. O la Trobada de la Tardor dels
Meritxell Gené, La Carrau o l’Andreu Valor
la defensa i promoció de la llengua i
Castellers de Santa Coloma, que s’inclou
El Correllengua, però, no és un mer marc
cultura catalanes que es realitza cada any
dins
del
de treball estrictament cultural, sinó
arreu del territori català, els Països
Correllengua. O bé la visita guiada que va
també de reivindicació del català com a
Catalans.
realitzar el CEP a la Masia de Can Zam,
llengua vehicular i comuna, i de denúncia
L’edició de 2012 s’ha centrat en recordar
conjuntament amb un recital poètic a mà
contra tots aquells atacs que rebem els
la figura d’en Lluís Maria Xirinacs, és per
d’Acolite. O el documental Operación
catalans. Uns atacs que s’adrecen molt
això que el 27 de setembre, en el marc de
Garzón, contra l’independentisme català,
concretament al nostre sistema educatiu
l’acte de presentació, vam comptar amb
que va dur a terme l’organització juvenil
públic i a la llengua, aniquilant la immersió
la presència de membres de la Fundació
Arran, al local de l’ACP Aramateix.
lingüística –que, recordem, es va iniciar a
Randa i de la CAL, que es van trobar amb
Tanmateix, sempre mirem de torbar un
la nostra ciutat–, en aquest cas, amb
la sala d’actes de la Biblioteca Central
espai de connexió amb la realització d’un
decrets i sentències, com pot ser
molt concorreguda. També se’n va fer
acte central on barregem mostra de
l’anomenada llei Wert –en referència al
referència en altres activitats, com el passi
cultura popular, actuacions musicals i una
ministre espanyol del PP–. És per això que
del documental Xirinacs, de l’amnistia a la
botifarrada. Enguany ho hem pogut fer
també s’expressa, des de l’organització,
independència, censurat a TV3 durant
gràcies a la participació de la colla de
un treball de cercar voluntat política vers
força anys, que es va realitzar al Lokal
Capgrossos del Raval i la Colla de
la defensa de la llengua i la cultura
Social Krida, al barri Llatí.
Draconaires, de na Magda Codina amb el
catalanes, i ho fem a través de la
Són diverses les entitats i organitzacions
taller de l’auca de Santa Coloma i de les
presentació d’una moció al plenari
que participen cada any de l’organització
actuacions de la Coral de l’Orfeó Tanit i
municipal de suport al Correllengua que
dels actes a la ciutat, mirant d’organitzar
del cantautor, que per segon any ens ha
va comptar amb el suport de Gent de
la seva activitat quotidiana amb actes
acompanyat, Jordi Montañez.
Gramenet, CiU, ICV-EUiA i PSC, i com no
relacionats amb aquest gran i important
El Correllengua 2012 a Gramenet, però,
podia ser d’una altra forma, amb el rebuig
esdeveniment social i cultural. Parlem, per
ha recollit també el llegat d’una figura clau
de PxC i PP.
la
programació
d’actes
13
c
ultura d’objectius equívocs, ja que es preocupa per millorar les condicions de vida dels
Colònia Güell
treballadors, però
donant prioritat a la
lògica de la producció. En efecte, els Text i fotos: Dolors Florensa
treballadors gaudien d’una sèrie de serveis: assistència sanitària, farmàcia, botigues de queviures,
economat,
col·legi per a nens i nenes, guarderia per a infants, Ateneu, teatre, coral… És a dir, no calia sortir de la colònia ni per distreure’s ni per adquirir el més bàsic per sobreviure. Això sí, una filla d’una filadora no podia aspirar a res més que a ser filadora com la mare, en canvi els fills del gerent tenien moltes més possibilitats d’ascendir d’esglaó dins l’estatus social. Punt i apart mereix la cripta de l’Església, obra inacabada d’Antoni Gaudí. Gràcies a la seva amistat amb Eusebi Güell va poder disposar d’una gran llibertat per tal de poder experimentar les seves idees arquitectòniques.
Va
combinar
magistralment les lleis de la física i de l’arquitectura
les
línies
L
Joan Güell i Ferrer el 1840. El seu fill,
esbojarradament curvilínies de la natura.
sortir puntualment a les nou del
Eusebi Güell i Bacigalupi, va traslladar la
En resum, Gaudí va fer una cosa tan
matí. Dalt de l’autocar se’ns va
producció a Santa Coloma de Cervelló
catalana com combinar el seny amb la
comunicar que, per motius tècnico-
(1891), i va encarregar el projecte
rauxa.
meteorològics, la festa Modernista havia
urbanístic a Antoni
quedat suspesa. Això no va impedir que
Gaudí. Gaudí es va
la Sònia, la nostra guia, ens ensenyés tot
reservar l’edifici més
el recinte de la colònia i ens expliqués
e m b l e m à t i c :
tots els «intríngulis» econòmico-familiars
l’Església, mentre que
de la família Güell .
per la construcció de les
cases
dels
A Catalunya les colònies tèxtils van
treballadors i altres
sorgir cap al segle XIX seguint el model
edificis va delegar la
anglès. La colònia Güell presenta unes
tasca als seus dos
particularitats que la diferencien de la
ajudants:
resta de colònies tèxtils catalanes: d’una
Berenguer
banda és l’única colònia tèxtil catalana
Rubió i Bellver.
