HORTA MEYA
PRODUCTES DEL CAMP
Centre Excursionista
i e v r e s i t a t i l a u 4 Q 3 9 1 l e d des
al carrer Anselm ClavE nº4 (Ajuntament) Santa Coloma de Gramenet
Butlletí núm 114 - Segon trimestre de 2012 Santa Coloma de Gramenet
e
sumari
ditorial
Editorial
3
Campament d’hivern
4
Excursions hivernals
5
Sortida al cim de les Àguiles
6
Font de la “Mina de Can Ruti”
7
Concert de l’aula
8
Aula, programació 3r trimestre
9
Igualada
10
L’Aula camina
11
Sortida a Mollerusa
11
Presentació Itinerari de Natura 12 Les notes de les sardanes
14
Assemblea General de l’entitat 15 Grup infantil
16
Reminiscències
19
Flora i fauna
20
La Banca ètica
21
Mirador
22
Agenda
23
Portada: Cau d’en Genís Autor: Carles Soles Nota: El CEP no comparteix necessàriament les opinions exposades per aquells que signen els articles d'aquest butlletí.
BUTLLETÍ núm. 114 Centre Excursionista Puigcastellar Dipòsit Legal: B-33928-94 Impressió i composició: Impremta Varela Disseny i maquetació: Quim Varela Fotolits: Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Direcció: Núria Hoyo Equip de redacció: Agnès Olivés Jaume P. Sayrach Albert Noguera Xavi Padró Rut Solés Neus Redondo Seu local: C/ Sant Josep, 20 08922 Santa Coloma de Gramenet
Tel. 93 385 99 41 A/e:puigcastellar@puigcastellar.cat
www.puigcastellar.cat
Pla d’Acció Municipal del 2011 al 2015 n anteriors butlletins havíem comentat que en els moments que vivim, reduir la bretxa entre els polítics i la ciutadania ha de ser un dels objectius, i fer que la política i la cosa pública siguin més propers a la ciutadania, un imperatiu. Per això és important l’esforç de que en el Pla d’Actuació Municipal (PAM) que ha de regir les accions de govern en aquest mandat de 2011 al 2015, s’hagi apostat per fer-ho de forma més participativa. L’objectiu de tots els que vivim a Santa Coloma és que la ciutat sigui bona per viure-hi, amb qualitat de vida, espais tranquils, parcs, serveis de qualitat, un comerç proper i amb convivència ciutadana. Hi ha molts actius per posar en valor, com ara la serralada de Marina, el parc fluvial del Besòs, el parc de can Zam i una diversitat cultural com n’hi ha poques a Catalunya. Lògicament un dels punts forts ha de ser que els ciutadans tinguin feina, i reactivar l’economia per possibilitar ocupació i amortir els efectes de la crisi sobre els ciutadans. En línies generals, el PAM recull abastament les propostes de l’equip de govern distribuïdes en quatre grans eixos: per una ciutat generadora d’ocupació, una ciutat amb més igualtat i cohesió social, una ciutat més sostenible i habitable i una ciutat de qualitat democràtica i corresponsable. Dintre d’aquests grans eixos hi ha gairebé una vintena de línies d’actuació sobre les que els ciutadans podrem incidir i opinar, així com proposar nous elements per donarlos forma definitiva. El Centre ha fet algunes propostes al PAM, sobretot referents a l’àmbit cultural, de natura i de participació, i també els seus representants han participat en les diferents reunions de treball per establir les prioritats de la ciutat en el marc del Consell de Ciutat. Precisament, aquest ens, el Consell de Ciutat, va néixer amb certa controvèrsia pel paper que havia desenvolupat al llarg de la seva existència, algunes entitats (entre elles el CEP) van deixar d’assistir-hi ja que opinaven que no exercia com a òrgan de participació real, i tenia moltes mancances. Una de les propostes recollides inicialment pel PAM actual i proposada per l’equip de govern, és la de reformar o substituir el Consell de Ciutat per dotar-lo de capacitat participativa i on poguessin posar-se en marxa els diferents consells sectorials com els de cultura, medi ambient, ensenyament, solidaritat, etcètera. Aquest anunci ha fet que, com a entitat, donéssim un vot de confiança a les noves propostes participatives, i per això hem participat al PAM i al Consell de Ciutat. En aquests moments d’incertesa és imprescindible comptar amb una àmplia participació ciutadana, atès que el futur de la ciutat no es pot decidir sense els ciutadans, sobretot en una ciutat com Santa Coloma, que ha excel·lit per l’elevada consciència cívica del seus ciutadans i entitats. Esperem que aquest sigui el camí.
E
Remodelació de la Junta del CEP En un altre ordre de temes, cal destacar que com informem en un article a l’interior de la revista, en l’última assemblea de l’entitat es va produir un canvi en la configuració de la Junta Directiva, en que l’Albert Noguera pren el relleu d’en Rafel Trias com a president de l’entitat. En Rafel ja feia sis anys que era al front de l’entitat com a president, el relleu ha estat una decisió meditada i reflexionada des de feia mesos entre ell i els membres de la junta. Es donava la conjunció de que a la junta ara hi havia membres més joves que podrien agafar el relleu amb garanties d’afrontar els nous reptes, alhora que a la junta hi romanen també membres amb veterania i experiència. La vigència de la present junta serà per dos anys, ja que s’esgota el mandat, i se celebraran eleccions a l’entitat. Des del butlletí agraïm al Rafel Trias i a totes les persones que han format part de la passada junta el temps de dedicació durant la seva presidència, i alhora desitgem un bon trajecte a la nova junta de l’entitat.
3
m
untanya
Campament d’hivern “Vall de Juclar” Text: Pedro Alcaraz
Refugi de Juclar
Foto: Carlos Martínez
l passat 17 i 18 de març varem
d’esport.
muntanyenc sense cap. Ens vam llevar
organitzar el campament d’hivern a
L’objectiu del dissabte era arribar al refugi
sense presses, la temperatura convidava a esmorzar alguna cosa calenta.
