Centre Excursionista
* * *
Ens hem traslladat
de la Plaça del Mercat, al C/ Anselm Clavé, 23 · Tel. 93 386 64 37 Santa Coloma de Gramenet
* * *
Ara sabates de qualitat i de tots els preus
Butlletí núm 112 - Quart trimestre de 2011 Santa Coloma de Gramenet
e
sumari
ditorial
Editorial
3
Només som quatre?
4
Excursió a la Pica d’Estats
5
Per la serra del Montsant
6
Pic del Perafita
6
Per la serralada Cantàbrica
7
Entrevista a Mireia Martínez
8
Tornar a defensar la llengua quest estiu s’ha conegut una nova interlocutòria del Tribunal Superior de
A
Justícia de Catalunya respecte l’ús del castellà, que qüestiona el paper del català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya. Aquest fet
atempta clarament contra un dels elements bàsics de l’escola catalana, un model que ha funcionat amb èxit els darrers 30 anys i gràcies al qual la nostra societat
Grup infantil
10
Muztagh-Ata
12
Aula
14
Sortida a Pals
16
aquesta notícia suposaria tirar enrera tres dècades d’esforços. La preocupació dels
Sardanes
17
colomencs va quedar demostrada en la concentració de rebuig el 12 de setembre
Reminiscències
19
Flora i fauna
20
Mirador
22
Agenda
23
gaudeix d’un bon nivell d’educació i cohesió social. Santa Coloma va ser la ciutat pionera de Catalunya on es va iniciar a les escoles el procés d’inmersió lingüística en català, gràcies a l’empenta de la comunitat educativa, a les institucions i als pares i mares d’alumnes que hi van donar suport. És per això, que pels colomencs,
a la plaça de la Vila on s’hi van aplegar un bon nombre de ciutadans i regidors. Davant de la situació, el Centre Excursionista Puigcastellar s’ha afegit al manifest de Som escola, en que s’ afirma que l’escola catalana és un model educatiu consolidat, basat en la no separació dels infants i joves per raó de llengua i que fa possible el coneixement de les dues llengües oficials per part de l’alumnat en acabar l’ensenyament obligatori, tot afavorint la cohesió social i la igualtat d’oportunitats. .
Portada: Sota el gran Serac Autor: Cesar Armengod Nota: El CEP no comparteix necessàriament les opinions exposades per aquells que signen els articles d'aquest butlletí.
Que aquest model lingüístic ha contribuït de manera decisiva a pal•liar el greu desequilibri que viu el català, respecte al castellà, en diferents àmbits.
Amb
l’arribada d’un nombre important de famílies nouvingudes durant la primera dècada del segle XXI, aquest model d’escola ha ajudat a mantenir la cohesió social del país i s’ha demostrat eficaç en l’acollida i l’arrelament dels infants i joves de les darreres
BUTLLETÍ núm. 112 Centre Excursionista Puigcastellar Dipòsit Legal: B-33928-94 Impressió i composició: Impremta Varela Disseny i maquetació: Quim Varela Fotolits: Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Direcció: Albert Noguera Equip de redacció: Agnès Olivés Jaume P. Sayrach Núria Hoyo Xavi Padró Rut Solés Neus Redondo Seu local: C/ Sant Josep, 20 08922 Santa Coloma de Gramenet
Tel. 93 385 99 41 A/e:puigcastellar@puigcastellar.cat
www.puigcastellar.cat
onades immigratòries. A més, situa un nou escenari de multilingüisme que afavoreix l’excel•lència en la competència comunicativa. Per això, és necessari que
la
immersió lingüística ha de continuar essent un dels principals actius per aconseguir una societat cohesionada, en què no hi hagi separació entre comunitats ni discriminacions de cap mena que posin en perill la cohesió social de Catalunya. Aquesta sentència del Tribunal Suprem amenaça el nostre model d’escola, i cal actuar contra aquestes agressions de manera positiva, reforçant el model d’escola catalana i millorant la seva eficàcia per garantir un bon coneixement de les llengües oficials que possibiliti l’ús del català en els àmbits socials, econòmics i culturals. Fem una crida a continuar reforçant el model d’escola . Cal comprometre’s de manera activa en suport d’una escola catalana en llengua i en continguts, que no separi els infants i joves per la seva llengua d’origen i que ajudi a construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure. Reiterem la voluntat de seguir fent pedagogia per explicar la necessitat de mantenir en vigor el model lingüístic escolar actual, així com combatre, amb la paraula i les idees, aquells intents d’erosionar un dels guanys més preuats de la nostra trajectòria democràtica recent. Per la convivència, el pluralisme i la democràcia, ni un pas enrere en la promoció del català com a única llengua vehicular a l’escola.
3
m
untanya la innocència dins la mirada. Ens fonem amb
Només som quatre?
els boscos de pi de la vall, pujant pesadament (hem de carregar les tendes i tot l’equip) pel caminoi que duu al món de pedra nua que
Text i foto: Miguel Ángel Morancho
regna a la capçalera de la vall, ens deixem seduir pels verds discrets i solemnes que es
omés som quatre, finalment? Un
donar inici a la nostra excursió, que s’endinsa
reflecteixen des de l’altra banda del riu que
nombre massa petit per a configurar
a la vall de Riberola desprès de deixar enrere
baixa. Sí, és això el que veiem, el reflex
una cita anual del Centre com és el
les runes d’un minúscul castell de pedra tosca
esmorteït d’una gran maragda, les seves
cap de setmana d’acampada d’estiu. Què
amb els primers revolts. Fins a Fontpedrosa,
cares curosament polides perquè la llum ens
farem,
córrer?
un poble enganxat traç sota traç de pedra al
arribi veritable i neta, amb una cinta prima de
Trencarem aquesta petita tradició d’any rere
pendent de la muntanya, hem anat baixant de
plata que li fa de faixa, coronada d’escuma
any? Preparem les nostres motxilles i marxem
la mà del centenari Tren Groc, un desafiament
blanca. El terra del bosc és prou obert, de tant
cap al Pirineu. El matí ja ben entrat des del
per a la enginyeria francesa de fa un segle,
en tant un tronc caigut i el seu brancatge, i tot
fortí de Mont-Lluís enfilem el descens per la
més acostumada a les grans planures, assolit,
esquitxat d’arbustos que produeixen uns
gola del llop, les parets arrebossades d’un
no sense cost, amb combinacions de túnels,
preciosos botons grocs i d’un vermell molt
vellut verd fosc, i no perd la seva foscor
espectaculars viaductes com el que hem
atractiu que embelleixen encara més tot el
malgrat la llum del sol que toca els boscos de
tingut als nostres peus i petites centrals
conjunt. Fora del bosc, a la frontera del món
l’altra banda del tall de ganivet que la Tête
elèctriques. L’Alt Conflent impressiona pels
inhòspit, hi muntem les tendes per passar-hi la
recorre, com un nen petit que aprèn a
seus desnivells, per la magnitud dels
nit. El temps ens respecta i fins i tot a la nit fa
caminar, amb inconstància però sense defallir.
precipicis, dels barrancs…
bona temperatura. A la tarda no tenim ni un bri
N
doncs?