Francesc i
Joan
que utilitza com a font energètica el carbó (la font habitual era l’energia
Eusebi Güell era un
hidràulica), i de l’altra és que, de bon
home filantròpic, i es
principi, parteix d’un projecte urbanístic
va
premeditat, cosa que a les altres
model
colònies no succeeix.
anglès que presenta
inspirar
en
un
industrial
una
14
amb
’excursió va començar bé: vàrem
vessant
La colònia Güell té l’origen a la fàbrica de
humanitària
i
teixits de Cotó El Vapor Vell, creada per
paternalista,
però
c funcionalment
Visita matinal al Palau Güell amb el Grup de Cultura del Cep
ultura
diferenciades:
les
cavallerisses al soterrani, la planta baixa amb una entrada de grans dimensions, i amb una distribució d’estances al voltant
Text: Ferran López Foto: Marga Vallverdú
d’una xemeneia central que enllaça i ventila les plantes altes. La primera, la planta noble, per als propietaris, i les superiors per al servei domèstic. A la teulada hi ha vint xemeneies que Gaudí converteix en elements decoratius, i que son l’origen d’un disseny que va desenvolupant en successives obres, fins a culminar en un resultat tant fantàstic com el de la Pedrera del Passeig de Gràcia. Per a dur a terme la construcció, Gaudí va comptar,
a
més
del
seu
taller
d’arquitectes, amb mestres artesans molt apreciats en cadascun dels camps conreats a l’edifici: forjadors, ebenistes, pintors, decoradors, vitrallers… van fer d’aquest palau una autèntica joia, que llastimosament
no
es
pot
apreciar
a quelles alçades de l’any la
A
l’arquitecte
tardor es feia notar amb força,
representant del modernisme català, i
plenament per causa de l’estretor del
però això no va ser un gran
pertany a la seva etapa orientalista, en
carrer Nou, que impedeix la visió de la
obstacle per als més de quaranta amics
què empra amb profusió la decoració en
magnífica façana.
del Centre Excursionista, aplegats ben
rajol ceràmic, arcs, xindris de maó vist,
d’hora al metro de la Plaça de la Vila per
remats
tal de visitar el Palau Güell, una joia mig
encarregat pel compte Eusebi Güell, un
amagada
de
ric industrial barceloní –també científic,
Barcelona, al Carrer Nou. Declarat
polític i escriptor– compromès amb la
Patrimoni de la Humanitat per la
cultura catalana i que sentia una gran
UNESCO l’any 1984, fa uns anys va ser
admiració per Gaudí, a qui va fer de
adquirit per la Diputació, i després
mecenes en algunes de les seves obres
d’unes obres de restauració, obert
més importants. Casat amb Isabel
recentment al públic… les expectatives,
López, filla del marquès de Comillas (ja
doncs, compensaven l’esforç de deixar
sabeu, l’Antonio López, banquer i
contrapunt
el llit tant aviat, en un dia fred i festiu.
fundador
treballadors i treballadores de l’època en
prop
de
la
Rambla
en
Antoni
templet
de
Transatlàntica, En arribar, els guies del Palau varen dividir-nos
en
dos
grups
per
tal
d’esglaonar els visitants a través de totes les plantes. La visita es fa mitjançant auriculars d’auto guia. El Palau Güell va ser dissenyat per
Gaudí,
la que
i
màxim
cúpula…
i
Companyia entre
d’altres
«negocis», traficava amb esclaus a Cuba), ja podeu imaginar que l’habitatge dels Güell no podia ser altra cosa que un palau on a cada pas s’aprecia la riquesa en detalls i els materials utilitzats. El Palau s’estructura en diferents plantes
Pels que no l’hàgiu visitat, no us ho perdeu… aquell dia nosaltres sortíem del Palau amb ganes de tornar-hi, per gaudir encara més de la profusió de detalls, materials i formes que omplen cada racó del palau. No obstant això, mentre tornàvem a casa no podíem evitar tenir una sensació agredolça, pensant que aquella
magnificència en
el
tenia
el
patiment
seu dels
què va estar realitzat. Finalment, us recomanem una visita a la pàgina de «Viquipèdia», on podreu trobar molta informació sobre el Palau i els temes i personatges relacionats amb ell. Diumenge 24 de novembre de 2012. 15
s
ardanes obligats a prescindir de la Principal de la
Perspectives Sardanistes Text i fotos: Joan Llagostera (En nom de la junta del Patronat pro Aplec i Amics de la Sardana )
Bisbal, així com a suprimir l’audició de la nit i reduir a dues cobles la del matí. En el seu moment haurem de decidir el lloc d’emplaçament del 59è Aplec, ja que el fet que s’hagin hagut de talar alguns pins de Can Sisteré deixa aquest espai a ple sol, sense condicions per ballar o simplement estar-s’hi. Podem ressenyar les següents activitats complementàries previstes per enguany: Concert d’Hivern, diumenge 27 de gener, amb l’Esbart Maragall, al Teatre Sagarra. Dinar-ball, el 17 de febrer, a Ca n’Armengol (Atenent el suggeriment d’una part dels socis, que han manifestat la seva preferència per aquesta opció en lloc del sopar com era costum) Excursió a l’Aplec de Tarragona, diumenge 5 de maig, al qual hem estat convidats per la organització, com a membres que som de la Comissió d’Aplecs de Catalunya. En el transcurs de l’assemblea es mostrà als
esprés
la
ballada
del
programar, de cara al 2013, les ballades de
d’octubre, inclosa en els actes del
les festes majors d’estiu i d’hivern, les de
“Correllengua 2012”, amb l’audició
Sant Jordi i la diada de l’11 de setembre.
sardanes. Ha estat donada per l’amic Eduard
corresponent a la Festa Major d’hivern
Pel que fa a l’Aplec, amb tot el sentiment que
Guasch i Jordan, de Taradell i la col·locarem
arribem al canvi d’any amb la perspectiva de
representa trencar amb la tradició, ens veiem
al pati del costat de la biblioteca del CEP.
la reducció en el nombre d’audicions i altres activitats que les retallades econòmiques ens obliguen a dur a terme. Així ho vam explicar en l’assemblea del passat 1 de desembre, en la que la presència de socis va ser mínima, com malauradament ja és habitual. També ho és en la majoria de ballades, en les que els vinguts d’altres poblacions es pot dir que superen els de casa. Si, als escassos ingressos procedents de subvencions, hi afegim les minses quotes –gravades per les despeses de gestió i cobrament- veiem que no hi ha forma de mantenir la quantitat i qualitat que sempre hem procurat oferir al llarg del temps. Per això, amb la intenció de buscar un equilibri prou sostenible –com es diu ara- hem decidit
18
presents una escultura de terra cuita que
21
D
de
representa una colla de nens i nenes ballant
c
ol·lectiu ciutadà
Accions reivindicatives contra la MAT: “Ocupem de torres" Text: Pep Palacios que hi ha a tocar de la Font de la Bóta. L’
sobre la MAT. Van ser convocades totes
acció va ser
organitzada per la
les entitats, associacions i persones
Plataforma per a la Defensa de la Serra
interessades en conèixer la situació del
de Marina i Can Zam . Les persones de
projecte i per a elaborar un pla de treball
iumenge 11 de novembre es va
la torre més llunyana van caminar fins a
comú
fer
la següent torre i així es recolliren totes
campanya. D’altra banda continua la La
les persones participants,
Comissió "Aturem la MAT", integrada per
D
l’acció
reivindicativa
d’Ocupació de les Torres”, en
fins arribar a
que
doni
continuïtat
a
la
que les diferents entitats i organitzacions
Les Oliveres, on es va fer
colomenques van repartir-se les 6 torres
popular.