E
convidaven
la vall andorrana de Juclar, encara
lliure dels estanys del Juclar. Els més valents
que el lloc és una de les coses menys
van dormir en tenda, els més conservadors al
rellevants. Quant ets jove vols sortir a la
càlid refugi, la temperatura a l’interior era de
avall, el sol va començar a treure el cap i el
muntanya per pujar el cim més alt pel lloc
quatre graus a la nit. Per sopar varem poder
vent va anar minvant. Es varen fer tres grups,
més arriscat, amb el temps les ambicions
fer una competició de fogons per veure el
els primers van sortir a veure els estanys
canvien i dónes més importància als
que trigava menys a fondre la neu, els fideus
glaçats, fins i tot van caminar per sobre
companys i a la convivència. Moltes vegades
xinesos van ser el plat més tastat. Amb
sense ser Jesucrist, els segons van pujar
coneixes
però
l’arribada de la foscor de la nit varen
pels voltants del pic alt de Juclar, amb
veritablement fins que no menges, dorms i
començar les xerrades i els acudits, la
divertida baixada «culanbagen», pantalons
pateixes amb ells no saps de quina pasta
màxima preocupació de la majoria de la gent
trencats inclosos, i l’últim grup va pujar per la
estan fets; amb l’al•licient que a l’hivern la
era sortir en plena nit de la tenda o del refugi
engrescadora canal de la Tossa del Juclar.
muntanya es torna més solitària i salvatge,
a fer les necessitats, sense trobar-se amb el
Ens vam arreplegar una altra vegada al
no està tant massificada, i jo crec que
muntanyenc errant sense cap, algú va fer el
refugi per dinar una mica i recuperar forces.
potencia la camaraderia.
comentari que li agradaria tenir la titola com
gent
nova
al
centre,
Catorze persones de totes les edats van tenir la sort de gaudir d’un cap de setmana al
4
a
fer
una
mica
una anaconda per no haver de llevar-se del sac.
Quan el grup estava mentalitzat per tirar
Ara ens esperava una gaudidora baixada i una cervesa al bar, no sense parlar del pròxim campament, aquesta vegada d’estiu, al juliol. Segur que moltes cares seran
Pirineu, van sortir des d’un principi trepitjant
El diumenge es va presentar ventós i
conegudes. Gràcies a tots per la vostra
una neu endurida i amb un sol radiant que
ennuvolat, segur que va ser cosa del
companyia i els vostres somriures.
m
untanya
d’en Dalmau, un camí equipat que ens
Excursions hivernals sense neu
porta per la cresta de la serra, i amb l’ajuda d’unes cadenes, ens permet fer uns passos espectaculars, amb unes Text: David Buils
vistes del mar, i les muntanyes dels voltants, fabuloses. Finalment, vam arribar al collet de Montclar, des d’on vam pujar sense gaire dificultat al Montclar (406 m.). El vent es notava a estones, però sense constància, i quan el sol ens tocava, no es notava tant la fredor del dia com a primera hora, només quan ens endinsàvem en alguna obaga tornàvem a sentir la necessitat d’abrigarnos més. Des del Montclar vam decidir fer una bona volta per veure els encontorns i no tornar pel mateix camí que havíem pujat. Vam seguir el PR cap al coll de Sant Baldiri, i des d’allà cap al Coll de l’escorpí, on abans d’agafar el GR-92 cap al nord, alguns del grup es van apropar a veure el menhir del Terme
Tossa d’Alp
Foto: Toni Gómez
Gros. Ens vam dirigir a la Pedralta i al mirador on hi ha una gran vista de tota
l 21 de gener vam fer la primera
E
El 4 de febrer hi havia programada la
excursió de l’any, la nostra
segona
intenció era pujar a la Tosa d’Alp
Costabona amb neu. Com en l’anterior
des del coll de Pal, amb raquetes, una
excursió, semblava que les condicions
excursió no massa complicada per
de neu serien idèntiques, clapes aïllades
començar l’any, i per animar la gent a
que no permetrien l’ús de raquetes ni
provar la muntanya amb raquetes.
esquís. Des de dilluns ja es parlava de
Tal com sabeu, aquest any la neu s’ha fet escàpola, així que l’excursió es va fer deixant les raquetes al cotxe, perquè la poca neu que hi havia es podia esquivar fàcilment. Nomes calia seguir el GR150.1 per la carena, passant pel Cap del Serrat Gran, la colladeta de Comabella i el Puig de Comabella per arribar a la Tosa pels rasos de Comabella. El refugi
excursió
hivernal,
fer
el
aquesta zona del Baix Empordà. Vam dinar al seus peus, i vam començar la baixada cap al nord seguint el mateix GR, que ens va dur fins als cotxes.
l’onada de fred siberià que congelaria el país durant aquella setmana. Això va fer que el dimarts només ens apuntéssim a l’excursió
vuit
persones,
havent
modificat, evidentment, el destí de l’excursió, ja que tot i que semblava que no nevaria gaire, faria molt de fred. Vam decidir esquivar l’alta muntanya i, per tant, condicions massa extremes.
de Niu d’Àliga ens va permetre prendre
Vam traslladar la nostra sortida al Baix
quelcom calent abans de començar la
Empordà, ràpid d’arribar i fàcil de retirar-
baixada cap al coll i els cotxes. Tot i que
se si el temps així obligava. Ens vam
finalment l’excursió se’ns va fer una mica
dirigir cap a l’Ardenya. Una pista de
curta, ja que per la manca de neu la
Santa Cristina d’Aro ens aproparia per
dificultat és poca, vam passar un dia
camins planers fins a la base de la Serra
fantàstic tots plegats.
de Montclar, on a través dels Carcaixells
Carcaixells
Foto: Toni Gómez 5
m
untanya
Sortida al cim de les Àligues Text: Ramon Jordan
ls veterans jubilats
ens apleguem tot el grup
que
sencer a la mateixa sortida.
E
formem
actualment el grup de
Deixem el cotxe a Vidrà i
Muntanya i que podem gaudir
iniciem la marxa fins assolir un
de sortides els dies feiners ,
dels millors miradors de la
varem fer una bonica sortida al
serra de Curull i tot el que
Puig de les Àligues, a la serra
l’envolta. Té una estructura
de Curull, amb els seus 1.342 m.
final atrevida i dreta que fins i
actiu
de
la
Secció
tot els darrers metres has Quan s’ha saltat dels setanta o
d’esgarrapar la roca. El poc
s’hi està arribant, sempre falla
espai que hi ha a la punta
algú a cada sortida, sigui per
recorda
indisposició
d’alguns als cims del Pirineu.
física,
per
la
d’algun familiar directe que ens supera força amb edat o
amb
enyorança
No us donaré detalls del recorregut
a
seguir,
que
si
Foto: Josep Pitarque
fan des del coll de Bracons.
tota
puc
bé per l’apretada agenda que
vegada
esteu
El que sí que puc recomanar
tenim els jubilats per cuidar els
interessats en fer la sortida, a
és que l’excursió val la pena i
néts i nétes o altres afers
internet
amb
que encara que per la edat
domèstics, i fa que difícilment
facilitat, malgrat que alguns la
hem hagut de baixar molt el
la
trobareu
nostre nivell d’ascensions, ben
dir-vos
que
muntanya segueix sent la catedral on s’alça l’altar del nostre déu.