Ho
deixarem
de vent i els mosquits s’han menjat l’Ilde, però
Només un punt de verd lluminós enmig de la foscor de les coníferes, a mitja alçada Prats
Ja amb les motxilles a l’esquena, deixem
la nit se sent molt ventosa.
de Balaguer i els seus prats que l’encerclen, la
enrere un refugi de pastors que hem trobat
Diumenge és el gran dia, el dia que anem a
seva església romànica, humil, antiga,
literalment pres per un nombrós ramat de
jugar amb la línia que dibuixaren Felip IV i
senzilla, i un traç de la pista per on hem de
vaques formoses i vedells de pell terrosa, amb
Lluis XIV a la Pau dels Pirineus, o potser la van fer dibuixar els mateixos catalans amb la revolta dels segadors? Els meus companys han vist marmotes, jo només he vist els forats, però a la Coma de l’Infern tinc la meva recompensa pels patiments de tant desnivell de pujada. No recordo haver vist mai tants isards aplegats en un mateix indret, alguns dalt de tot, abocats al buit des de la cresta, d’altres desfilant en columna per la vessant rocallosa i pelada, d’altres que s’hi afegeixen descendent els penyals de l’altra banda a gran velocitat i travessant la Coma fugint de nosaltres. És un espectacle. Nosaltres hem de continuar, hem decidit assolir la cresta de la Torre d’Eina, que s’enganxa com una espina a la cresta fronterera, i des d’allà, en funció de l’evolució dels núvols que es fan i es desfan amb tota rapidesa i amenacen pluja, anar fent els cims que podem. Primer el Torre d’Eina, després l’Eina, des d’on es veu una panoràmica preciosa, dominant, lluminosa de tota la cubeta de Núria, amb el santuari i el llac al fons i els boscos per on puja el cremallera. El
Caminant entre cims de la Cerdanya 4
temps ens està respectant, el sol llueix ara amb força i fa calor on no bufa vent. D’allà dalt
m
untanya
estant, a la frontera del cel, es veu tot amb una altra perspectiva, pots tractar de tu a tu les grans masses de roca que t’envolten perquè les tens a la mateixa alçada, pots contemplar les diferents valls que hi neixen com si fossin
Excursió a la Pica d’Estats 3.143 m.
Text: Pau Galgo (10 anys) i Nil Galgo (9anys)
de joguina, com si estiguessin sota el teu poder. Anem recorrent la cresta fronterera fins el pic de Noufonts, la vegetació d’allà dalt és esquifida,
les
dures
condicions
la
fan
pràcticament inexistent, però és curiós com les diminutes floretes que hi creixen, amb tot de colors purs i cridaners, no perden la bellesa. Des del Coll de Noufonts, endinsant-nos un altre cop en territori francès, iniciem la baixada, passant per l’Estanyol, un petit llac característic pel seu fons sorrenc que dóna a les aigües un color terròs, fent la il•lusió de brutícia. L’enginyeria química de la vida va milers de cops per davant de qualsevol tipus d’enginyeria humana, encara avui molt rudimentària, encara que només sigui per un detall: per a ella no existeix la paraula residu, és una enginyeria que no deixa rastre. El ramat de vaques que vam veure dissabte al prat del refugi ha desaparegut i només han deixat un rastre, els seus fems, que també s’aprofitaran i no trigaran a desaparèixer, com han fet els animals. Ja a baix de tot amb el cotxe, a Fontpedrosa, ens hem aturat al costat d’un salt d’aigua que baixa de la muntanya per refrescar-nos una mica, que tenim tot el cos bullint, sobretot els peus. Hem deixat el cotxe davant el petit cementiri del poble. Com és costum a molts pobles de França, hi ha una placa commemorativa dels caiguts a la Primera Guerra Mundial, als quals hi han afegit els de la Segona, fills tots dels poblets de Fontpedrosa, Prats de Balaguer i Saint-Thomas. Són tres pobles prou petits, més encara fa cent anys segurament, i la llista és prou llarga. La Primera Guerra Mundial és la primera guerra moderna de la Història, el poder mortífer i destructiu del nou armament es diversifica
i
es
dispara,
els
conceptes
tradicionals d’honor, d’humanitat dins la batalla desapareixen, el nombre de baixes es multiplica… La Gran Guerra de 1914 esdevé una autèntica pèrdua de la innocència. Com resa al peu de la placa del cementiri de Fontpedrosa, en dues llengües: “Maleïda Sia La Guerra”, “Maudite Soit La Guerre”. Gràcies al David Buils, a l’Ilde i al Jordi, per la seva companyia en aquests dos dies.
Cim de la Pica
finals del mes d’agost, nosaltres (en Pau i Nil Galgo), el meu avi Manel i el Rafael Trias (president del CEP) vam pujar la Pica d’Estats. Per nosaltres va ser una excursió molt especial ja que era la primera vegada que fèiem un cim per damunt dels 3000 metres de desnivell.
A
Com que des de Catalunya l’ascensió és molt llarga i pesada, vam decidir fer-la des de França on el refugi es troba més a prop del cim, i l’excursió es pot repartir en dos dies. El viatge en cotxe fins l’aparcament de l’Artiga, prop d’Auzat, es va fer llarg i pesat. Un cop allà, vam aparcar el cotxe de l’avi i vam començar a caminar. Al principi de l’excursió estàvem animats i pujàvem amb ganes, però passada la primera hora ens vam començar a cansar. El paisatge era molt bonic i durant tot el camí vam estar veient prats, vaques i arbres, però quan faltaven pocs minuts per arribar al refugi de Pinet, va començar a ploure. Sort que ja faltava poc i pràcticament no ens vam mullar.
Al dia següent, ens vam llevar molt aviat i vam començar a caminar quan encara era fosc. Quan ja portàvem una hora caminant vam veure els primers llacs i després de caminar una hora més i passar el llac gelat, vam enfilar la pujada per la tartera de pedra que ens portaria fins el coll. Un cop allà, ja estàvem molt cansats, però l’avi ens va dir que el cim estava a prop. I així va ser, al cap de poca estona ja veiem el pic. Un cop allà, vam esmorzar per recuperar forces i vam fer les fotos de record. Per a nosaltres era un dia important. Era la primera vegada que pujàvem al cim més alt de Catalunya!! La baixada va ser ràpida, ja que en dos hores ja tornàvem a ser al refugi de Pinet. Allà vam dinar, descansar i recuperar forces i tot seguit vam arrencar de nou cap a l’Artiga. De camí cap al cotxe vam veure una cabana de pastors on hi havia inscrit el nostre nom (Pau i Nil) i això ens va fer molta gràcia. El nostre avi ens va fer una foto i a continuació vam caminar fins a l’aparcament on ens esperava el cotxe que ens va portar novament cap a casa. 5
m
untanya assat el poble de Cornudella de
Per la serra del Montsant Text: A.N.C.
P
Montsant ens aproximarem a l'ermita
de
Sant
Joan
del
Codolar (740m.), on hi ha una font. Aquí encara hi viu una ermitana que fa vida anacoreta, i és molt agradable fer-hi una xerrada. Poc a poc, el camí es va enfilant de forma directa i molt dreta, i en alguns trams s’han de superarar els “graus” o graons rocosos mitjançant escales de ferro collades a la paret, la més llarga el Grau dels Tres Esglaons
En total es
superen tres d’aquestes zones de roca una
mica
vertical
però
sense
complicació. El final d’aquesta excursió ens porta al punt més alt del Montsant, la Roca Corbatera de 1166m., on gaudim d'unes vistes formidables de tota la zona de Siurana i Cornudella de Montsant. La tornada es pot variar de camí i fer una marrada pel Grau de Tomaset i retornar a La Roca Corbatera
l’ermita del Codolar. l passat 30 de setembre en Manel
E
Galgo, en Josep Pitarque, en Rafel
Pic del Perafita
Trias i jo, vam fer una sortida que
s’inicià a les Pollineres (Arànser), on vam
Text: Ramon Jordan
deixar el cotxe i remuntarem cap al refugi dels estanys de la Pera per pujar al Perafita i Monturull (2.759 m). Dos varen ser els motius per triar aquests dos cims. Un d’ells, les ganes de fer muntanya per aquests indrets abans de la caiguda de les primeres neus. L’altre és que ens van arribar noticies que la placa que recordava la mort del nostre bon amic Pere Alsina, el 29 d’octubre de 1994, havia desaparegut. Varem tenir un dia magnífic que ens permeté fer
la
sortida
amb
unes
condicions
immillorables i comprovar que la placa seguia gairebé com el primer dia, clavada a la roca, així com el piolet dalt el cim. Tots vam gaudir d’uns minuts entranyables quan el vent de la carena semblava portar-nos la veu d’en Pere, tot recordant-nos alguna de les seves frases, com la que ens deia quan sortíem amb ell: «…només aneu a la muntanya a caminar, no sabeu aturar-vos a veure l’encís de les flors i del paisatge que Cim del Perafita 6
Foto: Josep Pitarque
deixeu al darrera…”.