de Marina i Can Zam, la Federació
d’alta tensió que estan a la nostra
Cal destacar que el passat l 8 de
d'Associacions de Veïns i l'Ajuntament,
muntanya
i van desplegar-hi una
novembre al Centre Can Sisteré, la
continua recollint signatures en contra
pancarta amb el lema de No a la MAT. El
Plataforma per a la Defensa de la Serra
d’aquest projecte.
CEP va apadrinar amb altres entitats , la
de Marina, va organitzar una assemblea
un dinar
la Plataforma per a la Defensa la Serra
Jornada de treball del Col·lectiu ciutadà Com cada tardor es va realizar una Jornada de treball a la muntanya colomenca.. El dia tapat i el plogim constant, van fer que la convocatòria no fos gaire reixida. Amb tot, vam ser els suficients per acondicionar un tram de l’itinerari pedagògic que va de la pista del GR al Cau d’en Genís. Des d’aquí els volem agrair la col.laboració de tots els voluntaris.
19
v
ida del Centre
El que fa un país és la gent.
que tenen tots plegats, fan el tarannà
el seu treball, les seves idees, tot sovint
dels pobles, tot i que cada vegada
la seva tranquil·litat i els seus diners– per
tendim més a uniformar-nos i a estar
millorar el seu «hàbitat». Són éssers
influïts per corrents que travessen el
humans que no entenen la felicitat
o vaig sentir una vegada i m’ha
planeta de punta a punta en molt poc
personal si no va acompanyada del
quedat a dins per sempre. I
temps. Darrerament la societat civil, que
benestar col·lectiu.
com més hi va, més clara se’m
és com diem de manera més formal al
I aquesta és l’herència que ens deixen a
fa aquesta afirmació. Sembla una
poble o a la ciutadania en conjunt, dóna
tots plegats les persones així, persones
obvietat dir que el moll de l’os, el nervi, el
senyals de molta vitalitat a casa nostra.
com l’Alfons: unes obres i l’actitud.
teixit d’un territori, d’un país, el marca la
No sempre ha estat així. Hi ha hagut
gent que hi habita. Estem determinats
èpoques en què només minories molt
per una geografia, seguríssim; modelats
mínimes han mantingut la flama de
per un món físic que fa crear costums,
l’acció pel bé comú. I hi ha persones que,
alimentació, comportaments i manera
d’una manera o altra, han fet de la seva
del veure les coses, segur. Però a la fi, la
vida una existència més enllà del que és
gent amb el seus orígens, les seves
l’àmbit personal, la vida privada. Són
barreges i els seus condicionants és qui
persones que enriqueixen la societat en
dóna la pauta d’un lloc. Ni els polítics, ni
què han nascut, la societat en què viuen.
els banquers, ni els famosos, ni la
Són els qui aporten el millor que tenen
televisió, ni l’internet, amb el gran poder
–els seus talents naturals, el seu temps,
H
Agustina Rico
Els pastorets XX Vetllada de Nadal al CEP
l passat 11 de desembre es va celebrar al Centre la representació dels Pastorets. El grup de l’obra ens vam traslladar a l’infern i el bosc on en Rovelló, en
E 20
Text: Amàlia Padilla Fotos: Joan Yuste
Lluquet, en Satanàs, en Llucifer i els dimonis dels set pecats capitals, tots caracteritzats per famosos de la nostra societat, volien destruir el món, i al final vam acabar acompanyant el Lluquet i en
Rovelló cap a Betlem. Darrere queden les reunions, la creació de l’obra, buscar la gent per completar l’equip, la lectura del guió, el repartiment de papers, assajos, confeccions de la vestimenta, compres de materials, elaboració del decorat, coreografies… Vam passar una bona estona amb l’obra, la lectura de les poesies i escoltant l’orfeó Tanit dirigit pel Josep Rosset. I com any rere any, encantats de passar una estona junts, ja sigui a l’infern o caminant cap a Betlem, la qüestió és anar acompanyats. Encantats que hagueu compartit aquest trosset de camí amb nosaltres. Moltes gràcies!
Fins la propera!
v
ida del Centre
de Lo Tio Pep tal i com en anys anteriors
Esmorzar Iber
ens l’ havia cantat l’Alfons Martínez. A destacar també, l’equip “d’intendència” que prepara el foc i les brases per coure les botifarres i les seques, el cafè amb llet, les infusions i les pastetes de full.
que ens va escalfar i un dia net de
Enguany el Centre es va tornar a afegir al
núvols per poder gaudir de les vistes
recapte de la popular Marató de TV3
privilegiades des de el Turó del Pollo.És
amb la presencia d’una gran guardiola
una trobada, gairebé institucionalitzada,
de terrissa per depositar els euros que
de tots els que formem part del Centre, i
es destinaran als projectes de la Marató.
que amb l’excusa del plat de botifarra
Un matí distès en plena natura, amb un
amb seques, ens permet retrobar als
bon àpat i bona companyia: bona
amics. També cal agrair la presència de
manera d’acomiadar l’any.
l’alcaldessa de la ciutat i regidors de tots els grups polítics municipals que ens van voler acompanyar. Va ser notable la presencia de de nens i nenes del grup infantil. L’animació i la música va anar a càrrec dels amics grallers de Santa Coloma, als que hem d’agrair que fa er acomiadar l’any, el passat
anys que no falten a la cita. Durant
diumenge 23 de desembre ens
l’entreacte el president de l’entitat va
vàrem aplegar socis i amics, al
adreçar unes paraules als assistents i
P
peu del Turó del Pollo.