El diumenge 22 d’abril de 2012 tindrà lloc la 34a marxa de regularitat del CEP. Enguany el recorregut tindrà l’inici i el final a Tiana, amb una distància a recórrer de 8,5 quilòmetres aproximadament, i un desnivell d’uns 270 metres. Si us animeu podeu passar a inscriure-us per la secretaria del CEP, de dilluns a dijous, de 19 a 21h. Els preus de les inscripcions són els següents: 1- Socis del CEP 5 euros. 2- No socis 7 euros. 3- Assegurança 3 euros. Us hi esperem! 6
la
a
ula
Font de la “Mina de Can Ruti” (Font del Goig)
L
a tradició popular diu que en Joan
decidit a canviar d’aires, el senyor Urrútia
la casa els oferia plat i llit per a uns
Urrútia, es va trobar retingut a
va comprar a Pere Viver el mas i les
quants dies).
Barcelona durant el setge de la
terres del voltant i s’hi va instal·lar tan bé
guerra de 1714. Pel que sembla, es veu
al poble que en poc temps al mas se’l va
Sabem que a la guerra gran, Josep
que tenia un magnífic cavall de color
conèixer com a “Can Urrútia”, i la llengua
d’Urrútia, ja fill de Badalona, va crear i
blanc que també va haver de passar el
popular li va anar transformant el nom
comandar la tropa de Miquelets que van
setge dintre muralles. La pobra bèstia, al
per “Can Ruti”, pot ser perque al poble,
defensar la Serra de Marina (Des de
cap de tants mesos d’inactivitat, es veu
devia trobar en aquest nom basc una
Tiana fins a Montcada) i el “pla del
que tenia pruïja per estirar les cames i fer
inconveniència
paraules
campament” de darrere el monestir de
exercici. Per això el seu amo, després
esdrúixoles, que, fins a cert punt, el
Sant Jeroni, fou el campament base de la
que la ciutat caigués en mans de l’exèrcit
català ha anat esquivant sempre. Només
tropa (d’aquí el nom del pla).
espanyol,
primera
com a exemple, penseu en la paraula
oportunitat que va tenir per sortir fora
“música” i la tradició que hi ha de fer-la
muralles i donar regna solta al seu
plana i dir-ne “música”. Sinó recordeu
corser. A més a més, potser per una
tonada infantil que fa “Nyigo, nyigo,
necessitat elemental de fugir dels temps
nyigo, calces de paper, totes les
de penúria i repressió que tocava de
músiques van pel meu carrer”, la a final
patir, l’home es va prometre que allà on
desapareix com moltes altres paraules
l’animal deturés la seva correguda ell hi
en català popular, actualment el balear
aixecaria la casa.
encara diu desgraci, farmaci, etc.
On la bèstia es va aturar hi havia una
L’amo va refer la casa de dalt a baix: tres
casa de pagès coneguda com “el mas
plantes, teulada de quatre vessants,
Viver”. Aquest mas era al capdamunt de
capella al costat i una gran bassa,
la carena que separa les valls de Pomar,
gairebé un estany. També va plantar, no
per llevant, i de canyet, per ponent, a
un, sinó dos xiprers a l’entrada (cosa que
Badalona. Fidel a la seva promesa i
indicava als viatgers que l’hospitalitat de
va
aprofitar
la
de
les
7
a
ula
34a Marxa de Regularitat Concert delal’aula
l proper divendres 25 de maig,
E
a les 6 de la tarda, al teatre
Sagarra, les dues corals del CEP, l’Orfeó Tanit i la Coral Jordi Antonín, faran el Concert de Primavera. Aniran acompanyades d’algun grup instrumental
del
Conservatori
Municipal de Can Roig i Torres. Hi esteu tots convidats! Com ja és tradició, el dissabte després de Pasqua, l'Orfeó Tanit ha sortit a cantar Caramelles pels mercats i carrers de la ciutat amb una molt bona acollida per part de tots el venedors de les parades i dels botiguers del recorregut, i amb molta participació de la gent. 8
Fotos:Cristina Santafe
a
ula
Programació tercer trimestre Curs 2011 - 2012 ABRIL
ALTRES ACTIVITATS CULTURALS
11. Projecció exterior de la cultura catalana Conferenciant: Vicenç Villatoro President de l’Institut Ramon Llull
Tertúlia literària 26 d’abril: La nit de l’oracle, de Paul Auster 31 de maig: Secret candent, de Stefan Zweig
18. Què entenem per Història Conferenciant: Jaume Sayrach Fòrum Grama
Cinefòrum 19 d’abril: Secretos y mentiras, de Mike Leigh 24 de maig: El gran Torino, de Clint Eastwood
25. Colònies tèxtils al voltant del Llobregat Conferenciant: Assumpta Montellà Historiadora i investigadora
Teatre llegit A determinar
MAIG 2. «Veritats i mitges veritats en les etiquetes dels aliments» Conferenciant: Claudi Mans Catedràtic Emèrit d’Enginyeria Química 9. «Les tres cares de la malaltia» Conferenciant: Eva Juan Responsable de psico-oncologia de l’Hospital de Sant Pau 16. «Les dones artistes en la Història de l’Art» Conferenciant: Carolina Camañas Professora. Doctora en Belles Arts 23. «Simfonia nº 9 de Beethoven» Conferenciant: Josep Pascual Compositor i crític musical 30. «Las palabras de Federico» Grup de teatre Lauta. Rapsodes: Petry Jiménez i Sebastián Candado Tècnica de so: Lídia Montero. Dramatúrgia i direcció: Carlos Quesada
Tertúlies d’Història 24 d’abril, 22 de maig i 12 de juny Aula itinerant 17 d’abril: Museu Marítim 15 de maig: Colònies Tèxtils del Llobregat Del 4 al 7 de juny. Sortida a les Gorges del Tarn (França) L’Aula camina 24 d’abril: La Font de l’Alba 29 de maig: Itinerari Pedagògic per la Serralada de Marina 19 de juny: Itinerari Pedagògic (continuació) Concert de primavera Coral «Jordi Antonín», Orfeó Tanit i grups instrumentals de l’Escola de Música 25 de maig, al Teatre Sagarra Dinar de cloenda a les Terrasses 4 de juliol Continuaran el Taller de Pintura i els Assaigs de la Coral «Jordi Antonín» els dimecres i dijous, respectivament. POEMA
JUNY
Lluna blanca.
6. «Rússia blanca» Conferenciant: Francesc Lozano Biòleg. Professor de la Universitat Ramon LLull
Lluna blanca Vell xiprer Un gran claustre Molts estels.
13. «Parlem de Castells. Història i tècnica d’un art bicentenari» Conferenciant: Ramon Codinas Dels Castellers dels Minyons de Terrassa
Un doll d’aigua Una font Herba verda Tot el món.
20. Clausura de Curs Concert a càrrec de la Coral «Jordi Antonín»
Molta calma Molta pau El meu Déu El cel blau.