m
untanya
Des d’aquí, agafarem el telefèric de
Per la serralada Cantàbrica
Fuente De, i després de pujar al Tesorero (2.570 m.), ens varem dirigir al
Text: Manel Galgo
refugi de la Vega de Urriello. Després de passar el “collado de los Horcados Rojos”, que és tram molt penjat, equipat amb un cable i que a l’hivern ha d’esser molt delicat; al refugi ens trobem amb històric muntanyenc Perez de Tudela. A l’endemà baixem fins a Bulnes, pel collado de Pandebano, ja que no trobem la canal del Camburero, que es per on volíem baixar. Al poble ens esperen la resta de companys que havien tornat a la casa rural. La darrera activitat va ser pujar al Peña Sagra (2.048 m.), des del poble de Somaniezo, ascensió llarga, amb una grimpada fàcil al tram final. En resum: una sortida amb mola activitat per uns paratges bastant solitaris i molt bonics, que recomanem.
Bibliogafia: Foto: Josep Pitarque
esprés d’unes sortides prèvies
Tres Provincias (2.499 m.)
Cantàbrica (David Atela)
d’entrenament
Montserrat
Peña Prieta (2.539 m.)
Fuentes Carrionas y Fuente del
(Montgrós) i al Pirineu (La
Pico Murcia (2.341 m.)
Cobre (Adrados)
Espiguete (2.451 m.)
Montaña Cantabro-Palentina
D
a
Muga), el passat mes de juliol, set
(Javier Garcia)
companys veterans del CEP, varem realitzar una estada de 10 dies a la serralada Cantàbrica, distribuïda en dues zones: Fuentes Carrionas i Pics d’Europa
està ubicat al nord de Palència i compta amb un seguit de cims, que tot i que no de
molta
alçada
(2.500
m.),
acostumen a tenir certes dificultats, sobretot
Es
tracta
d’ascensions
amb
forts
desnivells, sense dificultats específiques.
Picos de Europa (Jerónimo Lopez) Mapes Alpina
Excepte l’Espiguete (el Cerví de Palència – un sobrenom una mica exagerat-), que
L’ espai natural de Fuentes Carrionas
son
50 montañas de la Cordillera
a
l’hivern.
La
zona
és
requereix una petita grimpada. Tanmateix aprofitarem un dia de descans per visitar “los pueblos olvidados”, un seguit de pobles abandonats que et fan pensar amb la duresa de la vida en aquelles terres.
relativament verge (si ho comparem amb el nostre Pirineu), encara que hi alguna
Per visitar els Pics d’Europa, ens varem
estació d’esquí que ho malmet en part.
traslladar, pel port de San Glorio (1.599 m.) cap a Potes; Des d’ aquest port
Varem fer base a una casa rural ,
varem fer l’ascensió al Coriscao (2.234
Cardaño de Abajo,
m.), i tot seguit ens instal·làvem a un
i des de allà
poguérem fer les següents ascensions:
casa rural prop de Potes (una gentada !!!) 7
m
untanya
Entrevista a Mireia Martínez, després d’haver recorregut l’alta ruta pirinenca Text i foto: Cesar Armengod
Tal com jo l’he fet han estat 695 km, 40.900 m de desnivell positiu, 38 dies de caminar i 3 dies de descans, dels 38 dies
de
marxa
8
els
he
fet
acompanyada, 2 d’ells amb en Cèsar i la Júlia i 6 amb la Júlia. Vaig dormir sempre en refugis, hotels o “gîtes d’etape”, només dos dels refugis on vaig dormir no eren guardats, per tant em vaig portar jo el sopar i l’esmorzar. En tots els altres refugis vaig poder esmorzar i sopar calent. El menjar que consumia durant la jornada el comprava en algun poble o refugi. Vaig tenir 5 punts d’avituallament, el primer al Coll de Somport, va ser un enviament per recader, allí vaig recollir uns grampons i menjar. Després van ser els amics que em deixaven paquets pels llocs on havia de passar, llavors jo els donava el que ja no em calia: grampons, mapes usats… i
Quaranta dies, 690 km 40.900 m de pujada, des del Mar Cantàbric fins al Mediterrani… - Què et va atraure d’aquest
de fer-la en solitari i que esdevingués el meu “viatge a Ítaca”.
de l’Alta Ruta va ser a l’abril de 2010 tornant dels Pirineus, en boca d’en Pito Costa, company del Centre Excursionista de Badalona. Ell em va explicar que volia fer-la l’estiu de 2012 per celebrar el seu 40è aniversari. Va ser ell qui em va deixar una guia. De seguida em va agradar molt la idea d’emprendre un viatge que m’enllacés molts indrets
per a ells i elles.
caminar durant dies en un ambient natural molt poc transformat per als
La motxilla era minimalista, era molt
humans i tenen una xarxa de refugis que
important anar lleugera de pes, per tant
fa que no calgui baixar als pobles per a
vaig fer una tria molt acurada del que
l’abastament.
portaria, la tria de l’equip i material la vaig fer amb l’ajuda d’una balança.
- Explica’ns què és això de l’A.R.P.
Anava vestida de manera que no em calgués portar gaire crema protectora
És una ruta ideada per Georges Veron, ell la va fer per primera vegada l’any 1968 i l’any 1974 va fer la primera edició de la guia. Travessa els Pirineus des d’Hendaia al Cantàbric, fins a Banyuls al Mediterrani. Transcorre en altitud i no està fitat. El GR10, en canvi, es pot fer amb la guia i seguint les marques, sense
del sol, pantaló llarg, camisa de màniga llarga i barret de roba amb ales amples. La motxilla més l’equip feien 5,4 kg; sumant l’aigua i el menjar podia portar entre 7 i 10 kg. Portava sac de dormir pels refugis que no eren guardats i com a mesura de seguretat.
mapes. L’ARP no té en compte les
Fora de la motxilla sempre portava un
divisions polítiques de la carena, per tant
porta mapes amb els mapes i la guia i
he caminat per França, Espanya i
els bastons, molt útils tant per les
El fer-la en solitari ha estat cosa del
Andorra travessant els massissos més
pujades
destí, no és fàcil trobar una persona que
importants dels Pirineus. Els francesos
Caminava amb unes botes de tresc i
tingui el mateix interès i la disponibilitat
es refereixen a la HRP (Haute Route
portava unes sandàlies molt lleugeres
de dies. De seguida em va seduir la idea
Pirenaique).
per a les estones de descans.
coneguts dels Pirineus i me’n fes conèixer d’altres.
8
havia preparat abans de marxar amb menjar, sabó… Una abraçada molt forta
Els Pirineus tenen l’atractiu que pots
recorregut, i perquè en solitari? La primera vegada que vaig sentir parlar
ells em donaven els paquets que jo
com
per
les
baixades.
m
untanya
- l’A.R.P. t’ha descobert algun indret
vaig passar pel Cayolar de Pista i la
- Què en penses del Kilian Jornet, que
on t’agradaria tornar?
cascada de Pista, són uns paratges molt
va aconseguir recórrer aquest itinerari
solitaris on antigament hi havia hagut
en vuit dies?