El dia va
desitjà a tothom un millor any. L’acte va
acompanyar amb un sol suau d’hivern
acabar amb cantada de nadales i la jota
Curs de poesia a Santa Coloma
Orfeó Tanit
Impartit per Margarida Codina (filòloga i experta en l’obra de Màrius Sampere) Lloc i dates: Seu del CEP (Centre Excursionista Puigcastellar, c/Sant Josep, 20),
els dijous de 19:30 a 20:30h - 7 de febrer: Presentació del curs i lectura pública de Mateo Rello, poeta i director de la revista literària Caravansari. -14, 21 i 28 de febrer; 7 i 21 de març; 4 d’abril Inscripcions: Despatx del CEP entre el 14 i el 30 de gener (de 19 a 21h) Preu: 15 euros per a socis. 20 euros per als no socis.
L’Orfeó Tanit prepara, com els darrers anys, una cantada de Caramelles pel dissabte després de Pasqua, que serà el 6 d’abril. 21
v
ida del Centre d’arreu dels Països Catalans. El grup del CEP
Aplec Excursionista dels Païssos Catalans
Text: R. Trias Cortinas Fotos: Marga Vallverdú
hi participà aportant terra procedent del Poblat Ibèric Puigcastellar. S’entregà la bandera de l’Aplec als companys andorrans, ja que a Andorra se celebrarà la propera edició, l’any 2013. A partir del segon dia el temps fou esplèndid, el Canigó nevat, els boscos vestits de tardor, la companyia gratíssima i la música diversa de la nostra llengua vinguda d’arreu dels Països Catalans.
el pont de Tots Sants de 2012 se
animat per la Cobla Mil·lenària de
celebrà
P
XXXVI
Aplec
Perpinyà i visita a la Bressola –llar
dels
Països
d’infants que fa una tasca ingent en pro
Catalans a Prada de Conflent, organitzat
de l’ensenyament i pervivència de la
pel
nostra llengua–. A l’acte de cloenda es
el
Excursionista
G.P.
RENC
(Grup
Pirinenc
Rossellonès).
recordà en Francesc Beato Vicens, amic
El programa d’actes oferí activitats
que fou en vida l’impulsor i organitzador
diverses: protocol, concerts, visites
incansable de les anteriors edicions de
culturals, excursions de diferent nivell,
l’Aplec.
conferències, sopar de germanor –amb
Es col·locà una placa commemorativa i es
l’assistència de més de 800 persones–
plantà una olivera amb terra vinguda
Generació del CEP no perduda
Text: Ramon Jordan
dintre nostre les llavors de la seva defensa i del gran valor de l’amistat. En Bernat Ballester i en Jaume Balat, per una banda i que ja no són entre nosaltres, i per l’altra la Pilar Ballesteros i en Joaquim Badosa, tots ells dels que ara en dirien monitors, varen ser els veritables creadors del que ara anomenem Secció Infantil del CEP,
portant-nos a la muntanya per
conèixer-la algui aquest escrit com agraïment i fins i tot homenatge a aquells socis que fa força més de cinquanta anys, quan per anar a la muntanya s’havia de ser escolta o de les JONS, ens acompanyaven i ens ensenyaven l’excursionisme i ens educaven en l’estima a la natura i conreant
V 22
i estimar-la, aprendre a
orientar-nos i a sentir dintre nostre la seva bellesa ja que com va dir un conegut alpinista: “... no és més qui més alt puja sinó aquell que, embadalit pel seu entorn, més intensament sent.” D’aquella generació hem restat com a socis del Centre i fins i tot actius en el dia
d’avui, en Francesc Salvador, alies zancades; en Josep Torrent, alies xepi; en Joan Anglès, alies Joan petit i jo mateix. Tots sentim molt dintre nostre amb gran satisfacció el sentit de l’ amistat i seguim pujant muntanyes més de cinquanta anys després. L’escola sempre ha estat indispensable però l’educació en el lleure és importantissima en la mainada per assolir una escala de valors excepcional en el nostre estimat país. El desig més gran en la meva estima pel CEP seria que de l’actual Secció Infantil i del magnífic treball que les actuals monitores i monitors duen a terme, en temps molt més complicats que els que us explicava, facin possible que de l’actual mainada en restin alguns i algunes amb prou estima a l’Entitat per celebrar el seu centenari i, fins i tot, sobrepassar-lo; ja que molts de nosaltres, que varem muntar el seu cinquantè aniversari, ja no podrem pas arribar-hi.
v
ida del Centre
Concurs de fotografia
Pere Alsina ada dos anys s’organitza el concurs de fotografia de temes de muntanya i natura que porta el nom de «Pere Alsina». Enguany es van presentar més de cent obres, totes d’una gran categoria, que van fer difícils les deliberacions del jurat, format per Josep Ibern, de l’Agrupació Fotogràfica de Sant Adrià de Besòs, Pere Romero, de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, i Jordi Adrogué, fotògraf colomenc. Les fotografies dels concursants van estar exposades a la sala d’actes del Centre fins al mes de desembre. Els guardonats van ser els següents:
C
Primer premi: César Armengod
Rappel
Equilibris al caire
- José Luis López Sánchez
Segon premi: Javier Porto Prada
Pluja d’estels
Laguna de los peces
- Sergi Bernal Ferrando
Tercer premi: Joan Yuste León
Desolació
De cara al buit
- Francesc Soler Casanovas
Accèssits:
L’estany de Puigcerdà
- Francesc Soler Casanovas
- J. Rafel Alsina Dalmau
L’estany de Puigcerdà
Finestra
- Antonio Gómez
- Isabel Gómez Ramírez
El camí del far - Paco Justícia Cazorla
Llum de tardor
responsabilitzava del material, Miquel Coll (
Ha mort Josep Quereda, un dels fundadors del CEP
que hi feia de secretari) i Josep Quereda com a incansable organitzador d’excursions i gran coneixedor de la muntanya. D’altres s’hi van
Text: Albert N.
sumar des de els primers moments, com l’Ismael Benedicto, en Dídac Miejimolle, l’Amador, en Roca.... Explicava les dificultats de la postguerra per sortir lluny d’excursió on feien falta salconduits peripècies
per
de l’autoritat, i les aconseguir
fons
econòmics,amb sessions de cinema de muntanya que projectaven al local del Sindicat de Pagesos que era al carrer Sant Ramón i es comunicava pel darrera amb el nostre local. Josep Quereda, es de ben jove va cultivar l’afició a la fotografia, i durant la seva vida va captar imatges de la vida del CEP, de Santa finals de desembre, va morir
Coloma i d’altres indrets, imatges antigues
Josep Quereda i Ros, als 98 anys,
l’any 1946, quan un grup de joves
que avui tenen un gran valor sentimental i
A
seus records de la fundació del Centre
l’últim dels fundadors que encara
pertanyents a la Cooperativa la Colmena
documental.