Del llibre El ciprés de los poetas, de l’Abadia de Silos 9
c
ultura
Igualada Text: Joan López
Foto: Marga Vallverdú
Adoberia La Granota
Visitem amb guia el museu de la pell de
típic –res de «pica-pica»–, amb cullera,
cal Granota i l’antiga adoberia, que
forquilla i ganivet, que varem fer servir
Tres Tombs
manté, junt amb antigues curiositats
La Tossa de Montbui emblava
S
que
l’autocar
amb complaença.
relacionades amb la pell i la pagesia, els
no
s’ompliria. La llista del centre per
aparells més moderns, que contrasten
No estava previst del tot, però en Josep
amb
instal•lacions
M. Rosset, que ja estava alerta del
mogudes per la força de l’aigua, l’energia
temps, i feia bo, no volgué que ens
d’aquell temps.
perdéssim el goig d’anar a visitar la
les
primitives
Tossa de Montbui, al proper municipi de
anar a Igualada no es movia, tan
En acabar la visita ens dirigim no gaire
sols hi havia deu o dotze apuntats pel
lluny a veure passar una desfilada dels
viatge. Érem dijous 19 de gener, el
millors Tres Tombs de Catalunya,
centre tancava fins dilluns i l’excursió era
declarada
el diumenge 22, però la insistència de la
d’Igualada, amb molta participació de
Isabel Ibáñez va fer el prodigi i per fi
genets i tota mena de carruatges tant de
varem ser vint-i-quatre, mig autocar.
passeig com de càrrega.
Festa
d’Interès
Cultural
Santa Margarida de Montbui, un espaiós i enlairat turó amb restes d’un castell que ja consta a l’ any 936, i una ben cuidada església de finals del segle X de tres naus amb decoració exterior llombarda i el campanar més tardà, tot envoltat d’un immens i inabastable paisatge.
També va afavorir que el conductor de
10
sempre del CEP, en José, hi va posar
Embadalits amb la desfilada, ens han de
Un bon acabament per recordar i iniciar
bona voluntat i, a més, sempre s’integra
cridar per anar a dinar –quina casualitat–
el retorn a Santa Coloma.
a les visites com un soci més.
al Racó dels Traginers. Un restaurant
c
ultura
aquestes andròmines del passat, però
L’Aula camina
l’exposició també presenta una reflexió
Sortida al museu del gas Text: Isabel Ibañez
sobre el present i el futur de l’energia, és a dir, la importància de fer un ús eficient dels recursos naturals disponibles per
quest dia, un petit grup de gent
A
tal
motivada pel fet de veure en
continuada, econòmica i de baix impacte
directe el Museu del Gas vàrem
ambiental.
agafar els Ferrocarrils de la Generalitat
El museu està ubicat a la plaça del Gas
a la Plaça de Catalunya, el viatge va ser
de Sabadell, en un edifici modernista
tranquil i molt distret.
anomenat
Un cop allà vam fer la visita guiada del
arquitecte contemporani de Gaudí–,
recorregut per l’evolució de la indústria
recuperat i adaptat a les mesures de
del gas i l’electricitat en els segles XIX,
sostenibilitat pel que fa a la construcció
XX i XXI a través dels canvis socials que
eco-eficient.
van produir les noves tecnologies i els
Després de la passejada vàrem tornar a
nous invents. Hi ha peces que encara
casa amb la satisfacció d’haver gaudit
esperant que els homes siguem prou
recordem en el passat proper i que ens
de la visita del Museu i de la
responsables
donen idea del progrés que tant ens ha
contemplació dels diferents enginys
recursos preservant el tresor del medi
afavorit en la nostra vida quotidiana.
obra dels humans aprofitant els recursos
natural per deixar-lo en condicions per a
Es
que ens dóna la Mare Naturalesa,
la resta de mortals.
recomanable
per
veure
totes
d’obtenir
energia
l’Energia
de
manera
–obra
d’un
per
utilitzar
aquests
Sortida de grup de cultura a Mollerusa Text: Teresa José Fotos: Marga Vallverdú
na colla del Centre hem fet
U
una sortida a Mollerussa, on hem visitat el Museu de Vestits
de
Paper;
la
veritat
és
que
és
espectacular, un no s’imagina que es
tothom, per sort).
puguin fer uns vestits tan bonics i alguns
A la tarda vam anar a veure l’estany
de tan espectaculars, exclusivament
d’Ivars i Vila-sana, un espai per relaxar-
amb paper.
se i passejar, amb molta diversitat d’aus,
Les persones que els fan hi dediquen
on també s’hi pot pescar.
moltes hores, i tot és voluntari; això s’ha
L’estany no lluïa en tot el seu esplendor,
de remarcar perquè en el moment en
ja que degut a la falta de pluja els
què vivim ningú no fa res per res (no
canyissars estaven molt secs. 11
v
v
ida del centre
ida del centre
Presentació de l’itinerari de natura del Torrent de les Bruixes
Text: Albert Noguera Fotos: Carles Soles
L’acte de presentació de l’itinerari va tenir lloc el passat diumenge 12 de febrer a la sala de les Voltes de la masia de Torribera. La presentació va congregar un bon nombre de socis i amics que van omplir tot l’espai. L’acte, que va ser presentat per en Francesc Sala, va consistir en uns breus parlaments d’en Joan Davis, del Centre d’Estudis de la Natura, de l’Albert Noguera, en representació del CEP, i de l’alcaldessa, Núria Parlon. Es va poder visionar un reportatge realitzat per en Josep Pitarque en el que es repassaven amb imatges i amb testimonis personals els 33 anys de vida del Col·lectiu Ciutadà i d’aquest 25 anys dels Bruixots del Torrent. Acabat l’acte més institucional, es va poder resseguir l’espai d’exposició mediambiental de l’Ecometròpoli. D’allà van sortir els grups que van resseguir el traçat de l’itinerari de natura explicat pels Bruixots del Torrent. Per acabar, es va fer un dinar col·lectiu a les Terrases de Santa Coloma.
Fa més de tres dècades del naixement del Col·lectiu Ciutadà, i 25 anys dels Bruixots del Torrent L’any 1979 un grup de socis va gestar al CEP el Col·lectiu Ciutadà, preocupats per aspectes com ara el patrimoni històric i arquitectònic, la recuperació de les fonts del nostre terme, la reivindicació del riu Besòs… Aquells primers anys eren uns moments en què la ciutat tenia moltes mancances i les administracions només arribaven a cobrir les necessitats més urgents de la ciutat. El Col·lectiu es va implicar l’any 1979 en la campanya dels arbres als carrers, on en uns cartells es veia un arbre animat explicant els beneficis de plantar arbres a la ciutat. Aquells primers any es van iniciar també les campanyes en pro del riu Besòs, aleshores molt contaminat, i del que la ciutat renegava. Amb el lema de «retorneu-me els peixos i les arbredes», es van fer moltes activitats de sensibilització: un auca gegant prop del pont vell, un mapa de la conca fluvial del Besòs o l’adequació del naixement del primer curs del riu a la font del Regàs. La dèria de les fonts ha marcat la trajectòria del Col·lectiu, ja que n’han dignificat unes quantes: la de sant Roc o del Drapet, la d’en Manelic, la de l’Alzina, de la Bóta o l’última, la d’en Bartomeu Molins. El Col·lectiu Ciutadà ha estat una de les veus reivindicatives i punta de llança del Centre en l’aspecte mediambiental, es va mobilitzar en contra del camp de golf a Sant Jeroni als 90, ha reivindicat el parc de can Zam, ha exigit els límits de la zona a protegir de la serra de Marina i ha participat en la demanda per a que la Bastida fos un parc i no un nou barri. Cal anomenar, també, altres aspectes ciutadans com la salvaguarda i promoció del patrimoni arquitectònic i cultural, com per exemple la Flama del Canigó.