Hi ha hagut dos indrets que m’han impressionat. La muntanya d’Okabe, per la seva força tel•lúrica. És al País Basc francès, a la zona d’Irati, on hi ha uns cromlecs abans d’arribar al cim. El Circ de
Barrude,
perquè
és
ESPECTACULAR! Impressionant! Són
pastors però ara són llocs on els pastors no hi van i han quedat molt asilvestrats. - Segurament hauràs travessat llocs que
t’hauran
moments
de
fet la
reviure teva
estan a l’abast de molt poques persones. El plantejament que m’he fet de l’ARP,
vida
més que esportiu ha estat iniciàtic, ha
muntanyenca…
Gerbats, Heid i Tromouse, una paret molt
Amb aquesta travessa he tornat a llocs
compacta de roca calcària, un graó on hi
que feia molts anys que no hi havia estat.
ha els llacs i el refugi i un pendent
És el cas del refugi de Saboredo, els
d’herba i roca fins al fons de la vall.
estanys de Rosari i el refugi Airoto. Fa 20 anys que hi havia estat per primavera amb esquís i no hi havia tornat.
quines)? I la que menys?
d’un extraterrestre, està fent coses que
altres
les parets nord dels pics De la Gela,
- Quina va ser l’etapa més bonica (o
Per mi parlar d’en Jornet és com parlar
sigut una transformació física, emocional i mental. Físicament he vist com els cos se m’anava adaptant a les exigències que li demanava. Emocionalment ha sigut una alegria contínua. Mentalment he hagut d’estar en tot moment pendent del camí, una exigència continuada.
Actualment a Saboredo hi ha un guarda, però el refugi és el mateix i l’esperit amb
- Què aconsellaries a algú que volgués recórrer l’ARP?
Les etapes que més m’han agradat han
què ens va acollir en Julio, el guarda, és
estat les que m’han descobert espais
el que m’agrada trobar quan vaig a la
Que gaudeixi de tot el que es trobi, la
nous i havia de caminar per llocs sense
muntanya: acollida càlida, confiança,
pluja, la boira, el vent, el sol, la natura, la
camí o camins sense cap marca o
proximitat, serveis mínims i edifici
soledat, dels moments d’eufòria i dels
indicació. Un d’aquests va ser al País
integrat en l’entorn que fa que no es
moments de desànim, del cansament i
Basc francès el dia que vaig sortir del
perdi el contacte ni el respecte amb la
de la plenitud física, en definitiva, de tot.
poble de Larrau i per arribar a Ardané
natura.
FELICITATS, MIREIA!!! 9
v
ida del Centre
l i t n a f n i p u r G
dies xar nou r a m m a v b tants d'estiu rincipis casa i am p e a d ò y r n e u nyant! ar, p an ll vem gua a am torn taríem t v b s a e e c u a e q u e s q pr però ny Ja fa die però sem alurosa, primer a , c l o e p lt a o a C r m l E r fantil. tornar trobar a sió va se el grup in abans de edir-nos L'excur r b p . a s m y o im a n n r a s e r b ie p a l camí. ny sa ón olòn nar a ba rendre e tot el m ornar-no S!) de c a p t E e i m I m d e a g D s v n a o a U n s f o e esta! (NO afio un riuet guerra d er una f isitar m ia f v r v e a n m f h a a , i v v a h , s u o n n vivíem dor de la lebrar-h amics. E s de l'aig la casa o i, per ce r al Mira stona din e a o e d n p a a a p n C r o o r l e b p e d d po 'Ocata. na Molt a platja d dia vam ar-nos u lliberació s a r la s e l' a a p im i ir r r u a p e g l ltres? nse Cornis vam pod ganes i e vam aco mb nosa b a s m s a ie n d s io r u s u no r excur çar el c és dels Voleu fe a comen t, despr m n e e n r lm o a t in F Ara 10
g
rup infantil
11
m
m
untanya
MUZTAGH-ATA (7.546 m) “Una muntanya de set mil metres amb esquís”
Text i fotos: Cèsar Armengod
Pujant al C2
molt lluny. Però el sol ha sortit i no fa
equipant el camp 1 a 5.200 m. A partir
gaire vent. Ens posem en marxa. El Pito
d’aquest camp tot el recorregut és
davant, obrint traça amb es esquís.
esquiable, tant de pujada com de
Desprès el Pedro, i tancant la fila l’Adrià
baixada. Del camp 1 al camp 2 trobem
i jo. Al Pito no el podrem atrapar en cap
una zona de esquerdes i seracs on
moment. Ha posat el turbo i en set hores
extremem les precaucions, fent servir
es planta al cim del Muztagh-Ata.
algunes cordes fixes que anem trobant.
Però amb la rapidesa pròpia d’aquestes
El dia set d’agost quedava finalment
altituds, el mal temps ens envolta. De
muntat
i
sobte la nevada es fa molt intensa i la
malauradament va ser el darrer dia de
visibilitat queda reduïda a uns pocs
bon temps que vam gaudir. No va entrar
metres... Cadascun per separat pren la
cap pertorbació grossa, però el temps es
mateixa decisió... “ja som a 7.440
va inestabilitzar molt i normalment el dia
metres, però... CAL BAIXAR!”.
començava amb sol però paulatinament
Com a premi de consol, assaborim unes
s’anava tapant i començava a bufar fort
divertides baixades esquiant. És un gran
vent, i a les nits sovint nevava.
plaer lliscar per aquesta neu excel•lent i
Descansant al Base, estudiem les
a set mil metres d’altitud. Tot plegat ens
desiguals informacions meteorològiques
sembla irreal.
que ens arriben de diferent fonts i
Quan arribem a les tendes, decidim
finalment sortim el 10 d’agost cap a dalt,
quedar-nos i continuar el descens al dia
amb la intenció de fer cim. Arribem al
següent. I així, després de desmuntar
camp 1 amb un fortíssim vent, però ens
les tendes i carregar-ho tot a les
i
equipat
el
camp
2,
Uigur,
juliol aterrem a Bishkek el Pedro Alcaraz,
conformem pensant que de fet era
motxilles, el nostre estil d’esquí canvia
Muztagh-Ata significa “Pare de
l’Adrià Deu, el Pito Costa i jo mateix. Ens
aquesta la previsió i que els dies
substancialment i es converteix en un
les muntanyes de glaç”. Forma
esperaven uns dies de fer bots per les
posteriors baixaria d’intensitat. Al dia
esquí de supervivència... Buaaaa!, no en
part de la serralada del Kunlun, i amb el
carreteres d’aquest país fins el Torugart
següent pugem sense massa pes al
sabíem tant com ens pensàvem.
Pic Kongur, de 7.719 m, son els més alts
Pass, on es troba la frontera amb la Xina,
camp 2, on tenim ja muntades les tendes
d’aquestes muntanyes.
i aquí comencem a entendre la fama que
amb prou queviures i gas. Dormim molt
Al nord enllaça amb la serralada del
tenen els policies xinesos. Arribem a
malament, perquè a fora bufa fort vent i hi
Tien-Shan, coneguda pels seus pics
Kashgar, a la regió del Xinjiang, una gran
neva. El dia 12 desmuntem el camp 2 i,
Khan Tengri i Poveda. I cap al sud i sud-
ciutat que havia estat un centre important
carregats com els camells de Subashi,
oest enllaça amb la serralada del Pamir
de la coneguda Ruta de la Seda i al dia
perquè ho portem tot a sobre (tendes,
amb
i
següent, recorrent un tram de la famosa
sacs, menjar, fogons, gas), muntem un
Kornevskaia, tots ells de més de set mil
Karakorum Highway, arribem a Subashi,
camp 2 avançat a 6.500 m, confiant que
metres.
on ja veiem el nostre objectiu.
els darrers 1.000 metres els podrem fer
Aquestes serralades estan protegides
De Subashi al Camp Base del Muztagh-
d’una tirada. Tornem a passar la nit del
per les muntanyes del Karakorum de les
Ata fem una excursió a peu amb poc pes
lloro. Es desferma una tempesta de les
humitats del monsó, i això fa que sigui
a les motxilles, doncs tot el nostre
xules. Ningú diu res, però desprès ens
possible intentar-ne l’ascensió en ple
material l’hem carregat a lloms de
confessaríem que tots vam pensar el
mes d’agost.