vivia. Va néixer a Cartagena (Múrcia) l’any
van escindir-se de l’entitat per crear un
personalitat, era un gran enraonador a qui
1914, i als 15 anys s’hi instal·là a Santa
nou
agradava
Coloma, després va treballar a l’empresa
varen ser en Joaquim Varela (que
vivències. Amb la seva mort desapareix una
química de can Vilaseca. Al senyor
esdevindrà el primer president), Joan
generació socialment inquieta, a la que les
Quereda el vam entrevistar en més d’una
Nebot (dibuixant a qui es deu el logotip
noves generacions agraïm la deixa d’entitats
ocasió pel nostre butlletí, on ens relatà els
del
com la nostra.
grup excursionista. Els fundadors
CEP),
Joan
Nerín
que
es
Posseïdor
explicar
les
d’una seves
forta
dilatades
23
m
iscel·lania
Mina d’en selva Text: Albert Noguera Foto: Josep Pitarque
’ interès per la història i les curiositats
conservació.
de la ciutat va fer omplir la sala
nodreix de l’aigua captada a sota del Turó
d’actes de la Biblioteca Central per
del Pollo, baixa canalitzada per sota del
conèixer les particularitats de la Mina d’en
carrer Almogàvers i es condueix pel carrer
Selva. Cal dir que les expectatives sobre
de
aquesta
Centre on es repartida a les cases del
L
obra
sobradament
hidràulica satisfetes.
van
quedar
Primer
per
es
Sant Jeroni fins els carrers del barri
propietaris de la Mina. A Santa Coloma hi
l’excel·lent audiovisual confeccionat per en
havia
Josep
unes
quantes
mines
d’aigua
a
perforades quan encara no hi havia aigua
http://www.gramenet.tv/ ) en que es
corrent, que naixien en un indret elevat
ressegueix
l’interior del subsòl per on
perquè per la força de gravetat •l’aigua
flueix l’aigua cristal·lina i on desemboca : a
arribés a cotes més baixes sense haver de
les cases i jardins.
Per apuntalar
fer servir mecanismes per elevar-la. Avui la
d’aprofitament hidràulic per a ús domèstic
l’audiovisual es va comptar amb les
d’en Selva és la única que subsisteix
de l’aigua de la serra de Marina, alhora
precises
Pitarque
(el
podeu
veure
gràcies a la dedicació de les famílies que
que es preserva un patrimoni material
autèntica “ànima mater” de la Mina. En va
han aconseguit
obrat pels colomencs que ens van
explicar la història i la feixuga feina de
1876, no deixi de rajar . Una sàvia manera
explicacions
d’Enric
Mas,
El misteri dels cranis enclavats dels ibers que practicaven decapitacions rituals es
L
últimes
arqueològiques
24
La mina d’en Selva
excavacions dutes
a
terme
la proesa
que, des de
precedir.
Text: Albert N.
invasors romans quan van conquerir-los. Un
aquesta tardor a la ciutat ibèrica del
ús simbòlic, ja que el procés funerari
Puig de Sant Andreu (Ullastret), han tret a
habitual de la societat ibera era la
la llum una excepcional descoberta en un
incineració.
dels carrers principals del jaciment: un
Tanmateix, la interpretació que guanya
conjunt de set restes cranials humanes,
més pes i que confirmarien els darrers
entre les quals destaquen dos cranis
cranis trobats en un dels carrers principals
sencers amb evidències de tractament
d’Ullastret, és la que relaciona aquests
ritual, travessats per sengles claus de
rituals amb la tradició celta dels caps
grans dimensions. A Catalunya, el primer
tallats, ben descrita per autors clàssics
crani enclavat es va localitzar a principis
com Estrabó. Les seves cròniques parlen
alhora que servien d’element coercitiu.
del segle XX al peu de la muralla del poblat
del costum indígena d’exhibir públicament
Seguint aquesta teoria, el cap del Puig
de Puig Castellar de Santa Coloma i els
els caps tallats de l’enemic en piques;
Castellar hauria estat enclavat pels propis
altres dos van aparèixer a Ullastret i a
penjats del coll dels cavalls o bé clavats a
habitants, i bé podria ser un enemic iber
Cerdanyola. Totes elles integren el fons del
les portes de les cases i porxos dels
d’un altre poblat o un milicià romà.
Museu d’Arqueologia de Catalunya, i
edificis. Aquesta pràctica va tenir una gran
Ara per ara, no s’han detectat paral·lels a
configuren una col·lecció sense paral·lels a
difusió tant als pobles britànics, com als
l’àmbit peninsular, però sí estretes
la resta de la península Ibèrica.
germans i gals. Els cranis esdevindrien així
afinitats en el món celta i gal dels segles III-
Del “nostre” cap enclavat del Puig
trofeus de guerra, exposats en alguns
II aC, que venen a reforçar que els ibers de
Castellar s’especulava que fos el de l’últim
casos acompanyats d’armes inutilitzades,
l’actual zona catalana seguien una tradició
cabdill iber del poblat enclavat pels
reafirmant la superioritat guerrera del grup
d’origen celta.
Crani del Puig Castellar, al Museu d’Arqueologia de Catalunya.
m Premis Ciutat de Santa Coloma 2012
iscel·lania
Jornades sobre la Serra de Marina Text: A.N.C.
Text: A.N.C.
Petry Jimenez (regidora) Salva Redon (Acolita), Mar Gomez (del
Taula rodona amb Joan Puche, Joan Talarn, Francesc Alfambra, Pep
Lluerna) i el fotoperiodista Samuel Aranda.