25 anys reforestant el Torrent de les Bruixes Però potser el que més ha marcat el Col·lectiu és l’experiència reforestadora del Torrent de les Bruixes, endegada l’any 1987, a partir de la recuperació de la Font de la Bóta i de la seva aigua. Això va permetre poder regar totes les plantacions que s’han anat fent al llarg d’aquests 25 anys. La tasca de retornar el verd a la muntanya ha estat una tasca constant i entusiasta dels «bruixots del Torrent», que com a mínim cada dissabte al matí han esmerçat les seves hores lliures a aquesta experiència. També hi han col·laborat, amb les plantades, escoles, instituts, associacions i famílies. El fruit de tot plegat es pot conjugar en la publicació d’un itinerari de natura que permet resseguir i descobrir alguns racons de la nostra muntanya que han estat marcats amb plafons explicatius. Tant la confecció dels plafons com l’edició del quadern de natura han estat possibles gràcies a la col·laboració entre les administracions (Consorci de la Serra de Marina i Ajuntament), les entitats (el CEP i el Centre d’Estudis de la Natura) i l’obra social d’Unnim. Amb aquesta experiència es fa visible el lema de que la muntanya és cosa de tots. 12
13
p
atronat pro Aplec
Les notes de les sardanes Text: La junta del Patronat pro Aplec i Amics de la Sardana
o ens referim a les notes
de les que volem fer en el transcurs del
Sagarra, tingué lloc el «Concert
musicals sinó a la relació de
segon.
d’Hivern». La Cobla Mil·lenària, de
N
les activitats que hem dut a
terme en el primer trimestre de l’any i
Perpinyà, ens oferí un programa molt - El 29 de gener, a l’escenari del Teatre
variat amb sardanes, ritmes diversos i cançons populars, que va resultar d’una gran amenitat. - El dissabte 25 de febrer hi hagué el «Sopar-ball»
a
Ca
N’Armengol,
amenitzat amb la música i la veu en directe d’en Juan Carlos, ja conegut i amic del Centre per haver-nos animat més d’una revetlla de Sant Pere. - L’11 de març, a la plaça de Montserrat Roig, coincidint amb els actes
que
a
Santa
Coloma
es
dediquen a les dones, es va celebrar una audició en què la majoria de les sardanes interpretades tenien per títol Audició del dia de la dona
Foto: Andreu Garcia
noms femenins. - De cara al segon trimestre s’han previst ballades el dia de Sant Jordi, 23 d’abril, a les 7 de la tarda a la plaça de la Vila; la dedicada al Soci, també a la tarda, però a Can Roig i Torres, el diumenge 17 de juny, i la festa gran, el 58è Aplec, que serà el diumenge 27 de maig, matí, tarda i nit al jardí de Can Sisteré. Us recordem que a l’apartat d’Amics de la Sardana de la pàgina web del CEP www.puigcastellar.cat trobareu la llista de les sardanes programades per a l’audició més propera, que anirem actualitzant a mesura que es vagin
Concert d’hivern
14
Foto: Andreu Garcia
concretant amb les cobles.
v
ida del Centre
Se celebra l’Assemblea General de l’entitat om assenyalen els estatuts, el
propostes i fer-los arribar a tots el
Enguany n’hi ha hagut 14 de 25 anys i 3
dissabte
ciutadans que hi estiguin interessats.
de 50 anys.
C
28
de
gener
d’enguany es va celebrar al
Un dels punts importants d’aquesta
local del CEP l’Assemblea General
assemblea ha estat el canvi d’alguns
Ordinària, amb l’assistència d’uns 70
membres de la Junta Directiva. El
socis.
president, Rafel Trias, va demanar
Dintre del temes tractats es va aprovar
voluntàriament el relleu del càrrec, i el
Montse de la Vega Lopez, Anna Mª
els comptes de l’any anterior, amb un
seu lloc, a partir d’ara l’ocuparà l’Albert
Ferrer Freixas, Salvador Valent
total actiu de 55.945,97 euros. Com
Noguera
Perez, Albert Noguera Carreras,
sempre, la nostra entitat es manté en la
vicepresident), i la vicepresidència
línia de contenció de despeses en què
l’ostentarà el vocal de la secció de
sempre s’ha caracteritzat
muntanya, en David Buils. A més
El moviment de socis es manté estable,
d’aquests dos càrrecs també hi ha
Teresa Noya Fabregat,
Robert
i l’any 2011 finalitzarà amb 735 socis,
hagut altres canvis en les vocalies de
Cama Dalmases, Aniceta
Mingot
tots al corrent de pagament.
seccions: el vocal de muntanya serà a
Graells,
Els temes tractats no van sortir gaire del
partir d’ara l’Antonio Gómez, el de l’Aula
Manel Cama Mingot, Carme Cama
guió de cada any. El president va fer un
d’Extensió Universitària l’Antonio Gea,
Mingot i Josep Cama Mingot
resum de les activitats fetes l’any
el Manel Galgo deixa l'administració de
anterior i les que hi ha programades pel
la pàgina web, que passa al Josep
present any. També les seccions van fer
Rosset, i la directora del Butlletí serà la
el resum de la feina feta i van presentar
Núria Hoyo.
els nous programes, tots ells amb
Per acabar l’acte es va fer entrega de
l’interès i la il·lusió de les persones que
les medalles al socis que des de fa 25 i
treballen per dur a terme aquestes
50 anys han sigut fidels a l’entitat.
Socis que reberen medalla, amb en Rafel Trias.
(fins
ara
havia
estat
MEDALLES ALS 25 ANYS DE SOCI
Rafel Trias Cortina, Antoni Samper Perez, Jordi Salvador Noya, Mª
Maria Rosa Mas Iserte,
MEDALLES ALS 50 ANYS DE SOCI:
Jaume Serra Torres i Manuel Ibañez Berruezo.