camells que ens faran aquesta dura
mateix... que al dia següent no podríem ni
El Muztagh-Ata està totalment en territori
feina.
tan sols intentar el cim.
xinés, però l’aproximació habitual es fa
El camp base està situat en una
Pel matí, amb 50 cm de neu pols
pel veí país de Kyrgyzstan. I així el 25 de
explanada a 4.450 m i, un cop instal•lats,
acabada de caure, veiem el cim molt i
n
E
12
comencem el període d’aclimatació
els
la
llengua
pics
Lenin,
local
Somoni
Arribem
al
camp
1,
que
també
untanya
Zona d’esquerdes
desmuntem, i finalment el dia 14 d’agost al vespre arribem feliços al camp base, on celebrem l’èxit de l’expedició. La tornada se’ns farà encara més llarga que quan vam arribar. Sort que ens vam prendre un dia de relax al llac Issykkul, un destí turístic habitual al Kyrgyzstan, que ens va servir per alleugerir el cos i l’esperit. Quan vam sortir teníem tres objectius: tornar
sans
i
estalvis,
gaudir
de
l’experiència i, si podíem fer el cim, doncs millor. A més d’acomplir aquests tres desitjos, n’hem aconseguit un altre: tornar més amics que abans.
Campament d’alçada 13
a
ula
Programació primer trimestre Curs 2011 - 2012 OCTUBRE
ACTIVITATS CULTURALS
5.
TERTÚLIES LITERÀRIES.
INAUGURACIÓ DEL CURS 2011-2012 “IMPORTÀNCIA DE LA COMUNICACIÓ” Conferenciant: Sebastià Serrano. Catedràtic de la Universitat de Barcelona
19. “ELS SIKHS A CATALUNYA” Conferenciant: Daran Paul Sing Traductor, mediador i empresari
3 de novembre. “Soldados de Salamina” de Javier Cercas. 15 de desembre. “Rebelión en la granja” de George Orwell.
CINEFÒRUM. 27 d’octubre. “PA NEGRE”. Director, Agustí Villalonga.
26 “LA PROTESTA DE LES ACAMPADES I DE LES XARXES SOCIALS” Conferenciant: Arcadi Oliveres Economista i President de Justícia i Pau
1 de desembre. “EL ESCRITOR”. Director, Roman Polansky. TEATRE LLEGIT. A concretar.
NOVEMBRE 2.
“UNA PINZELLADA ALS BOLETS DE CATALUNYA” Conferenciant: Jordi Pertegaz Boletaire
AULA ITINERANT Del 8 al 14 d’octubre. Viatge a Extremadura. 15 de novembre. Matinal al Parc Güell. 7 de desembre. Visita al Museu Marítim. 13 de desembre. Itinerari pel Penedès. Arboç.
9
“LA NOSTÀLGIA DE L’IMPERI PERDUT”. Conferenciant: Francesc Lozano Professor de la Universitat Ramon Llull
AULA CAMINA 18 d’octubre. Les Terrasses. 8 de novembre. Parc de les Aigües de la Trinitat Vella.
16. “LA CULTURA NÒRDICA. ELS VIKINGS DE GROELÀNDIA” Conferenciant: Francesc Bailon Antropòleg especialista del poble Inuït. 23
"SONS DE LA MEDITERRÀNIA. UN VIATGE MUSICAL PER LES RIBES DEL MARE NOSTRUM” Conferenciant: Miquel Cuenca Crític Musical
30. “SERÀ EL S. XXI EL SEGLE DE L’ERADICACIÓ DE LA POBRESA EXTREMA? Conferenciant: Antoni Comín. Professor de la Universitat Ramon Llull.
DESEMBRE 14. “DEIXAR DE DISCUTIR PER ENTENDRE’NS” Conferenciant: Ramon Buscallà Psicòleg
21. “CONCERT DE NADAL” CORAL “Jordi Antonín”
TERTÚLIES D’HISTÒRIA 25 d’octubre, 15 de novembre i 20 de desembre. CONCERT DE CAP D’ANY A ’Auditori Nacional de Catalunya. Banda Municipal de Barcelona Continuaran el TALLER DE PINTURA i els assaigs de la CORAL de l’Aula, “Jordi Antonín”, els dimecres i dijous, respectivament.
POEMA
CLAROBSCURS Foscor, diries. Però clara com la blanca lluïssor del marbre esquerdat, un matí neutre amb les vetes impures – diguem, al trenc de la clova foradada- O era abans que tu deies? Quan un cel gris, embadocat, s’obria de llum al bat de les finestres. Condició del vol és que l’ocell s’enlairi. Però mira-te’l, com es perd, i al tomb va i s’apropa. L’alteritat del meu cos estimbat en un lleu tremor d’esbarzers. No diguis res. Fes-me sentir que sóc l’altre. Jordi Valls
14
a Paraules del Robert en la inauguració del nou curs
ula
Text: Robert Cama
migues i amics... Petry Jiménez,
Tot això de cara a la gent gran de la
d’acceptar i empènyer a què els
Regidora de Cultura, Rafel
nostra ciutat, Santa Coloma. I portat a
“volin”. En el nostre cas, l’administració
Trias, president del CEP,
terme per gent voluntària, del món de
ha d’impulsar a què
l’associacionisme, de la societat civil.
s’autoorganitzin. L’administració ha de
A
Sebastià Serrano, professor de la Universitat de Barcelona... tots, amics i
fills
els ciutadans
creure més en l’associacionisme, l’ha de
amigues, alumnes de l’Aula... Bona
Agraïm l’ajuda de l’Ajuntament, que cada
potenciar. I no pas intentar controlar-lo,
tarda, i de tot cor... benvinguts. Crec
any col·labora econòmicament amb
buscant rèdits electorals.
que cada any repeteixo el mateix: “Fa
l’Aula, ens imprimeix aquests vistosos
Amb aquesta filosofia segur que el
goig veure-us, retrobar-nos de nou”.
tríptics i ens cedeix aquesta magnífica
Consistori
Ja fa 9 anys que som aquí. Degustant
sala per a les conferències.
societat civil s’enfortiria. Tots hi sortiríem
cultura d’un nivell força elevat. Fem-ne
vegades penso... quant li costaria al
un petit resum d’aquests anys...
Consistori organitzar tot el que hem fet
Una
Però a
s’estalviaria diners i la
guanyant.
cinquantena de viatges organitzats.
durant aquests 9 anys?
Bé, alumnes, homes i dones grans, però
Unes seixanta sortides per Barcelona,
Comento això per què crec que,
joves d’esperit... felicitem-nos per tenir la
per Santa Coloma i els seus voltants.
especialment en aquest temps de crisi
nostra Aula, i, amb la participació de
Coral i concerts, exposicions de pintura,
econòmica i retallades i pobresa en les
tots, fem que creixi en quantitat i qualitat,
lectures, tallers d’història, teatre llegit,
arques municipals... les administracions
més enriquida en
cinefòrum... però sobretot, aquestes 251
no han de fer com aquells pares super-
activitats, més potent... sempre càlida i
conferències, que s’han impartit en
protectors que volen tutelar i dirigir tota la
acollidora.
aquest espai.
vida dels seus fills, sinó que han
De tot cor... benvinguts!
coneixements i
EsmORzAR ibèRic Diumenge 18 de desembre, a partir de les 10 h. Ats
Turó del Pollo Cal que porteu plats, got i coberts
Eu
Est
ViD cOn
15
c
ultura
Sortida a Pals i el seu entorn Text: Joan Llagostera
El grup a Pals
iumenge, 2 d’octubre, primera
contrada i el Xiulet ens deixa a l’entrada
referències històriques documentades.
sortida del grup de cultura del
de l’antic molí on podem veure la
Anem a dinar a la propera localitat de
curs 2011-12; desprès d’una
maqinària que, primer amb la força de
Sant Feliu de Boada; com és d’esperar
parada per esmorzar arribem a Pals on
l’aigua i més tard amb la potència dels
ens espera el “Xiulet”, el trenet que ens
motors elèctrics, ha anat efectuant el
passejarà pel camí que travessa els
procès d’elaboració que ha de passar
arrossars
per
l’arròs des de l’espiga segada fins al gra
l’endarreriment del procés del cultiu
polit que s’ens presenta envasat en les
degut a les condicions climatològiques,
diverses varietats, cadascuna més adient
poble de Pals, guiats també per la
són encara a l’espera de la sega que,
per a la utilització gastronòmica que li
Pepita, que ens fa partíceps del seus
ens expliquen, començarà la propera
vulguem donar.
coneixements, permetent-nos apreciar
setmana.