Palacio i Albert Noguera.
ntre
E
els
premiats
d’aquesta
edició
hi
ha
ACOLITE(Associació Colomenca de Literatura) entitat que ja fa més de 15 anys que promou la
questa tardor
A
van tenir lloc a Badalona
la
literatura a la ciutat. Se li ha atorgat el premi a la tasca
quarta edició de les
continuada en favor de la ciutat Es tracta també d’una de les
jornades de patrimoni
entitats “amigues” que col·labora estretament amb el CEP en la realització del cicle de Debats, conjuntament amb Gramenet Imatge Solidària, Cals del Mestre i Fòrum Grama. El guardó el va recollir Salva Redón que també és soci de l
ecològic de la serra de Marina, a la que també hi va prendre part el CEP. Organitzades pels
CEP. També es va premiar per la promoció externa de la
Verds de Badalona, i ciutat al restaurant Lluerna que aquest any ha assolit una
coordinades per Francesc Alfambra. El primer acte va estrella Michelín. Felicitem al cuiner Victor Quintillà i a la seva companya Mar Gómez Dordella (que també és sòcia del CEP) pel premi al treball ben fet i l’aposta de fer la seva cuina a Santa Coloma . En aquesta edició també van rebre premi els centres oberts
consistir en una conferència de Cinta Pérez directora del Parc, sobre els “ 10 anys del Pla Especial del Parc de la Serra de Marina”.. El segon acte va consistir en una taula rodona sobre “Els 20 anys de la campanya Sant Jeroni
per infants Rialles, Germina i Moisès, així com la Fundació
Parc Públic” quan es va salvaguardar del projecte de
Tallers Catalunya
camp de golf. També hi va haver una excursió matinal per
i el foto periodista Samuel Aranda
,guanyador del Worl Press Foto del 2011. A tots ells :
indrets naturals de Badalona i Santa Coloma.
Felicitats! 25
a
ula Però si hem de ser francs, haurem d’afegir
Lectura del grup de teatre Text: Joan Llagostera Foto: Carles Soles
que també ens motiva el fet que durant els assajos i les preparacions tot el grup ens ho passem d’allò més bé, rient-nos de nosaltres mateixos, de les equivocacions dels primers dies i, sobretot, quan anem descobrint noves facetes interpretatives en cadascun dels participants. Són uns moments d’evasió de les rutines diàries que fan que l’esforç i la disciplina que tot plegat
comporta
sigui
amplament
recompensat. Però la veritable i plena satisfacció ve quan veiem la sala plena a vessar i ens rebeu amb els amables aplaudiments que ens animen a deixar-nos anar, perdre la poca vergonya que ens pugui quedar i provar de ijous 22 de novembre, el Grup de
tardes dels dilluns per familiaritzar-nos amb
fer-vos arribar, només amb la paraula,
Teatre de l’Aula vam fer la lectura
el text i assajar-ne la lectura a fi de poder
l’ajuda d’algun petit gest i uns pocs detalls
dramatitzada
comèdia
oferir-lo als nostres estimats seguidors
d’attrezzo i vestuari, allò que l’autor va
d’embolics dineraris i sentimentals de Lluís
sense gaires entrebancs i amb el propòsit
voler expressar. I si en acabar ens
Coquard “Casats per amor… a la pasta”.
de brindar-los, una estona d’agradable
acomiadeu
Fins arribar aquí hem anat trobant-nos les
distracció.
aplaudiments, ja ens teniu del tot feliços.
D
de
la
nous
i
espontanis
vui dimarts, amb el Paco i
L’Aula camina: Matinal del 13 de novembre
amb
A
l’Antonio hem anat a la Serra
Text: Maria Vilaró
de Marina. Hem passat per La
Bastida, sense deixar de mirar Sant Jeroni de la Murtra, i hem continuat pel bosc gaudint de la natura i el paisatge. Ens hem trobat pins esplèndids, arbres caiguts, i hem tingut el color vermell de les cireres d’arboç que hem pogut gaudir durant un bon tros de camí. En arribar al camí vell de Montcada hem continuat després de passar per Can Vilaró i de deixar a una banda l’ermita de Sant Onofre. Hem passat pel darrera del poblat iber i hem seguit fins el funicular. Després hem baixat al barri de la Guinardera pel carrer de Cervantes, contemplant les torres i, a poc a poc, ens hem anat acomiadant. Ha estat un matí molt aprofitat i distret. Com sempre, ens ho hem passat molt bé.
26
r
eminiscències
La primera escola Text i dibuix: Joan López
es imatges més clares que recordo de la meva
convenia no excloïa el castellà.
primera escola són de l’Estudi Nou, situat al carrer
Tot això es va acabar el 5 de novembre de 1935. Aquest dia
del Pedró en una de les cases d’antics estiuejants
moria el mestre Manent. Jo vaig anar al col·legi com cada
amb galeries i replans que arribaven fins a la pujada de la
dia, tenia sis anys i recordo que ens van concentrar tots a la
plaça de la Vila. Era una escola privada i els mestres eren el
sala de dalt i ens van fer anar a cap casa i al passar en
senyor Joan Manent i la seva esposa la senyora Maria
silenci pel replà de l’escala a l’habitació on hi havia el difunt
Argelaguet. Tenien cinc fills, tres noies i dos nois.
ens feien aturar uns instants a la porta per veure el mestre
L’escola era de les més avançades d’aquell temps. Els
estirat sobre el llit. Vuit mesos més tard esclatava la guerra.
L
amb
Al col·legi Manent hi vaig anar
atraients,
mentre va durar la guerra. Cap
participatius i es donaven
als set anys, a l’aula de dalt ja
lliçons en plena natura, als
sabia les taules de multiplicar
conreus, en el coneixement
de memòria i començava els
dels arbres i els animals entre
verbs, tot en català. Mai més
d’altres matèries.
he
M’hi van portar quan ja havia
memòria que no fos en català i
fet els quatre anys i els més
ho tinc tant present al cap com
petits ens quedàvem a l’aula
el parenostre.
de baix amb la senyora Maria i
De tant en tant hi havien
compartíem l’ensenyament de
bombardeigs
les lletres amb el primer llibre,
alumnes baixàvem corrent per
el “Sil·labari Camí” i senzilles
l’escala i la senyora Maria ens
operacions de sumes i restes i
feia
amb
d’esquena
alumnes
apreníem
sistemes
moltes
estones
als
pogut
multiplicar
posar
i
tots
de
els
arrambats
a les parets més
esglaonats espais de la escola
gruixudes de la planta baixa,
a l’aire lliure aprenent de l’hort i
que era el lloc més segur.
dels animals.