Foto: Carles Soles
15
g
rup infantil
Grup infantil
El Grup Infantil tenim moltes novetats! Aquest trimestre hem fet sortides molt divertides. Vam començar per una excursió per Collserola, seguida molt de prop del cim de La Mola, on va nevar. Per agafar forces vam anar al Museu de la Xocolata de Barcelona i gairebé ens mengem les figures exposades! Vam seguir amb el Pre-Carnestoltes d’Esplac a Badalona, on vam conèixer molts nens, i uns dies després vam marxar de colònies amb uns esquimals a Moià. Per acomiadar-nos, abans de les vacances vam anar a El Papiol i vam pujar el Puig
16
g
rup infantil
Madrona. No ens hem aturat ni un moment, però encara tenim moltes ganes de seguir, i més ara que s’apropa el bon temps! A l’estiu marxem de colònies dues setmanes, és un repte molt gran per a tots, però en tenim tantes ganes que no ens ho pensem dues vegades. Les inscripcions segueixen obertes, així que, si voleu venir amb nosaltres a la muntanya del 25 de juny al 8 de juliol (Grans i Joves, nascuts fins el 2001) o del 30 de juny al 8 de juliol (Petits, nascuts entre el 2002 i el 2006), apunteu-vos! Podeu enviar un correu a joventutpuigcastellar@hotmail.com per demanar
més informació, o passar per la secretaria del Centre Excursionista Puigcastellar.
Per poder marxar de colònies,
sorteig d’una nit per a dues persones, amb sopar, allotjament i esmorzar inclosos, en unes cabanes als arbres. Amb els diners però, hem iniciat un
recaptats podrem fer més activitats de muntanya durant les colònies d’estiu. La butlleta són dos euros, i les podeu trobar a la secretaria del centre. 17
El Forn d’en Xavi Avda. Catalunya, 1
El Forn de la Marta Avda. Pallaresa, 136
Tornem als nostres origens amb pans artesans i . . . les nostres coques de Sant Joan Santa Coloma de Gramenet 18
r
eminiscències
Qui perd els origens perd . . . Text i dibuix: Joan López
e sempre he sentit curiositat per saber de qui era el terreny on s’edificà l’església nova, de la
persones aportaven el seu bon o mal nom a la casa.
D
estadants, com a can Pata, o a l’inversa, algunes
qual ara es compliran 100 anys –el 26 de maig
Altres pels oficis, negocis o vendes que en algun temps
de 1912 es posà la primera pedra–. Aquesta curiositat
s’hi havien exercit en aquella casa, activitat que els seus
m’ha portat a preguntar detalls a la gent més gran del
descendents no han conegut mai, com és ara cal Boter.
poble, però ningú en sap res, i algú em va dir: «Saps
Els
carrers
i
places,
segons
les
circumstàncies
qui t’ho dirà? En Ciriaco (un sobrenom), que passa de
ocasionals o politiques són obligats a canviar de nom,
noranta anys i sap moltes coses, però és a la
especialment si són de sants, de persones il·lustres o
residència».
d’algun honorable fill del poble, i als que han estat
Aquesta persona, que conec de molts anys, casualment
canviats amb noms de personatges desconeguts o de
no sé com es diu de nom ni de cognoms, només en sé
mal record, la gent té tendència a seguir anomenant-los
el sobrenom… i com
amb els noms antics,
demano
per
jo
a
residència
la per
veure’l? Aquest
exemple,
Torrent
de
el les
Bruixes.
és
un
de
Hi ha un Pla Especial
tants renoms pels
de
quals es coneixien
Patrimoni Arquitectònic
les
d’edificis d’interès, i
persones
Santa
de
Coloma,
Protecció
també
de
del
cases
malnoms o renoms
senzilles el valor de
dels quals encara en
les quals consisteix
queden alguns.
en el conjunt, que
En Miquel Viñas, en
tant sols el color de
els seus escrits, ja
l’argamassa envellida
en
una
pel temps delata el
extensa i detallada
seu origen. Algunes
llista de prop d’uns
es troben a l’entorn
dos-cents, classificats
del carrer Major, són
per
cases de planta baixa
va
fer
l’antiga
arrel,
com, per exemple, d’origen militar, religiós, d’artistes o
i pis, i cada estança sol ser de tres metres o més
futbolistes, de noms d’animals o vegetals, de llocs de
d’altura, o sigui, que baixant una mica el terra del pis de
procedència, d’oficis o de qualitats i també defectes,
d’alt i pujant una mica la teulada, sense que es noti, en
etcètera.
treuen un pis més, però llavors les finestres o balcons
El Dr. Joan Vilaseca, en el seu llibre Història de Sta.
no coincideixen, i com que les ordenances no deixen
Coloma de Gramenet durant el segle XIX, n’anomena
modificar la façana, en fan una de falsa darrera l’antiga
prop de tres-cents, ja que n’afegeix molts de noms
protegida, i aquí és on es vulnera el Pla Especial de
propis, que no corresponen als actuals i per tant és un
Protecció, i llavors, amb total impunitat, pinten la
renom, alguns ja eren coneguts el 1700, i de segur n’hi
façana amb els colors menys adients i més estridents
havia de molt més antics que entre la gent més
que troben, i en un tram de cinquanta metres de carrer
familiaritzada els han seguit utilitzant fins ara, i que, de
es pot trobar des del vermell vellutat o el groc de
segur que si els haguessin anomenat pel cognom no
préssec de vinya, fins al gris fosc de vaixell de guerra.
sabrien de qui els parlaven. Les cases també solien tenir –i algunes encara tenen–
Així
sobrenoms, pels quals eren coneguts els seus passats
perden el seu nom o renom i es perd la identitat.
es comet l’absurditat, les cases es desfiguren, 19
f
lora i fauna
L’Alzina Text: Pepi ’alzina
L
(Quercus
ilex),
també
com l’arbre d’un sol tronc.
coneguda com aglaner, aulina i bellotera, és un arbre de fullatge
L’alzina és l’arbre ibèric per excel·lència.
persistent de la família de les fagàcies.
És un arbre robust i fort que suporta amb
Tant alzina com aulina provenen del llatí
una resistència increïble la duresa del
ilicina o elicina, derivat d’ilex. Aglaner
clima mediterrani.
«que fa aglans», és derivat de gla, el fruit de l’alzina. Belloter «que fa bellotes», deriva del seu fruit, la bellota, provinent de l’àrab balluta.
Ha format en el passat immensos i intricats boscos d’una extraordinària riquesa botànica. Ocupa tant els sòls àcids com bàsics, des del nivell del mar
Es tracta d’una planta de sexualitat monoica, les flors masculines estan agrupades en llargs aments que deixen anar el pol·len al vent, i les femenines són solitàries, i d’elles es desenvolupen els fruits. Floreix a la primavera, durant abril o maig. El fruit, com el d’altres plantes del gènere Quercus, es diu aglà, gla o bellota. L’alçada varia entre els 5 i els 20 metres.
fins els 1.400 metres d’altitud. Es tracta d’un arbre de llarga vida, ja que passa els 800 anys. La capçada ampla i arrodonida i el fullatge produeixen una ombra espessa.
carrasca (Quercus rotundifolia), amb la qual és
L’alzina conserva durant tota la seva vida la capacitat de rebrotar d’arrel, el que li permet sobreviure a les tales, focs i plagues.
fàcil confondre-la. Fins fa pocs anys l’alzina i la carrasca es consideraven subespècies de la mateixa
espècie,
però
actualment
es
consideren espècies separades, tot i que sovint es veuen exemplars que s’han hibridat
Quan es talla o es crema rebrota amb
En els sectors de clima més continental i
entre
diversos tanys, però no es fa mai tant alta
meridionals,
espontània..