La qualitat de l’arròs de Pals és cada
millor els incontables encants que
Això ens permet veure a banda i banda
vegada més coneguda i apreciada arreu
trobem a cada pas, així com les belles
de la verda extensió de les altes
i les exportacions van en augment,
panoràmiques que contemplem des del
espigues
sobretot a la veïna França on se serveix
D
16
Foto: Marga Vallverdú
que,
el
enguany,
contrast
del
paisatge
ens serveixen un arròs caldòs que ens permet apreciar que les qualitats de la matèria primera no són cap fantasia. Després passejem pel nucli antic del
mirador.
muntanyós del Montgrí i la roca Maura
amb gran reconeixement.
que s’alcen per sobre de l’Estartit, amb la
Seguidament el trenet ens acosta a Sant
planúria de l’Empordà i, fins i tot, ja que
Julià de Boada, on visitem l’esglèsia
el dia és esplèndid, allà lluny es dibuixa
prerromànica amb uns arcs mossàrabs
tomb prop del mar i continuem el viatge
el cim del Canigó.
que li donen una característica realment
per arribar a casa amb la satisfacció
La guia ens fa una mica d’història de
excepcional. La Pepita ens fa de guia
d’haver passat una jornada agradable i
l’evolució geogràfica i humana de la
particular i ens transmet dades i
en bona companyia.
Per acabar de fer baixar l’arròs, ja de tornada, parem a S’Agaró on fem un petit
s
ardanes
Hem d’anunciar que el dissabte 17 de
Inici de curs i actes sardanistics propers
desembre, al Teatre Sagarra, hi haurà l’actuació de l’Esbart Maragall de Barcelona, a qui l’Ajuntament de Santa Coloma, ha cedit
Text: La Junta del Patronat pro Aplec i Amics de la Sardana
l’espai per a que puguin presentar el seu nou espectacle, TRANSICIONS, acte que compta amb el suport de les nostres entitats: Patronat Pro Aplec i Amics de la Sardana del CEP. No oblidem les ballades mensuals del 13 de novembre i 31 de desembre (Festa Major d’hivern) a la plaça de la Vila i,
abans
d’aquestes, la del diumenge 23 d’octubre inclosa dins dels actes del CORRELLENGUA 2011, la proposta que per la defensa i promoció de la llengua catalana fa la CAL (Coordinadora d’associacions per la llengua catalana) a la que com a membres del Centre Excursionista Puigcastellar hi estem adherits. Fem memòria del concurs de fotografia sobre L’Aplec internacional a Grenoble
Foto: Vicens Jové
temes sardanístics i de tradicions populars catalanes “Josep Mª Miejimolle” quina
em començat les activitats del
d’aquests tres dies de retrobar-se amb
tramesa d’obres finalitza el 17 de novembre,
curs 2011-12 amb l’audició
les seves arrels i els seus records
es presentarà al públic amb l’entrega de
del dilluns de Festa Major a
familiars més emotius.
premis el 17 de desembre i romandrà oberta
el
Per qüestions d’ordre econòmic no ha
de dilluns a dijous de 7 a 9 del vespre fins el
retrobament després de les vacances,
estat possible, dins de la Festa Major,
20 de gener de 2012.
on tothom te per explicar les seves
oferir
presentar
Cap a finals de novembre celebrarem
vivències estiuenques i manifestar
l’actuació d’un Esbart com es venia
l’assemblea anual, de la qual els socis en
l’alegria de tornar-se a veure.
fent habitualment, de manera que les
rebreu la convocatòria i que esperem hi
Els qui van anar-hi, tenen viu el record
activitats es van reprendre amb
respongueu amb la vostra valuosa presència
del viatge a l’Aplec Internacional a
l’ofrena floral i la ballada de l’Onze de
i participació.
Grenoble amb l’afegitó turístic que
setembre a la plaça de la Vila, per cert
enguany va tenir lloc, sempre a
amb molt poca assistència, potser a
l’entorn del Alps, per les ciutats
causa de la forta calor que convidava
italianes de Como i Aosta; les suïsses
més a anar a la platja.
de
Les
H
can
Sistaré,
Lugano,
que
representa
Locarno
i
Ginebra,
cap
ja
concert
o
esmentades
dificultats
cadascuna amb el seu corresponent
econòmiques,
llac i les franceses de Chamonix,
circumstàncies de crisi generalitzada,
Annecy i la propia Grenoble on es van
fan que ens hagim de plantejar l’opció
celebrar
les
ballades,
pròpies
de
les
concerts,
–ara tan emprada a tots els nivells- del
exhibicions folklòriques, cantades,
“copagament” si és que volem seguir
espectacles de foc i altres actes
mantenint al llarg de l’any un mínim
complementaris que van despertar
d’audicions i altres actes de qualitat, ja
nostàlgies i veritables emocions en
que és obvi que amb les minses
persones que per motius de l’exili
quotes dels socis i les desinteressades
republicà han viscut la major part de la
col•laboracions que rebem i que tant
seva vida fora de Catalunya i que, ara
agraim,
han tingut l’oportunitat en el transcurs
endavant.
dificilment
podem
anar Ofrena del Patronat a l’11 de setembre
17
r
eminiscències
Prestadors Text i dibuix: Joan López
No fa gaires anys ens delíem per comprar un pis, els
collita, la reparació de la teulada o una malaltia seguida d’un
constructors es delien per vendre i els bancs i caixes d’estalvi
enterrament, i aquest préstec, que sempre era fet de nit per no
es delien per fer préstecs sense gaire miraments. Els coneguts
ser vistos, era més que un préstec un favor, vist pel prestador.
que ja tenien pis i les entitats bancàries convencien els
Amb el prestador es pactava la quantitat demanada sense cap
coneguts. Per què viure de lloguer si pel mateix preu que es
mena de papers, i els interessos, que era el que primer
paga es pot anar amortitzant el pis i amb els anys es pot vendre
s’establia, ja eren descomptats al moment del total del diner a
pel doble que ha costat? S’anava al banc, el director en persona
tornar en una data fixada o a terminis, que moltes vegades no
atenia el client, oferia més del que se li havia demanat: que si el
es complia i la garantia, que era la casa, passava a augmentar
cotxe, que si el pàrquing, el que volguessin, i amb pocs tràmits
les propietats del prestador. Propietats que en aquells temps la
es sortia amb la famosa hipoteca sota el braç, que era el mateix
majoria no tenien ni escriptures i les llogaven sense contracte.
que tenir les claus de la propietat on viure i fer créixer la família
Una altra necessitat, la més freqüent, era la de cases amb mala
i pagant cada mes, a la
sort de tota mena i
llarga, la pesada llosa
misèria, o pel joc de
de la hipoteca, i l’home
l’amo, que oferissin la
treballant dotze hores
casa acompte de petites
al dia fent de paleta i la
i
dona cosint confecció
quantitats que anaven a
dia i nit fins que els
demanar al prestador i
veïns es queixaven del
quan se n’adonaven els
soroll de la màquina de
deia: “S’ha acabat! La
cosir, també comprada
casa és meva”. També i
a terminis.