Al faltar el Mestre Manent, va
Els nois més grans, superada
venir a donar classes el senyor
la etapa inicial anaven a l’aula
Emili, un mestre que dibuixava
de dalt amb el Mestre Manent. Una tasca alliçonadora era
molt bé. Ens feia dibuixar del natural i el que teníem més a
que cada dia es triava una noticia destacada dels diaris, es
prop des de la galeria de l’escola era l’Ajuntament, amb la
comentava i un cop valorada en feien una frase que servia
bandera de color vermell, groc i lila, que era l’única que
com a mostra per fer cal·ligrafia. Es valorava molt el dibuix.
coneixíem. De totes maneres sempre que dibuixàvem
El col·legi tenia una impremta que manipulaven els mateixos
edificis, vaixells o avions hi posàvem la mateixa bandera:
alumnes i editava una revista mensual on es publicaven
vermell, groc, lila. On la bandera era diferent era als avions
notícies adients amb l’ensenyament, els millors treballs
que deixaven caure bombes sobre nostre, en principi petits
escolars i altres amenitats tot i que l’idioma normal nostre,
aparells de dues ales que als extrems i al timó duien pintada
tant a la classe com al pati era en català, la revista, si
la bandera en forma de cercle: vermell, groc i vermell.
27
f
lora i fauna
Phalacrocorax carbo. Corb marí gros. Cormorán grande. Text i foto: Antonio Martínez Mida:
cap
i
cos:
uns
78-100
cm.
Envergadura: 150cm.
A diferència de la majoria d'aus, les seves plomes no són impermeables, degut a que és un au que necessita capbussar-se per
Descripció: Au de color negre, d'on li ve el
pescar. Quan neda, se’l veu molt “enfonsat”
nom comú, corb de mar. De lluny té un
i amb les plomes xopes no pot volar, així
aspecte d'ànec negre, però de més a prop
que ha d'assecar les ales, obrint-les i
té un aspecte una mica reptilià.
prenent el sol.
Cua llarga, potes molt endarrerides al cos, coll llarg i bec llarg i ganxut a l'extrem. Costums: És un au molt abundant, i a les
Alimentació: Menja principalment peixos, que agafa capbussant-se i amb l'ajut del seu bec. A la Xina, la pesca amb corbmarí és una tradició.
nostres terres és fàcil de veure, sobretot a
Principalment és una espècie migradora
l'hivern, als rius, pantans i estanys de tot el
que ens visita a l'hivern. El col·lectiu de
territori. Quan vola, en grup, fa formació en
pescadors i piscifactories els tenen una
triangle.
mica de mania...
L’arbocer o cirerer d’arbós Text: Pepi
s una planta amb flor de la família de les ericàcies. La seva distribució és mediterrània, però arriba fins el sud d’Irlanda. L’arbocer és un veritable arbre, encara que pel seu port sembla més aviat un arbust. Té fulles lanceolades endurides i brillants, les flors són blanques o verdoses, amb forma de campaneta, dirigides cap avall i reunides en grups. Al fruit se l’anomena arboç o cirereta d’arboç. És una baia esfèrica, carnosa i groguenca per dins i granulada i aspra per fora, amb un color vermellós molt intens quan madura. GASTRONOMIA: L’arboç és comestible i dolç, es diu que si se’n menja massa pot emborratxar, ja que conté una certa proporció d’etanol. Malgrat l’abundància d’aquestes baies a les muntanyes, no és fàcil trobar cireres d’arboç al mercat. Amb les cireretes d’arboç es preparava tradicionalment una beguda similar a la ratafia. També se’n pot fer melmelada o confitura.
É
MITOLOGIA: Segons la mitologia grega, de la sang del gegant Gerió (mort per Hèrcules en el seu desè treball), brotà el primer arbocer. Ve a senyalar aquest origen la facilitat que té l’arbre de rebrotar passat un incendi o una tala. Aquesta vitalitat, sumada a les fulles
invocava usava la seva vareta d’arboç i
verdes, el fan símbol de la immortalitat.
tocava tres cops les portes de les cases,
D’aquí que els romans l’usessin als
esvaint així tot mal. Al Magreb se’l
funerals. Segons els mateixos romans,
considera una arbre beneït que espanta
aquest arbre estava consagrat
a la
maleficis i protegeix de tota desgràcia.
nimfa Cardea. Explica la llegenda que
Els berbers l’acostumen a plantar a la
vivia en un bosc sagrat a les ribes del
porta de casa, i les branques plenes de
Tíber. Allí s’insinuava als incauts amb la
fruïts son usades per espantar mals i
finalitat d’atraure’ls al cor dels bosc, on
dimonis. Als països islàmics en pengen
desapareixen
ningú
robes amb la intenció de traspassar-li les
aconseguís de trobar-la. Allò va acabar
malalties dels seus propietaris. Aquests
quan Janus es va enamorar d’ella i la
exemplars acaben recargolats i secs,
nimfa no es va poder amagar del déu de
però
les dues cares, que a canvi de l’amor
expiatòries.
sense
que
sobreviuen
a
les
càrregues
robat li va concedir el poder d’espantar les bruixes, així com de curar als nens,
Al proper butlletí us donaré les receptes
els malats i els embruixats. Quan se la
de la ratafia d’arboç i de la melmelada.