és
substituïda
Bufo bufo. Gripau comú Sapo común
Text: i foto: Anotonio Martínez
per
la
les
dues
espècies
de
manera
pell, a diferència de les granotes, que acostumen a tenir la pell llisa. Ulls de color coure, i pupil·la horitzontal. Glàndules paròtides molt visibles i prominents darrere els ulls. Costums: és fàcil de veure a les nits, creuant carreteres o pistes forestals; a l’aigua només es veuen a l’època de reproducció. És una espècie molt oportunista i pot viure a boscos de zones baixes, zones de conreus i fins a sobre del nivell dels arbres, a l’alta muntanya. Alimentació: petits invertebrats.
Descripció: és un amfibi de mida molt variable, les femelles són més grans que els mascles, i abans de posar els ous tenen un 20
volum considerable, fins a 15 centímetres de llargària cap-tronc. De coloració marronosa, amb berrugues per la superfície de la
Curiositats: a l’època de cel és habitual veure parelles de femella amb un mascle… fins i tot és possible veure parelles d’un parell de mascles. Té la pell recoberta d’unes toxines, suaus, irritants a les mucoses, però en absolut és perillós tocar-les. Popularment es considera el gripau com un animal brut i fastigós, fins i tot a l’entorn agrícola es maten… i en canvi, com tots els amfibis, són totalment innocus per a les persones, en tot cas beneficiosos.
c
ol·lectiu Ciutadà
d’acompanyament i de finançament del
La Banca ètica arriba a la ciutat
Coop57. Més de seixanta persones i una desena llarga d’entitats (l’Associació de Veïns del Riu Nord, el Centre d’Acolliment, Gramenet Imatge Solidària, Huaina-Cooperacció…)
anca ètica? Però això és possible?
B
tots els préstecs concedits: a quina entitat,
pertanyen al Coop57 del Barcelonès Nord.
Doncs és cert que resulta molt poc
en quina quantitat i per fer què. Màxima
Ens reunim periòdicament a l’Ateneu
freqüent, però alguna n’hi ha. Ben
transparència, per tant.
Popular Julia Romera, soci també del
concretament, us explicarem el cas de
Des de fa uns anys el creixement de
Coop5 7, i en aquests moments impulsem
Coop57. Coop57 és una cooperativa de
Coop57 està sent impressionant: a part de
el I Concurs d’Emprenedoria Social i
serveis financers ètics i solidaris, creada a
Coop57 Catalunya, s’han creat seccions a
Cooperativa, que té com a objectiu
Barcelona el 1996. Com a cooperativa que
Aragó, Madrid, Andalusia i Galícia; ja en
promoure l’elaboració de com més
és, els seus socis, és a dir, les empreses,
són
i
projectes empresarials millor per dur a
associacions i persones que hi dipositen
associacions, a més d’un miler de
terme en el Barcelonès Nord que siguin
els estalvis, són les propietàries de l’entitat
persones individuals; els dipòsits arriben
viables econòmicament i, alhora, útils
i les que, en assemblees generals, prenen
als 9,4 milions en dipòsits i es van concedir,
socialment.
les principals decisions i elegeixen els seus
segons dades del primer semestre de
La banca ètica, doncs, ha arribat a Santa
representants. Per tant, estem parlant en
2011, 3,3 milions en préstecs (préstecs a
Coloma.
primer
lloc
d’una
entitat
financera
sòcies
300
cooperatives
llarg termini, operacions de circulant,
Coop57 del Barcelonès Nord
democràtica. Si hi afegim que els préstecs
avançaments
Per saber-ne més:
ajuden a projectes de les mateixes
endossament de factures…).
www.coop57.coop/barcelonesnord
associacions i cooperatives que en formen
En aquesta mateixa línia de creixement, el
www.coop57.coop
part i serveixen per crear llocs de treball
passat 12 de novembre, a Can Sisteré,
Per contactar:
dignes, per tirar endavant iniciatives
vam constituir el Coop57 del Barcelonès
barcelonesnord@coop57.coop
culturals i ecològiques, i per lluitar contra
Nord. Els objectius d’aquest grup comarcal
Ateneu Popular Julia Romera, C/ Sant
l’exclusió social, arribarem a la segona
són captar estalvi ètic a Santa Coloma,
Ramon, 51, dilluns de 19 a 21 h
característica del Coop57: si hi tenim els
Badalona i Sant Adrià,
estalvis,
ajudar
no
s’utilitzaran
per
enfortir
a
de
subvencions,
finançar
multinacionals, l’especulació o el lucratiu
projectes
negoci de l’armament, sinó que es
associacions
dedicaran a millorar la societat. Ja tenim,
cooperatives
doncs, les dues grans característiques
nostres
definitòries del Coop57 i les altres entitats
combatre l’elevat atur de
de finances ètiques: combinar la rendibilitat
la
econòmica dels estalvis amb la rendibilitat
especialment
social, i adoptar una forma de gestió
estimulant la creació de
democràtica i transparent. Sobre això
projectes d’autoocupació
darrer, si entreu al web del Coop57 i us
cooperativa gràcies
descarregueu el butlletí trimestral, llegireu
a les c a p a c i t a t s
de
les i
de
ciutats,
les i
subcomarca, juvenil,
21
m
Text: J.P. Sayrach
irador
Cicle Debats 2012 Els pilars trontollen
potenciar
organitzat tres conferències que tenen un eix comú: els canvis que s’estan produint al món i que, a partir de fenòmens com la globalització i la informàtica,
participació
de
les
diverses formes culturals existents
Per a aquest any, Debats 2012 ha
revolució
la
més
els
prodigiosos avenços de la ciència, fan que entrem en una nova època en què res serà com era. Els canvis creen unes expectatives enormes. Només cal pensar, per exemple, com podrà beneficiar-nos en la salut l’enginyeria genètica. Uns canvis que pel poder
entre nosaltres, començant per les que més fàcilment afloren, com són les
Belén
folklòriques. En aquest sentit se
colomenca de les Oliveres, ha escrit el
l’ètica i el seny acompanyin aquests
llibre La estrella, que aviat podrem
a dinamitzadora de la integració de les
la pel·lícula serà cosa de veure.
diferències.