havia qui es va jugar la
Pagat el pis van anar
casa a les cartes en una
passant els anys i en
nit i li era impossible
alguns d’aquests pisos
trobar un prestador.
familiars
En una casa important,
només
hi
descontrolades
quedaven un parell de
per
vells o una vídua. Els
desgràcies familiars, un
un
seguit
de
fills que hi havien crescut la campaven per altres indrets pagant
avi malvivia sol i era acollit i cuidat en una altra casa fins a la
altres hipoteques i no podien estar per res més.
seva mort, on els deixava l’heretat prescindint dels parents més
Va ser una caixa d’estalvis a qui se li va ocórrer crear la
o menys llunyans.
hipoteca inversa, o sigui, pagar a la persona propietària de la
Un altre fet, aquest bastant recent. Un usurer –no en dic
vivenda una quantitat determinada cada mes mentre visqués, i
prestador– tenia tant de diner que no el podia portar al banc per
quan faltés, la finca passava a ser propietat de l’entitat. Actualment s’ha complicat i els sobren oferiments i s’han de tenir més de vuitanta anys per ser acceptat, i encara… Aquest sistema de préstec és molt antic a Santa Coloma, i suposo que a tot arreu. Ho feien unes persones que la gent
no despertar sospites, i temorós de ser robat a casa, oferia a petits industrials o botiguers, –aixó sí, solvents– que fessin treballar el seu capital que ell els entregava de cop menys els interessos i li anaven tornant una quantitat fixa cada mes i els
coneixia mig d’amagat, eren els prestadors, que ho
deutors complien, anaven el dia assenyalat a pagar i els deia
dissimulaven fen de pagès i no ho podien deixar de fer,
que tornessin un altre dia, que tenia feina, i un dia, quan van
carregats de duros com estaven, i de tant en tant eren requerits
anar per pagar, algú autoritzat es va fer càrrec del diner perquè
per una família o altre que passaven un mal moment. Una mala
ell ja era al cementiri. 19
f
lora i fauna tradicional. A la regió d’Emili-Romanya es
El Ginjoler
plantava un ginjoler a la zona exposada al
(Ziziphus jujuba)
Tot i que actualment el seu consum és molt
sol per portar fortuna.
Text: Pepi
reduït a les zones urbanes, encara és costum menjar gínjols a la tardor al Baix
introduït posteriorment a l’Índia i la Xina, on
Ebre i al Montsià. Amb el gínjol es pot
es conrea des de fa més de quatre mil
preparar
anys.
acompanyar verdures bullides. Actualment
La fusta del ginjoler s’utilitza per fer
al
instruments musicals, com gralles i tenores,
preferentment al Líban, Egipte, Tunísia,
molt coneguts del nostre folklore.
Grècia i Itàlia. Hi ha plantats molts ginjolers
FRUIT: El fruit és el gínjol, una drupa
a Arquà Petrarca, municipi del Vèneto, on
comestible de forma globosa de color
els gínjols es fan servir per la preparació de
rogenc o marronós quan és madur, que es
melmelades, xarops i un antic licor local, el
produeix cap el setembre i amb un sol
brodo di giuggiole.
pinyol. És molt similar a la pruna d’aspecte,
ÚS MEDICINAL: El gínjol s’ha utilitzat com
però el seu gust recorda més aviat el de la
a expectorant i com a remei contra
’han regalat un ginjoler, això ha
M
poma.
afeccions respiratòries, de la gola, faringitis
despertat la meva curiositat i per
Els gínjols son rics en sucres i mucílags i
i traqueïtis. Té propietats pectorals,
aquest motiu ara us en faig cinc
contenen una important quantitat de
emol·lients i demulcents. Les arrels de
cèntims.
vitamina C. Son apreciats pel seu valor
ginjoler s’han utilitzat contra la febre.
El ginjoler és un arbust o petit arbre
nutritiu com a fruita natural o assecada. La
CULTURA POPULAR: El gínjol ha donat
originari de l’Àfrica del Nord , o Síria, i es
manera de preparar-los és similar a les que
lloc a les següents expressions: “Més
conrea a diversos països de la conca
es fan amb la poma i també les prunes. És
content que un gínjol”, “Eixerit com un
mediterrània des de temps molt antics. Fou
un dels fruit de la dieta mediterrània
gínjol”, “Ser més eixerit que un gínjol”...
Salamandra, Salamandra
un
allioli
Mediterrani
el
molt
adient
gínjol
es
per
menja
Descripció: Pot arribar fins els 28cm de longitut. És l'urodel més robust i gran dels nostres boscos.
Text: Antonio Martínez
Te una pell lisa i la seva combinació de color groc i negre, la fa inconfusible. A Catalunya trobem diferents subespècies. Costums: és un amfibi molt terrestre, inclús algunes mnoren ofegades al aigüa. Prefereix boscos humits, i caducifolis, però es pot trobar també en boscos de coníferes, preferentment obacs. I sempre a prop de superficies d'aigüa tranquil.les on reproduir-se. També se la pot trobar en coves, inclús en zones ben àrides, com el Garraf. D'hàbits nocturns, és més fàcil veure les larves que els adults. Alimentació: petits invertebrats. Curiositats: La salamandra es vivípara, aixó vol dir que no posa ous com la majoría f'amfibis
i/o
rèptils...
pareix
larves,
directament a l'aigüa. La seva pell està recoberta d'unes toxines, suaus, irritants a les mucoses, però en absolut és perill tocar-les. Hi ha la creença de que és possible veure en aigües on viuen... i és veritat, sempre les trobarem en aigües ben netes! 20
v
ida del Centre
Diada de l’Onze de setembre Com cada any, amb motiu de la Diada de Catalunya l’11 de setembre, el Centre va participar en l’ofrena floral a la Senyera a la plaça de la Vila. En Climent i un grup dels més joves del Centre van portar l’ofrena. L’acte va comptar amb la presència d’una seixantena d’entitats de la ciutat i força públic .
Sopar a la fresca Per acomiadar el curs, el CEP va convocar als socis i amics que ho volguéssin a sopar a la fresca el divendres 15 de juliol al carrer de sant Josep. Va ser un sopar on es va compartir el menjar i l’amistat, i que es vol repetir cada any.
Vigilància voluntària del Poblat El passat dijous dia 22 de setembre, a les 8 del vespre es van reunir els socis i amics voluntaris que els caps de setmana realitzen tasques de vigilància i d’acollida als visitants del jaciment de Puig Castellar. Es va informar dels darrers contactes oficials en relació a la creació del Parc Arqueològic del Puig Castellar, i també es va aprofitar per actualitzar la llista de voluntaris per atendre les visites els diumenges durant la propera temporada. No cal dir, que si algun lector està interessat en col•laborar en la tasca de vigilància, només cal que es posi en contacte amb la secretaria del CEP.
Jornada de treball del Col·lectiu ciutadà Com cada tardor ens reuniren per realitzar una Jornada de treball al Torrent de les Bruixes”. La trobada serà diumenge 6 de novembre, a les 9 del matí a la Font del Drapet. Arranjarem el tram de l’itinerari pedagògic del torrent que va pel dret de la Font de la Bóta al Planell de les Alzines. Porteu eines i calçat adequat.