29
m
Text: J.P. Sayrach
irador
Nou govern El dret a decidir
que creia perdut, quan en realitat l’havia
presentat la renúncia al càrrec de rector
conservat la seva filla com un tresor. La
de la parròquia de Santa Clara d’Assís,
Els resultats de les eleccions van ser
història és bellíssima i mostra com
de Badalona, on portava ja cinc anys. El
sorprenents: res de la gran majoria a
enmig de l’odi amb què les tropes
bisbe li ha acceptat la renúncia perquè,
Artur Mas, estancament del PSC,
franquistes persegueixen Catalunya i
a més dels anys, se li ha declarat una
pujada dels partits petits i entrada al
neguen la llibertat, els dos homes
malaltia degenerativa que li disminueix
Parlament d’una formació tan sui
confien a l’art la defensa de la pau. Un
les capacitats físiques. Des d’ara viu al
generis com la CUP. Naturalment, la
goig, per a nosaltres, és que el guió i la
barri de la Guinardera, que el va acollir
lectura del resultat feta pels qui ni volen
direcció de la pel·lícula són de l’amiga
amb un acte de benvinguda molt
ni permetran una consulta al poble va
Alba Gómez Escudero, molts anys
carinyós. Un grup d’amics seus han
ser que el poble català no està ni per
redactora responsable de la revista
posat en marxa l’Espai Lluís Hernández,
referèndums ni, molt menys!, per
colomenca Fòrum-Grama.
del que ell serà president, que tindrà
aventures independentistes. Però una
com a objectiu promoure el pensament i
lectura atenta al resultat evidencia que
l’educació sobre els valors humans, amb
guanya per molt el dret a decidir, amb
especial atenció als temes de l’esperit,
una majoria dels partits que estan per
com ara les creences, l’ètica i el diàleg.
s’ha de fer amb la unió de com més
Festa Major d’hivern Redescobrint l’essència de la nostra festa
forces polítiques millor, que no ha de ser
Com els anys anteriors, el desembre
liderat per una sola força i que s’ha de
–les festes més lligades a la nostra
prendre més temps, el que faci falta,
patrona– va convertint-se en un mes
perquè, esbandits els dubtes i aclarits
densament cultural, ple de celebracions
La parròquia de Sant Josep Oriol dies
els interrogants, la població vegi el pas
que ajunten els aspectes familiars dels
enrere va celebrar els 825 anys de la
a la independència com un pas positiu,
dies nadalencs, els festius amb què
consagració
que beneficiarà tothom.
moltes associacions i entitats celebren
anterior
el canvi d’any i els religiosos, entorn de
esfondrada durant la guerra civil, fou
la màrtir Coloma. El present Butlletí
aterrada del tot per fer-hi l’actual temple
recull les més pròpies del CEP, entre les
parroquial.
que cal esmentar Els diàlegs amb la
romànica de la celebrada consagració
Dies enrere vam poder assistir, a
Ciutat (enguany dedicats al riu, amb un
substituïa
l’Auditori de Barcelona, a la presentació
record entranyable per l’estimat Alfonso
(romànica o prerromànica), dedicada
de la pel·lícula-documental. Un poema a
Martínez),
també a Santa Coloma. El poble ja feia
l’exili (després retransmès per TV3), que
esmorzar ibèric.
l’estat propi de la nació catalana. El gran missatge sembla que és que el camí
Un poema a l’exili El pessebre d’Alavedra i Pau Casals
i
el
ja
supertradicional
pessebre, amb lletra de Joan Alavedra i
30
a
del
temple
l’església
Cal
dir
una
romànic,
barroca
que
església
que,
l’església
anterior
probablement segles que existia i en consagrar el nou edifici del XII, a la
narra la tendra i emotiva història de l’elaboració del poema simfònic El
L’antigor del nostre poble La ciutat sorgeix el segle XX mentre que el poble pot tenir més de mil anys
parròquia
Lluís Hernández es jubila
se
li
assignaren
(o
confirmaren) les dotalies que percebria,
música de Pau Casals. Els fets tenen
De nou veí de Santa Coloma
que, com és lògic, corrien a càrrec de la
lloc durant la guerra civil. L’exili uneix les
Ha aparegut als diaris: l’antic rector de la
feligresia. L’acta de consagració no fa
dues famílies i dóna peu que el music
parròquia colomenca de Sant Ernest i
altra cosa que consignar els límits
demani al poeta una lletra sobre el
primer
parroquials preexistents, per deixar ben
pessebre, per fer un cant a favor de la
democràtic,
pau. Alavedra ja havia escrit un poema,
reglamentària de la jubilació clerical, ha
alcalde
de
arribat
l’Ajuntament a
l’edat
assentat d’on procedien els beneficis amb què es dotava l’església.
a
genda
Agenda
gener Dijous 10 – Presentació Assemblea Nacional Catalana. CEP, 20.00 Dissabte 12 – Visita al pessebre dels oficis, a Sant Guim - Sortida del Grup infantil Dijous 24 – Inauguració exposició de fotografies d’en Joan Guerrero. CEP, 20.00 Dissabte 26 – Assemblea general de socis. CEP, 19.00 - Sortida del Grup Infantil Diumenge 27 – Esbart Sant Andreu. Teatre Sagarra, 19.00 Dijous 31 – Inici curs de poesia. CEP
Aquesta fotografia, de l’Albert Bellido, va ser presa l’abril del 1972 al poblat Ibèric. Hi podem reconèixer, d'esquerra a dreta, l’Antonio Bellido, l’Àngel Martínez, en Joan Sucre, en Ramon Escudero i en Genís Ibàñez. Estació Meteorològica del Centre Excursionista Puigcastellar 233 A Conca del Besòs - Plaça de la Vila - Santa Coloma de Gramenet
TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMES
Octubre
Mínima
Mitjanes
30,2º dia 8
2,5º dia 29
Novembre
22º dies 3 i 4
3º dia 1
Desembre
18,5º dia 16
1º dies 1, 2 i 12
màximes 20,7º mínimes 11,9º
màximes 17,8º mínimes 8,5º
màximes 24,8º mínimes 19,1º
º º º
Dissabte 16 - Sortida del Grup infantil Diumenge 17 – Visita guiada a Can Roig i Torres, Església Major i façanes de Santa Coloma.
Cap de setmana 2-3 - Colònies Grup Infantil Dijous 14 – Teatre llegit. CEP, 17.30 Dissabte 16 - Sortida del grup infantil
RESUM Dies de pluja 8
Total litres 91,3 litres
Novembre
4
28 litres
Desembre
1
4,2 litres
Octubre
Dissabte 2 - Sortida del grup infantil
març
quart trimestre 2012
Màxima
febrer
Diumenge 17 – Visita guiada a Vilanova, Museu romàntic.
Total dies pluja: 13 Total trimestre: 130,1 l.
Dissabte 23 - Sortida del Grup Infantil
Web del CEP:
www.puigcastellar.cat 31
Centre Excursionista
ButlletĂ nĂşm 117 - Primer trimestre de 2013 Santa Coloma de Gramenet