subratllà,
Probablement s’assemblarà a la que
sobretot, la necessitat d’una política
Woody Allen va fer sobre Barcelona, si
cultural seriosa i forta que tingui en l’ull
bé referida no a una societat bonica i
de mira donar suport a les persones i
elegant (potser inexistent), sinó a gent
entitats que creen cultura, i facilitar que
d’una ciutat suburbial que té en les
es
Oliveres el seu marc. Una pel·lícula
Però
formin
se
espais
per
al
divertida,
desenvolupament cultural.
vital
i
optimista
com
l’Estrella, mostrant l’altra cara d’un poble que s’obre camí amb el treball de cada dia, sense perdre el doble orgull de les arrels andaluses i la seva
Pedro Madueño, Samuel Aranda Dos fotògrafs colomencs de primera línia
geografia catalana, inspirada pel lema de Tele-taxi de Justo Molinero: «Ponle alegría a la vida». En resum: una manera «diferent» de ser colomenca i
canvis perquè repercuteixin en el bé Com a ressò de persones de Santa
de la humanitat i de la Terra.
escriptora
veure a les sales de cinema. Com serà
per la por al mal ús que se’n pugui fer,
incontrolats. És d’esperar que també
una
Festa Major com a imatge i alhora com
sobre el planeta creen, també, alarma
l’afany d’obtenir-ne guanys econòmics
Carmona,
subratllà el paper que hauria de tenir la
que donaran a l’home sobre la vida i
sobretot si el motor que els impulsa és
La Estrella Novel·la colomenca al cine
catalana, ¿la manera «Santako»?
Coloma que culturalment toquen l’excel·lència tenim els casos de Madueño i Aranda. El Pedro es va
Cultura A quin nivell estem?
22
formar a Grama, després, en diaris catalans,
principalment
a
La
Les Oliveres. Sabor a barrio Un llibre de Ferran Saro
Converses a Santa Coloma ha dedicat
Vanguardia. Avui Caixafòrum li dedica
la seva segona sessió a l’anàlisi de la
una exposició just al costat de les dels
cultura
Els
genials pintors Delacroix i Goya. Tot un
Quan es publiqui aquest Butlletí el
participants, Miquel Àngel Para i Jordi
honor! Samuel Aranda ha crescut com
llibre de Fernando (Ferran) Saro
Valls Pozo, van remarcar els pocs
a fotògraf freelance, exercint l’ofici en
(Edicions Fòrum-Grama) ja serà al
anys que han passat des que va ser
una geografia mundial molt extensa,
carrer. Una publicació que, com el
declarada ciutat per haver augmentat
sempre en zones de conflicte. La foto
llibre
el nombre de ciutadans pel fet
de la dona atenent un soldat ferit –una
protagonisme al barri de Les Oliveres,
migratori i que, per tant, en no comptar
moderna pietà– ha guanyat el premi
si bé Ferran Saro es remunta a una
amb una llarga tradició ni haver-se
de fotografia més prestigiós del món.
generació anterior, la dels veïns que
aconseguit del tot l’estructuració de la
Dos exemple de com, amb el treball i
van estrenar el barri i que es van
nova població, la cultura no ha pogut
la vocació, es pot anar molt lluny.
passar
sedimentar d’una manera normal. En
Santa
molt
aconseguir les condicions adequades
contrapartida,
que
enriquida si creés les condicions
per poder-hi fer una vida digna. Un bon
l’amalgama de la nostra gent és una
favorables perquè casos com aquests
testimoni d’una època que és a l’arrel
riquesa potencial i serà, sens dubte,
no fossin flors d’estiu que, a més, es
de la Santa Coloma moderna, i una
una de les característiques distintives
desenvolupen
contribució molt interessant a la nostra
de la nostra cultura. S’advocà per
ciutadana.
a
la
nostra
van
ciutat.
opinar
Coloma
en
lluny
sortiria
de
l’atenció
de
Belén
deu
Carmona,
anys
memòria històrica.
lluitant
dóna
per
a
genda
Agenda
abril Dijous 19 – Xerrada Càritas. CEP, 20.00 Diumenge 22 – 34a Marxa de Regularitat Dilluns 23 – Audició de sardanes. Plaça de la Vila, 19.00 Dissabte 28 – Visita fàbrica Moritz, 11.00
maig Dijous 3 – El Cafè de la Marina, teatre llegit. 17.30 Dimarts 8 – Lliurament de trofeus Marxa Regularitat. CEP, 20.00
Imatge de l’antiga masia de Ca n’Alemany, a la Vall de Betlem, entre Sant Jeroni i can Butinyà. La foto data de l’any 1931 i va ser feta per Antoni Gallardo Garriga amb la finalitat de l’estudi de la masia catalana. Del vell casalot avui només en queden runes i algunes arcades que rodejaven el gran safareig del davant de la casa i que corresponen a les que es veuen a la dreta de la foto. Al fons també hi podem distingir la creu de Montigalà. Font: Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
Estació Meteorològica del Centre Excursionista Puigcastellar 233 A Conca del Besòs - Plaça de la Vila - Santa Coloma de Gramenet
TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMES Primer trimestre 2012
Màxima
Dimecres 23 – Inauguració exposició Aquarel·les. CEP, 19.00 Dijous 24 – Presentació del llibre d’en Ferran Saro “Les Oliveres”. A les 8 del vespre, a la biblioteca de Singuerlín. Divendres 25 – Concert de Primavera. Orfeó Tanit i Coral Jordi Antonin. Teatre Sagarra, 18.00 Diumenge 27 – 58è Aplec de la Sardana. Jardins de Can Sisteré.
juny
Mitjanes màximes 16º
19,3º dia 2
3º dia 15
Febrer
22,6º dia 24
0,2º dia 4
29,6º dia 31
Dissabte 12 i diumenge 13 – Excursió muntanya als Ports de Beseit
Divendres 1 – Inauguració exposició bonsais. CEP, 20.00
Mínima
Gener
Març
Dijous 10 – Xerrada “El canvi d’època: res no serà com era”. CEP, 20.00
mínimes 6,2º
3,2º dia 7
màximes 15,2º mínimes 3,2º
màximes 22,2º mínimes 8,4º
Diumenge 10 – Senderisme a Sant Aniol d’Aguja
11,1º 9,2º
Diumenge 17 – Audició de sardanes. Can Roig i Torres, 19.30
15,3º
RESUM Gener
Dies de pluja 1
Total litres 3,5 litres
Febrer
2
9,9 litres
Març
2
25,5 litres
Total dies pluja: 5 Total trimestre: 38,9 l.
Web del CEP:
www.puigcastellar.cat 23
HORTA MEYA
PRODUCTES DEL CAMP
Centre Excursionista
i e v r e s i t a t i l a u 4 Q 3 9 1 l e d des
al carrer Anselm ClavE nº4 (Ajuntament) Santa Coloma de Gramenet
Butlletí núm 114 - Segon trimestre de 2012 Santa Coloma de Gramenet