Loteria de Nadal del CEP.º
94.628 Ja esàa la venda
21
m
Text: J.P. Sayrach
irador
Retallades / tots a l’una! Comencem el curs i les perspectives no són bones: la crisi econòmica no remet i sembla que s’agreuja més i, davant d’un panorama tan preocupant, la desunió dels que en tenen la responsabilitat resulta desconcertant. A Europa, sense una autoritat política única, els Estats tiren a favor dels seus interessos. I a Catalunya el govern no explica bé la política de retallades i l’oposició sembla més preocupada a treure’n partit que a posar-se a fons en la millora de la situació. Molta indignació al carrer –en bona part justa i sentida-, però els ciutadans, desconcertats i decebuts, més enllà de defensar el benestar aconseguit no sabem què ens cal fer per contribuir a la superació de la crisi.
del quadern dedicat al torrent, que és, alhora, una guia i una eina de treball dedicat als alumnes de les nostres escoles, als que se’ls presenten unes preguntes per ajudar-los a descobrir per ells mateixos les riqueses de la natura. Com acaba dient l’Auca que clou la publicació, el Torrent de les Bruixes “És un lloc de voluntaris/ de bruixes i bruixots / on poder anar-hi tots”. L’autor directe del quadern és Joan Devis Ortega, encara que si haguessin d’anotar les persones que hi han participat no els bastaria l’espai dedicat als crèdits.
Nou curs polític/ Participació ciutadana A Santa Coloma, passat l’estiu, arriba el moment de la veritat per al nou Ajuntament. En la carta que les entitats que promovem el Debats 2011 vam enviar als partits polítics de la ciutat els demanàvem com a punts forts un pacte de ciutat de tots els partits i de la ciutadania, un reconeixement de l’errívola política ciutadana duta fins llavors i, com a mostra del canvi, la dissolució del Consell de Ciutat. Argüíem que on la participació ciutadana de les entitats es realitza més plenament és en la contribució que fan a la ciutat mitjançant les seves activitats. Per tant, el primer objectiu de l’administració, abans i tot que la creació d’instàncies de participació amb el govern municipal, és l’ajuda a les associacions i entitats, perquè puguin desenvolupar la feina que fan. És bo recordar-ho en l’inici de curs perquè els nostres polítics a l’hora de dissenyar la política participativa tinguin present que l’objectiu principal és la vitalització de l’entramat social.
La natura més coneguda / un instrument bonic i útil De nou, el Torrent de les Bruixes fa una aportació excel·lent: la publicació d’una reedició augmentada, corregida i millorada, amb 42 pàgines a tot color, 22
Ana Frank dibuixada / Una biografia que es llegeix com un conte Recomanable per a tothom i molt especialment per als nens i escolars. Dir que el llibre el vaig agafar una nit per fullejar-lo en ficar-me al llit i no el vaig deixar fins que vaig arribar a la pàgina 147, que és l’última. L’Anna va morir als 15 anys però al llibre, fet a base de vinyetes com un conte, emmarca la curta vida de la noia en l’època que va donar peu a la seva tragèdia, amb capítols en què s’explica l’aparició del nazisme, la vida del la família de l’Anna en un amagatall, durant dos anys, com els nazis descobreixen, la vida als camps de concentració... i, evidentment, una síntesi del més sobresortint del Diari que va escriure l’Anna. Un conte que és real i que se segueix amb veritable interès i emoció. Fets que als nostres joves potser no acabem de saber com explicar-los-els i que aquest llibre dóna a conèixer com si fos una pel·lícula d’aventures
El temps està boig / Com nosaltres! Quan es publiqui el butlletí suposo que estarem immersos en el fred però avui, primera setmana d’octubre, els meteoròlegs anuncien que després d’un
cap de setmana una mica rúfol, tornaran les calorades, que poden arribar als 30 graus de temperatura. La natura se’n ressent, les oliveres donen uns fruits escarransits i els vinyaters han començat a comprar terres als Pirineus perquè, aquí baix, el canvi climàtic les fa malbé. El temps està boig: embogeix perquè és la humanitat la que no hi toca. Som nosaltres els qui produïm l’escalfament del planeta!
Bones notícies / Pur, si muove! Ho va dir Galileu clavant una puntada al terra, quan el van obligar que abjurés de la teoria del moviment de la terra entorn del sol. L’hi podrien arrancar aquesta confessió, però no obstant, la terra seguiria movent-se! És el que penso jo: hi ha moltes coses dolentes en tots els camps però m’assabento que els metges descobreixen nous fàrmacs que van derrotant la sida, que guanyen terreny a determinats càncers, que se supera la tesi d’Einsten sobre el límit de la velocitat, que ostentava la llum, que l’Avui s’ha unit al diari El Punt, que La Vanguardia es publica també en català, que es farà, malgrat tot, el corredor del Mediterrani, que molta gent es desviu a favor dels necessitats... Com sempre, quan ve la nit el cel s’enfosqueix. Però llavors apareixen milions d’estels! És allò que va dir Dante, en acabar la Divina Comèdia: és l’amor, el que sosté l’univers.
a
genda
Agenda
Octubre Diumenge 2 – Visita guiada als arrossars i al molí de Pals. Dimecres 5 – Conferència inaugural del curs acadèmic 2011-2012 de l’Aula d’extensió universitària per a la gent gran, a càrrec del catedràtic Sebastià Serrano. Dijous 13 – Inici curs introducció a la poesia, impartit per Margarita Codina. 19.30 h. CEP.
Any 1949. Membres del CEP de la desapareguda secció de Tir amb arc, fent pràctiques al Torrent de les Bruixes. Aquesta secció va comptar durant uns anys, sobretot en la década de 1950 amb un bon nombre de practicants, com en Joan Nebot i Joaquim Varela que aparèixen a la foto, o l’Antoni Ferrando, la Pepita Pujols, en Fornells, en Canela i molts d’altres. Va ser un esport que es va posar de moda en les acampades de l’època. El Centre va organitzar el 1949 un primer torneig, i també participava com a club en competicions arreu de Catalunya. Fons CEP Estació Meteorològica del Centre Excursionista Puigcastellar 233 A Conca del Besòs - Plaça de la Vila - Santa Coloma de Gramenet
Dimarts 18 – Projecció audiovisual “Aventura pels Alps Julians” (Eslovènia), a càrrec de Rosa Gisbert i Joan Yuste, 20.30 h. CEP Diumenge 23 – Acte del Correllengua a Santa Coloma. Diumenge 23 – Audició de sardanes. 12 h. Plaça de la Vila.
novembre Dimecres 2 – Inici curs de fotografia digital, 19.30 h. CEP Diumenge 6 – Vista guiada i itinerari per la ciutat i visita al Molí d’en Ribé. Diumenge 13 – Excursió matinal pel terme de Santa Coloma. Diumenge 13 – Audició de sardanes. 12 h. Plaça de la Vila. Dimarts 15 – Audiovisual Expedició CEP a Muztag-Ata. 20:30 h. Biblioteca Singuerlin
TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMES Tercer trimestre 2011
Juliol
Màxima
Mínima
35,3º dia 2
17,7º dia 15
Dissabte 26 – Veredicte III Concurs de fotografia Josep M. Miejimolle
Mitjanes
Agost
39,3º dia 22
18,5º dia 23
Setembre
34,9º dia 11
15,3º dia 29
màximes 32,95º mínimes 20,85º
màximes 35,7º mínimes 18,5º
màximes 31,68º mínimes 19,85º
26,9º 28,9º 22,6º
RESUM Juliol
Dies de pluja 6
Total litres 78,6 litres
Agost
1
8,1 litres
Setembre
2
7,1 litres
Diumenge 27 – Excursió de muntanya a Montserrat. Diumenge 27 – Matinal Museu de Badalona. Visita guiada.
desembre Total dies pluja: 9 Total trimestre: 93,8 l.
Dissabte 17 – Inauguració exposició III concurs de fotografia Josep Mª Miejimolle, 20.30 h. CEP Diumenge 18 – Esmorzar ibèric.
Web del CEP:
www.puigcastellar.cat
Diumenge 31 – Audició sardanes. 12 h. Plaça de la Vila. 23
Centre Excursionista
* * *
Ens hem traslladat
de la Plaça del Mercat, al C/ Anselm Clavé, 23 · Tel. 93 386 64 37 Santa Coloma de Gramenet
* * *
Ara sabates de qualitat i de tots els preus
Butlletí núm 112 - Quart trimestre de 2011 Santa Coloma de Gramenet